Page 1

NOVEMBRE 2019 • N.59

VIC

OSONA

4 pobles a descobrir

LES CENTENÀRIES Caves Freixenet

ESPORTS D’HIVERN A l’Alta Muntanya

MANRESA

3a edició Jornades Gastronòmiques

Imatge cedida per l’Oficina de Turisme de Vic. Fotografia portada: Ivan Raga

El mercat medieval


el MARESME el BAIX

LLOBREGAT 12

el VALLÈS

F

ORIENTAL 14

l’ ALT

er senderisme al mes de novembre és veritablement especial, ja sigui per la sensació de trepitjar les fulles seques dels arbres, per la barreja de verd, marrons i grocs del paisatge o simplement per aquella sensació de fred que ens abraça. Deixem enrere la calor esclatant per endinsar-nos en el fred i, tot i que sembla poc coherent, anem en busca de les llars de foc perquè ens escalfin. Ens escapem en algun allotjament rural que ens proporcioni aquella calidesa tan peculiar de la muntanya. El novembre que jo conec té gust a ametlles garapinyades, castanyes, moniatos i fa olor a brou, al coc de l’àvia i a terra mullada. Fa soroll als espetecs de la llenya a la llar de foc i a les botes de muntanya trepitjant les primeres volves de neu. El seu tacte és rugós i suau a la vegada, per les mandarines i per les mantes, respectivament. A la vida hi ha coses terriblement simples que poden fer-nos profundament feliços, ja sigui una copa de vi, una llesca de pa amb oli, unes vistes des de la finestra del cotxe o simplement una estona de silenci en algun lloc recondit de Catalunya. El novembre és amable, dona gust passejar per les ciutats i pobles catalans i sentir com el sol tènue et toca, una experiència sensorial per a totes les persones. Una barreja de sentiments trobats que ens envaeixen durant tot el mes, nosaltres us fem descobriments molt significatius que amaguen històries que de ben segur voldràs conèixer per tu mateix. Organitza sortides, no et quedis a casa, el novembre està ple de vida. Fer plans amb la teva parella, família o amics us unirà més i creareu un vincle indestructible i uns farà ser una mica més feliços

08

PENEDÈS 16 el BAGES

22

OSONA 26 el BERGUEDÀ

50

el RIPOLLÈS

52

la CERDANYA

54

la SELVA

58

l’ ALT

URGELL 66

el SEGRIÀ

68

la NOGUERA

70

el PALLARS

SOBIRÀ 72

la TERRA

ALTA 78

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicacions.com

Tel. 667 560 225

Aquesta publicació no es responsabilitza de les opiniones alienes a l’editorial i que apareixen en textos, reportatges, dissenys i treballs gràfics realitzats i firmats per terceres persones. Aquesta publicació no pot ser ni totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense prèvia autorització escrita de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expresament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics. Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635

03


La Val d’Aran

s el moment d’aprofitar les últimes setmanes de l’any per endinsarse a descobrir les tradicions i festes més típiques de la terra catalana, aquelles que enamoren a qualsevol. Però volem destacar en especial, tot el que celebra la província de Barcelona durant aquesta estació de l’any. El Maresme vol fer-te viure l’essència que l’envolta, amb Mataró com a punt de referència per tastar les seves Jornades Gastronòmiques. La comarca del Baix Llobregat celebra el Nadal grandiosament promocionant les activitats més entretingudes, com la Fira de la Puríssima. Si seguim amb les celebracions més tradicionals, no ens podem deixar la Fira de l’Escudella de Nadal a Sta. Maria de Palautordera, un esdeveniment solidari amb la Marató de TV3. El tret de sortida del Nadal es realitza a Vilafranca del Penedès amb la Fira del Gall i assaborim el cava Freixenet. El Bages et convida a descobrir les seves Jornades Gastronòmiques del Camí de Sant Ignasià a Manresa, on hi ve de pas una passejada per Sant Joan de Vilatorrada. Però Vic és la protagonista de l’especial Osona, la ciutat de la qual no pots descuidar-te de visitar aquest Nadal. Viu la màgia gaudint de les fires i festes organitzades amb tota cura, com el mercat Medieval. I si t’identifiques amb el turisme gastronòmic, et presentem Ca la Teresona, una xarcuteria, restaurant i sala d’esdeveniments a més d’aprendre a produir la llonganissa. Vols saber-ne més dels racons gastronòmics de Vic? Menja al Restaurant Reciclària o compra a Bomboneria Brunni, i per acabar podem completar-ho amb la cervesa artesana Vic Brewery. Si vols seguir descobrint Osona i emportarte un dels millors records, no pots perdre’t també: Calldetenes, Tona i Centelles. El Berguedà ancestral i màgic amb la festa la Fia-Faia de Bagà, on el foc i la dansa són les protagonistes. I si vols viure una autèntica experiència d’hivern, visita la Vall de Núria, la

Alta Ribagorça

destinació d’ecoturisme de referència al Pirineu, com ho és Guils de Cerdanya. A la comarca de La Selva, la Fira del Tió d’Arbúcies serà la viva imatge de l’esperit nadalenc i Maçanet de la Selva, que et farà gaudir encara més d’aquesta comarca. Caldes de MalaL’Alt Urge vella et porta a l’esdeveniment “El gust de la Paraula”, un festival únic on es fusiona literatura i gastronomia, i descobrir la marca Pallars Jussà Trumfos del Pirineu. Si ets més de turisme cultural, la província de Lleida t’ofereix visitar el Parc Escultòric d’Almacelles i el Museu d’Arquitectura i Urbanisme. El S Descobrim un indret bellament escollit com és Bellcaire d’Urgell i coneixem de manera pròxima La Noguera les valls de Tavascan i Lladorre. Ens deixem encisar pels paisatges més bells de La Catalunya amb Espot Segarra i Port Ainé. Torna Pla a sentir-te com un d’Urgell nen petit amb els esdeveniments més l’Urgell Segrià arrelats i la gastronomia més tradicional com la de l’oli, Les Garrigues Conca de aquest mes preBarberà sent a la Fatarella amb la seva 21ª edició. Gaudeix de Alt Camp la Catalunya més Ba Priorat preciosa. Pen

Baix Camp Terra Alta

Tarragonès

Ribera d’Ebre

Baix Ebre

Província de Tarragona Província de Lleida

Montsià 04

Pallars Sobirà

Província de Barcelona Província de Girona


ANDORRA

La Cerdanya El Ripollès

ell

Alt Empordà La Garrotxa Pla de l’Estany

Berguedà

Solsonès Osona

Gironès

Baix Empordà

La Selva Bages

Moianès Vallès Oriental

Anoia

aix nedès

Alt Penedès

e

sm

re Ma

Ba rce lon ès

Vallès Occidental

Baix Llobregat

Garraf

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Segrià (Lleida)

Berguedà (Berga)

Les Garrigues (Les Borges Blanques)

Bages (Manresa)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Anoia (Igualada)

Alt Camp (Valls)

Noguera (Balaguer)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Baix Penedès (El Vendrell)

Urgell (Tàrrega)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Cerdanya (Puigcerdà)

Tarragonès (Tarragona)

Segarra (Cervera)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Ripollès (Ripoll)

Baix Camp (Reus)

Solsonès (Solsona)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Garrotxa (Olot)

Priorat (Falset)

Pallars Jussà (Tremp)

Barcelonès (Barcelona)

La Selva (Sta. Coloma de Farners)

Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre)

Pallars Sobirà (Sort)

Maresme (Mataró)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Terra Alta (Gandesa)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Vallès Oriental (Granollers)

Gironès (Girona)

Baix Ebre (Tortosa)

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Moianès (Moià)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Montsià (Amposta)

Val d'Aran (Viella)

Osona (Vic)

Alt Empordà (Figueres)


L’oferta de càmpings a Catalunya és molt variada. Costa Brava, Costa Barcelona, Costa Daurada, Terres de l’Ebre, l’interior de Barcelona, Pirineus i la Val d’Aran són els indrets catalans on podem acampar en les zones habilitades sense problema

l turisme de càmping està en auge. Els últims anys ha aconseguit ferse un lloc important entre el sector hoteler i d’alquiler d’apartaments. Aquesta opció és idònia per a tots aquells amb esperit aventurer, amants de la natura i la simplicitat. Els càmpings són ideals per gaudir amb nens i família i Catalunya és un dels millors territoris per allotjar-se en càmping perquè combina a la perfecció mar i muntanya. Anar de càmping no és només acampar o anar amb autocaravana, és tota una experiència i l’origen de molts records que perduren: els amics, la llibertat, els jocs a mitja tarda, les migdiades, barbacoes... i en definitiva, l’experiència d’estar en contacte amb la natura acompanyats de la gent que més estimem. També és un bon lloc on conèixer altra gent, ja que

06

estem relaxats i l’experiència convida a relacionar-se amb els altres.

hotels, ja que es tracta de petits apartaments de luxe enmig de la natura.

Actualment l’oferta de càmpings és molt variada. Hi ha tantes opcions de càmping com campistes. A Catalunya, per exemple, l’any passat es van registrar 351 establiments considerats càmpings, dels quals 80 eren de primera categoria, 181 eren de segona i 90 de tercera.

A Catalunya trobem zona de càmping al mar i la muntanya. Els indrets on hi abunden més són a les costes: Costa Brava, Costa Barcelona, Costa Daurada i Terres de l’Ebre, però també a l’interior de Barcelona i als Pirineus i la Val d’Aran. A més a més, els càmpings no tenen que ser necessàriament familiars, també poden formar part d’una escapada romàntica o poden ser una solució pràctica per aquells que volen viatjar amb gos. Una gran part dels turistes que s’allotgen en càmping, sobretot en els allotjaments de muntanya, combinen el càmping amb esports, com pot ser el senderisme o l’escalada. A la platja també trobem aquells que, a banda d’estiuejar-hi, els hi agrada el turisme actiu i practiquen paddle surf, kayak o canoa, per exemple.

Cada vegada més, el turisme de càmping es professionalitza i es reinventa, de tal manera que sorgeixen alternatives que no tenen res que envejar als hotels o apartaments. Instal·lacions esportives, parcs aquàtics, escoles de vela o fins i tot auditoris per reunions és el que actualment podem trobar en un càmping de qualitat. L’anomenat ‘glàmping’, fruit de la combinació de ‘glamour’ i ‘càmping’, és una nova tendència que arriba per quedar-se. Aquests tipus de càmpings arriben a superar la qualitat dels


E

El càmping és tendència i alternatives com el ‘glamping’ reinventen el sector i es dirigeixen a un públic més selecte

El càmping aglutina turistes de tot tipus, des dels més actius als que prefereixen una estada més relaxada. És important no associar el turisme de càmping amb la deixadesa i el malbaratament de recursos, ja que actualment el respecte s’imposa en aquest tipus de turisme i són molts els esforços per part del sector i la població per reivindicar aquests espais naturals, oasis a l’aire lliure com un bé preuat i que cal preservar. S’ha acabat allò d’associar el càmping a la brutícia i als ambients mediocres. Amb espais que poden arribar fins a les 30 hectàrees, la moda campera et treurà de casa i recarregarà les piles! Això sí, sempre amb respecte cap a l’entorn i la resta de campistes.

ls càmpings ja estàn escollits i ara toca decantar-se pel nostre mitjà de transport. Sou uns apassionats de la carretera i us voleu sentir com si forméssiu part d’una autèntica road movie? Doncs bé, la decisió és a les vostres mans. Caravana o autocaravana? Avui dia, la comoditat i flexibilitat que ens aporten aquestes dos opcions no la trobem en cap altre tipus d’estada. A banda de poder desplaçar-nos i viatjar per diversos indrets, tot recorrent una costa que fa temps que volíem conèixer o fer una ruta per la muntanya, el turisme d’autocaravana viu els seus anys d’esplendor. Cada vegada són més els llocs d’estacionament habilitats per aquests tipus de vehicles (els CamperAreas) i el fet de poder-se moure amb total llibertat fa que cada vegada tingui més adeptes. Casi una filososfia de vida, l’autocaravanisme és el futur. França, Alemanya, Itàlia i Espanya són els països més preparats pel turisme itinerant. En concret, el país francòfon té repartits per tot l’hexàgon 6.037 àrees de servei d’autocaravanes. No és d’estranyar que els francesos siguin els que més aposten per aquest tipus de turisme, seguits per Alemanya, amb un total de 4.904 estacionaments. El nostre país tampoc es queda enrere, ja que

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

de tota la península, Catalunya és la regió on podem trobar més facilitats pels caravanistes i autocaravanistes. Unes 170 àrees de pernocta estàn disponibles a tot el país pels addictes al caravàning. De les dos opcions, aquests darrers anys, l’autocaravana supera en gran nombre la caravana. De fet, la demanda de lloguer d’autocaravanes supera l’oferta, ja que hi ha hagut un canvi del perfil d’usuari i actualment gent de tot tipus practica l’autocaravanisme. Un nou turisme flexible i gratificant arriba per quedar-se. La gent que ho prova s’hi enganxa. I tu? Et sumes a la moda del caravàning?

L’autocaravanisme és el futur. Actualment la demanda de lloguer d’autocaravanes supera l’oferta i cada vegada més podem trobar llocs d’estacionament habilitats arreu de Catalunya. Els països on la pràctica del caravàning està més estesa són França, Alemanya i Itàlia

07


el MARESME

F

er turisme al Maresme és una de les millors experiències per conèixer Catalunya i la costa barcelonina. Aquesta és una de les comarques més concorregudes del país, ja que s’adapta al visitant al 100%. Una àmplia oferta d’activitats fan que visitar la comarca sigui tot un plaer. El Maresme es troba en un paisatge meravellós que combina muntanya i platja. Per una banda, destaca el Parc del Montnegre i el Corredor, la Serralada Litoral i la Serralada de Marina, i per l’altra, una costa privilegiada que és un referent turístic al nostre país.

seu Municipal de la Nàutica del Masnou o el Museu Mollfulleda de Minerologia, entre altres. Les festes culturals, els festivals musicals, les fires d’artesania, les festes majors i nombroses cites gastronòmiques també són grans atractius a la comarca i es troben repartides al llarg de l’any per tot el territori.

Des de principis del segle XX, la costa del Maresme ja era apreciada per la burgesia barcelonina que hi estiuejava. Actualment, el litoral segueix sent molt recorregut, ja que a banda del turisme de sol i platja, també es pot gaudir del patrimoni cultural i arquitectural, sobretot a partir de mostres de l’arquitectura modernista del segle passat. És als municipis de Canet de Mar, Mataró i Argentona on es poden trobar més edificacions d’aquest estil.

cia de Catalunya. Certifi-

Un aspecte característic de la comarca és la gran quantitat de museus que hi ha. Alguns estan dedicats a temàtiques ben concretes, com: les puntes de coixí, els càntirs, els pessebres, la malacologia o la farmàcia, però també es poden trobar d’altres igualment remarcables com: el Museu de l’Estampació de Premià de Mar, el Mu-

8

El Maresme és la destinació turística per excel·lèncada amb la Distinció de Turisme Esportiu (DTE) i la Destinació de Turisme Familiar (DTF), aquest territori ofereix una àmplia gamma d’activitats i experiències per a tots els gustos Pels esportistes i per la gent que viatja en família, el Maresme és la destinació idònia. Esports d’aventura, activitats nàutiques com el submarinisme i la navegació o fins i tot practicar cicloturisme en destinacions com Calella i Santa Susanna són opcions molt recomanables per aquells que busquen fer turisme actiu. De la mateixa manera, la comarca disposa d’una amplia xarxa de camins i senders que descobreixen un entorn natural únic. No és d’estranyar que a la comarca més de 20.000 ha es trobin protegides i incloses dins del Parc del Montnegre i el Corredor. Per totes les opcions que ofereix el Maresme, la comarca ha estat certificada amb la Distinció de Turisme Esportiu (DTE) i la Distinció de Turisme Familiar (DTF), i també ha estat recone-

guda per oferir turisme de reunions i turisme accessible de qualitat. Com la comarca és una de les grans hortes del país, més de 50 esdeveniments gastronòmics es programen al llarg de l’any i donen a conèixer la riquesa i la gran varietat de la seva cultura culinària. Entre els productes que més identifiquen el territori: el vi DO d’Alella, reconegut per la seva qualitat, sobretot pel que fa als vins blancs que es fan a partir de la varietat de raïm “la pansa blanca”. La DO d’Alella és la més petita de Catalunya i una de les més petites de la Península Ibèrica i gràcies a aquesta, les experiències enoturístiques al Maresme estan a l’ordre del dia. Bona prova de la importància de la gastro-

nomia al Maresme, són la gran quantitat de fires, festes i mercats que s’organitzen entorn els productes de la terra. Aquest novembre són protagonistes la coca de Llavaneres, els bolets, que tenen la seva pròpia festa a Arenys de Mar i a Santa Susanna, el most i per descomptat, el vi, que l’últim diumenge de cada mes es pot degustar a Alella maridat amb una selecció de productes KM0


S

om el que mengem, diu una coneguda afirmació per referir-se a la consciència creixent al voltant de l’origen, la producció, la distribució i l’elaboració culinària dels aliments. Els records associats a la percepció a través del gust i l’olfacte deixen una gran empremta i els seus estímuls s’evoquen fàcilment i són de gran intensitat emocional. Així, amb el pas del temps, un àpat es converteix en un paisatge i el seu conreu, en un producte adquirit al mercat o comprat en un comerç, en l’experiència gastronòmica o degustació en un restaurant. En definitiva, en una ciutat. Mataró, capital del Maresme, té els ingredients que converteixen la gastronomia en un dels seus atractius turístics. El cultiu de temporada i de proximitat garanteix la presència de producte fresc a mercats, comerços i restaurants. Aquests, per la seva quantitat i qualitat, són un referent d’una cuina mediterrània de gustos suaus i contrastats i diversa a nivell estacional. Mataró es troba al bell mig d’una comarca situada entre la Serralada Litoral i el mar i està formada per un paisatge blau verd conformat per les tonalitats marines i els alzinars i les pinedes que

10

s’enfilen per les muntanyes. El clima mediterrani suau defineix la comarca com una de les grans hortes de Catalunya. S’hi cultiven les delícies de l’horta i els conreus d’hivernacle tan identificatius del territori: tomàquet, mongeta del ganxet, carxofa, pèsol de la floreta, maduixa, patata, ceba, bleda i espinac, entre d’altres. A Mataró, la ciutat ha sabut conservar un autèntic rebost de proximitat i de temporada: les zones agrícoles dels Veïnats de Mata i Valldeix, i les Cinc Sénies, que per la seva extensió i ubicació és un dels entorns més estimats i reconeguts pels mataronins, que hi passegen els caps de setmana.

