

Terra de préssecs BERGA
Tradició agrícola i ramadera
Natura autèntica
Gastronomia, fauna i paisatge
info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com
Delegació de Barcelona: Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71
Delegació de Lleida:
C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222
Director
Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com
Dept. Comercial
Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com
Dept. Coordinació
Darío Mejón i Sergi Terés Dept. Redacció
Gerard Quintana produccio@magazinepublicacions.com
Dept. Disseny Gràfic i Maquetació
Darío Mejón, Sergi Terés produccio@magazinepublicacions.com
Dept. Web
Sergi Terés: media@magazinepublicacions.com
Dipòsit legal: L 177-2017
ISSN (Edició impresa): 2604-9627
ISSN (Edició online): 2604-9635
El setembre sempre arriba amb un aire de transició: les vacances d’estiu s’acaben, els dies encara són llargs, però la llum comença a ser més suau i la natura es prepara per al canvi d’estació. És un mes que convida a tornar a posar els peus a terra, a reprendre ritmes, però també a continuar aprofitant escapades, festes i fires tradicionals, i aquell turisme proper que ens permet redescobrir Catalunya amb una mirada nova.
En aquesta edició us proposem un viatge que uneix pobles i comarques amb una diversitat sorprenent: del litoral a l’interior, de la plana als Pirineus, amb parades que combinen patrimoni, cultura, gastronomia i natura.
Comencem el nostre recorregut a la Conca de Barberà, on la Ruta del Cister ens recorda el pes de la història. Els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges no són només pedres i murs, sinó espais vius que ens expliquen segles de cultura i espiritualitat. En aquest mateix territori hi trobem històries de prestigi i excel·lència, com els Premis Sigillum, vinculats al món del vi i a la identitat de la comarca. A més, els pobles de Blancafort i Vallclara ofereixen aquella calma que només els municipis petits poden transmetre, amb carrers estrets, cooperatives centenàries i rutes que animen a passejar.
Ben a prop, a l’Alt Camp, ens aturem a Aiguamúrcia, on destaca el monestir de Santes Creus, una autèntica joia patrimonial. Passejar pels seus voltants és fer un viatge al passat i sentir la força de la història. També us presentem el poble de Vallmoll, on podreu descobrir com era un autèntic poble medieval
Si pugem cap al Berguedà, Berga celebra la Fira de Santa Tecla, una cita amb profundes arrels agrícoles i ramaderes, que avui combina tradició i modernitat. Aquesta fira és un punt de trobada per a productors, artesans i visitants que volen viure un ambient festiu i proper.
Des d’aquí, baixem cap a les Terres de l’Ebre, on el riu és l’autèntic protagonista. A Vinebre, la vida flueix al ritme del riu, amb propostes de rutes, tastos i patrimoni fluvial que us fan connectar amb la natura. Una mica més al sud, al Montsià, Amposta és la porta d’entrada al Delta i us proposa unes jornades gastronòmiques dedicades a l’arròs, que fan valdre el producte estrella del delta. A més, el Delta Birding Festival transforma la zona en la capital de l’ornitologia, amb tallers, sortides i activitats per a tots els públics. I molt a prop, a la costa, l’Hospitalet de l’Infant convida a gaudir de platges tranquil·les i d’activitats a l’aire lliure que combinen mar i natura.
Tornant cap al nord, ens endinsem a Osona amb els pobles d’Aiguafreda i Santa Eugènia de Berga, que ens recorden que la muntanya és perfecta per a l’inici de la tardor: senders suaus, boscos que comencen a tenyir-se de colors càlids i pobles que conserven amb orgull les seves tradicions.
Si ens enfilem cap al Pirineu, la Seu d’Urgell es prepara per a la seva cita més emblemàtica: la Fira de Sant Ermengol, una fira mil·lenària que combina productes locals, cultura pirinenca i un ambient que us transportarà al passat. Es tracta de la fira documentada més antiga de la península Ibèrica i cada any atrau centenars de visitants que volen viure aquesta barreja única d’història, actualitat i bon formatge.
Cap a ponent, el Segrià ens obre les portes de la terra fèrtil. El setembre és temps de fruita, i pobles com Alcarràs, Alfarràs —amb la seva Fira del Préssec— i Almenar són testimonis de la força de la pagesia i de com la collita es transforma en celebració. Són jornades per tastar, comprar i gaudir del fruit de la terra, però també per descobrir la seva història i el gran patrimoni cultural que ofereixen aquests municipis.
I seguint aquesta línia de la pagesia, però amb un caràcter molt singular, arribem a la Granadella, al cor de les Garrigues. Terra d’oli per excel·lència, el poble respira tradició pagesa i ofereix experiències lligades a l’or líquid de la nostra gastronomia. Des de visites al Centre de la Cultura de l’Oli fins a caminades pels camps d’oliveres, la Granadella és una destinació que uneix sabor, paisatge i identitat. Aquí, la tardor es viu amb el gust intens de l’oli nou i la calidesa de la seva gent.
A la Noguera, la Baronia de Rialb convida tant a la calma com a l’aventura. Un territori d’embassaments, camins i petits nuclis habitats que és ideal per a qui vol viure la natura i l’ecoturisme. I no podem oblidar Susqueda, a la Selva, on l’embassament i els seus voltants ofereixen un paisatge imponent i una oportunitat única per descobrir un altre ritme, més pausat i íntim.
Aquest setembre us proposem un ampli ventall de propostes: caminar entre monestirs, visitar fires i mercats, descobrir pobles petits i grans, i sentir la natura en tots els seus colors. Setembre és un mes que convida a viure experiències pausades, properes, i a gaudir del que tenim a tocar de casa. Perquè viatjar pel nostre territori és, al cap i a la fi, retrobar-nos amb allò que ens defineix
l an a
llar a s
sssà
Pa Pallllaarrs
So S bi b rà à
Andorra
Al A t Ur U gell ll
Sol o so s nè n s
danyaCerrd
Ripoolllèès
Segarra
Beerguedà
Garrotxa
Al Alt t Empo p rddà
Ll L uçanès anès
Os O ona
Pl P a de l’’Es E taany y
G Gironnès
celonès s er e a gell U Urge g ll l
Baix x
An A oi o a
C Coonc n a d de Ba Barbbererà
Ca C mp
Alt t l
C Caamp p
Baaix i ès Pe P ne nedè d nedès
Bages
Mo M ia i
Vallèès Orient n al a
Se S lvva
Tarrragonès è
Província de TARRAGONA
Província de LLEIDA
Província de BARCELONA
Província de GIRONA
Les ILLES BALEARS
Principat d’ ANDORRA
Alt Camp (Valls)
Baix Camp (Reus)
Baix Ebre (Tortosa)
Baix Penedès (El Vendrell)
Conca de Barberà (Montblanc)
Montsià (Amposta)
Priorat (Falset)
Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre)
Tarragonès (Tarragona)
Terra Alta (Gandesa)
Ga G rraf a
Valllès s Occi c denttal a
Alt t Pene n dès Ba B ix
Ll L ob o reggat t
Baix x Emmpoord r à
B Barc
Ma Mareressm m
Illes
Balears
comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.
Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.
Alta Ribagorça (Pont de Suert)
Alt Urgell (La Seu d'Urgell)
Cerdanya (Bellver de Cerdanya)
Garrigues (Les Borges Blanques)
Noguera (Balaguer)
Pallars Jussà (Tremp)
Pallars Sobirà (Sort)
Pla d'Urgell (Mollerussa)
Segarra (Cervera)
Segrià (Lleida)
Solsonès (Solsona)
Urgell (Tàrrega)
Val d'Aran (Vielha)
Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)
Anoia (Igualada)
Bages (Manresa)
Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)
Barcelonès (Barcelona)
Berguedà (Berga)
Garraf (Vilanova i la Geltrú)
Lluçanès (Prats de Lluçanès)
Maresme (Mataró)
Moianès (Moià)
Osona (Vic)
Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)
Vallès Oriental (Granollers)
Alt Empordà (Figueres)
Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)
Cerdanya (Puigcerdà)
Garrotxa (Olot)
Gironès (Girona)
Pla de l'Estany (Banyoles)
Ripollès (Ripoll)
Selva (Sta. Coloma de Farners)
Illes Balears (Palma)
Andorra (Andorra la Vella)
Us proposem un viatge sorprenent per l’interior de Catalunya, un territori ple de contrastos, autenticitat i riquesa patrimonial: l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell. Tres comarques que, tot i la seva proximitat, conserven una identitat pròpia i ofereixen experiències complementàries que es poden gaudir al vostre ritme, en cotxe, amb llibertat i ganes de descobrir.
Aquest recorregut no és només una ruta geogràfica, sinó també una travessa pel temps, per la cultura i per la natura. Al llarg del camí, trobareu des de cellers modernistes d’arquitectura monumental fins a castells medievals que narren històries de sobi-
rania i resistència. Caminareu entre vinyes, camps d’ametllers i boscos frondosos; us endinsareu en pobles medievals que semblen congelats en el temps i respirareu l’esperit d’una terra que manté vives les seves tradicions, llegendes i oficis ancestrals.
La Ruta del Cister en cotxe és també una oportunitat per connectar amb el món rural, per deixar-vos seduir per la gastronomia local, per descobrir varietats de vi com el trepat i per participar d’un enoturisme respectuós i de qualitat. Si viatgeu en família, trobareu propostes pensades per als més petits i, si sou amants de la natura, les muntanyes de Prades, el bosc de Poblet o la serra d’Almenara us oferiran paisatges que conviden a la contemplació i a l’aventura.
També hi ha espai per a la imaginació i la fantasia: llegendes mil·lenàries, fades, bandolers i tresors amagats
omplen el territori de màgia i misteri. I no podem oblidar l’artesania local, amb tallers que mantenen vius oficis gairebé desapareguts i que obren les portes als visitants per compartir coneixement i tradició.
En definitiva, us convidem a emprendre una ruta plena d’estímuls, que uneix natura, patrimoni, cultura, enoturisme, gastronomia i llegendes.
Celler cooperatiu de Nulles
Una proposta per viure el territori intensament, amb els cinc sentits, i tornar-ne amb la sensació d’haver descobert un tresor —o més d’un.
A les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà es concentra un dels patrimonis vinícoles més emblemàtics de Catalunya: els cellers modernistes. Arquitectes com Cèsar Martinell o Pere Domènech i Roura van projectar aquestes autèntiques catedrals del vi amb l’objectiu de modernitzar l’agricultura i la producció vinícola. Una ruta ideal per als amants del vi i de l’arquitectura amb caràcter.
Seguint el traçat serè del riu Corb podreu descobrir poblets medievals carregats d’història i encant, envoltats d’un paisatge agrícola on conviuen vinyes, boscos, sembrats, ametllers i oliveres. És una ruta per gaudir amb calma, ideal per reconnectar amb la natura i la cultura rural
Aquesta ruta ens transporta directament a l’edat mitjana. Els castells, símbols de defensa i poder, ens par
Raïm de la Conca de Barberà
Endinsa’t en un paisatge d’alt valor natural i cultural. Aquesta ruta travessa pobles amb encant situats a les muntanyes de Prades i el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. Ideal per fer sense presses, entre caminades, bona gastronomia i la possibilitat constant de deixar-se sorprendre
La tradició artesanal forma part viva del territori del Cister. Ferrers, terrissaires, fusters, cistellers i vidriers mantenen viu un llegat que es pot veure, tocar i fins i tot aprendre. Aprofita les fires i festes que se celebren al llarg de l’any per conèixer aquests oficis i emporta’t un record fet a mà.
Descobrir l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell en família és una aventura plena de possibilitats. Proposem activitats pensades per als més petits i per gaudir del territori al teu ritme. Un viatge en cotxe per crear records familiars inoblidables.
Aquesta ruta et convida a submergir-te en un paisatge de vinyes amb
visites a cellers i activitats enoturístiques per a tots els gustos. Amb cinc denominacions d’origen (DO Catalunya, DO Cava, DO Conca de Barberà, DO Costers del Segre i DO Tarragona) i la singularitat del trepat —una varietat autòctona de la Conca— és una oportunitat única per tastar vins d’excel·lència i gaudir de la gastronomia local als restaurants de cada població.
Vine a descobrir llegendes mil·lenàries que habiten entre castells i torres, passadissos secrets, tresors amagats, bandolers, llops, fades i miracles. Una ruta misteriosa i evocadora per reviure amb els cinc sentits el món llegendari de l’Alt Camp, poble a poble.
Meravelles de la Conca
Aquesta ruta et proposa recórrer la Conca de Barberà de nord a sud. Un itinerari imprescindible que et permetrà descobrir grans contrastos paisatgístics, patrimoni viu i una història cultural apassionant
La serra d’Almenara i la ribera de Sió
Al nord de l’Urgell s’alcen paisatges plens de serenor i bellesa: la serra d’Almenara i la ribera de Sió. Un entorn natural ric en flora i fauna on l’arquitectura romànica s’integra amb harmonia i delicadesa, oferint una experiència que combina patrimoni i natura en estat pur.
Per a més informació:
Oficina de Gestió de La Ruta del Cister Tel. 977 86 12 32 www.larutadelcister.info
Santuari de Montserrat
Imatge de © Carles Cubos
Albereda de Santes Creus
Imatge de © Carles Cubos @larutadelcister @LaRutaDelCister89
La Conca de Barberà ha viscut aquest estiu una de les cites més esperades del calendari vinícola català: la 54a Festa de la Verema de l’Espluga de Francolí i la 34a edició del concurs de vins de la Denominació d’Origen.
La celebració, del 29 al 31 d’agost, va ser un èxit de participació i de projecció. El nou segell —Sigillum, que en llatí significa “segell”— connecta amb la tradició medieval de la comarca i s’ha consolidat com a símbol de distinció i qualitat.
El Concurs de Vins de la Conca va néixer fa més de tres dècades amb l’objectiu de donar visibilitat a la qualitat dels vins locals. Al llarg dels anys, s’ha convertit en un espai de trobada per a viticultors, enòlegs i cellers, i ha reflectit l’evolució del territori: des de la consolidació del Trepat com a varietat insígnia fins a l’aposta per nous estils i per l’enoturisme.
El 2023 marca un punt d’inflexió amb l’adopció del nom Sigillum. El canvi no és només estètic: representa el compromís de la DO amb la seva herència històrica, amb els valors de garantia i autenticitat, i amb la voluntat de guanyar pes als mercats nacionals i internacionals.
1893
Neix la 1a cooperativa vitivinícola de l’Estat, a Barberà de la Conca
1912-1947:
Es construeixen els cellers modernistes a: Sarral, Espluga de Francolí, Montblanc, Rocafort...
1985:
Publicació del 1r reglament de la DO Conca de Barberà
1991:
La DO Conca de Barberà comença l’entrega de premis als millors vins de la Denominació d’Origen
2023:
Estrena dels Premis Sigillum
Durant el cap de setmana, el Parc Fluvial de l’Espluga de Francolí es va convertir en epicentre del vi i la cultura. Centenars de visitants van gaudir de tastos, maridatges, activitats familiars i concerts, confirmant la vitalitat d’una festa que cada any suma nous atractius. El moment central va ser el 30 d’agost, amb l’entrega dels Premis Sigillum. El tast professional, celebrat el 26 d’agost, havia seleccionat els millors vins en categories com blancs joves, rosats, negres joves i vins negres de Trepat, el raïm més emblemàtic de la comarca. Els guardonats no només van rebre el reconeixement de la Denominació, sinó també la projecció en mitjans especialitzats i el prestigi d’incorporar el segell Sigillum com a aval de qualitat.
La Denominació d’Origen Conca de Barberà comprèn 2.492 hectàrees de vinya, treballades per 556 viticultors i repartides en 29 cellers de 15 municipis. El paisatge, situat entre els 300 i 900 metres d’altitud, és un mosaic de sòls calcaris, pissarrosos i fluvials que afavoreixen vins amb personalitat. El Trepat és la varietat més representativa: un raïm negre autòcton que dona vins delicats, afruitats i especiats, amb
una identitat única a Catalunya. La comarca és també un territori d’història i patrimoni, amb els cellers modernistes, el Monestir de Poblet i l’encant medieval de Montblanc com a grans atractius turístics.
Els Premis Sigillum no són només un concurs: són una plataforma de projecció i un segell d’identitat per a la Conca. Reconeixen la feina de viticultors i cellers, i alhora esdevenen una invitació a descobrir un territori on el vi, la cultura i el paisatge s’entrellacen.
Abril:
Mercat Medieval de Vins a Montblanc (durant la Setmana Medieval)
Juny:
Festa del Trepat a Barberà de la Conca
Agost:
Festa de la Verema a l’Espluga de Francolí
Novembre:
Festa del Vi Novell al Celler Vinícola de Sarral
Categoria de Vins blancs joves:
• Medalla d’Or – Castell de la Comanda Macabeu 2024 (Castell d’Or)
• Medalla de Plata – Portell Blanc de Blancs 2024 (Vinícola de Sarral)
• Medalla de Bronze – Galliné 2024 (Gerida Viticultors)
Categoria de Vins blancs amb criança:
• Medalla d’Or – Ànima Nua Cor Viu Blanc 2023 (Cellers Domenys)
• Medalla de Plata – Portell Macabeu Fermentat en Bota 2023 (Vinícola de Sarral)
• Medalla de Bronze – Poal 2023 (Gerida Viticultors)
Categoria de Vins rosats:
• Medalla d’Or – Portell Rosat Trepat 2024 (Vinícola de Sarral)
• Medalla de Plata – Els Nanos Trepat 2024 (Mas Foraster)
• Medalla de Bronze – El Follet syrah 2024 (Rendé Masdéu)
Categoria de Vins negres joves:
• Medalla d’Or – Inquiet 2024 (Rendé Masdeu)
• Medalla de Plata – Encantats 2023 (Gerida Viticultors)
• Medalla de Bronze – Negre de Folls 2024 (Marta Pedra)
Categoria de Vins negres amb criança:
• Medalla d’Or – Menut monastrell 2020 (Albert Rovira)
• Medalla de Plata – Portell Reserva 2019 (Vinícola de Sarral)
• Medalla de Bronze – Josep Foraster Trepat 2023 (Mas Foraster)
Categoria de Vins negres de trepat:
• Medalla d’Or – Domenio Trepat 2019 (Cellers Domenys)
• Medalla de Plata – Tardaner Trepat 2022 (Gerida Viticultors)
• Medalla de Bronze – Deliri Trepat 2024 (Albert Rovira)
La petita vila de Blancafort està situada al centre de la comarca de la Conca de Barberà i als peus de la serra del Tallat, entre el monestir de Poblet i el de Vallbona de les Monges; és a dir, enmig de la Ruta del Cister. De fet, el seu terme és bastant accidentat i limita amb els municipis de Vallbona de les Monges pel nord, Solivella i Pira per l’est, Montblanc pel sud i l’Espluga de Francolí per l’oest.
