MAGAZINE LLEIDA NÂș98 Febrer 2023

Page 42

Descobreix la floraciĂł al SegriĂ  i les Garrigues

Visita EslovĂšnia i VenĂšcia

amb VIATGES LLEIDA

Temps de calçots amb SALSES FRUITS

CompromĂ­s i benestar al CENTRE RESIDENCIAL JOVIAR

Un any mĂ©s, els arbres fruiters i els ametllers de la Terra Ferma començaran aquest febrer el seu procĂ©s de floraciĂł que cobrirĂ  de color els camps lleidatans desencadenant un espectacle natural sorprenent. Aquest fenomen, que tĂ© el seu mĂ xim esplendor a la fi de l’hivern i es concentra a la zona del Baix Segre, permet gaudir d’un mosaic paisatgĂ­stic efĂ­mer perĂČ alhora espectacular. SĂłn diversos els municipis del SegriĂ  que organitzen rutes turĂ­stiques pels seus camps de fruiters per apreciar sobre el terreny la floraciĂł. En aquest nĂșmero de febrer de Magazine Lleida us proposem visitar la floraciĂł d’AlcarrĂ s, Torres de Segre i Puigverd de Lleida. TambĂ© us recomanem visitar altres municipis del SegriĂ  que, tot i que no organitzen rutes de floraciĂł, volen mostrar-nos altres dels seus encants. AixĂ­, us suggerim deixarvos caure per Montoliu de Lleida, RossellĂł, Alguaire, la Portella, Artesa de Lleida i Vilanova de la Barca. D’altres comarques us convidem a visitar Miralcamp, les Borges Blanques i Castelldans. PerĂČ el febrer tambĂ© Ă©s temps de calçotades, i de Quaresma i, per descomptat, de Carnaval. Us donem les claus per celebrar una calçotada perfecta. L’Eva, una de les nostres cuineres, ens ensenya una recepta de bacallĂ , aliment tĂ­pic del temps de Quaresma i, a l’agenda, trobareu la informaciĂł sobre el Carnestoltes, la festa per antonomĂ sia del mes de febrer.

A mĂ©s a mĂ©s, en la secciĂł de Salut i Benestar trobareu un article sobre la bronquiolitis infantil que us ajudarĂ  a detectar aquesta patologia que en aquestes dates tĂ© el seu mĂ xim apogeu. En la mateixa secciĂł continuem atansant-vos els consells sempre interessants dels nostres col·laboradors habituals i tambĂ© alguna novetat, com Mon & Dol, que s’estrena en aquest nĂșmero.

En definitiva, en aquesta nova edició del Magazine Lleida hi trobareu articles d’actualitat, consells, curiositats i propostes d’entreteniment per encarar el final de l’hivern

Foto portada: Font de la Plaça de la Pau de Sisco Acosta

SALUT&BENESTAR 04

LEGAL 37

GASTRONOMIA 16

IMMOBILIÀRIA 38

LA PAERIA 70

MOTOR 40

CINEM A 76

SERVEIS 24

TURISME 42

PASSATEMPS 78

C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA

Tel. 973 071 222

Director

Lluis GĂłmez: lluis@magazinepublicacions.com

Dept. Comercial

Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com

Disseny gràfic i maquetació: Darío Mejón i Sergi Terés produccio@magazinepublicacions.com

Dept. RedacciĂł

Ivan Belilles, Maribel Chucamani i Noribel Jacobs produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Web

Sergi Terés: media@magazinepublicacions.com

DipĂČsit legal: L 1107 - 2016

ISSN ediciĂł impresa: 2696 - 1180

ISSN ediciĂł online: 2696 - 1199

PublicaciĂł associada a:

EdiciĂł digital:

seva Úpoca normal. Tot i que la majoria de casos poden sanar-se a casa, no està de més tenir algunes nocions per saber com actuar en detectar-se un cas.

QUÈ ÉS?

És una infecciĂł pulmonar comĂș en nens petits i nadons que causa inflamaciĂł i congestiĂł de les vies respiratĂČries (bronquĂ­ols) del pulmĂł. La bronquiolitis gairebĂ© sempre es dona a causa d’un virus i, generalment, Ă©s mĂ©s freqĂŒent durant els mesos d’hivern. Els bronquĂ­ols s’inflamen i s’omplen de mucositats, fet que dificulta la respiraciĂł dels infants.

SÍMPTOMES

La bronquiolitis s’inicia amb una simptomatologia similar als d’un refredat comĂș, amb moqueig, perĂČ desprĂ©s s’hi afegeixen la tos, sibilĂ ncia i, fins i tot, dificultat per respirar. La majoria dels infants que ho pateixen milloren amb les cures a casa i nomĂ©s un petit percentatge dels afectats requereix hospitalitzaciĂł.

Quan la bronquiolitis empitjora el nadĂł tus de forma persistent, rebutja els aliments i respira amb dificultat: amb cada inhalaciĂł se li marquen les costelles, se li mou molt l’abdomen i les aletes del nas. En aquest cas Ă©s clau que els pares detectin a temps quan el nadĂł estĂ  tenint problemes per respirar.

DIAGNÒSTIC

La manera que tenen els metges de diagnosticar una bronquiolitis Ă©s escoltant el pit dels seus pacients i mesurant l’oxigen mitjançant un oxĂ­metre de pols. En altres casos tambĂ© es pot fer una radiografia del tĂČrax si es detecta una baixa concentraciĂł d’oxigen o si hi ha sospites de pneumĂČnia.

TRACTAMENT

El tractament se centra a alleugerir els sĂ­mptomes. Els infants amb bronquiolitis necessiten temps per recuperar-se i una de les millors maneres Ă©s bevent lĂ­quids de forma abundant: petites quantitats perĂČ amb força freqĂŒĂšncia.

TambĂ© es recomana l’Ășs d’un humidificador de vapor fred a l’habitaciĂł de l’infant afectat per ajudar a fluĂŻdificar les mucositats de les seves vies respiratĂČries. Per destapar el nas de l’infant es pot fer Ășs d’aspiradors nasals i gotes de soluciĂł salina.

DURADA

La bronquiolitis acostuma a durar d’una a dues setmanes, a vegades tambĂ© diverses setmanes.

Els pitjors sĂ­mptomes acostumen a durar entre cinc dies i una setmana. La major part dels casos es resolen satisfactĂČria-

orina menys

ColoraciĂł blavosa de la pell, sobretot llavis, llengua i ungles (cianosi)

04

la hidratació en l’esport

En cas que no respectem les nostres necessitats hĂ­driques el nostre cos se’n veurĂ  ressentit, ja que acumularĂ  mĂ©s el cansament, tindrĂ  menys força muscular, tindrĂ  menys capacitat de recuperaciĂł post entrenament i tot aixĂČ es traduirĂ  en un augment del risc de patir lesions.

‱ Hidratació abans de la pràctica esportiva:

L’objectiu serà arribar a la competició amb les reserves hídriques tan plenes com sigui possible, així doncs haurem de beure aigua en totes les ingestes que realitzem al llarg del dia.

‱  HidrataciĂł desprĂ©s de la prĂ ctica esportiva:

Has provat mai de pesar-te abans i després de realitzar exercici físic?

Aquests quilograms de pes que perds no sĂłn de greix, sinĂł de lĂ­quid corporal! ConsegĂŒentment, el teu objectiu Ă©s restablir aquest equilibri hĂ­dric de nou com mĂ©s aviat millor. Com es fa? Doncs ingerint en aigua el 150% del pes perdut en les prĂČximes hores.

Has perdut 1 quilogram?

Doncs hauràs de recuperar 1,5 litres d’aigua mitjançant la hidratació i l’alimentació.

Totes les persones sabem que una correcta hidrataciĂł Ă©s extremadament important per a tenir una vida sana, perĂČ realment sabem el perquĂš?

El cos humĂ  pot aguantar molts dies (molts!) sense menjar, perĂČ no en duraria ni cinc, aproximadament, sense beure aigua. AixĂČ Ă©s degut al fet que l’aigua intervĂ© en moltes funcions vitals del nostre organisme, com per exemple: transporta nutrients i oxigen a totes les cĂšl·lules del cos, regula la temperatura corporal, afavoreix l’eliminaciĂł de toxines i lubrica i proporciona suport estructural als teixits i a les articulacions, entre moltes d’altres funcions.

Per tant, conservar un equilibri hĂ­dric constant durant el desenvolupament d’un exercici fĂ­sic, o en la vida quotidiana, Ă©s de vital importĂ ncia per a poder mantenir el nostre rendiment

Una bona forma de saber el nostre grau d’hidrataciĂł Ă©s mitjançant l’observaciĂł del color de l’orina, com mĂ©s groga sigui, mĂ©s deshidratats estarem. En aquest cas, podem beure mig litre d’aigua dues hores abans de l’exercici fĂ­sic. Tot i aixĂČ, no cal patir, el nostre cos Ă©s intel·ligent, Ășnicament hem d’aprendre a escoltar-lo.

‱ Hidratació durant la pràctica esportiva:

Cal entendre que quan a la persona esportista li apareix la sensaciĂł de set, aixĂČ significa que ja estĂ  deshidratada, de manera que hem d’acostumar-nos a beure petits glops (150-250 ml) d’aigua cada 15-20 minuts per a evitar que aquesta sensaciĂł aparegui (o que ho faci en excĂ©s). AquĂ­ arriba el moment tambĂ© de valorar l’Ășs de begudes isotĂČniques, perĂČ aixĂČ ja s’explicarĂ  en futures edicions. Tanmateix, si duus a terme acti vitats d’aproximadament una hora de duraciĂł, a intensitat baixa-moderada i en llocs on les condicions climĂ tiques no sĂłn extremes (molta calor i humitat), en principi no en necessites.

S’ha de tenir en compte que hi ha molts factors que afecten les nostres necessitats hĂ­driques i, per aquest motiu, cada persona tĂ© uns requisits diferents. L’edat, el sexe, la intensitat i duraciĂł de l’exercici, la temperatura i la humitat ambiental, el tipus de roba i la taxa de sudoraciĂł individual poden augmentar exponencialment aquestes necessitats.

En conclusiĂł, mantenir una adequada hidrataciĂł abans, durant i desprĂ©s de la prĂ ctica esportiva ens ajudarĂ  al fet que aquesta sigui responsable, segura i amb un ĂČptim rendiment. Qualsevol dubte, estic a la vostra disposiciĂł. Salut i bons aliments!

Especialitzat en NutriciĂł Esportiva enric.nutricionista@gmail.com

CAT001842

La importĂ ncia de
SALUT & BENESTAR

En lĂ­nies generals, tant la fisioterĂ pia com l’osteopatia tenen uns nexes d’uniĂł comuns. Ambdues es basen en el funcionament anatĂČmic-fisiolĂČgic de l’organisme. La fisioterĂ pia ha tingut sempre una visiĂł mĂ©s parcial de la lesiĂł, mentre que l’osteopatia tracta la lesiĂł d’una manera global, entenent que tots els sistemes del cos treballen de manera conjunta i estan tots relacionats. D’aquesta manera, l’osteopatia postula que els trastorns en un sistema del cos poden afectar el funcionament dels altres.

L’osteopatia Ă©s una prĂ ctica que considera el cos com un tot, una unitat on l’estructura (anatomia) i la funciĂł (fisiologia) sĂłn interdependents i estan profundament coordinades. En aquest sentit, afirma que tots els sistemes del cos treballen conjuntament i que, per tant, els trastorns en un sistema poden afectar el funcionament dels altres i provocar la malaltia. L’osteopatia s’encarrega llavors de tornar a harmonitzar aquesta relaciĂł mitjançant una sĂšrie de tĂšcniques que tenen en compte la integritat global del cos. És un tractament manual que s’anomena manipulaciĂł osteopĂ tica i que consisteix en un conjunt de tĂšcniques prĂ ctiques orientades a alleugerir el dolor, restaurar les fun-

cions i promoure la salut i el benestar. Segons els principis de l’osteopatia, mitjançant la manipulaciĂł del sistema mĂșscul-esquelĂštic es poden guarir les afeccions d’ĂČrgans vitals o malalties, ja que aquesta prĂ ctica ajuda a revitalitzar el reg sanguini i torna el grau de mobilitat normal a l’articulaciĂł malmesa.

Trobar, desbloquejar i deixar el cos tranquil; la naturalesa farĂ  la resta

Trobar: L’osteĂČpata busca els desequilibris i la manca de mobilitat a travĂ©s de l’exploraciĂł global amb tests osteopĂ tics especĂ­fics.

Desbloquejar: L’osteĂČpata tracta amb tĂšcniques de terĂ pia manual osteopĂ tica aquesta restricciĂł de mobilitat i prova de restablir la normalitat.

Deixar el cos tranquil: Un cop restablerta la mobilitat de les zones afectades l’osteopatia conclou que desapareixen els símptomes, milloren totes les funcions de l’organisme i així es torna a la normalitat.

L’osteopatia empra diferents tùcniques en funció de l’estructura del cos on s’aplica.

AixĂ­, mitjançant les tĂšcniques estructurals tracta l’aparell mĂșscul-esquelĂštic, posant especial atenciĂł a la columna vertebral i totes les lesions associades a aquesta. Per la seva banda, les tĂšcniques crani-sacres van adreçades a guarir els problemes cranials i del sistema nerviĂłs central. Les tĂšcniques viscerals van enfocades a la curaciĂł d’ĂČrgans i vĂ­sceres i les miofascials a les repercussions en altres sistemes (nerviĂłs, circulatori, digestiu, endocrĂ­...,)

David Clavera
FisioterĂ pia i osteopatia Col.nÂș 2721. Centre mĂšdic Alcalde Pujol
Clavera
06
L’osteopatia va dirigida a persones de qualsevol edat i condició física,i adapta les diferents tùcniques a les necessitats de cada pacient

PermĂ­s de Conduir ( sense passar per TrĂ nsit )

Permís d’Armes

Seguretat Privada

Operador de Grua

Busseig, NĂ utica

Tinença d’Animals Perillosos

CertiïŹcats MĂšdics i Esportius

FisioterĂ pia, Osteopatia

Col·laboradors:

Noves instal.lacions, ampli horari, ubicats a la zona alta de lleida i amb fĂ cil aparcament

Tel. 973 282 994
Informa’t al C/
Lleida
NO TANQUEM AL MIGDIA
CONSULTES!
El teu centre de referĂšncia a Lleida
Alcalde Pujol, 3 ·
LLOGUER
Més de

motius per tenir un entrenador personal

La figura de l’entrenador personal estĂ  creixent en els Ășltims anys com a una alternativa als gimnasos convencionals. AquĂ­ us explico 10 avantatges que s’aconsegueixen amb un entrenador personal:

Millorar la salut i la forma fĂ­sica: un entrenador personal pot ajudar a establir i assolir objectius de salut i forma fĂ­sics especĂ­fics, com ara perdre pes, guanyar massa muscular, millorar la flexibilitat o millorar el rendiment esportiu.

Programa d’entrenament personalitzat: un entrenador personal crea un programa d’entrenament personalitzat per adaptar-se a les necessitats i objectius individuals, així com a les limitacions físiques o lesiones preexistents.

Millorar la qualitat de vida: un entrenador personal pot millorar la salut i la forma física i ajudar a incrementar la qualitat de vida en general, augmentant l’energia, la capacitat per afrontar les tasques diàries i l’autoestima.

Evitar les lesions: un entrenador personal pot ajudar a evitar les lesions mitjançant la supervisió i la correcció dels exercicis i l’ajustament del programa d’entrenament per a les necessitats individuals.

Millorar la motivaciĂł: un entrenador personal ajuda a mantenir la motivaciĂł i proporciona suport i incentius per continuar treballant cap a les metes establertes.

Millorar la confiança: un entrenador personal permet millorar la forma física i les habilitats esportives i pot ajudar a fer augmentar la confiança en un mateix i a sentir-se més segur en les activitats diàries.

Millorar l’adherùncia a l’en trenament: un entrenador per sonal supervisa i individualitza l’entrenament i fa que millori molt l’adherùncia, ja que l’entrenament s’adapta perfectament als gustos i necessitats del client.

Ajudar en la nutriciĂł: un entre nador personal pot proporcionar orientaciĂł sobre nutriciĂł i ajudar a establir un pla alimentari equili brat per assolir les metes de forma fĂ­sica.

Guiar en la recuperaciĂł: un entrenador personal pot ajudar en la recuperaciĂł desprĂ©s d’una lesiĂł o malaltia proporcionant un programa d’entrenament adaptat a les necessitats del client.

Millorar l’eficiĂšncia: un entrenador personal ajuda a fer un Ășs mĂ©s eficient del temps mitjançant un programa d’entrenament eficaç i orientat als exercicis mĂ©s adequats per assolir els objectius

Entrenador personal del centre Burpfit @burpfit Tel. 626 511 949 SALUT & BENESTAR 10
Marc Perelló Llabrés

La familia es una fuente de satisfacción infinita y, por desgracia, también a veces de sufrimiento. Los conflictos entre padres e hijos, entre hermanos, generan mucho malestar emocional, sobre todo en la etapa de la adolescencia y primera adultez. Son muy diversas las situaciones que surgen, a veces también con las familias políticas. Todo ello suele marcar profundamente nuestra historia de vida.

