EL BOSC MEDITERRANI
Acosta i Keira E Dieste 1r Batxillerat B
Malena
Índex 1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 2. Distribució geogràfica i àrea que ocupa . . . . . . . . . . . . . . . . 2-3 3. Biòtop . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 4. La màquia i la garriga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 5. Biocenosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5-8 6. Adaptacions de les espècies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9-10 7. Influències entre biòtop i biocenosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 8. Xarxa tròfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10-12 9. Amenaces sobre l’ecosistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13-15 10. Webgrafia / Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16-17 1
El bosc mediterrani és un bioma boscós i de matolls que presenta una elevada biodiversitat i una vegetació xeròfila, és a dir, que està adaptada a viure en ambients secs. És freqüent a les regions que presenten un clima mediterrani. Específicament, al llarg d'Eivissa s'estén des de fa uns 7000 anys, especialment al nord-oest i al sud de l’illa. Aquest ecosistema té una gran importància per a l'illa i per als seus habitants, tant de forma ambiental, cultural com paisatgista. La seva vegetació és la que esmorteeix els efectes de les emissions dels gasos d'efecte hivernacle, aporta oxigen i fixa el diòxid de carboni. A més, totes les matèries primeres que es fan servir provenen dels boscos i de la seva vegetació. Entre altres coses més, el bosc mediterrani és un bioma que omple d'interès als turistes i als habitants de l'illa, aportant benestar i altres coses a les activitats com ho són les excursions i els esports que es fan al voltant d'aquest bosc.
Distribució geogràfica i àrea que ocupa
Com ja s’ha dit diverses vegades anteriorment, aquest ecosistema es troba a les zones amb un clima mediterrani, però, encara que pel nom ho paregui, no només podem trobar-lo al voltant de la mar Mediterrània. Els boscos mediterranis s'estenen per zones amb una latitud propera als valors de 30º i 40º, ocupant un total de 1400000 zones occidentals la zona costa del la Península
Introducció
2
La conca del Mediterrani és la zona on s’hi troba la major part d’aquest ecosistema, abarcant un 60%. A més, segons la zona on es troba, presenta unes característiques o unes altres. Aquest 60% proper a la mar Mediterrània, en la primera imatge, d’Eivissa, és caracteritzat per ser boscos densos i d’una altura més bé baixa, entre els 10 i els 15 m, amb una gran biodiversitat. A Califòrnia, la segona imatge, hi abunden molts de tipus de matolls alts, d’uns 2 o 4 m i densos, anomenats “chaparral”. A Xile, la tercera imatge, la vegetació, anomenada “matorral” no és tan densa i també arriba cap als 10-15 m d’alçada. A Sud-Àfrica, la quarta imatge, la vegetació és anomenada “fynbos”, amb la major quantitat de diversitat (7000 espècies) i amb una altura baixa (1-3 m) i sol necessitar incendis per a expandir-se. Finalment, a Austràlia, la darrera imatge, la vegetació s’anomena “mellee” 10 m d’alçada i matolls alts.
3
Quan es parla del biòtop d’un ecosistema, es fa referència al seu component abiòtic, és a dir, l’espai físic que ocupa una comunitat o biocenosi adaptada a aquest lloc, amb la qual interactua.
Com ja s’ha mencionat anteriorment, els boscos mediterranis arreu del món s’ubiquen a llocs amb un clima mediterrani, aquest està caracteritzat per precipitacions repartides irregularment al llarg de l’any i pels seus hiverns suaus i humits, les primaveres i les tardors humides i els estius secs i calurosos, cosa que sol causar incendis en aquest ecosistema. Aquest fet afecta significativament i condiciona a la biocenosi que hi viu, fet que serà explicat posteriorment. A més, aquest clima sol presentar pluja en totes les estacions, més o menys, però quan es donen les temperatures més elevades, aquestes es veuen disminuïdes. A conseqüència d’aquest fet, en aquesta temporada més càlida de l’any sol haver un gran dèficit hídric i sequera.
Aquest tipus de boscos presenten una baixa productivitat a causa de l’escassetat d’aigua, però no per això s’impedeix que hi hagi una gran biodiversitat. I, a més, solen trobar-se envoltats per altres ecosistemes en molts de casos, com poden ser ecosistemes de ribera, la zona més propera a un ecosistema aquàtic.