Mataró, ciutat de Mercats Mataró té nou mercats municipals, dos fixos i set setmanals. Poder passejar, a l’escalf del sol del matí, mirant, tocant, olorant i comprant fruita i verdura acabada de collir per la persona que l’està venent és un plaer que a Mataró es gaudeix cada setmana. A moltes parades es fàcil trobar-hi un petit cartell de pissarra on es llegeix Collits a Casa, un projecte de l’ajuntament de Mataró que identifica els pagesos del Maresme que venen els seus productes en els mercats de la ciutat. Paral·lelament es donen a conèixer els productes de

proximitat i es promocionen la oferta i diversitat de productes dels mercats. La marca Collits a Casa es va constituir l’any 2011. Des d’aleshores cada any es promociona mitjançant campanyes personalitzades, actualment acull 35 productors. Els dos mercats tradicionals són el de la Plaça de Cuba i el de la Plaça Gran, on hi ha El Rengle, un espai molt singular ubicat en un edifici modernista de petites dimensions, executat per l’arquitecte Puig i Cadafalch, amb parades que donen directament a la plaça. Tots dos són al centre de la ciutat i obren de dimarts a dissabte. A la Plaça de Cuba també hi ha un mercat de roba, complements i equipament de la llar els dijous. L’activitat del mercat, amb el bullici propi dels matins, es complementa i transforma els migdies i vespres, sobretot els caps de setmana, gràcies a la oferta de restauració que en els darrers anys s’ha anat configurant a l’entorn de les dues places. Aquesta és una oferta que s’afegeix a la que hi ha arreu de la ciutat, amb restaurants de qualitat on picar una tapa, gaudir de la cuina tradicional o degustar plats més elaborats. Prova d’això és que quatre establiments de la ciutat estan recomanats per la Guia Michelin.


Gastronomia El calendari gastronòmic de Mataró i el Maresme està farcit d’una cinquantena de propostes, fires i jornades que exposen productes de proximitat de qualitat i la seva elaboració culinària. El Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme organitza, a cavall de l’hivern i la primavera, les Jornades del Plat de Mataró, un guisat de sípia amb pèsols i patates, que s’emmarquen en les Jornades Gastronòmiques del Pèsol del Maresme. El plat és el paradigma de la combinació dels productes de la terra i el mar. Com que l’onze de maig és Sant Ponç, patró dels herbolaris, a la Plaça de l’Ajuntament se celebra la fira de Sant Ponç que presenta una varietat d’herbes, mels i dolços de producció artesana. També relacionat amb el santoral, el 28 d’octubre Mataró celebra la diada de Sant Simó. La tradició mana que només aquest dia es pugui vendre el Sabre de Sant Simó, un tortell en forma de sabre de pasta de brioix, farcit de massapà i amb trossos de fruita confitada i sucre llustre al damunt. Els pastissers s’apleguen a vendre’l en parades davant de l’Ermita de Sant Simó, l’epicentre de la festa que rep la visita de centenars de mataronins. En pocs anys nous esdeveniments de caire més informal s’han afegit al calendari: la Ruta de la Tapa, que organitza a la primavera i la tardor, el Gremi d’Hostaleria i Turisme; la Nit de Tapes, del Mercat de la Plaça de Cuba, que dona la benvinguda a la Festa Major a mitjans de juliol; i Maltaró, un festival de cervesa artesana que es fa al setembre.

Comerç El caràcter mediterrani de Mataró s’expressa, també, Pagesos (productors i en la distribució i els usos de l’espai públic. La convivenedors), paradistes als vència de zones residenmercats, restauradors i cials, comercials, d’oci i de lleure omplen el carrers de comerciants dibuixen gent, de vitalitat i de dinamisme. El comerç de proun cercle virtuós entre ximitat ofereix una gran els sectors primari i diversitat de producte i un servei molt professional. terciari en una ciutat que A tall d’exemple, al centre antic, en molt pocs metres, respecta el territori que les narius poden resseguir li dona de menjar l’olor de les neules de Casa Graupera barrejant-se amb l’aroma del cafè acabat de torrar de Cafès Manigua. Molt a prop, la vista es sorprèn amb la Confianza, la botiga dissenyada el 1886 per l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Per citar-ne alguns de la Riera, l’arteria comercial per excel·lència, la Pastisseria Uñó és reconeguda pel seu torró d’autor i la Granja Caralt refresca amb els seus gelats les caloroses tardes d’estiu


Reportatge dissenyat per

0

20 al 8 d e des e m bre d e

19

V

Fira Mediev

Fires i festes més tradicionals!

• Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat (del 30/11 de 2019 – al 12/1 de 2020)

• Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat (del 6 al 8 de desembre de 2019)

Qui no ha sentit a parlar del Pessebre Vivent de Corbera? La població és un referent durant les festes de Nadal per la seva representació viva del naixement de Jesús, a Betlem, i que s’ha convertit en patrimoni immaterial esdevenint un dels més importants i visitats de tot Catalunya. Aquest famós pessebre es representa des de l’any 1962 i és un dels més antics del país. Més de 200 actors es posen a la pell dels personatges de cada escena pessebrística, dins el marc incomparable del paisatge natural de la Penya del Corb. + info: pessebrecorbera.cat /calendari

A Sant Boi de Llobregat té lloc un esdeveniment d’arrel agrícola que concilia tradició i modernitat, on es poden trobar aliments típics, objectes artesanals, joguines tradicionals, arbres de nadal i figuretes pel pessebre, així com l’exposició de fruites i verdures i les parades de planters. Es tracta d’una de les fires més antigues de Catalunya i enguany arriba a la 73a edició amb activitats per a tots els gustos. També se celebra la 6a fira de la cervesa artesana i per descansar, apropeu-vos a l’espai Viu Cult amb tast de vins i caves al ritme de concerts de música. + info: santboi.cat/firapurissima

• Fira Medieval Castrum Fidelis de Castelldefels (del 5 al 8 de desembre 2019) D’inspiració medieval i en combinació amb la tradicional Festa Major d’Hivern. El mercat medieval estarà format per parades d’artesania, desfilades, exposicions d’armes i vestits i jocs infantils. Cal destacar el tradicional torneig a cavall al Parc de la Muntanyeta els dies 6 i 7, i com a novetat l’espectacle de recreació històrica dels Abanderats de Tortosa, entre moltes altres activitats paral·leles i novetats. A més i més, hi haurà activitats paral·leles com la Mostra de Comerç Local. + info: castrumfidelis.org

12

• Fira Avícola de la Raça Prat al Prat de Llobregat (del 13 al 15 de desembre 2019) Aquesta fira avícola, agrícola i ramadera que se celebra durant desembre al Prat està pensada per a tota la família i és una oportunitat única per conèixer els criadors d’aviram i els pagesos, descobrir els seus protagonistes, saber com treballen i què és el distintiu de la IGP (Indicació Geogràfica Protegida), que tan famós ha fet el pollastre Pota Blava. La Fira esdevé una extraordinària experiència que combina, d’una banda, la tradició de la pagesia a través de la qualitat dels productes de la terra, el pollastre

de

a de Sant B

oi

d

regat

02 sa e2 l 12 d e gen er d

l5

r

im ís s

Lob

fi n

de

eL

a breg t

Pesseb

re

Llo

de

Fidelis

lldefels

ad

trum

ste

e Corber

e

iv

td en

s Ca

Ca

al

MGZ PUBLICACIONS

És Nadal al Baix Llobregat, a un salt de Barcelona!

Pu

LLOBREGAT

Fira d e la

el BAIX

l6

20 al 8 de de se m bre d e

19

Pota Blava i la Carxofa Prat i, d’altra banda, un espai gastronòmic. + info: elprat.cat/firavicola • Fires de Nadal El cap de setmana del 23 i 24 de novembre, se celebra el primer mercat de Nadal al Baix Llobregat. A Sant Esteve Sesrovires tindrà lloc el ‘Ca N’Estella Market’, un mercat de Nadal diferent que combina les parades de productes artesanals amb activitats per a tota la família, tastos de vins i propostes gastronòmiques. El diumenge 1 de desembre no us perdeu el Sant’s Market al Parc Torreblanca, un mercat a l’aire lliure amb parades de botigues de Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. El cap de setmana del 14 i 15 de desembre tindran lloc les tradicionals Fires de Nadal arreu de la comarca, com la de Collbató, Esplugues de Llobregat, Gavà, Olesa de Montserrat, Sant Esteve Sesrovires, Sant Vicenç dels Horts, Martorell, Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca i Vallirana, entre altres. Totes elles amb activitats per gaudir del Nadal com tallers infantils, caga tions, pessebres, xocolatades i música tradicional que acompanyaran la venda de productes artesanals. + info: esnadal.cat


pt

t

es

ontserrat a

Cov

la

F ir a A v í c o

M de

Co ató

L lo b re g at

de

Cri

Pr a

llb

d

Pra t al

ia ell

Raça

dí de la Colòn

de

a el

u Ga

a

El Baix Llobregat us convida a compartir la il·lusió del Nadal visitant i descobrint els atractius, fires i festes de la comarca per a aquestes festes nadalenques. Us esperen més de 50 activitats, fires i festes de Nadal! www.esnadal.cat

l1

3a

l 15

d d e d ese m bre

0 e2

19

• Cripta Gaudí de la Colònia Güell Descobreix el conjunt de la Colònia Güell i la Cripta Gaudí, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i una de les obres més importants de Gaudí, situada dins d’una colònia tèxtil plena de sorpreses a tan sols 20 minuts de Barcelona. A més, es pot visitar el Centre d’Interpretació, ubicat a l’edifici de l’antiga cooperativa de consum, que disposa d’una exposició permanent per entendre el conjunt de la colònia i l’església en particular. • Itinerari Jujol a Sant Joan Despí, Centre Jujol – Can Negre En el modernisme, també destaca la ruta modernista de l’obra de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí. Les seves vistoses obres no passen desapercebudes, i en aquesta ciutat l’arquitecte va trobar un oasi per a la seva carrera, on va lluir tot el seu talent i imaginació amb total llibertat. Per això avui dia es pot admirar l’espectacular masia Can Negre, la Torre de la Creu, i un regueró de petites cases estivals. • Parc Arqueològic de Gavà Com vivien, com eren els nostres avantpassats de fa 6.000 anys? Viu l’experiència en una innovadora expedició arqueològica en aquest ja-

Plans en família! ciment únic a Europa. Es tracta de les mines en galeria més antigues d’Europa i les úniques dedicades a l’extracció de variscita. El Parc Arqueològic proposa una experiència única en la que les estructures mineres conviuen amb una presentació museogràfica moderna. Bona part de les peces originals es poden visitar al Museu de Gavà. • Coves de Montserrat a Collbató La Muntanya de Montserrat amaga en el seu interior un món subterrani quasi desconegut: les coves de Montserrat. Només cal traspassar el llindar de l’entrada per encetar un recorregut d’uns 500 metres plens de passadissos, racons i sorpreses seguint els conductes més espaiosos i més bellament ornamentats per les successives generacions d’espeleotemes (estalactites, estalagmites i columnes). Passeig enriquit per experts guies que mostraran l’hàbitat dels primers pobladors de Montserrat i ens endinsaran en un món d’històries i llegendes. Com a novetat, la visita inclou el visionat d’un nou videomapping. • Catalunya en Miniatura i Circuit d’Aventura a Torrelles de Llobregat

exposició a l’aire lliure dels monuments i edificis més emblemàtics de Catalunya. També pots descobrir el Circuit d’Aventura, una autèntica activitat d’aventura a l’altura dels arbres, entre tirolines, lianes, passarel·les i moltes altres sorpreses. L’alternativa que buscaves per passar un dia diferent i original! I aquest Nadal, vine a caçar el teu tió de Nadal a Catalunya en Miniatura, una experiència que els més petits recordaran sempre.

Proposta Gastronòmica! I durant la temporada de Nadal, assaboreix la cuina del Baix Llobregat degustant els productes autòctons del Parc Agrari, com la Carxofa Prat, sense oblidar-nos del pollastre Raça Prat -conegut com Pota Blava-, i altres productes que podreu tastar als restaurants identificats com a “Sabors de l’Horta”. Hi ha més de 50 propostes per gaudir de la gastronomia! Restaurants que cuinen producte fresc del Parc Agrari: http://turisme.elbaixllobregat.cat/ sabors-de-lhorta Més informació:

Coneix el parc temàtic de maquetes en mi- TURISME BAIX LLOBREGAT niatura, un dels més grans del món amb una www.turismebaixllobregat.com

13


el VALLÈS

ORIENTAL

l’est del Vallès Oriental i als peus del massís del Montseny on predomina una temperatura ideal durant tot l’any hi ha Santa Maria de Palautordera, una població que compta amb una comunicació esplèndida, perquè no hi hagi excuses per no visitar-los. Aquest és un municipi actiu durant tot l’any i no podia ser menys ara que arriba la temporada de Nadal. Tant és així que la Unió de Botiguers i Comerciants de Santa Maria de Palautordera us convida a la 8a edició de la Fira de l’Escudella de Nadal, esdeveniment que recull activitats diverses com actuacions, atraccions i música. Reserva els dies 21 i 22 de desembre i no et perdis aquesta festa on s’ho passen d’allò més bé tant petits com grans.

Com a novetat d’aquest any, el dissabte 21 a les 20.15 a L’Envelat tindran el Nadal Màgic, una gala de màgia on tots els artistes han sigut guardonats amb premis nacionals o internacionals. A més podreu omplir la panxa degustant el menú de fira: Fem bullir l’olla de Palau! El trobareu als restaurants següents: Ca’l Virol i al Bar Guti. Una manera ideal per arrodonir el dia a Santa Maria de Palautordera i guardar un bon record, ja sigui artesanal, musical, màgic o gastronòmic

La Fira de l’Escudella és una oportunitat idònia per als comerciants de Santa Maria de Palautordera, ja que és el moment de muntar la paradeta i treure les botigues al carrer per mostrar els seus millors productes i, en alguns casos, ofertes. Aquest és un moment on les entitats del poble i artesans comparteixen una estona festiva amb la fira de productes tradicionals artesanals, a més de les activitats pensades per a petits i grans. Moments per gaudir de música i poesia, tallers, atraccions artesanals, del campament del patge Eliseu, repartiment de l’escudella de Nadal i xocolata desfeta activitats solidàries amb la Marató de TV, entre moltes altres sorpreses més. Fan de la festa una celebració emblemàtica per totes les activitats que es duen a terme pels carrers més cèntrics del municipi. Esbargir-se amb la pista de gel, viure l’essència i esperit palauenc amb les cercaviles per tot el municipi a toc de gralles i tabals de Palau. Val la pena comentar que la pista de gel que munten és de gel sintètic, totalment ecològic, que ofereix les mateixes sensacions que el patinatge sobre gel convencional. La trobareu a la plaça de la Vila davant de l’Ajuntament, aquest any més gran: 200 metres quadrats de pista! Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

Paradistes i artesans d'arreu juntament amb els botiguers de la UBIC ompliran els carrers del centre del poble per oferir els seus millors productes i ofertes per aquestes festes de Nadal. Busqueu, remeneu i deixeu-vos aconsellar! 14


l’ALT

PENEDÈS

 Tot a punt pel Nadal:

P

els volts de Sant Tomàs, i just abans de Nadal, a Vilafranca del Penedès arriba la Fira del Gall. Basada en un tradicional mercat d’aviram, la fira emergeix com una de les més preuades del territori, celebrada i reconeguda per la seva història i rellevància a la ciutat des del segle XVII. Enguany, la Fira del Gall arriba a la 355a edició i, un any més, esdevé l’oportunitat perfecta per comprar i degustar el Gall del Penedès, la varietat autòctona reconeguda amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Els dies 21 i 22 de desembre, els visitants podran gaudir de la qualitat dels vins negres de la DO Penedès, l’alta gastronomia i un programa d’activitats molt complet pensat per a tota la família. La fira comptarà amb una gran mostra de cuina de 18 plats que combinaran les receptes tradicionals amb les de creació més recents, a més de 30 referències de vins negres de la DO Penedès. Els visitants també podran visitar el Mercat d’Aviram, on a més de poder adquirir el Gall del Penedès i trobar galls de pagès, gallines, ànecs i galls d’indi, també podran endur-se l’animal plomat al cap d’unes hores. Dins del mateix recinte, els assistents hi trobaran la Mostra Gastronòmica, el Celler del Penedès i l’espai de l’Artesania, amb 90 parades on els artesans exposaran i vendran les seves pròpies creacions.

16

Única a Catalunya, la Fira del Gall permet viure una experiència completa, des de la criança del singular i preuat Gall del Penedès, fins a la seva degustació. El Gall del Penedès amb IGP és una varietat molt ben valorada per la vistositat del seu plomatge negre atzabeja intens, les irisacions blavoses i la seva cresta roja d’entre cinc i sis puntes, però també per la seva carn saborosa, consistent, tendra i rica en proteïnes. Aquestes característiques organolèptiques i de textura de la seva carn, fan que el Gall Negre del Penedès sigui un dels més exquisits d’entre les diferents varietats d’aviram. Enguany, l’exposició de les races de Gallines penedesenca - aperdiuada, barrada, blat i negra- comptarà amb la Gallina Valenciana de Chulilla com a raça convidada d’una edició que escalfa motors amb moltes activitats enfocades a atraure públic de totes les edats, especialment el familiar. En una fira que anualment es renova, la 355a edició aposta per recuperar la tradició i el llegat de la cuina del Gall del Penedès. Per aquest motiu, s’han organitzat diverses classes magistrals de cuina, en les quals els xefs convidats ensenyaran a fer receptes espectaculars i, a més, se celebrarà el primer concurs gastronòmic, en el qual es proclamarà el millor plat cuinat amb Gall del Penedès.

La Fira del Gall és l’oportunitat de comprar i degustar el “Gall del Penedès”, un dels productes més singulars i excel·lents del país El cap de setmana previ al Nadal, no et perdis la singular i esperada Fira del Gall. La degustació de productes únics de la nostra terra donaran la benvinguda a les celebracions nadalenques!

