Descobreix la floraciĂł al SegriĂ i les Garrigues
Visita EslovĂšnia i VenĂšcia
amb VIATGES LLEIDA
Temps de calçots amb SALSES FRUITS
CompromĂs i benestar al CENTRE RESIDENCIAL JOVIAR
Un any mĂ©s, els arbres fruiters i els ametllers de la Terra Ferma començaran aquest febrer el seu procĂ©s de floraciĂł que cobrirĂ de color els camps lleidatans desencadenant un espectacle natural sorprenent. Aquest fenomen, que tĂ© el seu mĂ xim esplendor a la fi de lâhivern i es concentra a la zona del Baix Segre, permet gaudir dâun mosaic paisatgĂstic efĂmer perĂČ alhora espectacular. SĂłn diversos els municipis del SegriĂ que organitzen rutes turĂstiques pels seus camps de fruiters per apreciar sobre el terreny la floraciĂł. En aquest nĂșmero de febrer de Magazine Lleida us proposem visitar la floraciĂł dâAlcarrĂ s, Torres de Segre i Puigverd de Lleida. TambĂ© us recomanem visitar altres municipis del SegriĂ que, tot i que no organitzen rutes de floraciĂł, volen mostrar-nos altres dels seus encants. AixĂ, us suggerim deixarvos caure per Montoliu de Lleida, RossellĂł, Alguaire, la Portella, Artesa de Lleida i Vilanova de la Barca. Dâaltres comarques us convidem a visitar Miralcamp, les Borges Blanques i Castelldans. PerĂČ el febrer tambĂ© Ă©s temps de calçotades, i de Quaresma i, per descomptat, de Carnaval. Us donem les claus per celebrar una calçotada perfecta. LâEva, una de les nostres cuineres, ens ensenya una recepta de bacallĂ , aliment tĂpic del temps de Quaresma i, a lâagenda, trobareu la informaciĂł sobre el Carnestoltes, la festa per antonomĂ sia del mes de febrer.
A mĂ©s a mĂ©s, en la secciĂł de Salut i Benestar trobareu un article sobre la bronquiolitis infantil que us ajudarĂ a detectar aquesta patologia que en aquestes dates tĂ© el seu mĂ xim apogeu. En la mateixa secciĂł continuem atansant-vos els consells sempre interessants dels nostres col·laboradors habituals i tambĂ© alguna novetat, com Mon & Dol, que sâestrena en aquest nĂșmero.
En definitiva, en aquesta nova ediciĂł del Magazine Lleida hi trobareu articles dâactualitat, consells, curiositats i propostes dâentreteniment per encarar el final de lâhivern
Foto portada: Font de la Plaça de la Pau de Sisco Acosta
SALUT&BENESTAR 04
LEGAL 37
GASTRONOMIA 16
IMMOBILIĂRIA 38
LA PAERIA 70
MOTOR 40
CINEM A 76
SERVEIS 24
TURISME 42
PASSATEMPS 78
C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA
Tel. 973 071 222
Director
Lluis GĂłmez: lluis@magazinepublicacions.com
Dept. Comercial
Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com
Disseny grĂ fic i maquetaciĂł: DarĂo MejĂłn i Sergi TerĂ©s produccio@magazinepublicacions.com
Dept. RedacciĂł
Ivan Belilles, Maribel Chucamani i Noribel Jacobs produccio@magazinepublicacions.com
Dept. Web
Sergi Terés: media@magazinepublicacions.com
DipĂČsit legal: L 1107 - 2016
ISSN ediciĂł impresa: 2696 - 1180
ISSN ediciĂł online: 2696 - 1199
PublicaciĂł associada a:
EdiciĂł digital:
seva Úpoca normal. Tot i que la majoria de casos poden sanar-se a casa, no està de més tenir algunes nocions per saber com actuar en detectar-se un cas.
QUĂ ĂS?
Ăs una infecciĂł pulmonar comĂș en nens petits i nadons que causa inflamaciĂł i congestiĂł de les vies respiratĂČries (bronquĂols) del pulmĂł. La bronquiolitis gairebĂ© sempre es dona a causa dâun virus i, generalment, Ă©s mĂ©s freqĂŒent durant els mesos dâhivern. Els bronquĂols sâinflamen i sâomplen de mucositats, fet que dificulta la respiraciĂł dels infants.
SĂMPTOMES
La bronquiolitis sâinicia amb una simptomatologia similar als dâun refredat comĂș, amb moqueig, perĂČ desprĂ©s sâhi afegeixen la tos, sibilĂ ncia i, fins i tot, dificultat per respirar. La majoria dels infants que ho pateixen milloren amb les cures a casa i nomĂ©s un petit percentatge dels afectats requereix hospitalitzaciĂł.
Quan la bronquiolitis empitjora el nadĂł tus de forma persistent, rebutja els aliments i respira amb dificultat: amb cada inhalaciĂł se li marquen les costelles, se li mou molt lâabdomen i les aletes del nas. En aquest cas Ă©s clau que els pares detectin a temps quan el nadĂł estĂ tenint problemes per respirar.
DIAGNĂSTIC
La manera que tenen els metges de diagnosticar una bronquiolitis Ă©s escoltant el pit dels seus pacients i mesurant lâoxigen mitjançant un oxĂmetre de pols. En altres casos tambĂ© es pot fer una radiografia del tĂČrax si es detecta una baixa concentraciĂł dâoxigen o si hi ha sospites de pneumĂČnia.
TRACTAMENT
El tractament se centra a alleugerir els sĂmptomes. Els infants amb bronquiolitis necessiten temps per recuperar-se i una de les millors maneres Ă©s bevent lĂquids de forma abundant: petites quantitats perĂČ amb força freqĂŒĂšncia.
TambĂ© es recomana lâĂșs dâun humidificador de vapor fred a lâhabitaciĂł de lâinfant afectat per ajudar a fluĂŻdificar les mucositats de les seves vies respiratĂČries. Per destapar el nas de lâinfant es pot fer Ășs dâaspiradors nasals i gotes de soluciĂł salina.
DURADA
La bronquiolitis acostuma a durar dâuna a dues setmanes, a vegades tambĂ© diverses setmanes.
Els pitjors sĂmptomes acostumen a durar entre cinc dies i una setmana. La major part dels casos es resolen satisfactĂČria-
orina menys
ColoraciĂł blavosa de la pell, sobretot llavis, llengua i ungles (cianosi)
04
la hidrataciĂł en lâesport
En cas que no respectem les nostres necessitats hĂdriques el nostre cos seân veurĂ ressentit, ja que acumularĂ mĂ©s el cansament, tindrĂ menys força muscular, tindrĂ menys capacitat de recuperaciĂł post entrenament i tot aixĂČ es traduirĂ en un augment del risc de patir lesions.
âą HidrataciĂł abans de la prĂ ctica esportiva:
Lâobjectiu serĂ arribar a la competiciĂł amb les reserves hĂdriques tan plenes com sigui possible, aixĂ doncs haurem de beure aigua en totes les ingestes que realitzem al llarg del dia.
âąââHidrataciĂł desprĂ©s de la prĂ ctica esportiva:
Has provat mai de pesar-te abans i desprĂ©s de realitzar exercici fĂsic?
Aquests quilograms de pes que perds no sĂłn de greix, sinĂł de lĂquid corporal! ConsegĂŒentment, el teu objectiu Ă©s restablir aquest equilibri hĂdric de nou com mĂ©s aviat millor. Com es fa? Doncs ingerint en aigua el 150% del pes perdut en les prĂČximes hores.
Has perdut 1 quilogram?
Doncs haurĂ s de recuperar 1,5 litres dâaigua mitjançant la hidrataciĂł i lâalimentaciĂł.
Totes les persones sabem que una correcta hidrataciĂł Ă©s extremadament important per a tenir una vida sana, perĂČ realment sabem el perquĂš?
El cos humĂ pot aguantar molts dies (molts!) sense menjar, perĂČ no en duraria ni cinc, aproximadament, sense beure aigua. AixĂČ Ă©s degut al fet que lâaigua intervĂ© en moltes funcions vitals del nostre organisme, com per exemple: transporta nutrients i oxigen a totes les cĂšl·lules del cos, regula la temperatura corporal, afavoreix lâeliminaciĂł de toxines i lubrica i proporciona suport estructural als teixits i a les articulacions, entre moltes dâaltres funcions.
Per tant, conservar un equilibri hĂdric constant durant el desenvolupament dâun exercici fĂsic, o en la vida quotidiana, Ă©s de vital importĂ ncia per a poder mantenir el nostre rendiment
Una bona forma de saber el nostre grau dâhidrataciĂł Ă©s mitjançant lâobservaciĂł del color de lâorina, com mĂ©s groga sigui, mĂ©s deshidratats estarem. En aquest cas, podem beure mig litre dâaigua dues hores abans de lâexercici fĂsic. Tot i aixĂČ, no cal patir, el nostre cos Ă©s intel·ligent, Ășnicament hem dâaprendre a escoltar-lo.
âą HidrataciĂł durant la prĂ ctica esportiva:
Cal entendre que quan a la persona esportista li apareix la sensaciĂł de set, aixĂČ significa que ja estĂ deshidratada, de manera que hem dâacostumar-nos a beure petits glops (150-250 ml) dâaigua cada 15-20 minuts per a evitar que aquesta sensaciĂł aparegui (o que ho faci en excĂ©s). AquĂ arriba el moment tambĂ© de valorar lâĂșs de begudes isotĂČniques, perĂČ aixĂČ ja sâexplicarĂ en futures edicions. Tanmateix, si duus a terme acti vitats dâaproximadament una hora de duraciĂł, a intensitat baixa-moderada i en llocs on les condicions climĂ tiques no sĂłn extremes (molta calor i humitat), en principi no en necessites.
Sâha de tenir en compte que hi ha molts factors que afecten les nostres necessitats hĂdriques i, per aquest motiu, cada persona tĂ© uns requisits diferents. Lâedat, el sexe, la intensitat i duraciĂł de lâexercici, la temperatura i la humitat ambiental, el tipus de roba i la taxa de sudoraciĂł individual poden augmentar exponencialment aquestes necessitats.
En conclusiĂł, mantenir una adequada hidrataciĂł abans, durant i desprĂ©s de la prĂ ctica esportiva ens ajudarĂ al fet que aquesta sigui responsable, segura i amb un ĂČptim rendiment. Qualsevol dubte, estic a la vostra disposiciĂł. Salut i bons aliments!
Especialitzat en NutriciĂł Esportiva enric.nutricionista@gmail.com
CAT001842
La importĂ ncia de
SALUT & BENESTAR
En lĂnies generals, tant la fisioterĂ pia com lâosteopatia tenen uns nexes dâuniĂł comuns. Ambdues es basen en el funcionament anatĂČmic-fisiolĂČgic de lâorganisme. La fisioterĂ pia ha tingut sempre una visiĂł mĂ©s parcial de la lesiĂł, mentre que lâosteopatia tracta la lesiĂł dâuna manera global, entenent que tots els sistemes del cos treballen de manera conjunta i estan tots relacionats. Dâaquesta manera, lâosteopatia postula que els trastorns en un sistema del cos poden afectar el funcionament dels altres.
Lâosteopatia Ă©s una prĂ ctica que considera el cos com un tot, una unitat on lâestructura (anatomia) i la funciĂł (fisiologia) sĂłn interdependents i estan profundament coordinades. En aquest sentit, afirma que tots els sistemes del cos treballen conjuntament i que, per tant, els trastorns en un sistema poden afectar el funcionament dels altres i provocar la malaltia. Lâosteopatia sâencarrega llavors de tornar a harmonitzar aquesta relaciĂł mitjançant una sĂšrie de tĂšcniques que tenen en compte la integritat global del cos. Ăs un tractament manual que sâanomena manipulaciĂł osteopĂ tica i que consisteix en un conjunt de tĂšcniques prĂ ctiques orientades a alleugerir el dolor, restaurar les fun-
cions i promoure la salut i el benestar. Segons els principis de lâosteopatia, mitjançant la manipulaciĂł del sistema mĂșscul-esquelĂštic es poden guarir les afeccions dâĂČrgans vitals o malalties, ja que aquesta prĂ ctica ajuda a revitalitzar el reg sanguini i torna el grau de mobilitat normal a lâarticulaciĂł malmesa.
Trobar, desbloquejar i deixar el cos tranquil; la naturalesa farĂ la resta
Trobar: LâosteĂČpata busca els desequilibris i la manca de mobilitat a travĂ©s de lâexploraciĂł global amb tests osteopĂ tics especĂfics.
Desbloquejar: LâosteĂČpata tracta amb tĂšcniques de terĂ pia manual osteopĂ tica aquesta restricciĂł de mobilitat i prova de restablir la normalitat.
Deixar el cos tranquil: Un cop restablerta la mobilitat de les zones afectades lâosteopatia conclou que desapareixen els sĂmptomes, milloren totes les funcions de lâorganisme i aixĂ es torna a la normalitat.
Lâosteopatia empra diferents tĂšcniques en funciĂł de lâestructura del cos on sâaplica.
AixĂ, mitjançant les tĂšcniques estructurals tracta lâaparell mĂșscul-esquelĂštic, posant especial atenciĂł a la columna vertebral i totes les lesions associades a aquesta. Per la seva banda, les tĂšcniques crani-sacres van adreçades a guarir els problemes cranials i del sistema nerviĂłs central. Les tĂšcniques viscerals van enfocades a la curaciĂł dâĂČrgans i vĂsceres i les miofascials a les repercussions en altres sistemes (nerviĂłs, circulatori, digestiu, endocrĂ...,)
David Clavera
FisioterĂ pia i osteopatia Col.nÂșÂ 2721. Centre mĂšdic Alcalde Pujol
Clavera
06
Lâosteopatia va dirigida a persones de qualsevol edat i condiciĂł fĂsica,i adapta les diferents tĂšcniques a les necessitats de cada pacient
PermĂs de Conduir ( sense passar per TrĂ nsit )
PermĂs dâArmes
Seguretat Privada
Operador de Grua
Busseig, NĂ utica
Tinença dâAnimals Perillosos
CertiïŹcats MĂšdics i Esportius
FisioterĂ pia, Osteopatia
Col·laboradors:
Noves instal.lacions, ampli horari, ubicats a la zona alta de lleida i amb fĂ cil aparcament
Tel. 973 282 994
Informaât al C/
Lleida
NO TANQUEM AL MIGDIA
CONSULTES!
El teu centre de referĂšncia a Lleida
Alcalde Pujol, 3 ·
LLOGUER
Més de
motius per tenir un entrenador personal
La figura de lâentrenador personal estĂ creixent en els Ășltims anys com a una alternativa als gimnasos convencionals. AquĂ us explico 10 avantatges que sâaconsegueixen amb un entrenador personal:
Millorar la salut i la forma fĂsica: un entrenador personal pot ajudar a establir i assolir objectius de salut i forma fĂsics especĂfics, com ara perdre pes, guanyar massa muscular, millorar la flexibilitat o millorar el rendiment esportiu.
Programa dâentrenament personalitzat: un entrenador personal crea un programa dâentrenament personalitzat per adaptar-se a les necessitats i objectius individuals, aixĂ com a les limitacions fĂsiques o lesiones preexistents.
Millorar la qualitat de vida: un entrenador personal pot millorar la salut i la forma fĂsica i ajudar a incrementar la qualitat de vida en general, augmentant lâenergia, la capacitat per afrontar les tasques diĂ ries i lâautoestima.
Evitar les lesions: un entrenador personal pot ajudar a evitar les lesions mitjançant la supervisiĂł i la correcciĂł dels exercicis i lâajustament del programa dâentrenament per a les necessitats individuals.
Millorar la motivaciĂł: un entrenador personal ajuda a mantenir la motivaciĂł i proporciona suport i incentius per continuar treballant cap a les metes establertes.
Millorar la confiança: un entrenador personal permet millorar la forma fĂsica i les habilitats esportives i pot ajudar a fer augmentar la confiança en un mateix i a sentir-se mĂ©s segur en les activitats diĂ ries.
Millorar lâadherĂšncia a lâen trenament: un entrenador per sonal supervisa i individualitza lâentrenament i fa que millori molt lâadherĂšncia, ja que lâentrenament sâadapta perfectament als gustos i necessitats del client.
Ajudar en la nutriciĂł: un entre nador personal pot proporcionar orientaciĂł sobre nutriciĂł i ajudar a establir un pla alimentari equili brat per assolir les metes de forma fĂsica.
Guiar en la recuperaciĂł: un entrenador personal pot ajudar en la recuperaciĂł desprĂ©s dâuna lesiĂł o malaltia proporcionant un programa dâentrenament adaptat a les necessitats del client.