Aquest municipi té una arrelada tradició agrícola, especialment dedicada al cultiu de la vinya, però també al conreu de cereals, ametllers i oliveres, tot i que aquestes han estat molt reduïdes. Ben mirat, l’agricultura és la seva principal activitat econòmica. Així mateix, compta amb una cooperativa centenària i dos cellers privats que ofereixen visites. Una mica d’història
Blancafort es va formar a la segona meitat del segle xii a redós del seu castell —una petita torre situada en un petit tossalet a la banda septentrional de la població— i del qual només resta el topònim del tossal on estava ubicat. El primer document on s’esmenta el nom i el castell de Blancafort data de l’any 1207, una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu van fer
donació al monestir de Poblet d’un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula posseïa al terme del “castro de Blanchafort”.
L’any 1359 Blancafort pertanyia a la vegueria de Montblanc i el 1387 va entrar a formar part del ducat de Montblanc en ser erigit per Joan I a favor del seu germà Martí. De fet, val a dir que, malgrat les seves protestes, els habitants de Blancafort van participar en la construcció de les muralles de Montblanc. Més endavant, al segle xviii, pagaven delmes a la mitra (dignitat d’arquebisbe o bisbe), a la vila de Montblanc, al seu castlà (persona que ostentava el govern i la jurisdicció del castell i d’una part de béns annexos en nom del senyor que els hi havia confiat) i al monestir de Vallbona de les Monges. Tanmateix, no va ser fins a finals del segle xviii i al principi del segle xix que es bastiren la major part de les cases de Blancafort
La Sociedad de Trabajadores Agrícolas de Blancafort es constituí el 1896 L’any 1904 redactà uns nous estatuts i esdevingué Societat Cooperativa de Blancafort, amb seu social a cal Carlet del raval de Rosselló. L’any 1911 adqui-
rí un terreny del costat per construir-hi el celler cooperatiu i bastí la primera nau el mateix any. Amb l’increment del nombre de socis, dos anys més tard afegiren una altra nau. Finalment, el 1958 s’amplià novament amb una tercera nau. Es tracta d’un edifici cantoner amb l’estructura típica de les cooperatives rurals: dues grans portes d’entrada i finestres a la zona més elevada. Conserva les finestres originals de la façana —fetes amb maons que formen petits arcs apuntats— i, al seu damunt, es poden llegir les lletres SCAB. És una construcció formada per tres naus de planta rectangular, col·locades de costat, amb murs de maçoneria i cobertes a dos vessants amb encavallades de fusta. La primera, a l’esquerra, tenia quatre cups subterranis i vuit tines de fusta, així com un espai destinat a moll de recepció de verema i sala de premses, les quals eren de barra durant els primers anys. La segona nau —construïda poc temps després— contenia sis cups i sis tines, també de fusta. De fet, totes aquestes característiques arquitectòniques han fet que aquest celler cooperatiu fos inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Val a dir que el celler de la Societat Cooperativa de Blancafort fou un dels tres primers cellers de la Conca de Barberà i pertany al grup dels anomenats “sindicats dels pobres”, en contraposició als “sindicats dels rics”, que convisqueren en molts pobles de la zona fins a l’any 1939.
En l’actualitat, aquesta cooperativa està integrada als Cellers Domenys i elabora i comercialitza diverses varietats de vins, així com mistela i vermut. A més a més, acull una bonica agrobotiga inaugurada el 2006.
La vila de Blancafort aplega diverses mostres d’un ric patrimoni històric i cultural. A banda de la cooperativa centenària, cal destacar l’església parroquial de Santa Maria Magdalena L’edifici s’alça en el lloc on existia el
tiri, on es conservava una important col·lecció d’esteles funeràries de forma discoidal i que van ser dipositades al Museu Diocesà de Tarragona. L’església parroquial de Santa Maria Magdalena s’inicià l’any 1793 i s’acabà el 1804. És d’estil barroc tardà i té una planta rectangular, amb una sola nau d’àmplies proporcions, capçalera plana i capelles laterals entre contraforts. La façana és d’estil neoclàssic, amb alguns elements del barroc. Fou cremada el 1808 pels francesos a les ordres del general Suchet. A més, alberga la làpida sepulcral del cavaller Josep Anton de Minguella, un dels principals propulsors i costejadors de l’obra.
Un altre exemple digne de menció és el Forn de la Vila. Aquest antic forn data del segle xviii i el 1767 l’arquebisbe Joan Larios va donar permís perquè es pogués fer als baixos de l’hospital. Format per tres arcades de mig punt apuntades va estar en actiu fins a l’any 1947. També cal fer referència als
antics safareigs, construïts el 1928 i en funcionament fins a finals dels anys 1950. Tanmateix, a causa del seu estat d’abandó total, el 1992 es van traslladar les columnes a la plaça Nova.
D’entre les construccions del nucli urbà, val la pena destacar la Casa Minguella o Cal Cavaller (1798), a la façana de la qual es pot contemplar l’escut nobiliari de la família; la font (1860) de la plaça dels Arbres, que portava l’aigua de la partida del Reguer; l’edifici modernista Cal Sec, i els porxos de la plaça Vella.
A més a més, malgrat les seves petites dimensions, Blancafort disposa d’excel·lents equipaments socials, culturals i esportius, com ara un alberg municipal per a famílies i grups, casal de joves i gent gran, centre de dia, escola, local social, piscina, pista esportiva i un espai destinat a les tecnologies de la informació i la comunicació.
Gràcies al seu magnífic enclavament, Blancafort ofereix itineraris saludables senyalitzats amb diferents colors al voltant del nucli urbà per a tots aquells que vulguin fer esport a l’aire lliure. D’altra banda, el municipi és punt de partida de diverses excursions a peu o en BTT, com el recorregut de Blancafort al santuari del Tallat, que enllaça amb l’itinerari de la Ruta del Cister GR 175
Al peu de les muntanyes de Prades, rau la petita i tranquil·la vila de Vallclara. Atesa la seva ubicació —en plena vall del riu Milans, capçalera del riu Francolí—, el seu terreny muntanyós fa que hi brollin un gran nombre de fonts i que esdevingui un bon punt de partida de magnífiques excursions. Envoltada de boscos, castanyers, avellaners, oliveres, vinya i cereals, s’ha convertit en un lloc privilegiat d’estiueig que ha sabut conservar l’estil de la construcció autòctona, amb parets de pedra.
Vallclara és un municipi accidentat pels vessants orientals de la serra de la Llena i pels vessants septentrionals de les muntanyes de Prades. Drenat pel riu Milans, aquest terme és abundant en aigua, com ho demostren una quinzena de fonts: la font de Sant Antoni o font Vella —la més antiga i amb dues canelles situades sobre una paret de carreus de pedra. Al seu damunt, hi ha una petita capelleta amb la imatge de sant Antoni—, la font del Xafarot i la font del Rector, entre altres.
Aquesta vila fou senyorejada pel monestir de Poblet des de l’edat mitjana fins a la seva desamortització i, a diferència dels pobles de la rodalia, no va ser construïda al vol-
tant del castell, sinó que es troba cap a l’est. I parlant del seu castell, val a dir que estava emmurallat, tot i que avui en dia només resta la portada del primer recinte i alguns panys de mur. S’hi accedia a través del portal de Vimbodí i de la font Vella.
A l’entrada del poble, sobre el barranc de Vallclara, i al costat de la font de Sant Antoni es roba el pont Vell o de la Font, al qual s’atribueix un origen romànic (segle xii), amb dos ulls i un esperó encarat al corrent d’aigua. Tanmateix, es creu que ha sofert importants reformes i modificacions, com ho testimonia una inscripció amb la data de 1867.
Tot i que del castell antic queda ben poca cosa,
les seves pedres es van fer servir per bastir l’actual cementiri i algunes cases de la població. L’antiga església romànica estava situada al costat del castell, però actualment només es conserven algunes restes poc identificables. L’actual, l’església de Sant Joan, en canvi, es troba al bell mig de la població, és d’estil barroc i també es va construir amb carreus de l’anterior temple. L’interior és de creu llatina i compta amb un altar neoclàssic i diversos medallons de grans dimensions que representen escenes de la vida de sant Joan i Salomé. Al costat de la plaça de l’església, la capella de Sant Antoni de Pàdua (1653), amb un interessant ull de bou a la façana, també mereix una visita. Aquesta construcció fou venuda a particulars arran de la desamortització i més endavant fou utilitzada com a magatzem agrícola.
D’altra banda, passejant pels carrers de la vila es poden contemplar les magnífiques dovelles de les cases i diversos escuts senyorials i noi a l’anomenat carrer de la Muralla encara es poden apreciar vestigis del recinte emmurallat original.
Vallclara, on els carreus de pedra expliquen la història de la vila, des del seu passat medieval sota el monestir de Poblet fins als vestigis del castell, les fonts centenàries i els ponts antics
Per acabar el recorregut per la vila, us proposem que visiteu el molí d’oli, un antic sindicat que fou, durant anys, una cooperativa agrícola i que recentment ha estat restaurat. Finalment, a la part més alta del poble trobareu les restes del que havia estat una torre de guaita o defensa, tot i que tan sols es conserva la base, on es pot intuir que era una construcció esfèrica per l’interior.
Ajuntament de Vallclara
Tel. 972 46 00 05 www.vallclara.cat
Vallclara també és coneguda per ser el punt de partida de nombroses rutes i excursions gràcies a la seva ubicació excepcional, a l’Espai Natural Protegit de les Muntanyes de Prades A continuació, us destaquem alguns d’aquests recorreguts:
• Camí al molí i bassa de Viern. Es tracta d’una ruta de baixa dificultat ideal per al turisme familiar. El recorregut semicircular us permetrà conèixer l’entorn de Vallclara seguint el barranc de Vallclara o riu Milans i el barranc de Viern.
• Camí del bosc dels castanyers i les mines de plom. Aquest itinerari és semicircular i de dificultat mitjana-alta. Està pensat per fer-lo a peu i transcorre pels diferents tipus de boscos que envolten Vallclara: castanyers, alzinars, bosc de ribera amb freixes i oms, entre altres.
• Ruta de Vimbodí-VallclaraVilanova de Prades. És un recorregut per diferents municipis apte per fer-lo tant a peu com en bicicleta. Si voleu contemplar els colors canviants del paisatge de vinyes i castanyers en la seva màxima esplendor, aquest és el vostre itinerari.
• Camí al monestir de Poblet. Un passeig de tan sols una hora des de Vallclara a Poblet que transcorre pel bell mig del bosc.
El principal reclam d’Aiguamúrcia és el monestir de Santes Creus, un dels tres monestirs que formen part de la Ruta del Cister, juntament amb el monestir de Poblet i el de Vallbona de les Monges. Una rica història i una selecció de propostes de turisme enològic, cultural i rural completen la seva oferta turística. A més, l’entorn paisatgístic del seu enclavament fa d’Aiguamúrcia un lloc ideal per gaudir de la natura.
Aiguamúrcia és el terme municipal més extens de la comarca de l’Alt Camp, a l’interior de la Costa Daurada. Situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona, està format per un conjunt de petits nuclis poblats: Aiguamúrcia, Santes Creus, el Pla de Manlleu, l’Albà, Masbarrat, les Destres, les Ordes, les Pobles, la urbanització Els Manantials i la urbanització Mas d’en Parés.
Quant a l’origen del nom d’Aiguamúrcia, hi ha diferents versions. D’una banda, se li atribueix un origen romà, ja que en aquella època les aigües del riu Gaià estaven consagrades a la deessa Murtra —un dels noms de Venus— i per això la van anomenar Aquae Murtra. I, de l’altra, es diu que té origen llatí: aqua murcida (aigua
marcida, morta), que indicaria que les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estacades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. Tanmateix, la documentació antiga dona sovint altres variants del nom, com Dayna Murcia (1192).
• Aiguamúrcia: petita vila al marge del riu Gaià que dona nom al municipi. Poblat des de l’època romana —tal com testimonien les restes trobades a les seves rodalies—, es va formar al voltant d’uns edificis que estan més a prop del riu i que daten, possiblement, de l’edat mitjana.
• Santes Creus: petit poble al voltant del monestir de Santes Creus ubicat al llarg del carrer que hi dona accés i a la riba esquerra del riu Gaià. L’accés per carretera es fa pel pont de pedra que travessa el riu, construït el 1549 per l’abat Valls. A l’entrada del poble hi ha una creu de terme d’estil gòtic amb una esplèndida base esculpida (segle xiv)
• El Pla de Manlleu: poble de formació relativament recent situat a la riba dreta de la riera de Marmellar.
Constituït, en part, per famílies procedents de Selma —un nucli proper actualment despoblat—, està envoltat de nombroses masies que conserven restes d’antigues edificacions de l’edat mitjana. Té una àmplia oferta d’agroturisme i diferents propostes enoturístiques.
• L’Albà, Masbarrat i les Destres: petits nuclis de gran valor paisatgístic al llarg de la carretera que uneix Aiguamúrcia amb Albà. Prop de l’Albà —conegut també com l’Albà Nou, l’Albà de Baix, Cal Canonjo o Cal Canonge— destaca l’antic nucli de l’Albà Vell, del qual es conserven les ruïnes del castell del segle x i les restes de la capella romànica de Santa Maria de l’Albà. A les Destres es troben les restes d’una torre de defensa medieval i l’església romànica de Sant Pere de les Destres.
• Les Ordes: petita agrupació d’antigues masies molt properes les unes a les altres. Esdevé el nucli més petit d’Aiguamúrcia i s’hi accedeix des d’una petita carretera prop del pont d’Armentera.
• Les Pobles: poble situat a la carretera comarcal que l’uneix amb Santes
Creus i Pontons. Està format al voltant d’antics masos que pertanyien a les terres del monestir de Santes Creus i comprèn dos petits nuclis més: els Hostalets de Dalt i els Hostalets de Baix. Destaca l’església dedicada a Santa Maria de principis del segle xx i un paisatge de vinyes amb diversos cellers i activitats enoturístiques.
• Els Manantials: urbanització ubicada a l’antiga plana del Molí dels Monjos, entre els dos molins del monestir: el Molí de Dalt i el Molí de Baix. Es va començar a construir a finals dels anys 60 del segle xx i la seva població provenia, principalment de Santes Creus. Pel camí dels Hortets o dels Queixalots encara es poden veure vestigis del mur que envoltava els horts del monestir.
• Mas d’en Parés: urbanització propera a les Pobles, amb el qual es comunica per un vial que passa davant de l’Escola Les Moreres, ubicada a les terres del mas homònim i del qual encara es conserven restes. Té una gran projecció de futur i la seva construcció es va iniciar a finals dels anys 60 i principis dels 70.
El Reial Monestir de Santes Creus és, sens dubte, el tresor que desperta major interès entre els turistes de la zona. Aquest monestir forma part de la Ruta del Cister, juntament amb els monestirs de Poblet (Conca de Barberà) i Vallbona de les Monges (Urgell). Fundat el 1150 i establert a Santes Creus a partir del 1160, representa un magnífic exemple de l’art cistercenc.
Aquesta joia medieval —sense vida monàstica des del 1835— transporta el visitant a l’edat mitjana, alhora que permet conèixer la fascinant història de la regió. A més a més, el conjunt arquitectònic del monestir està envoltat de vinyes i camps de cultiu que configuren un paisatge bucòlic.
Tanmateix, Aiguamúrcia és molt més que el monestir. Destaquen les construccions de pedra seca de la zona de les Planes. Aquesta tècnica consisteix a construir diverses edificacions (barraques, murs, marges, pous, etc.) fent servir la pedra com a únic material, sense cap mena de ciment o argamassa, tot apilant les pedres l’una sobre l’altra i falcant-les amb pedres més petites. En definitiva, un veritable exercici d’equilibri i harmonia.
Explorar Aiguamúrcia és una experiència per descobrir les tradicions i la serenitat de la vida rural
Dins de l’àmbit natural, cal citar l’albereda de Santes Creus, un espai natural propietat de la Diputació de Tarragona que ocupa una extensió de 12 hectàrees. Es tracta de l’únic bosc de ribera de tot Catalunya i fou declarat Espai d’Interès Natural per la Generalitat de Catalunya. També cal fer una menció especial als dos xiprers monumentals del Palau de l’Abat, a Santes Creus.
Tot i això, aquests només són alguns dels atractius del terme. Aiguamúrcia compta amb cinc monuments decla-
rats Bé Cultural d’Interès Nacional: el monestir de Santes Creus, els castells romànics de l’Albà, Selma i Ramonet i la creu de terme gòtica de Santes Creus. De fet, cadascun dels petits nuclis poblats que conformen Aiguamúrcia amaga petits tresors històrics i culturals que mereixen ser descoberts. A més a més, la seva vida comunitària és molt activa i organitza moltes activitats al llarg de l’any.
L’enoturisme: una activitat en alça
El cultiu de la vinya esdevé el recurs econòmic més important del municipi i marca el paisatge d’Aiguamúrcia, inclòs en la Denominació d’Origen Penedès Això ha donat lloc a l’establiment de diversos cellers i a una gran diversificació d’activitats enoturístiques. Fruit del gran interès pel món del vi i el cava, l’any 2014 l’Ajuntament d’Aiguamúrcia va decidir adherir-se a la marca Enoturisme del Penedès per complementar la seva oferta de turisme cultural i de natura
n dels municipis de la comarca de l’Alt Camp que val la pena visitar és Vallmoll, un poble presidit per un majestuós castell medieval en un entorn paisatgístic típic mediterrani, els camps de vinya. Allà, les postes de sol treuen tots els seus colors per crear un instant digne de ser capturat, sigui amb els ulls o amb una càmera fotogràfica.
