__MAIN_TEXT__

Page 1

l’

Col¡legi Sant Miquel dels Sants - Vic

blau

Revista escolar interna


L’Ull Blau. Revista escolar interna Núm. 70. Any 27. Novembre de 2011 Edita: Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants Coordinació: Sílvia Torrents Col·laboració: Lluís Montoliu Maquetació: Cristian Martin, Núria Fajula Portada: Pau Rosell i Núria Ruíz, la mare.


Editorial En una vella pel·lícula en blanc i negre, els protagonistes -uns germans Marx molt esbojarrats- emprenen una cursa contra el temps en un tren de vapor al qual se li està acabant el combustible. En lloc de donar-se per vençuts, comencen a desmantellar els vagons, la fusta dels quals passa a alimentar la caldera i mantenir el tren en marxa, amb el màxim de velocitat possible. A força de quilòmetres i de cremar tot el que troben, els vagons aviat deixen de ser allò que eren i passen a ser només un record del que havien estat, sacrificats així per aconseguir el propòsit que els protagonistes perseguien. Deixant de banda les genialitats del vell cinema i la capacitat que encara té per despertar en nosaltres un somriure o bé una franca rialla, el fet és que potser això és també al que ha passat al nostre planeta per culpa nostra, dels éssers humans, que n’hem volgut ser amos i senyors a qualsevol preu. Joan Manuel Serrat, en una cançó gairebé profètica, ja se’n queixava: “Pare, que el riu ja no és el riu”. O bé: “Pare, que el bosc ja no és el bosc.” Com en el cas dels germans Marx, hem anat desmantellant rius i boscos, fins que han esdevingut l’ombra del que havien estat, per esdevenir clavegueres a cel obert i extenses clarianes desbrossades per màquines disposades a mossegar els espais verges que encara malden per resistir. “Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà cremar la barca”, seguia dient Serrat... Afegim-hi, si voleu, la contaminació de l’aire i el perill de les nuclears; quants Txernòbils més caldran per adonar-nos-en?! Aquest any, que justament està dedicat als boscos, de ben segur que creixerà en nosaltres la consciència ecologista que portem a dins. Potser, amb aquesta consciència ecologista a flor de pell, ens sentirem una mica encoratjats a l’hora de recuperar els vagons d’aquesta natura que, a passos de gegant, ens hem entestat a destrossar. Però, hi som a temps? O, en tot cas, a què hem de renunciar per aconseguir-ho? De ben segur que no n’hi haurà prou amb llançar als quatre vents proclames ecologistes. Caldrà alguna cosa més. Potser aniria bé poder veure la vella pel·lícula dels Marx mentre, una mica llunyana, la cançó de Serrat repeteix un i altre cop “Pare, digueu-me què li han fet al bosc, que no hi ha arbres.” I després, amb el somriure que ens pugui despertar el tren desballestat i amb la cançó arrapada encara a l’orella, caldrà que ens posem seriosament a treballar per salvar un món, la pitjor malaltia del qual, ara com ara, segueix essent el fet que una bona part de la humanitat està mancada dels recursos més bàsics no solament per viure amb dignitat, sinó fins i tot per poder sobreviure...

editorial

3


Racó dels pares “Un matí de diumenge al bosc” Els rossinyols (P4) Sota la boira, i amb una mica de son als ulls, el diumenge 23 d’octubre un grup de nens i nenes de P4 de la classe dels Rossinyols i les seves famílies ens disposàvem a fer una petita excursió per la ruta dels Molins Fariners.

4

De bon matí ens vam trobar a Calldetenes per començar el camí des del Molí del Pujol. Tot vorejant el torrent de Sant Martí vam veure els diferents elements hidràulics que antigament abastien els sis molins que hi ha al llarg de tota la ruta.


s Abans de sortir, uns follets del bosc trapelles ens posaven a prova tot jugant. Sempre respectant el bosc i el seu entorn, havíem de localitzar alguns dels fruits que es poden trobar al bosc durant la tardor. Caminant entre les fagedes, trobàvem nous sota les nogueres, i observàvem els roures i les alzines, dels quals recollíem els aglans per a la prova dels follets murris, i els guardàvem dins les bossetes màgiques. Tot i que alguns també vam descobrir les ortigues i els ungüents de la planta de malva per remeiar-ne el mal. Després de 3 quilòmetres de caminada per sota el bosc - travessant ponts i passos, i veient basses, recloses, fonts, “cadiretes”, i molins - arribàvem a la població de Sant Julià de Vilatorta, on tot jugant al Parc de les Set Fonts, sota els plàtans i castanyers bords, completàvem el joc tots junts i aconseguírem el tresor amagat. Xino-xano, i reculant pel mateix caminet planer per on havíem vingut, ens vam disposar a tornar valents cap a casa a dinar, cansats, però contents, després de passar un fantàstic matí de diumenge amb les famílies dels Rossinyols que participaven de l’excursió de tardor. La fageda d’en jordà Joan Maragall (1860-1911) A casa coneixem aquest poema de Joan Maragall, que és rellevant pel tema d’aquesta edició. Aquí el teniu. Anna Calm, mare de la Maria i d’en Joseph Grosse de 3r B i 2n A. Saps on és la fageda d’en Jordà ? Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i pregon com mai més n’hagis trobat al món: un verd com d’aigua endins, pregon i clar; el verd de la fageda d’en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud s’atura, i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot el món en el silenci d’aquell lloc pregon, i no pensa en sortir o hi pensa en va: és pres de la fageda d’en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Racó dels mestres

5


Les papallones Els nens i nenes de P3, aprofitant la tardor, hem fet una sortida al bosc jardí per observar els arbres. Hem vist que no tots els arbres són iguals: n’hi ha d’alts, de baixos, prims, amples, amb fulles, sense fulles, etc. Un cop a la classe hem decidit que cada nen i nena dibuixaria un arbre i entre tots crearíem un bosc de tardor. A l’aula havíem treballat el cercle i la línia vertical, i vam descobrir que unint-los podíem dibuixar un arbre. A partir d’aquesta idea vam crear diferents tipus d’arbre, tot formant el bosc de tardor.

6


7

olla de grills


Els cargols

8


9

olla de grills


Les formigues

10


11

olla de grills


P4 Ariadna Roca Els arbres de Tavèrnoles Tarek Daouay Vam veure el bosc de Tavèrnoles

12

Helena Isant Vam jugar al bosc

Marta Saborit Hi ha molts arbres i moltes fulles


Kelly Owusu El bosc de la tardor

Pol EscalĂŠ Hi ha molts arbres 13

Imad Laatouchi Hem jugat al bosc

Oriol Calveras Vam collir aglans i fulles olla de grills


P4

Isaac Pintu Les fulles Cesc Barrera Molts arbres

14

Jan Capdevila En Cristian va escalar una pedra molt grossa

Martí Franch L’autobús i els nens de la classe


Martí Presagué Els meus amics

Mouskeba Barro Vàrem veure molts arbres

15

Oriol Saperas En Miquel i jo tenim un bastó i anem pel camí secret

Mireia Bach L’Anna Riubrogent, en Cristian, l’Anna Marsó i jo anàvem pel camí del bosc olla de grills


P4 Afnane Laatouchi Jo i el meu germà vàrem esmorzar al bosc

Arola Sallés La rotllana que fem els nens i nenes per ezmorzar

16

Erola Vinyeta Tota la classe dels rossinyols dins l’autobús per anar a Tavèrnoles

Mariona Gómez Als arbres els cauen les fulles


Roger Reig La fila dels rossinyols que caminen pel bosc

Meritxell Fontseca Ja arribem al bosc de Tavèrnoles amb l’autobús 17

Ot Teixidó Jo i els meus amics caminàvem pel bosc

Souhayb Bourazma L’Oriol i jo collim fulles de tardor

olla de grills


P5

18

Fem experiments Els nens/es de P5 (Farigola, Espígol i Romaní) hem fet dos experiments: “El volcà” i “L’ou dur dins una ampolla”. Per fer l’experiment “El volcà” hem necessitat un pot buit d’Actimel que hem folrat de plastilina per donar-li la forma d’un volcà. Llavors hem posat bicarbonat dins el pot i, a poc a poc, li hem afegit vinagre. I...oh!! En el moment en què el vinagre queia sobre el bicarbonat, “el volcà” ha entrat en erupció. Hem descobert que el bicarbonat i el vinagre junts fan una reacció química. Ha estat molt divertit anar-hi tirant vinagre!. En l’experiment “L’ou dur dins una ampolla” hem pelat l’ou dur i hem provat de fer entrar l’ou dur a dins l’ampolla i hem comprovat que no entrava. Llavors hem plantat dues espelmes d’aniversari a l’ou. Les mestres han encès les espelmes i han posat l’ampolla cap per avall, tot ficant les espelmes a dins i l’ou dur a la boca de l’ampolla. En un moment, les espelmes s’han apagat i l’ou ha començat a entrar dins l’ampolla fins que ho ha fet de cop. Llavors l’ou ja no torna a sortir de l’ampolla. Hem après que a dins de l’ampolla hi ha aire i en ficar-hi les espelmes enceses i l’ou tapant la boca de l’ampolla, l’aire s’acaba i ho absorbeix per deixar entrar més aire. Ha estat com fer màgia! Aquí podeu veure una mostra de dibuixos dels dos experiments.

