La màquia i la garriga

La màquia i la garriga són dos tipus de paisatges florístics que van aparèixer després de la destrucció progressiva dels antics boscos mediterranis i de coníferes. La màquia és una formació arbustiva densa de garrigues i arbustos d'uns aproximadament 2-4 m d'alçada amb creixement lent. Se sol compondre de plantes amb poques necessitats d'aigua (escleròfiles). A les zones on la màquia comença a desaparèixer domina la comunitat de garriga amb plantes més baixes, matolls sovint aïllats, deixant visible el terra rocós sec on prospera la garriga, reves, espígols, romaní i farigola.

Màquia

Garriga

Biocenosi

La biocenosi fa referència al conjunt d'éssers vius, tant plantes com animals, que viuen i es reprodueixen en un mateix biòtop. El bosc mediterrani està adaptat a llargs períodes de sequera amb pluges ocasionals, provocant que la vegetació sigui xeròfila, és a dir, adaptada a la manca d'aigua. A més, tot i ser un ecosistema de baixa productivitat, allotja una gran diversitat d'éssers vius que majoritàriament són nocturns.

La fauna dels boscos eivissencs està representada per els pins, les savines i de forma menys representativa les alzines.

Els pins

Els pins, específicament els pinars de pi a bord (Pinus halepensis), condicionen totalment el paisatge de les Pitiüses, per això el nom de “Terra de pins”. Al pi a prop l'acompanyen sovint la savina (Juniperus phoenicea subsp. turbinata) i el ginebre (Juniperus oxycedrus) que li donen un caràcter especial a la pineda. També hi podem trobar un altre tipus de pi verd o pinyer de nom Pinus pinea.

Pinus halepensis

Juniperus phoenicea subsp turbinata

D'altra banda, la fauna d'aquests boscos és escassa a causa de l'aridesa del clima, la insularitat i la transformació humana. Aquesta última va conduir a l’expansió d’algunes espècies animals en detriment d’algunes espècies pròpies i exclusives d’Eivissa, les espècies endèmiques.

A Eivissa tant com a la resta del món, els invertebrats són els que abunden a les terres, mentre que els vertebrats suposen una part mínima de la fauna eivissenca. Però en aquest apartat parlarem de les espècies d'animals vertebrats que es troben als boscos eivissencs.

- Els mamífers que es troben al bosc són el porc senglar, la cabra salvatge, el teixó, la rabosa, la geneta, la mostela, l'eriçó comú, musaranya comuna, el conill, el rosegador i el ratpenat.

- Els amfibis que ens podem trobar són el galibat, el gripau d'esperons, gripau comú i la granota.

- Els rèptils amb què podem creuar-nos més habitualment són amb les sargantanes eivissenques.

- Quant a aus, podem trobar: rapinyaires diürnes, rapinyaires nocturns, orenetes dauríques, orioles, raspalls, gaigs i estornells.

Geneta

La geneta és un mamífer salvatge diminut en estatura, però de cos extens i àgil. Aquest espècimen és integrant del nucli familiar Viverridae. A Eivissa habita l'espècie Genetta genetta isabelae.

Sol ser un animal nocturn àgil a l'hora de caçar les seves preses com a aus, conills, rosegadors o insectes.

Sargantana eivissenca

Són l'espècie més abundant i la més característica de l'illa. N'hi ha de diferents colors depenent del grau d'aïllament a què hagi estat sotmesa la zona. És una espècie endèmica pròpia de les illes Pitiüses.

Eriçó

A Eivissa hi ha la mateixa subespècie d'eriçons que a la resta de balears. Es caracteritzen pel to clar del pelatge i per la mida reduïda. Són crepusculars i nocturns.