Millorar lâeficiĂšncia: un entrenador personal ajuda a fer un Ășs mĂ©s eficient del temps mitjançant un programa dâentrenament eficaç i orientat als exercicis mĂ©s adequats per assolir els objectius
Entrenador personal del centre Burpfit @burpfit Tel. 626 511 949 SALUT & BENESTAR 10
Marc Perelló Llabrés
La familia es una fuente de satisfacciĂłn infinita y, por desgracia, tambiĂ©n a veces de sufrimiento. Los conflictos entre padres e hijos, entre hermanos, generan mucho malestar emocional, sobre todo en la etapa de la adolescencia y primera adultez. Son muy diversas las situaciones que surgen, a veces tambiĂ©n con las familias polĂticas. Todo ello suele marcar profundamente nuestra historia de vida.
La identidad e intimidad que se genera con la familia en la que uno se siente acogido y protegido es una fuente de nutrición emocional muy importante. Cuando surgen tensiones, muchas veces se cronifican y se instalan dinåmicas de funcionamiento tóxicas. Los sentimientos como los celos, la envidia, el rechazo, la ira, y muchos mås se suceden y sustentan tramas en las que uno se puede sentir atrapado. Son estos conflictos originales y primarios los que condicionan y sustentan en muchas ocasiones aspectos de nuestra personalidad. Muchas veces la necesidad de establecer cambios en nuestras actitudes, creencias y comportamientos estå muy ligada a la sistémi-
ca familiar. Los roles que, consciente o inconscientemente, sientes que te han asignado, hacen que uno a veces se revele porque siente que no se puede desprender de ellos.
El trabajo psicoterapĂ©utico que una persona puede realizar en la consulta de un psicĂłlogo tiene raĂces que a menudo se extienden a lo vivido en la infancia y la adolescencia. Todo lo que sucede en la primera etapa de nuestra vida marca intensamente nuestros patrones de personalidad y nuestros mecanismos de defensa para afrontar la vida.
Poner orden en los pilares de nuestra familia nos ayuda a saber dónde estamos y qué aprendizajes nos toca integrar para avanzar, sintiendo que hemos revisado nuestra mochila y la asumimos con todo lo que ello implica.
Cuando experimentamos el calor de la uniĂłn familiar son momentos que atesoramos y que nos hacen sentir que estamos en casa. Son las personas que nunca fallan, que estĂĄn allĂ contra viento y marea, pase lo que pase. En los momentos mĂĄs difĂciles que uno puede vivir en su vida, estĂĄn para darte apoyo, cuidarte y curarte de las heridas emocionales que suceden de for-
ma inevitable en nuestra trayectoria vital. Las pérdidas que hemos de afrontar de todo tipo son dolorosas, pero si tenemos la suerte de recibir el apoyo de nuestra familia, siempre va a ser mås fåcil sobrellevarlas
11
Todo lo que sucede en la primera etapa de nuestra vida marca intensamente nuestros patrones de personalidad y nuestros mecanismos de defensa para afrontar la vida
www.ilerdent.com 973 28 11 11 C/ Germanetes 2 25002 Lleida RSE25587830 IMPLANTS + DENTS FIXES EL MATEIX DIA TECNOLOGIA 3D IMPLANTS ZIGOMĂTICS TAC DENTAL 3D SCĂNER INTRAORAL 3D FULL HD LABORATORI PROTĂTIC PROPI Finançament sense interessos Primera visita gratuĂŻta!
dental: gent sana, gent guapa
El concepte de lâestĂštica i el de la salut dental estan Ăntimament lligats. Una boca en mal aspecte Ă©s, en moltes ocasions, el reflex de la malaltia bucodental o lâanunci dâaltres patologies que es produiran si no es corregeix la situaciĂł.
TambĂ© Ă©s notable, lâimpacte psicolĂČgic que produeix tenir âuna boca lletjaâ. Quan la situaciĂł provoca inseguretat sobre el propi aspecte o rebuig en les persones amb les quals ens relacionem, tambĂ© acaba afectant la nostra vida quotidiana, personal i professional. Ăs per aixĂČ que qualsevol dâaquests sĂmptomes estĂštics, apreciables a simple vista, Ă©s motiu mĂ©s que suficient per visitar lâodontĂČleg.
LâestĂštica dental ha esdevingut en els Ășltims anys un camp desenvolupat i innovador que ofereix mĂșltiples i beneficioses solucions, moltes dâelles associades a lâalta tecnologia. En aquest sentit, la clĂnica dental Ilerdent incorpora aparells i software digital dâĂșltima generaciĂł, per oferir resultats de llarga durada, si no, definitius.
FACETES DENTALS (CARILLES)
Tenir unes dents irregulars o amb imperfeccions dâesmalt i color, distorsiona el nostre somriure. A Ilerdent  oferim una soluciĂł estĂštica dâalta qualitat mitjançant les facetes dentals (carilles). Es tracta dâuns laminats de porcellana o composite, fabricats a mida, que se superposen sobre les dents naturals, redibuixant i alineant els perĂmetres den-
tals de totes les peces fins a encaixar en una dentadura perfecta en forma i color.
DISSENY DE SOMRIURES 3D: MOCK-UP
A Ilerdent, fem un pas endavant respecte de les simulacions per ordinador i oferim als nostres pacients Somriures 3D que es poden âemprovarâ. Lâestudi de disseny de somriures dâIlerdent permet una acurada avaluaciĂł de la morfologia dental de cada pacient i la reproducciĂł (mock-up) en silicona de la prĂČtesi definitiva que durĂ el pacient. AixĂ, es pot comprovar lâaspecte real de la nostra dentadura, sense simulacions ni ârealitats virtualsâ, un cop acabat el tractament.
EMBLANQUIMENT DENTAL
Lâemblanquiment Ă©s una tĂšcnica dâestĂštica dental Ă mpliament reconeguda i implantada que permet recuperar el color natural de les dents. A Ilerdent apostem per tecnologia amb llum led de darrera generaciĂł. La major part dels pacients responen bĂ© al tractament dâemblanquiment, excepte aquells amb tincions per tetraciclines (colors marrons o grisos), encara que en aquests
casos es recomana lâemblanquiment ambulatori per un perĂode mĂ©s llarg que pot arribar als tres o sis mesos. Dâaquesta manera sâobtindran emblanquiments segurs i graduals encara que segueix resultant difĂcil fer un pronĂČstic sobre el color final
13 ILERDENT: Sant Antoni (Germanetes, 2) · 25002 LLEIDA · Tel. 973 28 11 11 HORARI: de dilluns a divendres, de 9 a 20h · dissabte, de 9 a 14h · ilerdent@ilerdent.com Descarregueu els xecs de PRIMERA VISITA GRATUĂTA i DEMANEU CITA PER INIFORMAR-VOS A ILERDENT https://ilerdent.com/promocions/ EstĂštica
SALUT & BENESTAR
14 SALUT & BENESTAR
Entre les infeccions mĂ©s comunes en la poblaciĂł actual es troba la InfecciĂł del Tracte Urinari (ITU), que suposa la segona causa d'infecciĂł mĂ©s freqĂŒent desprĂ©s de la infecciĂł del tracte respiratori. La incidĂšncia de lâITU sol ser major en dones que en homes, no obstant aixĂČ, a mesura que l'home envelleix, la proporciĂł tendeix a igualar-se.
Alguns factors de risc que expliquen la prevalença mĂ©s gran de la ITU en l'etapa de la vellesa poden ser: sonda urinĂ ria, anomalies anatĂČmiques o funcionals del tracte urinari, altres comorbiditats (diabetis mellitus), malalties prostĂ tiques, risc de contaminaciĂł per incontinĂšncia urinĂ ria i/o fecal que afavoreix la proliferaciĂł de gĂšrmens, disminuciĂł de la immunitat cel·lular, baixa ingesta hĂdrica, etc.
ConĂšixer els sĂmptomes propis i saber detectar la ITU a temps pot evitar que la infecciĂł s'agreugi.
Entre els sĂmptomes mĂ©s comuns
trobem:
Necessitat d'orinar amb major freqĂŒĂšncia.
MolĂšsties, dolor o picor en orinar.
Mala olor.
Color diferent de l'orina o presĂšncia de sang en aquesta.
Envermelliment del gland o la vagina.
Dolor als ronyons. Augment de la febre.
No obstant aixĂČ, Ă©s molt comĂș que aquests sĂmptomes puguin quedar emmascarats per la presa diĂ ria d'antiinflamatoris o bĂ©, per la dificultat de la persona gran per a expressar aquests sĂmptomes en cas de deteriorament cognitiu o demĂšncia.
Per aixĂČ, Ă©s important prestar atenciĂł a altres sĂmptomes menys coneguts, que ens poden estar indicant la presĂšncia d'una infecciĂł d'orina:
Agitació i irritabilitat. Intranquil·litat.
PĂšrdua de gana. SomnolĂšncia.
ConfusiĂł i major desorientaciĂł respecte al seu estat habitual.
Canvis en el seu humor o estat anĂmic habitual.
Malestar general.
Idees delirants o al·lucinacions.
Alteracions conductuals.
Empitjorament sobtat dels sĂmptomes del deteriorament cognitiu o demĂšncia.
En la salut, la prevenciĂł Ă©s clau per evitar lâapariciĂł de qualsevol malaltia o atenuar-ne els sĂmptomes. En el cas de la ITU, amb quines accions podem ajudar a prevenir-la?
Augmentar la ingesta hĂdrica. Procurar buidar la bufeta amb freqĂŒĂšncia.
No rentar la zona Ăntima en excĂ©s. Assecar bĂ© la zona Ăntima.
Correcta higiene (sempre de la zona genital a l'anal).
Utilitzar compreses o bolquers transpirables, aixĂ com canviar-los sovint o davant la humitat d'aquests. Si detecta alguns dels sĂmptomes anomenats anteriorment o existeix la sospita que la persona gran pot patir una ITU, acudeix al teu Centre de Salut per fer les proves necessĂ ries i adequar el tractament
SALUT & BENESTAR
Camà de Montcada, 90 · 25196 LLEIDA Tel. 973 727 181 info@residenciajoviar.com www.residenciajoviar.com
16 C. Torres de Sanui ,11 · 25006 Lleida · Tel. 973 272 613 · MĂČbil 642 171 571 GASTRONOMIA C / Templers, 3 · 25002 · LLEIDA Reserves: 973 266 155 toni-mf62@hotmail.com www.restaurantaggio.es Torres de Sanui, 12 25006 Lleida Telf: 973 091 701 / 633 496 562 Whatsapp: 633 496 562 Email: info@saroarestaurant.com es.saroarestaurant.com
l porro Ă©s una hortalissa molt saborosa que pertany a la famĂlia de les LiliĂ cies igual que la ceba o lâall, i se sol trobar al mercat durant tot lâany, perĂČ es considera hivernal i no sols perquĂš aporta sabor a molts plats com els reconfortants brous en temps de fred o la famosa Vichyssoise estival, sinĂł que tambĂ© els enriqueix amb les seves propietats saludables. La seva composiciĂł majoritĂ riament Ă©s aigua, raĂł per la qual aporta poques calories, perĂČ atipa bastant perquĂš Ă©s molt ric en fibra. Es caracteritza pel seu sabor semblant al de la ceba, una mica mĂ©s suau. TambĂ© destaca per les seves propietats culinĂ ries i pels seus beneficis per a la salut, que comparteix en gran manera amb lâall (de qui vam parlar en lâediciĂł anterior) tot i que amb menor concentraciĂł de principis actius.
A mĂ©s, Ă©s un clar exemple de versatilitat a lâhora de cuinar, ja que els podem consumir tant crus com bullits, en amanides, guisats, potatges de verdures, pures, cremes... Sâha de dir que admet infinitat de preparacions i combinacions.
PROPIETATS
NUTRICIONALS:
Saciant i baix en calories: Com hem dit anteriorment els porros, sĂłn una de les millors fonts de fibra, cosa que ajuda a saciar el nostre or ganisme. TambĂ© presenta un tingut calĂČric i tĂ© propietats diĂŒrĂšti ques, ja que aporta unes 40 calories per cada 100 grams, el que ho converteix en un aliment idoni per a mantenir els quilos a ratlla.
Ric en vitamines i minerals: ContĂ© aigua i tĂ© una moderada quantitat dâhidrats de carboni, baix en proteĂŻnes i ric en fibra. Respecte a les vitamines, sobresurt la vitamina C i la E, aixĂ com vitamines del grup B: folats (Ă cid fĂČlic), vitamina B6 i carotens , molt important pel nostre sistema nerviĂłs i immunitari.
Ajuda a reduir el colesterol:
Al ser ric en fibra, la qual cosa ens ajuda a disminuir els nivells del colesterol i els triglicÚrids del nostre organisme. A més, com és molt ric en sulfurs (deri-
radicals lliures que modifiquen lâano menat colesterol âdolentâ. Aquestes substĂ ncies exerceixen un paper rellevant en la prevenciĂł de les malalties dels vasos sanguinis i el cor.
DiĂŒrĂštic:
Ăs una rellevant font de potassi i pobre en sodi. El potassi equilibra els nivells dâaigua i el pH de lâorganisme, a mĂ©s, Ă©s necessari per transmetre i generar lâimpuls del sistema nerviĂłs i per a lâactivitat muscular normal.
En resum, el consum de porros aporta vitamines, minerals, fibra i antioxidants que promouen tant la salut cardiovascular com la salut renal, hepĂ tica i dâaltres importants sistemes. I tu, ja els consumeixes?
17 C/MartĂ Gralla, 6 25005 LLEIDA 873 492 955
Ăs temps de calçotades! La temporada dâun dels Ă pats mĂ©s festius de lâhivern catalĂ ja ha començat. Una calçotada en famĂlia o amb amics al camp Ă©s tota una experiĂšncia que, si en teniu lâoportunitat, no podeu deixar escapar. PerĂČ, quins sĂłn els cĂ nons dâaquesta tradiciĂł gastronĂČmica catalana?
El millor lloc per fer una calçotada és el camp.
Per cuinar i per menjar aquestes cebes no hi ha indret mĂ©s idoni que lâaire lliure, perquĂš un aspecte essencial dâuna calçotada com cal Ă©s la seva preparaciĂł.
Anar a collir la llenya, fer el foc i disposar els calçots a les graelles amb les fulles cap enfora mentre es gaudeix dâuna bona conversa, cerveseta en mĂ , Ă©s un dels millors moments de la jornada.
I per quĂš a lâaire lliure?
Doncs perquĂš es cuinen amb molta flama, es mengen amb les mans i el mĂ©s probable Ă©s que us taqueu, per aixĂČ en moltes calçotades Ă©s freqĂŒent que els comensals duguin un pitet.
I, com sâhan de menjar?
Doncs, sâagafa un calçot amb una mĂ i, amb lâaltra, es fa lliscar de dalt a baix per extreureân la pell socarrada pel foc. Un cop pelat, ens quedem amb la ceba tendra i la mullem dins la salsa. Escorrem, alcem el calçot ben amunt, boca oberta i, cap a dins que fa baixada.
Els cĂ nons dâuna calçotada com cal diuen que sâha dâengolir tota la ceba sencera (la part blanca, sense la tija), perĂČ cadascĂș que ho faci com pugui. Asseguts o dempeus?
La millor manera de menjar els calçots Ă©s dempeus, ja que Ă©s mĂ©s fĂ cil engolirlos donada la seva forma allargada. TambĂ© cal embrutar-se les mans de sutge i, fins i tot, tacar-se la samarreta, sigui de salsa o de vi del porrĂł. Ăs clar que no es tracta dâobligacions, perĂČ Ă©s com mĂ©s gaudireu dâaquesta tradiciĂł gastronĂČmica.
I que seria dâuna calçotada sense carn a la brasa? DesprĂ©s de fer els calçots (una vintena per persona seria el cĂ lcul mitjĂ ), quĂš millor que aprofitar les brases per coure unes llonganisses, unes costelles de corder o qualsevol altre tipus de carn per arrodonir la jornada campestre
Sâha acceptat que la salsa romesco no Ă©s exactament la salsa de calçots, perĂČ sâassemblen molt! Algunes de les diferĂšncies sĂłn:
âą La salsa romesco fa servir el pebrot de romesco, que Ă©s dâun sabor mĂ©s amarg, mentre que la salsa de calçots empra nyores (sense tall ni llavors), que sĂłn mĂ©s dolces.
âą La salsa romesco Ă©s menys espessa, mĂ©s gruixuda i terrosa que la dels calçots, ja que aquesta Ășltima ha de ser mĂ©s suau i digestiva per evitar una mala experiĂšncia.
âą A la salsa de calçots no Ă©s habitual posar-li bitxo ni pebres picants, potser si, una mica de julivert, segons sigui el cas. El romesco se sol usar per sucar peix o marisc, per aixĂČ sâacostuma a fer una mica mĂ©s picant.
âą Ambdues salses tenen una base dâavellanes i ametlles, i tomĂ quet i all escalivats.
Pel que hem vist, sembla ser, doncs, que hi poden haver tantes receptes com cuiners!
