TURISME CATALUNYA nº61-62 Gener-Febrer 2020

GENER - FEBRER 2020 • N.61-62

AITONA

Un mar de color

SEGRIÀ

En estat pur

MANRESA ROSES

Engresca’t al Carnaval

LA PASSIÓ DE CERVERA

La tradició més antiga d’Europa

Imatge cedida per l’Ajuntament d’Aitona

La Ruta Espiritual

el BAGES el

08

VALLÈS OCCIDENTAL 10 OSONA 12

S

l’ ALT

ense pensar-hi molt, ja estem planificant tot l’any, ja sigui a la feina, a la vida familiar i/o social.

Entre les diferents propostes que podem escriure en un paper, per tal d’organitzar-nos millor, en la majoria dels casos hi ha la de viatjar. Últimament, sembla ser que anar ben lluny és l’opció encertada, ja que creiem que aquí no hi ha res. Nosaltres pensem el contrari, Catalunya és meravellosa i amaga centenars de llocs i espais ben significatius i que et permeten traslladar-te al paradís. Catalunya rep milers i milers de turistes durant l’any que deixen una gran quantitat de diners, els quals volen descobrir tots els secrets més ben guardats del nostre territori. Per tant, per què nosaltres no ho fem? Catalunya està repleta de parcs naturals, de muntanyes emblemàtiques, d’oportunitats de fer senderisme on poder experimentar tot tipus d’esports. Espais on poder banyar-se entre natura i gaudir del benestar que proporcionen aquests espais; banyar-se en unes de les platges més boniques de tot el món, on el mar Mediterrani ens meravella amb les seves qualitats més esclatants. Hi ha sortides de sol, des d’alguns racons, que són dignes de voler despertar-hi. La bona gastronomia ens defineix, amb cuiners reconeguts arreu del món. Carns excel·lents, peix i marisc d’alta qualitat, plats autèntics de cada poble i/o ciutat que li donen tradició on fins i tot, s’hi organitzen esdeveniments com per exemple el xató, la clotxa o l’aplec del caragol. Hi ha milers de rutes per descobrir els plats més deliciosos de diferents empreses alimentàries. Catalunya es defineix per gaudir d'una gran riquesa cultural, amb espais arquitectònics, escultures, museus... On les fires, festes i esdeveniments omplen d’alegria el territori, essent l’oci un altre gran punt a destacar de Catalunya. Muntanyes, boscos i llacs emblemàtics que llueixen les millors panoràmiques dignes de fotografiar. Allotjaments de tot tipus perquè les teves estades siguin el més benestants possibles. Fer tastos de vins i caves pels centenars de cellers que ens acompanyen i què segons la denominació tenen uns sabors o uns altres, només cal descobrir-los. Mel, torrons i diversos dolços que fan els nostres àpats una delícia.

Parcs aquàtics i d’aventura entre mil oportunitats més. Crec que queden pocs motius per no organitzar una escapada cada cap de setmana per viure en primera persona Catalunya

EMPORDÀ 14 el RIPOLLÈS

16

la SELVA

18

la CERDANYA

22

el SEGRIÀ

24

l’ URGELL

48

l’ ALT

URGELL 52

el PALLARS

SOBIRÀ 54

la NOGUERA

58

les GARRIGUES

62

la SEGARRA

64

el BAIX

PENEDÈS 72

el TARRAGONÈS

78

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com

Tel. 667 560 225

Per a la publicació de nous anuncis o variacions dels actuals, s’ha de comunicar abans del tancament de l’edició (dia 15 de cada mes). Passada aquesta data, si no s’ha rebut material nou, l’editorial procedirà a repetir el mateix del mes anterior.

Dipòsit legal: L 177-2017 ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635

Aquesta publicació no es responsabilitza de les opinions alienes a l’editorial i que apareixen en textos, reportatges, dissenys i treballs gràfics realitzats i firmats per terceres persones. Aquesta publicació no pot ser ni totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense prèvia autorització escrita de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expresament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

La Val d’Aran

Alta Ribagorça Turisme Catalunya comencem l’any amb un especial Segrià. Si bé estem acostumats a moure’ns pel centre i est de Catalunya, hem cregut convenient endinsar-nos a les Terres de Ponent, entre els camps de regadiu i secà dels pobles més autèntics i tradicionals d’aquesta comarca lleidatana.

Catalunya és molt més que muntanya i platja. Les terres que es troben a l’interior ens ofereixen paisatges únics amb una flora i fauna singular. Aquesta edició de gener-febrer comencem la ruta amb el Camí espiritual de Manresa, que ens transporta al món espiritual de la ciutat, Ullastrell, que ens porta a la seva Fira de l’Oli i l’Olla Comuna de Montesquiu. Un cop a terres gironines, passem pels petits pobles rurals de Llosses i Brunyola i Sant Martí Sapresa, i per la Festa del Trinxat de Puigcerdà, que enamora el visitant amb aquest plat típic de la Cerdanya. A la Costa Brava, Tossa de Mar ens proposa assaborir la Cuina del Bacallà i Roses ens porta al seu característic Carnaval.

A la plana de Lleida, un any més Aitona es vesteix de rosa i proposa una experiència turística única: la del fruiturisme. A Soses, els jaciments i el Poblat Ibèric del Gebut, i a Massalcoreig, els jaciments de Bellavista, el de Benito i el Tossal Punxegut, són un bon exemple del patrimoni històric i cultural que s’amaga al Segrià.

Al sud de la comarca, Alfés i Aspa i la seva Cooperativa d’Oli ens mostren el paisatge de secà de Lleida i al nord, Torre-Serona, Corbins, Alguaire i la Portella ens descobreixen poblets encantadors envoltats de camps de fruiters.

Pallars Sobirà

Un cop a l’Urgell, Tàrrega és la protagonista i ens meravella amb la quantitat i qualitat del seu patrimoni històric, cultural i arquitectònic, així com Cervera a la comarca de la Segarra, que ens L’Alt Urge mostra la tradició més antiga d’Europa: la Passió de Cervera. Balaguer, Penelles, amb el Festival Gargar de Murals i Art Pallars Jussà Rural i el Monestir de les Avellanes són referents a la comarca de la Noguera per la seva singularitat i història. Per últim, a la província de Lleida acabem El So a les Valls d’Àneu per gaudir de l’època d’esquí i del cel starlight, i a les Garrigues, a Vinaixa, el La Noguera poble de l’oli i la pedra.

Per acabar-ho d’adobar, a la província de La Tarragona posem Segarra al descobert el Carnaval de CaPla lafell, la Xatonada d’Urgell Popular del Venl’Urgell Segrià drell, la 9a Marxa Castells del Baix Gaià i el poble de Masllorenç, una Les Garrigues Conca de vila d’ametllers Barberà i vinyes vora la serra del Montmell Alt Camp

Bai Pene

Priorat Baix Camp Terra Alta

Tarragonès

Ribera d’Ebre Província de Tarragona

Baix Ebre

Província de Lleida Província de Barcelona Província de Girona

04

Montsià

Rural ANDORRA

Floral

Històrica

La Cerdanya

El Ripollès

ell

Artística

Alt Empordà La Garrotxa Pla de l’Estany

Berguedà

olsonès Osona

Gironès

Baix Empordà

La Selva Bages

Moianès Vallès Oriental

Anoia

ix edès

Alt Penedès

Ma

res

Ba rce lon ès

Vallès Occidental

me

Baix Llobregat

Garraf

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Segrià (Lleida)

Berguedà (Berga)

Les Garrigues (Les Borges Blanques)

Bages (Manresa)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Anoia (Igualada)

Alt Camp (Valls)

La Noguera (Balaguer)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Baix Penedès (El Vendrell)

L'Urgell (Tàrrega)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

La Cerdanya (Puigcerdà)

Tarragonès (Tarragona)

La Segarra (Cervera)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

El Ripollès (Ripoll)

Baix Camp (Reus)

El Solsonès (Solsona)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

La Garrotxa (Olot)

Priorat (Falset)

Pallars Jussà (Tremp)

Barcelonès (Barcelona)

La Selva (Sta. Coloma de Farners)

Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre)

Pallars Sobirà (Sort)

Maresme (Mataró)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Terra Alta (Gandesa)

L'Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Vallès Oriental (Granollers)

Gironès (Girona)

Baix Ebre (Tortosa)

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Moianès (Moià)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Montsià (Amposta)

La Val d'Aran (Viella)

Osona (Vic)

Alt Empordà (Figueres)

05

Aquest 2020 descobreix els espectaculars Parcs Naturals Catalunya és un país petit però amb una diversitat d’espais naturals envejable. Amb un total de 14 parcs naturals, la nostra terra desperta la curiositat de turistes i residents.

En qualsevol de les quatre províncies de Catalunya es poden trobar indrets de postal amb molt d’encant que es troben protegits per la quantitat i singularitat de la seva flora i fauna.

En aquesta edició fem un recorregut ràpid per 7 d’aquests espais:

de Catalunya, indrets de pau i tranquil·litat on la vida salvatge encara hi té cabuda

A

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

A

l cor dels Pirineus, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici compta amb una extensió de 14.119 ha. Amb cims que superen els 3.000 metres, barrancs, més de 200 estanys, cascades i rius sinuosos aquest és el territori d’espècies amenaçades com el trencalòs o el gall fer, i també hi viuen isards i marmotes cridaneres, entre altres. El relleu abrupte, la flora i la fauna formen un espai natural únic al sud d’Europa. Aquest parc va ser declarat nacional l’any 1995, és una excel·lent representació dels principals ecosistemes que podem descobrir a la muntanya catalana i és l’únic Parc Nacional de Catalunya.

Parc Natural del Cadí-Moixeró

cavall del Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, el Parc Natural del Cadí-Moixeró uneix ambdues serres pel coll de Tancalaporta i conté dues de les imatges de muntanya més representatives de Catalunya: la cara nord de la serra del Cadí i la silueta del Pedraforca. En aquest parc, situat entre el Pirineu i el Prepirineu, s’hi troba l’isard i dos ocells d’una gran vàlua i molt difícils de veure: el picot negre i el mussol pirinenc. Els boscos de pi negre i avetoses acaben de conformar la biodiversitat riquíssima d’aquesta zona (es coneixen unes 1.400 espècies vegetals) i la seva bellesa extraordinària, que li ha valgut a aquest parc, nascut l’any 1983, ser símbol de la muntanya catalana. El parc conté multitud de rutes senyalitzades que es poden fer a peu, a cavall o en bicicleta.

Parc Natural del Delta de l’Ebre

06

E

l Delta de l’Ebre és la zona humida més gran i espectacular de Catalunya i una de les més importants de l’Europa occidental.

L’hàbitat aquàtic que neix al voltant del riu és extensíssim. Milers d’ocells com els flamencs i les gavines corses, peixos i rèptils conviuen entre salines, llacunes, badies, canyissars i arrossars.

L’any 1983 es va crear el parc i, actualment, té una extensió de 320 km2. Paradís d’ornitòlegs, aquest univers horitzontal demostra que la convivència dels espais naturals amb els humans és possible.

D

eclarat Parc Natural l’any 2003, és el més extens de Catalunya i on es troba el punt més alt català: la Pica d’Estats. El Parc ocupa 60.000 ha que s’estenen entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell i combina muntanyes, prats i boscos madurs amb valls i pobles de postal.

Aquest parc natural és també un refugi d’espècies amenaçades com l’os bru i el cérvol, els mamífers més grans del nostre país. Dins del paisatge del parc destaca l’estany glacial de Certascan, l’Obaga de Valeran, un dels avencs més profunds i de llarg recorregut del país, i l’estany del Rosari d’Àrreu, entre molts altres indrets majestuosos.

Parc Natural de l’Alt Pirineu

D

eclarat Parc Natural i Paratge Natural d’Interès Nacional des del 1982, la Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exponent volcànic de la Península Ibèrica i un dels més destacats d’Europa. Amb una quarentena de cons volcànics, més de 20 colades de laves balsàtiques i una orografia, sòl i clima particulars, la Garrotxa compta amb un tipus de vegetació variada, exuberant i única a Catalunya. Alzinars, rouredes i fagedes acullen múltiples intineraris pedestres de gran valor paisatgístic que mostren els racons més interessants i singulars del parc, com la Fageda d’en Jordà o els volcans del Croscat i de Santa Margarida.

Parc Natural dels Ports

Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

E

l Parc Natural dels Ports és un dels més desconeguts i fascinants de Catalunya. Les 35.000 ha que el formen agrupen relleus diversos: barrancs, gorgues, gúbies, cingleres i agulles, boscos amb fagedes i més de mil espècies de plantes. Situat entre Catalunya, València i Aragó, el massís ha conviscut amb la presència de l’home des de temps prehistòrics, tot i així, el territori segueix sent avui dia un espai natural feréstec i un autèntic paradís botànic ple de vida salvatge.

A

Parc Natural de Cap de Creus

l’extrem oriental de la península, on el Pirineu abraça el Mediterrani, el Cap de Creus, conegut com cap del Diable, s’erigeix entre el vent de tramuntana com un autèntic espectacle geològic. La costa del Cap de Creus és abrupta i retallada amb impressionants penya-segats i cales. Aquest parc, creat l’any 1998, és el primer parc marítimoterrestre de Catalunya i amb una superífic terrestre de 10.813 ha i marina de 3.073 ha és únic a tot el món i hi afloren les roques més antigues de Catalunya, nascudes fa 500 milions d’anys. Al Cap de Creus s’hi pot observar les pegmatites, unes roques de colors blancs, taronges i rosats, fons marins amb una rica varietat d’alguers, com els de posidònia, i una fauna marina extraordinària. El paratge ha servit d’inspiració d’artistes de diferents expressions artístiques. Un exemple és El gran masturbador, pintura a l’oli de Salvador Dalí, l’extens poema Somni de Cap de Creus, de Carles Fages de Climent o Le phare du bout du monde, de Jules Verne.

07

el BAGES

Aquest moment, juntament amb la creació dels Exercicis Espirituals, constitueix la culminació de l’experiència ignasiana a la nostra ciutat. El Camí comença a la casa on ell va néixer, a Azpeitia (Guipuzkoa) i acaba a la Cova de Sant Ignasi, a Manresa. Allí va tenir nombroses experiències místiques durant els onze mesos que hi va passar.

Cal dir que, tant el camí com la posterior estada a Manresa són considerats dos moments cabdals en la vida del futur sant, especialment representatius de seva transformació espiritual: d’una vida dedicada a les armes i als plaers mundans a una vida de contemplació i ajuda als més necessitats. es experiències espirituals cada vegada prenen més importància en les vides de les persones i el seu turisme característic, també. Per aquest motiu, et proposem que visquis l’experiència d’Ignasi de Manresa. Una iniciativa impulsada per la Companyia de Jesús, un petit grups de laics i jesuïtes que han volgut recrear el camí que

el cavaller Ignasi de Loiola va recórrer l’any 1522. Es tracta d’un itinerari espiritual que dona l’oportunitat de viure una experiència que recorre els camins de pelegrinatge que va fer Sant Ignasi de Loiola l’any 1522. Són els escenaris naturals i urbans que acompanyen l’instant de màxima inspiració que va viure Sant Ignasi de Loiola a Manresa, conegut amb el nom de l’Exímia Il·lustració del Cardener.

Viure aquesta experiència espiritual et farà veure Manresa d’una altra manera i t’ajudarà a gaudir dels instants més joiosos de la vida. Així doncs, arriba’t a la Cova de Manresa i fes - com va fer Ignasi- una parada a la teva vida, per tal de descobrir de quina manera Déu ens ensenya a caminar “com si fos el nostre mestre”, agafant-nos de la mà.

Entra a la seva pàgina web i descobreix tot el que té preparat Manresa al voltant de Sant Ignasi i la vida espiritual

El Camí Ignasià és una ruta que permet gaudir de la gran diversitat natural i paisatgística de 5 comunitats autònomes (Euskadi, La Rioja, Navarra, l’Aragó i Catalunya), gaudint de l'experiència de fer camí, de convertir-se en pelegrí

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

8

Manresa et fa somriure!

VISITES GUIADES 路 TASTOS 路 ITINERARIS DE NATURA 路 ESPIRITUALITAT 路 COMPRES

www.manresaturisme.cat

el VALLÈS

OCCIDENTAL

l topònim Ullastrell prové d’ullastre, olivera silvestre amb branques punxoses i fulles i fruits petits origen de l’olivera que coneixem avui dia. Ullastrell, situat al Vallès Occidental a una alçada de 342 metres, és un mirador privilegiat de tota la comarca i aquest gener, del 21 al 26, s’omple tot d’activitats en motiu de la IX Festa i Fira de l’Oli i l’Oliva. La setmana culmina el diumenge 26 amb la Fira de productors locals i de productes relacionats amb l’oli i l’oliva.

El que va començar fa nou anys essent una aposta arriscada d’uns quants productors locals que van creure en la idea que calia revaloritzar la varietat autòctona d’oliva, la oliva becaruda, ha acabat esdevenint tot un referent del Vallès Occidental, arribant a la trentena de parades de l’edició anterior.

L’ oliva becaruda, de forma allargada, com si fos el bec d’un ocell, és la protagonista de la Fira. D’aquesta varietat local d’Ullastrell fa ben poc temps que se’n realcen les propietats. Xavier Morral, president de l’Associació de Productors d’Oli d’Ullastrell, afirma que també ha fet falta comprovar

que l’oliva arbequina no aguantava bé el clima d’Ullastrell: “Hi va haver un temps en què ningú apreciava la becaruda perquè es creia que era millor l’arbequina, que certament és bona, però estem situats a cavall de dues comarques, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, i tenim unes marinades d’aire fred, humit i gebrador perjudicials per a les oliveres arbequines”.

Del 21 al 26 de gener Ullastrell celebra la IX Festa i Fira de l’Oli i l’Oliva. Amb un munt d’activitats organitzades per petits i grans, la iniciativa és l’oportunitat perfecta per conèixer aquest magnífic poble, mirador de tot el Vallès Occidental Aquesta singularitat climatològica l’havia suportada sempre bé l’olivera becaruda, que tradicionalment s’havia

10

plantat disseminada i també a les puntes dels camps de conreu i als marges.

Ara bé, “es va començar a dir la frase feta ‘becarut, poc i brut’, i entre el desprestigi de la varietat més pròxima i de tota la vida i el fet que els productors i els pagesos van abandonar els camps per dedicar-se al tèxtil, la varietat local es va perdre”, continua explicant Morral, i afegeix: “Actualment tot ha canviat. Fins i tot la frase feta s’ha capgirat, perquè ara es diu ‘becarut és collonut’”.

Continuant amb la IX Festa i Fira de l’Oli i l’Oliva d’Ullastrell, els dies previs a la Fira s’organitzen diverses activitats vinculades a aquest producte: El dimarts 21 de gener s’enceta el programa amb el Taller de sabó a partir d’oli usat, recordant la tradició dels avantpassats del poble. El dijous 23 és duu a terme la xerrada tècnica “Maneig ecològic de l’olivera” i pels més petits s’organitza un berenar com els que es feien anys enrere: pa amb oli i sucre. Divendres 24 arriba la V edició de l’esperat Concurs de Tast d’Oli de productors locals d’Ullastrell, acte que inaugurarà la IX Festa i Fira de l’Oli i l’Oliva, i l’últim dia abans de la Fira, dissabte 25, es fa la passejada per les oliveres d’Ullastrell. A la tarda, és el torn de la Farmàcia Avilés que organitza una xerrada sobre els efectes i usos de l’oli d’oliva a la pell. Més tard, el “Concert amb Alderaan” posa el punt i final a les activitats prèvies de la Fira.

El punt àlgid de la setmana arriba el diumenge 26 de gener amb la Fira de l’Oli i l’Oliva, que començarà a les 10:00h a la plaça Joan Montmany, on es podran visitar les parades de productors locals d’oli, fer visites al Molí d’oli d’Ullastrell i tastar una escudellada.

Durant la Fira també hi haurà servei de bar i calçotada i s’organitzarà un any més la novena edició del Concurs de llançament de Pinyol d’Oliva.

DeParranda oferiran l’espectacle d’animació infantil Batibull de l’Oli i la festa i fira conclourà amb l’entrega de premi del V Concurs de Tast d’Oli. La iniciativa aquest últims anys ha aconseguit fer venir a la localitat més de 1.000 visitants en aquest dia tan especial i sentit pel poble. Així doncs, la IX Festa i Fira de l’Oli i l’Oliva és una bona ocasió per conèixer Ullastrell, poble que alguns s’han atrevit a descriure com el “rebost del Vallès” per la qualitat dels seus productes.

Gaudiu de la Fira!

Ullastrell compta amb una varietat d’oliva autòctona recuperada recentment: l’oliva becaruda. L’oli que se’n extreu és de molta qualitat i l’estrella de la fira

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJ. D’ULLASTRELL Telèfon 93 788 72 62 ullastrell@ullastrell.cat www.ullastrell.cat

11

OSONA

Olla comuna de Montesquiu, és una tradició recuperada l’any 2011 i que es realitza el primer diumenge del mes de febrer. Aquesta festa popular, que atrau públic de tota la comarca, prové del moviment reivindicatiu obrer que hi hagué fa aproximadament un segle, en què els obrers del municipi es van quedar sense feina per defensar els seus drets laborals. Per subsistir es realitzaven captes de solidaritat amb les quals poder omplir l’olla comuna que alimentava les famílies obreres desvalgudes.

Durant el matí del dia de la celebració es preparen 9 olles de sopa, i al migdia es reparteixen entre tots els assistents.