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

La Fira del Gall a Vilafranca del Penedès

Els dies 21 i 22 de desembre viuràs múltiples activitats, una gran mostra de cuina d’aviram amb IGP i un mercat tradicional amb 355 anys d’història. És l’esperada Fira del Gall, l’emblema de Vilafranca del Penedès


355a edició 21 i 22 de desembre 2019

Vilafranca del Penedès

Mercat d’aviram amb IGP

Mostra de gastronomia

Celler Penedès

Exposició de races de gallines penedesenca i la Valenciana de Chulilla

Mercat d’artesans

Mostra de bestiari festiu de ploma

Aula de cuina amb aviram

Activitats per a tota la família

Organitza:

Amb el suport de:

LA

ASSOCIACIÓ DE CRIADORS DE DE GALLINES PENEDESENCA

RAÇA

firadelgall.cat


Informaciรณ i reserves:

www.freixenet.es enoturismo@freixenet.es 93 891 70 96


Text escrit per CAVES FREIXENET Fotografies realitzades per MIQUEL MONTFORT Reportatge maquetat per MAGAZINE PUBLICACIONS


RACONS DE CATALUNYA EL CENTENARI CELLER DE CAVES FREIXENET ( Alt Penedès ) Fotografia cedida per Caves Freixenet


el BAGES

Coneix la gastronomia del

rriba la 4a edició de les Jornades Gastronòmiques del Camí Ignasià. Els dies 22 i 23 de novembre la vila acull l’oportunitat perfecta per conèixer els productes gastronòmics i la cultura culinària entorn el camí Ignasià. Les Jornades se celebren en el marc del projecte Manresa 2022 i tenen l’objectiu de donar a conèixer el camí que va de Loiola a Manresa però també la seva gastronomia promocionant l’àmplia oferta que té la comarca. La gastronomia de Manresa és un dels actius turístics del territori, i a partir de les jornades, promou a l’exterior la ciutat i el seu entorn, hi genera dinamisme comercial i implica els sectors del territori vinculats a la restauració.

L’any 2022 tindrà lloc la commemoració del 500 aniversari de l’estada de Sant Ignasi de Loiola a Manresa. Amb motiu d’aquesta celebració, el projecte Manresa 2022 es crea amb la voluntat de promoure la ciutat i generar un dinamisme econòmic i social que permeti millorar la qualitat de vida dels manresans i manresanes. Les Jornades, en concret, són una aposta clau dins del projecte per incentivar l’activitat econòmica i promoure i ampliar l’oferta gastronòmica de Manresa i del Bages a través de la comercialització de productes alimentaris i turístics. A banda de la promoció gastronòmica d’aquesta comarca de la Catalunya Central, també es dóna protagonisme al Camí Ignasià, que uneix la ciutat natal d’Ignasi amb Manresa al llarg de 650 km passant per Navarra, La Rioja i Aragó. Així doncs, receptes originals del temps de Sant Ignasi també hi són presents: Brou del Pelegrí, vins, dolços i varietats de la DO Pla de Bages. Aquest any, les Jornades acolliran “D’Ignasi a Ignasi”, un recorregut històric i gastronòmic al llarg de cinc segles a la ciutat de Manresa basat en la figura d’Ignasi de Loiola i Ignasi Domènech, cuiner manresà que posicionà la cuina catalana al món. També es durà a terme un recorregut culinàri que anirà de Fraga a Manresa. Tres restaurants d’aquest tram del camí presentaran la seva cuina per conèixer paisatge, patrimoni i productes agroalimentaris de la seva terra.

22

La 4ta edició de les Jornades Gastronòmiques del Camí Ignasià ja és aquí! Els dies 22 i 23 de novembre són l’oportunitat perfecta per conèixer els productes típics de Manresa i la cultura culinària que gira al voltant del Camí Ignasià Per últim, una proposta familiar que combina conte, il·lustració i menjar i “Terres i arts del Camí Ignasià”, recital de vins i tast de música amb poesia posaran punt i final a les Jornades despertant la sensibilitat del públic i fent viatjar la seva imaginació. Des de fa quatre anys diveros restaurants de la comarca ofereixen menús adaptats a les Jornades i es duen a terme actes enogastronòmics d’alt nivell, com ponències, showcookings, tast de productes i vins, i activitats familiars diverses i culturals. Aquest any no serà menys! No te les perdis


Jornades Gastronòmiques del Camí Ignasià 22—23 novembre 2019

Productes gastronòmics i cultura culinària entorn el camí Ignasià • Ponències • Showcookings • Tast de productes • Tast de vins • Activitats familiars • Cultura


Mas Sant Joan

ant Joan de Vilatorrada és la segona població de la comarca del Bages amb més de 10.000 habitants i només superada per la capital: Manresa. Aquesta vila és també cap del municipi que porta el mateix nom, mentre que l’entitat descentralitzada de Sant Martí de Torroella és el segon municipi que en forma part i el nucli originari del poble actual.

Cal Gallifa

Sant Joan de Vilatorrada es situa entre el Pla de Bages i les elevacions que l’envolten, com el Collbaix. El poble es troba fortament marcat per l’acció del riu Cardener i pels petits torrents i rierols que hi convergeixen. Aquests fan que l’entorn natural sigui divers. D’una banda hi creix la vegetació de ribera vora els torrents i rierols, i de l’altra, a les planes agrícoles més seques hi abunden petites pinedes de pi blanc, alzines i roures. És per la presència del riu i la diversitat de terrenys que al terme de Sant Joan de Vilatorrada el cereal, la vinya i el conreu de regadiu són els principals productes que es conreen. El llegat patrimonial més destacat de la història d’aquesta vila són les masies històriques, les cases del nucli antic i les de l’antic raval dels jueus, així com les esglésies de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torroella, centres neuràlgics d’ambdòs nuclis de població. Es creu que cap a finals del segle XIV al poble hi vivien unes 125 persones, l’activitat principal de la qual era l’agricultura de secà i la ramaderia. Al municipi també hi havia molins fariners, per l’excel·lent situació del poble, al costat dels corrents d’aigua, i indústria tèxtil, en què es treballava a partir de teixits com el cànem o el lli. Així doncs, el poble ja vivia encarat a l’indústria abans de que arribés la Revolució Industrial a meitats del segle XIX. Durant aquest període es produïren profunds canvis en la forma i objectiu

Sant Joan de Vilatorrada és la segona població més gran del Bages. Amb més de 10.000 habitants, només es superada per la capital: Manresa

Santuari de Joncadella


El patrimoni que més destaca a la vila són les masies, com el Mas Sant Joan i el Mas Llobet, les cases del nucli antic, les de l’antic raval dels jueus i la fàbrica Gallifa, actual centre cultural de producció. Bona mostra d’aquests anys d’esplendor industrial són les principals fàbriques tèxtils que van ser un fort reclam i van provocar dos grans onades d’immigració els primers tres quarts del segle XX. La fàbrica Borràs, la Burés (coneguda com la del Mig) i la Gallifa, actualment centre cultural i símbol de l’època de la industrialització, són les més destacables. El context social i econòmic que viu Sant Joan de Vilatorrada al llarg de la seva història marca profundament el poble dinàmic i modern que és avui dia. A més a més, aquest és un municipi amb un gran patrimoni cultural i històric, molt recomanable de visitar. El Mas Sant Joan i el Mas Llobet, per exemple, recorden la primera forma de poblament de la zona que començà als voltants del segle XI i que acabà al segle XV i els Centres de Cultura de Mas Sant Joan i Cal Gallifa destaquen com els principals equipaments culturals.

Gràcies al fort teixit associatiu del poble, durant l’any s’organitzen fires i festes que són reconegudes arreu del país, com la Festa Major Infantil, la Fira Embarrats i les Festes de Primavera

Sant Joan de Vilatorrada és rellevant, a més a més, per la vida associativa i la forta relació que hi ha entre entitats i col·lectius. Aquesta bona relació ha propiciat la creació d’iniciatives reconegudes arreu de Catalunya com la Festa Major Infantil, única al país i el gran esdeveniment de l’any, la Fira Embarrats, que commemora l’eclosió de la indústria tèxtil al poble, o les Festes de Primavera, l’ocasió perfecta per gaudir de la natura i descobrir racons d’una gran bellesa

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE SANT JOAN DE VILATORRADA Telèfon 93 876 42 40 www.santjoanvilatorrada.cat


OSONA

26


Visitar Vic per Nadal és una vivència entranyable. L’ambient propi d’aquest dies fa que sigui un dels moments de l’any en que la ciutat acull més visitants. Els carrers engalanats amb les lluminàries nadalenques li atorguen un aire especial i passejar-hi és una experiència única.

troba l’olivera de la pau, anomenada així perquè tothom qui ho vulgui pot penjar pensaments o desitjos particulars a les seves branques a través d’unes targetes. Penjar un bon desig a l’olivera s’ha convertit en un ritual nadalenc per molts vigatans i visitants que no es deixen perdre l’oportunitat d’expressar els anhels i bons sentiments que ens envaeixen a tots en aquesta època de l’any.

a fa anys que un gran avet instal·lat al bell mig de la plaça Major presideix les festes. L’ arbre, decorat amb llums de color blau, és el punt de trobada i destí de moltes passejades durant les festes, a més de protagonista indiscutible de les nombroses fotografies i selfies de vigatans i visitants que es prodiguen per les xarxes socials fins ben passat el dia de reis.

Un gran avet instal·lat al mig de la plaça Major presideix les festes nadalenques Però l’avet de la plaça no és l’únic arbre emblemàtic del Nadal a Vic. Del 6 de desembre al 6 de gener, a la plaça del Pes, a redós de l’ajuntament, s’hi

La Mostra de Pessebres és una de les tradicions més arrelades per Nadal

A Vic, el cicle de Nadal comença amb el Mercat Medieval. Després de vint-iquatre edicions, el qualificatiu que més s’associa a aquest mercat és el de multitudinari, ja que és molta la gent que any rere any omple els carrers del centre de Vic per gaudir de la fira, comprar en les nombroses paradetes d’artesania i tastar les propostes culinàries que ofereixen. I és que, tot i que actualment són molts els mercats medievals arreu de Catalunya, difícilment se’n troba cap que es faci en un escenari tan adient com aquest perquè el centre històric de Vic conserva encara la seva estructura d’aquell període. Tot i així, els visitants al mercat medieval haurien de saber que l’autèntic tresor medieval de Vic es troba dins les parets del Museu Episcopal.

27


La seva col·lecció d’art romànic i gòtic es troba entre les millors d’Europa i aquestes dates ofereix una programació especial d’activitats i visites guiades per conèixer la vida i els costums d’aquella època.

L’autèntic tresor medieval de Vic es troba dins les parets del Museu Episcopal El comerç també viu la seva temporada alta per Nadal i les botigues llueixen amb tot el seu potencial. Els botiguers posen en marxa una sèrie de promocions especials per facilitar al màxim les compres de nadal als seus clients i obren alguns diumenges al mes. La xarxa comercial de Vic és extensa i de qualitat però si hi ha un element que la caracteritza aquest és el mercat que se celebra tots els dimarts i dissabtes a la plaça Major des de temps immemorial. Al llarg del temps hi hagut alguns mercats que han destacat tradicionalment en el calendari anual. Alguns fins hi tot han esdevingut fires amb entitat pròpia com per exemple el de vigília de rams que va propiciar el conegut Mercat del Ram. El mercat del dissabte abans de nadal, és indubtablement un d’aquests mercats especials, tant per l’oferta sovint encarada especialment a aquestes dates, com per la gran assistència de compradors que el fan un dels mercats més animats de l’any.

És tot un ritual anar a l’olivera de la Pau a penjar tots els nostres desitjos a les branques de l’arbre Un lloc ideal per comprar els regals de Nadal més originals és la Fira d’artesans, que es posen a sota les voltes de la plaça durant les festes. Els productes que s’hi venen tenen en comú que són peces d’elaboració exclusivament artesanal. S'hi poden trobar productes molt diversos com encens, teixits, sabons naturals, plata treballada, vidre, peces de fusta, cuir, detalls amb flors seques, etc. La fira complementa l’oferta artesanal del C. de la Riera, que dóna a la mateixa plaça i ha estat declarat recentment Punt d’Interès Artesanal.

A banda del comerç, durant aquestes dates hi ha diversos focus d’atracció pensats per tots els públics. Per exemple, a Vic no hi poden faltar les representacions dels Pastorets ni els concerts de Nadal i de cap d’any al Teatre Atlàntida. Al pavelló firal, el Festival de la infància ofereix activitats de lleure educatiu pels més petits durant les vacances escolars i, organitzat per l’Associació de veïns del barri Vic Nord, es podrà tornar a gaudir de la Mostra de Pessebres, una tradició a la ciutat que permet admirar aquesta modalitat d’art popular tan arrelada al nostre país. El cicle de nadal es clou amb la Cavalcada de Reis, que a Vic és tot un espectacle. La rebuda que es dispensa a Melcior, Gaspar i Baltasar, amb la desfilada de carrosses, torxes i camions plens de regals paralitza per una estona la ciutat i deixa bocabadats a petits i grans. Sens dubte, la plaça Major plena a vessar, amb la il·luminació, la música i els ullets expectants dels nens i nenes escoltant al rei Melcior des de l’ajuntament és una imatge que emociona any rere any a vigatans i visitants Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS Text cedit per OFICINA DE TURISME DE VIC Per més informació:

OFICINA DE TURISME DE VIC Telèfon 938 86 20 91 www.victurisme.cat

28


El Mercat medieval de Vic Ês el lloc ideal per començar les compres de nadal

Fotos reportatge: Toni Anguera i Arxiu Turisme de Vic


RACONS DE CATALUNYA PORXOS DE LA PLAÇA MAJOR DE VIC ( Osona ) Fotografia d’Oriol Molas


Retornem al passat amb

EL MERCAT MEDIEVAL DE VIC

ic desprèn una llum màgica a qualsevol època de l’any, els seus carrers tenen un color especial i el mercat és el lloc de reunió per a molts. Quan arriba el fred els carrers del centre històric de Vic es vesteixen d’època medieval. Si els visites durant els dies 6, 7 i 8 de desembre t’adonaràs que a cada racó hi ha expositors repartits per tot el nucli antic de la ciutat amb una oferta àmplia i variada on trobar tota mena de productes. Hi ha parades amb articles de decoració, joieria, cremes, herbes medicinals, complements de roba, embotits, formatges, pastisseria, conserves... Al Mercat Medieval també hi ha nombrosos llocs per menjar i tavernes dedicades exclusivament per aquest acte amb delícies com creps, entrepans varis, pastisseria artesanal i embotits típics de Vic, entre molts altres.

Tres dies per sentir la màgia de Vic i viure el passat medieval d’aquesta ciutat En aquesta edició es faran actes culturals que li donaran un toc característic, com per exemple: la representació de l’Assalt de l’Altarriba, que torna un any més per mostrar la història basada en fets històrics que van passar a Vic al segle XV, on no hi falta l’amor, l’odi, la traïció i la sang. Hi participen més de 40 actors i s’escenifica a partir d’un recorregut per espais emblemàtics de la ciutat. En un esdeveniment d’altura no hi poden faltar les activitats lúdiques de tot tipus i per a totes les edats. Podràs passar-ho bé entre música, balls i espec-

tacles, entre altres, que omplen amb alegria els carrers de Vic. El conjunt de totes les propostes li atorguen l’ambient medieval i donen peu a transportar-nos al passat. A més, el seu valor artístic crea l’escenari idoni per imaginar com celebraven les festes els ciutadans d’aquells temps. Aquest any se celebra els dies 6, 7 i 8 de desembre amb les recreacions d’oficis medievals, on mestres artesans mostren les diferents tècniques de treball artesanal. Aquestes representacions les podreu trobar repartides per tot el nucli històric de Vic. A més d’un espai dedicat exclusivament a la venda de productes nadalencs, conformat per una vintena d’expositors repartits per tota la plaça dels Màrtirs. Aquests dies festius no us ho penseu més i reserveu-los per passar uns dies a Vic Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

Els dies 6, 7 i 8 de desembre, Vic estarà replet d’actes, parades i ambient que li donaran el protagonisme que es mereix

s es cedide Fotografi e Vic d t n e m nta per l‘Aju

32


A

Tradició familiar des del 1837

l centre històric de Vic, en un carreró estret però amb un ambient ben càlid a la planta baixa d’un dels edificis, s’hi troba la xarcuteria Ca la Teresona. L’aparador replet de fuets de Vic convida a entrar dins de la botiga. Així doncs, si ets de bon menjar, t’agrada el producte km0 i sobretot, allò treballat amb afecte i compromís, queda’t a saber més sobre Ca la Teresona.

Actualment, al capdavant hi ha el Santi, qui va néixer amb una llonganissa davall del braç, tot i que aquesta història va començar fa sis generacions enrere on la passió pel món xarcuter s’ha anat transmetent de pares a fills. Inculcant un gran valor per la feina i pels processos artesanals de cada producte, que avui dia se segueixen conservant.

ES POT VIURE UNA EXPERIÈNCIA AL VOLTANT D’EMBOTITS I LLONGANISSES?

