TURISME CATALUNYA nº57 Setembre 2019

SETEMBRE 2019 • N.57

VILADRAU

Terra de castanyes

ALGUAIRE Fira de la Figa

MONTGAI

Un carreró i molta màgia

HORTA DE SANT JOAN

Un poble glocal

Revista turística amb distribució mensual en quioscos i Oficines de Turisme de Catalunya

el BAIX la RIBERA el BAIX

I el setembre què?

E

l setembre és inici i final. Mes de reptes, d’oportunitats i ganes de continuar viatjant.

Venim de dies de desconnexió de la rutina i connexió amb nosaltres mateixos.

Anem carregats d’energia gràcies al sol calent i l’aigua refrescant. Al setembre encara venen de gust els gelats, les caminades al vespre o les passejades ben entrat el matí.

Aquests moments tan simples són els que et fan sentir ple i vital, tan sols cal valorar-los. I sí, la vida està repleta d’instants màgics i essencials que fan viure amb la pell eriçada, com quan realitzem alguna activitat i el nostre cap deixa de pensar amb el quotidià i vola més enllà, creixent la creativitat i augmentant l’energia d’una manera desorbitada. Setembre és continuar quedant per fer excursions per indrets desconeguts o paratges que hem visitat i ens han marcat i volem tornar i ensenyar-ho als nostres acompanyants.

Perquè fer turisme al setembre és beure en una font on raja aigua fresca, menjar alguna exquisidesa, pujar en algun cim sense calor, passejar per la platja sense aglomeracions i sentir els ocells cantar. O ballar en alguna plaça fins a altes hores i sentir grans concerts en espais genuïns. O aquella sensació que deixa la petita boira del setembre a primera hora del matí. Què passa amb totes aquestes sensacions? No creieu que ens fan sentir vius? Nosaltres ho sabem bé i, per això, ens agrada descobrir un parc, un museu, una xocolateria, un indret que amaga secrets... Ens apassiona visitar, sentir el bon tarannà de la gent i ser coneixedors de les curiositats de cada contrada. I vosaltres? A Turisme Catalunya, una vegada més, fem una repàs per totes les rutes de paisatges d’alta muntanya, de plana o de costa deixant-nos unes instantànies perfectes. Catalunya, casa nostra, és màgia i ens permet seguir aprofitant els caps de setmana al màxim, fent-nos sentir d'allò més vitals

EBRE 10

D'EBRE 14 CAMP 20

el TARRAGONÈS

26

el MONTSIÀ

28

la TERRA l'

ALTA 30

ALT PENEDÈS 36 el MARESME

38

el BAGES

42

l' ANOIA

44

OSONA 46 la SELVA

54

l' URGELL

66

el SEGRIÀ

72

la NOGUERA

76

l'

ALT URGELL 78

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com

Tel. 667 560 225

Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635

Aquesta publicació no es responsabilitza de les opiniones alienes a l’editorial i que apareixen en textos, reportatges, dissenys i treballs gràfics realitzats i firmats per terceres persones. Aquesta publicació no pot ser ni totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense prèvia autorització escrita de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expresament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

03

La Val d’Aran

Setembre, mes de fires, festes i tradicions

Alta Ribagorça

Pallars Sobirà

quest mes de setembre fem una passejada per les principals fires del país. La gastronomia de Catalunya és reconeguda arreu i també ho ha de ser a casa nostra. La terra ens ofereix productes ben variats i tan apreciats com el vi, l’arròs, la fruita dolça, els fruits secs, els làctics i una infinitat d’altres productes autòctons de la millor qualitat. Setembre és final d’estiu i temps de fer collita, per L’Alt Urge això aquest mes fem parada a les principals fires i festes, perquè ens agraden els sabors i les aromes dels productes del nostre país. Així doncs, aquesta edició passa per Vilafranca del Penedès, la capital del vi i pel Maresme, Mataró i Hostalets de Pierola com a rePallars Jussà presentants del patrimoni històric de la província de Barcelona. Montesquiu, per altra banda, ens mostra els atractius més rellevants d’aquest municipi de la comarca d’Osona i a Girona passem per Viladrau, la terra de les bruixes i les castanyes, Seva, la dels bolets, i Vilobí d’Onyar, la de la llet, el poble de la Selva que té tants habitants com El S caps de bestiar boví. A Girona acabem la ruta a Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm. A Santa Coloma de Farners descobrim el castell i la Ruta de les 10 ermites juntament amb múltiples fires i festes que amenitzen tot l’any la ciutat La Noguera i a Sant Hilari Sacalm ens deixem guillar per la fira de Les Guilleries, que ens descobreix el millor d’aquest –encara poc conegut– massís del Montseny.

A Lleida, com no podia ser d’altra forma, viatgem a la comarca de La l’Urgell on descobrim Verdú, terra de cultius de secà reconeguda Segarra per la seva tradició ceramista. Pel Segrià, on Alguaire ens acull a la Pla Fira de la Figa, i per la Noguera, on Montgai ens fa somiar amb d’Urgell el Montgai Màgic, la primera fira de carrer de màgia i que situa el l’Urgell Segrià poble dins els panorama artístic català. El nord de Catalunya també ens sorprèn pels seus productes, per això t’expliquem que a la Seu d’Urgell existeix la fira més antiga de la Península Ibèrica, la Fira de Sant Ermengol, que actualment és reconeguda per la Fira de Les Garrigues Conca de Formatges Artesans del Pirineu.

Al Baix Ebre i el Montsià, concretament a l’Aldea i a Amposta, la Festa de la Sega ens meravella i ens fa adonar de la importància del cultiu d’arròs a l’Ebre, que es motiu de celebració cultural i gasPriorat tronòmica des de fa molt temps. Salou, Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant ens mostren el Baix Camp des d’un punt de vista diferent, fora de temporada alta, amb múltiples activitats per gaudir amb família. Per acabar, l’Horta de Sant Joan i Terra Alta Ribera Prat de Comte, a la Terra Alta, en aquesta edició ens desd’Ebre cobreixen aquesta comarca tan rellevant per la quantitat de patrimoni artístic i cultural de primer ordre que hi ha i ens ensenyen la regió en temps de verema. Tot un luxe! Així doncs, ja ho saps, aquest setembre visita les principals fires i festes del país, la millor manera de conèixer racons bonics i Baix Ebre especials de la nostra terra

Barberà

Alt Camp

Baix Camp

Tarragonès

Província de Tarragona Província de Lleida

Montsià 04

Província de Barcelona Província de Girona

Ba Pen

ANDORRA

La Cerdanya El Ripollès

ell

Alt Empordà La Garrotxa Pla de l’Estany

Berguedà

Solsonès Osona

Gironès

Baix Empordà

La Selva Bages

Moianès Vallès Oriental

Anoia

aix nedès

Alt Penedès

e

sm

re Ma

Ba rce lon ès

Vallès Occidental

Baix Llobregat

Garraf

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Segrià (Lleida)

Berguedà (Berga)

Les Garrigues (Les Borges Blanques)

Bages (Manresa)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Anoia (Igualada)

Alt Camp (Valls)

Noguera (Balaguer)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Baix Penedès (El Vendrell)

Urgell (Tàrrega)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Cerdanya (Puigcerdà)

Tarragonès (Tarragona)

Segarra (Cervera)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Ripollès (Ripoll)

Baix Camp (Reus)

Solsonès (Solsona)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Garrotxa (Olot)

Priorat (Falset)

Pallars Jussà (Tremp)

Barcelonès (Barcelona)

La Selva (Sta. Coloma de Farners)

Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre)

Pallars Sobirà (Sort)

Maresme (Mataró)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Terra Alta (Gandesa)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Vallès Oriental (Granollers)

Gironès (Girona)

Baix Ebre (Tortosa)

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Moianès (Moià)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Montsià (Amposta)

Val d'Aran (Viella)

Osona (Vic)

Alt Empordà (Figueres)

Som un país mediterrani i això implica un clima càlid. Si hi sumem l’augment de l’escalfament global els darrers anys i un terreny en gran part eixut, no és d’estranyar que la por del foc ens acompanyi els 365 dies de l’any. A més a més, les últimes dècades el perill ha augmentat considerablement.

L’abandó del camp i el conreu per una bona part de la població i la contrucció descontrolada a partir dels anys 70 en forma d’urbanitzacions properes a llocs forestals, ha fet que el perill encara sigui més gran. La gent que viu al camp no el treDestinar recursos a l’extinció balla i això fa que el bosc d’incendis és molt important, però sigui avui dia un polvorí.

Cal pensar que el 64% de encara ho és més dedicar-los a Catalunya és bosc i que la gestió forestal, que tot i que és quan aquest està abandonat, el sotabosc i la deficitària a curt termini, és molt densitat d’arbres fa que més efectiva al cap dels anys el foc es propagui rapi-

er què cada any Catalunya es veu amenaçada pel foc? Som un país que reuneix les característiques idònies per la propagació de les flames. No ens agrada el foc però cada estiu ens acompanya i amb una mica de sort passem un hivern no massa sec i la tranquil·litat torna a regnar a casa nostra. Ara bé, dels estius, com ja se sap, no ens n’escapem per més que vulguem.

06

díssimament. Abans, el boscos eren una gran font d’energia per l’extracció de llenya, ara però, són magatzem d’energia, i la seva neteja i cura és necessària per al seu desenvolupament i existència al llarg dels anys.

Actualment, ecòlegs, agents rurals, bombers, propietaris forestals i la Generalitat treballen conjuntament perquè els incendis no arribin a produir-se, és a dir, en la sensibilització i dissuació de les conductes de risc que poden provocar-los. Tot i així, l’Administració destina molts més recursos a l’extinció del foc que a la seva prevenció. Fer una bona gestió forestal sostenible és cabdal i significa establir controls periòdics de la situació dels boscos, destinar recursos a mantenir en bon nombre la densitat de matèria forestal, avaluar el perill d’incendi i fomentar el conreu, les pastures, els camins i les clarianes, principals aliats en cas d’incendi.

Continua a la pàgina 09

Ve de la pàgina 06 Ara bé, tot i que cada vegada es dona més prioritat a aquest tipus d’informació i mesures preventives, que juntament amb els últims avenços en tècniques i mitjans de prevenció, són el futur en el tractament dels incendis, la gestió forestal és deficitària a curt termini. És al cap de tres i quatre generacions que se’n poden apreciar els resultats.

Per això, moltes vegades els governs de torn dediquen la majoria dels recursos a l’extinció i no tant a la prevenció.

El nivell de control i d’informació d’ara no té punt de comparació amb el de fa uns anys, però tot i així, les onades de calor, la humitat, el vent i la sequera són factors que la majoria de vegades són imprevisibles i les principals causes de l’inici i la propagació del foc. A més a més, curiosament, quan parlem d’incendis, ens trobem davant de la “paradoxa de l’extinció”, que és el que succeeix quan s’extingeixen les flames però no els incendis. I per què succeeix això? Un bosc que ha cremat és un bosc vulnerable, és a dir, crema menys però no se n’elimina el combustible. Aquí és quan tota la part de la prevenció i la gestió forestal entra en joc i demostra la seva importància. Sense boscos nets i accions que preservin l’entorn és impossible acabar amb els incendis. Per tant, prevenim!

El departament d’interior de la Generalitat proposa una sèrie de precaucions per tal d’evitar els incendis: • No llençar burilles enceses ni llumins, ni caminant ni per la finestra del cotxe.

• No llençar coets, petards, focs d’artifici, globus (per exemple fanalets) o altres artefactes que continguin foc en zones de perill, ni que sigui a camp ras, ni en terrenys agrícoles ni, sobretot, en urbanitzacions envoltades per bosc.

• No utilitzar barbacoes que no estiguin autoritzades. Cal recordar que han de ser d’obra i amb mataguspires.

• Les cremes de residus al jardí estan prohibides, cal portar-les a l’abocador o triturar-les, i fer-ne compost.

• No deixar mai escombraries ni deixalles al bosc. Utilitzar els serveis de recollida i els contenidors adients.

• Eliminar les branques que toquin

façanes i allunyar-les de la casa i de les reserves de llenya.

• Tenir a punt eines bàsiques contra incendis (mànegues, destrals) i alguna reserva d’aigua.

Aquestes indicacions van dirigides a tot el públic en general però sobretot a aquells que viuen en urbanitzacions o cases de camp on el contacte amb el bosc és immediat. El cos de bombers també recomana trucar immediatament al 112 i donar la màxima informació al mínim indici de foc, evitar imprudències que puguin provocar incendis i facilitar-ne la propagació i ser extremament curosos amb les barbacoes, xemeneies, generadors, coets, instal·lacions elèctriques i la crema de restes vegetals.

Finalment, i per fer un pas més en l’autoconsciència dels efectes del foc, és important que ens preguntem com tenim els boscos i perquè els volem, quina és la seva funció i quin paisatge esperem tenir a Catalunya de qui uns anys. Els esforços en prevenció no són en va. Són per assegurar que el pulmó verd del país segueixi així per molt més temps.

Cal destacar, que el foc en sí no és el problema. De fet, el foc sota control és una solució per evitar possibles incendis i un

procès natural d’autogestió i regeneració del bosc.

Cal que hi hagi una consciència col·lectiva de cura cap als nostres paisatges i espais verds. Avui dia els boscos han absorvit el camp i per això es fa encara més necessari tenir aquests espais cuidats i segurs, perquè tot i el clima i les altes temperatures, l’estiu i en definitiva, la resta de l’any, sigui un temps per gaudir-lo i evitar sorpreses desagradables com la que s’ha vist aquest any a la Ribera d’Ebre. La comarca, que no es la primera vegada que es veu calcinada, ha perdut 6.000 hectàrees de vegetació i continua estant en risc d’incendi forestal, com diversos punts del territori català. Encara queden dies d’estiu i ens espera un hivern sec, per tant, cal que parem atenció! El bosc tarda anys a regenerar-se i pocs segons en incendirar-se. És cosa de tots evitar al màxim que succeeixi

Cal que ens preguntem com i perquè volem els boscos, quina és la seva funció i quin paisatge esperem tenir a Catalunya de qui uns anys

L’abandó del camp, dels conreus i de les pastures juntament amb la construcció descontrolada des dels anys 70 en forma d’urbanitzacions ha propiciat que el perill d’incendi sigui encara més gran

09

el BAIX

EBRE

Fotografies: @piliriuss

Un any més, la Festa de la Sega de l’Aldea commemora la tradició agrària vinculada als arrossars. El municipi es vesteix de festa i segadors,

L’

Aldea és un dels llocs amb més encant del Baix Ebre.

Situada al sud de Catalunya, al Delta de l’Ebre, comparteix amb altres municipis de la zona la tradició històrica i cultural vinculada als arrossars. Les festes com la Plantada de l’Arròs i la Sega són patrimoni de les Terres de l’Ebre i commemoren les tasques agràries que es feien amb música, balls i jocs tradicionals i dinar popular. La Plantada és la primera de les festes dedicades a l’arròs i es celebra al mes de juny. L’última, aquest mes de setembre i de la què parlem a continuació, és la de la Sega.

Concretament, aquest any la celebració es festeja el 29 de setembre. La Festa de la Sega de l’Aldea és sinònim de gastronomia, horta i tradicions, i un any més compta amb els segadors i segadores, la Jota, els cavalls i carros, i música en viu per amentitzar l’acte. L’inici de la festa comença amb la trobada a la Finca de Joan de la Creu a les 10h i continua a les 11h amb la sortida del Camí del Xoperal.

10

segadores i cavalls seguen Un cop engegada la sortida, s’inicia la sega de l’arrossar a la Finca de Ravanals i la cantada i ballada de jotes acompanya festivament aquest acte històric. La Rondalla Xino-Xano i el Grup de Jota de l’Aldea són els encarregats de posar la música i ball enguany. Més tard, la batuda de l’arròs posa fi a aquesta magnífica jornada juntament amb el dinar popular, on es poden degustar diferents arrossos a càrrec dels restauradors locals.

Per segon any consecutiu el municipi organitza durant la festa un concurs fotogràfic, què consisteix en capturar les millors imatges de la Festa de la Sega i penjar-les a instagram etiquetant #segalaldea2019, #tradicionslaldea i #laldea.

Al concurs hi pot participar tothom qui vulgui des del mateix dia de la festa, el dia 29, fins el 6 d’octubre. L’any passat ja va tenir molt èxit i dinamitza i promou la festa entre joves i adults, fomentant la seva participació. Qui serà el millor fotògraf aquest any? El que se sap segur és que el guanyador s’emportarà com a premi 150€ i que qui quedi en segona i ter-

l’arròs tal i com es feia en èpoques anteriors cera posició no se n’anirà amb les mans buides. Una nit d’allotjament i esmorzar a la masia rural La Iaia Mercè i un lot de productes valorat en 50€ seran els guardons pels qui quedin classificats en aquestes posicions, respectivament.

Aquesta tradicional celebració mostra la importància que ha tingut l’arròs a l’Aldea i en general, a les Terres de l’Ebre. Producte típic i font econòmica dels municipis del Delta, el cultiu d’arròs ha estat sempre molt lligat a aquesta terra i les festes que s’organitzen no només el posen a l’ordre del dia, sinó que destaquen per la seva tradicionalitat, cultura i gastronomia en un ambient familiar únic, el de l’Aldea. Un any més, una nova edició de la Festa de la Sega, i una nova oportunitat de commemorar el cultiu d’arròs tal i com el feien abans, amb les taules de tall, la falç, el barret de palla i enfangats fins als genolls

Vins DO Terra alta, actuació de Joe Janos Quartet, tapes elaborades pels millors restaurants de l’Aldea i molt més...

Aquest 28 de setembre, a les 20:00h del vespre, no pots faltar a aquest maridatge: on els vins de la Terra Alta, la música i la gastronomia seran els principals protagonistes.

Quan la sega i la batuda de l’arròs acaba, la tradició continua amb un dinar popular on es poden degustar diferents arrossos a càrrec dels restauradors locals

Reserves al: Tel. 977 450 012 +info: www.viorigen.com

Av. Catalunya, s/n. 43896 l'Aldea

Tel. 977 45 00 12 ajuntament@laldea.cat

Captura imatges de la Festa de la Sega de l’Aldea. Segueix i menciona: @laldea.cat, @fotoclubaldea i @instadelterreno. Publica les imatges amb les etiquetes: #tradicionslaldea, #segalaldea2019 i #lAldea.

