Dossier servei educatiu "Jerusalem ID" by Mataró Art Contemporani

Dossier servei educatiu Jerusalem ID | Mapasonor + Domènec Sales d’exposicions de Can Palauet Secundària i Batxillerats

Servei educatiu a l’exposició Jerusalem ID | Mapasonor + Domènec Sales d’exposicions de Can Palauet Del 30 de setembre al 27 de novembre de 2016 Servei educatiu:

del 3 d’octubre al 25 de novembre ESO i Batxillerat A càrrec de Teleduca

Per a més informació i reserves: educacultura@ajmataro.cat i 937 41 29 30 (de dilluns a divendres, de 9 a 14 h).

Presentació

Jerusalem ID és un projecte artístic de Mapasonor + Domènec on es visualitza la ciutat de Jerusalem com a laboratori de violència suspesa. Dels conflictes, sempre se’ns sol mostrar la violència espectacular. La suspesa, a diferència de l’espectacular, és silenciosa i gairebé no es percep, no es fa visible. Per tant, no existeix per a ningú. Però mina la vida quotidiana del 100% de la població palestina impedint que pugui desenvolupar-la amb normalitat. A Jerusalem Est (la part palestina), Israel desplega un catàleg de sofisticades estratègies de violència suspesa. El mostrari va des de la complexitat dels plans urbanístics fins a la humiliació usant el fet identitari àrab. Aquesta exposició pretén posar en evidència tot aquest ampli repertori. La mirada incisiva de Jerusalem ID sobre la ciutat tres vegades sagrada ens acompanya en la nostra pròpia descoberta. Jerusalem es mostra als nostres ulls com una urbs generadora d’història, per res congelada en el passat. Una ciutat amb una història de tensió. I de conflicte. Els artistes ens la presenten des d’una forta implicació amb la quotidianitat de les persones que hi viuen, amb una presa de posició compromesa i convençuda.

VIOLÈNCIA SUSPESA Ariella Azoulay i Adi Ophir han inspirat el tema d’aquesta exposició amb el text La cua del monstre: “Una acció és violenta fins i tot quan se suspèn l'erupció de força física, i la insinuació i la dissuasió reemplacen el contacte material amb el cos exposat. En aquest cas l'anomenarem suspesa (encara que tothom estigui mirant, no hi ha res a veure). La violència sempre ocorre en la interacció entre l'espectacularitat de l'esclat i la suspensió, i la seva eficàcia depèn de mantenir la distància entre els dos extrems. Des de l'inici de la segona Intifada, l'ocupació israeliana als Territoris Ocupats s'ha caracteritzat per un precari equilibri entre la violència espectacular i la suspesa”.

El programa educatiu de Jerusalem ID proposa fer un recorregut vivencial per Jerusalem Est amb la intenció d’adonar-nos i aprofundir en les situacions de violència suspesa que dia rere dia pateix la població palestina. Una sèrie de rutes i passeigs per la ciutat ens descobreixen allò que no es veu a simple vista. Ens ajuda a fixar la mirada i a comprendre. Les accions i els relats dels habitants que ens hi acompanyen ens van donant a conèixer el catàleg d’estratègies que desplega Israel per dificultar-los i impossibilitarlos la vida quotidiana.

La creació videogràfica i el documental constitueixen el fil conductor d’aquesta exposició. Ens remeten al poder de les imatges i el relat també en l’art contemporani. Ofereixen una mirada privilegiada per escodrinyar, amb ulls crítics, la violència suspesa que suporta la població dels territoris palestins i, per extensió, que podem trobar arreu del món.

Secundària i Batxillerat La proposta pedagògica de Jerusalem ID conté tres aproximacions didàctiques a l’exposició per escollir la més adequada en funció del temps disponible, l’aprofundiment i la transversalitat amb què es pugui treballar. 1)

Visita comentada i guiada a l’exposició que inclou una petita dinàmica participativa, durada de 90 minuts (1,5hs) per a Secundària i 120 minuts (2hs) per a Batxillerat.

