L’ENTREVISTA: JOSE LUIS MONTES
FOTOS: Motoraldia
“EL COTXE SEGUEIX SENT ESSENCIAL A ANDORRA”
En l’espai que dediquem periòdicament a les entrevistes parlem amb Jose Luis Montes sobre els 30 anys que porta al sector, l’evolució del mercat i el futur tant del sector de la compra i venda, com dels cotxes en general a Andorra.
Uns quants anys al capdavant de J.Montes Autos, oi Jose Luis?
Sí, la veritat és que sí. Ja fa 30 anys!
Ha plogut molt des d’aquells inicis tan llunyans.
Tot ha evolucionat molt, i el sector de l’automòbil no n’és cap excepció. La venda de cotxes ha canviat completament: tecnologies, serveis, fins i tot el mateix públic ha evolucionat. I ja no parlem dels vehicles, que no tenen res a veure amb els d’abans.
“Vinc de l’hostaleria, però el món del motor m’ha donat molt”
Això dels cotxes va arribar fruit de la passió o perquè en el seu moment vas veure que era un bon negoci?
Per les dues coses. A mi els cotxes i les motos sempre m’han apassionat, però quan vaig decidir dedicar-m’hi professionalment també era un bon negoci. En qualsevol cas sempre havia estat hostaler. El que passa és que va arribar un moment en què la restauració em va acabar saturant, pensa que és un sector molt sacrificat. El cas és que al cap dels anys me’n vaig cansar i ho vaig tancar tot. Va ser llavors quan vaig decidir dedicar-me al món dels automòbils i he de reconèixer que ho he gaudit molt i que m’ha aportat molt, i no parlo de diners, sinó de valors com la humilitat, la personalitat, l’empatia… De fet, encara avui continuo enriquint-me molt en aquest sentit.
La veritat és que no m’esperava aquesta resposta. Doncs així és. Pensa que a la botiga hi entra tot tipus de persones, gent que moltes vegades té un poder adquisitiu molt just i gent amb molts recursos. Aprendre a empatitzar amb aquest
ventall tan ampli de persones, comprendre com són i com tractar-los ha estat tota una experiència. La majoria de vegades la gent que ve és perquè necessita un cotxe i comprar-lo els suposa un esforç molt gran, més que no pas una il·lusió. La gent que vol comprar un vehicle que sap que no pot o no hauria -parlo de preus- és una minoria. La gran majoria de persones venen perquè realment necessiten un cotxe. Avui dia, el cotxe continua sent un bé necessari, per molt que la tendència sembli que vagi canviant. Crec que a Andorra el cotxe continua sent una necessitat. El fet d’haver après a tractar tants perfils diferents, a posar-me a la seva pell i fer tot el possible per complir les seves expectatives, és de les coses més valuoses que m’enduc d’aquest ofici.
“Hi ha gent que s’embarca per tenir el cotxe que desitja”
Continuem amb això que acabes de dir. Es diu que els cotxes han de passar a ser una eina d’ús i no una propietat. És a dir, que la tendència apunta cap al rènting o el lloguer, més que no pas cap a la compra. Creus que el cotxe encara és un bé molt preuat?
Sí, ara mateix sí. No és preuat per desig, sinó per necessitat. Fa 30 anys els cotxes no eren tan necessaris. Estaven més vinculats al poder que a la necessitat. Eren un luxe, un símbol d’estatus. No eren una prioritat per a les famílies, més aviat eren l’últim esglaó a satisfer, la cirereta del pastís. Avui dia, si vols tenir autonomia real per fer la teva vida necessites un cotxe. Ara bé, igual que fa 30 o 40 anys, hi ha gent que vol tenir més del que realment es pot permetre econòmicament i s’embarquen fins a les celles per aconseguir-ho.
Aleshores, veus lluny que el cotxe passi a ser una eina de pagament per ús?
Jo crec que el sentiment de tenir un cotxe i la satisfacció d’haver-lo aconseguit seguirà existint. O no et fa il·lusió baixar al garatge i veure que aquell cotxe que tant t’agrada és teu? Una altra cosa és que el gran negoci que hi ha darrere per maximitzar el rendiment d’un cotxe per mitjà d’aquestes noves fórmules empenyi la indústria en aquesta direcció. No perquè tenir un cotxe en propietat estigui passat de moda, sinó perquè aquestes noves fórmules permeten a les empreses treure al vehicle molta més rendibilitat durant la seva vida útil. Ara bé, tot depèn dels matisos: a nivell empreses sí que és una fórmula idònia. Però això que “la tendència és aquesta o aquella altra” no està tan clar com ens ho volen vendre. El que hi ha és una recerca constant de fórmules perquè el consum i la rendibilitat no només continuï, sinó que augmenti. En aquest sentit el rènting és infinitament més rendible que la venda directa. Així de clar.
