Ca l’Arenas - 10.06.16 | 23.10.16
El passat és un pròleg David Bestué | Alícia Framis | Raquel Friera | Daniel Jacoby | Cova Macias [+ Martí Anson] Cicle de vídeo a cura de David Santaeulària
El passat és un pròleg Aquest cicle es planteja com una mena d’extensió o ampliació dels continguts de l’exposició “Art a Mataró (1984-2016)” dins de l’àmbit “La col·lecció imaginada”. La tria d’artistes s’ha fet a partir d’autors locals o que hagin tingut participació en la programació cultural en el tram cronològic marcat: 2006-2016. Més enllà d’aquesta adscripció, també s’han buscat treballs de qualitat, representatius de la trajectòria de l’autor/a i que no s’hagin vist amb anterioritat en l’àmbit públic a Mataró (i, en algun cas, tampoc a Catalunya). Així doncs, s’avé a les necessitats de l’exposició, però té elements d’interès afegit que el doten de certa autonomia. Dit d’una altra manera, podria haver format part de la programació del M|A|C en qualsevol altra circumstància. Per altra banda, els cinc projectes escollits són representatius de diferents maneres d’abordar –tant a nivell d’estil com conceptualment– el format vídeo: un assaig documental sobre un grup d’adolescents; un intens i líric recorregut pel que, a parer de l’autor, caracteritza la creativitat catalana; un fals publireportatge per vendre la pròpia obra; una proposta poètica i abstracta al voltant del llenguatge i la translació d’una llarga performance de vint dies als carrers de Nova York. En la majoria de casos són artistes que van tenir a Mataró la possibilitat de començar a mostrar la seva carrera incipient i ara ja disposen d’una trajectòria més sòlida. Partim d’un passat recent on un feia les primeres accions a Mataró, l’altre exposava obres incipients a l’Espai f, l’altra disposava de recursos per fer un treball intensiu amb alumnes de secundària..., i arribem a un present consolidat. El passat és un pròleg. D. S.
Historia de la espuma (2006-2007, 31’51’’) David Bestué (Barcelona, 1980)
Quan estava investigant sobre l’arquitecte Enric Miralles, David Bestué va adonar-se que es tractava d’un autor que formava part d’una manera de ser molt pròpia d’aquí, tot i que no pertanyia a la tradició presentada en la historiografia habitual. Amb la voluntat d’investigar la història de la creativitat catalana i d’identificar el que, a parer seu, era més simbòlic i característic, va començar a treballar en el projecte “Historia de la espuma”. El resultat va ser un vídeo i una sèrie de fotografies premiats en els ajuts a la creació de la Fundació Sa Nostra i exposat a diverses localitats de les Illes Balears. El vídeo està dividit en nou episodis, acompanyats de la música d’Euripidis Sabatis on, a través d’intervencions simples i objectes comuns, assoleix imatges poètiques, pertorbadores i iròniques que tracten temes universals. “Historia de la espuma”, que fins ara no s’havia projectat en una exposició a Catalunya, també s’alimenta de l’experiència prèvia de treballar amb Marc Vives com, per exemple, en les accions del projecte “Decora tu ciudad” que van dur a terme l’any 2002 (convidats per l’ACM) i es va documentar posteriorment en el llibre “Acciones en Mataró”.
Lost astronaut (2010, 34’33’’)
L’art de vendre (2012, 6’)
Alícia Framis (Mataró, 1967)
Raquel Friera (Barcelona)
El projecte Lost astronaut d’Alícia Framis es va desenvolupar en el marc del certamen Permorfa 09, la Biennal de performance i arts visuals de Nova York. Durant vint dies, l’artista es va passejar per la ciutat com una astronauta perduda a la terra, investigant tots els elements com si fossin desconeguts i parlant amb la gent per saber què pensaven; simulant, en definitiva, l’exploració d’un planeta que no és el seu. Uniformada amb un vestit real d’astronauta i havent-se documentat a la NASA i al Museu espacial de Washington, sortia cada dia del “camp base” on tenia la seu la Moon Society, una societat temporal fundada per ella mateixa. Una vintena de reconeguts artistes i literats de Nova York li escrivien instruccions sobre què podia fer o quines accions dur a terme, però no les va seguir al peu de la lletra ja que volia donar pas a coses imprevistes que no la limitessin. Amb aquesta acció, Framis prenia una perspectiva crítica sobre la invisibilitat de la dona en l’agenda dels programes espacials internacionals però, en una instància més àmplia, l’astronauta és una al·legoria de la dona que –malgrat haver millorat– encara no troba el lloc que li correspon a la societat.