2) Taller conduït i aplicat a l’exposició que inclou dinàmiques participatives, durada d’un matí (3,5hs). Recomanat per a 3r i 4t de Secundària o bé 1r i 2n de Batxillerat (sobretot el d’Arts i el d’Humanitats i Ciències Socials) 3) Seqüència didàctica en tres moments pedagògics: activitat prèvia a l’aula (1h), visita (1,5hs) o taller (3,5hs) a l’exposició, i activitat posterior de creació a l’aula (3hs-4hs). En tots els casos, es proposa una publicació al bloc i/o les xarxes socials de Jerusalem ID. Es farà un recull tant de les reflexions sorgides durant la visita o el taller a l’exposició (en format text i acompanyades d’una fotografia) com de les creacions escolars de l’activitat posterior a l’aula que se’ns remetin. La idea és compartir tot el coneixement generat entre tots i totes, i també difondre’l envers la població en general, escampant-lo com una taca d’oli. També us fem arribar alguns petits suggeriments per aplicar tot allò après a l’entorn. La idea és exposar i/o comunicar en el centre educatiu i/o barri alguns dels els aprenentatges assolits. Per fer-ho, us apuntem algunes possibilitats:  Cinefòrum amb un dels documentals: Semàfor racista (7’10”) o Jerusalem ID (31’22”)  Exhibició de les creacions escolars al centre i/o al barri (també als webs)  Escriptura d’una breu carta a la família per fer arribar les reflexions a casa Per disponar-ne durant la preparació de l’activitat al voltant de Jerusalem ID, es pot facilitar el dossier artístic de l’exposició.

1r i 2n de Secundària OPCIÓ 1: VISITA A L’EXPOSICIÓ AMB DINÀMICA PARTICIPATIVA (1,5hs) Presentació: L’audiovisual com a proposta artística en l’art contemporani Fem cinc cèntims de la trajectòria de les arts visuals a Catalunya. Situem l’obra dels dos artistes de Mataró: Mapasonor + Domènec mentre els fem confluir a Palestina . Ens ubiquem en el mapa de Jerusalem i expliquem el concepte de violència suspesa (versus l’espectacular) que practica Israel contra la població palestina. Projecció de Jerusalem ID i visita comentada: Mostrari de situacions de violència suspesa a Jerusalem Est La projecció del documental (30’) és una oportunitat per sentir a flor de pell la violència suspesa, per endinsar-s’hi de mica en mica. Ajuda a entendre com se sent a població palestina de Jerusalem Est. Obre pas al debat i al plantejament d’interrogants. En els 10 plafons que recullen diversos fotogrames de la peça hi trobarem algunes respostes. Dinàmica participativa: La violència suspesa més enllà. L’art contemporani com a interrogador del món que vivim Subdividirem cada grup classe en tres equips de treball. Cada un s’encarregarà d’identificar un petit repertori de situacions de violència suspesa en altres països (almenys una d’elles a casa nostra). També promourem una reflexió sobre les funcions de l’art contemporani apreses durant la visita. Al final, muntarem una posada en comú de tot plegat. OPCIÓ 2: SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA EN TRES MOMENTS PEDAGÒGICS (5,5hs a 6,5hs) Activitat prèvia a l’aula (1h): Visionat del curt documental Semàfor racista (7’10”) i debat. Un cop subdividit el grup classe en tres equips de treball, primer suggerim una petita exploració intuïtiva del mapa de Jerusalem, per situar-se en la ciutat i l’espai. Tot seguit, proposem que cada subgrup llegeixi i comenti breument un dels tres textos seleccionats del catàleg de l’exposició. Per acabar, cada equip descriurà la imatge que li ha quedat més gravada a la retina. Visita a l’exposició amb dinàmica participativa (1,5hs): Seguint l’esquema de desenvolupament que es detalla a l’opció 1. Activitat posterior de creació a l’aula (3hs-4hs): Donarem continuïtat als tres equips de treball perquè cadascun elabori una creació reflexiva al voltant de la temàtica central de Jerusalem ID, la violència suspesa. Ens traslladarem de Jerusalem i Palestina al nostre entorn, per posar de relleu un petit catàleg

de situacions violentes que ens envolten i són molt poc o gens visibles. Les exposarem en format de presentació de diapositives, mural, àudio o vídeo.