Turistes de totes les parts del món venen a l’obrador de Ca la Teresona a fer el seu propi fuet i llonganissa.

de les filosofies que segueix Ca la Teresona és ser pròxim i conscient amb les necessitats de cada treballador que constitueix l’empresa. Per aquest motiu gran part de l’equip de treball fa anys i anys que treballa amb ells. Per aquest motiu a Ca la Teresona treballen el producte des del moment 0, és a dir, duen a terme tot el procés dels embotits, les carns i tot el que tingui a veure amb el treball acurat del xarcuter. Quan els visitis segurament trobis al Santi i al seu equip de treball enfeinats, si no estan fent una llonganissa estaran amassant, o amanint alguna somalla, i és que tot l’assortiment de la vitrina de la xarcuteria és d’elaboració pròpia i es converteix en un plaer per al paladar tastar la seva producció càrnica. És una empresa familiar en tots els sentits, les persones que treballen, tant a la xarcuteria com als restaurants, estan considerats família. I és que una

OFEREIXEN PRODUCTE DE PROXIMITAT, AMB UN ESTOC LIMITAT PERQUÈ CADA PRODUCTE ÉS ELABORAT AL SEU PROPI OBRADOR. A Ca la Teresona són innovadors per naturalesa, i des de fa anys fan tallers perquè tu mateix et puguis elaborar el teu propi fuet. L’experiència és tan gratificant i sorprenent a la vegada que recull persones d’arreu del món. S’han apropat a veure’ls argentins, austra-


Reportatge realitzat per MAGAZINE PUBLICACIONS

CA LA TERESONA VA NÉIXER EL 1837 I JA SÓN 6 GENERACIONS LES QUE HAN TREBALLAT PER UN MATEIX OBJECTIU, OFERIR UN PRODUCTE NATURAL I ARTESÀ.

lians, tailandesos... que volen viure aquesta experiència única que només es pot fer Ca la Teresona. I aquí no es queda tot, perquè si després vols continuar degustant les seves delícies pots anar als seus restaurants, anomenats Teresona XXI i el DO Brasa. Menjar en els seus restaurants és tota una aventura culinària, on poder traslladar-se en diferents espais del món en un mateix menú. El Teresona XXI és una cuina de mercat, on hi ha la combinació de vàries cultures gastronòmiques, com per exemple la japonesa i la de la nostra terra, en definitiva un lloc apte per a tots els gustos. En canvi, la DO Brasa és sentir la terra i la personalitat del propietari. La braseria és el restaurant idoni per tot aquell enamorat del menjar de tota la vida i de l’olor del foc. Aquí hi ha les pinzellades més identitàries del Santi. Tot provinent de l’obrador, és un gust menjar allí, i és més, l’espai i l’ambient et fan sentir com a casa. I si, t’agrada de

veritat tot el que ofereix Ca la Teresona, no t’ho pensis més i organitza el teu esdeveniment a la sala Blava, pensada perquè puguis sorprendre als teus convidats i aconseguir que el teu acte sigui un èxit.

ELS PRODUCTES DE CA LA TERESONA SÓN PRODUCTE DE PROXIMITAT, QUE IDENTIFIQUEN VIC PER LA SEVA NATURALITAT. Així doncs, amb una sola mossegada reconeixeràs els seus embotits i carns i ja no en voldràs cap altre. I és que treballar artesanalment el producte natural de xarcuteria garanteix un resultat excel·lent. Visita Vic, visita Ca la Teresona

Carrer Argenters, 4 08500 Vic (BCN) Tel. 93 886 00 28 info@grupcalateresona.com www.grupcalateresona.com


embla que el mercat de la restauració segueixi un patró similar, però a Vic, existeix un restaurant que trenca amb tots els esquemes, el conegut La Reciclària. Aquest projecte va néixer amb el propòsit d’oferir un restaurant que combinés uns plats conscients i deliciosos amb accions socioculturals. La Reciclària és un establiment amb una decoració peculiar, tant per dins com per fora. És un d’aquells llocs que conviden a quedar-t’hi una estona. I és que només entrar envaeixen els colors vius i alegres, articles de segona mà o reciclats... i tot en la mateixa sintonia de calidesa i proximitat. L’olor dels plats és excepcional, la cuina de la Reciclària és curosa i vetlla per ser conscient en tots els aspectes. És un espai on s’ofereix una alimentació conscient, saludable i de proximitat. El restaurant és ideal per a totes aquelles persones que busquen una vida sana i responsable. A la Reciclària trobaràs una cuina intel·ligent, coneixedora de la relació entre l’alimentació i salut, que recicla, no malbarata i contribueix en viure en un món més sostenible. El restaurant ofereix una carta flexivegetariana, amb propostes diferents on guanya tot allò orgànic i senzill. La cuina natural, sense complicacions, sense processats, però plena de sabors perquè t’emportis un agradable gust de boca i d’estomac. Un restaurant apte per ve-

36

gans i vegetarians, essent un espai obert a tothom on poder despertar l’amor per la bona cuina, consumint aliments de temporada, proximitat i primera qualitat.

A La Reciclària pots anar-hi a qualsevol moment del dia. T’esperen per esmorzar, dinar, berenar o sopar. La carta és extensa

perquè puguis escollir el que més s’adapti als teus gustos

Una carta extensa on escollir entre diverses opcions que se’t farà la boca aigua. Si decideixes visitar-los per esmorzar o berenar tenen opcions de tot tipus, com per exemple, uns bols de granola o iogurts, uns sucs verds

o batuts de fruita combinats amb una torrades dolces o salades, entre altres. Cafés i tes deliciosos, amb algunes sorpreses com la llet daurada. Si els visites per dinar o sopar, el menú es divideix en diferents apartats, només cal que busquis aquells plats que s’adaptin a tu, com per exemple, una amanida d’espirals de carbassó o una hamburguesa vedella “Angus” eco acompanyada de patates al forn. La part més dolça de la casa no es queda enrere amb llaminadures com el pastís de xocolata amb nous. I no s’obliden dels més menuts de casa, ja que poden escollir plats tan bons com una crep de formatge o uns fingers de pollastre eco. I així, un llista ben llarga de suculents plats perquè la teva estada a La Reciclària sigui un èxit i que es converteixi en una aventura gastronòmica saludable. A més, els divendres proposen sopars amb música en directe de 21:00h a 23:00h.


La raó de ser del nostre restaurant és proposar menjars nutritius

i saludables amb la

voluntat de crear empatia amb els animals i reduir

Reportatge realitzat per MAGAZINE PUBLICACIONS

Fotografies realitzades per Luís Salinas

l’impacte ambiental

Els nens i nenes poden trobar el seu espai a La Reciclària, ja que tenen a la seva disposició una zona repleta de jocs de fusta, una gran cabana... A més durant l’any organitzen diferents tallers perquè juguin i aprenguin a la mateixa vegada, com els tallers de bricolatge o de cuina o passar una estona a la llibreria, on desconnectar mentre prenen una infusió o dolç. També hi ha un espai de conferències on poder fer intercanvi d’objectes i coneixements i compartir idees enriquidores. La Reciclària es converteix en l’espai per esbargir-se de les rutines i menjar alguna cosa preparada de la manera més delicada. La Reciclària té lloc per a tothom. En definitiva, La Reciclària és un local amb personalitat amb l’objectiu de crear bons hàbits de futur tant als pares i mares com als seus fills però sobretot, perquè comparteixis taula i un bon plat de la cuina de La Reciclària

Carrer del Dr. Candi Bayes 32 08500 VIC (BCN)

Tel. 937 828 522 Tel. 660 84 68 23 hola@lareciclaria.com www.lareciclaria.com


Xocolates i dolços amb ànima

E els detalls bonics conten per mil, i a Bomboneria Brunni ho saben molt bé, per això posen en pràctica totes les idees creatives

38

stem al cor de Vic, entre els carrerons Estret de Sant Cristòfol i Pla de Balenyà, fa olor de xocolata, la seva aroma ens transporta fins a les dues bomboneries Brunni. Els seus aparadors llueixen de manera deliciosa, amb bombons detallats i alguna obra d’art en forma d’escultura de xocolata. És fàcil adonar-se que les bomboneries tenen un encant especial, per aquest motiu en volem saber més. A Bomboneria Brunni treballar la xocolata els hi ve des d’antic, va néixer fa més de 25 anys d’una família de pastissers de Tona, i defineixen la seva feina com una manera de transmetre gustos, olors, màgia, imaginació i qualitat. Cada producte que hi ha dins a la botiga està fet al seu propi obrador, on les mans són les protagonistes de cada delícia, cosa que marca la filosofia de casa seva envers la xocolata. Són coneguts per la delicadesa ja que cuiden de l’entorn, dels vigatans i vigatanes i sobretot, dels nouvinguts perquè els hi agrada que els recordin pel dolços que són. Bomboneria Brunni durant tots els anys de trajectòria ha sabut mantenir la qualitat, tant dels seus productes com de l’atenció al client. On sempre s’ha combinat la tradició amb la modernitat. En el seu dia a dia tenen molt en compte les persones, s’encarreguen que surti tot bé, i que quan entrin per la porta se sentin còmodes i que el local els transmeti l’essència de tot allò que es treballa darrere del mostrador, que és totalment artesà.

Un autèntic paradís de dolços, amb formes originals perquè els teus àpats deixin de ser avorrits o per tenir detalls que et converteixin en el millor amfitrió. Per aquestes festes de nadal t’esperen diferents figures de xocolata com el pare noel, un ren, un arbre de Nadal, els tres reis mags, el tió de Nadal... O si vols uns torrons d’aquells que no pots parar de menjar n’hi ha de sabors típics i originals perquè te’n llepis els dits; per exemple pots començar per un de praliné o un trufat. Si vols fer un detall, les caixes són precioses perquè el regal sigui un èxit. I si tens un esdeveniment i vols donar un recordatori en format dolç, no dubtis amb demanar consell i que t’ensenyin totes les idees que tenen a la teva disposició, no sabràs quina quedar-te, cadascuna més bonica. I per Pasqua, creen les petites joies per fer contents a tots els nebots amb les mones més originals i delicioses. Entre moltes altes sorpreses que de ben segur, t’agradaran. En definitiva, a Brunni sempre s’ha treballat amb el cacau de més alta qualitat per seguir oferint un producte artesà excel· lent per als paladars més exigents. Un establiment on deixar-se seduir i on els enamorats de la xocolata valoraran els sabors dels seus productes i estaran disposats a provar alguna novetat de la bomboneria

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS


Olors, colors i màgia als xocolates i dolços de la Bomboneria Brunni

www.brunni.cat  C/Estret de Sant Cristòfol, 4 · Vic (BCN)   C/Pla de Balenyà, 36 · Vic (BCN) info@brunni.cat

93 886 67 74

Dilluns - Divendres: De 9:30 a 13h i de 16:30 - 20h  Dissabte: De 9:30 a 13:30h i de 16:30 a 20:30h


D’entre les varietats que comercialitzen, Vic Ale és el referent. La seva el· laboració a través del procés d’infusió simple i l’utilització de les millors matèries primeres li va valdre el premi d’or en la categoria Blonde Ale a la Barcelona Beer Challenge 2016. En aquest mateix certamen, la Mum-

40

pels cinc sentits bai Indian Pale Ale, intensa i aromàtica, també va ser premiada en la passada edició (2018). La cerveseria també produeix The other Side, blonde, Old Wives, Pale Ale, la Tsarish Double, la Choc Infested, negra amb gust cítric i l’Oz Yankee, la més típicament americana amb un 40% de blat. L’emplaçament de la cerveseria, situat en un antic molí d’aigua construït a finals del segle XIX i que va funcionar fins el 1960, va ser l’aposta clau d’aquests dos amics en iniciar el projecte. Després de dedicar força temps a buscar instal·lacions per assentar el negoci, el Molí de Llobet es presentà com l’oportunitat perfecta per donar un segon ús a aquesta edificació tan singular. El Molí estava sent restaurat amb molta cura pel seu propietari quan el van adquirir i es va adaptar respectant la seva imatge original i el seu mecanisme, per tal de què es seguís

utilitzant, impulsat per la força del riu Guri. Tots dos emprenedors van creure oportú renunciar a les comoditats que oferia la nau industrial per instal·lar la cerveseria al Molí, ja que tenien clar que havia de ser un lloc especial. Va ser després de diversos viatges a Anglaterra, terra dels homebrewers, que els creadors de la marca van conèixer al mestre Tom Madeiros. Ell els hi va vendre la maquinària (els tancs elaboradors i tres fermentadors amb capacitat per 1800 litres) pertanyents a una antiga planta cervesera de Londres. Les cerveses Vic Brewery es produeixen seguint el sistema tradicional anglès de maceració i és gràcies a la utilització dels millors ingredients i condiments, seleccionats cuidadosament, que el seu gust i aroma són únics. Per provar-les i conèixer-ne la seva elaboració, la millor opció és visitar el Molí i relaxar-se en una de les seves sales reformades

Reportatge realitzat per MAGAZINE PUBLICACIONS

A

Osona, parlar de cervesa artesana no és res sorprenent, ja que és la comarca de la cervesa per excel·lència. Aquesta regió té un encant propi, fet que ha propiciat que si assentin microcerveseries. Una de les més especials: Vic Brewery, que neix de la voluntat de dos amics de començar a elaborar cervesa artesana. Els protagonistes són Jordi Padrosa, tècnic d’elaboració, i Rafael De Haan, al front del departament comercial. Tots dos han fet de la seva passió la seva feina i és per això que el resultat és un producte amb un gust inigualable, únic a Catalunya.

La utilització dels millors ingredients i condiments, el procés d’infusió simple i el sistema tradicional anglès de maceració fan que degustar les cerveses d’aquesta casa sigui una experiència


Instal·lada en un antic molí d’aigua, restaurat i adaptat respectant la seva imatge original, les seves sales reformades són el lloc perfecte per conèixer l’elaboració de les cerveses i degustar-les


Un poblet per recordar

alldetenes és un dels municipis més petits de la comarca d’Osona. A dos quilòmetres de Vic, la localitat consta de diversos turons, i el de Sant Marc, de 580 metres d’alçada, és considerat un dels millors miradors de la Plana de Vic. El terme comprèn, a banda del poble de Calldetenes, el petit agrupament de Sant Martí de Riudeperes i una sèrie de masos que hi ha repartits per la zona. Calldetenes és el nom actual del municipi, establert des de l’any 1965, quan substituí al de Sant Martí de Riudeperes. El poble, al límit entre els termes de Santa Eugènia de Berga i Vic, ha evolucionat al llarg del temps. El centre històric es formà al voltant de l’antiga església de Sant Martí de Riudeperes i no és fins a finals del segle XVI que es comença a habitar la resta del municipi. És a partir d’aquest moment que poc a poc es van instal·lant hostals i construint cases fins al segle

42

XVIII, quan es dóna un augment espectacular de la població. Per aquest motiu es decideix erigir una església independent de la de Sant Martí de Riudeperes: l’església de la Mare de Déu de la Mercè. Al segle XIX Calldetenes no sofreix cap canvi substancial fins l’última quarta part de segle, quan comença a prendre més força la part urbana que la rural. Amb l’esclat de la Guerra Civil, el poble queda paralitzat fins la decàda dels anys 90, que es recupera completament. El municipi destaca pel seu centre històric, on hi ha la majoria de llocs d’interès que es poden visitar. La Casa parroquial, l’Ermita de Sant Marc, l’Església de la Mercè, la Plaça Vella, el Molí de Calvaria, la Plaça Onze de Setembre i Sant Tomàs de Riudeperes són un bon exemple de tot el patrimoni que es pot trobar al poble. Visitar la Plaça Vella, un dels llocs més emblemàtics i el centre neuràl-

De tot el patrimoni cultural i arquitectònic que hi ha al poble, destaca l’església romànica de Sant Tomàs de Riudeperes, que ha estat declarada Bé d’Interès Local i Bé d’Interès Públic i és única a Catalunya pel seu estil i característiques gic, que al llarg de la història ha patit diverses transformacions, és la millor manera de copsar l’ambient del municipi i de conèixer tots els elements arquitectònics destacables que hi ha a la vora, com l’església, l’ajuntament, les escoles i el mercat, entre altres. És el Casal Parroquial juntament amb l’Església i la Plaça Vella un dels conjunts amb més vida de Calldetenes. En concret, l’església de la Mercè és un dels edificis del nucli urbà més antics que es conserva. De construcció sen-


foto de Santi Puig ©

zilla, destaca el campanar i l’interior, d’estil barroc i neoclàssic. Per altra banda, Sant Tomàs de Riudeperes és una petita església romànica emblema del poble que consta d’un claustre de dos pisos. Fundada per la família Riudeperes, és d’estil renaixentista i gòtic tardà i una de les poques que es conserven a Catalunya amb aquestes característiques. Al llarg del segle ha patit nombroses modificacions i està declarada Bé d’Interès Local des del 1986. L’Ajuntament de Calldetenes la va declarar Bé d’Interès Públic i és possible que sigui declarada en un futur Bé Cultural d’Interès Nacional

La Ruta dels Molins Fariners de Calldetenes, inaugurada el 1994, ha permès la recuperació d’un camí que voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements hidràulics que abastien anys enrere els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE CALLDETENES Telèfon 93 863 105 www.castelldetenes.cat


TURISME PAISATGE CULTURA i PATRIMONI •••••••••••••••••• La Ruta de l’Aigua és un recorregut pel municipi a través de la història. Els descobriments de deus d’aigua sulfurosa van fer que s’instal·lessin al terme els romans entre el darrer quart del segle II i el segle I aC

•••••••••••••••••••••••••••••••

A

l sud de la Plana de Vic, Tona és a la divisòria de les aigües dels rius Ter i Congost. Tradicionalment, ha estat un poble dedicat a l’agricultura i la ramaderia, als oficis artesans i al comerç. El descobriment de deus d’aigua sulfurosa, entre les darreres dècades del segle XIX i els primers anys del XX, va fer que s’hi construïssin balnearis, hotels i torres d’estiueig. Avui Tona és un lloc atractiu per fer turisme, pel paisatge, el bon clima i la bona oferta gastronòmica. També desperta interès per l’arqueologia i el patrimoni que hi ha i les activitats culturals com la programació de teatre, les fires, les festes populars, ballets i el pessebre vivent. Si visites Tona, no et pots perdre la Ruta de l’Aigua, un recorregut pel municipi a través de la història. L’aigua és un dels recursos fonamentals per entendre l’ocupació del terme: des dels romans, a les aigües sulfuroses i l’estiueig dels darrers segles. El camí permet gaudir d’un paisatge molt humanitzat i reviure la cultura del poble. El recorregut, totalment senyalitzat, és molt planer, exceptuant l’ascens al turó del Castell, on va néixer el poble medieval de Tona. Així doncs, la ruta proposa un viatge històric des dels romans del Camp de les Lloses, als medievals, amb la visita als conjunts patrimonials del Barri i el Pla del Castell i la petja de la Tona de les aigües mineromedicinals que porta cap als barris Codina i Roqueta, on hi ha balnearis, hostals i fondes i les singulars torres senyorials d’estiueig. El Camp de les Lloses, parc arqueològic amb un museu i un jaciment romanorepublicà, datat entre el darrer quart del segle II aC i el segle següent, és un dels primers pobles romans de la Catalunya actual.