El nucli antic de Vallmoll data de l’època medieval. A l’interior de la vila podem trobar el portal de la Creu, l’únic portal de l’època que queda dempeus dels tres que donaven entrada a la població i que formaven part de les antigues muralles, de les quals també resten alguns fragments. Al cim del turó on s’assenta el poble trobem les restes de l’antic castell del segle xi, una estructura fortificada de grans dimensions amb vestigis de diverses èpoques, testimonis de la seva llarga història i d’on s’observa una vista panoràmica de
tot el territori. Aquest edifici majestuós en procés de restauració és una prova de la importància del municipi en l’època medieval gràcies al seu emplaçament estratègic
Actualment hi ha algunes sales enllestides on es poden apreciar elements de diverses èpoques i estils, a banda del projecte museogràfic previst. Un altre indret emblemàtic és l’ermita de la Mare de Déu del Roser, un lloc de reunió del poble i, a la vegada, un edifici que acull un retaule renaixentista del pintor Jean Bas del 1580. Aquesta edificació del segle xvi d’estil renaixentista va ser rehabilitada per Josep M. Jujol introduint-hi elements modernistes que han acabat formant un contrast molt interessant. Els vallmollencs i vallmollenques van voler retre un homenatge a l’arquitecte Jujol, a qui van dedicar una plaça enjardinada amb un mural inspirat en la seva àmplia obra, la creació del qual va anar a
càrrec del pintor Ramon Ferré Montserrat. Al voltant d’aquesta ermita s’ha creat un espai molt agradable on els vilatans es reuneixen per celebrar les festivitats de Vallmoll, passejar i xerrar. Si anem resseguint tots aquests elements culturals, arribarem a l’església parroquial de Santa Maria, una construcció de línies barroques i neoclàssiques amb una façana decorada d’esgrafiats. Al seu interior conté un notable conjunt escultòric de fusta, una obra del rector de la vila, mossèn Torrell, autor, també, del santcrist que hi ha a la capella del cementiri. Antigament hi havia el famós retaule de Vallmoll, creat per Jaume Huguet l’any 1450, una de les primeres obres de l’artista vallenc. Del retaule, només se’n conserven tres taules: la taula central és al Museu Nacional d’Art de Catalunya i la de l’Anunciació, al Museu Diocesà de Tarragona.
Per acabar amb aquesta ruta cultural, us aconsellem visitar el museu ubicat a la casa rehabilitada de Can Ballester, una bona manera d’aproximar-se a la història, el folklore i la cultura de Vallmoll
El Casal Cultural La Violeta d’Altafulla ja té a punt la seva programació de tardor 2025, una agenda cultural variada i pensada per a tots els públics, que inclou concerts de primer nivell, teatre, projeccions de cineclub i sessions familiars dins el cicle Cinexic.
La temporada arrencarà el dissabte 18 d’octubre amb el concert inaugural del violoncel·lista i compositor internacional Matthieu Saglio, que presentarà El violoncel dels mil accents, un viatge sonor que combina la tradició clàssica amb ritmes i melodies de cultures d’arreu del món. L’endemà, diumenge 19, els més petits seran protagonistes amb la projecció de “La sopa de pedres i altres contes capgirats”, una selecció de curtmetratges d’animació recomanats a partir de 3 anys, dins el cicle Cinexic.
La música continuarà present al llarg de la tardor amb noms destacats com Mazoni (25 d’octubre) i la presentació del seu nou disc Banderes per daltònics; el duet format per Joan Miquel Oliver i Meritxell Neddermann (22 de novembre), amb un repertori pop ple d’improvisació; o el concert nadalenc “Els dos estels de Nadal” a càrrec de Laura Andrés i Marina Prades (13 de desembre).
El teatre arribarà el 15 de novembre amb Mary, de la companyia Sala Flyhard, interpretada per Lara Díez Quintanilla, un monòleg que barreja humor i emoció per retre homenatge a les dones que han marcat generacions.
El Cineclub Altafulla també serà protagonista amb projeccions com Close de Lukas Dhont (24 d’octubre), Los pequeños amores de Celia Rico amb la pre-
sència de la directora (6 de novembre), Brainwashed de Nina Menkes (28 de novembre) o La luz que imaginamos de Payal Kapadia (19 de desembre).
Per al públic familiar, La Violeta acollirà altres sessions de cinema com Phantom Boy (23 de novembre) o L’incident alienígena del petit Alan (21 de desembre). A més, el cap de setmana del 29 i 30 de novembre la sala es convertirà en l’epicentre de l’animació amb el Festival Internacional de Curtmetratges d’Animació d’Altafulla –Ànima Jove 2025.
Amb aquesta programació, La Violeta es consolida com un espai de referència cultural al municipi i a la comarca.
Aviat, les entrades per als espectacles es podran adquirir a través del web oficial: www.casalvioleta.cat
Ala Costa Daurada encara hi ha llocs on la natura mana, on el paisatge es mostra en estat pur i el mar no és un decorat sinó una presència viva. L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors és un d’aquests indrets privilegiats. Aquí, entre la serenor del Mediterrani i la contundència de les muntanyes, s’estén un litoral salvatge i preservat que trenca amb la idea de costa domesticada. Les seves platges i cales són un homenatge a la natura sense artificis: espais oberts, camins de terra, boscos que arriben fins a la sorra i aigües transparents que conviden a una immersió molt més profunda que la física —una immersió en la bellesa.
La platja del Torn n’és l’exemple més icònic. Considerada una de les platges naturistes més importants d’Europa, ofereix més d’un quilòmetre de sorra fina custodiada per dunes, penya-segats i frondoses pinedes que freguen la línia de mar. El seu caràcter verge es manté gràcies a la protecció ambiental que li atorga el seu encaix dins el PEIN de la Rojala–Playa del Torn. No hi ha urbanitzacions, ni xiringuitos estridents, ni motors. Només el vent, les onades i el so dels ocells. És una platja per desconnectar, per respirar natura i sentir-se part del paisatge.
Al costat oposat, la platja de l’Arenal ofereix una altra cara del litoral: més oberta, més accessible, però igualment envoltada de verd. És la més extensa del municipi i disposa de serveis per gaudir-la en família o practicar-hi esports nàutics. Tot i això, mai perd el vincle
amb el seu entorn natural. A cada pas, la muntanya vigila des de l’horitzó. Però allà on el paisatge es torna més íntim, on la costa s’estreny i es fragmenta en petites cales amagades, és on es desplega la màgia autèntica d’aquest litoral. La cala Justell, la cala Bea o la cala d’Oques són refugis amagats que semblen fets per a aquells que busquen silenci i connexió. Amb accés sovint només a peu o per camins de terra, aquestes cales regalen moments de pau absoluta. No són només boniques: són llocs on el temps s’atura
I és aquí on entra en escena el sender litoral del Jonquet, autèntica columna vertebral d’aquest territori. Aquest camí ressegueix el litoral entre la platja de l’Almadrava i l’Hospitalet de l’Infant, i ho fa com si ballés amb la línia del mar. Al llarg del recorregut, el visitant descobreix cales salvatges, miradors naturals, trams de bosc mediterrani i penya-segats que cauen a plom sobre el blau. És un sender per viure’l amb calma, per caminar escoltant la natura i observar el contrast entre la roca, la vegetació i l’aigua.
El Jonquet és molt més que un camí: és una declaració d’intencions. És l’expressió d’una destinació que ha decidit conservar el seu tresor més valuós: el paisatge. En un món on moltes costes han estat devorades per l’especulació, aquí la natura continua sent la protagonista absoluta. És la que modela els espais, la que marca el ritme i la que dona sentit a l’experiència.
Aquesta aposta per la sostenibilitat i l’autenticitat es respira arreu: a la platja de l’Almadrava, amb el seu caràcter de poble mariner, als camins de ronda que uneixen cales discretes, als boscos del rerepaís que s’insinuen darrere cada racó costaner. L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors no és només un lloc per banyar-se; és un territori per descobrir amb tots els sentits, on el mar i la muntanya es donen la mà i conviden a una forma de turisme conscient, pausada, respectuosa.
Així, aquest litoral esdevé un refugi per a l’ànima. Un lloc on recuperar el vincle amb la natura i amb un mateix. On cada platja té una veu pròpia, cada cala un silenci únic i cada camí, una promesa d’aventura. Aquí, la natura no acompanya: lidera
n celler centenari amb una filosofia molt marcada que defineix el ˝Celler Masroig˝ en tradició, esforç i treball constant. Al ˝Celler Masroig˝ entenem el vi com un element imprescindible del nostre dia a dia. Els vins de la DO Montsant presenten unes característiques molt singulars, ja que provenen d’un paisatge i territori únics. Per aquest motiu aquí, al ˝Celler Masroig˝, trobareu la diferenciació, l’extraordinarietat i la senzillesa del que és bo, del que apassiona i del que convida a provar i degustar.
Al ˝Celler Masroig˝ us convidem a compartir experiències úniques que us faran aflorar els sentiments d’una manera sorprenent. Per fer-ho cal apreciar la terra i, sobretot, estar compromesos amb el territori d’una manera excepcional.
"Emocioneu-vos tots coneixent el territori de la comarca del Priorat i guardeu un record més en el vostre bagul de viatges" I és que al ˝Celler Masroig˝ estimem la terra i això es nota en cada vi i en cada activitat d’enoturisme de proximitat, ens acompanyeu a descobrir-ho?
Les activitats d’enoturisme són una manera original de conèixer el territori i aprofundir en el món del vi.
A Celler Masroig col·laborem amb altres empreses de la zona amb les que podeu fer una combinació perfecta, on la principal labor és crear experiències al voltant del vi, de les quals vosaltres podeu ser partícips.
Passar una bona estona és el que ens emportem de la vida, i a Celler Masroig preparem un grapat de propostes interessants perquè les gaudiu al 100%. Entre elles trobareu gastronomia, aventures, cultura, tastos... Amb l’enoturisme volem construir marca, una marca dedicada a les experiències més enllà del simple fet de beure vi.
Així doncs, no ho dubteu i camineu per les nostres vinyes i instal·lacions, conegueu l’evolució del nostre celler al llarg del temps: des dels trulls centenaris fins a la nau moderna de maceració carbònica.
˝Volem compartir amb vosaltres l’experiència de conèixer i assaborir un bon vi i tot el que l’envolta, fent de la vostra visita una vivència inoblidable˝
Descobriu un celler centenari, on podeu passar pels antics trulls subterranis de 1917 fins a la nova sala de botes. Trepitgeu la terra d’aquests vins i entendreu l’esforç i el treball que comporta, però sobretot, coneixereu la nostra forma de vida i el valor dels nostres vins.
• Els camps d’oliveres també formen part del nostre paisatge, i és important assabentar-se dels beneficis del seu fruit en la dieta mediterrània. L’oli d’oliva és un producte de gran qualitat i molt valuós, per aquest motiu se l’anomena raig d’or. Amb el nostre oli ˝LES SORTS˝ podreu endinsar-vos en la història i evolució del nostre molí i us explicarem com elaborem un oli d’oliva de qualitat Verge Extra i en podreu fer un tast.
Us obrim les portes perquè conegueu d’on venim i què fem d’una manera pròxima i afectiva. I us volem convidar a escollir l’activitat que més s’adeqüi al que estigueu buscant. Podeu triar entre una visita bàsica al celler o complementar-ho amb diferents paquets que oferim.
• De gastronomia: Complementa la nostra visita amb un dinar maridatge en un restaurant del Priorat, o combina el tast dels nostres vins i oli tot degustant la típica clotxa de les Terres de l’Ebre.
• De natura: El vi i el paisatge van sempre agafats de la mà i ens permeten complementar la visita enoturística amb diversos tipus d’excursions, des de rutes pels senders per la comarca del Priorat fins a una excursió en piragua pel riu Ebre.
• De cultura: Descobreix la nostra història juntament amb la història de les nostres comarques completant el teu dia amb una visita al Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat o al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova.
• De territori: Complementeu la vostra experiència DO Montsant i endinseu-vos a descobrir l’essència dels vins de la comarca del Priorat i Terra Alta. T’ajudarem a conèixer els vins de tres denominacions d’origen excepcionals.
També teniu altres opcions que podeu descobrir a la nostra web: https://cellermasroig.com/activitats/
Si les aventures i la fotografia t’apassionen igual que el vi, us brindem l’oportunitat de viure experiències fascinants. Mentre gaudim d’una copa a les mans, us volem ajudar a entendre com i per què el vi és un producte que desperta passions. Finalment, us comentem que al ˝Celler Masroig˝ disposem d'un espai habilitat d’autocaravanes, que tant els turistes de fora de Catalunya com els de casa, no dubten a fer-ne ús. És un servei totalment gratuït i és una bona manera de complementar l’estada a les terres del Priorat
Molt a prop d’Ascó, al marge del riu Ebre, emergeix la petita vila de Vinebre. Tot i que la seva activitat tradicional estava basada en l’agricultura, la proximitat a la central nuclear d’Ascó va fer que la seva economia fes un gir considerable. Molts pagesos van deixar les terres per entrar-hi a treballar i el sector serveis —centrat en l’hostaleria i la restauració—, va adquirir més pes. Malgrat això, l’activitat agrícola encara hi és ben present. Destaca l’olivera com a conreu principal, seguida de l’ametller, la vinya i els fruiters, sobretot presseguers i pereres.
D’altra banda, Vinebre compta amb diversos actius turístics i culturals. En aquest sentit, la vila organitza una gran varietat d’actes, entre els quals destaquen el Premi de Narrativa Ribera d’Ebre —que es lliura la darrera setmana d’agost, coincidint amb la Festa Major— i el Premi de Poesia Recitada de la Ribera d’Ebre —que se celebra un vespre del mes d’abril per gaudir de la millor poesia del territori. Pel que fa al patrimoni històric, aquesta petita vila amaga edificis templers, renaixentistes i modernistes i jaciments arqueològics dignes de ser descoberts. A més, el riu Ebre es converteix en el centre al voltant del qual giren nombroses propostes d’oci.
Ca Don Joan
Es tracta d’un espectacular palau renaixentista (s. xvi) amb una façana barroca L’edifici gira al voltant d’un pati interior porxat, que presenta unes reixes de ferro forjat amb una acurada decoració, parets enrajolades i uns medallons decorats amb
Jaciment ibèric de Sant Miquel
Església de Sant Joan Baptista
octogonal de pedra massissa on s’aprecia una inscripció en llatí dels noms dels germans Domènech i la data 1718. Precisament el pati, juntament amb l’escala monumental i les façanes, esdevenen els elements més destacats.
La família Domènech i Martí eren els propietaris de l’immoble. Dolores Castellví Domènech —la quarta generació i hereva— es va casar amb José de Martí Cardeñas, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, pintor i teòric —d’aquí que es conservin pintures i dibui xos signats per l’artista al fons de Ca Don Joan—. La filla del matrimoni es va casar amb el comte de la Torre de l’Espanyol i fou així com es convertiren en una de les famílies nobles de la Ribera d’Ebre.
Des del 2001 és propietat de l’ajuntament, qui es va encarregar de restaurar-lo. Actualment acull l’oficina de turisme i a les sales nobles s’organitzen exposicions temporals, conferències i concerts. També disposa d’una sala d’audiovisuals dedicada a la interpretació de l’assentament iberoromà de Sant Miquel.
Vinebre té una gran riquesa arqueològica: disset jaciments, entre els quals destaca el poblat iberoromà de Sant Miquel. Situat en un petit turó al costat del riu Ebre, es tracta d’un conjunt d’estructures que representarien una espècie de fortí que serviria per controlar el territori i el riu. S’ha comprovat l’existència de dos sistemes defensius ben diferenciats: un ibèric i l’altre, romà.
Estàtua de Sant Miquel
Ibers i conserva vestigis de construccions datades entre els segles ii aC i i aC. S’hi ha documentat un ampli ventall d’objectes, com ceràmiques, àmfores, vaixella o pesos de teler. D’entre totes les troballes, cal ressaltar una arracada navicular d’or i tres campanetes de bronze. El primer cap de setmana d’octubre se celebra el Cap de Setmana Ibèric, en el qual s’organitzen tallers, visites guiades per arqueòlegs, un berenar iber i una baixada de torxes fins al poble. Coincidint amb aquestes dates, també se celebra la Fira del Vimblanc, una festa dedicada al vi dolç tradicional de Vinebre i als productes locals. Aquesta fira nascuda l'any 2017 amb l’objectiu de recuperar l’ela-
Deixa't portar per la cultura i el patrimoni històric de Vinebre mentre gaudeixes del paisatge riberenc
la comunitat i l’escola del poble. S’hi poden trobar tastos de vins, tallers, concursos, música en directe, exposicions i parades de productes artesanals. Una de les activitats més destacades és la premsada de raïm a càrrec dels alumnes de l’escola Les Eres, que elaboren el seu propi vimblanc seguint mètodes tradicionals. L’acte, gratuït i obert a tothom, s’ha convertit en un referent cultural i festiu.
Dedicada a l’arcàngel sant Miquel, fou fundada per l’orde del Temple (s. xii). Després de ser destruïda a finals del s. xiii, es va reconstruir l’any 1312. Però amb l’abolició de l’orde del Temple, l’ermita passà a mans dels monjos cartoixans d’Escaladei, que van dur a terme una nova reconstrucció el 1680. A mitjan s. xix, la propietat de la planta baixa de l’ermita va recaure en el Bisbat de Tortosa, mentre que la de la part alta i els terrenys, en la vila de Vinebre. Anys després, durant la Guerra Civil espanyola, l’ermita fou cremada i el 1961 va ser restaurada amb el suport dels seus vilatans
En ressalta el porxo d’embigat de fusta, així com el campanar ceràmic de cadireta. A l’interior de la nau, els dos arcs apuntats acullen la imatge de sant Miquel, tot delimitant la zona de l’absis.
A l’exterior hi ha una zona amb taules i barbacoes des d’on es pot contemplar una vista panoràmica del riu Ebre
Conegut amb el nom de “lo Casino”, l’edifici que acull la Casa de la Vila és d’estil colonial i fou construït per l’indià Joaquim Veà i Miró (1904). Després de viure-hi uns anys, va marxar a Vilanova i la Geltrú i l’edifici va ser adquirit per la Societat Recreativa, que hi va instal·lar la seva seu a la segona planta, mentre que a la primera hi va fer el bar del poble. La planta baixa va albergar l’escola pública fins al 1977. A la dècada dels anys vuitanta del s. xx, la Societat Recreativa va fer fallida i l’ajuntament va comprar l’edifici i el va remodelar. Actualment, a la planta baixa hi ha un bar per a la gent gran de la vila.
És la casa natal del sant Enric d’Ossó i Cervelló, nascut a Vinebre i fundador de la Companyia de Santa Teresa de Jesús (1876). Les propietàries de l’edifici són les monges teresianes, qui l’han convertit en una casa-museu i ofereixen visites guiades Es tracta d’una construcció catalogada Bé Cultural d’Interès Local en què es conserven utensilis de l’època i objectes d’Enric d’Ossó, tant de la seva infància com de la seva etapa de seminarista.
Fundat per Enric d’Ossó (1904), aquest edifici modernista s’atribueix a l’arquitecte Bernardí Martorell, deixeble de Gaudí, i també ha estat catalogat Bé Cultural d’Interès Local. Consta d’un convent i l’escola gestionada per l’orde de les Teresianes. Aquesta construcció de dos pisos unifica la capella de Santa Teresa i les aules d’ensenyament. En destaca el relleu de la façana (1987), amb la imatge de Jesús que acull entre els seus braços un grup de vailets.