La identidad e intimidad que se genera con la familia en la que uno se siente acogido y protegido es una fuente de nutrición emocional muy importante. Cuando surgen tensiones, muchas veces se cronifican y se instalan dinåmicas de funcionamiento tóxicas. Los sentimientos como los celos, la envidia, el rechazo, la ira, y muchos mås se suceden y sustentan tramas en las que uno se puede sentir atrapado. Son estos conflictos originales y primarios los que condicionan y sustentan en muchas ocasiones aspectos de nuestra personalidad. Muchas veces la necesidad de establecer cambios en nuestras actitudes, creencias y comportamientos estå muy ligada a la sistémi-

ca familiar. Los roles que, consciente o inconscientemente, sientes que te han asignado, hacen que uno a veces se revele porque siente que no se puede desprender de ellos.

El trabajo psicoterapéutico que una persona puede realizar en la consulta de un psicólogo tiene raíces que a menudo se extienden a lo vivido en la infancia y la adolescencia. Todo lo que sucede en la primera etapa de nuestra vida marca intensamente nuestros patrones de personalidad y nuestros mecanismos de defensa para afrontar la vida.

Poner orden en los pilares de nuestra familia nos ayuda a saber dónde estamos y qué aprendizajes nos toca integrar para avanzar, sintiendo que hemos revisado nuestra mochila y la asumimos con todo lo que ello implica.

Cuando experimentamos el calor de la unión familiar son momentos que atesoramos y que nos hacen sentir que estamos en casa. Son las personas que nunca fallan, que estån allí contra viento y marea, pase lo que pase. En los momentos mås difíciles que uno puede vivir en su vida, estån para darte apoyo, cuidarte y curarte de las heridas emocionales que suceden de for-

ma inevitable en nuestra trayectoria vital. Las pérdidas que hemos de afrontar de todo tipo son dolorosas, pero si tenemos la suerte de recibir el apoyo de nuestra familia, siempre va a ser mås fåcil sobrellevarlas

11
Todo lo que sucede en la primera etapa de nuestra vida marca intensamente nuestros patrones de personalidad y nuestros mecanismos de defensa para afrontar la vida
www.ilerdent.com 973 28 11 11 C/ Germanetes 2 25002 Lleida RSE25587830 IMPLANTS + DENTS FIXES EL MATEIX DIA TECNOLOGIA 3D IMPLANTS ZIGOMÀTICS TAC DENTAL 3D SCÀNER INTRAORAL 3D FULL HD LABORATORI PROTÈTIC PROPI Finançament sense interessos Primera visita gratuïta!

dental: gent sana, gent guapa

El concepte de l’estĂštica i el de la salut dental estan Ă­ntimament lligats. Una boca en mal aspecte Ă©s, en moltes ocasions, el reflex de la malaltia bucodental o l’anunci d’altres patologies que es produiran si no es corregeix la situaciĂł.

TambĂ© Ă©s notable, l’impacte psicolĂČgic que produeix tenir “una boca lletja”. Quan la situaciĂł provoca inseguretat sobre el propi aspecte o rebuig en les persones amb les quals ens relacionem, tambĂ© acaba afectant la nostra vida quotidiana, personal i professional. És per aixĂČ que qualsevol d’aquests sĂ­mptomes estĂštics, apreciables a simple vista, Ă©s motiu mĂ©s que suficient per visitar l’odontĂČleg.

L’estĂštica dental ha esdevingut en els Ășltims anys un camp desenvolupat i innovador que ofereix mĂșltiples i beneficioses solucions, moltes d’elles associades a l’alta tecnologia. En aquest sentit, la clĂ­nica dental Ilerdent incorpora aparells i software digital d’Ășltima generaciĂł, per oferir resultats de llarga durada, si no, definitius.

FACETES DENTALS (CARILLES)

Tenir unes dents irregulars o amb imperfeccions d’esmalt i color, distorsiona el nostre somriure. A Ilerdent  oferim una solució estùtica d’alta qualitat mitjançant les facetes dentals (carilles). Es tracta d’uns laminats de porcellana o composite, fabricats a mida,  que se superposen sobre les dents naturals, redibuixant i alineant els perímetres den-

tals de totes les peces fins a encaixar en una dentadura perfecta en forma i color.

DISSENY DE SOMRIURES 3D: MOCK-UP

A Ilerdent, fem un pas endavant respecte de les simulacions per ordinador i oferim als nostres pacients Somriures 3D que es poden “emprovar”. L’estudi de disseny de somriures d’Ilerdent permet una acurada avaluaciĂł de la morfologia dental de cada pacient i la reproducciĂł (mock-up) en silicona de la prĂČtesi definitiva que durĂ  el pacient. AixĂ­, es pot comprovar l’aspecte real de la nostra dentadura, sense simulacions ni “realitats virtuals”, un cop acabat el tractament.

EMBLANQUIMENT DENTAL

L’emblanquiment Ă©s una tĂšcnica d’estĂštica dental Ă mpliament reconeguda i implantada que permet recuperar el color natural de les dents. A Ilerdent apostem per tecnologia amb llum led de darrera generaciĂł. La major part dels pacients responen bĂ© al tractament d’emblanquiment, excepte aquells amb tincions per tetraciclines (colors marrons o grisos), encara que en aquests

casos es recomana l’emblanquiment ambulatori per un perĂ­ode mĂ©s llarg que pot arribar als tres o sis mesos. D’aquesta manera s’obtindran emblanquiments segurs i graduals encara que segueix resultant difĂ­cil fer un pronĂČstic sobre el color final

13 ILERDENT: Sant Antoni (Germanetes, 2) · 25002 LLEIDA · Tel. 973 28 11 11 HORARI: de dilluns a divendres, de 9 a 20h · dissabte, de 9 a 14h · ilerdent@ilerdent.com Descarregueu els xecs de PRIMERA VISITA GRATUÏTA i DEMANEU CITA PER INIFORMAR-VOS A ILERDENT https://ilerdent.com/promocions/ EstĂštica
SALUT & BENESTAR
14 SALUT & BENESTAR

Entre les infeccions mĂ©s comunes en la poblaciĂł actual es troba la InfecciĂł del Tracte Urinari (ITU), que suposa la segona causa d'infecciĂł mĂ©s freqĂŒent desprĂ©s de la infecciĂł del tracte respiratori. La incidĂšncia de l’ITU sol ser major en dones que en homes, no obstant aixĂČ, a mesura que l'home envelleix, la proporciĂł tendeix a igualar-se.

Alguns factors de risc que expliquen la prevalença mĂ©s gran de la ITU en l'etapa de la vellesa poden ser: sonda urinĂ ria, anomalies anatĂČmiques o funcionals del tracte urinari, altres comorbiditats (diabetis mellitus), malalties prostĂ tiques, risc de contaminaciĂł per incontinĂšncia urinĂ ria i/o fecal que afavoreix la proliferaciĂł de gĂšrmens, disminuciĂł de la immunitat cel·lular, baixa ingesta hĂ­drica, etc.

ConĂšixer els sĂ­mptomes propis i saber detectar la ITU a temps pot evitar que la infecciĂł s'agreugi.

Entre els símptomes més comuns

trobem:

Necessitat d'orinar amb major freqĂŒĂšncia.

MolĂšsties, dolor o picor en orinar.

Mala olor.

Color diferent de l'orina o presĂšncia de sang en aquesta.

Envermelliment del gland o la vagina.

Dolor als ronyons. Augment de la febre.

No obstant aixĂČ, Ă©s molt comĂș que aquests sĂ­mptomes puguin quedar emmascarats per la presa diĂ ria d'antiinflamatoris o bĂ©, per la dificultat de la persona gran per a expressar aquests sĂ­mptomes en cas de deteriorament cognitiu o demĂšncia.

Per aixĂČ, Ă©s important prestar atenciĂł a altres sĂ­mptomes menys coneguts, que ens poden estar indicant la presĂšncia d'una infecciĂł d'orina:

Agitació i irritabilitat. Intranquil·litat.

PĂšrdua de gana. SomnolĂšncia.

ConfusiĂł i major desorientaciĂł respecte al seu estat habitual.

Canvis en el seu humor o estat anĂ­mic habitual.

Malestar general.

Idees delirants o al·lucinacions.

Alteracions conductuals.

Empitjorament sobtat dels sĂ­mptomes del deteriorament cognitiu o demĂšncia.

En la salut, la prevenciĂł Ă©s clau per evitar l’apariciĂł de qualsevol malaltia o atenuar-ne els sĂ­mptomes. En el cas de la ITU, amb quines accions podem ajudar a prevenir-la?

Augmentar la ingesta hĂ­drica. Procurar buidar la bufeta amb freqĂŒĂšncia.

No rentar la zona íntima en excés. Assecar bé la zona íntima.

Correcta higiene (sempre de la zona genital a l'anal).

Utilitzar compreses o bolquers transpirables, aixĂ­ com canviar-los sovint o davant la humitat d'aquests. Si detecta alguns dels sĂ­mptomes anomenats anteriorment o existeix la sospita que la persona gran pot patir una ITU, acudeix al teu Centre de Salut per fer les proves necessĂ ries i adequar el tractament

SALUT & BENESTAR
Camí de Montcada, 90 · 25196 LLEIDA Tel. 973 727 181 info@residenciajoviar.com www.residenciajoviar.com
16 C. Torres de Sanui ,11 · 25006 Lleida · Tel. 973 272 613 · MĂČbil 642 171 571 GASTRONOMIA C / Templers, 3 · 25002 · LLEIDA Reserves: 973 266 155 toni-mf62@hotmail.com www.restaurantaggio.es Torres de Sanui, 12 25006 Lleida Telf: 973 091 701 / 633 496 562 Whatsapp: 633 496 562 Email: info@saroarestaurant.com es.saroarestaurant.com

l porro Ă©s una hortalissa molt saborosa que pertany a la famĂ­lia de les LiliĂ cies igual que la ceba o l’all, i se sol trobar al mercat durant tot l’any, perĂČ es considera hivernal i no sols perquĂš aporta sabor a molts plats com els reconfortants brous en temps de fred o la famosa Vichyssoise estival, sinĂł que tambĂ© els enriqueix amb les seves propietats saludables. La seva composiciĂł majoritĂ riament Ă©s aigua, raĂł per la qual aporta poques calories, perĂČ atipa bastant perquĂš Ă©s molt ric en fibra. Es caracteritza pel seu sabor semblant al de la ceba, una mica mĂ©s suau. TambĂ© destaca per les seves propietats culinĂ ries i pels seus beneficis per a la salut, que comparteix en gran manera amb l’all (de qui vam parlar en l’ediciĂł anterior) tot i que amb menor concentraciĂł de principis actius.

A mĂ©s, Ă©s un clar exemple de versatilitat a l’hora de cuinar, ja que els podem consumir tant crus com bullits, en amanides, guisats, potatges de verdures, pures, cremes... S’ha de dir que admet infinitat de preparacions i combinacions.

PROPIETATS

NUTRICIONALS:

Saciant i baix en calories: Com hem dit anteriorment els porros, sĂłn una de les millors fonts de fibra, cosa que ajuda a saciar el nostre or ganisme. TambĂ© presenta un tingut calĂČric i tĂ© propietats diĂŒrĂšti ques, ja que aporta unes 40 calories per cada 100 grams, el que ho converteix en un aliment idoni per a mantenir els quilos a ratlla.

Ric en vitamines i minerals: ContĂ© aigua i tĂ© una moderada quantitat d’hidrats de carboni, baix en proteĂŻnes i ric en fibra. Respecte a les vitamines, sobresurt la vitamina C i la E, aixĂ­ com vitamines del grup B: folats (Ă cid fĂČlic), vitamina B6 i carotens , molt important pel nostre sistema nerviĂłs i immunitari.

Ajuda a reduir el colesterol:

Al ser ric en fibra, la qual cosa ens ajuda a disminuir els nivells del colesterol i els triglicÚrids del nostre organisme. A més, com és molt ric en sulfurs (deri-

radicals lliures que modifiquen l’ano menat colesterol “dolent”. Aquestes substàncies exerceixen un paper rellevant en la prevenció de les malalties dels vasos sanguinis i el cor.

DiĂŒrĂštic:

És una rellevant font de potassi i pobre en sodi. El potassi equilibra els nivells d’aigua i el pH de l’organisme, a mĂ©s, Ă©s necessari per transmetre i generar l’impuls del sistema nerviĂłs i per a l’activitat muscular normal.

En resum, el consum de porros aporta vitamines, minerals, fibra i antioxidants que promouen tant la salut cardiovascular com la salut renal, hepàtica i d’altres importants sistemes. I tu, ja els consumeixes?

17 C/MartĂ­ Gralla, 6 25005 LLEIDA 873 492 955

És temps de calçotades! La temporada d’un dels Ă pats mĂ©s festius de l’hivern catalĂ  ja ha començat. Una calçotada en famĂ­lia o amb amics al camp Ă©s tota una experiĂšncia que, si en teniu l’oportunitat, no podeu deixar escapar. PerĂČ, quins sĂłn els cĂ nons d’aquesta tradiciĂł gastronĂČmica catalana?

El millor lloc per fer una calçotada és el camp.

Per cuinar i per menjar aquestes cebes no hi ha indret mĂ©s idoni que l’aire lliure, perquĂš un aspecte essencial d’una calçotada com cal Ă©s la seva preparaciĂł.

Anar a collir la llenya, fer el foc i disposar els calçots a les graelles amb les fulles cap enfora mentre es gaudeix d’una bona conversa, cerveseta en mĂ , Ă©s un dels millors moments de la jornada.

I per quù a l’aire lliure?

Doncs perquĂš es cuinen amb molta flama, es mengen amb les mans i el mĂ©s probable Ă©s que us taqueu, per aixĂČ en moltes calçotades Ă©s freqĂŒent que els comensals duguin un pitet.

I, com s’han de menjar?

Doncs, s’agafa un calçot amb una mà i, amb l’altra, es fa lliscar de dalt a baix per extreure’n la pell socarrada pel foc. Un cop pelat, ens quedem amb la ceba tendra i la mullem dins la salsa. Escorrem, alcem el calçot ben amunt, boca oberta i, cap a dins que fa baixada.

Els cĂ nons d’una calçotada com cal diuen que s’ha d’engolir tota la ceba sencera (la part blanca, sense la tija), perĂČ cadascĂș que ho faci com pugui. Asseguts o dempeus?

La millor manera de menjar els calçots Ă©s dempeus, ja que Ă©s mĂ©s fĂ cil engolirlos donada la seva forma allargada. TambĂ© cal embrutar-se les mans de sutge i, fins i tot, tacar-se la samarreta, sigui de salsa o de vi del porrĂł. És clar que no es tracta d’obligacions, perĂČ Ă©s com mĂ©s gaudireu d’aquesta tradiciĂł gastronĂČmica.

I que seria d’una calçotada sense carn a la brasa? DesprĂ©s de fer els calçots (una vintena per persona seria el cĂ lcul mitjĂ ), quĂš millor que aprofitar les brases per coure unes llonganisses, unes costelles de corder o qualsevol altre tipus de carn per arrodonir la jornada campestre

S’ha acceptat que la salsa romesco no Ă©s exactament la salsa de calçots, perĂČ s’assemblen molt! Algunes de les diferĂšncies sĂłn:

‱ La salsa romesco fa servir el pebrot de romesco, que Ă©s d’un sabor mĂ©s amarg, mentre que la salsa de calçots empra nyores (sense tall ni llavors), que sĂłn mĂ©s dolces.

‱ La salsa romesco Ă©s menys espessa, mĂ©s gruixuda i terrosa que la dels calçots, ja que aquesta Ășltima ha de ser mĂ©s suau i digestiva per evitar una mala experiĂšncia.

‱ A la salsa de calçots no Ă©s habitual posar-li bitxo ni pebres picants, potser si, una mica de julivert, segons sigui el cas. El romesco se sol usar per sucar peix o marisc, per aixĂČ s’acostuma a fer una mica mĂ©s picant.

‱ Ambdues salses tenen una base d’avellanes i ametlles, i tomàquet i all escalivats.

Pel que hem vist, sembla ser, doncs, que hi poden haver tantes receptes com cuiners!

GASTRONOMIA
20 C/  Cabassons, s/n · 25450 L’ALBI (Lleida) Tel. 629 317 855 (Isabel) info@molidelset.com www.molidelset.com Cooperativa d'Aspa Ctra. del Cogul, S/N 25151 ASPA (Lleida) Tel. 973 122 083 608 192 091 info@oliaspa.com www.oliaspa.com

l temps passa tan de pressa que en res estarem en Quaresma, així que toca començar a pensar receptes típiques d’aquests dies.

