Marta Romera Castillo. Pràctiques al Col∙legi de Fisioterapeutes de Catalunya SESSIÓ: LA GESTIÓ EMOCIONAL Sentit de la sessió: . El desenvolupament de la nostra professió es caracteritza per una constant interacció amb altres persones, a diferents llocs, contextos, circumstàncies. Això ens porta a afrontar‐nos diàriament amb situacions delicades , on les emocions estan a flor de pell i poden ser motiu de conflicte, d´ansietats, angoixes, estress, etc., i allò, sens dubte, pot afectar el propi potencial, el sentiment d´autosuficiència i minvar la satisfacció laboral i personal. La intel∙ligència emocional possibilita el desenvolupament de competències que ens permetin modificar les respostes emocionals que donem davant els esdeveniments i millorar així les nostres relacions amb els altres, i amb nosaltres mateixos, trobar‐nos més satisfets amb la nostra feina i finalment viure millor i més feliços. Goleman (1996) va popularitzar el concepte d’ intel.ligència emocional que ja altres psicòlegs com Salovey i Mayer (1990) havien treballat a partir del concepte d’intel.ligències múltiples de Gardner (1995). Ell la defineix com: el conjunt de competències que ens permeten reconèixer, posar nom, avaluar i gestionar les nostres emocions. ¿I quines són aquestes competències emocionals ? Bisquerra (2003) ens fa la següent definició: “ conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals”. A més a més distingeix dos grans tipus de competències: la capacitat d’autorreflexió que té veure amb l’identificació de les emocions, expressió, valoració i regulació apropiada. a També la de reconèixer el que els altres estan pensant i sentint: habilitats socials, empatia, asertivitat, comunicació no verbal. L’educació emocional com procés permanent i continu, que succeeix al llarg de tota la vida, permet aprendre a desenvolupar aquestes competències i assolir una gestió adient de les nostres emocions. L’objectiu d’aquesta sessió és que, com futurs pedagogs/es els i les alumnes puguin prendre consciència de les pròpies emocions, conèixer les eines necessàries per una adequada gestió emocional i poder afrontar les diferents situacions a les s’enfrontaran durant les seves vides i amb el desenvolupament de la seva professió
Descriptors • Emocions • Intel.ligència emocional • Competències emocionals • Educació emocional • Relacions amb els altres i amb u mateix Assignatures de grau on es poden haver tractat temes útils per gestionar les emocions. • Formació a les organitzacions • Comunicació en Educació • Axiologia i Educació en valors Items per presentar l’incident de cada alumne/a Explica una situació a la teva organització de pràctiques en la que t’hagis vist implicat/da emocionalment. Respon a les següents qüestions: • Descriu la situació • Explica que vas sentir i com creus que es van sentir les persones implicades • Explica què vas fer per gestionar les teves emocions i resoldre la situació El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya és una organització que gestiona la formació dels col·legiats i tot el que està relacionat amb assessoria laboral, etc. De manera més concreta, el lloc on realitzo la meva tasca és una oficina. Per aquesta descripció sembla que no hi ha elements emocionals que puguin aparèixer a la jornada laboral, però no és cert. Per a mi, les emocions són molt importants en qualsevol aspecte i circumstància de la vida, ja que son la eina que guia el nostre timó interior, que ens ajuda alhora d’actuar, o prendre decisions. És per aquest motiu, que hem de conèixer i saber identificar allò que sentim, la tasca comença per saber conèixer les pròpies, ja que el coneixement profund d’un mateix ens ajudarà i guiarà alhora que ens farà més fàcil relacionar-nos amb les persones que ens envolten. Penso que es tracta d’un equilibri, que no és fàcil d’aconseguir, entre les teves emocions i les dels altres. Dit això, vull remarcar que m’agrada molt fixar-me en les relacions que s’estableixen entre les persones alhora de treballar. Sovint els companys poden fer comentaris sobre algunes maneres que hi ha de treballar que no els hi sembla bé. Aquesta “cultura” esta molt extenguda en el món del treball, a vegades de manera fundada i d’altres no.
Bibliografia Realment no he tingut cap incident a les pràctiques i estic molt contenta, però com comentava anteriorment, m’he vist en la situació de que companys parlin de manera despectiva sobre alguna metodologia, o alguna cosa de l’organització amb la que no estan contents. En una ocasió hem van comentar a mi directament aquestes queixes, i es parlava de una altra companya. Per a mi, va ser una situació una mica violenta, perquè sense volgué prendre part, t’estan fent partícip. En resposta a aquest fet, jo no vaig dir res de ningú, vaig escoltar a la persona una mica sense dir res, i com vaig poder vaig canviar de tema, però amb molt de tacte perquè l’altra persona no es sentis malament i crec que ho vaig fer bé perquè ja no van parlar més del tema. En moltes ocasions els companys es queixen d’excés de feina i a vegades aquest estres es fa notar, mostrant un aura negativa, nomes de vegades.
D’altra banda, he de dir, que hem sento molt motivada amb moltes altres coses i que això hem proporciona emocions i sentiments molt positius que hem fan ser molt feliç. Veritablement, per a mi realitzar les practiques entorn la fisioteràpia va ser una bona notícia i m’ha ajudat moltíssim, ja que per problemes de salut he tingut que fer rehabilitació amb una fisioterapeuta que vaig trobar a través d’una aplicació de la pàgina web del Col·legi de
Fisioterapeutes. Gràcies a aquesta fisioterapeuta vaig conèixer el concepte de “pedagogia del dolor”, desconegut per a mi, que justament una vegada conegut vaig començar a veure en les enquestes de satisfacció que es fan desprès de cada formació, on hi ha una opció per proposar nous cursos, i molts alumnes demanaven realitzar cursos sobre la “pedagogia del dolor”, ja que al Col·legi encara no s’ha fet res sobre aquesta temàtica concreta. Doncs, tenint tot això en compte, vaig creure que era una bona idea preparar un seminari sobre això, i si té èxit proposar un curs, i és per a mi molt especial, ja que he pogut combinar diverses coses, perquè es tracta la pedagogia, el meu camp, en una variant diferent i nova. A més a més per la confiança que tinc amb la meva fisioterapeuta personal, no he de buscar ponències per fer el seminari, ja que ella mateixa i un company seran els encarregats de ferho, ja que aquests dos fisioterapeutes ja han fet alguna xerrada sobre la temàtica, però a nivell de casals de cultura i altres entitats externes, per la qual cosa hem sembla una oportunitat excepcional. Per a mi, tot el que sento alhora de preparar el projecte també son emocions que han de ser ben conduïdes per tal d’arribar a bon port.
Bach, E., i Darder, P. (2002) Sedúcete para seducir. Vivir y educar las emociones. Barcelona. Ed.Paidós. Bisquerra, R (2000) Educación emocional y bienenstar. Barcelona. Ed. Praxis. Csikszentmihalyi, m. (1997) Fluir (Flow) Una psicología de la felicidad. Barcelona. Ed.Kairós. Damasio, Antonio (2010) El error de Descartes. Barcelona. Ed. Destino Gardner, H. (1995) Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barcelona. Ed. Paidós. Goleman, D. (1996) Inteligencia emocional. Barcelona. Barcelona.Ed. Kairós Goleman, D. (1999) La práctica de la inteligencia emocional. Barcelona.Ed.Kairós Soldevilla, Anna (2009) Emociónate. Programa de educación emocional. Barcelona. Ed.Pirámide.