Gaudeix d’una ubicació privilegiada tant per l’entorn natural com per la història que l’envolta: molt a prop de l’embarcador fenici del s. vii aC i de l’assentament iberoromà de Sant Miquel i altres jaciments arqueològics. A més, s’hi han documentat nombroses espècies vegetals, diferents ocells i una gran diversitat d’espècies aquàtiques.
Des d’aquest espai surten diverses rutes a peu i en BTT i també es pot practicar la pesca i la navegació, ja que s’ofereixen sortides amb caiac pel riu Ebre.
La identitat de Vinebre està lligada al vimblanc, un vi dolç elaborat amb macabeu —antigament amb garnatxa blanca— que té un regust de mel molt apreciat pels seus vilatans. S’elabora deixant assecar el raïm a sol i serena fins que es converteix en pansa i fermenta. Després es premsa i passa per un procés de criança en botes de roure. Se li atribueixen propietats tòniques i digestives, ideal per prendre a les postres, després dels àpats o per berenar
Per a més informació:
La natura, la tradició, la cultura i la gastronomia s’agafen de la mà per fer d’Amposta un destí de referència. La capital del Montsià us ofereix natura en estat pur per gaudir-la des de les aigües del riu Ebre, en bicicleta recorrent paratges extraordinaris entre llacunes i arrossars o observant la seva magnífica fauna ornitològica a l’únic festival d’aquestes característiques que se celebra a Catalunya. A més a més, us brinda l’oportunitat de viure una experiència inoblidable: la festa al voltant de la sega tradicional de l’arròs i de degustar la cuina local al voltant d’aquest preuat producte.
La travessia per les aigües del riu Ebre amb el vaixell elèctric de La Perla d’Am posta es va inaugurar el passat dia 5 d’abril amb l’objectiu de descobrir la be llesa del patrimoni cultural i natural de la zona des d’una nova perspectiva. Durant 1 hora i 30 minuts, gaudireu d’un recorregut fascinant per la façana fluvial d’Amposta mentre coneixeu la seva història al llarg dels segles de la mà dels guies del vaixell. Navegareu riu amunt passant per sota del majestuós Pont Penjant —un dels símbols arquitectònics més representatius de la ciutat— i baixareu fins a arribar a l’illa de Sapinya, on us explicaran els secrets del conreu de l’arròs i la riquesa del Parc Natural del Delta de l’Ebre
En definitiva, un passeig en vaixell relaxant i tranquil que us acostarà a la història local mentre contempleu una gran diversitat d’ocells aquàtics i altres animals salvatges enmig d’un magnífic paratge natural de vegetació de ribera, amb canyissars, salzes i altres espècies que creixen vora el riu.
Horaris i reserves a: www.laperlacreuers.com
Tel. 694 252 312 info@laperlacreuers.com
Els amants del cicloturisme tindreu diferents opcions de rutes que us permetran conèixer l’entorn natural alhora que practiqueu el vostre esport favorit.
• Ruta del Camí de Sirga: un camí històric i centenari lligat a la cultura del riu Ebre i que l’acompanya fins a la seva desembocadura. Des de l’Oficina de Turisme d’Amposta i sempre mantenint el riu a la part esquerra, us adreçareu al passeig fluvial fins a arribar al km 0 del Camí de Sirga, l’inici del recorregut. Arribareu a la Sínia —una construcció utilitzada per elevar l’aigua del riu i regar els camps més propers—, passareu per l’illa de Sapinya i fareu cap a Balada, un petit nucli de població davant l’illa de Gràcia. Continuareu fins a Sant Jaume d’Enveja i arribareu al bosc de la Comandanta. Finalment, deixareu enrere el bosc fins a Migjorn, el punt final de la ruta.
• Ruta de les Llacunes al cor del delta de l’Ebre: aquest itinerari transcorre per una zona del Parc Natural del Delta de l’Ebre on la presència espectacular de diferents aus està garantida a qualsevol època de l’any. Descobrireu l’Encanyissada i la Tancada, hàbitat d’unes 300 espècies d’aus i flora autòctona. Amb inici a la Casa de Fusta, recorrereu tot el carril bici de l’Encanyissada fins al final i anireu en direcció a Sant Carles de la Ràpita i el Poble Nou. Seguireu per la carretera d’unió entre Poble Nou i la barra del Trabucador i, a l’últim tram, trobareu les
antigues salines de Sant Antoni i el mirador de la Tancada.
• Ruta de la Val de Zafán: una ruta que uneix l’interior de la Via Verda de la Terra Alta fins a Amposta. Aquest itinerari té una llargada de 130 km i transcorre des de la Puebla de Híjar fins al municipi de la Ràpita.
• Ruta EuroVelo 8: el gran corredor de la Mediterrània en bicicleta que uneix ciutats com Barcelona, Venècia o Atenes. Al tram que transcorre per Catalunya, enllaça la Jonquera amb Ulldecona i just al seu pas per Amposta, creua el Pont Penjant.
Els propers dies 19, 20 i 21 de setembre tindrà lloc una nova edició d’aquest festival ornitològic al Poble Nou del delta de l’Ebre, l’únic d’aquestes característiques que se celebra a Catalunya.
Cada any a finals de setembre —coincidint amb l’època de migració de moltes espècies d’ocells— el delta de l’Ebre, un dels espais naturals més rellevants de la Mediterrània occidental, es converteix en l’escenari del Delta Birding Festival. Esdevé un punt de trobada anual per a ornitòlegs i amants de la natura procedents d’arreu del territori i ofereix un programa d’activitats molt ampli i atractiu acompanyat d’una gran fira de productes i serveis al voltant de l’ornitologia.
Les instal·lacions de MónNatura Delta de l’Ebre, un espai gestionat per la Fundació Catalunya la Pedrera, acullen totes aquestes activitats, entre les quals destaquen:
• Conferències i presentacions de ponents de renom tant de l’àmbit nacional com internacional
• Gran fira comercial de primeres marques de fotografia, òptica, material per als amants de la natura i l’art...
• Col·loquis i taules rodones de debat
• Visites guiades a espais naturals del delta de l’Ebre
• Sortides ornitològiques i naturalistes en general
• Exposicions d’art i fotografia de natura
• Tours fotogràfics
• Projecció de pel·lícules i documentals
• Activitats i tallers per a famílies
Una cita ineludible per a ornitòlegs professionals i aficionats, naturalistes i famílies ecoturistes que busquen viure una experiència inoblidable en un entorn privilegiat.
XXXV Festa de la Sega
El diumenge 5 d’octubre tindrà lloc la XXXV Festa de la Sega d’Amposta al Restaurant de l’Estany – Casa de Fusta, al cor del delta de l’Ebre.
El tret de sortida de la festa es produirà a les 10.30 h i el matí s’omplirà d’activitats populars entorn de la sega tradicional de l’arròs. Entre tots els actes, cal destacar la distribució de garbes entre el públic assistent per part de la colla de plantadors, l’actuació de la xaranga Suc d’Anguila i Guardet Lo Cantador, la ballada de jotes per part de les dones de Deltebre o la trobada d’artesania de les Terres de l’Ebre i el Maestrat. A més a més, durant la festa es repartirà coc borratxo entre tots els assistents.
Es tracta d’una festa tradicional gratuïta i adreçada a tots els públics que dona a conèixer un ofici ancestral sovint poc conegut, sobretot per la gent de fora d’aquestes contrades.
Un any més arriben a Amposta – delta de l’Ebre les Jornades Gastronòmiques de l’Arròs. Enguany començaran el 5 de setembre i s’allargaran fins al 5 d’octubre. Aquesta nova edició reafirma l’èxit d’unes jornades que representen l’essència d’aquesta terra, les tradicions més arrelades, la cultura i l’economia que gira al voltant d’aquest producte tan respectat en el món gastronòmic.
Deixeu-vos sorprendre pels exquisits menús que els diferents restaurants han preparat tot combinant sabors, aromes i textures que, ben segur, delectaran els vostres paladars. Tota una experiència per als vostres sentits!
Restaurant l’Estany – Casa de Fusta Partida de l’Encanyissada, s/n 43870 Amposta · Tel. 977 26 10 26 · info@restaurantestany.com
Per a més informació visita www.turismeamposta.cat i segueix-nos a les xarxes socials (@turismeamposta).
A pocs quilòmetres de Lleida, Alcarràs floreix com un municipi ple de contrastos i atractius per als amants de la natura, la història i les activitats a l’aire lliure. Amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, Alcarràs lidera el cens agrícola català i, en època de floració, els seus camps es transformen en acolorides catifes.
Situat a la comarca del Segrià i banyat per les aigües del Segre, Alcarràs és un veritable mosaic de terres de regadiu que s’estenen des de la ribera dreta del riu Segre fins a les muntanyes del Coscollar i la serra Grossa. Aquesta riquesa paisatgística es deu a una xarxa hídrica excepcional, amb els canals de Pinyana i d’Aragó i Catalunya com a protagonistes. A més a més, les basses i pantans com el de l’Arròs i les basses de Don Laureà, de Teresa i de la Brisa asseguren el subministrament d’aigua fins i tot durant les èpoques més seques.
El desenvolupament d’Alcarràs està estretament lligat a la producció agrícola. No en va, encapçala la llista de municipis amb el cens agrícola més important de Catalunya. Els camps del municipi estan dominats per arbres fruiters com el presseguer, la perera i la
pomera, a més dels conreus de cereals. Aquesta activitat agrícola és la base de l’economia local i li confereix un en cant característic, especialment durant el període de floració dels arbres fruiters, quan el seu paisatge es transforma en un espectacle de catifes de colors. De fet, les rutes Alcarràs Florit són una oportunitat perfecta per conèixer de primera mà la bellesa d’aquest paratge amb la floració d’ametllers, presseguers, nectarines i platerines.
Els orígens d’Alcarràs es remunten a l’època islàmica, tot i que el municipi apareix documentat per primera vegada al segle xii. Durant aquesta època, un castell sarraí dominava la zona fins que va ser ocupat pels cristians. Al llarg dels segles, el territori va ser testimoni d’episodis històrics rellevants, com la guerra dels Segadors o la de Successió. L’antic castell —que havia estat un símbol d’aquesta història convulsa— va ser desmantellat a finals del segle xviii per construir l’església neoclàssica de la Mare de Déu de l’Assumpció, que avui és un dels punts d’interès del municipi. Construïda a la dècada del 1760, destaca per la seva façana d’estil barroc.
Descobert de manera fortuïta, el pou de gel data del segle xvii i és la darrera gran troballa del municipi. Situat al talús on conflueixen el carrer Vista Alegre i el carrer dels Timons, acaba de ser restaurat i està obert al públic des del passat 26 d’abril. El procés de neteja i consolidació a què va ser sotmès va posar al descobert restes de ceràmica, metall i cuir, un testimoni de l’ús que se’n va fer al llarg dels segles. Aquest tipus d’infraestructura va tenir un paper clau entre els segles xvii i xx abans de la comercialització dels refrigeradors elèctrics. S’utilitzava per conservar el gel durant llargues temporades i subministrar-lo a la població per a ús alimentari i mèdic. A més de constituir un exemple de l’arquitectura tradicional en matèria de conservació del gel, la seva restauració ha fet possible la urbanització d’un espai que coincideix amb l’antic nucli fundacional d’Alcarràs. D’aquesta manera, esdevé un nou actiu per entendre la vida preindustrial del territori i es projecta com un recurs cultural i turístic en un moment en què el patrimoni rural comença a rebre l’atenció que mereix.
El pou de gel s’ha convertit en el nou atractiu cultural del municipi
històric i cultural
Alcarràs compta amb la Ruta de Patrimoni, que recorre una sèrie de racons emblemàtics del municipi per tal de submergir-se en la història i la cultura local. Així doncs, a part de l’església parroquial, el trajecte descobreix indrets com l’Arxiu
Històric, la Biblioteca Joaquim Montoy o el Centre Cultural Lo Casino, espais dedicats a la memòria i la cultura. Edificis històrics com el Balneari, el Celler de cal Calistro i Ca l’Hereu, o el Mas de Volta i el Molí de Jaumetó parlen del passat agrícola i comercial de la vila.
Per als més curiosos, el Centre d’Interpretació del Món Rural permet explorar la rica tradició agrícola i ramadera del municipi amb una col·lecció de 350 eines i instruments històrics.
Altres punts d’interès són la Casa de Montagut, una masia del segle xviii que reflecteix l’arquitectura tradicional de la zona; l’ermita de Santa Anna; el castell de Montagut, d’origen sarraí i, tot i que actualment només en queden alguns vestigis, és testimoni de la història del municipi. Finalment, a pocs quilòmetres del nucli urbà, hi ha Vallmanya, una casa del segle xv que, després de passar per diversos propietaris, va anar a parar a mans de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, després del seu casament amb la filla del propietari.
L’alzina centenària —símbol del municipi que figura a l’escut oficial— és un indret de visita obligada. El camí senyalitzat que condueix al Pla de l’Alzina on s’ubica, entre camps de fruiters i cereals, ofereix una experiència tranquil·la i connectada amb la natura. D’altra banda, les basses de Sucs i Alcarràs són un espai natural protegit format per tres zones humides de petites dimensions corresponents a basses de reg d’origen seminatural, els anomenats pantans de Suquets de Baix i de l’Arròs. Es tracta d’una zona d’especial interès per als amants de l’ornitologia per la seva biodiversitat i la gran quantitat de poblacions d’ocells aquàtics que acull.
El municipi d’Alcarràs és un punt destacat del Camí Català de Sant Jaume, amb un tram que uneix Lleida i Aragó. Aquesta ruta és ideal per fer-la tant a peu com amb bicicleta i ofereix una gran diversitat de paisatges pintorescos del Segrià i una experiència cultural única. D’altra banda, els aficionats a l’automobilisme i el motociclisme poden gaudir de campionats i esdeveniments privats al circuit d’Alcarràs
Per a més informació:
Tel. 973 79 00 04
Lo Casino 973 79 57 00
patrimoni@alcarras.cat www.alcarras.cat
Alfarràs, situat al nord del Segrià, a tocar de la Noguera i banyat pel riu Noguera Ribagorçana, és una localitat de forta tradició agrícola i paisatges oberts que combinen horta, vinya i secà. La seva situació estratègica, a mig camí entre la plana de Lleida i el Prepirineu, li ha donat un caràcter obert i dinàmic.
El cultiu de la fruita dolça —especialment el préssec— és el tret d’identitat principal del municipi i ha esdevingut la raó de ser de la seva fira més emblemàtica. Aquest fruit, reconegut per la seva dolçor i qualitat, és resultat d’unes terres fèrtils i de la feina constant dels pagesos, que han convertit la fruita dolça en el segell d’Alfarràs.
El primer cap de setmana d’octubre, Alfarràs es vesteix de gala per acollir un dels esdeveniments més esperats de la tardor a les comarques de Ponent: la Fira del Préssec d’Alfarràs, que enguany arriba a la seva 29a edició. Aquesta fira no només és un aparador del millor préssec
Celebra la 29a Fira del Préssec on es combina: tradició, cultura i gastronomia
produït a les hortes del Segrià i la Noguera, sinó també un punt de trobada que combina gastronomia, cultura popular, activitats familiars i tradició.
La Fira del Préssec d’Alfarràs va néixer a mitjan dècada dels noranta, amb la voluntat de donar visibilitat a un producte que, any rere any, ha estat el motor econòmic i identitari del municipi. Amb el pas dels anys, la fira ha evolucionat fins a convertir-se en un autèntic festival del territori: un escenari compartit entre agricultors, visitants, famílies i amics que hi troben activitats per a totes les edats. La combinació d’espectacles, tallers i gastronomia ha fet que aquesta cita es consolidi com a referent dins el calendari de fires agroalimentàries de Catalunya.
Amb el pas dels anys, la fira ha evolucionat fins a convertir-se en un autèntic festival del territori: un espai de trobada entre agricultors, visitants, famílies i amics que hi troben activitats per a totes les edats. La combinació d’espectacles, tallers i gastronomia ha fet que aquesta cita es consolidi com a referent dins el calendari de fires agroalimentàries de Catalunya.
Un dels trets que fan singular la Fira del Préssec és el seu caràcter bianual. Aquesta periodicitat permet que cada edició arribi amb novetats, energies renovades i una programació cuidada al detall. Alhora, fa que l’esdeveniment sigui esperat amb més intensitat per part dels veïns i dels visitants, que saben que no es tracta d’una cita anual, sinó d’una ocasió especial que no poden deixar passar.
La Fira del Préssec d’Alfarràs és molt més que una mostra agrícola: és un homenatge a la pagesia, a la tradició i a la cultura popular. Amb gairebé tres dècades de trajectòria, continua sent un punt de trobada que uneix gastronomia, diversió i orgull de poble. Un esdeveniment que, en cada edició, manté viu l’esperit d’Alfarràs i convida a tothom a descobrir el sabor autèntic del seu préssec.
Enguany, la fira se celebra el 4 i 5 d’octubre i presenta un programa farcit de propostes:
El tret de sortida serà ben d’hora amb el XV Màster de Pesca a mosca del Noguera Ribagorçana, seguit d’una cercavila amb la Banda de Cornetes, Tambors i Majorets d’Alfarràs i la plantada de gegants davant l’església nova. A partir del migdia tindrà lloc la inauguració de la 29a Fira del Préssec d’Alfarràs.
Tot seguit, tindrà lloc el bateig de la Gegantona “Violeta” a càrrec de la Colla Gegantera i autoritats, presentat per Emun FM davant dels porxos de l’Ajuntament.
La tarda estarà dedicada a la gastronomia i la creativitat, amb propostes com: el taller infantil de cuina “Mans a la Massa”, la cuita del préssec i diversos tallers per a infants fins al vespre. La jornada clourà amb el ritme de l’Art Jazz Band.