Omar Badda

Àlex Torrico

Moses Onieze


Laura Vilaró

Marian de la Torre

19

Aya Achn

Richard Duah

Àlex Bantulà

olla de grills


P5 Amin Bouzekoura Aniol Gorgals

20

Carlota Molera

Pol Sanglas

Jan Garriga

Maria Navarro

Maria Sala


Arnau Liébana

Oumayma Assikiou 21

Jakub Krolikowsky

Nihad Tayebi

Julià Pagespetit olla de grills


1r

El follet Pepito Els nens i nenes de 1r A Hi havia una vegada un follet que vivia en un arbre al mig d’un bosc on els núvols es posaven cada dia negres i grisos. Aquell follet es deia Pepito i li agradava molt sortir a les nits a passejar pel bosc, i aprofitava per netejar-lo de les deixalles que els homes hi havien deixat. Però un dia, quan va sortir a fer el volt, va veure que tot estava net, i va pensar: “Com és possible?” I va pensar que potser havia sigut la tempesta de la tarda, i la ventada s’ho havia emportat tot. Però, no! Aquell matí hi havia anat a jugar una colla de nens i nenes que també els agradava que el bosc fos ben net, i en veure-hi deixalles van decidir emportar-se-les cap a casa. Al cap d’uns quants dies, quan el follet Pepito va sortir a passejar es va trobar la seva amiga, la rata Pinyata, i junts van escombrar el bosc. I mentre junts netejaven van veure brillar una cosa de color blau i s’hi van acostar i es van trobar amb la fada del bosc que treballava al seu hospital de plantes malaltes.

22

Bilal Boubaous

Carla Prat

Joel González


Mariona Font Oriol Godayol

23

Thiago Aguilar

Valentina PĂŠrez

Uma Penadès

Gil Puig olla de grills


1r

24

El mag, la bruixa i el follet Els nens i nenes de 1r B Hi havia una vegada un bosc que tenia els arbres molt alts i les fulles de molts colors. En aquest bosc, amagats entre els arbres, hi vivien una bruixa i un mag. Un dia, la bruixa i el mag, que eren amics, van pensar de fer una trampa per agafar un follet que vivia prop del bosc. Van agafar el material que tenien endreçat en un safareig que compartien i van construir la trampa per al follet. Al cap d’uns dies, el follet passejava tranquil pel bosc buscant bolets quan, sense adonar-se’n, va caure a la trampa. Va cridar i demanar ajuda, volia saber qui li havia parat aquella trampa. La bruixa i el mag s’hi van apropar i li van dir que ells havien fet aquella trampa per venjar-se’n, perquè feia temps el follet els havia tirat una sabata a la cara que feia molta pudor. Tots tres, la bruixa, el mag i el follet, van poder parlar del problema i finalment van ser capaços de perdonar-se i ser amics. Per celebrar-ho van fer un pastís, i se’l van menjar a casa del follet. I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.

Bru Solà


Ăˆric Franch

Carlota Castells 25

Pau Cerezo

Marta Saborit olla de grills


1r

26

Mini investigació: El cacau i la xocolata. La classe de 1r C A la classe de medi tocava parlar d’aliments. Que si ens agrada menjar de tot, que si hem de menjar verdura, que si carn, que si peix ... Però vam saber que el que més ens agradava, a quasi tots era menjar: xocolata! La veritat és que, fora d’anar a comprar-la a la botiga, o agafarla de l’armari, no sabíem pas d’on sortia aquest meravellós “aliment”. Una cosa sí que la sabíem: és que no se’n pot abusar, de menjar xocolata, però que una miqueta de tant en tant no fa cap mal. Van sortir preguntes com: és un producte animal? Algú deia si sortia de la vaca ... És un vegetal? Però no ens imaginàvem rajoles de xocolata a l’hort o penjades de les branques d’un arbre. D’aquesta manera ens vam posar a buscar informació. Les mares, els pares i les tietes ens van ajudar molt. Finalment, i com un trencaclosques, amb la informació que cadascú havia aconseguit vam aprendre que: La xocolata és un aliment basat en el cacau. Es veu que tot va començar fa molts segles. Els nadius de Mèxic ja en prenien, sobretot en festes i cerimònies El cacau és un arbre tropical, necessita viure en zones humides i càlides. És un arbre de fulles molt grosses i perennes. Pot arribar a fer deu metres d’alçada. Les seves flors surten per tot l’arbre, de les branques més velles i durant tot l’any. D’algunes d’aquestes flors en surten els fruits, una mena d’espigues molt grosses. A dintre hi ha moltes llavors. El nom de cacau també es dóna a les seves llavors. És de les llavors que una vegada seques i fermentades se’n fa la xocolata. Aquesta operació consisteix a barrejar diferents qualitats de cacau mòlt, la mantega de cacau, el sucre i la vainilla, i si la fórmula ho requereix, llet en pols. La proporció que s’usa en la mescla és sempre un secret de cada fàbrica. Bon profit!


2n

Els boscos Al llarg d’aquest curs, els grups de 2n, ens hem proposat treballar aquest tema tan interessant i necessari per a la nostra qualitat de vida i a la vegada tan proper en el nostre entorn, ja que Vic és una ciutat prou petita com per tenir de seguida el bosc al nostre abast i per altra banda, no cal dir el privilegi que tenim a l’escola d’estar envoltats del “bosc jardí” del Seminari, que podran observar especialment durant els anys que duri la Primària dels nostres alumnes. Així doncs, aquest setembre hem sortit per observar i comentar tot el que sabíem i anàvem descobrint de nou d’aquest bosc que veiem cada dia, però en aquest cas, anant molt a poc a poc per anar coneixent sobretot els arbres més abundants i interessants per recordar i així anar ampliant les espècies d’arbres, arbustos i herbes. És un treball que començarem a l’aula, després farem l’observació directa i un altre cop a l’aula en traurem les conclusions corresponents. Aquest treball estarà relacionat amb l’àrea de naturals de coneixement del medi. I també amb la Setmana de la Ciència, que justament aquest curs tractarà d’aquest tema. Seguirem el pas de les estacions i els canvis que produeixen en els arbres i en les plantes en general. Hem sortit al “bosc jardí” i ens hem aturat especialment per conèixer més bé: el til•ler, el pollancre, el xiprer, el castanyer d’índies, el pi i l’avet. En alguns es veien ja senyals de tardor, en d’altres havíem d’esperar un temps per anar-los detectant. Aprofitem per veure els colors, forma de les fulles., si són de fulla caduca o de fulla perenne. També, la forma de la capçada i del tronc. Totes aquestes observacions seran molt adients de cara a realitzar treballs de plàstica. Cada nen dibuixa el seu bosc, tal com l’ha vist i procurant en que a partir del seu treball es puguin conèixer les espècies que ha observat. També farem un mural al passadís amb pintures, amb tècniques diverses; així tindrem el bosc encara més a prop.

olla de grills

27


2n

Fem una altra sortida, una matinal al Puig dels Jueus. Ara comentem que aquest bosc va ser plantat d’un mode artificial. Veiem que els arbres estan arrenglerats, a una distància determinada entre ells i són de les espècies més adients al lloc (terra, clima…) Són encara una mica petits i es veuen de la mateixa alçada, ja que es planten al mateix temps. Tot caminant trobem roures, alzines, pins, algun avet i també alguns cedres. Per acabar, i després de diversos ajornaments deguts a la pluja, aquesta setmana anirem a Puig l’Agulla i podrem observar en directe el bosc a la tardor. Observarem diversos arbres que encara no hem vist, el roure i l’alzina, i arbustos com l’avellaner i l’arboç. Aquesta sortida la repetirem a la primavera per poder adonar-nos de les diferències que hi trobem.