Els hĂ bits alimentaris, per sort, ja no estan subjectes a prohibicions, perĂČ la tradiciĂł de menjar bacallĂ  el divendres de Quaresma m’agrada, aixĂ­ que avui us proposo una recepta amb aquest ingredient.

Ingredients (4 persones):

4 lloms de bacallĂ 

al punt de sal

20 gambes petites pelades

2 porros

500 ml de llet

50 g de farina

75 g de mantega

Passos a seguir:

3 c/p de formatge parmesà ratllat oli sal pebre negre molt nou moscada.

En una cassola baixa fonem 60 g de mantega, hi afegim la farina i la torrem uns dos minuts sense parar de remenar. Hi anem afegint la llet, a poc a poc, i sense deixar de barrejar, la sal, el pebre i la nou moscada i continuem remenant uns 5-6 minuts mĂ©s fins que es faci espĂšs, moment en quĂš afegim el formatge parmesĂ  ratllat i l’integrem. Reservem la beixamel.

Netegem els porros, els tallem a rodanxes fines i els sofregim amb la mantega restant i una mica d’oli d’oliva durant uns 10 minuts.

Escalfem el forn a 200 graus. Cobrim una safata apta per a forn amb una capa de beixamel, fiquem a sobre el bacallĂ  net i sec, repartim per sobre el porro, les gambes i la resta de beixamel. Salpebrem i ho fornegem durant 20 minuts.

Servim acabat de fer.

+ info: cuinantentrellibres.blogspot.com
21
GASTRONOMIA 22 Ctra. N-230 km. 4,84 · 25196 LLEIDA Tel. 973 236 775 · torrelsa@torrelsa.com www.torrelsa

Somos un årea de servicio 24 horas con una peculiaridad: el diseño del local estå ambientado al puro estilo americano y con la esencia mås viva de la route 66. Encontrarås un gran salón acompañado de una zona de recreativos y muchas sorpresas que te dejarå boquiabierto. También disponemos de una gran terraza cubierta y descubierta con un parque infantil un poco fuera de lo habitual.

Nuestra oferta es muy variada, desde almuerzos de cuchara y brasa hasta menĂșs del dĂ­a y de arroz, con una gran carta variada de tapas, bocadillos y platos combinados. Tampoco nos quedamos atrĂĄs con la bodega que disponemos, ya que podrĂĄs disfrutar de las variedades mĂĄs populares del terriCtra.

Ven a disfrutar en familia de Ficus & Persica y descubre toda la carta, tanto de dĂ­a como de noche, asĂ­ como el parking vigilado.

–
Fraga
Torrente de Cinca, Pol 88 Parc 22-25, 22520 FRAGA (Huesca)

L’aerotĂšrmia Ă©s una font d’energia renovable que, aplicada a la tecnologia, permet aprofitar la calor emmagatzemada en l’aire per generar calefacciĂł, aigua calenta sanitĂ ria i refrigeraciĂł per a un habitatge o local.

SabĂ­eu que l’aire pot amagar calor a -10 ÂșC? I tambĂ© fred, per mĂ©s calorĂłs que pugui ser un estiu? Els entrellats de la termodinĂ mica fan possible treure partit d’aquesta energia per climatitzar una llar o escalfar aigua. Aquest procĂ©s fĂ­sic permet multiplicar l’eficiĂšncia dels sistemes de calor i fred, nomĂ©s cal saber com prendre-li aquesta energia a l’aire, i aquĂ­ Ă©s on entra l’aerotĂšrmia

Aquesta tecnologia, molt utilitzada a Europa des de fa dĂšcades, s’estĂ  convertint en un dels sistemes de climatitzaciĂł mĂ©s instal·lats a casa nostra en els darrers anys. Si encara no havĂ­eu sentit a parlar de l’aerotĂšrmia, en aquest article intentarem explicar-vos algunes de les qĂŒestions mĂ©s comunes sobre aquesta tecnologia.

Els sistemes de climatitzaciĂł depenen en gran manera dels combustibles anomenats fĂČssils, sobretot del gas natural, el petroli i el carbĂł. Descarbonitzar aquests sistemes Ă©s clau per frenar l’emissiĂł dels gasos que afecten el canvi climĂ tic i avançar en la transiciĂł energĂštica

L’aerotĂšrmia Ă©s una tecnologia que fa servir l’energia de l’aire per climatitzar espais, com ara pisos, locals, botigues, etc. És considerada com una font d’energia neta i altament eficient. Els seus usos principals sĂłn la climatitzaciĂł, tant calefacciĂł com aire condicionat, i tambĂ© produeix aigua calenta sanitĂ ria.

L’aerotĂšrmia Ă©s, bĂ sicament, l’extracciĂł de l’energia tĂšrmica que contĂ© l’aire mitjançant una bomba de calor aire-aigua. Se la pot considerar una font d’energia renovable, ja que, mentre l’escorça terrestre rebi radiaciĂł solar, l’aire sempre contindrĂ  calories.

Com funciona?

El principi del funcionament de l’aerotĂšrmia Ă©s simple: una bomba de calor aspira l’aire de l’exterior i en recupera les seves calories transformant aquesta energia en calor i transferint-la al circuit de calefacciĂł de la llar. Aquest procĂ©s fĂ­sic es coneix com a termodinĂ mica

El mecanisme utilitzat Ă©s l’invers al que utilitzen les neveres: un fluid refrigerant, mitjançant canvis d’estat, extreu la calor que contĂ© l’aire a temperatura inferior i el cedeix a l’aigua a temperatura superior, convertint aixĂČ el flux natural de la calor. Per fer aixĂČ, es necessiten dues unitats, una exterior i una altra (o varies) interiors. Les bombes de calor amb aerotĂšrmia generen mĂ©s energia amb menys consum.

Avantatges:

És una font d’energia natural, renovable i inesgotable perquĂš majoritĂ riament provĂ© de l’aire (en un 70%) i la resta de l’electricitat.

La bomba de calor no contamina, no genera fums ni residus.

No fa servir combustibles fĂČssils.

Alta rendibilitat: fins a un 75% d’estalvi energùtic.

Un Ășnic sistema serveix per obtenir calefacciĂł, refrigeraciĂł i aigua calenta.

Inconvenients:

La inversiĂł inicial Ă©s generalment elevada (tot i que existeixen ajudes relacionades amb l’eficiĂšncia energĂštica).

La instal·laciĂł d’equips d’aerotĂšrmia sol implicar que s’hagi d’incrementar la potĂšncia elĂšctrica contractada, amb el consegĂŒent cost.

No s’aconsella en àrees climàtiques molt fredes, ja que el seu rendiment baixa considerablement.

Requereix una unitat exterior de dimensions considerables que pot comportar problemes d’espai i estùtics.

Conclusions:

Com en tots els casos, la conveniĂšncia o no d’aquest tipus d’equips depĂšn de les necessitats de cadascĂș i no existeix una soluciĂł definitiva en termes de climatitzaciĂł. PerĂČ, en general, podem concloure que l’aerotĂšrmia Ă©s una bona alternativa en la majoria dels casos i una opciĂł a tenir en compte a l’hora d’escollir un tipus de soluciĂł

24
SERVEIS 24

Accede a tu historial de facturas desde cualquier dispositivo

Accede a tu historial de facturas desde cualquier dispositivo

Accede a tu historial de facturas desde cualquier dispositivo

RegĂ­strate ya en obramat.es

RegĂ­strate ya en obramat.es

RegĂ­strate ya en obramat.es

GUIA DE SERVEIS PROFESSIONALS / CONSTRUCCIÓ TAULER D'ANUNCIS alumini pvc inox ferro vidre persianes seccionals automatismes manteniments portes metĂ l·liques metalialleida@gmail.com www.metalialleida.com CamĂ­ de Benavent, 18, nau 6 Pol. Ind. RossellĂł 25124 ROSSELLÓ (Lleida) Tel. 645 781 292 · 655 845 483 Oficines: 873 991 063 656 906 278 C / Ramon ArgilĂ©s, 18 25005 LLEIDA Tel. 634 079 765 membritex@gmail.com C/ Jaume II, 9 bis, altell 1 · 25001 Lleida Tel. 973 200 196 info@b-biosca.cat www.b-biosca.cat

Funcionalidades de tu cuenta Obramat

Funcionalidades de tu cuenta Obramat

Funcionalidades de tu cuenta Obramat

Un espacio pensado para ayudarte en tus gestiones diarias, en el que encontrarĂĄs soluciones digitales como:

Un espacio pensado para ayudarte en tus gestiones diarias, en el que encontrarĂĄs soluciones digitales como:

Un espacio pensado para ayudarte en tus gestiones diarias, en el que encontrarĂĄs soluciones digitales como:

Facturas digitales: podrĂĄs acceder a tu histĂłrico de facturas y descargĂĄrtelas en pdf, ademĂĄs si necesitas una factura en concreto podrĂĄs buscarla por fecha opor referencia de producto.

Facturas digitales: podrĂĄs acceder a tu histĂłrico de facturas y descargĂĄrtelas en pdf, ademĂĄs si necesitas una factura en concreto podrĂĄs buscarla por fecha opor referencia de producto.

Facturas digitales: podrĂĄs acceder a tu histĂłrico de facturas y descargĂĄrtelas en pdf, ademĂĄs si necesitas una factura en concreto podrĂĄs buscarla por fecha opor referencia de producto.

Presupuestos: podrås crear y gestionar tus listas de compra, guardarlas, compartirlas y descargarlas en pdf para ayudarte en la preparación de tus compras. También podrås transformar tus presupuestos a pedidos.

Presupuestos: podrås crear y gestionar tus listas de compra, guardarlas, compartirlas y descargarlas en pdf para ayudarte en la preparación de tus compras. También podrås transformar tus presupuestos a pedidos.

GestiĂłn de datos: tu empresa, activar tus canales de contacto para que puedas estar al dĂ­a de novedades, lanzamientos y mucho mĂĄs.

Presupuestos: podrås crear y gestionar tus listas de compra, guardarlas, compartirlas y descargarlas en pdf para ayudarte en la preparación de tus compras. También podrås transformar tus presupuestos a pedidos.

GestiĂłn de datos:

ÂżCĂłmo darme de alta?

tu empresa, activar tus canales de contacto para que puedas estar al dĂ­a de novedades, lanzamientos y mucho mĂĄs.

GestiĂłn de datos: tu empresa, activar tus canales de contacto para que puedas estar al dĂ­a de novedades, lanzamientos y mucho mĂĄs.

–Regístrate en obramat.es

ÂżCĂłmo

darme

ÂżCĂłmo darme de alta?

de alta?

– Selecciona el botĂłn “ACCEDE“ en el menĂș, pincha sobre el botĂłn “RegĂ­strate ahora” y date de alta.

–Regístrate en obramat.es

–Regístrate en obramat.es

– Selecciona el botón

– Selecciona el botón

“ACCEDE“ en el menĂș, pincha sobre el botĂłn

“ACCEDE“ en el menĂș, pincha sobre el botĂłn

“Regístrate ahora” y date de alta.

“Regístrate ahora” y date de alta.

BenefĂ­ciate de todas las novedades

BenefĂ­ciate de todas las novedades

GUIA DE SERVEIS PROFESSIONALS / CONSTRUCCIÓ TAULER D'ANUNCIS
BenefĂ­ciate de todas las novedades

Taules,cadires prestatgeries, escriptoris....

Cadira SOCHI

62 €

Escriptori ESTIL

139 €

Prestatgeria

149 €

Ofertes vĂ lides excepte error tipogrĂ fic o fi d’existĂšncies. ImprĂšs sense direcciĂł postal. Preus amb I.V.A. inclĂČs. Els preus no inclouen transport ni muntatge. Els preus tampoc inclouen els elements decoratius ni els complements.

Prestatgeria CAROL

84 €

Taula escriptori ANDREA

69 €

Cadira

VICTORIA

164 €

Tel.

de dilluns a divendres de 9:30 a 13:30 h. de 16:30 a 20:30 h dissabtes de 10:00 a 14:00 h de 16:30 a 20:30 h

El Segre ‱ LLEIDA
PolĂ­gon
973 20 80 80
Fax 973 20 85 53
info@komak.es
‱
‱
LL-11 direcciĂł BARCELONA LLEIDA Rotonda Rotonda BORDETA Rotonda CEMENTIRI Rotonda
Casa teva Ă©s Ășnica
C-13 direcciĂł BALAGUER i ANDORRA
29 Pol. Ind. Les Gaberneres · C/ Comerç, 6 · 25660 ALCOLETGE (Lleida) Tel. 973 220 625 Fax 973 238 708 info@creusmunoz.com Segueix-nos a: Servicios de aseo y limpieza: ‱ Casas y pisos ‱ Comunidades ‱ Finales de obras ‱ Locales comerciales ‱ Oficinas ‱ Terrazas SERVEIS

‱ Formacions amb Certificat de Professionalitat de nivell 3

‱ Totalment subvencionats per treballadors a l’atur

‱ Certificats oficials

‱ Pràctiques en empresa

‱ Inici immediat

Per a mĂ©s informaciĂł: info@abacformacio.com C/ Pica d’Estats, 22 - Lleida

30 SERVEIS

El donatiu final del 2022 des de #PostureigLleida per mĂ©s de 20 entitats de #Lleida i #Ponent: mĂ©s de 24.500€! El 2022, a pesar de les diferents crisis, grĂ cies als donatius a travĂ©s de #PostureigLleida hem pogut recollir mĂ©s de 24.500 euros. En els 9 anys que portem, hem superat els 250.000 euros. (!) Si entreu als comptes a les xarxes de #PostureigLleida, trobareu fixada la publicaciĂł amb tots els detalls; 2400 euros per ADIMA (dones amb cĂ ncer), 1600 per l'Institut de Recerca BiomĂšdica, 3300 per la nova UCI neonatal... Moltes grĂ cies a tothom que hi ha collaborat! Al 2023, mĂ©s i millor!

Els Gaudí més de l'oest!

SÍ! Els #PremisGaudĂ­ amb mĂ©s gust ponentĂ­!!! #AlcarrĂ s: millor guiĂł, direcciĂł i pel·lĂ­cula, i #ElSostreGroc, millor d ocumental. Carla SimĂłn: "Per tots els pagesos, la zona de #Lleida... per la gent de #Ponent" #Lleidatanament i #Ponentinament espectacular!

Homenatge a lo Joan OrĂł a la NASA en el seu any

Fa uns dies vaig poder visitar el Kennedy Space Center de la NASA a Florida, USA, un parc per conĂšixer mĂ©s la histĂČria dels viatges espacials i com fan els llançaments dels coets. Enguany Ă©s l'Any Joan OrĂł i no vaig poder deixar de pensar en un dels lleidatans mĂ©s internacionals, al que vaig tenir la sort de conĂšixer a l'estrena als Cinemes LumiĂ©re de #Lleida de la pel·lĂ­cula Apol·lo XIII (a mĂ©s d'anar a l'Institut Joan OrĂł). Aquest homenatge #Lleidatanament cap a ell en el seu any.