• El guanyador s’emportarà 150€.

• El segon s’endurà una nit d’allotjament més esmorzar per a dues persones a la Iaia Mercè.

• El tercer gaudirà d’un lot de productes de proximitat valorat en 50€

RACONS DE CATALUNYA FESTA DE LA SEGA A L’ALDEA ( el Baix Ebre ) © foto de @piliriuss

la RIBERA

D’EBRE

scó es troba en un emplaçament estratègic a l’Ebre, s’eleva tot just vora el riu Ebre i enmig d’una gran plana fluvial tancada per dos passos, el Pas de l’Ase i el Pas del Llop d’Andisc. Antigament, el territori d’Ascó propicià l’ocupació de diferents pobles prehistòrics com ibers i romans.

Però no fou fins l’època medieval i moderna quan Ascó pren un major protagonisme, primer amb l’ocupació musulmana i més tard amb la templera i dels comtes catalans. El conjunt de cultures han deixat un llegat patrimonial i cultural molt ric, és per això, que passejar pels carrers de l’Ascó antic et transporta a una altra època on van conviure diferents comunitats.

No hi ha res com entrar a través d’un porxo – a Ascó reben el nom de perxes – com el de Ca Pere Sans, antiga porta d’entrada des de fora de les muralles.

També n’hi ha una de ben estreta al carrer de la Mola, anomenada Portetes, un lloc d’entrada i sortida clandestina.

D’altra banda, si ens endinsem pel centre històric hi destaca l’Església Parroquial de Sant Joan Baptista, en la qual hi conviuen diferents estils – romànic, gòtic, neoclàssic – fruit de les diferents ampliacions que s’hi van fer al llarg de la història. Des del carrer Major farem cap a la plaça Major, on a sota hi ha les Voltes i Sitges, es tracta d’unes voltes de pedra que tenen a l’interior unes sitges, les quals servien per emmagatzemar els cereals a l’època musulmana.

Passejant pels carrers de la part alta et sorprèn, de tant en tant, algun espai obert que actua de mirador de l’altra banda de l’Ebre, amb la plana de les Illes

14

al capdavant, els pobles de Vinebre i la Torre de l’Espanyol més enllà, fins arribar a divisar la Serra de Montsant. Un altre lloc emblemàtic que defineix Ascó, és el carrer dels Sequerets, per la seva curiosa forma de ziga-zaga, que formava part de l’Ascó àrab, i que amb l’expulsió dels moriscos, es va convertir en un assecador de fruits com figues o panses.

Tot passejant pels carrerons arribem a Cal Cavaller, la casa pairal de la família Salvador que va ser ennoblida al segle XVII pel rei Felip IV de Castella. I ben a prop, una altra de les joies patrimonials, el Pou de Neu, l’únic d’aquestes contrades i que està construït de pedra picada i amb una volta apuntada, de planta circular i en forma de gla.

Un altre episodi que defineix aquest municipi és La Batalla de l’Ebre, el moment més sagnat de la Guerra Civil Espanyola. És precisament a la serra, a cavall entre Ascó i la Fatarella, on s’ubicà el campament del XV Cos de l’Exèrcit Republicà. Un indret clau que servia de lloc d’instrucció, de distribució d’avituallament i de munició i també d’assistència als ferits. Com si d’un poble es tractés, es calcula que hi van viure aproximadament uns 5.000 soldats durant els 115 dies a la Batalla de l’Ebre. Al llarg del camí es van construir diverses cases de pedra seca, per tal de protegir-se dels bombardejos de l’aviació franquista.

Hi ha un recorregut on poder veure els espais històrics i Centres d’Interpretació distribuïts al llarg de la comarca de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

I així tot un tresor cultural i patrimonial que simbolitza el pas i convivència de les diferents cultures i que han format tot el seu territori d’una manera excep-

El tresor cultural simbolitza el pas i convivència de diferents cultures que han deixat un llegat patrimonial i cultural molt ric i que avui forma part de les nostres tradicions i costums com a poble cional. Tant és així que s’ha començat a treballar amb una activitat anomenada “Nit d’Art i Patrimoni”, que tindrà com acte principal oferir espectacles de diferents tipologies en varis indrets d’Ascó. Una manera dinàmica de promocionar l’encant dels elements simbòlics i aquells no tan coneguts. Així doncs, seguim descobrint les seves tradicions, costums i tot el que l’envolta?

Deixant enrere el patrimoni històric-arquitectònic ens endinsem en tota la seva extensa i impressionant vessant natural. Tens l’oportunitat i el plaer de descobrir la flora i fauna més singular, el paisatge característic i tots els rius i rierols que separen els camins tot par-

Ascó llegeix paisatges meravellosos i d'una gran bellesa que conviden a visitar-los

ticipant en les diferents activitats. Com descobrint l’essència de l’Ebre, fent el recorregut del GR99 o pujant al Llaüt Lo Roget. Si us apunteu a esbrinar aquest territori veureu terrasses fluvials, extenses planes de conreus, una frondosa vegetació de ribera, àlbers, salzes blancs, oms i verns, que sembla la selva.

Per poder seguir veient com es forma el paisatge, el Pas de l’Ase n’és un bon exemple, ja que és un dels paratges fluvials més espectaculars de la Ribera d’Ebre. Allí podreu gaudir de les cingleres que tenen el major protagonisme i el rocam que guanya terreny, amb parets verticals que cauen fins al riu.

També boscos de ribera, conreus d’oliveres enfilats amb esforç ingent entre cingles, parets de roca obertes pel riu en el seu desig d’arribar al mar. Aquests ambients tan contrastats en fan l’hàbitat de multitud d’espècies, especialment

d’ocells. Tot això emmarca un tret distintiu de la població on poder combinar activitats aquàtiques dinàmiques amb natura i fer el tàndem perfecte. I és que la navegació fluvial és una de les activitats més practicades, tu tries com vols descobrir-ho tot. Nosaltres coneixem les particularitats del Llaüt Lo Roget, el qual potencia els actius naturals i turístics d'Ascó navegant per l'Ebre.

El Llaüt Lo Roget és una rèplica de les embarcacions tradicionals emprades durant els segles passats a la Vall de l’Ebre. Lo Roget realitza viatges turístics entre Ascó, Pas de l’Ase i Embarcador de Vinebre. Mentre navegues escoltes el xiuxiueig de l’aigua, observes els abundants ocells que hi habiten i admires els immensos boscos de ribera, un plaer per als cinc sentits. Un passeig entre muntanyes que deixa veure paisatges verges de gran bellesa.

Si t’agrada el món ornitològic es realitzen sortides programades amb el Grup Natura Freixe, de la Reserva Natural de Sebes. En aquestes sortides s’ofereix material d’observació perquè puguis entendre-ho de primera mà. Si no ho vius en persona no et pots fer ni una mínima idea de la vida i història que té l’Ebre. Per finalitzar l’activitat d’una manera excel·lent tastaràs la cervesa artesana de la mateixa Reserva. Aquestes sortides comencen a funcionar a primers de maig i duren fins a primers de novembre. Per concertar visites reservar places prèviament a través del telèfon 977 40 65 83 o un correu a turisme@asco.cat.

15

Però això no es queda aquí, les activitats de senderisme són extenses i s’han dissenyat 8 rutes, degudament senyalitzades, per poder fer excursions pel terme municipal, algunes d’elles també són aptes per fer en bicicleta. Podràs enfilar-te fins a les carenes més altes de la serra del Tormo, el Pic de l’Àguila on poder veure a l’horitzó la Ribera d’Ebre. Passejar pels camps més fèrtils a les Illes, la plana fluvial d’Ascó, entrar en campaments militars i búnquers... Fer senderisme per Ascó és una oportunitat única a la comarca de la Ribera d’Ebre.

No podem deixar de parlar del GR 99, també anomenat el Camí de Sirga, considerat la segona gran ruta cicloturística de les Terres de l’Ebre, després de la Via Verda. L’itinerari que ressegueix el curs del riu Ebre des del seu naixement (Fontibre) fins

Zona de lleure perquè puguin gaudir petits i grans en la mateixa proporció al Mas de Prades, on també hi podràs acampar.

Zona caravanes, gratuïta i que compleix amb tots els serveis necessaris per fer de la teva estada perfecta.

Si tens un cotxe elèctric, pots fer parada hi ha un carregador de cotxe elèctric. Per saber com funciona i les tasques a seguir per poder utilitzar-ho ho trobaràs a la pàgina web:

www.ascoturisme.cat/ carregador-cotxe-electric

a la desembocadura (Riumar), prop de 1.180 quilòmetres dividits en 59 trams de 20 km. El camí transcorre força paral·lel al riu i avança passant per Cantàbria, Castella i Lleó, la Rioja, País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya.

Com a sender de gran recorregut està balisat amb senyals vermelles i blanques. Paral·lelament, disposa de la senyalització pròpia de la xarxa de camins naturals, amb pals i panells que permeten seguir l’itinerari i aporten informació del camí. La posada en valor del GR-99 fou incentivada pels principals actors de l’excursionisme i el senderisme de l’Estat Espanyol, els quals denominaren la ruta Camins Naturals de l’Ebre i promogut pel Ministeri de Medi Ambient.

Existeixen desenes de tradicions a Ascó, algunes d’elles en forma d’esdeveniment

El senderisme i els esports aquàtics són dos activitats molt actives i recomanables a realitzar a Ascó

16

com la Processó de l’Angelet, no és ben bé una processó, sinó més aviat una representació parateatral. Aquest fet la dota de gran peculiaritat convertint-la en una de les processons més singulars de tot Catalunya. Té lloc el diumenge de Pasqua i posa el punt i final als actes litúrgics més destacats de la Setmana Santa d’Ascó. La particularitat és la figura de l’Àngel que anuncia la bona nova de la resurrecció de Jesús. Aquest acte s’emmarcaria dins de la tipologia dels Actes Sagramentals que servien per instruir els fidels sobre el significat de la celebració. La processó discorre per sobre d’una catifa blanca, on a una banda s’hi situa el Santíssim Sagrament sota pal·li, i a l’altre costat l’Àngel que porta una bandera blanca, les nenes porten l’estàndard i la bandera, i finalment els joves porten la imatge de la Mare de Déu. Tots els pro-

tagonistes de la processó segueixen una sèrie de passos i de reverències prèviament assajats. Acaba l’acte amb les nenes més petites que llencen pètals de flors a la Custòdia. La processó té lloc a la plaça de l’església i compta amb la interpretació musical en directe d’una peça composada per aquesta celebració a càrrec d’un músic local, en Miquel Salvadó.

No obstant, una festa que ha estat declarada, des del 2010, Festa Patrimonial d’Interès Nacional és la de Sant Antoni d’Ascó, se li a atorgat aquest emblema perquè ha sabut conservar les tradicions, com la pervivència de les figures del Clavari i els Majorals; la plega, amb la recollida de llenya per tot el poble; els tradicionals Tres Tombs; les populars curses de cavalls, rucs i matxos, les úniques de la Ribera d'Ebre; l'encesa de la foguera a la plaça que crema durant

tres dies ininterrompudament mentre es balla la jota d'Ascó, amb música i dansa pròpies. La festa major d'hivern esdevé paradigmàtica en conjuminar a la perfecció la devoció al Sant amb l'activitat lúdica pagana. Aquesta festa es realitza el cap de setmana més proper al 17 de gener (Sant Antoni Abat).

A part de la festa popular també hi ha actes com ball, concerts i diverses animacions amb caràcter festiu.

La Festa de Sant Antoni ha estat declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional I si seguim amb la festa i la unim amb un plat típic de les Terres de l’Ebre ens trobem amb la clotxa. Aquest àpat consisteix en un mena d’entrepà fet amb pa rodó buidat parcialment de molla i omplert principalment d’arengades, cebes, tomates i alls escalivats. I seguint degustant productes locals, quan visitis Ascó passa per alguna carnisseria i carrega la bossa d’embotits com la llonganissa, botifarra d’arròs, de ceba o de carn. No et descuidis del seu oli i passa per alguna pastisseria a recollir els seus dolços com les coques, corassons o pastissets. Te’n lleparàs els dits i tindràs un bon record d’aquest poble.

Al llarg de l’any s’organitzen activitats, festes i esdeveniments varis que inclouen algun element gastronòmic perquè l’acte tingui un punt atractiu d’allò més gormand i selecte, com són també els tastos de vins i caves

Ctra. Camposines, 21 43791 ASCÓ (TGN)

Tel. 977 406 583 turisme@asco.cat www.ascoturisme.cat

18

RACONS DE CATALUNYA VISTA PANORÀMICA D'ASCÓ I EL SEU CASTELL ( la Ribera d'Ebre ) 19

el BAIX

CAMP

l’octubre Cambrils et varia els plans, canvia els banys a la platja per assaborir una de les seves delícies més arrelades al seu territori, el vi i la gastronomia. Un any mes organitzen la mostra d’aquest binomi perfecte que defineix Cambrils.

El cap de setmana de l’11 al 13 d’octubre podràs passejar pel passeig marítim de Cambrils però també aprofitar per apropar-te a la 10a mostra de vi i gastronomia de Cambrils. El municipi desplega els seus encants amb una àmplia oferta d’activitats diverses, dinàmiques i pensades perquè pugueu gaudir tota la família. Entre els diferents actes trobareu degustacions de vi i tapes elaborades per diferents restaurants de Cambrils, a més de degustacions guiades gratuïtes, tallers infantils, xerrades de divulgació, showcookings, música i espectacles infantils i com sempre t’espera alguna activitat innovadora.

20

3

dies per saborejar

Aquest any podreu gaudir d’excursions amb catamarà amb tast i projeccions de cinema enogastronòmic. Si en voleu saber més entreu a la pàgina web de turisme cambrils i assabenteu-vos de tota l’agenda.

Aquesta mostra està organitzada pel Patronat Municipal de Turisme de Cambrils i l’objectiu és potenciar el vi i les denominacions d’origen del territori. Els cellers catalans i els restaurants de Cambrils no es volen perdre aquesta cita, on tot un grapat de cellers hi volen ser presents perquè puguis conèixer tot el procés etnològic i els restaurants volen que degustis les tapes locals.

Aquesta fira és un esdeveniment ja consolidat a Cambrils que, tants els vilatans i vilatanes com els turistes i visitats dels voltants esperen cada any, ja que l’entorn del Parc Pescador i el model de fira amb l’assistència de productors gastronòmics, cellers i restaurants fan una combinació perfecta per satisfer els paladars més exigents de la zona.

No t’ho pensis més, el Parc del Pescador t’espera perquè gaudeixis de bon ambient, bon menjar i bon vi.

Reserva el cap de setmana de l’11 al 13 d’octubre per visitar Cambrils. Tot a punt per viure Cambrils i segellar l’entitat d’aquest municipi

A la 10a Mostra de Vi i Gastronomia de Cambrils t’esperen tot un parador de vins de la Denominació d’Origen del territori i gastronomia marítima

L'Hospitalet de l'Infant i la Vall de Llors destaca per les seves platges, el seu patrimoni històric i natural i per l'àmplia oferta d'activitats que ofereix ar i muntanya. Els que trien l'Hospitalet de l'Infant i la Vall de Llors com a destinació turística no han de enfrontar-se al dilema d'escollir entre el mar i la muntanya, perquè aquest lloc fusiona els dos elements. Destaca per les seves platges tranquil·les, de sorra fina i aigües transparents, ideals per a les famílies; i per un paisatge ric en contrastos.

Aquest fet permet oferir una àmplia varietat de propostes per descobrir un entorn amb un alt valor natural i també històric, situat a la Costa Daurada. En aquest sentit, ofereix experiències com les visites al patrimoni (a l'hospital gòtic fundat per l'infant Pere d'Aragó en 1344, al centre d'interpretació de l'oli de Vandellòs, al Poblat Hifrensa, l'última colònia industrial de Catalunya, i al poble medieval de Castelló, entre d’altres).

Per als que prefereixen alternatives d'oci més lligades a l'esport, les opcions també són múltiples: activitats nàutiques com caiacs, pàdel surf, vela, banana, snorkel, etc; esports a la sorra de les platges (com voleibol i futbol). I molt a prop

22

de les platges, es poden recórrer un bon nombre de senders de diferents dificultats i distàncies, a peu o amb bicicleta.

I és que l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors té una xarxa de camins i pistes forestals d’uns 180 km. Per aprofitar aquesta extensa xarxa s’han creat en els últims anys diverses rutes, algunes una mica més exigents i pensades per a persones que volen fer esport i d’altres que tenen un caràcter més familiar i lúdic.

Des de rutes amb BTT i activitats nàutiques pels amants de l'esport, fins a visites al patrimoni històric pels més curiosos Aquests camins transcorren per indrets que permeten als caminants gaudir d’unes vistes espectaculars, com ara panoràmiques de la costa i les muntanyes litorals, paisatges protagonitzats pels característics marges de pedra seca de la zona; o pels barrancs de la part més plana de les muntanyes; o per l’espai natural protegit del Torn...

Els que prefereixen fer rutes amb BTT tenen al seu abast vuit itineraris que transcorren per tots els pobles del municipi, amb diversos graus de dificultat (fàcil, mitjana i alta). Estan adreçats a tots els públics, de manera que permeten fer des de sortides familiars fins a sortides de nivell expert.

Perquè tothom conegui aquests itineraris hi ha disponibles uns fullets desplegables que contenen un mapa de les rutes, una breu descripció amb una fotografia de cadascuna d’aquestes i recomanacions per als ciclistes. D’altra banda, al llarg de les diverses rutes i davant dels punts d’informació hi ha panells amb codis QR, d’aquesta manera els usuaris es poden descarregar tota la informació directament al seu smartphone.

