MAGAZINE TURISME nº38 Febrer 2018

FEBRER 2018 • N.38

TURISME · OCI · GASTRONOMIA

' 50

VALL DE BOÍ

Fotografia de portada: Santa Eulàlia d'Erill la Vall

On els Pirineus toquen el cel

LLEIDA

El Carrer Major

CONGOST DE MU

A Alòs de Balaguer

L'ALT PIRINEU

Descobreix el Parc Natural

Revista turística amb distribució mensual en quioscos i Oficines de Turisme de Catalunya

2

El mes de la disbauxa

el BARCELONÈS

8

el BERGUEDÀ

12

el BAGES

14

Arriba el segon mes de l’any, després dels primers propòsits d’any nou i de fer una pausa en els àpats nadalencs, comencen les quedades amb els amics i les amigues i/o familiars per fer calçotades. En el número 38 de la revista us parlem dels calçots i d’aquesta tradició catalana. Així com també, febrer ens regala la festa més divertida tan per a petits com per a grans, el carnestoltes. Hi ha poblacions que ho celebren de forma espectacular, essent així una festivitat on hi acudeixen persones d’arreu de Catalunya.

A més, us parlem de pobles emblemàtics de Catalunya, ja que cadascun té alguna particularitat que el fa especial.

Nosaltres seguim innovant i creixent, tal i com ens vam prometre el mes passat, per aquest motiu hi ha una nova secció, la de Castells. No us la perdeu, us encantarà.

D'altra banda, els dies comencen a fer-se una mica més llargs i això ens beneficia a l’hora de fer activitats a l’aire lliure i gaudir dels caps de setmana. Per aquest motiu, us motivem a llegir els diferents articles que estan replets de pobles, rutes i activitats per fer que no podreu deixar escapar. Anima’t a conèixer la bonica Catalunya, la qual està plena d’espais i natura que et transporten a un món ple de positivitat i energia per fer front als dies més durs de la setmana. Viu el dia i deixa els problemes, sempre s’acaben resolent.

el GARRAF

16

OSONA 18 el SEGRIÀ

20

l´ URGELL

22

la NOGUERA

26

la VALL

D'ARAN 38

el SOLSONÈS l' ALTA

40

RIBARGORÇA 46

el PALLARS

SOBIRÀ 48

el PALLARS la CONCA

JUSSÀ 52

DE BARBERÀ 55

el

ALT CAMP 58

el RIPOLLÈS

68 71

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com

Tel. 667 560 225 Per a la publicació de nous anuncis o variacions dels actuals, s’ha de comunicar abans del tancament de l’edició (dia 15 de cada mes).

Passada aquesta data, si no s’ha rebut material nou, l’editorial procedirà a repetir el mateix del mes anterior.

Dipòsit legal: L-1107-2017 ISSN: 2604-1219

Aquesta publicació no pot ser ni totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense prèvia autorització escrita de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expresament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

3

La Vall d’Aran

Alta Ribagorça

ar i muntanya. Paisatges de secà i de regadiu.

Prats d'arbres fruiters i d'espigues. Masies i cases de pagès.

Pa amb tomàquet i caragols. Indrets que enamoren i una gastronomia exquisida. Catalunya vol compartir les seves terres amb tu per a que visitis tots els racons naturals, llocs turístics, les platges i cales i els monuments Patrimoni de la Humanitat. Un lloc característic, una terra que estima el que té i que es fa estimar. Volem descobrir amb tu tot el que ens amaga i gaudir-ho junts. Per això, des de la redacció de tot el que trobaràs en les properes pàgines d'aquesta edició volem que et relaxin, que les sensacions et transportin a sentir la tranquil·litat i et provoquin el desig de voler visitar tots i cadascun dels indrets.

Pallars Sobirà

en una Catalunya única, familiar i acollidora, que vol mostrar-se al món com un dels destins més turístics i culturals per part dels nostres visitants.

L’Alt Urgell

Una Catalunya on hi ha infinites activitats per a fer en família però també amb destinacions ideals per trobar la pau interior d'un mateix i respirar l'aire pur.

Us animem a descobrir la nostra terra, tal com hem fet nosaltres, i a conèixer aquells racons desconeguts que tenim molt a prop de casa nostra.

Pallars Jussà

El Solsoné La Noguera La Segarra Pla d’Urgell L’Urgell

Segrià

Les Garrigues

Ens endinsem en una Catalunya cultural, de fires i festes i de museus singulars. Parcs naturals on els camins et formen rutes, tant a peu com en bicicleta. Ens endisem

Anoi

Conca de Barberà Alt Camp

Priorat Baix Camp Terra Alta

AND

Baix Penedès

Tarragonès

Ribera d’Ebre

Baix Ebre

Província de Tarragona Província de Lleida Província de Barcelona Província de Girona

4

Montsià

DORRA

La Cerdanya El Ripollès

Alt Empordà La Garrotxa Pla de l’Estany

Berguedà

és Osona

Bages

Gironès

La Selva

Moianès Vallès Oriental

ia

e

M

sm are

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Ba rce lon ès

Vallès Occidental

Alt Penedès

Baix Empordà

Baix Llobregat

Garraf

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Segrià (Lleida)

Berguedà (Berga)

Les Garrigues ( Les Borges Blanques)

Bages (Manresa)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Anoia (Igualada)

Alt Camp (Valls)

La Noguera (Balaguer)

Alt Penedès (Vilafranca del P.)

Baix Penedès (El Vendrell)

L'Urgell (Tàrrega)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

La Cerdanya (Puigcerdà)

Tarragonès (Tarragona)

La Segarra (Cervera)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llogregat)

El Ripollès (Ripoll)

Baix Camp (Reus)

El Solsonès (Solsona)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

La Garrotxa (Olot)

Priorat (Falset)

Pallars Jussà (Tremp)

Barcelonès (Barcelona)

La Selva (Sta. Coloma de Farners)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Pallars Sobirà (Sort)

Maresme (Marató)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Terra Alta (Gandesa)

L'Alt Urgell ( La Seu d'Urgell)

Vallès Oriental (Granollers)

Gironès (Girona)

Baix Ebre (Tortosa)

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Moianès (Moià)

Baix Empordà (La Bisbal del Empordà)

Montsià (Amposta)

La Vall d'Aran (Viella)

Osona (Vic)

Alt Empordà (Figueres)

5

ESTACIÓ HIVERNAL VIRÓS - VALL FERRERA Fotografia: Oscar Rodbag

Imatge cedida pel Parc Natural de l’Alt Pirineu

el BARCELONÈS

E

l Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), recollint la tradició museística en arqueologia des de principi de segle, és fruit de la Llei de museus aprovada el 1990. Com a Museu Nacional, el seu objectiu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l’evolució històrica, des de la prehistòria a l’època medieval. El Museu d’Arqueologia de Catalunya va ser adscrit a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural l’any 2013.

Encapçalada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Arqueoxarxa està integrada per museus d’arreu de Catalunya que gestionen el patrimoni arqueològic més important de les nostres terres, tant les col·leccions dels seus fons com els jaciments arqueològics que en depenen.

El MAC és un museu nacional articulat en xarxa, format per les seus de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i el Centre Iberia Graeca. També articula els equipaments vinculats a l’Arqueoxarxa, la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya impulsa el projecte de la Ruta dels Ibers amb la creació de propostes per donar a conèixer aquest patrimoni i que potenciessin i canalitzessin el turisme cultural a través de rutes estructurades que fessin comprensibles els jaciments i els posessin a l’abast de tothom.

Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya

La Ruta dels Ibers. Un model de xarxa de suport al territori

La Ruta de l’Art Rupestre, Patrimoni Mundial de la UNESCO

Castell de Palamós (Baix Ampordà)

El Museu d’Arqueologia de Catalunya vol aprofundir en la difusió del patrimoni arqueològic i dels valors històrics, i també vol sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de la seva conservació. És per aquesta raó que el 2005 va presentar la ruta cultural de l’Art Rupestre, que se suma a la dels Ibers, ja existent

La Fortalesa d’Arbeca (Les Garrigues)

L’objectiu del MAC és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l’evolució històrica, des de la Prehistòria a l’època medieval.

www.mac.cat 8

Passeig de Santa Madrona, 39-41 Parc de Montjuïc · BARCELONA

Ciutat ibèrica d’Ullastret (Baix Empordà)

Molí d’Espígol de Tornabous (L’Urgell)

La Ciutadella de Calafell (Baix Penedés)

9 9

HISTÒRIES IBÈRIQUES A Barcelona, concretament en l’entorn privilegiat del Parc de Montjuïc, un dels pulmons verds de la ciutat, s’hi troba el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

En aquests moments s’ha implantat una col·lecció d’històries ibèriques que us conviden a fer un viatge a les arrels de Catalunya, des de la prehistòria fins a l’època medieval. En aquest espai, trobareu una selecció de les millors peces arqueològiques de l’època. Així doncs, deixa’t encisar per un entorn relaxant i acollidor, a més de rodejar-te d’un barri bohemi i multicultural, com és el Poble Sec. El principal objectiu d’aquest museu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l’evolució històrica. El Museu d’Arqueologia de Catalunya actualment està integrat a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

Des del museu, tenim la primícia de presentar-vos la col·lecció sobre les històries ibèriques de Catalunya. S’han elaborat un seguit de guies on s’explica la vida dels nostres avantpassats, de fa més de 2.300 anys, i que us traslladaran en primera persona a aquella època. En aquesta col·lecció, descobrireu la civilització dels ibers, els quals foren els protagonistes d’un dels fets que van canviar la història; les lluites entre cartaginesos i romans pel control del comerç a la Mediterrània. Els ibers foren tant els seus aliats com els seus enemics, però sempre una peça clau en la lluita.

El món iber no era una cultura homogènia, estava constituïda per un grapat de pobles que es distribuïen al llarg del litoral des del Llenguadoc fins a Andalusia, cadascun amb les seves pròpies particularitats. La finalitat d’aquestes guies és explicar totes les històries ibèriques dels pobles que habitaven a Catalunya, arribant al públic més curiós, el qual vol conèixer en profunditat la gran civilització autòctona que va dominar el llevant peninsular abans de l’arribada dels romans. La producció d’aquestes col·leccions s’ha fet mitjançant un conjunt de periodistes, els quals treballen en diferents mitjans de premsa escrita catalana. La informació és presentada de forma seriosa però a la vegada amena per als lectors, presentant petits relats publicats en els diaris on treballen els autors. Per tant, es tracta d’un conjunt de set guies (una per a cada poble iber de Catalunya que conformen la Ruta, excepte els ceretans i lacetans, que comparteixen guia). Cal dir que la Ruta dels Ibers també és una xarxa col·laboradora vinculada al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Teniu a les mans uns textos que us traslladaran a la vida dels nostres avantpassats ara fa més de 2.300 anys.

Descobrireu una civilització, la dels ibers, que va ser protagonista d’un dels fets que van canviar la història, les lluites entre cartaginersos i romans pel control del comerç a la Mediterrània. Els ibers foren els seus aliats o enemics, però sempre una peça clau. Llegiu, llegiu...

P.V.P 6 € Descompte especial per la compra de la col.llecció complerta

La col·lecció Històries Ibèriques

Un projecte editorial del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

De la ma de periodistes i escriptors destacats del sector cultural català.

• Anna Sáez: ILERGETS: ˝ Els enigmes dels ibers a la plana de Lleida ˝ • Jacinto Antón: INDIGETS: ˝ Viatge al país dels indigets, espasa en mà ˝ • Julià Guillamon: AUSETANS: ˝ L’enigma Titus Livi ˝ • Daniel Romaní: CERETANS / LACETANS: ˝ Ceretans / Lecetans ˝ • Ignacio Orovio: CESSETANS: ˝ Territori cesseta ˝ • Carles Cols: ILERCAVONS: ˝ El país dels ilercavons ˝ • José Ángel Montañés: LAIETANS: ˝ Terra de laietans ˝

www.mac.cat Passeig de Santa Madrona, 39-41 · Parc de Montjuïc · BARCELONA

12

D’altra banda, Bagà celebra durant l’any molts esdeveniments com, el Mercat Medieval de Bagà, la Fira de Demostració d’Oficis Tradicionals, la Mostra Gastronòmica de Productors Agroalimentaris del Berguedà, la coneguda “Fia-Faia” o la Festa de l’Arròs

el seu Centre Medieval i dels Càtars

B

agà és un municipi situat al nord de la comarca del Berguedà. Es troba situat en un indret esplèndid, ja que està al costat del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Bagà és un dels nuclis més importants de la zona del Prepirineu que durant l’època medieval va estar sota els dominis dels barons de Pinós. De fet, la història medieval és la que predomina i, a la vegada, dóna vida al municipi, ja que s’hi celebren diferents actes per tal de rememorar-ne certs aspectes i mostrar-ho als visitants. Aquesta població li ha dedicat un espai a recordar com va afectar aquesta època a la població.

A l’antic Palau de Pinós de Bagà hi ha l’exposició permanent sobre el catarisme i l’època medieval a la vila de Bagà, on destaquen el nom de dos personatges, Guillem de Berguedà i els Mataplana.

Dins d’aquest espai, s’hi explica qui eren els càtars i el seus lligams amb l’Alt Berguedà, en especial amb Bagà.

També, es dona l’oportunitat de conèixer aquestes terres pels voltants dels segles XII i XIII. El Berguedà va tenir un paper molt important i destacat en la història del catarisme, sobretot a l’hora de rebre els darrers càtars fugint dels seus perseguidors.

ELS CÀTARS La història explica que els “bons homes” o càtars pertanyien a una secta cristiana d’entre els segles X i XIV que propugnava ideals de pobresa, castedat i alimentació vegetariana.

Es van estendre per Itàlia, Renània, la Xampanya i Occitània, però eren perseguits sobretot per les zones que anaven conquerint. Es molt interesant completar la visita al Centre Medieval i dels Càtars amb un recorregut pel nucli històric de la vila de Bagà.

LA FESTA DE L’ARRÒS Se celebra el segon diumenge del mes de febrer. Mentre s’espera que l’arròs estigui fet, es fan demostracions del Ball Cerdà al qual s’hi pot afegir tothom. Han considerat que aquesta és una manera de mantenir i fer perdurar aquesta tradició. Cal dir que en aquesta festa es prepara l’anomenat “àpat dels pobres” que abans sempre es cuinava el diumenge de carnestoltes. Segons els documents hi consta que els dies de carnestoltes, els cònsols (regidors) passaven per les cases recaptant donatius de diners o en espècies, fins i tot llenya, per oferir un àpat a la gent necessitada de la vila o als de fora.

La comarca del Berguedà fou un lloc de refugi pel poble càtar

13

Manresa Manresa Manresa pont pont pont de cultura de cultura de cultura C

M

Y

CM

MY

CY

M MM

anresa és la Capital Cultural són, juntament amb la Seu i la Cova de Així, amb el lema “ponts de cultu del 2018, recollint el Sant Ignasi, caracteríspresenta un de programa d’activitats al anresa laCatalana Capital Cultural són, juntament la els Seu i la Cova deAixí, Així, el lema “ponts de cultura”, anresa és laésCapital Cultural són, juntament ambamb la Seu i laelements Cova de més ambamb el lema “ponts cultura”, testimoni de Reus.

La capital tics de la silueta de la ciutat i formen part de l’any que vol enllaçar Catalana del 2018, recollint el Sant Ignasi, els elements més caracteríspresenta un programa d’activitats al Catalana del 2018, recollint el Sant Ignasi, els elements més caracterís- presenta un programa d’activitats al llargllarg difer deReus. la capital comarca delde del seu patrimoni històric-arquitectònic, expressions artístiques, connectar testimoni de La capitaltics ticsBages la silueta de la ciutat i formen enllaçar diferents testimoni de Reus.

La lade silueta de la ciutat i formen partpartde de l’anyl’any que que vol vol enllaçar diferents encara amb entusiasme així com de l’imaginari dels seus passat, el present i el futur cultural d la comarca Bagesdel seu del seu patrimoni històric-arquitectònic,expressions expressions artístiques, connectar de de la comarca del del Bages patrimoni històric-arquitectònic, artístiques, connectar el el aquesta oportunitat per donar a conèixer habitants. ciutat; i aproximar els ciutadans i encaraambambentusiasme entusiasmeaixí així l’imaginari passat, el present i el futur cultural encara comcom de de l’imaginari dels dels seusseuspassat, el present i el futur cultural de lade la i posar en valor la cultura manresana, diverses cultures presents a la ciuta aquesta oportunitat per donar a conèixerhabitants. habitants. ciutat; i aproximar els ciutadans aquesta oportunitat per donar a conèixer ciutat; i aproximar els ciutadans i lesi les la ciutat, reforçar la seva voltant de ales arts.

Una i posar en promocionar valor la cultura manresana, diverses cultures presents la ciutat i posar en valor la cultura manresana, diverses cultures presents la aciutat al alprogram capitalitat de la Catalunya Central i transversal, multidisciplinari promocionar la ciutat, reforçar la seva voltant de arts. les arts. programaciói per a promocionar la ciutat, reforçar la seva voltant de les Una Una programació amplificar l’impuls d’altres projectes els públics, amb activitats, en capitalitat la Catalunya Central transversal, multidisciplinari per a tots capitalitat de de la Catalunya Central i i transversal, multidisciplinari i peri130 a tots culturals de la ciutat. quarentena d’espais de la ciutat am amplificar l’impuls d’altres projectes els públics, activitats, en una amplificar l’impuls d’altres projectes els públics, ambamb 130 130 activitats, en una La implicació d’una cinquantena culturals la iniciativa ciutat. de la Capital Cultural Catalaquarentena d’espais la ciutat culturals de lade ciutat. quarentena d’espais de lade ciutat ambamb la la d’enti na arrenca el 2004, i amb aquesta locals i comarcals, i d’entitats que s’anirà desve La iniciativa de la Capital Cultural Catalaimplicació d’una cinquantena La iniciativa de la Capital Cultural Catalaimplicació d’una cinquantena d’entitats designació Manresa vol reivindicar trimestralment. na arrenca el 2004, i amb aquesta locals i comarcals, s’anirà desvelant na arrenca el 2004, i amb aquesta locals i comarcals, i quei que s’anirà desvelant enguany el capital cultural i patrimonial L’acte inaugural ja va tenir lloc el pa designació Manresa vol reivindicar trimestralment. designació Manresa vol reivindicar trimestralment. la ciutat: el llegat ignasià, la riquesa 20 al Teatre enguany el de capital cultural i patrimonial L’acte inaugural va tenir llocpassat el Kursaal: passat l’espa enguany el capital cultural i patrimonial L’acte inaugural ja de vajagener tenir lloc el arquitectònica i museística, les tradicions cle “PAS”, inèdit, únic, molt contem la ciutat: el llegat ignasià, la riquesa 20gener de gener al Teatre Kursaal: l’espactade ladeciutat: el llegat ignasià, la riquesa 20 de al Teatre Kursaal: l’espactafestives locals, actius culturals com la Fira rani i creat per l’ocasió entorn la sim arquitectònica i museística, les tradicions cle “PAS”, inèdit, contempoarquitectònica i museística, les tradicions cle “PAS”, inèdit, únic,únic, moltmolt contempoMediterrània o el Teatre Kursaal, i el seu logia del pont i sota la direcció festives locals, actius culturals la Fira i creat per l’ocasió entorn la simbo- artís festives locals, actius culturals comcom la Fira rani rani i creat per l’ocasió entorn la simboricoTeatre teixit associatiu.