Li fot
Shaki Pos ara ja no vull 'ndéu
A les campanades... Ja tinc idea per carnestoltes #ILoveBoira
amb pala, la

AGAFA’M! Soc GRATUÏTA

QUIOSCOS de Lleida:

CIMADEVILLA Santa Cecilia, 4 ‱ CIRUELA ValentĂ­ Almirall, 16 ‱ COMERCIAL PAPERERIA Corts Catalanes, 52 ‱ COPIMPRES Canonge Brugulat, 8 ‱ EL CUC BarĂł de Maials, 97 ‱ EL FULL CristĂČfol de Boleda, 4 ‱ LA GRANOTA Folch i Torres, 1 ‱ HOSPITAL ARNAU DE VILANOVA Av. Rovira Roure, 80 ‱ JORDI PAPERERIA Tarragona, 37 ‱ JOSOL Vallcalent, 36 ‱ LA LLUNA Plaça Sant Joan de Mata, 7 MONTEL UniĂł, 13 ‱ L’OSSET FI GROC Alcalde Porqueres, 32 ‱ PIÑOL PRIM Camp de Mart, 1 ‱ QUIOSC DE PLAÇA SANT JOAN Plaça de Sant Joan s/n ‱ PAPERERIA LA PLOMA Pla D’Urgell, 65 ‱ SHIKI PAPERERIA Carrer de la Llibertat, 42 ‱ TABACS exp. NÂș14 Av. Alacant, 10

TABACS exp. NÂș29 Passatge Sant Jeroni, 39 ‱ TABACS exp. NÂș30 Dra. Castell, 41 ‱ TABACS exp. NÂș36 Av. Artesa, 50 ‱ TALEIA Passeig de Ronda, 43 ‱ QUIOSC DE L’ESTACIÓ DE TRENS ‱ QUIOSC DE L’HOSPITAL ARNAU DE VILANOVA

CAFETERIES, RESTAURANTS i altres establiments:

RESTAURANT EL CAU DEL BISBE ‱ CAFETERIA AL GUST ‱ CAFETERIA EUROPA ‱ ALMENARA GOURMET ‱ ALTAR CAFETERIA

CAFETERIA

ANNA ‱ CAFETERIA SNOOPY ‱ APPELWOI ‱ ARTEPANS ‱ CAFETERIA L’ARTESÀ ‱ BISCOTTO ‱ BAR BODEGA BLASI BLUE WASH ‱ BOCCATAST - MR. KEBAB ‱ CAFETERIA BODEGÓN ‱ BODEGUETA ‱ RESTAURANT BON GUST ‱ RESTAURANT BOWLING RESTAURANT LA BRASA ‱ BAR CAFETERIA BRUTUS ‱ FUNATIC CAFETERIA ‱ CAFÉ DELS ARTISTES ‱ CAFÈ I MÉS ‱ CAFELITO CAFETERIA CANALLA ‱ CAÑAS Y TAPAS ‱ CAFETERIA CANDY COFFEE ‱ CANTINA ‱ CASA AURORA ‱ RESTAURANT CASA RONDA CASA TERE ‱ CAFETERIA CAL CASTILLÓ ‱ NEW CLASS ‱ EL CAU DEL BISBE ‱ CAFETERIA CELESTE ‱ CENTRAL PA PANADERIA ‱ CIAO CAFETERIA ‱ CAFETERIA CLASSIC ‱ LA SIBIL·LA ‱ HOSPITAL ARNAU DE VILANOVA ‱ HOSPITAL PROVINCIAL DE SANTA MARIA HOTEL SANSI PARK ‱ CAFETERIA HOTEL ZENITH ‱ SALOMÉ PERRUQUERIA ... i aixĂ­ fins a 300 expositors!
Si em trobes...

L’educaciĂł Ă©s l’Ășnica soluciĂł

HISTÒRIA

El 9 d’octubre de 2012 Malala Yousafzai sortia de l’escola a la seva Mingora natal com qualsevol altre dia. Va pujar a l’autobĂșs per tornar a casa seva i es va posar a xerrar amb una amiga. Poc desprĂ©s que el vehicle es posĂ©s en marxa, dos homes van fer-lo aturar, van pujar-hi i van preguntar qui era Malala. Les seves companyes van explicar que, en aquell moment, van pensar que es tractava de dos periodistes que volien entrevistar Malala, ja que darrerament havia adquirit força notorietat en escriure en un blog per a la cadena britĂ nica BBC. Signava amb pseudĂČnim i parlava de les seves pors i esperances

QUI ÉS?

Malala Yousafzai (Mingora, 12 de juliol de 1997) Ă©s una jove activista pakistanesa coneguda per la seva lluita a favor de l’educaciĂł de les nenes i en contra de les restriccions a l’ensenyament de la dona que els talibans van imposar al seu paĂ­s. La seva defensa dels drets humans va fer que els talibans intentessin assassinar-la quan nomĂ©s tenia 15 anys. Malala va sobreviure i, l’any 2014, va rebre el Premi Nobel de la Pau als 17 anys, el que la va convertir en la persona mĂ©s jove en accedir a aquest guardĂł en qualsevol de les categories que s’atorguen.

de poder continuar anant a l’escola, i no dubtava a expressar pĂșblicament les seves opinions sobre el dret de les dones a l’educaciĂł. A mĂ©s a mĂ©s, Malala havia participat en un programa de televisiĂł nacional i en un documental en els que va parlar del tema amb valentia, la qual cosa no va ser del gust del rĂšgim talibĂ .

PerĂČ els homes que van fer aturar l’autobĂșs escolar en el que viatjava Malala no eren periodistes. Pertanyien al grup terrorista Moviment dels Talibans Pakistanesos i, en lloc d’una cĂ mera i un micrĂČfon, van treure dues pistoles i van començar a disparar contra la jove activista.

A conseqĂŒĂšncia de l’atemptat, Malala va resultar greument ferida (una de les bales li va impactar al costat esquerre del front i el coll), aixĂ­ com dues companyes seves, que tambĂ© van rebre trets.

DesprĂ©s de l’atemptat, Malala va ser hospitalitzada primer a Peshawar i desprĂ©s a Islamabad, perĂČ no es va despertar d’un coma induĂŻt fins a mitjans d’octubre, quan va ser traslladada a Anglaterra. Contra tot pronĂČstic, la seva recuperaciĂł va ser sorprenent, un tribut no nomĂ©s a la qualitat de les seves cures sinĂł tambĂ© a la seva prĂČpia residĂšncia i determinaciĂł, segons van

remarcar els metges que la van atendre. DesprĂ©s d’una sĂšrie d’operacions, Malala poder tornar a rebre classes, aquest cop a Anglaterra, i va declarar: “Soc molt feliç per haver tornat a l’escola. El meu somni Ă©s que tots els nens i nenes del mĂłn puguin anar a l’escola perquĂš Ă©s un dret bĂ sic”.

Malala va celebrar el seu 16 aniversari amb un discurs davant una assemblea de joves a la seu central de les Nacions Unides, a Nova York. És aquí on va pronunciar una de les seves famoses frases: “Un nen, un professor, un llibre i un llapis poden canviar el món”.

En menys d’un any, la nena de la vall de Swat es va convertir en un fenomen global, fins al punt que va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l’any 2014, essent la persona mĂ©s jove en aconseguir aquest reconeixement

Un nen, un professor, un llibre i un llapis poden canviar el mĂłn.
33
Un paĂ­s no Ă©s mĂ©s fort pel nombre de soldats que tĂ©, sinĂł pel seu Ă­ndex d’alfabetitzaciĂł
Av. PaĂŻsos Catalans, 1 · 25241 GOLMÉS (Lleida) · lumbra@lumbra.es
Tel. 973 71 27 39 689 57 40 92 www.lumbra.es SEGUEIX-NOS A: lumbrallums lumbra
C
ADMINISTRACIÓ DE FINQUES AMB ASSESSORAMENT LEGAL PERMANENT Turismes ‱ Especialistes en calibratge de cĂ meres. ‱ Col·laborem amb totes les companyies d’assegurances. ‱ MĂ©s de 250 centres en tot el territori nacional AgrĂ­colesObra PĂșblica Furgonetes Camions LLEIDA - TÀRREGA - BALAGUER - FRAGA 610 596 596 Contact center / 24 h. La cadena especialista en reparaciĂł i substituciĂł de vidres. 36
/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA

De recho al olvido

En una sociedad en que cada vez mås quedan registrados nuestros datos, anécdotas y circunstancias, tanto de forma voluntaria como involuntaria, tanto buenas o malas, de forma directa o indirecta, contamos con una serie de derechos båsicos derivados del propio derecho fundamental a nuestra imagen

Antes de la irrupción de una serie de registros, el derecho al olvido estaba relegado, pues nadie podía solicitar que los demås borraran de las memorias propias las situaciones cotidianas que podían avergonzarnos, ponernos en un brete o simplemente no queríamos recordar. Actualmente, en la era de la información en la que nos encontramos, un video subido de forma voluntaria a una determinada red social, puede volver con fuerza para sacarnos los colores o cambiar nuestra perspectiva, que ya no es la misma que diez años atrås: lo que fue gracioso con 16 años puede convertirse en una información que tienen en consideración a la hora de darnos empleo. De ahí la necesidad de su regulación.

Cinco son las caracterĂ­sticas que tiene el derecho al olvido:

1.-Puede ejercerse ante los buscadores. En la prĂĄctica, a partir de la Sentencia del Tribunal de Justicia de la UniĂłn Europea en el caso Google Spain, los motores de bĂșsqueda son considerados responsables del tratamiento de datos personales. Ello es asĂ­ dado que sus algoritmos son los responsables de la visualizaciĂłn y ubicaciĂłn de la informaciĂłn que aparece en la Red.

2.-También puede ejercerse ante los editores de påginas web, incluyéndose cualquier tipo de red social. Dicha circunstancia amplía la posibilidad de dirigirse contra las plataformas sociales.

3.-Prevalece sobre el interĂ©s econĂłmico y el interĂ©s del pĂșblico. El derecho a la privacidad prevalecerĂĄ siempre sobre los intereses econĂłmicos. SĂłlo un mejor derecho (por ejemplo, a la memoria colectiva) se impondrĂ­a sobre el mismo, y siempre serĂ­a ponderado por los tribunales (por ejemplo, el Derecho a la memoria histĂłrica frente a torturadores franquistas o nazis).

4.- Aparece identificaciĂłn del nombre y apellidos de una persona estĂĄn enlazados a publicaciones que contienen informaciĂłn personal

5.-No hay un plazo para su ejercicio. El usu ario puede solicitar la anulaciĂłn cuando tenga razones legĂ­timas para hacerlo, ello deriva a que el derecho al honor y a la propia imagen es un derecho mutable.

Los requisitos para la aplicaciĂłn del derecho al olvido bĂĄsicamente se centran en la antigĂŒedad de los datos o la falta de relevancia:

Que los datos personales ya no sean necesarios para el fin con el que fueron recogidos o tratados.

El administrador de los datos ya no los necesite para la finalidad con la que fueron recogidos.

Que el usuario retire su consentimiento para el uso de sus datos personales o se oponga a su procesamiento (derechos A.R.C.O.).

Que la empresa no tenga un interés legítimo primordial sobre los datos.

Se hayan recopilado de manera ilícita o sin el consentimiento del usuario.

Que exista una obligaciĂłn legal de borrar los datos.

Ausencia de interĂ©s pĂșblico en los datos.

Contenido relacionado con menores de edad o personas dependientes

Contenidos relacionados con antecedentes prescritos, exoneraciones y fallos absolutorios. Como todo derecho, no es un derecho absoluto y su ejercicio estĂĄ limitado legalmente en los siguientes casos: 1. Ejercicio de la libertad de expresiĂłn e informaciĂłn; 2. Cumplimiento de una obligaciĂłn legal que requiera el tratamiento de datos; 3. Por razones de interĂ©s pĂșblico en el ĂĄmbito de la salud pĂșblica; y 4. Con fines de archivo de interĂ©s pĂșblico, investigaciĂłn cientĂ­fica o histĂłrica.

No debemos confundir el derecho al olvido y derecho de supresiĂłn, pues mientras el segundo es la eliminaciĂłn de nuestros datos personales de cualquier fichero en el que han sido incorporados (de forma lĂ­cita o ilĂ­cita); el

nuevas , dependiendo de los algoritmos de bĂșsqueda, no afecta, por tanto, al Registro en donde estĂ© la informaciĂłn, sino que solamente afecta a las vĂ­as para acceder a los mismos (enlaces).

El procedimiento para la retirada de resultados de bĂșsqueda debe ser iniciado siempre por el afectado ante el buscador o pĂĄgina web que contiene los enlaces (“des indexaciĂłn”), siendo que la mayorĂ­a de los buscadores cuentan con sus propios formularios por imperativo legal, generalmente especificando la direcciĂłn web (“URL”) desea eliminar, las razones por las que lo solicita, asĂ­ como la identidad o representaciĂłn por la que se actĂșa.

En todo caso, si la respuesta del buscador no es satisfactoria (tanto por omisiĂłn –no eliminan–o por negaciĂłn -niegan directamente el derecho-), el usuario puede interponer queja ante la Agencia Española de ProtecciĂłn de Datos, con las consecuencias legales que ello comporta (sanciĂłn), asĂ­ como demanda de obligaciĂłn de hacer ante los tribunales

C/Abat Escarré, 6, baixos 25001 · Cappont LLEIDA Tel. 973 20 86 11 info@grup90.com www.grup90.com
38 C/ Aba t Escarré, 6, baixos · 25001 LLEIDA (Cappont) 973 208 611
CARDENAL
104.500
139 m2 4 2 + opcional
3
1 +
Ref. 5723 Pis a
CISNEROS
€
Ref. 5720 Pis a ROSSELLÓ 83.500 € 84 m2 +
+
opcional
PUIGVERD
3 +
Ref. 5726 Casa a
198.500 € 222m2 + 4 +
BENAVENT 199.500
230
+ 3 + 2 + +
172.500
+ 1 +
109 m2 + 3 + 2 + 1 balcĂł
Ref. 5722 Local a la BORDETA 49.800 € 83 m2 + 1 Ref. 5716 Casa a
€
m2
Ref. 5719 Oficines a DOCTOR COMBELLES
€ 290m2
aire acondicionat + opcional Ref. 5717 Pis a DOCTORA CASTELLS 94.500 €
144m2
4 + 2 + opcional
Ref. 5700 Pis al CARRER BONAIRE 229.000 €
+

Posicionament en 23 portals web Faci que el seu pis sigui dels més visualitzats als diferents portals on es publiquen.

Àmplia cartera de clients

Augmenti les possibilitats de venda grĂ cies als nostres potencials i possibles clients.

Garanties jurĂ­diques

Li oferim un estudi fiscal que li permetrĂ  saber quin benefici net obtindrĂ  amb la venda del seu pis.

Truqui'ns sense compromĂ­s al 973 20 86 11

4
2
205
+ 5
2
Ref.
5696 Pis a PI I MARGALL 142.900 €
145 m2 +
+
+
balcó Ref. 5681 Casa a ALBATÀRREC 64.500 €
m2
+
+
Ref. 5667 Apartament a la BORDETA 76.500 € 47 m2 2 1 + balcó
info@grup90.com www.grup90.com @grup_90
Ref. 5678 Àtic dĂșplex a la BORDETA 124.500 € 66 m2 +
2 + 2 +
219m2 4 3 +
VENDRE EL SEU PIS?
LA SEVA
Ref. 5487 Pis a DOCTOR COMBELLES 116.920 € 124m2 + 4 +
2 + opcional Ref. 5629 Casa
a ALCOLETGE 195.500 €
VOL
SOM
OPCIÓ

un SUV amb visiĂł de futur

El Volkswagen Tiguan t’agradarĂ  mĂ©s que abans. GaudirĂ s de tot el que ja coneixies i de lÂŽĂșltim en innovaciĂł per al teu dia a dia. MĂ©s estil, mĂ©s emociĂł. Potent, perĂČ precĂ­s. Compacte i dinĂ mic al mateix temps. Conserva allĂČ que el fa Ășnic i incorpora novetats.

El Tiguan ha arribat per ampliar el seu ventall de possibilitats. Si cada viatge era l’oportunitat de viure una nova aventura, ara serĂ  amb mĂ©s connexiĂł, mĂ©s potĂšncia i tot el carĂ cter d’aquest SUV. Una versiĂł que se supera per estar al dia. El seu disseny demostra que Ă©s capaç de seguir reinventantse. El Tiguan destaca per la seva potĂšncia innovadora i per unes funcionalitats a prova de qualsevol desafiament. A mĂ©s a mĂ©s, se li pot afegir un extra d’esportivitat amb l’acabat R-Line. Amb els acabats a mida podrĂ s equipar el teu Tiguan amb l’amplia gamma de llantes d’aliatge de fins a 20 polzades disponible. Qualsevol opciĂł serĂ  un encert. Amb el Digital Cockpit Pro tria si prefereixes veure la velocitat i l’estat del dipĂČsit, la teva mĂșsica, els contactes de la teva agenda o les indicacions del navegador de la pantalla digital. El Tiguan s’adapta a les teves prioritats amb fins a tres vistes favorites.

L’ambient que vulguis al volant. PodrĂ s generar fins a tres climes: un per al conductor, un altre pel copilot i un tercer per la resta de passatges. I no nomĂ©s aixĂČ: la ventilaciĂł s’adapta a la velocitat de conducciĂł per evitar sorolls mentre es gaudeix de la ruta. Tot un gust. Com tambĂ© ho Ă©s el sistema de so Harman Kardon, dissenyat pels qui busquen una qualitat excepcional amb el disseny mĂ©s elegant.

I per als que busquen connectivitat, amb internet al cotxe tot resulta mĂ©s senzill. Rebeu informaciĂł en temps real o augmenteu l’entreteniment al volant grĂ cies als serveis digitals que duu incorporats.

I, per a una conducciĂł superior: IQ.DRIVE. Fer trajectes llargs en el teu Tiguan mai havia estat tan cĂČmode. Amb l’Ășltima generaciĂł d’assistents, la conducciĂł serĂ  mĂ©s senzilla i nomĂ©s haurĂ s de pensar a gaudir del viatge. Control de creuer adaptatiu, per mantenir la velocitat i la distĂ ncia adequades. Aquest assistent s’adapta al trĂ fic que t’envolta perquĂš, quan decideixis, el teu Tiguan mantingui una velocitat constant sense que hagis de trepitjar l’accelerador. A mĂ©s, t’ajuda a prevenir accidents en ajustar en tot moment la velocitat i la distĂ ncia amb el cotxe del davant.

