Sempere

SEMPERE El xicotet de la comarca

Un autèntic supervivent. Així és Sempere, germà menut dels pobles de la comarca valldalbaidina. Amb 35 habitants, Sempere és el municipi més menut dels 34 pobles que conformen la Vall i que donen sentit a aquest territori. La seua església de Sant Pere, amb eixe trampantojo que pareix però que no és. Les seues vistes, a l’embassament de Bellús i, des del calvari, a tota la comarca. I un fet històric, anècdota curiosa que va enfrontar als senyorets Nuñez amb La Pobla del Duc. Aquest són tres motius per conéixer Sempere, però com sempre, el millor és visitar-lo si és que encara no ho has fet.

Més que un poble, un mirador

La proximitat de Sempere a l’embassament de Bellús li atorga el títol de mirador oficial d’aquest element hidrològic, que, en els temps d’abundància de pluja, deixa unes panoràmiques espectaculars. Sempere té, a més, altre mirador que mereix la pena que visites. Es tracta del paratge de l’ermita del Santíssim Crist de la Gràcia, un conjunt monumental recentment recuperat i rehabilitat amb l’ermita neogòtica, el panteó i el cementeri ubicat al cim del calvari que li dóna accés, amb el tradicional

recorregut de xiprers. Es completa amb l’esplanada des de la qual gaudiràs d’excepcionals vistes de la Vall d’Albaida.

L’apunt històric: Sant Pere front Pobla Franca de Rugat

Més de tres dècades els va portar als senyors de Sempere (Sant Pere) aconseguir la jurisdicció feudal de Cartania, poble independent fins al 1814 i que hui és una partida rural del terme de Sempere. Una batalla legal en la qual es van enfrontar els Nuñez (titulars del senyoriu de Sant Pere)

amb la vila de la Pobla Franca de Rugat, actual Pobla del Duc. Un conflicte que confrontava els interessos d’una burgesia incipient a la comarca i l’oposició dels feudals a pertànyer a la noblesa.

L’església que enganya a l’ull del qui la mira

S’entén per trampantojo la tècnica mitjançant la qual s’enganya a l’ull, utilitzant la perspectiva i la profunditat. Així, si visites l’església parroquial de Sant Pere seràs enganyat en contemplar el casquet sobre el creuer que es troba en aquest temple. La de Sempere és una església del segle XVIII, d’estil neoclàssic en la qual, destaca aquest casquet amb pintures al·lusives a la basílica de Sant Pere de Roma, utilitzant la tècnica del trampantojo. Un temple amb una nau de cinc trams coberta per una volta de canó sobre pilastres que fan de contraforts. Interessant

resulta també la seua porta adovellada i el campanar de dos cossos. L’església parroquial de Sant Pere manté una estreta relació amb el Vaticà. Precisament, el campanar de l’església de Sant Pere va tornar a sonar l’any 2013 després de més de 40 anys en silenci. Després de sotmetre’s a una intensa restauració les dues campanes que presideixen el punt més alt de l’església. ‘Xicoteta’, de l’any 1908 i 180 kg, va passar a anomenar-se ‘Sant Pere Apòstol’ i la ‘Mater Dolorosa’ de 1851 i amb més de 250 kg, va mantenir el seu nom original. Així, després de tant de temps sense sonar, la seua restauració va facilitar el toc manual d’aquests dos bronzes i es va recuperar el seu so original, substituint la part metàl·lica per la fusta.