I als que simplement volen relaxar-se, els recomanem estirar-se sobre la sorra de qualsevol de les quatre platges del municipi: la de l'Arenal, la de la Punta del Riu, la del Torn o la de l'Almadrava. Totes tenen un certificat de qualitat ambiental EMAS i la Bandera Ecoplayas; i les tres primeres, a més llueixen la Bandera Blava

RACONS DE CATALUNYA PASSEIG DE L'HOSPITALET DE L'INFANT I LA VALL DE LLORS ( el Baix Camp )

el TARRAGONÈS

S

alou és un no parar. Durant l’estiu és un municipi replet d’activitats, però ben entrada la tardor segueix amb una programació extensa per gaudir amb família i amics, ja que Salou no és només una destinació d’estiu, és un municipi per visitar al llarg de l’any. Pel seu clima i ambient càlid i estable és la destinació ideal per passar uns dies tranquils fora de temporada alta.

Tot i així, el municipi ofereix múltiples activitats si el que busques és estar entretingut i conèixer una mica més la capital de la Costa Daurada d’una manera desenfadada. Les activitats programades d’octubre a desembre són ben variades i orientades perquè grans i petits s’ho passin d’allò més bé. La primera que acull el municipi és el reconegut Rally Racc. Salou és la seu de la prova d’aquest campionat del món, l’anomenat World Rally Car des del 2005. Una prova mixta conforma el campionat que combina dos dies de trams d’asfalt amb un de terra. El Rally Racc es viu de manera intensa cada any, i aquest 2019 no serà menys! Tant si ets

26

un apassionat del motor com no, viure d’aprop un circuit com el de Salou és una experiència única. El rally també compta amb una exhibició de cotxes històrics al Passaig Jaume I, on finalitza el tram urbà del circuit.

Durant els dies del campionat, del 24 al 27 d’octubre, Salou acull un altre rally, però aquest cop dedicat a satisfer el paladar, el Rally de Tapes, per tal què gaudeixis dels millors restaurants de Salou tot coneixent el municipi. Una seixantena d’establiments hi participen i ofereixen degustacions de tapes elaborades a preus econòmics.

De cara al novembre, Salou prepara un mes on el Salou Wind, celebració on els estels gegants són els principals protagonistes del cel de la capital de la Costa Daurada, pren rellevància i acull nombrosos visitants d’arreu del país. I amb motiu de rememorar la tradició de Salou com a vila marinera, la Festa i Jornades del Calamar del 22 de novembre al 8 de desembre arrenca amb una nova edició on jornades de pesca ompliran els dies fins a la posta de sol. Per completar aquestes jornades,

diversos restaurants de Salou oferiran deliciosos menús on el calamar serà el protagonista.

Altres activitats com el Salouween, la festa del 30 d’octubre o el Mercat de Nadal acaben de completar una programació de tardor-hivern extensa que et farà viure Salou d’una manera diferent i autèntica.

Salou és una ciutat oberta al mar en una costa única. És per això que es defineix com la capital per excel·lència de l’esport a la Costa Daurada. El cap Salou, les platges i en definitiva, tot l’entorn natural fan que esports com el ciclisme, el futbol o la vela hi siguin presents durant tot l’any. Sota el hashtag #livesports, el municipi ja és capdavanter dins el mapa esportiu europeu i mundial. El paisatge, la vegetació, la morfologia de les roques, les platges... tot ajuda a conformar aquesta vila tan espcial com a clau del turisme lúdic i esportiu. I si el que vols és conèixer la riquesa i biodiversitat del fons marí, l’entorn natural i les platges, activitats com les Vies Braves (obertes fins a finals d’octubre), organitzades per Vies Braves Swimming, acabaran de completar la teva jornada al municipi.

Per tot això i més, visita visitsalou.eu i planifica el teu viatge!

El municipi presenta múltiples activitats com el Rally Racc, el Rally Tapes, el Salou Wind i la Festa i Jornades del Calamar per la temporada de tardor-hivern.

27

el MONTSIÀ

rriben les 18enes Jornades Gastronòmiques de l’Arròs d’Amposta d’octubre, on diferents establiments de la ciutat promocionen l’arròs, el cereal estrella del Delta de l’Ebre, durant el període de sega. Les Jornades, que comencen l’1 d’octubre i acaben el 31 del mateix mes, coincideixen amb l’inici de la sega als camps i amb les Festes Tradicionals de la Sega a diversos municipis del Delta de l’Ebre, promouen la cuina característica d’Amposta i posen en valor la diversitat gastronòmica que ofereix el territori.

El cultiu d’arròs representa més de 20.000 hectàrees de terreny al Delta de l’Ebre i les Jornades d’octubre són ideals per gaudir de les diferents varietats d’arròs DOP del Delta. Els menús que ofereixen els 10 restaurants que hi participen ocil·len entre els 22 i els 37 euros i presenten l’arròs de maneres ben diverses: des de la tradicional paella marinera o l’arròs negre, fins a entrants i postres com l’arròs amb llet o el pastís de crema de licor d’arròs. Els restaurants que hi participen són Can Paquita, L’Algadir del Delta i Lo Pati d’Agustí, al Poble

28

Nou del Delta; i els Ullals, la Nuova Trattoria, L’Antic, Temps de Terra, Gastby, L’Estany - Casa de Fusta i L’Arrosseria.

El col·lectiu de cuina “L’Essència de l’Arròs. Amposta - Delta de l’Ebre”, que integra diversos restaurants d’Amposta, juntament amb la Cambra Arrossera del Montsià, treballen conjuntament per posicionar internacionalment Amposta i el Delta de l’Ebre com a capital catalana de la cuina de l’arròs. Les Jornades Gastronòmiques, celebrades bianualment, són el resultat d’aquest propòsit i es duen a terme els mesos de juny i octubre, coincidint amb la plantada i la sega de l’arròs, respectivament.

La riquesa paisatgística d’Amposta neix fruit de la unió de la mar i la muntanya i de la ribera i la garriga. És per aquest motiu que podem trobar-hi productes singulars com

l’angula, l’anguila, l’ànec, la carxofa, els rovellons, els escamarlans, l’oli, el llagostí, les mandarines o les taronges. Productes que acompanyant qualsevol plat, per simple que sigui, o bé sent l’ingredient principal, com l’arròs en una paella, són una delícia i possibiliten l’existència d’una cuina de qualitat i de reconegut prestigi.

El perfecte maridatge entre sabors i aromes de la ciutat arriba als menús i plats de Les Jornades Gastronòmiques d’aquest octubre i les diferents propostes són incorporades a les cartes que ofereixen al públic els diferents establiments. Així doncs, la gastronomia d’Amposta reflecteix una cultura arrelada a tradicions que han perdurat amb el pas del temps, com la plantada i la sega d’arròs. Només cal assaborir un dels plats de les Jornades per gaudir i comprendre la importància del producte principal de les Terres de l’Ebre. La diversitat dels plats que es poden elaborar amb arròs i els excel· lents plats que en resulten són apreciats arreu del territori i a tot el país.

Tastar l’arròs de les Jornades Gastronòmiques és tastar-lo de veritat. Vine i enamora’t de la cuina del Delta, la cuina d’Amposta

la TERRA

ALTA

“Tot el que sé, ho he après a Horta” Pablo Picasso Glocal és allò local que esdevé global. Aquest és el cas del reconegut poble d’Horta de Sant Joan. Gràcies a la doble estada de Picasso al municipi de la Terra Alta, el poble ha traspassat fronteres. Nova York, Moscou, São Paulo, París, Frankfurt... i en definitiva, un sens fi de les principals ciutats del món han contemplat l’entorn i el paisatge d’Horta a través dels esbossos i pintures del geni cubista.

S

ituat a dalt d’un puig de 543 metres i envoltat de camps de conreu, el poble s’albira des de lluny, no només per trobar-se damunt del puig, sinó perquè es veu emmarcat per les imponents Roques de Benet, formacions muntanyoses que atrauen la mirada a qualsevol caminant i punt de referència de tot el territori.

Un cop som dins del poble i recorrem els carrers costeruts, estrets i concèntrics, descobrim una vila de caràcter medieval fortament marcada pel pas de diferents civilitzacions. Els primers pobladors al poble van ser els íbers, al segle VIII va caure sota el domini musulmà, al segle XII van conquerirla els cristians i més tard el domini quedà sota les mans dels Templers i Hospitalers.

Mostra del pas d’aquestes civilitzacions són els edificis del nucli antic, com la casa del Delme, la plaça porticada o l’Església Parroquial de Sant Joan Baptista. Per la seva bellesa i el magnífic estat en el qual es troben aquests edificis, el Centre Històric d’Horta ha estat declarat Conjunt Historicoartístic i Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Altres edificis de la localitat que són igualment remarcables, són el convent de la Mare de Déu dels Àngels, conegut popularment com convent de Sant Salvador, on hi ha un dels claustres renaixentistes més bonics del país, l’Antic Hospital

“El Centre Històric del municipi, que compta amb elements arquitectònics tan reconeguts com la plaça porticada, la casa del Delme, l’Ajuntament o l’Església Parroquial de Sant Joan Baptista, ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional” 30

“Horta de Sant Joan compta amb un patrimoni natural, artístic, arquitectural i cultural de primera categoria” on hi ha actualment el Centre Picasso, l’Ecomuseu dels Ports i l’Ajuntament i els seus baixos, on hi havia antigament la presó i actualment s’hi troba una exposició que explica l’evolució urbana d’Horta i els elements arquitectònics més notables.

“Tot el que sé ho he après a Horta”, afirmava Picasso anys després del seu pas per la vila. Aquesta famosa frase ha traslladat el poble dins i fora de Catalunya i és una prova de com va marcar la vida i obra de l’artista. Picasso va fer dos estades a Horta. La primera va ser amb el seu amic Manel Pallarès cap al 1898 per curar-se de l’escarlatina.

En aquesta primera estada Picasso tenia només 17 anys i va viure una estreta relació amb l’entorn del poble, la seva gent i els seus costums. Bona prova són els múltiples esbossos que es troben al Centre Picasso, amb imatges d’animals i persones que expressen la quotidianitat del poble. Durant la seva segona estada, cap a l’any 1909, la viu amb la seva companya Fernande Olivier i és en aquest sojorn que neix el cubisme, un nou moviment artístic que revolucionarà les belles arts i la manera de veure i entendre el món.

L’artista va realitzar unes 70 obres en aquesta segona estada al poble i pintà dues de les seves obres més famoses: La bassa d’Horta i la Fàbrica d’Horta d’Ebre. El Centre Picasso d’Horta aplega una reproducció fidel de totes les obres que l’artista va crear a Horta i és un bona manera de conèixer el poble des del punt de vista del geni, que el va immortalitzar i va fer del seu caràcter rural i pobletà, objecte universal.

No és d’estranyar que Picasso quedés impressionat pels paisatges d’Horta.

La vila està envoltada de muntanyes i espais selvàtics i es troba en un ambient singular com és el massís dels Ports, Parc Natural i un dels espais més ben conservats i espectaculars de l’àrea mediterrània. Per aquest motiu, Horta de Sant Joan és la destinació ideal pels amants dels esports de muntanya i d’aventura, però també d’aquells que volen gaudir d’un patrimoni artístic, arquitectònic i cultural de primera

categoria. Així doncs, Horta de Sant Joan és un poble complet. Visitar-lo és una experiència única i una manera de conèixer el bo i millor de la Terra Alta. A finals d’aquest mes la festa de la Costa en honor a la Mare de Déu de la Mercè omplirà els carrers de la Costa amb una sardinada popular i la fira d’artesania Dolça tardor a principis d’octubre farà que el poble llueixi els seus encants oferint productes artesans a tot aquell qui vulgui viure de primera mà l’ambient de tardor al municipi.

Aquestes dues opcions són una bona manera de conèixer un dels pobles més bonics de la comarca i de Catalunya

Ajuntament Horta de Sant Joan Pl. Església, 3 · 43596 HORTA DE SANT JOAN (TGN)

Tel. 977 435 005 CONSULTES TURÍSTIQUES Plaça de Catalunya · 43596 HORTA DE SANT JOAN (TGN)

www.hortadesantjoan.cat

RACONS DE CATALUNYA PANORÀMICA DEL PARC NATURAL DELS PORTS ( la Terra Alta )

Sabeu quan busquem un indret on poder desconnectar de veritat? Doncs Prat de Comte és un d’aquells refugis que conviden a trobar la serenitat. Tan sols cal que agafeu el cotxe i aneu direcció la Terra Alta. Un cop sigueu allí us rebrà una escultura que defineix a la perfecció el municipi, una alambina. Pocs habitants però ben avinguts estableixen les seves residències i camps de conreu entre els 26,39 km2 d’extensió. Si mirem a l’horitzó ens adonarem que presenta una imatge muntanyosa i que està drenat pel riu canaletes i el barranc de la Xalamera, afluent de l’Ebre. i passegem per Prat de Comte ens enriquirem d’un passeig pels costeruts carrers que conserven el vertader sabor rural i un conjunt arquitectònic esplèndid amb la presència de l’Església Parroquial de Sant Bartomeu d’estil renaixentista i barroc, datada del segle XVII. A la plaça de l’església hi trobem la Creu dels Templers, un altre dels símbols del municipi. També es pot visitar l’Ermita de la Fontcalda, patrona del poble, i el mas de la Refoia, que queden apartats del nucli. En forma de forn pa, hi ha un edifici conegut com el forn Morruno, de l’any 1860, que és digne de ser visitat. Un edifici de gran interès perquè aquest funcionava com a forn comunitari i la major part de la població hi acudia a coure el pa i les

pastes. Al soterrani del forn hi ha l’antiga destil·leria d’aiguardent, restaurada posteriorment i on es pot apreciar la transformació del vi en aquest licor, del qual la vila és una important productora. A l’altre antic forn, al qual només acudia la gent adinerada, actualment és la Casa de la Vila.

Si sortim del centre ens adonarem que ens envolten camps de conreu, que han estat la base de l’economia del poble i han donat beneficis per continuar la vida al poble.

El seu terme municipal participa de dos espais catalogats en el Pla d’Espais d’Interès Natural. Prat de Comte és la porta d’entrada al massís dels Ports, un espectacular espai natural, que es pot descobrir fent una excursió i les serres de Pàndols-Cavalls.

També hi ha una zona coneguda amb el nom de tossal d’en Grilló, el punt més alt i meridional del terme, on hi ha un arbre monumental de gran valor ecològic i històric. Es tracta del teix d’en Grilló, de 13 metres d’alçada, sis metres de base i una antiguitat superior als mil anys. Segur que voldràs fotografiar-lo per tenir-lo en el record.

Prat de Comte és el poble amb menys habitants de les Terres de l’Ebre, el qual presumeix de tenir una fira única a Catalunya. Durant tot un cap de setmana els carrers i baixos de les cases de Prat de Comte es converteixen en petites destil·leries, ja que celebren la Festa de l’Aiguardent.

Ens adonem que tot allò tradicional i que, en algun moment del passat va tenir un significat important, torna

amb empenta per donar-li la força que mereix.

Aquí han recuperat un dels seus negocis més antics, la destil·lació d’aiguardent. Gràcies a aquest retorn, molts joves de la zona s’hi poden dedicar i fer, d’aquest ofici, la seva professió i guanyar-se la vida. Cal saber que, antigament moltes famílies del Prat de Comte elaboraven artesanalment aiguardent després de la verema. Aquesta beguda alcohòlica s’obté de la destil·lació de líquids sucrosos fermentats, algunes persones ho feien a casa seva i altres utilitzaven una premsa portàtil que es duia allà on convingués. Bullien a l’alambí el residu de la premsada del raïm, la brisa, i després de la condensació del vapor de l’alcohol en rajava l’aiguardent.

Cada any, a l’octubre, l’aroma de l’aiguardent s’olora des de tots els racons de Prat de Comte, ja que celebren la festa perquè tothom en sigui coneixedor. Aquest any compleix divuit edicions i tot el poble obre les portes per acollir els alambins i les diferents mostres d’entitats, cellers i cooperatives de la Terra Alta.

Es tracta d’una de les festes d’oficis més insòlites del país que compta amb demostracions i degustacions d’aquesta beguda alcohòlica i tot un conjunt d’activitats organitzades per les entitats culturals de la comarca, com la mostra de curses tradicionals (cursa del cresol, dels ous, de les pedres) la trobada de jotes, la de puntaires, diverses xerrades al voltant de l’agricultura tradicional de la Terra Alta… Totes les activitats estan pensades per a tots els públics i per conèixer una mica més el municipi.

Així doncs, guarda el cap de setmana del 12 i 13 d’octubre i coneix l’aiguardent. Si aneu a Prat de Comte, tasteu-hi les coquetes i, evidentment, l’aiguardent

Prat de Comte

Terra Alta · Terres de l’Ebre Ajuntament de Prat de Comte Pl. Església, 3 · 43595 PRAT DE COMTE Terra Alta (Tarragona) Tel. 977 428 284 · Fax: 977 428 285

www.pratdecomte.altanet.org

l’ ALT

PENEDÈS

ilafranca del Penedès és la destinació que no et pots perdre aquest setembre. Capital del vi i coincidint amb època de verema, la vila està de festa. La cultura del vi està íntimament lligada a la capital de l’Alt Penedès des de fa molts anys. De fet, un estudi recent mostra que en un jaciment arqueològic que data del segle VII aC s’hi troben les mostres més antigues del conreu de vinya i de la producció de vi del país.

Aquesta tradició segueix vigent després de tants segles i es modernitza adequant-se als nous temps a partir de visites guiades, tastos i fins i tot camins de vi (winewalks).

Vilafranca ha sabut donar a conèixer la cultura, història i tradició del vi. Per això posa a disposició dels amants del vi però també de la gent que no en té un coneixement prèvi, múltiples activitats que no només expliquen la història i paisatge de la ciutat, sinó el seu vi, ja que tots dos conceptes estan íntimament relacionats.

Les principals celebracions del vi que es celebren al llarg de l’any són la Vijazz, la Festa del Xató, la Fira del Gall i el Festival de Cinema del Most. Totes aquests actes tan reconeguts a la comarca barregen la cultura i la gastronomia amb el vi i mostren el bo i millor del municipi tot gaudint amb els 5 sentits, que al cap i a la fi és la millor manera de degustar un bon vi.

