Page 1

MARÇ 2018 • N.39

TURISME · OCI · GASTRONOMIA

'95

PALAFRUGELL

Costa Brava en estat pur

HOSTALRIC Una vila medieval

CERVERA

Capital històrica i de cultura

EL PANTÀ DE SAU La seva història

Revista turística amb distribució mensual en quioscos i Oficines de Turisme de Catalunya


el  BERGUEDÀ

14

l’  ANOIA

22

OSONA 26 Ens endinsem al mes de març i els arbres comencen a florir i els dies s’allarguen. Aquest fet ens beneficia a l’hora de sortir al carrer i d’aprofitar els caps de setmana. Fer turisme, en la seva versió més simple, s’entén com un desplaçament temporal en el qual es duu a terme viatges i estades fora de l’entorn habitual. Fer turisme és viatjar amb els cinc sentits i gaudir de tot allò que ens brinda la vida. En aquesta edició ens endinsem en la Catalunya més intensa però més natural. Al març, aplega la Setmana Santa i en ella dies de descans que serveixen per a reunir-se amb els amics i família, d’organitzar sortides i fer tot allò que durant la resta de caps de setmana no ens dona temps. Aprofitem per viatjar i visitar llocs que ens queden més lluny de casa nostra, així com també realitzar activitats i assistir a fires i festes. Viatjar forma part de la vida. Conèixer i descobrir nous indrets ens fa créixer com a persones i ens fa sentir bé amb nosaltres mateixos. Cada nova experiència i vivència ens fa gaudir al màxim de la vida. Viatjar es converteix en una necessitat per als cinc sentits. Nosaltres, us volem fer feliços, per aquest motiu, en aquesta edició us mostrem una Catalunya que cada vegada és més bonica i no volem que us perdeu cap poble ni ciutat, que coneixeu cada racó de Catalunya i sobretot que gaudiu de la lectura així com també de tot allò a fer en aquesta terra. Tenim una gran varietat de llocs, fires i festes, espais per a poder marxar cada cap de setmana. Lleida o Girona, Barcelona o Tarragona? Tot és tan bonic.

el SEGRIÀ

30

les GARRIGUES

34

la SEGARRA

38

la  VAL

D’ARAN 44

el PALLARS el BAIX

JUSSÀ 46

EMPORDÀ 48 la SELVA

l’ ALT

EMPORDÀ 64 el GIRONÈS

la CONCA

52

68

DE BARBERÀ 70

ALT CAMP 74

el

el BAIX

PENEDÈS 76

el PRIORAT

78 83

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com

Tel. 667 560 225 Per a la publicació de nous anuncis o variacions dels actuals, s’ha de comunicar abans del tancament de l’edició (dia 15 de cada mes). Passada aquesta data, si no s’ha rebut material nou, l’editorial procedirà a repetir el mateix del mes anterior.

Dipòsit legal: L-1107-2017 ISSN: 2604-1219

Aquesta publicació no pot ser ni totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense prèvia autorització escrita de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expresament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

3


La Val d’Aran

Alta Ribagorça

istòria i cultura. Pobles medievals i ciutats modernes. Costa i muntanya. La gastronomia és extraordinària i inigualable, et delita amb delícies com una bona coca en recapte, pa amb tomàquet o un bon vi de l’ Empordà, carns de muntanya o trinxats de col... Catalunya té un gran tret turístic perquè en un sol cap de setmana pots beneficiar-te de la platja i la muntanya i gaudir dels seus prats, racons naturals on relaxar-se i espais autèntics marítims i muntanyosos. Llengua pròpia amb una riquesa cultural que la fa heterogènia i genuïna. Cal comprendre i estimar la terra per a que segueixi tenint futur. La nostra redacció està enamorada de Catalunya per aquest motiu us brindem una gran varietat d’indrets coneguts i desconeguts, de pobles i ciutats emblemàtiques repletes de patrimonis que la fan diferent i autèntica, de natura espectacular que no deixa indiferent a ningú, a més de fires i festes a visitar.

Descobreix aquesta terra, gaudeix de les tradicions per Girona, de la disbauxa per Barcelona, omple’t la panxa per les terres tarragonines i beneficiat dels entorns naturals de les terres lleidatanes. Catalunya de nord a sud i d’est a oest, la miris com la miris està farcida de paratges distintius i espais on poder-se perdre i aprendre cada dia una mica més d’aquesta bonica demarcació. Endinsa’t en la lectura i t’enamoraràs de Catalunya, queda molt per destapar, artistes Segrià mundials que s’han inspirat en aquesta terra, de pobles amb encant i de les viles i paisatges florits.

Pallars Sobirà

L’Alt Urgell Pallars Jussà

El Solsoné La Noguera La Segarra Pla d’Urgell L’Urgell

Les Garrigues

Anoi

Conca de Barberà Alt Camp

Priorat Baix Camp

Terra Alta

AND

Baix Penedès

Tarragonès

Ribera d’Ebre

Baix Ebre

Província de Tarragona Província de Lleida Província de Barcelona Província de Girona

4

Montsià


DORRA

La Cerdanya El Ripollès

Alt Empordà La Garrotxa Pla de l’Estany

Berguedà

és Osona

Bages

Gironès

La Selva

Moianès Vallès Oriental

ia

e

M

sm are

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Ba rce lon ès

Vallès Occidental

Alt Penedès

Baix Empordà

Baix Llobregat

Garraf

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Segrià (Lleida)

Berguedà (Berga)

Les Garrigues ( Les Borges Blanques)

Bages (Manresa)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Anoia (Igualada)

Alt Camp (Valls)

La Noguera (Balaguer)

Alt Penedès (Vilafranca del P.)

Baix Penedès (El Vendrell)

L'Urgell (Tàrrega)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

La Cerdanya (Puigcerdà)

Tarragonès (Tarragona)

La Segarra (Cervera)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llogregat)

El Ripollès (Ripoll)

Baix Camp (Reus)

El Solsonès (Solsona)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

La Garrotxa (Olot)

Priorat (Falset)

Pallars Jussà (Tremp)

Barcelonès (Barcelona)

La Selva (Sta. Coloma de Farners)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Pallars Sobirà (Sort)

Maresme (Marató)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Terra Alta (Gandesa)

L'Alt Urgell ( La Seu d'Urgell)

Vallès Oriental (Granollers)

Gironès (Girona)

Baix Ebre (Tortosa)

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Moianès (Moià)

Baix Empordà (La Bisbal del Empordà)

Montsià (Amposta)

La Val d'Aran (Vielha)

Osona (Vic)

Alt Empordà (Figueres)

5


Moments de nervis, molts nervis. Es respira tranquil· litat però a la vegada hi ha un silenci inquiet que es deixa notar per la zona. Un grup es prepara les faixes, els altres es xoquen les mans i es somriuen. I arriba el moment! Aquell moment que comencen a sonar les gralles i la força, l’equilibri, el valor i el seny prenen més força que mai. Coneixem els Castellers, icona de Catalunya. L’esperit i la pràctica d’una activitat simbòlica acostuma a perdurà en el temps per tal de conservar la seva història i solemnitat. És el que passa amb els Castellers, un símbol de la nostra terra que, en bona mesura, presenta les mateixes característiques que fa 200 anys: ser part fonamental de les festes majors, la seva música o fins i tot la tipologia castellera que es va transmeten generació rere generació. Els castellers són una de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d’Europa, consistent en la construcció de torres humanes de fins a nou i deu pisos d’alçada. Sota el tradicional lema identi8

ficatiu “força, equilibri, valor i seny”, els castellers constitueixen una excel·lent targeta de presentació de Catalunya al món. Aquesta tradició té més de 200 anys d’antiguitat. Originària de l’àrea de Tarragona, més concretament a la ciutat de Valls, els Castellers han experimentat en els darrers anys una època de gran expansió. L’adopció d’aquesta manifestació festiva per part de diverses poblacions han fet que el seu àmbit territorial s’hagi ampliat a gairebé tot Catalunya i a altres zones de parla catalana, com les Illes Balears o la Catalunya Nord. Hi ha més de 8000 castellers, agrupats en les més de 60 colles o grups registrats, que setmanalment assagen les seves construccions per tal d’aixecar-les amb èxit en les actuacions.


La tradició dels castellers va néixer entre finals del segle XVIII i inicis del XIX a Valls, derivats de la dansa anomenada Ball de Valencians, que acabava justament amb l’enlairament d’una torre. Durant la segona meitat del XIX, van viure el que s’anomenà primera Época d’Or dels Castellers, que fou quan ja es van aconseguir les primeres construccions de nou pisos. Tot i la seva tradició, poc a poc i amb el temps, els castellers han anat experimentant canvis per tal d’adaptar-se als nous temps. Aquests canvis han estat tant tècnics com socials, com ara la incorporació de la dona a partir dels anys 80 com la millora de la seguretat de tots els seus participants. Fruit de diversos estudis i investigacions científiques, en els últims anys s’ha dissenyat un casc protector per als més petits, entre altres innovacions.

Segons el nombre de castellers per pis...

Normalment, els castells es formen amb dues, tres, quatre o cinc persones per pis. Quan un castell té una sola persona per pis se’n diu pilar. Els pilars s’alcen a l’inici i al final de l’actuació. Sabent això, podem dir que el nom del castell surt de la combinació d’aquests dos elements. Així, un castell de vuit pisos amb tres persones a cada pis seria un tres de vuit. A més, hi ha castells especials bé per Els castellers tractar-se d’estructures complexes, són una de les com ara els castells amb un pilar i mig o manifestacions per la tècnica amb què es fan, com ara els castells aixecats per sota. culturals més genuïnes Segons l'estructura i singulars de la base... d'Europa, i La pinya és la base dels castells, però constitueixen algunes construccions importants poruna excel·lent ten folre, una segona pinya més redutargeta de ïda a sobre d’aquesta primera. Alguns dels castells més alts fins i tot duen presentació de una tercera pinya, coneguda com les Catalunya a la resta manilles. del món. Contemplar una exhibició castellera i, especialment participar-hi, és una experiència apassionant que permet posar de manifest la lluita per l’autosuperació Segons l'alçada... individual i col·lectiva Els castells poden ser de 6, 7, 8, 9 i fins per assolir un objectiu a 10 pisos d’alçada. En tots els castells i augmenta la confianhi ha la pinya, formada a la base i que ça en un mateix i en aguanta el pes i l’estructura del castell; la resta de companys el tronc, el qual es composa per l’es- així com també la sotructura de castellers que hi pugen a lidaritat i la integrasobre i que pot ser de dos a cinc pisos; ció de gent de totes i el pom de dalt, configurat per tres pi- les edats, condicions i sos: els dosos, l’aixecador i l’enxaneta, i capacitats sota un mateix projecte. format pels més petits.

Actualment, el fet casteller ha aconseguit una gran acceptació i un alt valor simbòlic dins la societat catalana, així com un reconeixement internacional com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO

Font: www.cccc.cat


L’Arya Stark demanant almoina pels carrers de Girona, Braavos a la ficció.

La imponent catedral de Girona esdevé escenari protagonista de la sèrie.

es dels orígens del cinema, Catalunya sempre ha estat un indret on les càmeres han volgut treure profit del ric patrimoni paisatgístic i arquitectònic del que pot presumir. Després d’haver estat gravant en localitzacions del vell continent com Irlanda del Nord o Croàcia, i el Marroc a l’Àfrica, la productora de la sèrie fantàstica i medieval “Game of Thrones” va desembarcar al nostre territori al setembre de 2015 per donar vida a les històries dels Lannister, Stark i companyia. 10

Els carrers, les places i els racons del Barri Vell de la ciutat de Girona van servir d’escenari en la sisena temporada d’una sèrie que ha esdevingut un gran fenòmen televisiu sense precedents. Una de les localitzacions gironines més emblemàtiques amb gran pes dins el guió de la sisena temporada va ser la majestuosa catedral. La seva imponent escalinata fou testimoni de l’atac al temple Septum de Baelor de Desembarcament del Rei per part d’un exèrcit de soldats de la Casa Tyrell.

L’escena, d’uns quatre minuts de durada, es va gravar en dos dies i va mobilitzar més de 160 extres, a més d’implicar quatre dels protagonistes de la sèrie: l’anomenat Mata-reis Jaime Lannister (Nikolaj Coster-Waldau), el Pardal Suprem (Jonathan Pryce), la reina Margaery Tyrell (Natalie Dormer) i el rei Tommen Baratheon (Dean-Charles Chapman). La façana de la catedral va ser lleugerament retocada digitalment i s’hi van afegir blasons per cobrir algunes de les imatges del pòrtic.


L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner va ser l’encarregat de restaurar al modernisme el castell de Santa Florentina. Encara que Desembarcament del Rei no va ser l’únic escenari mític i fantàstic representat a la ciutat gironina. A més de la capital dels Set Regnes, espais icònics com la pujada de Sant Martí o els carrerons que envolten la catedral es maquillaven de la més gran i poderosa de les Ciutats Lliures: Braavos. On l’Arya (Maisie Williams), la filla més petita dels Stark, aprèn a combatre i és assetjada. D’altra banda, el monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu Arqueològic de Catalunya, amagava la biblioteca de la Ciutadella d’Antigua a la ficció. Allí és on en Sam Tarly (John Bradley-West), un altre dels protagonistes de la sèrie, arriba després d’un llarg pelegrinatge. Girona, tot i ser una ciutat molt visitada, ha vist incrementat el número de visitants després d’aquell gran rodatge, com el va tenir al seu moment la Costa Brava gràcies a la pel·lícula ˝Pandora i l’holandès errant˝ (1951).

Pujada de Sant Martí, Després del rodatge a Girona, l’equip on cau rodolant l’Arya. d’HBO es va desplaçar fins Canet de Mar, al Maresme barcelonés, on es va tancar al castell de Santa Florentina, per convertir el conjunt medieval en la fortalesa dels Tarly

Text i fotos de Jaume Palau vacaciones7reinos@gmail.com

Catalunya sempre ha estat un indret on les càmeres han volgut treure profit del ric patrimoni paisatgístic i arquitectònic

Diplomat en Turisme per la Universitat de Lleida i expert en rutes de cinema, Jaume Palau està recorrent món, des de l’any 2000, a la recerca d’escenaris de pel·lícules i de sèries de televisió. És autor del llibre “Licencia para viajar: guia definitiva de viajes por el mundo de 007’’ i ‘’De vacaciones por los siete reinos’’, una guia de viatge que ofereix un fascinant recorregut per aquells indrets per on han gravat les escenes de la sèrie de televisió del moment “Game of Thrones’’. És cofundador de l’associació cultural ‘’España de cine’’, la qual té com a objectiu promoure el turisme cinematogràfic i el seu patrimoni arreu del món. 11


On? Museu Nacional d’Art de Catalunya - Parc de Montjuïc (Barcelona) Fins quan? Fins al 21 de maig de 2018 Visites comentades (a partir del 3 de març)

Dissabtes: 11h (castellà), 12:30h (català) / Durada: 1h 30 min. Incloses a l’entrada Per saber-ne més... Publicació Williams Morris i companyia: el moviment Arts & Crafts a Gran Bretanya. Disponible a la botiga del Museu.

O

rganitzada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Fundación Juan March, aquesta exposició explora en profunditat les múltiples facetes del dissenyador, artesà, empresari, poeta, assagista i agitador social William Morris (1834-1896), així com de les principals figures del moviment britànic Arts and Crafts.

12

Aquest moviment compartia amb Morris la preocupació pels efectes negatius de la industrialització, tant sobre les condicions socials i laborals com sobre l’artesania tradicional britànica.

sobre el procés de treball, el disseny i la vida en general, no va trigar a traspassar les fronteres de Gran Bretanya, i es va estendre per la resta d’Europa, Estats Units i la resta del món.

William Morris (1834-1896) és una de les figures més rellevants de les arts, les lletres i la cultura britànica de finals del segle XIX. En vida, Morris va ser conegut sobretot com a escriptor, poeta, dissenyador i fundador de la companyia Morris, Marshall, Faulkner & Co. -a partir de 1875 anomenada Morris & Co.- dedicada a les arts decoratives i la decoració d’interiors. També és conegut per ser el fundador i líder indiscutible del moviment que avui en dia coneixem pel nom, simple i composat a la vegada, d’Arts and Crafts - les arts i oficis tradicionals-.

La mostra està organitzada en quatre seccions cronològiques i temàtiques i presenta 300 peces importants de mobiliari, tèxtils, papers pintats, joies, vidre, ceràmica, metal·listeria, enquadernacions, pintura, dibuix, gravat i fotografia.

La mostra està organitzada en quatre seccions cronològiques i temàtiques i presenta 300 peces importants.

El moviment Arts and Crafts va sorgir al voltant de 1880 i es va convertir en la corrent dominant en l’artesania i el disseny britànics fins aproximadament 1914; malgrat que la seva influència va persistir en algunes zones fins a ben entrat el segle xx. L’ideari del moviment, basat en les idees de William Morris

La gran majoria de les obres arriba d’institucions britàniques com el Victoria and Albert Museum, el Fitzwilliam Museum, la National Portrait Gallery, la Tate, la Whitworth Art Gallery, la William Morris Gallery o la William Morris Society, a més d’importants col·leccions particulars. Destaca un immens tapís realitzat per Morris & Co. a la dècada de 1890 que il· lustra la llegenda del Sant Grial, l’exquisit armari d’Ernest Gimson pintat per Alfred Powell amb imatges de la vida rural als Cotswolds, els magnífics panells brodats per Margaret Macdonald, o una gran finestra de Frank Lloyd Wright. Aquesta exposició s’inscriu en la línia de treball que porta a terme el Museu Nacional per presentar els grans moviments artístics europeus en diàleg amb la seva col·lecció, en aquest cas al modernisme


William Morris, Jeffrey & Co., Morris & Co. Paper pintat Pimpernel (Pimpinella). Detall, cap a 1876 Š Morris & Co.

Visites comentades gratuïtes incloses a l'entrada Tots els dissabtes a partir del 3 de març Organitzen

#WilliamMorris


el BERGUEDÀ

Montmajor Vida entre masies ns trobem entre natura verge, enmig d’una gran diversitat de paisatges i un patrimoni natural ric en contrastos. Respirem l’aire més pur de la comarca del Berguedà per descobrir un petit i bonic indret format per masies, envoltat per camps de conreu i on el seu territori és típicament rural. Entre els seus carrers, prats verds i naturals els quals prenen protagonisme enmig del poble i on la majoria de pagesos hi treballen. Al fons, a l’horitzó, la serralada del Cadí – Moixeró mostra la seva grandesa de punta a punta de camp. Ens trobem a Montmajor, un petit indret d’uns 500 habitants que viu enmig d’una paratge natural excepcional. Entre les seves masies, cases de pedra, tradició i cultura, la seva gent se sent orgullosa de la seva terra i de la gastronomia típica berguedana. Una gran part de la població viu 14

disseminada en aquestes masies, envoltades de conreus. L’economia del petit poble és totalment rural, principalment prové del cultiu del cereal i on la cria de bestiar boví i porcí també és molt important. Un exemple d’això és la gran qualitat en la producció dels embotits de Casa Fígols, una marca reconeguda arreu de Catalunya i que identifica a Montmajor, el poble on es va crear. Panoràmiques infinites s’extenen als peus del municipi de Montmajor.

Aquesta marca d’embotits artesans així com la majoria dels establiments locals del poble, munten la seva parada cada dimecres al mercat tradicional que se celebra al poble. En aquesta trobada, hi assisteixen tots els seus vilatants així com també de pobles veïns que hi passen a comprar els productes de proximitat i afavorir així a la producció i venda del petit comerciant. Aquest mercat es localitza a la Plaça del Mercat pròpiament dita i la qual forma un veritable centre neuràlgic d’un municipi de població dispersa que, com el seu nom indica, té en aquest indret el punt de trobada i reunió dels seus habitants. És aquesta proximitat la que fa de Montmajor un poble autèntic, de cultura tradicional i d’un tracte molt personal i propi. La terra berguedana et dóna la possibilitat d’endinsar-te en racons sorprenents de riquesa geològica. Tant és així que, des del poble de Montmajor, es poden observar grans panoràmiques d’un gran contrast en paisatges, els quals van des de les muntanyes, fins als camps de conreu.


La vila de Montmajor durant el mercat tradicional, punt de reunió de la majoria de veïns.

amb molsa, terra i branques, una decoració natural que recorda al bosc. Totes les peces que s’hi troben exposades han estat realitzades a mà amb fang cuit per Josefina Vilajosana, motiu pel qual es tracta de peces úniques. Peces que reprodueixen les seves formes, la seva textura i el seu color amb una finalitat total i absoluta. Es tracta doncs, d’una col·lecció formada per més de mig miler d’exemplars classificats per tipologia, ordenats per les prop de dues-centes espècies que s’hi troben exposades i amb un panell informatiu a cada vitrina. A més, a la sala principal del museu, s’hi projecta una audiovisual sobre la història de Montmajor i del seu mercat, fet que dóna la possibilitat de conèixer-los a fons i des dels seus inicis.

Algunes de les mostres que podreu trobar al Museu d’Art del Bolet de Montmajor.

