Ull Blau 68

Page 1

l’

blau

Any 25 - desembre 2010

Un món divers

68 Col·legi Sant Miquel dels Sants - Vic

Revista escolar interna


L’Ull Blau. Revista escolar interna Núm. 68. Any 25. Desmbre de 2010 Edita: Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants Coordinació: Sílvia Torrents Col·laboració: Lluís Montoliu Maquetació: Cristian Martin, Núria Fajula


Editorial “El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home per veure quin nom els donaria… L’home donà un nom a cada un dels animals feréstecs i a cada un dels ocells”. “...ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra”. Aquests dos fragments del llibre del Gènesi, tan reculats en el temps, no deixen de tenir la seva actualitat. No pas per les explicacions que ens poden oferir sobre l’origen de les espècies (Darwin, inquiet, ja començava a estirarse la llarga barba!), sinó per allò que ara en diem “biodiversitat” i que, d’alguna manera, ja era present en la ment dels redactors dels mots bíblics que encapçalen l’editorial. L’home, en rebre l’encàrrec de posar nom a les bèsties i de dominar la terra i les aigües, rep al mateix temps la responsabilitat sobre allò que es troba a l’abast de la seva mà. El text en cap cas no fa una defensa del qui trinxa tot el que toca amb l’excusa que li pertany, sinó que ens convida a posar un mirament especial en tot allò que d’alguna manera és nostre o que, per dir-ho encara millor, tenim en qualitat d’usdefruit. És clar que el plantejament bíblic del qual hem partit pot no satisfer tothom. Qui sap si enlloc del manament “ompliu la terra i domineu-la” no ens podem estimar més considerar-nos només una part de la natura; d’una natura de la qual podem gaudir, però que de fet no ens pertany. Ben mirat, tornem a ser en allò que dèiem abans de l’usdefruit. Sigui com sigui, però, també en aquest cas ens trobem altre cop davant de dues maneres de fer ben diferents. Una, la del males mans que encara té menys cura d’allò que considera que no li pertany. L’altra, la del qui respecta fins les coses més insignificants, justament perquè no són seves. Amos o no d’aquest món, potser hauríem de tenir present les paraules d’aquell cap indi que deia: “Només quan haureu tallat el darrer arbre, quan haureu emmetzinat el darrer riu, quan haureu extingit el darrer peix, us adonareu que els diners no es poden menjar”. I, és clar, parlar dels indis també ens pot donar peu a parlar de multiculturalitat. Però ja només queda espai per a la petita reflexió que tanca aquest editorial: si no som capaços de valorar, estimar i defensar la diversitat cultural de la nostra espècie, potser no té massa sentit que -sota una aparença pretesament ecologista- ens omplim la boca tot parlant de biodiversitat.

editorial


P3

Els nens i nenes de P3 hem pintat tres paisatges diferents, un d’urbà , un de costa i un de muntanya.


olla de grills


P3


olla de grills


P3


olla de grills


P4

Els nens i nenes de P4 hem treballat la diversitat animal en diferents hàbitats: El pol nord i el pol sud (P4 A), la sabana (P4 B) i el desert (P4 C). Després d’explicar un conte, de visualitzar un DVD i de conversar sobre el tema, cada nen va realitzar un dibuix representant el paisatge i/o els seus animals. Aquí en teniu una petita mostra.

10

Anna sanglas Un esquimal, dos gossos i un iglú.

Carles Escoté Quatre pingüins, un esquimal pescant, el seu gos i un iglú

Ferran Escoté Un esquimal pujant una muntanya i els animals del Pol se’l miren

Isona Serra Una colònia de pingüins i un peix


Jan Plana Un ós polar entre boles de neu

Jordi Ballesteros El Pol Nord a la bola del món

11

Júlia Codina Un pingüí, un iglú i blocs de gel

Roger Estrella Un pingüí i una foca

olla de grills


P4

Abril ArumĂ­ La girafa que menja herba

Danil Toloka Un elefant que es banya

12

David Ampofo Un rinoceront

Juana Cuellar Una girafa


Júlia Evans Una zebra saltant

Karim Moujahid Un ocell 13

Marc Oliu L’elefant

Ona llop Una colònia de pingüins i un peix olla de grills


P4

Arnau Casas Tortugues al desert

Jan Costa Una serp, una tortuga, un camell i un escorpĂ­.

14

Hug MarĂ­n Camells, tortugues, escorpins i escarabats al desert.

Gina Rodrigo Tortugues i serps


Laura Bassas El desert amb serps i tortugues

Maria Garolera Tortugues al desert 15

Oriol MartĂ­nez Tortugues, cactus i camells al desert

Roger Franquesa Tortugues i camells al desert amb molt de sol.

olla de grills


P5

Si voltem pel món podem trobar moltes cases diverses. No totes les persones vivim en cases iguals. Els nens i nenes de P5 hem dibuixat cases de tot el món. A quina casa us agradaria viure?

16

Arnau Compte Una casa a l’espai

Joana Espar Un tipi i una índia

Iker Olivencia Una casa a l’espai

Iu Fort Un tipi i indis amb cavalls


Uma Panedés Un iglú i els esquimals Martina Clota Casa sobre l’aigua

17

Nouha Barro Una casa de fusta sobre l’aigua

Maria Coma L’iglú dels esquimals olla de grills


P5

18

Bru Solà Es poden fer cabanes per viure dalt dels arbres

Laia Freixa Casa dalt d’una muntanya

Joan Orozco Tipi és la casa dels indis

Laia Puigdesens A la ciutat hi ha blocs de pisos.


Mariona Franquesa Casa sobre l’aigua

Roger Zaragoza Els esquimals fan l’iglú amb blocs de gel 19

Swen Singh Hi ha cases sobre els arbres

Zulaihat Faila Els indis viuen en tipis que es fan amb pells

olla de grills


P5

Belén Macias Una casa de gel

Clàudia Codina Una autocaravana

20

Jordi Griera Tipis que els indis feien servir quan anaven a caçar.

Mariam Messoudi Una casa a dalt de l’arbre


Maria Solans Una casa de palla a l’Àfrica

Max Roquet Una casa flotant al riu

21

Pau Dinarès Una cabana

Pau López Una iglú olla de grills


1r

Rehan era un vell hindú alt i sec, quasi cec, que encantava serps amb el so de la seva flauta...

Yassine Aalla Vivia en un poble de la India.

Martí Serra Es prepara per fer ballar la serp.

22

Martí Balcells Finalment aprèn a encantar la serp i balla.

La serp va envellir i va morir a l’entrada de l’hivern...

Aniol de Ribot Enterra la serp prop de casa seva i Rehan està molt trist.


Jana Vila I s’imagina que la serp vola i es converteix en una noia.

Rehan va al mercat per comprar una serp i com que és gairebé cec l’enreden i...