Sergi Ots, responsable entre d’al Mediterrània el Teatre Kursaal, i el seu del pont i sota la direcció artística Mediterrània o el Kursaal, i el seu logialogia del pont i de sota la direcció artística A més a més, suposa també el punt de muntatges de la direcció ric teixit associatiu. de Sergi responsable d’altresescènica ric teixit associatiu. de Sergi Ots, Ots, responsable entreentre d’altres partida d’un viatge que culminarà d’aquí “Mar de foc”, l’espectacle A més a més, suposa també el punt muntatges de direcció la direcció escènica de cloend A més a més, suposa també el punt de de muntatges de la escènica de de quatre anys amb Manresa 2022, la la Fira Mediterrània 2017. partida viatge culminarà d’aquí de foc”, l’espectacle de cloenda partida d’und’un viatge que que culminarà d’aquí “Mar“Mar de foc”, l’espectacle de cloenda de de commemoració del 2022, 500è de A les2017. activitats quatre amb Manresa la la Fira Mediterrània 2017. culturals habituals quatre anysanys amb Manresa 2022, la aniversari la Fira Mediterrània l'estada de Sant Ignasi durant aquest primer trimestre commemoració 500è aniversari de Loiola a la les activitats culturals habituals que es de commemoració del del 500è aniversari de de A lesA activitats culturals habituals que capital del Bages. volupen a la ciutat, cal afegir l'estada de Sant Ignasi de Loiola durant aquest primer trimestre es desen- altres l'estada de Sant Ignasi de Loiola a laa la durant aquest primer trimestre es desenManresa ha escollit el pont com a s’han preparat exclussivament en capital del Bages. volupen la ciutat, cal afegir altres capital del Bages. volupen a la aciutat, cal afegir altres que que Els ‘ponts de cultura’ s’escampen per element central de la seva capitalitat marc de la Capital de la Cultura Cata Manresa ha escollit el pont com a s’han preparat exclussivament en el Manresa ha escollit el pont com a preparat exclussivament en el diferents espais públics des’han la ciutat.

Els ‘ponts de cultura’ s’escampen ElsManresa ‘ponts de cultura’ s’escampen per per cultural Els ponts de i entre les quals destaquen les següe element central deal la2018. seva capitalitat marc de la Capital de la Cultura Catalana element central de la seva capitalitat diferents espais públics la ciutat. marc de la Capital de la Cultura Catalana diferents espais públics de ladeciutat. cultural al 2018.

Els ponts de Manresa i entre les quals destaquen les següents: cultural al 2018.

Els ponts de Manresa i entre les quals destaquen les següents:

CMY

K

Manresa és la Capital de la Manresa Capitaldede Manresa éséslala Capital lala Cultura Catalana del 2018 CulturaCatalana Catalanadel del2018 2018 Cultura

14

ura”, llarg rents r el de la i les at al mació tots una mb la titats elant

assat actampombostica ltres a de da de

que esenque n el alana ents:

Una escena de ‘PAS’, l’espectacle inaugural de la capitalitat cultural.

. L’exposició “Del PTV al TDK. Com vivíem entre 1940 i 1990 ”Com es presenta de terra amb el cotxe, hi ha unCom bon camí. . L’exposició “Del PTV al TDK. vivíem del 17 de . L’exposició “Del PTV al TDK. vivíem febrer al 20 de maig al Museu Sense adornar-vos travessareu la boscúria entre 1940 i 1990 ” es presenta del entre 1940 i 1990 ” es presenta del 17 de 17 dede la Tècnica Manresa.

LaTècnica mostra ifebrer arribeu a un altre restaurant, on hi de hala ofereix al 20 de de maig alde Museu Tècnicauna visió de al febrer 20 de maig al Museu la la societat manresana entre els anys 40 i una zonadede i ofereix lloc onuna deixar el Manresa. mostra ofereix de Manresa.

Lapícnic mostraLa visióuna de visió de 90 del segle XX a través cotxe (coordinades pelentre GPS:els N-42º 16’ la societat manresana entre 40 i d’objectes la societat manresana anys els 40 anys i singulars que han marcat la història de la 52.6” E-2º 00’ 39.9”).

Des d’aquest punt del XXsegle XX a d’objectes través d’objectes 90 del 90 segle a través ciutat. asingulars les fonts hi ha cinc minuts, com ala de la singulars que hanla marcat la de història que hanuns marcat història . Ponts la denatura, Llum ja és una proposta que molt si aneu observant ciutat.deuciutat. amplia una de les últimes activitats artístique val la pena tot .dePonts deésLlum és unadeproposta que . Ponts Llumadmirar unai gaudir proposta que ques incorporades al programa d’actes de el que aneu trobant pel recorregut.

No amplia una de les últimes activitats - artístila Festa de la Llum: els Jardins de Llum.

El oblidis d’endur-te la càmera, no podreu ques incorporades al programa d’actes de ques incorporades al programa d’actes de cap de setmana del 17 i 18 de febrer, la Festa de els la Llum: elsde Jardins la Festa de la Llum: Jardins Llum.de El Llum. El aquesta nous llenguatges cap de setmana 17 18dels de febrer, cap de setmana del 17 idel 18mostra de i febrer, artístics contemporanis complementa les delsllenguatges nous llenguatges aquesta aquesta mostra mostra dels nous activitats caràcter temporal d’on surtartístics l’aigua de dins de la de muntanya, contemporanis complementa les en espais professional. L’exposició és la presentació pública depresentació lesésobres i la culminació del interiors -com el Museu Comarcal o l’edifientremigactivitats de les roques.

Al nostre davanten espais professional.

L’exposició la presentació de caràcter temporal professional.

L’exposició és la La capitalitat cultural treball realitzat, però es ci històric de L’Anònimaamb espais de lade roca. aquest neix el riu totelveient fontsComarcal des de o dins pública dejust lesi en obres i laindret, culminació del sobretot el interiors -com elles Museu l’edifipública les Tot obres la culminació del valora interiors -com Museu Comarcal o l’edifiAmb tota la força procés creatiu que viu cadascuna de les del exteriors com la llera del riu i el Pont Vell. s’hi ha habilitat un mirador per veure catalana 2018 de treball realitzat, però essobretot valora sobretot el ci històric de L’Anònimaamb espais treball realitzat, però es valora el ci històric de L’Anònimaamb espais parelles.

La iniciativa facilita que les perso.

Petits Ponts de Llum, el 18 de febrer, cascada central i gaudir de la força de les costat i poder gaudir meravella procés creatiu que viu cadascuna exteriors comd’aquesta la llera del riu iVell. el PontlaVell. exteriors com la llera del riu i el Pont és una oportunitat ideal puguin gaudir com a forma convidarà més participar i laabellesa de en l’aigua.

Es tracta del que saltde de Si es vol allargar l’excursió, parelles.

La nes iniciativa facilita les perso. Petits Ponts 18menuts de febrer, - l’art . la natura. ,deel Llum, 18els deel febrer, d’expressió creixement, impactant positi- dels atractius unmés taller-espectacle basat en elde cos, el de per gaudir les a forma d’aigua nes puguin gaudir com convidarà els menuts a participar nes en puguin gaudir l’art de comil’art adeforma vament en el seu benestar. moviment, el joc, la creació plàstica, la Castellar de n’Hug. un taller-espectacle en el el cos, el d’expressió i creixement, impactant - positiun taller-espectacle basat enbasat el cos, patrimonials, comercials, A seu partir de l’abril, es donaran a conèxier llum. vament el benestar. moviment, música, el joc, la la poesia creaciói laplàstica, la en vament el seuen benestar. gastronòmics i de lleure noves i es atractives activitats que continua. llum.

L’exposició “Parelles Artístiques.

Entre els Castellar de n’Hug rediment de leslai la Aatrac partir dede l’abril, donaran a conèxier música, poesia i la llum. música, la poesia ran fent de Manresa el principal referent Experiències creatives per la salut cal destacar també l’espectacular que ocasiona la natura.“Parelles Així doncs, noves i atractives activitats que continuade Manresa. . L’exposició Artístiques. . cultural del país durant aquest any, un mental”, de l’1caient al 24 de consisteix endeel gastronomia local, Museu del Pastor, podreu delitar-vos del socreatives de l’aigua i la març, ran fent Manresa el principal referent Experiències per salut ran fent de Manresa el principal referent oportunitat ideal per visitar i març, lapodreu posterior exposició Casa de lapaís Vila i país la bonica d’uns tons paisatge que del durantesglésia aquest un la ciutat i mental”, dela l’1creació al 24 de consisteix en cultural cultural deld’unes durant aquest any, un any, mental”, derosats l’1 al del 24 de març, consisteix en la gaudir dels atractius realitzades per parelles artístiques de Santa Maria n’Hug. Perlavisitar siseus voleu contemplar durant tot oportunitat ideal per lai ciutat patrimonials, i la icreació iobres latrajecte. posterior exposició d’unes oportunitat idealdeper visitar ciutat la creació la posterior exposició d’unes comercials, gastronòmics i de lleure en formades un artista amateur vinculat a el acabar d’arrodonir dia, no deixeu de Cal dir-vos querealitzades hi ha diverses cascades gaudir dels seus atractius patrimonials, obres perper parelles artístiques general. recursos de amateur salut mental i per artista visitar-ho que brollen expulsant des de comercials, gastronòmics i deenlleure en formades per un l’aigua artista vinculat a un comercials, gastronòmics i de lleure general. recursos de salut mental i per un artista general.

el GARRAF

Torna la disbauxa

del 8 al 14 de febrer de 2018 Un any més arriba a la vila de Sitges el carnaval, sens dubte la festa preferida pels seus habitants.

Els carrers s'omplen de gent de totes les edats amb ganes de viure aquests dies de festa i disbauxa.

No perdis la oportunitat de viure aquesta festa popular que no et deixarà indiferent.

16

L’Arribada del Carnestoltes Durant els dies del carnaval sitgetà la vila està governada pel Carnestoltes, el Rei dels Poca-soltes, amb la presència i la col·laboració de la Reina del Carnaval, per estendre un ambient de gresca i de disbauxa en les desenes d'actes socials i culturals així com en les diferents xatonades que celebren les entitats de la vila. D'altra banda també es poden contemplar pels carrers de la vila els milers de disfresses, arribant al seu moment més important amb les rues de la Disbauxa i de l'Extermini.

Entre els diferents actes, el Carnaval s'inicia amb l'elecció de la Reina Infantil del Carnaval en una de les entitats locals, el Casino Prado Suburense, i amb el Gran Quinto Carnavaler en una altra de les entitats locals, la Societat Recreativa El Retiro.

El dijous Gras té lloc l'Arribo de Sa Majestat Carnestoltes en companyia de la Reina del Carnaval. Un cop acabat, Sa Majestat i el seu seguici es dirigeixen cap a l'Ajuntament on prenen possessió de l'Ajuntament i es dirigeixen a tots els vilatans i vilatanes amb la lectura del Predicot.

Aquella nit tenen lloc les populars xatonades a El Retiro, al Prado o a l'Agrupació de Balls Populars.

Pel que fa al Divendres, Sa Majestat Carnestoltes, la Reina i el seu seguici visiten les escoles i institucions de la Vila.

El dissabte encara continuen aquestes visites i a la tarda acostuma a haver-hi música al carrer i activitats infantils.

Les rues El diumenge és un dia clau en el Carnaval de Sitges ja que té lloc la Rua de la Disbauxa, una rua d'una cinquantena de carrosses i més de 3.500 participants disfressats els quals recorren el centre de la vila. El dimarts té lloc la Rua de l'Extermini amb el mateix recorregut i amb un nombre major de visitants que venen a gaudir d'aquesta festa. Els infants també surten al carrer disfressats pels carrers de Sitges els mateixos dies però a la tarda.

L’Enterrament del Carnestoltes El dimecres acaba el Carnaval on té lloc l'Enterrament del Carnestoltes i els vilatans el poden acompanyar a ell i al seu seguici fins al lloc de l'Enterrament on es procedeix a la lectura del seu testament.

Eclosió

Tel. 938 988 132 alsina@alsinasarda.com

Boires

Vestigis

Finca Olèrdola

Pinoir

Alsina & Sardà El Pla del Penedès (Barcelona) Barri Les Tarumbes s/n www.alsinasarda.com 17

OSONA

Un poble ric en cultura i tradició Un petit poble de la comarca d’Osona Un municipi ple d’encant envoltat de natura Un espai amb vegetació rica i variada

i caminem per la zona d’Espinelves ens toparem amb una extensa flora que permet gaudir d’un poble ple d’encant i envoltat de vegetació el qual transmet pau i serenitat en nosaltres.

Tot apassionat dels arbres podrà contemplar uns espectaculars exemplars d’alzines, faig, freixes, castanyers roures...però sobretot es trobarà amb els avets. Espinelves es conegut, sobretot, per aquest tipus d’arbre, el qual li dediquen una festa al desembre per a que tothom pugui gaudir d’un d’aquests arbres al Nadal.

Un municipi on la natura enamora per tots costats.

18 18

Si dones un tomb pels bonics boscos que et regala aquest poble, trobaràs arbustros com l’arç blanc, l’avellaner i el boix...però apart aquesta zona humida, et brinda un aliment molt valuós en moltes cuines catalanes, els bolets. Si t’agrada menjar-los sols o acompanyats amb algun aliment, trobaràs ceps, rossinyols, rovellons i reig bord. Quin plaer, només de pensar-ho.

Per als amants de la fotografia hi ha unes plantes silvestres que deleiten a la càmera afavorint uns resultats espectaculars i quedant unes precioses fotografies....

Busqueu la campaneta del bosc, el corniol, la didalera groga i l’herba de Sant Joan, la Viola, la maduixera, el Llúpol i l’herba fetgera.

Més enllà de la natura ens trobem amb l’Església de Sant Vicenç d’Espinelves, davant d’un poble romànic on encara s’hi poden trobar peces úniques d’art i que es mantenen en perfecte estat. Aquesta església està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A l’església hi ha dues parts importants, el campanar i el portal.

El campanar de l’església romànica es veu des de l’altra punta del poble, aquest element fonamental es del segle XI-XII i dona una icona simbòlica al poble a més fou ampliada amb una segona nau i absis al s.XVII. A l’interior conserva el portal primitiu, traslladat en part a la nau afegida al segle XII. L’actual portal presenta un àbac treballat, dos capitells amb figura humana i fulles, i dos absis amb arcuacions. Pel que fa a l’interior de l’església se li destaca el seu magnífic campanar de planta quadrada, de tres pisos, amb finestres bessones i capitells trapezoidals, i també la Verge, s.XV, dedicada al Roser.

També podrem gaudir de ˝La Riera d’Espinelves˝, alimentada per fonts i torrents que travessen el terme municipal, és el lloc on també s’hi poden practicar altres activitats de turisme actiu, com la pesca. Espinelves és un poble acollidor, proveït de tots els serveis necessaris, on la seva gent és amable, senzilla i comunicativa.

Deixeu-vos enscisar per l’aire pur d’Espinelves i enamora’t de totes les tonalitats de verds que complementa tota la suma d’elements que fan d’aquest lloc un paradís ideal.

Si voleu celebrar algun esdeveniment important podeu anar a veure ˝L’arbreda de Masjoan˝, una masia del s.XII on la família Masferrer hi resideix des de 1710. En la part de l’arborètum hi trobareu la major concentració d’arbres monumentals de Catalunya. Hi ha arbres d’arreu del món plantats fa més de 100 anys, de totes les espècies del món com per exemple les sequoies gegants de Califòrnia

s e v l e n i Esp s e m a n o ens d

m e v a s n e p e u q l de

Descobreix un entorn idíl·lic, ple de màgia Un espai únic a Catalunya

Ajuntament d’Espinelves

L’arbreda de Masjoan, la major concentració d’arbres monumentals de Catalunya.

Plaça de l'Església, 1 · 17405 ESPINELVES (Girona) Tel. 938 849 230 www.espinelves.com

foto de www.masjoan.com 19 19

el SEGRIÀ

Carrer Major de de Lleida el

l'eix comercial i cultural de la ciutat

un carrer amb més de 450 comerços, que la converteixen en l'eix comercial més llarg d'Espanya i un dels més llargs d'Europa Foto de Marta Sanahuja

i parlem d’un carrer de Lleida amb empremta i caràcter especial aquest és el Carrer Major, convertint-se en una peça clau de visita per a totes aquelles persones que visiten la ciutat de Lleida. En aquest eix comercial trobarem les places més concorregudes de la ciutat, així com La Paeria, La Plaça sant Joan i la de Sant Francesc. D’altra banda trobem els edificis religiosos i històrics més importants de la ciutat com La Catedral Nova (1), l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Indíbil i Mandoni (2), l’Església de Sant Joan (3) i el Palau de la Paeria (4).

Al Carrer Major hi trobem diferents establiments de restauració, botigues de roba i complements, sabateries i perfumeries garantint 20

un eix comercial complet. Durant el recorregut d’aquest s’hi annexen altres carrer com sant Antoni, Magdalena, El Carme, Pi i Maragall, Portaferrisa, Cardenal Remolins i Blondel que conformen tot l’eix comercial fent que aquesta zona compleixi més de 3,5 km de superfícies comercials amb més de

Si parlem d'un carrer de Lleida amb empremta i caràcter especial, el Carrer Major és el que més hi destaca, amb més de 450 establiments.

450 establiments convertint-lo en l’eix comercial més llarg d’Espanya i d’Europa. La ciutat de Lleida té la Seu Vella, un emblema per a la ciutat que s’enllaça fàcilment amb el Carrer Major mitjançant el carrer Cavallers, una de les vies que travessa l’eix comercial. A més, darrere de la plaça Sant Joan, també s'hi pot arribar accedint per l’ascensor que dona just al costat dels Jutjats, és a dir, a prop de l’entrada de la Seu Vella.

Gràcies a aquestes particularitats, l’eix és l’encarregat d’acollir la majoria dels actes festius i socioculturals més importants de la ciutat. El Carrer Major és sens dubte l’espai de reunió per a la majoria d’habitants de la ciutat i voltants, així com una visita obligatòria per als turistes per tal de poder gaudir del caràcter i l’ambient de la ciutat

L'esglèsia de Sant Joan

la Catedral Nova

Situada a la Plaça de mateix nom, és tracta d'un dels temples catòlics més importants de la ciutat. Els seus orígens datan de començaments del S.XII i el seu aspecte actual d'inspiració gòtica de finals del S.XIX. Va patir un incendi durant la Guerra Civil i al 2002 va ser novament rehabilitada.

Construida a finals del S.XVII amb donatius del Rei Carlos III i aportacions econòmiques dels lleidatans i el bisbe de la diócesis de Lleida per substituir l'antiga Catedral molt danyada pel seu ús com a fortalessa militar.

D'estil barroc amb influències del clasicisme francés.

Indibil i Mandoni De l'any 1946, estatua de bronze que representa els guerrers ilergetes que van defensar la ciutat dels cartaginesos i romans, situada a l'entrada antigua de la ciutat sota l'Arc del Pont Vell.

N-240, km 102,5 25198 LLEIDA

Palau de la Paeria Palau del segle XII, que des de 1383 alberga la seu de l'Ajuntament. D'estil gòtic català que recorda al romànic, està localitzada a la Plaça de mateix nom i supossa el centre del Carrer Major.

reserves@fincaprats.com | www.fincaprats.com

902 445 666 | 973 25 48 14

l' URGELL

Deixat seduir per la seva simplicitat i per la llum intensa de les terres planes

Verdú és una de les poblacions més antigues de Catalunya

HISTÒRIA

A

l seu entorn s’han trobat restes arqueològiques des de l’etapa prehistòrica passant per les ibèriques, les romanes i les medievals.

La població va ser conquerida per Ramon Berenguer I, Comte de Barcelona, l’any 1055-1056. El primer document de Verdú, diu que el comte en va fer donació a Arnau Company, a la seva esposa i al seu fill, des de llavors la castlania de Verdú estigué més de dues centúries en mans de la família Arnau de Verdú. Se sap que l’any 1130 Berenguer Arnau d’Anglesola ja figura com a senyor de Verdú, i que segurament l’havia rebut per herència del seu pare.

Berenguer Arnau d’Anglesola va ser el pare de Guillem Arnau, Níniva, Sibília i Berenguera. Berenguera rebé del seu pare el senyoriu de Verdú com a dot del seu casament amb Guillem II de Cervera. Berenguera d’Anglesola va ser qui va otorgar la carta de població l’any 1184, i al mateix temps és qui cedeix els terrenys per construir les cases amb la condició que els habitants han de bastir les muralles, les torres i els portals. Neix la nova vila de Verdú; prop del castell amb repobladors procedents de diverses zones. Fins aquest moment en l’àrea urbana sols hi havia el castell i una petita església. A mitjans del s. XIII es començà a construir sobre la primitiva església dedicada a 22

Sant Nicolau de Bari, un nou temple dedicat a Santa Maria, sota la influència del romànic de L'escola lleidatana. Guillem III de Cervera, fill de Berenguera, i Senyor de Verdú i Juneda, ha passat a la història com un personatge inquiet.