I per conèixer la regió caminant... el camí del vi ens convida a passejar entre la ciutat i el camp recorrent vinyes i edificis tacats pel vi, per la seva olor i la seva empremta. Un total de 3,5 km ens obren les portes a una ciutat on es respira vi i cava.

36

Vins blancs joves i aromàtics, blancs secs de criança, vins d’agulla lleugers, rosats suaus, negres arrodonits i equilibrats i gran reserves conformen un territori on la ciència i art del vi conformen productes d’una qualitat altíssima. Sigui quan sigui que vulguis conèixer la capital trobaràs a la teva disposició el VINSEUM, un espai ideat perquè puguis descobrir les Cultures del Vi de Cataluya, i si decideixes passar’t-hi aquest mes de setembre, et recomanem el Penedès 360 Challenge o la Visita a l’Obrador i maridatge

de vins i formatges. El primer combina la vinya i el paisatge del Penedès amb l’esport al Pla del Penedès. Els dies 27, 28 i 29 esportistes, visitants i amics es reuneixen en curses, xerrades, activitats per a nens, tasts de productes, fires... No t’ho pots perdre! La visita a l’Obrador, divendres 27, obra les portes de l’Obrador Xerigots, una antiga nau del segle XIX al famós carrer Comerç de Vilafranca. Aquest espai únic d’afinament de formatges, dels pocs que queden a Catalunya, ofereix maridatge de 5 vins amb 20 formatges. Posar a prova els sentits diferenciant els tipus de llet i graus de maduració és tot el que cal per gaudir d’una magnífica vetllada. El recorregut dona a conèixer les diferents formes d’elaboració de formatges i posa de manifest l’especial simbiosi entre formatges i vi. Un autèntic plaer pel paladar.

Vilafranca, porta de l’enoturime del Penedès, organitza moltes altres activitats i experiències. Visitar cellers, allotjar-se entre vinyes, tastar la gastronomia juntament amb vins i caves, participar de les festes populars i descobrir el territori a partir de rutes culturals i rutes de senders entre vinyes són punt de partida per conèixer i aprendre el món del turisme del vi, i per tant de Vilafranca i el Penedès. Per descobrir la ciutat, una bona alternativa també són les visites guiades. Vilafranca del Penedès és una de les ciutats mitjanes més importants de Catalunya per la seva situació, la tradició

vitivinícola i les bones comunicacions. Per això la millor manera de descobrir-la és a partir de la Vilafranca Anecdòtica, visita que posa al descobert les històries, llegendes i anècdotes de la ciutat, a partir del què eren les muralles de la vila medieval i els personatges vilafranquins que han trascendit al llarg del temps. La ruta ens transporta des dels origens de la vila fins avui dia en un recorregut d’hora i mitja. La Vilafranca històrica també es pot conèixer a partir de la Ruta medieval i la Ruta modernista. No et perdis la capital del vi en temps de vi. És una experiència única

37

el MARESME

esprés de més de 2.000 anys la comarca del Maresme segueix essent un territori d’acollida i descoberta. Juntament amb els Vallesos, els Barcelonès i el Baix Llobregat formaven part de la Laietània. El Maresme és un territori dens en restes arqueològiques de les civilitzacions ibèrica i romana que aquestes comarques han heretat i que avui en dia encara se’n pot gaudir.

Un any més el Maresme torna amb força per donar vida a l’arqueologia i trasllada als seus vilatans i vilatanes i a als nouvinguts a l’època de la Laietània

38

Els seus organitzadors creuen que la manera més divertida d’aprendre les petjades del passat és divertint-se i interactuant els uns amb els altres. Per aquest motiu han organitzat activitats didàctiques i exposicions als museus, volen que visquis les seves representacions de manera teatralitzada, et fan recreacions històriques i festes i fires emblemàtiques.

Les Jornades de la Laietània 2019 conviden a fer un viatge en el temps per entendre la vida quotidiana, l’economia, la societat i el lleure d’època ibera i romana. El Maresme és un territori ric amb jaciments i amb una inquietud, que ve de lluny, per preservar i divulgar el llegat històric. Les cultures antigues estan arrelades a un territori i obertes a la Mediterrània.

Tota la comarca es vesteix d’època per recrear la història passada del Maresme, perquè et deixis seduir per totes les seves activitats Els actes es duen a terme de maig a octubre, així que encara hi ets a temps.

Aquest mes de setembre no et perdis les visites guiades a jaciments com el de la Vila Romana de Torre Llauder, descobrir les exposicions als museus que hi participen o gaudir de Ulisses Fest. A l'octubre no deixis de visitar la fira Reviu Ilturo

Les ciutats amaguen històries, anècdotes, patrimoni i racons que difícilment es poden descobrir passejant pels seus carrers. Les rutes i les visites guiades són un bon recurs que facilita el coneixement històric, cultural, patrimonial, industrial i paisatgístic d’un indret. L’Ajuntament de Mataró organitza durant tot l’any un seguit de rutes i visites guiades per la ciutat on tindreu l’oportunitat de connectar amb Mataró a través de múltiples mirades.

Connectar amb el modernisme

El patrimoni modernista de Mataró és ric i molt divers: fàbriques, mercats, botigues, cases particulars... El modernisme a Mataró és un recorregut per alguns d’aquests espais, entre els quals destaquen el llegat de l’arquitecte, historiador i polític mataroní Josep Puig i Cadafalch (el mercat del Rengle, la casa Coll i Regàs, la botiga La Confianza...) i el primer edifici d’Antoni Gaudí, coneguda com la Nau Gaudí.

Gràcies a les visites guiades podreu aprofundir en el coneixement de la nau Gaudí i la Casa Coll i Regàs. La Col·lecció Bassat.

Art Contemporani de Catalunya. Nau Gaudí, és la visita a la nau que formava part de la fàbrica que va construir Gaudí per encàrrec de la Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense, un projecte molt més ampli i ambiciós, ideat entre el 1878 i el 1883. Des del novembre de 2010 és la seu de la Col·lecció Bassat a Mataró, una col·lecció amb un dels fons més representatius de l’art català de la segona meitat del segle XX. La Casa Coll i Regàs (1897) es pot conèixer a través de tres visites diferents: a partir del context històric de la revolució industrial; revivint els costums de la societat de finals del segle XIX; o per apropar-se a les arts aplicades a l’arquitectura. També s’hi fan tallers i, fins i tot, un escape room.

Connectar amb la industrialització

tat: la Nau Gaudí, Cabot i Barba, vapor Gordils i Dalmau, El Cafè de Mar i Can Marfà. Amb la visita a Can Marfà, que acull l’extensió del Museu de Mataró dedicada al patrimoni cultural relacionat amb la Indústria del tèxtil de punt, podreu veure, també, una mostra de maquinària, indumentària, eines, publicitat i documents de la Col·lecció Jaume Vilaseca, una de les més importants a l’Estat quan al gènere de punt. La ruta Miquel Biada, el primer ferrocarril i la Ruta pel patrimoni cooperatiu contextualitzen una mica més aquest període històric.

Connectar amb la història

Connectar amb la sostenibilitat

Gràcies a la visita a la Vil·la Romana deTorre Llauder fareu un viatge al passat romà de Mataró fins al segle I ac. Una manera de descobrir l’antiga Iluro i com vivien el romans d’una casa senyorial de l’època d’August, decorada amb esplèndids mosaics. Visitareu el distribuïdor o atri, la sala principal, una part del pati interior amb les restes de les columnes de peristil, la cambra d’aire calent del sistema hipocaust, els banys, les latrines i les clavegueres.

La visita guiada al Cementiri dels Caputxins també és de gran interès històric. És el conjunt neoclàssic més important de la ciutat, un museu a l’aire lliure entre sepultures, panteons, mausoleus i escultures funeràries que expliquen 200 anys de la història de Mataró. En aquest espai hi reposen les restes de mataronins com Miquel Biada; Josep Puig i Cadafalch; el sindicalista Joan Peiró o el cantant Pere Pubill Calaf “Peret”.

Connectar amb l’art

Mataró té una important història industrial i sempre serà la ciutat pionera del ferrocarril a la Península (1848) gràcies a l’il·lustre mataroní Miquel Biada. Amb la ruta Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial coneixereu la història d’algunes de les fàbriques més importants de la ciu-

40

Juntament amb la Sala de Juntes i la Cripta, aquest extraordinari conjunt pictòric, que es conserva a la basílica de Santa Maria, és una de les demostracions més importants del barroc català, obra d’Antoni Viladomat i Manalt, considerat el millor pintor català de la primera meitat del segle XVIII. La ciutat també disposa d’equipaments dedicats a la difusió artística. A Ca l’Arenas. Centre d’Art del Museu de Mataró fareu una visita centrada en l’activitat artística local, ja que l’equipament custodia, conserva i exhibeix la col·lecció d’art del Museu de Mataró.

La Visita al Conjunt dels Dolors és la millor manera de gaudir d’un dels tresors artístics de Mataró, la Capella dels Dolors.

Descobrim Mata i les Cinc Sènies és una caminada per descobrir aquests dos veïnats, les hortes que l’envolten, el Castell de Mata, les ermites de Sant Miquel i Sant Martí de Mata i els Suros d’en Soler, l’última Sureda de Mataró. A la visita a la Casa Capell, espai per a la sostenibilitat coneixereu les activitats, recursos i assessorament que ofereix l’equipament municipal per millorar la ciutat i l’entorn en el que vivim.

Connectar al teu aire

Per als esperits més lliures l’Ajuntament ofereix dues rutes audioguiades centrades en el patrimoni i en el comerç. També ha editat un fulletó amb Quatre recorreguts per Mataró: el segle XVI, El Barroc, El Neoclàssic i el Modernisme.

Finalment, la 9a edició de les 48 Hores Open Puig i Cadafalch ofereix tot un cap de setmana de portes obertes i visites guiades a diferents edificis i conjunts arquitectònics de Mataró

el BAGES

l municipi de Castellfollit del Boix, a Maians, al Pla de Bages, el s’alça enmig d’un territori més que privilegiat en la producció de vi. Les muntanyes de Montserrat i Castelltallat conformen el paisatge però també el gust d’aquest vi tan especial. No és d’estranyar que faci segles (des del s. X) que el cultiu de vi es dugui a terme en aquesta zona. Per la qualitat de la terra i les és condicions metereològiques el vi del autèntic i únic, i compta amb més de 100 anys de tradició i voluntat de perfeccionar la producció de vi. té 20 hectàrees de vinyes pròpies a uns 600 metres d’altitud. Aquesta situació permet oferir al raïm característiques que n’augmenten la qualitat: frescor, bona concentració i capacitat d’envellir. La climatologia, continental mediterrània de mitja muntanya amb pluviositat escassa i una forta oscil·lació tèrmica, també influeix en la producció, així com els boscos de pins, roures i alzines, que els doten d’una gran personalitat i identitat.

Al celler la verema es fa manualment i a màquina segons les necessitats de cada varietat i el tipus de maduració, i es cultiven de manera ecològica, repectant el medi ambient i preservant al màxim les seves qualitats, diverses varietats viníferes. En blancs, Sauvignon Blanc, Macabeu, Parellada i la Picapoll, autòctona del Pla de Bages. En negres, Ull de Llebre, Merlot, Cabernet Franch, Syrah i una petita part de Sumoll provinent de vinyes de més de 80 anys.

42

aposta per posar en valor el vi fet de manera tradicional, cuidant el procès i els detalls perquè el producte final sigui inigualable i de gran qualitat. Per la seva elaboració meticulosa i feta amb passió, els vins de fa temps que creuen fronteres i ja els podem trobar en països com el Japó, l’Índia, Estats Units, Austràlia, Alemanya, Dinamarca o Bèlgica. no només exporta els seus vins, sinó una manera de fer i d’elaborar els seus productes, i de retruc una mica de la nostra terra i tradició.

El celler ofereix la possibilitat al visitant de gaudir de les vinyes i les instal·lacions de maneres diferents. Totes elles inclouen visita a les vinyes, visita guiada al celler i a la sala d’envelliment, dues degustacions a escollir i una ampolla d’obsequi.

Una de les més completes és la Ruta Col·lecció, la qual inclou una excursió per les vinyes, la degustació de vins de col·lecció maridats amb diferents productes de proximitat

Practicar enoturisme a la zona de la DO Pla de Bages, i en concret , és tota al una experiència i una manera d’absorbir el millor del turisme gastronòmic i cultural

Visitar el Celler Grau i Grau és una oportunitat d’endinsar-se a la cultura vitivinícola, aprendre una mica més sobre l’enologia, conèixer la tradició vinícola de la família i estar en contacte amb la natura en un entorn inigualable

Fa quatre anys que el celler cultiva les seves varietats de forma ecològica, fet que preserva al màxim les qualitats del raïm i per conseqüència, el producte final

www.cellergrauigrau.com Crta. C-37, d’Igualada a Manresa, km75,50825 MAIANS (Barcelona) Tel. +34 938 356 002 info@cellergrauigrau.com

l' ANOIA

VISITA ELS HOSTALETS DE PIEROLA UN GRAN ESCENARI DE VIDA

ls Hostalets de Pierola és un poble que fou per primera vegada esmentat l’any 963 i que va néixer en l’encreuament dels camins de Vilafranca a Montserrat (Camí Romeu) i el d’Igualada a Barcelona. La seva situació donà origen al seu nom, ja que al ser un punt d’encreuament i trobada, varen començar a establir-s’hi petits hostals que servien als caminants per fer-hi parada.

Amb la muntanya de Montserrat al fons, a principis del segle VII, Hostalets començà a tenir els primers establiments, església pròpia i més tard, el 1892, parada de tren al poble de Piera, on s’hi van instal·lar les primeres fàbriques tèxtils. El pas del tren va significar un abans i un després pel poble, que a les dècades dels 50 i 60 va viure un creixement espectacular dels sectors de la indústria i la construcció.

Una extensa xarxa de camins, boscos, rieres i arbres monumentals amb la muntanya de Montserrat al fons, fan dels Hostalets de Pierola el poble ideal per practicar esport tot descobrint el magnífic patrimoni que el caracteritza 44

Ara bé, és el 5 de desembre de 2002 la data en la qual la història dels Hostalets de Pierola fa un gir de 180º. Va ser durant les obres de l’abocador de Can Mata que els operaris es troben en Pau (pierolapithecus catalaunicus). La troballa va ser un descobriment històric sense precedents que va canviar el que se sabia sobre l’origen dels grans simis i humans i va suposar un punt d’inflexió no només pel poble i el país, sinó pel món, que amb un esquelet parcial composat per 84 ossos, contemplava l’exemplar més complet d’un simi de 12 milions d’anys d’antiguitat, l’homínid més antic d’Europa.

La figura d’en Pau, i més tard la d’en Lluc (anoiapithecus brevirostris) i la Laia (pilobates cataloniae), van propiciar la creació del Centre de Restauració i Interpretació de la Paleontologia (CRIP) i l’alberg de visitants de Can Roviralta. L’objectiu del centre i de l’alberg: fer difusió de l’excepcional patrimoni paleolontògic de la zona proposant noves iniciatives culturals i econòmiques, així com protegir-lo i preservar-lo. El centre també serveix com a espai de trobada, formació de professionals i de transferència de coneixements i s’ubica a l’antiga masia de Can Roviralta, considerada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Així doncs, la descoberta d’en Pau i la creació del CRIP han suposat per a la vila un canvi espectacular. El poble es fa visible mundialment i neixen activitats que dinamitzen i donen a conèixer aquest patrimoni únic. Un exemple són les p@leo_rutes, itineraris interactius que relacionen el paisatge i el territori amb la paleontologia. L’exposició “Una finestra al Miocè”, que es desenvolupa al mateix CRIP i situa el poble com una de les zones més riques en restes de vertebrats fòssils del Miocè, és també una de les activitats estrella, ja que a banda del descobriment d’en Pau, el Lluc i la Laia, posen de manifest Hostalets com una de les zones més significatives del món pel que fa al registre de fòssils de primats.

Si visites Els Hostalets de Pierola trobaràs que a banda de ser un lloc únic al món per l’estudi de la paleontologia és també una delícia visitar-lo. Amb gairebé mil anys d’història, l’església romànica de Sant Pere de Pierola encapçala la vila i la Torre de Pierola ens explica els darrers 800 de la seva història. Els carrers són plens d’edificis d’arquitectura modernista, fet que ens mostra la importància que va tenir per la vila el període de la renaixença i el conseqüent esperit català que es viu al poble.

El descobriment del Pau (pierolapithecus catalaunicus) marca un abans i un després en la història del poble i de la humanitat.

Aquesta nova espècie juntament amb el Lluc (Anoiapithecus brevirostris) i la Laia (Pilobates cataloniae) propicien la creació del Centre de Restauració i Interpretació de la Paleontologia (CRIP) i l’alberg de visitants de Can Roviralta

Territori, natura i paisatge formen aquesta vila acollidora i orgullosa de la seva història, les seves tradicions i el seu moviment cultural. Així doncs, una manera interessant de conèixer Els Hostalets és fent esport: passejades, rutes en bicicleta, a cavall, en motocicletes o quads. Una extensa

xarxa de camins posen al descobert un paisatge mediterrani meravellós, on boscos, rieres i arbres monumentals expliquen molt més de la vila i del seu passat, que es remunta amb el descobriment d’en Pau, 12 milions d’anys enrere

Alberg Can Roviralta Plaça Cal Figueres, 1 · 08781 ELS HOSTALETS DE PIEROLA

www.visitahostalets.cat tel. 937 712 112 · comunicacio@elshostaletsdepierola.cat

tel. 937 712 817 canroviralta@gmail.com CRIP tel. 937 797 170 info@crip.cat

OSONA El Castell i el Parc de Montesquiu són els atractius més rellevants del municipi

Un poble d’ensomni amb

rriba la temporada de tardor-hivern i Montesquiu programa un any més, després de set edicions, la Fira de la Nou. El diumenge 20 d’octubre la vila es passa el dia celebrant aquest producte tan característic de la zona.