23

Aïna Sala Compra un cocodril i passeja amb ell.

Jan Gómez i Lluc Gonzàlez Rehan fa ballar el cocodril.

olla de grills


1r

Els nens i nenes de la classe hem explicat i treballat contes d’arreu del món. NOTXA el nen xinès

24

Roger Capdevila En Notxa va a pintar al riu del seu poble.

Albert Salvans En Notxa, el nen que pintava quadres.

Clara Font Hi ha criatures de tot arreu i tant fa morenes o rosses.

Eulàlia Anento El conte d’en Notxa m’ha semblat molt bonic.


Júlia Rovira M’ha agradat molt com pinta amb uns colors molt macos.

Martina Quintana M’ha agradat molt com pinta en Notxa.

25

Alissa Cristiana Tolea Les criatures del país d’en Notxa li fan falta.

olla de grills


1r

ITAWA, el nen indi

Roser López Itawa treballava tant que al final estimava una àguila i era una dona.

26

Carl Max Owusu L’àguila vol quedar-se amb Itawa.

Alba Bernat Itawa és un noi que treballa molt.


Jordi Sala La foguera molt.

m’ha

agradat

Jan Sanglas Itawa ha anat a descansar perquè estava molt cansat de treballar.

27

Heribert Payà Quan les àligues fan foc, se’ls tornen les plomes de color marró.

olla de grills


2n A la nostra classe hem parlat una mica de la biodiversitat. Ens hem adonat que tots en sabem poc o molt alguna cosa. Alguns hem estat més descriptius i realistes i altres hem fet volar la imaginació. La natura És a la natura on trobem tota mena de plantes i animals. Els arbres són éssers vius que també s’alimenten d’aire i d’aigua i de sol. Ells es conformen a viure en pau. Si no tinguéssim els arbres no existiríem.

28

Sort que tenim els arbres per poder respirar! Sembla que no facin res, però ajuden a renovar l’aire que respirem. Són el refugi de molts ocells i tota mena d’animals. Els dies calorosos d’estiu ens fan una agradable ombra. Hi ha plantes que sense l’ombra dels arbres es moririen. Les llavors dels arbres surten dels fruits. Els arbres són molt interessants. També hi ha les flors. Són molt boniques, n’hi ha que fan olor, n’hi ha que no. Són molt delicades, i quan les arrenques has de vigilar una mica. Compte, no les trepitgem! D’animals n’hi ha de moltes menes. Tenim per exemple els conills. Quan són petits mamen, i després mengen palla i pinso. Han de beure, només durant set o vuit dies, aigua amb una pols. Quan són més grans ja poden


menjar pastanagues. Són molt delicats, s’han d’agafar posant una mà a la panxa i l’altre mà al cul. Fan caca rodona o cagallons. Els gossos. Als gossos els agrada jugar. Si els tires una pilota, van a buscar-la. Mengen galetes de gossos. Si se’ls entrena salten tanques. EL gos Hi havia un gos que des de la finestra va veure una gossa molt maca jugant amb un os i amb un altre gos, i volia sortir de casa, però no el deixaven sortir. 29 El conill salvatge

Era un conill salvatge que atacava a tothom i la gent s’apartava perquè no els fes mal. Un dia que passejava pel carrer el va agafar la grua. El van deixar al bosc i es va fer amic dels conills d’allà.

La balena i el peix Una balena tot nedant va veure un peix que estava trist. - Què et passa?- No recordo on és la meva família. I junts van continuar buscant.

olla de grills


2n El tigre i la nena A un cadell de tigre, un caçadors li van matar els pares. Com que no tenia on anar va començar a caminar. A mig camí va trobar una nena que dormia i es va quedar amb ella a ferli companyia. Quan es va despertar es van fer ben amics.

El drac del volcà Un volcà molt estrany explotava i cada dia en sortia molta lava. Un dia, una ombra molt estranya tenia ales i dos caps. Era un drac ferotge! Tots els animals fugien espantats... 30


Els tresors del bosc Hi havia una vegada un nen que es deia Robert que volia anar al bosc a buscar tresors. Estava molt nerviós perquè l’endemà aniria amb l’avi i es pensava que trobaria arbres que amb les seves branques agafarien la gent que passava per allà, i també que en el fons dels caus hi trobaria molts tresors amagats... Va arribar el gran dia, en Robert va anar al bosc i llavors es va adonar que no hi havia els tresors que ell es pensava, però en va trobar d’altres: bolets, cireretes d’arboç, pinyes pinyoneres... Al tornar cap a casa, en Robert estava molt feliç i va dir a la seva mare, al seu pare i a la seva àvia que a la primavera hi volia tornar!!! La meva recepta: “Pastís de nata, pólvores de xocolata i “lacasitos”” Roi Seoane Puntí Ingredients: 20 brioixos 1 pot sencer de nata 2 bosses de pólvores de xocolata 1 bossa sencera de “lacasitos” Preparació: Agafem els 20 brioixos i els col•loquem un a sobre de l’altre i els envoltem de nata. Després hi anem afegint les pólvores de xocolata i mica en mica anem afegint els “lacasitos” per sobre. La meva recepta: “Una Truita” Mariona Montal

Ingredients: oli, 1 ou Utensilis: 1 forquilla, 1 bol , 1 paella Preparació: 1r Trenquem l’ou en el bol vigilant que no caiguin trossets de la closca.

olla de grills

31


2n

2n Ho batem amb la forquilla molt ràpid i quan estigui ho tirem a la paella. 3r. Esperem 15 minuts i estarà feta la truita. Quan us la mengeu us escantarà!!

La meva recepta: “Poma al forn” Laura Masoliver Ingredients: Mitja poma, 1 pastanaga, 2 móres, 1 salsitxa. Utensilis: Un plat Preparació: Agafeu una poma, poseu-la al forn durant 15 minuts. Traieu-la i refredeu-la una mica; agafeu una pastanaga i claveu-la al mig de la poma, dues mores seran els ulls i una salsitxa la boca. Ja veureu que bo i divertit serà!!

32

La meva recepta:“Meló amb pernil” Clara Macià Solà Ingredients: Un meló, 50 gr. de pernil . mig got d’oli d’oliva Utensilis: 2 escuradents Preparació: Agafem un tall de meló i en fem 6 trossos petits. Agafem 4 talls de pernil salat i els enrotllem. Després hi tirem l’oli d’oliva per sobre i ho punxem tot amb un escuradents. Ja veureu que bo que serà!!