Per poder posar en marxa aquesta festa popular es va comptar amb el suport dels escudellers de Castellterçol, que van facilitar al poble la seva recepta i el contacte d’un constructor per la gran olla que es necessitaria. Tot i així, el poble va elaborar la seva pròpia recepta a base d’alls, porros, pastanagues, patates, api, naps, col, pollastre, xai, porc i fideus. Durant les 9 edicions que porten de celebració han patit vent, pluja,

12

primera que van veure va ser l’escollida.

La fotografia era de finals del segle XIX i es veia la plaça major plena de gent celebrant algun ball o festa. Tot parlant el Josep explicà que aquella va ser una època molt dura al poble per les llargues vagues que obligaren als treballadors a organitzar recaptes d’aliments i a fer una olla comuna.

L’Olla Comuna de Montesquiu és la festa popular que commemora el conflicte obrer que es visqué entre els anys 1899 i 1901 neu i molt de fred, tot i així, sempre els hi ha quedat molt bona. Val a dir que el dia abans de la celebració, voluntaris del poble es passen el dia tallant i preparant els ingredients. Aquesta festa va a càrrec de cada comerciant, però l’Ajuntament ajuda amb una subvenció, aquest any s’han comprat tres olles noves, que s’estrenaran el dia 2. A més, hi ha a la venta un plat commemoratiu per ajudar a pagar les despeses (la sopa és gratuïta per a tothom).

La idea de recuperar l’olla comuna va sorgir la tardor del 2011 mentre conversaven el forner del poble de Montesquiu, en Xavier, i el president de l’Arxiu Històric Municipal del poble, en Josep. Havien quedat per triar una fotografia per a la botiga d’en Xavier. La

A partir d’aquesta conversa es va recuperar l’Olla Comuna de Montesquiu, que ja celebra la seva 10a edició. La diada commemora un passat dur, el del moviment reivindicatiu obrer, gràcies al qual es van aconseguir els drets fonamentals dels treballadors que avui dia són inqüestionables.

El conflicte obrer a Montesquiu i en general, a tot el país, començà quan la pèrdua de les colònies espanyoles d’ultramar l’any 1898 repercutí negativament en la indústria tèxtil catalana. Per tal de disminuir costos els empresaris van abaixar els salaris dels treballadors i van augmentar la durada de la jornada laboral. El febrer de 1899 els obrers de la indústria tèxtil de la conca de l’Alt Ter i de Freser es van mobilitzar i es van agrupar en un únic sindicat, la Federació Tèxtil, per poder defensar les seves reivindicacions. La conflictivitat laboral es va estendre per les comarques d’Osona i el Ripollès, i després d’una sèrie de vagues obreres, l’any 1900 es va aconseguir un augment salarial, la reducció

de la jornada laboral, l’alliberament Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS dels dirigents sindicals empresonats, etc. L’Associació de Fabricants, forPer a més informació: mada pels amos de les fàbriques, va reaccionar a la situació imposada pels obrers declarant el locaut i el pacte de AJ. DE MONTESQUIU fam a tota la conca. Això suposà l’acoTelèfon 938 529 100 miadament de 800 treballadors i la montesquiu@montesquiu.cat creació de llistes negres d’obrers, que www.montesquiu.cat tingueren prohibida l’admissió a les fàbriques de la zona.

Després d’aquests fets, els dirigents sindicals es van tornar a organitzar en clandestinitat i es van mobilitzar.

La magnitud de les manifestacions i vagues va fer que el govern declarés l’estat de guerra a la zona i els obrers van ser fortament reprimits per les forces de l’ordre. L’any següent, el 1901, la patronal tèxtil va fer instal· lar màquines contínues per tal què dones i nens hi poguessin treballar cobrant salaris més baixos. Els obrers tornaren a protestar i la patronal tornà a tancar altra vegada les fàbriques i a activar el pacte de fam. El nou locaut deixà al carrer 15.000 obrers. Per poder resistir l’escomesa es van realitzar captes de solidaritat a favor dels vaguistes i, a la plaça, s’instal·là l’olla comuna: una perola d’aram estanyada per dins d’uns 150 litres de capacitat on es cuinaven àpats de resistència.

Més tard, aquest tipus d’actes es prohibiren i les societats obreres van haver de refugiar-se en la clandestinitat

Aquesta tradició, recuperada l’any 2011, es realitza el primer diumenge del mes de febrer.

Durant tot el matí es preparen 9 olles de sopa que al migdia es reparteixen entre tots els assistents 13

l’ ALT

EMPORDÀ

l Carnaval de Roses és un dels àmbits de la vida local que incorpora una major càrrega simbòlica i emocional: és la festa més apreciada pels rosincs, irrenunciable i estimada, sentida com la cosa més pròpia, personal i intransferible, carregada de nostàlgia i records. El carnaval, doncs, apunta directament a la fibra més sensible de moltes rosinques i rosincs.

Molts són els que consideren que Roses no té tan sols una Festa Major, sinó dues; l’estiuenca de l’agost i la d’hivern del febrer. El Carnaval rosinc s’ha convertit per voluntat pròpia dels vilatans en Festa Major, la qual cosa ja és simptomàtica del grau de gresca, xerinola i gatzara que campa pel poble.

la benvinguda del Rei Carnestoltes que arriba acompanyat de la banda de percussió d’Ociart. Tot seguit, a les 22:30h, el ball pren protagonisme amb el grup de versions l’Orquestra Mitjanit i Dijous Kuit amb la Joventut Rosinka.

Divendres 21 a les 21h comença la cercavila al llarg de l’avinguda de Rhode i a les 23:30h el ball a càrrec dels grups de versions Band The Cool i Virus, els quals són els encarregats de posar música a l’ambient carnavalenc. Simultàniament, al Pavelló Municipal d’Esports, la discomòbil Tro-D-So posarà fi a la jornada.

El Carnaval de Roses d’aquest any comença dijous 20 de febrer i acaba el dilluns 24. Durant cinc dies, el poble, de festa, no para quiet. El primer dia s’enceta el carnaval a la nit, a les 22h, amb

El dia següent, la festa comença a la tarda. Aquest cop són els petits del poble que a les 16h fan la seva passada i celebren el seu carnaval tot gaudint de la discomòbil de la plaça de Frederic Rahola. A les 22h el ball de Carnaval de la SUF a càrrec de Pep i Maria José Trio, a les 23h la discomòbil Standby Sound i a mitjanit el ball amb Los 80 principales i DJ Sergi faran que el poble balli tota la nit.

14

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

El carnaval comença el dijous 20 de febrer i acaba dilluns 24.

Cercaviles, orquestres, discomòbils i concerts omplen el poble de bon ambient i festa Diumenge 23, a les 12h, es farà una passada de petits i grans, a les 18h tindrà lloc el concert amb l’orquestra Maravella, a les 19:15h es proclamarà el Rei i la Reina de la Gent Gran del Carnaval 2021 i a les 20h el Rei i Reina del Carnaval 2021 i el Rei i la Reina Infantil. També es proclamaran els guanyadors del concurs de colles de Carnaval. A les 22h, un cop més, la discomòbil del Pavelló Municipal d’Esports sonarà a ritme dels Tramuntana Hits. L’últim dia de carnaval, el dilluns, a les 13h s’acaba la festa amb una arrossada popular i a les 18:30h es duu a terme el seguici mortuori del difunt Rei Carnestoltes, l’enterrament de la sardina i l’espectacle pirotècnic

el RIPOLLÈS

ases i casetes disseminades simbolitzen el paisatge de les Llosses, el municipi més extens de tota la província de Girona amb una superfície total de 114 km2, situat entre els 700 i els 1.200 metres d’altitud. Això, sumat a la seva condició de micropoble (219 habitants), fa que la densitat de població sigui molt baixa, d’aproximadament 2 habitants/km2. La seva productivitat es forma per la producció forestal (llenya i fusta) i de carn de boví (vaques de pastura).

El municipi limita amb poblacions tant del Ripollès (Ripoll, Campdevànol i Gombrèn), com del Berguedà (Sant Jaume de Frontanyà, Borredà, Castell de l’Areny i La Pobla de Lillet) i també d’Osona (Alpens, Sora, Montesquiu i Santa Maria de Besora).

La geografia de Les Llosses és força accidentada, compta amb moltes muntanyes i turons que fan que des de baix a la riera o la carretera sembli una vall força tancada. La seva bona situació li regala unes esclatants vistes de la plana de Vic i la Catalunya central. En un dia clar, fins i tot, es pot veure Montserrat si t’enfiles a les muntanyes que limiten amb els municipis del sud, com Alpens.

A més, Les Llosses té característiques

16

que el fan un lloc únic i ben peculiar, com per exemple la seva organització sobre el territori. El municipi no té nucli sinó que consta de cases més o menys aïllades i disperses (població disseminada) agrupades per parròquies.

Les parròquies és una forma de divisió territorial de l’església cristiana i que en el cas de Les Llosses ha perdurat fins a dia d’avui. Així doncs, el poble consta de les següents parròquies: Santa Maria de Les Llosses (que dona nom al poble), Santa Maria de Matamala, Sant Martí de Sovelles, Sant Esteve de Vallespirans, Sant Martí de Vinyoles, Santa Eulàlia de Viladonja i Palmerola (antiga població annexionada a Les Llosses el 1991).

També forma part de Les Llosses la Far-

ga de Bebié, situada al curs del riu Ter, al sud-est del municipi, què va ser molt important per a l’economia i la demografia del poble fins els anys 90.

Les Llosses té trets característics que el fan ser un municipi tranquil i en harmonia amb la natura. El poble compta amb una gran afluència de gent durant tot l’any, que vol gaudir del seu turisme, sobretot, a l’estiu. Hi ha qui els visita per gaudir de la natura i d’altres per veure els gorgs del Torrent de la Cabana (compartits amb el municipi de Campdevànol). En canvi, la temporada de tardor, qui els visita són els boletaires, ja que degut a la gran superfície forestal hi ha molts amagatalls per anar a buscar bolets, sempre i quan la meteorolo-

Les Llosses es caracteritza per ser un municipi tranquil i en harmonia amb la natura

A la tardor, Les Llosses es converteix en el lloc ideal per als amants dels bolets gia hagi estat propícia. Si vols aprofitar de manera fructífera els dies per aquesta terra, pots anar a les cases de turisme rural que hi ha tant al mateix poble com als voltants., degustar la millor cuina de muntanya feta amb ingredients de màxima proximitat als restaurants del poble: “Dachs” i “El Cremat”, que sempre estan molt concorreguts i comprar productes

a les botigues del poble com el Forn, el Mas el Lladré o el Mas el Pujol; masies que s’han reinventat i ofereixen productes artesans de qualitat.

Durant tot l’any es pot veure gent fent senderisme aprofitant recorre tots els camins, rutes, GR’s... que travessen el poble i que permeten visitar la gran quantitat d’esglésies i ermites que constitueixen tot el municipi. A més a més, s’organitzen diferents festivitats, entre elles, la festa major que se celebra el 15 d’agost, aplecs com la Festa del Pi (1 de maig) i una trobada d’acordionistes a fi-

nals de juliol, entre moltes altres, que li donen alegria i vida a la població Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJ. DE LES LLOSSES Telèfon 972 701 901 ajuntament@lesllosses.cat www.lesllosses.cat

17

la SELVA la comarca de la Selva, el terme de Brunyola i de Sant Martí Sapresa s’erigeix entre pinedes, castanyedes i alziners. Ambdós pobles han basat, des de fa segles i segles, la seva activitat econòmica al conreu de secà i regadiu. Actualment hi predominen el cultiu de l’avellaner, els farratges, els cereals i en menor mesura, la ramaderia porcina i avícola. Així doncs, ens trobem davant d’un poble que viu de la terra i que segueix basant la seva economia en el sector primari. De tots els cultius, el de l’avellana és el més estès. De fet, al segle XV ja es conreava i és un dels trets característics d’aquesta població, que segueix sent el major productor d’aquest fruit de la Selva.

Els primers pobladors al poble de Brunyola i Sant Martí Sapresa es remunten a la prehistòria (es van descobrir gran nombre de jaciments paleolítics en diversos punts del municipi). Des de llavors, el poble es va anar formant i va anar incrementant el nombre de masos, cases i població. En concret, el 1336 es calcula que hi hagué uns 670 habitants repartits en un total de 148 focs. Va ser a meitats del segle XV que, arran de la pesta negra i de males collites, desapareixen molts masos i s’abandonen terres de cultiu.

Durant aquesta època també hi ha molts enfrontaments entre senyors i pagesos. La revolta dels pagesos de remença contra els senyors l’any 1462 suposarà el punt àlgid del conflicte que acabarà amb la pacificació al camp gràcies a la sentència que dicta el rei Ferran II.

Els primers pobladors al poble de Brunyola i Sant Martí Sapresa es remunten a la prehistòria. Des de llavors el poble va anar incrementant el nombre de masos, cases i població fins a meitats del segle XIX 18

al descobert

El Castell de Brunyola és un dels punts més emblemàtics del poble. De construcció gòtica, conserva tres de les quatre torres que hi havia, elements defensius per a armes de foc i l’església de Sant Fruitós, que es troba dins del recinte Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE BRUNYOLA I SANT MARTÍ SAPRESA Telèfon 972 423 214 ajuntament@brunyola.cat www.brunyola.cat

Amb la reconciliació entre amos i treballadors del camp s’inicià la construcció de grans masies i començà un temps de bonança. Les cases van ser reconstruïdes i les façanes embellides amb portals i finestres. Paral·lelament a aquests fets apareixen malfactors i bandolers que no desapareixeran fins al segle XVII i a partir del segle XVIII tindrà lloc una gran transformació del territori de la baronia de Brunyola perquè el nombre de masos es va multiplicar per quatre.

Aquest augment no pararà fins a la meitat del segle XIX, punt àlgid que no es superarà mai més amb un total de 1.560 habitants. Així doncs, malgrat la guerra del francès i les revoltes, la població augmenta i en la última etapa de la seva història, Brunyola viu dos canvis substancials que milloraran la vida de la població i faran fàcil el seu accés: la millora de les vies de comunicació i l’electrificació de tot el municipi. Per contra, l’abandonament progressiu de les feines agrícoles provoca una pèrdua progressiva de la població.

De construcció gòtica de finals del segle XIV i XV, el Castell de Brunyola és un del punts més emblemàtics del poble.

A 255 metres d’altitud, el castell es va refer a partir de les restes d’una primitiva força del segle XIII, de la qual es conserven alguns panys de paret i parets interiors. Va ser durant aquesta reconstrucció que es va edificar la muralla amb quatre torres cantoneres que el caracteritzen, la petita església de Sant Fruitós, que queda dins del recinte, i els elements defensius per a armes de foc. A partir del segle XVI el castell va perdent funció militar i no és fins l’any 1987 que es restaura completament per recuperar les parts que es van perdre durant els períodes de guerra. Actualment, es poden veure tres torres de les quatre que hi havia. Una d’aquestes ha estat reaprofitada com a campanar de l’església i on hi hauria la que falta s’hi troba el cementiri.

A banda del castell, les esglésies de Sant Martí Sapresa i de Sant Fruitós de Brunyola són de visita obligada, així com les ermites de Sant Romà i de la Mare de Déu de Serrallonga, l’antic safareig municipal i la Font Boixa. Què esperes per visitar-los?

LLOCS D’INTERÈS: 1.- Castell de Brunyola 2.- Església de Sant Martí Sapresa 3.- Església de Sant Fruitós de Brunyola 4.- Ermita de la Mare de Déu de Serrallonga 5.- Ermita de Sant Romà 6.- Antic safareig municipal 7.- La Font Boixa

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

Oficina de Turisme de Tossa, amb el suport de 7 restauradors de la vila, organitza per novè any consecutiu la campanya gastronòmica de “La Cuina del Bacallà”, des de l’1 de març fins el 31 de març del 2020.

El bacallà ha estat i continua essent un dels ingredients més tradicionals i més versàtils dels plats de Quaresma de la nostra cuina. Després de l’època de disbauxa que suposa el Carnaval, comença, segons el calendari litúrgic cristià, una etapa de reflexió, penitència i dejuni per preparar-se per la celebració de la Pasqua.

A Catalunya s’acostumava a representar la Quaresma a través d’una dona vella amb set cames (simbolitzant les set setmanes que durava aquesta etapa) i amb un bacallà a la mà, mostra de la importància d’aquesta menja a casa nostra.

Els restaurants que participen a La Cuina del Bacallà de Tossa recuperen aquesta tradició culinària i proposen un menú especial de tres plats, diferent a cada establiment, en el què es dona especial rellevància al bacallà, un peix considerat adequat pel dejuni, que ara han sabut convertir en un gran plat de festa. Els preus dels menús van dels 25€ als 35 € per persona.

Algunes de les especialitats que s’ofereixen a l’edició d’enguany són:

Els bunyols i les croquetes de bacallà; els pebrots farcits de brandada; el tradicional cim i tomba de Tossa amb bacallà; el bacallà a la tossenca, a la catalana, amb mongetes seques, amb cigrons i cloïsses, amb tomata, a l’aroma de mel o confitat amb el seu pil-pil; el llom de bacallà confitat amb romaní i ceba rossa; l’arròs de bacallà...

Els restaurants que participen en aquesta novena edició són:

Bahia, Can Carlus, Can Pini, Mestre d’Aixa, Minerva, Pizzeria Bello i Sa Muralla.

Més informació al web de l’Oficina de Turisme:

www.infotossa.com

la CERDANYA

Per tercer any l proper dissabte 29 de febrer Puigcerdà acollirà la 25ena edició de la Festa del Trinxat, principal mostra gastronòmica de la comarca i una cita obligada pels amants de la cuina cerdana.

La Festa del Trinxat ha esdevingut una trobada multitudinària, on anualment assisteixen un miler de comensals, provinents principalment de Puigcerdà, la Cerdanya, Catalunya, França i Andorra, els quals gaudeixen d’un sopar de gala que serveix d’aparador de la gastronomia local, amb el seu plat més reconegut –“el Trinxat”– com a protagonista. Aquest gran plat típic de la muntanya es forma a partir de l’exquisida barreja de col, patata i cansalada, i actualment, gràcies a la passió que desperta en cuiners i amants de la cuina tradicional, cada any s’innova a partir de l’utilització d’altres productes autòctons.

La Festa del Trinxat pretén posar en valor els productes de la terra. En aquest sentit els productes de Km0 hi seran ben presents no només amb la col d’hivern al capdavant (col tocada pel fred) i que serà íntegrament de producció ecològica, sinó també amb les trumfes, els formatges i embotits i un segon plat elaborat per Cuina Pirinenca de Cerdanya. Al llarg del sopar hi haurà diferents espectacles, entreteniments i moltes sorpreses, ja que aquest any es celebra el 25è aniversari de la Festa del Trinxat. La vetllada es clourà amb un ball a càrrec de l’orquestra Stresband i el preu de les entrades serà el mateix que els darrers anys: 27,50€. Els tiquets es podran adquirir a l’oficina de turisme a partir del proper 5 de febrer.

A banda del sopar i per 3er any consecutiu, tots els dijous del mes de febrer els diferents bars i restaurants del municipi, que al llarg de l’any ofereixen tapes els dijous al vespre (pintxo pote), afrontaran el repte de crear tapes amb

consecutiu, tots els dijous del mes de febrer diferents bars i restaurants del municipi ofereixen el trinxat com a plat estrella els principals ingredients d’aquest plat tan reconegut. Seguint la mateixa línia, durant el mateix mes els restaurants col·laboradors amb la Festa del Trinxat oferiran dins de les seves cartes i menús l’opció de degustar el tradicional Trinxat de Cerdanya. La Festa del Trinxat l’organitza l’Ajuntament de Puigcerdà i el Patronat Municipal de Turisme amb la col·laboració imprescindible de l’associació Cuina Pirinenca de Cerdanya i de diversos restaurants, pastissers, proveïdors i establiments de Puigcerdà i comarca

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

La col d’hivern, les trumfes, els formatges i els embotits, entre altres, són els protagonistes d’aquesta festa que enguany celebra 25 anys 22

Text cedit per AJ. DE PUIGCERDÀ

23

RACONS DE CATALUNYA NIT AL CLAUSTRE DE LA SEU VELLA DE LLEIDA ( el Segrià )

el SEGRIÀ

Fruiturisme és un nou concepte d’experiència turística que proposa una vivència única,

torna el rosa itona, un municipi que s’estén dins la comarca del Segrià, s’envolta cada any de color, d’espectacularitat i de racons únics per descobrir. Durant el mes de març, i ja en època de primavera, el municipi i el Baix Segre són un esclat de color rosa, aquell que vesteix el territori a través de milers de flors de presseguer.

Gràcies a un bon grapat d’aromes, així com la intensitat dels colors i la seva frescor, la terra aitonenca viu i comparteix un espectacle únic i excepcional a Catalunya.

Aquesta bellesa de la floració ha esdevingut, en els últims anys, un important reclam turístic on tots els visitants

26

poden realitzar diferents rutes amb l’objectiu de conèixer els millors punts d’observació dels camps fruiters. El terreny, dibuixat per unes suaus ondulacions i un paisatge canviant, permet endinsar-se i gaudir de tots els camps des d’un punt de vista privilegiat.

Entre totes les propostes, Aitona ofereix 3 rutes ben diferenciades i a través de les quals es pot gaudir de totes les floracions des de diferents perspectives:

• Ruta de la flor rosa del presseguer: Visita guiada on els presseguers són els prin-

plena de sensacions, colors, sabors i dolces degustacions

cipals protagonistes i on descobriràs l’agricultura de regadiu explicada de la mà del propi pagès.

a més, aquest any a la capella de Sant Gaietà (s.XVI) s’hi podrà veure l’exposició “La primavera del Japó a Aitona” i “Un mar de flors de lotus a Aitona” al poliesportiu hi haurà parades de productors locals.