44

El museu i jaciment romanorepublicà del Camp de les Lloses és un dels primers pobles romans de Catalunya. L’assentament compta amb un museu on hi ha exposada una gran col·lecció d’armes i eines, monedes, ceràmiques, jocs, joies i instrumental

•••••••••••••


L’assentament està relacionat amb la construcció d’una via, la del governador Mani Sergi. La visita al parc permet conèixer com era la vida quotidiana de la comunitat que hi va viure fa 2100 anys molt acostumada als nous usos i costums romans. Al museu hi ha exposada una gran col· lecció d’armes i eines, així com de monedes, ceràmiques, jocs, joies i instrumental. També hi ha peces relacionades amb la comunicació (l’escriptura i el correu oficial) i les creences de la gent. Actualment, el Camp de les Lloses és, també, el punt d’informació turística del municipi i ofereix el servei de guiatge de les visites, rutes i tallers. D’altra banda, el Pla del Castell és també un dels grans reclams del poble, ja que és un dels miradors més bonics d’Osona. Aquí va néixer el poble medieval de Tona, a partir de l’església parroquial de Sant Andreu i del castell. El conjunt de masos de la zona del Barri i el Santuari de Lurdes, també són destacables, així com els barris Roqueta i Codina, on hi ha vestigis dels antics balnearis, torres d’estiueig modernistes i noucentistes i altres edificis d’època com la capella de la Salut i les escoles Caterina Figueras. El pou Roqueta és l’únic vestigi d’estil modernista que queda de l’antic Balneari Roqueta. A l’entorn d’aquest hi havia un parc amb jardins i ben a prop es va formar un barri residencial de caràcter burgès amb edificis com les torres Llusà i Simon, a càrrec de l’arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (gendre de Lluís Domènech i Montaner). Les Escoles Caterina Figueras, inaugurades el 1929, també són de gran atractiu a la vila. De línies noucentistes, actualment l’edifici acull la Biblioteca Pública. Per últim, l’edifici del Balneari Codina –el darrer que es va establir a Tona– ha estat un dels motors turístics del municipi i és emblema del poble des de fa temps. Al costat d’aquest xalet senyorial de principis del segle XX es va construir el majestuós Hotel Prudenci, d’estil racionalista, i es va obrir l’Hostal Puig Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE TONA Telèfon 93 870 201 www.tona.cat


L

a “Fira Joc Joc” arriba una vegada més a Tona. El proper diumenge 1 de desembre, el pavelló municipal i la seva zona exterior s’ompliran de jocs i activitats lúdiques de 10 a 19h. Tots els assistents disposaran d’un dia sencer per no parar de jugar. La filosofia de la “Fira Joc Joc” pretén donar a conèixer alternatives de jocs més enllà dels entreteniments digitals i per això es converteix en una mostra de les possibilitats lúdiques per petits i grans. El món del joc ha viscut una revolució en els darrers anys i això és palès en la distribució dels pavellons on se celebra la fira amb la distinció de “Joc Clàssic” i “Joc Modern”. Al pavelló “Joc Modern” s’hi podrà trobar jocs de taula moderns, jocs en viu, botigues de jocs, editorials, creadors de jocs i una ludoteca lliure on demanar jocs per jugar a les taules lliures, a més de l’espai “Tona Juga”.

46

1 de desembre L’espai “Tona Juga” és una reivindicació a l’herència juganera de Tona. La Fira Joc Joc té els seus orígens en la Fira de la Pesseta i això es destil·la en diverses capes de la vila. Per tant, aquest espai és una reivindicació a aquesta herència amb la presència de la Ludoteca Joc de Tona, Associacions, alumnes que presenten el seu joc com a treball de projecte i algunes sorpreses més. Al pavelló “Joc Clàssic” hi haurà parades d’artesans, màgia, jocs gegants de construcció, espectacles i molt més. Aquest any el carrer que hi ha davant del pavelló estarà ocupat pels jocs gegants reciclats. Passejeu, jugueu, gaudiu dels espectacles i visiteu els més de 40 expositors amb més de 55 activitats que us proposem per la Fira Joc Joc 2019


10h.

“Q” EN VIU (Pav. 1) Partida interactiva de Q PARTIDA HOMES LLOP DE LA VALLNEGRA (Pav. 1) Una sèrie de jugadors seran els vilatans de “Castronegro”, i els altres els homes llops que es faran passar per vilatans mentre intenten cruspir-se’ls.

11h.

“Q” EN VIU (Pav. 1) Partida interactiva de Q

12h.

“Q” EN VIU (Pav. 1) Partida interactiva de Q PARTIDA HOMES LLOP DE LA VALLNEGRA (Pav. 1) Una sèrie de jugadors seran els vilatans de “Castronegro”, i els altres els homes llops que es faran passar per vilatans mentre intenten cruspir-se’ls.

14h.

AYUDAR JUGANDO (Pav. 1 Ludoteca) Veniu i gaudiu com ho fan ells tot seguint el seu lema... Pel somriure d’un nen! TONA JUGA (Pav. 1 Ludoteca) JOCS GEGANTS RECICLATS (Pav. 2) EL TEATRO ERRANTE (Pav. 2) Màgia familiar

15h.

“Q” EN VIU (Pav. 1) Partida interactiva de Q

16h.

“Q” EN VIU (Pav. 1) Partida interactiva de Q

Una sèrie de jugadors seran els vilatans de “Castronegro”, i els altres els homes llops que es faran passar per vilatans mentre intenten cruspir-se’ls. 17h.

PLAY LIKE A PANK EN DIRECTE (Pav. 1) Podcast lúdic, feminista i punk

18h.

“Q” EN VIU (Pav. 1) Partida interactiva de Q

19h.

“Q” EN VIU (Pav. 1) Partida interactiva de Q

Reportatge maquetat per MGZ PUBLICACIONS

PARTIDA HOMES LLOP DE LA VALLNEGRA (Pav. 1)


La joia de la terra embriagarà

CENTELLES L

a tòfona negra (Tuber melanosporum), del llatí tuber, tubercle, tòfona; és un fong comestible que recorda a una patata irregular, entre dos i vuit centímetres i d’un color rogenc gairebé negre amb unes fines nervadures de color blanc i és preuada principalment pel seu perfum intens i delicat, un aroma embriagador que recorda el gas amb reminiscències de bosc humit. La Fira de la tòfona de Centelles, l’única d’Osona especialitzada en aquest producte, celebrarà la seva dotzena edició els dies 14 i 15 de desembre (dissabte, de les 9 del matí fins les 8 del vespre i diumenge, de les 9 del matí fins les 2 del migdia). Els visitants gaudiran d’un variat espai firal compost per expositors que utilitzen la tòfona com a peça indispensable a l’hora d’elaborar embotits emblemàtics com la botifarra o el bull. Actualment també es comercialitzen olis i sals per condimentar perfumats amb tòfona, formatge tofonat o cervesa de tòfona, com a productes gourmet de gamma alta. És un dels productes estrella de la gastronomia, tant de la cuina tradicional – trobem plats elaborats amb tòfona des de temps antics – com de la cuina més creativa i d’avantguarda. Aquest és el motiu pel qual enguany tornarem a tenir el privilegi de veure en directe el showcooking de reconeguts mestres de la cuina que ens demostraran les principals utilitats d’aquesta joia de la terra que es converteixen en complement indispensable a la seva cuina. D’altra banda les activitats complementàries estan assegurades. Des de tallers de cuina per a la mainada, espectacles culturals o la setena edició del concurs de gossos tofonai-

48


Rafa Panatieri

del “Roca Moo”de Barcelona

La Fira de la tòfona de Centelles celebrarà la seva

Marc Gascons

dels “Tinars”de Girona

dotzena edició els dies 14 i 15 de desembre res, on una desena de participants, vinguts d’arreu de Catalunya, tindran un temps limitat perquè els seus cans ensinistrats i dotats d’un sentit de l’olfacte molt desenvolupat trobin les peces amagades sota terra. Aquesta tasca és molt difícil tenint en compte que la tòfona neix de forma silvestre als boscos a uns 30 centímetres de la superfície. Els restaurants de la localitat vesteixen les seves millors gales durant aquell cap de setmana i ofereixen diversos menús amb tòfona en els quals es reinterpreta l’ús de l’anomenat diamant negre tant en els plats clàssics com moderns s'inclou, per exemple, en arrossos, pasta, rostits o en canelons tradicionals de la cuina catalana. Simultàniament el diumenge el poble és ple de vida amb el mercat, format per un munt de parades multicolors, i els comerços oberts, per tal de garantir el millor servei a la clientela. Tot això en conjunt pretén potenciar el comerç local i al mateix temps reconèixer el valor dels productes artesans que s’ofereixen

Eduard Xatruch

del “Compartir”de Cadaqués

Més informació: www.centelles.cat

@ firatofonacentelles

@ tofonacentelles

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE CENTELLES Telèfon 938 810 375 www.centelles.cat


Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

el BERGUEDÀ

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE BAGÀ Telèfon 93 824 40 13 baga@diba.cat www.viladebag.ort

l capvespre de la nit de Nadal, la vila de Bagà celebra des de fa segles la Fia-faia, una festa d’origen precristià que celebra el solstici d’hivern a partir del culte al foc. La celebració consisteix en la crema d’unes torxes, les faies, a partir del tradicional “Toc d’Oració”. La vigília transcorre de la següent manera: A la llum del vespre, un grup de fallaires puja a la muntanya del Siti, lloc on es pon el sol, i encén una foguera. Aquest foc es traslladat quan ja és de nit a les poblacions amb les faies, confeccionades a partir d’herbes margeres. La baixada de les torxes és un espectacle únic que encara és més vistós quan és any de neu. Els fallaires són rebuts pels vilatans i les autoritats, que els posen un mocador al coll. Després

50

reparteixen el foc amb les seves torxes a tothom, tret de sortida de la crema general a la plaça Porxada, on es duen a terme jocs amb foc i una dansa al crit de: “Fia-faia, nostro senyor ha nascut a la paia!”. A la mateixa plaça es reparteix la coca i les torrades amb all i oli de codony, cogudes al foc on hi cremen les faies un cop ja han estat consumides. Les faies de Bagà es fan amb una herba de tija alta collida pels volts de Sant Martí, anomenada Cephalaria leucanta, a la qual se li atribueixen propietats purificadores. L’herba és trenada i forma un conjunt que pot arribar als quatre metres de llarg i a un pam d’amplada. La seva confecció és tot un art i es troben diferències entre les que es fan a Bagà i les de Sant Julià de Cerda-

A Bagà la crema és espectacular. Més de quatre-centes torxes il·luminen la vila mentre se senten els crits: “Fia-faia, nostro senyor ha nascut a la paia” nyola, localitat del Berguedà on també es celebra aquesta tradició. El nom de Fia-Faia prové de “fia”, que vol dir “ésser produït” “tenir lloc” i “faia”, derivació de falla que fa referència a les branques seques que s’utilitzen per encendre foc.


La Fia-faia fou declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2010 i Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat juntament amb les falles d’estiu del Pirineu el 2015 que el foc simbolitza la fecunditat i el naixement en moltes cultures arreu del món.

L’aïllament històric del Berguedà per la seva localització, ha fet que festes com la Fia-faia es celebrin encara avui dia. L’Alt Berguedà, en concret, no ha patit moltes de les invasions i influències que han afectat la resta del país, de la mateixa manera que els territoris del Pallars, l’Aran i el Vallespir. És per això que Bagà és una terra rica en tradicions i conserva festes ancestrals. D’arrels pre-cristianes la Fia-faia era un rictus de culte al sol, una pregària perquè els dies no s’escurcessin més i augmentessin les hores de claror. Tot i que la festa és pre-cristiana, també recorda al naixement de Jesucrist, ja

Que llocs com l’Alt Berguedà conservin tradicions com aquesta és un bé a preservar, ja que, si bé en algunes localitats pirinenques s’encenen fogueres públiques, és a Baga i Sant Julià de Cerdanyola les úniques poblacions on és duu a terme la crema de torxes. Aquesta festa se celebra a les dos poblacions des de mitjans del segle XIV. A Sant Julià la festa té un aire més íntim i dura fins la sortida del sol, on es fa la tradicional “Endreça”, en què els objectes que es deixen fora de casa són distribuïts per tot el poble. La Fia-faia fou declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2010 i té similituds amb les falles que es celebren a les comarques de l’Alt Pirineu la vigília de Sant Joan.

Tant les falles com la Fia-faia van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2015. Aquesta tradició s’ha mantingut des de fa temps desconeguda arreu. És ara que poc a poc es dona a conèixer i reivindica el seu caràcter únic, màgic i original


el RIPOLLÈS

destinació d’ecoturisme de referència al Pirineu

L

a Vall de Núria és una de les valls més característiques de Catalunya. Al bell mig de l’Alt Pirineu s’hi troben unes de les pistes d’esquí més concorregudes del país. Tant si és esquiant, fent snowboard, passejant per la neu o amb raquetes, la Vall permet gaudir d’experiències úniques en plena natura. El visitant que es troba a la Vall també pot assaborir els plats típics de la zona, sabors típics del Pirineu català, i descobrir en família o amb amics racons plens d’història, art i cultura.

Un altre tret característic a la Vall és tot el que fa referència a la preservació de l’entorn. La política ambiental que segueix garanteix el respecte, conservació i millora del medi ambient i la qualitat de l’aire, objectius clau de la seva línia d’actuació. La Vall també treballa perquè la preservació s’extengui a tot el patrimoni i per garantir la qualitat del servei, l’atenció al client i la seguretat.

Vall de Núria és la destinació ideal per aquells que busquen reptes i activitats en un paratge natural, però també per aquells amants de la muntanya que busquen relaxar-se i desconnectar en un entorn idíl·lic, ja que l’estació és sinònim de pau i tranquil·litat. L’indret també és la destinació escollida per famílies, ja que compta amb el Parc Lúdic, on petits i grans poden gaudir de la neu. La Vall, que es troba al terme municipal de Queralbs, destaca per ser un lloc acollidor on no només es pot gaudir de tota mena d’esports com l’esquí de muntanya o les raquetes de neu, sinó que les activitats culturals, les rutes, els museus i la història són també clars protagonistes. El territori compta amb un passat històric i cultural envejable. Considerat el “Bressol de Catalunya”, més de 98 monuments d’art romànic del Pirineu es troben repartits per la comarca, ja que aquesta és una de les zones amb més concentració d’art ro-

mànic d’Europa. A més a més, es pot visitar el Santuari de Núria, lloc de culte i peregrinació que es remunta al 700 dC. L’accés a la vall només es pot fer a partir del Cremallera, un altre dels encants d’aquest magnífic paratge. Quaranta minuts d’excepcionals vistes són el preludi de la bellesa, tranquil·litat i harmonia que es viu un cop s’arriba a la vall. Per últim, val a dir que aquest paratge natural no només és visitat durant l’hivern, sinó que és una de les zones d’alta muntanya de Catalunya que té més afluència al llarg de l’any

La Vall de Núria és sinònim de turisme familiar i és un lloc ideal per aquells que busquen relaxar-se i desconnectar en un entorn idíl·lic La preservació de l’entorn és un dels objectius principals a la Vall. La política mediambiental que se segueix vetlla per garantir el respecte i conservació del medi ambient i el patrimoni

L’accés a la vall només es pot fer a partir del Cremallera. Quaranta minuts d’excepcionals vistes són un petit avanç de la bellesa, tranquil·litat i harmonia que es troba a la vall 52

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS fotos de www.valldenuria.cat


la CERDANYA

Enamorats de la muntanya no us perdeu

uils de Cerdanya és una de les poblacions de muntanya turístiques de la comarca de la Cerdanya. Aquest petit poble té una de les millors vistes que es poden veure del Pirineu i és un gaudi visitar-lo en aquesta època de l’any, en què la neu tenyeix de blanc la vila i els voltants, fins on es pot allargar la vista. El municipi, format pels nuclis de Saneja, Sant Martí d’Aravó, Sant Martí de Cerdanya i Guils, és també reconegut pels amants dels esports de neu, ja que s’hi troben les pistes d’esquí nòrdic “Guils Fontanera”. Les pistes tenen una amplitud d’uns 40 km al bell mig del bosc i són un gran atractiu turístic al poble.