28

Els nens i nenes han escrit què saben dels boscos i també hem dibuixat el bosc de cada grup. A continuació us en donen una petita mostra. Quan arriba la tardor, les fulles dels arbres de fulla caduca, com el castanyer, canvien de color i cauen. Es tornen de color groc, vermell, taronja i marró. Altres arbres, com el pi o l’alzina, conserven el color verd de les fulles i no els cauen, són arbres de fulla perenne. Als boscos hi podem trobar el fruit dels castanyers, dels avellaners, de les nogueres. També hi podem trobar cireretes d’arboç i móres. Als boscos hi ha bolets de molts tipus, rovelló, cep, pinetell, cua de rata, fredolic i moixernó, tots són diferents i cada bolet té un gust únic. La gent va als boscos sobretot quan hi ha bolets. Els arbres ens donen sorpreses, per exemple les arrels que no veiem. Els arbres viuen al bosc en família i sempre estan contents. Les arrels són els peus dels arbres i serveixen per xuclar l’aigua del terra. No podem arrencar ni l’escorça ni les fulles dels arbres perquè són éssers vius i n’ hem de tenir cura. Els arbres neixen de llavors i s’aguanten al terra per les arrels, i necessiten aigua per créixer.


29

olla de grills


2n

30


31

olla de grills


3r

En Joan i els castanyers Bernat Ibàñez El 15 d’octubre del 2009, uns nens van anar d’expedició a un bosc. Un nen de 10 anys que es deia Joan, es va perdre buscant bolets i castanyes. Quan se’n va adonar tots estaven lluny, i per tant no els podia seguir. Caminant, va trobar un castanyer ple de bolets i castanyes. Es va endinsar més i més fins a trobar només castanyers plens de bolets i castanyes. No li quedava menjar i s’alimentava de castanyes i bolets. Un dia, caminant, va trobar el seu poble i va explicar-ho a tothom. Després va ensenyar-ho a la gent. Aquella notícia s’expandia de poble en poble per a tot el país. La gent hi anava. Fins que tot el món se’n va adonar. Al cap d’un any el nen va veure que aquella zona estava deserta! Per ell era una desgràcia, però per al món, les castanyes i bolets més bons d’aquest univers.

32

El bosc a la tardor Júlia Erra Hi havia una vegada un arbre màgic que feia animals. Per exemple, lleons, vaques, xais, conills, etc. També feia fruites, totes diferents. Un dia l’arbre va fer un unicorn i una sirena, tots ells molt bonics. Per allà va passar un nen i va dir: - Quina sirena més maca. Quin unicorn més bonic! El nen els va agafar i se’ls va emportar a casa. Com que van sortir d’un arbre, estaven madurs i els va haver de remullar en aigua. Van passar moltes aventures junts i al final la sirena es va morir i el nen va plorar tot un dia i tota una nit. Després, el nen va dir: - No pot ser! Jo els he cuidat molt i al final un s’ha mort. Però el nen per una banda estava content, perquè al menys li havia quedat l’unicorn. Va portar la sirena al metge i li van dir que era una malaltia que s’agafava si no et punxaven. En sentir això, van punxar l’unicorn ràpidament. Van dormir junts, es van dutxar junts i van estar junts per sempre més. El bosc a la tardor Sara Gibert Hi havia una vegada una nena que tenia cinc cosins, un germà, quatre tiets, els seus pares... tots vivien al bosc, en una casa molt gran. Els nens, tenien una casa a l’arbre i allà s’ho passaven pipa. El dia de la castanyada van anar sols a collir castanyes i van anar a l’arbre a menjar-se-les. De sobte, van notar que l’arbre es movia i la més petita es va espantar: - Tinc por! - No passa res, però... sortiu de la cabanya! – va dir el més gran. Van sortir a fora i van veure un arbre amb ulls, boca, nas... i els van caure les castanyes a sobre. Es van espantar i van anar a casa de seguida. Cada dia hi anaven i cada dia se’l trobaven, fins que un dia els va parlar: - Què passa, que cada dia em veniu a molestar? - No et molestem, és que aquí hi tenim una casa – va dir ella. - I què? Ja ho sé que hi teniu una casa, però no cal que em molesteu.


Els nens, se’n van anar a casa i durant una temporada no hi van anar més. Un dia el van tornar anar a veure, i van veure que era molt vell: - Ens deixes tornar-hi a viure? - D’acord, però no us mogueu tant com abans, que sóc molt vell. Tinc 142 anys – els va respondre. - Bé! Gràcies! – van contestar, contentíssims. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos. El bosc a la tardor Biel Masnou Hi havia una vegada un jove que cada nit anava a un casino a jugar al pòquer. Era molt lluny, i hi havia un inconvenient: que tenia una gepa. I feia drecera, passava pel cementiri i pel bosc. Cada dia hi passava, fins que un dia va sentir una veu que li deia: - Què hi portes a l’esquena? - Una gepa – va dir ell. Va sortir una mà del cementiri i li va agafar la gepa. Quan va arribar al casino els va explicar tot el que havia passat. S’ho van creure perquè no tenia gepa. Un que es deia Miquel, que tenia el peu girat, va pensar: “Aquesta és la meva!” i en un moment va ser davant del cementiri caminant amunt i avall, fins que va sentir la veu: - Què hi portes, a l’esquena? - Res – va respondre ell - Doncs té, per a tu! – li va contestar tot posant-li la gepa. Quan va tornar al casino li van preguntar per què portava la gepa, però es va posar a plorar... No vull caure!!! Mariona Montal Hi havia una vegada en un poble, a la tardor, una fulla que no volia caure del seu arbre. S’hi sentia còmoda, allà dalt. Les seves amigues li deien: - Mira que n’ets de poruga! Aviat tallaran l’arbre i la fulla que quedi es morirà!. Però aquella fulla no feia cas a les seves amigues. Es passava el dia xerrant i xerrant. Un dia, les seves companyes que havien caigut al terra li van dir: - Aquí ens divertim molt jugant amb els nens i nenes. – La fulla va pensar que podria ser bona idea. Es va esperar que arribés el vent... Quan va arribar, la fulla es va deixar anar. I... Va volar!!! La fulla es va divertir molt! Quan va aterrar es va trobar en un pati. Era el pati de l’escola Sant Miquel dels Sants!!! Un nen se li va apropar, la va agafar i se la endur, feliç. Amb ella va fer un treball de la tardor i va quedar molt bonic! Les mestres es van haver de posar ulleres de tan bonic que era. Aquí acaba la història d’una fulla que va ser molt feliç...

olla de grills

33


3r

El bosc Nil Llop La tardor en despertar castanyes va trobar! De bordes i madures en va poder agafar! Els arbres despullats, les fulles al terra, pobres arbres, estan ben constipats! La tardor és meravellosa, també és preciosa, està plena de sorpreses, d’arbres, de fulles i de plantes belles!!

34

El bosc a la tardor Sergi Ortiz El bosc, a la tardor, té marró, taronja i també un xic de groc. El bosc, a la tardor, es constipa i guanya color quan ve el fred i la foscor! El bosc, a la tardor, és un lloc preciós per poder visitar i gaudir del color! Al bosc, a la tardor, hi fa fred i poca calor, per això hi trobem bolets com el rovelló! El bosc a la tardor Clàudia Andreu El bosc a la tardor perd molt color: hi ha colors que s’esmunyen, i ara us diré quins són!

El marró, pels troncs i fulles, el vermell, per altres tipus de vegetació, el taronja, per alguns animalons que s’amaguen al bosc a la tardor! La castanya té un gran abric d’eriçó, La magrana té una corona que per ella és d’or i un gran tresor! Tot això es troba al bosc a la tardor! El bosc Alba Sanchez Quan vaig al bosc trepitjo les fulles i fan “crac crac” en caminar. Grogues i verdes, taronges i marrons, són dels colors de la tardor. Tot passejant trobo bolets, treuen el cap però no diuen res. Cada tardor adornen el bosc i fan companyia als animalons. Els arbres perden les fulles i es van despullant però no tenen fred perquè ja hi estan acostumats. M’agrada el bosc a la tardor perquè té molts colors.