L’assistent frontal detecta obstacles a la via i frena en cas de perill, corregeix la direcció si et desvies del carril i, en cas de detectar risc d’accident, tensa els cinturons i tanca les finestres per millorar l’eficàcia de l’airbag.

I, si et trobes amb una retenciĂł de trĂ nsit, el Tiguan fa que l’experiĂšncia sigui una mica mĂ©s amena, ja que tu nomĂ©s haurĂ s de mantenir les mans al volant i el cotxe anirĂ  avançant de forma automĂ tica juntament amb la resta de vehicles.

Ara nomĂ©s has de triar el model que mĂ©s t’agradi: Tiguan, Tiguan R o Tiguan hĂ­brid endollable

MOTOR 41
El Tiguan ha arribat per ampliar el seu ventall de possibilitats. Si cada viatge era l’oportunitat de viure una nova aventura, ara serĂ  amb mĂ©s connexiĂł, mĂ©s potĂšncia i tot el carĂ cter d’aquest SUV. Una versiĂł que se supera per estar al dia com tu

AlcarrĂ s florit, un mantell de colors per gaudir

a ruta Alcarràs Florit arriba enguany a la desena edició i oferirà una nova oportunitat per conÚixer de primera mà la bellesa del paisatge alcarrassí en ple procés de floració dels fruiters. Els visitants a la ruta podran contemplar de prop un dels principals atractius turístics del Baix Segrià: els arbres fruiters en ple procés de floració estenent un gran mantell de colors davant els seus ulls.

L’oferta turĂ­stica que proposa la ruta AlcarrĂ s Florit per gaudir del paisatge encisador dels arbres en flor tĂ© molts atractius. Aquest any les rutes es faran en autobĂșs per tal de donar una bona

qualitat a la visita, fent-la mĂ©s sostenible ambientalment. PerĂČ la visita motoritzada tambĂ© permetrĂ  els visitants fer fotografies dels paisatges que van inspirar la cineasta Carla Simon per realitzar la seva premiada pel·lĂ­cula “AlcarrĂ s”.

Aquest any els dies de la ruta AlcarrĂ s Florit s’han designat pels caps de setmana del 4 i 5 i de l’11 i 12 del mes de març 9.30 hores un autobĂșs recollirĂ  els turistes a la plaça del Mercat, al cos tat del camp de futbol, i els durĂ  fins al Pla de l’Alzina, on es troba un element patrimonial de gran importĂ ncia per la vila: l’alzina centenĂ ria. Envoltats d’aquest paratge, els assistents seran obsequiats amb un esmorzar tĂ­pic alcarrassĂ­: pa amb tomĂ quet i el tradicional mondongo (botifarra blanca i negra), i pa amb oli i sucre, en collaboraciĂł de l’associaciĂł cultural Remember Company.

Un cop esmorzats, els visitants rebran una explicaciĂł de l’evoluciĂł vegetativa de l’estat de floraciĂł dels arbres, a cĂ rrec dels tĂšcnics del departament agronĂČmic de Fruits de Ponent. Seguidament, l’autobĂșs iniciarĂ  un recorregut pels diferents camps de fruiters per mostrar als turistes els diferents colors de la floraciĂł d’ametllers, presseguers i les varietats nectarines i platarines. SerĂ  en aquest moment en quĂš tothom

qui ho desitgi podrĂ  immortalitzar els mantells de colors amb quĂš les flors dels arbres fruiters oferiran als presents.

Per finalitzar la ruta estĂ  prevista una visita al pantĂ  de l’ArrĂČs, zona humida catalogada al PEIN (Pla d’Espais d’InterĂšs Natural) i que estĂ  inclosa dins l’espai de la Xarxa Natura 2000

A les 12.30 hores l’autocar deixarĂ  els visitants l’Agrobotiga de Fruits de Ponent, on es farĂ  un tast de productes locals. El preu de la ruta serĂ  de 15 euros, que inclouen el desplaçament amb autocar, l’esmorzar, les xerrades explicatives i el tast de productes locals. Per a mĂ©s informaciĂł i compra d’entrades es pot visitar el web:

www.alcarraras.cat/entrades

42
42 TURISME

Concurs d’Instagram

Pels amants de la fotografia, AlcarrĂ s Florit ha convocat un any mĂ©s un concurs a Instagram. Els assistents a la ruta que vulguin participar hauran de penjar en aquesta xarxa social fotografies de la floraciĂł fetes amb el seu telĂšfon mĂČbil amb el hashtag #AlcarrasFlorit23

Patrimoni histĂČric

Qui vulgui aprofitar la jornada per continuar descobrint AlcarrĂ s, pot fer-ho visitant el nombrĂłs patrimoni histĂČric amb quĂš compta el municipi. Destaquen el pou de gel; les pedres de la muralla que sĂłn les restes de l’antic castell medieval del segle XIV, sobre el qual es va construir l’actual esglĂ©sia; el mas de volta; el celler de cal Calistro, dues sitges del segle XV fetes de pedra picada; o el fossar, restes de l’esglĂ©sia romĂ nica del segle XII, entre moltes altres propostes.

TambĂ© es pot optar per fer un viatge en el temps centrat en la pagesia visitant el centre d’interpretaciĂł del mĂłn rural, on s’hi exposen tota mena d’estris que feien servir els pagesos de la vila abans de la modernitzaciĂł de l’agricultura. I a pocs quilĂČmetres del nucli urbĂ  hi ha Vallmanya, casa del segle XV que desprĂ©s de passar per diversos propietaris va anar a parar a mans de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya, Francesc MaciĂ , desprĂ©s del seu

Per a mĂ©s informaciĂł: AJUNTAMENT D'ALCARRÀS Tel. 973 79 00 04 Lo Casino 973 79 57 00 patrimoni@alcarras.cat www.alcarras.cat
Aquest any els dies de la ruta AlcarrĂ s
43
Florit s’han designat pels caps de setmana del 4 i 5 i de l’11 i 12 del mes de març. A les 9.30 hores un autobĂșs recollirĂ  els turistes a la plaça del Mercat, al costat del camp de futbol, i els durĂ  fins al Pla de l’Alzina, on es troba un element patrimonial de gran importĂ ncia per la vila: l’alzina centenĂ ria

ls arbres fruiters del Baix Segre comencen a florir, i una temporada mĂ©s, coincidint amb aquest espectacle natural de la primavera, l’Ajuntament de Torres de Segre organitza rutes guiades durant els dos primers caps de setmana de març. Tothom que visiti Torres de Segre aquests dies podrĂ  gaudir, amb tot detall, d’un entorn natural on destaquen la Reserva Natural d’Utxesa, el TurĂł de Carrassumada i el riu Segre.

>>> El turó de Carrassumada
QR vĂ­deo promocional de YouTube

4 de març (dissabte) 5€

FloraciĂł i Carnaval

09:00 Trobada a l’Ajuntament.

09:30 Sortida en cotxe i visita a camps florits amb explicaciĂł tĂšcnica.

10:30 Arribada al Turó de Carrassumada i visita al monument del Mai Més.

11:00 Espectacle teatral i visita a l’ermita.

12:00 Sortida cap a la Reserva Natural d’Utxesa.

12:30 Visita a l’exposició de fauna i caminada vora l’embassament.

14:00 Dinar.

16:30 CelebraciĂł del Carnaval de Torres de Segre.

5 de març (diumenge) 5€

FloraciĂł amb mascotes

09:00 Trobada al molí i visita al Museu de l’Evolució.

10:00 Sortida de la caminada fins al TurĂł de Carrassumada.

11:30 Espectacle teatral i visites al monument del Mai MĂ©s i l’ermita.

12:30 Vermut.

13:30 Tornada cap a Torres de Segre.

14:00 Dinar.

11 de març (dissabte) 5€ (10€ amb dinar)

Floració, visita als comerços locals i jornada multicultural

09:00 Trobada a l’Ajuntament.

09:30 Sortida en cotxe i visita a camps florits amb explicaciĂł tĂšcnica.

11:00 Arribada al Turó de Carrassumada i visita al monument del Mai Més.

11:30 Espectacle teatral i visita a l’ermita.

12:00 Arribada a Torres de Segre i visita als comerços locals.

13:00 Dinar a la 2a Jornada Multicultural.

15:30 Sortida cap a la Reserva Natural d’Utxesa.

16:00 ExplicaciĂł des del Mirador de les Comportes.

17:00 Visita al Museu de l’Evolució (optatiu).

12 de març (diumenge) 5€

FloraciĂł i trobada de vehicles antics

09:00 Trobada a l’Ajuntament.

09:30 Visita a la 12a Trobada de Vehicles Antics i esmorzar popular.

10:30 Sortida de la caminada fins al TurĂł de Carrassumada.

12:00 Arribada a Carrassumada i visita al monument del Mai Més.

12:30 Espectacle teatral i visita a l’ermita.

13:00 Tornada a Torres de Segre i dinar.

16:00 Visita al Museu de l’Evolució.

18 de març (dissabte) 5€

FloraciĂł i concert de mĂșsica

09:00 Trobada a l’Ajuntament.

09:30 Sortida en cotxe i visita a camps florits amb explicaciĂł tĂšcnica.

10:30 Arribada al Turó de Carrassumada i visita al monument del Mai Més.

11:00 Espectacle teatral i visita a l’ermita.

12:00 Sortida cap a la Reserva Natural d’Utxesa.

12:30 Visita a l’exposició de fauna i caminada vora l’embassament.

14:00 Dinar.

17:30 Concert de mĂșsica a Utxesa amb Mashup Party Band i DJ Surda.

26 de març 20a Pedalada popular d'Utxesa

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE TORRES DE SEGRE

utxesa@utxesa.org

ajuntament@torressegre.cat

Les persones interessades a participar en les rutes guiades poden fer-ho a travĂ©s de la pĂ gina web de l’Ajuntament de Torres de Segre, on trobareu tota la informaciĂł. TambĂ© podeu contactar amb el telĂšfons municipals.

El poble de RossellĂł s’enclava a 252 metres damunt del nivell del mar i el seu terme ocupa un total de 9,900 km2. Situat al nord de la comarca del SegriĂ , a 10 km de la capital, limita al nord amb Vilanova del SegriĂ , al sud amb Torrefarrera, a l’est amb Benavent de SegriĂ  i a l’oest amb Malpartit. La climatologia del poble Ă©s mediterrĂ nia interior.

La histĂČria de RossellĂł es remunta al neolĂ­tic, tal i com demostren unes fosses excavades en una roca propera al poble, i en temps dels ibers, quan un assentament s’hi instal·lĂ . D’aquest perĂ­ode destaca la necrĂČpolis i diverses troballes arqueolĂČgiques. El lloc on s’hi assentaren fou anomenat Caniz, Canissia i finalment Al-Kanis, i la documentaciĂł escrita explica que hi haguĂ© una esglĂ©sia paleocristiana dedicada a Sant AntolĂ­, la construcciĂł de la qual data dels segles IV i V. Prop d’Al-Kanis un altre turĂł conegut com “La Tossa” Ă©s testimoni de la cultura romana al poble durant els segles III i IV i s’hi han trobat restes de mosaics, carreus, cerĂ miques i altres peces arquitectĂČniques ornamentals. En plena reconquesta, la localitat fou conquerida pel Compte Ramon Berenguer IV i donada al cavaller Guillem de Roussillon, del qual prenguĂ© el nom la vila. Des dels seus inicis RossellĂł no ha fet mĂ©s que crĂ©ixer econĂČmicament i demogrĂ ficament. Durant

NecrĂČpolis d’origen Iber

el primer quart del segle XVIII hi vivien tan sols 30 habitants, i avui dia, uns 3.100. ConseqĂŒĂšncia d’aquest augment Ă©s el creixement industrial i agrĂ­cola a la vila, que ha fet de RossellĂł un dels pobles capdavanters de la comarca i un dels que gaudeix d’un nivell econĂČmic regular i equilibrat entre tots els seus vilatans. El fet que no existeixin classes socials massa diferenciades ha fet que RossellĂł sigui una societat amable i amb capacitat d’integraciĂł EconĂČmicament el poble tambĂ© ha evolucionat. Des del conreu de farratges, cereals, raĂŻm, olives i hortalisses

Des de que es va formar, el poble ha crescut demogrĂ ficament i econĂČmicament i va ser el primer en tenir una plantaciĂł de pomeres, l’any 1952
46

fins avui dia, on la majoria de producciĂł agrĂ­cola Ă©s dedica a la fruita (un 75% del terme Ă©s de regadiu), la vila ha anat creixent en nombre de producciĂł. Fou a RossellĂł on s’instal·lĂ  la primera plantaciĂł de pomeres el 1952. Pel que fa a la indĂșstria, la vila començà tenint 12 molins fariners i dos de drapers que aprofitaven els corrents d’aigua del Canal de Pinyana i la SĂšquia del Cap al llarg del s. XIII. La gran expansiĂł industrial del segle XIX va fer que apareguessin el MolĂ­ d’Oli Botta el 1864, el MolĂ­ d’Oli ClĂșa el 1871, el MolĂ­ MartĂ­ el 1875 i el MolĂ­ JovĂ© el 1883. Actualment el poble compta amb la moderna factoria paperera Alier S.A., que tĂ© gran incidĂšncia social i econĂČmica a la poblaciĂł, entre altres indĂșstries de carĂ cter tĂšxtil i agroalimentari

El teixit associatiu, ciutadĂ  i cultural al poble ha estat des de sempre molt actiu i ben avingut. L’associacionisme al poble començà a crĂšixer a principis del segle XX, quan nasquĂ© el Sindicat AgrĂ­cola, Cooperativa i Caixa Rural de RossellĂł, la UniĂłn Rossellonense, el CafĂš UniĂł, Cooperatiu i la Junta Gestora del Canalet.

MĂ©s tard, a meitats de segle, l’any 1947, es formĂ  la Cooperativa del Campo Rossellonense, que disposa avui dia d’una extensa Ă rea coberta i un gran volum de cĂ mares de fred. L’any 1968 es creĂ  l’Esbart RossellonĂšs, entitat de gran incidĂšncia en la vida cĂ­vica local que encara estĂ  en actiu i que va ser l’impulsora del Casal RossellonĂšs i l’emissora local RĂ dio RossellĂł l’any 1982. A banda de l’Esbart una dotzena d’associacions culturals, lĂșdiques i d’altres Ă mbits com l’AgrupaciĂł de teatre o el Grup Sardanista promouen la cultura i les tradicions fora i dins del poble. Visitar aquesta vila que combina tradiciĂł i modernitat en aquesta Ăšpoca de l’any Ă©s un gaudi i un plaer. Al nucli antic del poble es pot contemplar l’esglĂ©sia de Sant Pere, del segle XVIII i re centment reformada, i l’Ajunta ment, de construcciĂł moderna i Ă mplies instal·lacions. L’edifici tam bĂ© compta amb una part destinada a la Llar de Jubilats Sant AntolĂ­ de disseny avantguardista

L’associacionisme ciutadĂ  de RossellĂł Ă©s dels mĂ©s actius de la zona i es dedica a promoure les tradicions i la cultura dins i fora del poble TelĂšfon 973 730 001 ajuntament@rossello.cat www.rossello.cat
Vista aĂšria de RossellĂł

lguaire, al peu d’un escarpament anomenat Serra del Convent, a 304 metres d’alçada, es caracteritza per ser un poble agrĂ­cola que compta amb terrenys de regadiu i de secĂ  a parts iguals. Si vols contemplar unes vistes gairebĂ© d’ocell, les pots observar des del punt mĂ©s alt del poble, com el mirador del SegriĂ , el Sagrat Cor. Un dels sĂ­mbols mĂ©s importants de la localitat i on es pot observar la plana de Lleida en tota la seva esplendor.

La histĂČria d’aquest municipi ve des de la conquesta cristina del 1145-1147 que es va dur a terme per Ermengol VI d’Urgell. Des d’aleshores es va anar canviant de propietaris del municipi, segons les disputes que anaren surgint, perĂČ amb els anys prosperaren i buscaren la millor manera per repartir el territori i els bĂ©ns, fins a dia d’avui que podem gaudir d’elements patrimonials ben singulars i bonics.