El municipi d'Aitona ha presenciat, amb el pas del temps, la transformació dels seus paisatges, passant per les diferents estacions i adquirint color, sabor i aromes que conviden a degustar la seva fruita dolça.

A la primavera, les flors del presseguer tenyeixen de rosa el paisatge, a l'estiu, es vesteix de verd intens i arriba la collita del fruit, a la tardor té lloc la caiguda de la fulla i a l'hivern, la boira emblanquina tots els camps.

Sota el projecte Fruiturisme, Aitona té la intenció de difondre el món d'aquesta fruita dolça durant l'any mitjançant activitats que facin sentir el seu gust i, alhora, posin en valor el patrimoni, paisatge i cultura del municipi. Es treballa des de la màxima transversalitat, amb la col·laboració de les centrals de fruita locals i amb tots els veïns i veïnes, amb el principal objectiu de fer d'Aitona, un punt turístic de referència. Gràcies a aquest esforç la Generalitat ha atorgat un guardó a la millor experiència turística 2019.

• Ruta per l’entorn: Rutes senyalitzades

i per lliure, ideals per fer salut. Per una banda, la ruta de la Serra Brisa et permet contemplar les vistes panoràmiques del paisatge agrícola d’Aitona, per altra banda, la ruta de l’arbre fruiter on podràs veure i sentir la flor de ben aprop.

• Ruta didàctica de la flor per a esco-

lars: Es tracta d’una excursió adaptada a nens/es i joves on podran veure, sentir i gaudir del principi de la floració i amb explicacions adaptades als seus coneixements.

També hi ha l’oportunitat de poder conèixer el patrimoni local amb una ruta a partir de guies locals, que s’encarregaran d’ensenyar-te Aitona. A més

nitats de desenvolupament econòmic al territori. I és que els paisatges poden ser descoberts de mil i una formes diferents, des de rutes a peu o en bicicleta fins a experiències en globus, mitjançant els quals podràs submmergir-te en la seva singularitat d'una forma ben diferent i especial.

Fruiturisme oferirà del 2 al 22 de març totes aquestes rutes guiades i visites dins el marc de la campanya de la flor'20. Les reserves i la informació ampliada sobre aquestes activitats, les quals s'organitzen de dilluns a dijous i durant els caps de setmana, es poden consultar al web fruiturisme.cat .

Des de l'organització, també s'ha creat l'etiqueta #AitonaEnFlor i #UnMardeColor a les xarxes socials, amb l'objectiu de reunir totes les fotografies dels camps per part dels visitants Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT D'AITONA Telèfon 973 794 010 fruiturisme.cat

A més, des de l'organització de Fruiturisme es vol potenciar l'excel·lent qualitat i sabor dels préssecs, la nectarina, la platerina i el paraguaio i vol promocionar tots els seus camps, els quals aporten noves oportu-

L’ espectacle de la floració a Aitona és únic i excepcional a Catalunya.

Endinsa-t’hi i viu un esclat de color !

27

F

undada l’any 1985 per 48 productors de fruita dolça del poble d’Aitona, Fruitona, que va començar amb una producció de 5.000 Tn de fruites de llavor (peres i pomes), actualment, produeix 30.000 Tn de nectarines, platerines, préssecs, paraguaians i peres.

Aquesta evolució ha suposat un gran canvi per a la cooperativa i les seves instal·lacions els darrers anys, la qual s'ha hagut d'adaptar al mateix temps que els productors, per tal d’oferir una qualitat òptima, tant a productors com a clients. Amb l’evolució de la cooperativa també ha augmentat el nombre de socis i productors (inicialment hi havia 48 productors i un total de 167 ha de plantacions i actualment n’hi ha 100 per 1.000 ha).

La qualitat dels seus productes, que es comercialitzen sota les marques: Fruitona, Fruitona Seduction i Fructesol, i el control del procés productiu des de les plantacions fins que el producte arriba al client, han aconseguit certificacions com el Globalgap, BRC, IFS i Producció Integrada.

La zona de producció de la cooperativa se situa al voltant de la població d’Aitona, al sud del Segrià, on l’agricultura ha estat la base de la seva economia des de fa anys. Amb un clima mediterrani subàrid amb hiverns freds, molta boira, humitat i estius calorosos, l’indret s’ha adaptat perfectament al conreu de fruiters. Els hiverns freds fan que els arbres tinguin un repòs hivernal llarg que ajuda a que, posteriorment, tinguin floracions abundants i agrupades, i els estius secs i calorosos fan que la fruita que es produeix a la zona es recol·lecti de 7 a 15 dies abans que en altres zones productores de Lleida.

28

La fruita produïda en aquestes condicions conté gran quantitat de sucres que difícilment s’assoleixen en altres àrees de producció, per això les característiques organolèptiques de la fruita són excel·lents.

La cooperativa no ha parat d’expandir-se a diferents mercats des del seu inici. Actualment, després de 30 anys al sector, Fruitona és un referent per la gran qualitat que ofereix de fruita. Això els hi ha permès oferir els seus productes a Espanya, Alemanya, França, Polònia, Regne Unit, Itàlia, Bèlgica, Dinamarca, Holanda, Algèria i Portugal.

Les instal·lacions de Fruitona compten amb 17.000 m2 destinats a l’emmagatzematge i confecció de la fruita, de les quals 2.000 m2 estan dedicats a la recepció de la fruita i als primers controls de qualitat, 5.000 m2 a la manipulació, on 4 màquines classificadores permeten emmagatzemar 50 Tn de fruita per hora, 1.800 m2 a la nau d’envasos, i per últim, 500 m2 a la nau de fitosanitaris i 400 m2 a les oficines, un dels edificis més moderns de la comarca.

La Cooperativa del Camp Sant Gaietà està molt lligada a la terra on es troba, per això dona suport a diferents activitats socials i col·labora en projectes varis

La Cooperativa, de 17.000 m2, està molt lligada a la terra on es troba: Aitona i voltants, per això col·labora i dona suport a diverses iniciatives i activitats socials.

La qualitat dels seus productes ha fet que hagi aconseguit diverses certificacions i que exporti la fruita a una desena de països

Fruitona ha evolucionat moltíssim des de la seva creació ara fa 35 anys.

La cooperativa va començar amb una producció de 5.000 Tn de peres i pomes i actualment produeix 30.000 Tn de nectarines, préssecs, platerines, paraguaians i peres

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS, per a més informació:

Ctra. Aitona, 7 · 25182 AITONA (Lleida) • Tel. 973 794 056 • fruitona@fruitona.com www.fruitona.com

la comarca del Segrià, el petit i acollidor poble de Soses s’alça a uns 119 metres sobre el nivell del mar. Al límit occidental de la comarca, està format per dues formes de relleu ben diferents: d’una banda, a la part de llevant, s’estén una zona al·luvial fèrtil del riu i la plana del Segrià, a la resta s’expandeix la zona de plans i turons que separen les conques del Segre i del Cinca.

Soses compta amb diferents propostes turístiques que es relacionen amb rutes pel territori, cases de pedra i cultura en esdeveniments, fires i festes.

Tot i així, un dels elements més singulars del patrimoni de Soses és el Poblat Ibèric del Gebut.

La zona on es troba ha estat excavada diverses vegades per tal de consolidar el jaciment i s’ha pogut afirmar que el poblat correspon als anys 650 i el 50 aC. Actualment, es pot veure una sèrie d’habitatges de planta rectangular arrenglerats al llarg de dos carrers, enllosats amb pedres planes sense treballar i una cisterna central.

Antigament, hi havia una mena de claveguera per a la recollida d’aigües, en l’actualitat està molt degradada. Amb el temps, s’hi han trobat materials i restes importants pròpies de l’època ibèrica com ceràmica pin-

30

tada, fragments d’estàtues d’argila, agulles, monedes... tot i que amb un estat de destrucció amb capes de cendra i argila.

Per les seves característiques, Gebut constitueix un gran exemple del desenvolupament de la cultura ibèrica a les terres de Lleida i, alhora, és un dels conjunts monumentals més importants d’aquesta època a Catalunya.

Dins l’assentament s’hi troben les restes d’un monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, el Castell del Gebut, les ruïnes del qual estan situades al cim d’un turó de 300 m, a mig camí entre Soses i Aitona. Val a dir que, el poblat encara no ha estat excavat en la seva totalitat, la qual cosa fa pensar que podria aportar molta més informació encara.

La cultura ibèrica ha estat de cabdal importància per les terres de lleida, ja que va suposar l’aparició de les primeres paraules escrites, i per tant, l’inici de la història. Soses és un exemple viu d’aquesta cultura peculiar i característica de Catalunya i el seu descobriment ha contribuit a conèixer millor la forma de vida dels íbers. Els principals jaciments d’aquests antics pobladors a Soses són: l’Era del Tigo, un tossal cònic situat a poca distància del nucli urbà de Soses, la Farmàcia dels Moros i la Vallera del Valero, situada en un tossal aïllat sobre la carretera de Seròs.

La peça més destacada d’aques últim jaciment és un collaret d’or exposat al Museu de Lleida i el Camafeu, també d’or i que representa un bust femení.

Ambdós objectes s’han relacionat amb la classe alta i terratinent visigoda.

A banda del nombre de peces que s’han trobat als jaciments, a Soses també s’han trobat restes d’ossos de mamífers fossilitzats, com plagues de tortugues de l’era terciària, impressions de plantes lacustres o part d’una mandíbula d’un rosegador de grans dimensions. L’element que crida més l’atenció, però, és un fòssil de cocodril de més de 35 milions d’anys en molt bon estat de conservació. Aquesta troballa arqueològica es troba la biblioteca de Soses i resta a l’espera de la creació d’un museu específic per acollir-la, juntament amb altres restes prehistòriques que s’han trobat al poblat de Gebut

Entre les troballes arqueològiques destaquen un collaret, un camafeu i un fòssil de cocodril de més de 35 milions d’anys en molt bon estat de conservació

El Poblat Ibèric del Gebut és un dels elements més singulars del patrimoni de Soses. La zona ha estat excavada diverses vegades i s’hi han trobat materials i restes importants pròpies de l’època ibèrica com ceràmica pintada, fragments d’estàtues d’argila, agulles i monedes, entre altres

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT DE SOSES Telèfon 973 797 806 www.soses.cat

l poble de Massalcoreig es troba situat al sud-oest de la comarca del Segrià. El seu terme municipal limita amb el Baix Cinca a l’interfluvi dels rius Cinca i Segre, que conflueixen al extrem sudoest del territori. El relleu del poble està format per planes amb elevacions estretes i allargades de poca altitud que es troben perpendiculars al riu Cinca i com tots els pobles del seu voltant, Massalcoreig basa la seva economia principalment en l’agricultura. El 52,6% del terme és de regadiu, del qual la totalitat es dedica al conreu de fruiters. A banda de la fructicultura, també hi ha explotacions de bestiar porcí i boví i serveis que cobreixen les necessitats del poble.

Situat a 94 metres sobre el nivell del mar i amb una extensió de 14 km2, Massalcoreig es troba en una zona estratègica, ja que té control sobre dos rius i una vall. Això ha fet que el poble hagi estat habitat des de temps immemorials. De fet, tres jaciments prop de la vila són anteriors a l’Edat Mitjana: el de bellavista, tossal fortificat creat durant l’Edat de Bronze pel qual es creu que hi passava la via romana; el de Benito, que domina estratègicament tota

L’església de Massalcoreig, del segle XVIII, d’estil neoclàssic, està dedicada a Sant Bartomeu, patró de la població.

32

molt més que un poble

Massalcoreig es troba en un punt estratègic, sobre l’interfluvi dels rius Cinca i Segre, la zona d’unió fluvial més gran dels Països Catalans.

la població, el riu i la confluència i és probablement el més gran de la vall del Segre-Cinca i el més important de la Cultura dels Camps d’Urnes; i el Tossal Punxegut, l’únic jaciment que conserva una construcció més o menys definida creada durant la primera meitat del segle XII, la Torre dels Budells. De l’època de l’ocupació romana, destaca la vil·la romana de les Torrasses, l’últim jaciment situat sobre la terrassa inferior del riu Cinca.

Un dels elements arquitectònics d’època medieval més interessants al poble és l’antic Monestir d’Escarp de

l’ordre del Císter, fundat l’any 1213 per Arnau II, abat de Citaux. Com la major part dels monestirs del Císter, estava dedicat a Santa Maria d’Escarp i la congregació de monjos hi estigué instal·lada fins l’any 1835. L’edifici actual el constitueixen les restes de la reforma realitzada el segle XVIII, de la qual destaca el campanar. Una bona manera de visitar-lo és a partir de l’Itinerari de la Badina. Pel que fa a l’església de Massalcoreig, dedicada a Sant Bartomeu, patró de la població, i d’estil neoclàssic, es formà al segle XVIII a partir d’una antiga església romànica de la qual no en queda cap resta.

Un altre lloc d’interès prop del poble és l’Aiguabarreig, un espai protegit que s’estén per 450 ha dels termes de Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Seròs.

Aquest espai es tracta de la zona d’unió fluvial més gran dels Països Catalans i la que conté els boscos de ribera més extensos. Del paisatge destaca el fort contrast entre la vegetació de ribera i les planes eixutes dels voltants, de vegetació més modesta. Per la unió de zones humides i àrides (planes de fruiters i cingles verticals), la zona presenta una riquesa biològica excepcional, la qual acull espècies de fauna i flora d’ambients ben diferents. L’espai natural d’Aiguabarreig es troba inclòs al Pla d’Espais d’Interés Natural (PEIN) i disposa d’un seguit d’infraestructures que faciliten la vista i l’observació d’aquest entorn natural. Prop de Massalcoreig també es troba l’Espai d’Interès Natural de Montllober, una de les mostres més importants dels sistemes naturals propis del territori més continental de Catalunya.

A banda de tot el que es pot visitar, Massalcoreig és un poble festiu. Les diferents festivitats que se celebren al llarg de l’any ho demostren. Després d’un Sant Antoni esplendorós, l’anomenada festa major d’hivern, que ret homenatge al patró de la vila, arriba la Festa de les Dones la segona quinzena de febrer en honor a Santa Àgueda i Sta. Apol·lònia, i per conseqüència, a totes les dones del poble. Aquesta festa s’uneix a la de carnaval i se celebra amb una cercavila on tothom es disfressa

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT DE MASSALCOREIG

Telèfon 973 793 601

www.massalcoreig.cat

Mas de vo lta de lfés és un poble tranquil de la comarca del Segrià situat a 10 km de la capital.

Per la seva situació, al sud de la ciutat de Lleida, és un dels pobles amb més projecció de la comarca. El seu terme municipal té una extensió de 31 km2 i destaca per la seva gran bellesa paisatgística i natural, refugi d’espècies d’aus de secà de Catalunya com l’Alosa Becuda, el Torlit, el Sisó o el Gaig Blau, entre altres.

Tres rutes ofereixen al visitant l’oportunitat de conèixer els punts més emblemàtics del terme d’Alfés: la Ruta per l’Aeròdrom Militar d’Alfés, la Ruta Urbana pel poble i la Ruta del riu Set

34

L’origen de la població és sarraí i el seu topònim prové de l’àrab: “alfahs”, que vol dir “el camp de conreus”. La primera notícia documental del poble és de 1197, quan era senyoria del capítol de la catedral de Lleida. L’any 1251 n’era senyor Arnau de Sanaüja, també senyor de les Borges Blanques, i formà part de la família fins a la mort de Pere Sanaüja el 1342. Aleshores, Joan Borriac, també anomenat Sescomes, en fou senyor fins el 1370, quan retornà al capítol de Lleida fins el 1836.

Un any abans foren incorporats al terme d’Alfés Vinfaro, la Manxa i Torrepicona. Durant aquesta època pren molta importància la pedrera d’Alfés, amb la qual es restaurà l’església Sant Llorenç.

Al poble diverses rutes mostren els punts turístics més importants del terme: la Ruta per l’Aeròdrom Militar d’Alfés, la Ruta Urbana pel poble i la del riu Set. La primera transporta al visitant a l’any 1936, al principi de la

l B ep

Guerra Civil. L’aeròdrom d’Alfés va formar part de la xarxa d’aeròdroms del territori català que tenia per objectiu frenar l’avanç de les forces rebels i és un dels que estan més ben conservats del país. Durant la ruta es poden veure les defenses antiaèries, les instal·lacions de logística de l’antic aeròdrom i l’antic polvorí, on es pot veure l’exposició fotogràfica de Pepito Subirà, la de cartells propagandístics, projeccions dels efectes de l’aviació militar sobre la població civil i una acurada reproducció d’una casa bombardejada i d’un magatzem de munició.

La Ruta Urbana, per altra banda, recull amb pocs quilòmetres més de mil anys d’història. Al llarg del recorregut, l’ermita de Sant Salvador, que ofereix unes vistes privilegiades de la plana de Lleida, el carrer de les creus cristianes, el de les estrelles de David i les cases senyorials del poble, cal Almenara i cal Doctores, amb una de les balconades renaixentistes més importants de Catalunya, mostren el nucli urbà del poble,

alvado r Ermita de Sant S

Alfés és conegut per la seva gran bellesa paisatgística i natural i per ser refugi de les darreres espècies d’aus de secà de Catalunya com l’Alosa Becuda, el Torlit, el Sisó i el Gaig Blau l’anomenada “Vileta”, i la seva evolució des de la seva creació en mans dels àrabs fins a l’actualitat. L’estructura medieval de vila closa, de la qual queden restes d’una de les portes d’entrada a la vila, també és un dels punts turístics a la vila, així com l’església de Sant Pere, d’estil romànic i gòtic i amb un absis semicircular i campanar de planta quadrada. El temple, que també forma part de la ruta, va quedar en ruïnes després de la Guerra Civil i va ser reconstruït a finals de la dècada de 1980. També

de visita obligada les restes del Molí de Franxiquet, del qual en resta una paret amb un gran arc de mig punt adovellat i dos finestres amb grans brancals i llinda de pedra. Aquestes restes visibles són del darrer quart del s. XIX, però segurament el molí originari era més antic, del s. XVII. L’última ruta, la del riu Set, és la que transcorre paral·lela al riu i que va de punta a punta del terme. Aquesta forma part del GR 3 i és la més natural i verda, ja que durant el recorregut es pot observar la flora i fauna del terme, és ideal per fer-lo en família. També passa per zones d’interès històric com les dues peixeres de pedra seca, unes de les més grans i importants de les terres de Lleida, preses megalítiques d’origen medieval, masos de volta, construcció rural típica de la zona, les famoses pedreres d’Alfés i la balma de la peixera, lloc on vivien els primers pobladors de la zona fa 9.000 anys i

on es troben pintures rupestres declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO. Tres figures són les que es poden identificar a la balma: dos són figures zooformes naturalistes i la tercera són restes de pigment.

El municipi, a banda dels llocs d’interès, destaca per la seva activitat cultural: les festes majors (la de Sant Sebastià i la de Sant Salvador) i per la seva gastronomia, que compta amb plats tradicionals deliciosos com la catxipanda i productes excel·lents com l’oli d’oliva i les orelletes Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT D’ALFÉS Telèfon 973 136 005 www.alfes.cat

35

P

etit municipi de 230 habitants a la comarca del Segrià, Aspa es troba a 260 metres d’altitud i és de fisonomia molt pintoresca on a les taules dels seus vilatans i vilatanes no hi falten les orelletes, les ametlles garapinyades ni un bon raig d’oli. Atès que són una població agrícola on es cultiva ordi, olives i ametlles. I és que la principal indústria d’Aspa és la Cooperativa del Camp on s’hi conserva la premsa antiga i el visitant pot veure el procés de producció i elaboració pròpia de les olives, que el converteixen en un excel·lent oli, que desperta els gustos dels paladars més exigents. Així doncs, les oliveres són les protagonistes, indiscutibles, del seu paisatge, empremtes sòlides d’un entorn natural en estat pur, que transmet la duresa i sobrietat dels conreus de secà. Així doncs, Aspa es troba en una zona de gran interès paisatgístic i d’una gran diversitat de flora i fauna. Certament és què el 85% del terme municipal està inclòs a la Zona d’Especial Protecció per als Ocells (ZEPA) i a l’espai de la Xarxa Natura 2000 de Mas de Melons-Alfés. A més, els boscos de ribera complementen la seva natura que deixa un paisatge típic garriguenc i es converteix en el paradís de les aus estepàriques.

Per les diferents hectàrees de camps hi ha esteses cabanes de volta, on hi destaca una falsa cúpula a 2 km del poble, que és la segona més alta de les més conegudes. Entre altres elements, podeu visitar les roques d’Aspa (la roca del Senyor, la roca dels Set Minyons i la roca del Diable) que tenen molt significat, trajectòria i un magnífic paisatge amb moltes llegendes. Altrament, hi ha el trull dels moros, es tracta d’un dipòsit excavat a la Roca, a més de l’alzina centenària de 3,13 metres d’alçada, a uns 500 metres del poble, inclosa dins la ruta d’arbres centenaris del Segrià.

Un altre punt important són les pedreres, d’on es va extreure pedra per a la Seu Vella i la Nova de Lleida i fins i tot, per a la Sagrada Família de Barcelona.

També cal fer esment a les sitges medievals, uns forats excavats a terra i on es guardava el gra. Per tot el terme d’Aspa hi ha senyalitzades rutes per poder fer en BTT o senderisme i conèixer en primera persona totes les puntualitza-

36

Gaudeix de l’essència del Segrià i de petites notes de les Garrigues cions anomenades anteriorment, a més compten amb un vedat de caça.