GASTRONOMIA
20 C/ââCabassons, s/n · 25450 LâALBI (Lleida) Tel. 629 317 855 (Isabel) info@molidelset.com www.molidelset.com Cooperativa d'Aspa Ctra. del Cogul, S/N 25151 ASPA (Lleida) Tel. 973 122 083 608 192 091 info@oliaspa.com www.oliaspa.com
l temps passa tan de pressa que en res estarem en Quaresma, aixĂ que toca començar a pensar receptes tĂpiques dâaquests dies.
Els hĂ bits alimentaris, per sort, ja no estan subjectes a prohibicions, perĂČ la tradiciĂł de menjar bacallĂ el divendres de Quaresma mâagrada, aixĂ que avui us proposo una recepta amb aquest ingredient.
Ingredients (4 persones):
4 lloms de bacallĂ
al punt de sal
20 gambes petites pelades
2 porros
500 ml de llet
50 g de farina
75 g de mantega
Passos a seguir:
3 c/p de formatge parmesà ratllat oli sal pebre negre molt nou moscada.
En una cassola baixa fonem 60 g de mantega, hi afegim la farina i la torrem uns dos minuts sense parar de remenar. Hi anem afegint la llet, a poc a poc, i sense deixar de barrejar, la sal, el pebre i la nou moscada i continuem remenant uns 5-6 minuts mĂ©s fins que es faci espĂšs, moment en quĂš afegim el formatge parmesĂ ratllat i lâintegrem. Reservem la beixamel.
Netegem els porros, els tallem a rodanxes fines i els sofregim amb la mantega restant i una mica dâoli dâoliva durant uns 10 minuts.
Escalfem el forn a 200 graus. Cobrim una safata apta per a forn amb una capa de beixamel, fiquem a sobre el bacallĂ net i sec, repartim per sobre el porro, les gambes i la resta de beixamel. Salpebrem i ho fornegem durant 20 minuts.
Servim acabat de fer.
+ info: cuinantentrellibres.blogspot.com
21
GASTRONOMIA 22 Ctra. N-230 km. 4,84 · 25196 LLEIDA Tel. 973 236 775 · torrelsa@torrelsa.com www.torrelsa
Somos un årea de servicio 24 horas con una peculiaridad: el diseño del local estå ambientado al puro estilo americano y con la esencia mås viva de la route 66. Encontrarås un gran salón acompañado de una zona de recreativos y muchas sorpresas que te dejarå boquiabierto. También disponemos de una gran terraza cubierta y descubierta con un parque infantil un poco fuera de lo habitual.
Nuestra oferta es muy variada, desde almuerzos de cuchara y brasa hasta menĂșs del dĂa y de arroz, con una gran carta variada de tapas, bocadillos y platos combinados. Tampoco nos quedamos atrĂĄs con la bodega que disponemos, ya que podrĂĄs disfrutar de las variedades mĂĄs populares del terriCtra.
Ven a disfrutar en familia de Ficus & Persica y descubre toda la carta, tanto de dĂa como de noche, asĂ como el parking vigilado.
â
Fraga
Torrente de Cinca, Pol 88 Parc 22-25, 22520 FRAGA (Huesca)
LâaerotĂšrmia Ă©s una font dâenergia renovable que, aplicada a la tecnologia, permet aprofitar la calor emmagatzemada en lâaire per generar calefacciĂł, aigua calenta sanitĂ ria i refrigeraciĂł per a un habitatge o local.
SabĂeu que lâaire pot amagar calor a -10 ÂșC? I tambĂ© fred, per mĂ©s calorĂłs que pugui ser un estiu? Els entrellats de la termodinĂ mica fan possible treure partit dâaquesta energia per climatitzar una llar o escalfar aigua. Aquest procĂ©s fĂsic permet multiplicar lâeficiĂšncia dels sistemes de calor i fred, nomĂ©s cal saber com prendre-li aquesta energia a lâaire, i aquĂ Ă©s on entra lâaerotĂšrmia
Aquesta tecnologia, molt utilitzada a Europa des de fa dĂšcades, sâestĂ convertint en un dels sistemes de climatitzaciĂł mĂ©s instal·lats a casa nostra en els darrers anys. Si encara no havĂeu sentit a parlar de lâaerotĂšrmia, en aquest article intentarem explicar-vos algunes de les qĂŒestions mĂ©s comunes sobre aquesta tecnologia.
Els sistemes de climatitzaciĂł depenen en gran manera dels combustibles anomenats fĂČssils, sobretot del gas natural, el petroli i el carbĂł. Descarbonitzar aquests sistemes Ă©s clau per frenar lâemissiĂł dels gasos que afecten el canvi climĂ tic i avançar en la transiciĂł energĂštica
LâaerotĂšrmia Ă©s una tecnologia que fa servir lâenergia de lâaire per climatitzar espais, com ara pisos, locals, botigues, etc. Ăs considerada com una font dâenergia neta i altament eficient. Els seus usos principals sĂłn la climatitzaciĂł, tant calefacciĂł com aire condicionat, i tambĂ© produeix aigua calenta sanitĂ ria.
LâaerotĂšrmia Ă©s, bĂ sicament, lâextracciĂł de lâenergia tĂšrmica que contĂ© lâaire mitjançant una bomba de calor aire-aigua. Se la pot considerar una font dâenergia renovable, ja que, mentre lâescorça terrestre rebi radiaciĂł solar, lâaire sempre contindrĂ calories.
Com funciona?
El principi del funcionament de lâaerotĂšrmia Ă©s simple: una bomba de calor aspira lâaire de lâexterior i en recupera les seves calories transformant aquesta energia en calor i transferint-la al circuit de calefacciĂł de la llar. Aquest procĂ©s fĂsic es coneix com a termodinĂ mica
El mecanisme utilitzat Ă©s lâinvers al que utilitzen les neveres: un fluid refrigerant, mitjançant canvis dâestat, extreu la calor que contĂ© lâaire a temperatura inferior i el cedeix a lâaigua a temperatura superior, convertint aixĂČ el flux natural de la calor. Per fer aixĂČ, es necessiten dues unitats, una exterior i una altra (o varies) interiors. Les bombes de calor amb aerotĂšrmia generen mĂ©s energia amb menys consum.
Avantatges:
Ăs una font dâenergia natural, renovable i inesgotable perquĂš majoritĂ riament provĂ© de lâaire (en un 70%) i la resta de lâelectricitat.
La bomba de calor no contamina, no genera fums ni residus.
No fa servir combustibles fĂČssils.
Alta rendibilitat: fins a un 75% dâestalvi energĂštic.
Un Ășnic sistema serveix per obtenir calefacciĂł, refrigeraciĂł i aigua calenta.
Inconvenients:
La inversiĂł inicial Ă©s generalment elevada (tot i que existeixen ajudes relacionades amb lâeficiĂšncia energĂštica).
La instal·laciĂł dâequips dâaerotĂšrmia sol implicar que sâhagi dâincrementar la potĂšncia elĂšctrica contractada, amb el consegĂŒent cost.
No sâaconsella en Ă rees climĂ tiques molt fredes, ja que el seu rendiment baixa considerablement.
Requereix una unitat exterior de dimensions considerables que pot comportar problemes dâespai i estĂštics.
Conclusions:
Com en tots els casos, la conveniĂšncia o no dâaquest tipus dâequips depĂšn de les necessitats de cadascĂș i no existeix una soluciĂł definitiva en termes de climatitzaciĂł. PerĂČ, en general, podem concloure que lâaerotĂšrmia Ă©s una bona alternativa en la majoria dels casos i una opciĂł a tenir en compte a lâhora dâescollir un tipus de soluciĂł
24
SERVEIS 24
Accede a tu historial de facturas desde cualquier dispositivo
Accede a tu historial de facturas desde cualquier dispositivo
Accede a tu historial de facturas desde cualquier dispositivo
RegĂstrate ya en obramat.es
RegĂstrate ya en obramat.es
RegĂstrate ya en obramat.es
GUIA DE SERVEIS PROFESSIONALS / CONSTRUCCIà TAULER D'ANUNCIS alumini pvc inox ferro vidre persianes seccionals automatismes manteniments portes metà l·liques metalialleida@gmail.com www.metalialleida.com Camà de Benavent, 18, nau 6 Pol. Ind. Rosselló 25124 ROSSELLà (Lleida) Tel. 645 781 292 · 655 845 483 Oficines: 873 991 063 656 906 278 C / Ramon Argilés, 18 25005 LLEIDA Tel. 634 079 765 membritex@gmail.com C/ Jaume II, 9 bis, altell 1 · 25001 Lleida Tel. 973 200 196 info@b-biosca.cat www.b-biosca.cat
Funcionalidades de tu cuenta Obramat
Funcionalidades de tu cuenta Obramat
Funcionalidades de tu cuenta Obramat
Un espacio pensado para ayudarte en tus gestiones diarias, en el que encontrarĂĄs soluciones digitales como:
Un espacio pensado para ayudarte en tus gestiones diarias, en el que encontrarĂĄs soluciones digitales como:
Un espacio pensado para ayudarte en tus gestiones diarias, en el que encontrarĂĄs soluciones digitales como:
Facturas digitales: podrĂĄs acceder a tu histĂłrico de facturas y descargĂĄrtelas en pdf, ademĂĄs si necesitas una factura en concreto podrĂĄs buscarla por fecha opor referencia de producto.
Facturas digitales: podrĂĄs acceder a tu histĂłrico de facturas y descargĂĄrtelas en pdf, ademĂĄs si necesitas una factura en concreto podrĂĄs buscarla por fecha opor referencia de producto.
Facturas digitales: podrĂĄs acceder a tu histĂłrico de facturas y descargĂĄrtelas en pdf, ademĂĄs si necesitas una factura en concreto podrĂĄs buscarla por fecha opor referencia de producto.
Presupuestos: podrås crear y gestionar tus listas de compra, guardarlas, compartirlas y descargarlas en pdf para ayudarte en la preparación de tus compras. También podrås transformar tus presupuestos a pedidos.
Presupuestos: podrås crear y gestionar tus listas de compra, guardarlas, compartirlas y descargarlas en pdf para ayudarte en la preparación de tus compras. También podrås transformar tus presupuestos a pedidos.
GestiĂłn de datos: tu empresa, activar tus canales de contacto para que puedas estar al dĂa de novedades, lanzamientos y mucho mĂĄs.
Presupuestos: podrås crear y gestionar tus listas de compra, guardarlas, compartirlas y descargarlas en pdf para ayudarte en la preparación de tus compras. También podrås transformar tus presupuestos a pedidos.
GestiĂłn de datos:
ÂżCĂłmo darme de alta?
tu empresa, activar tus canales de contacto para que puedas estar al dĂa de novedades, lanzamientos y mucho mĂĄs.
GestiĂłn de datos: tu empresa, activar tus canales de contacto para que puedas estar al dĂa de novedades, lanzamientos y mucho mĂĄs.
âRegĂstrate en obramat.es
ÂżCĂłmo
darme
ÂżCĂłmo darme de alta?
de alta?
â Selecciona el botĂłn âACCEDEâ en el menĂș, pincha sobre el botĂłn âRegĂstrate ahoraâ y date de alta.
âRegĂstrate en obramat.es
âRegĂstrate en obramat.es
â Selecciona el botĂłn
â Selecciona el botĂłn
âACCEDEâ en el menĂș, pincha sobre el botĂłn
âACCEDEâ en el menĂș, pincha sobre el botĂłn
âRegĂstrate ahoraâ y date de alta.
âRegĂstrate ahoraâ y date de alta.
BenefĂciate de todas las novedades
BenefĂciate de todas las novedades
GUIA DE SERVEIS PROFESSIONALS / CONSTRUCCIĂ TAULER D'ANUNCIS
BenefĂciate de todas las novedades
Taules,cadires prestatgeries, escriptoris....
Cadira SOCHI
62 âŹ
Escriptori ESTIL
139 âŹ
Prestatgeria
149 âŹ
Ofertes vĂ lides excepte error tipogrĂ fic o fi dâexistĂšncies. ImprĂšs sense direcciĂł postal. Preus amb I.V.A. inclĂČs. Els preus no inclouen transport ni muntatge. Els preus tampoc inclouen els elements decoratius ni els complements.
Prestatgeria CAROL
84 âŹ
Taula escriptori ANDREA
69 âŹ
Cadira
VICTORIA
164 âŹ
Tel.
de dilluns a divendres de 9:30 a 13:30 h. de 16:30 a 20:30 h dissabtes de 10:00 a 14:00 h de 16:30 a 20:30 h
El Segre âą LLEIDA
PolĂgon
973 20 80 80
Fax 973 20 85 53
info@komak.es
âą
âą
LL-11 direcciĂł BARCELONA LLEIDA
Rotonda
Rotonda BORDETA
Rotonda CEMENTIRI
Rotonda
Casa teva Ă©s Ășnica
C-13 direcciĂł BALAGUER i ANDORRA
29 Pol. Ind. Les Gaberneres · C/ Comerç, 6 · 25660 ALCOLETGE (Lleida) Tel. 973 220 625 Fax 973 238 708 info@creusmunoz.com Segueix-nos a: Servicios de aseo y limpieza: ⹠Casas y pisos ⹠Comunidades ⹠Finales de obras ⹠Locales comerciales ⹠Oficinas ⹠Terrazas SERVEIS
âą Formacions amb Certificat de Professionalitat de nivell 3
âą Totalment subvencionats per treballadors a lâatur
âą Certificats oficials
âą PrĂ ctiques en empresa
âą Inici immediat
Per a mĂ©s informaciĂł: info@abacformacio.com C/ Pica dâEstats, 22 - Lleida
30 SERVEIS
El donatiu final del 2022 des de #PostureigLleida per mĂ©s de 20 entitats de #Lleida i #Ponent: mĂ©s de 24.500âŹ! El 2022, a pesar de les diferents crisis, grĂ cies als donatius a travĂ©s de #PostureigLleida hem pogut recollir mĂ©s de 24.500 euros. En els 9 anys que portem, hem superat els 250.000 euros. (!) Si entreu als comptes a les xarxes de #PostureigLleida, trobareu fixada la publicaciĂł amb tots els detalls; 2400 euros per ADIMA (dones amb cĂ ncer), 1600 per l'Institut de Recerca BiomĂšdica, 3300 per la nova UCI neonatal... Moltes grĂ cies a tothom que hi ha collaborat! Al 2023, mĂ©s i millor!
Els Gaudà més de l'oest!
SĂ! Els #PremisGaudĂ amb mĂ©s gust ponentĂ!!! #AlcarrĂ s: millor guiĂł, direcciĂł i pel·lĂcula, i #ElSostreGroc, millor d ocumental. Carla SimĂłn: "Per tots els pagesos, la zona de #Lleida... per la gent de #Ponent" #Lleidatanament i #Ponentinament espectacular!
Homenatge a lo Joan OrĂł a la NASA en el seu any
Fa uns dies vaig poder visitar el Kennedy Space Center de la NASA a Florida, USA, un parc per conĂšixer mĂ©s la histĂČria dels viatges espacials i com fan els llançaments dels coets. Enguany Ă©s l'Any Joan OrĂł i no vaig poder deixar de pensar en un dels lleidatans mĂ©s internacionals, al que vaig tenir la sort de conĂšixer a l'estrena als Cinemes LumiĂ©re de #Lleida de la pel·lĂcula Apol·lo XIII (a mĂ©s d'anar a l'Institut Joan OrĂł). Aquest homenatge #Lleidatanament cap a ell en el seu any.