L’equipament cultural que forma el museu, ocupa les dependències de l’antic Ajuntament del municipi, edifici de mitjans del segle XX i que forma un dels més identificatius del poble

Ajuntament de Montmajor Plaça del Mercat, 1 08612 Montmajor (BCN) Tel. 93 824 60 00 montmajor@diba.cat www.montmajor.cat

Museu d’Art del Bolet I si seguim parlant de particularitats i característiques pròpies d’un poble com Montmajor, hem d’identificar un dels llocs més coneguts de la zona i dels seus voltants. A la plaça del Mercat, hi trobem el Museu d’Art del Bolet de Montmajor, un veritable lloc de cultura que fa al·lusió a una de les tradicions més llargues i arrelades a la comarca del Berguedà, els bolets. De tots és ben coneguda la tradició que hi ha pels bolets arreu de Catalunya, ja que són ingredients imprescindibles en la preparació de molts dels plats de cuina tradicional. Els bolets són productes molt apreciats, que gastronòmicament resulten molt versàtils i nutricionalment són molt lleugers. Així doncs, El Museu d’Art del Bolet de Montmajor és un equipament cultural amb un caràcter eminentment didàctic, que té la voluntat de donar a conèixer el món dels bolets i les seves particularitats al visitant, tant si aquest és un expert en el sector com si es tracta d’un neòfit. Les representacions ceràmiques de bolets es troben dins de vitrines i estan ambientades

Per tot això i molt més, us animem a descobrir Montmajor i tots els seus encants, envoltats per una natura excepcional i per un conjunt patrimonial de la terra de gran valor Museu d’Art del Bolet de Montmajor. Per a la inauguració del Museu, es va fer un gegantó anomenat “Tocat del bolet”, realitzat per l’escultora de ca l’Escuder del Pujol de Planés.

15 15


ns quants anys d’història, una família i un embotit autèntic, amb el sabor i l’aroma de sempre. Una empresa compromesa amb el territori, la qualitat i la tradició. Una empresa referent en la gastronomia catalana i que destaca pel seu prestigi, pels seus mètodes tradicionals i pels seus excel·lents productes. Coneixem de primera mà a Casa Fígols, artesans de l’embotit. Casa Fígols és una empresa d’embotits ubicada al petit poble de Montmajor, al Berguedà (Barcelona). Amb una història que es remunta al 1959, la seva fidelitat al mètode artesanal i a les matèries primeres de qualitat que proveeix el territori, permeten a Casa Fígols fer bandera d’una filosofia d’empresa que la diferencia de la competència. Amb una selecció de carns sempre provinent de femelles de porc pel sabor que les distingeix, l’empresa es compromet amb els productes del territori, així com a donar valor a la proximitat, treballant des del petit poble de Montmajor, utilitzant matèries primeres i donant vida 16

als productors de l’entorn i feina als seus veïns. Gràcies a la seva cinquantena de productes, entre curats, cuits, llescats, elaborats i plats preparats, així com l’excel·lent qualitat de tots ells, fa que el prestigi de la marca es consolidi cada vegada més i que es reconegui en l’alta gastronomia, adreçada al públic més gourmet. A més, el fet que s’incorporin al producte el mínim de greixos possible permet a Casa Fígols vincular el seu embotit a una dieta saludable. Casa Fígols es compromet de forma cuidadosa amb cadascun dels detalls de producció per tal de mantenir la seva qualitat en els productes i donarlos-hi el seu valor i categoria pertinents dins la gastronomia autòctona.

La seva qualitat en l’elaboració i procès de producció dels seus embotits fa que el nom de Casa Fígols sigui reconegut com a referent en l’alta gastronomia gourmet


La majoria d’establiments als quals s’adreça l’empresa són les xarcuteries gourmet, les parades de mercats, els establiments de barri o les petites cadenes de supermercats. Casa Fígols busca aquelles botigues que donin prestigi a la marca i que s’adaptin a l’irrenunciable mètode tradicional de treballar. Aquelles fires, mercats d’artesania o llocs de punts turístics, també són benvinguts per a la distribució i venta dels embotits de Casa Fígols. Actualment, l’empresa té presència per tot Catalunya, algunes regions de l’Estat i es comença a fer alguna venda d’exportació. Al llarg de tots els anys de funcionament, l’empresa no ha pretès mai grans creixements, ja que primer i per sobre de tot, es vol mantenir la qualitat i artesania dels seus productes, que és el seu valor més preuat. Casa Fígols ofereix els seus productes a tothom, ja que es troba en un procés d’eliminació de tots els al·lèrgens per a les persones amb intolerància o al·lèrgies alimentàries.

L’any 2017 es va obtenir el certificat oficial de FACE (Federación de Asociaciones de Celíacos de España), verificant amb tots els controls de fabricació que tots els productes elaborats per la marca no contenen gluten. Aquest any, Casa Fígols assistirà per 4a vegada a la Fira Alimentària de Barcelona, del 16 al 19 d’abril, localitzada al recinte firal Gran Via 2. L’empresa es trobarà al pavelló 5 per mostrar els seus productes i presentant-ne algun de nou.

Història de Casa Fígols és una empresa familiar de tercera generació emplaçada en el mateix indret on va nèixer el 1959, al petit poble de Montmajor. Amb el temps, l’empresa s’amplia i es consolida la comercialització a la botiga de Montmajor i es comença a tenir presència en petits establiments de la comarca. La tercera generació de Casa Fígols és l’artifex d’un creixement d’establiments propis que dóna una forta empenta a la visibilitat de la marca. Estand de Casa Fígols a la Fira Alimentària de Barcelona

Compromesa amb el territori, Casa Fígols ha mantingut l’aposta de treballar des del petit poble de Montmajor, donar vida als productors de l’entorn i feina als seus veïns. L’any 2011, coincidint de ple amb l’aposta de l’empresa per la modernització de la imatge de la marca, sinstal·la al mercat de La Boqueria de Barcelona. Paral·lelament, la firma berguedana ha invertit esforços a potenciar la seva xarxa comercial i ha aconseguit expandir el seus productes entre més de 300 establiments de Catalunya i l’Estat, sobretot a través de carnisseries i cansaladeries, però també de restaurants i botigues de productes gourmet. Des de la primera botiga multiproducte de Montmajor, la trajectòria de Casa Fígols ha anat demostrant la seva qualitat en l’elaboració i procés de producció dels seus embotits i el seu bon nom ja s’ha consdolidat arreu

www.casafigols.com


a d i l l o c A QUINZE VINt-I-dos a QUINZE VINt-I-dos Acollid

L’any 1522 Manresa va acollir Ignasi de Loiola i, durant la seva estada a la ciutat, es va produir la seva profunda transformació espiritual. El Convent Predicadors ser un els espais més freqüentats per la Sant Ignasi. Avui, L’any 1522 Manresa va acollir Ignasi dedels Loiola i, durant va la seva estada a la ciutat, es va produir seva profunda la galeria del claustre delElconvernt Manresa 1522. transformació espiritual. Conventacull dels l’Espai Predicadors va ser un els espais més freqüentats per Sant Ignasi. Avui, la galeria del claustre del convernt acull l’Espai Manresa 1522. Emmarcat dins del projecte Manresa 2022, un aposta estratègica de la ciutat amb l’objectiu de celebrar els 500 anys de l’arribada de SantManresa Ignasi, l’Espai 1522 esdevé un centrede d’interpretació la Manresa ignasiana i del Emmarcat dins del projecte 2022, un aposta estratègica la ciutat amb de l’objectiu de celebrar els 500 patrimoni perdut, de queSant vol donar conèixer, al esdevé centre de ciutat, la importància i la universalitat del anys de l’arribada Ignasi,al’Espai 1522 un la centre d’interpretació dehistòrica la Manresa ignasiana i del personatge i l’empremta en la seva biografia. patrimoni perdut, que volmanresana donar a conèixer, al centre de la ciutat, la importància històrica i la universalitat del personatge i l’empremta manresana en la seva biografia. El Quinze Vint-i-dos neix amb la voluntat d’oferir una lectura renovada dels conceptes Acollida i Transformació, travésVint-i-dos de la música i les arts escèniques. La primera part renovada del cicle es titula AcollidaAcollida i consisteix a acollir forEla Quinze neix amb la voluntat d’oferir una lectura dels conceptes i Transformació, musicals joves, diferents estils La i amb vinculació a Manresa, que estan començant el seu camí, forperò amacions través de la música i lesde arts escèniques. primera part del cicle es titula Acollida i consisteix a acollir que tenen entre mans musical de futur. macions musicals joves,un deprojecte diferents estils iamb ambvocació vinculació a Manresa, que estan començant el seu camí, però que tenen entre mans un projecte musical amb vocació de futur.

17 MARÇ – 20:00H 17 MARÇ –MAtIssE 20:00H clàssica QUARtEt clàssica QUARtEt Quartet de MAtIssE corda que neix el curs 2016-17 a l'Escola Quartet dede corda que neix el curs 2016-17 a l'Escola Superior Música de Catalunya (ESMUC), amb Superior de Música de Catalunya (ESMUC), amb i quatre estudiants Manresa, Súria, Rajadell quatre estudiants de Manresa, i Barcelona. Han rebut mestratgeSúria, dels Rajadell professors Barcelona. HanTomàs rebut (Quartet mestratge dels professors Arnau i Abel Casals). Han estat Arnau i Abel aTomàs Casals). Han estat guardonats nivell (Quartet cambrístic i individual (Conguardonats nivell cambrístic i individual curs Higini aAnglès, Concurs de Cambra (ConJoves curs Higini Anglès, Concurs de són Cambra Joves Ciutat de Girona...). Actualment, membres de Ciutat de Girona...). són(JONC, membres de diverses orquestresActualment, d’àmbit català JOSB, diverses orquestres d’àmbit català JONC Alevins). El seu repertori va(JONC, des delJOSB, classiJONC seu a repertori va des del francès. classicisme Alevins). alemanyElfins l’impressionisme cisme alemany fins a l’impressionisme francès.

24 MARÇ – 20:00H 24 MARÇ rock – 20:00H IL·LÚRIA melòdic IL·LÚRIA rock melòdic Formació que neix el 2014 amb cinc joves de CamFormació que neix el 2014 amb cinc jovesmusical de Cambrils, Collbató i Manresa. De l’educació de brils, Collbató i Manresa.a De l’educació de quatre dels integrants l’Escolania demusical Montserra quatre dels integrants a l’Escolania de en Montserra n’han volgut esprémer l’ús del cant coral diferents n’han volgut esprémer l’ús del cant coral en gèneres, amb peces com ‘Benvinguts’ o diferents ‘La cruelgèneres, amb peces com ‘Benvinguts’ ‘La crueltat de l’oblit’, reconeguda com a millorocomposició tat de 34ens l’oblit’, reconeguda com a millor dels Premis Lacetània de la composició Cata-lunya dels 34ensAmb Premis Lacetània la Cata-lunya Central. un estil de rockde melò dic i madur, Central. estilpropis, de rock melò madur, comptenAmb amb un temes que van dic desi de balacompten amb temes propis, queaire vanrock desalternatiu. de balades melòdiques fins al més pur des melòdiques fins al més pur aire rock alternatiu. Preu concerts Quinze Vint-i-dos: 6€ (inclou tast de productes del Pelegrí) Preu concerts Quinze Vint-i-dos: 6€ (inclou tast de productes del Pelegrí)

Espai Manresa 1522. Espai Manresa 1522. La ciutat d’Ignasi La C. ciutat Mestre d’Ignasi Blanch, 4

Horaris C. Mestre Blanch, 4 Dissabte: de 10-14 i 17 a 19h Horaris Diumenge dea10 a 14h Dissabte: dei festius: 10-14 i 17 19h Diumenge i festius: de 10 a 14h


EL RACÓ DEL SOMMELIER

ELS ORÍGENS DEL SOMMELIER Els durs inicis de l’ofici No és un del oficis més antics del món, però sí que podem assegurar-ne l’existència des de temps immemorials. Ja en temps dels romans es parla del dispensador de begudes, cambrer especialitzat en el servei de begudes que, com en l’actualitat, era qui feia el primer tast del vi, on, a més de certificar-ne la qualitat, l’amo i senyor tenia la seguretat que el vi no estava enverinat. Era un ofici dur i amb un alt índex de mortalitat.

Origen del nom El nom “sommelier” ve del francès antic i fa referència al monjo del monestir que s’ocupa del pa, el vi i la vaixella. En temps de Lluís IV, el sommelier es feia responsable, a més, de l’equipatge. Poc temps després, per sort, va passar a ser el sommelier de boca, on ja s’es20

pecialitza i s’ocupa de la selecció i la compra del vi per al seu senyor.

El sommelier actual Sortosament l’ofici ha millorat, i fins i tot sobredimensionat en les seves funcions. El sommelier d’avui, a més de la responsabilitat de la selecció, compra, conservació, recomanació i servei del vi, també és el responsable d’altres begudes i aliments com l’aigua, les sals, l’oli, el vinagre, els formatges, els destil·lats, els productes gurmet..., i, sobretot, és un gran coneixedor dels principis fonamentals de la cuina del seu establiment, i això farà que sigui una peça indispensable de nexe entre el client, la cuina i el celler. Tot plegat, per tal d’efectuar les millors recomanacions de maridatge i, el més important, aportar plaer i felicitat al client

El sommelier d’avui, a més de la responsabilitat de la selecció, compra, conservació, recomanació i servei del vi, també és el responsable d’altres begudes i aliments com l’aigua, les sals, l’oli, el vinagre, els formatges, els destil·lats, els productes gurmet..., i, sobretot, és un gran coneixedor dels principis fonamentals de la cuina del seu establiment.


Eclosió

Tel. 938 988 132 alsina@alsinasarda.com

Boires

Vestigis

Finca Olèrdola

Pinoir

Alsina & Sardà El Pla del Penedès (Barcelona) Barri Les Tarumbes s/n www.alsinasarda.com 21


l’ ANOIA

22


Agulla grossa i el grony de Miralles

El Puig Aguilera

El panorĂ mic Puig Casteller

23


L

a plaça Gran de Calaf era el centre neuràlgic del comerç de la vila i del territori, gràcies a la celebració del seu famós mercat que s’hi realitzava des de l’any 1226. Aquest fet va suposar l’obertura de més de 40 comerços al voltant de tot el centre històric però als anys 50, el mercat es va traslladar a una altra ubicació de la població i això va provocar que, a poc a poc, les botigues anessin tancant les seves portes o traslladant-se. El projecte de recuperació de les botigues retorna la vitalitat a aquesta plaça porxada en forma de museu, representant les botigues originals tal com eren als inicis del segle XX.

Des de l’Oficina de Turisme de Calaf s’ofereix visites guiades a quatre de les primeres botigues obertes: una bodega, una impremta, una escola de repàs i una merceria

24

La Bodega Ambientada en els anys 40, trobem el que podria haver estat una bodega que també hauria fet la funció de taverna freqüentada pels miners de Calaf i un lloc de trobada dels vilatans. En aquest bodega podreu conèixer els diferents vins i la seva procedència, el tabac i els diferents licors que en aquella època es consumien.

La Impremta Juan Oller

Al local on està situada la “Imprenta Juan Oller” s’hi pot trobar un museu complet sobre la impremta. En aquesta impremta podreu veure la maquinària original, amb més de 100 anys d’història, en ple funcionament i així conèixer com s’elaboraven els cartells, diaris i altres materials de l’època veient tot el procés: des del disseny, la confecció, la impressió fins a l’enquadernació.

El projecte de recuperació de les botigues retorna la vitalitat a la plaça Gran de Calaf i la converteix en un museu, representant les botigues originals tal com eren als inicis del segle XX

L’escola de nens La Guerra Civil i el franquisme, van expulsar els mestres republicans dels pobles i ciutats i els van substituir per mestres en sintonia amb el nou règim. A Calaf hi van destinar Don Emilio Echaurren, que va exercir de mestre a les escoles Nacionals de la vila i que a més, va obrir aquesta aula de reforç als baixos de casa seva.


En aquesta escola podreu veure diferents materials que es feien servir a les escoles dels anys 40 a través de quaderns recuperats dels alumnes i altres elements presents a l’aula.

La Merceria i Perfumeria Cal Garriga A principis del segle XX, la “Merceria Perfumeria Cal Garriga” va obrir les seves portes i les va tancar definitivament l’any 1957. S’hi podia trobar roba però també joguines, material escolar, regals de comunió, perfums i complements. En aquesta merceria també reviureu com es feien les fórmules dels perfums als inicis del segle XX i quin tipus d’articles s’hi podien trobar a partir dels més de

2.000 articles originals anteriors als anys 60 que s’hi exposen. Amb aquesta visita guiada també es pot gaudir del centre històric de la vila, conèixer les muralles i els portals, les esglésies i la plaça porxada (declarada Bé d’Interès Nacional). Està previst que al mes de maig s’obrin tres botigues més que hi ha dins del projecte que originàriament també es trobaven a la plaça: la pastisseria Cal Mestres, el colmado Cal Sala i l’ultramarinos Cal Feu

En aquest conjunt de botigues, tindràs l’oportunitat de reviure la història de Calaf, així com conèixer diferents materials i espais originals i productes de l’època

HORARIS VISITES GUIADES

La Merceria, amb més de 2.000 articles originals

L’escola de nens, amb diferents materials de classe

Tots els dissabtes a les 10 h i a les 12 h i el primer i el tercer diumenge de mes a les 11 h . Punt de sortida a l’Oficina de Turisme Per altres dates, horaris o més informació: 93.868.08.33 o calaf. turisme@calaf.cat

PREU Preu 5€ (Per a grups de més de 10 persones – 4.25€ ) • En les visites familiars, els infants menors de 10 anys, gratuït

BONIFICACIONS DEL 50% PER: • Estudiants fins a 13 anys • Persones amb carnet jove o carnet d’estudiant • Persones jubilades • Persones amb discapacitat que ho acreditin • Aturats

La bodega, amb exemplars de tabac i licors històrics

www.turismecalaf.cat

Ajuntament de Calaf

La Impremta Juan Oller, amb la maquinària original

Plaça Gran, 2 • 08280 CALAF Tel. 938 698 512 www.turismecalaf.cat 25


OSONA

l municipi de Vilanova de Sau, de 58,3 km2, forma part de la província de Barcelona. Es troba situat l’est de la comarca d’Osona, dins la regió o subcomarca de les Guilleries, a 588 m sobre el nivell del mar. El seu centre és el poble de Vilanova de Sau. Està a 15 km de distància de la ciutat de Vic i a 80 de Barcelona. Del poble de Vilanova de Sau en depenen algunes masies i altres nuclis del municipi com són: Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i el poble de Sant Romà de Sau. Aquest últim situat dins la vall de Sau, ara inundat per les aigües del pantà. El terme s’estén des de la cinglera dels Munts i del puig del Far, a l’oest, fins a la serra de Faig Verd, a l’est. Al nord, limita amb la cinglera de Tavertet, la qual domina tota la vall de Sau, amb espadats de més de 200 m d’altitud. A l’est, tancant la vall, s’hi troben els pendents de les Guilleries, massís que va des del sector muntanyós de Montdois fins a la vall baixa de la riera Major, afluent del Ter. Per la seva situació, relleu, varietat climàtica i riquesa en aigua, el terme presenta una unitat paisatgística i geològica de primer ordre. A més, la seva riquesa faunística i botànica han fet d’aquest bell municipi un recurs apreciat i valorat que ha portat a declarar-lo Espai Natural dins la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, amb la denominació d’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. 26 26

La seva història

El Pantà de Sau

L’origen de Vilanova de Sau s’ha de buscar a principis del segle XI amb la fundació de l’església de Santa Maria (1025), però, amb tota seguretat, aquesta zona ja estava habitada des de molt abans, igual que altres llocs de la vall, tal i com ho testimonien importants jaciments del paleolític i del neolític (15000-1000 aC), passant per assentaments ibèrics i romans. A més, el llegat històric de Vilanova de Sau també ens acosta a la història de Catalunya, amb restes arqueològiques com la creació dels primers alous senyorials catalans amb mostres notables d’art civil i militar com la domus del Pi (segles IX-X) o el castell de Cornil (segles XI-XII), sense oblidar les magnifiques mostres d’art romànic a les esglésies de Santa Maria de Vallclara, Sant Andreu de Bancells, Santa Maria de Vilanova i la submergida Sant Romà de Sau i el pont de Malafogassa.

La hidrografia del municipi gira entorn del riu Ter. El seu pas per la vall de Sau va facilitar la construcció d’un embassament. L’embassament o pantà de Sau es va inaugurar l’any 1963, fa 18 km de llarg i, en alguns punts, 3 km d’ample, té una capacitat de 165 hm3 d’aigua. La construcció d’aquest embassament va comportar, com ja hem comentat, el negament de l’antic nucli de Sant Romà de Sau. Al finalitzar la construcció de la presa de Sau, l’any 1962, les cases del poble de Sant Romà de Sau amb la seva església romànica del segle XI, algunes masies properes i la majoria de terres, es van expropiar i van obligar els seus habitants a marxar cap a altres zones del municipi o rodalies. Cal dir que es va crear un nou poble de Sant Romà de Sau en un turó pròxim a l’antiga vall.