A Guils Fontanera hi podem trobar serveis de lloguer d’esquís, de monitors i zona d’estada, i a banda de poder practicar-hi esquí de fons i raquetes, pels quals hi ha habilitats 34 km i 12 km respectivament, també disposa d’un bar restaurant, ideal per recuperar forces amb un bon àpat. Al menú hi podreu triar plats típics de Cerdanya (trinxat, peus de porc amb nap, escudella, guisats, carn a la brasa…), així com un menú infantil, entrepans... Aquest establiment és obert tot l’any excepte el mes de vacances. Si voleu poder demanar més informació al telèfon 872 003 021. Les pistes es troben a cotes d’entre els 1905 i els 2080 metres i es situen a la vessant nord de

la solana de Puigcerdà, on sempre hi abunda la neu i el pi negre, i des de la qual es pot observar una panoràmica de la Cerdanya inigualable que s’extén des del Massís de Carlit fins la Serra del Cadí. Per la seva bellesa i ambient càlid i proper, Guils compta amb uns 500 habitants que es multipliquen exponencialment durant les temporades de més turisme. És gràcies a aquesta afluència de gent que s’ha potenciat a la vila la restauració de cases antigues i l’edificació d’urbanitzacions com Roc Foradat, Barri de Golf o l’Arboleda. A banda de ser un punt clau per gaudir al màxim dels esports d’hivern, Guils

L’Església Parroquial de Sant Esteve de Guils, està considerada una de les millors joies arquitectòniques del romànic de la Cerdanya

54


Guils de Cerdanya és el poble de la Cerdanya que té una de les millors vistes del Pirineu. Des de l’estació Guils Fontanera, que es troba a cotes d’entre els 1905 i els Pont de Sant Martí

2080 metres, es pot observar una panoràmica inigualable que s’estén

Església de Sant

des del Massís de Carlit fins la Serra del Cadí

Vicenç de

de Cerdanya és un exponent de l’arquitectura romànica al Pirineu. Al poble de Saneja es pot visitar la Parròquia de Sant Vicenç, que data de l’any 1088 i conté un dels models més senzills d’absis del romànic llombard de principis del segle XI. Els murs construïts amb pedres de tota mena sense treballar i que no arriben al metre de gruix donen a la parròquia l’aspecte típic de les primeres construccions del Pirineu. La senzillesa i l’aspecte tosc d’aquest tipus d’edificacions són un símbol no només a les comarques de muntanya del país, sinó arreu del món. En aquest sentit, també és d’especial interès l’Església parroquial de Sant Esteve, considerada una de les millors joies arquitectòniques del romànic de la Cerdanya. La part que més destaca de l’Església és, com en la Parròquia de Sant Vicenç, l’absis semicircular, on sobresurt una cornisa exterior decorada amb fris de dents d’engranatge. Una reproducció del Pantocrator i diferents escenes de la vida de Sant Esteve es poden contemplar al frontal de l’altar i l’original romànic al Museu del Prado de Madrid. Del mateix estil però construït uns segles més tard, entre el XV i el XVI, destaca el pont de Sant Martí d’Aravó, què limita els termes municipals de Guils i Puigcerdà i pel qual hi passa el riu Querol. La vila de Guils de Cerdanya ha estat des de temps immemorials protagonista de diverses llegendes entorn la figura de Pilat. Segons s’explica, Pilat era fill de la ciutat de Guils, la qual s’ensorrà quan va ser crucificat Jesús. Es diu que vagant per la seva població nadiua, Pilat es precipità a l’estany que es troba al cim de la muntanya de Guils i que des de llavors està maleït, per això veure’n la seva aigua fa mal i no hi neix cap peix

.c

om

Saneja

www

i u g .

ls

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

Calendari de Festes Majors 11 de novembre: Sant Martí “FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ D’ARAVÓ”

L’estació d’esquí nòrdic Guils

22 de gener: Sant Vicenç

Fontanera és un dels grans atractius

“FESTA MAJOR DE SANEJA”

AJUNTAMENT DE GUILS DE CERDANYA

turístics del poble. A les pistes es pot

Telèfon 972 88 00 16

15 de maig: Sant Isidre “FESTA MAJOR DE GUILS DE CERDANYA”

practicar també esquí de fons i raquetes

cultura@guils.cat www.guils.cat


RACONS DE CATALUNYA POSTAL HIVERNAL DE FONTANERA ( La Cerdanya ) Fotografia cedida per l’Ajuntament de Guils de Cerdanya


la SELVA

a comarca de la Selva està constituïda per 26 municipis amb una bellesa particular, on l’aigua ha deixat una petjada. En aquesta ocasió ens endinsem a Maçanet de la Selva, una població de gairebé 7.000 habitants que treballa diàriament per cuidar cada racó perquè no perdi l’encant ni la màgia d'aquest municipi de caràcter gironí. Maçanet de la Selva es troba situat al bell mig d’un antic llac d’entre 2 i 9 milions d’anys, essent les restes de l’actual estany de Sils. Aquest llac va deixar lloc, quan es va assecar, als pics dels turons volcànics de Maçanet, on s’instal·laren els primers pobladors de la zona. És testimoni de les petjades deixades pels avantpassats els romans, els nobles i senyors de l’Edat Mitjana que construïren magnífiques cases fortificades que avui podem seguir gaudint si recorrem els seus carrers. El bon clima li dona aquella empenta tan necessària a la natura que deixa una estampa fabulosa què crida a tot turista a voler visitar l’entorn de Maçanet de la Selva, que és espectacular.

58

Una població que viu, sobretot, de la indústria on l’acompanya camps de cultiu essent així, una combinació excel·lent per donar-li aquella espurna de vitalitat al municipi.

Maçanet de la Selva està ubicat en un emplaçament simbòlic per la comarca, es troba al bell mig d’un antic llac

La petjada del passat ha deixat empremta en diferents espais arquitectònics amb singulars obres com la capella de Valldemaria, la qual va ser el primer monestir femení cistercenc dels Països Catalans; el Castell de Torcafelló que va començar a tenir significat a partir de l’any 1106 i, fou el 1450 quan se l’autoritzà per fer la construcció d’una capella dedicada a Sant Jordi. A tot això l’acompanyen dues esglésies representades enmig del nucli urbà mostrant una estructura detallada, les quals conviden a ser fotografiades i el seu interior a ser visitat. Fes una mica de senderisme per la zona i escapa’t a visitar el poblat ibèric de Montbarbat o el Pont del dimoni, les vistes són meravelloses i, de ben segur en guardaràs un bon record d’aquests raconets de Maçanet de la Selva. També ves a veure el Pou de glaç de Buscastell, les torres de defensa com la de Cartellà o de Marata o la telegrafia òptica.


Mentre fas senderisme pel territori de Maçanet t’adonaràs que t’envolta un subsòl de granífic, uns boscos amb base autòctona de l’alzinar i en petites proporcions s’hi afegeixen el roure, el suro, el pi pinyoner, el pi marítim, el pi insigne i l’eucaliptus, entre molts altres arbustos, arbres i matolls. Tot perfilat de manera exultant una gran varietat de fauna, on t’acompanyaran diferents tipus d’aus a la teva ruta de senderisme.

Diferents espais arquitectònics formen l’entorn del municipi donant-li una entitat molt característica Deixa’t endur aquesta tardor per l’encant de Maçanet de la Selva i viu en plenitud totes les seves riqueses, ja siguin en format de monuments, places o espais de natura que li donen forma i història a aquesta població. Les experiències culturals són

un punt important que permeten conèixer d’una manera enriquidora aquest municipi i podràs divertir-te amb els programes d’esdeveniments que es duen a terme durant tot l’any on l’oci no passa desapercebut. Actes com la botifarrada i la festa de Sant Antoni, els tres tombs, el carnaval, el mercat de nadal, la fira de pàges i artesania o viu el mercat dels Sentits. Així doncs, no et perdis cap detall dels seus edificis, carrers i festes, quan hi siguis et sentiràs tant còmode que segur que et voldràs quedar a dormir o menjar. Hi ha un llistat llarg d’allotjaments i bars i restaurants a la pàgina web de l’ajuntament on t’informen de tot el que pots trobar

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE MAÇANET DE LA SELVA Telèfon 972 85 80 05 info@massanetdelaselva.cat www.massanetdelaselva.cat

El poble es divideix en vuit veïnats: Comajuliana, l'Estanya, Marata, Miquel Ferrer, Pibitller, Puig Marí, Pujol i Soliva, i comprèn també la parròquia de Martorell

59


RACONS DE CATALUNYA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA DE MAÇANET DE LA SELVA ( la Selva )


Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

L

a vila d’Arbúcies està ubicada al mig de la Vall d’Arbúcies, declarada zona de protecció d’espais d’interès cultural, i forma art de la Reserva de la Biosfera del Parc Natural del Montseny. Arbúcies és una vila amb una història i tradicions molt arrelades al medi natural. Antigament, el poble es dedicava a l’aprofitament dels recursos naturals que tenia a l’abast: aigües minerals i, sobretot, boscos d’alzina surera, castanyer, roure i faig. La fusta ha estat molt vinculada als inicis de la indústria carrossera, el motor industrial de la Vall d’Arbúcies durant molts anys i que ha perdurat fins als nostres dies. Actualment, la Vall d’Arbúcies ha recuperat una gran part dels recs i rierols, així com camins i corriols on el visitant pot gaudir plenament de la natura. Arbúcies és, a més a més, una vila amb un gran potencial turístic per a tot tipus de visitants. Existeix una forta tradició lligada a l’aprofitament forestal a les Festes de Nadal, per això Arbúcies vol mostrar aquest encant tant arrelat en una fira dedicada a un dels elements bàsics de la mitologia catalana, el Tió. D’aquí neix la Fira del Tió d’Arbúcies l’any 2014, una fira amb voluntat d’unir tradició, turisme i oci. Els pròxims dies 7 i 8 de desembre, la vila acollirà la reconeguda fira que donarà el tret de sortida a les festes de Nadal amb la màgica encesa de llums. Durant ambdós dies hi haurà al poble mercat de Nadal, animacions, espectacles, exposicions, jocs infantils i tradicionals, tallers nadalencs, creació de tions... També es faran visites guiades al Museu Etnològic del Montseny, a la Gabella, i a la Farga del Roquer. La Fira del tió d’Arbúcies és una fira per gaudir amb tota la família de la màgia del Nadal i del tió, on els carrers d’Arbúcies s’omplen d’il·lusió de petits i grans, de carrers engalanats i d’un paisatge idíl·lic, el de la Vall d’Arbúcies. El cap de setmana del 7 i 8 de desembre, Arbúcies celebra la Fira del Tió, on la famosa tradició catalana pren tots els carrers de la Vila i s’apropa als vilatans i visitants d’arreu del país. Enguany es celebrarà la 6a Fira del Tió, de les tradicions en fem una festa. Aquesta fira compta amb un públic creixent any rere any així com d’activitats organitzades

El cap de setmana del 7 i 8 de desembre Arbúcies celebra la Fira del Tió, on la famosa tradició catalana s’apropa als vilatans i visitants d’arreu del país. Aquesta és la 6a edició de la fira. Tot i que és força recent, cada any augmenta el nombre de participants i d’acti vitats organitzades. www.visitarbucies.com


a és aquí la cinquena edició del Gust de la Paraula a Caldes de Malavella. Aquesta proposta turísticocultural que marida gastronomia i literatura se celebrarà del 21 al 24 de novembre i s’espera que superi encara més el nombre de visitants de les passades edicions. Amb la intenció d’enfortir la promoció dels restauradors i els productes de proximitat i incentivar la lectura entre infants i adults, aquest festival destaca per la seva originalitat dins del panorama literari i culinari català.

La iniciativa promou la cuina de proximitat, potencia l’activitat cultural, apropa la cuina als més petits i incentiva la lectura entre infants i adults

La programació, un any més, inclourà tallers, clubs de lectura, showcooking, sessions de contes, concerts, degustacions... En concret, hi ha organitzades diverses propostes novedoses que aglutinen cuina i literatura com un vermut-concert amb Xavier Calvet,

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

64

una tertúlia amb Marc Ribas i Jaume Fàbrega, visites guiades, un concurs de cuina i gastropoesia i degustació. Aquesta activitat va néixer coincidint amb el 20è aniversari de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia i la inauguració de l’Oficina de Turisme l’any 2012. Des de la seva creació, la iniciativa ha estat reconeguda amb el Premi Teresa Rovira i Comas a la innovació a les biblioteques públiques catalanes i forma part del Som Cultura, festival d’experiències culturals de la Costa Brava i el Pirineu de Girona. Amb la voluntat de promocionar els productes locals, apropar el visitant al patrimoni municipal i potenciar l’activitat cultural, el Gust de la Paraula també apropa la cuina als més petits tot ensenyant-los a cuidar de la seva alimentació a partir de productes de proximitat. És en el marc d’aquest projecte culinari i cultural que els restaurants de la vila ofereixen menús i plats literaris inspirats en llibres de novel·les i poesia, cosa que potencia el turisme d’aquesta vila termal i la cultura d’aquesta comarca gironina.

Aquest és un festival modest però que ha anat aconseguint adeptes de manera exponencial cada any. Amb només cinc edicions ja es posiciona com un dels esdeveniments clau de l’any a Catalunya, sobretot pels enamorats de la cuina de proximitat i la literatura. Te’l perdràs?

Els propers 21, 22, 23 i 24 de novembre Caldes de Malavella acull una nova edició del Gust de la Paraula, el festival més original del territori gironí que combina literatura i gastronomia


l’ ALT

T

URGELL

rumfo, del llatí triümfo, significa triomf. No és d’estranyar que Trumfos del Pirineu, les famoses patates d’Oliana duguin aquest nom, que és també com s’anomena a la patata al Pirineu. La marca va començar donant-se a conèixer en fires i poc a poc anà guanyant una posició privilegiada dins el mercat agroalimentari català. Trumfos del Pirineu és el resultat de la vella dita “l’unió fa la força”, ja que tot començà amb l’associació de tres pagesos de Basella que van creure oportú crear una societat per unir esforços i guanyar eficiència i productivitat.

66

Trumfos del Pirineu és el resultat de molts anys d’experiència en el sector i de molts esforços per treure al mercat una patata de primeríssima qualitat

Avui dia la marca ja fa 21 anys que va sortir al mercat i el balanç després de tots aquests anys és més que positiu. Des del 2011 la marca s’obre al mercat espanyol. Fa set anys l’empresa va fer un altre salt important: va comprar

tres llocs de venda al mercat més gran de Catalunya: Mercabarna, això va fer que Trumfos del Pirineu anés incorporant poc a poc nous productes com les cebes, els alls i algún altre fruit esporàdic de temporada. Trumfos del Pirineu avui dia és una marca més que consolidada. La voluntat de crear un producte de primeríssima qualitat ha estat present des de l’inici del projecte, i això els hi ha valgut el reconeixement que tenen actualment. Les claus: apostar per una qualitat excel·lent i mantenir la vinculació amb el territori. És així com aquesta marca, de les més significatives del Pirineu, és avui dia un referent en el sector agroalimentari. Reconeguda nacional i internacionalment, la societat crea any rere any més ocupació, augmenta en facturació i en prestigi.


La marca, reconeguda a nivell nacional i internacional, ja fa 21 anys que va sortir al mercat i des de llavors no ha parat d’augmentar el seu volum de producció i de comercialització La localitat d’Oliana, situada a 500 metres d’altitud, als Pirineus, és el lloc ideal per al cultiu d’una patata de molta qualitat com la que comercialitza Trumfos del Pirineu. La terra és fèrtil, de regadiu i el clima fresc. Trumfos del Pirineu comercialitza les varietats Kennebec (de pell marronosa i llisa), la Redpontiac (roja per fora i blanca per dins) i per sobre de tot, la Bufet (que pel seu gust i textura és considerada la millor del mercat). Aquesta és molt ben rebuda en el sector de la restauració i la més recomanada pels cuiners de prestigi. També és la més antiga i la que abans es conreava a la zona. Té poca producció, per això és la més cara del mercat i es comercialitza fins a finals de maig. Pel que fa a l’aspecte, de fora no és massa bonica però és la millor tant per bullir com per fregir

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

La localitat d’Oliana, gràcies a la seva alçada; situada a 500 metres d’altitud, i clima: calor durant el dia i fred a les

Polígon Industrial Figolers, 3 25790 OLIANA (Lleida)

nits, és el lloc ideal per al

Tel. 973 470 248 trumfosdelpirineu@yahoo.es

cultiu de la patata

67


el SEGRIÀ

Parc escultòric d’

E

l municipi d’Almacelles compta amb diferents punts turístics de l’àmbit artístic i cultural. Durant aquest any, ha sigut un magnífic escenari per acollir les escultures monumentals de diferents artistes. Aquest rep el nom de El Parc Escultòric ALMA de titularitat municipal i té com a objectiu principal la difusió i el foment d'una de les formes d’expressió artística més espectaculars: l’escultura pública monumental. Si visiteu Almacelles us trobareu amb 11 escultures de gran format, composades amb materials com la fusta, el bronze, l’acer, l’alumini, resina, granit, ferro o marbre amb el que els artistes han modelat les seves creacions que han estat minuciosament instal·lades als llocs més idonis. Aquest projecte es complementa amb una exposició d’escultura de petit format que es mostra a les sales polivalents del Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal Escultors exposats Philippe Lavaill (1) José Miguel Abril ( 2) Mario Molins (3) Jorge Egea (4) Ana Olano (5) Duván López (6) César Rodrigo (7) M. Ángel González (8) Julio Nieto (9) Mer Jiménez (10) José Manuel Martínez (11)


Museu d’Arquitectura i Urbanisme

JOSEP MAS DORDAL

A

quest museu, ubicat al carrer Pitàgores, 2 d’Almacelles, ofereix al visitant diferents opcions culturals, començant per l’edifici que alberga aquesta institució cultural i que ja es per sí mateix un magnífic bé patrimonial: un col·legi públic del període de la Mancomunitat de Catalunya exemple de l’arquitectura noucentista de principis del segle XX convertit en museu l’any 2013. El museu mostra l’evolució de les ciutats al llarg del temps i de forma especial aquelles que, com Almacelles, tenen un urbanisme reticular amb carrers rectes que es creuen de forma perpendicular creant illes de cases de planta quadrada o rectangular.

El museu es composa per diferents sales, en què cadascuna rep una funció concreta; la Sala Àgora, la sala Metròpoli, la sala Almacelles i sales polivalents, que es converteixen en l’espai idoni per a presentar exposicions històriques i temàtiques. La visita al museu es pot complementar amb una excursió al centre històric de la vila declarat BCIN l’any 2009 i on es pot observar alguns elements característics de l’arquitectura neoclàssica en les cases que encara resten en peu. L’església de la Mercè, el palau del senyor d’Almacelles i altres edificis com el Centre d’entitats cíviques són uns magnífics exemples d’aquesta arquitectura

C/ Pitàgores, 2 25100 ALMACELLES (Lleida) Tel. 973 742 001

mau@almacelles.cat www.museualmacelles.cat


la NOGUERA

ellcaire d’Urgell és un municipi de la comarca de la Noguera amb molta història. Format per dos nuclis de població: el de Bellcaire d’Urgell i el del Pedrís, està regat per dos canals: el Canal d’Urgell i el Canal de Síó. Va ser gràcies a la seva construcció que el poble va augmentar considerablement el nombre d’habitants i que es va poder acabar amb la crisi que es vivia. La seva implantació també va suposar anys de bonança econòmica i tranquil·litat pels habitants de Bellcaire. Tradicionalment, el poble ha basat la seva economia en l’agricultura, so-

70

bretot als conreus de vinya i cereal, ja que el Canal d’Urgell rega la major part de les terres. També s’hi poden veure camps de fruita dolça, lleguminoses, hortalisses, i en menor proporció, ametllers i oliveres. La ramaderia hi té un paper important, especialment pel que fa a la cria de bestiar porcí, boví, oví i d’aviram. Quant a l’arquitectura civil i eclesiàsica, cal destacar la façana de l’Ajuntament i la seva plaça, la creu del terme, el monument del novè centenari de la fundació de Bellcaire d’Urgell, l’església de Santa Maria, la de Sant Pere del Pedrís i el seu campanar.

Si es visita Bellcaire, també cal fer parada al Molí d’Oli, on s’elabora oli de qualitat des de 1929. Visites guiades per conèixer el sistema d’elaboració de l’oli d’oliva i degustar-lo estan a disposició de tothom qui vulgui conèixer d’a prop el molí. La col·lecció d’eines agrícoles de Ramon Teixidó és un altre dels encants del poble, que posa de manifest els esforços que es fan per no perdre els elements tradicionals i únics que el caracteritzen.