Per tal de poder fer front a les despees d’una croada a Jerusalem, empenyora a Poblet, l’any 1203, el Castell de Verdú amb totes les seves pertinences.

No podent retornar el manllevat es féu l’escriptura de venda a favor del Monestir l’any 1227. El Batlle era nomenat per Poblet, i exercia la difícil tasca moderadora entre la Vila i l’Abat. Poblet que tenia amb Verdú la possessió més rica i més gran de tots els seus dominis, obtingué saborosos privilegis entre els quals destaca, pel benefici que reportava a la Vila, el dret a Fira, avui desapareguda, concedida pel Rei Pere III el Cerimoniós ,l’any 1378. Fira d’animals de peu rodó que se celebrava per St. Marc i s’allargava durant deu dies. A partir d’aquí i fins a la desamortització de Mendizábal (1835) la vila es desenvolupà integrada al monestir.

un dels edificis més emblemàtics de la vila

EL CASTELL

E

l castell de Verdú és una fortalesa del segle XI que va constituir lorigen de la vila. Després de la funció defensiva durant el primers temps de la conquesta, va esdevenir la residència dels monjos del monestir de Poblet que sallotjaven al municipi.

Va ser al seu voltant on es van començar a aixecar els carrers i places que ara formen el poble de Verdú

La fortalesa, que conserva elements romànics, gòtics i renaixentistes.

Durant el període pobletà el Castell va passar a tenir una estructura de tres sales : una bodega, una sala intermitja, anomenada el Molí, i una sala noble, coneguda amb el nom de Sala Abat Copons. Amb la desamortització de Mendizabal, l'any 1835 va passar a mans particulars. A l’any 1916 es duen a terme actuacions de reforç a la part més important i noble del castell, a la sala gòtica. Aquesta zona es comprada pel Patronat de St. Pere Claver, i es converteix en Centre Cultural, Religiós i també Sindicat Agrícola de Verdú. L’any 1919 és Cèsar Martinell qui duu a terme una actuació al castell, amb la construcció d’accessos a volta soterrada del molí, instal·lació nous molins en la nau del soterrani. L’any 1988 l’Ajuntament de Verdú compra part del castell i es van fer unes primeres actuacions d'urgència i van dur a terme diversos treballs i obres de manteniment i rehabilitació a la Torre de l’Homenatge. D’ençà que l’any 2014 van finalitzar les obres al Castell, aquest és visitable i es pot accedir a la Torre que és un gran mirador de l’Urgell.

SANTUARI DE SANT PERE CLAVER

V

erdú és la vila natal de Sant Pere Claver (1580-1654) missioner jesuïta català, que va passar a la posteritat per la seva entrega a alleujar el sofriment dels esclaus del port negrer de Cartagena d'Índies on va viure la major part de la seva vida on se li coneixia per «l'esclau dels negres». Poc abans de ser canonitzat al 1888, es va enderrocar la casa pairal de la família per fer una capella dedicada al Sant que amb el pas del temps i de divereses adquisicions i reformes esdevé l'actural Santuari. A més de poder visitar-lo també comptem amb el refugi de pelegrins, que acull totes les persones que fan el Camí Ignasià i passen per Verdú.

LA CERÀMICA

P

Una vila plena d'art ceràmic

erò, si per algo és coneix Verdú, és per la seva ceràmica negra.

On les seves formes i color ens porten a èpoques anteriors, almenys fins l'època medieval, quan laigua era un element que necessitava dels càntirs, cantiretes, per anar a la font a cercar aigua i sillons de síndria, de moda, del segle XVI... i d'altres per al parament de la taula. Això era especialment important abans de l'aparició de l'aigua corrent i de les neveres. A cada entrada de les cases de pagès hi havia un estri de ceràmica negra ple d'aigua fresca, on el caminant podia refrescar la gola després duna jornada de treball al tros o de camí. La forma més clàssica era beure a galet, beure fent caure a la boca el raig de líquid que surt pel broc prim d’un atuell, era agafant el càntir o silló per la nansa i deixar que gargamella s'omplís d'aigua amb el soroll característic de l'aigua entrant a la boca. Per tal de fer l'aigua més bona hi havia fórmules com afegir-hi una mica d'anís a les parets de la ceràmica i posar unes fulles de menta a la part del broc gros per tal que no hi entressin insectes. Així venir a la vila de Verdú per visitar els tallers i obradors de ceràmica val la pena.

Tant per admirar els seus obradors artesans especialitzats en la ceràmica tradicional, com per conèixer les noves creacions dels artistes que continuen investigant en altres tècniques ceràmiques del segle XXI.

EL VI

L

tots els aromes de la Vall del Corb

a vila de Verdú compta actualment amb cinc cellers que elaboren vi i venen el seus productes arreu del territori. Situats dins la DO Costers del Segre, subzona de la Vall del Corb, trobem un vi de gran qualitat, i un sector en creixement

La ceràmica negra de Verdú és una marca de qualitat artesana per la comarca de l'Urgell i per la plana de Lleida en general.

Descobreix els vins de gran qualitat amb aromes inconfundibles de la Vall del Corb

text i fotos de www.verdu.cat

Visites guiades: Des de l’Oficina de Turisme s’ofereixen visites guiades al patrimoni, que permeten aprofundir en la història de la vila.

Oficina de Turisme de Verdú Plaça Bisbe Comelles, 13 VERDÚ (Lleida) Tel. 973 34 72 16 · turisme@verdu.cat

Ajuntament de Verdú Plaça Major, 1 · 25340 VERDÚ (Lleida) Tel. 973 347 216 · Fax: 973 347 055 ajuntament@verdu.cat

E

l Museu del Torró i la Xocolata, situat al costat de la fàbrica i la botiga, és un espai cultural on es pot conèixer la història del Torró i la Xocolata d’Agramunt així com la trajectòria de l’empresa Torrons Vicens.

El Museu és l’espai perfecte per entendre i donar a conèixer els orígens d’aquesta tradició secular, l’evolució del treball i la trajectòria de la població agramuntina que de ben segur ha estat marcada per aquest dolç.

La visita és un viatge en el temps, un recorregut ple de sensacions i experiències amb el que a través d’imatges, audiovisuals i infinitat d’utensilis i maquinària antiga coneixerem els sectors de l’elaboració artesana del Torró tal i com va començar a fabricar-lo la família Vicens. Allà trobarem una recreació de l’obrador torronaire que la família utilitzava l’any 1933.

La tradició torronaire d’Agramunt apareix documentada per primer cop l’any 1741, a través d’unes cartes de les famílies nobles de la població.

Museu del Torró i la Xocolata Del Segle XVII al Segle XXI Els arxius històrics d’Agramunt no conserven documents anteriors a aquesta data. I és que l’ofici de torronaire no era un ofici de dedicació plena, sinó més aviat, un complement de l’activitat principal, que a vegades podia ser l’agricultura, altres la confiteria, o qualsevol altre ofici. És per això que mai es feia constar als documents notarials.

Les diferents guerres i saquejos als que va estar sotmesa la Vila d’Agramunt també poden haver propiciat la desaparició dels escassos documents, testimonis escrits d’aquesta activitat, que si mai van existir es van fer malbé o es van perdre.

En qualsevol cas, a partir dels pocs documents que testifiquen quins eren els diferents oficis existents en aquell moment, podem concloure que l’ofici de torronaire al 1741 era el més nombrós dels oficis amb set torronaires a la Vila.

Al segle XVIII l’activitat torronaire ja constituïa una tradició a Agramunt.

Cap al 1830, els primers artesans pastissers van començar a elaborar xocolates a Agramunt, un producte de luxe en aquella època.

Però no va ser fins al segle XIX i durant les primeres dècades del segle XX quan el torró d’Agramunt va adquirir reconeixement degut, en gran mesura, a la projecció exterior que els artesans aconseguien visitant fires i mercats d’altres poblacions. Unes de les més importants tenien lloc a Barcelona i per Nadal.

La Guerra Civil (1936 – 1939) va paralitzar l’activitat i durant la postguerra van sorgir problemes d’abastiment de matèries primes com l’avellana. Després d’aquest període, només algunes famílies com Vicens, van continuar la tradició centenària.

A principis del segle XX es va anar industrialitzant i el 1936 ja es fabricaven tres tipus de xocolata: la xocolata a la pedra, la de vainilla i la xocolata amb llet.

Però la xocolata “a la pedra” seria la que es coneixeria com a especialitat de la zona.

Fidels a aquestes tradicions, s’ha anat forjant una història, sempre respectuosa amb el seu llegat, però adaptant-la a la modernitat dels nostres dies. Amb cada bocí del nostre treball els convidem a viure la passió d’una terra llegendària i la màgia d’un producte exclusiu per fer-los sentir un moment inoblidable

Font: www.vicens.com

Direcció i Contacte: Ctra. de Tàrrega, 1 AGRAMUNT (Lleida) Tel. 973 39 06 07 973 39 21 51 museu@vicens.com www.vicens.com Horaris del Museu de dilluns a dissabte, de 10.30 a 19.00h Diumenge, de 10.00 a 15.00h Preu de la visita: 1 euro

25

L

la NOGUERA

Un espai amb molt d’encant

a Ruta del Congost de Mu a Àlos de Balaguer, és un d’aquells itineraris amb un encant especial. És una sortida tant per a petits com per a grans.

Aquesta caminada es converteix en tota una aventura, ja que s’han de creuar ponts de fusta i caminar penjants en passeres metàl·liques enganxades a les parets, tota una diversió per als més menuts de casa. Per als més grans, i sobretot, pels amants de la natura, hi ha uns magnífics paisatges que fan d’aquesta ruta del Congost de Mu una atractiva sortida. Cal dir que, la part central del camí ascendeix una mica i permet veure les cingleres i el congost en perspectiva, tot i que el recorregut és lineal, d’anada i tornada, l'excursió no és aconsellable per a persones que tenen vertigen

Itinerari:

La Ruta es pot començar des de l’àrea de pícnic de la Font d’Espadella. S’hi arriba per una pista forestal a uns 2,5km de la Font del Pont.

Si ho preferiu, però, també es pot començar des de la presa de la Hidroelèctrica d’Alòs, a l’altra banda del Congost. El camí està senyalitzat amb marques verdes i no presenta cap dificultat. El primer tram del recorregut transcorre per una pista ampla sempre paral·lela i a tocar del Segre. Quan s’arriba a l’inici del Congost de Mu, el riu s’encaixona entre les parets verticals i rocoses i el paisatge és impressionant Just a l’entrada del Congost es troba la primera passarel·la penjada de la paret de la roca. Si seguiu caminant, el camí comença a guanyar alçada.

A poc a poc, el riu va quedant al fons mentre el camí s’allunya del Segre. Un cop al punt més alt del camí segueix més planer i permet veure la mola del Montroig. Seguidament, el sender baixa, en forma de zigazaga, fins el riu on cal creuar el pont de fusta per continuar la ruta Llavors, hi ha un segon tram de passarel·les metàl·liques que ens aproparan fins a la central Hidroelèctrica d’Alòs de Balaguer.

Més amunt, es troba la Central Hidroelèctrica de Camarasa i la pressa que embassa les aigües de la Noguera Pallaresa, uns metres abans del seu aiguabarreig amb el Segre. La tornada es fa pel mateix camí. Tota aquesta area està declarada Espai Natural Protegit i les rutes es troben ben senyalitzades, per tant, és difícil perdre’s si no abandones els senders.

Sempre surten a algún camí o carretera

Una bona caminada, sol o amb companyia, a més de ser saludable, ens fa conscients de la bellesa de la natura sense asfaltar ni urbanitzar. És menjar per a l’ànima!

La força del Segre ha format un bonic congost on es pot anar a passejar i gaudir de la natura.

26 Fotos de Pere Guiu

27

A

l’est de la Noguera ens trobem amb el municipi de Ponts, una vila històrica que va ser poblada per ibers, romans, sarraïns i gots. Important perquè configura un dels eixos de comunicació destacables que connecten la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.

Ponts es caracteritza per tenir una agricultura de secà, especialitzant-se en la producció de cereals, oliveres, ametllers i vinyes però també treu el seu profit de la part de regadiu del Segre, essent així un espai important de producció d’hortalisses, trumfos, panís i gira-sols, entre d’altres. Hi ha pagesos que es dediquen a la ramaderia ovina, porcina i avícola, ajudant a l’activitat de la població. D’altra banda, la indústria es basa en els sectors de l’alimentació, el tèxtil i els gèneres de punt, els materials de construcció, la fusta, el metall i l’electricitat.

La riquesa del municipi també prové del creixement recent del turisme, ja sigui gràcies als seus conjunts arquitectònics com per les seves festivitats, sense oblidar-nos de l’amabilitat dels seus habitants què reben sempre amb simpatia al visitant.

Canònica agustiniana d’estil romànic-llombard de l’art medieval català que es troba damunt del turó del Tossal de les Forques, des d’on s’albira tota la població. Declarada ˝Monument històric i artístic nacional” el 1931. El dret de canònica suposava que hi havia vida comunitària, menjador i dormitoris on els clergues tenien una reglamentació. Per arribar-hi cal fer un camí de dos quilòmetres que puja la muntanya de Sant Pere. Un cop s’arriba a dalt, la vista i el paisatge són espectaculars i al bell mig llueix la col·legiata restaurada gràcies als ˝Amics de Sant Pere de Ponts˝, associació que s’ha fet càrrec de la seva restauració que ha durat 15 anys. Per a commemorar aquesta fita van ubicar dues esteles a l’entrada de la muntanya que simbolitzen les dues agulles que quedaren en peu de la torre antiga de la col·legiata, destrossada durant la Guerra Civil. També és molt recomanable passar per l’església parroquial de Ponts on hi ha un retaule barroc molt interessant.

Sant Pere es construí els s. XI i XII, amb una nau única, capçalera trilobada i absis disposats en forma de creuer.

La col·legiata de Sant Pere de Ponts, d’estil romànic-llombard, documentada per primera vegada l’any 1.024 durant l’època d’Ermengol II d’Urgell

Un altre reclam turístic important el trobarem al Parc Fluvial de Ponts o també anomenat ˝Parc de la Roca del Call˝, espai de lleure que consta d’una zona de pícnic habilitada amb taules i barbacoes de pedra on poder gaudir en família o amics de moments de disbauxa i tranquil·litat.

Aquest parc consta d’un espai lúdic integrat per un llac artificial, un circuit d’activitat física, una pista per practicar skate o monopatí a més d'una zona de jocs infantil, camins per passejar, i serveis varis com una zona d’aparcament de vehicles. És una zona ideal que convida a passejar, fer excursions, anar en bicicleta o fins i tot en cavall, a més està habilitat per a persones de mobilitat reduïda.

El Ranxo de Ponts

Un pla genial seria passejar pel poble i acabar menjant i passant la tarda al Parc de la Roca del Call

El mes de febrer Ponts viu una festivitat marcada al seu calendari, l’anomenat ˝El Ranxo de Ponts˝, una de les festes gastronòmiques amb més tradició i singularitat de les terres de Ponent amb el que el poble tanca el seu Carnaval el 13 de febrer d'aquet any.

L’essència de la festa és la cocció d’una mena d’escudella, la seva benedicció i el multitudinari tast.

La celebració comença ben d’hora pel matí, amb la posada al foc d’una seixantena de calderes i poc a poc van afegint els seus aliments per complir amb una bona escudella grassa de pagès, la qual s’elabora amb carn de porc, xai, vedella, col, cigrons, mongetes, arròs, fideus i botifarra. Hi ha una curiositat en aquesta primera posada, i es que tots els ingredients utilitzats al ranxo s’aconsegueixen el dia anterior durant el Lali-lali, una cercavila que passa per totes les cases del municipi i recull les aportacions voluntàries dels veïns.

Aquest any, la festa se celebrarà el 13 de febrer La festa que se celebra per acomiadar-se del Carnaval i donar pas a la Quaresma, va acompanyada d’un gran mercat de productes alimentaris i artesans de la zona i procedents d’altres indrets de Catalunya.

Aquesta festa està inclosa en el Departament de Cultura de la Generalitat essent així Patrimoni Festiu de Catalunya

Foc de llenya, olles i paciència, és el secret d’aquest tiberi.

Fotos d’Agustí Cucurulls

es del turó al costat del castell, tenim el poble sota els nostres peus. Respirem fons i ens fixem en tots els detalls. Construccions senyorials, la plaça del poble, la font, el Molí d’Oli... i totes les característiques d’un poble petit però no per això menys especial.

Ens trobem endinsats en la història de Castelló de Farfanya, un indret de la província de Lleida.

Situat al costat del riu Farfanya, la vila compta amb diferents edificacions històriques i altres indrets que ens transporten fins l’època feudal. Recorrem el poble entre els seus carrers, tranquils i estrets, que ens donen l’oportunitat de descobrir històries passades però que encara perduren en la memòria de les cases i monuments. És el

cas, per exemple, de l’església de Santa Maria, construïda al segle XIV i dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, com així ho demostra una pedra clau dels nervis de la volta.

Si seguim el nostre recorregut caminant pel centre de Castelló de Farfanya, descobrim un altre edifici de caire religiós conegut com l’Església de Sant Miquel, del segle XIII i construida en un estil de transició del romànic al gòtic. I és en aquest edifici on hi tenim alguna cosa a destacar, ja que al seu interior s’hi troba un dels millors retaules de Catalunya i el qual esdevé el bé artístic més important i valuós de la població.

Les seves grans dimensions, així com també la seva delicadesa, dóna un valor força important al patrimoni cultural de Castelló de Farfanya.

A Castelló de Farfanya hi podreu trobar un exquisit oli d’oliva guardonat vàries vegades per la seva qualitat.

En la història de Castelló trobem des de l’època àrab a la seva reconquesta cristiana, passant pel regnat de Jaume I com al temps de màxim esplendor Passem el pont vell, recorrem carrers de pedra i seguim vivint la història d’un poble amb personalitat pròpia pels seus béns arquitectònics. I és que si nombrem aquests edificis, no podem deixar de banda el monument que més destaca entre tots els altres, ja sigui per la seva ubicació o per la seva antiguitat, el castell.

Fet de pedra i calç, forma una gran muralla amb torres quadrades adherides als

L’esglés Santa M

El Castell

sia de Maria

murs i amb torres alberedes de guaita. Adquirit en els seus principis pels privilegis dels senyors comtals, dóna avui en dia un tret característic al poble i se suma al ric patrimoni cultural i històric de la vila.

Castelló de Farfanya és una localitat en zona verdosa, típica per la seva vegetació d’alzinars i rouredes que basa la seva estructura econòmica en el sector agrícola, ramader però també en la indústria. Així doncs, en un poble únic de la comarca de la Noguera, hi trobaràs les seves tradicions i la seva cultura i et captivarà per la seva història.

Si visiteu Castelló de Farfanya podreu gaudir d’una visita guiada que us portarà pels llocs d’interès més importants de la població com el Pont Vell, la zona porxada, la casa de la Inquisició, la plaça del poble i la font o el Molí d’Oli, entre d’altres, així com un ascens al turó per gaudir de les vistes panoràmiques de la vila

L’església de Sant Miq u

el

Retaule

Pont vell

Descobreix Castelló de Farfanya així com la seva riquesa històrica, la seva cultura i la seva gastronomia.

T'agradarà!

Fotografies: R. Balló

Ajuntament de Castelló de Farfanya Plaça Major, 1 · 25136 CASTELLÓ DE FARFANYÀ ( Lleida ) Tel. 973 428 007 · ajuntament@castellofarfanya.ddl.net + info: www.ccnoguera.cat / castellofarfanya

Os de Balaguer, Un poble de contrastos

1

3

a vila d’Os de Balaguer és una 2 població històrica i culturalment molt enriquida, donant peu a una bona definició de territori, ja que la seva composició territorial està repleta de preciosos boscos i rutes de senderisme on po4 der gaudir d’espais naturals meravellosos.

Pel que fa a cultura i història ens brinda el ventall de diferents edificis que amaguen vivències i fets reals del passat que han de ser recordats i visitats per tal de fer-se una idea de com era Os de Balaguer en el segles passats.