“La quantitat de professionals és enorme per a un país com Andorra”
Tornem a Andorra. Com veus el sector actualment?
Honestament el veig complicat. No pas per la competència, que és normal i fins i tot saludable, sinó perquè crec que s’ha desbordat el nombre de professionals respecte a la realitat del país. Andorra és el que és, té la mida i la població que té. La quantitat de professionals que hi ha és enorme. Hi ha una oferta de vehicles molt bona, però infinitament superior a la demanda real. Si en això hi sumes la importació —que representa una part important del mercat tant en cotxes d’ocasió com de gerència o KM0—, l’oferta es dispara i el pastís no dóna per a tothom. A més, hi ha la importació directa que fa la gent pel seu compte sense passar per cap professional.
Per últim, però no menys important, hi ha els “professionals fantasma” i els que actuen al marge de tota norma, dos perfils que sincerament no entenc com poden operar amb tanta impunitat.
A més de KM0 o de gerència, també treballeu amb cotxes nous?
La majoria de professionals de compra i venda no treballem amb vehicle nou, per a això ja hi ha els concessionaris oficials. Una altra cosa és que un client ens ho demani específicament. En aquest cas farem el possible, però normalment ens centrem en el mercat d’ocasió i el KM0. Res més enllà.
“Internetésunaparadormoltllaminer,peròtambémoltperillós”
Parlaves dels particulars que importen els seus propis cotxes.
Sí. Sempre n’hi ha hagut, però fa uns anys això s’ha disparat.
És tan fàcil?
Fàcil, sí. Complex i arriscat, també. Internet és un aparador molt
llaminer, però també molt perillós. Nosaltres, els professionals, hem trigat anys a construir una xarxa de subministrament fiable amb vehicles sense problemes ocults, quelcom que per desgràcia és massa habitual.
Després hi ha el tema dels tràmits d’importació en si, que no són tan senzills com ho pinten a les xarxes. Si jo et venc un cotxe d’importació meu, te’l lliuraré a casa, claus en mà i amb total garantia. Si em demanes que et porti una unitat seleccionada per tú, et cobraré la gestió i no tindràs cap garantia meva i si finalment te’l portes tú mateix, hauràs d’assumir tú tot el risc i et ben asseguro que no és poc.
Ara que dius això. A J.Montes esteu especialitzats en gestió d’importacions, exportacions i homologacions. Explica-m’ho una mica.
Sí, a més de la compra i venda nacional, fa anys que ens vam especialitzar en importació i exportació, no només amb Andorra com a origen o destinació, sinó també entre altres països. Tant si vols importar els teus cotxes a Andorra perquè et trasllades a viure aquí, com si te’ls vols endur d’Andorra a un altre país, nosaltres ens encarreguem de tot. També gestionem la importació de qualsevol vehicle oferint dues opcions: supervisar tot el procés, qualitat del vehicle inclosa, o bé només gestionar el procés de la importació. La diferència està a la garantia que oferim: com he dit abans, si no supervisem nosaltres l’estat previ del vehicle, no hi haurà cap garantia, només la gestió.
Per últim, hi ha el tema de les homologacions, ja que depenent del país d’origen del vehicle, tant si s’importa a Andorra com a qualsevol altre país europeu, pot ser que s’exigeixi una homologació. Si és el cas, nosaltres ens fem càrrec de tot i t’entreguem el vehicle degudament homologat.
“Els duros a quatre pessetes no existeixen”
Treballeu amb molts països?
Avui dia tenim una xarxa molt àmplia de col·laboradors, des dels Emirats, Qatar o Dubai, passant per Rússia i Bielorússia, Amèrica del Nord i del Sud, Canadà i per descomptat a tota Europa. Han estat molts anys, moltes operacions i molt d’aprenentatge. Gràcies en això avui dia assessorem no només per a Andorra, sinó també per a Espanya, França i Itàlia.
Les xarxes, m’imagino que no ajuden gaire. Em refereixo a aquests gurús que ho pinten tot tan fàcil, com ara portar-te un cotxe de Dubai per quatre duros…
Al principi, no ajuden. Però després es gira la truita i acaben jugant a favor nostre. M’explico: a les xarxes tot sembla molt fàcil, però després arriben els disgustos, la lletra petita… És llavors quan busquen als professionals, sigui per desfer un embolic, o bé per començar des de zero. Marc, cal que et digui que els duros a quatre pessetes no existeixen? Doncs això.