3r i 4t de Secundària OPCIÓ 1: VISITA A L’EXPOSICIÓ AMB DINÀMICA PARTICIPATIVA (1,5hs) Presentació: L’audiovisual com a proposta artística en l’art contemporani Fem cinc cèntims de la trajectòria de les arts visuals a Catalunya. Situem l’obra dels dos artistes de Mataró: Mapasonor + Domènec mentre els fem confluir a Palestina . Ens ubiquem en el mapa de Jerusalem i expliquem el concepte de violència suspesa (versus l’espectacular) que practica Israel contra la població palestina. Projecció de Jerusalem ID i visita comentada: Mostrari de situacions de violència suspesa a Jerusalem Est La projecció del documental (30’) és una oportunitat per sentir a flor de pell la violència suspesa, per endinsar-s’hi de mica en mica. Ajuda a entendre com se sent a població palestina de Jerusalem Est. Obre pas al debat i al plantejament d’interrogants. En els 10 plafons que recullen diversos fotogrames de la peça hi trobarem algunes respostes. Dinàmica participativa: La violència suspesa més enllà. L’art contemporani com a interrogador del món que vivim Subdividirem cada grup classe en tres equips de treball. Cada un s’encarregarà d’identificar un petit repertori de situacions de violència suspesa en altres països (almenys una d’elles a casa nostra). També promourem una reflexió sobre les funcions de l’art contemporani apreses durant la visita. Al final, muntarem una posada en comú de tot plegat. OPCIÓ 2: TALLER A L’EXPOSICIÓ AMB DINÀMIQUES PARTICIPATIVES (3,5hs) Presentació: L’audiovisual com a proposta artística en l’art contemporani Fem cinc cèntims de la trajectòria de les arts visuals a Catalunya. Situem l’obra dels dos artistes de Mataró: Mapasonor + Domènec mentre els fem confluir a Palestina . Ens ubiquem en el mapa de Jerusalem i expliquem el concepte de violència suspesa (versus l’espectacular) que practica Israel contra la població palestina. Projecció de Jerusalem ID i visita comentada: Mostrari de situacions de violència suspesa a Jerusalem Est La projecció del documental (30’) és una oportunitat per sentir a flor de pell la violència suspesa, per endinsar-s’hi de mica en mica. Ajuda a entendre

com se sent a població palestina de Jerusalem Est. Obre pas al debat i al plantejament d’interrogants. Exploració dels 10 plafons amb fotografies de les situacions de violència suspesa: La violència suspesa més enllà Subdividirem el grup classe en tres equips de treball. Cada un d’ells s’endinsarà en 3 o 4 plafons per després identificar un petit repertori de situacions de violència suspesa en altres països (almenys una d’elles a casa nostra). Per tancar la dinàmica, s’organitzarà una petita posada en comú. (Pausa per esmorzar) Treball en paral·lel en tres sales de l’exposició: Immersió en la violència suspesa a Jerusalem Est Els tres equips de treball aniran passant per les sales de l’exposició restants: -

20 minuts submergint-nos en el vídeo sense principi ni fi que adopta la forma d’un tour guiat per tres persones palestines  Quines emocions ens desperta el fragment que hem vist? Per què?

Audició i visionat d’una de les tres peces videogràfiques de curta durada que proposen tres rutes diferents: la ciutat vella, el centre de comerç Al Ram i els límits de Jerusalem  Què li/els passa al/s vostre/s personatge/s? Com ha/n arribat a trobar-se en aquesta situació?

Entrem i enfrontem-nos a l’aparell que proposa la instal·lació Real State  Passegem-nos i intervenim amb retoladors les fotografies de Palestina com a propietat immobiliària

Teatre imatge orientat musicalment: Resistències i formes de lluita contra la violència suspesa Imbuïdes per l’acció immersiva a Jerusalem Est i recuperant el repertori de situacions de violència suspesa detectat més enllà de Palestina, farem una posada en comú fent servir el teatre imatge. Una orientació musical i verbal, buscarà que cada equip de treball vagi trobant figures per expressar resistències i formes de lluita contra la violència suspesa. OPCIÓ 3: SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA EN TRES MOMENTS PEDAGÒGICS (5,5hs a 8,5hs) Activitat prèvia a l’aula (1h): Visionat del curt documental Semàfor racista (7’10”) i debat. Un cop subdividit el grup classe en tres equips de treball, primer suggerim una petita exploració intuïtiva del mapa de Jerusalem, per situar-se en la ciutat i l’espai. Tot seguit, proposem que cada subgrup llegeixi i comenti breument un dels tres textos seleccionats del catàleg de l’exposició. Per acabar, cada equip descriurà la imatge que li ha quedat més gravada a la retina.