Després de fer una estada en alguns comerços de la ciutat de Figueres per aprendre les tècniques de venda, Friera va elaborar una mena de vídeo promocional (gravat a Can Xalant) que utilitza les tàctiques pròpies de la publicitat i del llenguatge comercial. La pròpia artista és qui ens presenta la seva producció més destacada incidint en aspectes com el prestigi de l’autora (convenientment remarcat pels premis assolits i per la pertinença a una família de tradició artística reconeguda), la vistositat i exclusivitat d’algunes obres i, fins i tot, els acabats i la presentació. Per traslladar el seu currículum al llenguatge d’una marca comercial i fer que el producte tingui l’aspecte desitjable i necessari, l’artista ha de modular i d’aplanar el discurs per tal d’evitar qualsevol ambivalència o recurs teòric propis del món de l’art. És en aquest punt quan es revela la capacitat paròdica de la proposta i quan es fan evidents alguns clixés reduccionistes amb què s’entén (o amb què es vol vendre) una obra d’art. En el marc del Festival Ingràvid (2012) i per completar la seva inserció en el mercat de consum, es va incorporar el resultat en una botiga, amb peces que es descrivien en el vídeo.
Cuculí (2011, 11’32’’) Daniel Jacoby (Lima, 1985)
La veu del propi artista ens trasllada diferents anècdotes de la seva estada al Japó: un passatger d’avió li ensenya fotos de productes diversos; un artista japonès que viatja a través del temps i li esbossa una teoria; un home a Osaka que es manté en equilibri en una posició rara... Pinzellades inconnexes que no van acompanyades de cap imatge real que permeti contextualitzar-ho: ni paisatges del lloc, ni persones concretes, ni espais reals. El que veiem són objectes, gadgets i petites escenografies abstractes que, més enllà de la fascinació visual, van prenent sentit com a representació –mínima i gairebé abstracta– del que s’està explicant. La narració queda interrompuda per unes imatges generades per ordinador, acompanyades d’una veu femenina que especula sobre la interpretació del cant dels ocells i sobre si disposen d’una llengua amb estructura i regles. “Cuculí” (el nom d’un ocell peruà) és un treball sobre el llenguatge, sobre la capacitat de traduir les experiències viscudes amb paraules i imatges i de com, tot plegat, s’interpreta de manera diferent segons el context.
Las historias paralelas (2012, 28’) Cova Macias (Oviedo, 1976)
“Las historias paralelas” és un assaig visual de caràcter documental, fruit de la realització d’un taller de cinema en el qual van participar un grup d’onze joves al llarg de més d’un any. En l’obra se succeeixen els comentaris dels adolescents sobre els pares absents, el trànsit a la vida adulta, el sentiment de "doble absència" (del país d’on véns i del país que t’acull), els vincles sentimentals, etc. Tot amb una acurada posada en escena que privilegia la paraula i el diàleg, excepte en dos apunts coreogràfics que obren i tanquen: un noi simulant exercicis de shadow-boxing i un altre ballant Krump. La reflexió sobre l’adolescència, la identitat, l’educació i l’entorn familiar, l’ús d’una metodologia de treball que busca explorar i compartir aquests territoris amb els protagonistes i la importància del diàleg en el procés i en el resultat final, són característiques centrals en la trajectòria de l’autora; tal com també succeeix en el projecte “Flashback”, realitzat amb la col·laboració d’alumnes d’instituts de secundària de Mataró i produït pel programa municipal d’arts visuals, estrenat a Ca l’Arenas l’any 2006.
M|A|C www.mataroartcontemporani.cat El passat és un pròleg David Bestué | Alícia Framis | Raquel Friera | Daniel Jacoby | Cova Macias [+ Martí Anson] Cicle de vídeo a càrrec de David Santaeulària Ca l’Arenas. Centre d’art del Museu de Mataró c. d’Argentona, 64 10.06.16 | 23.10.16 Horari: Fins al 15 de setembre, de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre; A partir del 16 de setembre, divendres i dissabte, de 5 a 8 del vespre; diumenges i festius, d’11 a 2 del migdia. Tancat els dies 24 de juny, 27 i 28 de juliol, 15 d’agost, 11 de setembre i 12 d’octubre MAC - Mataró Art Contemporani @macmataro
[foto de portada: Martí Anson, Pavelló català. Arquitecte anònim (2013). Aquesta peça va formar part de la l’exposició inaugural de presentació del M|A|C el març de 2014, en la primera estació en construcció després de la seva presentació al Palais de Tokyo de París].