No va ser fins l’any 1864 que la seva sort canvià. Amb la construcció del canal d’Urgell l’estabilitat retornà al municipi. No obstant, els primers anys que fou construït no va ser acceptat totalment pel poble pels impostos que suposava, els problemes de salinitat que originà l’arribada de l’aigua i per l’epidèmia de paludisme arran dels entollaments que es formaven.

Des d’un punt de vista geològic, el municipi també és molt interessant de visitar, ja que es troba al sud de la serra d’Almenara i s’hi poden trobar roques detrítiques, gresos i bancs de conglomerats que s’alternen amb capes argiloses rogenques que sobresurten i donen la imatge característica d’aquest poble de la Noguera. A peu de muntanya, també es poden veure dipòsits que es remunten a l’Oligocè i restes arqueològiques que indiquen la presència d’una comunitat que hi visqué des del neolític fins a l’acabament de l’edat de bronze. De l’edat romana es conserven uns molins de mà. Molt més recentment, durant l’edat moderna, Bellcaire va patir durants llargs períodes pestes, sequeres i bandolerisme.

Dues institucions van jugar un paper clau en evitar que el municipi perdés població durant els anys 50: la cooperativa tèxtil COBEISA i el centre d’estudis, actual Institut Ermengol IV

Després de la Guerra Civil, es construeix al poble les primeres cases barates, els dipòsits d’aigua, la rectoria, una cooperativa tèxtil (COBEISA) i un centre d’estudis, actualment Institut Ermengol IV de Bellcaire d’Urgell. Aquestes institucions van tenir un paper clau per evitar la fugida de la població durant la dècada dels 50. Durant aquesta època els ciutadans i ciutadanes també s’organitzaren per crear una cooperativa agrícola

Les edificacions civils més remarcables a Bellcaire són l’Ajuntament, la creu del terme i el monument del novè centenari de la fundació de Bellcaire d’Urgell

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE BELLCAIRE D’URGELL Telèfon 973 586 005 ajuntament@bellcaire.ddl.net www.bellcairedurgell.cat

La construcció del Canal d’Urgell l’any 1864 va canviar per complet el poble de Bellcaire i va estabilitzar-lo econòmicament i demogràficament 71


el PALLARS

SOBIRÀ

Quan arriba LA NEU a

E

l dia s’escurça, les llums canvien i un tel blanc fa dies que comença a cobrir els cims, boscos i pletes de les valls del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Arriba l’hivern a Tavascan i amb ell l’activitat a la Pleta del Prat, que mica en mica va tornant a prendre forma. L’estació d’Alta Muntanya de Tavascan és la base d’una gran oferta d’activitats hivernals a l’aire lliure. Ubicada a l’extrem nord del Pallars Sobirà a 1750 metres d’alçada, hi trobem agrupats tots els serveis de l’estació així com també l’acollidor refugi de La Pleta del Prat.

Els visitants que encara no ho coneguin i s’hi vulguin apropar, el primer que els sorprendrà és l’absència de grans edificis d’apartaments o restauració. Tavascan és una petita estació perfectament integrada al seu entorn i on s’intenta mantenir al màxim l’equilibri entre l’activitat humana i l’ecosistema de la zona. És per això que aquí s’aposta per oferir diverses modalitats esportives hivernals més enllà de l’esquí alpí i surf de neu. L’esquí de muntanya i splitboard, l’esquí de fons i les raquetes de neu sumen més adeptes any rere any i representen un públic a l’alça a l’estació. Un públic divers amb el denominador comú de saber valorar i gaudir d’un entorn natural d’alt valor ecològic. Cal destacar de manera especial la pràctica de l’esquí fora pista o freeride, que troba en els canals, boscos i pendents de l’entorn de l’estació un autèntic paradís blanc i de powder. L’estació de Tavascan, de gestió municipal, va ser oberta l’any 1991 i d’ençà, manté intacte la voluntat d’apropar l’alta muntanya i els espais naturals del poble a tots els visitants que s’hi vulguin acostar i alhora ser un impuls econòmic pel municipi de Lladorre. El caràcter acollidor de La Pleta i tota la seva gent és també part de l’encant d’aquest petit paradís de les activitats hivernals a l’aire lliure.

72

TAVASCAN és una petita estació perfectament integrada al seu entorn i on s’intenta mantenir al màxim l’equilibri entre l’activitat humana i l’ecosistema de la zona Però la visita a aquest racó del Pirineu occidental ens segueix oferint un ventall ampli i de qualitat per quan baixem de les muntanyes. Situat al bell mig del Parc Natural de l’Alt Pirineu, el municipi de Lladorre, format pels pobles de Tavascan, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lleret, Aineto i Lladorre és una mostra perfecta de pobles de muntanya amb

importants vestigis històrics i un notori patrimoni arquitectònic. Bones mostres en són l’església de Sant Pere amb la seva capella romànica a Boldís Jussà que data del segle XII, l’església de Sant Fruitós a Boldís Sobirà del segle XVIII amb el retaule barroc original i la petita joia del temple romànic d’una sola nau de Sant Romà a Aineto del segle XII.


Tampoc podem oblidar el que avui ja és una icona del poble de Tavascan, i possiblement la construcció més fotografiada del municipi, el pont medieval del segle XIII, que fins el 1960 era l’únic pont per creuar el riu de Tavascan i unia la vila amb el raval. I ja que parlem del riu i de Tavascan, cal fer esment a la important central hidroelèctrica subterrània. Durant la dècada dels 50, es va iniciar la construcció de la central hidroelèctrica de Tavascan, una obra de dimensions colossals que va durar fins a l’any 1974, data de la seva inauguració. El conjunt es troba dins d’una caverna de 500 metres de profunditat a l’interior de la muntanya del Pic de Guerón. Aquesta és una impressionant obra d’enginyeria on es pot realitzar una visita guiada pel seu interior tots els dies de l’any de manera concertada

www.tavascan.net

Les valls de Tavascan i Lladorre, amb el teló del Parc Nacional de l’Alt Pirineu de fons, us esperen per viure intensament un hivern que esperem vingui carregat de neu i de moltes cares noves!

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE LLADORRE Telèfon 973 62 30 00 ajuntament@lladorre.ddl.net www.ajuntament-lladorre. tavascan.net


RACONS DE CATALUNYA VISTA PANORÀMICA DEL PIRINEU NEVAT ( El Pallars Sobirà ) Fotografia cedida per l’Ajuntament de Lladorre


E

spot i Port Ainé, situades al Pallars Sobirà, són dues estacions de muntanya que s’ubiquen en un dels paisatges més espectaculars de Catalunya. A la zona de l’Alt Pirineu i al costat de l’estany més gran de Catalunya, el d’Aigüestortes, la natura es conserva gairebé intacta, així com la flora i fauna que hi habita. És per això que la majoria d’aquest territori està protegit i inclòs dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc de l’Alt Pirineu. Aquest paradís natural també és reconegut per la seva tradició, cultura i gastronomia.

untanya m e d s n io Les estac es més bells de Catalunya isatg amb els pa

Aquest any, ambdues estacions, conscients de la necessitat de tenir cura del medi ambient, apliquen un seguit de mesures en els àmbits de la restauració, comercial i restauració per tal de disminuïr l’utilització de productes d’un sol ús i promoure els productes compostables. Amb aquesta voluntat de conscienciació, estan previstos tallers mediambientals per als clients de les estacions al llarg de la temporada. També s’ha habilitat una nova senyalització i panells informatius en ambdues estacions de bons compartaments per millorar la convivència entre els visitants i el Gall fer, ocell emblemàtic dels Pirineus.

Espot,

en concret, és l’única estació de tot Catalunya que es troba al costat d’un Parc Natural, el d’Aigüestortes i Sant Maurici. L’estació té un total de 25 km esquiables repartits en 22 pistes d’esquí i és una de les que té més afluència de turisme familiar. De fet, compta amb el distintiu de Destinació de Turisme Familiar, segell que atorga l’Agència Catalana de Turisme. L’estació compta amb un Parc Lúdic i és perfecta per fer excurcions amb raquetes de neu i per aquells que s’inicien en el món dels esports de neu (l’estació té una àmplia zona només per debutants). També és idònia per als esquiadors experts, ja que compta amb tres pistes homologades per a la celebració de competicions internacionals. Les pistes es caracteritzen per trobar-se al mig de frondosos boscos de pi negre que descobreixen vistes espectaculars de muntanyes de més de 3.000m.

D’altra banda, les pistes de Port Ainé, situades al municipi de Rialp i Soriguera, al massís de l’Orri, són també un mirador únic del Pirineu i es troben envoltades pel Parc de l’Alt Pirineu. Aquestes compten amb 26,7 km esquiables repartits en un total de 25 pistes. Aquesta temporada l’estació ha ampliat els seus canons i passa a tenir 11 pistes innivades (un 44%). Així doncs, si vols passar uns dies tranquils, rodejar-te de natura i gaudir d’una àmplia oferta d’activitats, visita Espot i Port Ainé i viu un hivern únic i especial en un dels millors paratges naturals del país!

Espot i Port Ainé són dos estacions de muntanya de referència i es troben en un dels paisatges més espectaculars de Catalunya, al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc de l’Alt Pirineu

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS fotos de www.portaine.cat / www.espotesqui.cat

76


la TERRA

ALTA

ón molts els racons del municipi de la Fatarella que evoquen l’antic esplendor de les èpoques medievals i renaixentistes. Un poble de gran bellesa envoltat d’un paisatge de secà espectacular. Fatarella és coneguda per ser una gran productora d’oli de la Terra Alta. Se li destina un esdeveniment anual, ˝La Festa de l’Oli˝, on la seva finalitat és ser un gran expositor de tots aquells productes arrelats a la terra i dels quals n’estan molt orgullosos.

78

Aquest any, els dies 7 i 8 de desembre se celebra la 21ª edició de la Festa de l’Oli, un esdeveniment, que actualment, està ben consolidat i que compta amb la participació de totes les empreses i entitats locals. Un dels seus principals objectius és promocionar tots els sectors que conformen la població. Per una banda, i a la vegada, el més important és donar a conèixer l’oli de la Fatarella que forma part de la DOP Oli Terra Alta, a més de la cultura de l’oli tot fomentant la qualitat d’aquest així com també, el desenvolupament local mitjançant la valorització de tots aquells recursos relacionats amb la cultura de l’oli. Per altra banda, la Fatarella té un gran ventall de productors artesans. Tal és així que en aquest esdeveniment també té com a tret característic potenciar el sector alimentari tradicional, fer promoció turística del municipi de la Fatarella i fer una dinamització econòmica dels establiments turístics i comerços locals. Amb aquests propòsits pretenen estimular l’intercanvi d’experiències entre els productors, elaboradors, artesans, consumidors i així crear una expectativa i implicació dels ciutadans, tot afavorint la comercialització de productes.

Durant aquesta jornada es duen a terme diferents actes i activitats, que cada vegada, s’estableixen com a oficials. Si visiteu aquesta festa gaudireu de tradicions com l’esmorzar a base de clotxa i ˝la Mostra de Productes Artesanals i Tradicionals˝, on hi destaquen els productes elaborats pels forners i carnissers de la localitat, tot i que també hi tenen un paper rellevant altres comerços no alimentaris.

LA FESTA DE L’OLI DE FATARELLA PRETEN ESTIMULAR L’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES ENTRE ELS PRODUCTORS, ELABORADORS, ARTESANS I CONSUMIDORS Hi ha altres actes que complementen a la perfecció aquesta festa, i que la fan excepcional, com per exemple la degustació del senglar a la brasa, demostracions d’artesania a càrrec d’artesans de la zona, demostració de l’elaboració d’allioli, actuacions musicals diverses i podràs visitar el molí d'oli antic.


UNA FESTA QUE NO PASSA DESAPERCEBUDA PER A NINGÚ, JA QUE PERMET PASSAR UNA CAP DE SETMANA D’ALLÒ MÉS ENTRETINGUT I DIVERTIR-TE AMB ELS TEUS No s’obliden dels més petits de la casa, pels quals s’organitzen diferents tallers creatius per a que s’ho passin d’allò més bé. Altres actes simbòlics que conformen aquesta festa són la sortida ciclista BTT, la cursa i caminada popular i la tirada de birles, el tast comentat d’olis i ˝les Jornades Gastronòmiques i Mossets˝, amb oli als bars i restaurants locals. D’altra banda, s’obsequia al millor oli Terraltí de la DOP Oli de Terra Alta. Aquesta ˝Festa de l’Oli˝ no seria possible sense la implicació de tots els comerços, entitats i associacions que any rere any es posen a treballar per fer possible aquest gran esdeveniment. Reportatge realitzat per La Festa de l’Oli d’aquest any MGZ PUBLICACIONS preveu superar els 2.000 visitants, arribant a tenir uns Per a més informació: 80 expositors dins la Mostra de Productes Artesanals i Tradicionals i servir més de AJUNTAMENT DE 1.000 clotxes durant l’esmorLA FATARELLA zar popular a base de clotxa. Telèfon 977 413 609 Així com també, la col·laboajuntament@lafatarella.cat ració de la majoria de les entiwww.lafatarella.cat tats i associacions locals

79


RACONS DE CATALUNYA VISTA PANORÀMICA DE LA FARATELLA ( la Terra Alta ) Fotografia cedida per l'Ajuntament de la Fatarella


E

ls orígens d’Olis RIUS D’OR es situen al nord-oest de la Terra Alta i pròxims a la vall de l’Ebre, on es troba el poble de La Fatarella.

RIUS D’OR és una petita empresa que neix de la unió entre dos famílies RIUS, vinculades històricament amb arrels i tradicions agrícoles, les quals hem anat especialitzant amb l’elaboració d’Oli Verge Extra catalogat com d’Alta Gamma. Completem el nom D’OR fent referència al color característic de l’oli. Elaborem i envasem Oli, extret única i exclusivament de les nostres finques. El dia a dia i la producció limitada ens permet fer un seguiment exhaustiu de tot el procés. “Estem al damunt de les oliveres i les mimem com un més de la nostra família”. Un cop l’oliva està al seu moment òptim de maduració és collida i transportada amb cura fins al molí. Allí es neteja i s’aplica una extracció amb fred que ajuda a conservar totes les característiques de les olives sanes, sempre abans de les 24h. Per últim, emmagatzemem el preuat suc d’oliva a la nostra Bodega on descansarà aïllat fins ser embassat a demanda del client. Valors elevats que hem de seguir per obtenir aquests Olis d’alta qualitat, amb personalitat pròpia, gran intensitat aromàtica i pronunciats atributs positius a l’entrada en boca.

Quina és la vostra opinió sobre el comerç de proximitat? Com a pagesos i elaboradors d’oli, ens sentim plenament identificats amb el comerç de proximitat o km0. Podem dir que l’Oli d’Oliva Verge Extra és un gran “aliat” de la dieta mediterrània, considerada pels científics com la més sana del món, i el prestigi mundial dels cuiners catalans, que han convertit la cuina de Catalunya en capdavantera del món, gràcies en part a productes com els nostres. El treball, dedicació i esforç ens fa tenir un producte referent en restaurants d’àmbit comarcal, a més de tenir repartits diferent punts de venda Gourmet per les províncies de Barcelona, Girona i Tarragona. Fomentem aquest comerç en les participacions de diferents Fires, activitats Oleoturístiques i gastronòmiques, les quals ens ajuden a dinamitzar el producte i alhora donar-nos visibilitat i valor fora del nostre camp.

Com sorgeix RIUS D’OR? Aquest es el tercer any que estem immersos en aquest bonic i exigent món. El constant descens del preu de l’oliva ens va portar a iniciar un projecte nou, ple d’il·lusió on poder buscar una alternativa per tirar endavant el fruit que tant ens estimàvem. D’aquí l’aposta decidida per elaborar un Oli propi d’Alta Gamma per posar-lo a disposició del consumidor més exigent, primant la qualitat abans que el rendiment del producte. Amb poc temps hem experimentat un creixement tan intern com extern, contribuint a preservar el patrimoni paisatgístic plantant oliveres ecològiques, esporgant i sanejant les velles, reconstruint els marges de pedra seca amb l’objectiu de produir a mig/llarg termini una major quantitat d’oliva, degut en part a l’augment de demanda. La clau de l’èxit sens dubte, és la petita producció, ja que facilita tenir una cura meticulosa i controlada de tot el procés i ens permet diferenciar-nos de la competència més gran.

Quins productes oferiu? Quin és el procés de fabricació? Tenim dos varietats ven diferenciades: l’Oli Verge Extra Arbequí (es caracteritza pel sabor afruitat, amb “cos”, connotacions d’herba i/o fulla i aromes que recorden diversos fruits, principalment el tomàquet i l’ametlla verda, d’entrada dolça en boca, fent-se presents l’amarg i el picant de forma notòria i equilibrada) i l’Oli Verge Extra Empeltre amb DOP Terra Alta (de sabor dolç, sense amargor ni picor i amb un romanent de nou verda, ideal per aquells plats on es vulgui potenciar el seu sabor). Per altra banda, tenim la versió més gourmet catalogada com RIUS D’OR “PREMIUM”, extreta d’olives verdes, la qual ens permet obtenir uns olis amb alt nivell d’amargs i picats pels paladars més exigents. Treballem també amb finques cultivades i conreades ecològicament amb la certificació corresponent per part del CCPAE i amb Denominació d’Origen Protegida Terra Alta anomenat ecoRIUS D’OR, un oli més natural i sa que repercuteix directament amb el sabor.