El diumenge tindrà el mateix inici que el dia anterior, amb una jornada de pesca al Noguera Ribagorçana i una nova rua gegantera. Poc després, començarà una visita guiada amb tast al Celler La Gravera. Tot i això, el protagonisme serà per a la coca
de préssec de Pinyana més llarga del món, elaborada pel Gremi de Forners de Lleida. Durant el migdia s’oferirà una nova cuita del préssec i el lliurament del premi al millor treball de recerca en fruita dolça. A la tarda, la fira reprèn amb una xerrada sobre malbaratament alimentari, un nou showcooking de la cuinera Gessamí Caramés i l’actuació final de Lo Pau de Ponts. Durant els dos dies, la fira també oferirà tallers infantils, exposicions de fotografia, activitats de tirada de bitlles i tallers de ceràmica, fent de cada racó del municipi un espai viu
Situat a l’extrem septentrional del Segrià, el terme d’Almenar comprèn la vila del mateix nom, la caseria de la Bassa Nova —anomenada popularment el Cafetí— i l’antic terme de Santa Maria d’Almenar, on hi hagué Almenara la Vella. La seva activitat econòmica gira al voltant de l’agricultura. De fet, la terra conreada ocupa una mica més de tres quartes parts del terme i està regada pel canal de Pinyana i pel d’Aragó i Catalunya gràcies al bon nombre de séquies que se’n deriven. Destaca, en primer lloc, el conreu d’ordi, seguit del de blat de moro, l’alfals i els arbres fruiters, especialment els presseguers.
Almenara la Vella és la primera denominació d’origen àrab que apareix en documents antics fent referència a aquest municipi. Ubicada en un planell a l’extrem de migdia del terme, es creu que estava habitada per una reduïda població mossàrab. A principis del s. xi, després d’un temps de conquestes i saquejos, el castell d’Almenara la Vella fou destruït i abandonat. Els almoràvits —un antic poble islàmic originari del Sàhara— foren els qui bastiren la nova població d’Almenar, més al nord, i presidida pel castell, del qual actualment resten les ruïnes. Vers el 1145 el comte Er-
al comte Ramon Berenguer IV res, Almenara la Vella fou donada al prior de Santa Maria de Solsona.
En aquella època, musulmans i jueus convivien en harmonia, però no amb els cristians. Tanmateix, la població va passar per una època de mala convivència amb els jueus, i amb la presa definitiva del municipi per part del comte Ramon Berenguer IV, la convivència entre jueus i cristians va esdevenir perfecta. A partir d’aleshores van viure una època de prosperitat, gràcies a la qual es va encunyar la seva moneda pròpia, la pugesa, entre els segles xiii i xv.
Sembla ser que entre finals del segle xiv i principis del xv hi havia una forta presència de jueus i acomodats a la vila. L’aljama jueva —una mena de república o consell municipal format per gent gran, els avançats i caps de família— tenia els seus doctors o rabins. També disposaven d’una escola i codi jurídic propis. Però també va ser l’època de plena decadència dels jueus a tot Catalunya —per la pèrdua de riquesa i poder— i, finalment, els jueus que no es van convertir al cristianisme per ordre expressa dels Reis Catòlics van ser per-
històric els jueus no convertits no manifestessin els seus costums, tradicions, religió i llengua obertament per por de les dures represàlies. Per això hi ha tan pocs vestigis de la seva existència a la vila. Tot i això, en unes obres per a la construcció d’un garatge a pocs metres de l’ajuntament i l’església, han aparegut restes enterrades i en molt bon estat del que podria ser una mikve —banys rituals jueus— d’origen medieval.
Almenar es coneix com un poble castral, és a dir, construït sota l’empara del castell-residència dels senyors de la mateixa localitat. La fortificació primitiva fou la torre de senyals àrab que dona nom a la vila i devia estar situada on hi ha el castell dels Moros —més espaiós i apropiat a les necessitats del moment—, a l’exterior de les muralles i al cim del turó. Sigui com sigui, el castell va tenir una forta influència urbanística.
Un altre focus al voltant del qual va créixer la població va ser el vessant sud de l’església-fossar i ajuntament actual, probablement del segle xiv. Els carrers del Mig i de la Vila formaven una
la plaça Soldevila fins a la proximitat del castell. Es creu que les muralles seguien la configuració natural del turó defensiu on està edificat el municipi.
Església parroquial de Santa Maria. Aquesta imponent construcció reflecteix dues etapes constructives. D’una banda, la nau i la capçalera gòtiques del segle xiv i, de l’altra, el campanar de 60 metres d’alçada, que data del segle xviii. L’any 1740 es va modificar la planta gòtica i es va convertir en una singular estructura amb el campanar integrat a la façana, coronat fins al 1936 per un magnífic àngel giratori i que fou restituït en la restauració de l’any 1985. El Fossar. Era el cementiri vell que envoltava l’església i que va estar en funcionament fins al 1808-1816, quan es va construir l’actual cementiri. També formava part de l’antiga muralla i del conjunt defensiu de la vila. Avui en dia és un lloc de passeig i descans des del qual es poden contemplar les terres del Segrià, la Noguera i, si la visibilitat és bona, els Pirineus.
Casa de la Vila. Situada davant mateix de l’església, la construcció neoclàssica
compta amb una façana imponent en què destaquen unes columnes adossades amb bells capitells i data, aproximadament, del 1860. Es va edificar on hi havia l’antic edifici, enderrocat pel seu mal estat. D’aquest edifici primitiu es conserva la llòbrega presó i part d’una sitja.
El castell dels Moros. Actualment només es conserven despulles d’aquesta fortificació, tanmateix són un testimoni històric molt important. Com a terra fronterera en temps dels àrabs, se suposa que aquests hi tenien una torre darrere les runes actuals que utilitzaven de guàrdia o vigilància. De fet, els àrabs anomenaven aquestes torres almena i, per tant, al “lloc de l’almena” aviat es referirien amb el nom d’Almenar.
Plaça de l’Argolla. Estava considerada l’avantsala de l’església i un lloc de pas — abans l’únic— per accedir al temple i a la Casa de la Vila. Com a dada curiosa, cal esmentar que antigament un dels costums punitius era condemnar els reus de delictes menors o perjudicials als veïns a exhibir-se en un banc —que encara es conserva— d’aquesta placeta lligats a una argolla. De fet, fa pocs anys es va trobar aquesta argolla rovellada als baixos de l’ajuntament.
La vila d’Almenar ofereix un viatge per la història a través de monuments com la seva imponent església gòtica o les vistes privilegiades des del Fossar
Almenar amaga molts altres tresors que mereixen ser visitats i descoberts. Entre aquests destaquen: el Museu Casa Tonot i la Sala d’Exposicions Permanent, l’antic molí fariner (s. xvi), el pilaret del Xam, Soldevila —la principal porta d’accés a l’interior de la vila closa—, el Pouet de Gel, el mirador La Carnisseria, la bassa —l’antiga bassa d’abastiment d’aigua potable— i els dipòsits modernistes. Per als amants de la natura, la vila us ofereix la ruta del Camí del Riu. Amb un recorregut de 10 km pràcticament sense desnivell, podreu gaudir de dos espais ben diferenciats: el marge del riu Noguera Ribagorçana i l’Horta d’Almenar. A més, al llarg d’aquesta ruta trobareu diferents punts d’interès senyalitzats amb cartells explicatius amb l’objectiu de potenciar els valors del municipi i sensibilitzar respecte al medi ambient.
Per a més informació: AJUNTAMENT
D’ALMENAR
Telèfon 973 770 013 www.almenar.cat
A l’extrem sud de la comarca de les Garrigues trobem la Granadella, un municipi de llarga tradició agrícola en l’olivera i en la producció d’oli. La seva església —coneguda com la catedral de les Garrigues—, la seva història i el centre d’interpretació de l’oli són només alguns dels punts d’interès d’aquest poble típic garriguenc, però n’hi ha molts més. L’antic refugi de la Guerra Civil —visitable el dia que fan la reproducció dels bombardejos— i el seu entorn natural et sorprendran. A més, a l’estiu, el municipi és territori musical, amb diferents festivals de renom.
L’origen de la Granadella es perd en els annals de la història, ja que la vila ja gurava entre les 32 poblacions catalanes que en època romana gaudia del títol honorí c de municipium. Després va ser una fortalesa àrab que, una vegada recuperada, va esdevenir baronia i va començar a créixer al voltant del castell —del qual avui romanen alguns vestigis— i l’església cap al pla.
La Granadella és coneguda, principalment, pel seu oli d’oliva verge extra, considerat un dels millors de Catalunya. Els voltants del municipi són gairebé plens d’oliveres, amb més de 2.600 hectàrees conreades entre construccions de pedra seca, típiques d’aquestes contrades (marges, cabanes i altres estructures). La Granadella és un municipi amb més hectàrees d’oliveres que habitants (762) i on l’oli d’oliva no només és un producte de gran qualitat, sinó que també és un pilar de l’economia local i un orgull per als seus veïns.
Al Pla de la Vila, la plaça situada al centre del poble, es troba l’Ajuntament i el punt de reunió dels granadellencs i granadellenques. Molt a prop hi ha l’antic convent de Santa Maria, que ara és la seu del Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya, un espai d’impuls, projecció i reconeixement de les comarques oleícoles i on també es troba l’O cina de Turisme de les Garrigues Altes
El municipi també alberga el Museu de l’Oli de Catalunya, ubicat a la seu de la Cooperativa de la Granadella, que conté les instal·lacions i la maquinària originals del molí
fundat el 1920, que va quedar en desús des del 1986. L’adequació museogrà ca d’aquest conjunt patrimonial afegeix una funció cultural i vincula l’activitat productiva i comercial de la cooperativa amb els projectes de desenvolupament territorial relacionats amb l’oleoturisme
Visitar el molí del museu, comprar oli d’oliva verge extra varietat arbequina i fer un tast guiat d’olis de la mà del Centre de Cultura de l’Oli de Catalunya són uns imprescindibles de la Granadella.
A més, el primer cap de setmana de novembre se celebra la Fira de la Primera Premsada, una jornada dedicada a l’oli, l’art i la gastronomia que atreu visitants d’arreu per degustar els primers olis de la temporada Durant la festa, els visitants poden participar en tastos, conèixer el procés d’elaboració de l’oli i gaudir d’activitats tradicionals.
La Granadella disposa d’un patrimoni arquitectònic i cultural que es remunta a segles enrere. La seva església parroquial, Santa Maria de Gràcia, és una joia de l’arquitectura barroca, amb una façana imponent i un interior que impressiona per la seva grandesa i detalls artístics
Està ubicada molt a prop del Pla de la Vila i és coneguda com la catedral de les Garrigues per les seves dimensions, per la sumptuositat decorativa i pel seu disseny acurat. El campanar —de torre octogonal— és un dels més bells i majestuosos de les Terres de Ponent. L’any 2014 va ser declarada Bé
Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric. Per Setmana Santa, a l’església de Santa Maria de Gràcia té lloc la imponent escena del desclavament, precedida del cant del Miserere, una tradició immemorial del municipi.
Al nucli antic de la vila hi ha les restes de l’antic castell (1181), amb vestigis de les muralles i les sitges. A la vila closa també es troba el convent, la primitiva església de transició del romànic al gòtic i cases porxades amb decoració barroca i renaixentista. A la serra de Sant Antoni es troba l’ermita de Sant Antoni Abat, del segle xiv, amb un altar dedicat a la Mare de Déu de Montserrat de construcció recent.
Sabíeu que, després de Castelldans, la Granadella va ser el municipi garriguenc que va patir més els efectes de les bombes durant la Guerra Civil? Els granadellencs i granadellenques van rebre 20 atacs aeris per part de les tropes franquistes durant el període del 15 al 28 de desembre de 1938. Els bombardejos van provocar grans destrosses al poble, però van causar poques víctimes, ja que els veïns havien fugit del nucli i s’havien refugiat a les coves i els masos del terme.
A l’altre costat de la plaça, en direcció al Pou de la Cometa, una serra del vessant sud-oest del poble, hi ha un camí que porta a l’antic refugi de la Guerra Civil, que es pot visitar el dia que fan la reproducció dels bombardejos falangistes. El refugi del Molí de la Vila està considerat un dels búnquers antiaeris més grans de la comarca. Amb cabuda per a un centenar
de persones, per sobre té uns dos metres de roca, cosa que feia impossible que les bombes afectessin els qui s’hi trobaven refugiats.
Per als amants de la natura, la Granadella ofereix diverses rutes de senderisme i ciclisme que permeten descobrir el paisatge característic de les Garrigues. Les rutes passen per camps d’oliveres centenàries, construccions de pedra seca i miradors des d’on es poden observar vistes panoràmiques espectaculars de la comarca, per la qual cosa es pot complementar la visita oleoturística i cultural amb la natural.
El mirador de l’Ebre allarga la mirada riu avall des del coll de Bovera cap a la Ribera d’Ebre i el Priorat, mentre que el mirador dels Pirineus abarca un ampli paisatge des de l’ermita de Sant Antoni cap al nord. A prop de la Granadella es pot gaudir dels cims i la carena de la serra de la Llena, que separa les Garrigues del Priorat, el Montsant i les muntanyes de Prades, amb unes panoràmiques excepcionals.
Un altre tret identitari de la Granadella és el caràcter marcadament musical del municipi, especialment en els mesos d’estiu, amb diferents festivals de renom. Així, al juny té lloc Olea Terra, escenaris d’art, una proposta artística amb espectacles musicals combinats amb degustacions i tastos per unir patrimoni, paisatge, llenguatges artístics i cultura de l’oli. El tercer cap de setmana d’agost la Granadella és música en estat pur, amb el Festival de Música Popular i Tradicional Catalana. El 14 de setembre, per la Festa Major, també s’organitzen diverses activitats musicals que, des del Pla de la Vila, s’escolen pels carrers del municipi. També a l’estiu, durant diverses setmanes té lloc el Garrigues Guitar Festival mòria del granadellenc més internacional, el mestre Emili Pujol, una proposta que combina música clàssica, folklore i nous talents internacionals.
aquest municipi de les Garrigues ofereix una escapada perfecta per connectar amb la natura, la història i l’oleoturisme. Endinseu-vos a la Granadella i descobriu tots els seus encants i la cultura de l’oli d’oliva, un tresor que representa l’ànima d’aquest racó de Catalunya
Visitar el molí del museu, comprar or líquid verge extra d’arbequina i fer un tast guiat al Centre de Cultura de l’Oli de Catalunya , en me-
La Festa Major d’hivern se celebra per Sant Antoni (17 de gener) i coincideix amb la tradicional Festa de Quintos i Gitanos, dia en què es fa una cavalcada de carrosses que recorre la vila.
La Granadella és, doncs, un destí ideal per a tots aquells que busqueu una experiència autèntica i allunyada del turisme massicat. Amb la seva riquesa cultural, les tradicions arrelades i un paisatge natural únic,
Si busques un lloc tranquil, autèntic i envoltat de natura, apunta’t aquest nom: la Baronia de Rialb. Situada al nord de la Noguera, entre el Segre i el Montsec, és un d’aquells indrets que encara conserven l’encant de la vida rural i un municipi ideal per desconnectar, respirar profundament i descobrir el plaer de viure sense presses. Aquest no és un poble com qualsevol altre: aquí conviuen onze petits nuclis i masos escampats entre muntanyes, boscos i valls. Tot plegat forma un paisatge ple de natura i patrimoni que sorprèn a cada pas.
La Baronia de Rialb és coneguda com la terra de les 25 esglésies romàniques, moltes d’elles construïdes entre els segles XI i XIII, i constitueix una concentració patrimonial única, consagrant-se com el municipi amb més patrimoni romànic de Catalunya. Entre elles destaquen: Santa Maria de Palau, el monestir de Santa Maria de Gualter, Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre, Sant Serni de Bellfort, totes envoltades d’un entorn natural que multiplica el seu encant. Aquest llegat medieval reflecteix la importància estratègica i religiosa que el territori va tenir en èpoques passades.
Molts d’aquests temples estan units per rutes perfectament senyalitzades. La Ruta del Romànic de Baronia de Rialb permet fer un recorregut a peu, en BTT o combinant-lo amb visites guiades que expliquen històries i llegendes locals. Fer una excursió pels seus camins és com viatjar a l’edat mitjana, amb la sensació de trepitjar un patrimoni viu.
A més del patrimoni medieval, Baronia de Rialb amaga vestigis encara més antics. L’àrea del dolmen de Sòls de Riu, un sepulcre megalític de més de 4.000 anys, ofereix una finestra al passat prehistòric del territori i es pot visitar a través de senders que permeten gaudir alhora del paisatge i de la història més remota de la Noguera.
Quan arribes al pantà de Baronia de Rialb, entens per què molts el descriuen com un mar tranquil enmig de la muntanya. Amb més de 1.400 hectàrees i 400 hectòmetres cúbics de capacitat es posiciona com el segon embassament més gran de Catalunya i ocupa part del territori de Baronia de Rialb i d’altres municipis veïns.
Tot i la seva magnitud, el que més sorprèn és la serenitat que transmet. Les aigües blaves reflecteixen el cel i les muntanyes, i els marges, coberts de boscos, li donen un aire gairebé bucòlic.
També és un espai idoni per dur a terme activitats a l’aire lliure, com:
• Esports nàutics: caiac, paddle surf o barca. L’aigua tranquil·la permet gaudir-ne tant si ets principiant com si tens experiència.
• Pesca recreativa: ideal pels amants de la pesca de truites de riu.
• Banys d’estiu: zones habilitades per refrescar-se i passar el dia en família quan el sol apreta.
Però el pantà no és només aigua. Els voltants estan plens de camins i senders que permeten gaudir del paisatge des de diferents perspectives. Hi ha rutes curtes i accessibles, ideals per fer amb nens, i altres més llargues que porten a miradors espectaculars amb
vistes al Montsec o a les serres de la Noguera.
Un dels moments més màgics és la posta de sol: els tons rogencs i daurats es reflecteixen a l’aigua, transformant l’ambient en un escenari de pel·lícula.
El pantà també té un paper rellevant en la vida del territori. Molts veïns recorden com, abans de la seva construcció a finals del segle XX, la vall estava plena de camps i masies. Avui, aquest embassament és un símbol de modernitat i un atractiu turístic de primer nivell.
Si hi ha una manera de conèixer bé un territori, és a través del seu menjar. A la Baronia de Rialb, la gastronomia és un reflex directe de la seva essència: muntanya, tradició i producte local.
Els plats de caça són un dels sabors més característics de la zona: senglar guisat, conill amb bolets o llebre amb salsa de vi negre, receptes que evoquen la cuina tradicional. A la tardor i a l’hivern, sopes calentes i estofats de xai són ideals per cuinar a casa després d’una excursió. Un altre sabor autèntic és la truita de riu, que antigament era habitual a les taules dels pobles de muntanya. Aquesta es pot cuinar de moltes maneres: a la graella, fregida amb ametlles o amb un toc d’herbes de l’entorn. És un plat que connecta direc-
tament amb la natura i amb la pesca de truites als rius del municipi.
Però si hi ha un producte que defineix Baronia de Rialb, és la tòfona. Aquest tresor de la terra ha convertit el municipi en un referent per als amants d’aquest producte. Encara que avui, malauradament, no es pot menjar al poble, ja que no hi ha cap restaurant en actiu, els menús creatius i les receptes tradicionals que podeu cuinar a casa permeten viure un autèntic festival de sabors: ous remenats amb tòfona, carns estofades, arrossos aromàtics o postres amb un toc sorprenent.