Una altra característica que cal destacar del boscos mediterranis és els sòls que presenten, ja que aquests solen ser força prims, és a dir, la roca mare es troba a no massa profunditat. És per aquest fet que deim que són vulnerables a la desertificació, a causa de que, davant la manca de vegetació, les pluges abundants concentrades en períodes breus són capaces d'arrossegar una proporció important del sòl.
Finalment, podem dir que un darrer fet que caracteritza aquest ecosistema és el seu alt grau de fragmentació, causat principalment per l'acció antròpica. Aquest fet dificulta l’intercanvi d’informació genètica de les espècies.
Biòtop
4
La màquia i la garriga
La màquia i la garriga són dos tipus de paisatges florístics que van aparèixer després de la destrucció progressiva dels antics boscos mediterranis i de coníferes. La màquia és una formació arbustiva densa de garrigues i arbustos d'uns aproximadament 2-4 m d'alçada amb creixement lent. Se sol compondre de plantes amb poques necessitats d'aigua (escleròfiles). A les zones on la màquia comença a desaparèixer domina la comunitat de garriga amb plantes més baixes, matolls sovint aïllats, deixant visible el terra rocós sec on prospera la garriga, reves, espígols, romaní i farigola.
Màquia
Garriga
Biocenosi
La biocenosi fa referència al conjunt d'éssers vius, tant plantes com animals, que viuen i es reprodueixen en un mateix biòtop. El bosc mediterrani està adaptat a llargs períodes de sequera amb pluges ocasionals, provocant que la vegetació sigui xeròfila, és a dir, adaptada a la manca d'aigua. A més, tot i ser un ecosistema de baixa productivitat, allotja una gran diversitat d'éssers vius que majoritàriament són nocturns.
5
La fauna dels boscos eivissencs està representada per els pins, les savines i de forma menys representativa les alzines.
Els pins
Els pins, específicament els pinars de pi a bord (Pinus halepensis), condicionen totalment el paisatge de les Pitiüses, per això el nom de “Terra de pins”. Al pi a prop l'acompanyen sovint la savina (Juniperus phoenicea subsp. turbinata) i el ginebre (Juniperus oxycedrus) que li donen un caràcter especial a la pineda. També hi podem trobar un altre tipus de pi verd o pinyer de nom Pinus pinea.
Pinus halepensis
Juniperus phoenicea subsp turbinata
6
D'altra banda, la fauna d'aquests boscos és escassa a causa de l'aridesa del clima, la insularitat i la transformació humana. Aquesta última va conduir a l’expansió d’algunes espècies animals en detriment d’algunes espècies pròpies i exclusives d’Eivissa, les espècies endèmiques.
A Eivissa tant com a la resta del món, els invertebrats són els que abunden a les terres, mentre que els vertebrats suposen una part mínima de la fauna eivissenca. Però en aquest apartat parlarem de les espècies d'animals vertebrats que es troben als boscos eivissencs.
- Els mamífers que es troben al bosc són el porc senglar, la cabra salvatge, el teixó, la rabosa, la geneta, la mostela, l'eriçó comú, musaranya comuna, el conill, el rosegador i el ratpenat.
- Els amfibis que ens podem trobar són el galibat, el gripau d'esperons, gripau comú i la granota.
- Els rèptils amb què podem creuar-nos més habitualment són amb les sargantanes eivissenques.
- Quant a aus, podem trobar: rapinyaires diürnes, rapinyaires nocturns, orenetes dauríques, orioles, raspalls, gaigs i estornells.
Geneta
La geneta és un mamífer salvatge diminut en estatura, però de cos extens i àgil. Aquest espècimen és integrant del nucli familiar Viverridae. A Eivissa habita l'espècie Genetta genetta isabelae.
Juniperus oxycedrus
7
Sol ser un animal nocturn àgil a l'hora de caçar les seves preses com a aus, conills, rosegadors o insectes.
Sargantana eivissenca
Són l'espècie més abundant i la més característica de l'illa. N'hi ha de diferents colors depenent del grau d'aïllament a què hagi estat sotmesa la zona. És una espècie endèmica pròpia de les illes Pitiüses.
Eriçó
A Eivissa hi ha la mateixa subespècie d'eriçons que a la resta de balears. Es caracteritzen pel to clar del pelatge i per la mida reduïda. Són crepusculars i nocturns.