Li fot
Shaki Pos ara ja no vull 'ndéu
A les campanades... Ja tinc idea per carnestoltes #ILoveBoira
amb pala, la
AGAFAâM! Soc GRATUĂTA
QUIOSCOS de Lleida:
CIMADEVILLA Santa Cecilia, 4 âą CIRUELA ValentĂ Almirall, 16 âą COMERCIAL PAPERERIA Corts Catalanes, 52 âą COPIMPRES Canonge Brugulat, 8 âą EL CUC BarĂł de Maials, 97 âą EL FULL CristĂČfol de Boleda, 4 âą LA GRANOTA Folch i Torres, 1 âą HOSPITAL ARNAU DE VILANOVA Av. Rovira Roure, 80 âą JORDI PAPERERIA Tarragona, 37 âą JOSOL Vallcalent, 36 âą LA LLUNA Plaça Sant Joan de Mata, 7 MONTEL UniĂł, 13 âą LâOSSET FI GROC Alcalde Porqueres, 32 âą PIĂOL PRIM Camp de Mart, 1 âą QUIOSC DE PLAĂA SANT JOAN Plaça de Sant Joan s/n âą PAPERERIA LA PLOMA Pla DâUrgell, 65 âą SHIKI PAPERERIA Carrer de la Llibertat, 42 âą TABACS exp. NÂș14 Av. Alacant, 10
TABACS exp. NÂș29 Passatge Sant Jeroni, 39 âą TABACS exp. NÂș30 Dra. Castell, 41 âą TABACS exp. NÂș36 Av. Artesa, 50 âą TALEIA Passeig de Ronda, 43 âą QUIOSC DE LâESTACIĂ DE TRENS âą QUIOSC DE LâHOSPITAL ARNAU DE VILANOVA
CAFETERIES, RESTAURANTS i altres establiments:
RESTAURANT EL CAU DEL BISBE âą CAFETERIA AL GUST âą CAFETERIA EUROPA âą ALMENARA GOURMET âą ALTAR CAFETERIA
CAFETERIA
ANNA âą CAFETERIA SNOOPY âą APPELWOI âą ARTEPANS âą CAFETERIA LâARTESĂ âą BISCOTTO âą BAR BODEGA BLASI BLUE WASH âą BOCCATAST - MR. KEBAB âą CAFETERIA BODEGĂN âą BODEGUETA âą RESTAURANT BON GUST âą RESTAURANT BOWLING RESTAURANT LA BRASA âą BAR CAFETERIA BRUTUS âą FUNATIC CAFETERIA âą CAFĂ DELS ARTISTES âą CAFĂ I MĂS âą CAFELITO CAFETERIA CANALLA âą CAĂAS Y TAPAS âą CAFETERIA CANDY COFFEE âą CANTINA âą CASA AURORA âą RESTAURANT CASA RONDA CASA TERE âą CAFETERIA CAL CASTILLĂ âą NEW CLASS âą EL CAU DEL BISBE âą CAFETERIA CELESTE âą CENTRAL PA PANADERIA âą CIAO CAFETERIA âą CAFETERIA CLASSIC âą LA SIBIL·LA âą HOSPITAL ARNAU DE VILANOVA âą HOSPITAL PROVINCIAL DE SANTA MARIA HOTEL SANSI PARK âą CAFETERIA HOTEL ZENITH âą SALOMĂ PERRUQUERIA ... i aixĂ fins a 300 expositors!
Si em trobes...
LâeducaciĂł Ă©s lâĂșnica soluciĂł
HISTĂRIA
El 9 dâoctubre de 2012 Malala Yousafzai sortia de lâescola a la seva Mingora natal com qualsevol altre dia. Va pujar a lâautobĂșs per tornar a casa seva i es va posar a xerrar amb una amiga. Poc desprĂ©s que el vehicle es posĂ©s en marxa, dos homes van fer-lo aturar, van pujar-hi i van preguntar qui era Malala. Les seves companyes van explicar que, en aquell moment, van pensar que es tractava de dos periodistes que volien entrevistar Malala, ja que darrerament havia adquirit força notorietat en escriure en un blog per a la cadena britĂ nica BBC. Signava amb pseudĂČnim i parlava de les seves pors i esperances
QUI ĂS?
Malala Yousafzai (Mingora, 12 de juliol de 1997) Ă©s una jove activista pakistanesa coneguda per la seva lluita a favor de lâeducaciĂł de les nenes i en contra de les restriccions a lâensenyament de la dona que els talibans van imposar al seu paĂs. La seva defensa dels drets humans va fer que els talibans intentessin assassinar-la quan nomĂ©s tenia 15 anys. Malala va sobreviure i, lâany 2014, va rebre el Premi Nobel de la Pau als 17 anys, el que la va convertir en la persona mĂ©s jove en accedir a aquest guardĂł en qualsevol de les categories que sâatorguen.
de poder continuar anant a lâescola, i no dubtava a expressar pĂșblicament les seves opinions sobre el dret de les dones a lâeducaciĂł. A mĂ©s a mĂ©s, Malala havia participat en un programa de televisiĂł nacional i en un documental en els que va parlar del tema amb valentia, la qual cosa no va ser del gust del rĂšgim talibĂ .
PerĂČ els homes que van fer aturar lâautobĂșs escolar en el que viatjava Malala no eren periodistes. Pertanyien al grup terrorista Moviment dels Talibans Pakistanesos i, en lloc dâuna cĂ mera i un micrĂČfon, van treure dues pistoles i van començar a disparar contra la jove activista.
A conseqĂŒĂšncia de lâatemptat, Malala va resultar greument ferida (una de les bales li va impactar al costat esquerre del front i el coll), aixĂ com dues companyes seves, que tambĂ© van rebre trets.
DesprĂ©s de lâatemptat, Malala va ser hospitalitzada primer a Peshawar i desprĂ©s a Islamabad, perĂČ no es va despertar dâun coma induĂŻt fins a mitjans dâoctubre, quan va ser traslladada a Anglaterra. Contra tot pronĂČstic, la seva recuperaciĂł va ser sorprenent, un tribut no nomĂ©s a la qualitat de les seves cures sinĂł tambĂ© a la seva prĂČpia residĂšncia i determinaciĂł, segons van
remarcar els metges que la van atendre. DesprĂ©s dâuna sĂšrie dâoperacions, Malala poder tornar a rebre classes, aquest cop a Anglaterra, i va declarar: âSoc molt feliç per haver tornat a lâescola. El meu somni Ă©s que tots els nens i nenes del mĂłn puguin anar a lâescola perquĂš Ă©s un dret bĂ sicâ.
Malala va celebrar el seu 16 aniversari amb un discurs davant una assemblea de joves a la seu central de les Nacions Unides, a Nova York. Ăs aquĂ on va pronunciar una de les seves famoses frases: âUn nen, un professor, un llibre i un llapis poden canviar el mĂłnâ.
En menys dâun any, la nena de la vall de Swat es va convertir en un fenomen global, fins al punt que va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau lâany 2014, essent la persona mĂ©s jove en aconseguir aquest reconeixement
Un nen, un professor, un llibre i un llapis poden canviar el mĂłn.
33
Un paĂs no Ă©s mĂ©s fort pel nombre de soldats que tĂ©, sinĂł pel seu Ăndex dâalfabetitzaciĂł
Av. PaĂŻsos Catalans, 1 · 25241 GOLMĂS (Lleida) · lumbra@lumbra.es
Tel. 973 71 27 39 689 57 40 92 www.lumbra.es SEGUEIX-NOS A: lumbrallums lumbra
C
ADMINISTRACIĂ DE FINQUES AMB ASSESSORAMENT LEGAL PERMANENT Turismes âą Especialistes en calibratge de cĂ meres. âą Col·laborem amb totes les companyies dâassegurances. âą MĂ©s de 250 centres en tot el territori nacional AgrĂcolesObra PĂșblica Furgonetes Camions LLEIDA - TĂRREGA - BALAGUER - FRAGA 610 596 596 Contact center / 24 h. La cadena especialista en reparaciĂł i substituciĂł de vidres. 36
/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA
De recho al olvido
En una sociedad en que cada vez mås quedan registrados nuestros datos, anécdotas y circunstancias, tanto de forma voluntaria como involuntaria, tanto buenas o malas, de forma directa o indirecta, contamos con una serie de derechos båsicos derivados del propio derecho fundamental a nuestra imagen
Antes de la irrupciĂłn de una serie de registros, el derecho al olvido estaba relegado, pues nadie podĂa solicitar que los demĂĄs borraran de las memorias propias las situaciones cotidianas que podĂan avergonzarnos, ponernos en un brete o simplemente no querĂamos recordar. Actualmente, en la era de la informaciĂłn en la que nos encontramos, un video subido de forma voluntaria a una determinada red social, puede volver con fuerza para sacarnos los colores o cambiar nuestra perspectiva, que ya no es la misma que diez años atrĂĄs: lo que fue gracioso con 16 años puede convertirse en una informaciĂłn que tienen en consideraciĂłn a la hora de darnos empleo. De ahĂ la necesidad de su regulaciĂłn.
Cinco son las caracterĂsticas que tiene el derecho al olvido:
1.-Puede ejercerse ante los buscadores. En la prĂĄctica, a partir de la Sentencia del Tribunal de Justicia de la UniĂłn Europea en el caso Google Spain, los motores de bĂșsqueda son considerados responsables del tratamiento de datos personales. Ello es asĂ dado que sus algoritmos son los responsables de la visualizaciĂłn y ubicaciĂłn de la informaciĂłn que aparece en la Red.
2.-TambiĂ©n puede ejercerse ante los editores de pĂĄginas web, incluyĂ©ndose cualquier tipo de red social. Dicha circunstancia amplĂa la posibilidad de dirigirse contra las plataformas sociales.
3.-Prevalece sobre el interĂ©s econĂłmico y el interĂ©s del pĂșblico. El derecho a la privacidad prevalecerĂĄ siempre sobre los intereses econĂłmicos. SĂłlo un mejor derecho (por ejemplo, a la memoria colectiva) se impondrĂa sobre el mismo, y siempre serĂa ponderado por los tribunales (por ejemplo, el Derecho a la memoria histĂłrica frente a torturadores franquistas o nazis).
4.- Aparece identificaciĂłn del nombre y apellidos de una persona estĂĄn enlazados a publicaciones que contienen informaciĂłn personal
5.-No hay un plazo para su ejercicio. El usu ario puede solicitar la anulaciĂłn cuando tenga razones legĂtimas para hacerlo, ello deriva a que el derecho al honor y a la propia imagen es un derecho mutable.
Los requisitos para la aplicaciĂłn del derecho al olvido bĂĄsicamente se centran en la antigĂŒedad de los datos o la falta de relevancia:
Que los datos personales ya no sean necesarios para el fin con el que fueron recogidos o tratados.
El administrador de los datos ya no los necesite para la finalidad con la que fueron recogidos.
Que el usuario retire su consentimiento para el uso de sus datos personales o se oponga a su procesamiento (derechos A.R.C.O.).
Que la empresa no tenga un interĂ©s legĂtimo primordial sobre los datos.
Se hayan recopilado de manera ilĂcita o sin el consentimiento del usuario.
Que exista una obligaciĂłn legal de borrar los datos.
Ausencia de interĂ©s pĂșblico en los datos.
Contenido relacionado con menores de edad o personas dependientes
Contenidos relacionados con antecedentes prescritos, exoneraciones y fallos absolutorios. Como todo derecho, no es un derecho absoluto y su ejercicio estĂĄ limitado legalmente en los siguientes casos: 1. Ejercicio de la libertad de expresiĂłn e informaciĂłn; 2. Cumplimiento de una obligaciĂłn legal que requiera el tratamiento de datos; 3. Por razones de interĂ©s pĂșblico en el ĂĄmbito de la salud pĂșblica; y 4. Con fines de archivo de interĂ©s pĂșblico, investigaciĂłn cientĂfica o histĂłrica.
No debemos confundir el derecho al olvido y derecho de supresiĂłn, pues mientras el segundo es la eliminaciĂłn de nuestros datos personales de cualquier fichero en el que han sido incorporados (de forma lĂcita o ilĂcita); el
nuevas , dependiendo de los algoritmos de bĂșsqueda, no afecta, por tanto, al Registro en donde estĂ© la informaciĂłn, sino que solamente afecta a las vĂas para acceder a los mismos (enlaces).
El procedimiento para la retirada de resultados de bĂșsqueda debe ser iniciado siempre por el afectado ante el buscador o pĂĄgina web que contiene los enlaces (âdes indexaciĂłnâ), siendo que la mayorĂa de los buscadores cuentan con sus propios formularios por imperativo legal, generalmente especificando la direcciĂłn web (âURLâ) desea eliminar, las razones por las que lo solicita, asĂ como la identidad o representaciĂłn por la que se actĂșa.
En todo caso, si la respuesta del buscador no es satisfactoria (tanto por omisiĂłn âno eliminanâo por negaciĂłn -niegan directamente el derecho-), el usuario puede interponer queja ante la Agencia Española de ProtecciĂłn de Datos, con las consecuencias legales que ello comporta (sanciĂłn), asĂ como demanda de obligaciĂłn de hacer ante los tribunales
Jordi Mercado Advocat jordi.mercado@grup90.com
C/Abat Escarré, 6, baixos 25001 · Cappont LLEIDA Tel. 973 20 86 11 info@grup90.com www.grup90.com
38 C/ Aba t Escarré, 6, baixos · 25001 LLEIDA (Cappont) 973 208 611
CARDENAL
104.500
139 m2 4 2 + opcional
3
1 +
Ref. 5723 Pis a
CISNEROS
âŹ
Ref. 5720 Pis a ROSSELLà 83.500 ⏠84 m2 +
+
opcional
PUIGVERD
3 +
Ref. 5726 Casa a
198.500 ⏠222m2 + 4 +
BENAVENT 199.500
230
+ 3 + 2 + +
172.500
+ 1 +
109 m2 + 3 + 2 + 1 balcĂł
Ref. 5722 Local a la BORDETA 49.800 ⏠83 m2 + 1 Ref. 5716 Casa a
âŹ
m2
Ref. 5719 Oficines a DOCTOR COMBELLES
⏠290m2
aire acondicionat + opcional Ref. 5717 Pis a DOCTORA CASTELLS 94.500 âŹ
144m2
4 + 2 + opcional
Ref. 5700 Pis al CARRER BONAIRE 229.000 âŹ
+
Posicionament en 23 portals web Faci que el seu pis sigui dels més visualitzats als diferents portals on es publiquen.
Ămplia cartera de clients
Augmenti les possibilitats de venda grĂ cies als nostres potencials i possibles clients.
Garanties jurĂdiques
Li oferim un estudi fiscal que li permetrĂ saber quin benefici net obtindrĂ amb la venda del seu pis.
Truqui'ns sense compromĂs al 973 20 86 11
4
2
205
+ 5
2
Ref.
5696 Pis a PI I MARGALL 142.900 âŹ
145 m2 +
+
+
balcĂł Ref. 5681 Casa a ALBATĂRREC 64.500 âŹ
m2
+
+
Ref. 5667 Apartament a la BORDETA 76.500 ⏠47 m2 2 1 + balcó
info@grup90.com www.grup90.com @grup_90
Ref. 5678 Ătic dĂșplex a la BORDETA 124.500 ⏠66 m2 +
2 + 2 +
219m2 4 3 +
VENDRE EL SEU PIS?
LA SEVA
Ref. 5487 Pis a DOCTOR COMBELLES 116.920 ⏠124m2 + 4 +
2 + opcional Ref. 5629 Casa
a ALCOLETGE 195.500 âŹ
VOL
SOM
OPCIĂ
un SUV amb visiĂł de futur
El Volkswagen Tiguan tâagradarĂ mĂ©s que abans. GaudirĂ s de tot el que ja coneixies i de lÂŽĂșltim en innovaciĂł per al teu dia a dia. MĂ©s estil, mĂ©s emociĂł. Potent, perĂČ precĂs. Compacte i dinĂ mic al mateix temps. Conserva allĂČ que el fa Ășnic i incorpora novetats.
El Tiguan ha arribat per ampliar el seu ventall de possibilitats. Si cada viatge era lâoportunitat de viure una nova aventura, ara serĂ amb mĂ©s connexiĂł, mĂ©s potĂšncia i tot el carĂ cter dâaquest SUV. Una versiĂł que se supera per estar al dia. El seu disseny demostra que Ă©s capaç de seguir reinventantse. El Tiguan destaca per la seva potĂšncia innovadora i per unes funcionalitats a prova de qualsevol desafiament. A mĂ©s a mĂ©s, se li pot afegir un extra dâesportivitat amb lâacabat R-Line. Amb els acabats a mida podrĂ s equipar el teu Tiguan amb lâamplia gamma de llantes dâaliatge de fins a 20 polzades disponible. Qualsevol opciĂł serĂ un encert. Amb el Digital Cockpit Pro tria si prefereixes veure la velocitat i lâestat del dipĂČsit, la teva mĂșsica, els contactes de la teva agenda o les indicacions del navegador de la pantalla digital. El Tiguan sâadapta a les teves prioritats amb fins a tres vistes favorites.
Lâambient que vulguis al volant. PodrĂ s generar fins a tres climes: un per al conductor, un altre pel copilot i un tercer per la resta de passatges. I no nomĂ©s aixĂČ: la ventilaciĂł sâadapta a la velocitat de conducciĂł per evitar sorolls mentre es gaudeix de la ruta. Tot un gust. Com tambĂ© ho Ă©s el sistema de so Harman Kardon, dissenyat pels qui busquen una qualitat excepcional amb el disseny mĂ©s elegant.
I per als que busquen connectivitat, amb internet al cotxe tot resulta mĂ©s senzill. Rebeu informaciĂł en temps real o augmenteu lâentreteniment al volant grĂ cies als serveis digitals que duu incorporats.
I, per a una conducciĂł superior: IQ.DRIVE. Fer trajectes llargs en el teu Tiguan mai havia estat tan cĂČmode. Amb lâĂșltima generaciĂł dâassistents, la conducciĂł serĂ mĂ©s senzilla i nomĂ©s haurĂ s de pensar a gaudir del viatge. Control de creuer adaptatiu, per mantenir la velocitat i la distĂ ncia adequades. Aquest assistent sâadapta al trĂ fic que tâenvolta perquĂš, quan decideixis, el teu Tiguan mantingui una velocitat constant sense que hagis de trepitjar lâaccelerador. A mĂ©s, tâajuda a prevenir accidents en ajustar en tot moment la velocitat i la distĂ ncia amb el cotxe del davant.