Més enllà de tot el patrimoni paisatgístic amb el que compta Aspa, la seva història també està representada en diferents monuments repartits per tot el municipi, que han deixat un llegat important. Com el Castell Palau d’Aspa, on s’hi poden veure restes d’un castell romànic datat de l’any 1170, i on es va construir, posteriorment, un Palau, d’estil gòtic que feia servir el bisbe de Lleida com a residència d’estiu i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional; L’església parroquial de Sant Julià, edificada amb el procediment de les antigues obres romanes, d’estil barroc i un elegant cimbori, l'acompanya l’ermita de Sant Sebastià, amb un elegant portal adovellat i un gran arc interior que sosté la volta, la qual es troba al costat del cementiri; La Casa de la Vila construïda

ajova pel veïnat, hi destaquen algunes peces del mobiliari de l’època on es pot veure una reproducció de l’antic retaule de fusta de Sant Julià, de Jaume Ferrer II, del qual l’original es troba al Museu Diocesà de Lleida.

En relació a les diferents fires i esdeveniments que s’organitzen durant l’any, aquestes li donen vida a les tradicions arrelades a Aspa, com la Festa Major, la festa del jovent anomenada l’Aspenta on el concert i dj’s no hi falten mai, la Trobada Country o la primavera cultural amb jornades socioculturals amb xerrades, tallers, exposicions, plantada d’arbres i jardineres, sardinada i dinar.

I no hi falten els actes nadalencs que acostumen a tenir una finalitat solidària amb el recapte d’aliments.

Ni que sembli un poble petit, té un atractiu rural que li fa desprendre

ASPA és considerada una població agrícola, ja que als seus camps s’hi cultiva ordi, olives i ametlles

una màgia molt característica, on combina l’essència del Segrià amb petites notes de Les Garrigues. Dos comarques que defineixen l’agricultura oleoturística, la història i la cultura a la perfecció de la província de Lleida

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT D’ASPA Telèfon 973 122 113

www.asp.ddl.net

la cooperativa oli d’aspa ofereix visites perquè tothom qui vulgui pugui conèixer el procés de producció de l’oli i degustar-lo

38

A partir de la producció d’oliva del poble, la Cooperativa d’Aspa produeix un oli amb unes característiques organolèptiques excepcionals Els primers anys que es formà la cooperativa es xafava el 60% de les olives del poble. Avui dia se’n xafa el 100% i també s’emmagatzema l’ametlla, el segon producte estrella del poble, i cereals. La producció d’oli s’ha anat concentrant al llarg dels anys i des de la creació de la cooperativa no ha minvat cap any. Actualment, la porten un 10% dels socis. A més a més, la construcció recent d’instal·lacions d’última generació n’ha afavorit moltíssim la producció i qualitat.

A la Cooperativa d’Aspa s’elabora un oli d’oliva verge extra de màxima qualitat, ja que es té molta cura de tot el procés d’elaboració: des de la recepció de l’oliva fins l’envasament i venda del producte final. La major part del volum d’olives es recol·lecta als camps del Terme Municipal d’Aspa i als seus voltants i l’oli que se n’extreu té unes característiques organolèptiques que li han fet valer el seu reconeixement internacional.

Reportatge realitzat per MAGAZINE PUBLICACIONS

dalt d’un turó sobre la Vall del riu Set, el poble d’Aspa és conegut per l’oli verge extra d’oliva arbequina, un producte excel·lent molt ben elaborat i d’una alta qualitat. La Cooperativa d’Aspa és la responsable de recollir les olives de tot el poble i voltants i es va inaugurar l’any 1917 gràcies a un grup de pagesos que van decidir crear-la. Avui dia aplega 122 socis i transforma tota la producció d’oliva del poble.

Aquesta cooperativa de modernes i n st a l · l a c i on s , estrenades l’any 2013, es troba a les afores de la localitat i ofereix visites que ensenyen el procés de producció de l’oli i permeten al visitant degustar-lo. L’antic molí tradicional, que data del 1917 i es troba al nucli urbà, també està obert al visitant perquè pugui conèixer com es produïa al poble aquest delicat producte abans de la cooperativa.

La cooperativa produeix diferents tipus d’oli. El primer que elaboren és el que es comença a collir el 25 d’octubre fins el 10 de novembre, aproximadament. Aquest oli, de color verd intens, és el que es comercialitza principalment a Itàlia i el seu gust té un punt picant i la seva olor és d’herba recent tallada. Quan es tasta també es nota el gust de fruita verda (poma i plàtan). Aquest tipus d’oli té una gran quantitat de clorofil·la i polifenols.

ASPA, POBLE Amb les olives recol·lectades entre el 10 i el 30 de novemD’OLIVERES bre es produeix un oli afruiARBEQUINES, tat que conserva un punt COMPTA AMB amarg i picant i que es coUN OLI D’UNA mercialitza a nivell nacional.

L’últim, el menys afruitat de QUALITAT tots, es fa a partir de les olives EXCEL·LENT més madures, les que es cullen a partir de l’1 de desembre. Aquest oli, de color groc, es comercialitza sobretot al mercat espanyol, francès, alemà i anglès, països que prefereixen el gust de l’oli poc amarg i poc picant

Cooperativa d'Aspa Ctra. del Cogul, S/N 25151 ASPA (Lleida) Tel. 973 122 083 | 608 192 091

info@oliaspa.com www.oliaspa.com

39

Ponent en estat pur lguaire, al peu d’un escarpament anomenat Serra del Convent, a 304 metres d’alçada, es caracteritza per ser un poble agrícola que compta amb terrenys de regadiu i de secà a parts iguals. Si vols contemplar unes vistes gairebé d'ocell, les pots observar des del punt més alt del poble, el mirador del Segrià, el Sagrat Cor, un dels símbols més importants de la localitat i on es pot observar la plana de Lleida en tota la seva esplendor.

La història d'aquest municipi ve des de la conquesta cristina del 1145-1147 que es va dur a terme per Ermengol VI d'Urgell. Des d'aleshores es va anar canviant de propietaris del municipi, segons les disputes que anaren surgint, però amb els anys prosperaren i buscaren la millor manera per repartir el territori i els béns, fins a dia d'avui que podem gaudir d'elements patrimonials ben singulars i bonics.

Alguaire compta, a banda del mirador del Sagrat Cor, amb altres monuments emblemàtics que el situen entre un dels municipis més coneguts del Segrià, com l'aeroport d'Alguaire, que és d’estil avantguardista amb instal·lacions modernes, i un gran Patrimoni Natural, Artístic i Històric; l’Ermita del Merli, les restes del Castell d’Al-

40

guaire, l’església parroquial, l’antiga fàbrica de filatures, la zona del riu o les necròpolis de Roques de So Roig, entre altres, que li han donat història a Alguaire i el seu propi caràcter.

Entre tots ells podem dir que el Santuari de Merli, d’estil romànic de transició, és el signe d’identitat del poble per antonomàsia per la seva història i lligam amb els alguairencs des de temps ençà. Inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, es va reedificar entre els anys 1265 i 1278 sobre les runes d’una antiga església romànica gràcies a l’acció de les monges que residien al convent Santjoanista. L’Ermita destaca, a més, per la talla de la Mare de Déu original del segle XII, verge trobada i un dels elements artístics més rellevants que podem trobar a l’interior de l’església juntament amb les pintures murals del segle XVIII.

Alguaire no és un municipi com qualsevol altre. A mig camí entre el secà i el regadiu ens mostra el bo i millor de la comarca del Segrià i un patrimoni natural, artístic i històric singular

D’altra banda, les ruïnes del Castell d’Alguaire, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional i anteriorment castell d’origen àrab i Monestir Santjoanista, mostren la importància de la vila durant l’Edat Mitjana, que fou vora l’any 1250 el convent més important de Cataluya i fortalesa durant la Guerra dels Segadors.

La natura ha deixat, també, una empremta marcada al municipi. Alguaire juntament amb Almenar comparteixen l'Espai Natural Protegit dels Plans de

la Unilla, una zona de caràcter estepari amb una cubeta endorreica de gran interès per la seva flora i fauna.

Aquesta zona conté conreus cerealístics de secà que ocupen gairebé tot el territori i és un dels millors indrets per a l'observació d'aus estepàries del país, sobretot en períodes d'inundacions. També s'hi presenten petites extensions de tamarigar i una espècie de flora molt rara a Catalunya com és la Chara connivens. Aquesta zona concentra al seu interior i als voltants gran part de la població hivernant de xurra. En aquest espai es poden arribar a trobar un gran nombre d'espècies diferents d'aus, essent un espai ornitològic digne de ser estudiat i visitat.

En definitiva, aquesta llacuna d’inundació temporal conté espècies vegetals i animals úniques i de doble valor ecològic: els anys plujosos acull organismes vegetals i animals molt diferents dels anys secs. Aquest fet fa que també sigui una àrea molt preuada des del punt de vista ecològic i ornitològic.

A més, també tenen el Riu d’Alguaire, el qual és conegut per oferir un espai d’oci i d’interès natural. En aquest riu hi transcorre el Noguera –Ribagorçana que acostuma a baixar aigua amb força, deixant una imatge d'aquelles dignes de ser fotografiades.

Alguaire organitza diferents festes durant l'any com, la Festa de la Mare de Déu del Merli, la Festa Major i la Fira de la Figa.

Cal saber que, Alguaire és el poble de la figa per excel·lència i té, fins i tot, una varietat pròpia: la Figa d'Alguaire, que és una subvarietat de la figa Coll de Dama Negra, que es diferencia de la resta pel seu sabor i dolçor i és apreciada per la seva grandària i el color vermell intens de l’interior. Tal com diu l’expressió: “són figues d’un altre paner”, així que no t’ho pensis més i prova-les a la fira que organitzen al setembre

Alguaire compta amb l'Espai Natural Protegit dels Plans de la Unilla que ofereix una gran varietat d'aus segons l'època de l'any

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT D'ALGUAIRE Telèfon 973 756 006 www.alguaire.cat

er les coses amb estima, cuidar l’entorn i fer créixer el poble són exemples que defineixen Corbins: Un municipi molt participatiu que organitza diversos actes al llarg de l’any, i que compta amb diferents associacions que els ajuden a estar actius i a que no es perdin les tradicions.

Els corbinencs i corbinenques podríem definir-los com a persones entregades al poble i que cuiden els detalls perquè quan els visitis gaudeixis d’un poble encantador.

Corbins intenta mantenir l’essència de poble amb el bon tarannà de la seva gent

Ens acompanyes a conèixer-los?

Corbins està ben comunicat amb les poblacions més pròximes, facilitant el trajecte a Balaguer o Lleida i forma part de la comarca del Segrià, que li origina una climatologia d’hiverns freds i emboirats i d’estius secs i càlids. Corbins és un poble agrícola amb grans camps de conreu, principalment de fruita dolça. Per aquest motiu, en els últims anys, ha augmentat el nombre de joves agricultors. També compta amb un petit teixit industrial dedicat gairebé en la seva totalitat al món agrícola.

Seguim recorrent alguns dels seus llocs més representatius. Tot passejant arribem al Parc del Riu que és un dels punts de visita obligada i que gaudeix d’un paisatge espectacular, que convida a practicar esport, passejar o simplement, passar-hi una estona i contemplar la seva bellesa. L’estany és d’allò més encisador, ja que compta amb una gran quantitat de flora i fau-

42

na que s’aixoplugua entre els canyars i boscos de ribera que es converteixen en el seu hàbitat. El Parc disposa d’una reconeguda zona d’esports on s’hi fan diferents competicions durant tot l’any, com per exemple l’Open BTT. Una altra de les competicions importants que s'hi celebren, també en part, al Parc del Riu és la cursa de la Cirera.

Des del Parc del Riu també es poden realitzar diverses rutes caminant o amb bicicleta per tota la serra Noguera i l’aiguabarreig del riu Noguera Ribagorçana amb el riu Segre.

L’actual església de Sant Jaume de Corbins data de 1736, ja que durant la Guerra dels Segadors va ser enderrocada junt amb part de la Comanda Templera. Al costat de l’església hi ha una de les places més boniques de Corbins, anomenada el Fossar Vell, la qual té un mirador que permet observar una gran panoràmica del Parc del Riu. La plaça

era un antic cementiri, però que amb els anys es va urbanitzar i es va convertir en una plaça de forma circular. En aquesta plaça hi pots passar una estona assegut als bancs mentre gaudeixes de les vistes i de la fresca del riu. L’actual plaça de la Sardana es troba ubicada on anteriorment hi havia un barranc que desaparegué en créixer el poble i s’ha convertit en un punt de referència per situar-se dins al municipi. En un extrem de la plaça hi ha el monument a la sardana, de l’escultor Antoni Guerra de l’any 1972. Per aquest motiu, la plaça és més que un espai, ja que és la representació d’una època i uns fets que van portar molts canvis a la societat. Cada setmana s’hi organitza el mercat i s’hi pot gaudir d’una esplèndida zona de seients i arbres que fan ombra els dies de calor. Un altre lloc d’interès és l’Antiga Comanda Hospitalera de Corbins, que actualment és de propietat privada.

El Parc del Riu acull cada any vàries competicions esportives

L’edifici també és conegut com el Castell de Corbins, i és una de les fortificacions més espectaculars del municipi.

Corbins compta amb restes arqueològiques del seu passat romà amb tres indrets emblemàtics com són: La Vil·la Romana del Tossal del Moro, el Monument Funerari, un dels més importants de Catalunya i la premsa d’oli, datades del segle II d.c.

No podem deixar d’esmentar la Sala Coliseum, ja que ha sigut per tots els vilatans i vilatanes, casa seva. En aquest espai, des de sempre, s’hi han organitzat la majoria d’activitats, és a dir, tothom en algun moment o altre hi ha compartit una bona estona, i actualment, continua ben activa, on tots hi són benvinguts, tant els de casa com els de fora.

Us convidem a descobrir per vosaltres mateixos totes les edificacions de gran

interès turístic i que han marcat la història de Corbins. Deixeu-vos sorprendre per la seva bellesa, calidesa i el bon tarannà dels seus vilatans i vilatanes.

Corbins és un poble molt actiu i una mostra n’és la gran quantitat de festes que organitzen durant l’any, gràcies a totes les associacions que hi ha al poble.

Les festes més importants del calendari són: Santa Quitèria, patrona de la població, que és la festa major del municipi i se celebra el dia 22 de maig amb la tradicional processó dels pans beneïts, que es realitza des de temps immemorials; Sant Jaume, patró de la població, que és la festa dedicada a la gent gran i Sant Bartomeu i la Festa de la poma, en la que se celebra el final de la collita de la fruita. Altres festes que també s’organitzen són: Santa Àgueda o festa de les Dones, Carnestoltes i la revet-

lla de Sant Joan. A més, cada associació realitza puntualment altres festes i al desembre totes organitzen diferents actes per recaptar fons per a la Marató.

Les tradicions, a Corbins, es mantenen ben vives i els dona, a les veïnes i veïns de Corbins, un caràcter especial i propi Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE CORBINS Telèfon 973 190 117 www.corbins.cat

Una vila encisadora al nord del Segrià

A

15 km de Lleida i tocant a la comarca de la Noguera, de la qual en formà part fins l’any 1989, la Portella neix a 259 m d’altitud, en un entorn de calma a la ribera del riu Noguera Ribagorçana. El casc urbà del poble s’estén sobre una plana inclinada vers el riu i s’erigeix sobre una terra de barrancs i paisatges abruptes.

L’origen d’aquest població sembla ser conseqüència de la batalla d’Albesa del 1003, gràcies a la qual esdevingué un lloc estratègic contra els musulmans. El 1173, Ermengol VII, donà a la comarca d’Alguaire la meitat del terme i l’altra a Pere de Bellvís, que més tard vengué als residents del municipi. La plena jurisdicció de la Portella no fou adquirida per la priora Blanca de Villalonga fins el 1424. A partir d’aleshores, Alguaire posseí tot el terme, fet que ajudà a que s’acabessin les disputes amb el senyor d’Albesa.

La població, que fou vila closa, situa el casc antic entorn l’església de Sant Pere, reformada durant el segle XVI i amb una façana on es pot contemplar un magnífic ull de bou gòtic i un portal plateresc. Fins a la primeria de segle, la major part dels edificis del poble eren fets de toves o de tàpia.

Posteriorment, molts es construïren de nou amb rajola o totxo.

44

La Portella s’erigeix en un entorn de calma a la vora del riu Noguera Ribagorçana. El casc urbà del poble s’estén sobre una plana inclinada on hi abunden els barrancs i els paisatges abruptes

La població, que

D’importància a la vila també és el Casal dels Teixidor, conegut també com Casa Gran, construït el segle passat, d’estil neoclàssic i situat al centre del poble, i la Necròpolis d’Escalç, situada a la partida d’Escalç, a 3 km del poble. La necròpolis presenta un total de 56 tombes excavades a la roca. De forma rectangular, trapezoïdal i amb els extremes arrodonits, totes elles es troben orientades a l’est o l’oest.

Del conjunt de tombes, un 30% són infantils, segons s’ha pogut documentar. Proper a aquesta necròpolis, al mateix terme, la necròpolis de Corregó presenta unes característiques molt similars.

L’economia de la Portella és bàsicament agrària i la terra conreada representa més de la meitat de l’extensió total del terme. La gran majoria dels conreus són de regadiu (s’aprofita el canal de Pinyana) i a l’horta hi ha sobretot pereres, pomeres i presseguers, com en la majoria de terrenys del nord del Segrià.

La festa major se celebra per Sant Pere Màrtir (29 d’abril), el patró del poble, i el primer divendres de març és la festa del Sant Crist, on es fa un tradicional àpat popular (la típica cassola del poble)

fou vila closa, ofereix al visitant diferents punts d’interès: l’església

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

de Sant Pere, el Casal dels Teixidor, conegut també com Casa Gran i la Necròpolis d’Escalç, a 3 km del poble

AJUNTAMENT DE LA PORTELLA Telèfon 973 186 184

www.portella.ddl.net

ituada al vessant nord-est de la comarca del Segrià, Torre-Serona és un poble petit a peu de l’autovia de Barcelona i a només 6 km de Lleida. Per la seva situació, molt a prop de la capital però també de pobles com Torrefarrera i Corbins, la vila ha anat creixent poc a poc i ha anat incorporant serveis per atendre a la població.

Torre-Serona és un lloc ideal per relaxar-se. La vida al poble és tranquil·la i còmoda. L’economia, forçosament agrícola i de regadiu, ha condicionat des de fa temps el tarannà de la seva gent. Pel que fa a la indústria, el poble ja fa uns anys que compta amb un polígon d’aproxidament 25 ha i com disposa de força sòl industrial, és probable que en un futur el nombre d’indústries augmenti. Des de fa tres anys, tant el poble com el polígon compten amb el servei de fibra òptica d’alta velocitat.

Aquest territori de pagesos fou anomenat en un primer moment "la Torre Pallaresa", atorgada al compte Arnau Mir de Pallars quan va conquerir el Segrià. Un tret particular de la història de Torre-Serona és que fou un dels pocs llocs de la comarca que no passà a formar part de cap senyoria eclesiàstica

46

fins a temps molt tardans. A mitjans del segle XIV, el poble era de la família Olzinelles de Lleida, llinatge que procedia del Vallès Oriental i que tingué un paper destacat en la vida política i ciutadana de Lleida. Amb la mort de Cecília d’Olzinelles el 1716, el poble passà al capítol de la seu lleidatana fins a l’abolició de les senyories l’any 1835.

Diversos llocs d’interès fan del poble una destinació turística per aquells que vulguin conèixer l’autèntic poble pagès del Segrià. El més reconegut de tots és el Calvari, una muntanya de 202 metres d’altitud amb uns forats excavats a la roca que encara no se sap ben bé del cert perquè servien. Hi ha gent que creu que podrien ser trulls per l’oli o el vi, d’altres, en canvi, pensen que podrien ser sarcòfags en funció de fossa comuna. Durant els anys de la Guerra Civil, els habitants de Torre-Serona i refugiats s’amagaven en aquesta roca en cas de bombardejos.

Torre-Serona és un lloc ideal per relaxar-se i passar una bona estona entre camps de fruiters

Actualment, al voltant de la muntanya s’hi ha construït un parc i una zona d’equipacions esportives per a la gent gran.

Al poble també destaca l’església parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció. Situada entre mitgeres amb una arcada de mig punt adornada amb un bordó, a la part dreta hi ha un petit escut amb una flor de lis que demostra que quan es va construir el portal de l’església pertanyia al Capítol de la Santa Església Ilerdense. La torre del campanar, de base quadrada és la part més moderna de tota l’església, ja que l’antiga va ser cremada l’any 1936.

L’Assumpció, patrona de la parròquia, està col·locada al nínxol de l’antic altar major.

Entre els diversos equipaments i infraestructures amb què compta el poble, el camp de golf pitch & putt és el que atrau més visitants de tot arreu. De 18 forats repartits en 10 ha, aquest camp de golf va ser inaugurat l’any 2001. Al llarg del seu recorregut s’hi troben tres llacs i diferents desnivells que posen a prova l’habilitat i la tècnica dels ju-

Situada al nord de la comarca del Segrià, Torre-Serona compta amb tres atractius turístics que el diferencien dels pobles veïns: el Calvari, l’església parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció i el camp de golf pitch & putt gadors. A més a més, el camp disposa de vestuaris, búnquer de pràctiques, botiga i bar-restaurant perquè qui ho vulgui pugui estar-s’hi tot el dia.