Aquesta població, a part, és el nucli d’altres entitats que fan més atractiu el turisme rural i cultural de la zona. Os de Balaguer és un municipi de la comarca de la Noguera i és el nucli principal compost per les entitats de Gerb, Alberola i el Monestir de les Avellanes.

El municipi consta d’una extensió de 136km2 i d’una altitud de 463m i ronda el miler d’habitants aproximadament.

La localitat d’Os de Balaguer és al peu del castell, damunt un turó que domina un congost a la riba esquerra del riu de Farfanya. Antigament la seva població estaba emurallada. Buscant en l’origen d’Os, s’explica que la formació d’aquesta població es deu a la fortificació musulmana existent ja en el segle IX i conquerida pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 1116.

Si visitem aquesta poble no podem deixar de veure els tres edificis més emblemàtics de la vila.

32

6

5 El castell

Fou fortificat pode7 rosament vers el segle IX per a la defensa de la frontera d¡al-Laridi contra els carolingis. Més enllà dels seus inicis, el Castell d’Os fou una fortificació destacada en les baralles que durant els segles XII i XIII enfrontaren els Comtes d’Urgell amb els Cabrera, vescomtes d’Àger. L’any 1415 el rei Ferran d’Antequera donà el castell i el poble d’Os al cavaller Joan Vivot. A mitjans del segle XVI ja eren senyors d’Os la família dels Siscar, llinatge que continuà fins a la desamortització de Mendizabal, al segle XIX. Actualment, és un monument declarat bé cultural d’interès nacional.

Església de Sant Miquel A mitjans del s.XVIII va succeir un fet en aquest temple on va viure unes solemnes festes les quals estan narrades en l’obra manuscrita Sacra Antiquitatis Catalonia on s’explica que la vila d’Os de Balaguer es va sentir joio-

sa de veure acabada el seu magnífic temple. Aquesta església parroquial està dedicada al Sant Miquel. La seva arquitectura es basa en una magnífica façana barroca, el cos de tres naus i un campanar de planta quadrada que a mitja alçada esdevé poligonal. Actualment, s’hi segueix fent misses els diumenges i festius, a més està oberta per al públic, els dimecres per la tarda.

Cada any té lloc el popular ˝Concurs de campaners˝, esdeveniment molt esperat entre tots els habitants del poble i la gent que el visita.

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes El monestir està format per una església gòtica del segle XIV i un claustre romànic de finals del segle XII, que a la vegada és el fragment més antic de tot el conjunt. De fet, el monestir ha sofert diverses modificacions, tot i que es pot considerar majoritàriament gòtic.

Dins del terme d’Os de Balaguer també hi trobem un antic monestir cistercenc femení, del que només queda visible a la zona de l’absis, conegut com el Monestir de Santa Maria de Vallverd. A part de dos monestirs anteriors, Os de Balaguer té un nombre d’ermites i santuaris com per exemple el Santuari de Santa Maria de Cèrvoles o l’ermita de Nostra Senyora d’Aguilar.

D’altra banda, aquesta zona permet visitar, fàcilment, les altres pobalcions i així aconseguir gaudir de diferents indrets de la zona de la Noguera, com La Cova dels Vilars, la Font de Sant Pitot...

UN PAISATGE DE COVES El terme d’Os de Balaguer és prolífic en coves arquelògiques, que atorguen el terme un perfil rocós enigmàtic i el converteixen en una autèntica porta d’entrada a la història més remota de Catalunya.

Entre les diferents coves trobem ˝La cova dels Vilars˝, com el millor exemple d’aquesta riquesa. En aquesta cova s’hi troben al voltant d’unes 30 figures i símbols de pintura rupestre datats entre 1800-650 aC.

A més de diverses estructures de pedra, en el moment de la troballa també s’hi descobriren instruments de ceràmica i d’os. Altres coves importants són la cova del Foric, la cova negra de Tragó i la cova de l’estret de Tragó.

Si sou uns experts o simplement us agrada l’espeologia no us les podeu perdre.

LA FONT DE SANT PITOT És una font monumental del segle XVIII amb planta rectangular i decorada amb una estàtua de neptú acompanyat de dos gossos i ornaments florals.

A més, també hi ha l’antic rentador i font d’aigua que abastia a la població d’Os de Balaguer i que es coneix com la Font Vella

8

9

10

11

12

LLOCS D’INTERÉS 1.- Casc antic

13

2.- Cova del Foric 3.- Font del Pitot 4.- Embassament de Canelles

5.- Monestir de les Avellanes

14

6.- Centre d’interpretació de l’energia i la geologia i la cova de Tragó

15

7.- Castell d’Os de Balaguer 8.- Pintures rupestres de la Cova dels Vilars

9.- Santuari de Santa Maria

16

de Cèrvoles

10.- Ermita de Sant Salvador 11.- Cova Negra de Tragó 12.- Santa Maria de Montesor 13.- La Font Vella 14.- Santa Maria de Vallverd 15.- Església de Sant Miquel 16.- Mare de Deu de Gerb

Ajuntament d’Os de Balaguer C / La Seda, 26 · 25610 Os de Balaguer (Lleida) Tel. 973 438 004 ajuntament@osbalaguer.cat www.osbalaguer.cat

Ens trobem a la comarca de la Noguera, en una població dedicada majoritàriament a l’agricultura i a la ramaderia, molt marcada també pel seu entorn rural, per les seves rutes de senderisme i pel caràcter hospitalari de la seva gent.

F

oradada és un municipi format per diversos nuclis agregats com són Montsonís, Marcovau, a més d’un conjunt de tres pobles que duen el mateix nom però de diferent cognom, anomenats popularment com els Rubions; Rubió de Dalt, Rubió de Mig i Rubió de Baix, aquest últim abandonat.

Aquesta població està situada en terra de castells pel seu paper fronterer durant la conquesta cristiana, la qual es coneix per tenir la fortalesa més ben conservada de Catalunya: el Castell de Montsonís, el qual es troba al nucli de la població de mateix nom.

Dins el mateix nucli de Foradada trobem la penya de Foradada, el mirador de Sant Urbà i la Torrota què és el nom que se li dona a l’antic Castell de Malagastre, l’antiga presó de Quatre, l’antic canal d’Urgell i l’església de Sant Josep.

A Montsonís trobem l’església de Sant Urbà situada a la part més alta del poble i el Santuari de la Mare de Déu de Salgar un indret d’una bellesa espectacular.

L’entorn de la població convida a gaudir del turisme rural de caps de setmana ja que a part dels diferents béns d’interès cultural li envolta un paratge ideal per a la practica del senderisme i les excursions, com podria ser la ruta de les fonts o la dels castells.

Aquest conjunt de pobles estan rodejats d’elements arquitectònics distintius així com l’església Parroquial de Sant Josep que data del 1783 on en la seva fisonomia s’hi destaca ornaments neoclàssics. Es troba a la banda sud de la plaça Major de la població, a l’altra banda de la qual es va construir l’edifici que actualment és la seu de l’ajuntament seguint l’eix de simetria que marca la façana principal d’aquesta església, dedicada a Sant Josep. Així com també, a Rubió de Baix encara es conserva l’església de Sant Miquel, aquesta es troba actualment restaurada essent la única edificació arquitectònica que queda en aquest poble.

També podem realitzar una sortida per descobrir els diferents búnquers que envolten Foradada i Rubió de Baix. A Foradada hi han el

En la Ruta de les Fonts, passarem per la font del Munt, les fonts del Salgar, la font i Molí de l’oli, la font de la Fassina, la font Púdia i la font de lo Quatre Búnquer del Serrat de les Forques

Església de Sant Josep búnquer del Serrat de les Forques, el Búnquer Roca Foradada i el Búnquer dels Castellons aquest recuperat el 2017. Llavors a Rubió de Baix trobem el búnquer de la Serra del Munt.

Si us agrada fer esport, aquest territori permet realitzar unes rutes a peu i/o amb bicicleta de muntanya les quals són les opcions més esteses del turisme actiu del municipi de Foradada. La situació del nucli urbà, a cavall entre la plana i la muntanya, permet recorreguts de diferents graus de dificultat. A més, hi ha una bonica xarxa de camins tradicionals que ofereixen una perspectiva força interessant dels paisatges que ens regala aquesta zona de la Noguera

+ info: www.ccnoguera.cat/foradada ajuntament@foradada.cat

Església de Sant Salvador de Marcovau

Església de Sant Miquel de Rubio de Baix

A la ruta dels Castells passarem pel Castell de Rubió de Sols de Rubió de baix i el de La Torrota, actualment en estat ruïnós, i el Castell de Montsonís

Santuari de la Mare de Déu de Salgar Ajuntament de Foradada Plaça Major, 1 · 25737 FORADADA (Lleida) Te. 973 400 095

35

la SEGARRA

Torà ? el descobrim

s interessant fer una volta sense presses pels encisadors carrers del nucli antic de Torà, on us captivarà un ambient d’època medieval.

destapem

Torà?

l’Església Parroquial de Sant Gil 36

Torà, municipi de la Segarra, a la vall del Llobregós, és un poble on hi viuen 1.223 habitants. Aquest terme municipal el conformen un nucli urbà principal i 7 entitats més de població; Cellers, Claret, Fontanet, Llanera, Sant Serni de Llanera, Vallferosa i l’Aguda. La vila està situada a 448m d’altitud i una superfície de 93,3km2 els quals conformen geogràficament aquesta població. Si us agrada caminar i a la vegada conèixer cada racó del lloc que visiteu, no us podeu perdre cap detall d’aquesta preciosa població.

A Torà hi ha molt per visitar i molta història per descobrir

Al mig de la població i com a principal reclam arquitectònic trobarem l’Es-

glésia Parroquial de Sant Gil

que conserva l’orientació i alguns murs de l’època romànica. Està formada per unes naus laterals d’estil neoclàssic, i a l’exterior d’aquesta es veu una portalada, d’estil plateresc, tapiada de grans dovelles.

D’altra banda, ens trobem amb la Torre de Vallferosa, una gegant torre de guaita de 33m d’alçada que, singularment, no es troba en cap carena ni punt elevat, sinó en una vall de pas. Les investigacions indiquen que és la fortalesa sarraïna més important dels Països Catalans.

La Guerra Civil va deixar una petjada en forma de creu a Torà, La Creu de terme de Sant Ramón, situada al centre de la vila. És una reproducció feta l’any 1951, quan després de ser destruïda durant la guerra, es va tornar a col·locar per segona vegada.

Torre de Vallferosa

Ajuntament de Torà Plaça del Vall, 1 25750 TORÀ (Lleida)

Tel. 973 473 028 ajuntament@tora.cat

+ informació:

www.tora.cat

Torà també disposa de dos museus molt recomanables, un d’ells el Museu del pa, situat al carrer del Forn, on s'hi exposen productes elaborats com ara coques, mones, pa de tots tipus, etc. També s'hi exhibeixen peces i estris propis de la tradició de fer el pa com pasteres, mesuradors, pales, balances o lliuradors i l’altre el Museu de Cal Gegó on s’exposen diferents estris històrics relacionats amb el cap i també és utilitzat per exposicions temporals.

Dins de la vila destacarem la Plaça de la Font, un dels llocs més bells de la vila i que presenta els edificis i monuments més atractius de la població com La Font de la Vila, Casa Massana, Casa Jovans o el Molí­de la Font.

No menys atractiu és l’edifici civil de la Casa de la Vila, edifici d’estil renaixentista del s.XVI molt ben conservat, seu del govern municipal.

Molt a prop de Torà trobarem Cellers, on a 1,5 km s’alça l’antic monestir

de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers del qual només resta

l’església (segles XI-XII). Constitueix l’exemplar més notable del romànic de la zona, compost d’un creuer amb tres absis però sense nau (probablement inacabat); la cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898.

Altres esglésies romàniques a destacar en la zona són la de Santa Maria de l’Aguda, la de Sant Miquel de Fontanet, la de Sant Pere de Figuerola, la de Santa Maria de Claret,... ja ho veieu un gran ventall pels amants de l’arquitectura religiosa.

EL BRUT I LA BRUTA En aquest mes de febrer dins dels actes programats pel Carnaval celebren una festa molt peculiar, l’anomenada El brut i la bruta. La festa del Brut i la Bruta arrenca amb el pregó precedit per una trabucada de gala com a crida. En el pregó es fa mofa dels temes locals i d’actualitat. Un cop acabat, el Bonic i la Bonica inicien el seguici amb un primer ball de gala al so dels violins i sense la intervenció burleta del Brut i la Bruta. Tot seguit, es fan els balls propis de cada gegant, iniciant així la rua pels carrers i parant a cada plaça per fer el ball pla de Torà. Al finalitzar la rua, es duu a terme una botifarrada popular amb entrepans de botifarra negra que fan les delícies de l’assistent

Un gran ventall d’establiments de restauració i allotjament fan de Torà un destí ideal per al turista A tres quilòmetres al sud de Torà trobem El Pont del Diable, l'única construcció visible de l'antic reg dels Moriquers. La sèquia, anomenada també d'Ivorra, es començà a construir l'any 1366 i regava les partides dels Moriquers i Escanemasos i les altres terres del pla de Torà. Un altre pont important és el Pont de les Merites, una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El pont fou construït per salvar el pas d’una riba a l’altra del riu Llanera i té una longitud de 37 metres i 8 d'alçada.

El brut i la bruta 2 i 3 de febrer 2018 37

37

la VALL

D'ARAN

er un sortida per les terres pirinenques com la Val d’Aran et permet beneficiar-te d’un ric patrimoni natural i cultural aranès, mentre esteu rodejats d’una bellesa paisatgística particular que aquesta zona regala a cada època de l’any. A l’hivern, amb les seves pistes d’esquí, podeu practicar esports i activitats d’aventura, a més d’un gran assortiment d’allotjaments i restaurants on gaudir d’una agradable estància i una deliciosa gastronomia.

Les altes muntanyes que envolten la Val d’Aran formen una barrera natural que condiciona, no només la climatologia, sinó també les seves relacions amb altres pobles i la seva pròpia historia. Durant segles, les aigües del Garona cap a França, pels relleus més suaus del Baix Aran, han estat el seu únic pont amb l’exterior, fet que ha mantingut i consolidat la llengua i la 38

cultura occitanes en aquest territori totalment integrat a Catalunya.

El solstici ha estat des dels confins de la història, una data remarcable per als pobles pirinencs. Aquesta estació era el moment de sembrar les terres i pujar els ramats a la muntanya, començant així el cicle productiu del qual depenia la subsistència de les famílies que compartien els pobles d’alta muntanya.

La Val d'Aran, una bellesa paisatgística particular i única.

Les fires i els mercats són un altre atractiu que podem trobar a la Val d’Aran. Durant tot l’any en els diferents pobles se celebren varis esdeveniments dedicats al bestiar a més de tot tipus de productes artesanals de la terra.

Com ja hem dit, la Val d’Aran és una zona on l’esport de muntanya com l’esquí, entre d’altres, és la millor terra per a practicar-lo. D’altra banda, és un punt de partida de nombroses excursions que es poden realitzar entre els diferents pobles de la comarca. Però, per tot turista enamorat del patrimoni cultural, visitar aquesta regió el farà gaudir de l’art romànic i gòtic que tots els embles arquitectònics que ofereixen és immens i espectacular.

Un indret on beneficiarte d'un ric patrimoni natural i cultural aranès La cuina aranesa és molt característica, ja que presenta una influència Gascona on es reflecteix en els seus productes, així com un paté, un civets de senglar i isard, les crepèths ( creps), o l’òlha aranesa són alguns dels plats més tradicionals que poden trobar or_anuncio_MAGAZINE 170x115.pdf juntament amb el caviar i la carn d’es-

entrar als edificis romànics, degustar els productes o plats típics i gaudir de l’amabilitat de la seva gent... de nord a sud, d’est o oest, tots i cadascun dels pobles aranesos estan impregnats dels sabor de la història i d’un personal estil alpí que els fa inconfundibles. Tot això i més, fan de la Val d’Aran una estada única i indescriptible. turió que des de l’any 2005 es produeix a Les. La Val d’Aran és un dels pocs llocs on a l’hivern es pot fer un bany termal en aigües sulfuroses enmig de la neu. Hi ha dos espais lúdic-termals i un d’ells és el Termas Baronia de Les on ofereixen la possibilitat de submergir-se en aquestes aigües amb propietats mineromedicinals. A més de les seves aigües també ofereixen una gran varietat de serveis estètics i alguns d’ells tan exclusius com els tractaments de bellesa realitzats a base de caviar de Les. 1 7/11/17 19:17 Un passeig pels seus estrets carrers,

La Val d'Aran és valls penjades, cims per damunt dels 2000 metres i neu perpètua, amb una excel·lent gastronomia, una gran riquesa cultural, una singularitat idiomàtica i una oferta turística d'alta qualitat.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

39

el SOLSONÈS

E

l Carnaval de Solsona, tal i com el coneixem actualment, s’ha convertit en la festa més popular de la ciutat i una de les celebracions de les festes del carnaval que gaudeix de més personalitat, caràcter i tradició del país.

Solsona, que ja celebrava el Carnaval abans de la Guerra Civil, va ser la primera població de l’Estat que la recuperés l’any 1971, tot i ser una festa prohibida per la dictadura franquista i sent viu encara el general Franco. Aquell any, es burlà la censura tot fent creure que era una Fiesta Mayor de Invierno, però aquell diumenge fred de febrer, el Rei Carnestoltes tornava a Solsona després de més de 30 anys.

Fins i tot es llegí un sermó satíric contra els governants en català tal i com s’havia fet abans de la prohibició, això sí, aquest cop dalt d’un cotxe en marxa per si apareixien els grisos i calia escapar-se!

Des d’aquell any i fins l’actualitat, han passat més de 40 anys. Durant tot aquest temps, els solsonins han anat recargolant la festa fins a obtenir un conjunt d’actes propis del Carnaval solsoní basat en la mofa i la exageració, en un context de burla i en clau d’humor.

Prova en tenim dels elements com els Gegants Bojos, la Penjada del Ruc al campanar (pionera entre la resta de poblacions que també ho realitzen), l’acte de Figues, coca i vi blanc, les Contradanses, l’Arribada de Sa Majestat el Carnestoltes, el Carnaval Infantil… Fins a l’actualitat, el Carnaval ha aconseguit esdevenir un dels símbols identitaris de la ciutat, a la vegada que ha assolit una socialització en massa de la festa, tant de vilatans com de visitants d’altres zones del país, fomentant la participació de tots ells en la festa, amb comparses locals i no locals, arribant a ser motiu de reunió i de festa per moltes

40

3 de FEB

del

persones de diferents zones i de diferents generacions.

A més a més, aquesta festa és organitzada pel poble a través de l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona, fet que li garanteix la llibertat per expressar i criticar aquells que governen i s’allibera de tota càrrega institucional. Per aquest motiu, és una festa viva, popular, de tots i per a tots.

+ informació: www.carnavalsolsona.com

ELS GEGANTS La manifestació gegantera dins el Carnaval s’inicià des del primer any, on les autoritats anaren a rebre el Carnestoltes acompanyats d’un gegant de procedència particular. Posteriorment, s’inicià la creació de peces pròpies per a la festa: la primera fou una Vaqueta que ballà pels carrers de la ciutat per primera vegada el 1972. Però, els primers gegants pròpiament del Carnaval, apareixien el 1974 en forma de quatre figures que recordaven als gegants de la ciutat però amb una aire, podríem dir, més desenfadat. El mestre geganter Manel Casserras a partir de quatre capgrossos del taller barceloní “El Ingenio” elaborà quatre gegants que eren la imatge dels gegants de la ciutat però carregats de sàtira. Aquests quatre elements dansaren pels carrers de la ciutat durant molts

Carnavals fins que van ser apartats de la festa pels eixelebrats Gegants Bojos, creats al 1978, capitanejats pel malgirbat Gegant Boig. A partir d’aquell any, s’anà afegint una figura a la família més boja i popular de Catalunya. Així doncs, l’any 1979 apareixia la Geganta Boja, el 1980 el Mocós, el 1981 el Xut, el 1982 la Geganteta, el 1983 el Tòfol-Nano, el 1984 la Draca, 1985 els Nans, el 1986 el Comte de l’Assaltu i el 1987 l’Olímpic. Gairebé tots, amb ballet propi, compost pel mestre Joan Roure i Jané.

