Influències entre biòtop i biocenosi

Els boscos eivissencs i altres formacions vegetals que el formen són el resultat d'un conjunt de relacions complexes entre tots els organismes que aculli aquest ecosistema. Organismes com ara animals, plantes, fongs i altres. Tots aquests organismes interaccionen i depenen els uns dels altres mitjançant processos com l'alimentació, la reproducció, la competència, etc. En conclusió, cada ésser viu que habiti en aquests boscos compleix un rol important en el desenvolupament d'aquests boscos.

Una xarxa tròfica és una una representació gràfica de, en un ecosistema concret, el conjunt de diverses cadenes tròfiques, que representen les relacions alimentàries entre els diferents nivells tròfics, els productors, els consumidors, els descomponedors no s’hi veuen representats. Els productors són els éssers autòtrofs, que fabriquen la seva pròpia matèria orgànica a partir de la fotosíntesi o processos químics partint de la matèria inorgànica del medi extern, són el nivell més baix i poden ser diversos tipus de bacteris i plantes. Dins dels consumidors hi ha tres nivells diferents, encara que en alguns casos hi arriba a haver un quart: els primaris, que s’alimenten dels productors i són herbívors; els secundaris, que s’alimenten dels consumidors primaris; els terciaris o els grans depredadors, que són carnívors i s'alimenten tant a partir dels consumidors primaris com dels secundaris; i en cas d’haver un nivell més, serien els consumidors quaternaris, que s’alimenten dels terciaris. El darrer esglaó de les interconnexions tròfiques són els descomponedors, són éssers heteròtrofs que obtenen l’aliment a partir de la resta de nivells, ocasionant una transformació de la matèria orgànica en inorgànica, alliberant-la al medi extern, mitjançant processos de descomposició, aquests poden ser fongs i alguns bacteris; però aquests no són a les xarxes. No poden haver més nivells a una cadena tròfica ja que el flux d’energia que es transmet es va esgotant.

En el cas dels boscos mediterranis, a nivell general, les xarxes tròfiques presenten insectes, aus rapinyaires, petits rosegadors, esquirols, llebres i petits rèptils com a consumidors i també existeixen depredadors més grans com el linx (especialment el linx ibèric), les guineus, les àguiles i els llops. A més, hi ha animals herbívors com poden ser les cabres monteses; i hi abunden els amfibis i diverses aus com el gaig, el trencapinyes, el ferrerillo o el xotacabras.

En el cas de les Illes Balears i les seves zones properes amb presència de bosc mediterrani un exemple de cadena tròfica seria el de l’esquerra, també marcada en vermell a la dreta, ja que mostra un sol cas particular de la xarxa tròfica, que podem veure a la dreta.

Com podem veure, en cap de les representacions de la imatge es veu cap nivell després dels grans depredadors, però quan aquest procés es dona als boscos mediterranis, al morir aquest darrer nivell passen a actuar els descomponedors, com ja he dit antes, que ajuda al medi extern en l’adquisició de nova matèria inorgànica, la qual passarà per diversos processos executats pels productors i es convertirà en matèria orgànica per a que es torni a donar aquest cicle de cadenes tròfiques.

En la cadena tròfica veim com és que el lligabosc (madreselva) és el productor, que mitjançant la fotosíntesi produeix matèria orgànica, de la qual s’alimenta el consumidor primari, el ratolí de camp, i aquest a la vegada serveix d’aliment per al seu depredador, la guineu.

En la imatge podem veure una serp, i cal mencionar que antigament als boscos eivissencs no hi havia presència d’aquesta espècie, aquesta es trobava a la Península Ibèrica. Actualment sí que trobem serps al territori eivissenc i això ve causat pel transport en vaixell, aquestes s’instal·len en aquests i són transportades fins a l’illa accidentalment.

En la xarxa tròfica podem observar com es lliguen entre elles les diferents cadenes tròfiques que podem trobar en aquest ecosistema i diferenciar de manera clara els diferents nivells on s’ubica cada espècie.

En el cas de la xarxa tròfica, veiem com en els boscos mediterranis els productors són plantes i espècies vegetals amb capacitats fotosintètiques, que serveixen d’aliment per als consumidors, que són totes les espècies observables, passant per consumidors primaris, els secundaris i els terciaris o grans depredadors. Podem mencionar que els depredadors són la guineu, l’òliba, el corb i la serp mentre que la resta són tant primaris com secundaris.