Visita o taller a l’exposició amb dinàmiques participatives: Seguint l’esquema de desenvolupament proposat més amunt, es podrà escollir entre l’opció 1 de visita (1,5hs) o l’opció 2 de taller (3,5hs). Activitat posterior de creació a l’aula (3hs-4hs): Donarem continuïtat als tres equips de treball perquè cadascun elabori una creació reflexiva al voltant de la temàtica central de Jerusalem ID, la violència suspesa. Ens traslladarem de Jerusalem i Palestina al nostre entorn, per posar de relleu un petit catàleg de situacions violentes que ens envolten i són molt poc o gens visibles. Les exposarem en format de presentació de diapositives, mural, performance àudio o vídeo, o bé combinant-ne més d’un.

1r i 2n de Batxillerat OPCIÓ 1: VISITA A L’EXPOSICIÓ AMB DINÀMICA PARTICIPATIVA (2hs) Presentació: L’audiovisual com a proposta artística en l’art contemporani Fem cinc cèntims de la trajectòria de les arts visuals a Catalunya. Situem l’obra dels dos artistes de Mataró: Mapasonor + Domènec mentre els fem confluir a Palestina . Ens ubiquem en el mapa de Jerusalem i expliquem el concepte de violència suspesa (versus l’espectacular) que practica Israel contra la població palestina. Projecció de Jerusalem ID i visita comentada: Mostrari de situacions de violència suspesa a Jerusalem Est La projecció del documental (30’) és una oportunitat per sentir a flor de pell la violència suspesa, per endinsar-s’hi de mica en mica. Ajuda a entendre com se sent a població palestina de Jerusalem Est. Obre pas al debat i al plantejament d’interrogants. En els 10 plafons que recullen diversos fotogrames de la peça hi trobarem algunes respostes. Acabarem la visita a la instal·lació Real State per copsar el significat profund de l’acció depredadora d’Israel envers el territori palestí, en tractar-lo com a propietat immobiliària. Dinàmica participativa: La violència suspesa més enllà. L’art contemporani com a interrogador del món que vivim Subdividirem cada grup classe en tres equips de treball. Cada un s’encarregarà d’identificar un petit repertori de situacions de violència suspesa en altres països (almenys una d’elles a casa nostra). També promourem una reflexió sobre les funcions de l’art contemporani apreses durant la visita. Al final, muntarem una posada en comú de tot plegat.

OPCIÓ 2: TALLER A L’EXPOSICIÓ AMB DINÀMIQUES PARTICIPATIVES (3,5hs) Presentació: L’audiovisual com a proposta artística en l’art contemporani Fem cinc cèntims de la trajectòria de les arts visuals a Catalunya. Situem l’obra dels dos artistes de Mataró: Mapasonor + Domènec mentre els fem confluir a Palestina . Ens ubiquem en el mapa de Jerusalem i expliquem el concepte de violència suspesa (versus l’espectacular) que practica Israel contra la població palestina. Projecció de Jerusalem ID i visita comentada: Mostrari de situacions de violència suspesa a Jerusalem Est La projecció del documental (30’) és una oportunitat per sentir a flor de pell la violència suspesa, per endinsar-s’hi de mica en mica. Ajuda a entendre com se sent a població palestina de Jerusalem Est. Obre pas al debat i al plantejament d’interrogants. Exploració dels 10 plafons amb fotografies de les situacions de violència suspesa: La violència suspesa més enllà Subdividirem el grup classe en tres equips de treball. Cada un d’ells s’endinsarà en 3 o 4 plafons per després identificar un petit repertori de situacions de violència suspesa en altres països (almenys una d’elles a casa nostra). Per tancar la dinàmica, s’organitzarà una petita posada en comú. (Pausa per esmorzar) Treball en paral·lel en tres sales de l’exposició: Immersió en la violència suspesa a Jerusalem Est Els tres equips de treball aniran passant per les sales de l’exposició restants: -

20 minuts submergint-nos en el vídeo sense principi ni fi que adopta la forma d’un tour guiat per tres persones palestines  Quines emocions ens desperta el fragment que hem vist? Per què?