Les plantes Gerard Pagès En el món hi ha milions de plantes. N’hi ha d’altes, de baixes i fins i tot de mitjanes. Les plantes creixen de llavors, i tenen moltíssimes arrels. Les arrels xuclen tota l’aigua i així s’alimenten. La majoria de plantes tenen fulles. Les plantes se les mengen els animals herbívors. A casa meva Pau Grau Jo tinc un gat, dos gossos, cinc cavalls i un conill. Els poso menjar, els vaig a passejar i també munto els cavalls. El conill viu en una gàbia grossa, i hi està molt bé. Els cavalls viuen en un camp d’allà a prop. Els gossos també viuen en una gàbia molt grossa, i el gat viu a casa i de vegades està pel jardí. La serp que no sabia caçar Abril Mas Hi havia una vegada una serp que vivia a la selva. Aquesta serp no sabia caçar, solament podia caçar amb ajuda. Era la serp més estranya de la selva. Un dia va trobar la serp més gran i li va dir: −- Em pots ensenyar a caçar? −- No, home, com vols? Ets molt prima, per caçar! I la pobra serp va continuar caminant. Al cap d’una estona va trobar un cocodril, i li va dir: −- Em pots ensenyar a caçar? −- No, perquè tu no ets cap cocodril, ets una serp! I, encara més trista, se’n va anar. Un tros enllà va trobar la seva germana, i li va dir: -−Em pots ensenyar a caçar? −Sí, és clar que sí! T’ajudaré! -−Gràcies, moltes gràcies! I així va aprendre a caçar. La girafa i el senglar Lucía Muñoz Hi havia una vegada un porc senglar que volia una poma i no hi arribava, i va veure una girafa i li va demanar si la hi podia agafar. La girafa li va dir que sí.

olla de grills

33


2n

Un altre dia la girafa li va dir: −- Vols ser amic meu? El senglar li va dir que sí i es van fer amics, i quan un necessités la seva ajuda, l’altre l’ajudaria. El camell i el cactus Xavier Arcarons Hi havia una vegada un camell que no trobava cap riu, i va dir a un cactus: -−Que comparteixes l’aigua amb mi? El cactus va dir que sí, i la van compartir. Dibuix Arnau Vidal

34

Dibuix Daniel Gómez


Dibuix Judit RibĂŠ

Dibuix Classe de 2n C 35

olla de grills


3r

SETMANA DE LA CIÈNCIA 2010 “Apropament de les cultures” Enguany, des del Cicle Mitjà, hem cregut interessant aprofitar aquesta setmana per conèixer millor la realitat de la nostra escola. Per això, vam proposar als nostres companys/es nascuts fora de Catalunya, o amb els pares procedents d’altres països o cultures, que ens expliquessin o mostressin coses pròpies d’aquests països: festes, gastronomia, llengües, vestimentes tradicionals, jocs, objectes, música, ... Cada dia de la setmana, uns companys/es presentaven alguns països d’un continent concret. Aquest va ser l’ordre: EUROPA (Rússia i Alemanya); ÀSIA (Xina i Índia ); AMÈRICA (Bolívia, Equador, Perú, Xile, Argentina i Panamà); i ÀFRICA (Ghana i Marroc). En un mapa-mural del món, anaven situant els seus països respectius Europa, dilluns M’ha agradat molt la música que han posat de Rússia però no he entès res de res (Vicenç) Aquestes són precioses i escriuen molt diferent. (Martina). L’Alexandre ens ha llegit el títol i ha sigut impressionant la forma amb què ho ha llegit. Els alemanys tenen un menjar típic que és el frankfurt i que és molt bo. La seva capital és Berlín i és molt gran. M’ha agradat la matrioska que és una nina que es pot obrir i a dins n’hi ha d’altres de més petites. (Aram)

36

Àsia, dimarts Ens han explicat coses que jo no en sabia res i m’ha agradat molt perquè han portat instruments i roba típica (Carlota). A l’Índia, per les festes, porten un vestit blau i uns mocadors taronges. (Gerard S.) També porten un braçalet daurat i es lliguen una trena quan ja és molt llarga amb una roba blanca. No se la poden tallar fins que són grans (Abril). Els xinesos van venir fa molts pocs anys però ja saben la nostra llengua. (Gerard S.). Ens van ensenyat un calendari xinès i ens van dir que cada any correspon a un animal. (Martina) Vaig sentir per primer cop parlar en Xinès. Amèrica del sud, dimecres M’ha agradat, sobretot, la música (Asmae). Al Perú hi ha moltes muntanyes precioses i una que té un nom molt estrany que es diu Machu Picchu; al voltant, la gent porta roba de tots colors (Arnau) A Argentina beuen aigua amb herbes en una mena de got que és el peu d’una vaca, o en un bol (Bernat). Ens han ensenyat una fotografia d’un animal típic que és la tortuga; és gegant i, malauradament, les maten per aprofitar la closca (Maria) Ens han ensenyat un joc típic que és l’estel. Era molt bonic i els colors que havien utilitzat eren el verd, el rosa, el groc... (Abril) Àfrica, dijous M’ha agradat moltíssim, perquè hi havia molts nens i nenes (Ignasi). Abans em pensava que a l’Àfrica no hi havia edificis alts. Al país d’en Michael hi ha un camp de futbol i tenen jugadors molt bons que van participar als Mundials (Vicenç). També ha portat una bandera i un menjar típic d’allà que ha fet la seva mare. Abans em pensava que Ghana i el Marroc eren molt més pobres(Berta). El que és molt curiós és com resen, ja que s’han de rentar la cara, les orelles, els braços, etc. tres vegades abans de començar la


pregària (Gerard C.). Vaig quedar una mica parat quan vaig saber que els marroquins per resar han de posar la catifa en una direcció concreta (Bernat). Després, van tocant unes boletes d’un collaret fins a arribar a donar tota la volta (Maria). Avui hem aconseguit portar coses importants del Marroc (Anass). Ens van ensenyar henna que era de color taronja. És herba triturada que es posa en aigua i es torna negra. Es pot posar amb una espècie de xeringa i fer dibuixos molt macos. També es pot premsar (Abril). Per acabar, divendres Em pensava que tots teníem els mateixos menjars típics del nostre país o poble, danses, llengües... però me n’he adonat que no, que tots som diferents (Àngels). La setmana m’ha agradat molt. Crec que tots els nens i totes les nenes que han participat no sabien massa la seva llengua, encara que paraules com mare, pare, casa, hola i adéu, sí. Han portat moltes coses interessants com roba, monedes, menjar, música, etc. M’he sorprès com alguns han après el català tan ràpid i ho han explicat molt bé (Gerard S.). He vist que els catalans, els anglesos, xinesos i castellans... no són iguals: cadascú té les seves festes, els balls, els museus i els esports... Jo mai no havia pensat que vivien en llocs així, que les coses eren tan diferents en cada país (Judit). Aquesta setmana ha estat impressionant. Són cultures molt diferents a la nostra. Quan t’ho van explicant ho vas entenent, i després és quan quedem tots impressionats (Martina). A mi m’ha semblat molt bé. He après que al seu país hi ha coses molt interessants (Gerard S.). Dibuix Laura Serrat