El bosc Abril Mas

Ruta pel bosc Pau Rosell Un dia vaig anar amb el meu pare i un guia a fer una via ferrada a Andorra. La ruta la fèiem per la muntanya d’Ordino, per uns boscos plens d’arbres i roques. Havíem d’anar molt ben vestits i calçats, i a més a més necessitàvem material especial: casc, arnés, mosquetons i una corda. La via per la qual passàvem era estreta, i anàvem lligats tota l’estona. Vàrem escalar roques, vam passar per ponts penjats sobre precipicis i vam baixar per camins amb pendent. Al final vam acabar en un prat verd on hi havia un riu i també marmotes alpines. El bosc fantàstic Marc López Hi havia una vegada un nen i una nena. El nen es deia Jordi i la nena es deia Martina. Un dia van anar d’excursió a un bosc. Van començar a caminar i, de sobte, Pluf!! Van caure per un forat i van anar a parar a un bosc fantàstic. Van veure flors que feien molta olor, molts bolets, arbres gegants i animals pertot arreu. Van quedar bocabadats: era un bosc sense contaminació ni porqueria per enlloc. Era molt bonic. De sobte van sentir un soroll molt fort. Eren caçadors que volien matar els animals, agafar els bolets i aixafar les plantes… De cop va sortir un fum que semblava foc que els va espantar. En Jordi i la Martina van veure una fada que va fer màgia per fer marxar els caçadors. Als nens els va donar una clau màgica per entrar al bosc fantàstic sempre que volguéssin, i els va ensenyar el camí per tornar a casa.

olla de grills

35


3r

El bosc Lucía Muñoz

36

Experiments de química a la cuina Joana i Martina Clota Hem fet dos experiments amb el nostre pare: Experiment 1: L’os i l’ou tous. Necessitem: un ou, un os de cuixa de pollastre i vinagre de vi blanc. Agafem l’ou i el fiquem dins un vas. Omplim el vas amb el vinagre fins que l’ou quedi cobert. Fem el mateix amb l’os de pollastre. Immediatament observem que surten bombolles de gas. Esperem dos o tres dies i observem què ha passat. Resulta que l’ou s’ha quedat sense closca i ara és tou. L’os ha quedat tou i es pot doblar. Això que hem observat és degut al fet que l’àcid del vinagre ha reaccionat amb la calç de l’os i de la closca de l’ou. La reacció ha transformat la calç, que és molt dura, de l’ou (la closca) i en canvi no pot fer desaparèixer la part tova. Experiment 2: La poma que no es fa malbé. Necessitem: una poma i una llimona. Agafem la poma i la tallem per la meitat. Mullem una de les meitats amb suc de llimona i deixem passar el temps. L’endemà observem que la meitat de la poma que no vam mullar amb el suc de la llimona s’ha tornat marró; en canvi la meitat


que estava molla de suc està igual que quan la vam tallar. Això que hem observat és perquè el suc de la llimona ha conservat la poma. El suc de llimona és molt antioxidant i això fa que la poma no es torni de color marró.

37

El bosc Mireia Plans

olla de grills


4t

La vegetació, els caçadors i els llenyataires Arnau Parcerisas Hi havia un bosc que tenia molts arbres, moltes pedres, i animals com guilles, ocells i cucs. Aquell bosc era molt tranquil. El sol tocava moltes hores al dia, de vegades bufava una mica de vent i les fulles dels arbres es movien com si dansessin.

38 Un dia, de cop i volta, van venir uns caçadors a cercar els animals que vivien en aquell bosc i tots els que varen poder van intentar fugir. Però els caçadors en van poder matar més d’un. Alguns animals van tenir molt mala sort i no van poder escapar. No deixaven de venir caçadors. Quan el bosc estava més tranquil perquè ja no venien més caçadors (érem a la primavera), van aparèixer uns nois que la seva feina era tallar arbres. Ja us podeu imaginar com estaven d’empipats els arbres i els animals que hi vivien. Aquella vegetació anava desapareixent. Al cap d’uns dies l’alcalde va dir: -Pareu de tallar els arbres, esteu fent morir la vegetació i no hi quedarà res, només terra. De cop, tots els llenyataires i caçadors van marxar. Gràcies a l’alcalde, tots els arbres i animals van poder viure tranquils, i la vegetació va poder tornar a créixer. Els animals reien i jugaven de tant i tant contents, perquè ara ja no els empipava ningú. El bosc tornava a ser tranquil i viu com sempre. Un bosc enfeinat Maria Dinarès Hi havia una vegada un bosc de Viladrau que no canviava mai, perquè hi havia un element que no treballava. I no sabem per què, però no naixien més arbres. Un dia es van trobar que ja era tardor i el bosc no havia canviat, varen passar dies i


més dies i no canviava. Una nit de lluna plena va venir un esquirol que va estudiar tot el bosc. Al matí, quan va haver sortit el sol, es va posar a fer feina; treia fruits, remenava la terra,... però va veure que tot sol no se’n sortiria. Va anar a buscar més animals, i quan els va trobar no varen voler venir. Una família, però, el van ajudar, es varen emportar ous per tenir els fills al bosc. Quan van arribar-hi van treballar i treballar. Un va anar a convèncer altres animals i plantes perquè els ajudessin, també; un altre va anar a buscar fulles; el més petit buscava menjar... Tots van fer molta feina, tanta que en un sol dia van salvar el bosc sencer. I des d’aquell dia el bosc de Viladrau va funcionar bé. L’ocell cec Laia Saborit

39

El meu amic, el bosc Abril Soler Vet aquí que una vegada una guineu que vivia a prop del bosc va dir: -Hola, jo sóc la guineu i em dic Olga. Tinc molts amics com per exemple: el conill, l’esquirol, els ocells, els bolets, els arbres, les fulles... Sempre, quan vaig a jugar amb els conills fem curses; amb els esquirols de tant en tant vaig a prendre el te; amb

olla de grills


4t

els ocells juguem a qui piula o lladra més fort; amb els bolets, qui bufa més lluny les fulles que han caigut dels arbres. Amb els arbres, qui s’inventa el poema més bonic del bosc. L’altre dia me’n van ensenyar un. Ah, i amb les fulles, qui rodola més lluny. Però no hi ha manera d’estar tranquils: el bosc està en perill perquè vénen caçadors i cada vegada som menys, perquè ens maten, ens cacen i a més posen trampes. Hem d’anar molt amb compte. Un dia vaig pensar: i si fem un club? Els meu amics van respondre: -D’acord! El bolet va exclamar: -Li hauríem de posar un nom! L’esquirol va dir: -Ja ho tinc, serà el “Club dels Amics”! Tots hi estàvem d’acord. Vàrem decidir com fer fora els caçadors. Uns van proposar fer molt de soroll. Els arbres van dir: -Millor que no, perquè es poden posar auriculars i no sentirien res. El conill va dir:- I si ens amaguem tots? -No, perquè tallarien els arbres. Va afegir el bolet. I, jo, vaig exclamar: -Ja ho tinc! I si els fem molta por? Així ja no vindran, oi? I així ho vam fer. Quan va venir el caçador li vàrem fer molta por, va córrer a dir-ho als seus companys i no van tornar mai més al bosc.

40

No hi ha només arbres Bernat Nogué Una vegada, en un bosc només hi quedaven arbres, i van desaparèixer tots en un tres i no res. Els veïns del voltant, en veure el problema d’aquella zona, van crear un bosc amb arbres i animals, però el que va passar va ser que estava tot molt brut. Llavors,hi van afegir els fongs i els microorganismes, la qual cosa va fer que es millorés molt. Però trobaven a faltar la pluja, el sol, les pedres, el vent que respiraven, les fulles … Un dia, van venir gent d’acampada i van deixar molta brossa. Dos mesos més tard van venir dues persones que eren llenyataires i van tallar molts i molts arbres. Mentre treballaven amb aquella destrossa varen fumar una mica i van llençar les cigarretes a terra, la qual cosa va fer que s’encengués foc. Uns tres mesos més tard van venir els boletaires i van arrencar tots els bolets que van trobar . Quin desastre! Tots els veïns pensaven i comentaven: -Estava més bé abans! Però, en el fons, tot i que ells no se n’adonaven, era molt millor el ritme que estaven vivint ara perquè, de fet, el bosc és així! La curta vida del bolet Gerard Serra Un dia, en un bosc, un bolet, sota d’un arbre, presumia del seu peu perquè tapava els seus fills. La seva família era de l’espècie “Cama-sec”. El pare dels bolets volia tenir una casa per a la seva família per no estar en aquell bosc tan humit i fred.