Així doncs, Torre-Serona és molt més que camps de fruita dolça. Situat en un punt clau de la comarca del Segrià, conèixe’l dona l’oportunitat al visitant de desconnectar i gaudir de l’ambient proper del poble Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT DE TORRE-SERONA Telèfon 973 750 347

www.torreserona.cat

47

l’ URGELL

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE L’ALBA foto de Oriol Saula (Museu Tàrrega Urgell)

àrrega és la capital de la comarca de l’Urgell i també un dels punts comunicatius més importants del país. És una ciutat rodejada d’espais d’interès natural i amb una àmplia varietat de patrimoni històric, cultural i arquitectònic. Els seus orígens daten del segle XI, quan tenim notícia de la donació del castell, com esponsalici, a la comtessa Almodis, per part de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona. Ubicada a la vora del riu Ondara, on els altiplans de la Segarra donen pas a les terres planes de l’Urgell i on s’alça la serra de Sant Eloi, integrada dins de la població al llarg del segle XX. Edificis tan singulars com el Palau dels Ardèvol, important exponent del romànic civil català també conegut com el Palau dels Marquesos de la Floresta, l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba i diferents testimonis d’edificacions modernistes, són mostra del llegat cultural d’una ciutat única a Catalunya.

A la localitat diversos llocs d’interès desperten la curiositat de visitants i autòctons. L’edifici de l’Ajuntament, la rèplica de la creu de terme del Pati (l’original es conserva al Museu Tàrrega Urgell), els carrers de l’antic call jueu, el pou del gel, l’adoberia del Molí del Codina o el

Museu Trepat, entre d’altres, són un bon exemple dels béns culturals de la ciutat.

Una bona manera de començar-la a visitar és des del centre històric, en concret des del Museu Tàrrega Urgell. Ubicat al casal urbà de cal Perelló, el Museu convida a fer una immersió en la història de la ciutat i la comarca des d’època ibera passant per la medieval fins el segle XIX. El Museu també compta amb una important col·lecció de fòssils de l’Oligocè conservada al fons, la qual és accessible a la seva pàgina web http://museutarrega. cat/altres-col-leccions/els-fossils-del-talladell.

L’exposició permanent es divideix en quatre àmbits temporals: Els ibers a l’Urgell, les Sales Nobles de cal Perelló, Forjant un sistema artístic. Tàrrega 1865-1965 i Tragèdia al call.

Tàrrega 1348.

Tràgedia al call és la mostra permanent on podem conèxier com era la ciutat del segle XIV i com van viure i morir la comunitat jueva que hi van residir des de finals del segle XIII fins el 1492. L’any 1348 marca un punt d’inflexió en la vida de la comunitat jueva, ja que al juliol d’aquest fatídic any és assaltada i segons la documentació van ser assassinats vora 300 jueus.

La intervenció arqueològica feta al cementiri medieval jueu de Tàrrega confirma la virulència de l’assalt, com també l’excavació feta al carrer de la Font 7-9, un espai urbà dins el call. Els materials originaris d’aquestes excavacions juntament amb peces provinents del fons del Museu són les que conformen la sala permanent, situant al visitant en el context urbà i ideològic de la Tàrrega dels segles XIII i XIV. El call jueu, emplaçat al centre de la vila, és un dels punts d’interès de la ciutat. L’itinerari pel call proposa un passeig pels carrers de l’Estudi, centre neuràlgic del call medieval de la vila, el carrer de les Piques i la plaça de la Palla.

Diversos elements arquitectònics d’aquella època es conserven en aquest espai urbà, com les voltes gòtiques del carrer de la Vilanova o l’estructura medieval de les casa número 8 del carrer de l’Estudi.

MUSEU TREPAT foto de Roser Miarnau

48

Situada al bell mig de l’antiga vila medieval i moderna, a la Plaça Major, trobem una de les edificacions més emblemàtiques de la ciutat, l’església de Santa Maria de l’Alba, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. L'arquitectura és d'estil barroc classicista i construïda al mateix lloc on s’ubicava el temple romànic i gòtic de Santa Maria. Aquesta església, de l’últim terç de segle XVII, està decorada amb frescos de Jaume i Josep Minguell, pintors targarins. A la mateixa plaça hi trobem l’Ajuntament, d’estil barroc, i altres edificis d’interès.

Altres elements a destacar són els porxos medievals, el Palau dels Ardèvol i el casal gòtic de cal Sobies al carrer del Carme, el castell, l’hospital i l’església de Sant Antoni, el convent del Carme, la muralla del segle XIX de la vora del Reguer bastida amb les restes arquitectòniques del monestir dels framenors (derruït per la rubinada de santa Tecla de 1874), la torre del portal d’Urgell i els diferents trams de muralles de Pere III (datats en la segona meitat de segle XIV) que es conserven en diferents punts de la ciutat. El museu ofereix la possibilitat de fer visites guiades al pou del gel i a les restes arqueològiques de l’adoberia del Molí del Codina, a més de les rutes estipulades pel call, la Tàrrega medieval i la Tàrrega modernista. Tot i que en aquests moments no és visitable, destaca la importància històrica del fossar dels jueus, situat vora la zona esportiva de la ciutat.

El pou del gel és una construcció soterrada que servia per emmagatzemar gel. Eren de planta circular, amb les parets fetes de pedra i la coberta formada per una volta o pseudovolta de mitja esfera. Eren estructures que servien per emmagatzemar el gel recollit durant l’hivern per tal de conservar aliments com podia ser el peix, per usos terapèutics i per refredar begudes. Aquest tipus de construccions van estar en ple funcionament entre els segles XVI i XVIII i eren comuns a moltes localitats. Al segle XIX queden en desús, arran del sorgiment de les fàbriques de gel.

CASTELL DE TÀRREGA foto de Oriol Saula (Museu Tàrrega Urgell)

Proper al riu Ondara trobem el jaciment del Molí del Codina. Aquesta adoberia esdevé una de les més ben conservades de Catalunya, amb una datació de segle XV fins mitjan de segle XVII. En aquest espai es conserven diferents restes que feien possible tot el procés d’adob de les pells. L’adoberia reaprofita un edifici singular de principis del segle XIV. Pel que fa al castell, origen de la vila medieval, la seva primera construcció remunta a una data anterior al 1056. Actualment, només són visibles algunes parts de l’edifici, sent la més monumental la paret sud-est, un mur atalussat fet amb grans blocs que servia de defensa als atacs d’artilleria i amb una cronologia de segona meitat del segle XV. A més a més, gràcies a les excavacions arqueològiques que s’hi han dut a terme, també s’han documentat estructures pertanyents als primers moments del castell (segles XI i XII), així com una gran cisterna també d’època medieval. Abandonat durant els segles XVI, XVII i XVIII, el castell va recuperar momentàniament la seva funció defensiva durant les guerres carlines del segle. XIX. Actualment l’Ajuntament està treballant en la recuperació del monument i el seu entorn.

Un altre dels atractius de Tàrrega és la ruta modernista, que permet contemplar façanes i monuments d’aquest estil i la ruta industrial, en la qual es pot esguardar l’arquitectura industrial modernista. La capital urgellenca fou un dels motors comercials de la província de Lleida del primer terç del segle passat. Cal tenir present que la ciutat va viure una sèrie d’avenços que van facilitar que es posicionés com una de les poblacions industrials capdavanteres del país: la construcció de la línia del ferrocarril del Nord, del canal d’Urgell, la concessió del títol de ciutat l’any 1884, la connexió de la línia telefònica i l’arribada de l’aigua potable.

El segle XX comportà la creació continuada d’institucions socials i empreses industrials a la novella ciutat. Les principals són la Farinera Balcells i Cal Trepat, una fàbrica de maquinària agrícola. Aquesta última va ser una de les principals protagonistes de la mecanització del camp català i espanyol. Actualment, la fàbrica s’ha convertit en una peça clau del patrimoni industrial targarí: el Museu de la mecanització agrària – Cal Trepat.

La fàbrica va crear les primeres màquines de segar fabricades íntegrament a l’Estat Espanyol i és un dels exemples d’indústria de

producció de maquinària agrícola que més bé es conserva d’Europa. El museu trasllada al visitant a la realitat industrial a mitjan del segle passat en un recorregut que passa per les cinc primeres naus de la fàbrica, on hi ha l’antiga foneria amb totes les seves eines, motlles, forns i sorres intactes.

L’espai acull el Festival d’Art Contemporani Embarrat, el Mc. Trepat, d’influència americana, i alguns espectacles de Fira Tàrrega, fes-

tival que ha convertit la ciutat en un referent mundial de les arts escèniques i de carrer.

Per últim, cal no oblidar el Parc de Sant Eloi, on es divisa una magnífica vista de la ciutat. El parc, situat a la serra de Sant Eloi, compta amb un museu a l’aire lliure dedicat als elements industrials i agrícoles, diferents jardins i espais amb passeigs, places i fonts on s’hi pot apreciar una setantena de varietats d’arbres i arbusts, i l’ermita dedicada a Sant Eloi

VOLTES GÒTIQUES DEL CALL JUEU foto de Oriol Saula (Museu Tàrrega Urgell)

L’antic call jueu, el pou de gel, l’adoberia del Molí del Codina, l’església de Santa Maria de l’Alba o els porxos medievals del carrer del Carme són un exemple de la importància de la ciutat des de l’època medieval MOLÍ DEL CODINA foto de Oriol Saula (Museu Tàrrega Urgell)

MUSEU TÀRREGA URGELL foto de Núria Boleda

Tàrrega és una ciutat rodejada d’espais d’interès natural i amb una àmplia varietat de patrimoni històric, cultural i arquitectònic POU DE GEL foto de Josep Giribet

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE TÀRREGA Telèfon 973 311 608

www.tarrega.cat

CASAL GÒTIC DEL S.XIV foto de Oriol Saula (Museu Tàrrega Urgell)

RACONS DE CATALUNYA ERMITA AL PARC DE SANT ELOI DE TÀRREGA( l’Urgell)

l’ ALT

URGELL

a fa 7 anys que la Xarcuteria Pagès està regentada per l’Agustí, des de que els antics propietaris pels qui treballava es van voler jubilar i ell, amant de la feina que realitzava, es va quedar la botiga.

L’Agustí és un jove xarcuter i emprenedor de 32 anys que des de ben petit ha treballat amb el bestiar. Des de que va començar a treballar de carnisser, i gràcies a l’experiència que ja tenia degut a les tradicionals matances en les què havia participat des de petit, el seu producte estrella són els embotits.

Regentada per l’Agustí, la xarcuteria ofereix l’autèntic embotit de l’Alt Baridà, carn ECO i de proximitat i menjar preparat

fia que el seu germà Adrià té al restaurant El Rastell. A la xarcuteria, a part dels embotits, també podeu trobar carn ECO i de proximitat i menjar preparat.

A més a més, cada dia es prepara un menú econòmic per a tots aquells treballadors que tenen poc temps per dinar. Les elaboracions que tenen més èxit són plats totalment tradicionals de la cuina catalana com els canelons, l’escudella, el tall rodó i el pollastre rostit, entre molts altres.

Com l’Agustí és una font inacabable d’energia, ja està preparant el seu nou projecte: l’habilitació d’una explotació agrària en extensiu on poder criar el seu propi bestiar per a després abastir la botiga. L’ objectiu final dels germans Porta Alsina és la de crear un cercle tancat: criar el seu bestiar, preparar els embotits i la producció càrnica per a la venda a la Xarcuteria Pagès i finalment elaborar-los al restaurant El Rastell.

Així que ja ho sabeu, si aneu a La Seu d’Urgell proveu els productes al Rastell i compreu-los a Xarcuteria Pagès

La Xarcuteria Pagès té un bon renom a la Seu i a les rodalies i en tan sols tres anys ha aconseguit que hi baixessin a comprar els andorrans. L’Agustí ha revifat el gust dels embotits de l’Alt Baridà, la seva petita pàtria, i està molt content perquè li venen a comprar la gent gran que vol assaborir el gust de l’autèntic embotit, però també gent molt jove que vol Xarcuteria Pagès donar als seus fills productes bons C/ Llorenç Tomàs i Costa, 74 i de qualitat. La gent ha après a 25700 LA SEU D’URGELL (Lleida) confiar en la carn i els embotits que ofereix. L’Agustí compra diTel. 973 360 850 rectament als productors de la www.xarcuteriapages.cat comarca seguint la mateixa filoso-

52

L’habilitació d’una explotació agrària on poder criar el seu propi bèstiar és l’últim projecte de l’Agustí

l juliol de l’any 2018 va obrir les portes el restaurant El Rastell amb la voluntat, no només de crear un negoci, sinó també de potenciar els productes de l’Alt Urgell i una cuina que fusiona tradició i modernitat.

Al capdavant del restaurant estan els germans Porta Alsina, l’Adrià com a copropietari i cuiner i l’Agustí com a copropietari. L’Adrià és un jove de 23 anys que va marxar a Barcelona a formar-se als 17 anys. Va estudiar a l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona, on es va graduar en pastisseria, confiteria i forneria, i va obtenir el títol de cuiner tècnic superior en direcció de cuina. Té un gran domini de la cuina tradicional i de fusió.

La seva experiència prové de diferents cuines de prestigi de Barcelona i del bagatge obtingut durant la seva joventut al restaurant l’Oreneta d’Arsèguel, regentat durant molts anys per la seva família. Després de 5 anys a la capital i amb l’oferta del seu germà d’obrir un restaurant conjuntament, s’hi va llençar de cap.

L’ objectiu principal del Restaurant El Rastell és mantenir el producte fresc, no manipular-lo en excés i aconseguir que conservi les

seves característiques organolèptiques al màxim. Això potencia el seu gust i fa que els plats que ofereixen als clients siguin més bons i més saborosos. L’altre punt clau de la seva filosofia és donar a conèixer i revalorar el producte del Pirineu i de l’Alt Urgell i el producte d’elaboració pròpia, ja que també són propietaris de la Xarcuteria Pagès on elaboren tots els seus embotits.

La seva filosofia, que es basa en treballar amb producte de proximitat, de qualitat i de temporada, va fer que en tan sols 5 mesos fossin acceptats al col·lectiu Slow Food de Catalunya. Slow Food és una associació eco-gastronòmica sense ànim de lucre basada en els aliments bons, nets i justos; per això els restaurants que s’hi adhereixen es comprometen a treballar amb la pagesia propera i a oferir la màxima qualitat als seus clients.

El Rastell ofereix un menú migdia entre setmana i a les nits i el cap de setmana ofereix servei de carta. També tenen un calendari d’activitats on or-

El restaurant forma part del col· lectiu Slow Food de Catalunya perquè treballa amb productes de proximitat, de qualitat i de temporada

ganitzen sopars temàtics i sopars de tast de productes. D’aquesta manera ofereixen un extra als seus clients i comparteixen coneixement i gaudi amb ells. Per últim, també ofereixen un servei de menú personalitzat per a grups, que cada cop està més sol·licitat, on l’Adrià crea un menú específic adaptant-se al que busca el grup sense allunyar-se de la seva filosofia, lligada al producte de temporada, de proximitat i de qualitat.

El Rastell és un restaurant petit molt acollidor, d’un màxim de 25 @rastell.restaurant comensals, que compta amb una àmplia terrassa que es pot gaudir quan fa bon temps, ja que està siEl Rastell Restaurant tuada a la Plaça Jacint Verdaguer & Degustació de La Seu d’Urgell. Per poder Pl. Jacint Verdaguer, 2 local 2 ampliar l’espai, pensant sobretot en grups, han habilitat una nova 25700 LA SEU D’URGELL (Lleida) sala al local de la vora on s’ofereix Tel. 873 451 303 un espai privat per a què la gent Mob. 621 216 347 gaudeixi al màxim de l’experiència del Rastell amb tranquil·litat www.elrastell.restaurant

el PALLARS

SOBIRÀ

foto © Obaga Activitats

Ens endinsem en un dels indrets naturals més excepcional de Catalunya, on poder conèixer la muntanya més característica dels Pirineus catalans.

Un lloc on passejar, observar i sentir tot allò que aporten els espais naturals i que evoquen tranquil·litat, com les Valls d’Àneu.

54

foto © Skipallars

foto © Skipallars

El cel Starlight d’Espot, un dels nocturns de muntanya més espectaculars dels Pirineus en matèria o© fot

d’astronomia ba ga Ac tiv

O

foto © Zona Peulla i Bonaigua de Baqueira Beret

L

es Valls d’Àneu obren camins a tots aquells que vulguin realitzar activitats de muntanya de qualitat, on boscos, fauna, flora i rierols et faran companyia durant tot el recorregut. Les Valls d’Àneu compten amb la millor ubicació geogràfica de Catalunya on el seu territori trepitja l’estació d’esquí d’Espot. Aquest espai compta amb un magnífic cel, on les seves fabuloses condicions li permeten la pràctica de l’astronomia, essent un dels millors llocs per contemplar les seves excel·lències.

Així doncs, aprofita aquests mesos d’hivern per gaudir del fantàstic cel Starlight a Espot, un dels cels nocturns de muntanya més espectaculars dels Pirineus en matèria d’astronomia.

Les Valls d’Àneu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici llueixen orgullosos, des de l’octubre del 2018, la certificació com a Destinació Turística i Reserva Starlight (UNESCO), que té l’objectiu de preservar la qualitat del cel fosc del Parc Nacional, així com fomentar-ne els diferents valors associats, siguin culturals, científics, paisatgístics o naturals, i les activitats turístiques basades en aquest recurs natural. Així doncs, les Valls d’Àneu poden garantir la qualitat de la natura i del cel, on els racons més indescriptibles poden ser observats des de diferents punts estratègics del seu territori. Hi ha la possibilitat de realitzar una activitat apta per a tothom, essent tota una experiència única. Una excursió on una màquina trepitjaneu et portarà a veure el millor paisatge d’Espot. Allí podràs observar, a partir d’un telescopi catadiòptric de la mà dels amics d’Obaga, tot el cel. La jornada acabarà amb un sopar de menú de muntanya km.0. Una activitat enriquidora on poder compartir astronomia i oci.

Els petits detalls marquen la diferència i les Valls d’Àneu ho saben molt bé, ja que una altra part del seu territori obre les portes a les pistes d’esquí de Baqueira Beret, considerades les millors pistes espanyoles. Aquest guardó se li atorga pels excepcionals serveis que ofereixen els remuntadors, el desnivell i la longitud de les seves pistes. L’estació destaca pel bon condicionament de les seves pistes, donant l’oportunitat a tot tipus d’esquiadors a millorar el seu nivell.

itats

A banda de les pistes d’esquí de Baqueira, la nova zona esquiable de la Peülla on s’hi troba la Pleta del Duc (blava), La Peülla (vermella) i el Cap de Port (verda), és un eix estratègic que uneix totes les pistes i que a 2.300m dona a la vall encara més motius per ser visitada.

Les Valls d’Àneu té les miris pel costat que té les miris t’adonaràs què el que t’envolta és de despertar sentits. Qui visita o viu per aquesta zona ho fa de manera intensa i sempre mirant a la llunyania, per poder contemplar conscientment el que la natura i la meteorologia els hi regala cada dia.

Aquest hivern et mereixes uns dies de desconnexió per les Valls d’Àneu, un indret que et delecta instants magnífics per guardar de record

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

Telèfon 973 626 568 info@vallsdaneu.org www.vallsdaneu.org

HOTEL HOSTAL VALL D’ÀNEU compta amb una ubicació fantàstica per passar uns dies de desconnexió en un ambient reconfortant i tranquil enmig de la natura. Es troba en un d’aquells llocs de somni, entre prats i muntanyes verdes, rierols amb l’aigua fresquíssima i una aire que congela però que desperta a qualsevol. Carrers singulars amb les seves cases de pedra i pissarra tan peculiars dels pirineus. Una zona que té com a particular la seva natura, fauna i flora.

Tots aquests elements fan que estar allí sigui extraordinàriament fantàstic.

Per aquest motiu el primer propietari de l’Hotel Hostal Vall d’Àneu tenia clar que Esterri d’Àneu era el millor lloc per implantar un edifici. Aquesta població està al centre de la Vall d’Àneu, un poblet situat al Pallars Sobirà.

Es tracta d’un establiment d’estil tradicional, muntanyenc amb unes habitacions càlides, bufones i amb il·luminació natural que enamora. Els apartaments compten amb el mobiliari necessari per complir amb les comoditats bàsiques per als clients, així com també l’hotel té diferents espais destinats per guardar esquís entre altres.

Un espai ideal per a famílies amb nens, grups d’amics o parelles, ja que compta amb zones de descans i jocs infantils comuns. Espais pensats, especialment, per al teu benestar i perquè visquis plenament la vida de muntanya.

A més, té un restaurant d’estil casolà, on s’hi prepara receptes tradicionals amb productes de mercat. La cuina de l’hostal és senzilla però molt marcada per la gastronomia pirinenca. Els menús són complets i pensats per a tots els paladars.

Hotel - Hostal Vall d’Àneu accepta la teva mascota, només cal que els avisis amb antelació perquè puguin preparar la seva arribada de la millor manera possi56

Reportatge realitzat per MAGAZINE PUBLICACIONS

La propietària actual amb molt d’esforç i sacrifici, i amb l’ajuda de la seva família, va tornar a obrir el local. La il·lusió per tirar endavant aquest projecte és tan gran que cada dia lluita per seguir millorant i innovant els serveis per tal de cobrir les necessitats dels clients. Les seves prioritats i preocupacions recauen en fer que els seus hostes estiguin tan còmodes com a casa seva.

ble. Gràcies a la seva privilegiada situació, Esterri d’Àneu és un punt de sortida de nombroses excursions per la natura del voltant i activitats de tot tipus, on l’esquí pren el protagonisme.