Dibuix Núria Ordeix 37

Dibuix Gerard Casadesúst

Dibuix Laia Saborit

olla de grills


3r

38

El treball que hem fet sobre “ La diversitat en el món “ als nens i nenes de 3r B ens ha servit per pensar, comentar i conèixer entre tots moltes coses d’altres nens que viuen en altres països, i també de companys que tenim a la nostra escola que ells mateixos han nascut en altres parts del món o bé alguns dels seus familiars. Aquests han estat alguns dels nostres comentaris: -M’ha agradat molt, trobo que he après moltes coses. -Això ens ha enriquit perquè hem après d’altres cultures i tradicions. -Tothom té uns drets i unes obligacions que s’han de complir. - Els companys d’altres llocs que tinc a classe m’han explicat vivències dels seus països que no coneixia. -Hi ha molta pobresa i no tots els nens poden anar a l’escola. - A mi m’ha agradat sentir altres llengües, és molt important anar-ne coneixent. -Hem vist que no totes les persones fem les mateixes coses. - És interessant tenir amics d’altres països, perquè pots aprendre moltes coses d’ells. -La veritat és que no em pensava aprendre tot el que he après. - Em vaig sentir alegre i orgullós dels meus amics, per explicar-nos tot el que sabien del seu país d’origen. -Estic molt contenta d’haver après tantes coses durant aquests dies. -Per a mi va ser una setmana especial, ja que vam parlar de tots els continents del món, menys d’ Oceania, perquè d’aquest continent no hi havia cap nen. - A Rússia fa molt fred i hi ha molta neu. - A Xina hi viu molta gent. Treballen molt i mengen arròs. - A l’Índia beuen té i porten túniques. - Al Marroc es pinten les mans i mengen cus -cus. - Em va agradar com resen els marroquins, és molt diferent de com ho fem nosaltres. - El continent que més em va agradar va ser Àsia. La Xina i l’Índia han estat els països que he trobat més diferents dels altres que hem vist. - Al Perú porten un ponxo, tenen un menjar que és “el dulce de leche” i unes muntanyes molt conegudes que són el “ Machu Pichu “. - Així hem après sobre: festes, música, idiomes, religions, vestuari, menjars llibres i lectures, celebracions, costums, danses, jocs... - Abans de fer-ho em pensava que el món era molt divers, però ara m’adono que tampoc no som tan diferents, també tenim algunes coses semblants. I totes les persones es mereixen un respecte i ens hem d’estimar, cal que ens anem coneixent.


Els alumnes de 3r C durant aquesta setmana hem après moltes coses dels nostres companys provinents d’altres països i continents, com ara costums, nous idiomes, menjars típics, formes de vestir... A la vegada ens hem adonat que ens assemblem en moltes coses i no tant en d’altres, però que sobretot cal respectarnos si volem conviure plegats. Els alumnes hem fet un petit recull de les idees i pensaments que van sorgir després de dur a terme la setmana de la ciència. Dibuix Martí Gómez

- Els companys han treballat molt bé i amb moltes ganes per tal que les exposicions fossin interessants. - He après que les religions no són iguals. - Hem après que tots som iguals encara que no siguem del mateix país - No sabia d’on eren els meus companys i ara ja conec alguna cosa més, com ara els vestits que porten a les festes. - A mi la setmana de la ciència m’ha ensenyat que hi ha moltes maneres de viure, d’estimar la gent i respectar els seus costums. - No sabia que les cultures fossin tan diferents. Després d’aquests dies sé que molts nens i nenes viuen de diferent forma que jo. Dibuix Abril Tort

Dibuix Yassine Drissi

olla de grills

39


3r

- El que més m’ha agradat és saber que existeixen moltes llengües. - Si no haguéssim fet la setmana de la ciència no sabríem com es resa a altres països, que al Marroc resen al cim d’una catifa col•locada en direcció a la Meca, o algunes paraules de rus i indi, poemes en xinès... - Si no haguéssim fet aquesta setmana no hauríem conegut tantes coses del països dels nostres companys. - El que més m’ha agradat ha estat veure els vestits i uniformes que porten a l’Índia. - Amb aquesta setmana aconseguim apropar-nos entre persones.

Dibuix Anna Brusosa

40

Dibuix Laia Roca

Dibuix Biel Farrés


4t

Després de la setmana de la ciència cadascú de nosaltres va escriure quatre ratlles per explicar el que ens havia semblat aquesta original activitat. I aquí teniu alguns fragments de les opinions donades pels alumnes de 4t. “Vaig sentir alegria pels companys/es que ens explicaven coses, i enveja per mi“ Carla I.

“...i ells van aprendre a explicar les coses del seu país, però les coses no canvien gaire de les que fem nosaltres “ Aleix C. “...no som tan diferents els uns dels altres, i no els hem d’apartar mai “ Berta E. “És important saber com és la gent, quins tipus de menjar hi ha, quins idiomes parlen...” Said E. “Aquesta activitat m’ha estat molt útil per aprendre coses d’altres llocs. M’han sorprès molt les cançons tradicionals“ Laia V. “...hi havia coses que jo me les pensava d’una manera i són d’una altra. Ha valgut la pena asseure’s i escoltar als altres companys/es “ Júlia R. “ ...he après coses que abans em pensava que eren iguals, però són diferents, com la roba que porten per fer una festa concreta...“ Jordi P. “M’ha sorprès com pregaven els marroquins. Si no els coneixem, ens semblen estranys “ Gil F. “A mi a vegades em fan por les persones que no són com nosaltres, perquè no parlem el mateix idioma, et poden dir qualsevol cosa i tu no els entens“ Oriol T. “Hi ha molts nens que vénen d’altres països, i no s’hi val a dir “no vull jugar” perquè algú és hindú o té la pell fosca “ Kawtar E. “Em pensava que érem diferents i ens assemblem més del que em pensava“ Noèlia T. “Abans d’opinar sobre altres persones o sobre lels seus costums, és millor conèixer què fan, què pensen...” Jan C. “Hem vist instruments, hem sentit cançons, hem vist la roba que fan servir, el tipus de menjar... Tot això, per a mi, és nou, perquè jo encara tinc molt per aprendre “ Nora P. “Penso coses diferents de les d’abans perquè ara els conec molt més bé, ara sé coses i costums que abans no sabia “ Júlia G.

olla de grills

41


4t

“...sobre el text que hem llegit, perquè parla que tots som iguals, però amb diferències que no són massa importants “ Júlia G. “Va ser important que coneguéssim el que fan els altres perquè no fem el mateix“ Wahiba E. “Penso que ha estat molt útil treballar tots junts aquesta Setmana de la Ciència, perquè hem après moltes coses que ens han agradat molt “ Marta M. “Ara penso diferent. He vist que tampoc no som tan diferents. Hi ha nens de l’escola que vénen de molt lluny, però molt, de l’altra punta, alguns“ Maria A. “Això que hem fet tota la setmana m’ha servit per tenir més respecte i per aprendre “ Ignasi S. “És important saber què mengen els altres, com vesteixen... “ Mohamed K. “He après que les persones dels altres països són com nosaltres. Tots som capaços de fer coses mal fetes i coses ben fetes “ Ricard A.