Per començar, el matí s’inicia amb la 3a Exhibició de tall de fusta artístic, música al carrer amb el grup Men in Swing, ponis i exposició de vehicles antics. Més tard, NaturalMent Taller de mandales amb llavors a la plaça de la República i la VII Trobada d’acordionistes posen fi a la festa. Durant tot el dia estarà disponible la 4a edició de l’exposició Nouart formada per obres d’artistes de la vila i activitats infantils. Com cada any, la Inauguració de la Fira de la Nou es celebra amb una xocolatada popular, la millor manera d’encetar les diverses activitats que ompliran la vila del millor ambient festiu un any més.

Montesquiu no només destaca per les seves fires i festes. També és una vila perfecta per visitar-la en aquesta època de l’any.

castell inclòs

Tant si tens pensat passar-hi uns dies com si t’hi trobes de pas, el Castell de Montesquiu, símbol del poble, juntament amb el Parc del Castell de Montesquiu que l’envolta són de visita obligada. El Castell es troba datat per primera vegada l’any 1285, va passar a ser residència dels senyors del terme de Besora i no va ser fins al segle XIX que es troba per primer cop en mans no nobiliàries. El 1976, el castell, que és propietat d’Emili Juncadella, passa a ser-ho de la Diputació de Barcelona per voluntat del mateix propietari. És en aquest moment que s’estableix tota la zona com a Parc comarcal i per tant, es rehabilita adequadament per la seva visita.

El parc, que es troba al prepirineu oriental, té una extensió de 546 ha i com hi abunden les pluges i no hi fa massa fred, la flora i fauna que s’hi pot trobar és extensa i fins i tot, particular de la zona. Hi destaquen les alzines, els faigs, els roures, els pins i els boixos, i animals com els conills, els esquirols, les llebres, els falciots i les orenetes i molts altres. Passejar pel parc és una de les activitats que més èxit tenen a Montesquiu.

La Fira de la Nou, el 20 d’octubre, omple la vila de propostes artístiques i culturals a l’abast dels vilatans i visitants 46

De fet, un cop dins, hi podem trobar diferents itineraris senyalitzats, com: “L’obaga del Castell”, o rutes que van del Castell al coll dels Tres Pals o del Castell al Castell de Besora.

El parc no només ocupa el terme de Montesquiu, també els termes municipals de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Sora. Això fa que el patrimoni visitable un cop dins el Parc es multipliqui. El Castell és, pel que fa al patrimoni arquitectònic, el més rellevant, però també hi podem trobar el pont de les codines, l’ermita romànica de Sant Moí i diverses masies. Travessat pel riu Ter, el bosc espès canvia la seva morfologia al llit del riu per una vegetació de ribera on hi abunden els oms, els pollancres, els salzes i els plàtans. En definitiva, el Parc del Castell de Montesquiu es troba en un entorn magnífic, ideal per compartir moments en família. Activitats com “Viu el Parc” o “La Cursa del Castell de Montesquiu”, que el pròxim 22 de setembre celebra la 31a edició, dinamitzen des de fa temps la visita al Parc i el fan més un espai d’esbarjo per petits i grans. L’un aprofundeix en diferents aspectes dels municipis que el conformen i l’altre, establert des del 1989, transcorre 12 km de camins per l’interior del Parc. A banda, itineraris, exposicions, audiovisuals, programes, jornades i cursos estan a disposició de tothom qui vulgui conèixer amb més profunditat el Parc.

Montesquiu és un dels llocs més rellevants de la comarca d’Osona

RACONS DE CATALUNYA CASTELL DE MONTESQUIU ( Osona ) Foto cedida per l’Ajuntament de Montesquiu

La 25a edició de la Fira de la Castanya dona a conèixer la castanya de Viladrau i les castanyedes centenàries del Parc Natural del Montseny.

La Fira recupera així, el passat històric de la vila vinculat al cultiu de les castanyes

iladrau és terra de castanyes i aquest any La Fira de la Castanya, que se celebra cada any, compleix un quart de segle. Aquesta 25a edició arriba amb molta força i ganes de seguir donant a conèixer el món de les castanyes els dies 25, 26 i 27 d’octubre. Situat en un indret especial, al Parc Natural del Montseny (Reserva Biosfera), el terme de Viladrau destaca entre altres coses per les castanyedes centenàries que hi ha. Aquest producte de tardor, a Viladrau és el protagonista. A més a més, la castanya de Viladrau no és una castanya com les altres. De color pujat i brillant, dolça i fàcil de coure, es recull en unes condicions ambientals controlades al Parc Natural del Montseny i va ser fins a mitjans del segle XX la més ben valorada de Catalunya, fins al punt que les famoses castanyeres de Barcelona només volien torrar aquestes castanyes.

50

La Fira de la Castanya de Viladrau es celebra des de l’any 1995 i des de llavors, gastronomia, oci i espectacle giren entorn d’aquest producte tan apreciat. La Fira és cultura, tradició i activitat comercial, per això s’ha convertit des de la seva creació en un esdeveniment únic i ideal per conèixer la tradició que gira entorn la castanya. Un dels plats forts de la fira, a banda del tast de castanyes, són les visites guiades per les castanyedes centenàries. Aquesta activitat és una oportunitat única per conèixer el paratge increïble de Viladrau i la tradició castanyera, que lluny de ser una activitat recreativa, com la majoria de gent pot pensar, requereix sacrifici i molta cura per conservar totes les propietats d’aquest fruit durant la seva collita.

D’altres activitats lúdiques i culturals, exposicions, concursos, música, tallers i contes omplen la programació de

la fira i la fan adaptable a petits i grans.

De fet, la fira és l’ocasió de conèixer en família no només el Parc Natural del Montseny i la vila de Viladrau, sinó una mica més sobre aquest producte tan apreciat a la nostra terra. La Castanya de Viladrau no és només present a la Fira de la Castanya, també ho és a la Fira Alimentària, la Fira de l’Avet,

Dins dels actes de la Fira de la Castanya se celebra el Ball de Bruixes la nit del 31 d’octubre per tal de recordar la persecució que van viure al poble l’any 1617 la Fira Ecosí de Girona i el Mercat Medieval de Vic. La presència de la castanya de Viladrau en aquestes fires forma part de la voluntat de preservar aquest producte únic i de recuperar les castanyedes.

Les castanyes, que començaren a produïr-se al segle V aC a Grècia i arribaren a casa nostra amb el domini del territori per part dels romans, es van estendre ràpidament per l’aportació nutritiva i energètica, la qualitat de la fusta de castanyer i per la idoneïtat del clima i sòl, sobretot en zones com Viladrau, humides i de terra granític. Durant centenars d’anys van ser el principal aliment de la població que vivia al Montseny fins l’arribada de la patata i altres productes forànis a meitats del segle XVI. Tot i això, durant el període de guerra i postguerra el seu consum va augmentar moltíssim. En arribar l’època dels anys 50 i el conseqüent èxode rural, molta gent va abandonar les castanyedes. Actualment, la Fira i altres mitjans de difusió i promoció de les castanyes de Viladrau es fonamenten en la recuperació i conservació de les castanyedes.

Una de les festes tradicionals que encara es conserva i reuneix al voltant del foc petits i grans per coure castanyes és la famosa castanyada. Aquesta celebració pagana va nèixer al segle VIII i es festejava l’1 de novembre per donar pas a l’arribada de l’hivern i del fred. El personatge principal d’aquesta tradició, com tothom sap, és la castanyera, l’anomenada ‘espigolera’ en l’època que es cultivaven les castanyes. Les ‘espigoleres’ recollien les castanyes de les finques un cop ja s’havien recol·lectat per la seva venda i les guardaven per al consum pròpi, les repartien o les venien al mercat.

Per acabar-ho d’adobar, dins el marc de la fira es celebra el Ball de Bruixes de Viladrau l’últim cap de setmana d’octubre, la nit de la castanyada. Viladrau va ser el poble de Catalunya on més bruixes es van ajusticiar. Des de l’any 1997 i dins dels actes de la Fira de la Castanyada es festeja i commemora un dels episodis històrics més tràgics: La Persecució de les Bruixes. Es diu que la tradició de bruixes a Viladrau

De gran aportació nutritiva i energètica, la castanya de Viladrau va ser fins a meitat del segle XX la més ben valorada de Catalunya i principal aliment de la població Viladrauenca

va començar en una Junta de Bruixes celebrada a Sant Segimon la nit de Tots Sants de l’any 1617. Després de la reunió va caure una gran calamarsada que va destruïr la collita i va propiciar la persecució de les bruixes. Per recordar-ho, el Ball de les Bruixes fusiona teatre, música, dansa, llum i foc en un lloc tan enigmàtic i meravellós com el poble de Viladrau.

Així doncs, Viladrau és terra de castanyers, castanyes, castanyades i bruixes, i un bon exemple d’aquesta tradició és la varietat autòctona de castanya, les impressionants castanyedes i el Ball de Bruixes, que enamoren a tothom que visita la vila, sobretot durant el segon cap de setmana d’octubre, durant l’espectacular Fira de la Castanya

C.Balcells i Morató, 3 17406 · VILADRAU (Girona)

Tel. 93 884 80 04

www.viladrau.cat

51

S

i fem una visió general del paisatge català ens adonarem que hi ha municipis estratègicament situats en llocs molt especials. Seva és una d’aquestes poblacions que llueix una imatge molt natural, ja que l’envolten grans boscos i compta amb una climatologia excepcional on la pluja n’és protagonista.

Aquest benefici dona lloc a que hi hagi una gran quantitat de bolets essent un gran atractiu per a molts curiosos.

L’arribada de la tardor sempre va lligada a la celebració d’un dels grans esdeveniments del municipi. Una de les propostes gastronòmiques amb més renom de la comarca Seva és una població que s’estén als peus del Montseny a la vall del Congost, format per dos sectors separats pel terme del Brull. Si ens mirem bé

la població ens adonarem que segueix present el seu passat, on fou una antiga sagrera envoltada per murs dels segles XII al XV. Actualment, encara guarda una disposició centrada entorn de l’Església Parroquial de Santa Maria i envoltada per cases antigues ornades de finestrals dels segles XII al XVI. El terme compta amb antigues masies de notable valor arquitectònic, entre molts altres atractius que permeten viure l’essència de la vida rural.

Indubtablement, Seva gaudeix de vàries riqueses però la més important és la qualitat de la seva índole natural, la qual fa que les excursions i activitats a l’aire lliure prenguin un important protagonisme al municipi. I que en plena temporada de bolets es converteixi en un indret ideal per sortir a buscar-ne. Per aquesta raó i amb l’objectiu de potenciar aquesta tradició boletaire, Seva celebra la 22a Festa del Bolet.

L’esdeveniment té lloc al centre històric de la vila, format per cases tradicionals, algunes d’elles de pedra i carrerons estrets. D’aquesta manera, a més de gaudir de la fira, també es tindrà l’oportunitat de conèixer i endinsar-se en la petita localitat plena d’encant i pròpia de la Catalunya Central.

La festa és coneguda pel seu caire artesanal, popular i de gastronomia.

S’hi viu un tarannà divers on podràs ser present al concurs de recerca de bolets, xerrades, degustacions, activitats i actuacions pensades per a tots els públics. A més, hi ha una cinquantena de parades de productes autòctons i artesanals del poble i es reparteixen unes 2.000 racions de bolets en diverses degustacions. Així doncs, el món micològic envolta tot el marc temàtic de la fira que, any rere any, va augmentant el nombre d’assistents de diversos indrets de Catalunya.

A més, en cada edició de la Festa del Bolet s’hi afegeixen noves propostes i activitats per tal de sumar-hi un atractiu extra.

Els seus organitzadors estan orgullosos de poder reunir tanta gent perquè gaudeixin dels bolets del seu territori i dels espais tan emblemàtics que tenen. I és que cada any augmenta el nombre de visitants i també de firaires i això significa que la fira es troba en un moment de bona salut. Per no avorrir ni al visitant ni als del poble, cada any intenten introduir novetats perquè la gent vulgui repetir, tot i que hi ha actes que són intocables

Seva I EL MONTSENY SÓN un lloc privilegiat enmig de la natura, on l’aigua n’és un dels elements fonamentals a l’hora de modelar el seu paisatge

52

53

la SELVA

anta Coloma de Farners és d’aquelles ciutats que val la pena conèixer. Capital de la Selva, ha estat sempre reconeguda per diverses fires i festes que ja són reconegudes a tot el país. En aquesta edició destaquem les festes d’aquesta temporada i les que vindran l’any que ve. Santa Coloma no dorm ni es queda quieta, ans al contrari, organitza infinitat d’activitats i actes que posen a disposició dels habitants i visitants la història, cultura i tradició de la ciutat. Només cal que feu una ullada a la seva agenda, més apretada que la d’un dentista. També posarem en valor el Castell de Farners, la Ruta de les 10 ermites i la Casa de la Paraula, centre cultural de la ciutat.

Un dels referents de la ciutat és el Castell de Farners. D’estil romànic es troba damunt d’un turó enmig de les Guilleries i és un mirador excel·lent de tota la comarca. A més a més, restaurat als anys 90, es tracta d’un espai auster però molt bonic, ideal per visitar-lo.

Si conèixe’l ja és tota una experiència, el camí que cal recórrer per arribar-hi encara ho és més. Les opcions són múltiples, la Ruta de les 10 ermites ens ensenya el castell, altres

54

miradors excepcionals de les Guilleries i de la plana de la Selva i com no, 10 ermites excepcionals de la zona. La ruta és circular i es pot fer en 3 etapes de 22 km cadascuna. N’hi ha que prefereixen fer-la en BTT, caminant o bé a cavall. Tot i així, l’interessant de la ruta és que es pot fer per parts i visitar les ermites de forma individual. Durant la ruta és pot contemplar una part de les Guilleries i el Parc Natural del Montseny.

Aquest mes de setembre no et pots perdre la festa major de Santa Coloma de Farners, del 19 al 24 de setembre. Música, espectacles, teatre, tradició, concerts, cercaviles i moltes ganes de passar-ho bé omplen els carrers de la vila en honor a Sant Dalmau Moner, ermità i monjo dominic del convent de Girona. La programació inclou activitats pensades pels més petits, pels joves i per adults, i és punt de trobada de centenars de colomencs i visitants, que es reuneixen

per gaudir de l’animació, els concerts, capgrossos, gegants, teatre i un llarg etcètera.

A Santa Coloma de festes n’hi ha un fotimer. Si bé la festa major enceta la temporada de tardor-hivern, cal esmentar també la Festa de la Ratafia, referent d’aquesta beguda a tot el país i que se celebra el segon cap de setmana de novembre. La Festa de la Revolta dels Segadors i la fira del pa amb tomàquet, també són igualment reconegudes i se festegen ben entrat el bon temps, durant els mesos de maig i juny. El Mercat de les herbes de la Ratafia, a principis de maig, posa en valor la Festa de la Ratafia i el Festival Domini màgic de Poesia, celebrat al març, la paraula i la poesia a partir de la confluència artística i poètica.

En un paratge de somni, el Castell de Farners s’alça per damunt de la plana de la Selva i mostra en tota la seva esplendor el paisatge colomenc. Una bona manera de coneixe’l és a partir de la Ruta de les 10 ermites

Santa Coloma de Farners és una ciutat de fires i festes. Entre les més remarcables destaquen la Festa Major, la Festa de la Ratafia, la Festa de la Revolta dels Segadors i la Fira del Pa amb Tomàquet La ratafia casolana ha estat sempre molt present a Santa Coloma i és tota una tradició. No és d’estranyar que la Festa de la Ratafia es dugui a terme en aquesta ciutat.

Els eixos bàsics d’aquesta celebració són tres: el Concurs, la Fira i la Festa, i són un punt de trobada dels elaboradors d’aquest licor. Una gran mostra de productes artesans i gran quantitat d’actes lúdics i culturals també acompanyen aquesta festa i animen la ciutat posant-la a l’abast dels visitants.

Per altra banda, les festes de primavera, són igualment representatives del caràcter colomí. La Festa de la Revolta dels Segadors ens transporta al 1640, quan el poble es va alçar contra les forces de Felip IV. Aquesta rebel·lió originà la Revolta tal i com la coneixem i la festa en recorda els fets a partir de xerrades, exposicions i visites treatalitzades, entre altres. És d’estranyar que el típic pa amb tomàquet, plat insigne i marca de la gastronomia catalana no se li doni la importància que es mereix. Sí, és un menjar simple i auster, però també una tradició que es remunta al segle XVIII. Santa Coloma celebra aquest plat típic de la millor manera, amb una fira al Parc de Sant Salvador. Aquesta fira és l’oportunitat perfecta de tastar els millors “pa amb tomàquet” del nostre país. Per l’elaboració s’utilitza pa de les diferents fleques de Santa Coloma, tomàquets locals, embotits artesans i oli d’oliva verge. I si tastar pa et deixa tip i vols fer una mica d’exercici aprofitant el bon temps, apunta’t a la Cursa del Pa amb Tomàquet! La iniciativa ja és emblema de la Fira i són molts els visitants que aprofiten per conèixer una mica més la zona tot fent esport. A més a més, l’organització posa a disposició diferents tipus de curses segons el nivell de cadascú. La Trail consta de 21 km i 1400 metres de desnivell, la Express de 12 km i 600 metres de desnivell i per últim, la marxa popular, adreçada a les famílies, recorre 8 km i 200 metres de desnivell, i és una manera fantàstica de conèixer l’entorn del Parc de Sant Salvador.

I per acabar, no ens oblidem de l’espai cultural emblema de la ciutat: la Casa de la Paraula, que amb la voluntat de trascendir els límits naturals de la ciutat i compartir el gaudi de la cultura vinculada al municipi, és centre de cultura i fomenta la creació artística. L’espai també facilita l’accès a la cultura i difon la paraula com a vehicle de comunicació a partir d’expressions artístiques i comunicatives. Per tant, actua com a centre cultural, centre expositiu i espai de formació artístic

Ajuntament de Santa Coloma de Farners Plaça de l'Ajuntament, 1 · 17457 SANTA COLOMA DE FARNERS (GIR)

Tel. 972 840 808 ajuntament@scf.cat

RACONS DE CATALUNYA PARC DE SANT SALVADOR A SANTA COLOMA DE FARNERS ( la Selva )

ilobí d’Onyar (la Selva) viurà, el cap de setmana del 19 i 20 d’octubre, la 8a edició de la Fira de la Llet, que reuneix, cada any, unes 15.000 persones. Un esdeveniment de creació recent, però que troba els seus orígens en la Festa de Sant Galderic, patró dels pagesos catalans, que se celebra al municipi des de fa 32 anys.