LES COMPARSES A principis dels anys 80 apareixen les comparses al Carnaval solsoní. Actualment sobrepassen de llarg la seixantena i ajuden, participen i organitzen actes, aportant una coloració molt especial a la Festa.

Les comparses han donat un fort impuls a una indumentària popular per a fer costat al Carnaval.

10 BRER

al

La festa del Carnaval solsoní gaudeix d’una imatgeria i una música pròpies que el distingeixen de la resta de festes i la fan única i incomparable.

Cartell del Carnaval de la solsonina Nicola Roca

de les comparses. Cada una d’aquestes té els seus colors i el seu nom; la brusa se la posen el primer dia de Carnaval i se la treuen la nit del dimecres de cendra quan es crema el Carnestoltes i es fa l’última sortida dels Gegants Bojos.

EL RUC

Les tradicionals bruses dels antics tractants de bestiar de primers del segle XX, que van aparèixer en els primers carnavals d’una manera lleugera i anàrquica van passar a ser, també, els uniformes multicolors

L’entrada d’aquest element en l’escena carnestoltesca en reorienta a l’alça la seva popularitat. El malnom de “mata-rucs”, assignat despectivament als solsonins des de temps remots arran de la llegenda segons la qual es va penjar un ruc al campanar amb l’objectiu que se’n mengés unes herbes, va modificar el seu caràcter ofensiu per un nou concepte innovador i alegre.

La paròdia burlesca d’aquella històrica gesta d’un grapat de ciutadans que bonament van sacrificar l’ase es va produir per primera vegada l’any l985, i va anar acompanyada d’una forta polèmica.

Segueix a la pàg. 32

41

Segueix de la pàg. 30 El realisme i la qualitat de l’acte va fer que molta gent protestés i volgués salvar el ruc de cartró de l’horrorosa mort. Cada dissabte de Carnaval es nomena mata-ruc d’honor un personatge popular del país per pronunciar un pregó de festes i presidir la penjada. Han ostentat aquest càrrec, entre altres, Helena Garcia Melero, Toni Albà, Albert Om, Tortell Poltrona, Antoni Bassas, Gerard Quintana, Tomeu Penya o Òscar Nebreda. Aquest acte s’ha convertit en un dels més participatius i mediàtics que reuneix en una petita plaça, centenars i centenars de persones per veure la penjada del ruc i la posterior pixada.

Damunt d’una carrossa i envoltat d’una espectacular rua, les autoritats i la resta de la comparseria el reben amb tota la pompa que es mereix

EL CARNESTOLTES El Carnestoltes solsoní, com no podria ser d’una altra manera, també és diferent a la de la resta de carnavals, ja que no és un personatge anònim, sinó que és un solsoní amb cara i ulls. Fet que amb els anys ha esdevingut tot un honor poder ser el carnestoltes. L’afortunat Carnestoltes regna durant tota la setmana la ciutat de Solsona, fins que arriba el dimecres de cendra on tants dies d’excessos passen factura i inevitablement, el Carnestoltes mor. La vetlla, la processó pels carrers del nucli antic i la posterior cremada (cada any el taller Casserras realitza un ninot caricaturesc del Carnestoltes) són dels primers actes recuperats l’any 1971 i que s’han convertit amb els més emotius i carregats de simbologia de la festa. Als entorns del recinte de l’Escola Arrels de Secundària, es duu a terme la cremada de la figura i un espectacular castell de focs artificials. Per acabar, la baixada de gegants representa l’apoteosi final.

42

CARNAVAL INFANTIL L’any 1987 s’inicia d’una manera l'organització d'un carnaval infantil. Amb els anys, aquest acte que es realitzà un dilluns a la tarda, s’ha convertit en tot un dia (festiu per a les escoles) on els més petits són els protagonistes.

Així doncs, durant un dia es reprodueixen els actes del carnaval dels grans pels petits: l’arribada del Carnestoltes, la Miss Forastera, el ball de disfresses, el correfoc i fins i tot els gegants. Amb els anys s’han anat construint les reproduccions dels gegants i bestiari per als més petits.

el Carnaval infantil es celebrarà el dilluns 26 de febrer

Text de www.carnavalsolsona.com Fotos de Revelatges Resol

U

na població amb gran atractiu arquitectònic i paisatgístic, aquest aspecte és el que ens brinda Castellar de la Ribera, un municipi del Solsonés d’uns

142 habitants diseminats en masies repartides en tres parròquies: Castellar, Clarà i Ceuró. Més una quarta parròquia, Pampa, deshabitada des dels anys setanta.

Els boscos són un punt característic del paisatge d’aquest municipi, ja que representa el 40% de la seva extensió i superen les 2400 ha., així com el riu de la Ribera Salada, eix simbòlic del territori.

Viure, almenys per un dia aquest territori et fa apreciar la vida d’una altra manera.

Cal gaudir de les petites coses que ens regala la natura.

El Museu de l’Escola Rural Al nucli de Castellar de la Ribera trobem aquest petit tresor. La història ens explica que la casa de Cal Sastre al segle XIX era l’habitatge d’una família de sastres, Cal Pujol. L’any 1925, quan la família es traslladà a viure a Solsona, l’Ajuntament de Castellar de la Ribera va comprar l’immoble per establir-hi l’escola del poble.

Aquest espai ens apropa a la història de l’educació rural, un edifici únic que narra i contextualitza els orígens de l’escola als anys 20, des de la renovació pedagògica impulsada pel govern de la Segona República, passant per la grisor doctrinària del franquisme fins al seu tancament a les portes de la democràcia, museïtzada a través d’una aula original de l’escola rural tal i com era abans. L’escola rural de Castellar de la Ribera ens ofereix la seva darrera lliçó en forma de viatge en el temps, un viatge que ressegueix de la mà dels objectes, dels llibres i de la veu dels antics alumnes el camí que les escoles rurals han recorregut al llarg del segle XX fins als nostres dies.

Tot plegat motiva a una reflexió a través del temps sobre la base de la nostra cultura democràtica en l’educació dels més joves. + info: www.lleida.com/museu-de-lescola-rural 44

L’església parroquial de Sant Pere de Castellar La Ribera Salada

Inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’església actual ha canviat molt respecte a la primitiva església romànica.

Al nom de Castellar se li afegí el de la Ribera per estar dins la Conca de la Ribera Salada. Vora el castell, que guardava el camí ral, s’hi edificà l’església parroquial de Sant Pere. Una primera notícia consta en un testament de l’any 1037 en què un tal Ramon deixa una mula a Sant Pere de Castellar.

En els murs de l’església actual que porta la data de l’any 1806, es troben pedres esculpides de l’església primitiva. Té la sufragània de Sant Joan i l’ermita dels “Apòstols”.

Necròpolis de Ceuró A pocs metres de l’església romànica de Sant Julià de Ceuró descobrirem varies tombes datades de més de 4.000 anys d’antiguetat que pertanyien a l’època del Neolític mitjà. Destaquen per les grans dimensions de les pedres utilitzades fet que siguin considerades megalítiques.

Entre els materials trobats al seu interior destaquen un ganivet i diverses peces de sílex, un punxó d’os per al cabell i una joia de viriscita provinents de les mines de Gavà, cosa que demostra els intercanvis comercials entre l’interior i la costa a través de les conques fluvials

+ informació: www.castellarribera.ddl.net

Ajuntament de Castellar de la Ribera Ctra. de Solsona-Bassella, km. 10,5, 25289 · Castellar de la Ribera Tel. 973 48 16 40 ajuntament@castellarribera.ddl.net 45

l' ALTA

RIBAGORÇA

l més pur estil pirinenc, ens trobem envoltats de natura, de tranquil·litat i de temps de muntanya. Enmig d’un conjunt de construccions romàniques, quedem bocabadats amb el ric patrimoni cultural de la zona i, observant el nostre entorn, no podem veure res més que un lloc excepcional.

El so de la gespa gebrada sota els nostres peus al caminar, la neu que vesteix les teulades de pissarra de les cases o la càlida llum que il·lumina les esglésies típiques del Pirineu, ens fan adonar que ens trobem en un indret únic, en un indret on els Pirineu toquen el cel.

Descobrim la Vall de Boí!

46

És coneguda pel seu Parc Nacional, per les seves esglésies i inclús per les seves pistes d’esquí i activitats a la natura. La Vall de Boí és un conjunt de valls i serres situades a l’Alta Ribargorça. Un lloc ideal d’escapades, de rutes de muntanya, d'excursions o de cultura, la Vall de Boí obre les seves portes a tots aquells que vulguin conèixer el seu patrimoni i respirar l’aire més pur des de l’altura de les seves muntanyes.

El romànic de la Vall de Boí és excepcional per la concentració en un espai reduït d’un nombre tan elevat d’esglésies d’un mateix estil arquitectònic. Aquestes esglésies

s’han conservat al llarg del temps gràcies a l’aïllament de la vall fins ben entrat el segle passat, fet que va fer L’estany de Lleb que no arribessin Parc Nacional d’Aigü constructors, artistes, arquitectes ni capellans disposats a reconvertir les obres inicials. Aquestes esglésies romàniques doncs, són el reflex artístic d’una societat estructurada entorn de les jerarquies eclesiàstiques i senyorials.

Així doncs, podem dir que aquest conjunt romànic està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Dur-

Parc Nacional d’Aigüestortes durant l’época de neu

El romànic de la Vall

Vall de Boí

Església de Sant Climent i Santa Maria de Taüll

ro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro.

Totes elles en conjunt van ser declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la breta del UNESCO l’any 2000. üestortes Hem descobert el patrimoni més cultural de la vall i una de les raons principals per la qual la fan tant excepcional. Però la Vall de Boí no s’acaba aquí, perquè si continuem nombrant les diverses particularitats úniques que ofereix, no podem deixar d’anomenar les diferents zones naturals del Parc Nacional muntanyes i activitats de neu. Parlem d’Aigüestortes, l’únic parc nacional de Catalunya i un dels més ben

Pg. Sant Feliu, 43 255527 Barruera Tel. 973 694 000 www.vallboi.cat

Fotografies: O.RODBAG i ARXIU VALL DE BOÍ

Com arribar-hi?

Una de les principals característiques de la Vall de Boí és la unitat d’estil arquitectònic. Són construccions dutes a terme durant els segles XI i XII seguint els models provinents del nord d’Itàlia i el romànic llombard. Aquest últim, es caracteritza per la funcionalitat de les seves construccions, l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre i la decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes. Les esglésies romàniques de la Vall de Boí són la representació de les jerarquies eclesiàstiques i senyorials, personificades en aquest cas en els senyors d’Erill i el bisbat de Roda d’Isàbena, promotors d’aquests temples.

Dins d’aquesta societat medieval, l’església complia, no només una funció religiosa, sinó que també tenia un important paper social, com a lloc de reunió i refugi del poble. En el cas de la Vall de Boí, aquesta funció social dels temples s’evidencia en la utilització dels seus esvelts campanars de torre com a elements de comunicació i vigilància.

conservats del sud d’Europa, amb cims que toquen el cel amb els seus 3000 metres d’altura i amb quasi 300 estanys de formes i colors diversos, rius, barrancs i cascades que fan sentir com si fóssim al país de l’aigua.

Situat al cor dels Pirineus, al que s’hi pot arribar des de la Vall de Boí, el parc és una excel·lent representació dels principals ecosistemes que podem descobrir a l’alta muntanya pirinenca. Hi ha activitats per a tots els gustos, ja sigui pels amants de la cultura, de l’arquitectura o de la naturalesa i de les excursions a peu. Però per a aquells que són més de neu, la Vall de Boí dóna l’oportunitat d’esquiar a l’estació d’esquí de Boí-Taüll Resort, on es pot gaudir d’aquesta activitat al màxim nivell amb les cotes més altes del Pirineu

Església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall.

47

47

el PALLARS

SOBIRÀ

l Parc Natual de l’Alt Pirineu des del 2003 va repartir el seu territori per les comarques del Pallars Sobirà , el nord de l’Alt Urgell i comprèn una bona part del Pirineu axial català. Els seus 69.850 ha. ho converteix en el parc natural més extens de Catalunya i en ell es localitzen les màximes altituds del territori.

La Generalitat de Catalunya va crear aquest parc a l’1 d’agost al 2003 amb l’objectiu de preservar la gran riquesa natural, històrica i cultural d’aquesta zona i establir un model d’ordenació enfocat al desenvolupament sostenible i respectuós amb l’entorn.

48

El Parc Natural de l’Alt Pirineu podem combinar-lo amb les ascencions clàssiques de l’alta muntanya com els cims emblemàtics com la Pica d’Estats (3.143m) o el Monteixo (2.905) amb les excursions de senderisme per algunes de les valls més idil·líques i tranquil·les dels Pirineus.

Els principals valors de la riquesa d'aquesta zona en el seu extens patrimoni arqueològic i arquitectònic està relacionat amb l'art romànic.

Aquest parc va nèixer amb una doble vocació: d’una banda, la de salvaguardar els valors d’aquesta zona privilegiada, geològics, biològics, ecològics, paisatgístics i culturals inclosos en el seu àmbit i establir un règim d’ordenació i de gestió adreçat al desenvolupament sostenible d’aquest territori, i de l’altra, la d’atreure un turisme sensible a aquesta rica herència tradicional i respectuosa amb l’entorn paisatgístic. La zona d’interès geològic com l’estany de Certascan és l’estany glacial més extens de Catalunya, o la Cigalera de

l’Obaga de Valeran, un avenc de 320 metres de profunditat i 365 metres de recorregut, i d’interès biològic, com algunes espècies de flora i fauna singulars, nou de les quals foren declarades estrictament protegides. La major part del territori està cobert per vegetació de caràcter eurosiberià o boreoalpí. En altituds mitjanes predominen els boscos de pi roig i diversos tipus de prat, més amunt es fan els boscos de pi negre i les avetoses, en les zones més altes el paisatge és dominat per prats naturals i per vegetació de roca. La flora del territori volta les 1.500 espècies, entre les quals hi ha un bon nombre d’endemismes pirinencs i també plantes singulars per la seva raresa. L’exemple més popular d’aquest grup d’espècies és la flor de neu que està protegida per llei i hi té bones poblacions. Més notables encara són algunes plantes que tenen al parc l’única població catalana, com l’espècie aquàtica Hippuris vulgaris, o que gairebé no es fan enlloc més dels Pirineus, com Matthiola Valesiaca.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu té la representació de la fauna més completa de Catalunya: el gall fer hi té major població ibèrica, l’àguila daurada, el voltor i el trencalòs són freqüents, es poden observar sis espècies de grans mamífers herbívors( isard, mufló, cabirol, cérvol, daina, senglar) i, fins i tot, el mític ós bru es passeja sovint per les valls més septentrionals. Els ambients oberts de l’estatge alpí tenen entre els seus habitants més notables la perdiu blanca, el pardal d’ala blanca i el pelroques.

Als boscos d’alta muntanya, a més del gall fer, són destacables el mussol pirinenc, la becada, el raspinell pirinenc i la marta.

L’extensa xarxa de rius del Parc és l’hàbitat de bones poblacions de truites i d’alguns vertebrats semiaquàtics singulars, en especial l’almesquera - un petit mamífer insectívor amenaçat endèmic del nord ibèric-, la llúdriga, la rata d’aigua i la merla d’aigua. Les espècies anteriors són remarcables per la seva raresa o singularitat en el context de Catalunya, però sens dubte l’animal més rellevant del Parc és la sargantana pallaresa. Aquesta espècie viu l’alta muntanya, està emparentada amb dues altres sargantanes dels Pirineus. És endèmica d’una petita zona dels Pirineus compresa entre els massissos del Mont-roig i de l’oest d’Andorra, de tal manera que la major part de la seva població mundial es troba dins els límits del Parc Natural.

L'extensa xarxa de rius del Parc és l'hàbitat de bones poblacions de truites i d'alguns vertebrats semiaquàtics singulars, l'almesquera, la llúdriga, la rata d'aigua, la merla d'aigua i la sargantana pallaresa D’altra banda, els principals valors de la riquesa d’aquesta zona en el seu extens patrimoni arqueològic i arquitèctonic, principalment relacionat amb l’art romànic.

Tot i que, habitualment es troben en nuclis de població, casi sempre extens a l’àmbit del parc natural, destacant les numeroses mostres de bèns artístics religiosos. Les activitats tradicionals lligades amb el sector primari i l’existència secular d’un aprofitament ordenat dels recursos naturals, principalment la ramaderia han ajudat a l’existència, la pervivència i la conservació de gran part dels valors ecològics i paisatgístics que han motivat a la creació del parc.

Cal dir que la doble condició de l’espai d’alt valor natural essent l’escenari d’unes activitats humanes que tradicionalment han contribuït a modelar el paisatge i crear i conservar aquests valors, ha determinat que es consideri la figura del parc natural com la que millor pot garantir la protecció dels seus valors naturals i culturals i establir, al mateix moment, un règim d’ordenació i gestió dirigida al desenvolupament sostenible d’aquest territori.

Aquest parc té la seva pròpia imatge corporativa la qual forma una sexifòlia, una flor de sis petals. Com a símbol del Parc Natural, representa un dels principals valors d’aquest espai protegit: una natura excepcional modelada per l’activitat humana mitjançant una cultura mil·lènaria 49

P

rats verds, cases de pedra i teulades de pissarra defineixen a la perfecció la muntanya, però la Vall Ferrera té altres coses que la fan especial i que et remet a temps passats, plens d’encant i tranquil·litat. Passejar en aquesta zona et transporta en un clima zen i et permet carregar la energia i beneficiar-te de la pau que copa tot el territori.

El nom d’aquesta vall prové de l’extracció de ferro la qual era l’activitat econòmica tradicional de l’Edat Mitjana en aquesta Vall. La Vall Ferrera és el cor del Parc Natural de l’Alt Pirineu, situada al municipi d’ Alins.

50

Aquesta vall és considerada una de les més verges del Pirineu, on es poden realitzar excursions per llocs espectaculars que ens brinda l’alta muntanya. La Vall Ferrera és un territori privilegiat ja que fa frontera amb França i Andorra. Rodejada de muntanyes que amaguen un dels tresors més valuosos del Pirineu gràcies a la seva superfície territorial a més, està encarrilada pels rius Noguera de Vall Ferrera i el seu afluent Noguera de Tor. Al llarg de la vall es veuen disseminats set pobles: Ainet de Besán, Alíns, Araós, Areu, Besán, Noris i Tor. La Vall Ferrera amb els seus rius i la seva vegetació i les diverses estaci-

ons de l’any, fan una vall única. Dins de les altes muntanyes de la Vall Ferrera trobem en un entorn de gran bellesa ja que viuen una quantitat important d’espècies protegides de

Boscos de Ferro i Vall Ferrera Terra de Fronteres són trets destacables d’una Vall que al llarg del temps ha solcat el seu patrimoni cultural, la tradició i el ferro per tal de conèixer la realitat històrica d’aquest indret

MUNTANYISME LA RUTA DE LA VALL DE TOR, d’Alins a Norís i Tor Magnífic recorregut per una antiga ruta que unia Alins amb les poblacions de Norís i Tor, per un camí de traçat vertiginós. Gran part del recorregut transcorre enlairat i recolzat sobre els marges de pedres.

Poc recomanat pels que pateixen vertigen.

Durada: 3h i 35min Desnivell: 790m Dificultat: mitjana (itinerari senyalitzat)

ASCENSIONS PICA D’ESTATS, ruta clàssica, per l’estany d’Estats Fort desnivell però sense complicacions quan les condicions són favorables; temps serè i quasi gens de neu. Per a caminadors en bones condicions físiques.

flora i fauna. D’altra banda, cal dir que encara es conserven un grapat de construccions d’art romànic que complementen amb el seu paisatge verdós, essent així una zona de muntanya completa. Com a curiositat, darrere les profunditats de les muntanyes d’Àreu i de la Vall Ferrera, s’hi troben bordes on els pastors passen les nits a l’alta muntanya.