42

“Totes les persones que tenen costums diferents als dels altres, també són persones. A vegades, els que són d’un altre país tenen por que els altres es riguin dels seus costums “ Zhoe T. “Penso, també, que normalment, com que no són com nosaltres, aquests nens i nenes, no els deixem jugar i no els ajudem prou, i hauríem de fer-ho al revés: ajudar-los i deixar-los jugar “ Maria E. “Em va sorprendre quasi tot: les teulades de les cases xineses, els vestits dels indis, la manera de resar del Marroc i l’estel de Xile. Conèixer m’ha ajudat a no tenir por i a respectar als altres “ Pau P. “ M’ha sorprès que els nostres companys/es sàpiguen tan bé el català “ Pau L. “...tant és de quina religió siguem, l’important és que siguem bones persones “ Abel M. “A vegades no volem anar amb els nens i nenes que no han nascut aquí, però no passa res. Tots tenim els mateixos drets, tant si som del Marroc, com de Ghana com alemanys. Tots tenim els mateixos drets! “ Marina B. “No s’ha de tractar ningú més malament perquè sigui d’un altre país “ Arnau D.


Aquesta setmana m’ha agradat mot, perquè he pogut conèixer altres cultures i formes de viure. També he valorat la feina que han fet els professors perquè ha estat una setmana molt divertida. He tingut la sensació que donava la volta al món, de sobte era a l’Àsia, després a Amèrica del Sud, Europa... També he pensat que si els habitants de l’Índia treballen, no es mereixen viure millor? Com que jo sóc un nen molt juganer he sentit una mica d’enveja quan el meu company m’ha explicat els jocs que fan a Xile. Quan els nens del Marroc van ensenyar-nos una fotografia, la de les adoberies, vaig sentir molta tristesa perquè vaig veure que les cases dels costats eren molt pobres. També em vaig recordar dels sis anys que jo hi vaig viure i em van venir a la memòria els meus amics i els moment macos que hi vaig estar. Resumint, aquesta setmana ha estat molt maca i tot això m’ha ensenyat que hem de respectar les altres cultures i ara si un dia vaig per algun d’aquests països ja coneixeré la seva manera de viure. Pau Gibert Personalment, em sembla que la setmana de la ciència d’aquest any m’ha servit per aprendre que tots som diferents, però que entre tots ens hem de respectar. A més a més m’ha servit molt per aprendre que la gent de fora abans de jutjar-la, s’ha de conèixer com a persona. M’he adonat que abans no sabia res d’aquests nens, i ara ja en sé moltes coses, i puc dir que els trobo més propers a mi. Clàudia Espinosa La setmana de la ciència ha estat molt bonica, personalment m’ha agradat molt i m’ha servit per conèixer altres cultures de l’escola. M’he adonat que abans de criticar una cultura l’hem de conèixer. També he vist que cada cultura fa les coses d’una manera diferent. Després de totes les exposicions d’aquesta setmana m’he adonat d’aquestes diferències, i gràcies això me’ls miro d’una altra manera. Júlia Subiranes Quan va començar la setmana de la ciència, jo no tenia ni idea de tot el que he après de les diferents cultures. Per exemple de les monedes, dels jocs que juguen, del que mengen... I m’he adonat que no som tan diferents, perquè tots celebrem festes, tenim els nostres dies especials, i tots tenim un Déu. El continent que m’ha agradat més ha estat Europa. Carles Blanco La setmana de la ciència m’ha agradat molt, i he après moltes coses de les diferents cultures, entre elles hi he vist moltes semblances, encara que també diferències. Els de Rússia els trobo molt semblants a nosaltres pel que fa al seu aspecte físic. En resum, m’ha agradat molt veure les cultures que ens han explicat els diferents nens, i ara ja no els veig tan diferents, per la raó que m’hi fixo d’una altra manera. Júlia Martí Aquesta setmana m’ha agradat molt i he après moltes coses de les altres cultures. He vist que no tothom té la mateixa cultura. També m’he adonat que a l’escola hi ha nens que em pensava que eren d’aquí i no ho eren, i tot plegat m’ha servit per conèixer-los millor. Carla Castro

olla de grills

43


4t

La setmana de la ciència m’ha agradat molt, i m’ha ajudat a saber com són els altres continents i les altres cultures. M’he adonat que són molts diferents. Jo al principi em pensava que els del Marroc i l’Índia eren bastant iguals, però he descobert que no. També he descobert que les festes i els jocs de tots els continents també eren diferents dels nostres. Jo em pensava que els altres continents no tenien gaires riqueses, i ara veig que en tenen moltes. Ariadna Plans La setmana de la ciència m’ha agradat molt perquè he après coses noves d’altres cultures i continents. El que em va agradar més va ser el que va explicar una nena de 4t A que és d’Argentina. També puc dir que tot plegat m’ha ajudat a ser més bon amic amb els nens, perquè he descobert que ser diferent que jo no vol dir res, i que puc ser amic d’ells. Àlex Valls

La setmana de la ciència m’ha servit per aprendre coses que no sabia. Em pensava que tots aquests països eren més pobres. La major part d’aquests països ni tan sols sabia que existien. També he après que en el món hi ha molts països diferents i tots ells tenen una cultura, un idioma, i unes tradicions pròpies. Marçal Vilà

44

Aquesta setmana ha estat molt bonica i m’ha servit per aprendre coses diferents de les cultures dels meus companys de cicle. Em va agradar veure els vestits, els jocs, les tradicions, com resen, com viuen... Per dintre he sentit que al món hi ha diferents cultures i que abans em mirava els nens com si fossin estranys i des que hem fet això me’ls miro d’una altra manera, com si fossin més importants. Marina Casals Dibuix Martí Fontdevila