8
Adaptacions de les espècies
Les espècies que que formen la biocenosi dels boscos mediterranis presenten diferents característiques morfològiques que han anat desenvolupant amb el temps a causa de les característiques que presenta el seu biòtop, ja esmentades. Aquest fet causa una evolució en l’ecosistema, és a dir, els boscos actuals no són iguals que els que hi havia milions d’anys enrere, afegint-hi l’acció humana.
Una de les adaptacions que han adquirit les espècies vegetals és que presenten unes fulles fines i dures a causa de la manca d’aigua durant les estacions més càlides, humitat i assecar-se. La població que presenta aquesta característica anomenada vegetació esclerofil·la, exemples representatius
A més, les plantes també estan adaptades fins i pobres, tant en nutrients com en aigua. I, en alguns casos, presenten fulles i/o recobertes de pèls per a minimitzar els moviments de dels estomes, fa hi
La vegetació presenta bastant comuns en temporada calurosa, amb escasses precipitacions. Aquesta població rep el nom de plantes piròfites. Aquesta característica ve donada principalment per
9
l’aigua que contenen al seu interior gràcies a la morfologia de fulla fina i dura ja esmentada; encara que diverses espècies arbòries presenten soques gruixudes i poroses que eviten que el foc arribi a malfer els teixits. I, en el cas dels pins, el foc ajuda a la seva reproducció i expansió, ja que les exploten i els pinyons que contenen, amb una membrana dispersen per tot el seu entorn.
animals, les condicions a les aquestes adaptacions són molt variades segons el lloc totes les espècies que es troben en aquest ecosistema estan presents a tots els llocs del món on hi ha boscos mediterranis. És a dir, no són els mateixos animals els que hi ha a les Illes Balears que a Califòrnia o a Xile, i això passa també amb les espècies vegetals.
Influències entre biòtop i biocenosi
Els boscos eivissencs i altres formacions vegetals que el formen són el resultat d'un conjunt de relacions complexes entre tots els organismes que aculli aquest ecosistema. Organismes com ara animals, plantes, fongs i altres. Tots aquests organismes interaccionen i depenen els uns dels altres mitjançant processos com l'alimentació, la reproducció, la competència, etc. En conclusió, cada ésser viu que habiti en aquests boscos compleix un rol important en el desenvolupament d'aquests boscos.
tròfica 10
Xarxa
Una xarxa tròfica és una una representació gràfica de, en un ecosistema concret, el conjunt de diverses cadenes tròfiques, que representen les relacions alimentàries entre els diferents nivells tròfics, els productors, els consumidors, els descomponedors no s’hi veuen representats. Els productors són els éssers autòtrofs, que fabriquen la seva pròpia matèria orgànica a partir de la fotosíntesi o processos químics partint de la matèria inorgànica del medi extern, són el nivell més baix i poden ser diversos tipus de bacteris i plantes. Dins dels consumidors hi ha tres nivells diferents, encara que en alguns casos hi arriba a haver un quart: els primaris, que s’alimenten dels productors i són herbívors; els secundaris, que s’alimenten dels consumidors primaris; els terciaris o els grans depredadors, que són carnívors i s'alimenten tant a partir dels consumidors primaris com dels secundaris; i en cas d’haver un nivell més, serien els consumidors quaternaris, que s’alimenten dels terciaris. El darrer esglaó de les interconnexions tròfiques són els descomponedors, són éssers heteròtrofs que obtenen l’aliment a partir de la resta de nivells, ocasionant una transformació de la matèria orgànica en inorgànica, alliberant-la al medi extern, mitjançant processos de descomposició, aquests poden ser fongs i alguns bacteris; però aquests no són a les xarxes. No poden haver més nivells a una cadena tròfica ja que el flux d’energia que es transmet es va esgotant.
En el cas dels boscos mediterranis, a nivell general, les xarxes tròfiques presenten insectes, aus rapinyaires, petits rosegadors, esquirols, llebres i petits rèptils com a consumidors i també existeixen depredadors més grans com el linx (especialment el linx ibèric), les guineus, les àguiles i els llops. A més, hi ha animals herbívors com poden ser les cabres monteses; i hi abunden els amfibis i diverses aus com el gaig, el trencapinyes, el ferrerillo o el xotacabras.
En el cas de les Illes Balears i les seves zones properes amb presència de bosc mediterrani un exemple de cadena tròfica seria el de l’esquerra, també marcada en vermell a la dreta, ja que mostra un sol cas particular de la xarxa tròfica, que podem veure a la dreta.