Entrem i enfrontem-nos a l’aparell que proposa la instal·lació Real State  Passegem-nos i intervenim amb retoladors les fotografies de Palestina com a propietat immobiliària

buscarà que cada equip de treball vagi trobant figures per expressar resistències i formes de lluita contra la violència suspesa. OPCIÓ 3: SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA EN TRES MOMENTS PEDAGÒGICS (6hs a 8,5hs) Activitat prèvia a l’aula (1h): Visionat del curt documental Semàfor racista (7’10”) i debat. Un cop subdividit el grup classe en tres equips de treball, primer suggerim una petita exploració intuïtiva del mapa de Jerusalem, per situar-se en la ciutat i l’espai. Tot seguit, proposem que cada subgrup llegeixi i comenti breument un dels tres textos seleccionats del catàleg de l’exposició. Per acabar, cada equip descriurà la imatge que li ha quedat més gravada a la retina. Visita o taller a l’exposició amb dinàmiques participatives: Seguint l’esquema de desenvolupament proposat més amunt, es podrà escollir entre l’opció 1 de visita (2hs) o l’opció 2 de taller (3,5hs). Activitat posterior de creació a l’aula (3hs-4hs): Donarem continuïtat als tres equips de treball perquè cadascun elabori una creació reflexiva al voltant de la temàtica central de Jerusalem ID, la violència suspesa. Ens traslladarem de Jerusalem i Palestina al nostre entorn, per posar de relleu un petit catàleg de situacions violentes que ens envolten i són molt poc o gens visibles. Incidirem també en quines resistències i formes de lluita els planten cara. Ho podrem exposar en format de presentació de diapositives, mural, performance àudio o vídeo, o bé combinant-ne més d’un.

Artistes Informació sobre l’artista i el col·lectiu artístic que estan al capdavant d’aquesta exposició: Domènec www.domenec.net

Mapasonor www.mapasonor.com

Annex A. Activitats prèvies a l’aula, abans de la visita (1h-2hs lectives) 1. Visionat del curt documental: Semàfor racista (7’ 10’’) i comentaris (10’-20’) SINOPSI: Semàfor racista és el nom d’un popular encreuament de dues carretes entre la Jerusalem palestina i la israeliana. La població israeliana disposa de 2 minuts 47 segons per passar i la palestina de només 11 segons. 2. Presentació de les idees generals del text inspirador de l’exposició Jerusalem ID (10’-20’) Arribat a aquest punt es fa necessària una breu digressió sobre el concepte de violència. En general aquesta sol associar-se a un esclat de forces físiques, més o menys espectacular, que esquinça cossos o objectes. Aquest tipus de violència l’anomenem espectacular, ja que és un esdeveniment per ser vist (fins i tot quan no hi hagi ningú mirant, com en un atracament en un carreró fosc o una matança en un lloc apartat). Però una acció és violenta fins i tot quan se suspèn l'erupció de força física, i la insinuació i la dissuasió reemplacen el contacte material amb el cos exposat. En aquest cas l'anomenarem suspesa (encara que tothom estigui mirant, no hi ha res a veure). La violència sempre ocorre en la interacció entre l'espectacularitat de l'esclat i la suspensió, i la seva eficàcia depèn de mantenir la distància entre els dos extrems. Des de l'inici de la segona Intifada, l'ocupació israeliana als Territoris Ocupats s'ha caracteritzat per un precari equilibri entre la violència espectacular i la suspesa. La cua del monstre (Ariella Azoulay i Adi Ophir) 3. Subdividint el grup classe en tres equips de treball, portar a terme una seqüència didàctica (40’-80’) formada per tres passos consecutius que els tres subgrups realitzaran en paral·lel: 3.1. Exploració intuïtiva del mapa de Jerusalem Est per situar-se a la ciutat i en l’espai. Segurament caldrà acompanyar-ho de localitzar Israel i Palestina en el mapamundi (10’-20’).