Dibuix Marina Casals


El meu arbre Laia Ordeix La paraula diversitat per a mi vol dir que de tot el que tenim no hi ha res igual. No hi ha cap persona igual, no hi ha cap arbre igual, no hi ha cap gra de sorra igual…, però la diversitat fa que puguem gaudir d’un món extraordinari. Tot seguit us explico la història d’un arbre que veig i hi jugo sovint amb els amics: És un arbre gran, majestuós… que parla, que té molts amics. Un bon dia va veure que les fulles li canviaven de color, d’un color marronós. Els seus amics el van anar a veure i es van espantar pel color de les fulles i no li paraven de dir: -Oh! Que lleig que estàs! Amb aquest vestit que portes d’aquest color tan fosc sembla que vagis brut !!! Ell prou que els deia: -No sé què em passa! I durant dies va esdevenir un arbre trist, fins que un dia va veure un pagès que passava per allà tot xiulant. De cop, el pagès va sentir: -Ei bon home! Ell va pensar : -Qui em parla, si no hi ha ningú? De cop va sentir : -Sí, sóc jo. El pagès, tot sorprès en descobrir que qui parlava era l’arbre, li digué: - Resulta que parles... Després l’arbre li va demanar : -Com és que les fulles em canvien de color? Tots els meus amics m’han deixat sol perquè les meves fulles són d’aquest color tan fosc. El pagès li va explicar que a la tardor les fulles dels arbres de fulla caduca es tornaven de color marró i queien, i que després, a la primavera, tornaven a sortir. Ell va donar les gràcies al pagès. Els seus amics van anar a veure’l i els va explicar perquè s’havia quedat d’aquell color, i els amics li van demanar perdó. La llum màgica Olímpia Solà En Marc era un nen de 10 anys; era molt estudiós, sensible per les altres persones i per tot el que l’envoltava. Ell s’adonava de la misèria i pobresa d’algunes regions. També, de com pateixen els països en guerra. De la contaminació, etc. A en Marc això no li agradava, no li agradava viure en aquest món. Un dia a la tarda, quan ell tornava de l’escola, va deixar la seva maleta a l’habitació. Quan va obrir l’armari va veure que d’allà en sortia una llum, i que s’hi podia entrar. Ell, sense pensar-ho, hi va entrar. Va fer dues passes i va veure una sortida. Va sortir, i se’n va estranyar, perquè havia anat a parar a la seva habitació pel mateix lloc on havia entrat, però no hi va donar més importància. Avorrit, va anar a mirar la tele. Mirant les notícies, en Marc va dir: -Com és que avui no hi ha notícies de desastre? Com és que avui no ha passat res d’especial al món? Va pensar que potser aquella llum que hi havia a l’armari l’havia fet anar al món que sempre havia desitjat, és a dir, un món amb pau i solidaritat. Es va despertar de cop: tot havia estat un somni! Es va aixecar ràpidament i va obrir l’armari. La llum misteriosa no hi era. Pensant i pensant es va adonar que aquella llum no podia existir, però aquell món de pau i serenitat, sí. Si ell i totes les persones hi anem posant el granet de sorra al final aconseguirem tenir aquest món que molts desitgem. No sé si ho va aconseguir, però el somni d’en Marc era ser defensor del que i dels qui l’envolten. El meu país...El nostre país... Marçal Serra Vivim en un món molt bonic i molt divers, des de les persones fins als costums, cultures, tradicions... L’hem d’estimar molt. És un país petit, però bonic. Tenim

olla de grills

45


gent de moltes nacionalitats diferents que intenten integrar-se en la nostra forma de viure, tot i que també mantenen els seus costums. Però com més nacionalitats tinguem, més coses diferents aprendrem. En el nostre país tenim molts paisatges diferents, des de muntanyes ben altes i nevades a l’hivern fins a unes platges ben plenes de gent a l’estiu, i també unes grans planes com la d’on vivim, la Plana de Vic. El meu país m’agrada molt. Un món divers... fins i tot a nivell de cicle Xavier Ollé Durant la setmana de la ciència vam treballar la diversitat del món. El treball el vam fer a nivell de cicle. Abans, però, a nivell de grup-classe vam buscar informació de diversos països. De cada país vam buscar la seva bandera, un conte, plats típics i festes populars. Llavors, un dia a la tarda ho vam posar en comú amb grups fets entre alumnes de sisè i de cinquè. A mi fer aquest treball em va servir per conèixer els nens i nenes del cicle que no són de la meva classe, i conèixer més bé els països, sobretot Argentina. Crec que va anar molt bé. La terra és un regal Paula Riera Un món divers per conèixer a l’univers es va crear.

46

La Terra és la vida, sense ella no podem existir. L’hem de cuidar i estimar.

Si som fills de la Mare Terra com a fills ens hem de portar: Cuidar-la, protegir-la i donar-li gràcies per l’immens regal que ens fa: la seva diversitat.

Broqueta de rap amb bacó i salsa carbonara Júlia Castañé Ingredients per a 12 broquetes: 1 rap mitjanet tallat a tires, tires de bacó, Sal i pebre. Per a la salsa carbonara: Oli, 1 gra d’all, cintes de bacó (100 g), 1 raig de vi blanc., 1 pot de crema de llet, 1 ou, Formatge parmesà Preparació Netegem el rap. Tallem les tires de rap i després el tallem a daus. Emboliquem cada trosset de rap amb el bacó i el punxem a la broqueta. Per fer la salsa En una paella daurem l’all amb una mica d’oli i el reservem. En el mateix oli fregim bacó i hi afegim el vi. Deixem reduir un parell de minuts. Hi afegim la crema de llet fins que arrenqui el bull. Hi afegim el formatge. Batem l’ou. L’afegim a la paella i tanquem el foc. Ho barregem i amb l’escalfor residual ja quallarà. Finalment Fregim les broquetes a la planxa o en una paella amb poc oli. Emplatem les broquetes i hi afegim la salsa carbonara. Decorem el plat amb alfàbrega o romaní.


Impressions de Formentera Maria Riera Cales boniques com regals brillants. Carrers sense llum com la foscor de la nit. Platges de sorra fina, el mar infinit… Les roques roges i grises, quan els crancs s’hi van passejant. Formentera és així. París Helena Ordeig Un viatge a París, que divertit! M’agrada París: Fosc, i alhora amb llums i ple de claror. París, la capital de França.

47

La Torre Eiffel, oh, que maca! La Mona Lisa, que bonica! Vuit hores de camí valen la pena. A París pel riu vaig passejar i el Louvre vaig visitar. Per allà se sentia: Salut les copains! Hi ha qui diu que París és fosc… Però a mi em va semblar clar com el sol. L’Alguer Joel Juvany En una gran illa del mar Mediterrani es troba una ciutat anomenada L’Alguer. Una ciutat de parla catalana, envoltada d’un mar d’aigua cristal·lina i d’un sol brillant com l’or.

olla de grills


Els carrers estrets, atapeïts de gent, plens d’estàtues humanes quan el sol ja tramunta. El passeig que dóna al mar també és ple de gent que contempla la mar encalmada, mentre hi ha alguns marrecs que corren pel passeig com cavalls. Contrastos Judit Capdevila i Mireia Cortés Finlàndia coberta de neu està. Finlàndia, amb els seus llacs glaçats; de ben segur que si els trepitges no cauràs dins l’aigua ni et mullaràs. Amb el fred que hi fa, ja et podràs ben abrigar. La seva capital és Hèlsinki, i és fronterera amb Rússia, Noruega i Suècia. Si vas a Finlàndia regals i regals tindràs, i el Pare Noel veuràs.

