Montitxelvo

MONTITXELVO La història de la pansa

Tranquil, idoni per a descansar i gaudir de la natura. Així és com defineixen aquesta localitat situada a l’inici de la Vall. Montitxelvo i els seus 650 habitants gaudeixen d’una ubicació privilegiada, a les faldes de la serra de Mariola i del Benicadell. Els seus innumerables paratges naturals de gran interés ecològic i forestal, la seua important arquitectura hidràulica, formada per aqüeductes medievals i mines d’aigua, i els seus riuraus on antany s’elaborava la pansa, són els principals motius per descobrir Montitxelvo. Nosaltres hem destacat aquests i al seu personatge més il·lustre, el poeta Joan Climent, com les raons per visitar la localitat. Si és que a hores d’ara no ho has fet.

Un procediment tradicional que ara es manté viu

Recuperar i reviure la tradició en forma de festa és el que va fer el municipi de Montitxelvo, en l’any 2013, amb ‘l’escaldà del raïm’. La Vall d’Albaida no va escapar de la febra pansera que des d’inicis del segle XIX es va escampar per les comarques centrals valencianes. Així, ‘l’escaldà de la pansa’ va modificar tant el paisatge com el calendari agrícola i per tant, a la societat de l’època. Un procediment que ja utilitzaven els nostres avantpassats per tal de fer panses del raïm de moscatell i que estava perdentse. En aquest sentit, els riuraus són les construccions que permeten assecar el raïm, protegint-lo de les inclemències meteorològiques. Tan sols cal remuntar-se al segle passat, a la dècada dels anys 30, per trobar a Montitxelvo prop de quaranta edificacions d’aquestes característiques. Abans d’assecar el raïm s’escalda en aigua, en la caldera que es posa a la xemeneia d’una fornal, i després es disposa el raïm en canyissos per a assecar-lo. Un procediment tradicional que ara es manté viu.

La cultura de l’aigua en forma d’itinerari

La important arquitectura hidràulica de Montitxelvo, formada per aqüeductes medievals, mines d’aigua i els seus riuraus la pots visitar gràcies a la Ruta de l’Aigua. Un itinerari didàctic sobre la importància d’aquest element primordial per a l’ésser humà i on podràs comprendre com vivien els nostres avantpassats i com, a més, es guanyaven la vida. L’aqüeducte del Planet, la bassa del Sastre -una monumental obra d’enginyeria hidràulica, construïda possiblement al segle XVIII-, la font de Ferri, el riurau de Mahiques, la font de la Nava, la de Micairent (on hi ha una àrea recreativa, un molí hidràulic i dues basses), la mina d’aigua coneguda com l’Alcavo de Remigio (del que cal destacar la galeria, coberta amb una volta triangular de lloses planes), la font de la Plaça i la font de Baix. Aquests són els punts d’interés que podràs trobar-te si realitzes aquest itinerari didàctic sobre la cultura de l’aigua de Montitxelvo. Una ruta circular, sense derivacions ni variants, amb una longitud aproximada de 5 km i dificultat baixa, que et recomanem

si eres dels qui no et conformes en conéixer un poble admirant, tan sols, els seus monuments.

El personatge: Joan Climent

El montitxelvà Joan Climent Pascual (1918 - 2004) va ser un interessant poeta i narrador que va viure a Gandia des de l’any 1931. Allí va haver de paralitzar els seus estudis al desembre de 1937 en ser reclutat per incorporar-se al front en la Guerra Civil. Posteriorment, a la postguerra, va publicar alguns llibres en castellà i a

continuació Joan Climent va decidir escriure en la seua llengua amb un notable èxit de critica. Així, el seu primer llibre en valencià, Notícia de murmuris (1989), va rebre comentaris elogiosos de poetes i crítics com Marc Granell o Josep Ballester. Més tard va publicar la novel·la La delicà de Gandia (1994) i va continuar la seua tasca poètica amb llibres com Contraclaror. Fa uns anys va ser nomenat Fill Adoptiu de Gandia, localitat on residia, mentre el seu poble natal ha organitzat en diverses ocasions rutes teatralitzades inspirades en l’obra de Joan Climent.