Aquesta Vall té un dels cims més importants de Catalunya la Pica d’Estats 3.143m, essent aquest el més conegut ja que es el sostre de Catalunya, tot i que hi ha altres que no passen desapercebuts com el Moteixo, 2.905m; Pic de Baborte, 2.938m; Pic de Saloria, 2.790m. A més, hi

ha llacs amagats com els de Baiau i Aixeus, extensos pastos a la mítica muntanya de Tor

Altitud: 3.142m Durada: 5h i 15 min d’ascens Desnivell: +1.365m i -160m Dificultat: mitjana MONTEIXO, des d’Areus per les bordes de Cruxos Ascensió fàcil; no obstant això, cal valorar el fort desnivell i la durada del recorregut. Apte per a bons caminadors.

Altitud: 2.905m Durada: 4h 45min Desnivell: 1.683m Dificultat: baixa Ajuntament d’Alins Plaça de l'Ajuntament, s/n 25574 ALINS (Lleida) Tel. 973 62 44 05 ajuntament@alins.ddl.net

51

el PALLARS

JUSSÀ

desconnecta al

l Pallars Jussà és una comarca plena de contrastes, gràcies a la seva situació geogràfica.

Aquesta comarca es troba enmig dels cims del Pirineu i la plana de Lleida, oferint una terra repleta de flora i fauna molt heterogènia, on es brinden uns paisatges propis amb planes agrícoles, boscos intensos, estanys naturals, rius fogosos, penya-segats atrevits i l’alta muntanya a la Vall Fosca, tot entrant al Parc Nacional d’Aigüestortes.

Aquesta comarca amaga una història encara no coneguda, pendent sempre de descobrir paratges nous. Una terra amb mil batalles que permet descobrir l’Europa del neolític fins a dia d’avui, passant pels castells de la frontera amb els sarraïns, les joies del romànic i patrimoni hidroelèctric de quan les aigües pallareses van començar a treballar per il·luminar el país.

Una zona tranquil·la que permet gaudir del que més ens agrada, la gastronomia. A més, d’altres elements importants com reposar i lucrar-se del patrimoni. Aquesta terra invita a fer esport, essent així un motiu clau i convertint-se en un lloc ideal per realitzar senderisme o algun esport d’aventura.

52

Castells de frontera, joies del romànic, congostos i paisatges espectaculars Anar al Pallars Jussà es afavorir al petit comerç i les empreses i establiments de proximitat, un atractiu per a les terres catalanes.

La majoria de persones, en algun moment, ha gaudit d’un tall de carn de ramaderia ecològica o una ensaïmada de la pastisseria de tota la vida, o ha consumit una barra de pa fet amb un forn de llenya, si d’aquells que costa tan trobar a les grans ciutats.

Per aquest motiu, ens trobem en una comarca dedicada al sector serveis, al sector agrícola i al ramader convertint-se així en un dels millors espais on gaudir d’una bona gastronomia i una bona enologia. Un lloc ideal per desconnectar de la rutina i adelitar-se de la natura, on podreu trobar diferents hotels, càmpings enmig de la natura, establiments rurals amb caràcter i una bona xarxa d’espais museístics, d’informació i atenció als visitants.

Si passeges pels diferents municipis de la comarca podràs endinsar-te al passat i present de la comarca.

Gràcies al que era, avui en dia ens podem beneficiar d’uns paisatges espectaculars afavorint les activitats esportives de muntanya, així com l'escalada, kayak... , a més hi ha moltes ofertes turístiques les quals us garanteixen una estada perfecta.

Entre els municipis més coneguts trobem Tremp, Talarn, Isona, la Pobla de Segur però també val la pena coneixer altres pobles com Abella de la Conca, Castell de Mur, Gavet de la Conca, Conca de Dalt, Llimiana, Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera, Senterada o la Torre de Cabdella.

No ho dubteu, agafeu l’ordinador i comenceu a investigar quines activitats podeu fer, hi ha mil i una oportunitats i per a tots els gustos.

Correu, pugeu el cotxe i cap al Pallars Jussà

Hotels, càmpings, cases rurals, museus, on el visitant sempre és ben atès

53

la CONCA DE BARBERÀ

at s s a p l a ber ta o a t r o p El 1994 es va inaugurar el museu (únic Una en el món) ubicat sota les roques de la es Coves de l’Espluga es coneixen per la Cova de la Vila i la Cova de la Font Major. En el seu origen ambdues galeries formaven part d’una única i extensa cavitat que transcorre pel subsòl de l’actual centre urbà del municipi.

Una d’aquestes coves, fou descoberta accidentalment el 1853 quan un veí del carrer Sant Antoni, al centre del municipi, va obrir un pou a casa seva, i es va trobar amb la gran galeria, llavors, una improvisada expedició remuntà el riu fins on els precaris mitjans i la seva valentia els hi permeté. En l’expedició van descobrir les grans galeries seques de l’actual entrada, que fou tapada pels sediments dipositats durant segles.

Les exploracions espeològiques realitzades a partir del 1956, data en què fou redescoberta pels mitjans científics, fins a l’any 1990, els quals han ultrapassat els 3.590m de galeries i han recorregut bona part d’un riu subterrani que sorgeix a l’exterior per la Font Major. Això fa que aquesta cova assoleixi l’estàndard internacional de “Gran Cavitat” i que per les seves dimensions esdevingui la setena cova més llarga del món, d’entre totes les cavitats formades en conglomerats.

La presència de la cavitat en aquest indret està en l’origen del propi nom del poble, atès que “Espluga” en llatí vol dir “cova” i aquest és el nom amb el qual des del segle XI es coneix el municipi. Un fet que sembla indicar que els orígens més remots del poble estaríen vinculats a l’ocupació humana de la cavitat.

Per entendre els orígens i la formació geològica de la cavitat, ens hem de remuntar fa 40 milions d’anys enrere, moment en què les terres que avui formen part de la Conca de Barberà, eren part del fons marí d’un gran mar, en el qual s’hi anaven dipositant els còdols arrodonits provinents dels rius i barrancs que hi desembocaven.

Fa 25 milions d’anys, les aigues d’aquest mar es van desplaçar i en el seu lloc hi va quedar un extens espai de plana pantanosa. Amb el temps aquesta zona pantanosa es va assecar i els còdols i sediments que havíen format part d’aquell antic fons marí es van compactar, convertintse en una roca sòlida i dura, que coneixem com a conglomerat.

cova, actualment emparat en el complex museístic coves de l’Espluga.

La visita esdevé un complet endinsament en la vida i costums de l’humà primitiu, de la formació de la terra, del coneixement de les eines, dels oficis i de l’evolució de l’entorn en què vivim.

Hi ha una restitució paleoambiental i un muntatge audiovisual, que inclou fotografies, gràfics i explicacions. S’ha habilitat un recorregut d’aventura, que endinsa els visitants que ho desitgen per l’interior de galeries, tot remuntant un riu subterrani que en sortir a l’exterior rep el nom de Francolí.

Els aspectes que es poden veure més destacats en la visita són:

• La formació de la cavitat subterrània.

• Els pous que van permetre el

descobriment.

• El circuit de l’aigua i la trajectòria del riu • Les diàclasis, el procés de filtratge i

l’escolament de l’aigua.

• La galeria del llac, lloc de culte i enterrament ibèric.

Segueix

55

l’Espluga de Francolí

Destil·lació i degustació en directe Antiga fàbrica de destil·lació d’aiguardent, convertida en museu, que mostra els processos productius per obtenir alcohol a partir de la brisa del raïm

Ajuntament de l’Espluga de Francolí

<< Horari: Dimarts a dissabte: 10.30h a 13.30h i de 16.00h a 18.00 h Diumenges i festius: 10.30h a 13.30h << Adreça: Pl. del Mil·lenari, 1 +34 977 871 220

www.fassinabalanya.cat

57

l' ALT

CAMP

Qui no ha fet alguna vegada una calçotada amb els amics o amb la família?

La calçotada és un àpat comú que ha esdevingut la forma més tradicional de menjar els calçots, essent així una manera d’unir conjuntament la festa i la retrobada de persones. És costum que les calçotades s’acostumin a fer des de finals de la tardor fins al març o principis d’abril, segons la temporada.

Com va començar la tradició?

Alguns diuen que la tradició de menjar calçots va iniciar-se al segle XIX quant un pagès vallenc anomenat ˝Xat de Benaigues˝ va decidir provar una nova forma de plantar cebes blanques. Ell creà la seva pròpia forma de cultivar aquest aliment, de la manera que els deixava germinar i créixer una mica, les desenterrava i després d’un temps les tornava a plantar però només a mitges, deixant mig bulb a l’aire i afegint terra al seu voltant a mesura que aquest anés creixent, aconseguint així que la ceba s’estirés. Aquesta tècnica li va dir “calçar”, i d’aquí ve el nom de calçot”.

Alguns historiadors situen la història del calçot molt més enrere, en ple imperi romà, gràcies a una pintura del segle III en la que apareix una figura devorant el porrus capitatus, nom que els romans atorgaven a aquestes cebes allargades.

Aquest procés de conreu de calçots segueix vigent en l’actualitat. Cal dir que el procés de conreu comença els darrers mesos de l’any, on es sembra la llavor de la ceba blanca i en lluna vella.

Així doncs, a partir de les primeres dècades del segle XX la calçotada es convertí en una quedada habitual de moltes famílies vallenques.

Com ens els mengem?

La forma tradicional de preparar-los és fer-los en una graella sobre foc de 58

sarments i acompanyats de salses, la salvitxada o el romesco (molt semblants). Entre els ingredients d’aquestes salses es troben les ametlles, avellanes, pa torrat, oli, nyores, all escalivat i vinagre, tot i que no trobaràs dos salses iguals, ja que cada cuiner té la seva “recepta secreta” amb més o menys ingredients i diferents quantitats de cadascun.

Realment els calçots s’han de menjar amb les mans, separant el cor tendre de la ceba de les capes exteriors cremades al foc, i després sucar-los amb la salsa que els acompanya, per dur-los a la boca i aixecant-los per damunt del cap. Però a més, dels elements gastronòmics evidents com els calçots i la seva salsa, per fer una bona calçotada es recomana menjar una bona carn d’anyell, llonganissa i botifarra negra a la brasa acompanyada d’unes bones carxofes i de postre, taronges, crema catalana i/o productes de pastisseria artesanals.

Les begudes que millor acompanyen aquest àpat són el vi i el cava. Per persona s’acostuma a consumir entre 10-20 calçots. En aquest àpat no pot faltar una bona llesca de pa de pàges, per acabar de degustar la salsa sobrant dels calçots

És una forma de reunirse i a la vegada menjar un aliment típic català, en concret, de la comarca de l’Alt Camp.

La Indicació Geogràfica protegida ( IGP) “Calçot de Valls” és un distintiu de qualitat, establert per la Unió Europea, amb què el departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ( DARP) de la Generalitat de Catalunya distingeix certs productes. L’IGP “Calçot de Valls” sorgeix de la demanda dels pagesos del Camp de Tarragona per aconseguir un reconeixement adequat a la qualitat del producte que conreen. El seu reglament va ser aprovat mitjançant una ordre del DARP el 25 de setmebre del 2001. Els calçots amb IGP es reconeixen perquè estan lligats amb un fil blau del qual penja una etiqueta numerada amb el nom del productor. L’Àrea de Producció de la IGP “Calçot de Valls”, es situa a les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès i són terres que el Consell Regulador considera aptes per a la producció de calçots.

el BAIX

CAMP

de a i s é l g s E ç n e r o l L t San

Botarell es un petit poble situat al Segons la tradició fou aterrat en una centre de la comarca del Baix Camp. carlinada.

Actualment compta amb 1076 L’element més notable del poble és habitants. Es troba a una altura de la denominada Pedrafita, situada ara 196 metres i te una superfície d’uns al peu de la carretera de Montbrió, 12 km². a l’entrada del poble. És de granit, Te un terme de forma d’uns 2 m d’alçada; és partida i va allargassada i format per ser reconstruïda lligant-la amb uns Església d’estil barroc, carrers llargsparroquial i estrets, ferros.

En un principi Vilaseca va a bé cultural local. vora elprotegida petit turócom on abans hi haviad’interès suposar que era un menhir objecte el castell Botarell. poble lloc va onde culten’hi fàl•lic; cal creure, com el Foude bastida en elElmateix abans conèixer al una segledeXVII notable nom indica, que es tracta de la havia mésuna petita, damuntseu d’un rocall expansió, en l’obertura de edificis mateixadepedra esmentada ja com quereflectida la fa sobresortir dels altres la nous carrers, l’edificació de l’església fita 1617 el 1173 vila. L’obra es realitzà entre els aanys i i que una delimitació i la del o de comla volta a mínim del 1571 com una “pedra, 1622.castell, A la clau de la porta hi hadescriu la la seva en estil d’alçada fou d’un home que està ficada datareestructuració, 1617. L’altar major, a la capçalera, renaixentista, obres enmés les quals hi anys, al davall lo lloc i font de Botarell”. La construït fa poc de dotze és molt va treballar Blai. han Es conserven de Botarell és el lloc de sobri, i Pere les obres modificat laFont part Vella inferior diversesoriginal, cases amb llindes de pedra, reunió a celebrar molts actes de les abans de 1936 tapat per un gran una de les quals, datada el 1621, fou festes del poble. retaule barroc. segons la tradició l’hospital de la vila. Actualment la gent parla de Botarell L’església parroquial de Sant Llorenç, com un lloc agradable i tranquil, construïda entre el 1617 i el 1622, son d’aquells pobles que el boom ofereix com a detalls interessants immobiliari no l’ha fet créixer les gàrgoles i un escut on es parla agressivament.

Gaudeix d’una del poble. Els notables retaules que situació immillorable a pocs minuts contenia van ser cremats el 1936. de la platja i a tocar de la muntanya.

Del castell, pràcticament íntegre Les seves festes es celebren el 2 de encara el 1846 i que al començament febrer (La Candelera) i el 10 d’agost Ajuntament de Botarell del segle XX era utilitzat com a local (Sant Llorenç). Un dels actes més Plaça 5 d’esbarjo amb el nomde del’Ajuntament, L’Euterpe, tradicionals i arrelats al poble es la no en queda gairebé cap rastre. tradicional sardinada amb cantada 43772 BOTARELL (Tarragona) Prova de la seva importància fóra130 la d’havaneres i rom cremat durant la Tel. 977 826 dita “Botarell, vila xica i gran castell”. festa major d’estiu. aj.botarell@alanet.org

Botarell

és un poble situat al centre de la comarca del Baix Camp.

Actualment compta amb 1.076 habitants. Es troba a una altura de 196 metres i té una superfície d’uns 12 km².

Vora el petit turó on hi havia el castell de Botarell, es conforma el terme de configuració allargada i composat per carrers llargs i estrets. El poble va sorgir al segle XVII una notable expansió, reflectida en l’obertura de nous carrers, l’edificació de l’església i la del castell, o com a mínim la seva reestructuració, en estil renaixentista, obres en les quals hi va treballar Pere Blai.

Es conserven diverses cases amb llindes de pedra, una de les quals, datada el 1621, fou segons la tradició l’hospital de la vila. L’església parroquial de Sant Llorenç, construïda entre el 1617 i el 1622, ofereix com a detalls interessants les gàrgoles i un escut on es parla del poble. Els notables retaules que contenia van ser cremats el 1936. Del castell, el 1846 i que al començament del segle XX era utilitzat com a local d’esbarjo amb el nom de “L’Euterpe”, que ja no en queda gairebé cap rastre. Prova de la seva importància fóra la dita “Botarell, vila xica i gran castell”. Segons la tradició fou aterrat en una carlinada.

L’element més notable del poble és la denominada Pedrafita, situada ara al peu de la carretera de Montbrió, a l’entrada del poble. És de granit, d’uns 2 m d’alçada; va ser rehabilitada l’any 2014 per el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.En un principi Vilaseca va suposar que era un menhir objecte de culte fàl·lic; cal creure, com el seu nom indica, que es tracta de la mateixa pedra esmentada ja com a fita el 1173 i que una delimitació del 1571 descriu com una “pedra, d’alçada d’un home que està ficada al davall lo lloc i font de Botarell”.

La Font Vella de Botarell és el lloc de reunió on se celebren molts actes de les festes del poble. Actualment la gent parla de Botarell com un lloc agradable i tranquil, son d’aquells pobles que el boom immobiliari no l’ha fet créixer agressivament.

Gaudeix d’una situació immillorable a pocs minuts de la platja i a tocar de la muntanya. Les seves festes se celebren el 2 de febrer (La Candelera) i el 10 d’agost (Sant Llorenç). Un dels actes més tradicionals i arrelats al poble és la tradicional sardinada amb cantada d’havaneres i rom cremat durant la festa major d’estiu

+ informació

www.botarell.cat t.me/botarell Ajuntamentbotarell

Pedrafita ll e r a t o B e d

Segueix visitant

A 8 km de les platges de Cambrils i a 16 km de Reus Gaudeix la sensació d’un spa privat

L

a xarxa de camins del Baix Camp us permet descobrir el territori a un ritme tranquil, gaudint del paisatge, dels seus pobles i de la seva gent. Uns camins que fins a principis del segle XX eren com autèntiques autopistes de comunicació entre els pobles.

Aquests camins de carro, que s’estrenyen en camins de ferradura, sovint empedrats, parlen de la història de la zona, de pagesos i esforç, d’exèrcits i bandolers, de la memòria col·lectiva lligada a aquest territori i a la seva gent.

Recórrer la xarxa de camins del Baix Camp és un plaer per als sentits, una experiència per a gaudir de la natura, del paisatge conreat i del sabor dels seus productes d’alta qualitat. Un cop n’hàgiu fet el tast, voldreu tornar-hi per descobrir aquella raconada on no vau arribar, pujar aquell cim que vau veure de lluny i reviure aquella estada tan agradable.

La natura és la gran protagonista de les Muntanyes de la Costa Daurada. Les diferents serres combinen paisatges ben variats, amb una rica vegetació mediterrània. Els pobles de la zona, amb els seus masos i ermites, hi apareixen perfectament integrats i són punts idonis d’arribada i sortida d’excursions a peu, amb cotxe o amb BTT. De tots els elements patrimonials de més renom, ens sobresurt l’arquitectura tradicional i

62

popular característica dels petits pobles d’aquestes contrades catalanes, adaptats a les imposicions d’un terreny irregular.

Les façanes de les cases solen estar fetes de pedra, o bé estan pintades amb tons ocres. Tots aquests pobles de postal destaquen per la seva sobrietat, pels seus carrers estrets i costeruts i per l’abundància de racons plens d’encís.

L’encís rural de la zona es manifesta també en les seves tradicions i en mostres de cultura popular, sempre lligades a l’entorn. La gastronomia és sovint l’eix vertebrador de les festes populars del territori, que gaudeix d’un patrimoni gastronòmic d’allò més interessant.

L’interior del Baix Camp ofereix una gran diversitat de productes i de maneres de preparar-los. Restaurants i artesans alimentaris aprofiten els productes de qualitat per a posar a l’abast de tothom una oferta gastronòmica inigualable.

“Descobriu la varietat dels paisatges del Baix Camp al ritme tranquil de les vostres passes. Un món de natura i patrimoni al vostre abast”.

dĂŠjate cuidar Av. Pau Casals, 55 La Pineda Platja Tarragona

www.aquum.es

63

a i l í m a f n E

Observem, escoltem i toquem GAUDÍ CENTRE REUS l Gaudí Centre Reus, el museu interactiu dedicat a la vida i obra de Gaudí, proposa per tot aquest any una activitat dirigida especialment a famílies, en la que grans i petits descobreixen diferents aspectes de la vida i obra de l'arquitecte, tot gaudint d'una experiència genial.

La visita s'organitza cada segon diumenge de mes, a les 11 hores, i té una durada aproximada de 45 minuts, durant la qual, un guia anirà desvetllant alguns detalls de la infància i joventut de Gaudí, explicarà quina va ser la tasca de l'arquitecte i amb quins personatges es va relacionar al llarg de la seva vida, i ajudarà als visitants a descobrir les claus de l'original obra de Gaudí. Tot amb la participació activa dels petits, que de forma didàctica podran conèixer millor i familiaritzar-se amb un dels personatges més destacats de l'arquitectura mundial d'una forma

divertida i participativa. L'activitat familiar finalitza amb un taller de manualitats, en el que els nens i nenes, ajudats pels seus acompanyants, podran desenvolupar la seva capacitat creativa i endur-se a casa la seva pròpia obra «gaudinina».