Ell va decidir fer una casa, però va pensar: -Com ho faré? Amb què ho faré?... Va estar rumiant i rumiant: “Ho faré amb fulles i terra”. Es va posar a recollir terra i fulles seques. Quan es va pondre el sol estava molt cansat, no podia més, i va dir: -Uf, uf, ja no puc més, que ho faci algú altre! Com que tenia un fill que anava a l’institut, li va dir: -Joan, em pots ajudar a fer aquesta casa? I en Joan va respondre: -Si, però si em dónes cinquanta euros, si no, no! Es va quedar amb un pam de nas. En Pep no sabia que el seu fill fos així de garrepa i mal educat. Però al final va accedir a donar-li els diners. Un dia, dos dies, tres dies, i al quart dia varen acabar la casa. En Pep estava fos, no podia amb la seva ànima i va dir a en Joan, tot rient: -Ja hem acabat! En Joan estava disgustat perquè aquells quatre dies no havia anat a l’institut, però estava content al mateix temps, perquè des d’aquell moment tindrien una casa. Però tot d’una, s’anaven sentint uns crits. Eren uns caçadors de bolets!!! La família “Cama-sec” va córrer tant com podia, però en Pep va pensar que si anaven a la casa estarien més segurs. Hi varen anar. Varen estar callats i espantats mirant per la finestra. El caçador els va veure, els va arrencar i els va ficar dins el cistell. Aquesta va ser la mort d’en Pep i d’en Joan. 41 El bosc Àngels Simon

L’esquirol i els humans Laura Serrat Es feia de dia al bosc de Joul, i tots els animals es despertaven per posar-se a treballar. Una família d’esquirols estava fent les feines de casa: un recollia els fruits, l’altre corria i corria per escampar les fulles, i en Josh... plorava i no parava! - S’ha mort l’avi!!!

olla de grills


4t

- Va, no pateixis més! Va ser el caçador i no podem fer-hi res! - Venjar-me! Sí, aniré al poble dels humans i buscaré el caçador. - Que estàs boig tu, ara? No ho veus que és molt perillós? Però en Josh ja no hi era, havia emprès camí cap al gran poble. Quan anava cap allà, va veure de tot: bolets cantants, roures ballarins, la senyora arbre que deixava caure les seves fulles per estar lliure fins ala pròxima Primavera... En arribar al poble va quedar meravellat de com els humans i les plantes convivien en harmonia. Malgrat que no va trobar el caçador, va tornar a casa contentíssim que tothom estigués bé!!!

42

La vida al bosc Vicenç Arcarons Una vegada hi havia un bosc molt gran i maco. Hi havia un petit problema: no funcionava bé. Un dia, els arbres van quedar per fer una reunió al mig del bosc i parlar-ne. El dia que havien de quedar era l’ 11/11/2011 i la majoria es va adormir; tenien les fulles cansades i pàl·lides. Els animals estaven estranyats d’allò que passava. No hi havia alegria i tot semblava mort. Què podien fer en aquella situació tan desesperada? Una guilla que era molt espavilada va proposar que tots els grups d’animals fessin forats al terra i en caure les llavors dels arbres naixerien més ràpid i això ajudaria a renovar el bosc. Tothom hi va estar d’acord! Els arbres s’ho miraven tot molt agraïts. De seguida van posar-se a treballar, cavaven la terra, plantaven les llavors, les tapaven i la pluja les anava regant. Al cap de pocs dies van començar a sortir noves plantes verdes i florides. Els arbres vells tornaven a somriure de veure els seus fillets i per celebrarho van fer una festa tots plegats.

El concert en el teatre del bosc Berta Riera


El bosc Manuel Pérez

43

Mousse de iogurt de móres gebrades Irene Salvans Ingredients: 2 iogurts naturals 60 g de sucre 3 fulls de gelatina 60 ml de llet 100 ml de nata per muntar Melmelada de móres Unes quantes móres Elaboració: Es posen els fulls de gelatina en remull en un bol amb aigua freda durant uns minuts. Mentrestant s’escalfen la llet i el sucre en un cassó. Quan això arrenca el bull es retira del foc i s’hi incorporen els fulls de gelatina ben escorreguts. Es remena bé, que la gelatina quedi ben desfeta dins del líquid. Tot seguit s’hi barregen els iogurts. Un cop s’ha refredat aquesta mescla s’hi incorpora la nata muntada. Es posa la mousse en un motlle rectangular de pastís o en motlles individuals i es deixa, com a mínim, unes 12 hores a la nevera, fins que quedi ben pres. Es serveix la mousse amb unes cullerades de melmelada de móres i unes quantes móres sortides directament del congelador.

olla de grills


4t

La natura i els seus canvis Ariadna Castells La natura són els boscos, les plantes i tots els animals que existeixen. La natura és vida. A vegades canvia a causa de les estacions de l’any. Per això hi ha arbres que perden les fulles, però d’altres que no. Hi ha ocells que migren perquè fa fred. Hi ha animals, com l’ós, que hibernen, com també ho fan alguns insectes. La primavera és l’estació de l’any en què hi ha més vida. Però, a mi, quan més m’agrada la natura és a l’hivern, perquè m’agrada molt veure els arbres sense fulles. El roure dels tres desitjos Joan Carles Chaves Hi havia una vegada un turó on vivia un roure, el més vell de la contrada. Tothom anava a veure’l perquè els concedís diferents desitjos. El roure sempre els deia que sí, i els concedia tot el que demanaven. Jo, un dia, li vaig anar a demanar tres desitjos: el primer, que curés el meu oncle malalt; el segon, que s’assegurés que ningú maltractés la natura; i el tercer, que no hi hagués ni conflictes ni baralles al món. Passats cinc minuts, tot el que jo havia demanat es va fer realitat. Però, al cap d’uns mesos, aquell roure va morir, i tothom es va posar molt trist. Aquell turó no va ser mai més el mateix, sense el roure.

44

L’arbre sense fulles Yassine Labrahmi Hi havia una vegada un arbre a qui no li sortien mai les fulles. Per això els altres arbres es reien d’ell, i això el molestava. Ell no parava de plorar. Les fulles no sortien perquè no plovia. Però, de sobte, li va caure una goteta damunt d’una de les seves branques. En menys d’un minut li van començar a créixer les fulles. I, abans d’un mes, ja tenia les fulles més boniques de tot el bosc. El bosc encantat Ester Puig Diuen que existeix un bosc encantat, on els arbres i els animals parlen i les flors caminen, i van d’un lloc a un altre. Un dia, un grup d’excursionistes van passar per aquest bosc, tot fent una caminada. Quan van veure que tots els animals i les plantes feien coses tan estranyes, es van espantar i van fugir corrent. Quan van arribar al poble van explicar a tothom el que havien vist. Una nena que es deia Xènia va mostrar interès per tot allò que explicaven els excursionistes, i va voler anar a veure aquell bosc. Un cop ja era allà, va quedar meravellada: amb les flors va jugar a la xarranca, amb els animals va fer una partida de cartes i amb els arbres s’explicaven acudits. Quan la Xènia va tornar al poble va explicar a tothom que el bosc no era perillós, sinó tot el contrari. Així que van decidir fer una gran festa amb tots els habitants del bosc. La festa va ser tan bonica que, encara ara, se celebra en aquell poble.


La tardor Clàudia Macià Una fulla, a la tardor, s’abraça a les seves germanes, allà a l’arbre gran, mentre els diu: “Adéu, germanetes!“ Les seves germanes se’n van al ball, rialles per l’aire i vestits daurats.