11
Com podem veure, en cap de les representacions de la imatge es veu cap nivell després dels grans depredadors, però quan aquest procés es dona als boscos mediterranis, al morir aquest darrer nivell passen a actuar els descomponedors, com ja he dit antes, que ajuda al medi extern en l’adquisició de nova matèria inorgànica, la qual passarà per diversos processos executats pels productors i es convertirà en matèria orgànica per a que es torni a donar aquest cicle de cadenes tròfiques.
En la cadena tròfica veim com és que el lligabosc (madreselva) és el productor, que mitjançant la fotosíntesi produeix matèria orgànica, de la qual s’alimenta el consumidor primari, el ratolí de camp, i aquest a la vegada serveix d’aliment per al seu depredador, la guineu.
En la imatge podem veure una serp, i cal mencionar que antigament als boscos eivissencs no hi havia presència d’aquesta espècie, aquesta es trobava a la Península Ibèrica. Actualment sí que trobem serps al territori eivissenc i això ve causat pel transport en vaixell, aquestes s’instal·len en aquests i són transportades fins a l’illa accidentalment.
En la xarxa tròfica podem observar com es lliguen entre elles les diferents cadenes tròfiques que podem trobar en aquest ecosistema i diferenciar de manera clara els diferents nivells on s’ubica cada espècie.
En el cas de la xarxa tròfica, veiem com en els boscos mediterranis els productors són plantes i espècies vegetals amb capacitats fotosintètiques, que serveixen d’aliment per als consumidors, que són totes les espècies observables, passant per consumidors primaris, els secundaris i els terciaris o grans depredadors. Podem mencionar que els depredadors són la guineu, l’òliba, el corb i la serp mentre que la resta són tant primaris com secundaris.
12
Amenaces sobre l’ecosistema
Com ja s’ha mencionat anteriorment, els incendis són bastant comuns en les zones amb un clima mediterrani i, encara que les espècies que hi viuen presenten característiques morfològiques davant el foc, aquest no és un factor que beneficiï aquest ecosistema, més bé, és tot el contrari, hi afecta negativament. De fet, podríem dir que és un dels majors problemes que tenen els boscos mediterranis. Això és degut a que és una arma destructora per a l’hàbitat de la major part de les espècies que hi viuen i per als animals. Pot arribar a causar la mort dels animals i la destrucció del seu hàbitat.
ja que és molt comú en el cas de bosc mediterrani, que disminueix
La contaminació també es veu reflectida negativament en l’ecosistema, ja que la tasa d’abocaments de residus als boscos no disminueix tot i que està protegit i estrictament prohibit. El fet de que la gent es desfaci dels seus residus als sòls dels boscos altera l’hàbitat de les seves espècies i, fins i tot, poden arribar a desprendre’s residus o substàncies tòxies que afectin de manera directa als sòls, als animals o a la vegetació.
13
En el cas particular de les serps a Eivissa, que ja s’ha mencionat anteriorment, afecta a la quantitat d’individus de l’espècie animal més característica d’Eivissa, la sargantana, ja que aquesta és l’aliment de les serps. Però el cas de les serps no és l’únic que podem trobar encara que sigui el més destacable, de fet, ha incrementat durant els darrers anys amb l’augment del volum dels desplaçaments humans i de la globalització comercial arreu del món. La introducció d’espècies noves a l’ecosistema causada per l’activitat humana és bastant comú en l’illa d’Eivissa i, de fet, a aquest conjunt d’individus se’ls anomena espècies invasores, ja que causen un desequilibri, principalment a les xarxes tròfiques. S’apoderen de l’espai i els recursos de les espècies pròpies de l’ecosistema i fan que aquestes es desplacin del seu hàbitat. També podem mencionar l’alliberament d’aus i rèptils per part dels humans ja que es cansen de tenir-los com a mascotes a diari.
A més, també hem de comptar amb les activitats que duu a terme l’ésser humà sobre els boscos, com pot ser l’explotació, amb la intenció d’aconseguir fusta i suro, l’obtenció de productes no fustaners, la caça d’animals o el pasturatge, entre altres.
14
El canvi climàtic és un altre factor important que afecta als boscos avui dia i afectarà en un futur, de fet, les previsions d’aquest factor suposen que provocarà tant canvis estructurals com funcionals en l’ecosistema. Dins del canvi climàtic, els punts que tenen repercussions negatives davant els boscos mediterranis són la pujada de les temperatures, l’augment del nombre de dies de calor extrema, la disminució dels dies molt freds i de gelada i la disminució de les precipitacions, una menor mitjana de pluviositat anual, però amb episodis de pluges més intenses. Tot això pot causar la desaparició d’espècies o la una certa dificultat per a aconseguir adaptar-se a les noves condicions climàtiques donades.