Església de Santa Maria

El poble de Sant Romà de Sau va quedar inundat, per les aigües del riu Ter. Des de llavors l’embassament ha vist augmentat i disminuit la seva capacitat d’aigua en moments puntuals, més o menys allunyats en el temps. L’antic poble de Sant Romà de Sau apareix de nou d’entre les aigües, sobretot en aquells anys marcats per la manca de precipitacions, convertint el campanar de la seva església en l’indicador popular de l’estat de les reserves hídriques del país. En aquestes ocasions és quan l’antic poble de Sant Romà de Sau rep més visites.

Fires i festes Una manifestació cultural més actual i que enllaça amb les tradicions més arrelades és ˝la Fira d’herbes remeieres i productes artesans˝, que es fa anualment cada primer diumenge de juny dins del nucli urbà de Vilanova de Sau. Els visitants s´hi poden passejar entre parades d’herbes i productes artesans, demostracions d’oficis antics i també poden participar en diverses activitats paral·leles. Aquesta Fira ja té més de vint anys d’existència, està plenament consolidada i és una referència en el sector.

Avui En l’actualitat, Vilanova de Sau ha adaptat eficientment la seva economia tradicional basada en la ramaderia, l’agricultura i l’explotació forestal, amb una oferta turística de qualitat, amb allotjaments de totes les categories i un nombre important d’establiments de restauració. També ofereix la possibilitat de practicar activitats a la natura, d’oci i esportives, que van des del senderisme als esports aquàtics, on té un paper important el pantà de Sau, actualment del tot integrat en l’entorn natural i social que l’envolta, ja que a més de ser una important font d’aigua i energia, des dels seus inicis es va encarar cap a l’explotació turística. Al pantà s’hi poden practicar diferents activitats aquàtiques com l’esquí nautic o el caiac, entre altres. Aquesta característica ha donat a la zona un al·licient més, tot dinamitzant econòmicament el territori

Ajuntament de Vilanova de Sau Passeig Jacint Verdaguer, 7 08519 VILANOVA DE SAU (BCN) Tel. 93 884 70 06 vilanovas@diba.cat

.vila w w w

no v

au. ades

cat

27


SANT ROMÀ DE SAU i la constucció de la presa per Meritxell Font Font

L

a construcció del Pantà de Sau, en molts aspectes, va significar un canvi en les vides de molta gent, sobretot en la dels habitants del poble de Sant Romà de Sau. La zona on es va ubicar la Presa de Sau, complia uns requisits que no van passar desapercebuts per part dels responsables de la redacció del projecte i posteriors enginyers de l’obra. La geografia, la geologia, la hidrografia, el clima i el medi natural, convertien la vall de Sau en l’elecció preferent de cara a la construcció d’una obra hidràulica com aquella. La zona de construcció, ocupava els primers 18 km del tram del riu Ter. Aquesta regió semblava ser la més apropiada per portar a cap una obra d’aquestes dimensions: un riu estret amb marges de roca (òptima per la fabricació d’un ciment prou resistent), terreny fèrtil i profund (de gran qualitat), amb abundants precipitacions i clima humit. La construcció de la presa, en aquesta zona, proporcionaria un rec total de 16.000 ha., tenint assegurat el rec a tota la regió que, fins llavors, obtenia l’aigua de petites sèquies. A més, el pantà actuaria com a regulador del riu, evitant, així, les inundacions de Girona i proporcionant a les indústries un cabdal regular, al llarg de l’any, per produir energia. Finalment, la realització de l’obra també milloraria les vies de comunicació de la zona amb els grans centres de consum. Més tard, amb la redacció d’un nou projecte, la presa va doblar la seva capacitat, fent possible el seu darrer objectiu, subministrar aigua a la creixent població de Barcelona. El projecte d’obra, que datava de la segona República (1931), no va poder començar a fer-se realitat fins a principis dels anys 40 (1942). A partir d’aquí, van seguir, quasi ininterrompudament, vint anys de construcció,fins el 1962. En paral·lel es començaren a expropiar les finques (cases i terres) de les famílies que vivien al poble de Sant Romà de Sau i rodalies. Espai que, en un futur, ocuparia l’anomenat embassament de Sau.

28

28

Els habitants del poble de sant Romà de Sau vivien, bàsicament, de l’agricultura (blat de moro, ordi, vinya, etc.), la ramaderia (ovelles, cabres i vaques) i l’explotació forestal (llenya i carbó vegetal) i, tot i que, la majoria dels seus, aproximadament, tres-cents habitants, eren partidaris de l’obra i a favor de l’avanç tecnològic, a la llarga, van haver d’instal·lar-se o bé en una altra zona dins el municipi o marxar a fora, davant la impossibilitat d’establir-se en les proximitats de la zona per la manca de prou terres de conreu per tothom. Com a compensació a les terres que deixaven, es va oferir als veïns del poble la possibilitat d’acceptar o bé, una quantitat de diners equivalents a la valoració dels seus béns (terres i casa) o, terres de cultiu disponibles en una altra regió. La majoria de gent va escollir els diners i va optar per instal·lar-se en pobles veïns o bé es va construir una casa nova pels voltants. Amb tot, aquest procés d’expropiació, a la pràctica, es va allargar molt en el temps, en la majoria dels casos anys, degut principalment al poc valor que l’Estat donava a les finques, impossibilitant així un acord a priori, que finalment, però, es va assolir. Una vegada expropiat tot el poble, aquest va entrar a subhasta pública amb la finalitat que el seu comprador o compradors, poguessin disposar de tot el material aprofitable com podien ser: teules, fustes, bigues, portes, pedres, etc. Material útil per construir altres habitatges o similars. Val a dir que, es va crear un nou poble de Sant Romà de Sau en un turó pròxim a l’antiga vall, encara avui existent, però molt abandonat. En aquest nou poble s’hi van instal·lar algunes famílies expropiades, però bàsicament, es va construir per donar un sostre a tots els treballadors de la presa i les seves famílies.

El nou Sant Romà de Sau el formaven una colònia de cases pels treballadors, les cases dels enginyers de l’obra, una nova església amb cementiri, l’escola i una caserna de la Guàrdia Civil. Amb tot, la construcció de la presa també significà l’arribada de molts nous pobladors, els treballadors de la presa, procedents d’arreu, però sobretot del sud d’Espanya, atrets per la necessitat de mà d’obra que una construcció com aquella requeria. La població de Sant Romà de Sau es va triplicar, i la revifada econòmica que això suposà per la població autòctona va ser molt significativa. Amb la construcció de la presa, i davant la necessitat de fer-hi arribar tot el material necessari, per una obra de tal magnitud, s’obriren noves vies de comunicació (una carretera prou ample per fer-hi circular els camions de material) que van permetre a la zona, escurçar les distàncies vers altres nuclis de població més grans, tot millorant així, la qualitat de vida dels seus pobladors. Possibilitant també, l’abandonament, fins un cert punt, dels sistemes econòmics tradicionals adoptats a la zona fins llavors (agricultura, ramaderia i activitats forestals) per obrir-se a altres de nous com el sector dels serveis i el turisme. Un exemple d’aquest nova realitat fou “La Cantina”nom pel qual es coneixia popularment, la botiga o casa de queviures, on els treballadors de la colònia compraven tot el que poguessin necessitar pel seu dia a dia. Des del pa fins les espardenyes. Aquest establiment estava situat no molt lluny de l’emplaçament del nou poble de Sant Romà de Sau i estava regentat per una de les poques famílies que encara viu avui a la zona. Finalment, un cop acabada la presa, el dimarts 13 d’agost de 1963 el pantà s’omplí. I no s’omplí en dos mesos de manera progressiva, tal com deien les previsions, sinó que, a causa de fortes turmentes, en pocs dies n’hi hagué prou. Tot quedà cobert deixant visible, únicament, el campanar de l’església de Sant Romà. No es va poder evitar el negament del final del camí de carro que arribava fins el poble, tot travessant el riu mitjançant un pont romànic de tres arcs, que també va acabar sota les aigües.


El mateix destí era el que l’esperava a l’anomenat Molí de Sau, casa de comerç pels veïns i, aprofitant el cabdal del riu Ter, antic aprofitament hidràulic. En els darrers anys únicament s’havia utilitzat per molinar l’escassa collita de cereals de la contrada. L’embassament de Sau, amb una capacitat de 165 hm3, va cobrir 449 hectàrees de terra: 66 ha. de terreny de domini públic, 253 ha. de bosc i 135 ha. de terres de cultiu. Setze anys després, Sant Romà de Sau va emergir per primera vegada de sota les aigües del pantà. L’any 1979 una important sequera va fer disminuir el nivell de l’aigua de l’embassament, a unes cotes molt inferiors, fet que va fer possible veure de nou l’església i les cases de l’antic poble. En aquella ocasió, la gent que hi havia viscut va organitzar una trobada de germanor plena de sentiments nostàlgics. Aquesta va ser la primera però no la última vegada que baixaria el nivell de l’aigua del pantà. De llavors ençà, l’embassament a vist augmentar i disminuir la seva capacitat d’aigua en moments puntuals, més o menys allunyats en el temps, sobretot en anys marcats per la manca de precipitacions. Actualment el pantà de Sau està del tot integrat en l’entorn natural i social que l’envolta, ja que a més de ser una important font d’aigua i energia, des dels seus inicis es va encarar cap a l’explotació turística. A el pantà s’hi poden practicar diferents activitats aquàtiques: caiac, vela, rem, esquí, etc. Aquesta característica ha donat a la zona un al·licient més, tot dinamitzant econòmicament el territori

El campanar de l’església de Sant Romà de Sau és l’indicador popular de l’estat de les reserves hídriques de Catalunya.

Bibliografia: Fonts utilitzades: documents administratius obtinguts per mediació de l’Ajuntament de Vilanova de Sau, articles periodístics i d’opinió obtinguts de l’arxiu particular La Riba, mapes diversos de la zona, entrevistes a personatges directament relacionats amb el municipi i amb la construcció de la presa i també, part de la memòria del projecte del pantà (1948-1963). 29


el SEGRIÀ

2

RUTA 1.- Portal de Sant Martí

4.- Pla dels Gramàtics

Era una de les set portes d’entrada a la ciutat medieval que tenia adossada la façana lateral de l’església que porta el seu nom.

A partir del segle XIV el Pla esdevé una espècie de “campus”, segons els termes actuals. Aquest espai aplegava els diferents edificis que conformaven les escoles de l’Estudi General, edificis que originalment havien sigut magatzems. Aquesta situació més o menys regularitzada (les escoles sempre van ser provisionals) es mantindrà fins al 1707, any en el qual l’Estudi serà foragitat de la ciutat i tota la zona militaritzada.

2.- Església romànica de Sant Martí

Foto de João Carvalho

És un dels edificis romànics més emblemàtics de la ciutat i va ser bastit al segle XIII. El 1300 va esdevenir capella de l’Estudi General, on es van celebrar els més importants actes acadèmics. El 1648 es va reconvertir en caserna militar, arran de la guerra dels Segadors i al segle XIX es va utilitzar com a presó municipal. El 1893, el bisbe Messeguer i Costa va manar restaurar-la, i tres anys després va ser oberta al culte novament.

3.- La Panera L’almodí vell, conegut popularment amb el nom de la Panera, és una construcció d’estil romanicogòtic bastida entre els segles XIV i XV. A la façana que dona al carrer de la Panera encara es pot apreciar un portal dovellat en posició elevada per tal de facilitar la càrrega i descàrrega del gra. Actualment acull el Centre d’Art la Panera.

3 Foto de Jordi V. Pou

30

pels carrers de la ciutat medieval

5

tat alta amb el pla, un recés de pau entre els pobles que van conviure sota uns mateixos murs: cristians, sarraïns i jueus.

7.- Església de Sant Llorenç Església d’origen romànic amb ampliacions gòtiques, esdevé el segon temple en importància després de la Seu Vella. Té tres naus de la mateixa alçària, amb tres absis.

8.- La Palma A l’extrem del carrer, és a dir, al lloc de l’actual plaça de l’Almodí, hi havia l’assoc o mercat principal dels sarraïns, que després de la conquesta van romandre a la ciutat.

9.- Almodí vell

Fo t o

MG

Z

5.- Carrer Cavallers Al segle XIII el carrer de Cavallers, des del carrer Major fins a la plaça de la Cadena, era el “vico apelatur” Romeo. En quedar fixades les parròquies de Lleida el 1168, el aquest sector va quedar com a límit de les parròquies de Sant Llorenç i Sant Andreu.

6.- Plaça de l’Ereta El pas dels segles va deixar la seva petjada a la popular placeta, situada en una cruïlla de carrers que comunicaven la ciu-

En els capbreus del 1350/1382, s’esmenta l’edifici de la Bladeria en referència al nou almodí que aleshores havia estat traslladat a aquest sector. Un espai associat precisament al món del mercat tal com hem vist amb el nom de la plaça de l’Assoc.

10.- Antic Hospital de Santa Maria Construcció gòtica civil dels segles XV-XVI, d’estructura senzilla però d’equilibrades proporcions. L’antic Hospital de Santa Maria va ser projectat per reunir-ne un de sol, els set petits hospitals que hi havia a la ciutat a fi de poder-hi acollir els pobres, malalts i pelegrins que acudien a Lleida, i va esdevenir una realitat gràcies als esforços i liberalitat del Capítol de la Catedral i la Paeria de Lleida.


Una experiència gratificant per

11 F o to d e

M P MR

ae

ya

e

rt

a totes aquelles persones amants de la història i

11.- Capella del Peu del Romeu

l’art medieval

Capella dedicada a Sant Jaume, va ser alçada al segle XV aprofitant que estava sobre l’antiga via romana, via de pelegrinació de la ruta compostel·lana. És un dels punts de parada de la romeria dels Fanalets que se celebra a la ciutat el vespre de la festivitat de Sant Jaume.

7

12.- Palau de la Paeria

Fo

o

M

t

El Palau de la Paeria és el nom amb què es denomina l’Ajuntament de Lleida. Construït al segle XIII com a residència de la família Sanaüja, l’any 1383 va ser cedit a la ciutat com a seu del govern municipal. El terme “paer” (del llatí “paciari”, home de pau) prové del privilegi atorgat el 1264 pel rei Jaume I

GZ

Font: www.turismedelleida.cat

N-240, km 102,5 25198 LLEIDA

reserves@fincaprats.com | www.fincaprats.com

902 445 666 | 973 25 48 14

31


Mostra Gastronòmica de la Truita de Riu - 21 i 22 d'abril

igua, fil i préssecs tres elements que han estat el punt àlgid del patrimoni d’Alfarràs, que han permès que la població s'hi identifiqui totalment. Alfarràs situat entre la riba de la Noguera Ribagorçana i els turons del Sas i la Serra Llarga amb dues carreteres que trenquen la ciutat; la de Binèfar a Balaguer i la de Lleida a la Val d’Aran, han convertit el poble en un lloc de pas per a molta gent. L’aigua és un bé fonamental a la vida d’Alfarràs. En aquesta població hi regeix el canal de Pinyana, provinent

del pantà de Santa Anna, que permet regar tota l’horta del poble. A més aquest canal està replet de truites de riu i gràcies a aquest tipus de peix, el municipi organitza a l’abril, un concurs de pesca de truita i una mostra gastronòmica pels diferents establiments de la població, on l’aliment principal és la truita de riu. A més, l’aigua beneficia al sector agrícola, en concret, a la producció de préssec.

Rutes turístiques per descobrir Alfarràs i els seus voltants.

Celebració i degustacions durant la Mostra Gastronòmica de la truita de riu d'Alfarràs.

32

Aquesta fruita té una gran importància per al poble, per aquest motiu se li dedica un esdeveniment per tal de donar-la a conèixer entre productors, venedors i visitants. Aquest any se celebra els dies 6 i 7 d’octubre, on s’organitzen diferents actes durant el dia i la nit per a tots els gustos i edats. La fira acull una exposició del préssec de Pinyana, automoció, maquinària agrícola i comerç així com també xerrades fructiculturals i de disbauxa nocturna amb una festa per a ballar fins a altes hores de la nit.

La truita de riu és l'ingredient principal de tots els plats de la Mostra Gastronòmica.


El tercer element, el fil, no és menys important que la resta, tot i que en el últims anys ha decaigut de forma notòria. El seu punt àlgid fou al segle XIX ja que es van construir dues fàbriques, la Viladés i la Casals. La construcció d’aquestes dues fàbriques va fer que el poble pogués arribar a créixer en gran nombre de habitants ja que van aconseguir donar feina a molta gent. Al segle XXI, varen tancar portes com a fàbrica però el poble va voler crear un espai de visita per als turistes. Així doncs, se li donà el nom de Fàbrica de la Colònia de Filatures Casals, que avui en dia està inclosa al Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, essent una obra amb elements modernistes. Pel que fa a la fàbrica de Viladés també s’ha convertit en un espai de visita, ja que el seu antic molí medieval és tot un mecanisme mereixedor de culte, així com la resta d’espais que aquesta fabrica brinda al visitant. Tant una com l’altra, són dos espais dignes de ser vistos per a poder aprofundir en un ofici artesà com és el dels filaments. D’altra banda, Alfarràs té un al·licient que el fa peculiar per a tots els apassionats del Camino de Santiago. L’etapa VI s’inicia en aquesta població, un atractiu més per ser motiu de visita. Alfarràs és molt més que tot això, fer turisme per aquesta població i meravellarse del molí de farina, de l’església vella de Sant Pere, del seu bonic pont medieval... infinitats d’indrets espectaculars on poder gaudir de l’aire de ponent i de les seves serralades. Alfarràs aposta pel futur i vol un poble funcional, brindant qualitat de vida als seus habitants així com també una major comoditat per als visitants, oferint visites guiades per a que coneguin en profunditat cadascun dels seus racons

La Fira del Préssec d'Alfarràs se celebra aquest any el 6 i 7 d'octubre.

Alfarràs ofereix visites turístiques pel poble i els seus voltants per tal de conèixer la seva història i el seu patrimoni natural i cultural

Ajuntament d'Alfarràs Av. Catalunya, 16 25120 Alfarràs (Lleida) Tel. 973 760 007 www.ajuntamentalfarras.cat

33


les GARRIGUES

Territori de fruiters i conreus a població de Castelldans, es presenta balconada sobre la gran planura de regs de les poblacions del Segrià i les Garrigues Nord. El canal d’Urgell i els regs del Segarra-Garrigues proporcionen al paisatge un canvi total, si ens veniu a visitar a la primavera podreu descobrir com els nostres camps, es vesteixen d’un mantell de colors amb diferents matisos, de les flors dels fruiters, ametllers, oliveres i conreus magnífics del nostre territori. 34

Deixant enrere els secans i arbustos aromàtics predominants a la banda sud del municipi. Els productes que caracteritza al nostre poble son: l’oli verge d’oliva , les ametlles i una gran varietat de fruita dolça, que podreu trobar, a les Cooperatives del Camps Sant fortunat i Castell fruit. Actualment, la vila té 948 habitants i una extensió de 65 km2. Al “Liber Feudorum maior”, l’any 1033 ja apareix per primer cop el nom del

castell d’aquesta vila, en aquells temps anomenat Castrum Assinos, d’on deriva l’actual nom de Castelldans. Aquest castell del qual només queden el cimal pelat de vegetació i restes dels seus fonaments, constituí un punt important a l’època islàmica, on Castelldans fou un lloc defensiu de primer ordre de la Conquesta cristiana. D’altra banda, un altre dels atractius d’aquest petit i acollidor indret és l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, de


Vistes aèries de Castelldans

Passeig de Moragues de Castelldans, centre social i de reunió de la vila

façana renaixentista i campanar de torre quadrada. Avui en dia, s’hi conserva, en el seu interior, presidint l’altar una imatge de pedra policromada, de 157 cm d’alçada de la Mare de Déu amb el nen, del segle XIV, del mestre Guillem de Seguer, Restauració de l‘església per Carme Benet l’any 1999 al 2002. A l’accés de la rectoria s’hi pot apreciar l’escut dels monjos cartoixans d’Scala Dei, els quals encara queden motius a l’antic carrer dels Frares. Algunes de les

façanes de les cases tenen les dates de construcció, totes de la primera meitat del segle XVII. Sortint de l’església i caminant pels carrers, arribem a la Plaça Catalunya seguit d’un passeig que ens porta a l’ajuntament, les escoles, piscines i zona esportiva. L’any 1954 els Joves d’Acció catòlica de Castelldans, juntament amb el mossèn i la col·laboració de tot el poble van emprendre la construcció d’una ermita dedicada

Ermita de la Mare de Déu de Montserrat

la Mare de Déu de Montserrat per tal de commemorar l’Any Sant Marià

Us convidem a visitar-nos! Ajuntament de Castelldans Passeig Moragues, 21 25154 Castelldans (Lleida) Tel. 973 120 002 www.castelldans.cat

35


n el Pla d’Urgell i a la població de Bellvís, ens trobem amb l’empresa familiar i de caire artesà, Productes Naturals Capell de Bellvís. Capell és una empresa agroalimentària que es dedica a la producció dels seus propis aliments conreats a les seves terres, on tot és de producció agrària ecològica, van ser dels primers productors ecològics de Catalunya amb el número 179. A Productes Naturals Capell tenen un gran assortiment de conserves, des de melmelades de diferents fruits, de tomàquet, de codonyat, de cremes de verdures i sucs així com també diferents varietats de mel. En quant a la fabricació inverteixen en maquinaria respectuosa amb el producte i amb el medi ambient, per tal d’oferir els seus productes amb la seva màxima qualitat. 36

L’Albert, el responsable de l’empresa ens explica que el creador de Productes Naturals Capell, es el seu pare, el qual tenia els seus propis ruscs i, en els seus inicis solament produïa mel. Però amb els anys es donaren compte que podien aprofitar els fruits de les seves finques ecològiques per elaborar productes artesans i ecològics. Així doncs, afegiren altres productes naturals i artesans relacionats amb l’alimentació, en concret, conserves en pot de vidre.