45

Haiku Martí Font Sol al bosc de tardor, trepitjo les fulles olorant el silenci.

olla de grills


4t

46

El bosc rialler Carla Mallarach Hi havia una vegada un bosc on hi vivien molts animals, però aquest bosc era molt rialler, i sabeu per què era tan rialler? No? Doncs jo us ho explicaré... Fa molt i molt de temps que en aquest mateix bosc hi havia un poble molt bonic. Tothom hi vivia feliç, però un bon dia es va descobrir la cova de l’ogre del riure, i tots els habitants es van pensar que era una broma i ningú no s’ho va prendre seriosament, només un nen de nou anys que es deia Joan. Aquest nen sempre investigava el que sentia a dir dels investigadors. Un dia, encuriosit, en Joan va decidir de cercar la cova de l’ogre del riure, i no li va costar gens de trobar-la. Un cop allà va trucar a la porta de pedra: - Toc, toc - va fer en Joan, i una veu baixeta va contestar: - Qui hi ha? - Sóc jo, en Joan, un nen que et ve a visitar. De sobte es va obrir la porta i en Joan va quedar molt sorprès en veure que era un home el que li havia obert la porta. - Com és que no ets un ogre ? Perquè ets l’ogre del riure, no? - digué en Joan. Aleshores l’ogre li va explicar que quan ell tenia catorze anys i anava a l’institut tothom es reia d’ell perquè inventava coses absurdes com per exemple que havia vist un ogre, i d’altres...Llavors va decidir que si volien riure’s d’ell ho farien de veritat. Va agafar unes herbes màgiques i va fer la poció del riure. Un cop aconseguida, al cap de dues setmanes aproximadament, va escampar la poció pel poble, i va ser tan forta que fins i tot alguns es van ofegar i d’altres es van suïcidar. Des d’aquell dia el poble va quedar solitari i es va convertir en un bosc i l’efecte encara dura avui en dia. En Joan es va quedar molt sorprès amb el que li explicava l’home-ogre i li va dir que ell aconseguiria una poció perquè el bosc tornés a ser feliç. I va ser així com en Joan va créixer només amb una dèria: la de ser científic. Amb la constància ho va aconseguir, i va ser ell qui al cap de quinze anys va tornar a la casa de l’home–ogre amb una nova poció i així va alliberar per sempre el bosc i l’ogre. Si mai aneu al bosc rialler per la tardor veureu un munt d’arbres de diferents colors: grocs, verds, granes... Si sou capaços de respectar-lo una veu us acompanyarà i us donarà la clau de la felicitat. El bosc màgic Anna Brusosa Hi havia una vegada un nen que es deia Miquel i era molt xafarder. Volia saber què hi havia al centre de la Terra. Un bon dia es va decidir, i se’n va anar. Va travessar boscos, muntanyes, estanys... fins que va arribar a la muntanya, la que hi havia a l’interior de la Terra. Va escalarla, i tot i que hi va tardar molts dies, no es va rendir mai, i finalment va arribar al cim. Però tan bon punt va ser a dalt, com per art de màgia, a baix, perquè va caure


47 per un forat que el va conduir a una selva. Allà va veure moltes espècies estranyes: dinosaures, ocells, mamífers, barreges de tot tipus d’animals ... Allà no hi habitava cap espècie humana, i per tant no va ser ben rebut. El van lligar a un tronc i tothom estava enfadat amb ell. En Miquel, però, va ser valent i els va dir: - Jo només tinc curiositat per saber què hi ha al centre de la Terra!! Els éssers estranys es van mirar entre ells i el van deslligar i li van dir: - Et donem una oportunitat - Òndia, òndia i més òndies!!!! Que sabeu parlar? - Home nen... És clar! Aquí tothom té vida! Que no ho sabies? I per cert com et dius? - Miquel, em dic Miquel. - Molt bé, doncs, Miquel, et pots quedar a viure aquí. I... en Miquel es va quedar a viure allà, i mai no va revelar aquell secret tan important. El científic boig pel bosc del Cabrerès Laia Roca Coma En un país molt llunyà hi vivia un científic molt seriós que investigava una fórmula per rejovenir les persones. En un llibre hi havia trobat informació que deia que en el bosc del Montseny hi trobaria les plantes necessàries per fer el que desitjava, i va decidir d’anar-hi. En arribar va començar a sentir un udol de gos salvatge, i un caçador que

olla de grills


4t

estava disparant trets, i va pensar que allò no era fet per a ell, ja que no es podia concentrar. Per tant, va marxar. Aleshores se’n va anar a un altre bosc i... els sorolls també el molestaven. Cercant més informació va saber que els boscos del Cabrerès eren el lloc ideal per a ell, ja que no s’hi podia caçar, ni tallar arbres... En definitiva, era un indret protegit. Però en una part del bosc hi havia un rètol que deia: “Prohibit fer ciència”. Ell ni se’n va adonar, i va començar a fer les seves investigacions allà. El silenci era tan profund que el científic es va començar a tornar boig mentre continuava amb les seves pocions. Uns excursionistes que el van veure el van denunciar als agents forestals, però quan hi van anar, ell els va colpejar i els va deixar estabornits. Finalment hi va anar el sherif Stone i el va poder agafar. Des d’aquell dia ningú no va saber res més del científic boig i no se l’ha vist més per aquells indrets, i diu la llegenda que qui s’endinsa pel bosc del Cabrerès es torna jove.

Dibuix Èric Arumí Dibuix Roger Puntí

48


La química boja Zhoe Torres Si l’experiment és verd, quin fàstic,ecs! Si l’experiment és rosa, doncs l’amor s’hi posa.

La química Maria Erra Sabeu de què va el poema? Doncs de la química, és clar. I si us ve molt de gust, podem començar ja.

Si l’experiment és blau, sortirà un gripau. Si l’experiment és vermell, no me’l posaria al cabell.

La treballen els científics, i descobreixen moltes coses. Tu també ho pots ser si molta paciència hi poses.

Si l’experiment és negre, doncs semblaria el pebre. Si l’experiment fos multicolor, no sé si faria pudor.

Et surten de molts colors: groc, verd, vermell i blau, però si se t’escampa muntaràs un bon sarau.

Amb tant experiment de color, ja no podria ser un senyor. Crec que deixaré la química per alguna cosa més física.

Ostres, la química! Ostres, quin invent! Aquí s’acaba el poema Amb les paraules al vent.

49 El bosc dormilega Laia Vidal

olla de grills


50

Conte Arnau Dorca La Marta va obrir els ulls i va veure que era en un bosc a la tardor amb els seus amics buscant bolets, castanyes etc. La Marta s’havia parat a agafar castanyes, però els altres no s’havien esperat. Es va quedar sola i va cridar: -Eooooooooooooo! Eooooooooooooo! Ningú no la sentia, i com que portava una brúixola es va orientar cap a la ciutat. Tot anant cap a la ciutat es va trobar uns quants boletaires. Un tenia un aspecte rar. El boletaire va mirar la Marta i li va dir: -Tu et menjaràs un bolet molt bonic, però serà verinós, et posaràs malalta i potser et moriràs... La Marta va pensar: -Aquest home deu ser un savi, però no crec que sigui veritat el que ha dit. Tot caminant (xino xano) va trobar un bolet molt bonic i el va arrencar. Quan la Marta va arribar a casa seva li va explicar a la mare que s’havia perdut. La mare li va dir: -Sort que ets aquí! La Marta va rentar el bolet i se’l va menjar, sense pensar en les conseqüències que tindria el bolet. La Marta va dinar i va berenar. Al cap de tres hores es va començar a trobar malament, mal de cap, mal a la panxa... No es podia moure. Els pares la van portar a l’hospital. El metge va dir que havia menjat alguna cosa que l’havia intoxicat. Al final la Marta es va confessar i va dir als pares: -No ho he comentat, però m’he menjat un bolet que no sabia que era verinós, tot i que el savi ja m’ho havia dit. Van operar la Marta d’urgència i se’n va salvar pels pèls. O sigui que ja ho sabeu, nens: abans de menjar-vos un bolet del bosc demaneu-ho a una persona adulta que hi entengui i que us digui si és verinós o no. Perquè el que pot semblar gustós i bo, pot ser desastrós i mortal. Ai, Petitó! Pau López Ai, Petitó, sé que ets un llop Quan et miro ploro i sempre ploraré. Sempre dels teus petits ulls tindré un petit record. Sempre penso en tu, i mai no sortiràs del meu cap. Espero que si tornes a néixer vinguis amb mi, seràs benvingut.