Sempre que parlo amb un professional hi ha una pregunta obligada, i sabent que la vostra associació ja està gairebé a punt, encara més: creus que teniu el suport necessari de l’administració?
En molts aspectes sí. En d’altres, malauradament molt importants, no tot el que voldríem. Justament això és el que ens ha motivat a reactivar l’associació. Hi ha molt intrusisme, molt mercat paral·lel operant de manera no legal, i molta activitat poc transparent que s’hauria de tallar d’arrel perquè malmet la imatge del sector, per no parlar dels prejudicis que implica. Malauradament no es fa massa cosa, almenys amb la contundència que caldria fer-ho! Suposo que individualment les queixes no tenen força, per això hem decidit reactivar l’ACVA. Ja saps, per allò que diu que “la unió fa la força”.
Avança’m alguna cosa que creus que seria important canviar o implantar.
Moltes coses i totes molt importants. Per exemple, el tema de les garanties. No és normal que un cotxe amb pocs anys o pocs quilòmetres tingui la mateixa garantia que un amb molts anys o molts quilòmetres, però ara mateix això és així!
“No és el mateix un cotxe amb 20 mil km que un amb 180 mil”
Et refereixes que un cotxe amb 20.000 km té la mateixa garantia que un amb 180.000?
Exacte! Per molt que és lògic que estiguem obligats a revisar l’estat d’un cotxe quan ens entra a la botiga, hi ha moltes coses que són indetectables i que amb els anys o els quilòmetres poden derivar en una reparació. Posa per cas la caixa de canvi d’un cotxe amb 20.000 o la d’un altre amb 180.000 km. Creus que estaran igual? Quin creus que et pot donar problemes abans?
Està clar. I com creus que s’hauria de fer?
No em toca a mi respondre això. Però si ens fixem en el model espanyol, per posar un exemple, veurem que allà s’ofereixen tres categories de garantia: bàsica, mitjana i la de màxima cobertura. D’aquestes tres les dues últimes van a càrrec del comprador. El client sap que té una garantia bàsica i a partir d’aquí tria la que prefereix en funció del cotxe que està comprant. Marc, la qüestió és que un cotxe amb 15 anys no està com un de 2! Discutir això és simplement absurd.
A més, a Andorra ni tan sols hi ha una empresa que ofereixi garanties, quelcom lògic si tenim en compte la normativa actual. El tema, com tants altres, s’ha d’afrontar, no per nosaltres, sinó per donar un servei clar, eficient i transparent al consumidor i evitar conflictes, que és el que provoca el sistema actual.
Ja no et pregunto cap més. Esperarem que l’associació comenci a treballar en tot això.
Seguim. Saps que és clàssic a les entrevistes que fem incloure algunes preguntes generals, així que tot i que no tenim gaire espai, aquí va alguna, així de pas baixarem la tensió!
Si poguessis escollir el teu cotxe ideal, sense preocupar-te de res, només que d’escollir-ne un i només un, quin seria?
Doncs no et puc respondre. Tants anys al sector m’han permès provar i valorar tota mena de cotxes i tots tenen coses bones i dolentes. Fa anys potser t’hauria dit un Porsche o un Mercedes, però avui et diré que tots els cotxes, des del més luxós fins al més senzillet, tenen els seus punts forts. Com t’has quedat? – Tocat i enfonsat.
I per moure’t per Andorra, quin seria el teu cotxe perfecte? O tampoc em vols respondre?
Va, ara sí. Per anar per aquí faig servir un Twingo força vell, però crec que qualsevol 4X4 petit és perfecte.
“Avui per avui crec que els híbrids autorecargables són l’opció més realista”
Ja acabem, que ens hem allargat molt (això em passa sempre), així que per acabar diga’m: què penses dels cotxes elèctrics i híbrids? Creus que el futur va per aquí?
Tot apunta a diverses tecnologies: l’hidrògen, els elèctrics i els combustibles alternatius avancen, però els queda molt de camí i és un camí encara incert. A dia d’avui l’única tecnologia realment adaptada crec que és la dels híbrids de gasolina, especialment els autorecargables, perquè simplifiquen molt el dia a dia en comparació amb els endollables, no tenen límit d’autonomia i no requereixen d’infraestructures.
Jose, com sempre que ens veiem ha estat un plaer passar la tarda parlant amb tú. Me’n vaig, que ara toca passar tot això a net. Gràcies a tú i felicitats per tot el que feu pel nostre sector, amb la revista, el blog i la nova web.
Moltes gràcies Jose.
Ja ho sabeu: si voleu comprar un cotxe, trobareu J.Montes Automòbils a Encamp, concretament a l’Av. Joan Martí, 114. Allà, a més de poder-hi aparcar, trobareu una gran exposició de models per a tots els gustos i necessitats.