48

Colòmbia càlida, rica en or, plata i maragdes. Et banyes al Pacífic amb peixos de colors. Les teves muntanyes són altes: els Andes, amb neus eternes, omplen els rius. Si algun dia vas a Colòmbia, podràs tastar el millor cafè!


Durant la setmana del 15 al 19 de novembre vam celebrar la setmana de la ciència. Al llarg d’aquesta setmana es tractava de buscar informació sobre les diferents nacionalitats dels alumnes de Cicle Superior. En total vam trobar que hi havia nens i nenes de nou nacionalitats diferents. Va ser un treball molt interessant, perquè vam aprendre moltes coses de països ben diferents i vam treballar amb grups barrejant els alumnes del cicle.

Xile Òscar Fuente, Lucas Noguera, Guillem Masnou (6A) Natàlia Solà, Iulita Garcia, Aina Vallbona (6B) Matted Owusu, Pau Coll, Xiaoying (5A) Martí Nogué, Bernat Quintana, Marc Serra (5B) Xile està situat al Sud-oest d’Àmerica del Sud. És un país amb 17.000.000 d’habitants. El seu menjar típic és l’empanada i el seu ball més característic és la cueca Hi ha una llegenda molt important anomenada Caleuche. Té un clima molt extrem; fa molta calor a l’hivern i molt fred a l’estiu. El 18 de setembre se celebra El dia de la patria. Xile és un bon lloc per fer-hi turisme. Marroc Yosra Ahmed, Miquel Anglada, Guillem Barniol (6A) Illias Arrai, Fadua el Bouazati, Sanaa Ziali (6B) Olímpia Solà, Francesc Rubio, Berta Torres (5A)Elies Aamarouch, Fatima Maouhoub, Karima El Hamdi (5B) El Marroc és un país situat al nord de l’Àfrica. És una civilització basada en el desert del Sahara. Té un clima mediterrani desèrtic. El menjar més típic d’aquest país és el cuscús i exquisideses com els pastissets amb te de menta. Una de les festes més importants és la festa del xai, que se celebra el novè mes del calendari musulmà. Aquesta festa dura tres dies, durant els quals mengen força per preparar-se per als mesos d’abstinència. Els contes més populars són Ali Bavà i els 40 lladres, i Abdelakashbut. Marroc és un país amb molta cultura. Ghana Biel Rial, Juli Berenguer(6A) Jeff Owusu, Aleix Pratsobrerroca, Adrià Mas (6B) Henriette Adade, Maria Riera, Aida Mas ( 5B) Pol Vivet, Jordi Patiño (5A) Ens va tocar el país de Ghana i vam aconseguir diferents informacions . Ghana està situat a l’Àfrica tropical, al costat de Costa d’Ivori. Vam trobar diferents receptes tradicionals, com pastissos, amanides, etc. També hi havia festes i contes tradicionals . En general hem descobert que és un país bastant pobre. Hem après moltes coses interessants de Ghana i ens ho hem passat molt bé. Catalunya Max Codinachs, Pol Vivet, Arnau Font (6A) Clara Dinarès, Clara Morales, Mireia Cortés (6B) Mireia Cortés, Helena Ordeig i Jèssica Serrat (5B) Laia Ordeix, Judit Molist (5A) Catalunya és una comunitat autònoma d’ Espanya, situada a la costa Mediterrània. Al nord de Catalunya hi ha una part de la serralada del Pirineu. La llengua que es parla és el català. La seva capital és Barcelona. Catalunya és formada per quatre províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El ball típic és la sardana. El menjar típic és el pa amb tomàquet. A Catalunya hi han moltes festes populars: la Castanyada, St Jordi, la revetlla de Sant Joan, el Tió… Un dels contes més importants de Catalunya és el d’en Patufet.

olla de grills

49


Rússia Dària Shushkova, Biel Pagespetit, Bernat Serra (6A) Miquel Castany, Ignasi Ferran, Guillem Parcerises (6B) Arnau Espona, Adrià Puigdomènech, Joel Prat (5B) Edgar Blanco, Berta Codina, Biel Tomàs (5A) Rússia està dividida en dues parts. De la zona més gran, un 60% forma part del continent asiàtic i un 40% d’Europa, i la part més petita està situada tota a Europa. El menjar més típic de Rússia és una sopa anomenada Borsh, que és una sopa calenta i vermellosa.Una de les festes més populars i importants és el dia 9 de maig, el dia de la victòria, i és per celebrar que Rússia, ja fa 60 anys, va guanyar la segona guerra Mundial contra l’Alemanya nazi. Un conte popular és el Peixet d’or. Un instrument molt típic és la balalaica. L’abecedari rus té 33 lletres.

50

Xina Meritxell Riera, Carla Gallifa (6A) Joan Conill, Nil Bucells, Marc Brusosa (6B) Miquel Blanco, Lluís Badia, Ismael Tendero (5B) Mariona Sala, Jordi Aliberch, Marçal Serra (5A) Xina està situada a l’est d’Àsia. Uns dels menjars més típics de la Xina són els “rollets de primavera” i “l’arròs tres delícies”... Hi ha gent de la Xina que de la lletra xinesa en fa tot un art. A la Xina hi ha un calendari lunar xinès que està relacionat amb la Festa del Vaixell del Drac, i també n’hi ha més, com l’Any Nou Xinès, que és la festa més important de la Xina, i la festa dels Fanals. Uns dels contes més coneguts de la Xina són “Els quatre Dracs” i “La perla Brillant”. La bandera és vermella amb cinc estrelles grogues, una de gran a l’esquerra i les altres petites al voltant. La Xina és un país amb molta tecnologia i el país amb més expansió arreu del món. Equador Ariadna Trabal, Júlia Vilaseca, Israel Tola (6A), Júlia Torras, Laia Parareda, (6B) Sandra Sánchez, Aina Casellas, Alba Ribé (5B) Paula Riera, Miríam Padullés, Antoni Quiñonez (5A) Equador està situat a Amèrica del Sud. Exactament entre Perú i Colòmbia. El llenguatge oficial d’Equador és el Castellà. Tenen molts plats típics i un d’ells és “Las Guagas de Pan” També tenen moltes festes, i una d’elles és “La Mama Negra”. La seva bandera és groga, blava i vermella, amb un escut al mig. Ha estat interessant fer aquest treball, perquè hem après coses d’un país que no coneixíem. Argentina Judit Fernàndez, Guillem Font, Pol Casadesús (6A) Facundo Roza, Albert Truqué, Marc Domènech (6B) Arnau Saborit, Arnau Sala, Pau Martori (5B) Xavier Ollé, Arnau Moreno, Sergi Membrive, Xènia Jutglar (5A) Està situat a Sudamèrica, al costat de Xile. La seva capital és Buenos Aires. El clima a l’estiu és calorós i a l’hivern és fred. La seva bandera és de color blau i blanc, amb un sol al mig. Una de les seves festes tradicionals és la Festa del Te, que se celebra al Campo Viera la tercera setmana de maig. La recepta tradicional d’Argentina és el dolç de llet. I el conte tradicional és El zorro maestro, de Guillermo Alzogaray. La seva moneda es diu peso, i té un valor inferior a l’euro.