JERUSALEM EST L’any 1947 les Nacions Unides van dividir Jerusalem en dues parts: la palestina (Jerusalem Est) i la israeliana (Jerusalem Oest). També van declarar que la ciutat era un corpus separatum sota la responsabilitat internacional. Però Israel la va considerar la seva capital, si bé no va ser mai legalment reconeguda. En la guerra que esclata després de la creació d’Israel el 1948, entre forces àrabs i milícies sionistes, aquestes segones van expulsar la majoria de la població palestina autòctona de l’oest de la ciutat i van despoblar les localitats properes, un moment recordat pels palestins i les palestines com la Nakba (‘catàstrofe’). L’any 1967, a la Guerra del Sis Dies, Israel va ocupar la ciutat de Jerusalem. Actualment les autoritats palestines no tenen cap control sobre Jerusalem Est, que és, de fet, una ciutat annexada, a la qual s’usurpen els recursos. Per entendre els eixos bàsics de la violència suspesa a Jerusalem Est, al mapa pot observar-se el següent: 1. Línia verda que separa la part palestina (Jerusalem Est) de la part israeliana (Jerusalem Oest). Es crea com a línia d’armistici àrab-israelià el 1949, però no coincideix amb el pla de partició que van decidir les Nacions Unides el 1947, que incloïa més territori a la part palestina. 2. Cinturó de grans nuclis de colònies construïdes il·legalment sobre territori de l’Est. Ocupa terrenys, expropia propietats palestines i impedeix el creixement de Jerusalem Est. 3. Mur de separació entre Jerusalem i Cisjordània. Materialitza i visualitza l’apartheid, i s’endinsa per robar territoris que legalment són de Cisjordània. El mur ha estat declarat il·legal per les Nacions Unides a través de la Cort Internacional de Justícia. 4. Punts de control militar (check points) de l’exèrcit israelià als quatre punts cardinals de la ciutat. Controlen i priven el pas de milers de persones palestines entre Jerusalem i Cisjordània i impedeixen que la població de Cisjordània accedeixi a la seva capital històrica. http://www.mapasonor.com/mapasonor/JID_TEXTOS.html

3.2. Lectura comentada en petit grup d’un dels tres textos seleccionats del catàleg de l’exposició. És un exercici d’immersió i reflexió (15’-30’). NAKBA En una vall al nord-oest de Jerusalem, rodejada d’autopistes i de gratacels i d’un espectacular pont de Santiago Calatrava, hi ha diverses cases antigues en runes i una gran bassa a la part de baix. Les males herbes i les humitats creixen als vessants, s’infiltren a les habitacions de les cases, entre les pedres, i només alguns caminets són freqüentats per jueus ortodoxos i per alguns colons d’origen kurd que ocupen les cases. Cap cartell ens informa que hi visqui algú, ni que en algun moment hi hagués viscut algú, com si fos un poble fantasma on tothom hagués

desaparegut misteriosament. El record del poble no està esborrat a l’atzar, sinó en un calculat procés de memoricidi. El 1948 la població palestina de Lifta va patir l’expulsió per part de les milícies sionistes. Unes 417 ciutats i pobles van ser despoblats en una neteja ètnica que els palestins i les palestines recorden com la Nakba (‘catàstrofe’). Els seus habitants no van tenir mai el dret a tornar. Lluny, en camps de refugiats, viuen les àvies i els avis amb les seves famílies, amb les quals van ser expulsats. La seva memòria va ser esborrada destruint i desenrunant els pobles i els seus noms, i creant una xarxa de parcs nacionals que els invisibilitzaven. Només hi ha petites restes o, senzillament, runes a la ment dels refugiats i les refugiades. Un avi de Lifta que va ser expulsat i que ara viu a Ramal·lah comentava: “Si preguntes a un bebè de dos anys d’on ve, et dirà que és de Lifta. El nom de Lifta és a les arrels dels infants”. El memoricidi és una de les formes més cruels de violència suspesa exercida a la població palestina. Malgrat reclamar el seu dret al retorn, aquesta gent sap que la seva memòria ha estat aniquilada. DEMOLICIÓ DE CASES Jerusalem, com la meitat de la Palestina històrica, és una ciutat de runes. Aquesta orgia demolidora no solament afecta els pobles o els edificis històrics. Voltant pels seus carrers es poden veure piles de runes recents, de famílies actuals la casa dels quals ha desaparegut. L’Ajuntament de Jerusalem (israelià) té un complexíssim sistema per impedir el creixement del costat palestí i fomentar-ne el decreixement. Una de les accions que realitza és demolir cases totalment o parcialment a causa de la seva construcció il·legal, en un context on obtenir permisos és deliberadament impossible. Famílies senceres han estat expulsades i les seves cases lliurades a colons israelians, com Al-Kurd, Al-Ghawi, Hanoun, Hijazi o Sabbagh del barri de Sheikh Jarrah. Aquesta pràctica també té lloc a una part important de Cisjordània (les anomenades àrees C). A 10 quilòmetres de Jerusalem hi ha el poble d’Al Walaja, que va ser il·legalment annexat com a part de Jerusalem Oest, i s’hi va iniciar un pla de demolició massiva de cases amb el pretext que no tenien uns permisos necessaris, que en realitat són impossibles d’aconseguir. En Munder, un dels seus habitants, va muntar fa anys una tenda en senyal de protesta, ja que la seva casa havia estat demolida tres vegades.