Alguaire compta, a banda del mirador del Sagrat Cor, amb altres monuments emblemĂ tics que el situen entre un dels

municipis mĂ©s coneguts del SegriĂ , com l’aeroport d’Alguaire que Ă©s d’estil avantguardista amb instal·lacions modernes i amb un gran Patrimoni Natural, ArtĂ­stic i HistĂČric amb; L’Ermita del Merli, les restes del Castell d’Alguaire, l’esglĂ©sia parroquial, l’antiga fĂ brica de filatures, la zona del riu o les necrĂČpolis de Roques de So Roig, entre altres que li han donat histĂČria a Alguaire i el seu propi carĂ cter.

ni ArquitectĂČnic de Catalunya, es va reedificar entre els anys 1265 i 1278 sobre les runes d’una antiga esglĂ©sia romĂ nica grĂ cies a l’acciĂł de les monges que residien al convent Santjoanista

L’Ermita destaca, a mĂ©, per la talla de la Mare de DĂ©u original del segle XII, verge trobada i un dels elements artĂ­stics mĂ©s rellevants que podem trobar a l’interior de l’esglĂ©sia juntament amb les pintures murals del segle XVIII

Entre tots ells podem anomenar Santuari de Merli, d’estil romĂ nic de transiciĂł, Ă©s el signe d’identitat del poble per antonomĂ sia per la seva histĂČria i lligam amb els alguairencs des de temps ençà. Inclosa a l’Inventari del Patrimo-

D’altra banda, les ruĂŻnes del Castell d’Alguaire, declarades BĂ© Cultural d’InterĂšs Nacional i anteriorment castell d’origen Ă rab i Monestir Santjoanista, mostren la importĂ ncia de la vila durant l’Edat Mitjana, que fou vora l’any 1250 el convent mĂ©s important de Cataluya i fortalesa durant la Guerra dels Segadors. La natura ha deixat, tambĂ©, una empremta marcada al municipi, on Alguaire juntament amb Almenar comparteixen l’Espai Natural Protegit dels Plans de la Unilla, una zona de carĂ cter estepari amb una cubeta endorreica de gran interĂšs per la seva flora i fauna, sobretot d’algunes es-

Alguaire no Ă©s un municipi com qualsevol altre. A mig camĂ­ entre el secĂ  i el regadiu ens mostra el bo i millor de la comarca del SegriĂ  i un patrimoni natural, artĂ­stic i histĂČric singular

pĂšcies d’ocells esteparis. ContĂ© conreus de cerealĂ­stics de secĂ  que ocupen gairebĂ© tot el territori i Ă©s un dels millors indrets per a l’observaciĂł d’aus estepĂ ries del paĂ­s, sobretot en perĂ­odes d’inundacions. S’hi presenten petites extensions de tamarigar i una espĂšcie de flora molt rara a Catalunya com Ă©s la Chara connivens. Aquesta zona concentra al seu interior i als voltants gran part de la poblaciĂł hivernant de xurra. En aquest espai es poden arribar a trobar un gran nombre d’espĂšcies diferents d’aus, essent un espai ornitolĂČgic digne de ser estudiat i visitat.

Alguaire compta amb l'Espai

Natural Protegit dels Plans de la Unilla que ofereix una gran varietat d'aus segons l'Ăšpoca de l'any

i animals Ășniques i de doble valor ecolĂČgic: els anys plujosos acull organismes vegetals i animals molt diferents dels anys secs. Aquest fet fa que tambĂ© sigui una Ă rea molt preuada des del punt de vista ecolĂČgic i ornitolĂČgic

A mĂ©s, tambĂ© tenen el Riu d’Alguaire, el qual Ă©s conegut per oferir un espai d’oci i d’interĂšs natural. En aquest riu hi transcorre el Noguera –Ribagorçana que acostuma a baixar aigua amb força, deixant una imatge d’aquelles dignes de ser fotografiades.

i la Fira de la Figa. Cal saber que, Alguaire Ă©s el poble de la figa per excel·lĂšncia i tĂ©, fins i tot, una varietat prĂČpia: la Figa d’Alguaire, que Ă©s una subvarietat de la figa Coll de Dama Negra, que es diferencia de la resta pel seu sabor i dolçor i Ă©s apreciada per la seva grandĂ ria i el color vermell intens de l’interior. Tal com diu l’expressiĂł: “sĂłn figues d’un altre paner”, aixĂ­ que no t’ho pensis mĂ©s i prova-les a la fira que organitzen al setembre

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS

Per a més informació:

En definitiva, aquesta llacuna d’inundaciĂł temporal contĂ© espĂšcies vegetals

Alguaire organitza diferents festes durant l’any com, la Festa de la Mare de DĂ©u del Merli, la Festa Major

49
49

Un poblet encantador al nord del SegriĂ 

A15 km de Lleida i tocant amb la comarca de la Noguera, de la qual en formĂ  part fins l’any 1989, la Portella neix a 259 m d’altitud, en un entorn de calma a la ribera del riu Noguera Ribagorçana. El casc urbĂ  del poble s’estĂ©n sobre una plana inclinada vers el riu i s’erigeix sobre una terra de barrancs i paisatges abruptes

L’origen d’aquest poblaciĂł sembla ser conseqĂŒĂšncia de la batalla d’Albesa del 1003, grĂ cies a la qual esdevinguĂ© un lloc estratĂšgic contra els musulmans. El 1173, Ermengol VII, donĂ  a la comarca d’Alguaire la meitat del terme i l’altra a Pere de BellvĂ­s, que mĂ©s tard venguĂ© als residents del municipi. La plena jurisdicciĂł de la Portella no fou adquirida per la priora Blanca de Villalonga fins el 1424. A partir d’aleshores, Alguaire posseĂ­ tot el terme de la Portella, fet que ajudĂ  a que s’acabessin les disputes amb el senyor d’Albesa

La poblaciĂł, que fou vila closa, situa el casc antic entorn l’esglĂ©sia de Sant Pere, reformada durant el segle XVI i amb una façana on es pot contemplar un magnĂ­fic ull de bou gĂČtic i un portal plateresc Fins a la primeria de segle, la major part dels edificis del poble eren fets de toves o de tĂ pia. Posteriorment, molts es construĂŻren de nou amb rajola o totxo D’importĂ ncia a la vila tambĂ© Ă©s el Casal dels Teixidor, conegut tambĂ© com Casa Gran, construĂŻt el segle passat, d’estil neoclĂ ssic i situat al centre del poble, i la NecrĂČpolis d’Escalç, situada a la partida d’Escalç, a 3 km del poble. La necrĂČpolis presenta un total de 56 tombes excavades a la roca. De forma rectangular, trapezoĂŻdal i amb els extremes arrodonits, totes elles es troben orientades a l’est o l’oest. Del conjunt de tombes, un 30% sĂłn infantils, segons s’ha pogut documentar. Proper a aquesta necrĂČpolis, al mateix terme, la necrĂČpolis de CorregĂł presenta unes caracterĂ­stiques molt similars.

L’economia de la Portella Ă©s bĂ sicament agrĂ ria i la terra conreada representa mĂ©s de la meitat de l’extensiĂł total del terme. La gran majoria dels conreus sĂłn de regadiu (s’aprofita el canal de Pinyana) i a l’horta hi ha sobretot pereres, pomeres i presseguers, com en la majoria de terrenys del nord del SegriĂ 

La Portella s’erigeix en un entorn de calma a la vora del riu Noguera Ribagorçana. El casc urbĂ  del poble s’estĂ©n sobre una plana inclinada on hi abunden els barrancs i els paisatges abruptes

50

La poblaciĂł, que fou vila closa, ofereix al visitant diferents punts d’interĂšs: l’esglĂ©sia de Sant Pere, el Casal dels Teixidor, conegut tambĂ© com Casa Gran, i la NecrĂČpolis d’Escalç, a 3 km del poble

La festa major se celebra per Sant Pere MĂ rtir (29 d’abril), el patrĂł del poble, i el primer divendres de març Ă©s la festa del Sant Crist, on es fa un tradicional Ă pat popular (la tĂ­pica cassola del poble)

51 Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT DE LA PORTELLA TelÚfon 973 186 184 www.laportella.cat
EsglĂ©sia de Sant Pere NecrĂČpolis d’Escalç

un poble entre el regadiu i el secĂ 

ituat al sector meridional del pla de Lleida, es defineix com un poblet agrari el qual la seva situaciĂł geogrĂ fica, el permet poder aprofitar-se dels conreus de regadiu i secĂ . La terra conreada de Montoliu representa mĂ©s de la meitat de la superfĂ­cie total del municipi, emplaçat entre els pobles d’AlbatĂ rrec i Sudanell. El seu encant s’amaga entre la seva gent, la vida agrĂ­cola i el seu paisatge de bellesa singular. Et donem unes pinzellades d’aquest poble petit i encantador, per descobrir tota la intensitat de la terra del SegriĂ .

A 166 metres d’altitud, a migdia del canal d’Urgell i a ponent del de SerĂČs, trobem aquest municipi, Montoliu

de Lleida. El seu nucli antic es caracteritzat per l’esglĂ©sia parroquial de la Nativitat de Maria i el carrer Major que conserva alguns edificis d’origen medieval actualment reformats. Amb poc mĂ©s de 450 habitants, aquest municipi pot presumir de la seva varietat de conreus, la de regadiu a la zona alluvial fĂšrtil propera al riu i la de secĂ , que entre les dues s’hi cultiva els cereals com l’ordi i arbres fruiters com les pereres i l’olivera.

52
El seu encant s’amaga entre la seva gent, la vida agrícola i el seu paisatge de bellesa singular
52

Les plantes que caracteritzen la flora del municipi, creixen perfectament adaptades a sobreviure en condicions extremes. Durant la primavera al secĂ , es produeix una successiĂł contĂ­nua de petites floracions que no duren massa dies perĂČ, en els turons, a la vora dels camins, als marges que separen els terrenys i en els camps que descansen aquell any o que han esdevingut erms, s’hi poden veure veritables meravelles. I per aixĂČ t’animem a que facis una passejada perquĂš aquest entorn t’atrapi la ment i el cor, com la Ruta que es realitza de la Flor blanca dels perers de Montoliu. Durant la primavera, en aquest poble esclata en un mar de

Durant l’any, la vila celebra diferents festivitats com La Marxa de Tardor del Baix Set, una activitat de senderisme que combina quatre rutes on s’aprofita per observar la bellesa dels paisatges dels boscos de ribera propers al Segre, antics secans i zones actuals d’horta.

Ara Ă©s el moment de practicar el turisme de proximitat, t’animem a passejar per Montoliu de Lleida i descobrir els seus encants

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE MONTOLIU DE LLEIDA

TelĂšfon 973 720 280

montoliulleida.ddl.net

Aquesta primavera descobreix la Ruta de la Flor blanca dels perers de Montoliu, quan les hortes del poble esclaten en un mar de blancor

blancor a les hortes tradicionals de la vall del Segre. És ideal per realitzar una petita excursiĂł pels camins de l’aigua, de la mĂ  de pagesos i veĂŻns que sense cap dilaciĂł, us explicaran tot el que hi ha darrere d’aquest paisatge Ășnic. Coneixes els Patamolls de Montoliu? És la zona de bosc de ribera i herbassars humits situada al marge esquerra del riu Segre, a banda i banda, del tram final d’un rec de derivaciĂł del Canal d’Urgell que acaba al Segre, amb una ocupaciĂł de 20 hectĂ rees de superfĂ­cie. Et convidem a perdre’t per aquest paisatge mĂ gic ric de fauna i flora locals i exĂČtics.

la vall del riu Femosa hi trobem Puigverd de Lleida, un indret que destaca pel seus bancals de regadiu i altiplans de secĂ  , que quan comença la primavera, s’omple de flors i colors . El poble format per un Ășnic centre urbĂ  i diverses urbanitzacions, destaca per diverses edificacions que li donen personalitat , com l’esglĂ©sia parroquial de Sant Pere de la Plaça Major , una obra del segle XVIII de façana austera i un esvelt campanar vuitavat que dona forma a la silueta de la vila.

Com cada any, Puigverd de Lleida prepara la Caminada Florida , en la qual conviden a tothom qui vulgui a caminar pels camps florits i gaudir de la bellesa visual que ens regala l’entorn del SegriĂ . A mĂ©s, tambĂ© es podrĂ  conĂšixer el patrimoni del municipi.

L'arribada del tren i la construcciĂł de l'estaciĂł a mitjans del segle XIX va ser un agent mĂ©s a la revoluciĂł econĂČmica que duien les aigĂŒes del Canal d'Urgell

Sabies que?

HistĂČricament, la presĂšncia humana de Puigverd Ă©s molt mĂ©s antiga que l'Ăšpoca medieval , tal i com ens remeten les seves restes arqueolĂČgiques documentades al terme i a la Vall de la Femosa. Des de l’ùpoca prehistĂČrica fins a la dominaciĂł romana, hom ha documentat diversos jaciments en aquest terme, com el de la Serreta i Secots (tallers de sĂ­lex) corresponents al paleolĂ­tic mitjĂ  i els del Secanet, Serra de Puigverd I i II, procedents de l’edat de Bronze. Per descobrir el passat i present del poble, s’ha creat una ruta pel terme amb la intenciĂł de divulgar el seu patrimoni histĂČric i natural , un trajecte encisador dels elements patrimonials mĂ©s destacats tant a nivell histĂČric com paisatgĂ­stic i medi ambiental, unint els secans del turĂł de la Pena fins al mirador de la Serra. El turĂł de la Pena Ă©s un antic campament militar durant els anys 40 i 50 del segle XX. A la base del turĂł hi ha el dipĂČsit d'aigua construĂŻt per Francesc MaciĂ , antic President de la Generalitat.

54
54

Entre els seus carrers s’hi respira bon ambient dels seus vilatans i vilatanes, que els hi agrada fomentar la cultura, els esports i tot el relacionat amb el turisme de proximitat. Durant l’any les diferents associacions s’encarreguen d’organitzar esdeveniments perquĂš el poble estigui actiu. Pots visitar-los per la festa major de juliol on la mĂșsica i les tradicions hi sĂłn molt presents; la diada de sant Jordi on sempre fan una processĂł de sardanes i venta de llibres, al maig la Festa de les Cassoles, entre moltes altres. Tot i que, en aquests moments estiguem vivint un cas excepcional on s’han vist afectades totes

les festes prĂČximes no hem de perdre l’esperança que el turisme local tornarĂ  a tirar endavant i amb mĂ©s força que mai. Els vilatans i vilatanes de Puigverd de Lleida t’esperen perquĂš gaudeixis del seu poble

Puigverd de Lleida ofereix una ruta de 12,3 quilĂČmetres per donar a conĂšixer el patrimoni histĂČric, cultural i natural del municipi. Anima’t a fer-la i descobreix la millor panorĂ mica de la plana de Lleida

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE PUIGVERD DE LLEIDA

Plaça Major, 7, baixos · 25153

PUIGVERD DE LLEIDA (Lleida) Tel. 973 167 011 www.puigverdlleida.cat

55

l terme municipal d’Artes de Lleida es troba al sector llevant de la comarca del SegriĂ , nomĂ©s a deu quilĂČmetres de la capital. Situat a la vall del riu Femosa, et convidem a passejar pels seus carrers i descobrir el seu nucli antic, considerat BĂ© Cultural d’InterĂšs Local.

Conegut com a Vileta, el centre antic encara s’hi conserven les antigues porxades que tancaven la vila closa i els portals fets amb arcades de pedra del segle XII. La Casa Gallart Ă©s una de les mĂ©s representatives de l’ùpoca, era la llar de l’antic regidor, Vicenç Gallart, gran terratinent d’Artesa. Molt a prop, hi trobem l’esglĂ©sia parroquial

de Sant Miquel, una obra neoclĂ ssica del segle XVIII amb una portalada rectangular i columnes adossades i, a pocs metres de distĂ ncia, el Museu Local ArqueolĂČgic, situat al soterrani de l’Ajuntament. AquĂ­ es custodien els objectes trobats de diferents jaciments arqueolĂČgics del municipi, com la cerĂ mica campaniforme i les restes ibĂšriques i romanes. Encara s’hi pot veure el trull de l’oli i l’espai que ocupava l’enorme tina de vi!

PerĂČ si ets un apassionat de la natura, pots practicar l’ornitologia observant les aus estepĂ ries del Mas de Melons, l’espai natural per excel·lĂšncia de ponent, o descobrir les diferents rutes de

BTT que hi ha als voltants del municipi. I per als que vulguin fer un curt perĂČ agradable passeig, recomanem sortir del poble pel carrer de Sant Ramon fins a arribar a l'ermita de Sant Ramon Nonat, un petit edifici del segle XVIII en el qual, els habitants d'Artesa de Lleida, van cada 31 d'agost a peregrinaciĂł.

No pots marxar d'Artesa de Lleida sense tastar els seus dos plats més típics: la cassola de tros i les orelletes.

56

Per altra banda, la gastronomia tĂ­pica del municipi Ă©s molt rica, com la cassola de tros, que s’elabora amb ingredients del paĂ­s com la patata, la llonganissa i costella de porc. Anualment se celebra el concurs de cassoles l’11 de setembre, un esdeveniment que els artesencs i artesenques gaudeixen molt. I per la Festa Major, el plat tĂ­pic sĂłn les orelletes, un dolç cruixent a base d’ous i farina amb un toc d’anĂ­s, que has de provar obligatĂČriament durant la teva visita, ja que les trobarĂ s a qualsevol pastisseria de la zona. AixĂ­ doncs, anima’t a passejar per Artesa de Lleida i descobrir tot el que tĂ© per oferir-te

El Museu ArqueolĂČgic ofereix una exposiciĂł permanent d’objectes prehistĂČrics procedents de jaciments de les valls dels rius Femosa i Set, des del paleolĂ­tic inferior fins a la romanitzaciĂł del territori.