Concursos de munyir a mà una vaca o de menjar flams, demostracions de cuina, exhibicions de perruqueria bovina, xerrades sobre el consum de làctics, un maridatge de cervesa i formatges, presentació de nous productes, una desfilada de maquinària agrícola... són algunes de les activitats d’una programació ben farcida i vinculada al món de la pagesia. També compta amb dos espais emblemàtics per als visitants: el Lletòrum (parades d'artesans, que ofereixen degustacions i tastets de productes làctics) i el Bestiòrum (mostra d’animals de granja, amb especial atenció a les vaques).

A cada edició, la fira va incorporant nous atractius i al·licients per als visitants. Enguany, com a novetat, es podrà gaudir d’una exhibició de carruatges amb cavalls i participar en un concurs de cates de diferents tipus de llet. Així mateix, el trenet que recorre el municipi durant el cap de setmana de la fira arribarà fins a la granja Mas Bes, a Salitja, on es podran visitar les instal·lacions. D’altra banda, el dijous anterior, el 17 d’octubre, es durà a terme la jornada tècnica, adreçada als professionals del sector, en el marc de la qual s’atorgarà el 8è reconeixement al mèrit a la promoció del sector lleter al professor Sergi Calsamiglia, catedràtic de producció animal de la UAB i membre del Centre d’Experts Nacional de l’European Milk Board. L’any passat el premi va ser atorgat a Elisabet Sánchez, a càrrec de la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura a Girona, i com a invitat especial hi va acudir ni més ni menys que el famós youtuber Miquel Montoro, que no es va voler perdre la fira.

El diumenge, aquest any 20 d’octubre, en honor a Sant Galderic, es faran ofrenes dels productes de la terra i es beneirà la maquinària agrícola durant la desfilada pels

58

ar A Vilobí d’Ony cada dia es s produeixen un de 70.000 litres ts llet i hi ha tan caps habitants com í de bestiar bov

de les fires ramaderes més reconegudes del país. Fa 32 anys que se celebra i compta amb més de 40 activitats dedicades al món lleter.

Ajuntament de Trav. Del Primer d’Octubre de 2017, 1 VILOBÍ D’ONYAR 17185 (GIR)

Tel. 972 473 026

w w w. v

t

Vilobí d’Onyar

r. c a

La Fira de la Llet s’ha consolidat, amb pocs anys, com a l’esdeveniment de referència del sector i és també una ocasió especial per descobrir l’excel· lent cuina del municipi de Vilobí d’Onyar. En aquest municipi les explotacions ramaderes produeixen, diàriament, uns 70.000 litres de llet, i és un municipi que compta amb tants habitants com caps de bestiar boví de llet

La Fira de la Llet és una

ya

carrers de la vila, tal i com marca la tradició. Els concursos de flams i postres làctics, els tasts i l’exhibició de munyir a mà i amb cantina són algunes de les activitats que es faran a la fira, així com les demostracions de cuina. Durant el cap de setmana estarà a disposició dels visitants, no només els espais Lletòrum i Bestiòrum, també la venda de llet pasteuritzada, passejades amb ponis, vaques de plàstic per munyir a mà i el Trenet de la Fira de la Llet. A més a més, el concurs d’Instagram #Firade la Llet està a disposició del públic amb l’objectiu de dinamitzar la Fira i aconseguir les millors imatges del meravellós entorn boví. Més de 40 activitats dedicades al món lleter programades per a totes les edats t’esperen per gaudir d’un cap de setmana únic.

ilo

bid

on

59

RACONS DE CATALUNYA ENTORN NATURAL AL COSTAT DEL RIU ONYAR (la Selva)

rriba la fira que estaven esperant tots els selvatans, la Fira de l’Avellana. Aquest producte típic de la comarca de la Selva va començar a cultivar-se cap allà al segle XIV, a mitjans del segle XIX el seu cultiu ja era molt estès i avui dia la tradició encara perdura, sobretot a Bruyola, el major productor d’aquest fruit sec a la Selva.

El cultiu d’aquest fruit tan apreciat per les seves propietats nutricionals, va ser durant bastants anys, l’aliment base de la població de Brunyola. A la dècada dels 50 i 60 la majoria d’avellaners s’arrencaren per posar-hi noves avellanedes i avui dia, com si el temps no haguès passat, el seu cultiu segueix al peu del canó i és tota una tradició no només al poble, sinó a tota la comarca.

La Fira de l’Avellana, que se celebra des de l’any 1995, dona valor al treball que es porta anys fent a la comarca i posa en valor aquest producte típic tan nutritiu. A Brunyola i Sant Martí Sapresa aquesta és una de les cites més importants de l’any i una trobada imprescindible per als productors de la comarca i d’arreu de Catalunya.

La Fira de l’Avellana situa el poble de Brunyola al mapa i dona valor a la feina dels productors de la zona

62

Quan s’apropa la tardor, la vila ja es prepara pel primer cap de setmana d’octubre, que al voltant de l’antic castell fa reviure la tradició avellanera.

En aquesta 25a edició, la programació es supera: concerts, una caminada popular per la ruta dels avellaners, un mercat de productes artesanals i naturals, el concert Avellana Jove, exposicions de maquinària agrícola, sardanes, havaneres, concurs de llançament de sacs, tastets, curses de sacs... i els plats principals del cap de setmana: el concurs internacional d’esclovellar avellanes i la cursa de velocitat amb sacs d’avellanes a l’esquena. Aquests dos concursos concentren milers de persones al voltant de la plaça del Castell i són tota una experiència viure-les de primera mà.

La Fira s’ha anat consolidant els darrers anys com una de les més importants del sector a Catalunya, ja que des dels seus inicis s’ha encarat tant a pagesos i productors, com a qualsevol persona interessada en conèixer la vila i la seva protagonista, l’avellana. L’associació Avellana de Brunyola i Comarques Gironines ha contribuït en gran part

en la creació de la celebració i ha sumat esforços per garantir que l’avellana de Brunyola sigui de qualitat i autòctona, i que contribueixi al desenvolupament de l’economia local i al manteniment del paisatge agrícola.

Així doncs, la Fira, que situa el poble de Brunyola al mapa, dona valor a la feina dels productors de la zona i permet que tothom pugui gaudir de les avellanes com vulgui, ja sigui degustant-les, comprant-les, esclovellant-les, o fins i tot, carregant-les a l’esquena! Tu tries!

La tradició i el cultiu de l’avellana neix a Brunyola al segle XIV i avui dia segueix vigent al poble, el major productor d’aquest fruit sec a la Selva

GUILLATS PER LES GUILLERIES

Sant Sant Hilari Hilari Sacalm Sacalm és és la la capital capital de de Les Guilleries, el km 0 d’un feréstec Les Guilleries, el km 0 d’un recòndit -encara- poc poc conegut conegut massís massís aa tocar tocar ii -encaradel Montseny.

Montseny. Un Un km km 00 on on la la natura natura del ii els els boscos boscos ens ens regalen regalen amb amb generogenerositat innumerables fruits, sitat innumerables fruits, sensacions sensacions ii productes, productes, on on són són més més agraïts agraïts que que mai amb qui els visita i estima mai amb qui els visita i estima ii on on arriben arriben als als màxims màxims de de bellesa, bellesa, pau pau ii autenticitat. Un Un lloc lloc privilegiat privilegiat on on els els autenticitat. amants de de la la natura natura poden poden gaudir-la gaudir-la amants de de mil mil maneres maneres diferents diferents i,i, que que quan quan el el coneixen, acaben tots igual que coneixen, acaben tots igual que nosalnosaltres: tres: guillats guillats per per les les Guilleries.

Guilleries. és que que són són molts molts els els motius motius pels pels II és quals tots tots acabem acabem guillats guillats per per aquesaquesquals ta ta zona. zona. Si Si ets ets un un amant amant de de la la natura natura als nostres boscos hi trobaràs als nostres boscos hi trobaràs un un paparadís radís terrenal terrenal amb amb una una gran gran quantitat quantitat de de paisatges paisatges naturals naturals excepcionals, excepcionals, plens de de fauna fauna ii flora flora on on l’aigua l’aigua hi hi és és plens sempre present, present, ja ja sigui sigui amb amb rierols, rierols, sempre rieres, rieres, saltants saltants d’aigua, d’aigua, fonts fonts o o panpantans.

Altrament, si ets un amant tans. Altrament, si ets un amant de de la la gastronomia, gastronomia, podràs podràs despertar despertar tots tots els els teus teus sentits sentits ii deixar-te deixar-te seduir seduir per per la la nostra cuina basada en els fruits nostra cuina basada en els fruits de de la la terra ii elaborada elaborada amb amb productes productes loloterra

cals ii de de proximitat. proximitat. Tanmateix, Tanmateix, si si ets ets cals un enamorat enamorat de de la la cultura, cultura, aa les les GuiGuiun lleries podràs podràs visitar visitar diferents diferents pobles pobles lleries amb molt molt encant encant ii una una gran gran quantitat quantitat amb de racons racons insòlits, insòlits, ermites, ermites, monumonude ments i museus on podràs conèixer ments i museus on podràs conèixer les nostres nostres tradicions, tradicions, personatges personatges les populars i llegendes. populars i llegendes.

Si vols volsconèixer conèixer profunditat les Si en en profunditat les GuiGuilleries, el cap de setmana deli 12 lleries, el cap de setmana del 12 13 i 13 d’octubre en tens l’oportunitat!

A d’octubre en tens l’oportunitat!

A Sant Sant Hilari Sacalm es celebrarà la 4a Hilari Sacalm se celebrarà la 4a edició edició Fira Guilleries, unaque firaneix que de FiradeGuilleries, una fira neix amb l’objectiu principal donara amb l’objectiu principal de de donar a conèixer aquesta comarca natural conèixer aquesta comarca natural i po-i posar en valor l’entorn, els productes sar en valor l’entorn, els productes i ari artesania les tradicions i la tesania local,local, les tradicions i la gastrogastronomia, entre d’altres coses, de nomia, entre d’altres coses, de cada un cada un dels municipis que participen dels municipis que participen a la fira. a la fira.

Durant tot el cap de setmana s’organitDurant el cap de setmana s’organitzarà untot gran ventall d’activitats per zarà un gran ventall d’activitats tots els públics, concerts i músicaper en tots els públics, concerts ilocals música en viu, mercat de productes i arviu, mercat de productes locals i artesania, zona infantil, demostracions tesania, d’ oficis zona antics,infantil, espais demostracions d’exposicions d’oficis antics, espais d’exposicions artístiques, entre moltes altres coses

Recorda, el 12 i 13 d’octubre deixa’t guillar per les Guilleries!

64

Arriba una nova edició de la Fira de les Guilleries. L’ideal per conèixer tot el que ofereix aquesta comarca natural de les Guilleries en un entorn tranquil i autèntic

Les Guilleries Km0.cat

AJUNTAMENT DE SANT HILARI SACALM: C/ Rectoria, 17 · 17403 SANT HILARI SACALM (Girona) • Tel. 972 868 101 TURISME SANT HILARI SACALM: Tel. 972 86 96 86

U

l' URGELL

Una fortalesa enmig de camps de cultiu

Verdú ha estat sempre una vila privilegiada.

Per la seva situació i tradició ceramista i firal va ser un municipi important a Catalunya

66

na fortalesa s’alça enmig de camps de cultiu de vinya, cereal, oliveres, ametllers i alguns camps de pistatxos.

Ens traslladem a Verdú, on la pedra pren força i s’adequa al paisatge de secà d’aquest poble de l’Urgell. A 434 metres d’altitud, el poble neix a partir del Castell, el seu centre neuràlgic. Verdú, que basa la seva economia local en el conreu de vinya i la producció de vi (cinc cellers formen part del terme municipal), és una de les poblacions més antigues de Catalunya.

A la vila s’hi ha trobat restes del període ibèric, romà i medieval. Un exemple n’és el Jaciment Ibèric dels Estincells, que data del segle III aC. Tot i així, el poble és sobretot reconegut pel Castell, el seu emblema, la muralla, l’Església de Santa Maria, l’Ermita de Sant Miquel i el Santuari de Sant Pere Claver. Format per valls i planes que remunten en petits turons i serres, els colors marronosos i verds apagats dominen tot el terme. Verdú és un poble singular.

Cases pairals, places porxades i portals de pedra ens mostren un poble privilegiat que històricament acollí fires de bestiar que esdevingueren les més importants de Catalunya. Les fires van acabar l’any 1975 per la mecanització del camp però la seva petjada continua a la vila i marca el seu esperit obert.

Parlar de Verdú és parlar de ceràmica negra i vi. La producció d’aquesta ceràmica comença a la segona meitat del segle XIV, però viu el seu moment àlgid al segle XVIII. La vila tenia uns 30 obradors de ceràmica en actiu. Coneguts com sillons, els càntirs que es feien es deixaven a les entrades de les cases de pagès amb aigua fresca perquè caminants i treballadors es poguessin refrescar i rependre el camí o la jornada de treball al tros. Per fer l’aigua bona, els habitants, en alguna oca-

sió, hi posaven unes gotetes d’anís per endolcir l’aigua i unes fulles de menta a la part del broc perquè no hi entressin insectes. Avui dia Verdú continua amb la tradició i al poble s’hi poden visitar tallers i obradors especialitzats en ceràmica tradicional i creacions de nous artistes que continuen investigant en noves tècniques ceramistes.

Un clima on no hi abunden les pluges i de grans contrastos de temperatura fa que surtin uns vins negres intensos, com la terra, amb un gust i color forts i amb molts matisos, i uns vins blancs de molta acceptació i aroma característic.

Els vins de Verdú són apreciats i premiats arreu del món. Enguany la Festa de la Verema i el Vi de Verdú celebra 30 anys! Durant els dies 5 i 6 d’octubre Verdú acollirà activitats relacionades amb el vi i la verema. Dins del programa d’actes, a

més de visites, exposicions, tastos de vins i representacions teatrals, també hi haurà una Mostra de Vins de la DO Costers del Segre, en la què hi participaran els cinc cellers de Verdú i també d’altres de la zona, especialment els cellers de la subzona Vall de Corb.

La Mostra de Vi que s’inclou a la programació de la festa, és una bona manera de fer ballar el paladar i de trobar el nostre exemplar preferit. Arremangats fins als genolls, els i les joves de la vila s’enfilen damunt la piadora i pien el vi amb ganes mentre se senten rialles de la resta del poble, que amenitza la jornada entre balls, música i vi. Després de piar-lo, el raïm es premsa tal i com es feia anys enrere, seguint el procés de verema tradicional. Sens dubte, la Festa de la Verema i el Vi és l’esdeveniment més important de la vila

El primer cap de setmana d’octubre, els dies 5 i 6, Verdú celebra la Festa de la Verema i el Vi que commemora la tradició i història vitivinícola de la vila.

Amb un gust i color intensos, el vi de Verdú és reconegut internacionalment

La vila de Verdú és una de les més antigues de Catalunya i s’hi ha trobat restes ibèriques i romanes

Ajuntament de Verdú Plaça Major, 1 · 25340 VERDÚ (Lleida) Tel. 973 347 216 · Fax: 973 347 055 ajuntament@verdu.cat www.verdu.cat

RACONS DE CATALUNYA ESGLÉSIA DE DE SANTA MARIA I EL CASTELL DE VERDÚ ( l’Urgell )

E

l Celler Carviresa és el resultat de la fusió de tres famílies vinícoles. Totes tres tenen una llarga història dedicada a l’elaboració i comercialització dels vins. A partir del raïm de collita pròpia i del de viticultors de la zona, els vins Carviresa han destacat sempre per la seva qualitat, gust i aroma, i de seguida es van fer un lloc al mercat. L’origen del celler data del 1870 i avui dia, al capdavant de la societat, hi trobem els nets dels precursos de dos de les tres famílies inicials, que segueixen amb una gran visió empresarial i de futur.

Els vins Carviresa provenen d’una terra ideal per al cultiu de vinya: la Vall del Corb. En aquesta localització, les vinyes i conreus es troben entre els 200 i 400 metres d’altitud, en un terreny calcari i uniforme. Va ser aquí

70

on es cultivà per primera vegada a Catalunya les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay i on es van adoptar les tècniques californianes de vinificació.

Envoltats de pedres centenàries, el celler ens destapa anys i anys de tradició i passió pel vi. Les bótes de roure, de torrats forts, emmagatzemen el vi blanc, i les de torrats mitjans o lleugers, el vi negre, que permetran una acció més atrevida de la fusta sobre el producte final.

Carviresa ofereix molt més que vi: assesorament sommelier, consultes sobre maridatge, tastos a domicili, cursos i jornades, lots i ampolles personalitzades i experts al servei del client D.O Costers del Segre i D.O Cava des del 1998, l’equip Carviresa no ha parat d’innovar. L’última aposta ha estat la inauguració de l’Agrobotiga i de la plataforma online, que posa a disposició dels clients un ampli ventall de productes vinícoles i d’alimentació. L’Agrobotiga, que es troba tant a Tàrrega com a Barcelona, destaca per vàries raons: és un establiment únic a la regió, ofereix una àmplia varietat de vins caves i ver-

muts, tant de la zona com d’arreu del país i de l’estranger, i una gran gamma de licors, aperitius i productes d’alimentació prèmium. L’equip que hi treballa és també un dels seus punts forts, ja que fa un assessorament personalitzat al client, tot aconsellant-lo sobre els millors productes alimentaris que es poden trobar avui dia al mercat.

Tres paraules defineixen el treball i la línia d’actuació d’aquest gran celler: passió, sinceritat i inspiració. Segons ells és tot el que cal per fer un bon vi. Això i la voluntat de millorar constantment, per suposat. El celler ja fa anys que va ampliar les seves instal·lacions amb nous cellers a Verdú i nous magatzems a Tàrrega. A banda, també han millorat els serveis que posen a disposició del client i la gamma de productes que ofereixen a l’Agrobotiga i a la botiga online, com per exemple, un assortit d’olis de collita pròpia que juntament amb el vi fan de Carviresa una empresa total que abarca camps molt diferents.