Marc Zorzano
FOTOS: global.nissannews.com
NISSAN MICRA EV: ZERO EMISSIONS, ESTILÓS I MOLT TECNOLÒGIC
Coneixeu la que serà la 6a. generació del Nissan Micra? la nova entrega 100% elèctrica de la marca japonesa amb la que des d’ara us podreu moure amb zero emissions en el vostre dia a dia?
Nissan, marca distribuïda al Principat per Garatge Nogreda – Nissan Andorra, va presentar aquest mateix mes de juny als responsables de la seva xarxa europea de concessionaris, inclós els d’Andorra, la 6a. generació del seu utilitari compacte mes petit, el Nissan Micra, des d’ara Micra EV, un model en el què la marca té molta confiança i del què jo personalment, en veure’l, tinc la certesa que complirà amb les espectatives marcades pels japonesos, doncs no solament resultarà molt convenient com a opció urbana lleugera, també parlem d’una marca amb un catàleg en el què no hi ha model que no s’hagi situat al capdamunt de les llistes dels més venuts, sigui per la seva fiabilitat, tecnologia, pel seu estil o per la qualitat i abundància d’equipament que porten de sèrie tots els seus cotxes.
El nou Micra EV llueix una carrosseria que tot i molt continguda desborda elegància i estil. De fet, d’alguna manera recorda el Micra que va sortir l’any 2002, concretament la 3a. generació, l’entrega més venuda i exitosa de les cinc que s’ha comercialitzat fins ara, tot i que totes han estat un gran éxit.
El nou Micra EV arriba profundament europeïtzat, per allò de complir fil per randa amb els gustos i preferències del nostre mercat. De fet, val a dir que ha estat dissenyat a Anglaterra, aprofitant la plataforma AmpR Small, la mateixa del Renault R5. En aquest sentit, el nou compacte es fabrica a una de les fàbriques que Renault té a França.
El nou Micra EV Nissan comptarà amb tres models 100% elèctrics al seu catàleg: el nou Micra, el Leaf i l’Ariya.
El nou utilitari urbà de Nissan tindrà una versió d’accés equipada amb una bateria de 40 kWh de capacitat i un motor de 90 kW amb un par de 225 Nm (uns 122 CV) que li permetran recòrrer aproximadament 310 quilòmetres (WLTP), és a dir, entre 220 i 300 reals, depenent de si els fem per ciutat o en cicle combinat, quelcom que en el nostre cas es veu compromés donada l’orografia que hi ha al Principat. En segon lloc hi ha una versió amb una bateria de 52 kWh de capacitat i un motor amb 150 CV (110 kW) i 245 Nm de par.
La seva autonomia, sempre segons cicle WLTP, se situa entorn als 408 quilòmetres (entre 295 i 395 reals).
Respecte dels temps de recàrrega, podrem recarregar el cotxe fins al 80% en uns 30 minuts si fem servir un endoll de corrent continu de 80 o 100 kW, segons la versió a endollar.
Hi ha previstes una gran varietat d’opcions de personalització, amb 14 combinacions de colors de carrosseria, un sistema d’il·luminació ambiental amb més de 48 colors i els habituals tres nivells d’acabats de la marca: Acenta, N-Connecta i Tekna.
En termes de tecnologies aplicades, com tot model del catàleg japonés el Micra arribarà amb una important dotació a nivell d’equipament tecnològic. Entre els diferents elements, dels quals en parlarem més al detall un cop estigui a punt d’arribar a Garatge Nogreda, de moment destacaré el quadre d’instruments digital de 10 polzades, la pantalla tàctil central també de 10 polzades i el ja conegut sistema de connectivitat NissanConnect, compatible amb Android Auto i Apple CarPlay.
El nou Micra EV arribarà als concessionaris aquest mateix any, el que no puc dir-vos és quan exactament. Tot i la seva proximitat, encara és d’hora per saber-ne els preus. En tot cas, si prenem el Renault R5 com a referència, podríem parlar d’uns preus situats entorn als 25 o 27 mil euros en el cas de l’acabat més bàsic (Acenta) equipat amb la bateria petita. Sigui com sigui parlo per parlar. Millor esperem a saber-ho amb certesa. Un cop ens ho diguin des del concessionari andorrà, us ho comentarem.
Recordeu que Nissan Andorra (Garatge Nogreda) està a la Baixada del Molí, 18-20, en plena rotonda de Tobira. Tel. +376 805509
Marc Zorzano
FOTOS: Classy Vissuals
LAMBORGHINI TEMERARIO: ADÉU V10, ADÉU HURACÁN!