Lâassistent frontal detecta obstacles a la via i frena en cas de perill, corregeix la direcciĂł si et desvies del carril i, en cas de detectar risc dâaccident, tensa els cinturons i tanca les finestres per millorar lâeficĂ cia de lâairbag.
I, si et trobes amb una retenciĂł de trĂ nsit, el Tiguan fa que lâexperiĂšncia sigui una mica mĂ©s amena, ja que tu nomĂ©s haurĂ s de mantenir les mans al volant i el cotxe anirĂ avançant de forma automĂ tica juntament amb la resta de vehicles.
Ara nomĂ©s has de triar el model que mĂ©s tâagradi: Tiguan, Tiguan R o Tiguan hĂbrid endollable
MOTOR 41
El Tiguan ha arribat per ampliar el seu ventall de possibilitats. Si cada viatge era lâoportunitat de viure una nova aventura, ara serĂ amb mĂ©s connexiĂł, mĂ©s potĂšncia i tot el carĂ cter dâaquest SUV. Una versiĂł que se supera per estar al dia com tu
AlcarrĂ s florit, un mantell de colors per gaudir
a ruta AlcarrĂ s Florit arriba enguany a la desena ediciĂł i oferirĂ una nova oportunitat per conĂšixer de primera mĂ la bellesa del paisatge alcarrassĂ en ple procĂ©s de floraciĂł dels fruiters. Els visitants a la ruta podran contemplar de prop un dels principals atractius turĂstics del Baix SegriĂ : els arbres fruiters en ple procĂ©s de floraciĂł estenent un gran mantell de colors davant els seus ulls.
Lâoferta turĂstica que proposa la ruta AlcarrĂ s Florit per gaudir del paisatge encisador dels arbres en flor tĂ© molts atractius. Aquest any les rutes es faran en autobĂșs per tal de donar una bona
qualitat a la visita, fent-la mĂ©s sostenible ambientalment. PerĂČ la visita motoritzada tambĂ© permetrĂ els visitants fer fotografies dels paisatges que van inspirar la cineasta Carla Simon per realitzar la seva premiada pel·lĂcula âAlcarrĂ sâ.
Aquest any els dies de la ruta AlcarrĂ s Florit sâhan designat pels caps de setmana del 4 i 5 i de lâ11 i 12 del mes de març 9.30 hores un autobĂșs recollirĂ els turistes a la plaça del Mercat, al cos tat del camp de futbol, i els durĂ fins al Pla de lâAlzina, on es troba un element patrimonial de gran importĂ ncia per la vila: lâalzina centenĂ ria. Envoltats dâaquest paratge, els assistents seran obsequiats amb un esmorzar tĂpic alcarrassĂ: pa amb tomĂ quet i el tradicional mondongo (botifarra blanca i negra), i pa amb oli i sucre, en collaboraciĂł de lâassociaciĂł cultural Remember Company.
Un cop esmorzats, els visitants rebran una explicaciĂł de lâevoluciĂł vegetativa de lâestat de floraciĂł dels arbres, a cĂ rrec dels tĂšcnics del departament agronĂČmic de Fruits de Ponent. Seguidament, lâautobĂșs iniciarĂ un recorregut pels diferents camps de fruiters per mostrar als turistes els diferents colors de la floraciĂł dâametllers, presseguers i les varietats nectarines i platarines. SerĂ en aquest moment en quĂš tothom
qui ho desitgi podrĂ immortalitzar els mantells de colors amb quĂš les flors dels arbres fruiters oferiran als presents.
Per finalitzar la ruta estĂ prevista una visita al pantĂ de lâArrĂČs, zona humida catalogada al PEIN (Pla dâEspais dâInterĂšs Natural) i que estĂ inclosa dins lâespai de la Xarxa Natura 2000
A les 12.30 hores lâautocar deixarĂ els visitants lâAgrobotiga de Fruits de Ponent, on es farĂ un tast de productes locals. El preu de la ruta serĂ de 15 euros, que inclouen el desplaçament amb autocar, lâesmorzar, les xerrades explicatives i el tast de productes locals. Per a mĂ©s informaciĂł i compra dâentrades es pot visitar el web:
www.alcarraras.cat/entrades
42
42 TURISME
Concurs dâInstagram
Pels amants de la fotografia, AlcarrĂ s Florit ha convocat un any mĂ©s un concurs a Instagram. Els assistents a la ruta que vulguin participar hauran de penjar en aquesta xarxa social fotografies de la floraciĂł fetes amb el seu telĂšfon mĂČbil amb el hashtag #AlcarrasFlorit23
Patrimoni histĂČric
Qui vulgui aprofitar la jornada per continuar descobrint AlcarrĂ s, pot fer-ho visitant el nombrĂłs patrimoni histĂČric amb quĂš compta el municipi. Destaquen el pou de gel; les pedres de la muralla que sĂłn les restes de lâantic castell medieval del segle XIV, sobre el qual es va construir lâactual esglĂ©sia; el mas de volta; el celler de cal Calistro, dues sitges del segle XV fetes de pedra picada; o el fossar, restes de lâesglĂ©sia romĂ nica del segle XII, entre moltes altres propostes.
TambĂ© es pot optar per fer un viatge en el temps centrat en la pagesia visitant el centre dâinterpretaciĂł del mĂłn rural, on sâhi exposen tota mena dâestris que feien servir els pagesos de la vila abans de la modernitzaciĂł de lâagricultura. I a pocs quilĂČmetres del nucli urbĂ hi ha Vallmanya, casa del segle XV que desprĂ©s de passar per diversos propietaris va anar a parar a mans de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya, Francesc MaciĂ , desprĂ©s del seu
Per a mĂ©s informaciĂł: AJUNTAMENT D'ALCARRĂS Tel. 973 79 00 04 Lo Casino 973 79 57 00 patrimoni@alcarras.cat www.alcarras.cat
Aquest any els dies de la ruta AlcarrĂ s
43
Florit sâhan designat pels caps de setmana del 4 i 5 i de lâ11 i 12 del mes de març. A les 9.30 hores un autobĂșs recollirĂ els turistes a la plaça del Mercat, al costat del camp de futbol, i els durĂ fins al Pla de lâAlzina, on es troba un element patrimonial de gran importĂ ncia per la vila: lâalzina centenĂ ria
ls arbres fruiters del Baix Segre comencen a florir, i una temporada mĂ©s, coincidint amb aquest espectacle natural de la primavera, lâAjuntament de Torres de Segre organitza rutes guiades durant els dos primers caps de setmana de març. Tothom que visiti Torres de Segre aquests dies podrĂ gaudir, amb tot detall, dâun entorn natural on destaquen la Reserva Natural dâUtxesa, el TurĂł de Carrassumada i el riu Segre.
>>>âEl turĂł de Carrassumada
QR vĂdeo promocional de YouTube
4 de març (dissabte) 5âŹ
FloraciĂł i Carnaval
09:00 Trobada a lâAjuntament.
09:30 Sortida en cotxe i visita a camps florits amb explicaciĂł tĂšcnica.
10:30 Arribada al Turó de Carrassumada i visita al monument del Mai Més.
11:00 Espectacle teatral i visita a lâermita.
12:00 Sortida cap a la Reserva Natural dâUtxesa.
12:30 Visita a lâexposiciĂł de fauna i caminada vora lâembassament.
14:00 Dinar.
16:30 CelebraciĂł del Carnaval de Torres de Segre.
5 de març (diumenge) 5âŹ
FloraciĂł amb mascotes
09:00 Trobada al molĂ i visita al Museu de lâEvoluciĂł.
10:00 Sortida de la caminada fins al TurĂł de Carrassumada.
11:30 Espectacle teatral i visites al monument del Mai MĂ©s i lâermita.
12:30 Vermut.
13:30 Tornada cap a Torres de Segre.
14:00 Dinar.
11 de març (dissabte) 5⏠(10⏠amb dinar)
Floració, visita als comerços locals i jornada multicultural
09:00 Trobada a lâAjuntament.
09:30 Sortida en cotxe i visita a camps florits amb explicaciĂł tĂšcnica.
11:00 Arribada al Turó de Carrassumada i visita al monument del Mai Més.
11:30 Espectacle teatral i visita a lâermita.
12:00 Arribada a Torres de Segre i visita als comerços locals.
13:00 Dinar a la 2a Jornada Multicultural.
15:30 Sortida cap a la Reserva Natural dâUtxesa.
16:00 ExplicaciĂł des del Mirador de les Comportes.
17:00 Visita al Museu de lâEvoluciĂł (optatiu).
12 de març (diumenge) 5âŹ
FloraciĂł i trobada de vehicles antics
09:00 Trobada a lâAjuntament.
09:30 Visita a la 12a Trobada de Vehicles Antics i esmorzar popular.
10:30 Sortida de la caminada fins al TurĂł de Carrassumada.
12:00 Arribada a Carrassumada i visita al monument del Mai Més.
12:30 Espectacle teatral i visita a lâermita.
13:00 Tornada a Torres de Segre i dinar.
16:00 Visita al Museu de lâEvoluciĂł.
18 de març (dissabte) 5âŹ
FloraciĂł i concert de mĂșsica
09:00 Trobada a lâAjuntament.
09:30 Sortida en cotxe i visita a camps florits amb explicaciĂł tĂšcnica.
10:30 Arribada al Turó de Carrassumada i visita al monument del Mai Més.
11:00 Espectacle teatral i visita a lâermita.
12:00 Sortida cap a la Reserva Natural dâUtxesa.
12:30 Visita a lâexposiciĂł de fauna i caminada vora lâembassament.
14:00 Dinar.
17:30 Concert de mĂșsica a Utxesa amb Mashup Party Band i DJ Surda.
26 de març 20a Pedalada popular d'Utxesa
Per a més informació:
AJUNTAMENT DE TORRES DE SEGRE
utxesa@utxesa.org
ajuntament@torressegre.cat
Les persones interessades a participar en les rutes guiades poden fer-ho a travĂ©s de la pĂ gina web de lâAjuntament de Torres de Segre, on trobareu tota la informaciĂł. TambĂ© podeu contactar amb el telĂšfons municipals.
El poble de RossellĂł sâenclava a 252 metres damunt del nivell del mar i el seu terme ocupa un total de 9,900 km2. Situat al nord de la comarca del SegriĂ , a 10 km de la capital, limita al nord amb Vilanova del SegriĂ , al sud amb Torrefarrera, a lâest amb Benavent de SegriĂ i a lâoest amb Malpartit. La climatologia del poble Ă©s mediterrĂ nia interior.
La histĂČria de RossellĂł es remunta al neolĂtic, tal i com demostren unes fosses excavades en una roca propera al poble, i en temps dels ibers, quan un assentament sâhi instal·lĂ . Dâaquest perĂode destaca la necrĂČpolis i diverses troballes arqueolĂČgiques. El lloc on sâhi assentaren fou anomenat Caniz, Canissia i finalment Al-Kanis, i la documentaciĂł escrita explica que hi haguĂ© una esglĂ©sia paleocristiana dedicada a Sant AntolĂ, la construcciĂł de la qual data dels segles IV i V. Prop dâAl-Kanis un altre turĂł conegut com âLa Tossaâ Ă©s testimoni de la cultura romana al poble durant els segles III i IV i sâhi han trobat restes de mosaics, carreus, cerĂ miques i altres peces arquitectĂČniques ornamentals. En plena reconquesta, la localitat fou conquerida pel Compte Ramon Berenguer IV i donada al cavaller Guillem de Roussillon, del qual prenguĂ© el nom la vila. Des dels seus inicis RossellĂł no ha fet mĂ©s que crĂ©ixer econĂČmicament i demogrĂ ficament. Durant
NecrĂČpolis dâorigen Iber
el primer quart del segle XVIII hi vivien tan sols 30 habitants, i avui dia, uns 3.100. ConseqĂŒĂšncia dâaquest augment Ă©s el creixement industrial i agrĂcola a la vila, que ha fet de RossellĂł un dels pobles capdavanters de la comarca i un dels que gaudeix dâun nivell econĂČmic regular i equilibrat entre tots els seus vilatans. El fet que no existeixin classes socials massa diferenciades ha fet que RossellĂł sigui una societat amable i amb capacitat dâintegraciĂł EconĂČmicament el poble tambĂ© ha evolucionat. Des del conreu de farratges, cereals, raĂŻm, olives i hortalisses
Des de que es va formar, el poble ha crescut demogrĂ ficament i econĂČmicament i va ser el primer en tenir una plantaciĂł de pomeres, lâany 1952
46
fins avui dia, on la majoria de producciĂł agrĂcola Ă©s dedica a la fruita (un 75% del terme Ă©s de regadiu), la vila ha anat creixent en nombre de producciĂł. Fou a RossellĂł on sâinstal·lĂ la primera plantaciĂł de pomeres el 1952. Pel que fa a la indĂșstria, la vila començà tenint 12 molins fariners i dos de drapers que aprofitaven els corrents dâaigua del Canal de Pinyana i la SĂšquia del Cap al llarg del s. XIII. La gran expansiĂł industrial del segle XIX va fer que apareguessin el MolĂ dâOli Botta el 1864, el MolĂ dâOli ClĂșa el 1871, el MolĂ MartĂ el 1875 i el MolĂ JovĂ© el 1883. Actualment el poble compta amb la moderna factoria paperera Alier S.A., que tĂ© gran incidĂšncia social i econĂČmica a la poblaciĂł, entre altres indĂșstries de carĂ cter tĂšxtil i agroalimentari
El teixit associatiu, ciutadĂ i cultural al poble ha estat des de sempre molt actiu i ben avingut. Lâassociacionisme al poble començà a crĂšixer a principis del segle XX, quan nasquĂ© el Sindicat AgrĂcola, Cooperativa i Caixa Rural de RossellĂł, la UniĂłn Rossellonense, el CafĂš UniĂł, Cooperatiu i la Junta Gestora del Canalet.
MĂ©s tard, a meitats de segle, lâany 1947, es formĂ la Cooperativa del Campo Rossellonense, que disposa avui dia dâuna extensa Ă rea coberta i un gran volum de cĂ mares de fred. Lâany 1968 es creĂ lâEsbart RossellonĂšs, entitat de gran incidĂšncia en la vida cĂvica local que encara estĂ en actiu i que va ser lâimpulsora del Casal RossellonĂšs i lâemissora local RĂ dio RossellĂł lâany 1982. A banda de lâEsbart una dotzena dâassociacions culturals, lĂșdiques i dâaltres Ă mbits com lâAgrupaciĂł de teatre o el Grup Sardanista promouen la cultura i les tradicions fora i dins del poble. Visitar aquesta vila que combina tradiciĂł i modernitat en aquesta Ăšpoca de lâany Ă©s un gaudi i un plaer. Al nucli antic del poble es pot contemplar lâesglĂ©sia de Sant Pere, del segle XVIII i re centment reformada, i lâAjunta ment, de construcciĂł moderna i Ă mplies instal·lacions. Lâedifici tam bĂ© compta amb una part destinada a la Llar de Jubilats Sant AntolĂ de disseny avantguardista
Lâassociacionisme ciutadĂ de RossellĂł Ă©s dels mĂ©s actius de la zona i es dedica a promoure les tradicions i la cultura dins i fora del poble TelĂšfon 973 730 001 ajuntament@rossello.cat www.rossello.cat
Vista aĂšria de RossellĂł
lguaire, al peu dâun escarpament anomenat Serra del Convent, a 304 metres dâalçada, es caracteritza per ser un poble agrĂcola que compta amb terrenys de regadiu i de secĂ a parts iguals. Si vols contemplar unes vistes gairebĂ© dâocell, les pots observar des del punt mĂ©s alt del poble, com el mirador del SegriĂ , el Sagrat Cor. Un dels sĂmbols mĂ©s importants de la localitat i on es pot observar la plana de Lleida en tota la seva esplendor.
La histĂČria dâaquest municipi ve des de la conquesta cristina del 1145-1147 que es va dur a terme per Ermengol VI dâUrgell. Des dâaleshores es va anar canviant de propietaris del municipi, segons les disputes que anaren surgint, perĂČ amb els anys prosperaren i buscaren la millor manera per repartir el territori i els bĂ©ns, fins a dia dâavui que podem gaudir dâelements patrimonials ben singulars i bonics.