El 2017 van complir els 30 anys de producció i fabricació pròpia de conservesz En tot l’assortiment de conserves intenten sempre seguir el mateix protocol de fabricació. Així doncs, per

obtenir productes de gran qualitat, utilitzen unes instal·lacions modernes de processat que permeten conservar tot l’aroma, però sobretot el sabor de la fruita fresca. Com ja hem dit, a Productes Naturals Capell intenten beneficiar al petit comerç i sempre fan contractes amb empreses petites per tal d’afavorir la producció catalana i d’agricultors pròxims. Per exemple el codonyat és totalment artesà i amb el mínim de sucre possible, aquest s’elabora de forma artesanal, amb fruits rigorosament seleccionats i de primera qualitat, seguint les fórmules tradicionals de tota la vida, sense colorants ni conservants, per a que els consumidors gaudeixin d’un producte 100% natural. Amb la mel com ja hem comentat fou l’inici del negoci, on ells mateixos eren els propis apicultors però amb els anys han deixat de fer-ho ells, i han confiat amb apicultors procedents de


la pròpia zona. La gamma de mels que envasen es distingeixen per la seva alta qualitat i aroma inigualable, i els seus colors van des de l’ambre clar (Mel de Romaní), fins al castany fosc (Mel de Bosc). Tota una delícia saludable per al nostre paladar. Pel que fa a les melmelades cal dir que estan elaborades amb un 70% de fruites recol·lectades en el seu punt òptim de maduració. Hi ha dues gammes de melmelades, una d’elles és ˝l’extra Capell˝ que està elaborada de forma artesanal amb fruites de primera qualitat les quals estan seleccionades i recol·lectades per tal d’aconseguir el producte perfecte. L’altre tipus són ˝les Melmelades Capell˝ elaborades amb fructosa, per als que es cuiden, ja que tenen un contingut mes baix de calories. En la conserva de tomata en són pioners, ja que ells mateixos en són productors en els seus camps de conreu, fent que la producció i fabricació de conserves de tomàquets sigui totalment de producció ecològica, a més de no tenir conservants ni colorants. Productes Naturals Capell poden avalar que a les seves conserves de tomata, contenen una alt percentatge de licopè (antioxidant natural de la tomata), aconseguit amb varietats, cultius i processats d’aquets tomàquets, en les seves etiquetes ho promocionen per tal que els clients que ho consumeixen sen puguin beneficiar. En general, tots els seus productes són baixos en sucre, ja que la seva labor és intentar aprofitar tots els beneficis de la fruita i/o hortalisses amb la seva pròpia fructosa. Però sempre seguint la seva filosofia de realitzar

productes saludables. En definitiva, respecten al màxim el producte amb els seus processos i la mínima cocció per tal de mantenir els màxims beneficis i que no perdin els nutrients. Si sou consumidors de productes ecològics no dubteu en visitar l’agrobotiga a Bellvís on venen tots els seus productes. Si encara no heu començat a consumir productes ecològics no dubteu en fer-ho, els beneficis són molt grans Tots els productes ecològics que elabora Capell, tenen el símbol de CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica), el simbolisme de qualitat que garanteix al client que compra un producte ecològic pròxim i de qualitat, ja que aquests són els encarregats de controlar i supervisar la producció ecològica a Catalunya.

Si proveu els Productes Capell no tornareu a comprar-ne cap altres! C. Domènec Cardenal, 2 25142 BELLVÍS (Lleida)

Tel. 973 565 151 capell@capell.es

www.capell.es


Fotografia: www.instantfotografia.com

la SEGARRA

Universitat de Cervera, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat.

n paisatge de terres de relleu molt marcat fentne símbol de la ciutat. Un territori situat en un turó on es pot gaudir d’una zona històrica i artística essent així tot un emblema per a ser visitat. Cervera, capital de la comarca de la Segarra, es caracteritzada pels seus terrenys i per tenir una estructura peculiar que permet passejar per carrers estrets, barris de pendent, carre-

38

rons coberts que fan pensar en bruixes i aquelarres, i un carrer Major que ondula per tal d’agafar forma al turó. Aquest poble està vorejat per unes antigues muralles que fan que aquest municipi sigui ric en patrimoni cultural i monumental, a més d’estar replet de monuments arquitectònics que estan considerats com un Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Deixar-se perdre per aquesta ciutat et fa meravellar d’espais emblemàtics com La Universitat, l’Església Catòlica de Santa Maria i del seu espectacular Centre Històric, així com també la Paeria, Sant Pere el Gros, el Carreró de les Bruixes, el Castell...

Enamora’t de cada racó de Cervera Un d’aquests és la Universitat que, declarada com un Bé Cultural d’Interès Nacional, és un dels edificis més representatius de la ciutat, gràcies a la seva importància històrica. Aquest edifici té una façana principal d’estil barroc, a la porta del qual podem contemplar la figura de la Immaculada Concepció, patrona de la institució. Si segueixes caminant per la ciutat et toparàs amb l’Església Catòlica de Santa Maria on la seva construcció va durar gairebé tres segles però va valdre la pena ja que avui en dia, també és un monument declarat com un Bé Cultural d’Interès Nacional. Si l’observem podem veure que està composada per uns grans finestrals, on també hi ha una escultura de la Verge i el Nen, la Verge Bruna del Coll de les Savines. Un detall a destacar és que el campanar es troba enmig de l’Església i l’ Ajuntament de Cervera. Cal dir que entre el 2016 i el 2017, Cervera va realitzar obres al centre històric que han consistit en una remodelació important de la ciutat.


XXIX Trobada de Gegants que es va cel·lebrar a la Plaça Major de Cervera.

Concert al túnel de l’autovia, on es pot gaudir d’una acústica extraordinària.

40

zats amb petits cartells i/o fletxes pintades sobre les roques, que fan molt fàcil el seguiment de la ruta. Tu quina tries, ruta Marc o Àlex? Cervera també és coneguda per l’organització anual del Festival de Pasqua de Cervera. Aquest és conegut per ser un certamen on hi acudeixen grups i personatges reconeguts en la música. Aquest festival té una durada de diversos dies que es duen a terme des del 22 de març fins el dia 1 d’abril i està format per diferents actes, tant de dia com de nit. Aquesta població sempre està activa i els plans per als caps de setmana són diversos, com per exemple beneficiar-se dels encants del llibre al carrer major cada dissabte. Els mesos de març i abril fan honor a la Setmana Santa organitzant diferents esdeveniments com La Passió de Cervera i la Passió Medieval de Cervera el dissabte 17 de març. I a part d’això, anomenem també algunes de les festes més emblemàtiques i que caracteritzen la ciutat de Cervera.

Foto: www.instantfotografia.com

Actualment, són un atractiu turístic per a tots els visitants a la ciutat. No deixeu de concertar una visita guiada per aquest espai per a que us expliquin cada detall que us farà enamorar de Cervera. D’altra banda, aquesta ciutat té la sort de comptar amb dos cracs del motociclisme, els Márquez. Són ídols per a milers de persones i, davant d’aquest fanatisme, Cervera ha creat dos recorreguts inspirats en els entrenaments dels germans Márquez, per a que tothom pugui gaudir dels espais boscosos on entrenen el Marc i l’Àlex, sobretot per a tots aquells amants de les rutes en bicicleta. Aquestes rutes estan pensades per poder gaudir d’un entorn natural i històric que brinda aquesta ciutat, d’una manera sostenible i divertida. Podreu descobrir racons com la Muralla, l’Església de Sant Pere El Gros, el Camí del Ral, La Font i Molí de Fiol i restes de l’església de Santa Magdalena. Aquests recorreguts estan ben senyalit-

Carrer de Major de Cervera.

Començant per la coneguda festa de l’Aquelarre, on el foc, les bruixes i els diables prenen el protagonisme, passant pel concert al túnel de l’autovia i fins a la Festa de Sant Magí, on mules i cavalls fan el rapartiment de l’aigua miraculosa del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya. Per si això encara fos poc, Cervera també disposa d’una àrea d’autocaravanes acondicionada amb tots els serveis per a tots aquells que vulguin fer una parada a la ciutat durant la seva ruta

Ja ho veieu, Cervera és una ciutat que no s’atura!

Turisme de Cervera

Av. Francesc Macià, 78 25200 Cervera (Lleida) Tel. 973 534 442 www.turismecervera.cat turisme@cerverapaeria.cat

Visita guiada noctura pel centre de Cervera.


41


Alimentació saludable

al Valls és una empresa familiar dedicada a la producció de verdures i elaboració de sucs de fruita i conserves vegetals de cultiu ecològic. Els trobareu a Vilanova de Bellpuig, un poblet agrícola a la comarca del Pla d’Urgell. L’empresa de la família Valls es va inspirar en la filosofia naturista de l’avi Manuel Valls Sanfeliu. Amb una petita explotació d’hortalisses destinades a la comercialització i, més endavant a la elaboració de conserves, els inicis, en un entorn en què el mercat ecològic era més un concepte que una realitat, no van ser fàcils.

Flor de la tomatera.

42

Això es remunta a l’any 1978 i ja han passat 40 anys! Un bon motiu de celebració. Moltes coses han passat des de llavors. L’empresa va adaptar unes instal·lacions per l’elaboració de les conserves que, mica a mica, s’han anat ampliant. Desprès d’uns anys d’esforços individuals i col·lectius de productors i elaboradors, l’agricultura ecològica va ser reconeguda pels estaments oficials i els camps del Manuel Valls van obtenir la primera certificació ecològica oficial de l’estat i, tot seguit, l’empresa Cal Valls la número 2. Al cap de pocs anys, comencen a practicar l’agricultura biodinàmica als camps i avui en dia pràcticament tota l’horta de la família és de cultiu biodinàmic certificat.

Tot el subproducte vegetal que l’empresa genera es destina a l’alimentació animal o a fer compost

I quins productes fa l’empresa? Actualment, es fa producció agrícola, amb cultiu de tomata, ceba, all, carabassa, col kale, arrels d’hivern com: naps, xirivia... i moltes altres verdures per la venda en fresc o la transformació a les seves instal·lacions. S’elaboren els productes cultivats a les finques i també d’altres agricultors: sucs de fruita, conserves vegetals, olives, llegums cuits, melmelades i més. També es comercialitzen els productes esmentats a més d’espàrrecs, codonyat, fruits secs... i una gran varietat de producte fresc. Es distribueixen altres productes ecològics d’empreses que representen: aliments per nadons, pastes italianes, orxata, xocolates, espècies... un gran ventall de productes saludables i nutritius. I són així perquè en els conreus no s’utilitzen pesticides, fertilitzants ni adobs de síntesi química, així com no s’afegeix cap tipus d’additius químics als sucs i a les conserves. Aquestes s’elaboren de forma artesanal i amb la màxima cura per tal de preservar tots els nutrients i oferir un producte de màxima qualitat. Sa per als consumidors i respectuós amb el medi.


Podeu trobar més informació a la seva web www.calvalls.com o contactant a calvalls@calvalls.com

Últimes novetats: Vinagres Ecològics Cal Valls

Què és l’Agricultura Biodinàmica?

Cal Valls amplia amb molta il·lusió la seva oferta de productes amb una nova gamma de tres vinagres sense filtrar ni pasteuritzar, ecològics i de proximitat. Envasats en ampolles de 50cl, presenten una imatge renovada de la empresa, amb una etiqueta minimalista, més fresca, i l’anagrama de Cal Valls actualitzat. El vinagre de poma, també dit de sidra, ha estat tot un repte per l’empresa, ja que a les nostres contrades no hi ha gaire tradició. Repte superat gràcies a un vinagrer tradicional local que els ha ajudat, utilitzant el suc de poma ecològic que produeixen a Cal Valls, elaborat amb pomes de les comarques de Lleida, i fent tot el procès: una primera fermentació – alcohòlica – per obtenir la sidra i una segona fermentació – acètica – per obtenir el vinagre final. Els altres dos vinagres són un de vi blanc Chardonnay i un de vi negre Cabernet Sauvignon, elaborats amb vins de proximitat.

L'agricultura biodinàmica, basada en la filosofia de Rudolf Steiner, fundador de l’antroposofia i de l’escola Waldorf entre altres, és un sistema de producció agrícola que considera l’hort com un organisme viu, on tot està connectat, des dels astres al més petit insecte. La salut dels ecosistemes i els sòls és essencial i ha de ser protegida per l'home. Aquest mètode queda, per tant, inscrit dins les pràctiques de l’agricultura ecològica però anant un pas més enllà en la concepció holística del medi i amb unes regles més estrictes. Promou, per exemple, treballar la terra amb tota la cura possible, amb uns sistemes de rotació de cultius específics per no desgastar els sòls, i uns cicles de conreu marcats pels astres. Es basa en retornar a la terra tot allò que ens ofereix, o més, i preservar-ne així la fertilitat i tota la seva vitalitat. Els productes de cultiu biodinàmic estan avalats pel segell DEMETER de l’agricultura biodinàmica, nom de la deessa grega de l’agricultura.

A Cal Valls trobaràs una gran varietat de sucs de fruita i conserves vegetals de cultiu ecològic.

Durant la producció, Cal Valls té molt present la conservació del medi ambient i treballa amb energies de fonts renovables.

Respecte pel medi ambient Tot el subproducte vegetal que l’empresa genera es destina a alimentació animal o a fer compost. Cal Valls produeix l’adob pels seus camps. El 100% de l’energia elèctrica que consumeix l’empresa prové de fonts renovables, amb un 65% produït localment gràcies a la seva instal·lació de plaques solars

Camí la Plana s/n · 25264 VILANOVA DE BELLPUIG (Lleida) • Tel. 973 324 125

43


la VAL

D'ARAN

des de les muntanyes de la VAL

D'ARAN a la plana del SEGRIÀ Església romànica de Sant Quirc de Durro de la Vall de Boí

a visita als monuments del romànic aranès és ineludible. Des del santuari de Cap d’Aran, a Tredòs, al peu del Pla de Beret i de Bonaigua, es passa per la parroquia de Salardú i el proper poblet d’Unha, que domina la verda vall i les llunyanes geleres de l’Aneto. Seguint el curs de la Garona, es troba després Santa Maria d’Arties, amb l’espectacular teló de fons del Montardo d’Aran. Més enllà, la singular portada d’Escunhau, valuosos elements de l’església parroquial de Vielha i l’església de Bossòst, a prop ja de França. Des de la Val d’Aran, un dels itineraris travessa el túnel de Vielha i segueix el curs de la Noguera Ribagorçana per terres de l’Alta Ribargorça. Poc abans d’arribar al Pont de Suert, una carretera, a l’esquerra, s’endinsa uns 25 km per la Vall de Boí, on es troba el conjunt romànic més impressionant de tot Catalunya, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2000. Molt a prop del Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici hi ha les esglésies de Cóll, Barruera, Durro, Boí, Erill la Vall, Cardet i les dues de Taüll, amb esvelts campanars i una harmoniosa arquitectura. A Pont de Suert es deixa el curs de la Ribagorçana per prendre camí cap a la 44

Pobla de Segur per la collada de Perves. És un itinerari agrest, de constants revolts, que transcorre per espais oberts a grans horitzons. A Senterada, poc abans de la Pobla de Segur, una carretera a l’esquerra permet una excursió a la bella Vall Fosca i a les seves esglésies de Cabdella, Espui i Sant Martí de la Torre. A Llavorsí val la pena desviar-se cap a dues valls contigües: la Vall Ferrera, rica en mineral de ferro, que posseeix mostres de preromànic i romànic al municipi d’Alins que s’estén fins a la Pica d’Estats, alçada culminant de Catalunya, i la Vall de Cardós, amb el majestuós campanar de Ribera de Cardós, més verda i oberta, que s’estén fins als bedolls platejats dels Plans de Boavi, entre cims i llacs.

d e l’ a rt L’ e m p re m ta p ro v in c ia ro m à n ic a la u la r s e sp e c ta c d e Ll e id a é s ro se s m o st re amb nomb s iq u e s d ig n e a rq u it e c tò n d ’a d m ir a r

De tornada a la Noguera Pallaresa, riu avall, passat Sort, centre turístic i capital del Pallars Sobirà, s’arriba al peu del santuari d’Arboló, sobre la riba esquerra. Poc després, davant del pintoresc poble de Gerri de la Sal i de les seves salines antigues i visibles, es troba la sòlida construcció del que va ser monestir de Santa Maria. Una vegada passat l’imponent congost de Collegats, obert entre parets calcàries verticals, amb l’atractiva roca de l’Argenteria, s’arriba a la Pobla de Segur. Queden enrere les muntanyes altes, s’estén la conca de Tremp i les aigües de la Noguera Pallaresa s’embassen al pantà de Sant Antoni o de Talarn. Des de Tremp, capital del Pallars Jussà, s’han de visitar les interessants esglésies d’Abella de la Conca, protegida sota una gran penya, i de Covet. Des de Tremp cap al sud, la ruta voreja el pantà de Terradets. Al començament, a Guàrdia de Noguera, una pista de muntanya condueix al gran conjunt monumental del castell i la col·legiata de Mur. Passat el congost del Pas de Terradets, s’estén la vall d’Àger, i de seguida es veu el conjunt de l’església i el castell de la Baronia de Sant Oïsme. Des d’aquí, es pot seguir la ruta que es dirigeix cap a Àger, pintoresca població on es troba l’antiga col·legiata de Sant Pere.


Fresc de Santa

Església de Sant Climent de Taüll a la Vall de Boí

Maria de Mur al Pallars Jussà

Església de Santa Maria d’Arties

Autor: Gustau Erill i Pinyot

Després de contemplar la panoràmica que ofereix el port d’Àger, baixant a l’antiga abadia de Bellpuig de les Avellanes, se segueix fins a Balaguer, a la vora del Segre. Balaguer, capital de la Noguera, posseeix monuments d’interès i una plaça porticada, a més del romànic de Santa Maria de les Franqueses. Des d’aquí es pot anar per la carretera del Doll, a Camarasa,or_anuncio_MAGAZINE on es troben 170x115.pdf l’església de1

Sant Miquel i les restes del castell, que dominen la vila i el congost de la vall. De Balaguer a Lleida, les rutes avancen rectes seguint el curs del Segre. Després de 25 km d’un paisatge pla s’arriba a la capital del Segrià, ciutat que ofereix belles mostres de romànic a la Seu Vella i a les esglésies de Sant Martí, Sant Llorenç i Santa Maria de Gardeny, així 7/11/17 19:17 com el seu Museu Diocesà Autor: Jordi Cerdà

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

45


el PALLARS

JUSSÀ

Terra que evoca els orígens de la vida i l’essència de la natura, el Pallars Jussà conserva també testimonis de l’aparició de l’home i de la seva adaptació al medi. Un territori dur però alhora generós, on les diferents cultures han trobat recursos per evolucionar. La història d’aquesta comarca s’ha escrit en els escenaris més diversos.

Un terriotori dur però alhora generós

El poblament prehistòric

La romanització

El poblament prehistòric del Pallars Jussà es va iniciar fa 200.000 anys, durant el paleolític mitjà, amb la presència dels neandertals. Aquests habitaven diversos espais de la comarca, com la cova de les Llenes, la muntanya dels Nerets o la cova de Muricecs. Amb la seva extinció, fa uns 35.000 anys, hi ha un llarg període de desocupació humana fins que apareixen les primeres comunitats d’Homo sapiens fa uns 10.000 anys (a la balma de Moror). A la cova Colomera o la de Toralla s’han trobat llavors de blat i ordi, i fins i tot ceràmica, que daten de fa 3.500 anys. També destrals, ganivets o braçalets, que demostren l’aparició de la metal·lúrgia.

Al segle I, el nostre territori és ocupat pels romans de la Hispània per tal de controlar-ne els recursos naturals. Funden la ciutat d’Aeso (Isona) i vil·les romanes com les de Llorís a través de les quals articulen el territori i implanten les formes socioeconòmiques de Roma. Un personatge il·lustre d’aquell temps és Luci Emili Patern, militar romà nascut a Aeso que, ateses les seves proeses, va ser condecorat tres vegades per l’emperador Trajà.