Gerard Farré
Els que hem posat a prova a fons les diferents evolucions del Lamborghini Huracán sabem perfectament que donava de si aquell V10 atmosfèric i com de bé sonava quan el feies anar al límit.
El cert és que un V10 donava més potència que el flat-six d’un 911 GT3, però en canvi es quedava curt pel que fa a empenta immediata si el comparem amb els V8 biturbo del Ferrari F8 o del McLaren 720S.
Ara Lamborghini respon a tot això amb el Temerario, un superesportiu animat per un motor V8 biturbo capaç d’arribar a les 10.000 voltes!
A més de comptar amb dos turbos IHI, el Temerario també és un híbrid endollable i tot plegat amb dos cilindres més que els seus rivals directes: el McLaren Artura i el Ferrari 296, ambdós amb una arquitectura de propulsió V6.
L’V8 amb bloc d’alumini i cigonyal pla del nou Temerario declara 800 CV entre les 9.000 i les 9.750 rpm i un par de 730 Nm entre les 4 i les 7 mil voltes. Però alerta, gràcies als tres motors elèctrics la potència total arriba als 920 CV.
El primer motor elèctric està connectat directament al motor tèrmic, mentre que els altres dos impulsen cadascuna de les rodes de l’eix davanter, permetent així un sistema de vectorització de par a l’estil del Porsche 918 Spyder. Aquests motors reben l’energia d’una bateria de 3,8 kWh.
El Temerario disposa de ni més ni menys que tretze modes de conducció. I tot això en un superesportiu que en molts casos serà el primer cotxe d’aquest tipus que tindran molts clients particulars. Potser hauria estat més raonable limitar-se a tres modes en lloc d’haver complicat tant la cosa. Entre els 13 modes hi ha el Città (ciutat), un mode en el què el funcionament del cotxe és 100% elèctric. També hi ha el mode Sport, que busca la màxima potència a partir de l’eix posterior. Fins i tot hi ha un mode Drift, òbviament dissenyat per facilitar les derrapades. El Corsa, en canvi, treu tot el suc al sistema de torque vectoring de l’eix davanter en conducció esportiva, per exemple rodant per circuit.
Al marge de tot, les prestacions del Temerario són de vertigen: 343 km/h de velocitat punta i una acceleració per pujar de 0 a 100 km/h de 2,7 segons i de 7,3 per assolir el 0 a 200 km/h.
Val a dir que no fa tant, set segons era una bona marca per assolir el 0 a 100, ara però, el Temerario arriba als 200 en aquest temps! És cert que la tracció a les quatre rodes ajuda, però la veritable clau està a la caixa de canvis de doble embragatge amb 8 velocitats.
Pel que fa al disseny, el cotxe potser no impacta tant com ho va fer l’Huracán al seu moment. Això sí, el xassís és un 20% més rígid.
Els hexàgons dominen el llenguatge visual de tot el conjunt, una obsessió de Borkert, el cap de disseny de Lamborghini.
Hi ha un paquet opcional anomenat “Alleggeritta” que redueix el pes total 20 kg, a més de millorar la càrrega aerodinàmica, això sí, afegint uns quants zeros més al preu final!
Les llantes de 20” al davant i de 21 al darrere amaguen un equip de frens ceràmics amb discos de 410 mm al davant i de 390 al darrere. Les pinces davanteres tenen 10 pistons, mentre que les del darrere en tenen 4.
A la part posterior destaca la gran sortida d’escapament central, un element que comparteix protagonisme amb un difusor gegant dissenyat per a optimitzar la càrrega aerodinàmica.
El maleter ha guanyat 12 litres respecte al de l’Huracán. Ara, amb 112 litres de capacitat total per fi podrem encabir dues maletes de mà, ja sabeu, les de tipus cabina.
En matèria de confort el nou Temerario també suma punts a l’arribada de seients ventilats, quelcom bastant normal a Bentley però inèdita fins ara en un superesportiu dels de Sant’Agata.
Pel que fa a tecnologia, el cotxe incorpora tres pantalles: la del quadre d’instruments digital de 12,3”, una pantalla tàctil central de 8,4” i una altra per al passatger de 9,1”, una configuració molt en la línia en el que ja hem vist en alguns Ferrari.
Resumint: ara caldrà provar-lo per veure realment de què és capaç. Al cap i a la fi, un automòbil brilla quan transmet sensacions, quan et proporciona una experiència de conducció que t’emociona i et toca la fibra.
Una de les millors que recordo va ser amb l’Huracán STO: una mena de 911 GT3 per la seva efectivitat i pel seu tacte, equipat amb uns frens Brembo CCMR inacabables i amb un V10 que et feia vibrar. Tant de bo aquest nou conjunt híbrid sigui capaç de provocar emocions similars.