Alguaire compta, a banda del mirador del Sagrat Cor, amb altres monuments emblemĂ tics que el situen entre un dels
municipis mĂ©s coneguts del SegriĂ , com lâaeroport dâAlguaire que Ă©s dâestil avantguardista amb instal·lacions modernes i amb un gran Patrimoni Natural, ArtĂstic i HistĂČric amb; LâErmita del Merli, les restes del Castell dâAlguaire, lâesglĂ©sia parroquial, lâantiga fĂ brica de filatures, la zona del riu o les necrĂČpolis de Roques de So Roig, entre altres que li han donat histĂČria a Alguaire i el seu propi carĂ cter.
ni ArquitectĂČnic de Catalunya, es va reedificar entre els anys 1265 i 1278 sobre les runes dâuna antiga esglĂ©sia romĂ nica grĂ cies a lâacciĂł de les monges que residien al convent Santjoanista
LâErmita destaca, a mĂ©, per la talla de la Mare de DĂ©u original del segle XII, verge trobada i un dels elements artĂstics mĂ©s rellevants que podem trobar a lâinterior de lâesglĂ©sia juntament amb les pintures murals del segle XVIII
Entre tots ells podem anomenar Santuari de Merli, dâestil romĂ nic de transiciĂł, Ă©s el signe dâidentitat del poble per antonomĂ sia per la seva histĂČria i lligam amb els alguairencs des de temps ençà . Inclosa a lâInventari del Patrimo-
Dâaltra banda, les ruĂŻnes del Castell dâAlguaire, declarades BĂ© Cultural dâInterĂšs Nacional i anteriorment castell dâorigen Ă rab i Monestir Santjoanista, mostren la importĂ ncia de la vila durant lâEdat Mitjana, que fou vora lâany 1250 el convent mĂ©s important de Cataluya i fortalesa durant la Guerra dels Segadors. La natura ha deixat, tambĂ©, una empremta marcada al municipi, on Alguaire juntament amb Almenar comparteixen lâEspai Natural Protegit dels Plans de la Unilla, una zona de carĂ cter estepari amb una cubeta endorreica de gran interĂšs per la seva flora i fauna, sobretot dâalgunes es-
Alguaire no Ă©s un municipi com qualsevol altre. A mig camĂ entre el secĂ i el regadiu ens mostra el bo i millor de la comarca del SegriĂ i un patrimoni natural, artĂstic i histĂČric singular
pĂšcies dâocells esteparis. ContĂ© conreus de cerealĂstics de secĂ que ocupen gairebĂ© tot el territori i Ă©s un dels millors indrets per a lâobservaciĂł dâaus estepĂ ries del paĂs, sobretot en perĂodes dâinundacions. Sâhi presenten petites extensions de tamarigar i una espĂšcie de flora molt rara a Catalunya com Ă©s la Chara connivens. Aquesta zona concentra al seu interior i als voltants gran part de la poblaciĂł hivernant de xurra. En aquest espai es poden arribar a trobar un gran nombre dâespĂšcies diferents dâaus, essent un espai ornitolĂČgic digne de ser estudiat i visitat.
Alguaire compta amb l'Espai
Natural Protegit dels Plans de la Unilla que ofereix una gran varietat d'aus segons l'Ăšpoca de l'any
i animals Ășniques i de doble valor ecolĂČgic: els anys plujosos acull organismes vegetals i animals molt diferents dels anys secs. Aquest fet fa que tambĂ© sigui una Ă rea molt preuada des del punt de vista ecolĂČgic i ornitolĂČgic
A mĂ©s, tambĂ© tenen el Riu dâAlguaire, el qual Ă©s conegut per oferir un espai dâoci i dâinterĂšs natural. En aquest riu hi transcorre el Noguera âRibagorçana que acostuma a baixar aigua amb força, deixant una imatge dâaquelles dignes de ser fotografiades.
i la Fira de la Figa. Cal saber que, Alguaire Ă©s el poble de la figa per excel·lĂšncia i tĂ©, fins i tot, una varietat prĂČpia: la Figa dâAlguaire, que Ă©s una subvarietat de la figa Coll de Dama Negra, que es diferencia de la resta pel seu sabor i dolçor i Ă©s apreciada per la seva grandĂ ria i el color vermell intens de lâinterior. Tal com diu lâexpressiĂł: âsĂłn figues dâun altre panerâ, aixĂ que no tâho pensis mĂ©s i prova-les a la fira que organitzen al setembre
Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS
Per a més informació:
En definitiva, aquesta llacuna dâinundaciĂł temporal contĂ© espĂšcies vegetals
Alguaire organitza diferents festes durant lâany com, la Festa de la Mare de DĂ©u del Merli, la Festa Major
49
49
Un poblet encantador al nord del SegriĂ
A15 km de Lleida i tocant amb la comarca de la Noguera, de la qual en formĂ part fins lâany 1989, la Portella neix a 259 m dâaltitud, en un entorn de calma a la ribera del riu Noguera Ribagorçana. El casc urbĂ del poble sâestĂ©n sobre una plana inclinada vers el riu i sâerigeix sobre una terra de barrancs i paisatges abruptes
Lâorigen dâaquest poblaciĂł sembla ser conseqĂŒĂšncia de la batalla dâAlbesa del 1003, grĂ cies a la qual esdevinguĂ© un lloc estratĂšgic contra els musulmans. El 1173, Ermengol VII, donĂ a la comarca dâAlguaire la meitat del terme i lâaltra a Pere de BellvĂs, que mĂ©s tard venguĂ© als residents del municipi. La plena jurisdicciĂł de la Portella no fou adquirida per la priora Blanca de Villalonga fins el 1424. A partir dâaleshores, Alguaire posseĂ tot el terme de la Portella, fet que ajudĂ a que sâacabessin les disputes amb el senyor dâAlbesa
La poblaciĂł, que fou vila closa, situa el casc antic entorn lâesglĂ©sia de Sant Pere, reformada durant el segle XVI i amb una façana on es pot contemplar un magnĂfic ull de bou gĂČtic i un portal plateresc Fins a la primeria de segle, la major part dels edificis del poble eren fets de toves o de tĂ pia. Posteriorment, molts es construĂŻren de nou amb rajola o totxo DâimportĂ ncia a la vila tambĂ© Ă©s el Casal dels Teixidor, conegut tambĂ© com Casa Gran, construĂŻt el segle passat, dâestil neoclĂ ssic i situat al centre del poble, i la NecrĂČpolis dâEscalç, situada a la partida dâEscalç, a 3 km del poble. La necrĂČpolis presenta un total de 56 tombes excavades a la roca. De forma rectangular, trapezoĂŻdal i amb els extremes arrodonits, totes elles es troben orientades a lâest o lâoest. Del conjunt de tombes, un 30% sĂłn infantils, segons sâha pogut documentar. Proper a aquesta necrĂČpolis, al mateix terme, la necrĂČpolis de CorregĂł presenta unes caracterĂstiques molt similars.
Lâeconomia de la Portella Ă©s bĂ sicament agrĂ ria i la terra conreada representa mĂ©s de la meitat de lâextensiĂł total del terme. La gran majoria dels conreus sĂłn de regadiu (sâaprofita el canal de Pinyana) i a lâhorta hi ha sobretot pereres, pomeres i presseguers, com en la majoria de terrenys del nord del SegriĂ
La Portella sâerigeix en un entorn de calma a la vora del riu Noguera Ribagorçana. El casc urbĂ del poble sâestĂ©n sobre una plana inclinada on hi abunden els barrancs i els paisatges abruptes
50
La poblaciĂł, que fou vila closa, ofereix al visitant diferents punts dâinterĂšs: lâesglĂ©sia de Sant Pere, el Casal dels Teixidor, conegut tambĂ© com Casa Gran, i la NecrĂČpolis dâEscalç, a 3 km del poble
La festa major se celebra per Sant Pere MĂ rtir (29 dâabril), el patrĂł del poble, i el primer divendres de març Ă©s la festa del Sant Crist, on es fa un tradicional Ă pat popular (la tĂpica cassola del poble)
51 Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT DE LA PORTELLA TelÚfon 973 186 184 www.laportella.cat
Església de Sant Pere
NecrĂČpolis dâEscalç
un poble entre el regadiu i el secĂ
ituat al sector meridional del pla de Lleida, es defineix com un poblet agrari el qual la seva situaciĂł geogrĂ fica, el permet poder aprofitar-se dels conreus de regadiu i secĂ . La terra conreada de Montoliu representa mĂ©s de la meitat de la superfĂcie total del municipi, emplaçat entre els pobles dâAlbatĂ rrec i Sudanell. El seu encant sâamaga entre la seva gent, la vida agrĂcola i el seu paisatge de bellesa singular. Et donem unes pinzellades dâaquest poble petit i encantador, per descobrir tota la intensitat de la terra del SegriĂ .
A 166 metres dâaltitud, a migdia del canal dâUrgell i a ponent del de SerĂČs, trobem aquest municipi, Montoliu
de Lleida. El seu nucli antic es caracteritzat per lâesglĂ©sia parroquial de la Nativitat de Maria i el carrer Major que conserva alguns edificis dâorigen medieval actualment reformats. Amb poc mĂ©s de 450 habitants, aquest municipi pot presumir de la seva varietat de conreus, la de regadiu a la zona alluvial fĂšrtil propera al riu i la de secĂ , que entre les dues sâhi cultiva els cereals com lâordi i arbres fruiters com les pereres i lâolivera.
52
El seu encant sâamaga entre la seva gent, la vida agrĂcola i el seu paisatge de bellesa singular
52
Les plantes que caracteritzen la flora del municipi, creixen perfectament adaptades a sobreviure en condicions extremes. Durant la primavera al secĂ , es produeix una successiĂł contĂnua de petites floracions que no duren massa dies perĂČ, en els turons, a la vora dels camins, als marges que separen els terrenys i en els camps que descansen aquell any o que han esdevingut erms, sâhi poden veure veritables meravelles. I per aixĂČ tâanimem a que facis una passejada perquĂš aquest entorn tâatrapi la ment i el cor, com la Ruta que es realitza de la Flor blanca dels perers de Montoliu. Durant la primavera, en aquest poble esclata en un mar de
Durant lâany, la vila celebra diferents festivitats com La Marxa de Tardor del Baix Set, una activitat de senderisme que combina quatre rutes on sâaprofita per observar la bellesa dels paisatges dels boscos de ribera propers al Segre, antics secans i zones actuals dâhorta.
Ara Ă©s el moment de practicar el turisme de proximitat, tâanimem a passejar per Montoliu de Lleida i descobrir els seus encants
Per a més informació:
AJUNTAMENT DE MONTOLIU DE LLEIDA
TelĂšfon 973 720 280
montoliulleida.ddl.net
Aquesta primavera descobreix la Ruta de la Flor blanca dels perers de Montoliu, quan les hortes del poble esclaten en un mar de blancor
blancor a les hortes tradicionals de la vall del Segre. Ăs ideal per realitzar una petita excursiĂł pels camins de lâaigua, de la mĂ de pagesos i veĂŻns que sense cap dilaciĂł, us explicaran tot el que hi ha darrere dâaquest paisatge Ășnic. Coneixes els Patamolls de Montoliu? Ăs la zona de bosc de ribera i herbassars humits situada al marge esquerra del riu Segre, a banda i banda, del tram final dâun rec de derivaciĂł del Canal dâUrgell que acaba al Segre, amb una ocupaciĂł de 20 hectĂ rees de superfĂcie. Et convidem a perdreât per aquest paisatge mĂ gic ric de fauna i flora locals i exĂČtics.
la vall del riu Femosa hi trobem Puigverd de Lleida, un indret que destaca pel seus bancals de regadiu i altiplans de secĂ , que quan comença la primavera, sâomple de flors i colors . El poble format per un Ășnic centre urbĂ i diverses urbanitzacions, destaca per diverses edificacions que li donen personalitat , com lâesglĂ©sia parroquial de Sant Pere de la Plaça Major , una obra del segle XVIII de façana austera i un esvelt campanar vuitavat que dona forma a la silueta de la vila.
Com cada any, Puigverd de Lleida prepara la Caminada Florida , en la qual conviden a tothom qui vulgui a caminar pels camps florits i gaudir de la bellesa visual que ens regala lâentorn del SegriĂ . A mĂ©s, tambĂ© es podrĂ conĂšixer el patrimoni del municipi.
L'arribada del tren i la construcciĂł de l'estaciĂł a mitjans del segle XIX va ser un agent mĂ©s a la revoluciĂł econĂČmica que duien les aigĂŒes del Canal d'Urgell
Sabies que?
HistĂČricament, la presĂšncia humana de Puigverd Ă©s molt mĂ©s antiga que l'Ăšpoca medieval , tal i com ens remeten les seves restes arqueolĂČgiques documentades al terme i a la Vall de la Femosa. Des de lâĂšpoca prehistĂČrica fins a la dominaciĂł romana, hom ha documentat diversos jaciments en aquest terme, com el de la Serreta i Secots (tallers de sĂlex) corresponents al paleolĂtic mitjĂ i els del Secanet, Serra de Puigverd I i II, procedents de lâedat de Bronze. Per descobrir el passat i present del poble, sâha creat una ruta pel terme amb la intenciĂł de divulgar el seu patrimoni histĂČric i natural , un trajecte encisador dels elements patrimonials mĂ©s destacats tant a nivell histĂČric com paisatgĂstic i medi ambiental, unint els secans del turĂł de la Pena fins al mirador de la Serra. El turĂł de la Pena Ă©s un antic campament militar durant els anys 40 i 50 del segle XX. A la base del turĂł hi ha el dipĂČsit d'aigua construĂŻt per Francesc MaciĂ , antic President de la Generalitat.
54
54
Entre els seus carrers sâhi respira bon ambient dels seus vilatans i vilatanes, que els hi agrada fomentar la cultura, els esports i tot el relacionat amb el turisme de proximitat. Durant lâany les diferents associacions sâencarreguen dâorganitzar esdeveniments perquĂš el poble estigui actiu. Pots visitar-los per la festa major de juliol on la mĂșsica i les tradicions hi sĂłn molt presents; la diada de sant Jordi on sempre fan una processĂł de sardanes i venta de llibres, al maig la Festa de les Cassoles, entre moltes altres. Tot i que, en aquests moments estiguem vivint un cas excepcional on sâhan vist afectades totes
les festes prĂČximes no hem de perdre lâesperança que el turisme local tornarĂ a tirar endavant i amb mĂ©s força que mai. Els vilatans i vilatanes de Puigverd de Lleida tâesperen perquĂš gaudeixis del seu poble
Puigverd de Lleida ofereix una ruta de 12,3 quilĂČmetres per donar a conĂšixer el patrimoni histĂČric, cultural i natural del municipi. Animaât a fer-la i descobreix la millor panorĂ mica de la plana de Lleida
Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS
Per a més informació:
AJUNTAMENT DE PUIGVERD DE LLEIDA
Plaça Major, 7, baixos · 25153
PUIGVERD DE LLEIDA (Lleida) Tel. 973 167 011 www.puigverdlleida.cat
55
l terme municipal dâArtes de Lleida es troba al sector llevant de la comarca del SegriĂ , nomĂ©s a deu quilĂČmetres de la capital. Situat a la vall del riu Femosa, et convidem a passejar pels seus carrers i descobrir el seu nucli antic, considerat BĂ© Cultural dâInterĂšs Local.
Conegut com a Vileta, el centre antic encara sâhi conserven les antigues porxades que tancaven la vila closa i els portals fets amb arcades de pedra del segle XII. La Casa Gallart Ă©s una de les mĂ©s representatives de lâĂšpoca, era la llar de lâantic regidor, Vicenç Gallart, gran terratinent dâArtesa. Molt a prop, hi trobem lâesglĂ©sia parroquial
de Sant Miquel, una obra neoclĂ ssica del segle XVIII amb una portalada rectangular i columnes adossades i, a pocs metres de distĂ ncia, el Museu Local ArqueolĂČgic, situat al soterrani de lâAjuntament. AquĂ es custodien els objectes trobats de diferents jaciments arqueolĂČgics del municipi, com la cerĂ mica campaniforme i les restes ibĂšriques i romanes. Encara sâhi pot veure el trull de lâoli i lâespai que ocupava lâenorme tina de vi!
PerĂČ si ets un apassionat de la natura, pots practicar lâornitologia observant les aus estepĂ ries del Mas de Melons, lâespai natural per excel·lĂšncia de ponent, o descobrir les diferents rutes de
BTT que hi ha als voltants del municipi. I per als que vulguin fer un curt perĂČ agradable passeig, recomanem sortir del poble pel carrer de Sant Ramon fins a arribar a l'ermita de Sant Ramon Nonat, un petit edifici del segle XVIII en el qual, els habitants d'Artesa de Lleida, van cada 31 d'agost a peregrinaciĂł.
No pots marxar d'Artesa de Lleida sense tastar els seus dos plats mĂ©s tĂpics: la cassola de tros i les orelletes.
56
Per altra banda, la gastronomia tĂpica del municipi Ă©s molt rica, com la cassola de tros, que sâelabora amb ingredients del paĂs com la patata, la llonganissa i costella de porc. Anualment se celebra el concurs de cassoles lâ11 de setembre, un esdeveniment que els artesencs i artesenques gaudeixen molt. I per la Festa Major, el plat tĂpic sĂłn les orelletes, un dolç cruixent a base dâous i farina amb un toc dâanĂs, que has de provar obligatĂČriament durant la teva visita, ja que les trobarĂ s a qualsevol pastisseria de la zona. AixĂ doncs, animaât a passejar per Artesa de Lleida i descobrir tot el que tĂ© per oferir-te
El Museu ArqueolĂČgic ofereix una exposiciĂł permanent dâobjectes prehistĂČrics procedents de jaciments de les valls dels rius Femosa i Set, des del paleolĂtic inferior fins a la romanitzaciĂł del territori.