El taller familiar «Observem, escoltem i toquem en família» està dirigit a nens i nenes de 4 a 12 anys, i està pensat per ser realitzat conjuntament amb els seus acompanyants adults. El cost de l’activitat és de 4 euros tant per als nens i nenes participants com per als adults i és imprescindible realitzar la reserva prèvia al Gaudí Centre, trucant al 977 010 670 o enviant un correu electrònic a l'adreça infoturisme@reus.cat.

Us suggerim que abans o després de la vostra visita al Gaudí Centre us informeu a l'Oficina de Turisme de Reus, ubicada a la planta baixa del mateix museu, del ventall d'activitats que podeu realitzar a la ciutat durant la vostra estada, i que us ajudaran

www.gaudicentre.cat Gaudí Centre Reus · Pl. Mercadal, 3 · 977 010 670 · Reus

a organitzar millor la vostra estada en família a Reus. Entre d'altres, podreu seguir les passes de Gaudí passejant per la ruta «Gaudí&Reus», fer-vos una foto amb l'escultura del «Gaudí nen» ubicada molt a prop de la seva casa natal, pujar al campanar de l'església prioral de Sant Pere, descobrir els edificis més emblemàtics de la «Ruta del Modernisme» o anar a conèixer els gegants de Reus i altres elements festius de la ciutat a l'exposició «Ara toca festa» del museu de la plaça de la Llibertat.

El Gaudí Centre Reus ha obtingut recentment el segell d'Equipament de Turisme Familiar que atorga l'Agència Catalana de Turisme de la Generalitat, un distintiu que certifica aquells equipaments de costa i d'interior que destaquen per la seva oferta singular dirigida especialment a les famílies.

No us ho podeu perdre, us esperem!

65

el elRIPOLLÈS RIPOLLÈS

U

na vall pirinenca, la neu, la natura i tu. Tanca els ulls i imagina’t en un lloc on només hi sents els cants dels ocells, el so de la neu quan la trepitges i com el sol t’acaricia els cabells i la cara. Imagina’t que ets en una de les valls més característiques de Catalunya que t’acull per oferir-te un turisme familiar, la tranquil·litat i el relax necessari per desconnectar de la teva rutina. Obre els ulls. Ja no cal que t’ho imaginis. Ets a la Vall de Núria.

Com la majoria de nosaltres ja sabem, aquesta bonica vall és accessible mitjançant el conegut tren cremallera o bé fent una excursió a peu, per un d’aquells camins de muntanya que arriben fins a Núria.

Un cop arribats a la vall, ens topem amb el Santuari de la Mare de Déu de Núria, el llac, l’hotel i milers d’activitats per fer en família i/o amics. Núria es troba al bell mig de l’alta muntanya dels Pirineus i el seu Santuari és al punt on conflueixen les tres valls: la Vall de Finestrelles, la Vall d’Eina i la vall de les Molleres. El conjunt de totes aquestes valls constitueixen una capçalera muntanyenca encerclada per una llarga i alta carena semicircular que la tanca per l’est, el nord i l’oest per damunt dels 2700 metres.

Anem seguint els camins de la vall per descobrir els indrets més amagats i els racons més característics de la natura, on hi trobem milers d’espècies animals i vegetals típiques del Pirineu que t’envolten.

Si visites la vall de Núria, has de saber que la seva climatologia particular es basa en un clima d’alta muntanya essent així un relleu abrupte i de clima fred i plujós. Tot i així, aquestes característiques climatològiques condicionen a l’època de neu, que fa que la temporada d’hivern sigui força visitada per les seves activitats a la neu així com les pistes d’esquí.

Un fet també característic d’aquesta vall són les seves aigües del riu de Núria que transcorren només per unes estretes i profundes gorges excavades enmig de la roca, fins a trobar-se amb la Vall de Freser i el riu Ripoll que s’uneix amb el Ter. Entre arbres, roques i aigua, també hi trobem el substrat rocós que caracteritza la vall de Núria i que es converteix en un dels més antics del Pirineu.

Per tot això i molt més, la Vall de Núria et dóna la benvinguda per a descobrir-la fins a l’últim detall.

A L X I E GAUD 68

68 68

E

nvoltat de muntanyes verdes i prats, i per un paratge de mil sabors i un entorn immillorable.

Respirant l’aire pur i buscant rutes per descobrir els paisatges de la zona trobem, al cim de la Collada de Toses, l’Hotel & Spa La Collada.

Un lloc de diversió, relax i descans a 1.800 metres d’altitud amb unes vistes panoràmiques inoblidables de la Cerdanya i el Ripollès. Respira fondo i prepara’t, l’experiència no et deixarà indiferent.

La calidesa de l’espai i la tranquil·litat regnaran en la teva estada. Les habitacions de l’hotel són espaioses i acollidores, cuidades fins a l’últim detall per a la teva màxima comoditat.

D’una bellesa incomparable, el complex ofereix un gran varietat de serveis, des de massatges i banys a la zona d’spa fins a sales de convencions per a trobades empresarials o familiars.

70

Relaxa’t amb nosaltres El circuit d’aigües, de 2.500 m2, et permetrà gaudir dels millors i més actuals tractaments de salut, benestar i bellesa. Un espai ideal per a la desconnexió del teu dia a dia i per tenir cura del cos i la ment. Deixa’t seduir per l’impressionant paisatge i posa’t en mans dels professionals de La Collada Hotel & Spa, ells sabran quin tipus de massatge i/o tractament et convé més i et miraran com et mereixes. Aquest servei dóna un valor diferencial al complex i fa que es converteixi en un oasi de salut i benestar que et captivarà. A més, si hi vas en família, els més petits també tenen un espai perquè pugin gaudir de l’spa i es relaxin amb vosaltres.

Organitza les teves celebracions Salons versàtils, amplis i còmodes per organitzar qualsevol esdeveniment empresarial o celebració. La Collada Hotel & Spa reparteix els seus salons en tres sales, totes exteriors, on el confort i les facilitats tecnològiques et donaran la seguretat de triomfar en les teves convencions. Un ambient també relaxat ideal per tirar endavant els teus projectes o celebrar els dies més especials amb els teus.

La nostra gastronomia No et decebrà! Prova la gastronomia del complex i degustaràs les més exquisides receptes de tots els cuiners que treballen per oferir-te un servei excel·lent a taula. Tant el restaurant com el bar t’oferiran un gran varietat de plats i begudes per gaudir-los immers en un entorn immillorable.

Ctra. N-260 , km 155 · 17536 Toses - La Molina (Girona) 972 892 100 · reservas@hslacollada.com

CASA ESPUNYES

CASA CUIROLS

HOSTAL VALL D'ÀNEU

NOU CAMPING

Solsonès

Berguedà

Pallars Sobirà

Pallars Sobirà

Al mig de la natura pots ser tu mateix. Estirar-te sobre verd i contemplar el cel. Respirar l'aire pur de la muntanya i saber que el temps et pertany. La felicitat no es pot comprar i les experiències que et porten fins a ella, no tenen preu.

Gaudeix de Casa Espunyes, un lloc on es respiren aires rústics, en una equilibrada combinació entre els elements d'ahir i d'avui.

Des de l'alimentació de les cabres amb herbes de la pròpia finca, fins a l'etiquetatge final dels formatges. A casa Cuirols, els formatges són elaborats amb llet crua, és a dir, sense pasteuritzar. D'aquesta manera, es conserva el gust vertader de la llet.

Coneix els seus productes artesans i degustaràs el veritable sabor d'un bon formatge. Visita i descobreix més a www.formatgescuirols.com

Relax, tranquilitat i natura. Gaudeix de la terra i de les vacances durant tot l'any envoltat de natura i muntanya. L'Hostal Vall d'Àneu, situat als Pirineus catalans, és un indret típic pirinenc que ofereix unes espectaculars vistes de la vall i dels seus voltants. A més, el restaurant serveix plats típics de la gastronomia de la zona i té servei de lloguer d'equips d'esquí.

Ambient familiar, natura, aventura, senderisme, esquí i relax a les Valls d’Àneu, a tocar del Parc Nacional d’Aigüestortes i del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Ample espai que compta amb excel·lents instal·lacions i serveis: botiga, braseria, terrassa, barbacoa, piscines climatitzades, sala de jocs, activitats i animació, parc infantil...

Tot al teu abast!

Ctra. Pont d'Espia a Coll de Jou, L-401 25286 CAMBRILS ( Lleida ) Reserves: 973 481 443

La Nou de Berguedà 08689 LA NOU DE BERGUEDÀ ( BCN ) Reserves: 938 259 010

Carrer Major, 46 25580 ESTERRI D'ANEU ( Lleida ) Reserves: 973 626 097

Carretera C-13, km-156 25597 La Guingueta d'Àneu ( Lleida ) Reserves: 973 626 261

CAMPING RESORT

PARADOR 24H

CASA RURAL

Pallars Sobirà

Segrià

La situació tan estratègica d’Aigüestortes Càmping Resort, al centre d’una de les valls glacials més àmplies del Pirineu, fa que sigui el punt de partida ideal per a les teves excursions. Coneix el pais de l'ós bru, descobreix pobles carregats d’història i tradició, coneix les joies del romànic, gaudeix de la neu de les estacions d’esquí del Pallars Sobirà.

Som un restaurant i cafeteria 24 hores, amb gran experiència i trajectòria en sector de la restauració. Oferim un ampli menú i carta de plats originals, entre els quals destaquem les nostres especialitats de carn a la brasa d'alzina. Ens hem adaptat als nous temps, per satisfer als qui busquen el sabor tradicional i al paladar més exigent.

Carretera. C-13 25580 Esterri d'Àneu ( Lleida ) Reserves: 973 626 263

Carretera N-230, km 3, 25005 Torrefarrera ( Lleida ) Reserves: 973 752 043

627 574 003 ( Valentí ) www.agroviure.com Casa Rural SANT JOAN: A 3 Km. de SOLSONA 627 salada 57 40 03 Capacitat per a 10 persones • Piscina privada d’aigua Valentí ) Llar de Foc • Barbacoa • Calefacció • 5 Habitacions • 2( Banys Wi-Fi gratis • Pàrquing • Zona de Jocs: ping-pong, futbolí, bàsquet... www.agroviure.com

HOTEL MONTANYÀ

Osona El nou Montanyà Hotel & Lodge és una escapada. Al cor de les muntanyes del Montseny, descobriràs un espai de relaxació i confort. Un hotel acollidor per a famílies i parelles que aprecien la natura per relaxar-se amb un esperit esportiu. Un lloc especial per fer créixer la teva empresa, amb salons i un auditori, on tot respira un ambient natural.

Avda. Montseny, s/n 08553 SEVA ( Barcelona ) Reserves: 937 027 600

La nostra secció, On anem? va destinada a totes aquelles persones que tinguin un negoci de turisme rural i/o restauració que vulguin promocionar els seus serveis d’una forma clara, concisa i directa als turistes a decidir-se.

Truca'ns!

932 497 171 973 071 222 71

Tel. 973 402 045 montsonis@castellscatalunya.com www.castellscatalunya.com

La Fundació promou la recuperació dels castells catalans mitjançant un seguit d’activitats, com la “Ruta de Castells amb visita guiada”, els Premis Catalunya Nostra i el cicle “Música als castells”.

Castell d’OS DE BALAGUER i MUSEU DE CAMPANES DE CATALUNYA Tu i Lleida, SL Sant Antoni, 4 · 25610 OS DE BALAGUER ( Lleida ) +info: Tel. 973 438 232 info@lleidaitu.com www.lleidaitu.com

72

EL MONTSEC ÉS TERRA DE SORPRESES AGRADABLES, I EL CASTELL D’OS DE BALAGUER ESTÀ ENTRE LES MILLORS

E

ls sarraïns controlaven la part alta del riu Farfanya des d’aquest castell, situat als Aspres de Montsec, comarca natural dintre de la comarca administrativa de la Noguera. Quan arribareu a les portes d’entrada del castell d’Os de Balaguer, el vertiginós espadat que descobrireu de sobte sobre el riu us sorprendrà, sens dubte. Tant l’estampa del castell que veureu a la vostra arribada com la suau pujada a l’edifici des del poble, no us donaran pistes de la imponent altura del castell sobre el barranc. Potser va ser aquesta inaccessibilitat sumada a la ferotge defensa que van fer d’aquests dominis els àrabs el que va portar el vescomte Guerau Ponç de Cabrera a qualificar-lo de maligne, quan va poder arrabassarlos aquesta preuada possessió l’any 1116.

EL CASTELL MALIGNE Els basaments primitius sobre els quals s’assenta el castell, que veureu a la vostra arribada, corresponen als de la fortalesa sarraïna utilitzada per defensar la frontera d’al-Làridi contra els carolingis, el castell d’Os formava part d’una línia defensiva composta per nombrosos castells, entre els quals es comptaven: Àger, Albesa, Almenar, Algerri, Alguaire, Castelló de Farfanya, Corbins, Llorenç i Santa Linya.

Un cop conquerit, va ser infeudat a la família Berenguer d’Àger i durant els segles XII i XIII hi va haver serioses disputes entre els Cabrera, vescomtes d’Àger, i els comtes d’Urgell per la potestat sobre diferents dominis, entre els quals hi havia el castell d’Os. Al segle XIV les disputes van decantar la balança cap al

comte d’Urgell, i ja formava part del seu comtat. Ja al segle XVI va ser propietat de la família Siscar, fins que els hereus en van fer donació a l’Ajuntament l’any 1990.

Una torre cilíndrica del segle XIII us donarà la benvinguda i l’haureu de deixar enrere per arribar fins a la porta principal, un cop dintre el castell, come çareu, de la mà del vostre guia, una interessant visita en què coneixereu la història del castell i de les seves diferents estances, des de la planta baixa fins a fer el cim al cap-damunt d’aquesta torre que us ha rebut...

Text i fotos de Ramon Orpinell

Castell de les PALLARGUES

La Segarra

Castell de CIUTADILLA

L’Urgell

Castell de BALAGUER

La Noguera

Castell del Rei / Suda de LLEIDA

El Segrià

El castell de les Pallargues és una barreja d’arquitectura del segle XI al XVI. Cal destacar l’impressionant arc gòtic de la façana. Entrar al castell ens transportarà a la vida quotidiana dels seus habitants. L’entrada, la cuina, el celler, la sala, la capella, la presó, etc. estan ambientades perquè el visitant gaudeixi d’una visita inoblidable.

El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa medieval que dominava les planes de l’Urgell. Aquesta fortalesa del segle XI d’origen militar es va reconvertir en un palau renaixentista al segle XVI, moment en què es va aixecar la seva magnífica atalaia. Veniu a descobrir la seva història i els secrets d’aquesta ciutadella de l’Urgell.

El castell va ser construït l’any 897-898 quan Lubb b. Muhammad va derrotar Guifré el Pilós.

Durant el segle XI, el castell passa de ser un lloc purament defensiu a convertir-se en un palau andalusí, residència senyorial. L’any 1105, amb la conquesta d’Ermengol VI, el castell entra en fase cristiana i passa a ser residència temporal dels successius comtes d’Urgell fins a l’any 1314.

Aquest castell va caure en l’oblit ja fa anys i fa poc temps que ha recuperat la seva esplendor gràcies a l’obertura al públic L’origen del castell és la construcció andalusina del segle IX que va servir de refugi de l’últim califa de Còrdova, Hisham III, d’on ve el nim de Suda.

En l’època cristiana era el palau on residia el monarca durant les seves estades a Lleida.

Castell de les Pallargues

Castell de Ciutadilla

Castell de Balaguer

TURÓ DE LA SEU VELLA

Prat de la Riba, 5 25212 LES PALLARGUES ( Lleida ) +info: Tel. 973 520 041 info@castelldepallargues.com www.castelldepallargues.com

CIUTADILLA ( Lleida ) +info: Tel. 973 303 010 amicscastell@ciutadillamedieval.cat www.castellciutadilla.com

BALAGUER ( Lleida ) +info: Oficina de Turisme Tel. 973 445 194 turisme@balaguer.cat www.balaguer.cat/turisme

Turó de la Seu Vella 25002 LLEIDA +info: Tel. 973 230 653 infoturisme@paeria.es www.turoseuvella.cat

Castell de l’ESPLUGA CALBA

Castell de CERVERA

Castell de GARDENY

Castell de FLOREJACS

Les Garrigues

La Segarra

El Segrià

La Segarra

La repoblació de l’Espluga Calba va rebre una important empenta de Ramon Berenguer IV, que sense haver ocupat la comarca de Lleida, i durant el setge a la ciutat de Tortosa, el 22 de desembre de 1148, va atorgar la carta de població de la vila a favor del seu batlle, Porcel de Cervera, i dels quatre cultivadors, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran Arnau Bosquet i Mir de Fluvià.

Damunt un tossal anomenat Montseré que domina la vall del riu d’Ondara. Documentat per 1a vegada el 1026 en què la comtessa Ermessenda de Carcassona i el seu fill el comte Berenguer Ramon I feren donació de la terra erma situada a la marca del comtat d’Osona amb el puig i el castellar anomenat Cervera, delimitant a més un gran terme en bona part encara en mans sarraïnes.

El castell de Gardeny és un conjunt monumental situat damunt del turó de Gardeny, un dels dos turons de la ciutat de Lleida. Fou seu d’una de les principals comandes catalanes de l’orde del Temple. El castell, pròpiament dit, consta de dues construccions d’època templera (torre habitació i capella conventual) i un recinte emmurallat de baluards dels segles XVII-XVIII, que ho encercla tot.

El recorregut per l’interior us mostrarà espais com ara el celler, la presó i les habitacions.

Us paralaran de la llegenda de la dama del castell de Florejacs, que conta la història d’una senyora de gran bellesa i encís que atreia tots els homes. I així, tot un seguit d’històries que farà que no deixis de pensar en aquest castell.

Ajuntament de l’Espluga Calba

Consell Comarcal de la Segarra

TURISME DE LLEIDA

CASTELL DE FLOREJACS

Av. Pau Casals, 15 25410 L’ESPLUGA CALBA ( Lleida ) +info: Tel. 973 156 005 ajuntament@esplugacalba.ddl.net www.esplugacalba.ddl.net

Pg. Jaume Balmes, 3 25200 CERVERA (Lleida) +info: 973 531 300 / 973 531 303 turisme@ccsegarra.cat www.lasegarra.org

C/ Major, 31 bis 25007 LLEIDA +info: 973 700 319 infoturisme@paeria.es www.turismedelleida.cat

Plaça del Castell, 1 25211 FLOREJACS (Lleida) +info: 973 400 265 info@castellflorejacs.com www.castelldeflorejacs.com

Castell de MONTCLAR

Castell de MUR

Castell de CARDONA

Castell de MONTSONÍS

L’Urgell

El Pallars Jussà

El Bagès

La Noguera

El majestuós castell de Montclar, declarat monument historicoartístic de caràcter nacional, obre les portes al públic per oferir la possibilitat de gaudir d’una jornada medieval i posa a disposició les sales del castell pe a dinars o sopars, meú medieval, vestuari i possibilitat d’espectacle per a tots els assistents que reviuran l’època medieval.

Un dels més antics a la província de Lleida. Segons, els últims estudis publicats, data de l’any 969. Situat a la part més alta del poble, al costat de la llera del riure Noguera Pallaresa, s’hi aixequen el castell i la col·legiata agustiana de santa Maria de Mur, amb dues construccions en excel·lent estat de conservació i, per tant, un magnífic exemple del romànic català.

Castell d’estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages). Considerat com una de les fortaleses medievals més important de Catalunya situat dalt d’un turó que domina la vall salina i la del Cardener. Dins del conjunt destaquen la torre de la Minyona (del segle XI), de 15 metres d’alçada i més de 10 metres de diàmetre, i l’església romànica de Sant Vicenç.

Viatja en el temps...visites teatralitzades nocturnes, en què diferents personatges vestits com al segle XII expliquen varies facetes de la vida al castell, tot combinant la visita amb l’ús de torxes i altres sistemes d’il·luminació i a través d’un fil conductor al voltant dels dies revolts que es vivien en aquestes terres de frontera en temps de la reconquesta, amb les lluites entre àrabs i cristians.