Les famílies palestines estan lligades al nucli familiar, i la casa és molt més que un espai on habitar. Demolir una casa, com a forma de violència suspesa, és ferir un espai simbòlic de la seva existència... com ho és esborrar la seva memòria, o segregar físicament una família extensa i impedir així que s’ajunti. COLÒNIES Un immens mur d’enormes edificacions roba el terreny i les cases palestines de Jerusalem Est, rodejant-la i formant un cinturó de colònies il·legals, entre les quals trobem Har Homa, Gilo, Neve Yaakov o Pisgat Zeev. El mur s’estén més enllà dels límits de la ciutat i arriba fins al cor de Cisjordània. És un cinturó que va creixent, sota l’aprovació del Parlament israelià. Impossibilitar una Jerusalem palestina i crear una gran Jerusalem israeliana forma part dels plans d’ocupació. En Naïm Abu-Teir és un popular metge del barri palestí Umm Tuba que ha estat activista en diverses ONG palestines. Ens va ensenyar uns terrenys a la muntanyeta de Jabal Abu Ghneim, on havia tingut una propietat. Havia estat un bosc frondós abans que fos completament talat per construir-hi una colònia il·legal. En realitat estàvem passejant pels actuals carrers de Har Homa, d’enormes i pesats blocs d’edificis, com una fortalesa militar, que es mostraven imponents i amenaçadors a Betlem. Al cap d’uns mesos hi vam passejar amb la Morin, una sublim cantant israeliana d’origen iranià, que era actual colona de Har Homa sense cap consciència de ser-ho, o sense voluntat d’admetre-ho... Com diu en Domènec a Real Estate, la terra palestina és una propietat immobiliària a ulls d’Israel. I Jerusalem Est no és un espai habitat sinó un terreny d’especulació. Aquesta violència exercida als habitants àrabs no és espectacular, sinó suspesa, però amb efectes més devastadors que els trets i les bombes. 3.3. Descripció d’una imatge col·lectiva que hagi resultat suggerida amb la lectura del text i la reflexió posterior. Pot ajudar-hi dibuixar un croquis o fins i tot fer un esbós ràpid per explicar la imatge en concret (15’-30’). Aquestes imatges ens serviran de punt de partida a l’inici de la visita a l’exposició de Jerusalem ID.

B. Propostes d’activitat posterior de creació a l’aula (3h-4hs lectives) Creació de materials de sensibilització Us proposem fer-ho donant continuïtat als tres equips de treball en què ja s’havia subdividit el grup classe. Arran de la visita a l’exposició Jerusalem ID i la immersió en la situació que pateix la població palestina, l’alumnat s’haurà adonat hi ha molts tipus de violència suspesa que es practiquen arreu del món (fins i tot a casa nostra). La idea és aprofitar les concepcions generades a partir durant la visita o taller a l’exposició i posar en relació els materials creats: catàleg de situacions i paral·lelismes a Europa, fotografies, textos i/o imatges). D’aquesta manera, els i les alumnes podran exposar i donar forma a les seves reflexions al voltant de les diverses relacions de poder i de violència suspesa que es donen fins i tot en el nostre dia a dia. Us suggerim tres suports per a l’activitat de creació. Cada equip podria escollir-ne un o bé se’n pot decidir un de comú als tres subgrups. a) Presentació de diapositives (o Prezi)  Es tracta de relacionar, contraposar i crear diàlegs entre els diferents materials generats per sensibilitzar l’entorn sobre les relacions de poder i de violència suspesa que es donen a Mataró, a Catalunya i fins i tot en països propers. DURADA 15-30 min.