Cada dia et venia a veure, cada dia al mateix lloc. Fins que un dia no hi eres, i et vaig veure que estaves a terra. I estaves a terra, i jo plorava damunt teu, però la meva estimació no te la donava tothom, Adéu, Petitó!! El bosc s’adorm Carla Castro Les fulles cauen a la tardor, el vent les aixeca i les mou del seu lloc. L’hivern es desperta, tot és de color blanc. Els ocells ja han marxat i el bosc està en silenci. Un instant de bosc Júlia Martí Les fulles tremolen, el vent les fa trontollar; mentre algunes volen, les altres cauen amb dolcesa. Un cabirol corre enmig dels arbres. La mare el mira: n’està embadalida. El sol s’amaga darrere les muntanyes, l’últim raig de sol li escalfa el borrissol. La nit va caient, i a l’animaló ja li ve la son.

El bosc amb els cinc sentits Alba Roca Amb la vista veig un bosc ple de tons marronosos. Amb l’oïda escolto el cant dels ocells. Amb el tacte toco les fulles dels arbres; algunes són fines com la cara d’un nadó. Amb l’olfacte oloro tot el que m’envolta. Amb el gust tasto els fruits dels arbres i arbustos: móres, nous, castanyes… Gaudeixo del bosc amb els cinc sentits! El bosc tot l’any Noah Estavillo El bosc és verd a la primavera, i la seva bellesa desvetlla els nostres sentits. L’olor del bosc, a la primavera, fa que et desfacis de les teves penes. A l’estiu els ocells canten i el bosc agafa una expressió alegre i viva. M’agrada sentir el seu cant, sense interrupció. A la tardor els arbres es desfullen;


també es tenyeixen de groc i marró. A l’hivern el bosc s’entristeix, es torna de color blanc i sedós. Estic sol… No se sent ni una ànima dins el bosc. La reacció d’un coulant Quim Vancells Els coulants són unes postres exquisides que es poden acompanyar amb nata o gelat. El gelat pot ser de vainilla o nata, perquè són gustos que contrasten amb la xocolata. Ara us explicaré els ingredients, l’ordre de muntatge i la reacció d’un coulant: Ingredients: Mantega, cacau, farina i xocolata per desfer.

52

Preparació: Agafem uns envasos d’alumini (com els de fer flams) i els untem, per dins, de mantega. Després els empolsinem amb cacau. Ara toca fer la massa… Agafem una mica de farina i la barregem amb la xocolata per desfer. La massa que ens sortirà l’aboquem en els envasos d’alumini. Fiquem els envasos al forn durant uns deu minuts. El que ens sortirà serà una magdalena amb un cor de xocolata desfeta! Com és que hi ha un cor de xocolata? I d’on ha sortit? Com que hi posem poca farina es cou poc, i amb la poca quantitat de farina que hi ha barrejada amb la xocolata, sembla que no n’hi hagi. Aquesta poca quantitat de farina fa que quan el coulant es cou no es converteixi en una magdalena, sinó que la xocolata de l’interior queda desfeta.


La bellesa del bosc Míriam Padullés i Paula Riera Bosc, que camins ens dónes, per caminar i explorar! Excursions molt divertides per cantar, saltar i ballar.

Arbres, forts i valents, de bellesa extraordinària, tots sou iguals de preciosos i ens doneu alegria. Fulles que canvien de color segons l’estació de l’any; primavera, estiu, hivern i tardor, llueixen aquests colors. Flors boniques i formoses que ens estimeu i ens adoreu, amb la vostra olor i harmonia molta pau ens doneu. 53 El menjar del bosc Jordi Aliberch i Matted Owusu Hola, nosaltres us volem demostrar que del bosc se’n poden treure molts aliments dels que mengem habitualment: Bolets, fruits secs, etc... Ingredients: Bolets (ceps, rossinyols, tòfona), porc senglar (1/4 espatlla de porc senglar), cèrvol (1/4 espatlla), 1 tomàquet, 3 patates de bufet, sal, aigua, pols de bolet “ceps”, pastanaga, ceba (1/2), 1 gra d’all, oli (500 centilitres), vinagre (raig de vinagre), un raig de vi blanc Estris de cuina: Olla gran, cullera de fusta gran, paella Procediment (1): Posar els bolets a l’olla i afegir-hi a poc a poc la ceba, la pastanaga, les patates, el tomàquet, el gra d’all, l’oli, l’aigua, una miqueta de sal i coureu a foc mitjà. Procediment (2): Posar al forn el porc senglar i el cèrvol a 140º, més o menys una mitja hora. Procediment (3): Posar-ho tot en una olla gran, afegir-hi una miqueta d’aigua, una mica de sal, una mica de pols de bolet i un raig d’oli, juntament amb un raig de vi blanc i després coure-ho tot a foc lent durant una ½ hora. Bon profit!

olla de grills


El bosc i els seus fenòmens: La Tortuga Miqueleta Berta Codina i Berta Torras La tortuga és un animal fascinant, sobretot si parlem de la tortuga Miqueleta. Aquesta tortuga de seixanta-vuit anys és un gran animal. Això si, no li toquis els néts, que et pegarà amb la bossa de mà. És de confiança, que dóna caramels a tort i a dret. Viu en un cau prop d’un riu anomenat Rossinyol. Si hi aneu us atendrà amb un te i unes pastes, ja que és d’origen britànic. Li agrada portar collarets de perles importats d’Anglaterra. La trobareu al bosc del te i el cafè Hola! Sóc la tortuga Miqueleta! M’ha encantat! Veig que parleu molt bé de mi als diaris! Veniu-me a visitar! Us donaré pastes, te i caramels. Adéu! Fins aviat! Els arbres en les estacions Joel Juvany Quan l’estiu ens abandona i arriba la tardor, els pobres arbres perden les fulles per passar l’hivern més bé.

54

A la tardor, a Catalunya, un arbre ho domina tot. Aquest arbre és el castanyer i el seu fruit serveix per escalfar-nos bé. Quan la primavera arriba les fulles tornen a créixer. La flor comença a sortir i el bosc color torna a tenir. Finalment l’estiu arriba i el bosc ja té color. Pocs canvis tindrà el bosc fins que torni a arribar la tardor. Recepta de Cuina: Variació. Joel Juvany i Oriol Palomeque Ingredients (4 persones): 400 g de rovellons. 400 g de peu de rata. 400 g de trompetes de la mort. All i julivert (opcional). Oli d’oliva. Botifarra negra. Sal


Procediment: Tireu una mica de sal als rovellons i poseu-los a la planxa amb una mica d’oli. Quan gairebé ja estiguin cuits, doneu-hi una mica de gust amb all i julivert. Després, coeu el peu de rata amb oli i sal. Quan estigui ben cuit afegiu-hi la botifarra negra. Finalment, tireu-hi les trompetes de la mort i ja està a punt per servir. Bon profit. Situacions compromeses Arnau Saborit i Arnau Espona - Al matí t’has de prendre unes pastilles, però et despistes i te’n prens unes de caducades. Havies d’anar a l’escola, però et comencen a sortir grans verds. Què fas? a) No vas a l’escola, tot i saber que l’endemà et renyaran. b) Te’n vas a l’escola sabent que faràs pena. c) Et pintes la cara per dissimular-ho, i fas veure que tu fas Halloween abans d’hora. - Vas al bosc a collir bolets. Un cop has arribat a casa te’ls menges a la brasa, però et comencen a sortir uns grans grossíssims i pudents. A més a més havies d’anar a una festa. Què fas? a) No hi vas tot i quedes molt malament. b) Hi vas sabent que es riuran de tu. c) Fas veure que estàs malalt. 55 - Al matí et vas a fer una vacuna a l’hora d’anar a l’escola. Al cap d’una estona el braç se t’infla molt. Què fas ? a) Tornes a l’hospital sense avisar a l’escola. b) Vas a l’escola on tothom et dirà algun insult, com braç podrit. c) Hi vas i dius que és un maquillatge molt bo, que fan en una botiga i que val molts diners. Majoria de respostes A: - Ets molt fresc i t’és igual com quedar amb la gent. Majoria de respostes B: - T’és igual que es riguin de tu. Majoria de respostes C: - Ets molt mentider, i te’n surts molt bé.

olla de grills


fem treballar el mag Sopa de lletres Xavier Dot Busca 6 paraules relacionades amb el bosc.