DESPRÉS D’UNA 2a EDICIÓ, CARS FOR SMILES
ES CONSOLIDA A ANDORRA
El passat dissabte 14 de juny va arribar a Andorra una nova edició de Cars for Smiles. Enguany l’acte benèfic va reunir a prop d’una cinquantena de persones al voltant d’una quinzena de superesportius de moltes marques, aconseguint un any més la seva fita amb escreix: fer passar un dia divertit i emocionant a molt infants amb malalties greus.
Per als qui encara no el coneixeu, Cars for Smiles és un projecte benèfic i solidari que vol donar suport i portar il·lusió i alegria en aquests grups d’adolescents i a les seves famílies.
Les donacions recaptades a l’event, fruit de la col·laboració dels patrocinadors, més la suma de les inscripcions dels pilots, ha estat de 3.000 euros, uns diners que es destinaran a un projecte de colònies de la Creu Roja Andorrana.
Després de l’èxit de la primera edició, que va deixar una empremta inoblidable entre els joves participants, la segona edició d’aquest bonic esdeveniment va tornar a reunir aquest any una cinquantena de persones.
Després d’aquesta segona edició Cars for Smiles, Andorra ha aconseguit consolidar-se com un esdeveniment fix a l’agenda social i solidària del Principat, fet que deixa més oberta que mai la porta de cara a futures edicions.
L’esdeveniment, que ja fa més de 10 anys que se celebra a Barcelona i més recentment a Madrid i a Salamanca, va permetre que una quinzena d’adolescents fessin de copilots frec a frec amb els propietaris dels superesportius, amb el protagonisme, l’emoció i i la felicitat que això suposa durant les hores que van poder viure-ho. El més important però, és que durant tot el dia tothom, pares i fills, van poder oblidar per un dia el tarannà derivat de la seva delicada situació medica.
Entre els cotxes que van donar-se cita a l’event hi havia alguns de molt exclusius, com ara unitats d’Aston Martin, de Ferrari o de Porsche.
Sigui com sigui, el propòsit d’aquest projecte és crear il·lusió i somriures als joves que pateixen una situació de vulnerabilitat, així com d’oferir en la mida del possible el màxim suport a les seves famílies.
A més de proporcionar-los una experiència única i motivadora, els tres mil euros recaptats gràcies a les donacions -destinats íntegrament al projecte de colònies “Desconnectar per connectar” que organitza Creu Roja Andorrana- podrien veure’s incrementats al llarg dels dies posteriors a l’event donat que durant uns diesva seguir obert el canal de donacions al web de l’entitat.
Destacar que just en el moment del lliurament del xec (que era de 2.601 euros), un dels assistents va fer una donació extraordinària per arrodonir la xifra fins els 3.000 euros.
A més, des de la setmana que següent a l’event i fins el 30 de juny, gràcies a la col·laboració de Gol Solidari es podia participar a la subhasta benèfica d’uns guants signats pel pilot de Moto 2, Aaron Canet. No cal dir que tot el que van aconseguir recaptar també va anar íntegrament a la Creu Roja Andorrana.
Martijn Elvers, president de l’associació, comentava satisfet que “per a nosaltres és una experiència que ens permet sortir de la nostra zona de confort i al fer-ho puc assegurar-vos que ens omple de satisfacció el que vivim”.
FOTOS: Cars for Smiles
En Aquest sentit, alguns dels pilots participants van voler destacar la il·lusió que han pogut veure als ulls dels seus copilots, així com la diversió compartida de la que van gaudir al llarg de la jornada.
Aquest edició 2025 va tornar a arrencar als voltants de les 9.30 amb l’arribada dels primers cotxes a la Plaça dels dos Valires d’Escaldes-Engordany. Un cop agrupats va fer-se la presentació del projecte i va oferir-se un esmorzar a la Sala d’actes d’Andbank.
Cap a les 11.45 hores la comitiva va sortir cap al Circuit Andorra – Pas de la Casa, on a partir de les 13.00 van fer-se les rondes al circuit en els supercotxes, el moment més esperat pels infants, tot i que la pujada fins al circuit ja va suposar-los una gran experiència. L’acte va continuar amb un dinar al mateix circuit.
En acabar tocava dirigir-se novament al centre ciutat d’Escaldes-Engordany, concretament a l’Hotel Roc Blanc, on va oferir-se
un berenar com a traca final de la trobada. Val a dir que allà, tots els cotxes estacionats al llarg del carrer del Prat Gran van captivar la mirada de tothom que passava.