Panoràmica de La Pobla de Segur, segona població en importància de la comarca 46

Terra de frontera Tres segles després de l’enfonsament de l’Imperi Romà i de successives dominacions de visigots, musulmans i francs, al segle IX es va crear el comtat de Pallars. L’any 1010, el comtat es divideix i es crea així el comtat de Pallars Jussà amb Ramon IV com a primer comte. Ramon IV estén el seu domini sobre la Conca de Tremp cap a la frontera meridional del Montsec, on topa amb el comte d’Urgell, interessat a controlar els assentaments musulmans de la vall d’Ager. Arnau Mir de Tost, feudatari del comte d’Urgell, en serà el conqueri-

dor, l’any 1048. Acabat el conflicte amb els musulmans, Arnau Mir casà la seva filla Valença amb Ramon V i contribueix així a la pau i a l’estabilitat del comtat.

El camí de la modernitat Al segle XIX la societat pallaresa viu encara molt aïllada dels centres urbans, amb una economia de subsistència i un sistema de valors tradicionals que entra en crisi a principis del segle XX. L’arribada de la fil·loxera va provocar també l’emigració de molts pallaresos cap a Amèrica. No obstant això, a partir de 1912 les obres hidroelèctriques donen un nou impuls demogràfic i econòmic a la comarca, que es veurà frenat per la Guerra Civil. La segona onada d’obres hidroelèctriques a les comarques veïnes durant la postguerra i l’arribada del ferrocarril a la Pobla de Segur l’any 1951 impulsaran novament l’economia pallaresa. Durant la dècada de 1960 es modernitzen les estructures agràries, però la industrialització de les grans àrees urbanes i la mecanització del camp provocaran una nova onada d’emigració massiva. Amb la transició política a la democràcia es reforcen els factors econòmics, socials i culturals de la comarca, base d’un nou desenvolupament


47


el BAIX

EMPORDÀ

C o s t a B r av a e n e s t at p u r

atura agresta, les roques, les alzines i els pins tomben a l’aigua. Cales de totes mides, formes i colors. Calella de Palafrugell

Llofriu

Un antic poble de pescadors que ha aconseguit mantenir el seu encant.

Amb el seu llegat medieval i les Gavarres com a teló de fons.

Llafranc Amb el seu renovat passeig i el port d’esbarjo sota el majestuós Cap de Sant Sebastià.

Tamariu El petit però no per això menys autèntic nucli costaner.

48

Palafrugell Per al comerç, la cultura i tot el demés.

a 45km de l’aeroport de Girona, a 120km del de Barcelona, a 50km de la frontera amb França… Situat al bell mig de la Costa Brava, Palafrugell és fàcilment accessible tan amb vehicle propi com amb transport públic des de les principals ciutats i aeroports de Catalunya


Gastronomia L’arròs negre, les garoines i Es Niu són les estrelles de la gastronomia palafrugellenca. La situació privilegiada de Palafrugell fa que la seva gastronomia, basada en el concepte “mar i muntanya” compti amb ingredients de primera qualitat i quilòmetre zero. Gaudiu de l’autèntica cuina empordanesa!

Historia i cultura A més d’un paisatge extraordinari, a Palafrugell hi trobem espais que li donen encara més valor. Només per enumerar-ne alguns: • El conjunt monumental de Sant Sebastià amb el mirador més emblemàtic del municipi al costat del far, compta també amb un poblat ibèric, una torre de guaita, una ermita… • El Jardí botànic de Cap Roig amb les seves vistes i més de 1.000 espècies botàniques.

C. Cervantes, 16

• El Museu del Suró, el més important d’aquesta tipologia ubicat en el que va ser la històrica fàbrica de suro de Can Mario, d’estil modernista. • La Fundació Vila Casas amb la seva inavaluable col·lecció d’escultures d’artistes catalans nascuts o residents a Catalunya. • La Fundació Josep Pla per conèixer o redescobrir el llegat del gran escriptor de la nostra literatura contemporània.

17200 PALAFRUGELL Girona Tel. 972 613 100 ajuntament@palafrugell.cat

Calella, Llafranc, Llofriu, Tamariu

www.palafrugell.cat

49


La

aroinada

de Palafrugell

La campanya gastronòmica més emblemàtica de Catalunya, la Garoinada de Palafrugell, que aquest any celebra la seva 27a edició. mb l’inici d’any, torna una de les campanyes gastronòmiques més emblemàtiques de Catalunya: La Garoinada, que enguany celebra el seu 27è aniversari. La Garoinada 2018 té lloc del 12 de gener al 25 de març, reduint 5 dies la campanya respecte l’any passat, degut a la proximitat amb Setmana Santa. En aquesta 27a edició hi participen un total de 9 restaurants del municipi: el Centre Fraternal, La Xicra, Xadó, El Balcó de Calella, El Far, Jani, La Llagosta, Llafranc i Terrassa Terramar. Els restaurants oferiran un menú que consisteix en un entrant de garoines, un primer plat a triar entre un mar i muntanya o bé un plat alternatiu diferent en cada restaurant, unes postres de 50

crema i cafè. Aquests menús aniran maridats amb vins del celler Espelt. El preu del menú variarà entre 38€ i 45€, depenent de l‘establiment. A banda, i com ja va sent habitual, s’ha dissenyat diferents fórmules molt competitives per venir a passar un cap de setmana de Garoinada a Palafrugell que inclouen el menú i l’allotjament en algun dels prestigiosos hotels del municipi, sortides en vaixell d’època (el Rafael) per conèixer l’entorn i un tiquet de Palafrugell+, un innovador producte que permet visitar els diferents equipaments culturals del municipi amb un sol passi (Fundació Josep Pla, Fundació Vila Casas Can Mario, Museu del Suro i Jardí Botànic del Cap Roig). També s’inclou un val de descompte a Vins i Licors Grau, patrocinador de la campanya.

El cartell d’aquesta edició, com cada any, és obra d’una reconeguda artista

local. La il·lustradora Bruna Valls ha pres el relleu a l’artista Pere Amilibia, i se suma a la llarga llista de noms tant reconeguts com el de Modest Cuixart, Tano Pissano o Rosa Aguiló, autors del cartell de passades edicions.

Els restaurants oferiran un menú que consisteix en un entrant de garoines, un primer plat a triar entre un mar i muntanya o bé un plat alternatiu, unes postres de crema i cafè


la SELVA

de la Selva ots nosaltres coneixem que la comarca de la Selva és la comarca de l’aigua, del termalisme i dels beneficis que tota això aporta a la nostra salut. Des del litoral de la Costa Brava, passant per la plana o la zona del Ter Brugent fins arribar a les muntanyes del Montseny – Guilleries, podreu descobrir indrets, paisatges, històries i tradicions per recordar. L’aigua es manifesta en múltiples varietats a la comarca i ha esdevingut l’element diferencial respecte d’altres territoris i la principal font de riquesa econòmica, natural i cultural. A la Selva, trobareu l’aigua representada en múltiples escenaris, sempre acompanyada dels boscos, que van donar nom a la mateixa comarca. Massissos, serralades i parcs naturals, uns paisatges de gran bellesa on destaquen cingleres, boscos i diversitat de flora i fauna. L’entorn i la seva vegetació creen un paisatge únic i emblemàtic de La Selva. La zona del Parc Natural del Montseny, declarada Reserva de la Biosfera, compta amb una biodiversitat extraordinària i un valor universal.

La petjada humana es reconeix en el valuós patrimoni de la zona. L’elevat nombre de fonts d’aigua mineral, han propiciat el desenvolupament de l’economia de la zona i n’ha esdevingut un dels seus principals atractius.

El termalisme és una peça fonamental per entendre l’estreta vinculació de la comarca de la Selva amb l’aigua. Els municipis costaners de la Selva compten amb la relació mil·lenària de la selva amb el mar; pescadors faroners i navegants atlàntics. Per aquest motiu, la major part del patrimoni costaner té molt a veure amb el mar i les tradicions pesqueres. El nostre litoral us captivarà per la bellesa de les seves platges i cales, els indrets singulars com els jardins botànics de Santa Clotilde, Pinya de Rosa o Marimurtra i pel recull de propostes culturals com ara la vila medieval de Tossa de Mar.

Poques vegades es troben tantes poblacions balneàries en un territori tant proper com passa a la Selva. A Santa Coloma de Farners, Caldes de Malavella i Sant Hilari Sacalm hi brollen aigües termals i/o mineromedicinals que us permetran gaudir dels millors tractaments i de la pau del seus balnearis. Els centres termals escalfen, de manera natural, l’aigua que brolla de la terra. Un bany en aquestes aigües sulfuroses i minerals poden curar o millorar la salut, disminuir dolors eliminar l’estrès i preocupacions per donar pas al relax i al benestar. Totes aquestes propietats d’aquesta aigua estan comprovades mitjançant diferents estudis i es realitzen diferents activitats com massatges, tractaments, rutes termals o fins i tot a la cuina, posant en pràctica l’anomenada cuina termal, una cuina on l’element principal és l’aigua termal i les seves propietats saludables. I si després de gaudir de totes les propietats de l’aigua, la Selva t’ofereix un passeig o un bany a l’aigua del mar a les seves platges i cales de la Costa Brava, úniques i impressionants


aigua és vida i, a Caldes de Malavella ho saben prou bé. Beure aigua d’aquest conegut indret ofereix un gran ventall de beneficis per a la salut, permet una hidratació excel·lent i ajuda a prevenir diferents patologies renals. En definitiva, té moltes propietats beneficioses per al cos de forma natural. Però els encants de Caldes de Malavella no es queden només en els seus raigs d’aigua sinó que, si ens perdem per aquest bonic poble, podrem descobrir una vila termal de territori irregular, on el relleu està format per unes ondulacions suaus on hi alberga un paisatge erosionat en breus turons, suredes i rouredes, camps de conreu i pinedes. Enfonsat entre les carenes de la serralada Litoral i la depressió de la Selva, Caldes de Malavella es converteix en un espai ideal de plena natura. Aquesta amplitud en natura i boscos, amb l’aigua com a element essencial, fa d’aquest bonic indret un lloc

de referència en terres gironines per a les activitats de relax. Rutes de senderisme i BTT, les quals formen més de 150 km en rutes senyalitzades, itineraris terapèutics en boscos o balnearis són les diverses opcions que la ciutat ofereix a tots els seus visitants. La ruta de les diferents fonts d’aigües termals, per exemple, és una opció ideal per descobrir l’estret lligam de l’aigua amb el poble. L’aigua és el principal element d’evolució de Caldes de Malavella. El sorgiment de les aigües s’ha anat plasmant en una arquitectura modernista, noucentista i eclèctica que avui en dia encara es pot observa en el nucli urbà. A més d’això, hi ha una activitat força activa que es desenvolupa a la ciutat, anomenada ˝Cuina Termal˝. Es tracta d’aquella cuina en la que s’usa l’aigua de Caldes com a base i la qual es pot consumir tant en restaurants, com a casa.

Continuant amb les activitats naturals i de benestar, Caldes de Malavella acull l’itinerari terapèutic de boscos saludables, el qual pretén conservar el patrimoni forestal i posar en valor els beneficis terapèutics d’aquestes zones naturals boscoses mitjançant unes visites guiades, anomenades ˝banys de bosc˝. Aquest projecte aglutina aspectes tant importants com la protecció del medi ambient, la promoció de la salut o el turisme de salut que tan beneficiós és per la gent del poble com per als visitants.

Després de llargues passejades entre ruïnes romanes, restes medievals i construccions modernistes, Caldes de Malavella , t ofereix relax mitjançant tractaments hidroterapèutics en els seus balnearis

El Balneari Prats és un exemple perfecte d’aquest tipus d’oferta turística que ofereix el municipi.

54

cat w w w.c ald e sd e m a lavella. t l d e s .c a w w w.visitc a


Pels carrers de la Vila podrem gaudir de númerosos edificis amb un clar estil modernista Els balnearis de la vila, prenen protagonisme com a indrets per a l’oci relaxant i on també es té l’oportunitat de beneficiar-se de totes les propietats que ens proporciona l’aigua de Caldes a partir de tractaments únics i carregats d’energia positiva per a l’organisme. Pel que fa en l’àmbit cultural, Caldes de Malavella també es caracteritza per les seves fires i festes més típiques. Entre d’altres i fruit de diverses iniciatives per recuperar i promocionar les llegendes, l’any 2010 va néixer “La Festa de la Malavella”, la qual gira al voltant de la llegenda més impregnada de màgia, energies i bruixeria i es relaciona amb el món imaginari i ocult de la ciutat, que aquest any es celebrarà el dissabte 28 d’abril, si voleu més informació no deixeu de visitar la web www.visitcaldes.cat

A mig camí de la Costa Brava, , el massís de l Ardenya i de la Serra de les Guilleris, Caldes de Malavella es troba a la Plana de La Selva, en un territori ric en contrasto s, patrimoni i tradició

AJUNTAMENT DE CALDES DE MALAVELLA

Les termes romanes evidencien la riquesa cultural i el passat històric de Caldes de Malavella

La Font de la Vaca s’inclou dins d’una ruta específica on es reflexa la importància de l’aigua amb el poble

C /  Vall-Llobera s /n 17455 CALDES DE MALAVELLA (Girona) · Tel. 972 470 005 turisme @ caldesdemalavella.cat 55


uralles i un castell, cavallers i princeses, tradició i cultura. I podríem continuar amb un seguit de noms que caracteritzen la capital del vescomptat de Cabrera, Hostalric. La vila, declarada Bé d’Interès Nacional des de 1963, t’ofereix un passeig per la història de la seva terra, la qual conserva un dels llegats monumentals més notables de l’època medieval catalana, la qual està protegida per l’imponent fortalesa militar d’època moderna.

Envoltats de muntanyes i amb magnífiques vistes a la Vall de la Tordera, al Montseny i al Montnegre, Hostalric també et brida l’experiència de gaudir d’un entorn privilegiat per fer-hi excursions a peu o en bicicleta seguint camins senyalitzats o els itineraris locals que ressegueixen l’entorn del castell i les hortes medievals. Amb tot això, doncs, podem dir que dues de les activitats d’oci que destaquen a la vila són les visites a la fortalesa per viure-la des de dins, així com també la fira medieval, que se celebrarà per Setmana Santa, els propers 30 i 31 de març i 1 d’abril. Ens acompanyeu a descobrir-les?

La vila d’Hostalric, fou declarada Bé d’Interès Nacional l’any 1963 i brida l’oportunitat de conèixer la seva història a través de diferents activitats culturals.

56

Capital del vecomptat de Cabrera, Hostalric t’aproxima a la natura, a la història i a la gastronomia d’única terra gironina expecional


El castell - fortalesa d’Hostalric, alçat sobre un aflorament de roca basàltica, us ofereix dues alternatives per visitarlo. Si opteu per la visita guiada, els guies de la vila us mostraran els racons més emblemàtics i us faran partícips dels seus coneixements alhora que podreu escoltar les anècdotes més sorprenents. En cas de fer la visita lliure, podreu gaudir tranquil·lament de les magnífiques vistes mentre visiteu els espais més importants de la fortalesa. En tots els casos, els audiovisuals i la maquetació interactiva us ajudaran a interpretar aquest castell què, des del turó, domina la vila d’Hostalric. • Tarifa general: 5€ • Tarifa reduïda: 4€ (infants de 7 a 12 anys, carnet jove i pensionistes) • Entrada gratuïta fins a 6 anys (excepte grups escolars) El recinte medieval us convida a passejar pels seus carrers i us proposa un parell d’alternatives per aprofitar al màxim la visita a Hostalric.

De la mà dels guies, podreu conèixer fets històrics rellevants de la vila medieval i del vescomtat de Cabrera mentre passegeu pel camí de ronda de la muralla o pugeu a la torre dels Frares. Però si el que voleu és sentir-vos els amos de la vila, des de l’Oficina de Turisme us proposem fer una visita amb clau perquè vosaltres sigueu els principals protagonistes d’un recorregut al vostre ritme. Sigui quina sigui la opció, tindreu l’oportunitat de delectar-vos amb unes magnífiques panoràmiques i de sorprendre-us amb els sis cents metres de muralla medieval que perfila l’antic camí Ral.

Durant la Fira Medieval, es realitzen representacions amb personatges i activitats pròpies de l’època.

Visites amb clau •  Tarifa general: 3€ •  Tarifa reduïda: 2€ (infants de 7 a 12 anys, carnet jove i pensionistes) •  Entrada gratuïta amb carnet de Súper.

Continua a la pàgina següent 57


Ve de la pàgina anterior

La Fira Medieval es celebra principalment en dos espais, la Fortalesa i el nucli antic. També hi trobareu dos itineraris locals circulars que comencen a la Plaça dels Bous i que us portaran a descobrir petits tresors amagats pels voltants d’Hostalric. La ruta del Parc de les Rieres, de 4,9 km, dificultat fàcil i 1:30 hores de temps aproximat, transcorre per les hortes d’Hostalric, les ribes de la Tordera i de la riera d’Arbúcies i el nucli històric de la vila. L’itinerari combina els elements del patrimoni fluvial i agrícola amb els de caire històric com el Molí, la Farga, la fortalesa d’Hostalric, la porta de Barcelona o les torres i muralles de la vila. La ruta de la Volta al Castell, com el seu propi nom indica, fa un recorregut que passa pel Molí, per les muralles de la vila, per les hortes i voreja el turó de la fortalesa d’Hostalric per tornar de nou al nucli històric tot travessant la Porta de Barcelona protegida per la Torre d’Ararà. Aquesta ruta té una distància de 2,4 km, amb una dificultat fàcil i de durada aproximada d’1 hora.

Entre arcs de pedra, muralles, productes de la terra i artesania, Hostalric es converteix en una vila medieval amb un gran mercat, personatges i activitats pròpies de l’època.

58

Es munten parades i els carrers fan olor d’història, una història que va marcar el desenvolupament d’un poble característic de les terres gironines. L’indret et deixa conèixer de primera mà les seves principals atraccions, amb demostracions d’oficis antics i cercaviles que et faran reviure aquella etapa de cavallers. I és que aquest esdeveniment fa que, any rere any, durant el divendres, dissabte i diumenge de Setmana Santa, Hostalric commemori l’esplendor del passat medieval del municipi i posi a l’abast dels seus visitants una oferta molt variada de productes artesans així com activitats típiques per a tota la família. La fira se celebra principalment en dos espais, la Fortalesa i el nucli antic.

Aquest últim, es converteix en un gran mercat d’artesania i alimentació on podreu trobar-hi els embotits més autèntics, dolços artesans, formatges i oferta variada de restauració, entre d’altres serveis. Les parades s’ubiquen al llarg del carrer Raval i tot el carrer Major, des de la Torre dels Frares fins a la Porta de Barcelona. A la zona de la Fortalesa, hi trobareu el campament medieval, l’exposició d’estris i elements de l’època, o les visites guiades al monument, que durant aquells dies es fan a preus molt especials

Durant la fira, s’organitzen diferents activiats de l’època i per a tota la família.

Durant la Fira Medieval, es munten parades i els carrers fan olor d’història, una història que va marcar el desenvolupament de la vila i els trets característcs d’avui en dia

El recinte medieval us convida a passejar per les seves muralles i a aprofitar al màxim la visita a Hostalric.

www.hostalric.cat www.turismehostalric.cat


XXII

Fira Medieval d’Hostalric 30 i 31 de març i 1 d’abril de 2018

© Jordi Aparicio

59


Dins la comarca de La Selva, a Girona, trobem aquest emplaçament idíl·lic, on la natura ens captiva per tots els costats 60


61


usqueda és un municipi singular perquè no té poble ( ja que va quedar sota les aigües quan es va construir el pantà ). El municipi, doncs, malgrat els seus pocs habitants, és un dels municipis amb extensió més gran, ja que té una superfície total de 51km2. El fet de tenir aquesta gran extensió rural, fa que tota la zona sigui idíl·lica per practicar esports i passar l’estona tot gaudint de la natura; com ara practicant senderisme, bicicleta, fotografies o observacions d’aus, entre molts d’altres.

El Coll

Pel que fa la fauna, cal fer esment no només a les aus, sinó també als habitants més antics de Susqueda i que a hores d’ara encara s’hi troben com les guilles, els senglars i els teixons. Enguany fa 50 anys que es va construir la presa de Susqueda. Aquest fet va suposar la divisió del municipi en tres veïnats diferents entre sí que destaquen per la seva natura i paisatges singulars.

El Farel qual està ubicat al marge d’una

Embassame

nt de Susqu e

da

cinglera a 1.123 metres d’altitud i visible des de molts indrets, tot oferint vistes extraordinàries al Pantà, les Guilleries i Collsacabra.

El Coll 

que es situa a 850 metres d’altitud i des d’on es pot gaudir de vistes privilegiades de les Guilleries, Collsacabra, el pantà de Susqueda i la Vall d’Osor.

Sant Marti Sacalm 

on l’església es troba situada a 806 metres sota la cinglera del far.

el far

acalm des d

Sant Martí S

Malgrat la sensació agredolça que va deixar la construcció de l’embassament, al ser el 50è aniversari durant tot l’any es duran a terme diferents esdeveniments per commemorar l’efemèride, entre ells, les visites a la sala de les columnes, sortides en BTT, nadades pel pantà, concerts, entre molts altres...