Per a més informació: AJUNTAMENT D'ARTESA DE LLEIDA
TelĂšfon 973 167 315
ajuntament@artesadelleida.cat
www.artesalleida.ddl.net
un passat histĂČric molt present
Al nord-est de la comarca del SegriĂ hi trobem Vilanova de la Barca, un municipi amb un ric passat i vestigis histĂČrics que cal descobrir i admirar. Ăs el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del SegriĂ , que passa per diferents municipis resseguint el curs del riu Segre.
Lâorigen del municipi es troba en el desaparegut Castell-PagĂšs, una fortificaciĂł del segle III que, desprĂ©s de passar per mans sarraĂŻnes durant lâocupaciĂł islĂ mica de la penĂnsula IbĂšrica, va ser atorgat a Berenguer de Grañana pel comte de Barcelona. Durant lâedat mitjana, el lloc va ser repoblat i conegut com Vilanova de Castell-PagĂšs fins ja entrat el segle XVII, quan va canviar a Vilanova de la Barca. Lâapel·latiu âde la barcaâ es refereix a la barca amb la qual es creuava el riu Segre, lâorigen de la qual es remunta a 1212, quan els templers la van instal·lar per unir les dues riberes del riu com a pas franc.
Un dels capĂtols mĂ©s importants de la histĂČria del municipi Ă©s el que correspon a la Guerra Civil espanyola, quan va jugar un paper important en el Front del Segre. Del poble antic ja gairebĂ© no en queda res, ja que mĂ©s dâun 75% del poble va ser destruĂŻt durant aquesta guerra. El poble original era una vila closa amb tres portals dâaccĂ©s, tres carrers importants i la plaça de lâesglĂ©sia.
LâesglĂ©sia vella dedicada a Santa Maria queda com a record del que va ser, ja que lâesglĂ©sia parroquial actual Ă©s la de la Mare de DĂ©u de lâAssumpciĂł, dâestil barroc i es troba a lâactual Plaça Major on comparteix importĂ ncia amb lâedifici de lâAjuntament. LâesglĂ©sia vella perĂČ, sâha restaurat respectant tots els elements arquitectĂČnics originals, com la capçalera oriental, alguns fragments de les naus i la façana.
LâErmita de la Mare de DĂ©u de Montserrat de Vilanova de la Barca fou construĂŻda als anys 40 desprĂ©s de la
Guerra Civil espanyola juntament amb la construcciĂł de nombrosos habitatges. Un lâaltre punt histĂČric de la guerra Ă©s el tanc soviĂštic T-26 recuperat del fons del Segre el 1986, que avui trobem a la Plaça de la Pau. A la partida de les Coves, al sud-oest del poble, es pot veure una necrĂČpolis formada per diverses tombes que van ser excavades a les roques durant lâalta edat mitjana. Un dels trets caracterĂstics de Vilanova de la Barca sĂłn els seus boscos fluvials. Sortint del poble, i seguint els camins per arribar al riu Segre, aigĂŒes amunt, arribarem al Sot del Fuster, un espai fluvial format per Ă lbers i salzes que deixa bocabadat a qualsevol. El bosc i els prats humits de ribera constitueixen un veritable oasi en el paisatge desforestat de la plana i esdevenen un lloc de pas i de referĂšncia per als ocells migratoris vinculats a lâaigua. Si vols conĂšixer el municipi, no ho dubtis, visitaâl!
58
Ăs el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del SegriĂ , que passa per diferents municipis resseguint el curs del riu Segre.
Ajuntament de Vilanova de la Barca Plaça Major, 4, Tel. 973 190 005 ajuntament@vilanovabarca.cat www.vilanovadelabarca.cat EsglĂ©sia vella dedicada a Santa Maria Ermita de la Mare de DĂ©u de Montserrat EsglĂ©sia parroquial de la Mare de DĂ©u de lâAssumpciĂł Tanc soviĂštic T-26 de la Guerra Civil Espanyola
Miralcamp es troba situat a dalt dâun turĂł del pla dâUrgell, anomenat la Serra, des dâon es pot divisar tota la plana dâUrgell. Un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la poblaciĂł. La primera informaciĂł documentada de la torre de Miralcamp Ă©s del segle XII, desprĂ©s de la reconquesta cristina de Lleida per part de RamĂłn Berenguer. Acompanyaâns a descobrir aquest poble histĂČric i singular que, de ben segur, et deixarĂ bocabadat.
Comencem al nucli antic, a lâEsglĂ©sia de Sant Miquel, presidint el turĂł on sâaixeca el municipi. LâesglĂ©sia dâorigen gĂČtic, tambĂ© anomenada Catedral del Pla dâUrgell per ser la mĂ©s gran i monumental de la comarca, presenta una planta de creu llatina i un interior que gaudeix dâun espai que sâofereix com un lloc Ășnic, trencat tan sols per petites capelles laterals situades entre els contraforts.
A la plaça Major del poble, just al davant de lâesglĂ©sia, podem observar-hi la casa mĂ©s antiga de la poblaciĂł, actualment en restauraciĂł, construĂŻda sobre les muralles antigues de la vila.
Seguim la ruta cap a la Xemeneia de Cal Jan, que destaca per la seva antiguitat i per ser lâĂșnica de vapor que queda a la comarca. Catalogada dins del Patrimoni Cultural de Catalunya, forma part de tot el complex del MolĂ dâOli. Aquest edifici fou propietat dels ducs de Medinaceli, introductors de lâoliva arbe-
quina en les contrades de Les Garrigues, importada des de Palestina el 1761. Els avantpassat de lâactual famĂlia propietĂ ria van adquirir el molĂ fa uns 120 anys i fins al 2007 sâhi elaborĂ oli dâoliva Extra Verge de forma artesanal. Durant tot lâany es pot concertar hora per visitar-lo. Al carrer de la Creu, molt a prop de la Plaça Sant Jaume on hi ha lâAjuntament, hi trobem la Cooperativa AgrĂ ria de Miralcamp, fundada lâany 1954 i on sâhi reflecteix lâesperit agrĂcola de Miralcamp fins a lâactualitat. Ăs el lloc ideal per adquirir tot tipus de productes autĂČctons de les comarques lleidatanes de denominaciĂł dâorigen: vins, vinagre, oli, ametlles...
L'economia del municipi Ă©s principalment agrĂ ria, els arbres fruiters ocupen gran part dels conreus amb un clar predomini de les pomeres i pereres, dolces i delicioses. Fer una excursiĂł per lâentorn rural i natural de Miralcamp, ens conduirĂ a descobrir lâembassament de la BĂČbila i lâAlzinera del QuelĂ s, una alzina amalgamada dâhistĂČria, llegenda i tradiciĂł, i reconeguda com l'Ă©sser mĂ©s vell de tota la comarca. Just al costat hi passa la carrera da ârealâ, la que antigament unia Saragossa i Barcelona, un punt de parada i via de comunicaciĂł dâantics vianants ferradura. Diu la llegenda que, al 1800, sota lâombra de lâalzine-
ra, va descansar-hi la heroica Agustina dâAragĂł. Descobrir aquest majestuĂłs monument natural de mĂ©s de 600 anys dâantiguitat, serĂ tota una aventura. Vine a Miralcamp!
Per a més informació:
T. 973 601 701
www.miralcamp.cat
DE MIRALCAMP
un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la poblaciĂł
AJUNTAMENT
ajuntament@miralcamp.cat
Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS 60
61
Visita el MolĂ dâOli centenari i la seva xemeneia de vapor, lâĂșnica conservada de tota la comarca
Les Garrigues
Et proposem viure una experiĂšncia entre ametllers ïŹorits, un bany entre ïŹors, ple de sensacions, olors i degustacions.
Des de mitjans de febrer ïŹns a principis de març podrĂ s veure lâespectacle de la ïŹoraciĂł dels ametllers.
ZONA DâAMETLLERS FLORITS
Més informació a www.turismegarrigues.com
Les Garrigues tĂ© lâhonor de ser la millor zona de Catalunya on gaudir del fenomen de la floraciĂł de lâametller. Els seus camps tenyits del blanc rosat que emana de la flor dâaquest arbre conformen un paisatge espectacular i Ășnic nomĂ©s propi dâaquesta Ăšpoca de lâany. Si voleu comprovar-ho, no us ho penseu mĂ©s, perquĂš la floraciĂł de lâametller deixa postals increĂŻbles, perĂČ Ă©s efĂmer. La comarca de les Garrigues Ă©s una de les zones especialment agraciades en aquesta Ăšpoca de lâany, quan els nombrosos ametllers que arrelen a les seves terres comencen a florir i a mostrar tota la seva esplendor. Cada febrer els ametllers sĂłn els primers arbres de la temporada en treure flor i avisar-nos aixĂ de lâarribada de la fi de lâhivern amb un esclat de color.
I Ă©s en aquesta Ăšpoca, amb la floraciĂł dels ametllers, que tĂ© lloc entre finals de febrer i principis de març, quan arriba una de les Ăšpoques mĂ©s boniques i efĂmeres de lâany a les Garrigues. Per tal de promocionar i donar a conĂšixer aquest fenomen de la naturalesa, el consell comarcal de les Garrigues i diversos ajuntaments organitzen activitats i rutes per gaudir dâaquests paisatges naturals tan idĂl·lics. En aquest sentit, es promouen passejades en zones senyalitzades per camps dâaquests arbrers fruiters perquĂš els visitants puguin adelitar-se de forma lliure dâaquest espectacle visual de la natura. Veure el contrast cromĂ tic dels camps esquitxats amb el blanc rosat de les vistoses flors
dels ametllers i els camps tenyits del verd dels cereals Ă©s una experiĂšncia que pot veureâs en molts racons de les Garrigues entre mitjans de febrer i principis de març i que no us podeu perdre si sou amants de la natura.
Arbeca Ă©s una de les millors zones del paĂs per gaudir de lâespectacularitat de la floraciĂł de lâametller. La bellesa del paisatge arbequĂ rau en les grans extensions dâametllers, que a banda dâafalagar-nos la vista amb les seves flors blanques i rosades, tenen un punt fantasiĂłs grĂ cies a les formes dels troncs i branques, sĂłn ametllers centenaris cuidats generaciĂł rere generaciĂł. El paisatge de la floraciĂł arbequina arriba al seu mĂ xim esplendor amb la posta de sol, quan es genera un efecte visual Ășnic.
Una de les rutes de floraciĂł que proposa el consell comarcal de les Garrigues ens porta a fer un recorregut des dâArbeca a la Floresta (uns quatre quilĂČmetres) on els interessats poden endinsar-se en els terrenys per apreciar de prop la flor blanca i rosada de lâametller. Especialment recomanable Ă©s passejar per les partides del Pla de la Floresta, el Pla de les Alzines, el Pla de Castellots i el Pla de les Borges
Una segona ruta Ă©s un tram secundari de carretera que va a la Floresta, on els visitants podran trobar un altre camp amb unes vistes espectaculars en plena floraciĂł ubicat al costat de la casa de lâartista Edit Schaar. De la Floresta als Omellons, per la carretera LV-2012, tambĂ© es poden trobar camps florits dâametllers, aixĂ com a la zona de lâAlbi, Castelldans i la Granadella. Els primers
mesos de cada any també és un goig trobar-se el romanà de flor blava i el de flor blanca; els camps coberts de ravenisses, la florida de la farigola, els boixacs, etc. Mentre passegeu pels conreus admirant el fenomen de la floració també podreu observar el remarcable patrimoni rural de les Garrigues amb les construccions de pedra seca amb quÚ els pagesos han humanitzat el territori: marges, cabanes de volta, aljubs i cisternes; caminant entre els camps se'n troben arreu.
Les rutes per les Garrigues florides es poden completar amb la visita a la fortalesa dels Vilars dâArbeca, construĂŻda fa 2.800 anys, que Ă©s Ășnica al mĂłn ibĂšric catalĂ . TambĂ© es pot anar a les coves del Cogul, un dels jaciments mĂ©s destacats dâart rupestre llevantĂ, a lâEspai MaciĂ de les Borges Blanques o visitar alguns dels diferents castells de la comarca. No us ho penseu mĂ©s i aneu a les Garrigues a gaudir lâĂšpoca de la floraciĂł, no us en penedireu. SerĂ una visita inoblidable que sempre recordareu
63
El paisatge de la floraciĂł arbequina arriba al seu mĂ xim esplendor amb la posta de sol, quan genera un efecte visual Ășnic
Les Borges Blanques, capital administrativa de la comarca, amb 6.195 habitants, se situa entre la plana regada pel canal dâUrgell i els plans de la depressiĂł central. Com a capital catalana de lâoli, lâany 1918 ja hi havia 62 molins i 90 premses hidrĂ uliques. A la poblaciĂł es pot visitar lâEspai MaciĂ , on sâexplica la trajectĂČria del president MaciĂ i se nâexposen objectes personals. Ofereix la possibilitat de presenciar els moments mĂ©s importants de la vida del president en realitat virtual.
A la ciutat tambĂ© hi ha lâantic molĂ dâoli de Cal Gineret, que Ă©s un centre dâinterpretaciĂł de la Guerra Civil i la indĂșstria de lâoli. Compta amb tretze cups monumentals i un antic refugi que sâutilitzava per salvaguardar la poblaciĂł civil dels bombardejos.
AixĂ mateix, sâhi pot visitar la capelleta barroca de 1743, que era la capelleta de lâantic hospital medieval, i la plaça de lâU dâOctubre, amb Ă mplies porxades i elements renaixentistes. LâEsglĂ©sia Parroquial de lâAssumpciĂł, dâestil barroc-neoclĂ ssic, fou decorada amb pintures monumentals del Nou Testament a principis dels anys noranta i des del seu campanar es pot veure gran part del Pirineu, lâUrgell i el SegriĂ .
Els Jardins del Terrall sĂłn lâautĂšntic pulmĂł verd de la ciutat, amb dues basses dâorigen natural i una gran diversitat de fauna i flora. Acull una antiga premsa dâoli del segle XVII, el monument a la sardana, obra de VĂctor PĂ©rez PallarĂ©s, i el monument a les vĂctimes garriguenques de Mauthausen.
La Festa Major sâhi celebra el primer cap de setmana de setembre, en la qual destaca la Trobada de Gegants i Correfocs, reconeguda com a Festa Popular dâInterĂšs Cultural. La Fira de lâOli de Qualitat Verge Extra i les Garrigues sâhi celebra durant el mes de gener i Ă©s el principal referent del sector en lâĂ mbit de Catalunya.
LâEspai MaciĂ
acull lâexposiciĂł permanent âEl viatge de MaciĂ â: que pretĂ©n generar un vincle afectiu amb lâĂšpoca i transcendĂšncia del que fou president de la Generalitat de Catalunya i situar el visitant en aquell moment histĂČric del paĂs, perĂČ tambĂ© en els anys posteriors fins a arribar a avui en dia, on el somni de llibertat i de progrĂ©s de MaciĂ encara tĂ© vigĂšncia.
Lâequipament cultural fa difusiĂł del llegat de la figura, la trajectĂČria i la manera dâentendre el mĂłn de Francesc MaciĂ i, a mĂ©s a mĂ©s, neix amb una clara vocaciĂł dâesdevenir un punt dâaturada imprescindible del turisme que visiti les Borges Blanques o les Terres de Lleida, i de ser el punt de partida des dâon iniciar la descoberta turĂstica de la zona.
Veniu i escolteu la veu dâun home que ens va ensenyar a ser dignes de la llibertat.
Pl. de Ramon Arqués, 5 · Tel. 973 140 874 www.espaimacia.cat
64
Per a més informació:
Lâantic molĂ dâoli de Cal Gineret era un dels seixanta molins que existien a les Borges Blanques durant el segle XIX, quan la indĂșstria de lâoli estava en la seva esplendor. Els cups dâemmagatzematge de lâoli sâhan museĂŻtzat -deixant al descobert les voltes de canĂł que els contenen- i sĂłn accessibles als visitants.
Lâequipament Ă©s tambĂ© Espai de MemĂČria de la Xarxa del Memorial DemocrĂ tic, ja que va ser utilitzat com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil Espanyola per amagar-se dels bombardejos. En aquesta estança sâha incorporat un audiovisual permanent que permet viure una experiĂšncia immersiva, a travĂ©s de les noves tecnologies mapping, blending i warping, que recrea la histĂČria dâuna parella que vivia a les Borges durant el bombardeig del Nadal de lâany 1938.
C. de la Font Tel. 973 142 850 (Ajuntament)
Museu de Cal Pauet
Museu que recrea el paisatge de la infantesa i fa reviure la vida col·legial dels anys cinquanta i seixanta, els jocs de carrer, els llibres dâestudi, el cinema, els tebeos, els estris de les cases, les joguines ...