Per a més informació: AJUNTAMENT D'ARTESA DE LLEIDA

TelĂšfon 973 167 315

ajuntament@artesadelleida.cat

www.artesalleida.ddl.net

un passat histĂČric molt present

Al nord-est de la comarca del SegriĂ  hi trobem Vilanova de la Barca, un municipi amb un ric passat i vestigis histĂČrics que cal descobrir i admirar. És el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del SegriĂ , que passa per diferents municipis resseguint el curs del riu Segre.

L’origen del municipi es troba en el desaparegut Castell-PagĂšs, una fortificaciĂł del segle III que, desprĂ©s de passar per mans sarraĂŻnes durant l’ocupaciĂł islĂ mica de la penĂ­nsula IbĂšrica, va ser atorgat a Berenguer de Grañana pel comte de Barcelona. Durant l’edat mitjana, el lloc va ser repoblat i conegut com Vilanova de Castell-PagĂšs fins ja entrat el segle XVII, quan va canviar a Vilanova de la Barca. L’apel·latiu “de la barca” es refereix a la barca amb la qual es creuava el riu Segre, l’origen de la qual es remunta a 1212, quan els templers la van instal·lar per unir les dues riberes del riu com a pas franc.

Un dels capĂ­tols mĂ©s importants de la histĂČria del municipi Ă©s el que correspon a la Guerra Civil espanyola, quan va jugar un paper important en el Front del Segre. Del poble antic ja gairebĂ© no en queda res, ja que mĂ©s d’un 75% del poble va ser destruĂŻt durant aquesta guerra. El poble original era una vila closa amb tres portals d’accĂ©s, tres carrers importants i la plaça de l’esglĂ©sia.

L’esglĂ©sia vella dedicada a Santa Maria queda com a record del que va ser, ja que l’esglĂ©sia parroquial actual Ă©s la de la Mare de DĂ©u de l’AssumpciĂł, d’estil barroc i es troba a l’actual Plaça Major on comparteix importĂ ncia amb l’edifici de l’Ajuntament. L’esglĂ©sia vella perĂČ, s’ha restaurat respectant tots els elements arquitectĂČnics originals, com la capçalera oriental, alguns fragments de les naus i la façana.

L’Ermita de la Mare de DĂ©u de Montserrat de Vilanova de la Barca fou construĂŻda als anys 40 desprĂ©s de la

Guerra Civil espanyola juntament amb la construcciĂł de nombrosos habitatges. Un l’altre punt histĂČric de la guerra Ă©s el tanc soviĂštic T-26 recuperat del fons del Segre el 1986, que avui trobem a la Plaça de la Pau. A la partida de les Coves, al sud-oest del poble, es pot veure una necrĂČpolis formada per diverses tombes que van ser excavades a les roques durant l’alta edat mitjana. Un dels trets caracterĂ­stics de Vilanova de la Barca sĂłn els seus boscos fluvials. Sortint del poble, i seguint els camins per arribar al riu Segre, aigĂŒes amunt, arribarem al Sot del Fuster, un espai fluvial format per Ă lbers i salzes que deixa bocabadat a qualsevol. El bosc i els prats humits de ribera constitueixen un veritable oasi en el paisatge desforestat de la plana i esdevenen un lloc de pas i de referĂšncia per als ocells migratoris vinculats a l’aigua. Si vols conĂšixer el municipi, no ho dubtis, visita’l!

58
És el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del Segrià, que passa per diferents municipis resseguint el curs del riu Segre.
Ajuntament de Vilanova de la Barca Plaça Major, 4, Tel. 973 190 005 ajuntament@vilanovabarca.cat www.vilanovadelabarca.cat EsglĂ©sia vella dedicada a Santa Maria Ermita de la Mare de DĂ©u de Montserrat EsglĂ©sia parroquial de la Mare de DĂ©u de l’AssumpciĂł Tanc soviĂštic T-26 de la Guerra Civil Espanyola

Miralcamp es troba situat a dalt d’un turĂł del pla d’Urgell, anomenat la Serra, des d’on es pot divisar tota la plana d’Urgell. Un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la poblaciĂł. La primera informaciĂł documentada de la torre de Miralcamp Ă©s del segle XII, desprĂ©s de la reconquesta cristina de Lleida per part de RamĂłn Berenguer. Acompanya’ns a descobrir aquest poble histĂČric i singular que, de ben segur, et deixarĂ  bocabadat.

Comencem al nucli antic, a l’EsglĂ©sia de Sant Miquel, presidint el turĂł on s’aixeca el municipi. L’esglĂ©sia d’origen gĂČtic, tambĂ© anomenada Catedral del Pla d’Urgell per ser la mĂ©s gran i monumental de la comarca, presenta una planta de creu llatina i un interior que gaudeix d’un espai que s’ofereix com un lloc Ășnic, trencat tan sols per petites capelles laterals situades entre els contraforts.

A la plaça Major del poble, just al davant de l’esglĂ©sia, podem observar-hi la casa mĂ©s antiga de la poblaciĂł, actualment en restauraciĂł, construĂŻda sobre les muralles antigues de la vila.

Seguim la ruta cap a la Xemeneia de Cal Jan, que destaca per la seva antiguitat i per ser l’Ășnica de vapor que queda a la comarca. Catalogada dins del Patrimoni Cultural de Catalunya, forma part de tot el complex del MolĂ­ d’Oli. Aquest edifici fou propietat dels ducs de Medinaceli, introductors de l’oliva arbe-

quina en les contrades de Les Garrigues, importada des de Palestina el 1761. Els avantpassat de l’actual famĂ­lia propietĂ ria van adquirir el molĂ­ fa uns 120 anys i fins al 2007 s’hi elaborĂ  oli d’oliva Extra Verge de forma artesanal. Durant tot l’any es pot concertar hora per visitar-lo. Al carrer de la Creu, molt a prop de la Plaça Sant Jaume on hi ha l’Ajuntament, hi trobem la Cooperativa AgrĂ ria de Miralcamp, fundada l’any 1954 i on s’hi reflecteix l’esperit agrĂ­cola de Miralcamp fins a l’actualitat. És el lloc ideal per adquirir tot tipus de productes autĂČctons de les comarques lleidatanes de denominaciĂł d’origen: vins, vinagre, oli, ametlles...

L'economia del municipi Ă©s principalment agrĂ ria, els arbres fruiters ocupen gran part dels conreus amb un clar predomini de les pomeres i pereres, dolces i delicioses. Fer una excursiĂł per l’entorn rural i natural de Miralcamp, ens conduirĂ  a descobrir l’embassament de la BĂČbila i l’Alzinera del QuelĂ s, una alzina amalgamada d’histĂČria, llegenda i tradiciĂł, i reconeguda com l'Ă©sser mĂ©s vell de tota la comarca. Just al costat hi passa la carrera da “real”, la que antigament unia Saragossa i Barcelona, un punt de parada i via de comunicaciĂł d’antics vianants ferradura. Diu la llegenda que, al 1800, sota l’ombra de l’alzine-

ra, va descansar-hi la heroica Agustina d’AragĂł. Descobrir aquest majestuĂłs monument natural de mĂ©s de 600 anys d’antiguitat, serĂ  tota una aventura. Vine a Miralcamp!

Per a més informació:

T. 973 601 701

www.miralcamp.cat

DE MIRALCAMP
un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la poblaciĂł
AJUNTAMENT
ajuntament@miralcamp.cat
Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS 60
61
Visita el MolĂ­ d’Oli centenari i la seva xemeneia de vapor, l’Ășnica conservada de tota la comarca

Les Garrigues

Et proposem viure una experiĂšncia entre ametllers ïŹ‚orits, un bany entre ïŹ‚ors, ple de sensacions, olors i degustacions.

Des de mitjans de febrer ïŹns a principis de març podrĂ s veure l’espectacle de la ïŹ‚oraciĂł dels ametllers.

ZONA D’AMETLLERS FLORITS
Més informació a www.turismegarrigues.com

Les Garrigues tĂ© l’honor de ser la millor zona de Catalunya on gaudir del fenomen de la floraciĂł de l’ametller. Els seus camps tenyits del blanc rosat que emana de la flor d’aquest arbre conformen un paisatge espectacular i Ășnic nomĂ©s propi d’aquesta Ăšpoca de l’any. Si voleu comprovar-ho, no us ho penseu mĂ©s, perquĂš la floraciĂł de l’ametller deixa postals increĂŻbles, perĂČ Ă©s efĂ­mer. La comarca de les Garrigues Ă©s una de les zones especialment agraciades en aquesta Ăšpoca de l’any, quan els nombrosos ametllers que arrelen a les seves terres comencen a florir i a mostrar tota la seva esplendor. Cada febrer els ametllers sĂłn els primers arbres de la temporada en treure flor i avisar-nos aixĂ­ de l’arribada de la fi de l’hivern amb un esclat de color.

I Ă©s en aquesta Ăšpoca, amb la floraciĂł dels ametllers, que tĂ© lloc entre finals de febrer i principis de març, quan arriba una de les Ăšpoques mĂ©s boniques i efĂ­meres de l’any a les Garrigues. Per tal de promocionar i donar a conĂšixer aquest fenomen de la naturalesa, el consell comarcal de les Garrigues i diversos ajuntaments organitzen activitats i rutes per gaudir d’aquests paisatges naturals tan idĂ­l·lics. En aquest sentit, es promouen passejades en zones senyalitzades per camps d’aquests arbrers fruiters perquĂš els visitants puguin adelitar-se de forma lliure d’aquest espectacle visual de la natura. Veure el contrast cromĂ tic dels camps esquitxats amb el blanc rosat de les vistoses flors

dels ametllers i els camps tenyits del verd dels cereals Ă©s una experiĂšncia que pot veure’s en molts racons de les Garrigues entre mitjans de febrer i principis de març i que no us podeu perdre si sou amants de la natura.

Arbeca Ă©s una de les millors zones del paĂ­s per gaudir de l’espectacularitat de la floraciĂł de l’ametller. La bellesa del paisatge arbequĂ­ rau en les grans extensions d’ametllers, que a banda d’afalagar-nos la vista amb les seves flors blanques i rosades, tenen un punt fantasiĂłs grĂ cies a les formes dels troncs i branques, sĂłn ametllers centenaris cuidats generaciĂł rere generaciĂł. El paisatge de la floraciĂł arbequina arriba al seu mĂ xim esplendor amb la posta de sol, quan es genera un efecte visual Ășnic.

Una de les rutes de floraciĂł que proposa el consell comarcal de les Garrigues ens porta a fer un recorregut des d’Arbeca a la Floresta (uns quatre quilĂČmetres) on els interessats poden endinsar-se en els terrenys per apreciar de prop la flor blanca i rosada de l’ametller. Especialment recomanable Ă©s passejar per les partides del Pla de la Floresta, el Pla de les Alzines, el Pla de Castellots i el Pla de les Borges

Una segona ruta Ă©s un tram secundari de carretera que va a la Floresta, on els visitants podran trobar un altre camp amb unes vistes espectaculars en plena floraciĂł ubicat al costat de la casa de l’artista Edit Schaar. De la Floresta als Omellons, per la carretera LV-2012, tambĂ© es poden trobar camps florits d’ametllers, aixĂ­ com a la zona de l’Albi, Castelldans i la Granadella. Els primers

mesos de cada any també és un goig trobar-se el romaní de flor blava i el de flor blanca; els camps coberts de ravenisses, la florida de la farigola, els boixacs, etc. Mentre passegeu pels conreus admirant el fenomen de la floració també podreu observar el remarcable patrimoni rural de les Garrigues amb les construccions de pedra seca amb quÚ els pagesos han humanitzat el territori: marges, cabanes de volta, aljubs i cisternes; caminant entre els camps se'n troben arreu.

Les rutes per les Garrigues florides es poden completar amb la visita a la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, construĂŻda fa 2.800 anys, que Ă©s Ășnica al mĂłn ibĂšric catalĂ . TambĂ© es pot anar a les coves del Cogul, un dels jaciments mĂ©s destacats d’art rupestre llevantĂ­, a l’Espai MaciĂ  de les Borges Blanques o visitar alguns dels diferents castells de la comarca. No us ho penseu mĂ©s i aneu a les Garrigues a gaudir l’ùpoca de la floraciĂł, no us en penedireu. SerĂ  una visita inoblidable que sempre recordareu

63
El paisatge de la floraciĂł arbequina arriba al seu mĂ xim esplendor amb la posta de sol, quan genera un efecte visual Ășnic

Les Borges Blanques, capital administrativa de la comarca, amb 6.195 habitants, se situa entre la plana regada pel canal d’Urgell i els plans de la depressiĂł central. Com a capital catalana de l’oli, l’any 1918 ja hi havia 62 molins i 90 premses hidrĂ uliques. A la poblaciĂł es pot visitar l’Espai MaciĂ , on s’explica la trajectĂČria del president MaciĂ  i se n’exposen objectes personals. Ofereix la possibilitat de presenciar els moments mĂ©s importants de la vida del president en realitat virtual.

A la ciutat tambĂ© hi ha l’antic molĂ­ d’oli de Cal Gineret, que Ă©s un centre d’interpretaciĂł de la Guerra Civil i la indĂșstria de l’oli. Compta amb tretze cups monumentals i un antic refugi que s’utilitzava per salvaguardar la poblaciĂł civil dels bombardejos.

AixĂ­ mateix, s’hi pot visitar la capelleta barroca de 1743, que era la capelleta de l’antic hospital medieval, i la plaça de l’U d’Octubre, amb Ă mplies porxades i elements renaixentistes. L’EsglĂ©sia Parroquial de l’AssumpciĂł, d’estil barroc-neoclĂ ssic, fou decorada amb pintures monumentals del Nou Testament a principis dels anys noranta i des del seu campanar es pot veure gran part del Pirineu, l’Urgell i el SegriĂ .

Els Jardins del Terrall sĂłn l’autĂšntic pulmĂł verd de la ciutat, amb dues basses d’origen natural i una gran diversitat de fauna i flora. Acull una antiga premsa d’oli del segle XVII, el monument a la sardana, obra de VĂ­ctor PĂ©rez PallarĂ©s, i el monument a les vĂ­ctimes garriguenques de Mauthausen.

La Festa Major s’hi celebra el primer cap de setmana de setembre, en la qual destaca la Trobada de Gegants i Correfocs, reconeguda com a Festa Popular d’InterĂšs Cultural. La Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i les Garrigues s’hi celebra durant el mes de gener i Ă©s el principal referent del sector en l’àmbit de Catalunya.

L’Espai Macià

acull l’exposiciĂł permanent “El viatge de Macià”: que pretĂ©n generar un vincle afectiu amb l’ùpoca i transcendĂšncia del que fou president de la Generalitat de Catalunya i situar el visitant en aquell moment histĂČric del paĂ­s, perĂČ tambĂ© en els anys posteriors fins a arribar a avui en dia, on el somni de llibertat i de progrĂ©s de MaciĂ  encara tĂ© vigĂšncia.

L’equipament cultural fa difusiĂł del llegat de la figura, la trajectĂČria i la manera d’entendre el mĂłn de Francesc MaciĂ  i, a mĂ©s a mĂ©s, neix amb una clara vocaciĂł d’esdevenir un punt d’aturada imprescindible del turisme que visiti les Borges Blanques o les Terres de Lleida, i de ser el punt de partida des d’on iniciar la descoberta turĂ­stica de la zona.

Veniu i escolteu la veu d’un home que ens va ensenyar a ser dignes de la llibertat.

Pl. de Ramon Arqués, 5 · Tel. 973 140 874 www.espaimacia.cat

64

Per a més informació:

L’antic molĂ­ d’oli de Cal Gineret era un dels seixanta molins que existien a les Borges Blanques durant el segle XIX, quan la indĂșstria de l’oli estava en la seva esplendor. Els cups d’emmagatzematge de l’oli s’han museĂŻtzat -deixant al descobert les voltes de canĂł que els contenen- i sĂłn accessibles als visitants.

L’equipament Ă©s tambĂ© Espai de MemĂČria de la Xarxa del Memorial DemocrĂ tic, ja que va ser utilitzat com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil Espanyola per amagar-se dels bombardejos. En aquesta estança s’ha incorporat un audiovisual permanent que permet viure una experiĂšncia immersiva, a travĂ©s de les noves tecnologies mapping, blending i warping, que recrea la histĂČria d’una parella que vivia a les Borges durant el bombardeig del Nadal de l’any 1938.

C. de la Font Tel. 973 142 850 (Ajuntament)

Museu de Cal Pauet

Museu que recrea el paisatge de la infantesa i fa reviure la vida col·legial dels anys cinquanta i seixanta, els jocs de carrer, els llibres d’estudi, el cinema, els tebeos, els estris de les cases, les joguines ...