Tres paraules defineixen el treball i la línia d’actuació d’aquest

Nascuda l’any 1870, Carviresa ha apostat sempre pels productes de qualitat i per la millora constant en el procés de producció i comercialització dels seus productes Així doncs, Carviresa ofereix molt més que vins.

Adreçats a aquells que són autèntics sommeliers però també a aquell qui descobreix el món del vi per primera vegada, el celler posa a la disposició de tothom qui hi estigui interessat: assesorament sommelier, consultes sobre maridatge, tastos a domicili, cursos i jornades, lots i ampolles personalitzades i experts al servei del client.

L’ empresa també dedica molts esforços a la investigació i recerca, i a encetar nous projectes, com per exemple, experiències enoturístiques que surten del circuit normal que organitzen altres cellers. En aquest sentit, un dels projectes més ambiciosos i emocionants en el qual el celler s’endinsa, és la mescla de vi, natura i equitació. Una aproximació ben diferent a la cultura del vi que troba en el paisatge de l’Urgell un marc incomparable on passar una estona genial amb família i amics.

No és casualitat que els vins Carviresa siguin tan apreciats. D’una gran tasca a la vinya, mimant i cuidant els ceps i fidels al mètode tradicional de la gravetat que permet que el raïm arribi sencer a la seva fermentació, es creen noves propostes de caràcter atrevit, definit i original. Entre els vins que té al mercat el celler destaquen els joves i atrevits Sot Neral, Pocapena, Lo Traguet de Sant Eloi i Taratot. I pel que fa als olis: Molí de Sant Martí, d’oliva verge extra, neix de la millor collita i és actualment el seu oli més reconegut

gran celler: passió, sinceritat i inspiració

L'agrobotiga

Visita la nostra botiga online:

www.carviresa.com Av. Tarragona, s/n · 25300 TÀRREGA (Lleida) Tel. 973 310 732 C/ Rocafort, 9 · 08015 BARCELONA Tel. 931 067 627

carviresa@carviresa.com carviresa@carviresa.com

el SEGRIÀ

Ajuntament d'Alguaire Plaça Església, 21 25125 ALGUAIRE (LLEI)

Tel. 973 756 006

ocs pobles poden dir que tenen un aeroport comercial i Alguaire és un d’ells. Ho té tot per fer d’una extensió de 50 km2, un poble excepcional. Al peu d’un escarpament anomenat Serra del Convent, a 304 metres d’alçària, es caracteritza per ser un poble agrícola que compta amb terrenys de regadiu i de secà a parts iguals. Aquest fet peculiar es pot observar des dels punts més alts del poble, com el mirador del Segrià, el Sagrat Cor, un dels símbols més importants de la localitat i on es pot observar la plana de Lleida en tota la seva esplendor.

Alguaire compta, a banda del mirador del Sagrat Cor, amb altres monuments igualment emblemàtics que el situen entre un dels municipis més coneguts del Segrià. No només és l’Aeroport, d’estil avantguardista amb instal·lacions modernes, símbol d’aquesta terra, també ho és el patrimoni natural, artístic i històric que hi reposa des de fa segles. L’Ermita del Merli, les restes del Castell d’Al-

72

guaire, l’Església Parroquial, el Clot de la Unilla, l’antiga fàbrica de filatures, la zona del riu o les necròpolis de Roques de So Roig són els edificis i monuments més remarcables i conformen el caràcter i la naturalesa del poble des de fa segles.

Alguaire no és un municipi com qualsevol altre. A mig camí entre el secà i el regadiu ens mostra el bo i millor de la comarca del Segrià i un patrimoni natural, artístic i històric singular Entre tots ells, l’Ermita de Merli, d’estil gòtic, és el signe d’identitat del poble per antonomàsia per la seva història i lligam amb els alguairencs des de temps ençà. Inclosa a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, es va reedificar entre els anys 1265 i 1278 sobre les runes d’una antiga església romànica gràcies a l’acció de les monges

que residien al convent Santjoanista.

L’Ermita destaca a més per la talla de la Mare de Déu original del segle XII, verge trobada i un dels elements artístics més rellevants que podem trobar a l’interior de l’Església juntament amb les pintures murals del segle XVIII. D’altra banda, les ruïnes del Castell d’Alguaire, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional i anteriorment castell d’origen àrab i Monestir Santjoanista, mostren la importància de la vila durant l’Edat Mitjana, que fou vora l’any 1250 el convent més important de Cataluya i fortalesa durant la Guerra dels Segadors. Pel que fa als elements naturals, el Clot de la Unilla ens mostra que el poble és singular també per la seva flora i fauna. Aquesta llacuna d’inundació temporal conté espècies vegetals i animals úniques i és de doble valor ecològic: els anys plujosos acull organismes vegetals i animals molt diferents de la dels anys secs. Aquest fet fa que també sigui una àrea molt preuada des del punt de vista ecològic i ornitològic.

Les figues són el producte típic d’Alguaire i durant la Fira de la Figa, els dies 21 i 22 de setembre, es mostra el potencial productiu i comercial del poble s temps de figues i Alguaire es vesteix de festa. Setembre és un mes molt actiu al municipi, ja que la majoria de les activitats que organitza el poble, inclosa la festa major de tardor, es fan durant aquest mes. La festa de la Mare de Déu del Merli, la Fira de la Figa i la Festa Major omplen els caps de setmana de setembre i la localitat acull visitants d’arreu de la comarca i del país. En concret, els dies 21 i 22 de setembre les figues tenen el protagonisme. El terme d’Alguaire és ideal pel cultiu d’aquest fruit i mostra a partir d’exposicions i activitats aquest producte típic a la Fira de la Figa, amb una àmplia oferta lúdica per famílies i públic en general.

El poble de la figa per excel·lència té fins i tot una varietat pròpia: la “Figa Coll de Dama Negra", apreciada per la seva grandària i el color vermell intens de l’interior. Tal com diu l’expressió: “són figues d’un altre paner”, així que no t’ho pensis més i prova-les en un cap de setmana cultural i gastronòmic com no hi ha altres.

La Fira de la Figa, que es celebra cada dos anys, a banda de gastronòmica, és també comercial.

Així doncs, la figa es veu acompanyada de material agrícola i comerç en general, concursos de pintura ràpida, espai infantil i jornades professionals de difusió agrària. Les figues són un element importantíssim per la població alguairenca i l’excusa perfecta per traure a la llum el potencial productiu i comercial del poble

73

"Fira del Préssec 5 i 6 d'octubre na població que compta amb una comunicació envejable, que permet ser un lloc de pas per a molta gent. Tres elements naturals han donat vida a Alfarràs; l’aigua, el fil i el préssec. En aquesta ocasió, l’aigua ha sigut un bé natural molt positiu per al municipi. Per una banda, ha proporcionat tenir un gran nombre de truites al canal de Pinyana, provinent del pantà de Santa Anna i uns camps

espectaculars replets de préssecs.

Alfarràs és un poble singular. Situat entre la riba del Noguera Ribagorçana i els turons del Sas i la Serra llarga (les Guixeres), destaca per el seu caràcter urbanita. A diferència d'altres localitats que l'envolten, el poble té un esperit de capitalitat i centralització que provoca situacions curioses, sobretot entre els vilatans i els visitants, que es troben amb un poble únic.

Val a dir que el municipi ha evolucionat moltíssim els darrers anys. Als seus inicis, Alfarràs era una petita caserna amb un molí fariner i actualment és un municipi de referència al Segrià. El molí de farina, l'Església vella de Sant Pere, el Pont medieval, el Canal de Pinyana i l'Església de Sant Nicolau són un exemple del patrimoni històric i arquitectural inigualable del poble. L'Ajuntament posa a disposició del visitant visites guiades per coneixe'l.

74

L’aigua també li ha donat als camps d’Alfarràs el valuós préssec de pinyana. Aquest mes d'octubre (dies 5 i 6 d'octubre) organitzen la Fira del Préssec, una trobada de referència per professionals del sector (empreses, entitats del comerç i restauració vincualada a aquesta fruita). Aquest any la fira compleix la seva 26a edició, i per seguir la tradició: tallers, demostracions i degustacions omplen la programació d'un cap de setmana molt especial, tant pels productors i gent vinculada al sector de la fruita dolça, com pels visitants, que gaudiran dels millors tasts i activitats. L'objectiu principal de la fira és donar a conèixer la varietat "Pinyana" a tothom.

Aquest tipus de prèssec tardà ha donat una economia significativa pels cultivadors del poble i els voltants. És per aquest motiu que va nèixer la fira, com a eix de promoció turística de la localitat i en honor al préssec de pinyana, on productors, venedors i visitants donen vida al fruit i el fan conegut arreu del territori català. A la fira també hi podem trobar automoció, maquinària agrícola i comerç, a més de la demostració del préssec, i xerrades fructicultures i de disbauxa nocturna amb una festa per a ballar fins a altes hores de la nit.

Quan visitis la Fira del Préssec de Pinyana els dies 5 i 6 d'octubre, gaudeix no només dels múltiples actes i activitats que ofereix la fira sinó dels racons espectaculars que hi ha.

Alfarràs ofereix visites turístiques pel poble i els seus voltants per tal de conèixer la seva història i el seu patrimoni natural i cultural.

Coneix la història d’Alfarràs i degusta el préssec de Pinyana, t’encantarà!

Aprofita i saboreja tot el que t'ofereix Alfarràs, on l’aire de ponent t’abraça mentre passeges per les seves serralades. El poble és molt més que el que es pot veure a simple vista. Alfarràs aposta pel futur i busca ser un poble funcional, brindant qualitat de vida als seus habitants i una major comoditat als visitants a partir de les rutes turístiques i culturals. Visitar Alfarràs és una exèriència inigualable i l'oportunitat de conèixer un poble excepcional

Una fira dolça i deliciosa pensada perquè tothom gaudeixi del municipi d'Alfarràs i del préssec pinyana.

Ajuntament d'Alfarràs Av. Catalunya, 16 25120 ALFARRÀS (Lleida)

Tel. 973 760 007

www.ajuntamentalfarras.cat 75

la NOGUERA

M

urs de pedra seca, groguenca, com els camps de cereals a l’estiu. Montgai, un poble rural de la Noguera, no renuncia a la seva essència, una ruralitat de segles posada al dia i que conviu amb la constant i variada activitat cultural que anima els racons de la vila. Una ruta de paraules dibuixades a les façanes de les cases rep als visitants d’aquest encisador poble de comarca de la Noguera, que suma 700 habitants amb Butsènit, que també forma part del municipi. Es poden llegir als murs una cinquantena de mots com ‘màgia’, ‘sabó’ o ‘inspiració’, que defineixen aquesta localitat del Baix Sió, segurament d’origen romà, tal i com indica l’etimologia del seu nom.

Espai cultural i creatiu de Montgai Fotos de locarrero.cat

Ajuntament de Montgai C/ Prat de la Riba, 1 · 25616 MONTGAI (Lleida) Tel. 973 430 005 / 608 768 380 fires@montgai.cat www.montgai.cat

Foto de MGZ publicaciones

Montgai, ‘la muntanya de Caius’, (ve del llatí mont Gaii), pot presumir d’haver-se convertit en un poble actiu. Molt actiu. Per dir-ho amb poques paraules, Montgai no para. Al març, “la Matança del Porc”. A l’abril, “Net, Fira del Sabó”, dedicada al sabó artesà i que recupera una de les tradicions més preuades del poble. “La Festa Major”, a principis de setembre. I, a l’octubre, “Montgai Màgic”, la primera fira de carrer dedicada exclusivament a la màgia i que acull públic i mags de totes les edats i procedències.

Si ens fixem en el seu conjunt històric, veurem que també és un poble per visitar quan no hi ha fires i festes. Per començar, l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció (segle XI) compta amb el campanar més alt de la comarca, d’estil neoclàssic, que a la nit s’il·lumina amb un joc de llums de colors. De 40 metres d’alçada fa que la vila sigui visible des de tota l’extensa plana del terme i, per suposat, des de la Serra de Bellmunt. A la façana barroca s’hi poden veure encara les marques de la Guerra Civil, un dels fets que ha marcat la història més recent de la vila. Una bona prova es troba en les espectaculars trinxeres recuperades i visitables amb els seus nius de metralladores i refugis. Ubicades als Tossals, permeten descobrir com eren aquests espais construïts per l’exèrcit republicà i, de pas, admirar també la magnífica vista de tota la serra amb els seus sembrats i la natura sempre efervescent.

eval que ens trasllada a l’època de les viles closes de les terres de frontera, aquelles que van configurar la Catalunya Nova. Montgai n’ha sabut treure partit. El vell Carreró, sense sortida i amb cases abandonades, va quedar amagat durant molts anys darrera una porta que, per art de màgia, el va fer desaparèixer de l’entramat urbà. Actualment, però, s’ha recuperat i ha acabat convertint-se en un centre cultural, creatiu i gastronòmic de primer ordre que ofereix activitats als vilatans i visitants tots els caps de setmana, des de concerts a exposicions o vermuts literaris. A Montgai no hi ha qui s’aborreixi! Sobretot aquest proper mes d’octubre, quan arriba el Montgai Màgic

Però si el que volem és conèixer un espai enigmàtic i diferent, cal visitar “Lo Carreró”, un carreret singular i estret d’origen medi-

montgaimagic.c

D

urant quatre dies, del 3 al 6 d’octubre, la màgia envaeix Montgai. Desenes de mags ocupen els escenaris, carrers i places del poble i milers de visitants gaudeixen d’espectacles d’allò més autèntics a qualsevol lloc, ja sigui als diferents escenaris o a peu de carrer. Montgai Màgic és, de fet, la primera fira de carrer dedicada exclusivament a la màgia, fet que situa el poble al mapa i fa que sigui reconegut arreu del país, sobretot entre els mags i magues, representants i promotors artístics. Enguany el Montgai Màgic compleix 11 anys, amb més màgia, més artistes i més públic que mai!

La Fira va nèixer el 3 d’octubre de 2008 amb la finalitat de promocionar els artistes i les companyies de màgia, que sovint es quedaven en un segon pla sense gaires punts de trobada que permetessin mostrar els espectacles i vendre’ls. Montgai va voler contribuir a solucionar aquest problema i a partir d’aleshores, a la fira s’hi han pogut veure artistes d’arreu del país i de l’estranger, des de nous talents fins a reconeguts professionals dedicats a aquest art tan suggerent que deixa a tothom amb

at

la boca oberta. Jocs, cartes, barrets, conills i exclamacions, Montgai es deixa sorprendre i també el nombrós públic infantil i adult que visita la població per gaudir d’un cap de setmana màgic.

L’altra cita imprescindible de Montgai és Net, la Fira del Sabó, l’única de tot l’estat espanyol dedicada exclusivament a aquest producte i als cosmètics i cremes naturals d’elaboració artesana. De fet, Montgai figura entre els pocs pobles de Catalunya reconeguts com a zona d’Ofici Artesà per Artesania de Catalunya gràcies a la recuperació d’una tradició sabonera que ja recollia el famós Costumari de Joan Amades. Les saboneres ensenyen cada any com es fa el sabó de caldera, un coneixement transmès de generació en generació. La fira també programa jornades tècniques, tallers, exposicions, espectacles i música

77

l’ ALT

URGELL

Dominada per la Serra del Cadí, a l’Alt Pirineu, la Seu d’Urgell va ser una de les ciutats més importants de l’època medieval. Història, turisme actiu, esports d’aventura i un entorn privilegiat aporten a la Seu trets distintius que la caracteritzen. La seva localització destaca per ser un important nus de comunicacions, fet que l’ha posicionada al llarg de la història com una vila de referència. Si a aquest factor li sumem l’especialització ramadera al llarg dels anys, no és d’estranyar que hi trobem la fira més antiga de la Península Ibèrica: la mil·lenària Fira de Sant Ermengol.

Amb la frase “homines qui venerint ad firam Santae Mare”, que es trobà citada per primera vegada en un document a la Seu d’Urgell, la fira data del 1048, aleshores anomenada Fira de Santa Maria, i ha evolucionat moltíssim amb el pas del temps. Primer era reconeguda per ser una gran fira de bestiar, després, als anys setanta, va passar a ser una fira agrària i l’any 1995 va trobar el seu nínxol de mercat i s’ha convertit en una de les fires catalanes amb més personalitat i futur: la Fira de Formatges Artesans del Pirineu. Reinventar-se o morir, aquesta és la premissa. Tot i així, la Fira de Sant Ermengol no perd la seva essència (encara hi ha una part de la fira destinada a la ramaderia i a la venda ambulant) i demostra que la seva aposta és encertada. La Seu és considerada la capital del formatge i amb tan sols 25 edicions de la Fira de Formatges Artesans ja es posiciona com una de les fires més importants de Catalunya i el món.

Aquest any la Fira compta amb 48 formatgers artesans provinents de tot l’arc pirinenc, del Mediterrani a l’Atlàntic i dels vessants nord i sud de la serralada –catalans, aragonesos, bascos, navarresos i francesos–, que oferiran més de 150 varietats diferents de formatges artesans de gran qualitat, jornades tècniques, concursos de formatges, aules de tast i activitats gastronòmiques vàries. El premi Amic del Formatge enguany s’atorgarà a Salvador Maura Rayó, l’ideòleg de la Fira de Formatges Artesans i el seu màxim responsable fins l’any 2004. Com a cada edició, l’entrada a la fira és lliure i s’hi pot adquirir un tiquet degustació per 8 euros que dóna dret a cinc tastos de formatge. A la mostra també s’hi pot trobar l’Espai Tast Km 0 - Gustum, un espai de degustació col·lectiva en què tots els productes són de l’Alt Urgell i la Cerdanya, i una mostra culinària: “Aliments del territori i tu”, també dedicat a la degustació de productes de proximitat.