De fet, pel canvi climàtic, el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC) ha previst que a causa dels canvis en la disponibilitat hídrica, moltes comunitats es veuran afectades en termes d’abundància i dominància d’espècies, provocant un desplaçament en la seva distribució. L’elevació del límit altitudinal dels boscos d’alta muntanya, la substitució de zones de pineda per boscos caducifolis en zones amb suficients recursos hídrics a la muntanya mitjana i l’expansió de matollars i brolles en les cotes més baixes. El desplaçament de les espècies animals a llocs més òptims causaria un gran canvi funcional en els sòls. I el canvi funcional de l’ecosistema es preveu que es basaria principalment en la regulació hídrica i la disminució de l’absorció de CO₂ i nutrients.
Des d’un punt de vista social, la major part dels boscos mediterranis han patit un abandonament per part del sector primari i l’actual societat, concentrada en territoris urbans, s’acosta a la natura únicament per a realitzar-hi activitats d’oci. Aquest fet ha suposat una pèrdua de coneixement popular del medi.
15
Informació:
https://concepto.de/bosque-mediterraneo/
https://www.ecologiaverde.com/bosque-mediterraneo-caracteristicas-flora-y-fauna-2 004.html
https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/paratge-poblet/viure-hi/ educacio_ambiental/Dossier_boscos_mediterranis/Bloc-1_4-ALUMNEca.pdf
https://xarxaforestal.org/wp-content/uploads/2021/05/Guia_Boscos_Balears_Definitiv a-1.pdf
https://prezi.com/-9-oamcgigdx/boscos-mediterranis/
https://prezi.com/p/lectulxklpmd/ecosistemes-bosc-mediterrani/?frame=c5afd65efbf7 e3b7f308fa25421bb1811d4ed079
https://ocellsdegirona.wordpress.com/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bosc_mediterrani
https://www.madrimasd.org/blogs/universo/2010/02/19/135398
https://www.fao.org/3/x1880S/x1880s03.htm
https://viroteacharter.com/fauna-autoctona-de-ibiza/ https://canjaume.org/flora-y-fauna-de-ibiza.html
https://www.voyaibiza.es/nfauna.html#gsc.tab=0
https://www.faunaiberica.org/gineta
http://escolaandersen4a.blogspot.com/2010/04/fauna-dels-boscos-catalans.html
http://www.eeif.es/veus/Eivissa-Medi-natural-fauna/
https://www.voyaibiza.es/geografia_medio_fisico.html#gsc.tab=0
https://vicentecamarasa.wordpress.com/2013/05/08/la-maquia-y-la-garriga/
Llibre de biologia, geologia i ciències ambientals per primer de batxillerat. Ed: Santillana
Imatges:
https://climogramanacional.es/climograma-de-ibiza-islas-baleares-e-informacion-met eorologica/
https://pt.slideshare.net/ElenayPablo/bosque-mediterrneo-16204397
https://docplayer.es/48150934-Resumen-del-tema-5-los-ecosistemas.html
https://www.lasexta.com/noticias/sociedad/incendio-ibiza-obliga-desalojar-personasdocena-viviendas_201404125726930c4beb28d446021ff7.html
https://latinus.us/2021/03/18/desalojan-400-personas-incendio-sierra-arteaga-fuegoafecta-7-mil-hectareas/
https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2023/01/30/control-serpientes-ibiza-govern-limita-8 2211835.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Salvia_y_chaparral_costero_de_California
https://viajealpatrimonio.com/listing/zonas-protegidas-la-region-floral-cabo/
Webgrafia / Bibliografia
16
https://smokecurtain.wordpress.com/2016/10/31/matorral-chileno-chile-mediterraneo /
https://www.jardineriaon.com/frondosas.html
https://www.ebay.es/itm/153180452216
http://herbarivirtual.uib.es/es/general/146/especie/juniperus-phoenicea-l-subsp-turbin ata-guss-nyman
https://www.monaconatureencyclopedia.com/juniperus-oxycedrus/?lang=es
https://www.voyaibiza.es/img/erizo01.jpg
Imatges pròpies, preses personalment
17
18