C. Vila de Carlet (passatge entre el carrer Nou i el carrer Marquùs d’Olivart) Tel. 619 972 250

www.museulesborges.com

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

TelĂšfon 973 14 28 50

ajuntament@ lesborgesblanques.cat

65

Benvinguts a Castelldans

La població de Castelldans es presenta balconada sobre la gran planura de regs de les poblacions del Segrià i les Garrigues Nord. El canal d’Urgell i els regs del Segarà-Garrigues proporcionen al paisatge un canvi total durant la primavera, quan els camps de fruiters, ametllers i oliveres es vesteixen de diferents colors i matisos, deixant enrere els secans i arbustos aromàtics predominants a la banda sud del municipi.

Els productes que caracteritza el poble de Castelldans són: l’oli verge d’oliva, les ametlles i una gran varietat de fruita dolça que es pot trobar a les Cooperatives del Camps Sant fortunat i Castell fruit.

El terme municipal disposa d'uns 15,05 km2 d'espai natural entre dues partides anomenades Bessons i Melons. Melons és un espai d'excepcional singularitat faunística i un bon exemple de paisatge estÚptic del país. L'espai de Melons, amb la característica alternança entre els conreus de secà i fragments importants de vegetació espontània, acull una rica i variada fauna guns elements de gran excepcionalitat per a Catalunya.

HistĂČria i Patrimoni

Al “Liber Feudorum maior”, l’any 1033, ja apareix per primer cop el nom del castell d’aquesta vila, en aquells temps anomenat Castrum Assinos, d’on deriva l’actual nom de Castelldans. Aquest castell, del qual nomĂ©s queden el cimal pelat de vegetaciĂł i restes dels seus fonaments, constituĂ­ un punt important a l’ùpoca islĂ mi

Castelldans destaca per la seva singularitat i especial diversitat, el seu poblament ornĂ­tic amb diverses espĂšcies estepĂ ries que hi troben el seu lĂ­mit nord-oriental per tota Europa

ca, on Castelldans fou un lloc defensiu de primer ordre de la Conquesta cristiana.

Per altra banda, un altre dels atractius d’aquest petit i acollidor indret Ă©s l’EsglĂ©sia de la Mare de DĂ©u de l’AssumpciĂł, de façana renaixentista i campanar de torre quadrada. Avui en dia, s’hi conserva, en el seu interior, presidint l’altar, una imatge de pedra policromada de 157 cm d’alçada de la Mare de DĂ©u amb el nen, del segle XIV del mestre Guillem de Seguer, restaurat per Carme Benet l’any 2002. A l’accĂ©s de la rectoria s’hi pot apreciar l’escut dels monjos cartoixans d’Scala Dei, els quals encara queden motius a l’antic carrer dels Frares.

Algunes de les façanes de les cases tenen les dates de construcció, totes de la primera meitat del segle XVII.

Sortint de l’esglĂ©sia i caminant pels carrers, arribem a la Plaça Catalunya seguit d’un passeig que ens porta a l’ajuntament, les escoles, piscines i zona esportiva. L’any 1954 els Joves d’AcciĂł catĂČlica de Castelldans, juntament amb el mossĂšn i la col·laboraciĂł de tot el poble van emprendre la construcciĂł d’una ermita dedicada la Mare de DĂ©u de Montserrat per tal de commemorar l’Any Sant MariĂ .

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS 66

L’oli verge d’oliva, les ametlles i una gran varietat de fruita dolça es poden trobar a les

Cooperatives

del Camps Sant fortunat i Castell fruit

Per a més informació:

Museus de l’Oli i el Món Rural

EstĂ  situat en un antic molĂ­ d’oli i guarda totes les eines, instruments i estris relacionats amb el conreu i la indĂșstria de l’olivera. TambĂ© s’hi exposen altres col·leccions d’eines i estris de treball que des de vell antuvi han estat emprades per la pagesia de les Garrigues

AJUNTAMENT DE CASTELLDANS

ajuntament@castelldans.cat

TelĂšfon 973 120 002

www.castelldans.cat

67
MAIGESLOVÈNIA &VENÈ JUNY Roser Dolcet C/Abat Escarré, 6 · 25001 LLEIDA Tel. 609 370 437 viatges@viatgeslleida.com www.viatgeslleida.com VENÈCIA PORTOROSE MOST NA SOCI KOBARID BLED KRANJSKA GORA LAGO DE BOHINJ MARIBOR PTUJ JERUZALEM VALLE LOGARSKA LJUBLJANA CASTELL DE PREDJAMA POSTOJNA VENÈCIA Viatges exclusius! Sortida des de Lleida! Amb guia acompanyant!
YELROCÍO - HUELVA - SEV JULIOL CREUER MEDITERRANI SETEMBRE INDIA Lloc: C/Abat EscarrĂ©, 6 · 25001 LLEIDA · ConfirmaciĂł assistĂšncia: Tel. 609 370 437

L’aula Municipal de Teatre de Lleida celebra la segona Creative Week 2023

La Paeria instal·la nous contenidors de matÚria orgànica per millorar la recollida porta a porta a Ciutat Jardí

Acció col·lectiva dels centres educatius de Lleida pel Dia Escolar de la No ViolÚncia i la Pau

Lleida recorda a les víctimes de l’Holocaust

En marxa el procĂ©s per activar el Pla Educatiu d’Entorn de Lleida per a aquest curs 2022-2023

El Centre HistĂČric celebra la cultura de la boira de Lleida

71 Segueix a la pàgina 73 >>> Text i fotos extrets de la web de l’Ajuntament de Lleida ‱ LA PAERIA 71 FEBRER 2023

1) Registra’t a www.bonarea-foodservice.com

2) Realitzar la teva comanda online.

3) Recull la teva compra al nostre establiment Cash & Carry bonÀrea de Lleida.

CĂČmode, rĂ pid i sense cues! Esperem la teva comanda a bonarea-foodservice.com

72
C/AlcarrĂ s,
Visita’ns al nostre NOU ESTABLIMENT al
15 de Lleida on trobaràs un ampli stock disponible. També disposem de servei de recollida de comandes a través de la nostra Tenda online:
CARRER ALCARRÀS, 15 LLEIDA Tel. 973 237 047 mag.lleida@bonarea.com

Tret de sortida a la campanya “Al Clot, en català” pel foment de la llengua

La Llar de Persones Sordes de Lleida celebra el seu 70Ăš aniversari

La Paeria organitza una jornada per visibilitzar els beneficis i les garanties de contractar persones amb discapacitat

El Ple de la Paeria aprova el reglament del NomenclĂ tor per a la denominaciĂł dels carrers de la ciutat

La Paeria arranja el carrer Indíbil i Mandoni per a millorar-ne l’accessibilitat

Visita a l’Escola de MĂșsica SĂ­coris i la Coral Shalom, al Centre HistĂČric

73 Text i fotos extrets de la web de l’Ajuntament de Lleida ‱ LA PAERIA 73 >>> Ve de la pàgina 71

11 al 22 de febrer

CARNAVAL

CARNAVAL AITONA

l’11 de febrer a Aitona (Segrià).

CARNAVAL DE LLEIDA

del 16 al 22 de febrer a diversos espais de Lleida (SegriĂ ).

19 de febrer CURSES

VI SAGRAT COR TRAIL el 19 de febrer a Alguaire (SegriĂ ).

del 24 de febrer

al 12 de març

TURISME: FLORACIÓ DEL SEGRIÀ

FRUITURISME AITONA

des del 24 de febrer fins al 27 de març (aproximadament). Per a més informació visita la pàgina oficial de fruiturisme.cat

Nord de Lleida on trobaràs: fruita i verdura, accessoris per la llar, roba, calçat...

MERCAT DE LA RAMBLA

el primer diumenge de cada mes, vine al Mercat de la Rambla! Comerç local i de proximitat a la ciutat de Lleida. Té lloc a la Rambla Ferran de 10 a 14 hores.

15 de gener al 26 de febrer

OCI

26Ăš JOC AL NI NOT

del 15 de gener al 12 de febrer a CaixaFĂČrum Lleida activitat organitzada pel Centre de Titelles de Lleida

ANIMAC - MOSTRA

INTERNACIONAL DE CINEMA

D’ANIMACIÓ DE CATALUNYA del 23 al 26 de febrer a Lleida (Segrià).

ALCARRÀS FLORIT

dades a escollir els dies: 4 i 5, i 11 i 12 de març. Per fer reserva i compra d’entrades fes-ho per la pàgina web: www.alcarras.cat/entrades fins dos dies abans de la ruta o truca al: 973 79 57 00.

FLORSERÒS EXPERIENCE

tots els caps de setmana del mes de març. Cal fer reserva prÚvia a https:// inscripcions.cat/floracioseros

Per informació més detallada visita la nostra pàgina web: www.turismeacatalunya.cat

MERCATS SETMANALS

MERCAT DE L’HORT

a la Plaça Sant Joan cada primer dissabte de mes de 10 a 20 hores.

MERCAT DEL BARRIS NORD: tots els dissabtes, de 9 a 14 hores, és dur a terme el Mercat Setmanal al pàrquing davant del pavelló Barris

MERCAT DEL CAMP D’ESPORTS

Ă©s dur a terme tots els dijous de 9 a 14 hores al pĂ rquing del Camp d’Esports de Lleida on podrĂ s trobar: fruita i verdura, accessoris per la llar, roba, calçat...

75
Febrer 75

CONTROL DE PLAGUES

‱ Desinfecció

‱ Desinsectació ‱ Desratització

‱ Tractaments contra xinxes

‱ Tractaments de la fusta

Ens avala l’experiĂšncia de mĂ©s de 30 anys dins del sector

Tel. 973 590 600 montsan@ambientservei.com

www.ambientservei.com

ALMAS EN PENA DE INISHERIN

3 de febrer

GĂšnere: Drama i comĂšdia.

Durada: 114 min.

Director: Martin McDonagh.

GuiĂł: Martin McDonagh.

Repartiment: Colin Farrell, Brendan Gleeson, Kerry Condon, Barry Keoghan, Pat Shortt, David Pearse, Gary Lydon, Jon Kenny.

MĂșsica: Carter Burwell.

PaĂ­s: USA.

Ambientada en una illa remota davant de la costa oest d’Irlanda, “Almas en pena de Inisherin” conta la histĂČria de dos amics de tota la vida, PĂĄdrac i Colm, els quals es troben en un carrerĂł sense sortida quan Colm posa fi a la seva amistat de forma abrupta. Un PĂĄdraic atĂČnit, ajudat per la seva germana SiobhĂĄn i per Dominic (un jove amb problemes), s’esforça per reconstruir la relaciĂł, negant-se a acceptar les negatives del seu amic de sempre. Quan Colm li planteja a PĂĄdraic un ultimĂ tum desesperat, els esdeveniments es precipiten i provoquen conseqĂŒĂšncies traumĂ tiques

ASTÉRIX Y OBÉLIX Y EL REINO MEDIO 3 de febrer

GĂšnere: FicciĂł, aventura i comĂšdia.

Durada: 111 min.

Director: Guillaume Canet

Guió: Guillaume Canet, Julien Hervé, Philippe Mechelen. Personaje: René Goscinny, Albert Uderzo.

Repartiment: Hugh Laurie, Emilia

Clarke, David Thewlis, Himesh Patel, Gemma Arterton, Hugh Bonneville

MĂșsica: Matthieu Chedid.

País: França.

És l’any 50 aC, l’emperadriu de la Xina acaba de ser empresonada desprĂ©s d’un cop d’estat incitat per Dang Sin Kuing, un prĂ­ncep traĂŻdor. Ajudada per Grano de maĂ­z, un comerciant fenici, i pel seu fidel guardaespatlles Wang Tah, l’Ășnica filla de l’emperadriu, la princesa Fo Yong, fuig de la GĂ l·lia per demanar ajut a dos valents guerrers, AstĂ©rix i ObĂ©lix, que estan dotats d’una força sobrehumana grĂ cies a la seva pociĂł mĂ gica. Els nostres dos inseparables gals accepten ajudar la princesa a salvar a la seva mare i alliberar el paĂ­s. I, aixĂ­ comença un gran viatge d’aventures rumb a la Xina. PerĂČ CĂšsar i el seu poderĂłs exĂšrcit, ansiosos per una nova conquesta, tambĂ© fan cap al “Reino Medio”

CINEMA
Més informació a www.filmaffinity.com
76

TENGO SUEÑOS ELÉCTRICOS

3 de febrer

GĂšnere: Drama.

Durada: 101 min.

Director: Valentina Maurel.

GuiĂł: Valentina Maurel.

Repartiment: Daniela Marín Navarro, Reinaldo Amien, Vivian Rodriguez, José Pablo Segreda Johanning.

Fotografia: Nicolas Wong.

PaĂ­s: Costa Rica.

En contra dels desitjos d’Eva, la seva mare vol reformar la casa i desfer-se del gat que, desorientat des del divorci, orina per tots els llocs. Eva vol anar a viure amb el seu pare, qui, desorientat com el gat, viu una segona adolescùncia

ANT-MAN Y LA AVISPA: QUANTUMANÍA

17 de febrer

GĂšnere: CiĂšncia ficciĂł, acciĂł i comĂšdia.

Durada: 125 min.

Director: Peyton Reed

GuiĂł: Jack Kirby, Jeff Loveness

Repartiment: Paul Rudd, Evangeline Lilly, Michelle Pfeiffer, Michael Douglas, Jonathan Majors, Kathryn Newton, Bill Murray, William Jackson Harper, Katy M. O'Brian, Randall Park.

MĂșsica: Christophe Beck.

PaĂ­s: USA.

77 FERRETERIA C/ La Fornal, 52 ( Pol. Ind. El Segre ) Tel. 973 210 811 - Fax 973 210 875 - 25191 LLEIDA C/ Bruc, 19 - Tel. 973 204 394 - 25001 LLEIDA admin@gorleans.es
La parella de superherois Scott Lang (Paul Rudd) i Hope Van Dyne (Evangeline Lilly) tornen per continuar amb les seves aventures com a Ant-Man i

HORITZONTALS: 1.Banda sonora de la Vila de GrĂ cia. Processons de brasileres remenant el cul 2. De cap manera, petit garçon, una gambada. abric a l’estiu o vestit de bany a l’hivern. 3. Tanca la boca. Segona residĂšncia a Torredembarra. L’holandĂšs errant 4. Begudes tĂ­piques del parvulari. Una manera com una altra de nedar. 5. Perjudicades per culpa d’un revolt massa tancat. El millor servei que es pot fer a un club de tennis. 6. Premissa alimentĂ ia. Remena bĂ©, perĂČ canta fatal. La part superior dels mapes. 7. AfricĂ  de socarel. Assimilat durant la migdiada. 8. La part mĂ©speluda d’una promĂ­scua. Com una cabra per la Vall de NĂșria. 9. Obre la dutxa. Col·leccionista de sogres. Proa i popa d’estribord. 10. Sortida a les espatlles del pĂčblic. DefectuĂłs a la ganiveteria.

VERTICALS: 1. Escombraries a travĂ©s de la fibra ĂČptica. Els cinc primerspassos d’un bon procĂ©s d’alfabetitzaciĂł. 2. Centre historia de Kuwait. Bola de neu muntanya avall. 3. Llengua de terra que desmanega tots els mites. Un profeta o un nyap,questio de gustos. 4. La novena de Beethoven. Fort i valent a base de fosfat de calci. 5. Terna pitagĂČrica. Un disgust poc genuĂ­. 6. Acabat de sortir de la mar salada. Baixa de l’hort aprofitant l’avinentesa. 7. Una o altra en deuen haver fet. En dues paraules amb persimĂČnia. 8. El bou que ja nomĂ©s podem trobar a la Cerdanya. Sistema de comunicaciĂł a travĂ©s del Volg. centre ocupacionalç. 9. en record deles tribus de l’AmazĂČnia. Raig de llum que surt de l’interior. 10. Llantes deformades per les carretere del Bages. Puntes de diamant.

SUDOKU

PASSATEMPS
MOT ENCREUAT de jocs.ara.cat
de sudoku-online.org
78

MUNTANYISME ABISME

ABLACIÓ

ACAMPADA

ADHERÈNCIA

AFILADA

AGUILA

ALLAU

ALPINISTA

ANENÒMETRE

ARESTA

BARRANC

BLOC

BOTES

BRETXA

BRÚIXOLA

CORDA

CORONAR

COVA

CRESTA

DESNIVELL

ENCORDAR

ESCALADA

FAIXA

FITA

FONDALADA

INTEGRAL

LLAC

LLOM

MASSÍS

MUNTANYA

PAS DE CAVALL

RIERA

ROCA

SENDERA

SENDERISME

SERRALADA

SOLANA

VESSANT

SOLUCIONS:

SOPA DE LLETRES de sopesdelletres.cat
79

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.
MAGAZINE LLEIDA NÂș98 Febrer 2023 by MAGAZINE Publicaciones - Issuu