Des de la direcció de Cars for Smiles han volgut destacar que aquesta segona edició no hauria estat possible sense la confiança dels diferents patrocinadors: MyAndBank, Circuit Andorra-Pas de la Casa, MS Scuderia, Henkam Interiorisme, River i Total Energies (del Grup Sant Eloi), així com per la col·laboració d’altres entitats com Altaveu, Andorrita, Volte, Massa i Massa Assegurances, Avidalia, Gràfiques Voisin Mateu, Aura Identidad Visual, Glass Bar, Hotel Roc Blanc i Motoraldia, així com la dels comuns de Canillo, Encamp, Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany.
Marc Zorzano
MEP X2 I MEP X27: DEMOCRATITZANT LA COMPETICIÓ ALS 70
En aquesta nova entrega referent a la col·lecció de vehicles del Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra ens traslladem a mitjans del segle passat, quan un enginyer aeronàutic va endinsar-se al món de l’automoció de competició amb els MEP X2 i MEP X27, creant molt més que uns monoplaces!
Els MEP X2 i MEP X27 van ser dos prototips de cotxes dissenyats a França per Maurice-Émile Pezous (d’aquí les sigles MEP), un enginyer aeronàutic i apassionat del motorsport.
Pezous els va crear durant la dècada dels anys 60 amb l’objectiu de fabricar vehicles de competició lleugers, d’alt rendiment però sobretot accessibles.
El fet que vingués del sector aeronàutic li va permetre aplicar els seus grans coneixements. D’aquí l’ús de xassís tubulars d’alumini i altres materials súper lleugers i també d’aconseguir una aerodinàmica molt treballada, quelcom gens fàcil a l’època.
Coneixedors del seu projecte, els de Citroën van donar-li suport cedint-li el motor de l’AMI 6 per a l’X2 i el del GS per a l’X27. El cert és que la marca va veure que col·laborant amb ell tenien una excel·lent oportunitat per promocionar-se dins del món de la competició, un sector en el qual no estaven gens posats.
La marca també va ajudar Pezous en la producció i en la gestió de l’anomenada Formule Bleue, que no era altra cosa que com-
peticions automobilístiques accessibles per a més gent que no només marques amb grans pressupostos. Aquesta categoria de monoplaces basada en l’MEP X27 van disputar-se a circuits com el de Magny-Cours o el de Paul Ricard.
La Formule Bleue va estar activa durant els anys 70 i va permetre formar molts pilots francesos.
Molt més econòmica respecte de categories com la Fòrmula Renault, la Formule Bleue disposava de cotxes molt ràpids gràcies al seu baix pes i a la bona aerodinàmica, tot i que sent de tracció davantera eren cotxes amb una conducció peculiar i poc efectiva.
Un dels punts febles que va patir aquesta competició tenia a veure amb la fiabilitat, doncs els motors de Citroën no havien estat dissenyats per a curses (eren de cotxes de producció) fet pel qual algunes peces es desgastaven molt ràpidament.
Veiem tot seguit els detalls dels dos models de Pezous exposats al museu encampedà.
FOTOS: Motoraldia
L’MEP X2 va ser un dels primers intents de l’enginyer de desenvolupar un cotxe de competició econòmic però efectiu.
L’X2 porta un xassís tubular d’alumini sobre el qual descansa una carrosseria súper lleugera i molt minimalista que no inclou cap tipus de comoditat extra.
Equipa un motor (Citroën Ami 6) Panhart de 2 cilindres amb 602 CC i 32 CV de potència. El cotxe és de tracció davantera i porta una caixa de canvi manual de 4 velocitats.
Un dels grans punts positius va ser que el seu pes era d’uns 400 kg, fet que li donava una bona relació pes/potència.
Per la seva banda, l’MEP X27, l’evolució de l’X2, incloïa moltes millores aerodinàmiques i mecàniques respecte d’aquest, com una carrosseria més refinada i més tancada i una millor aerodinàmica.
El xassís també és de tipus tubular, mentre que pel que fa al motor, monta un 4 cilindres bóxer de 1.0 litres de 70 CV.
També és de tracció davantera, però la caixa de canvi passa de 4 a 6 relacions. Pel que fa al pes, se situa en 500 kg.
Avui dia tant l’X2 com l’X27 són peces de col·lecció molt rares i preuades, sobretot pels entusiastes del Motorsport francès. Respecte de les unitats fabricades, destacar que se’n van fer molt poques dels dos models, sobretot de l’X2, del què van ferse només 20 unitats. Pel que fa al MEP X27 van produir-se 36.
En resum: els MEP X2 i X27 van ser uns interessants intents de democratitzar el Motorsport a França amb cotxes lleugers, barats i molt avançats gràcies a l’aplicació de l’enginyeria aeronàutica.