78

A banda de la Fira de Formatges, la Fira de Sant Ermengol posa èmfasi en altres sectors i els potencia, de manera que el visitant pot gaudir del tast de formatges però també d’altres productes, com els ecològics, a la Fira de Productes Ecològics al Pirineu, un mercat a l’alça. La fira també compta amb altres espais dedicats al sector de la ramaderia, on hi ha una mostra de vaques, ovelles i cabres, la Fira d’Artesania, espai destinat a la venda ambulant amb unes 400 parades, “Els Encants dels Canonges”, mercat de segona mà, i l’Autofira, àrea on els concessionaris de la ciutat exposen les últimes novetats del món del motor i on l’Associació de cotxes clàssics de l’Alt Urgell exposa els seus vehicles

Anuncia’t a

CASA ESPUNYES

Solsonès

publicitat @ magazine publicaciones.com

667 560 225

MAS ROSSELL

Alt Camp

www.masrossell.cat

EL MIRADOR

la Noguera

Al mig de la natura pots ser tu mateix. Estirar-te sobre verd i contemplar el cel. Respirar l'aire pur de la muntanya i saber que el temps et pertany. La felicitat no es pot comprar i les experiències que et porten fins a ella, no tenen preu.

Gaudeix de Casa Espunyes, un lloc on es respiren aires rústics, en una equilibrada combinació entre els elements d'ahir i d'avui.

Un allotjament rural situat al municipi d’El Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp.

Una masia de vuit hectàrees i envoltada de terres de secà, cereals, vinyes i boscos. Un espai ideal per la desconnexió. La masia té la capacitat per a 15 persones i compta amb unes comoditats i instal·lacions excel·lents per gaudir plenament de l’estada a la casa. Viu el turisme rural a Mas Rossell, descobreix-los.

En l’immillorable entorn del llac de Sant Llorenç de Montgai, s’hi troba el restaurant El Mirador. Un establiment que ofereix una calidesa envejable, que només llocs com aquest poden tenir. Les seves vistes són espectaculars i el seu menú és deliciós, el qual està pensat i cuinat com si fos de l’àvia. Aprofita per donar una volta i recarrega les piles al Mirador. Et faran sentir com a casa.

Ctra. Pont d'Espia a Coll de Jou, L-401 25286 CAMBRILS ( Lleida ) Reserves: 973 481 443

Carretera C-37, km-21’9 43810 El Pla de Santa María (TGN) Reserves: 620 960 024

Passeig del Segre, 19 · 25613 Sant Llorenç de Montgai (LLEIDA) Reserves: 973 420 003

www.hostalvalldaneu.com

www.campinglabordadelpubill.com Ctra.de Tavascan, km 9,5 • 25570 RIBERA DE CARDÓS ( Lleida ) Fax 973 623 280 info@campinglabordadelpubill.com

Telèfon:

C/ Major, 46 · 25580 · ESTERRI D'ÀNEU ( Lleida ) RESERVES: 973 626 097 · 973 626 292 hostal@hostalvalldaneu.com

Vola al món de les sensacions

Per visites guiades trucar al tel. 977 490 034

80

81

DIUMENGE,

15 de Setembre

LA CUINA DEL CIM I TOMBA, del 1 al 30 de setembre a Tossa de Mar. SHOPPING FESTIVAL, del 12 al 21 de setembre a Salou.

URBAN RUNNING NIGHT SHOW, a Igualada.

MERCAT DE SEGONA MÀ I ANTIGUITATS, a Tona.

FESTA AL CEL 2019, a Alguaire.

MERCAT LES ANTIGUITATS I LES ARTS, a Tàrrega.

FESTES DE LA MISERICORDIA, del 21 al 25 de novembre a Reus.

EL CACAUERO I LA RUBINADA: FESTA DELS GEGANTS TARAROTS, a Tàrrega.

FIRA DE LA CERVESA ARTESANA, a l'Espelt.

CUBERMUT, del 21 al 22 de setembre a Cubelles.

FESTIVAL ART AL COMERÇ, del 21 de setembre al 29 de novembre a Viladecans.

FIRA DE LA VINYALA, a Òdena.

FIRA HEROICA, a Fulleda.

15ª TROBADA DE MODELISTES NAVALS, a Tàrrega

DIMECRES, 18 de Setembre 31è MERCAT DE LA MÚSICA VIVA, del 18 al 21 de setembre a Vic.

DIVENDRES, 20 de Setembre FESTES DE LA MERCÈ, del 20 al 24 de setembre a Barcelona.

39ª MOSTRA DE VINS I CAVES DE CATALUNYA, del 20 al 24 de setembre a Barcelona.

MAR DE BIRRES, a Palamós.

DIUMENGE, 22 de Setembre FESTES DE SANTA TECLA, del 22 al 24 de setembre a Tarragona.

FIRA DE L'AMETLLA , del 20 al 22 de setembre a Vilagrassa.

FIRA DE SANTA TECLA, del 22 al 23 de setembre a Berga.

FIRA DEL LLIBRE D'OCASIÓ ANTIC I MODERN , del 20 de setem-

LA CURSA DEL PONT, a Deltebre.

bre al 6 d'octubre a Barcelona.

FIRA DE SANTA TECLA, del 20 al 22 de setembre a Cassà de la Selva.

DISSABTE, 21 de Setembre FIRA DE LA FIGA, del 21 al 22 de setembre a Alguaire.

PEDALADA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA, a Agramunt.

X FIRA D'INDIANS, a Torredembarra.

DIMARTS, 24 de Setembre 31è FESTIVAL DE CINEMA DE GIRONA, del 24 al 28 de setembre a Girona.

82

PALAMÓSGASTRONÒMIC Octubre 2019

Caps de setmana plens d’activitats gastronòmiques i culturals Més de 20 restaurants amb productes de Km0 i de temporada Més d’una dotzena de tavernes amb originals tapes Visites guiades a la subhasta del peix Showcooking a l’Espai del peix Actuacions de dansa contemporània (festival ONADAnce) Concerts populars al migdia o al vespre I Concurs d’arrososos mariners amateur Marxa popular del vi de Palamós.

... i moltes més activitats!

Tot això de la mà del passaport GastroCult, les instruccions bàsiques són degustar 3 tapes, 1 menú i realitzar 2 activitats, a part votar la millor tapa o platet. *** La gent que ho completi i voti entrarà al sorteig de diferents regals i experiències***

+ informació: palamosgastronomic.cat Oficina de Turisme de Palamós: Passeig del Mar s / n • T.972 600 550 • visitpalamos.cat

Espectacles de dansa contemporània de companyies professionals en diferents espais de Palamós © Foto d’ Antoni Illa

del 20 / 9 al 20 / 12

amb la direcció artística de Organitzat per:

l’Àrea de Cultura de

l’Ajuntament de Palamós

DIJOUS, 26 de Setembre

LA CUINA DEL SETGE, a Hostalric.

65ª FIRA AGRÀRIA DE SANT MIQUEL-SALÓ EUROFRUIT,

29ª FIRA DEL BOLET I DEL BOLETAIRE,

del 26 al 29 de setembre a Lleida.

del 28 al 29 de setembre a la Pobla de Lillet.

DIVENDRES, 27 de Setembre

DIUMENGE, 29 de Setembre

DIA MUNDIAL DEL TURISME, a tota Catalunya.

FESTES DE LA TARDOR, del 27 al 30 de setembre a Lleida.

VISITA A L'OBRADOR I MARIDATGE DE VINS I FORMATGES, a Vilafranca de Penedès.

18ª FIRA DEL CAÇADOR, a Tàrrega.

FIRA DE SANT MIQUEL, a Santpedor.

20ª FIRA DEL BESTIAR, a Barruera.

LA FORANCA, a Alàs.

RUTA MODERNISTA, a Gelida.

FESTA MAJOR D'ALGUAIRE V JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL CALAMAR, del 27 de setembre al 13 d'octubre a Cambrils.

TERRÀNIA, del 27 al 29 de setembre a Montblanc.

PENEDÈS 360 CHALLENGE,

ECO SANT CUGAT, a Sant Cugat Sesgarrigues.

DIMARTS, 1 d'Octubre JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL CALAMAR,

del 27 al 29 de setembre a Vilafranca del Penedès.

CAMBRIBIKE, del 27 al 29 de setembre a Cambrils.

EXPOHOGAR, del 27 al 30 de setembre a Barcelona.

FESTA DELS PATRONS DE L'ALBI, del 27 al 29 de setembre a l'Albi.

DISSABTE, 28 de Setembre

de l'1 al 30 d'octubre a Arenys de Mar.

DIMECRES, 2 d'Octubre FESTES QUINQUENNALS, del 2 al 14 d'octubre a Alcanar.

DIJOUS, 3 d'Octubre

AUTOMERCAT, del 28 al 29 de setembre a Igualada.

24ª FESTA DE LA VEREMA DE BAGES, del 3 al 6 d'octubre a Artés.

TYRIKA, FESTIVAL IBER D'ALCANAR,

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA, del 3 al 13 d'octubre a Sitges

del 28 al 29 de setembre a Alcanar.

FIRA RAMADERA DE L'HOSTAL DEL VILAR,

MONTGAI MÀGIC, del 3 al 6 d'octubre a Montgai.

a Sant Agustí de Lluçanès.

© Josep Maria Castro

FIRA DE SANT MIQUEL, del 28 al 29 de setembre a Hostalric.

32è OKTOBERFEST, del 28 de setembre al 13 d'octubre a Calella.

FIRA DE L'HOSTAL DEL VILAR, a Sant Agustí de Lluçanès.

DONA POESIA, a Amposta.

DIVENDRES, 4 d'Octubre XXIX FESTIVAL INTERNACIONAL DE BLUES, del 4 al 13 d'octubre a Cerdanyola del Vallès.

FESTA MAJOR DEL ROSER, del 4 al 7 d'octubre a la Pobla de Lillet.

BAUM FESTIVAL / BARCELONA TATTOO EXPO, del 4 al 6 d'octubre a Barcelona.

H20, a Amposta.

85

La nostra agenda està a la disposició de tots els Ajuntaments i Oficines de Turisme de Catalunya per a que puguin promocionar les seves fires, festes i esdeveniments. Voleu que apareguin de forma gratuïta cada mes? Només cal que contacteu amb nosaltres mitjançant els telèfons 93 249 71 71 / 973 071 222 o a través del portal web www.turismeacatalunya.cat/comparteix-el-teu-esdeveniment/

XXIII MOSTRA DE CAVES I GASTRONOMIA CAVATAST, del 4 al 6 d'octubre a Sant Sadurní d'Anoia.

REVIU ILTURO, FESTIVAL CULTURAL IBEROROMÀ , del 4 al 6 d'octubre a Cabrera de Mar.

JORNADES MODERNISTES DE LA GARRIGA,

MERCAT D'ARTESANIA I BROCANTERS, a Santa Margarida i els Monjos.

DIJOUS, 10 d'Octubre FIRA MEDITERRÀNIA, del 10 al 13 d'octubre a Manresa.

del 4 al 6 d'octubre a la Garriga.

EXPROREUS, del 10 al 13 d'octubre a Reus.

DISSABTE, 5 d'Octubre FIRA DE L'AVELLANA, del 5 al 6 d'octubre a Brunyola.

FESTA DE ST. MARTÍ SACALM, del 5 al 6 d'octubre a Susqueda.

FIRA DEL PRÉSSEC DE PINYANA, del 5 al 6 d'octubre a Alfarràs.

JAZZ&BLUES - LA DAURADA FESTIVAL, a Vilanova i la Geltrú.

FIRA DEL MEDI AMBIENT, del 5 al 6 d'octubre a Tàrrega.

BACUS - FESTA DE LA VEREMA DEL VI, del 5 al 6 d'octubre a Verdú.

FESTA DEL POBLE VELL, del 5 al 6 d'octubre a Súria.

FIRA MEDIEVAL, del 5 al 6 d'octubre a Peratallada.

FIRA INTERNACIONAL DEL CISTELL, del 5 al 6 d'octubre a Salt.

BENET GAMES, del 5 al 6 d'octubre a Sant Fruitós del Bages.

FIRA DEL LLAMINER, del 5 al 6 d'octubre a Vilanova del Vallès.

DIUMENGE, 6 d'Octubre FESTA DE LA SEGA DE L'ARRÒS DEL DELTA, a Amposta.

III FIRA DEL DISC, a Amposta.

DIVENDRES, 11 d'Octubre JORNADES GASTRONÒMIQUES DE L'ARROSSEJAT, del 11 al 20 d'octubre a l'Ametlla de Mar.

DISSABTE, 12 d'Octubre CARAVANING, del 12 al 20 d'octubre a Barcelona.

GIROCÒMIC, del 12 al 13 d'octubre a Girona.

FESTES DEL BARRI DE LA FONT VELLA, a Igualada.

MOSTRA DE PRODUCTES D’ALTURA, del 12 al 13 d'octubre a la Llacuna.

CLICKÀNIA, del 12 al 13 i del 19 al 20 d'octubre a Montblanc.

FIRA DEL TORRÓ I DE LA XOCOLATA A LA PEDRA, del 12 al 13 d'octubre a Agramunt.

4ª EDICIÓ DE LA FIRA GUILLERIES, del 12 al 13 d'octubre a Sant Hilari de Sacalm.

DIUMENGE, 13 d'Octubre

RUTA MODERNISTA TEATRALITZADA, a Vilafranca del Penedès.

10ª FIRA DEL MOSTILLO, a Llimiana.

CONCURS DE GOSSOS D'ATURA, a Castellterçol.

FESTA DEL BOLET, a Seva.

86

Oficines de Turisme de Catalunya ALT CAMP OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP C/Mossèn Martí, 3 · Valls Tel. 977 608 560

COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048

BAGES

LA SEU D'URGELL C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 50

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 522

OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339

CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

SANTES CREUS Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 370 030

MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

MONTSERRAT Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

ALTA RIBAGORÇA

SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

VALLS C/ de la Cort, 61 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 353

CADAQUÈS C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315

EL PONT DE SUERT Av.Victoriano Muñoz, 22 Tel. 973 690 005

EMPÚRIES Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

EMPURIA BRAVA Av. Pompeu Fabrà, s/n · Tel. 972 450 802

ANOIA

FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603

CALAF Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

LLANÇÀ C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66

PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636 SANT PERE PESCADOR Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535

LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 68 30

BAIX CAMP OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155

VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902

CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

ALT PENEDÈS

CAPAFONTS C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 818 12 54

ALT URGELL OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

90

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308 L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477 L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011 BENIFALLET C/ Major, 1 Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627 EL PERELLÓ C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021 DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309 ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 ( Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 Tel. 972 300 128 PALAMÓS Pg. del Mar, s/n Tel. 972 600 550 PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 636 161 PLATJA D'ARÓ Mossèn Cinto Verdaguer, 4 Tel. 972 817 179 SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051 TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00 CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Tel. 93 635 27 27 COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07 VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 672 462 426

BAIX PENEDÈS OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171 L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725 CALAFELL C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141 COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010 CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777 VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

BARCELONÈS

BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 Tel. 972 624 520

BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90

MONT-ROIG DEL CAMP CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468

CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge · Tel. 972 661 714

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34

PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

REUS Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) Tel. 977 010 670

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani Tel. 93 285 38 34

LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 Tel. 977 844 630 L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

AEROPORT EL PRAT (T1) Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BARCELONA - AMADEU BAGUES Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

Oficines de Turisme de Catalunya BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994 BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91 SANT ADRIÀ DE BESÒS C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777

GARRIGUES

MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658

TAVÈRNOLES C/ de l'Esglèsia,1 Tel. 93 888 73 08

MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35

ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

BERGUEDÀ

LA GRANADELLA Pl. de la Indepència, 1· Tel. 973 094 101

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

GARROTXA

BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099 CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77 GÒSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055 LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541 EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313 PUIGCERDÀ Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220 MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733 SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478 VIMBODÍ I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet Tel. 977 871 247

GARRAF CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00 SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51 VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17 Pl. de la Vila, 10 · Tel. 93 893 55 55

92

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47 SANTA SUSANNA Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08 PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38 PALAFOLLS Plaça del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

MONTSIÀ

PRESES Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

SANT JOAN DE LES FONTS C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

VALL D'EN BAS Ptge Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

AMPOSTA Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

GIRONÈS

LA GALERA C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 744 624

VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91 SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470 ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35 · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973626345

LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322

LA SÈNIA Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

LLAVORSÍ Ctra. Vall de Cardós, s/n Tel. 973 622 008

NOGUERA

PLA DE L’ESTANY

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 Tel. 972 583 470

BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194

PLA D’URGELL

MARESME OFICINA DE TURISME DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16 ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50 ARENYS DE MAR C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39 CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88 CALELLA C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra Tel. 93 794 08 98 MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MANLLEU Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

FALSET Pl. La Quartera, 1· Tel. 977 831 023

PRATS DE LLUÇANÈS Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

MARGALEF Areà de Lleure del Pont, s/n Tel. 668 582 542

RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

ULLDEMOLINS Pl. de l’Esglèsia, 1· Tel. 977 561 546

Oficines de Turisme de Catalunya RIBERA D’EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ Ctra. de Campucines, 21 Tel. 977 406 583

SEGARRA OF. DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Balmes, 3 · Cervera · Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 480 103

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall·lobera · Tel. 972 480 103

TARRAGONÈS

HOSTALRIC Camí dels Ollers, 1 · Tel. 972 864 565 LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735 MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005 SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona Tel. 977 233 415 CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307 LA PINEDA - VILASECA Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759 BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

TOSSA DE MAR Av. Pelegri, 25 · Tel. 972 340 108

TARRAGONA Rambla Nova, s/n · Tel. 977 250 795

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGRIÀ

VILOBÍ D’ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

TERRA ALTA

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida Tel. 973 054 800

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SOLSONÈS

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

RIPOLLÈS

SELVA

SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161 ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

CAMPRODÓN C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SETCASES Plaça Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE RIBES Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL OFICINA DE TURISME DE L’URGELL C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707 AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089 BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536 VALLBONA DE LES MONGES C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500 VERDÚ Pl. del Bisbe Comelles, 13 Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52 TERRASSA Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 93 842 39 00 SANT CELONI C/Major, 53 · Tel. 93 867 01 71

1 any (12 exemplars) www.magazinepublicaciones.com/subscripcions IVA + Despeses d’enviament inclosos en el preu.