E

Solucions

A

P

V

J

P

R

E

P

I

B

H

K

W

R

A

A

N

M

L

I

O

D

L

X

H

O

L

E

J

H

Y

L

Z

P

P

A

X

O

O

N

M

W

L

P

H

C

W

Z

U

M

Z

H

L

S

U

W

T

G

V

T

P

B

L

P

Y

Y

I

I

C

R

Z

M

E

X

M

K

Q

A

U

Y

Z

V

W

I

I

E

K

X

V

P

N

L

L

N

R

L

V

O

E

L

P

Z

T

Z

F

E

P

H

O

N

J

S

W

P

O

L

Y

O

S

I

I

O

S

S

A

R

Y

A

N

D

A

Y

T

U

S

S

A

N

C

Z

P

A

A

T

O

E

R

S

D

H

U

I

S

A

Z

C

E

A

H

P

I

M

A

S

M

A

S

E

X

V

A

E

Y

P

E

T

P

F

L

P

L

O

Z

J

E

W

N

O

P

Y

L

S

Z

U

K

Z

V

M

I

L

X

Q

N

U

O

U

L

Z

Z

T

H

V

S

W

O

I

M P

H

L

S

K

W

Y

G

V

T

I

B

N

P

L

Y

C

I

Z

R

R

M

A

P

H

J

L

P

V

K

J

M

P

D

E

X

Y

H

I

L

Z

A

P

N

H

P

X

E

W

R

A

B

O

R

N

A

M

I

L

O

L

E

H

P

O

O

L

W

W

56

C

Sopa de lletres Arnau Dorca Busca les paraules que estan relacionades amb el bosc: (faig, roure, avellaner, alzina, pi roig, pi negre, boix, arbres, plantes, arbust, castanyer, bosc, noguera, tardor, plataner) P

T

S

Q M F

T

R

V

J

Q

X

Q H G

Z

L

L

Y

L

Q A

S

U

P

I

B

Y M B

U

E

Y

P

A M A

L

Z

I

N

A

X

P

R

F

Z

B

L

F

N N

L

U

I

G M R O N O G U

E

R

A

E

D

T

P

I

N

E

G

R

E

L

N

S

E

H D

T

J

A

U

E

I

Y

P

L

J

L

Y

A

V

E

L

L

A

N

E

R

B

S

R

T

U

S

D G N

T M U

I

N G

I

E

C

I

R O U

R

E

K

Q A

B O

I

E

K

E

L

F

T

E

Y

I

V

D

R

L

H

T

I

K

R

R

J

B

S

O B

J

I

G

B

L

B

E

T

S

B O

I

X

T

O

K

Q G

L

E

T

O

F

R

C O A

G

A

R

B

U

S

T

J

H

K

Q H

P

S

A

A

P

C

H

I

X

G

X

C

J

D

E

Z

S

R

I

V

A

T

C

A

T

A

R

D O R

I

O

L

I

A

F

Q H


Sopa de lletres Aida Mas Troba les 10 paraules que hi ha en aquesta sopa de lletres, en vertical, horitzontal, al revés o en diagonal: comptagotes, bisturí, pinces, proveta, microscopi, gradeta, lupa, espàtula, vas de precipitats, balança. O

N

M

S

D

A

S

D

G

H

S

S

E

C

S

A

P

I

N

C

E

S

L

N

I

P

M

E

X

V

Ç

Q

I

I

Q

Ç

L

T

P

U

U

N

M

S

I

D

O

J

N

R

U

K

J

D

O

Y

T

H

O

P

X

J

G

U

C

U

M

E

S

P

A

G

I

A

L

A

P

R

R

L

S

T

A

T

I

P

I

C

E

R

P

E

D

S

A

V

L

S

E

I

U

D

E

L

A

T

M

S

Q

G

D

S

G

I

F

L

A

T

E

V

O

R

P

D

E

B

E

S

E

B

I

P

O

C

S

O

R

C

I

M

I

N

T

H

C

D

T

H

Q

C

T

H

E

M

Q

L

O

D

A

G

J

B

N

D

B

A

L

A

N

Ç

A

C

U

C

P

W

C

E

Q

T

P

C

E

A

S

P

P

T

N

R

A

B 57

Sopa de lletres Miquel Blanco Busca el nom de 13 arbres A L Z I N A P I N D A F A Z N I H P B N E D A E M O X V B A C P N B O I X D G D D V F E R R E R F F Z C X E R R M O X E F F G B D T V U G B I R D X M I Q F E O J J E O Q M Q Z S F G R D V R X Y S W E F A D E E M F A I X N V C Ç L D G N B A F T U O V I N Z R E A D P O L L A N C R E X N L I M O N E R D E C R E Y L E R T I C L A I D O M E E G I G A R R O F E R G O V D E C A L C A U W I C D A G R A D D I T I A M B I M A N I C O M I F A N I C

I R F F B E D O L L R E S R P C O

G A S G T S M U R U F O T L O F M

B G I N E B R A S O V C I O B A I

F A T X A S E I X O S T T S S N O

fem treballar el magí


fem treballar el mag Sopa de lletres Marina Barniol Busca les següents paraules: cérvol, senglar, cabirol, teixó, guineu, esquirol, òliba, conill, gaig, gamarús, esparver, cucut, perdiu

58

A

D

C

E

R

V

O

L

S

M

G

C

O

C

G

U

I

N

E

U

A

U

N

E

J

H

I

F

N

N

I

C

I

P

F

G

Z

K

G

L

G

U

L

Q

A

R

A

C

L

L

A

T

L

U

T

P

J

I

A

O

M

X

O

M

E

X

R

T

R

R

A

C

A

B

I

R

O

L

G

I

R

S

L

J

X

V

W

S

O

U

U

Y

M

U

O

L

I

B

A

Q

S

N

T

P

E

R

D

I

U

S

W

E

S

P

A

R

V

E

R

E

Busca 10 paraules relacionades amb el bosc. Jordy Patiño, Francesc Rubio i Pol Vivet O I A S D F G J L C K A L L P

M O T R O N C G F B A F O A A

O L S V Y A D H G L K R P U T

L K B R S A E B R A L I U G A

S A N C E N G Q R O A N A S Y

A B A P I N E D A P M C L E Ñ

Z N O Z L R T Q T R A E J L S

S F G J O P L A N T E S L L T

C A E R R R V E O L L M K U L S D S A O M L C G O P U F E L

D E E G O I N A D E R U O R O

A R B U S T M S E U Q N A R B

F H T O B V F A G E D A P X K

G G Y I U B C A S T A N Y E R

F L O R S N O L I V A Y P P O


Mots encreuats Júlia Castañer i Laia Ordeix EL BOSC 1. Farigola: Planta molt aromàtica que forma mates baixes. 2. Romaní: És un arbust molt petit molt aromàtic 3. Roure: Arbre molt gros amb el tronc rogós i fosc. 4.Faig: Arbre que viu en llocs humits i té el tronc recte i l’escorça llisa. 5. Pollancre: Arbre  6. Rovelló: Bolet típic i molt apreciat. 7. Alzina: Arbre amb les branques molt espesses i les fulles petites, dures, de color verd fosc tot l’any. LA QUÍMICA 1. Proveta: Tub de vidre, allargat que es pot graduar. 2. Tub d’assaig: Tub estret i llarg de vidre, de dalt obert i de baix tancat. Té forma arrodonida. 3. Comptagotes: Serveix per mesurar quantitats molt petites de liquid. 4. Pinces: Estri per agafar coses molt petites. És molt típic. 5. Placa de Petri: Caixa de vidre o de plàstic, en la qual es disposa un mitjà de cultiu per fer créixer bacteris o fongs. 6. Balança: Objecte bàsic en el laboratori. N’hi ha de molts tipus. 7. Vas de precipitat: Vas cilíndric, resistent al foc, proveït per un bec, sovint graduat.   EL BOSC LA QUIMICA 2 4

1

5

3 5

1

6

7 2

4

6 3

7

fem treballar el magí

59


Profile for Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic

Ull Blau 70  

Revista d'infantil i primària que recull els treballs dels alumnes de Sant Miquel de Vic

Ull Blau 70  

Revista d'infantil i primària que recull els treballs dels alumnes de Sant Miquel de Vic

Advertisement