Què fa diferents els vostres productes? El factor diferenciador el trobem en el procés de l’obtenció de la matèria prima “com més sana arriba l’oliva al molí millor Oli s’extreu” i la bodega, on tenim l’oli a temperatura ambient, sempre a

les fosques i amb dipòsits d’última generació sempre plens (per evitar l’entrada d’oxigen). Cada setmana es comproven les propietats de les diferents varietats i es fan cupatges si és necessari. Actualment estem impulsant l’Oleoturisme per tal de fomentar el turisme local, gaudint de la natura i gastronomia de la nostra terra. Fem activitats com: Visites a Bodega, jornades d’introducció al Tast d’Olis, Ruta dels perxes del poble, Tallers relacionats amb l’oli, Menú maridatge als restaurants de la zona i recentment l’activitat d’Apadrinar la teva Olivera. Finalment, tot l’esforç realitzat durant l’any acaba tenint el seu reconeixement, ja que des de que vam començar al 2016 han rebut aquests 3 premis: 1r Premi Terraltí al millor Oli PREMIUM, 2n Millor Oli emprat a la DOP(Móra la Nova), 1r Premi millor Oli amb DOP Terra Alta (EMD Jesús). Fins l’actualitat han sigut un grapat de reconeixements que a més de donar un valor a la marca ens dona una satisfacció extra el saber arribar als gustos dels clients i alhora conscienciar de les propietats i qualitats d’un bon oli

C/ Sunyer, 15 · 43781 LA FATARELLA (Tarragona) Telèfon Jordi: 639 247 109 Telèfon Joan: 699 169 534 riusdor@riusdor.com

www.riusdor.com Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS


CASA ESPUNYES

Solsonès

MAS ROSSELL

Alt Camp

www.masrossell.cat

EL MIRADOR

Anuncia’t a

la Noguera

Al mig de la natura pots ser tu mateix. Estirar-te sobre verd i contemplar el cel. Respirar l'aire pur de la muntanya i saber que el temps et pertany. La felicitat no es pot comprar i les experiències que et porten fins a ella, no tenen preu. Gaudeix de Casa Espunyes, un lloc on es respiren aires rústics, en una equilibrada combinació entre els elements d'ahir i d'avui.

Un allotjament rural situat al municipi d’El Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp. Una masia de vuit hectàrees i envoltada de terres de secà, cereals, vinyes i boscos. Un espai ideal per la desconnexió. La masia té la capacitat per a 15 persones i compta amb unes comoditats i instal·lacions excel·lents per gaudir plenament de l’estada a la casa. Viu el turisme rural a Mas Rossell, descobreix-los.

En l’immillorable entorn del llac de Sant Llorenç de Montgai, s’hi troba el restaurant El Mirador. Un establiment que ofereix una calidesa envejable, que només llocs com aquest poden tenir. Les seves vistes són espectaculars i el seu menú és deliciós, el qual està pensat i cuinat com si fos de l’àvia. Aprofita per donar una volta i recarrega les piles al Mirador. Et faran sentir com a casa.

Ctra. Pont d'Espia a Coll de Jou, L-401 25286 CAMBRILS ( Lleida ) Reserves: 973 481 443

Carretera C-37, km-21’9 43810 El Pla de Santa María (TGN) Reserves: 620 960 024

Passeig del Segre, 19 · 25613 Sant Llorenç de Montgai (LLEIDA) Reserves: 973 420 003

publicitat @ magazine publicaciones.com

   667 560 225

www.hostalvalldaneu.com Una cuina avantguardista que treballa amb la combinació de gustos i textures

C/ Sant Joan, 22 CASAFORT - 43887 NULLES (Tarragona) 43201 REUS info@fcrestaurant.cat Tel. 676 93 98 59

T. 977 945 142 www.fcrestaurant.cat quintaforca@gmail.com

C/ Major, 46 · 25580 · ESTERRI D'ÀNEU ( Lleida ) RESERVES: 973 626 097 · 973 626 292 hostal@hostalvalldaneu.com

Vola al món de les sensacions

Per visites guiades trucar al tel. 977 490 034

83


DIVENDRES, 15 de Novembre CERVISIA, del 15 al 17 de novembre a Lleida.

DILLUNS, 18 de Novembre FÒRUM GASTRONÒMIC, del 18 al 20 de novembre a Barcelona.

FESTIVAL CÀNTUT, del 15 al 17 de novembre a Cassà de la Selva. 25a MOSTRA GASTRONÒMICA DE LES GARRIGUES, del 2 de novembre al 15 de desembre a diversos pobles de les Garrigues.

DIJOUS, 21 de Novembre RADICAL MARKET, del 21 al 23 de novembre a Barcelona. JORNADES GASTRONÒMIQUES DELS RANXETS, del 15 de novembre al 8 de desembre a Torredembarra.

DISSABTE, 16 de Novembre 6a TROBADA DE PUNTAIRES I EXPOSICIÓ PATCHWORK, a Talarn.

DIVENDRES, 22 de Novembre LLEIDANTIC-LLEIDARETRO, del 22 al 24 de novembre a Lleida. TROBADA DEL DISC, del 22 al 24 de novembre a Lleida. VII JORNADES GASTRÒNOMIQUES DEL ROMESCO,

XXII FIRA DE L'OLI VERD, del 16 al 17 de novembre a Maials.

del 22 al 8 de desembre a Cambrils.

XV DIADA DE REMEMORACIÓ DE LA FIRA DE SALÀS,

DISSABTE, 23 de Novembre

del 16 al 17 de novembre a Salàs de Pallars.

FIRA NUVIS, del 16 al 17 de novembre a Manresa.

DIUMENGE, 17 de Novembre MERCAT DEL TRUMFO I LA SAL D'ODÈN, a Cambrils (Odèn). 13a EDICIÓ FIRA DEL PA I XOCOLATA, a Sant Gregori. FESTA DE L'OLI NOU, a Cambrils.

8a EDICIÓ FIRA ORÍGENS, del 23 al 24 de novembre a Olot. FIRA DE SANT ANDREU, del 23 al 24 de novembre a Organyà. FIRA DE PESSEBRES I ORNAMENTS DE NADAL, del 23 de novembre al 22 de desembre a Mataró.

FIRA DEL BOSC I LA PAGESIA, del 23 al 24 de novembre a Vallgorguina.

JORNADES DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA, del 23 al 24 de novembre a Gandesa.

85


XIII FESTA DE L'OLI I PRODUCTES ARTESANS, del 23 al 24 de novembre a Juncosa.

FIRA DE L'AVET, del 30 de novembre al 8 de desembre a Espinelves. 17a FIRA DE SANTA LLÚCIA, del 30 de novembre a l'1 de desembre a Canyelles.

DIUMENGE, 1 de Desembre FIRA DE L'OLI DE LA VALL DEL CORB, a Belianes. FIRA DE NADAL, del 1 al 8 al desembre a Cervera.

JORNADA FOTOGRÀFICA, a Vila-seca. IX AGLÀ FESTIVAL, a Vandellòs.

DIUMENGE, 24 de Novembre PARDALEJANT PER ALINYÀ, a Alinyà. FIRA DE SANTA CATERINA, a Arbeca. APLEC A L'ERMITA DE SANTES MASSES, a Sedó. SUBIRATS TASTA'L, a Subirats. 26a FIRA D'ORISTÀ, a Oristà. PORTES OBERTES I VISITA GUIADA AL MUME, a la Jonquera. PEDALANT ENTRE VINYES, a Salelles. 29a EXPOSICIÓ DE BOLETS, a Bescanó.

DIMARTS, 26 de Novembre ZOOM FESTIVAL, del 26 de novembre a l'1 de desembre a Igualada. FIRA TOT NUVIS, del 29 de novembre a l'1 de desembre a Girona.

DIVENDRES, 29 de Novembre TOT NUVIS 2019, del 29 de novembre a l'1 de desembre a Girona. FIRA DE SANT ANDREU 2019, del 29 de novembre a l'1 de desembre a Manresa.

DISSABTE, 30 de Novembre

PESSEBRE DE SILUETES, de l'1 de desembre al 1 de febrer a Fontllonga. EL MÓN MÀGIC DE LES MUNTANYES, del 1 al 6 de desembre a La Seu d'Urgell.

DIMARTS, 3 de Desembre REC, FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE TARRAGONA, del 3 al 8 de desembre a Tarragona.

DIJOUS, 5 de Desembre PESSEBRE VIVENT, del 5 de desembre al 13 de gener a la Pobla de l'Illet. VEUS - FESTIVAL DE GRUPS VOCALS DE CATALUNYA, del 5 al 6 de desembre a Olot.

FIRA DEL PESSEBRE, del 5 al 8 de desembre a Olot. 59a FIRA DE MOSTRES, del 5 al 8 de desembre a Amposta.

DIVENDRES, 6 de Desembre MERCAT DE SANT NICOLAU, a Bellpuig. FIRÀNEU, a Esterri d'Àneu.

12a NIT DEL TALENT, a Palamós. FIRA DE SANTA LLÚCIA, del 30 de novembre al 15 de desembre a Gelida.

IX FIRA DE LES ASPRES DEL MONTSEC, a Os de Balaguer. XVI FIRA D'ARTISTES I ACTIVITATS TRADICIONALS, del 6 al 8 al desembre a Tàrrega.

87


brou de

pollastre tradicional

Elaborat a partir de la recepta familiar, fet amb ingredients naturals.

Bu s

secció de

®

br

s ou

a lo a l euu q

No necessita refrigeració

SALSES FRUITS, S&P, SL. Ctra. de Cabra, s/n - 43811 Figuerola del Camp - Tel. 977 63 13 33 - www.fruitssp.com


La nostra agenda està a la disposició de tots els Ajuntaments i Oficines de Turisme de Catalunya per a que puguin promocionar les seves fires, festes i esdeveniments. Voleu que apareguin de forma gratuïta cada mes? Només cal que contacteu amb nosaltres mitjançant els telèfons 93 249 71 71 / 973 071 222 o a través del portal web www.turismeacatalunya.cat/comparteix-el-teu-esdeveniment/

PINTXO POTE, tots els divendres del 6 al 27 al desembre a Les.

XVIII FIRA ARTESANA, a Àger.

FIRA PIRINEU ESPORT, del 6 al 8 de desembre a Bellver de Cerdanya.

FESTA DE L'OLI NOU, a Castelldans.

FIRA DEL PESSEBRE, del 6 al 8 de desembre a Olot.

FIRA DE SANTA LLÚCIA, a Navès.

HANDMADE CHRISTMAS, del 6 al 8 de desembre a Girona.

MERCAT DE NADAL, a Agramunt.

MERCAT MEDIEVAL, del 6 al 8 de desembre a Vic.

XXI FIRA DE SANTA LLÚCIA, a Vilamitjana. 73a FIRA DE LA PURÍSSIMA,

FESTA DE L'OLI DELS TORMS, als Torms.

del 6 al 8 de desembre a Sant Boi de Llobregat.

FIRA DE NADAL, del 6 al 8 de desembre a Tossa de Mar.

DISSABTE, 7 de Desembre FIRA MERCAT DE SANTA LLÚCIA, a Balaguer. HÈIRA DERA PURISSIMA, a Les. XI FIRA DE NADAL, a la Pobla de Segur.

DISSABTE, 14 de Desembre FIRA DE NADAL I D'ARTESANS, a Guissona. 54è CONCURS NACIONAL DE VESTITS DE PAPER, a Mollerussa. FIRA DE NADAL I D'ARTESANS, a Sant Guim de Freixenet. VII DE PROP. FIRA GASTRONÒMICA DE PREIXANA, del 14 al 15 de desembre a Preixana.

XXIII FIRASKI, a la Pobla de Segur. FIRA DEL TIÓ DEL SOLSONÈS, a Solsona. FIRA DEL TIÓ, del 7 al 8 de desembre a Arbúcies. 39a FIRA DE L'AVET, del 7 al 15 de desembre a Espinelves. XXI FESTA DE L'OLI, del 7 al 8 de desembre a la Fatarella.

FIRA DE NADAL, del 14 al 15 de desembre a Collbató. FIRA DE LA TÒFONA, del 14 al 15 de desembre a Centelles.

DIUMENGE, 15 de Desembre FESTA DE L'OLI I DE LES ORELLETES, a la Pobla de Cèrvoles.

DIUMENGE, 8 de Desembre

FIRA DE SANTA LLÚCIA, a Prats de Lluçanès.

FIRA OLEOTÈXTIL, a l'Espluga Calba.

89


Oficines de Turisme de Catalunya ALT CAMP OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP C/Mossèn Martí, 3 · Valls Tel. 977 608 560

COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048

BAGES

LA SEU D'URGELL C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 50

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 522

OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339

CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

SANTES CREUS Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 370 030

MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

MONTSERRAT Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

ALTA RIBAGORÇA

SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

VALLS C/ de la Cort, 61 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 353

CADAQUÈS C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315

EL PONT DE SUERT Av.Victoriano Muñoz, 22 Tel. 973 690 005

EMPÚRIES Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

EMPURIA BRAVA Av. Pompeu Fabrà, s/n · Tel. 972 450 802

ANOIA

FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603

CALAF Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

LLANÇÀ C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66

PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636 SANT PERE PESCADOR Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535

LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 68 30

BAIX CAMP OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155

VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902

CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

ALT PENEDÈS

CAPAFONTS C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 818 12 54

ALT URGELL OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

90

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308 L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477 L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011 BENIFALLET C/ Major, 1 Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627 EL PERELLÓ C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021 DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309 ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 ( Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 Tel. 972 300 128 PALAMÓS Pg. del Mar, s/n Tel. 972 600 550 PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 636 161 PLATJA D'ARÓ Mossèn Cinto Verdaguer, 4 Tel. 972 817 179 SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051 TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00 CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Tel. 93 635 27 27 COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07 VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 672 462 426

BAIX PENEDÈS OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171 L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725 CALAFELL C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141 COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010 CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777 VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

BARCELONÈS

BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 Tel. 972 624 520

BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90

MONT-ROIG DEL CAMP CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468

CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge · Tel. 972 661 714

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34

PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

REUS Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) Tel. 977 010 670

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani Tel. 93 285 38 34

LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 Tel. 977 844 630 L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

AEROPORT EL PRAT (T1) Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BARCELONA - AMADEU BAGUES Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34


Restaurant Ca la Margarida

L’Albi. Tel. 973 175 719 / 663 562 182

Restaurant la Placeta Arbeca. Tel. 695 813 297

Restaurant Hostal Benet

Les Borges Blanques. Tel. 973 142 318

Restaurant Masia Les Garrigues Re Les Borges Blanques. Tel. 973 141 033

Restaurant Els Fogons de la Carme

Cervià de les Garrigues Tel. 686 410 468

Restaurant la Garbinada Granyena de les Garrigues Tel. 973 136 275

Restaurant La Llena La Pobla de Cérvoles Tel. 973 110 570

Restaurant el Sindicat de Tarrés Tarrés. Tel. 686 805 009

Per consultar els menús pots visitar: www.turismegarrigues.com

973 142 658 www.turismegarrigues.com www.ccgarrigues.com


Oficines de Turisme de Catalunya BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994 BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91 SANT ADRIÀ DE BESÒS C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777

GARRIGUES

MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658

TAVÈRNOLES C/ de l'Esglèsia,1 Tel. 93 888 73 08

MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35

ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

BERGUEDÀ

LA GRANADELLA Pl. de la Indepència, 1· Tel. 973 094 101

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

GARROTXA

BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099 CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77 GÒSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055 LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541 EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313 PUIGCERDÀ Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220 MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733 SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478 VIMBODÍ I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet Tel. 977 871 247

GARRAF CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00 SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51 VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17 Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

92

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47 SANTA SUSANNA Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08 PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38 PALAFOLLS Plaça del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

MONTSIÀ

PRESES Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

SANT JOAN DE LES FONTS C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

VALL D'EN BAS Ptge Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

AMPOSTA Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

GIRONÈS

LA GALERA C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 744 624

VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91 SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470 ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35 · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973626345

LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322

LA SÈNIA Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

LLAVORSÍ Ctra. Vall de Cardós, s/n Tel. 973 622 008

NOGUERA

PLA DE L’ESTANY

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 Tel. 972 583 470

BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194

PLA D’URGELL

MARESME OFICINA DE TURISME DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16 ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50 ARENYS DE MAR C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39 CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88 CALELLA C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra Tel. 93 794 08 98 MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MANLLEU Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

FALSET Pl. La Quartera, 1· Tel. 977 831 023

PRATS DE LLUÇANÈS Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

MARGALEF Areà de Lleure del Pont, s/n Tel. 668 582 542

RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

ULLDEMOLINS Pl. de l’Esglèsia, 1· Tel. 977 561 546


Vilanova i la Geltrú ·······································

diumenge 24 de novembre d’ 11 a 15 h · AL Mercat de Mar ·

Festival del Xató Concurs nacional de xató pere tàpias ·······································


Oficines de Turisme de Catalunya RIBERA D’EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ Ctra. de Camposines, 21 Tel. 977 406 583

SEGARRA OF. DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Balmes, 3 · Cervera · Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall·lobera · Tel. 972 480 103

TARRAGONÈS

HOSTALRIC Camí dels Ollers, 1 · Tel. 972 864 565 LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735 MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005 SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona Tel. 977 233 415 CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307 LA PINEDA - VILASECA Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759 BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

TOSSA DE MAR Av. Pelegri, 25 · Tel. 972 340 108

TARRAGONA Rambla Nova, s/n · Tel. 977 250 795

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGRIÀ

VILOBÍ D’ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

TERRA ALTA

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida Tel. 973 054 800

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SOLSONÈS

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

RIPOLLÈS

SELVA

SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161 ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707 AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089 BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536 VALLBONA DE LES MONGES C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

CAMPRODÓN C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SETCASES Plaça Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE RIBES Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

VERDÚ Pl. del Bisbe Comelles, 13 Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52 TERRASSA Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 93 842 39 00 SANT CELONI C/Major, 53 · Tel. 93 867 01 71

1 any (12 exemplars) www.turismeacatalunya.cat/subscripcions IVA + Despeses d’enviament inclosos en el preu.

**El subscriptor rebrà la revista durant la segona quinzena del mes.


EXPLORA NOUS CAMINS

Al Centre Excursionista de Catalunya t’esperem amb més de 600 experiències

Fes-te’n soci!

Famílies des de 21 €/mes* Sortides en família Campaments i casals d’estiu Extraescolars i esplai Activitats per a totes les edats Xarxa de refugis Lloguer de material Assegurança i descomptes

Inscriu-t’hi a:

o truca al 933 152 311 *Quotes de soci anuals: Sènior de 31 a 64 anys: 144 €, veterà més de 65 anys: 136 €, joves 26-30 anys: 82 €, joves 18-25 anys: 62 €, júniors 14-17 anys: 24 €, infants 6-13 anys: 18 €, infants 0-5 anys: 13 € i soci protector: 200 €. Matrícula primer any 20 €. El preu indicat per a famílies inclou les quotes per a dos adults i dos infants de 0-5 anys.

Profile for MAGAZINE Publicaciones

TURISME CATALUNYA nº59 Novembre 2019  

Revista turística amb distribució mensual en quioscos i Oficines de Turisme de Catalunya.

TURISME CATALUNYA nº59 Novembre 2019  

Revista turística amb distribució mensual en quioscos i Oficines de Turisme de Catalunya.

Advertisement