I, evidentment, un bon àpat necessita un bon vi. Al municipi, la copa es pot brindar amb vins de la DO Costers del Segre — que es poden adquirir a l’oficina de turisme del municipi—, que destaquen per la seva personalitat i mariden a la perfecció amb la cuina de muntanya. Negres potents per acompanyar guisats, blancs frescos per a plats més lleugers i rosats per a trobades informals: cada ampolla ofereix una experiència diferent.
La Baronia de Rialb és també un destí ideal per a qui vol viure l’experiència completa i quedar-s’hi a dormir. El municipi disposa d’una àmplia xarxa de cases rurals, masies i allotjaments amb encant, restaurats respectant la tradició.
Dormir en aquests espais és molt més que allotjar-se: és conèixer l’hospitalitat dels locals, sentir l’olor de llenya o despertar-se amb el cant dels ocells i la llum natural entrant per la finestra. Algunes masies ofereixen activitats complementàries com tallers de cuina, visites guiades al patrimoni romànic o experiències de turisme actiu. Tant si vens amb parella com amb família o amics, trobaràs opcions adaptades a totes les necessitats: des de cases íntimes fins a grans masos preparats per a grups nombrosos.
Un destí per viure’l a foc lent
La Baronia de Rialb no és un lloc per veure’l en un sol dia ni amb presses. És un indret perfecte per a qui busca fugir de la rutina i retrobar la calma. Però també ofereix activitats i propostes que entusiasmen famílies, parelles i grups d’amics. Tant si hi passes un cap de setmana com una estada més llarga, el poble té aquella màgia que fa que vulguis tornar-hi.
Per a trobar més informació podeu trucar al 973 460 234 o visitar l’oficina de turisme, ubicada al Monestir de Santa Maria de Gualter
Per a més informació: AJUNTAMENT DE LA BARONIA DE RIALB ajuntament@baroniarialb.cat Tel. 973 460 234
“Situada en una ubicació privilegiada entre les muntanyes del Pirineu lleidatà, la Seu d’Urgell és una ciutat mil·lenària carregada d’història, cultura i paisatges espectaculars. La capital de l’Alt Urgell s’ha convertit en una destinació turística de primer ordre tant pel patrimoni artístic i monumental, com pel natural, gastronòmic i la seva oferta esportiva i de lleure. Descobreix els principals atractius que aquesta ciutat, parada imprescindible dels Pirineus, té per oferir-te”
a Seu d’Urgell és la ciutat més poblada dels Pirineus catalans. Es troba enmig d’una plana sota la serralada pirinenca i els contraforts del Cadí i forma part de la comarca natural de l’Urgellet, que conjuntament amb Andorra era el territori originari del comtat d’Urgell.
L’origen de la Seu d’Urgell es remunta al poblat d’Arse d’Urgui, datat a l’edat del bronze final (1200-700 aC) i situat a l’actual emplaçament de Castellciutat. Aquest punt era una estratègica cruïlla de camins, entre les valls del Segre i de la Valira. Se-
gles més tard, els romans van bastir en el mateix indret la ciutat d’Orgellia i, després de la destrucció que va provocar l’exèrcit sarraí a finals del segle viii, la població va ser reconstruïda. Els segles xi i xii van ser els de màxima esplendor de la ciutat, a partir de la injecció econòmica procedent del cobrament de les paries resultants de l’expedició militar del comte Ermengol I d’Urgell a Còrdova.
Un passeig pel nucli antic de la Seu d’Urgell transporta els visitants a una altra època. Els seus carrers empedrats
i els edificis antics conserven el caràcter medieval que defineix la ciutat.
Al carrer dels Canonges, el més antic de la població, es pot passejar sota els porticons i admirar alguns dels edificis, com Ca l’Armenter, residència de la família del papa Luna. També val la pena passar pel carrer Major, en el qual hi ha cases senyorials i equipaments curiosos com la Bladeria, on es mesuraven els grans. El barri de Capdevila és un petit laberint de carrers estrets. Per la seva part, el passeig Joan Brudieu, un dels carrers més emblemàtics de la ciutat, és el lloc perfecte per gaudir d’un cafè a l’aire lliure o degustar la cuina local.
Però si hi ha un símbol important de la Seu d’Urgell aquest és la catedral de Santa Maria, el monument de referència de la localitat, determinant en els seus orígens i cabdal en el seu tarannà com a ciutat. I és que el municipi és també la seu del des del segle v i inclou part de la demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra.
catedral de Santa Maria va ser consi és una impressionant obra arquitectònica que destaca per la bellesa de les seves formes romàniques.
l’única catedral romànica que es conserva a Catalunya. El claustre adjacent —al costat del qual hi ha l’esglé, també d’estil romànic— és un espai tranquil on els visitants poden gaudir de la pau i la serenitat que emana d’aquest recinte històric. A més, dins de la catedral es troba el Museu Diocesà, que alberga una col·lecció d’art religiós, en què destacaquen obres d’època medieval.
Cada dimarts i dissabte, la ciutat acull el mercat setmanal, un dels més antics de Catalunya. Aquest mercat —que té lloc a la plaça Patalín— atreu visitants de tota la comarca, que venen a comprar productes frescos de proximitat, com formatges, embotits i hortalisses. I és que la Seu d’Urgell és coneguda per la seva llarga tradició formatgera. El Formatge Urgèlia —amb Denominació d’Origen Protegida— és una de les joies gastronòmiques de la comarca. Els visitants poden aprofitar per visitar alguna de les formatgeries locals, com ara la Cooperativa Cadí, on es pot conèixer el procés d’elaboració d’aquest formatge tan especial i, per descomptat, degustar-lo. La Fira de Sant Ermengol —que té lloc el tercer cap de setmana d’octubre— també és una bona ocasió per tastar l’oferta de formatges artesans del territori. Durant aquests dies, els carrers de la ciutat s’omplen de festa, artesania, música i cultura. Al juny, se celebra el Mercat Medieval, amb productes dels Pirineus, actuacions i decorats que transformen el carrer dels Canonges Si visites la Seu durant l’estiu, no pots perdre’t el Festival de Música Antiga dels Pirineus. Aquest esdeveniment cultural
ofereix concerts de música medieval, renaixentista i barroca en espais tan emblemàtics com la catedral. El festival és una oportunitat única per gaudir de la música en un entorn històric i afegeix una capa més d’encant a la visita.
Per als amants dels esports i les activitats a l’aire lliure, el Parc Olímpic del Segre és una visita obligada. Aquest complex esportiu va ser construït per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i es troba a la vora del riu Segre. Aquí es poden practicar esports d’aigües braves com el ràfting, el piragüisme i el caiac en un entorn segur i controlat. A més, el parc és un lloc ideal per passejar, fer senderisme o simplement gaudir de l’aire fresc i pur del Pirineu. A la Seu d’Urgell també hi ha dos centres que ofereixen tots els serveis relacionats amb la pràctica de l’hípica: escola, lloguer i venda de cavalls, doma, etc.
A poca distància de la capital de l’Alt Urgell es troba el majestuós parc natural del Cadí-Moixeró, un dels espais naturals més grans de Catalunya. Aquest parc ofereix una gran varietat de rutes de senderisme i excursionisme per a tots els nivells, des de caminades tranquil·les fins a ascensions més exigents. Els amants de la natura poden gaudir de vistes espectaculars dels Pirineus, així com de la flora i fauna autòctona. Durant els mesos d’hivern, el parc també és un lloc ideal per practicar esports de neu com l’esquí de fons
La Seu d’Urgell és molt més que una ciutat pirinenca; és un lloc on es combina la riquesa patrimonial amb la bellesa natural del seu entorn. Tant si ets un apassionat de la història com si busques una escapada activa en plena natura, la Seu t’ofereix una experiència única i autèntica. Amb una oferta cultural i gastronòmica variada, aquest racó del Pirineu esdevé una parada imprescindible en qualsevol ruta per Catalunya i en qualsevol època de l’any TURISME LA SEU D’URGELL Tel. 973 35 15 11 info@turismeseu.com www.turismeseu.com
Plaça dels Oms, 1 25700 LA SEU D’URGELL Tel. 973 350 010
firasantermengol@aj-laseu.cat
17 TARDA 18-19 OCTUBRE 2025
La Seu d’Urgell es prepara per acollir, del 17 al 19 d’octubre, una nova edició de la Fira de Sant Ermengol, la fira documentada més antiga de la península Ibèrica.
Els primers testimonis escrits daten de l’any 1048, quan ja era un punt neuràlgic per a pagesos, ramaders i comerciants. En els seus primers segles, la trobada se celebrava al voltant de les festivitats religioses de la Mare de Déu d’Agost i de Sant Miquel, al setembre. La seva ubicació estratègica a la confluència de camins comercials entre la plana de Lleida i les terres andorranes va afavorir que la Seu d’Urgell es convertís en un important centre de comerç i intercanvi cultural al Pirineu. Durant l’edat mitjana, el certamen era multisectorial i incloïa mercats de bestiar, intercanvis agrícoles i productes d’artesania local. La seva importància econòmica i social va ser fonamental per al desenvolupament de la ciutat i la seva comarca.
Amb el pas dels segles, l’esdeveniment va experimentar diverses transformacions. Al segle XIV, es va traslladar la celebració a la festivitat de Tots Sants, i a partir d’aquell moment va començar a adoptar el nom actual de Fira de Sant Ermengol en honor al patró de la ciutat. Aquest
canvi va reforçar el vincle entre la celebració i la identitat local.
Als segles XIX i XX, la cita va continuar evolucionant i adaptant-se a les noves realitats econòmiques i socials. Va incorporar nous sectors i activitats, preservant sempre la seva essència com a espai de dinamització econòmica i cultural.
Un dels moments més destacats de la història recent va ser la creació, l’any 1994, de la Fira de Formatges Ar-
tesans del Pirineu. Aquesta iniciativa va donar a la celebració una identitat pròpia i singular, centrada en la promoció i divulgació dels formatges artesans de la regió. Des de llavors, el certamen ha anat creixent en nombre de participants i visitants, consolidant-se com a referent del sector.
La Fira de Sant Ermengol 2025 arriba carregada de novetats importants que donaran una nova fesomia a la ciutat durant el cap de setmana. L’Autofira i la
“Prop d’un mil·lenni d’història converteix
la Fira de Sant Ermengol en una de les cites més emblemàtiques del Pirineu”
mostra de vehicles clàssics es traslladen al tram comprès entre l’avinguda Pau Claris i la plaça Joan Sansa, integrant-se al cor urbà i fent-les més accessibles per als visitants. A més, la venda ambulant tindrà lloc al carrer Llorenç Tomàs i Costa, mentre que la Fira d’Entitats es recuperarà a la plaça de les Monges, fent valdre el ric teixit associatiu de la Seu.
La programació d’aquesta edició inclourà deu espais temàtics: la fira de formatges, el mercat d’artesania, l’oferta de productes de proximitat, food trucks, automoció, entitats, activitats infantils amb la Fira Xica i diverses propostes culturals i comercials.
Un dels moments més esperats serà el lliurament del Premi Amiga del Formatge 2025, que enguany reconeix la tasca de l’Escola Agrària del Pirineu en la formació de nous professionals i en el foment del relleu generacional dins de la ramaderia i la producció de formatges artesans. Aquesta institució combina coneixement teòric i pràctic, amb tallers, laboratoris i activitats a les explotacions locals, assegurant que les tradicions formatgeres es transmetin amb rigor i passió. La seva trajectòria exemplifica com l’educació pot esdevenir un motor de conservació cultural i desenvolupament econòmic. També es lliuraran mencions honorífiques a persones que han jugat un paper clau en la difusió i consolidació del sector. Entre elles, Nati Valls, formadora i divulgadora, que ha dedicat anys a ensenyar a petits i grans la riquesa i la diversitat dels formatges pirinencs, combinant història, tècnica i gastronomia. També serà reconegut Jesús Aranburu, artesà formatger amb una trajectòria lligada als inicis de la fira, que ha contribuït a preservar mètodes tradicionals i a impulsar la identitat gastronòmica del territori.
La convidada especial d’aquesta 31a edició serà la formatgeria gaditana “Quesos La Covacha”, que celebra deu anys de trajectòria i destaca per la seva feina de preservació de la cabra “papoya”, una raça en perill d’extinció. La seva participació simbolitza la voluntat del certamen d’establir vincles entre territoris i compartir coneixement, reforçant el caràcter cooperatiu i obert del sector.
La Fira de Sant Ermengol és molt més que un mercat: és una gran celebració ciutadana que transforma la Seu d’Urgell en un escenari de festa, cultura i gastronomia. Durant tres dies, els carrers i places del centre es converteixen en un entramat d’activitats per a tots els públics, amb un ambient vibrant que combina música, art, entreteniment i tradició.
Els més petits tenen un espai propi amb la Fira Xica, on poden explorar l’univers formatger a través del joc, tallers creatius i demostracions didàctiques.
La gastronomia és el fil conductor de l’experiència. La mostra de formatges ofereix degustacions guiades per artesans experts, que expliquen els processos de producció, les particularitats de cada raça i les tècniques heretades de generació en generació.
Les caravanes gastronòmiques —food trucks— amplien l’oferta culinària amb plats innovadors que combinen ingredients locals amb propostes internaci-
Trobaràs tota la informació a la pàgina web
onals, que permet als visitants gaudir d’una experiència completa.
Els espais culturals i musicals aporten dinamisme al conjunt: concerts de música tradicional i moderna, representacions teatrals itinerants, cercaviles i animació al carrer creen un ambient festiu que convida a passejar i viure la festa.
Amb gairebé un mil·lenni d’història, la Fira de Sant Ermengol demostra que les tradicions poden ser impulsos de futur. L’esdeveniment combina la preservació del patrimoni arquitectònic i cultural amb la innovació gastronòmica i el dinamisme econòmic.
Aquest octubre, la Seu d’Urgell esdevindrà novament la capital pirinenca del formatge, un punt de trobada per a professionals, amants de la gastronomia i famílies. La celebració no només commemora el passat, sinó que consolida el present i projecta el futur, fent viure la història, la cultura, la festa i la gastronomia amb els cinc sentits
ituat a tan sols 200 metres del centre històric de la Seu d’Urgell, el Parc Olímpic del Segre és una instal·lació excepcional que combina l’esport, la natura i la tecnologia avançada per oferir experiències inoblidables als amants del turisme actiu. Des del ràfting fins al piragüisme, l’open kayak, l’stand-up paddle i l’hidrotrineu, aquest parc té alguna cosa per a tothom, oferint una àmplia gamma d’activitats per a tots els gustos i nivells d’habilitat. Amb una infraestructura dissenyada per garantir la màxima seguretat i confort, el Ràfting Parc és el lloc perfecte per gaudir d’aventures aquàtiques i molt més
El ràfting és una de les activitats estrella i de les més emocionants que es poden practicar al parc. Amb descensos col·lectius guiats pel canal olímpic d’aigües braves, els participants poden experimentar la força i l’adrenalina de navegar per ràpids, sempre amb la màxima seguretat i confort. Aquesta activitat inclou tot el material necessari, com ara vestits i botins de neoprè, casc i armilla salvavides. Els guies asseguren que tothom, des de principiants fins a experts, pugui gaudir d’una aventura segura i emocionant
El piragüisme ofereix la possibilitat de navegar amb caiac (d’una plaça) o canoa canadenca (de dues o tres places) pel canal d’aigües tranquil·les de 800 metres. Aquesta activitat és apta per a totes les edats i també inclou tot el material necessari per garantir la seguretat i el confort dels participants. Per als que busquen una experiència més adrenalítica, l’open kayak permet un descens guiat en un bot pneumàtic individual o en parella pel canal olímpic d’aigües braves
L’stand-up paddle (SUP) és una activitat relaxant, però també un bon entrenament per a l’equilibri i la força. Aquesta modalitat d’esport aquàtic permet navegar dempeus sobre una planxa de paddle surf pel canal d’aigües tranquil·les, una activitat ideal per a majors de 6 anys. Per als més atrevits, l’hidrotrineu proporciona una dosi addicional d’adrenalina. Equipats amb un petit trineu aquàtic, els participants naveguen pels ràpids del riu amb una sensació de velocitat única.
El Parc Olímpic del Segre no es limita només a les activitats aquàtiques. També compta amb un rocòdrom espectacular per a la pràctica de l’escalada, amb tot l’equipament necessari i monitors qualificats per garantir la seguretat. A més, el parc ofereix rutes i circuits de BTT amb més de 1.000 km senyalitzats i adaptats a tots els nivells. Pedalar a través de paisatges espectaculars fa que cada sortida sigui una aventura inoblidable.
La seguretat és una prioritat al Parc Olímpic del Segre. Amb un cabal d’aigua regulat i un equip de monitors qualificats, totes les activitats es desenvolupen en un entorn controlat per garantir una experiència satisfactòria i inoblidable. El material esportiu és netejat i desinfectat amb cura i les instal·lacions compten amb vestidors i dutxes per al confort dels visitants.
El Parc Olímpic del Segre compta amb una sèrie d’elements tecnològics avançats que asseguren i faciliten la pràctica
esportiva. Els remuntadors mecànics, la minicentral hidroelèctrica de bombeig i turbinació i el sistema d’higienització i assecament de material esportiu són només algunes de les innovacions que fan d’aquest parc una instal·lació de primer nivell. A més, l’entorn de jardí i els canals esportius proporcionen un marc incomparable per a totes les activitats.
El Parc Olímpic del Segre de la Seu d’Urgell és molt més que un lloc per a esports extrems; és un espai on la natura i l’esport es combinen per oferir experiències úniques i memorables. Tant si busques emocions fortes com si prefereixes activitats més relaxades, aquest complex té alguna cosa per a tothom. La bellesa del paisatge i la varietat d’activitats fan que sigui una destinació imprescindible per a qualsevol amant de l’aventura i la natura. No deixis passar l’oportunitat de visitar el Parc Olímpic del Segre de la Seu d’Urgell, així que agafa la tovallola i el banyador i visita aquest lloc on l’emoció i la diversió estan assegurades! El Parc Olímpic del Segre ofereix un conjunt d’espais i activitats
Cada mes d’octubre, Olesa de Montserrat es prepara per viure un dels moments més esperats de l’any: la Festa dels Miquelets. Durant uns dies, la vila es transforma en un escenari històric que reviu els fets del segle XVIII, quan Catalunya patia les conseqüències de la Guerra de Successió. Carrers, places i parcs s’omplen de pólvora, música i ambient barroc, convidant veïns i visitants a viure un viatge apassionant en el temps.