Us esperen perquè ompliu la vostra vida d’experiències i gaudiu de totes les oportunitats que presenta l’alta muntanya allotjats en un establiment que us rebrà de la millor manera possible

+ informació: 57

la NOGUERA

Al capdamunt d’un turonet, s’hi aixeca el

envoltat per les vinyes i la flora l Monestir és ben particular del Montsec peculiar de veure, només entrar, t’espera un gran jardí extens, amb arbres centenaris i plantes diverses que li donen un encant especial, el qual et dona la benvinguda. Des d’allí comoditats extraordinàries i s’hi gaudeixen de les millors vistes de la actuals. Allotjar-se al monestir plana de l’Urgell i l’Horta de Lleida. I és es converteix en una nova exque aquest entorn natural et dona un periència, essent molt especial respir diferent, on t’acompanya el silen- i diferent. ci de les muntanyes del Montsec.

Els encarregats de donar-li una En l’actualitat, els Germans Maristes han volgut recollir l’antiga tradició monàstica i acomodar-la a un monestir del segle XXI adaptant-se a les necessitats dels nous temps. En aquests moments el monestir té les portes obertes a tothom qui vulgui trobar un lloc on estar tranquil amb ell mateix.

segona oportunitat al monestir, saben molt bé que les persones es recorden dels llocs per allò que hi han menjat. Crear una jornada gastronòmica era fonamental, per aquest motiu van idear “El Claustre”. Aquest restaurant et dona l’oportunitat de menjar envoltat d’un entorn extraordinari on es fusiona la Sabíeu què podeu menjar natura amb el marc històric i monàsi allotjar-vos al Monestir? tic que llueix el lloc. Allí t’hi espera una Doncs sí, es tracta d’un hotel de 3 es- cuina tradicional i típica del Montsec trelles que compta amb 37 habitacions combinada amb la cuina d’avantdobles. Aquestes estan dissenyades per guarda de la mà del xef Bobby Cabral oferir una estada el més a qui l’acompanya acollidora possible, les El Monestir de Santa un gran equip de quals són totes exte- Maria de Bellpuig professionals. En riors amb unes vistes aquest espai semde les Avellanes està espectaculars que mipre s’hi cou algun ren cap a l’entorn natural situat enmig d’un esdeveniment, ja que organitzen fesque envolta el Monestir. conjunt de terrenys tes i menús segons Cada una de les habitacions presenta unes de muntanya i conreu l’època de l’any, per

58

Gaudeix del restaurant amb vistes al Claustre

exemple, ara hi ha un especial calçotades, a més, disposen de sales per llogar.

Les bones experiències també són per als petits de casa i s’ha creat una casa de colònies. Se l’ha anomenat “Els Quatre Vents” un espai, al bell mig de la natura, ideal per a convivències juvenils, activitats culturals, de temps lliure i de natura, per a colònies i campaments, on tothom hi és benvingut.

“El Claustre” compta amb el xef Bobby Cabral que et delecta amb cuina tradicional i d’avantguarda Els germans Maristes obren diàriament per oferir serveis d’acollida i benestar a tot aquell que estigui disposat a buscar la pau en la seva vida. Entre les activitats, hi ha la Casa d’Espiritualitat, aquesta està pensada per aquelles persones o grups de persones amb interès per fer una estada espiritual en un sentit ampli, tot participant de la vida de la comunitat. Els Germans Maristes esperen amb els braços oberts tot aquell que vulgui aconseguir la fraternitat universal.

El Monestir compta amb l’arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i l’arxiu Gavín, aquest considerat de gran rellevància, ja que és un dels més grans d’Europa on s’hi recull un extens fons documental i fotogràfic de Catalunya.

Reportatge realitzat per MAGAZINE PUBLICACIONS

Què s’hi pot fer al Monestir?

El Monestir treballa diàriament per poder oferir activitats diver- Un lloc on el temps ses a aquelles persones que els visiten i fer d’aquest indret un lloc s’atura i et permet comú i ideal per a molts, tot dins del programa Avellanes DO. experimentar i Primerament, quan vagis a veure el Monestir no deixis de passejar-te per tot aquest conjunt monumental, hi ha guies que te’l mostraran valorar el que de encantats. Les activitats organitzades per ells mateixos van dirigides veritat importa a la descoberta d’un mateix, de meditació, d’alliberament interior, del mindfulness, del silenci i la natura... tot pensat per evocar benestar. Però també, altres de més actives com concerts, sopars medievals, Jornades d’Història...

El Monestir compta en una ubicació idònia per poder fer sortides de BTT, senderisme, caiac, packs turístics... per conèixer d’una manera propera el que aquesta terra del Montsec ofereix a aquell que vulgui fer esport i sentir-se en pau amb un mateix. Us convidem a visitar la pàgina web del Monestir perquè us informeu de tot Ctra C-12, km. 181. 25612 el que tenen proposat per a tu i els Os de Balaguer (LLE) teus éssers més estimats.

En definitiva, el Monestir de les Avellanes és aquell espai on el silenci, parla. Un lloc on el temps s’atura i et permet experimentar i valorar el que de veritat importa

Tel. 973 43 80 06 avellanes@maristes.org

Situat a la comarca de la Noguera, abasta un territori de 26 km2 i té 450 habitants. És la porta del sud-est de la comarca de la Noguera, límit amb l’Urgell i el Pla d’Urgell, als peus de la Serra de Bellmunt-Almenara on comença la històrica Plana d’Urgell.

Al nord del terme, Rocafinestres a 30 minuts caminant, on hi ha una vista privilegiada del Montsec i Pre-Pirineu per una banda i la plana de Lleida per l’altra.

A l’extrem sud, la finca històrica del Castell del Remei, la llar Santa Anna i el nucli d’Almassor juntament amb grans masies com Torreneralt, la Toralla, cal Folch, entre altres.

Podem arribar-hi fent un bonic passeig d’una hora caminant des del poble per les banquetes històriques del Canal d’Urgell i les arbredes que recorren el camí de la Plana fins a arribar al Castell del Remei on hi ha la coneguda bodega de vi.

Dins el nucli de Penelles, tot passejant entre els més de 100 murals, podreu trobar la font centenària, la plaça Major, el safareig, la creu gòtica de terme i dues esglésies (la nova i la vella).

Gaudir de Penelles és fàcil; hi ha un punt d’informació a la plaça de l’església i ofereixen visites guiades per grups, organitzen activitats durant tot l’any, així com concerts de cantautors i tallers amb artistes per a tota la família.

PENELLES, ENTRE LA SERRA I LA PLANA D´URGELL, UN MUNICIPI AMB HISTÒRIA PER CONÈIXER.

Un altre espai emblemàtic és el cinema de Penelles, l’antic Kursaal, que es va restaurar ara fa dos anys, amb l’objectiu d’oferir diferents actes culturals i projectar pel·lícules per a tota la família.

La Sala B (a l’edifici Germandat), és una petita sala d’exposicions interactiva única a les Terres de Ponent, dirigida per l’empresa local Binomic.cat, que aquest any en la cinquena edició del festival (1, 2 i 3 de maig), inaugurarà la nova exposició permanent de l’artista Jofre Oliveras.

No podeu marxar sense degustar, a més del vi del Castell del Remei, la cervesa artesana Lo Perot , pa i coques del Forn Artesà, embotits fets a ca l’Enriqueta. I visitar la botiga Estampart, dedicada als gravats i les serigrafies.

On menjar: Restaurant El Taller, Restaurant Lo Xaragall, Bar de les Piscines.

Per Dormir: Ca’l Balagueró, Casa Rural Ca’l Pauetó i Casa botiga taller. + INFO: 973 610 246 / PENELLES.CAT

FESTIVAL DE MURALS I ART RURAL PENELLES, LLEIDA 1, 2 i 3 DE MAIG DE 2020

GARGAR, QUÈ ÉS? El GARGAR Festival de Murals i d’Art Rural és una iniciativa creada per Binomic.cat amb el suport de l’Ajuntament de Penelles i la Diputació de Lleida, que vol difondre la cultura artística al món rural, fent de Penelles un referent, implicant la gent en un tema únic i diferent del que ens puguem sentir orgullosos, dinamitzant el poble i potenciant el turisme.

Aquest any fem la cinquena edició.

GARGAR, QUÈ VOLEM? El festival vol generar uns recursos que ens permetran corregir el pas del temps i el deteriorament dels nostres carrers tornant a il·lusionar el nostre veïnat.

El GARGAR Festival de Murals i d’Art Rural va néixer de la necessitat i la ferma voluntat d’atorgar un valor afegit diferencial al nostre poble. L’objectiu és valorar, impulsar i

donar visibilitat a l’street art i altres formes d’intervenció artística en l’espai públic rural.

GARGAR, COM HO FAREM? GARGAR té la voluntat de realitzar intervencions artístiques i culturals en espais públics per millorar el poble, apropar l‘art a tothom i donar més recursos a la seva gent.

Aquest és un festival obert i popular, que se celebrarà els dies 1, 2 i 3 de maig de 2020 a Penelles amb intervencions sobre 900m2 de paret.

GARGAR fon el muralisme i la música amb tallers d’altres disciplines artístiques. Tot això es reflecteix en un programa de màxima qualitat, absolutament engrescador per a la nostra comarca i per a tota mena de públic.

MURALISME / MAPPING / EXPO INTERACTIVA /MÚSICA / TALLERS / VENDA D’ART / FOOD TRUCKS / CERVESA ARTESANA

les GARRIGUES

Església de Sant Joan Baptista

rribem a Vinaixa i ens rep un gran pont de pedra, on passa la via del tren pel seu damunt. La primera imatge de la població ens evoca tranquil·litat i serenitat. El benestar que molts turistes i curiosos busquen al cap de setmana. A més, Vinaixa llueix un paisatge caracteritzat per boscos de pins i agricultura d’olivers i ametllers, juntament amb demostracions de pedra per tot el terme i municipi. I és que el paisatge és qui marca el traçat d’un poble.

La seva situació geogràfica és envejable, ja que es troba emplaçat al vessant nord de la serra de Corregó, divisòria de les conques del Segre i del Francolí o, dit d’una altra manera, de les actuals comarques de les Garrigues i la Conca de Barberà. El nucli de Vinaixa s’aixeca al sector meridional del seu terme, a l’esquerra de la riera del Brugosa.

62

L’oli i la pedra, les dues insígnies que li han donat l’economia a gran part dels seus vilatans i vilatanes Com a curiositat, el nom de Vinaixa es troba escrit en la documentació històrica de maneres molt variades: Abnaxa, Abnazxa, Avinaxa, Abinaxa, Avinaixa, Vinayxa i Vinaixa, amb una evolució gràfica força constant i que es va anar transformant amb el pas dels temps. Tots els historiadors afirmen que aquest nom presenta una clara etimologia àrab, ja que procedeix d’un antropònim o nom propi de persona molt usual a l’època medieval al AlAndalus: Ibn Aixa, equivalent a fills d’Aixa, nom de dona.

El poble es distingeix per tenir carrerons estrets, alguns petits i altres llargs, pontets i escales de pedra essent la mostra perfecta del que Vinaixa posseeix. Així mateix, d’un bonic centre històric on s’hi troben les edificacions històriques més representatives i singulars del municipi.

Quan et topes amb construccions de pedra, ja sigui marges als camps, fonts o qualsevol estructura, saps que darrere hi ha la mà de l’home i per tant, hores i hores de treball artesà que és digne de ser admirat.

Caminar per Vinaixa és entendre l’essència de les Garrigues, dels pobles petits i dels treballs artesanals. Per costum, pobles com Vinaixa, d’aproximadament 500 habitants, gaudeixen d’una bellesa i calidesa molt pròpies on passejant pots ser coneixedor de les edificacions més representatives, en aquest cas l’església parroquial de Sant Joan Baptista, d’estil romànic i del segle XIV. Aquest temple

s’alçà damunt d’un turó de pedra picada cosa que li ha donat el simbolisme a Vinaixa, ja que es veu des de qualsevol punt del poble. També convé ressaltar la torre de Vinaixa, una edificació integrada a la rectoria de l’església i que se li ha donat nom de Castell, per ocupar una antiga fortificació medieval, i que està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Una altra insígnia seria la Casa de Poblet, una antiga propietat del monestir que va anar a parar a mans privades el 1835 quan aquest s’exclaustrà i es liquidaren els seus béns. Aquest és el model de residència modesta a utilitzar pels monjos de Poblet i durant molts segles fou el lloc on els abats de Poblet hi cobraven els delmes del monestir.

Amb els anys les propietats van canviant, com li passa a La Casa Tarragó ubicada davant de la plaça del Mil·lenari, la qual és un antic guistan àrab amb honors de castell, al voltant del qual s’ordenà el poblat conegut com Beni-Aixa. Actualment és de propietat particular però ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

En definitiva, hi ha altres edificacions que defineixen Vinaixa i que li han donat significat a la història com Cal Blanco, la Creu de Terme a la plaça dels arbres o Cal Cabories, entre altres.

A pocs quilòmetres del nucli urbà, en una petita esplanada entre oliveres i terres de conreu, hi ha l’ermita dedicada a Sant Bonifaci. L’edifici presenta una estructura senzilla d’estil gòtic que es construí el 1617 i el 1636 i que ha patit petites reformes amb el pas dels anys. Cada any, en honor a Sant Bonifaci, es fa un petit aplec que se celebra el primer cap de setmana de maig. Per als vinaixencs i vinaixenques s’ha convertit en un dels llocs predilectes per a ells, així com també pels esportistes, i es troba situada a 6,5 km del centre del poble amb una ruta marcada.

Pel que fa a la natura, aquesta està marcada per la Vall de Vinaixa, un espai d’interès natural situat al nord-est de Les Garrigues amb una superfície de 3.024 hectàrees. La zona presenta una barreja agrícola i forestal molt interessant que potencia la diversitat d’espècies d’elevat valor natural, com Centre Cívic o Cal Blanco l’àguila cuabarrada que es barreja amb una vegetació formada de pi blanc, matollars de garric o coscolls, combinats amb àrees agrícoles d’olivera, ametller, vinya i cereal. Al terreny hi destaquen el gran nombre de cabanes de volta, aljubs, marges de pedra, forns de calç i fonts de gran interès escampades per tot el territori. Entre els boscos és fàcil trobar senglars, cabirols i guineus, així com conills i llebres, entre rèptils i mamífers represenErmita de Sant Bonifaci tats pels insectívors.

Per finalitzar, comentar que aquest any celebren, una vegada més, la XVII Fira de l’oli i la pedra, les dues insígnies més representatives. La nova jornada tindrà lloc els dies 28 i 29 de març on poder apropar-se i conèixer les propietats de l’oli d’oliva verge extra de Vinaixa i la història de la pedra. Així doncs, passeja i fes una ullada per les parades d’artesans i apunta’t a menjar una llesca de pa ben sucat amb l’oli i unes arengades o llonganissa a la brasa.

Plaça del Mil·leni de Catalunya

Segurament mentre camineu pel poble, trobareu algun nen jugant a la plaça dels arbres, algú prenent el cafè al bar de tota la vida, algun pagès amb el seu tractor.

Petits detalls que identifiquen el dia a dia de Vinaixa

Vinaixa llueix un paisatge caracteritzat per boscos de pins i agricultura d’olivers i ametllers

Cal Tarragó

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT DE VINAIXA Telèfon 973 175 722

foto de l’Associació Esportiva Excurcionista Vinaixa

www.vinaixa.cat

la SEGARRA

Capital de la comarca la Segarra, Cervera és un atractiu per tot aquell curiós que li agrada conèixer la història del nostre país

Universitat de Cervera

ervera és deixeble del patrimoni històric i artístic de Catalunya, amb grans representacions monumentals establertes per tot el territori cerverí.

Mentre viatgem direcció a Cervera ens adonem que aquesta ciutat està situada damunt d’un turó, la qual cosa li ha permès tenir una estructura ben particular; carrers estrets, barris en pendent, carrerons coberts... i milers d’espais simbòlics que li donen personalitat al municipi.

El Sindicat

64

Fer un petit recorregut per Cervera és adonar-se que llueix una gran bellesa arquitectònica, amb pinzellades de la mà de l’home en cada part.

El títol de Capital de la Cultura Catalana 2019 no és en va, ja que si ens endinsem en el seu territori observarem que es mereix aquesta distinció per totes les riqueses que l’envolten. Quan visitis aquest municipi, no t’oblidis de la Universitat, l’edifici més important i representatiu de la ciutat. A banda de la seva funció en la història és un conjunt arquitectònic magnífic.

A aquest monument l’acompanya el temple gòtic de Santa Maria que té com a particularitat el campanar, el qual està encaixat entre l’església i la Paeria i compta amb sis campanes que encara es fan voltar a mà. Seguint el recorregut, la Paeria es troba situada a la plaça Major, on a la façana d’aquest majestuós edifici hi ha les mènsules, les quals es troben situades sota els balcons que representen les virtuts que havien de tenir els comerciants, els cinc sentits i motius relacionats amb la presó.

L’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí, va deixar la seva petjada amb l’obra modernista més destacable del municipi: El Sindicat. Aquest edifici va ser construït, principalment, per emmagatzemar la maquinària de la farinera i facilitar el serveis agrícoles. Els anys 1950, el Sindicat comptava amb unes instal·lacions capdavanteres en el món rural.

Sant Pere el Gros

Ménsules de la Paeria de Cervera Cervera es va estendre, al llarg de la història, de manera longitudinal. Si resseguiu els seus edificis més singulars us mostraran el seu passat més esplendorós. Podem observar cases senyorials com Razquin o Cal Sabater i el carreró de les bruixes, que el podríem denominar el cau màgic de Cervera, essent un dels espais més llegendaris de la ciutat, on el 1978 va néixer l’Aquelarre de Cervera. Històricament, aquest pas, formava part del primer recinte emmurallat de la vila i reunia les característiques d’un passatge fosc, estret i tètric.

L’espai encarregat de rebre tots els esdeveniments i festes és la Plaça Major. I és que aquesta ciutat sempre està activa i proposa durant tot l’any desenes de celebracions que representen les tradicions més arrelades.

Cervera també és Seu de varis festivals musicals i és coneguda per multitud de motius, però pel que fa a festes i esdeveniments se la reconeix per celebrar la Passió, el Festival de Pasqua, la Passió Medieval, l’Aquelarre, la Fira del Pa i del Cereral... Però tot i considerar-se ciutat, té la seva part més rural, més pròxima, amb el mercat setmanal, que té lloc els divendres, on tothom, en algun moment del dia, hi va a comprar els productes de la terra. Cervera ofereix 9 itineraris guiats per la ciutat, visites nocturnes al mes d’agost, visites teatralitzades i un llarg etcètera. Trobareu la informació a Turisme Cervera.

En definitiva, a Cervera se’ls pot considerar uns enamorats de l’art i les tradicions, conceptes que engloben moltes característiques que han anat succeint al llarg de la vida i que Cervera ha sabut conservar, valorar i apreciar d’una manera indescriptible. Per aquest motiu, cada acte, cada racó i cada persona té una mica d’aquest art i història que els representa i que enamora a tot visitant. No deixeu de descobrir per vosaltres mateixos tot el que Cervera té preparat per a vosaltres

Carrer Major El Carreró de les Bruixes

Els edificis més representatius de Cervera són Monuments declarats Béns Culturals d’Interès Nacional

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

TURISME CERVERA Telèfon 973 534 442 www.turismecervera.cat

La Cardosa

Castellnou d’Olugues

Malgrat

Peixera de la Prenyanosa

Vergós

a Passió de Cervera, patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra, considerada com la representació teatral més antiga d’Europa, iniciada l’any 1477, amb més de cinc segles de representacions a Cervera, inicia una trepidant temporada 2020. El nous actors i actrius, que interpretaran diferents personatges, Caifàs, Maria Magdalena, Marta, Issacar, entre altres, fan que els assajos comencin ben aviat en el calendari i que a finals de l’any 2019 ja es facin els primers repartiments de personatges i s’iniciïn els estudis de papers.

El text de la representació, que ha estat escrit per diversos autors, és un dels únics que dramatitza el Somni de Clàudia, la muller de Pilat, i dona a les dones un protagonisme especial.

Però La Passió de Cervera no és només un espectacle tradicional i religiós, és també una visió de l’essència de les relacions humanes que, tot i que la humanitat ha evolucionat molt en aquests últims segles, no han canviat al llarg dels temps. La nostra societat no és perfecta. Molt sovint llegim en els diaris notícies sobre alguns actes de violència deguts a les discrepàncies entre diferents grups culturals o ètnics, l’intent de control de la prostitució, la corrupció en l’exercici del poder, el suïcidi per estrès d’algun individu a qui el seu entorn rebutjava i, d’una manera no tan propera, sobre alguna condemna a mort d’un reu, sense haver estat absolutament verificada la seva culpa, o la lapidació d’una dona considerada adúltera. El substrat de tots i de cadascun d’aquests successos és exposat en el drama de La Passió. A més, s’hi manifesta explícitament una exaltació de les relacions personals com l’amor,

68

La Passió de Cervera és considerada la representació teatral més antiga d’Europa

l’amistat i la fidelitat, així com la traïció, la controvèrsia i l’engany.

Aquesta temporada 2020, l’equip de directors, format per Mariona Dalmases, David Mora i Gemma Palà, coordina les diferents tasques per configurar una representació teatral al més alt nivell, per tal d’aconseguir un gran espectacle i fer gaudir a tots els espectadors d’una representació de gran format escenogràfic.