 ! Us hi esperem AJUNTAMENT DE SUSQUEDA Plaça de l’Ajuntament, 1 17171 SANT MARTÍ SACALM ( Girona )

Tel. 972 190 188 ajuntament@susqueda.cat

www.susqueda.cat

La pressa de

Susqueda La Cinglera d

el Far


l’ ALT

EMPORDÀ

osep Martínez Lozano posa els peus per primer cop a Llançà l’any 1946 i inicia el seu treball a través de l’oli al costat de Joaquim Terruella; al mateix temps, s’inicia en l’aquarel·la de la mà de Ramon Reig a Figueres. És aleshores quan li neix la passió per aquesta tècnica. Conversant amb el seu mestre, neix la idea de crear un petit santuari on preservar i donar la importància que es mereix a l’aquarel·la, ja que mai no havia estat respectada com a tècnica principal o tècnica pictòrica, sinó que més aviat se l’havia considerat sempre una tècnica secundària o preparatòria. Amb la voluntat de dur a terme aquell somni que anys endarrere havia tingut al costat de Ramon Reig, l’any 1989 Josep M. Martínez Lozano fa una donació a l’ajuntament de Llançà d’un centenar d’aquarel· les provinents de la seva col·lecció particular, i és així com l’Ajuntament de Llançà, en agraïment a aquesta donació, crea el Museu de l’Aquarel·la - J. Martínez Lozano, per tal de deixar constància per al present i per al futur de la seva obra i el seu nom. En el moment de crear-se, es converteix en el primer museu dedicat a aquesta tècnica de tot Europa i situa la vila de Llançà com una referència internacional; és a dir, converteix la població en un centre de visita obligada per a tots els amants de la tècnica de l’aigua i el paper. La majoria de les aquerel·les que formen part de la donació fundacional duien la firma de l’artista mateix, però moltes d’altres eren aquarel·les que el pintor havia anat col·leccionant durant el pas dels anys i que duien la signatura de grans noms de l’aquarel·la com ara Ramon Reig, Frederic Lloveras, Guillem Fresquet i Emili Grau Sala. 64

En l’actualitat, el Museu de l’Aquarel·la té un fons de més de 200 aquarel·les que es va ampliant cada any fruit de les donacions i adquisicions que es fan per tal de que Llançà segueixi sent la capital de l’aquarel·la.

Josep Martínez Lozano

J. Martinez Lozano va ser un pintor marcat de ben petit per la mort de la seva mare i la difícil situació que vivia el país. En tot moment va tenir clar que la seva vocació era la pintura i de jove va marxar de casa per poder complir el seu somni. Fruit del seu caràcter i l’autoexigència, no va parar de treballar i aprendre per tal de fer evolucionar la seva obra. Va tenir com a mestres Domingo Soler, Ramon Sanvisens, Ramon Reig, Giuseppe Cherubini i Joaquim Terruella, i de tots ells va ser capaç d’absorbir allò que més necessitava per millorar la seva obra, però també es va sentir fortament arrelat o inspirat en grans mestres de la pintura com Francesc Gimeno, Sorolla, van Gogh i Marià Fortuny, de qui admirava profundament l’obra. Amb uns inicis més centrats en el paisatgisme i el figurativisme més clàssic, cada vegada aprofundeix més en el color i la llum, sense deixar de banda la composició, la tècnica del dibuix i la perspectiva. J. Martínez Lozano acaba portant la seva obra cap al postimpressionisme i en algun moment frega els límits de l’abstracció, però sense acabar-hi d’entrar ni sentir-s’hi còmode. Tot i que era coneguda la seva passió per l’aquarel·la, tècnica de la qual

es va crear a Llançà el primer museu de l’estat, ell mai no se sent tancat en una sola tècnica pictòrica, i desenvolupa i treballa tant l’oli com l’aquarel·la. Enèrgic i nerviós, obre múltiples estudis a diferents ciutats i països al llarg de la seva vida, però vertaderament on estableix fortes vinculacions i se sent com a casa és en el que ell anomenava el seu triangle, format per Llançà, Terrassa i Montblanc. A mesura que madura com a persona, també ho fa com a pintor, i els premis i reconeixements són constants com més avança la seva carrera, però el que li arriba per sorpresa i el satisfà especialment és ser membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Gràcies a la donació d’un centenar d’aquarel·les de Josep Martínez Lozano, es crea el Museu de l’Aquarel·la de Llançà l’any 1989.


Les vistes? Un escenari natural d’inigualable bellensa, el Port de Llançà.

A un sol pas del mar, entre el cel i la terra, amb els Pirineus tocant el mar i amb la calma de la Mediterrània. En un ambient íntim, en un lloc de reunions familiars on la delicadesa i l’elegància prenen el protagonisme en les seves taules. Una gran qualitat i exquisida gastronomia, on el mar és el principal rebost i on la bona cuina no és fruit de la casualitat. Estem a la Mar d’Amunt, un microcosmos sensacional a l’extrem nord est de l’Alt Empordà. Terra fèrtil i generosa des del principi dels temps, de paisatges espectaculars. Una terra amb personalitat, que dóna el millor d’ella. La proximitat del mar. La llotja de pescadors. La cuina del suquet. El contacte directe amb el homes de la mar, per conèixer la seva lluita, per tocar el producte, per olorar els aromes i deixar-nos vèncer pels sentits. Al mes de març comença la temporada de Llagosta vermella al Cap de Creus i al restaurant Els Pescadors de Llançà ha unit tradició i modernitat per reformular els plats típics de barca en una proposta de creacions pròpies que tenen la llagosta del Cap de Creus com a protagonista indiscutible. Caldereta de llagosta, suquet de llagosta, llagosta fregida amb el seu oli –a la manera tradicional dels pescadors– i arròs de llagosta amb cansalada, són els plats principals de la nova proposta d’Els Pescadors. La carta d’aquest restaurant, basada en el peix fresc de la

En un entorn privilegiat, el restaurant Els Pescadors cuina amb els millors productes d’un rebost únic, el mar.

zona, es completa, ara que comença la temporada, amb el crustaci decàpode autòcton: la llagosta salvatge del Cap de Creus. La carta de Els Pescadors combina productes del mar i de la muntanya, tots frescos i de proximitat. En destaquen plats com les espardenyes amb tripa de bacallà i botifarra negra, l’arròs de cabra

de mar amb cansalada de porc, o el carpaccio de gamba vermella amb vinagreta de tòfona negra, als quals en temporada s’uneixen les noves especialitats en llagosta salvatge del Cap de Creus. Segons Lluís Fernández Punset, xef del restaurant, “és un luxe pensar que la mar d’amunt, el Cap de Creus, és el nostre rebost. La combinació en el nostre

ELS PESCADORS • C/Pintor Terruella, 22 • 17490 Llançà (Girona) • 972 380 125 • www.restaurantelspescadors.com


Un ambient íntim i reservat gràcies a la calidesa de la seva terrassa.

La filosofia del restaurant ha estat sempre per tres punts: el producte, el respecte a la cuina de la memòria i la incorporació i adaptació als nous gustos i tècniques de cuina. “Se succeeixen dos moments de canvi a la cuina d’Els Pescadors. Igual que passa en tots els relleus generacionals de pare a fill, es produeix, d’una banda, un traspàs d’informació, de sabors i de sentiments, i, d’altra banda, una adaptació amb prudència de les noves tècniques per mantenir una cuina actualitzada i el segell de la cultura gastronòmica.” “És una sort poder viure en un entorn privilegiat, estem a tocar del Cap de Creus, de l’Albera i de la frontera amb França. A més, l’Alt Empordà sempre ha estat un propòsit de cultures que, al llarg dels anys, han marcat la nostra manera de ser i de menjar.” Els Pescadors, un restaurant creat amb essència familiar i en equip a partir de la tradició i entenent la cuina com una eina de convivència entre les persones, per transmetre satisfacció i emocions.

La Llagosta vermella del Cap de Creus. Els Pescadors aposta per noves creacions pròpies que tenen la llagosta del Cap de Creus com a protagonista indiscutible.

Lluís Fernández Punset, xef del restaurant Els Pescadors.

@elspescadorsllanca facebook.com/elspescadorsllanca

territori de mar i muntanya, de pescadors i pagesos, ens aporta una matèria primera excecpcional”. Lluís Fernández busca l’excel·lència amb sensatesa i per això juga amb dues variables indispensables que no poden faltar a la seva cuina: el tàndem peix i oli d’oliva, d’una banda, i, de l’altra, la clarividència de voler aprendre coses noves cada dia,

renovant el catàleg de referències creatives, a través de la implementació de tècniques i pràctiques que conviuen en perfecta harmonia amb la idiosincràsia gastronòmica del territori 67


el GIRONÈS

ntre paratges naturals i en un entorn privilegiat al voltant del riu Ter, trobem un poble ric en diversitat, en historia i en espais boscosos. Coneixem el poble de Bescanó, un indret rural que conserva un paisatge mediterrani d’ambient boscós i un passat agrícola, el qual s’estén en camps fèrtils al pla, turons de bosc espès i algunes urbanitzacions. A Bescanó hi destaquen els boscos, que sumen més de la meitat de la superfície total i es divideixen en boscos mediterranis de pins, alzinars, suredes i rouredes. Es tracta, doncs, d’un indret de natura verge que confecciona l’hàbitat de diverses especies animals i vegetals. El terreny, la proximitat al riu i la relativa abundància de pluja al llarg de l’any afavoreix el desenvolupament dels conreus al pla, l’agricultura del qual es basa en conreus herbacis de secà dominats pels cereals i de regadiu i conreus d’arbres fruiters. Així doncs, la vila de Bescanó es conforma a través d’un espai fluvial però que també deu el seu desenvolupament a la seva història, amb els seus monuments i patrimonis. A la vila, hi trobem diverses esglésies, capelles i estructures de caire històric que donen gran reconeixement a la terra bescanonina. Parlem de l’església parroquial de Sant Llorenç, de l’Església de l’Assumpta, la capella de Santa Margarida o el molí de Benages, entre d’altres. Un conjunt d’edificacions que formen un gran atractiu per

tal de commemorar la història de la zona i augmentar la personalitat i la identitat d’una terra única. Un dels altres atractius turístics que podem trobar a Bescanó i als seus voltants giren vers els seus espais d’oci i culturals que donen a conèixer la vida del poble. Podem nombrar els seus espais de caràcter social per a fires i festes, zones de joc per als més petits o museus que promocionen la seva cultura més actual. Tots aquests equipaments donen qualitat a la vida del poble i fan possibles la celebració i organització de diverses festes i activitats durant l’any. No podem deixar de banda la seva diversitat gastronòmica, on la Fira de l’Embotit és l’activitat per excel·lència per tal de promocionar-la. La Fira de l’Embotit va néixer l’any 1996, per tal de promoure, a través de la venda directa, productes d’alimentació d’Artesania del nostre país, els embotits. Aquesta fira ofereix al visitant una ocasió única de poder comprar, tastar i adquirir una àmplia varietat de productes alimentaris. La gràcia de la Fira és que, per una banda, esdevé com un joc per al visitant i, per l’altra, és un magnífic mercat de vendes i promoció per a l’expositor. La fira és un veritable aparador de productes d’alimentació que s’elaboren i moltes vegades no tenen una difusió que traspassi més enllà de l’entorn més immediat del fabricant.

+ informació: www.bescano.cat 68

La Fira de l’Embotit permet a les parades del sector alimentari fer arribar als ciutadans d’arreu molts productes de qualitat que no es coneixen o que no es té sovint l’ocasió de degustar. Se celebra el diumenge abans de Rams i es tracta d’una activitat força multitudinària del municipi. Durant la fira, Bescanó aplega un bon grapat de parades relacionades amb els productes del porc i altres aliments artesans. I a banda d’aquest tipus de fires, Bescanó també disposa d’una gran varietat de restaurants, botigues típiques i establiments de tota mena. Per tot això i molt més, descobrim Bescanó a partir de tots els seus racons i emblemes i fan que la seva visita sigui memorable

Plaça Joan Maragall, 17162 (Girona) ajuntament@bescano.cat


Organitzat per:

DIUMENGE 18

MARÇ 2018

Comissió de la Fira de l’Embotit de Bescanó

Amb el suport de:

Diputació de Girona 221 municipis

Bescanó ( el Gironès )

Consell Comarcal del Gironès

FiraEmbotitBescano www.bescano-firaembotit.cat


la CONCA DE BARBERÀ

Antiga destil·leria d'aiguardent que data els seus orígens en el s XIX Des de 2009 funciona com a museu, explicant el procés productiu per l'obtenció d'aiguardent La visita consta d'una introducció audiovisual de presentació, la visita al museu i a l'antiga fàbrica, i s'acaba amb una destil·lació en directe i degustació d'aiguardients

Un espai històric que cal visitar

La Fassina Balanyà era una indústria familiar on es destil·lava brisa (pell, rama i pinyol del raïm) per obtenir aiguardent. Les fassines, tot i ser instal·lacions industrials molt senzilles, són una part important del patrimoni industrial lligat a l'economia vitivinícola catalana. Sembla que la Fassina Balanyà té els seus orígens en la dècada de 1830. Hi ha documents que permeten conèixer l'activitat de la Fassina Balanyà en el període que va de 1946 fins a 1964. La posada en valor de la fassina des del punt de vista patrimonial es va iniciar el 23 de desembre de 1996, quan el Consell Comarcal de la Conca de Barberà va declarar l'edifici Bé Cultural d'Interès Local. L'any 1997, l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí va comprar la finca i la va remodelar i més tard el Museu de la ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) va acordar amb l'Ajuntament que la Fassina Balanyà passés a formar part del Sistema Territorial del mNACTEC i des de l'any 2000 hi està vinculada com a centre museístic col·laborador.

La fassina és un espai industrial distribuït en dues zones, una d'exterior i una altra d'interior. La zona exterior consta de dos espais: la zona d'emmagatzematge i d'assecatg, el cobert del pati amb les botes i els remenadors del tartrà i la xemeneia. A la zona interior hi ha l'espai de producció d'energia, l'espai de destil·lació pròpiament dit. Al primer hi ha instal·lada la caldera de vapor que subministrarà vapor tant per moure la màquina de vapor com per proporcionar vapor a les olles en el procés de desti·lació. Al segon espai destaquen, entre altres elements, les olles de la brisa, l'escaldavins i el refrigerador. 70 70

Text de www.fassinabalanya.cat · Fotos de www.fassinabalanya.cat / www.experience.catalunya.com / www.mnactec.cat


Visita l’Espluga de Francolí La història com mai te l’han explicat


vila medieval i

molt fotogènica

Has visitat mai Montblanc? En cas, afirmatiu segur que no hauràs marxat de la capital de la Conca de Barberà sense fotografiar algun dels seus racons amb encant. Si no has passejat mai per un dels recintes medievals més vitals del país, esperem inspirar-te per a una propera escapada. Tant si repetiu visita, com si la feu per primera vegada, us donem uns consells amb aturades recomanades que esperem us inspirin.

72

Fotografia cedida per l’Ajuntament de Montblanc


Oficina de Turisme, el punt 0 de tota visita a Montblanc. Està ubicada a l'antic celler modernista. En aquesta Catedral del Vi obra de Cèsar Martinell obtindreu informació imprescindible sobre la vila i podeu aprofitar per contractar una de les diverses visites guiades que es proposen. Seguir la senyalització turística urbana us permetrà fer un recorregut molt ben lligat per a no perdre-us res. Lletres de ceràmica, un record de Terrània, el Festival Internacional de Ceràmica que se celebra al setembre, que s'han convertit en element de benvinguda a vila i punt d'obligada fotografia en grup, en família o de selfie. El Pont Vell, l'antic hospital de Santa Magdalena i el portal de Sant Antoni són els tres elements monumentals que donen accés al recinte emmurallat des de fa segles. Entrar al claustre de l'antic hospital us transportarà a un estat de calma i pau que de ben segur es plasmarà en les vostres fotos. Passejant pel carrer Major arribareu al carrer de la Plebania, amb escales i un parell d'arcs gòtics. Us deixarà rere l'església de Santa Maria, l'espectacular Catedral de la Muntanya i als peus del pla de Santa Bàrbara, el tossal que donà nom a

Montblanc (muntanya pelada, sense vegetació) i des d'on gaudireu d'una magnífica panoràmica de la vila i de la Conca de Barberà. Aleshores baixeu a la plaça Major, plena de detalls per fotografiar, i seguiu cap al portal de Sant Jordi, on segons la llegenda tingué lloc la lluita entre el cavaller i el drac, cosa que que fa que a l'abril la vila celebri la Setmana Medieval, la festa de recreació històrica més antiga del país.

Montblanc us proporciona una experiència única i et brindarà la cuiositat necessària per conèixer fins l’últim racó Des d'aquí us donem dues opcions: decantar a la dreta i resseguir el perímetre de la muralla fins tornar al punt de partida, o anar cap a l'esquerra on encara podreu trobar l'antic convent de Sant Francesc, i tornant al carrer Major, l'església de Sant Miquel i més endavant el carrer dels Jueus.

Quan dura aquest recorregut? El que vosaltres vulgueu. Us recomanem fer-lo amb calma, gaudint dels detalls que trobareu al vostre pas, aturant-vos en algun forn de pa, pastisseria o comerç, prenent qualsevol cosa en una cafeteria, o dinant en un restaurant. Si veniu amb la idea de passar-ho bé, de gaudir de moments de felicitat, el temps no compta. I no oblideu d'immortalitzar l'experiència. Si compartiu fotografies a Instagram us animem a fer-ho amb l'etiqueta #montblancmedieval

Oficina de Turisme de Montblanc Muralla de Santa Tecla, 54 – 977861733 www.montblancmedieval.cat turisme@montblanc.cat FB /TurMontblanc TW @TurMontblanc IG @montblanc_medieval

73


l' ALT

CAMP

Terra de riquesa cultural ntre la Serralada Prelitoral i la mar Mediterrània, entre els rius Francolí i Gaià, al Camp de Tarragona i al bell mig de la plana de secà de l’Alt Camp, hi trobeu Puigpelat. Si per aquelles coses de la vida algun cop el destí us hi duu o és la vostra curiositat en descobrir nous indrets el que us hi porta, sereu benvinguts a aquest poble gentil i ferm, de gent afable i compromesa amb el territori i amb la pàtria. Si hi arribeu pel nord o per l’oest, veureu com el poble us rep dalt un turó de poques pretensions però suficient

74

per albirar amb nitidesa la bellesa de la Plana de l’Alt Camp, amb les muntanyes de Prades i Miramar com a teló de fons. Un espectacle que harmonitza el delicat equilibri entre natura i acció humana. L’economia local deriva precisament d’aquest equilibri: agricultura i industria en són els seus pilars. En segon terme trobem el sector serveis i el turístic. Bona part del terme està cobert de vinyes, el principal conreu. Per tant, benvolguts amics, esteu en terra de bons vins i també de bon oli, bons fruits secs i cereals.

Aquí, com a la resta de la plana, hi trobareu representats els principals conreus de secà de la Mediterrània, l’única plana de secà europea que els conté tots. Un valor afegit no sempre valorat.

L’indret de Puigpelat es troba en terra de calçots, de castellers i en la Ruta del Cister. Així doncs, es pot gaudir de bon menjar, bon veure, grans traidicions i un ferm llegat històric


Un altre símbol us he d’anomenar que ens identifica com a poble: el Pi de Puigpelat. L’actual fou plantat el 1985 en recordança del pi original que fou famós al Camp de Tarragona per la seva imponent corpulència. Un 2 de març de 1935, la ventada de Sant Simplici el va abatre, malauradament. Prop del Pi hi trobareu l’església parroquial d’estil barroc neoclàssic que data del 1786 i el Portal del segle XIII, antiga porta d’entrada al poble. I encara que no es vegi per ser subterrània, també destacar la Mina de l’Arquebisbe, mina que duu l’aigua de Puigpelat a Tarragona i que fou construïda a finals del segle XVIII.

El passat setembre de 2016 vam recuperar el camí dels Retorts, antic camí d’entrada al poble per la seva part nord-oest. Un camí angost, delimitat en bona part del seu recorregut per un mur de pedra seca a ambdós costats. Llegat històric dels nostres avantpassats, recuperar-lo ha significat retrobar-nos amb els nostres orígens i refermar la nostra identitat. I tornant a cultura i tradició, no oblideu que Puigpelat es troba en terra de calçots, de castellers i en la Ruta del Cister. Per tant, si us és grat de visitar-nos podreu disfrutar de bon menjar, bon veure, grans tradicions i un ferm llegat històric.