L’origen de la festa es remunta a l’any 2008, amb el Memorial 158. Aquell projecte, fruit d’una recerca històrica, on es van recuperar els noms dels soldats austriacistes enterrats a Olesa durant el conflicte, entre ells, dos olesans. El memorial es va concebre com un acte solemne de record i dignitat, però amb els anys va créixer fins a transformar-se en una celebració capaç d’implicar tot el poble. El 2015, la Festa dels Miquelets ja comptava amb un reconeixement oficial, declarada Festa d’Interès Local. Avui, més de 10.000 visitants, una vuitantena de recreadors d’arreu d’Europa i tot un poble, participa en una festa que ha esdevingut un referent en recreacions històriques a Catalunya.
Durant els dies 17, 18 i 19 d’octubre Olesa de Montserrat canvia de pell. El casc antic es transforma en un mercat barroc amb artesans i acull dos campaments —un de civil i un de militar— que mostren la vida i els costums del segle XVIII. A més, els carrers i les places esdevenen escenaris d’espectacles i representacions històriques. El Consell de Guerra de 1714, dramatitzat a l’interior de l’església parroquial, mostra al públic les intrigues i tensions d’aquells mesos convulsos. Un cop finalitzat aquest espectacle, se celebraran els parlaments de les autoritats i les salves. I més tard, a les 18 de la tarda, tindrà lloc La Gran Batalla al Parc dels Estricadors, sens dubte, un dels moments més espectaculars: recreadors uniformats, formacions militars, trets de fuselleria i fum de pólvora omplen l’aire, emocionant els espectadors.
L’endemà, diumenge, els carrers del nucli antic acullen la Batalla Urbana, que culmina amb l’ajusticiament teatral del capità enemic. Tot plegat és una barreja d’emoció i rigor històric que fa de la festa una experiència didàctica i alhora vibrant.
La Festa dels Miquelets, però, no és només bèl·lica. Els campaments civils i militars són espais vius on els recreadors mostren com era el dia a dia al segle XVIII: els vestits, les armes, els utensilis domèstics i les feines de cada dia. Un al-
tre dels punts més destacats és el mercat barroc, amb parades d’artesans i oficis tradicionals, que és un reflex de la vida quotidiana de fa tres segles.
Coneix la resistència i elvalordelsMiquelets mentre els carrers d’Olesa es transformen en un espectacular escenari del passat
La programació també s’adreça a les famílies. Hi ha tallers infantils, sessions de contes i jocs tradicionals perquè els més petits puguin viure la història d’una manera propera i divertida. Aquesta combinació fa que la festa sigui apta per a tots els públics, des dels apassionats de la història fins a les famílies que busquen gaudir d’un cap de setmana únic.
La Festa dels Miquelets no només es viu amb la vista i l’oïda, també es degusta. La gastronomia hi té un paper fonamental, amb dues grans protagonistes: la fira de tast i el sopar popular
La fira de tast, tindrà lloc el diumenge d’11 a 14 h, i reuneix comerços locals que ofereixen productes de proximitat com: vins, formatges, embotits, conser-
ves i dolços. Aquesta és una oportunitat única per descobrir la riquesa gastronòmica del Baix Llobregat. Però el moment més esperat arriba el dissabte a la nit, amb el sopar popular al parc del Porxo de Santa Oliva. El menú té com a plat estrella el tradicional porc rostit, servit amb el bol dels Miquelets —una peça de col·lecció que cada any estrena un disseny exclusiu—. El sopar no és només gaudir del menjar: és un punt de trobada, un espai on veïns i visitants comparteixen taula, converses i música en directe, consolidant l’esperit comunitari de la festa.
La Festa dels Miquelets no s’atura en la recreació. Amb els anys, s’hi han afegit jornades de recerca històrica, conferències i exposicions que aporten un context més ampli al públic. Entre elles destaquen mostres de gravats, estudis sobre el setge de Barcelona i activitats acadèmiques que donen un valor afegit al conjunt
Tel 93 778 00 50
ajuntament@olesademontserrat.cat www.olesademontserrat.cat
L’Olesa Fosca del 1700
• Itinerari nocturn amb històries sorprenents i misterioses.
• Divendres dia 10: a les 22 h. L’Olesa del 1714
• Ruta dramatitzada sobre la vida quotidiana al segle XVIII.
• Dissabte dia 18: a les 12 h i 16.30 h / Diumenge 19: a les 12 h.
Olesa de Montserrat i la Guerra de Successió
• Com van viure els olesans el conflicte.
• Dissabte dia 18: a les 10.30 h i 16 h. Diumenge dia 19: a les 10.30 h.
La Festa dels Miquelets (Infantil)
• Ruta pensada per a nens de 3 a 12 anys, acompanyats per personatges del segle XVIII.
• Dissabte dia 18: a les 11.30 h i 16.30 h
Informació important:
• Cada visita té una durada aproximada d’una hora i comencen al Punt d’Informació (Plaça Nova).
• El recorregut és circular i les places són limitades.
• Inscripcions prèvies en línia o al Punt d’Informació.
Compra la teva entrada a: www.lafestadelsmiquelets.cat
En un enclavament excepcional, a tan sols mitja hora de Barcelona i la platja i a poc més d’una hora d’estacions d’esquí del Pirineu, s’alça Aiguafreda. Sota l’empara del Parc Natural del Montseny i a tocar dels Cingles de Bertí (PEIN), aquest paisatge privilegiat dota el municipi d’unes característiques úniques que el converteixen en un referent de primer ordre en el món excursionista i esportiu català. A més del seu atractiu natural, el terme municipal d’Aiguafreda també disposa d’un esplèndid patrimoni cultural que testimonia la rica història que li ha donat vida des de l’època prehistòrica.
Aiguafreda és una vila de transició entre les comarques d’Osona i el Vallès Oriental. De fet, el febrer de 2025 es va produir el canvi oficial de comarca i des d’aleshores ha esdevingut un nou municipi osonenc. Així doncs, es podria dir que representa la porta d’entrada tant a Osona com a la Catalunya Central Situat a l’extrem nord-occidental del massís del Montseny i al marge esquerre del Congost, entre la riera d’Avencó i el torrent de Martinet, bona part del municipi es troba protegit pel Parc Natural del
Montseny, que forma part de la xarxa mundial de reserves de la biosfera de la UNESCO en el marc del programa MAB (Man and Biosphere) des del 1978.
Queda palès, doncs, que l’entorn natural constitueix un dels atractius més destacats del terme. De fet, prop d’un 80% de la seva superfície està coberta de boscos, principalment de pi blanc i pi pinyer, però també d’alzina als vessants de la vall d’Avencó. A més a més, també compta amb vegetació de ribera —verns, salzes i pollancres— al voltant de les rieres d’Avencó, Martinet i seguint el Congost.
D’altra banda, Aiguafreda i l’alta vall del Congost s’ubiquen a la zona de transició entre els materials calcaris —margues i gresos al sector ponentí— i els antics paleozoics de la Calma —amb pissarres i esquistos a la part de llevant.
La capella rural de Sant Martí d’Aiguafreda o Aiguafreda de Dalt és el bressol de la vila des de l’any 898. Fins al segle xix fou l’antiga parròquia i per a moltes persones encara conserva un alt valor simbòlic. Tanmateix, el conjunt megalític d’Aiguafreda de Dalt —catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local— comprèn diversos monuments: la cova-crip-
ta (s. vii-x), un conjunt d’enterraments relacionats amb una església anterior a l’any 898; l’església de Sant Martí d’Aiguafreda (s. ix-xviii), reconstruïda en estil romànic i objecte de reformes posteriors gòtiques, barroques i neoclàssiques; la rectoria (s. xv-xviii); el clos del cementiri (s. xii-xviii) i el comunidor (s. xviii), així com les terrasses de conreu del seu entorn.
L’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda —antigament de Sant Martí del Congost— era el centre d’un antic domini d’aprisió comtal que va donar lloc a un terme autònom que, més endavant, passà a mans dels Cruïlles, una família senyorial que vivia al casal d’Aiguafreda, l’anomenat castell de Cruïlles. A partir de l’any 1512, el castell estigué sota el domini de successius senyors: els Cruïlles, els Aimeric i els Pignatelli. Finalment, fou abandonat i acabà en ruïnes fins que, a l’era moderna, es va reconstruir aprofitant els antics murs.
La vall de Martinet al nord i la vall d’Avencó al sud emmarquen el nucli urbà d’Aiguafreda. Aquestes dues valls estan solcades per les rieres del mateix nom i representen les entrades naturals tradicionals al cor del
massís del Montseny. Gràcies al seu gran valor ecològic —des dels boscos de ribera fins als vessants de solana i obaga—, ambdues valls esdevenen espais naturals de gran interès. I és precisament l’enclavament singular d’Aiguafreda el que converteix aquesta vila en un punt de partida ideal de nombroses excursions per aquest paratge extraordinari.
La vall i la riera de Martinet formen part de la conca del Besòs com un dels afluents del Congost i representa un dels racons més atractius des del punt de vista ecològic. Un itinerari per aquesta vall permet descobrir aquest territori amb l’ajuda de plafons explicatius al llarg del seu recorregut. Tant la proximitat al conjunt monumental d’Aiguafreda de Dalt com la riquesa botànica, geològica i paisatgística fan d’aquesta vall un indret privilegiat.
Des d’Aiguafreda es pot descobrir una altra vall espectacular —i encara verge—: la vall d’Avencó. Representa, també, un punt de partida mític de l’excursionisme català, ja que permet arribar fins al turó de Tagamanent, el mirador de la Trona o el Puigfred, cim culminant dels cingles de Bertí. A més a més, la vall d’Avencó és una de les demarcacions històriques del terme d’Aiguafreda i acull dues petites joies de l’art romànic que daten del segle xii: les capelles de Sant Salvador d’Avencó i de Sant Miquel de Canyelles.
En definitiva, el contrast entre la vall d’Avencó —una zona habitada des de l’època antiga— i la vall de Martinet —un paratge més recòndit— converteix amb-
El terme d’Aiguafreda ha fet de límit entre les planes del Vallès i d’Osona i és aquesta localització el que ha afavorit que hi hagués presència humana des de la prehistòria. Com a testimoni d’aquesta època destaquen els monuments megalítics de la serra de l’Arca arca en el sentit de ‘dolmen’— i la seva rodalia, que esdevenen una de les concentracions més notables de Catalunya.
Amb una cronologia que va del 2500 al 2000 aC, els dòlmens d’Aiguafreda són un conjunt de 5 monuments, als quals cal afegir els dòlmens del terme del Brull i els de Sant Martí de Centelles. Es tracta de monuments funeraris que, molt probablement, tenien funcions de delimitació territorial i en els quals s’han trobat algunes de les restes arqueològiques més interessants del país, la majoria de les quals descansen al Museu Episcopal de Vic. Entre aquestes troballes destaca el ganivet de sílex del dolmen del serrat dels Moros.
Aiguafreda conserva una curiosa tradició nadalenca local: les atxes de barballó. És costum que la Nit de Reis tota la canalla de la vila vagi a rebre els Reis de l’Orient amb atxes enceses fetes de barballó, paraula amb la qual els habitants d’Aiguafreda es refereixen a l’espígol sec. Es tracta d’una encisadora tradició que fa caliu i perfuma els carrers del poble en
patrimoni romànic i natura viva per descobrir a Osona
Quan arriben els dies de tardor i la plana de Vic es transforma en tonalitats ocres i vermelloses, Santa Eugènia de Berga esdevé una destinació ideal per descobrir en família o amb amics.
Aquest poble osonenc de 2.300 habitants és un nucli que conserva l’encant i la proximitat dels pobles petits, però alhora ofereix serveis i activitats culturals d’interès.
La seva ubicació estratègica entre la plana de Vic i les primeres elevacions que porten cap al Montseny i les Guilleres l’ha convertit en un punt de pas al llarg dels segles. Avui en dia, els visitants hi poden arribar fàcilment per carretera o amb bicicleta, i s’hi veuen atrets pel seu patrimoni, les rutes de natura i, sobretot, per la imponent església romànica que domina l’escena.
Si hi ha un espai que defineix Santa Eugènia de Berga és la seva església, un dels temples romànics més importants de la Catalunya central. Documentada ja l’any 917, va ser reformada i consagrada novament l’any 1173, i encara avui conserva bona part de
la seva estructura original.
El conjunt destaca per la nau central amb volta de canó, els tres absis semicirculars i un cimbori octogonal que sustenta un campanar de tres pisos. Aquest campanar, visible des de quilòmetres, és un autèntic far de pedra que guia els visitants cap al poble. La portalada occidental és un altre element que fascina. Les seves arquivoltes esculpides i els capitells amb figures vegetals i animals recorden l’antiga escola romànica de Ripoll. L’efecte de la llum de tardor sobre la pedra daurada augmenta encara més la bellesa d’aquesta construcció històrica.
A l’interior, sorprèn la sobrietat pròpia de l’estil romànic, que convida a la meditació i la calma. Les restauracions fetes al llarg del segle XX han permès mantenirne l’esplendor sense perdre’n l’essència. Actualment, es poden fer visites guiades que enriqueixen l’experiència i expliquen la importància de l’església en la vida medieval de la plana de Vic.
El centre urbà de Santa Eugènia de Berga conserva l’encant dels pobles osonencs,
amb carrers tranquils i places obertes que s’obren al voltant de l’església romànica. Les cases pairals de pedra, algunes amb llindes gravades amb dates i símbols, parlen d’una època en què la pagesia i la ramaderia eren la base de la vida quotidiana. Passejar-hi és endinsar-se en un ambient serè, on el pas del temps sembla més lent i cada detall respira història.
La plaça Major i els entorns del temple són encara avui el punt neuràlgic del poble. Aquí se celebren activitats culturals, trobades veïnals i festes que mantenen viva la identitat local. Un passeig pels voltants permet descobrir antics portals, façanes amb escuts familiars i masies que, tot i les
reformes, conserven l’essència d’un passat agrícola ben arrelat.
A poca distància del nucli es troba un dels indrets més singulars: la Sala d’Heures, una barreja de patrimoni natural i històric. Aquesta roureda, singular a la
plana de Vic, està formada principalment per roure martinenc i boix, un hàbitat que normalment es troba a altituds més elevades, però que, a causa de la inversió tèrmica i les condicions climàtiques, podem trobar en aquesta zona.
Aquest bosc preserva una rica biodiversitat tant pel que fa a la flora com a la fauna. A la zona hi habiten senglars, toixons, guineus i esquirols, i ocells com el tudó, el poca-soques blaus, el pigot verd i l’astor, entre altres espècies.
Tot i això, l’element més destacat és el casal de Sala d’Heures, conegut també com l’antic castell d’Heures. Documentat des del 937 com a “vila d’Heures”, va ser residència de la família Heures, vinculada inicialment al castell de Taradell, transformant-se al segle XVI quan va passar a mans dels Sala de Vic, adquirint el nom actual.
Santa Eugènia de Berga és també un punt de partida per a rutes a peu i en bicicleta. El sender PR C-93 és una de les opcions més recomanables. Aquest és un sender d’uns 13 quilòmetres de longitud, però apte per a tots els públics. Durant la travessia, els visitants recorren fonts emblemàtiques de la zona com la Rodona, la Xica, el Rossinyol, la del Paradís i la d’en Manon.
El recorregut passa també per camps de conreu, petites rouredes i masies antigues, configurant un paisatge agrícola immillorable durant els mesos de tardor, quan els colors vermellosos converteixen el trajecte en un autèntic espectacle visual. Des de la serra de Sant Marc i el serrat de Puigsacost, dues de les parades de la ruta, es poden contemplar panoràmiques excepcionals: la plana de Vic en primer terme, el massís del Montseny i les Guilleries al sud, el Collsacabra a l’est i, en dies clars, i al fons el Puigmal Aquestes vistes fan de Santa Eugènia de Berga un lloc ideal per a fotògrafs i amants de la natura.
Santa Eugènia de Berga viu un calendari festiu ric i variat, que combina religió, cultura popular i vida comunitària. La Festa Major, a principis de setembre, omple el poble d’activitats durant una setmana: concerts, balls, sardanes, cercaviles de gegants i grallers, correfoc i un espectacular castell de focs. Destaca
també el “Sever Led Rapos”, el sopar del revés, i activitats familiars com la festa “Holi” i el “Guateke Fest”.
A finals de gener arriba la Festa dels Tonis, declarada element festiu patrimonial d’interès nacional, que rememora la tradició pagesa vinculada a Sant Antoni Abat. El moment més esperat són els Tres Tombs: una desfilada de carruatges guarnits i cavalleries que recorre el poble, acompanyada de pubils, grallers i colles locals, culminant amb la benedicció dels animals.
Com a bona terra d’Osona, Santa Eugènia de Berga ofereix productes de qualitat lligats a la ramaderia i a l’horta. A les taules locals no hi falten embotits artesans, formatges de proximitat i plats de temporada típics de la zona. La tardor és el moment ideal per tastar bolets cuinats a la brasa o a la cassola, acompanyats d’una copa de vi local.
Els restaurants del poble i de l’entorn ofereixen una cuina que barreja tradició i modernitat, amb un èmfasi especial en els productes locals.
Santa Eugènia de Berga és un exemple perfecte de com un municipi petit pot oferir una experiència turística completa. Patrimoni, natura, tradició i gastronomia s’hi combinen de manera harmònica.
El viatger que s’hi acosta descobreix un edifici romànic monumental, rutes que inspiren autenticitat i una comunitat que conserva les festes i la seva identitat. La raó és que aquest poble osonenc ens recorda que, de vegades, els millors viatges no es troben lluny, sinó a tocar de casa.
Aquesta tardor, si busques un destí tranquil i ple de significat, fes camí cap a Santa Eugènia de Berga. La seva pedra romànica, les seves fonts i el seu paisatge t’esperen per oferir-te una experiència que va més enllà del turisme: un retrobament amb la història, la natura i la vida senzilla
Cada setembre, Berga reviu el seu passat agrícola i ramader amb la celebració de la Fira de Santa Tecla, que enguany se celebrarà els dies 20 i 21 de setembre de 2025. Aquesta és una de les cites més antigues de la ciutat, amb documents que ja la situen al segle XIV, quan un privilegi reial va autoritzar la celebració de fires a la capital berguedana. Des de llavors, la fira ha esdevingut un punt de trobada imprescindible, capaç de combinar les arrels tradicionals amb propostes innovadores que la mantenen viva.