1h-2h

Treball en equip, creació de la presentació de diapositives (o Prezi).

30 min.

Treball en equip, preparació de l’exposició oral de cada creació a la resta del grup classe. Exposició d’uns 5’ c/u.

CONTINGUTS Cada equip tria la situació en què es vol centrar o el tipus de violència suspesa que vol explorar. Elecció i immersió de cada equip en el tema i el territori a explorar. Pluja d’idees i presa de decisions sobre quins textos i quines imatges són adients finalment per donar el sentit desitjat a la presentació. Realització del disseny i composició final de la presentació en format digital per part de cada equip. Redacció del discurs comú i distribució de responsabilitats per realitzar l’exposició oral de la presentació.

b) Mural, cartell o creació plàstica  En la mateixa línia d’experimentació i joc que l’anterior, les peces resultants és important que continguin un missatge clar per sensibilitzar l’entorn sobre les relacions de poder i de violència suspesa que es donen a Mataró, a Catalunya i fins i tot en països propers. DURADA 15-30 min.

1h-2h

30 min.

PROCEDIMENTS Per subgrups, posada en comú de les concepcions generades i els materials creats en la visita o taller a l’exposició. Cal relacionar tot allò de què disposen amb les situacions o qüestions a tractar. Treball en equip, cerca d’informació, materials plàstics necessaris, imatges noves (si cal), títols, eslògan, textos... Treball en equip, realització de la creació plàstica mitjançant una bona distribució de tasques. Treball en equip, presentació o muntatge de l’exposició (cartel·les, fulletó de mà...). Presentació a la resta del grup classe.

CONTINGUTS Cada equip tria la situació en què es vol centrar o el tipus de violència suspesa que vol explorar. Elecció i immersió de cada equip en el tema i el territori a explorar. Amb el material al davant, pluja d’idees i presa de decisions sobre quin serà el format definitiu i el disseny per tal que la creació expressi els conceptes escollits. Disseny i composició final del mural o cartell de sensibilització per part de cada subgrup. Redacció del discurs comú i distribució de responsabilitats per portar a terme les diferents accions i/o intervencions de presentació/inauguració.

c) Creació radiofònica (en suport àudio)  En format de campanya de sensibilització per després generar un debat, es tracta de posar en relació les idees i els materials sorgits durant la visita o taller a l’exposició. La peça d’àudio resultant és important que continguin un missatge clar per sensibilitzar l’entorn sobre les relacions de poder i de violència suspesa que es donen a Mataró, a Catalunya i fins i tot en països propers. DURADA 15-30 min.

CONTINGUTS Cada equip tria la situació en què es vol centrar o el tipus de violència suspesa que vol explorar. Elecció i immersió de cada equip en el tema i el territori a explorar.

30 min.

Treball en equip, reflexió per crear un punt de vista sobre el tipus de violència suspesa escollida. Tria del format de la campanya en suport àudio. Treball en equip, concepció de l’eslògan i definició de l’estructura final de la peça de ràdio en què es concreta la campanya. Treball en equip, preparació i enregistrament de la peça d’àudio en què es concreta la campanya. Presentació de les diverses peces de la campanya de sensibilització al grup classe.

Pluja d’idees i elaboració de l’eslògan. Pros i contres de cada possible format de la campanya de sensibilització en suport àudio. Definició del contingut i la forma de l’eslògan, i també de la producció final de la campanya de sensibilització. Assajos i gravació de la peça d’àudio que plasma la campanya de sensibilització dissenyada. Preparació i realització de cada presentació, i posada en comú.

Després de fer l’activitat escollida convé fer una reflexió general, amb tot el grup classe, que faci de tancament. Aquesta pot servir per estructurar els continguts i fer el salt de l’aula a l’entorn proper. Recordeu que és important escampar allò après a l’entorn. La idea és exposar i/o comunicar en el centre educatiu i/o barri alguns dels els aprenentatges assolits. Per fer-ho, us apuntem algunes possibilitats:  Cinefòrum amb un dels documentals: Semàfor racista (7’10”) o Jerusalem ID (31’22”)  Exhibició de les creacions escolars al centre i/o al barri (també als webs)  Escriptura d’una breu carta a la família per fer arribar les reflexions a casa