Castell de Montclar

Viatges Montiline

Turisme de Cardona

Viatges Montiline

MONTCLAR ( Lleida ) +info: Tel. 973 402 045 info@castelldemontclar.com www.castelldemontclar.com

C / del Pi, 5 25737 MONTSONÍS ( Lleida ) +info: Tel. 973 400 265 info@castelldelleida.com www.castelldemur.com

Av. del Rastrillo, s/n 08261 CARDONA (Barcelona) +info: Tel. 93 869 27 98 oficinaturisme@cardona.cat www.cardonaturisme.cat

C / del Pi, 5 25737 MONTSONÍS ( Lleida ) +info: Tel. 973 400 265 info@castelldelleida.com www.castelldemontsonis.com

73

DIJOUS, 1 de Febrer LA CANDELERA, del 1 al 5 de febrer a Ametlla de Mar. EXPOSICIÓ 100 ANYS DE MÚSICA, CULTURA I SOCIETAT, del 1 al 18 de febrer a Amposta.

DIVENDRES, 9 de Febrer JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA GALERA DE LES TERRES DEL EBRE, del 9 de febrer al 4 de març a Alcanar, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita.

DIVENDRES, 2 de Febrer EXPOSICIÓ EMPORDÀ INDUSTRIAL, a Palafrugell.

FESTA DE LA CANDELERA, del 2 al 4 de febrer a Calafell, Pobla de Claramunt i Molins de Rei.

LLEIDA OCASIÓ, del 2 al 4 de febrer a Lleida.

DISSABTE, 3 de Febrer CARNAVAL SOLSONA, del 3 al 14 de febrer a Solsona.

BRUT I BRUTA, a Torà (La Segarra).

DISSABTE, 10 de Febrer FIRA MODERNISTA, a Esparraguera.

CARNESTOLTES, a Artesa de Lleida, Agramunt, Igualada, l'Albí...

BODAMARKET, del 10 al 11 de febrer a Granollers.

DIUMENGE, 11 de Febrer FIRA DEL FAJOL, a Batet de la Serra (Olot).

FIRA DE PRODUCTES ALIMENTARIS ARTESANALS, a Bagà.

DIUMENGE, 13 de Febrer RETROENCANTS CERVERA MARKET, a Cervera.

RANXO DE PONTS, a Ponts.

FIRA DEL FARRO, del 3 al 4 de febrer a la Vall de Bianya.

EXPOCERIMÒNIA, del 3 al 4 de febrer a Terrassa.

DIUMENGE, 4 de Febrer MERCAT DEL TRAGINER, a Balsareny.

DIJOUS, 8 de Febrer CARNAVAL DE SITGES, del 8 al 14 de febrer a Sitges.

DIVENDRES, 16 de Febrer FIRA NATURA, del 16 al 18 de febrer a Lleida.

FIPORC, del 16 al 18 de febrer a Riudellots de la Selva.

25è ANIVERSARI SALÓ BODA, a Mataró i el Maresme.

74

La nostra agenda està a la disposició de tots els Ajuntaments i les Oficines de Turisme de Catalunya per a que puguin promocionar les seves fires, festes i esdeveniments. Voleu que apareguin les de la vostra població de forma gratuïta cada mes? Només cal que contacteu amb nosaltres als telèfons 93 249 71 71 / 973 071 222 o a través del correu electrònic agenda@magazinepublicaciones.com.

DISSABTE, 17 de Febrer CAMPANYA GASTRONÒMICA LA CUINA DEL BACALLÀ, del 17 al 23 de març a Tossa de Mar.

DIJOUS, 22 de Febrer ANIMAC, del 22 al 25 de febrer a Lleida.

FIRA DE LA BOTIFARRA, a la Garriga (Vallès Oriental).

MERCAT MEDIEVAL, del 17 al 18 de febrer a Arbeca.

FIRA DE L'ARBRE I LA NATURA, del 17 al 18 de febrer a Mataró.

SPANNABIS, del 17 al 18 de febrer a Cornellà de Llobregat.

FIRA DE BIOMASSA DE CATALUNYA, a Vic.

DIVENDRES, 23 de Febrer SALÓ DE LA IMMERSIÓ, del 23 al 25 de febrer a Cornellà de Llobregat.

FIRA DE L'OLI DE LES TERRES DE L'EBRE, del 23 al 25 de febrer a Jesús.

DIUMENGE, 18 de Febrer FIRA DE L'OLI DE LES GARRIGUES, del 19 al 21 de gener a les Borges Blanques.

FIRA DE LA QUARESMA, a Tortellà (Garrotxa).

DISSABTE, 24 de Febrer RUA DE CARNAVAL, a Tossa de Mar. FIRA DE LA MEL, del 24 al 25 de febrer a Crespià.

FIRA DE L'AIXADA, a Manresa.

FIRA AGR'AUTO, del 24 a 25 de febrer a Agramunt.

DIUMENGE, 25 de Febrer 15a FIRA DE LA CEBA I EL CALÇOT, a Vila-sacra.

DILLUNS, 26 de Febrer GSMA MOBILE WORLD CONGRESS, del 24 de febrer al 1 de març a l'Hospitalet de Llobregat.

DIMECRES, 21 de Febrer WASTEINPROGRESS FÓRUM INTERNACIONAL DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPAL, del 21 al 23 de febrer a Girona.

75

Oficines de Turisme de Catalunya ALT CAMP

ALT URGELL

OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP C/Mossèn Martí, 3 · Valls Tel. 977 608 560

OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

NULLES C/ Estació, s/n · Nulles Tel. 977 602 522 SANTES CREUS Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560 VALLS C/ de la Cort, 61 · Valls Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431 CADAQUÈS C/ Des Cotxe, 2A · Cadaquès Tel. 972 258 315 EMPÚRIES Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233 EMPURIA BRAVA Av. Pompeu Fabrà, s/n · Empuria Brava Tel. 972450 802 FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Figueres Tel. 972 503 155 L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · L'Escala Tel. 972770 603 LLANÇÀ C/ Camprodón, 16-18 · Llançà Tel. 972 380 855 PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Peralada Tel. 972 538 840 LA SELVA C/ de l'illa, 13 · El Port de la Selva Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rode, 79 · Roses Tel. 902 103 636 SANT PERE PESCADOR Ctra de la platja, s/n · Sant Pere Pescador · Tel. 972 520 535 VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 · Vilabertran Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Sant Sadurní d'Anoia Tel. 938 913 188 SUBIRATS Edifici de l'estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Subirats Tel. 938 993 499 PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 938 181 254

76

COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Coll de Nargó · Tel. 973 383 048 LA SEU D'URGELL C/ Major, 8 · La Seu d'Urgell Tel. 973 351 511 OLIANA Av. Barcelona, 81 · Oliana Tel. 973 470 339 ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n · Organyà Tel. 973 370 030 TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tuixent Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 353 EL PONT DE SUERT Av.Victoriano Muñoz, 22 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 005 OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA PL. Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 938 051 585 CALAF Pl. dels arbres, s/n · Calaf Tel. 938 680 833 L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Alta Anoia · Tel. 938 680 366 LA LLACUNA C/ Major, 4 · La Llacuna Tel. 938 976 830

BAIX CAMP OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155 CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Cambrils Tel. 977 792 307 CAPAFONTS C/ Les Fonts, 7 · Capafonts Tel. 972 505 902 LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 · La Selva del Camp · Tel. 977 844 630 L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1· Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant · Tel. 977 823 328

MONT-ROIG DEL CAMP CN- 340 km1139 · Mont-roig del camp · Tel. 977 179 468

BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 · Begur Tel. 972 624 520

PRADES C/ de la Muralla, 3 · Prades Tel. 977 868 302

CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge · Tel. 972 661 714

REUS Plaça del, 3 ( Gaudí Centre ) · Reus Tel. 977 010 670

L' ESTARTIT Passeig Marítim, s/n. · L'Estartit Tel. 972 751 910

BAGES

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 ( edifici Torre Maria) La Bisbal de L'Empordà Tel. 972 645 500

OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 · Manresa · Tel. 936 930 350 CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Cardona Tel. 938 692 798 MANRESA Pl. Major, 10 · Manresa Tel. 938 784 090 MONTSERRAT Monestir de Montserrat Tel. 938 777 777 SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Súria Tel. 938 696 984 SANT JOAN DE VILATORRADA C/Major, 91-93 · Sant Joan de Vilatorrada · Tel. 938 764 040

BAIX EBRE OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308 L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n L'Ametlla de mar · Tel. 977 456 477 L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · L'Ampolla Tel. 977 593 011 BENIFALLET C/ Major, 1 · Benifallet Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Deltebre Tel. 977 480 627 EL PERELLÓ C/Lluis Companys, 2 · El Perelló Tel. 977 491 021 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Deltebre Tel. 977 489 309 ROQUETES Av. Diputació, s/n · Roquetes Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 ( Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 · Palafrugell Tel. 972 300 128 PALAMÓS Passeig del Mar, s/n · Palamós Tel. 972 600 550 PALS C/ Hospital, 22 · Pals Tel. 972 636 161 PLATJA D'ARÓ Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Platja D'Aró · Tel. 972 817 179 SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Sant Feliu de Guíxols · Tel. 972 820 051 TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Torroella de Montgrí Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. Reial - N 340 · St. Feliu de Llobregat · Tel. 936 852 400 CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Castelldefels Tel. 936 352 727 COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Collbató Tel. 937 779 076 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Santa Coloma de Cervelló · Tel. 936 305 807 VALLIRANA C/Major, 612 · Vallirana Tel. 672 462 426

BAIX PENEDÈS OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Vendrell Tel. 977 157 171 L'ARBOÇ C/Major 37 · L'Arboç · Tel. 977167 725 CALAFELL C/Sant pere, 29 - 31 · Calafell Tel. 977 699 141 COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Coma-ruga Tel. 977 680 010 CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Cunit Tel. 977 674 777

Oficines de Turisme de Catalunya VENDRELL Dr. Robert, 33 · El Vendrell Tel. 977 660 292

BARCELONÈS AEROPORT EL PRAT Aeroport El Prat (T1) · Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704 BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 · Badalona Tel. 934 832 990 BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Barcelona · Tel. 932 853 834 BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani · Barcelona Tel. 932 853 834 BARCELONA - AMADEU BAGUES Rambla de les flors, 88 · Barcelona Tel. 932 853 834 BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Barcelona · Tel. 663 654 994 BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Barcelona · Tel. 932 388 091 BESOS C/ Mare de deu del Carme, 115 Sant Adrià de Besos · Tel. 977 674 777

BERGUEDÀ OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Berga Tel. 938 221 500 BAGÀ C/Raval, 18 · Bagà · Tel. 619 746 099 CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament, s/n · Castellar de n'Hug · Tel. 938 257 09 GÒSOL Plaça Major, 1 · Gosol Tel. 973 370 055 LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · La Pobla de Lillet Tel. 687 998 541 EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 938 258 046

CERDANYA OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 LLÍVIA C/ de les Fonts, 10 · Llívia Tel. 972 896 313

MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Montblanc Tel. 977861 733 SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del castell, s/n · Santa Coloma de Queralt · Tel. 977 880 478 VIMBODI I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet Tel. 977 871 247

GARRAF CUBELLES Pl. del Castell, 1 · Cubelles Tel. 938 952 500 SITGES Pl.Eduard Maristany · Sitges Tel. 938 944 251 VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Vilanova i la Geltrú · Tel. 938 154 517 Pl. de la Vila, 10 · Vilanova i la Geltrú Tel. 938 935 555

GARRIGUES OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658 ARBECA C/Lleida, 32 · Arbeca Tel. 973 160 182 LA GRANADELLA Pl. de la Indepència, 1· Granadella Tel. 973 094 101

GARROTXA OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900 BESALÚ C/ del Pont, 1 ( inici del Pont Vell) · Besalú · Tel. 972 591 240 OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Olot Tel. 972 260 141

MARESME OFICINA DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 937 441 616 ALELLA C/ Riera Fosca, 2 ·Alella Tel. 935 554 650 ARENYS DE MAR C/Riera Bisbe i Pol, 8 · Arenys de Mar Tel. 937 957 039 CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 baixos · Caldes D'Estrac · Tel. 937 910 588 CALELLA C/ Sant jaume, 231 · Calella Tel. 937 690 559 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Canet de Mar · Tel. 937 940 898 MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Malgrat de Mar Tel. 937 655 642 MATARÓ C/ La Riera, 48 baixos · Mataró Tel. 937 582 698 MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Masnou Tel. 935 571 834 SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1· Sant Pol de Mar Tel. 937 604 547 SANTA SUSANNA Av. del Mar · Santa Susanna Tel. 937 679 008 PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Pineda de Mar Tel. 937 625 038 PALAFOLLS Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n · Palafolls Tel. 937 620 611

MOIANÈS

ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Ulldecona Tel. 977 573 394

NOGUERA OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933 BALAGUER Avinguda Comte Jaume d’Urgell, 5 (dins del museu) · Balaguer Tel. 973 445 194 LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · La Baronia de Rialb Tel. 973 460 234

OSONA OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 938 851 715 MANLLEU Pg. de Ter, 2· Manlleu Tel. 938 515 176 PRATS DE LLUÇANÈS Passeig de lluçanès, s/n · Prats de Lluçanès · Tel. 938 560 100 RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Rupit i Pruit · Tel. 938 522 003 TAVÈRNOLES C/ de l'Esglèsia, 1 · Tavèrnoles Tel. 938 887 308 OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del migdia, 1 · Viladrau Tel. 938 848 035 VIC Pl. del pes, edifici de l'Ajuntament, s/n · Vic · Tel. 938 862 091

PRESES Antiga estació, s/n · Preses Tel. 972 694 904

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Moià Tel. 938 301 418

LA SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu La Seva · Tel. 938 125 712

SANT JOAN DE LES FONTS C/ Sant Pere, 2 · Sant Joan de les Fonts · Tel. 972 290 507

MONTSIÀ

PALLARS JUSSÀ

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470

VALL D'EN BAS Passatge Can Trona, s/n · Vall d'En Bas Tel. 972 692 177

GIRONÈS

ALCANAR C/Lepanto, s/n · Alcanar Tel. 977 737 639

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

AMPOSTA Av. Sant jaume, 42-52 · Amposta Tel. 977 703 453

CONCA DE BARBERÀ

LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-B · Llagostera Tel. 972 832 322

LA GALERA C/ Sant Llorenç, baixos, 36 · La Galera · Tel. 977 718 339

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Espluga de Francolí · Tel. 977 871 220

OF. DE T. DE CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Sant Carles de la Ràpita · Tel. 977 744 624

PUIGCERDÀ pl. Santa Maria, s/n · Puigcerdà Tel. 972 880 542

LA SÈNIA Pg. de la clotada, 23 · La Sènia Tel. 977 713 000

ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 4 · Isona Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35 · La Pobla de Segur Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002

77

Oficines de Turisme de Catalunya ESTERRI D'ÀNEU C/Major, 40 bis · D'Esterri d'Àneu Tel. 973626345 LLAVORSÍ Crta. Vall de cardós, s/n · Llavorsí Tel. 973622008

PLA DE L'ESTANY

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Lleida Tel. 973 700 319

BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 · Banyoles Tel. 972 583 470

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

PLA D'URGELL

SELVA

OFICINA COMARCAL DE TURISME DEL PLA D'URGELL Av. Prat de la Riba, 1 · Mollerussa Tel. 973 711 313

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

PRIORAT CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n· Cornudella de Montsant Tel. 977 831 023

ARBÚCIES C/ Major, 6 ·Arbúcies Tel. 972162 477 BLANES Pl. de Catalunya · Blanes Tel. 972 480 103

FALSET Pl. La quartera, 1· Falset Tel. 977 831 023

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall·lobera· Caldes de Malavella Tel. 972 480 103

MARGALEF Areà de Lleure del Pont, s/n · Margalef · Tel. 668 582 542

CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà Rieres Buscarons i Gavarra · Canet de Mar · Tel. 937 940 898

ULLDEMOLINS Pl. de l'Esglèsia, 1· Ulldemolins Tel. 977 561 546

HOSTALRIC Camí dels Ollers, 1 · Hostalric Tel. 972 864 565

RIBERA D'EBRE

LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Lloret de Mar Tel. 972 364 735

OFICINA DE TURISME DE RIBERA D'EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Mòra d'Ebre Tel. 977 401 851 ASCÓ Carretera de Campucines, 21 · Ascó Tel. 977 406 583

SEGARRA OF. TURISME DE LA SEGARRA Passeig de Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Cervera Tel. 973 534 442 GUISSONA C/Del Tint, 2, baixos · Guissona Tel. 973 551 414

MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Maçanet de la Selva · Tel. 972 858 005 SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Sant Hilari de Sacalm · Tel. 972 869 686 TOSSA DE MAR Av. Pelegri, 25 · Tossa de Mar Tel. 972 340 108 VILOBI D'ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava · Vilobi d'Onyar · Tel. 972 942 955

SOLSONÈS

SEGRIÀ

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONSÈS Crta. de la Bassella, 1 · Solsona · Tel. 973 482 310

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida Tel. 973 054 800

LA VALL DE LORD Crta. de Berga s/n · St. Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS

VALL D'ARAN

CAMPRODÓN C/ Sant Roc, 22 · Camprodón Tel. 972 740 010 SANT JOAN DE LES ABADESSES Plaça de l’ Abadia, 9 · Sant Joan de les Abadesses Tel. 972 720 599

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D'ARAN PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

SETCASES Pl.Major, 1 · Setcases Tel. 972 136 089 VALL DE RIBES Crta. de Bruguera, 2 · Vall de Ribes Tel. 972 727 728 OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Ripoll Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona Tel. 977 233 415 OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE TARRAGONA Rambla Nova, s/n · Tarragona Tel. 977 250 795 PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE TARRAGONA C/Major, 39 · Tarragona Tel. 977 250 795

TERRA ALTA GANDESA Av. Catalunya · Gandesa Tel. 977420 910

BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Bossost Tel. 973 648 157 LES Av. Sant jaume, 39 · Les Tel. 973 647 303 OFICINA DE TURISME DE NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 977 179 468 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Vielha Tel. 977 179 468

VALLÈS OCCIDENTAL OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL ctra. N-150, km. 15 · Terrassa Tel. 937 273 534 SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Sant Cugat del Vallès · Tel. 936 759 952 TERRASSA Pl. Josep Freixa i Argemí· Terrassa Tel. 937 397 019

URGELL

VALLÈS ORIENTAL

OFICINA DE TURISME DE L'URGELL C/ Agoders, 16 · Tàrrega Tel. 973 500 707 AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Agramunt Tel. 973 391 089 BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Bellpuig Tel. 973 320 536 VALLBONA DE LES MONGES C/Prat de la Riba, 6 · Vallbona de les Monges · Tel. 973 982 500 VERDÚ Pl. del bisbe Comelles, 13 · Verdú Tel. 973 347 216

GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Granollers Tel. 938 794 980

Informació editada per

MAGAZINE PUBLICACIONES MEDIA, SL

78

ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Arties Tel. 973 641 612

Per canvis o modificacions: Tel. 973 071 222 produccion@magazinepublicaciones.com

CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Caldes de Montbui · Tel. 938 634 140 OFICINA DE TURISME DE LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 938 423 900 SANT CELONI C/Major, 53 · Sant Celoni Tel. 938 670 171

Plans de Pensions BBVA

“El que donaria per viure estius a l’hivern”

I si comences a donar-ho ara mateix?

Porta’ns el Pla de Pensions i et donem un

3%

de bonificació, sobre qualsevol import.

Dona’t aquesta oportunitat.

Pots fer-ho des de l’app de BBVA, bbva.es o a les nostres oficines.

Consulta a bbva.es les alertes de liquiditat, l’indicador de risc i el document amb les dades fonamentals per al partícip de cada Pla de Pensions.

Informa’t de les condicions de la bonificació a bbva.es. Promoció vàlida des de l’1 d’octubre de 2017 al 31 de gener de 2018. El client s’ha d’adherir al Butlletí de Bonificació i mantenir-se en el Pla contractat almenys 5 anys. Entitat promotora i dipositària: BBVA. Entitat gestora: BBVA Pensiones S.A. EGFP.

Creant Oportunitats 79