La Fira de Santa Tecla és hereva d’aquelles fires medievals que servien de mercat de bestiar, eines i productes de la terra. Amb el pas dels segles, s’ha anat modernitzant, però continua sent un lloc on pagesos, ramaders i ciutadans comparteixen tota mena d’experiències. Avui, Berga reivindica aquest llegat a través de la mostra de bestiar i l’exhibició de races autòctones, com la Bruna dels Pirineus o l’ovella ripollesa, que conviuen amb altres animals de granja, mostrant així la diversitat ramadera.
La mostra ramadera, on petits i grans poden descobrir de prop cavalls, cabres, ovelles i altres animals, és un dels principals atractius de la fira. Tot i això, també s’hi exposa maquinària agrícola i forestal, des de models antics fins d’última generació, fent valdre l’evolució del sector i la seva importància al territori.
La fira té una clara vocació familiar: tallers de natura, gimcanes, minitractors o la “Grangeta de la Mel” permeten als infants aprendre jugant, mentre que els adults poden participar en activitats de
Enguany, l’espai gastronòmic és una de les principals novetats i punts forts de la programació. Amb motiu de la declaració de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025, Berga aprofita la fira per fer valdre els productes locals i de proximitat, convertint l’oferta culinària en una experiència autèntica per a tots els visitants.
L’espai gastronòmic es distribueix en tres àmbits complementaris: un mercat amb venda directa de productors agroalimentaris, una zona de degustació on es poden tastar plats i tapes elaborades pels restaurants de la comarca, i una aula gastronòmica amb tallers i maridatges a càrrec de cuiners de prestigi com Toni Massanés, Oriol Rovira, Jordi Badia i Ada Parellada. Aquest format permet descobrir la riquesa del Berguedà a través dels sentits, convertint la gastronomia en un element central i innovador dins d’una fira que combina tradició i modernitat.
Aquest esdeveniment també és un espai de consciència ambiental i social. Entitats com la Revolta Pagesa, l’Associació Dones de Bosc o la Defensa Forestal del Berguedà hi tenen un paper actiu, amb activitats que promouen la gestió sosteni-
El benestar animal també té un lloc destacat: el concurs de gossos petaners, demostracions d’educació canina amb Hundur Educan i la presència del Refugi d’Animals de Graugés sensibilitzen sobre la cura i el respecte dels animals de companyia i de treball.
A més del component agrícola i gastronòmic, la fira ofereix un ampli ventall de propostes culturals i lúdiques
La trobada de puntaires, els concerts d’acordionistes, les exhibicions de ball country i les activitats organitzades pel Parc Natural del Cadí-Moixeró són només alguns exemples d’una programació variada que vol arribar a tots els públics. L’artesania local i el mercat de productes elaborats complementen l’oferta, convertint el Passeig de la Indústria i la plaça de Viladomat en un autèntic aparador de creativitat i tradició.
La Fira de Santa Tecla de Berga és, avui, molt més que un mercat tradicional És un esdeveniment que combina història i modernitat, un punt de trobada per a famílies i una finestra oberta a la cultura, la gastronomia i al patrimoni del Berguedà.
Durant un cap de setmana, la ciutat batega amb la força de les seves arrels i ofereix als visitants una experiència autèntica i plena de vida
© Gabriele Pretto
El municipi de Susqueda és únic i excepcional. Està situat a la comarca de la Selva, al bell mig de les Guilleries, i es caracteritza per no tenir un nucli urbà convencional. En lloc d’això, el terme municipal s’articula al voltant de 3 nuclis habitats —el Coll, el Far i Sant Martí Sacalm— separats per l’embassament. Cadascun d’aquests veïnats es troba en punts elevats de la serralada —a 816 metres d’altitud mitjana al municipi— i, malgrat la seva proximitat aparent en línia recta, només s’hi pot accedir des de poblacions diferents. Les connexions internes es fan únicament a través de pistes forestals i corriols que serpentegen entre carenes i cingleres. Sant Martí Sacalm es troba a 806 metres d’altitud, separat del Coll per l’aigua i del Far per la mateixa muntanya. Actualment, és el nucli estratègic del municipi de Susqueda, on s’ubica l’ajuntament. S’hi pot accedir des d’Amer o des de l’embassament per una pista de terra. Gràcies al seu fàcil accés i a la seva posició geogràfica, és un punt
molt conegut pels amants del ciclisme de muntanya i de carretera
El veïnat del Coll es troba a més de 820 metres d’altitud, al coll que uneix els massissos de Sant Gregori i Sant Benet i delimita geogràficament els municipis de Susqueda i Osor. L’edifici més emblemàtic d’aquest nucli és el santuari del Coll, una imponent parròquia documentada al segle xii
Just al costat del santuari, trobem l’Hostal del Coll, un establiment que combina restaurant i hostatgeria i que s’ha convertit en punt de referència per a excursionistes i amants de l’entorn rural. L’hostal té capacitat d’allotjament per a 27 persones i disposa de 9 habitacions privades i dos aparta-
ments independents.
El restaurant ofereix cada cap de setmana i festius esmorzars de forquilla i un ampli menú de dinars. A més, aquells qui ho desitgin poden reservar per a grups, tant en cap de setmana com en dies laborables. La carta inclou un ventall de plats elaborats amb productes de proximitat i inspirats en la cuina tradicional catalana, pensats per satisfer tots els gustos i necessitats. Les amanides de temporada, els guisats i els embotits són alguns dels plats més destacats d’aquest hostal, on es pot gaudir d’una experiència gastronòmica envoltada de natura.
A l’altra banda de les aigües, en un dels punts més alts de la cinglera, trobem
el veïnat del Far. Situat en una posició estratègica i a pocs metres del santuari del Far —al qual es pot accedir a peu des de diverses poblacions—, aquest petit nucli ofereix una vista immillorable de les Guilleries, el Collsacabra i la vall d’Hostoles
Al quilòmetre 38 de la carretera comarcal de Vic a Olot (C-153) s’ubica el restaurant Coll de Condreu. La cuina catalana de muntanya n’és el segell d’identitat i tothom qui hi fa parada, de dimarts a diumenge, pot comprovar-ho. Tant el menú dels dies laborables com el dels festius proposa diversos plats elaborats amb ingredients de proximitat, entre els quals destaquen les amanides fresques i les carns amb guarnició. A més, el local disposa de servei d’allotjament amb capacitat per a deu persones.
A pocs metres, com si coronés la muntanya, s’alça el santuari del Far, que, a més de la funció de parròquia, ofereix espai de restauració i hostatgeria
Però el turisme al municipi de Susqueda no es limita només a l’hostaleria. Als tres nuclis de població es troben habitatges d’ús turístic i allotjaments rurals.
Al veïnat del Coll, a banda de l’hostal, hi ha tres opcions més per passar la nit en un entorn idíl·lic: Can Nan, Can Coll i la Rectoria
Al veïnat de Sant Martí Sacalm i als voltants de l’embassament també hi ha diferents opcions per a tothom qui vulgui fer una escapada rural. Mas els Terrats és una casa de turisme rural, mentre que Can Santi i l’Hort d’en Bernat estan classificats com a habitatges d’ús turístic.
Finalment, i per a aquells que vulguin passar la nit a la cinglera, hi ha La Casa de la Masia, habitatge d’ús turístic del municipi, situat al veïnat del Far.
Autor: Ferran Coll Mitjans
Per a més informació:
Susqueda posa a la teva disposició alguns allotjaments i restaurants perquè quan decideixis visitar-los sigui ben fàcil passar-hi uns dies. Et recomanem:
Restaurant Coll de Condreu
Carretera Comarcal Vic a Olot km 38,5 17176 Sant Esteve d’En Bas (Susqueda) Telèfon 972 444 319 colldecondreu@colldecondreu.com www.colldecondreu.com
Restaurant Santuari del Far
Carretera del Santuari del Far S/N 17176 Sant Esteve d’En Bas (Susqueda) Telèfon 972 190 169 colldecondreu@colldecondreu.com www.santuaridelfar.com
Allotjament i restaurant
Hostal del Coll
Carrer Santuari del Coll, 3 17166 Susqueda (Girona) Telèfon 972 190 191 info@hostaldelcoll.net www.hostaldelcoll.com
Turisme rural Mas els Terrats
Carretera del Pantà 17166, Susqueda (Girona) Telèfon 972 430 112 - 607 738 242 info@elsterrats.com www.elsterrats.com
Can Santi
Sant Martí Sacalm (Susqueda) Telèfon 651 396 586 riglesiasbedos@gmail.com
ALT CAMP
OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP
Pl. Sant Jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560
NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622
VALLS C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530
ALT EMPORDÀ
OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ
C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431
CADAQUÉS C/ Des Cotxe, 2a Tel. 972 258 315
CASTELLÓ D'EMPÚRIES
Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries Tel. 972 156 233 EMPURIABRAVA
Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802 FIGUERES
Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155
L'ESCALA
Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972 770 603
LLANÇÀ C/ Camprodon, 16-18 Tel. 972 380 855
MAÇANET DE CABRENYS
Pl. de la vila · Tel. 872 202 645
PERALADA
Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840
EL PORT DE LA SELVA
C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122
ROSES Av. de Rhode, 77-79 Tel. 902 103 636
SANT PERE PESCADOR
Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535
VILABERTRAN
C/ Josep Reig i Palau, 10 · Tel. 972 505 902
ALT PENEDÈS
SANT SADURNÍ D'ANOIA
C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88
SUBIRATS
Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
C/ Hermenegild Clascar, 2 · Tel. 93 817 01 60
ALT URGELL
OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL
Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell Tel. 973 353 112
COLL DE NARGÓ
Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048
LA SEU D'URGELL
C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511
OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339
ORGANYÀ
Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002
TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030
ALTA RIBAGORÇA
OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA
Av. Victoriano Muñoz, 48 El Pont de Suert Tel. 973 690 402
EL PONT DE SUERT
Av. Victoriano Muñoz, 22 · Tel. 973 690 640
OFICINA DE LA VALL DE BOÍ
Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000
ANOIA
OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA
Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85
CALAF Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33
OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA
Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei Tel. 93 868 03 66
LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63
BAIX CAMP
OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP
C/ Dr. Ferran, 8 · Reus · Tel. 977 327 155
OF. DE TURISME - MIAMI PLATJA
Plaça de Tarragona s/n · Mont-Roig del Camp · Tel. 977 810 978
CAMBRILS
Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307
CAPAFONTS
C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04
LA SELVA DEL CAMP
Camí de Tarragona, 10 · Tel. 977 844 630
L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS
C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328
PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302
REUS plaça del Mercadal, 3
(Gaudí Centre) Tel. 977 010 670
BAGES
OFICINA DE TURISME DEL BAGES
Muralla de St. Domenèch, 24
Manresa · Tel. 93 693 03 96
CARDONA
Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98
MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90
MONTSERRAT
Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01
SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84
RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54
BAIX EBRE
OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE
C/ Barcelona, 152· Tortosa · Tel. 977 445 308
L'AMETLLA DE MAR
Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477
L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011
BENIFALLET
C/ Major, 1 · Tel. 977 462 005 / 977 462 331
OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA
C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627
EL PERELLÓ
C/Lluís Companys, 2 · Tel. 977 491 021
DELTEBRE - RIUMAR
C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309
ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511
OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE
Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648
BAIX EMPORDÀ
OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ
C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de l'Empordà Tel. 972 642 310
BEGUR
Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520
CALONGE - SANT ANTONI
Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge Tel. 972 661 714
L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910
LA BISBAL DE L'EMPORDÀ
C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500
PALAFRUGELL
Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228
PALAMÓS Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550
PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380
PLATJA D'ARO
Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179
SANT FELIU DE GUÍXOLS
SANTA COLOMA DE QUERALT
C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478
VIMBODÍ I POBLET
C/ La Rambla, 22 · Tel. 972 820 051
Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051
TORROELLA DE MONTGRÍ
C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180
BAIX LLOBREGAT
OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT
Ctra. N-340 · Tel. 93 685 24 00
CASTELLDEFELS
C/Pintor Serrasanta, 4 Tel. 93 635 27 27
COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76
SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07
VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 936 832 262
BAIX PENEDÈS
OFICINA DEL BAIX PENEDÈS
Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171
L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725
CALAFELL
C/Sant Pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141
COMA-RUGA
Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010
CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777
VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292
BARCELONÈS
AEROPORT EL PRAT (T1)
Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704
BADALONA
C/Francesc Layret, 78-82 · Tel. 93 483 29 90
BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME
Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 · Tel. 93 285 38 34
BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA
Pl. Catalunya, 17 soterrani · Tel. 93 285 38 34
BARCELONA - AMADEU BAGUES
Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34
BARCELONA - PALAU MOJA
C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994
BARCELONA - PALAU ROBERT
Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91
SANT ADRIÀ DE BESÒS
C/ Mare de Déu del Carme, 115 · Tel. 973 674 777
BERGUEDÀ
OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ
C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00
BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099
CASTELLAR DE N'HUG
Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77
GÓSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055
LA POBLA DE LILLET
Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet Tel. 687 998 541
EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA
Pla del Pedraforca, s/n · Saldes
Tel. 93 825 80 46
CERDANYA
OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA
Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà
Tel. 972 140 665
ALP C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385
LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313
PUIGCERDÀ
Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542
CONCA DE BARBERÀ
L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ
Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220
MONTBLANC
Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733
Monestir Poblet centre recepció Passeig
Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247
GARRAF
CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00
SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51
VILANOVA I LA GELTRÚ
Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17
Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00
GARRIGUES
OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES
Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques Tel. 973 142 658
ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182 LA GRANADELLA
Pl. de la Independència, 1· Tel. 973 094 101 GARROTXA
OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA
Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900
BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240
OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141 PRESES
Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904
SANT JOAN LES FONTS
C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507
VALL D'EN BAS
Ptge. Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177 GIRONÈS
OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS
C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669
LLAGOSTERA
Pg. Romeu, 4-b · Tel. 972 832 322
OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001
MARESME
OFICINA DE TURISME DEL MARESME
Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16
ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50
ARENYS DE MAR
C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39
CALDES D'ESTRAC
C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88
CALELLA
C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59
CANET DE MAR
Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98
MALGRAT DE MAR
C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42
MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98
MASNOU
Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34
SANT POL DE MAR
Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47
SANTA SUSANNA
Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08
PINEDA DE MAR
Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38
PALAFOLLS
Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n · Tel. 93 762 06 11
MOIANÈS
OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ
C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18
MONTSIÀ
OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ
Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371
ALCANAR
C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639
AMPOSTA
Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453
LA GALERA
C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339
SANT CARLES DE LA RÀPITA
Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060
LA SÉNIA
Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000
ULLDECONA
Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394
NOGUERA
OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA
Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933
BALAGUER
Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 · Tel. 973 445 194
LA BARONIA DE RIALB
C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234
OSONA
OFICINA DE TURISME D'OSONA
C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15
MANLLEU
Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76 PRATS DE LLUÇANÈS
Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00
RUPIT I PRUIT
Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03
TAVÈRNOLES
C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08
OFICINA DE TURISME DEL PARC
NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU
C/ del Migdia, 1 · Viladrau · Tel. 93 884 80 35
VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n · Tel. 93 886 20 91
SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12
PALLARS JUSSÀ
OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ
Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470
ISONA I LA CONCA DELLÀ
C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062
OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ
Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002
ESTERRI D’ÀNEU
C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345
LLAVORSÍ
Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008
PLA DE L’ESTANY
BANYOLES
Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470
PLA D’URGELL
OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL
Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997
PRIORAT
OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT
Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023
CORNUDELLA DE MONTSANT
C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000
MARGALEF
Àrea de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542
ULLDEMOLINS
Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546
RIBERA D’EBRE
OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE
Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851
ASCÓ
Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583
SEGARRA
OF. DE TURISME DE LA SEGARRA
Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera
Tel. 973 531 300
CERVERA
Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442
GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414
SEGRIÀ
OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ
C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800
OF. DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA
Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840
OFICINA DE TURISME DE LLEIDA
C/ Major, 31 · Tel. 973 700 319
OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA
- SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653
SELVA
OFICINA DE TURISME DE LA SELVA
Pg. de Sant Salvador, 25-27
Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161
ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477
C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103
HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165
LLORET DE MAR
Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735
MAÇANET DE LA SELVA
C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005
SANT HILARI DE SACALM
Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686
TOSSA DE MAR
Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108
VILOBÍ D’ONYAR
Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955
SOLSONÈS
OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS
Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310
LA VALL DE LORD
Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181
RIPOLLÈS
CAMPRODON
C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010
SANT JOAN DE LES ABADESSES
Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599
SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089
VALL DE RIBES
Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728
OFICINA DE TURISME DE RIPOLL
Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351
TARRAGONÈS
OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA
C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415
ALTAFULLA
Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426
LA PINEDA - VILA-SECA
Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362
SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102
TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795
TERRA ALTA
GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910
URGELL
VERDÚ
OFICINA DE TURISME - VILAGRASSA
BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348
CALDES DE MALAVELLA
OFICINA COMARCAL DE TURISME DE L’URGELL- TÀRREGA
OFICINA DE TURISME DE L’URGELL
C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707
C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707
OFICINA DE TURISME- AGRAMUNT
OFICINA DE TURISME - VILAGRASSA
Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089
C/ Tàrrega, 12 · Tel. 973 311 162
OFICINA DE TURISME- BELLPUIG
AGRAMUNT
Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536
Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089
PUNT D'ATENCIÓ TURÍSTICA - TÀRREGA
C. Major, 11. Tel. 973 312 960
BELLPUIG
OFICINA DE TURISME- VALLBONA DE LES MONGES
Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536
C. Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500
VALLBONA DE LES MONGES
OFICINA DE TURISME - VERDÚ
C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500
Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216
Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216
C/ Tàrrega, 12 · Tel. 973 311 162
VALL D’ARAN
OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN
Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801
ARTIES
C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759
BOSSÒST
Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157
LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303
NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197
VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110
VALLÈS OCCIDENTAL
OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL
Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34
SANT CUGAT DEL VALLÈS
Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52
TERRASSA
Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19
VALLÈS ORIENTAL
GRANOLLERS
C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80
CALDES DE MONTBUI
Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE
Complex La Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00
SANT CELONI
Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71
ANDORRA
COMÚ D’ANDORRA LA VELLA
C/ Av. Meritxell, 73 · Tel. +376 750 100 COMÚ DE CANILLO
C/ Av. de Sant Joan de Caselles, s/n Tel. +376 753 600
COMÚ D’ENCAMP
Plaça del Consell, 1 · Tel. +376 731 000 COMÚ D’ESCALDES ENGORDANY
Plaça de Santa Anna, s/n · Tel. +376 890 881
COMÚ DE LA MASSANA
Plaça de les Fontetes, s/n · Tel. +376 835 693
COMÚ D’ORDINO
C/ Major, 20 (Casa de la Muntanya) Tel. +376 878 173
COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA
Plaça Laurèdia, s/n · Tel. +376 744 045