Puigpelat et dóna l’oportunitat d’admirar la bellesa de la Plana de l’Alt Camp, amb les muntanyes de Prades i Miramar com a teló de fons. Ja veieu que he descrit amb senzillesa el meu poble perquè és senzillesa el que trobareu, senzillesa en el tracte, en el fer, en el demanar però que no esmuny riquesa en el sentir, en el donar, en l’agrair. Més que amb grans paraules millor descobrir-lo per un mateix. Com ja us he dit, si mai hi passeu i hi féu parada, si algun dia aquests camins diversos que recorren el territori us hi porten, no patiu, sereu ben rebuts Marta Blanch i Figueras Alcaldessa de Puigpelat

Ajuntament de Puigpelat Plaça de la Vila, 14 43812 Puigpelat (Tarragona) Tel. 977 602 225 www.puigpelat.cat 75


el BAIX

PENEDÈS

El Vendrell U

molt més que platges i turisme d’estiu

na localitat costera que permet endinsar-te en una Catalunya plena d’encant on la cultura i el mar es barrejen, aconseguint ser un atractiu turístic esplèndid tan a l’hivern com a l’estiu. Entremig de Tarragona i Barcelona, cruïlla de camins oberta al mar, el Vendrell ha estat històricament un lloc de pas i punt de trobada de cultures, d’intercanvis comercials i de difusió d’idees.

Història i cultura Com la majoria de les poblacions tarragonines, en la època romana va ser un enclavament important, un punt de comunicacions, ja que per ella hi passava la Via Augusta. Hi ha altres espais que conformen l’oferta cultural d’aquesta població com el Museu Deu, la Casa Museu Àngel Guimerà, la Sala del Portal del Pardo, la Biblioteca Pública Terra Baixa, la Fundació Apel·les Fenosa, entre altres llocs d’interès que fan del Vendrell un poble magnífic i molt ric culturalment. Però, d’entre tots aquests llocs no ens podem deixar d’anomenar la Casa de Pau Casals, un emblema per a la població, on va néixer el músic Pau Casals, considerat el violoncel·lista amb

76

més talent del s.XX, la qual es troba situada al centre del poble.

Els barris marítims El Vendrell està composat per tres barris marítims, anomenats Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs. Les platges d’aquests barris constitueixen una de les principals atraccions turístiques del municipi, essent així una zona que permet gaudir de la tranquil·litat, la qualitat i la bona temperatura del mar, fent d’aquests racons uns espais especialment saludables per al cos i la ment.

La platja de Coma-ruga té la reserva marina de la Masia Blanca. el Riuet d’aigües amb propietats medicinals de temperatura constant entre 18ºC i 21ºC que desemboca a la platja. Durant tot l’any és habitual veure persones de totes les edats prenent banys al Riuet per aprofitar-ne les propietats curatives.

del barri s’ha anat engrandint en els darrers anys amb habitatges d’estiueig. Cal remarcar l’ambient cultural de la zona, ja que al barri s’hi troben l’Auditori i la Vil·la Casals, residència d’estiu del mestre Pau Casals, que va fer construir a la platja de Sant Salvador, on es poden contemplar objectes i records de la seva vida personal i musical, a més de les obres d’art que conté, entre les quals destaquen les escultures de l’acollidor jardí mediterrani que dóna al mar.

Els món casteller La població també és molt coneguda per la seva passió pels castells, la colla castellera anomenada Els Nens del Vendrell, fundada l’any 1926, és una colla històrica que descarregà el primer 3 de 8 del segle XX l’any 1951 i així fins a avui en dia. Si més no, aquest municipi de més de 36.500 habitants reparteix tradicions i festes populars per tota la població així com també brinda una gastronomia peculiar com els bufats, els resolís, el pastís de garrofa...però sobretot, no us oblideu dels seus vins i caves de Denominació d’Origen Penedés. Tot això i molt més ofereix el Vendrell, un municipi coster que...

La Platja del Francàs és llarga i am-

pla, i té un pendent suau que s’endinsa a la Mediterrània. Aquesta platja és tranquil·la i d’aigües naturals.

La platja de Sant Salvador hi ha l’Ermita, una edificació quasi mil·lenària que es considera l’edifici més antic del municipi. La urbanització

Fotos de www.elvendrell.net i de www.nensdelvendrell.cat

enamora a qualsevol estació de l’any !


77


el PRIORAT

Vi i oli, els protagonistes d’aquesta terra asroig un poble de cultura entre vinyes i terres d’oliveres, ametllers i fruiters que han sostingut l’economia del poble durant molts anys gràcies a l’esforç i el treball dels vilatans. Si ens enlairem, el paisatge que ens regala el Masroig és tot un terreny de conreu així com també de barraques de pedra seca. Per aquesta població, tots aquests elements són de gran importància, ja que conformen tota la vida de la població, essent així un tret turístic per a tots els curiosos i amants de la terra. Aquest poblet, situat en un turonet de 192 metres d’altura dins la comarca del Priorat, permet anar caminant al Molar

78

i Bellmunt, dos pobles que limiten amb el Masroig, als quals s’hi pot accedir pels antics camins de ferradura que uneixen aquestes poblacions, fent un passeig molt agradable. Es tracta d’un poble divers que, si camines pels seus carrerons estrets i costeruts i de cases senzilles, t’enlluernaran originant un sentiment d’estima que no voldràs marxar. A més, és un poble de cultura i tradicions i ho fan constar en les celebracions que realitzen durant tot l’any, organitzant diferents festes en honor a algun Sant. Per exemple, en glorificació a la Mare de Déu de les Pinyeres, després de la Pasqua Florida celebren una festa a l’ermita que duu el mateix nom, i on es recopilen la tradició

d’efectuar una missa, ballar sardanes i altres balls tradicionals catalans. Al juny, com a bon poble que es dedica al vi, celebren la Fira Masroig Vi Solidari. En aquesta fira, s’organitzen varies activitats programades així com exposicions, concerts, un sopar popular a l’aire lliure, i tot per un bona causa, el càncer infantil. D’altra banda, per Sant Joan els hi donen protagonisme a les dues persones més grans del poble que són els encarregats d’encendre la foguera de Sant Joan amb la flama del Canigó i, a continuació, se celebra la Nit de Sant Joan realitzant activitats. Quan arriba la calor, fan la Festa Major d’Estiu al mes d’agost en honor a Sant Bartomeu, amb balls, carrosses,


argalló Ramon B e d s e i f Fotogra

correfocs... entre moltes altres activitats. Al setembre se celebra la diada de Catalunya i la tradició del poble es convidar a menjar arengada amb raïm i xocolata i on també té lloc l’Aplec de la SarandaA més, cada 20 de gener, se celebra la Festa Major d’Hivern en honor a Sant Sebastià.

Entre vinyes i terres d’oliveres, Masroig és tot un terreny de conreu així com també de barraques de pedra seca

Com us venim dient, mentre passegeu per aquest poble, trobareu diferents elements arquitectònics a visitar. Damunt d’un turó, s’hi troba l’Ermita de Pinyeres, formada per un parc natural envoltat de boscos oferint una vista panoràmica extraordinària tant del Montsant i riu Siurana com dels Ports de Beseit i les terres de l’Ebre. Un altre temple religiós és l’Església Parroquial de Sant Bartomeu (s.XIX), l’edifici principal de la població, colpida per unes grans dimensions, pròpia d’una població més gran. Un dels atractius més coneguts del municipi és el jaciment protohistòric de la muntanya Roig del Roget, de 1.200 m2

que va ser ocupat durant l’edat de bronze i començaments de l’edat de ferro, i que avui dia és un dels poblats més antics que hi ha a Catalunya del qual podem veure la planta gairebé completa. Masroig és una crida per a totes aquelles persones que els hi agrada desconnectar tot descobrint un petit poble, en aquest cas un poble tarragoní. Masroig brinda zones naturals que beneficien la nostra ànima, mentre visitem un dels seus cellers on hi ha un gran ventall de propostes enoturístiques i oleoturístiques. Però tot això, fer-ho acompanyats sempre és més saludable, així com el vi, que és més bo si es comparteix, ja que assaborir un bon vi és tot un plaer que desperta passions

AJUNTAMENT DE MASROIG Passeig Progés, 1 43736 El Masroig (Tarragona) Tel. 977 825 126 www.masroig.altanet.org

79


es parets del celler Masroig amaguen moltes històries però sobretot, canvis. Quan entres per la porta del celler et quedes amb la boca oberta, viatges en el temps, ja són 100 anys de sacrifici i constància. Les instal·lacions estan modernitzades però sempre seguint un perfil que evoqui als seus anys d’història, convertint-se en un dels cellers més importants i extensos de la comarca del Priorat. Per tal de conèixer i sentir el vi cal recórrer tots els passadissos del celler Masroig; poder olorar i tocar et fa privilegiat, ja que et brinden l’oportunitat de conèixer tot el procés d’un vi excel·lent en tots els sentits. El celler porta al darrera una història plena de lluites i victòries. Els canvis en modes i tendències han estat sempre un repte any rere any. La visió dels seus socis i treballadors, els ha permés ser fidels i seguir sempre amb les seves arrels i tradicions. Actualment, 80

el celler treballa per continuar tenint la confiança dels seus clients i permetre's seguir essent un dels cellers de referència dins de la denominació d’origen Montsant.

Avui en dia hi ha milers de vins però per tal de fer-los perfectes i destacar de la resta cal estimar la terra i de tots els processos que cal seguir per tal d’aconseguir un vi òptim.

Ja ho diuen que els petits detalls marquen la diferència, i això ho fan els vins d'aquest celler. Cada tipus de vi té el seu gust i tacte particular, fent-lo únic i irreemplaçable al paladar. Si ets un bon gormand, que t’agrada menjar i combinar-ho amb un bon vi o si vols ser un bon amfitrió d’algun àpat no ho dubtis, visita el Celler Masroig i fes un tast dels seus vins. Els seus enòlegs us transportaran al més enllà del món del vi i, podreu descobrir que s’amaga en cada botella.

A més, l'esplèndid entorn del Priorat evoca a un clima ideal per aconseguir el vi i l'experiència perfectes.

A Celler Masroig els hi agrada que cada vegada que et serveixis una copa de vi visquis una nova sensació plaent evocant sensacions irrepetibles. A més, elaboren el vi essent compromesos amb el territori amb qui estan molt conscienciats i han establert uns lligams emocionals que es reflecteixen en la feina feta. Els vins Masroig tenen caràcter propi.


Setmana Santa

ROOM ESCAPE El passat pont de desembre, Celler Masroig, juntament amb l’empresa Cuenta Atrás, va oferir la possibilitat de viure un videojoc d’aventures físic on els visitants eren tancats als antics trulls subterranis de 1917 i havien de fer servir els elements que trobaven per resoldre una sèrie de trencaclosques i escapar abans que se'ls esgotés el temps de què disposaven. Després de l’èxit assolit, Celler Masroig torna a oferir l’oportunitat de gaudir d’aquesta activitat. Els room escape estan basats en els videojocs "Escape the room", ambientats en tot un seguit de llocs ficticis com cel·les de presó, masmorres i estacions espacials. En aquest cas, la trama de l’enigma està relacionada amb els 100 anys d’història i els secrets més ben guardats dels vins del Celler Masroig. Una experiència pels més aventurers que finalitzarà amb una degustació de vins. L’activitat es realitzarà del 22 al 25 de març amb diversos torns de matí i tarda. Els horaris varien entre les 10h, les 12h, les 15h i les 17h. Està pensada per equips de 8 persones, però també es pot adaptar a equips més petits o més grans segons la demanda. El preu oscil·la sobre els 25€ i és necessari reserva prèvia. Les places són limitades segons l’ordre de reserva.

Divendres 30/03 : S’oferirà als visitants visites a les instal·lacions del Celler Masroig a meitat de preu però inclourà els mateixos serveis que en les visites “stàndards”; és a dir, visita completa des dels antics dipòsits (trulls), passant per la nau de producció i embotellament i finalitzant a la sala de botes. Posteriorment, es farà una degustació de 3 vins i d’oli (DOP Siurana).

Dissabte 31/03 : S’oferiran visites a les instal·lacions del Celler Masroig però alternant amb tot el ventall de vins que oferim a la nostra Agrobotiga. Visita amb els clàssics: El primer torn del matí, serà amb la nostra Gamma bàsica (Solà Fred), a les 10h. Vermuteja al Celler Masroig: el segon torn, a les 12h, s’enllaçarà amb l’hora del vermut i, per tant, també s’oferirà un petit tast del nostre vermut junt amb olives i patates seguint el “clàssic” aperitiu Berena al Celler Masroig: El torn de les 16h es relacionarà amb les Misteles (Xarada) blanca i negra oferint un maridatge (acompanyament) amb els clàssics “bossinets” del Masroig Visita Top: Finalment, l’últim tast serà a les 17.30h i anirà al voltant dels nostres vins “top” ja que lo bo, sempre es deixa per l’últim moment.

Diumenge 01/04 : S’oferirà, com a activitat alternativa, un tast a cegues de la mà del sommelier Rafel Pino, on es Totes les activitats es podran degustar vins diferents maridats amb productes que recomana reserva prèvia, ajudaran a despistar al visitant. ja que n’hi ha que són places Finalment, proposarem possibles maridatges que sí que limitades. Per més informació s’adequaran als nostres vins.

i reserves cal contactar amb visites@cellermasroig.com o trucant al 646743922.

81


HOTEL NASTASI

Segrià

CASA CUIROLS

Berguedà

HOSTAL VALL D'ÀNEU

Pallars Sobirà

NOU CAMPING

Pallars Sobirà

Un completo y encantador hotel urbano situado en Lleida. Con un servicio y atención personalizado para que se sienta acogido en un cálido entorno. Completo y sofisticado Spa equipado que le harán disfrutar de una experiencia de relajación inigualable. Restaurante con más de 30 años de experiencia, donde le ofrecerán auténtica cocina catalana de calidad con productos de mercado.

Des de l'alimentació de les cabres amb herbes de la pròpia finca, fins a l'etiquetatge final dels formatges. A casa Cuirols, els formatges són elaborats amb llet crua, és a dir, sense pasteuritzar. D'aquesta manera, es conserva el gust vertader de la llet. Coneix els seus productes artesans i degustaràs el veritable sabor d'un bon formatge. Visita i descobreix més a www.formatgescuirols.com

Relax, tranquilitat i natura. Gaudeix de la terra i de les vacances durant tot l'any envoltat de natura i muntanya. L'Hostal Vall d'Àneu, situat als Pirineus catalans, és un indret típic pirinenc que ofereix unes espectaculars vistes de la vall i dels seus voltants. A més, el restaurant serveix plats típics de la gastronomia de la zona i té servei de lloguer d'equips d'esquí.

Ambient familiar, natura, aventura, senderisme, esquí i relax a les Valls d’Àneu, a tocar del Parc Nacional d’Aigüestortes i del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Ample espai que compta amb excel·lents instal·lacions i serveis: botiga, braseria, terrassa, barbacoa, piscines climatitzades, sala de jocs, activitats i animació, parc infantil...Tot al teu abast!

Avda. Alcalde Rovira Roure, 216 25198 LLEIDA Reserves: 973 249 222

La Nou de Berguedà 08689 LA NOU DE BERGUEDÀ ( BCN ) Reserves: 938 259 010

Carrer Major, 46 25580 ESTERRI D'ANEU ( Lleida ) Reserves: 973 626 097

Carretera C-13, km-156 25597 La Guingueta d'Àneu ( Lleida ) Reserves: 973 626 261

CAMPING RESORT

PARADOR 24H

CASA RURAL

Pallars Sobirà

Segrià

La situació tan estratègica d’Aigüestortes Càmping Resort, al centre d’una de les valls glacials més àmplies del Pirineu, fa que sigui el punt de partida ideal per a les teves excursions. Coneix el pais de l'ós bru, descobreix pobles carregats d’història i tradició, coneix les joies del romànic, gaudeix de la neu de les estacions d’esquí del Pallars Sobirà.

Som un restaurant i cafeteria 24 hores, amb gran experiència i trajectòria en sector de la restauració. Oferim un ampli menú i carta de plats originals, entre els quals destaquem les nostres especialitats de carn a la brasa d'alzina. Ens hem adaptat als nous temps, per satisfer als qui busquen el sabor tradicional i al paladar més exigent.

Carretera. C-13 25580 Esterri d'Àneu ( Lleida ) Reserves: 973 626 263

Carretera N-230, km 3, 25005 Torrefarrera ( Lleida ) Reserves: 973 752 043

627 574 003 ( Valentí ) www.agroviure.com Casa Rural SANT JOAN: A 3 Km. de SOLSONA 627 salada 57 40 03 Capacitat per a 10 persones • Piscina privada d’aigua Valentí ) Llar de Foc • Barbacoa • Calefacció • 5 Habitacions • 2( Banys Wi-Fi gratis • Pàrquing • Zona de Jocs: ping-pong, futbolí, bàsquet... www.agroviure.com

CASA ESPUNYES

Solsonès Al mig de la natura pots ser tu mateix. Estirar-te sobre verd i contemplar el cel. Respirar l'aire pur de la muntanya i saber que el temps et pertany. La felicitat no es pot comprar i les experiències que et porten fins a ella, no tenen preu. Gaudeix de Casa Espunyes, un lloc on es respiren aires rústics, en una equilibrada combinació entre els elements d'ahir i d'avui. Ctra. Pont d'Espia a Coll de Jou, L-401 25286 CAMBRILS ( Lleida ) Reserves: 973 481 443

La nostra secció, On anem? va destinada a totes aquelles persones que tinguin un negoci de turisme rural i/o restauració que vulguin promocionar els seus serveis d’una forma clara, concisa i directa als turistes a decidir-se.

Truca'ns! 932 497 171 973 071 222 83


DIJOUS, 1 de Març MARÇ GASTRONÒMIC, de l'1 de març al 8 d'abril al Prat de Llobregat.

DIVENDRES, 2 de Març FOOD AND MARKET, del 2 al 4 de març a Viladecans. BOTIGA AL CARRER, del 2 al 3 de març a Vic. MINERALEXPO BCN-SANTS, del 2 al 4 de març a Barcelona.

FIRA FORA STOCKS, a Manresa. FIRA DE PROXIMITAT, a Riells del Fai. MERCAT D'ARTESANS, PINTURA I BROCANTERS, a Santa Margarida els Monjos.

LA PASSIÓ D'ULLDECONA, 4 i 11 de març a Ulldecona.

DIUMENGE, 11 de Març FIRA DE LA TERRA, a Caldes de Malavella. FIRA DE L'OLI I LA PEDRA, a Vinaixa.

DISSABTE, 3 de Març FIRA DEL TRUMFO I LA TÒFONA DE CATALUNYA, del 3 al 4 de març a Solsona.

FESTA DEL VI, del 3 al 4 de març a Solsona. BOTIGA AL CARRER, a Blanes. MERCAT DE PAGÈS, a Canet de Mar. TALLER DE FOTOGRAFIA MÒBIL, del 3 al 10 de març al Museu de les terres de l'Ebre (Amposta).

MERCAT ECOLÒGIC DEL VALLÈS, a St. Quirze del Vallès.

DISSABTE, 17 de Març QUINZE VINT-I-DOS, el 17 i el 24 de març a Manresa. FEM BULLIR L'OLLA. MERCAT DE L'OLLA I LA CALDERA, del 17 al 18 de març a Caldes de Montbui.

FIRA DE L'EMBOTIT, del 17 al 18 de març a Olot. MARIDATGE AMB NATURA, a Vinyes Domènech (Capçanes). LA PASSIÓ MEDIEVAL DE CERVERA, a Cervera.

DIUMENGE, 4 de Març FESTA VI I OLI NOVELL, a St. Jaume dels Domenys. FESTA DE L'OLI, a l'Albi.

85


DIJOUS, 1 de Març MARÇ GASTRONÒMIC, de l'1 de març al 8 d'abril al Prat de Llobregat.

DIVENDRES, 2 de Març FOOD AND MARKET, del 2 al 4 de març a Viladecans. BOTIGA AL CARRER, del 2 al 3 de març a Vic. MINERALEXPO BCN-SANTS, del 2 al 4 de març a Barcelona.

FIRA FORA STOCKS, a Manresa. FIRA DE PROXIMITAT, a Riells del Fai. MERCAT D'ARTESANS, PINTURA I BROCANTERS, a Santa Margarida els Monjos.

LA PASSIÓ D'ULLDECONA, 4 i 11 de març a Ulldecona.

DIUMENGE, 11 de Març FIRA DE LA TERRA, a Caldes de Malavella. FIRA DE L'OLI I LA PEDRA, a Vinaixa.

DISSABTE, 3 de Març FIRA DEL TRUMFO I LA TÒFONA DE CATALUNYA, del 3 al 4 de març a Solsona.

FESTA DEL VI, del 3 al 4 de març a Solsona. BOTIGA AL CARRER, a Blanes. MERCAT DE PAGÈS, a Canet de Mar. TALLER DE FOTOGRAFIA MÒBIL, del 3 al 10 de març al Museu de les terres de l'Ebre (Amposta).

MERCAT ECOLÒGIC DEL VALLÈS, a St. Quirze del Vallès.

DISSABTE, 17 de Març QUINZE VINT-I-DOS, el 17 i el 24 de març a Manresa. FEM BULLIR L'OLLA. MERCAT DE L'OLLA I LA CALDERA, del 17 al 18 de març a Caldes de Montbui.

FIRA DE L'EMBOTIT, del 17 al 18 de març a Olot. MARIDATGE AMB NATURA, a Vinyes Domènech (Capçanes). LA PASSIÓ MEDIEVAL DE CERVERA, a Cervera.