Actualment, en una societat canviant, que cerca uns espectacles vius i dinàmics, la Passió de Cervera no es queda enrere, incorpora diferents elements que la fan ser considerada com una aposta valenta de cara al segle XXI. La constant renovació de l’espectacle, realitzant un treball acurat en cada escena, ha fet que s’incorporessin diferents elements de música, dansa, efectes especials i fins i tot algun que altre truc de màgia. La incorporació de les múltiples disciplines artístiques

fa de la Passió de Cervera un espectacle singular. La direcció artística treballa curosament per tal d’aconseguir un resultat escenogràfic perfecte que no deixi a ningú indiferent.

Els primers assajos que s’estan fent, mostren ja que l’atenció de l’espectador no es perdrà en cap moment. L’espai escènic, dividit en tres escenaris, fa que l’espectacle es visqui a un ritme trepidant i sorprenent, impactant en l’espectador des del primer minut.

El canvi fet la temporada passada, en els vint primers minuts de l’espectacle, va ser rebut amb gran alegria pel públic.

Aquest canvi, tal i com han assenyalat diferents persones, ha donat el ritme que faltava a les primeres escenes i inicia l’espectacle amb una gran intensitat.

Els nous elements escenogràfics incorporats, juntament amb la renovació dels diferents decorats, han suposat una inversió important en l’espectacle. Tot plegat fa possible que la Passió de Cervera

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS Text i imatges cedides per PATRONAT DE LA PASSIÓ DE CERVERA

Aquesta obra, és també, una visió de l’essència de les relacions humanes

es mantingui com una tradició perdurable alhora que renovada i rejovenida.

En les diferents escenes musicals, els espectadors podran veure cant coral, música de percussió i cant vocal interpretat per dues mezzosopranos. Un espectacle ple d’emoció, passions contingudes i tensions a flor de pell. Una gran posada en escena que aplega uns 350 col· laboradors que, de manera altruista i voluntària, fan possible aquesta obra, representació rere representació, fins a un total de sis aquesta temporada, els dies 22 i 29 de març i 4, 10, 19 i 25 d’abril.

El president del Patronat de la Passió, Sr. Xavier Cañabate, ens explica que, paral·lelament, el Patronat de la Passió està fent un esforç suplementari per tal de millorar els espais del teatre, apostant per dotar tot l’equipament d’accessibilitat plena. Per aquest motiu, aquesta temporada 2020, tots els espectadors que assisteixin a les representacions de La Passió de Cervera podran accedir a la

planta inferior amb ascensor, gràcies a les obres d’adequació, que han suposat una inversió de més de 60.000€ en l’equipament del Gran Teatre de Cervera.

La present temporada 2020, la direcció de la Passió de Cervera ha continuat treballant, també, la renovació i la implantació de noves tecnologies, per tal que es combinin, de la millor manera possible, amb els elements artístics patrimonials dels que disposa la representació: els telons pintats del Germans Salvador, uns telons exclusius, dels que en queden molt pocs conservats.

La combinació de decorats corporis, els quals ofereixen una espectacularitat realista a tots els espais, i els decorats de paper, que van ser construïts fa més de 75 anys pels germans Salvadó i que van ser restaurats l’any 2018, converteix la Passió de Cervera en un espectacle únic.

La direcció artística de l’espectacle ha anat canviant amb els anys, passant per diversos directors professionals, com Ig-

nasi Roda, Jordi Vilà, Teti Canal o Jordi Purtí, entre d’altres. Durant molts anys Joan Ninot va estar al capdavant, essent el mestre dels successors. Actualment, els tres directors: Mariona Dalmases, David Mora i Gemma Palà, que han col·laborat a la Passió des de ben petits, estan al capdavant de l’espectacle, com a persones que viuen intensament la representació. La seva tasca s’ha centrat en el treball dels assajos tant a nivell dramatúrgic com a nivell tècnic, sense deixar de banda tot el mestratge dels directors anteriors. A dia d’avui estant aconseguint millorar la representació i transportar-la al segle XXI. Per gaudir del patrimoni de la ciutat de Cervera, cal remarcar que les persones que vinguin a veure la Passió, podran gaudir d’un Pack Turístic, que a més a més de la representació de la Passió, inclou una visita a la ciutat i el dinar en un restaurant del municipi o també tenen la possibilitat d’adquirir el Pack de Cap de Setmana, que representa una immersió total en la història de Cervera, ja que inclou la visita turística al municipi, una visita a la casa museu Duran i Sanpere (inclosa l’exposició del pilot de motos Marc Màrquez), la representació de la Passió, l’allotjament i tots els àpats del cap de setmana

Compra d’entrades i més informació:

Patronat de La Passió de Cervera

Passeig Balmes 2 - 4 25200 CERVERA (Lleida)

Tel. 608 78 10 12

info@lapassiodecervera.com www.lapassiodecervera.com

dicionals de tota la vida, d’allò fet a casa. I és que l’empresa s’encarrega de garantir una qualitat excel·lent en tot, ja sigui en el mató, els iogurts o els formatges frescos. Això ha donat peu a que les persones identifiquin els productes pel seu nom, Pastoret.

ot comença a les terres humils de Sant Guim de Freixenet, on la Carme inicià la producció casolana de mató a partir de l'excedent de llet dels seus ramats. La família sempre ha estat vinculada amb la terra, sobretot amb l’agricultura i la ramaderia, on han dedicat el seu temps a cuidar i mimar els ramats de cabres.

Des de 1992, la família Pont no ha parat de treballar amb ganes i molt d'esforç. Juntament amb el matrimoni s’uní el seu fill, Xavier Pont, on amb el seu aire fresc va voler seguir donant idees. Pocs anys més tard, s'hi afegí la seva esposa Teresa. Entre tots han aconseguit tenir més de 70 referències de productes al mercat. El matrimoni sent una satisfacció molt gran en veure com el seu petit projecte, avui en dia, és una important empresa del sector làctic. I és que per aconseguir un reconeixement calen uns valors marcats que defineixin les accions, i tot l'equip de treball ho té clar; compromís amb el medi ambient i la natura, buscar sempre l'autenticitat i vetllar per la vida de les vaques.

70

En cada Pastoret hi ha alguna història darrere, alguna anècdota que explicar, i és que l’essència dels seus productes rau en la filosofia que segueixen des del primer dia; mantenir les receptes casolanes i seguir amb els processos artesanals d’elaboració. L’equip de treball lluita diàriament per innovar i aposta per la creativitat desenvolupant nous productes, així com també, en la implantació de tècniques naturals d’envasament i conservació dels productes artesanals Pastoret.

Quan proves un Pastoret saps que estàs menjant els sabors i les textures tra-

Les vaques de Pastoret pasturen en granges que tenen cura de la seva llibertat, com per exemple les de Can Gel, on tenen temps per a tot però, principalment, per a la felicitat. Les vaques són les protagonistes dels èxits, ja que gràcies a elles s’aconsegueixen sabors i textures inigualables. La granja Can Gel té molta vida, i els proporciona un gran benestar, un estat molt important per als Pont. Per aquest motiu es preocupen perquè tinguin espais amplis per sentir-se a gust, descansar i on cada dia poden passejar per les terres. A més, hi ha l’oportunitat de visitar-les i el privilegi de veure allí on viuen i s’alimenten, on t'adonaràs que tot és natural; el principal secret del sabor i la textura dels productes.

Demostrant així el compromís de respecte amb la fauna i flora local, la preservació dels boscos i el seu component cultural i social, el packaging de Pastoret rau en el paper reciclable 100%, el vidre i la ceràmica per tal de produir el mínim de residus i que tot pugui ser reutilitzat o reciclat.

Reportatge realitzat per MAGAZINE PUBLICACIONS

ons climàtiques són excepcionals per al seu cultiu, a més, el procediment d’elaboració és únic i es preocupen per cuidar el medi ambient. Actualment, hi ha dues varietats de iogurt vegetal d’ametlla marcona, el de gerds i els de préssec i maracujà.

Tots els productes de la casa estan elaborats a partir d’un procés de ferTrobaràs els Pastoret en diferents formats, mides i materials, cada un pensat perquè conservi les qualitats de cada ingredient d’una manera excepcional.

Davant els valors marcats d’empresa com la naturalitat i l’artesania no se li podia dir que no a fer un producte vegetal. Ha sortit al mercat els iogurts vegetals d’ametlla, seguint les directrius que defineixen i donen personalitat a la marca: elaborar productes que siguin tan autèntics com la mateixa natura. Així doncs, la manera de treballar aquest nou producte ha sigut buscant i seleccionant la millor ametlla del món, la marcona. Tenien clar que havia d’estar cultivada amb estima i, per això, van escollir la Finca del Molí, una terra treballada per famílies unides. Un lloc idoni ja que les seves condici-

T’esperen moltes sorpreses i novetats a Pastoret.

En definitiva, quan proves un Pastoret, saps que estàs contribuint amb la responsabilitat mediambiental, amb el compromís amb els ramaders de la terra i el treball artesà. Però, en qüestió de sabor saps que és un autèntic làctic i que estàs menjant un producte natural

mentació més lent que proporciona una textura cremosa i realça el sabor.

Els has provat?

Si vols estar al corrent de totes les novetats de Pastoret i assabentar-te de les seves experiències i curiositats, així com saber receptes delicioses, a la pàgina web trobaràs el teu petit espai i t’encapritxaràs, una mica més, de tot els seus productes.

71

el BAIX

PENEDÈS

U

n any més Calafell celebra el seu aclamat i esperat Carnaval: el “Xurigué”.

Música, llum, espectacle, disfresses i bon ambient s’uneixen per crear una nit màgica, referent a tota la Costa Daurada. Si encara no coneixes el Xurigué, aquest any és la teva oportunitat! El Carnaval ja fa molts anys que se celebra i ret homenatge al Xurigué, un peix volador de cos allargat i recobert d’escates petites, fortes i rugoses i ulls grans i circulars. D’aspecte fantàstic i misteriós i recobert de colors llampants suggereix l’esperit carnavalesc i mediterrani i és símbol del Baix Penedès.

Aquesta festivitat referent de la Costa Daurada ret homenatge al personatge del Xurigué, un peix volador de cos allargat i recobert de colors llampants

Durant el Carnaval, organitzat per la Regidoria de Turisme de Calafell i en el qual hi participen més de 6.000 persones al dia, els carrers del municipi s’omplen de moltíssimes carrosses i comparses que animen el poble tot fent ballar el públic.

Dijous 20 de febrer la festa comença amb una xocalatada i espectacle infantil a les 17:30h i a les 18h, respectivament. El Pregó del Rei Carnestoltes enceta oficialment la festa a les 19h.

El divendres 21 a les 22h s’inicia la Rua de Carnaval de Segur de Calafell i a la mateixa hora el dia següent, dissabte 22 de febrer, es duu a terme la de la Platja de Calafell. Unes hores abans, a les 18h, el Carnaval Infantil és el protagonista entre els més petits i de suma importància, ja que els prepara per la festa que celebraran quan siguin grans. Diumenge 23, es farà el Carnaval Infantil a partir de les 12:30h i després de dinar, a les 17:00h, l'inici de la rua de Carnaval de Calafell (Poble). A les 20:00h, se celebrarà la Fi de Festa a la Discoteca Vip’s.

Calafell és un dels municipis de la Costa Daurada amb més ambient

72

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

Tant el Carnaval de Segur de Calafell com el de Calafell compten amb una participació de més de 6.000 persones al dia

nocturn i festa. Tot i així, el municipi no és només això. La zona rural, d’aire més tranquil, mostra la cara més calmada de Calafell. Poble de pescadors, la vila ha sabut unir les tradicions i el tarannà calafellenc amb la zona comercial, gastronòmica i d’esbarjo promotora del lleure i el turisme.

Calafell es troba al cor de la comarca del Baix Penedès i és el punt de benvinguda de la Costa Daurada, referent internacional del turisme de sol i platja. Calafell gaudeix de la Certificació de Turisme Familiar que assegura una ofera turística que s’adapta a les famílies. Gran varietat de propostes d’oci, entreteniment, espectacles, balls, festes gastronòmiques, cinemes i centres esportius són ideals per passar el temps en família i conèixer aquest indret històric ocupat des del temps dels íbers.

El Castell Medieval de la Santa Creu, amb una singular panoràmica de la ciutat, l’esglesiola de Sant Miquel, el Museu Casa Barral, les Cases d’Indians o el Monument al Pescador són alguns dels molts atractius de Calafell, símbol d’identitat de la població. Per acabar-ho d’arrodonir, el Centre d’Interpretació del Calafell Pescador, a l’antiga Cofraria de Pescadors, ha esdevingut un punt clau per conèixer la història més recent del barri marítim. L’espai manté viu el llegat de la platja “amb més fusta” del litoral català, tal i com la descrivia l’escriptor Carlos Barral

Tota la programaciรณ a www.turisme.calafell.cat

l’autenticitat d’un poble nascut vora la Serra del Montmell l municipi de Masllorenç està situat a la part de ponent de la comarca del Baix Penedès, limitant amb l’extrem de llevant de l’Alt Camp i inclou els nuclis històrics de població de Masllorenç i Masarbonès així com la urbanització la Font d’en Talló de recent creació.

El territori que ocupa és lleugerament accidentat pels darrers contraforts meridionals de la serra del Montmell. El sòl, bàsicament, és de tipus càrstic i argilós.

Les terres, en general, són pobres i la vegetació més abundant a les terres incultes és de boscos de pi blanc i garrigues, mentre que a les terres conreades, l’agricultura és de secà amb la vinya, l’olivera i l’ametller com a conreus més importants.

El poble de Masllorenç

es troba al sector de ponent del terme.

Els seus orígens es troben en una vila romana que s’esmenta en alguns documents a partir del segle XII, com a “Villa Lorel” o “Villa Lauredia” a la qual, possiblement, pertanyen les restes arqueològiques dels segles I-II d. de C que es van trobat a la part baixa del poble.

La reconquesta de la zona es va fer des del Castellvell Extremer, actualment Castellví de la Marca, passant a dependre del castell de Puigtinyós, situat a l’actual terme municipal de Montferri. L’any 1233, la vídua de Guillem de Montcada, Garsenda, filla d’Alfons d’Aragó, en compliment del testament del seu marit mort a la conquesta de Mallorca, feu donació del lloc al Monestir de Santes Creus.

D’aquella època, correspon el casc antic de la població situat a les anomenades Voltes de Cal Baró.

74

A principis del segle XVIII, es va iniciar el seu creixement que va arribar al seu punt àlgid el darrer quart del segle XIX. La davallada de la població va començar després de la plaga de la fil·loxera a principis del segle XX i es veié incrementada durant els anys seixanta d’aquell mateix segle per l’anomenat “èxode rural”.

El poble de Masarbonès

es troba a 286 m d’altitud, a l’extrem de llevant del terme. Els seus orígens daten de l’època de la Reconquesta quan es va aixecar al lloc una torre de vigilància que després es convertí en una masia que actualment, està identificada com a cal Martí, en la qual encara es conserven vestigis d’aquella època.

El lloc, a l’igual que Masllorenç, depengué, fins a mitjan segle XIII, de la família de Guillem de Montcada, que també el va donar al Monestir de Santes Creus.

El segle XIV, a la primera masia se n’hi va afegir una altra, la del cal Curt, i el segle XVI, la de cal Calbet.

A finals del segle XVIII, el nucli comptava amb 52 habitants, batlle propi i hi

constava la seva església d’estil neoclàssic dedicada a Sant Bartomeu amb un campanar d’espadanya. A mitjan del segle XIX, el lloc comptava amb més de cent habitants. Després, igual com el nucli de Masllorenç, la seva població es va anar reduint.

La urbanització Font d’en Talló es va afegir aquests dos nuclis de població a principis dels anys 70 del segle XX.

RUTA TURÍSTICA

És interessant visitar la part baixa del poble de Masllorenç on hi trobem les voltes de Cal Baró. Allí, encara s’hi poden observar vestigis de l’època medieval. En una de les façanes, hi ha una petita finestra d’arc de mig-punt que possiblement formava part d’una torre de defensa-vigilància dels veïns del nucli emmurallat. En una altra, la porta d’entrada està formada per grans dovelles que configuren un arc de mig punt tal i com s’acostumava a fer a la baixa Edat Mitjana. Finalment, en una altra casa, s’hi conserva una estança amb el sostre sustentat per arcs diafragmàtics apuntats.

L’església de Sant Ramon de Penyafort de Masllorenç és l’edifici més rellevant del municipi. És de mamposteria amb reforços de pedra als angles, planta de creu llatina inscrita en un rectangle, coberta de volta de canó amb arcs faixons de mig punt i cúpula sobre petxines en el creuer.

Les primeres notícies que s’han localitzat sobre aquest temple daten de l’any 1.582 quan es demana llicència al Bisbe de Barcelona per construir una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. A part d’aquesta petició, tota la documentació fa referència a l’any 1.602 com la data en la qual es va construir una capella dedicada a Sant Ramon de Penyafort.

Posteriorment, l’any 1.702, el Bisbe de Barcelona va concedir permís per ampliar aquesta capella. Tot i amb això, les obres de construcció no es troben documentades fins el 1.740 i no serà fins el 1.780, quan Mossen Josep Verdaguer va beneir el nou temple.

L’església de Sant Ramon de Penyafort d’estil barroc classicista està documentada de l’any 1.740.

El campanar no s’edificà en la seva forma actual fins el 1.855 i en destaca l’àngel de ferro que corona l’edifici que, des de la restauració de l’edifici, l’any 1977, porta per nom Llorenç.

El conjunt és d’estil barroc classicista i segueix els models que traçà fra Josep de la Concepció.

A la part meridional del poble de Masllorenç, hi ha una antiga pedrera que es va començar a explotar a mitjans del segle XIX arran de la construcció de la carretera que anava d’Alcover a Santa Creu de Calafell, actualment la C-51.

La bona qualitat de la pedra calcària i la grandària dels blocs que se’n podien extreure van fer que aviat adquirís importància i que la seva pedra s’emprés en obres tan emblemàtiques com el temple de la Sagrada Família i la casa de “La Pedrera” de l’arquitecte modernista Antoni Gaudí, així com la Font de la Plaça d’Espanya d’en Jujol, totes elles a Barcelona.

El nucli de Masarbonès és un altre atractiu del municipi ja que els seus carrers i cases conserven l’estil propi dels pobles pre-industrials de les nostre contrades.

Sobresurten les cases de cal Martí, cal Curt i cal Calvet.

Es poden observar, també, per tots els voltants del poble, una gran quantitat de marges, barraques i altres construccions de pedra seca que es van aixecar en el passat quan es van artigar les zones muntanyoses per adaptar-les com a terrenys conreables on plantar-hi vinya per poder cobrir la demanda de vi dels segles XVIII i XIX

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE MAS LLORENÇ Telèfon 977 628 515 www.masllorenc.altanet.org

75

E

ls orígens del xató son immemorials i es relacionen amb els rituals festius de l’obertura del vi nou. El fet de col·locar una aixeta a les botes de vi (“aixetonar”) s’acompanyava, en una festa de caràcter popular, de la degustació d’una amanida d’hivern pròpia dels territoris del Penedès i el Garraf, que es va nomenar xató, en relació a la paraula “aixetonar” o “xatonar”.

La XATONADA POPULAR del VENDRELL se celebra des del 1985 el primer diumenge de febrer, sent un esdeveniment multitudinari que aplega ciutadans del municipi i d’altres localitats del Penedès en dos concursos populars d’elaboració de xató: el Concurs de Mestres Xatonaires i l’Exhibició de Xatonaires Infantils.

Prèviament a la celebració de la jornada, es desenvolupen en diverses escoles de la localitat, els cursets “Aprèn a fer xató” dirigits tant a nens com adults i que tenen l’objectiu de transmetre la recepta a les noves generacions, educar en hàbits d’higiene i d’alimentació saludable i difondre els valors de la dieta mediterrània.

Text de Maria Jesús Ortega Pérez (Agent de Desenvolupament Local de Fires de l’Ajunt. del Vendrell) Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DEL VENDRELL Telèfon 977 166 400 ajuntament@elvendrell.net www.elvendrell.net

76

Amb activitats familiars que giren al voltant de la gastronomia mediterrània, la dieta saludable, el xató i l’origen dels productes emprats Durant tot el matí, al tradicional repartiment popular de xató i vi, s’hi venen més de 1.000 racions d’aquest plat, acompanyades d’una copa de vi de la DO Penedès que, junt a la DOP Siurana és col·laboradora a l’esdeveniment.

Aquestes dues denominacions d’origen proporcionen vi i oli respectivament per a les degustacions i l’elaboració de les receptes.

Penedès i del Garraf (Sitges, Calafell, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca).

En edicions anteriors, el Xató Experience ha comptat amb la col·laboració de cuiners com Ada Parellada, Oriol Castro, Oriol Rosell, Josep Pascual, David Vernet i Jordi Guillem i enòlegs com Xavier Barba. A l’edició 2020 s’oferirà una sessió de showcooking a càrrec del cuiner Jordi Guillem, xef de Lo Mam Restaurant de Le Mériden Ra i, tot seguit, es podran degustar les tapes de diversos restauradors locals acompanyades de beguda i d’un concert que amenitzarà l’esdeveniment. Aquestes degustacions seran, així mateix, la presentació de la Ruta de Tapes Xató Experience que, organitzada pel Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) i el Gremi d’Hostaleria del Baix Penedès, tindrà lloc la setmana posterior a la Xatonada.