C. Vila de Carlet (passatge entre el carrer Nou i el carrer MarquĂšs dâOlivart) Tel. 619 972 250
www.museulesborges.com
AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES
TelĂšfon 973 14 28 50
ajuntament@ lesborgesblanques.cat
65
Benvinguts a Castelldans
La poblaciĂł de Castelldans es presenta balconada sobre la gran planura de regs de les poblacions del SegriĂ i les Garrigues Nord. El canal dâUrgell i els regs del SegarĂ -Garrigues proporcionen al paisatge un canvi total durant la primavera, quan els camps de fruiters, ametllers i oliveres es vesteixen de diferents colors i matisos, deixant enrere els secans i arbustos aromĂ tics predominants a la banda sud del municipi.
Els productes que caracteritza el poble de Castelldans sĂłn: lâoli verge dâoliva, les ametlles i una gran varietat de fruita dolça que es pot trobar a les Cooperatives del Camps Sant fortunat i Castell fruit.
El terme municipal disposa d'uns 15,05 km2 d'espai natural entre dues partides anomenades Bessons i Melons. Melons Ă©s un espai d'excepcional singularitat faunĂstica i un bon exemple de paisatge estĂšptic del paĂs. L'espai de Melons, amb la caracterĂstica alternança entre els conreus de secĂ i fragments importants de vegetaciĂł espontĂ nia, acull una rica i variada fauna guns elements de gran excepcionalitat per a Catalunya.
HistĂČria i Patrimoni
Al âLiber Feudorum maiorâ, lâany 1033, ja apareix per primer cop el nom del castell dâaquesta vila, en aquells temps anomenat Castrum Assinos, dâon deriva lâactual nom de Castelldans. Aquest castell, del qual nomĂ©s queden el cimal pelat de vegetaciĂł i restes dels seus fonaments, constituĂ un punt important a lâĂšpoca islĂ mi
Castelldans destaca per la seva singularitat i especial diversitat, el seu poblament ornĂtic amb diverses espĂšcies estepĂ ries que hi troben el seu lĂmit nord-oriental per tota Europa
ca, on Castelldans fou un lloc defensiu de primer ordre de la Conquesta cristiana.
Per altra banda, un altre dels atractius dâaquest petit i acollidor indret Ă©s lâEsglĂ©sia de la Mare de DĂ©u de lâAssumpciĂł, de façana renaixentista i campanar de torre quadrada. Avui en dia, sâhi conserva, en el seu interior, presidint lâaltar, una imatge de pedra policromada de 157 cm dâalçada de la Mare de DĂ©u amb el nen, del segle XIV del mestre Guillem de Seguer, restaurat per Carme Benet lâany 2002. A lâaccĂ©s de la rectoria sâhi pot apreciar lâescut dels monjos cartoixans dâScala Dei, els quals encara queden motius a lâantic carrer dels Frares.
Algunes de les façanes de les cases tenen les dates de construcció, totes de la primera meitat del segle XVII.
Sortint de lâesglĂ©sia i caminant pels carrers, arribem a la Plaça Catalunya seguit dâun passeig que ens porta a lâajuntament, les escoles, piscines i zona esportiva. Lâany 1954 els Joves dâAcciĂł catĂČlica de Castelldans, juntament amb el mossĂšn i la col·laboraciĂł de tot el poble van emprendre la construcciĂł dâuna ermita dedicada la Mare de DĂ©u de Montserrat per tal de commemorar lâAny Sant MariĂ .
Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS 66
Lâoli verge dâoliva, les ametlles i una gran varietat de fruita dolça es poden trobar a les
Cooperatives
del Camps Sant fortunat i Castell fruit
Per a més informació:
Museus de lâOli i el MĂłn Rural
EstĂ situat en un antic molĂ dâoli i guarda totes les eines, instruments i estris relacionats amb el conreu i la indĂșstria de lâolivera. TambĂ© sâhi exposen altres col·leccions dâeines i estris de treball que des de vell antuvi han estat emprades per la pagesia de les Garrigues
AJUNTAMENT DE CASTELLDANS
ajuntament@castelldans.cat
TelĂšfon 973 120 002
www.castelldans.cat
67
MAIGESLOVĂNIA &VENĂ JUNY Roser Dolcet C/Abat EscarrĂ©, 6 · 25001 LLEIDA Tel. 609 370 437 viatges@viatgeslleida.com www.viatgeslleida.com VENĂCIA PORTOROSE MOST NA SOCI KOBARID BLED KRANJSKA GORA LAGO DE BOHINJ MARIBOR PTUJ JERUZALEM VALLE LOGARSKA LJUBLJANA CASTELL DE PREDJAMA POSTOJNA VENĂCIA Viatges exclusius! Sortida des de Lleida! Amb guia acompanyant!
YELROCĂO - HUELVA - SEV JULIOL CREUER MEDITERRANI SETEMBRE INDIA Lloc: C/Abat EscarrĂ©, 6 · 25001 LLEIDA · ConfirmaciĂł assistĂšncia: Tel. 609 370 437
Lâaula Municipal de Teatre de Lleida celebra la segona Creative Week 2023
La Paeria instal·la nous contenidors de matĂšria orgĂ nica per millorar la recollida porta a porta a Ciutat JardĂ
Acció col·lectiva dels centres educatius de Lleida pel Dia Escolar de la No ViolÚncia i la Pau
Lleida recorda a les vĂctimes de lâHolocaust
En marxa el procĂ©s per activar el Pla Educatiu dâEntorn de Lleida per a aquest curs 2022-2023
El Centre HistĂČric celebra la cultura de la boira de Lleida
71 Segueix a la pĂ gina 73 >>> Text i fotos extrets de la web de lâAjuntament de Lleida âą LA PAERIA 71 FEBRER 2023
1) Registraât a www.bonarea-foodservice.com
2) Realitzar la teva comanda online.
3) Recull la teva compra al nostre establiment Cash & Carry bonĂrea de Lleida.
CĂČmode, rĂ pid i sense cues! Esperem la teva comanda a bonarea-foodservice.com
72
C/AlcarrĂ s,
Visitaâns al nostre NOU ESTABLIMENT al
15 de Lleida on trobaràs un ampli stock disponible. També disposem de servei de recollida de comandes a través de la nostra Tenda online:
CARRER ALCARRĂS, 15 LLEIDA Tel. 973 237 047 mag.lleida@bonarea.com
Tret de sortida a la campanya âAl Clot, en catalĂ â pel foment de la llengua
La Llar de Persones Sordes de Lleida celebra el seu 70Ăš aniversari
La Paeria organitza una jornada per visibilitzar els beneficis i les garanties de contractar persones amb discapacitat
El Ple de la Paeria aprova el reglament del NomenclĂ tor per a la denominaciĂł dels carrers de la ciutat
La Paeria arranja el carrer IndĂbil i Mandoni per a millorar-ne lâaccessibilitat
Visita a lâEscola de MĂșsica SĂcoris i la Coral Shalom, al Centre HistĂČric
73 Text i fotos extrets de la web de lâAjuntament de Lleida âą LA PAERIA 73 >>> Ve de la pĂ gina 71
11 al 22 de febrer
CARNAVAL
CARNAVAL AITONA
lâ11 de febrer a Aitona (SegriĂ ).
CARNAVAL DE LLEIDA
del 16 al 22 de febrer a diversos espais de Lleida (SegriĂ ).
19 de febrer CURSES
VI SAGRAT COR TRAIL el 19 de febrer a Alguaire (SegriĂ ).
del 24 de febrer
al 12 de març
TURISME: FLORACIĂ DEL SEGRIĂ
FRUITURISME AITONA
des del 24 de febrer fins al 27 de març (aproximadament). Per a més informació visita la pà gina oficial de fruiturisme.cat
Nord de Lleida on trobarà s: fruita i verdura, accessoris per la llar, roba, calçat...
MERCAT DE LA RAMBLA
el primer diumenge de cada mes, vine al Mercat de la Rambla! Comerç local i de proximitat a la ciutat de Lleida. Té lloc a la Rambla Ferran de 10 a 14 hores.
15 de gener al 26 de febrer
OCI
26Ăš JOC AL NI NOT
del 15 de gener al 12 de febrer a CaixaFĂČrum Lleida activitat organitzada pel Centre de Titelles de Lleida
ANIMAC - MOSTRA
INTERNACIONAL DE CINEMA
DâANIMACIĂ DE CATALUNYA del 23 al 26 de febrer a Lleida (SegriĂ ).
ALCARRĂS FLORIT
dades a escollir els dies: 4 i 5, i 11 i 12 de març. Per fer reserva i compra dâentrades fes-ho per la pĂ gina web: www.alcarras.cat/entrades fins dos dies abans de la ruta o truca al: 973 79 57 00.
FLORSERĂS EXPERIENCE
tots els caps de setmana del mes de març. Cal fer reserva prÚvia a https:// inscripcions.cat/floracioseros
Per informació més detallada visita la nostra pà gina web: www.turismeacatalunya.cat
MERCATS SETMANALS
MERCAT DE LâHORT
a la Plaça Sant Joan cada primer dissabte de mes de 10 a 20 hores.
MERCAT DEL BARRIS NORD: tots els dissabtes, de 9 a 14 hores, és dur a terme el Mercat Setmanal al pà rquing davant del pavelló Barris
MERCAT DEL CAMP DâESPORTS
Ă©s dur a terme tots els dijous de 9 a 14 hores al pĂ rquing del Camp dâEsports de Lleida on podrĂ s trobar: fruita i verdura, accessoris per la llar, roba, calçat...
75
Febrer 75
CONTROL DE PLAGUES
âą DesinfecciĂł
âą DesinsectaciĂł âą DesratitzaciĂł
âą Tractaments contra xinxes
âą Tractaments de la fusta
Ens avala lâexperiĂšncia de mĂ©s de 30 anys dins del sector
Tel. 973 590 600 montsan@ambientservei.com
www.ambientservei.com
ALMAS EN PENA DE INISHERIN
3 de febrer
GĂšnere: Drama i comĂšdia.
Durada: 114 min.
Director: Martin McDonagh.
GuiĂł: Martin McDonagh.
Repartiment: Colin Farrell, Brendan Gleeson, Kerry Condon, Barry Keoghan, Pat Shortt, David Pearse, Gary Lydon, Jon Kenny.
MĂșsica: Carter Burwell.
PaĂs: USA.
Ambientada en una illa remota davant de la costa oest dâIrlanda, âAlmas en pena de Inisherinâ conta la histĂČria de dos amics de tota la vida, PĂĄdrac i Colm, els quals es troben en un carrerĂł sense sortida quan Colm posa fi a la seva amistat de forma abrupta. Un PĂĄdraic atĂČnit, ajudat per la seva germana SiobhĂĄn i per Dominic (un jove amb problemes), sâesforça per reconstruir la relaciĂł, negant-se a acceptar les negatives del seu amic de sempre. Quan Colm li planteja a PĂĄdraic un ultimĂ tum desesperat, els esdeveniments es precipiten i provoquen conseqĂŒĂšncies traumĂ tiques
ASTĂRIX Y OBĂLIX Y EL REINO MEDIO 3 de febrer
GĂšnere: FicciĂł, aventura i comĂšdia.
Durada: 111 min.
Director: Guillaume Canet
Guió: Guillaume Canet, Julien Hervé, Philippe Mechelen. Personaje: René Goscinny, Albert Uderzo.
Repartiment: Hugh Laurie, Emilia
Clarke, David Thewlis, Himesh Patel, Gemma Arterton, Hugh Bonneville
MĂșsica: Matthieu Chedid.
PaĂs: França.
Ăs lâany 50 aC, lâemperadriu de la Xina acaba de ser empresonada desprĂ©s dâun cop dâestat incitat per Dang Sin Kuing, un prĂncep traĂŻdor. Ajudada per Grano de maĂz, un comerciant fenici, i pel seu fidel guardaespatlles Wang Tah, lâĂșnica filla de lâemperadriu, la princesa Fo Yong, fuig de la GĂ l·lia per demanar ajut a dos valents guerrers, AstĂ©rix i ObĂ©lix, que estan dotats dâuna força sobrehumana grĂ cies a la seva pociĂł mĂ gica. Els nostres dos inseparables gals accepten ajudar la princesa a salvar a la seva mare i alliberar el paĂs. I, aixĂ comença un gran viatge dâaventures rumb a la Xina. PerĂČ CĂšsar i el seu poderĂłs exĂšrcit, ansiosos per una nova conquesta, tambĂ© fan cap al âReino Medioâ
CINEMA
Més informació a www.filmaffinity.com
76
TENGO SUEĂOS ELĂCTRICOS
3 de febrer
GĂšnere: Drama.
Durada: 101 min.
Director: Valentina Maurel.
GuiĂł: Valentina Maurel.
Repartiment: Daniela MarĂn Navarro, Reinaldo Amien, Vivian Rodriguez, JosĂ© Pablo Segreda Johanning.
Fotografia: Nicolas Wong.
PaĂs: Costa Rica.
En contra dels desitjos dâEva, la seva mare vol reformar la casa i desfer-se del gat que, desorientat des del divorci, orina per tots els llocs. Eva vol anar a viure amb el seu pare, qui, desorientat com el gat, viu una segona adolescĂšncia
ANT-MAN Y LA AVISPA: QUANTUMANĂA
17 de febrer
GĂšnere: CiĂšncia ficciĂł, acciĂł i comĂšdia.
Durada: 125 min.
Director: Peyton Reed
GuiĂł: Jack Kirby, Jeff Loveness
Repartiment: Paul Rudd, Evangeline Lilly, Michelle Pfeiffer, Michael Douglas, Jonathan Majors, Kathryn Newton, Bill Murray, William Jackson Harper, Katy M. O'Brian, Randall Park.
MĂșsica: Christophe Beck.
PaĂs: USA.
77 FERRETERIA C/ La Fornal, 52 ( Pol. Ind. El Segre ) Tel. 973 210 811 - Fax 973 210 875 - 25191 LLEIDA C/ Bruc, 19 - Tel. 973 204 394 - 25001 LLEIDA admin@gorleans.es
La parella de superherois Scott Lang (Paul Rudd) i Hope Van Dyne (Evangeline Lilly) tornen per continuar amb les seves aventures com a Ant-Man i
HORITZONTALS: 1.Banda sonora de la Vila de GrĂ cia. Processons de brasileres remenant el cul 2. De cap manera, petit garçon, una gambada. abric a lâestiu o vestit de bany a lâhivern. 3. Tanca la boca. Segona residĂšncia a Torredembarra. LâholandĂšs errant 4. Begudes tĂpiques del parvulari. Una manera com una altra de nedar. 5. Perjudicades per culpa dâun revolt massa tancat. El millor servei que es pot fer a un club de tennis. 6. Premissa alimentĂ ia. Remena bĂ©, perĂČ canta fatal. La part superior dels mapes. 7. AfricĂ de socarel. Assimilat durant la migdiada. 8. La part mĂ©speluda dâuna promĂscua. Com una cabra per la Vall de NĂșria. 9. Obre la dutxa. Col·leccionista de sogres. Proa i popa dâestribord. 10. Sortida a les espatlles del pĂčblic. DefectuĂłs a la ganiveteria.
VERTICALS: 1. Escombraries a travĂ©s de la fibra ĂČptica. Els cinc primerspassos dâun bon procĂ©s dâalfabetitzaciĂł. 2. Centre historia de Kuwait. Bola de neu muntanya avall. 3. Llengua de terra que desmanega tots els mites. Un profeta o un nyap,questio de gustos. 4. La novena de Beethoven. Fort i valent a base de fosfat de calci. 5. Terna pitagĂČrica. Un disgust poc genuĂ. 6. Acabat de sortir de la mar salada. Baixa de lâhort aprofitant lâavinentesa. 7. Una o altra en deuen haver fet. En dues paraules amb persimĂČnia. 8. El bou que ja nomĂ©s podem trobar a la Cerdanya. Sistema de comunicaciĂł a travĂ©s del Volg. centre ocupacionalç. 9. en record deles tribus de lâAmazĂČnia. Raig de llum que surt de lâinterior. 10. Llantes deformades per les carretere del Bages. Puntes de diamant.
SUDOKU
PASSATEMPS
MOT ENCREUAT de jocs.ara.cat
de sudoku-online.org
78
MUNTANYISME ABISME
ABLACIĂ
ACAMPADA
ADHERĂNCIA
AFILADA
AGUILA
ALLAU
ALPINISTA
ANENĂMETRE
ARESTA
BARRANC
BLOC
BOTES
BRETXA
BRĂIXOLA
CORDA
CORONAR
COVA
CRESTA
DESNIVELL
ENCORDAR
ESCALADA
FAIXA
FITA
FONDALADA
INTEGRAL
LLAC
LLOM
MASSĂS
MUNTANYA
PAS DE CAVALL
RIERA
ROCA
SENDERA
SENDERISME
SERRALADA
SOLANA
VESSANT
SOLUCIONS:
SOPA DE LLETRES de sopesdelletres.cat
79