DIUMENGE, 4 de Març FESTA VI I OLI NOVELL, a St. Jaume dels Domenys. FESTA DE L'OLI, a l'Albi.

86


La nostra agenda està a la disposició de tots els Ajuntaments i les Oficines de Turisme de Catalunya per a que puguin promocionar les seves fires, festes i esdeveniments. Voleu que apareguin les de la vostra població de forma gratuïta cada mes? Només cal que contacteu amb nosaltres als telèfons 93 249 71 71 / 973 071 222 o a través del correu electrònic agenda@magazinepublicaciones.com.

DIUMENGE, 18 de Març FIRA DE L'EMBOTIT, a Bescanó.

DIUMENGE, 25 de Març FIRA DE RAMS I TROBADA GEGANTERA, a Súria. FIRA DEL CONILL I L'ARTESANIA, a Vilafant. FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA LLET, a Puigpelat.

DIJOUS, 22 de Març FESTIVAL DE PASQUA DE CERVERA, del 22 de març a l'1 d'abril a Cervera.

ROOM ESCAPE CELLER MASROIG, del 22 al 25 de març a Masroig.

DIVENDRES, 30 de Març EL MERCADAL DE TORÀ, a Torà. MERCAT DEL BRUNYOL, del 30 al 31 de març a St. Feliu de Guíxols. MERCAT MEDIEVAL, a St. Maria de Besora. FIRA MEDIEVAL, a Cubelles. XXXVI BUNYOLADA POPULAR, a Lloret de mar.

DISSABTE, 31 de Març FIRA MEDIEVAL, del 31 de març al 1 d'abril a Hostalric.

DIVENDRES, 23 de Març MERCAT DEL RAM, del 23 al 25 de març a Vic. FESTIVITAT I PROCESSÓ DE LA VERGE DELS DOLORS, a Bellpuig.

DISSABTE, 24 de Març AUTOMERCAT, del 24 al 25 de març a Igualada.

87 87


“Gaudir de les vacances junts participant de les mateixes activitats cohesiona i enriqueix a tota la família, i encara més si es fa al costat d’altres famílies amb les que compartir i intercanviar experiències”

Cases en l’entorn natural de Catalunya

U

n any més, la Fundació Pere Tarrés torna a obrir les seves cases de colònies perquè famílies senceres puguin gaudir d’uns dies de vacances amb una proposta alternativa al turisme tradicional i que en els darrers anys ha tingut una àmplia acceptació per part de famílies amb nens i grups d’amics amb nens. Des del juliol i fins la primera setmana de setembre, la Fundació Pere Tarrés proposa diferents programes d’activitats dissenyats segons les edats de cada participant i on es combinen esport, cultura i sortides a punts d’interès de l’entorn on estan situats els allotjaments. Amb el programa “Vacances en família” infants i adults comparteixen l’esperit de les colònies d’estiu: dormir en lliteres, portar la motxilla, visitar llocs emblemàtics i fer excursions en plena natura, una gimcana o jocs de nit, sempre acompanyats pels nostres monitors. A més, permet aprendre i conviure amb altres famílies amb l’enriquiment social i vivencial que això representa per a grans i petits. Els pares comparteixen estones, activitats i converses amb altres pares i mares, mentre els infants poden jugar i divertir-se amb altres nens i nenes de la seva edat en un espai exterior i en un context formatiu dirigit per un equip d’educadors. La Fundació Pere Tarrés ofereix cases de colònies i albergs per acollir les famí-

88

lies situats en entorns naturals privilegiats: La Cerdanya, El Berguedà, el Bages, Pallars Sobirà, Osona, la Costa Daurada i la Serra del Montsec.

ALBERG LES ESTADES: Situat entre Sort i Rialp molt a prop del Parc Nacional d’Aigüestortes. Inclou una excursió al Parc Nacional de l’Estany de Sant Maurici, i també l’opció d’escollir una o dues activitats entre un dia d’aventures al Llac de la Guingueta d’Àneu amb caiac, canoa, btt i tir amb arc o visitar el parc lúdic i d’aventura a Port Ainé i fer tubbing, descens amb patinets, buggies monoplaça, llits elàstics, tirolines i pont tibetà. CASA DE COLÒNIES ARTUR MARTORELL: A Calafell, una ins-

tal·lació que disposa de piscina i pista poliesportiva, ideal per practicar tant esports convencionals com aquàtics al Club Nàutic de Coma-Ruga. Es realitzen diferents sortides pels pobles de l’entorn.

ALBERG DE LLÍVIA: Es poden fer esports d’aventura, visites a les coves de Font Rabiosa, a la Font del Ferro i al Castell d’Orres, excursions a llacs, amb el tren groc, visita al Parc Animaler d’Angles. CASA DE COLÒNIES DE SANTA MARIA DEL ROURE: En el cor del

Collsacabra ofereix un programa d’ac-

tivitats per descobrir la natura dels boscos de rouredes i fagedes, els salts d’aigua dels rierols i l’observació d’ocells. Proper a Tavertet, Rupit i el Pantà de Sau.

L’ALBERG DE LA SALA: A la Pobla de Lillet, ofereix a les famílies, visitar una mina de petroli, activitats esportives d’aventura, visites al parc natural del Pedraforca i del Cadí, pujada al Roc de la Lluna, als Jardins Artigues, el tren del Ciment, a les fonts del Llobregat i Castellar de n’Hug. L’ALBERG MONTSEC-MUR: Es troba sota el Castell de Mur i de Miravet i prop de les runes del castell de Guàrdia. Disposa d’unes magnífiques vistes del Pantà de Terradets i de la Serra del Montsec. Disposa de diverses sales d’activitats i just davant de l’alberg hi ha una pista poliesportiva coberta i una piscina municipal. CASA DE COLÒNIES DE LA RUCA: La seva situació, al peu de la

riera de Malrubí, permet combinar la pràctica dels esports d’aventura, hípica i la descoberta de l’entorn amb visites a llocs culturals com les Coves del Toll i el Monestir de Sant Benet. La casa també disposa de camp de futbol, zona de jocs infantils, taules de pícnic, esplanades i piscina


Oficines de Turisme de Catalunya ALT CAMP

ALT URGELL

OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP C/Mossèn Martí, 3 · Valls Tel. 977 608 560

OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

NULLES C/ Estació, s/n · Nulles Tel. 977 602 522 SANTES CREUS Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560 VALLS C/ de la Cort, 61 · Valls Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431 CADAQUÈS C/ Des Cotxe, 2A · Cadaquès Tel. 972 258 315 EMPÚRIES Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233 EMPURIA BRAVA Av. Pompeu Fabrà, s/n · Empuria Brava Tel. 972450 802 FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Figueres Tel. 972 503 155 L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · L'Escala Tel. 972770 603 LLANÇÀ C/ Camprodón, 16-18 · Llançà Tel. 972 380 855 PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Peralada Tel. 972 538 840 LA SELVA C/ de l'illa, 13 · El Port de la Selva Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rode, 79 · Roses Tel. 902 103 636 SANT PERE PESCADOR Ctra de la platja, s/n · Sant Pere Pescador · Tel. 972 520 535 VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 · Vilabertran Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Sant Sadurní d'Anoia Tel. 938 913 188 SUBIRATS Edifici de l'estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Subirats Tel. 938 993 499 PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 938 181 254

90

COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Coll de Nargó · Tel. 973 383 048 LA SEU D'URGELL C/ Major, 8 · La Seu d'Urgell Tel. 973 351 511 OLIANA Av. Barcelona, 81 · Oliana Tel. 973 470 339 ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n · Organyà Tel. 973 370 030 TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tuixent Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 353 EL PONT DE SUERT Av.Victoriano Muñoz, 22 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 005 OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA PL. Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 938 051 585 CALAF Pl. dels arbres, s/n · Calaf Tel. 938 680 833 L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Alta Anoia · Tel. 938 680 366 LA LLACUNA C/ Major, 4 · La Llacuna Tel. 938 976 830

BAIX CAMP OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155 CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Cambrils Tel. 977 792 307 CAPAFONTS C/ Les Fonts, 7 · Capafonts Tel. 972 505 902 LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 · La Selva del Camp · Tel. 977 844 630 L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1· Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant · Tel. 977 823 328

MONT-ROIG DEL CAMP CN- 340 km1139 · Mont-roig del camp · Tel. 977 179 468

BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 · Begur Tel. 972 624 520

PRADES C/ de la Muralla, 3 · Prades Tel. 977 868 302

CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge · Tel. 972 661 714

REUS Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) · Reus Tel. 977 010 670

L' ESTARTIT Passeig Marítim, s/n. · L'Estartit Tel. 972 751 910

BAGES OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 · Manresa · Tel. 936 930 350 CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Cardona Tel. 938 692 798 MANRESA Pl. Major, 10 · Manresa Tel. 938 784 090 MONTSERRAT Monestir de Montserrat Tel. 938 777 777 SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Súria Tel. 938 696 984 SANT JOAN DE VILATORRADA C/Major, 91-93 · Sant Joan de Vilatorrada · Tel. 938 764 040

BAIX EBRE OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308 L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n L'Ametlla de mar · Tel. 977 456 477 L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · L'Ampolla Tel. 977 593 011 BENIFALLET C/ Major, 1 · Benifallet Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Deltebre Tel. 977 480 627 EL PERELLÓ C/Lluis Companys, 2 · El Perelló Tel. 977 491 021 DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Deltebre Tel. 977 489 309 ROQUETES Av. Diputació, s/n · Roquetes Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 ( Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 ( edifici Torre Maria) La Bisbal de L'Empordà Tel. 972 645 500 PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 · Palafrugell Tel. 972 300 128 PALAMÓS Passeig del Mar, s/n · Palamós Tel. 972 600 550 PALS C/ Hospital, 22 · Pals Tel. 972 636 161 PLATJA D'ARÓ Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Platja D'Aró · Tel. 972 817 179 SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Sant Feliu de Guíxols · Tel. 972 820 051 TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Torroella de Montgrí Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. Reial - N 340 · St. Feliu de Llobregat · Tel. 936 852 400 CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Castelldefels Tel. 936 352 727 COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Collbató Tel. 937 779 076 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Santa Coloma de Cervelló · Tel. 936 305 807 VALLIRANA C/Major, 612 · Vallirana Tel. 672 462 426

BAIX PENEDÈS OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Vendrell Tel. 977 157 171 L'ARBOÇ C/Major 37 · L'Arboç · Tel. 977167 725 CALAFELL C/Sant pere, 29 - 31 · Calafell Tel. 977 699 141 COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Coma-ruga Tel. 977 680 010 CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Cunit Tel. 977 674 777


Oficines de Turisme de Catalunya VENDRELL Dr. Robert, 33 · El Vendrell Tel. 977 660 292

BARCELONÈS AEROPORT EL PRAT Aeroport El Prat (T1) · Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704 BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 · Badalona Tel. 934 832 990 BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Barcelona · Tel. 932 853 834 BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani · Barcelona Tel. 932 853 834 BARCELONA - AMADEU BAGUES Rambla de les flors, 88 · Barcelona Tel. 932 853 834 BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Barcelona · Tel. 663 654 994 BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Barcelona · Tel. 932 388 091 BESOS C/ Mare de deu del Carme, 115 Sant Adrià de Besos · Tel. 977 674 777

BERGUEDÀ OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Berga Tel. 938 221 500 BAGÀ C/Raval, 18 · Bagà · Tel. 619 746 099 CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament, s/n · Castellar de n'Hug · Tel. 938 257 09 GÒSOL Plaça Major, 1 · Gosol Tel. 973 370 055 LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · La Pobla de Lillet Tel. 687 998 541 EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 938 258 046

CERDANYA OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 LLÍVIA C/ de les Fonts, 10 · Llívia Tel. 972 896 313

MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Montblanc Tel. 977861 733 SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del castell, s/n · Santa Coloma de Queralt · Tel. 977 880 478 VIMBODI I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet Tel. 977 871 247

GARRAF CUBELLES Pl. del Castell, 1 · Cubelles Tel. 938 952 500 SITGES Pl.Eduard Maristany · Sitges Tel. 938 944 251 VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Vilanova i la Geltrú · Tel. 938 154 517 Pl. de la Vila, 10 · Vilanova i la Geltrú Tel. 938 935 555

GARRIGUES OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658 ARBECA C/Lleida, 32 · Arbeca Tel. 973 160 182 LA GRANADELLA Pl. de la Indepència, 1· Granadella Tel. 973 094 101

GARROTXA OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900 BESALÚ C/ del Pont, 1 ( inici del Pont Vell) · Besalú · Tel. 972 591 240 OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Olot Tel. 972 260 141

MARESME OFICINA DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 937 441 616 ALELLA C/ Riera Fosca, 2 ·Alella Tel. 935 554 650 ARENYS DE MAR C/Riera Bisbe i Pol, 8 · Arenys de Mar Tel. 937 957 039 CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 baixos · Caldes D'Estrac · Tel. 937 910 588 CALELLA C/ Sant jaume, 231 · Calella Tel. 937 690 559 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Canet de Mar · Tel. 937 940 898 MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Malgrat de Mar Tel. 937 655 642 MATARÓ C/ La Riera, 48 baixos · Mataró Tel. 937 582 698 MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Masnou Tel. 935 571 834 SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1· Sant Pol de Mar Tel. 937 604 547 SANTA SUSANNA Av. del Mar · Santa Susanna Tel. 937 679 008 PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Pineda de Mar Tel. 937 625 038 PALAFOLLS Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n · Palafolls Tel. 937 620 611

MOIANÈS

NOGUERA OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933 BALAGUER Avinguda Comte Jaume d’Urgell, 5 (dins del museu) · Balaguer Tel. 973 445 194 LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · La Baronia de Rialb Tel. 973 460 234

OSONA OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 938 851 715 MANLLEU Pg. de Ter, 2· Manlleu Tel. 938 515 176 PRATS DE LLUÇANÈS Passeig de lluçanès, s/n · Prats de Lluçanès · Tel. 938 560 100 RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Rupit i Pruit · Tel. 938 522 003 TAVÈRNOLES C/ de l'Esglèsia, 1 · Tavèrnoles Tel. 938 887 308 OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del migdia, 1 · Viladrau Tel. 938 848 035 VIC Pl. del pes, edifici de l'Ajuntament, s/n · Vic · Tel. 938 862 091

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Moià Tel. 938 301 418

LA SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu La Seva · Tel. 938 125 712

SANT JOAN DE LES FONTS C/ Sant Pere, 2 · Sant Joan de les Fonts · Tel. 972 290 507

MONTSIÀ

PALLARS JUSSÀ

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470

VALL D'EN BAS Passatge Can Trona, s/n · Vall d'En Bas Tel. 972 692 177

GIRONÈS OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

AMPOSTA Av. Sant jaume, 42-52 · Amposta Tel. 977 703 453

CONCA DE BARBERÀ

LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-B · Llagostera Tel. 972 832 322

LA GALERA C/ Sant Llorenç, baixos, 36 · La Galera · Tel. 977 718 339

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Espluga de Francolí · Tel. 977 871 220

OF. DE T. DE CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Sant Carles de la Ràpita · Tel. 977 744 624

92

ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Ulldecona Tel. 977 573 394

PRESES Antiga estació, s/n · Preses Tel. 972 694 904

ALCANAR C/Lepanto, s/n · Alcanar Tel. 977 737 639

PUIGCERDÀ pl. Santa Maria, s/n · Puigcerdà Tel. 972 880 542

LA SÈNIA Pg. de la clotada, 23 · La Sènia Tel. 977 713 000

ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 4 · Isona Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35 · La Pobla de Segur Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002


Oficines de Turisme de Catalunya ESTERRI D'ÀNEU C/Major, 40 bis · D'Esterri d'Àneu Tel. 973626345 LLAVORSÍ Crta. Vall de cardós, s/n · Llavorsí Tel. 973622008

PLA DE L'ESTANY BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 · Banyoles Tel. 972 583 470

PLA D'URGELL OFICINA COMARCAL DE TURISME DEL PLA D'URGELL Av. Prat de la Riba, 1 · Mollerussa Tel. 973 711 313

PRIORAT CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n· Cornudella de Montsant Tel. 977 821 000 FALSET Pl. La quartera, 1· Falset Tel. 977 831 023 MARGALEF Areà de Lleure del Pont, s/n · Margalef · Tel. 668 582 542 ULLDEMOLINS Pl. de l'Esglèsia, 1· Ulldemolins Tel. 977 561 546

RIBERA D'EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D'EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Mòra d'Ebre Tel. 977 401 851

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

SELVA OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161 ARBÚCIES C/ Major, 6 ·Arbúcies Tel. 972162 477 BLANES Pl. de Catalunya · Blanes Tel. 972 480 103 CALDES DE MALAVELLA C/ Vall·lobera· Caldes de Malavella Tel. 972 480 103 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà Rieres Buscarons i Gavarra · Canet de Mar · Tel. 937 940 898 HOSTALRIC Camí dels Ollers, 1 · Hostalric Tel. 972 864 565 LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Lloret de Mar Tel. 972 364 735 MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Maçanet de la Selva · Tel. 972 858 005 SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Sant Hilari de Sacalm · Tel. 972 869 686 TOSSA DE MAR Av. Pelegri, 25 · Tossa de Mar Tel. 972 340 108

ASCÓ Carretera de Campucines, 21 · Ascó Tel. 977 406 583

VILOBI D'ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava · Vilobi d'Onyar · Tel. 972 942 955

SEGARRA

SOLSONÈS

OF. TURISME DE LA SEGARRA Passeig de Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONSÈS Crta. de la Bassella, 1 · Solsona · Tel. 973 482 310

CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Cervera Tel. 973 534 442 GUISSONA C/Del Tint, 2, baixos · Guissona Tel. 973 551 414

SEGRIÀ OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida Tel. 973 054 800 OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Lleida Tel. 973 700 319

94 94

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Ripoll Tel. 972 702 351

ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Arties Tel. 973 641 612

TARRAGONÈS

BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Bossost Tel. 973 648 157

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona Tel. 977 233 415 OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE TARRAGONA Rambla Nova, s/n · Tarragona Tel. 977 250 795 PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE TARRAGONA C/Major, 39 · Tarragona Tel. 977 250 795

LES Av. Sant jaume, 39 · Les Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 977 179 468 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Vielha Tel. 977 179 468

TERRA ALTA

VALLÈS OCCIDENTAL

GANDESA Av. Catalunya · Gandesa Tel. 977420 910

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL ctra. N-150, km. 15 · Terrassa Tel. 937 273 534

URGELL OFICINA DE TURISME DE L'URGELL C/ Agoders, 16 · Tàrrega Tel. 973 500 707 AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Agramunt Tel. 973 391 089 BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Bellpuig Tel. 973 320 536 VALLBONA DE LES MONGES C/Prat de la Riba, 6 · Vallbona de les Monges · Tel. 973 982 500 VERDÚ Pl. del bisbe Comelles, 13 · Verdú Tel. 973 347 216

SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Sant Cugat del Vallès · Tel. 936 759 952 TERRASSA Pl. Josep Freixa i Argemí· Terrassa Tel. 937 397 019

VALLÈS ORIENTAL GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Granollers Tel. 938 794 980 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Caldes de Montbui · Tel. 938 634 140

VALL D'ARAN

LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 938 423 900

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D'ARAN PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

SANT CELONI C/Major, 53 · Sant Celoni Tel. 938 670 171

LA VALL DE LORD Crta. de Berga s/n · St. Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS CAMPRODÓN C/ Sant Roc, 22 · Camprodón Tel. 972 740 010 SANT JOAN DE LES ABADESSES Plaça de l’ Abadia, 9 · Sant Joan de les Abadesses Tel. 972 720 599 SETCASES Pl.Major, 1 · Setcases Tel. 972 136 089 VALL DE RIBES Crta. de Bruguera, 2 · Vall de Ribes Tel. 972 727 728

Informació editada per

MAGAZINE PUBLICACIONES MEDIA, SL Per canvis o modificacions: Tel. 973 071 222 produccion@magazinepublicaciones.com


La col·lecció Històries Ibèriques

Un projecte editorial del Museu d’Arqueologia de Catalunya. De la ma de periodistes i escriptors destacats del sector cultural català. • Anna Sáez: ILERGETS: ˝ Els enigmes dels ibers a la plana de Lleida ˝ • Jacinto Antón: INDIGETS: ˝  Viatge al país dels indigets, espasa en mà ˝ • Julià Guillamon: AUSETANS: ˝  L’enigma Titus Livi  ˝ • Daniel Romaní: CERETANS / LACETANS: ˝ Ceretans / Lecetans ˝ • Ignacio Orovio: CESSETANS: ˝ Territori cesseta  ˝ • Carles Cols: ILERCAVONS: ˝ El país dels ilercavons  ˝ • José Ángel Montañés: LAIETANS: ˝  Terra de laietans ˝

www.mac.cat Passeig de Santa Madrona, 39-41 · Parc de Montjuïc · BARCELONA


Profile for MAGAZINE Publicaciones

MAGAZINE TURISME nº39 Març 2018  

Revista turística amb distribució mensual en quioscos i Oficines de Turisme de Catalunya.

MAGAZINE TURISME nº39 Març 2018  

Revista turística amb distribució mensual en quioscos i Oficines de Turisme de Catalunya.