Els darrers anys, tant la Xatonada Popular com el Xató Experience s’han reforçat amb la introducció d’activitats familiars que giren al voltant de la gastronomia mediterrània, la dieta saludable, el xató i l’origen dels productes emprats. A l’edició del 2020, el dissabte 1 de febrer es duran a terme diversos actes previs a la Xatonada, amb una VermuTOnada (vermut, xató i música) a la Plaça Nova i amb l’espai Xató Experience Kids al Mercat Municipal, on s’oferiran multitud d’activitats familiars.

Des del 2017, l’Ajuntament del Vendrell ha aconseguit renovar la Xatonada Popular amb la creació del Xató Experience, un espai on s’innova amb la recepta del xató mitjançant creacions culinàries i on s’hi pot gaudir d’una experiència diferent dins del marc de la festa. Des de llavors, el Vendrell ha estat notícia al mon gastronòmic per ser la ciutat on s’ha introduït una vessant creativa i cultural en aquest tipus d’esdeveniments gastronòmics que se celebren també a altres ciutats de l’Alt i Baix

Altres novetats de la Xatonada Popular del Vendrell 2020 seran el canvi d’ubicació, l’esdeveniment tindrà lloc al Pavelló Àngel Guimerà, i la introducció de productes alimentaris i racions de xató aptes per a celíacs.

Finalment, la Xatonada s’integrarà dins el programa de la Capital de la Cultura Catalana El Vendrell 2020, sent el primer esdeveniment d’aquest projecte, que durant el primer trimestre se centrarà en la gastronomia vendrellenca com a exponent de la cultura culinària catalana 77

el TARRAGONÈS

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS Text cedit per AJUNTAMENT D’ALTAFULLA

Cartell penjat de complet amb 800 inscripcions i ja ha estat un èxit des dels seus inicis, l’edició d’aquest 2020 ho ha superat. A falta de més de vint dies per a la seva celebració el pròxim 26 de gener, l’Ajuntament d’Altafulla ha hagut de penjar el cartell de complet en la 9a Marxa Castells del Baix Gaià. Un total de 800 persones s’han inscrit en una edició que incrementa en 300 el nombre de participants respecte l’any anterior. Ho fa amb la possibilitat de prendre-hi part en tres circuits diferents –de 17,5km, 26km, i 33,5km- i en tres possibles modalitats –marxa, marxa més calçotada o únicament calçotada.

78

D’aquesta manera, el regidor d’Esports, Àlex Cañas, ha mostrat la seva satisfacció quant a la resposta de la ciutadania tenint en compte l’ampliació d’inscripcions i el canvi de format, ja que fins llavors es contemplava una única modalitat. Natura, cultura i esport tornaran a citar-se el diumenge 26 de gener en aquesta novena edició d’una proposta que uneix els castells de Tamarit, El Catllar, La Riera, Ferran i Altafulla amb la llera del riu Gaià com a eix vertebrador del recorregut. La prova, de caràcter no competitiu, donarà el tret de sortida a les vuit del matí i culminarà amb la calçotada popular al parc del Comunidor

El dia anterior a la marxa, com cada últim dissabte de mes des del passat octubre, el Castell dels Montserrat d’Altafulla obrirà les seves portes als visitants. Ho farà des de la porta reixada del Castell, la que dona accés als jardins, per tal que el públic pugui visitar aquesta fortalesa que data de l’any 1.059, situada a la part més alta de la vila, al costat de l’església parroquial de Sant Martí.

L’edifici es pot visitar el primer dimarts i el darrer dissabte de cada mes, de deu del matí a la una del migdia, però amb algunes excepcions en períodes de vacances. A banda dels mesos de juliol i agost i de la Setmana Santa, quan el Castell és habitat per la propietat, l’històric edifici és accessible a tothom que hi estigui interessat.

La visita és d’accés lliure però cal fer reserva prèvia a l’Oficina de Turisme, o bé trucant al telèfon 977 651426. Té una durada de 30 minuts amb grups reduïts de 20 persones com a màxim.

TALLER JOSEP BUSQUETS Alt Camp

CIRCUIT 55-84 La Noguera

Un indret emblemàtic a Valls, un espai creat per comprendre l’obra de l’artista i escultor de la ciutat, Josep Busquets. Vine a fer un recorregut per veure els 50 anys de la seva obra i les seves col·leccions més importants. Cal demanar visita concertada tant per a grups com individuals. Descobreix-lo.

Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!

Avinguda de les Comarques, 11 43800 VALLS ( Tarragona ) Reserves: 676 235 891 www.tallerjosepbusquets.com

Polígon 505, parcela 58 25139 Menàrguens ( Lleida ) Reserves: 625 244 652 www.circuito55-84.com

LA FUSTERIA DEL CASAT

CASA FARRÉ

CASA MACIÀ Pallars Jussà

Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i es accepta animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!

Carrer Únic s/n 25594 RONÍ ( Lleida ) Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com

EL MOLÍ DE LA LLAVINA Osona

Pallars Jussà

Anuncia’t a

publicitat @ magazine publicaciones.com

667 560 225

MAS EL GÜELL Osona

Alta Ribagorça Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comoditat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comoditats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!

C/ Sant Miquel, 5 25555 SARROCA DE BELLERA ( Lleida ) Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com

El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí.

Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic, tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars.

Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Taüll i al Parc Nacional d’Aigüestortes.

Carrer únic s/n 25526 CARDET ( Lleida ) Reserves: 629 792 476

El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.

Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES ( Barcelona ) Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com

Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monumental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qualitat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular.

Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ ( BARCELONA ) Reserves: 937 447 109 www.elguell.com

www.hostalvalldaneu.com Una cuina avantguardista que treballa amb la combinació de gustos i textures

C/ Major, 46 · 25580 · ESTERRI D'ÀNEU ( Lleida ) RESERVES: 973 626 097 · 973 626 292 hostal@hostalvalldaneu.com

C/ Sant Joan, 22 CASAFORT - 43887 NULLES (Tarragona) 43201 REUS info@fcrestaurant.cat Tel. 676 93 98 59

T. 977 945 142 www.fcrestaurant.cat quintaforca@gmail.com 81

Ja has descobert el portal?

Q

uan estimes la teva terra, t’agrada el territori i vols cridar-ho als quatre vents, és quan sorgeix la idea de voler compartir-ho d’alguna manera creativa, interessant i cultural. Amb la principal voluntat de donar a conèixer aquesta terra catalana, neix el portal web Turisme Catalunya sota una il·lusionant iniciativa per tal de promoure el turisme de proximitat. Mitjançant una sinèrgia completa entre ciutats grans i pobles petits, TURISME Catalunya comparteix un elegant contrast entre indrets coneguts arreu amb aquells més secrets i encara inexplorats.

Des de la constant activitat diària de les ciutats fins l’essència més pura de les viles i els pobles, el web dona l’oportunitat d’escollir on perdre’s i gaudir d’un turisme proper adaptat a les exigències de cada visitant, ja sigui sol o acompanyat. Endinsar-nos en la història i la cultura catalana, també ens nodreix d’un ampli coneixement i, per aquesta raó, des de TURISME Catalunya animem a realitzar diverses rutes museístiques per conèixer el patrimoni, és a dir, el present i el passat de cada indret.

Tot un recull festiu i cultural, ballant les tradicions i degustant la gastronomia més típica, també forma part dels continguts del portal web, el qual s’acompanya de diferents propostes d’allotjament en hotels, dinars i sopars en restaurants i relax i benestar en balnearis.

TURISME Catalunya va

més enllà dels nuclis de població i la seva excepcional riquesa, ja que també busca endinsar-se en parcs naturals, en fires i festes que creen la identitat purament catalana, així com una exquisida gastronomia estesa per tot el territori.

82

Passejant entre muntanyes i respirant l’aire més pur des dels cims i punts més alts, així com recorrent la costa mediterrània catalana, també descobrim panoràmiques singulars i explorem els petits paraisos catalans.

Obrim el portal web a tots aquells curiosos que volen endinsar-se en rutes, activitats i propostes d’oci en qualsevol racó de Catalunya, així com conèixer la cultura i la personalitat més arrelada de cada indret. TURISME Catalunya pretén que els seus lectors aprenguin llegint, descobrint i vivint el territori en primera persona, que sentin les paraules a flor de pell i que agafin la càmera per guardar tots els records en la seva motxilla d’aventures

Des de la constant activitat diària de les ciutats fins l’essència més pura de les viles i els pobles, el web dona l’oportunitat d’escollir on perdre’s i gaudir d’un turisme proper adaptat a les exigències de cada visitant

Neix el portal web Turisme Catalunya sota una il.lusionant iniciativa per tal de promoure el turisme de proximitat

83

84

DISSABTE, 1 de Febrer

DIMECRES, 5 de Febrer

URIÇADA POPULAR, a Sant Feliu de Guixols.

FESTA DE SANTA ÀGUEDA, a Almenar.

MARXA BERET, de l’1 al 2 de febrer a Plan de Beret.

FESTA DEL SANTÍSSIM MISTERI, del 5 al 9 de febrer a Cervera.

FESTA DE LA CANDELERA, a Esponellà.

DISTRICTE 21, del 30 de gener al 2 de febrer a Girona.

ESCAPE ROOM: UN SACCO DI SANGUE, l'1 i el 15 de febrer a Olot.

FIRA D'ARTESANIA, a Canet de Mar. MOSTRA D'ANIMACIÓ I CURTMETRATGES, del 31 de gener al 2 de febrer a Cassa de la Selva.

DIUMENGE, 2 de Febrer XATONADA POPULAR, al Vendrell.

DIJOUS, 6 de Febrer SETMANA DEL XATÓ, del 6 al 12 de febrer a Sitges.

DIVENDRES, 7 de Febrer FESTES DE SANTA EULÀLIA, del 7 al 12 de febrer a Barcelona.

JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA GALERA, del 7 de febrer a l'1 de març a diverses poblacions de les Terres de l’Ebre.

DISSABTE, 8 de Febrer XII CURSA DE LA SERRA, a Puigverd de Lleida.

APLEC D’HIVERN, a Olesa de Montserrat.

DIA MUNDIAL DE LES ZONES HUMIDES, al Parc Nacional d'Aigüestortes.

RUTA “ROMÀNIC AMB BOTES”, el 2, 9, 16 i 23 de febrer a Erill de la Vall.

DILLUNS, 3 de Febrer

23è CAU DE BRUIXES, el 8 i el 9 de febrer a Centelles.

4t FESTIVAL JAZZ CONCABELLA , a la Concabella.

FIRA DE L’ARBRE I LA NATURA, el 8 i el 9 de febrer a Mataró.

ARQUEÒLEG PER UN DIA, a Camarasa.

STARRACO WARS UNLIMITED, el 8 i 9 de febrer a Tarragona.

DIUMENGE, 9 de Febrer FESTA DE L’ARRÒS, a Bagà.

BARCELONA WINE WEEK, del 3 al 5 de febrer a Barcelona.

85

FIRA DEL FAJOL, a Batet de la Serra.

FESTIVITAT DE SANT ANTONI DE LA SITJA, a Bellpuig.

FESTA DEL XATÓ, a Vilafranca del Penedès.

CENTCELLES, UN CÒMIC EN MOSAIC, a Constantí.

21è CONCURS INDIVIDUAL SARDANA REVESSA , a Cervera.

11a FOC DE NEU, al Parc Natural de l'Alt Pirineu a les Valls d'Àneu.

TEMPLER PER UN DIA, a Lleida.

XATONADA POPULAR, a Vilafranca del Penedès.

EMBOIRATS, a Balaguer.

DIJOUS, 13 de Febrer SNOW RACE BY GOS ÀRTIC, del 13 al 14 de febrer a Port Ainé.

DIMECRES, 19 de Febrer CARNAVAL A LLEIDA, del 19 al 26 de febrer a Lleida.

DIJOUS, 20 de Febrer CARNAVAL XURIGUÉ 2020, del 20 al 23 de febrer a Calafell.

FESTIVAL INTERNACIONAL DEL CIRC, del 13 al 18 de febrer a Girona.

DIVENDRES, 14 de Febrer FESTA DEL BRUT I LA BRUTA, del 14 al 15 de febrer a Torà.

CARNESTOLTES DE TÀRREGA, del 20 al 23 de febrer a Tàrrega.

CARNAVAL I BALL DE LA PASSA, del 20 al 25 de febrer a diverses poblacions del Pallars Sobirà.

DIJOUS GRAS, a tota Catalunya.

FESTA DES TRAGINERS, del 14 al 16 de febrer a Balsareny.

5a MOLLERUSSA DRONE PARTY, del 14 al 16 de febrer a Mollerussa.

DISSABTE, 15 de Febrer FIRA DEL CÀNEM - SPANNABIS, del 15 al 16 de febrer a Cornellà de Llobregat.

MERCAT MEDIEVAL, del 15 al 16 de febrer a Esparraguera.

CARNAVAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ, del 20 al 26 de febrer a Vilanova i la Geltrú.

CARNAVAL SOLSONA, del 20 al 26 de febrer a Solsona.

CARNAVAL DE SITGES, del 20 al 26 de febrer a Sitges.

DISSABTE, 22 de Febrer CALDERADA POPULAR, a Salàs de Pallars.

COPA DEL MÓN D'ESGRIMA, del 15 al 16 de febrer a Sabadell.

CAMPANYA GASTRONÒMICA - LA CUINA DEL BACALLÀ, del 15 de febrer al 22 de març a Tossa de Mar.

BALL DE GITANES, el 22 i el 23 de febrer a Sant Celoni, Castellar del Vallès i Sant Cugat del Vallès.

DIUMENGE, 16 de Febrer OPEN BTT KIDS-CUP, a Sant Vicenç dels Horts.

PINTAMÚSICA, a Barcelona.

DIUMENGE, 23 de Febrer JORNADA GASTRONÒMICA DE L'OLI I LA TÒFONA, a Bellaguarda (Les Garrigues).

SAGRATCOR TRAIL, a Alguaire.

87

brou de

pollastre tradicional

Elaborat a partir de la recepta familiar, fet amb ingredients naturals.

Bu s

secció de

®

br

s ou

a lo a l euu q

No necessita refrigeració

SALSES FRUITS, S&P, SL. Ctra. de Cabra, s/n - 43811 Figuerola del Camp - Tel. 977 63 13 33 - www.fruitssp.com

La nostra agenda està a la disposició de tots els Ajuntaments i Oficines de Turisme de Catalunya per a que puguin promocionar les seves fires, festes i esdeveniments. Voleu que apareguin de forma gratuïta cada mes? Només cal que contacteu amb nosaltres mitjançant els telèfons 93 249 71 71 / 973 071 222 o a través del portal web www.turismeacatalunya.cat/comparteix-el-teu-esdeveniment/

CARNAVAL A ESPOT I PORT AINÉ, a Espot i Port Ainé.

46è CONCURS DE COLLES SARDANISTES, a Ponts.

MATANÇA DEL PORC, a Puiggròs.

RANXO POPULAR, a Talarn.

MANRESA IGNASIANA, a Manresa.

DIMECRES, 26 de Febrer DIMECRES DE CENDRA, a Bellver de Cerdanya.

PUIGCERDÀ FONS, a Puigcerdà.

CAMPANYA GASTRONÒMICA DEL BACALLÀ & PEIXOPALO, del 26 de febrer al 9 d'abril a Sant Feliu de Guíxols.

DIJOUS, 27 de Febrer XXIV ANIMAC, del 27 de febrer a l'1 de març a Lleida.

ITINERARI "EL MASNOU, TERRA DE MAR", al Masnou.

BALLS DELS ROMEUS I LA PITOTA, a Prats del Lluçanès.

FESTA DE LA CALDERA, a Montmaneu.

DILLUNS, 24 de Febrer RANXO, a Organyà.

MOBILE WORLD CONGRESS, del 24 al 27 de febrer a Barcelona.

4YFN, del 24 al 26 de febrer a Barcelona.

DIMARTS, 25 de Febrer LA GUIXA, a Isona.

DIVENDRES, 28 de Febrer XXII FIRA NATURA, del 28 de febrer a l'1 de març a Lleida.

FESTA DE L'AIGUA, del 28 de febrer al 2 de març a Almacelles.

DISSABTE, 29 de Febrer CARNESTOLTES, a Alcarràs i Cervera.

FIRA AGR'AUTO, del 29 de frebrer a l'1 de març a Agramunt.

MATANÇA DEL PORC, a Artesa de Segre.

FESTA DE L'ESCUDELLA, a Castellterçol.

ESCUDELLA POPULAR, a Tremp.

FESTA DEL RANXO, a Oliana, Peramola i Ponts.

CONCURS DE GRUPS AMATEURS DE TEATRE, del 29 de frebrer al 4 d'abril a Tàrrega.

3a TROBADA DE RECREADORS HISTÒRICS, del 29 de febrer a l'1 de març a Manresa.

89

Oficines de Turisme de Catalunya ALT CAMP OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP C/Mossèn Martí, 3 · Valls Tel. 977 608 560

COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048

BAGES

LA SEU D'URGELL C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 93 693 03 50

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 522

OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339

CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

SANTES CREUS Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 370 030

MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

MONTSERRAT Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

ALTA RIBAGORÇA

SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

VALLS C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 353

CADAQUÈS C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315

EL PONT DE SUERT Av.Victoriano Muñoz, 22 Tel. 973 690 005

EMPÚRIES Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

EMPURIA BRAVA Av. Pompeu Fabrà, s/n · Tel. 972 450 802

ANOIA

FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603

CALAF Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

LLANÇÀ C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66

PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636 SANT PERE PESCADOR Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535

LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 68 30

BAIX CAMP OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155

VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902

CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

ALT PENEDÈS

CAPAFONTS C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 818 12 54

ALT URGELL OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

90

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308 L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477 L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011 BENIFALLET C/ Major, 1 Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627 EL PERELLÓ C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021 DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309 ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 ( Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 Tel. 972 300 128 PALAMÓS Pg. del Mar, s/n Tel. 972 600 550 PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 636 161 PLATJA D'ARÓ Mossèn Cinto Verdaguer, 4 Tel. 972 817 179 SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051 TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00 CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Tel. 93 635 27 27 COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07 VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 672 462 426

BAIX PENEDÈS OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171 L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725 CALAFELL C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141 COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010 CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777 VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

BARCELONÈS

BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 Tel. 972 624 520

BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90

MONT-ROIG DEL CAMP CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468

CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge · Tel. 972 661 714

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34

PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

REUS Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) Tel. 977 010 670

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani Tel. 93 285 38 34

LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 Tel. 977 844 630 L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

AEROPORT EL PRAT (T1) Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BARCELONA - AMADEU BAGUES Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

Oficines de Turisme de Catalunya BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994 BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91 SANT ADRIÀ DE BESÒS C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777

GARRIGUES

MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658

TAVÈRNOLES C/ de l'Esglèsia,1 Tel. 93 888 73 08

MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35

ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

BERGUEDÀ

LA GRANADELLA Pl. de la Indepència, 1· Tel. 973 094 101

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

GARROTXA

BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099 CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77 GÒSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055 LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541 EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313 PUIGCERDÀ Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220 MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733 SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478 VIMBODÍ I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet Tel. 977 871 247

GARRAF CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00 SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51 VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17 Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

92

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47 SANTA SUSANNA Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08 PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38 PALAFOLLS Plaça del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

MONTSIÀ

PRESES Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

SANT JOAN DE LES FONTS C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

VALL D'EN BAS Ptge Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

AMPOSTA Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

GIRONÈS

LA GALERA C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 744 624

VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91 SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470 ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 ESTERRI D’ÀNEU C/Major, 40 bis · Tel. 973626345

LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322

LA SÈNIA Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

LLAVORSÍ Ctra. Vall de Cardós, s/n Tel. 973 622 008

NOGUERA

PLA DE L’ESTANY

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 Tel. 972 583 470

BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194

PLA D’URGELL

MARESME OFICINA DE TURISME DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16 ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50 ARENYS DE MAR C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39 CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88 CALELLA C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra Tel. 93 794 08 98 MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MANLLEU Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

FALSET Pl. La Quartera, 1· Tel. 977 831 023

PRATS DE LLUÇANÈS Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

MARGALEF Areà de Lleure del Pont, s/n Tel. 668 582 542

RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

ULLDEMOLINS Pl. de l’Esglèsia, 1· Tel. 977 561 546

Oficines de Turisme de Catalunya RIBERA D’EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851 ASCÓ Ctra. de Camposines, 21 Tel. 977 406 583

SEGARRA OF. DE TURISME DE LA SEGARRA Passeig Balmes, 3 · Cervera · Tel. 973 531 300 CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

CALDES DE MALAVELLA C/ Vall·lobera · Tel. 972 480 103

TARRAGONÈS

HOSTALRIC Camí dels Ollers, 1 · Tel. 972 864 565 LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735 MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005 SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona Tel. 977 233 415 CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307 LA PINEDA - VILASECA Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759 BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

TOSSA DE MAR Av. Pelegri, 25 · Tel. 972 340 108

TARRAGONA Rambla Nova, s/n · Tel. 977 250 795

VALLÈS OCCIDENTAL

SEGRIÀ

VILOBÍ D’ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

TERRA ALTA

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida Tel. 973 054 800

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SOLSONÈS

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310 LA VALL DE LORD Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

RIPOLLÈS

SELVA

SANT JOAN DE LES ABADESSES Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161 ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707 AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089 BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536 VALLBONA DE LES MONGES C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

CAMPRODÓN C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SETCASES Plaça Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE RIBES Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

VERDÚ Pl. del Bisbe Comelles, 13 Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52 TERRASSA Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 93 842 39 00 SANT CELONI Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

1 any (12 exemplars) www.turismeacatalunya.cat/subscripcions IVA + Despeses d’enviament inclosos en el preu.

**El subscriptor rebrà la revista durant la primera quinzena del mes.