Tot i que no van tenir un èxit comercial massa durador, sí que van deixar la seva empremta al món de les curses de promoció i part d’aquesta empremta la teniu exposada al segon pis del Museu Nacional de l’Automòbil.
Des d’aquí us recomano la visita al 1000 x 1000, la gaudireu!
Al blog trobareu aquest article en versió extesa i amb un ampli reportatge fotogràfic. Podeu accedir-hi des del codi QR d’aquestes pàgines.
Marc Zorzano
Detall de la cabina del monoplaça X2.
Detall de la cabina del monoplaça X27.
DOS OPCIONS DE BMW DE MITJA CILINDRADA PER XALAR AQUEST ESTIU
Cada cop són més els motoristes que busquen la combinació perfecta entre potència, agilitat i facilitat d’ús i això els fabricants, entre els quals BMW, ho saben prou bé. Les prestacions, la versatilitat, tot el que inclouen i finalment un preu més accessible, fa que siguin motos amb molta acceptació.
Com he dit a la introducció, BMW ho sap, de fet és una de les marques que disposa de més models amb una quota de mercat molt important en aquest nivell de cilindrada, gràcies a motos com la BMW F800 GS i la BMW F900 R. Entre les moltes opcions del fabricant alemany que hi ha disponibles al concessionari BMW Motorrad de Pyrénées Motors, hi ha dues unitats molt interessants: la BMW F900 R amb el Pack Dinàmic, que entre altres extres inclou el sistema de canvi ràpid Shifter Pro, i la BMW F800 GS, què amb el paquet Touring us permetrà fer rutes infinites.
BMW F900 R + Paquet Dinàmic
L’ F900 R de BMW de base ja és una opció molt sòlida i atractiva per als motoristes que busquen una moto de tipus roadster, però amb molt de caràcter.
Amb 105 CV de potència, un estil elegant i el refinament habitual de la marca, l’F900 R parteix d’una base naturalment atractiva a la què afegint un paquet com el Dinàmic acabarem de donar-li uns atributs d’allò més valuosos per tot just uns 800 euros més respecte de preu de base. Aquest paquet inclou el sistema de canvi Shift Assist Pro, la suspensió electrònica al darrere i tres modes extres que s’afegeixen als dos de sèrie.
Pel que fa a l’estètica, el color blau combinat amb el blanc, més una pinzellada de vermell, li dóna un toc esportiu molt distintiu que al meu parer la fa destacar respecte dels altres colors disponibles (negre i un blau verdós). Si a tot plegat hi afegim la garantia de tres anys de BMW, quelcom que suposa un inqüestionable plus de tranquil·litat, més un preu de 9.670 euros si optem per afegir-hi el paquet Dinàmic, o de 8.896 euros si l’adquirim sense cap paquet extra, està clar que estem davant d’una alternativa de moto esportiva que en termes de qualitat, prestacions i preu resulta molt interessant.
Per als amants de l’aventura, la nova F800 GS equipada amb el paquet Touring és igual de temptadora que l’anterior, però mirant més cap als entusiastes de les aventures multi-terreny. El model de base ja ofereix de sèrie una combinació potent entre rendiment i funcionalitat donats els 85 CV de potència i tota la tecnologia essencial que inclou de sèrie.
Amb el paquet Touring però, per tot just 400 euros més incluireu elements tan interessants com útils, com els punys calefactables, els protectors de mans, els llums de carretera PRO per a una visibilitat òptima fins i tot als revolts i finalment els suports per a les maletes, indispensables per dur tot l’equipatge necessari.
A l’igual que l’F900, a BMW Motorrad de Pyrénées Motors disposen d’una unitat recent arribada al concessionari amb el color blau elèctric com a tonalitat dominant, una cosmètica que la fa molt atractiva. (també està disponible en negre i en blanc)
Respecte del preu, la gamma F900 arrenca des dels 9.950 euros, arribant als 10.305 si afegim el paquet Touring esmentat, el qual us recomanem de totes totes donat que el cost dels elements d’aquest paquet supera amb escreix els 400 euros de diferència.
Acosteu-vos a veure-les al concessionari oficial de BMW Motorrad de Pyrénées Motors, tot que al fer-ho us resultarà difícil marxar sense una de les dues. Qui avisa no es traïdor!
Si dit això encara voleu apropar-vos, recordeu que els trobareu baixant cap a Sant Julià de Lòria, a l’exposició central que Pyrénées Motors té a Prat de la Tresa s/n. Tel +376 880750
Al blog trobareu aquest article en versió extesa i amb un ampli reportatge fotogràfic. Podeu accedir-hi des del codi QR d’aquestes pàgines. Marc Zorzano
BMW F800 GS amb paquet Touring