Colòmbia Maria Carbonell, Daniel Tarrés, Isabel Coll, (6A) Elisabet Caicedo, Anna Parramon, Irene Febrer ( 6B) Oriol Palomeque, Joel Juvany, Judit Capdevila, (5B) Ivan Rubio, Júlia Castanyer i Stefania Álava. (5A) Colòmbia està situat a Amèrica del Sud, i la seva bandera té tres colors: groc, blau i vermell. Cada color té un significat. El groc significa la riquesa i l’or que hi havia. El blau significa el color del mar i el vermell significa la sang que van vessar els alliberadors. Uns dels contes tradicionals de Colòmbia és El somni de la Karen. Una de les receptes tradicionals és l’arròs amb pollastre a la criolla, i una de les festes més populars és la festa de Corralejas. Animals Robot Carla Gallifa, Isabel Coll i Ariadna Trabal Hem descobert que al Japó han creat robots en forma d’ animals, que no s’han de cuidar, no mengen, quan vols els desconnectes i gasten molta energia. Hi ha robots de companyia com la famosa foca Paro, el gos AiBo... També hi ha robots humanoides assistents. Però a nosaltres ens agraden més els animals domèstics de veritat, perquè els hem de cuidar, no gasten energia, tenen sentiments i et donen moltes satisfaccions. Arribada a Catalunya Dària Shushkova Un del dies més importants de la meva vida va ser quan vaig arribar a Catalunya amb la meva familia. Jo era molt petita, tenia poc més de dos anys, però recordo una mica la meva arribada a l’aeroport. Ens esperaven les meves àvies i el meu avi, que ja vivien aquí. Jo no els recordava perquè ells van marxar de Rússia quan jo vaig néixer. Dibuix Carla Gallifa i Biel Pagespetit

olla de grills

51


Argentina Alumnes de Cicle Superior Capital city: The capital city of Argentina is Buenos Aires. Population: The current of Argentina is around 40,000,000. Lenguages spoken: They speak Spanish but with Argentine accent. They speak Italian, Guaraní, Quechua, Aymara and Welsh. Climate: Argentina’s climate is generally temperate, but there are great variation. Normally the North is warm, the center is muderate and the South is cold. Highest mountain: Aconcagua(6.960m) Longest river: Is Parana river. Oceans and rivers: Argentina have Atlantic Ocean. They have Parana river. Native animals: Argentina have pink armadillo, chaco mouse,patagorian opssum,tutú careta and yacares. Typical dish:Asado and dulce de leche (to put or cakes!). Continent:South America.

52

Catalunya Alumnes de Cicle Superior Name of country: Catalonia. Capital city: Barcelona. Population: 7.504.881 people. Language spoken: Catalan and Spanish are the official languages. Clime: Mediterranean clime and mountain clime. Highest mountain: Pica d’Estats(3.143). Longest river: river Ebre(930km 2). Seas/oceans: Mediterranean sea. Native animals: chicken, bull, cow, horses,... Typical dish: bread and tomatoes, Catalan cream, escudella. Continent: Europe. Colombia Alumnes de Cicle Superior Capital city: Bogotá Population: 45.000.000 Lenguages spoken: latin american spanish, chibchan, arawak and Cariban quechua. Highest mountain: Pico Cristóbal Colón (5775) Longuest river: Magdalena (1500 km) Climate:Tropical, it’s very hot and rains a lot. Saeas and oceans: Caribbean sea / Pacific ocean. Native animals: jaguar, marimonda, venado, culebra cascabel, armadillo, rice rat, sender mouse, puma, ant-later… and exotic births and fishes. Tipical dish: empanadas. The ingredients are: tomatoe, onion, beef, potatoes, cornflower, salt, oil, colouring, ock. Continent: south america.


China Alumnes de Cicle Superior Capital city: Beijing Population: 1.330.044.605 (2008) Languages spoken: Mandarin, Xiang, Min, Hakka. Climate: It has a climate mainly dominate by dry seasons and wet monsoons. The climate in China is different depending on the regions because China is a huge country. Highest mountain: Mount everest. (8.840 m) Lonest river: Yangtze River ( 6.300 m) Seas / oceans: Yellow sea, East China sea. Native animals: Chinese Alligator, Siverian Tiger, Panda, Golden Pheasant, Bactarian Camel, Snub-nosed monkey… Typical dish: “Suzou” with: rice, shrimps and eggplant. “Fermented to fu”with:stir fry, vegetarian duck with meat and bamboo. Continent: Asia. Yosemite Clara Dinarès L’estiu passat vaig passar les millors vacances de la meva vida: vaig anar a Califòrnia. Als Estats Units tot és molt gran i impressionant, però un dels llocs que més em va agradar va ser el parc natural de Yosemite; és un bosc enorme, on la natura és espectacular. És una zona boscosa, amb llacs, casetes de fusta i óssos! Però el que més em va impressionar són les sequoies, els arbres més grans del món. Totes les sequoies són diferents; n’hi ha que s’hi pot passar per dins com un túnel, d’altres semblen potes de dinosaure, n’hi ha que poden tenir fins a 2.700 anys, poden arribar a fer 80 metres d’alçada i 11 de diàmetre i el seu tronc pot pesar 1.300 tones, que seria el mateix que 19.000 persones juntes. Ens posàvem al costat d’aquests arbres immensos i semblàvem formigues. Entre tota la meva família (érem 6) vam intentar abraçar un arbre, però entre tots només n’envoltàvem la meitat!!!! També vam veure “El Capitán”, la paret de roca vertical més gran del món, de 910 metres d’alçada: Els escaladors tardaven 2 dies a pujar, o sigui que feien nit penjats d’una corda. A les nits d’estiu molta gent s’enfila a la muntanya davant “El Capitán” per veure com l’últim raig de sol il·lumina la roca. Món Divers Júlia Torras Molist És un món de molts colors i formes, i ben curiós. L’altre dia mentre el cel mirava, vaig veure una ploma com dansava mentre a terra feliç baixava. No ho neguis, és preciós aquest món de tants colors!

olla de grills

53


Guerres i més ens separen mentre n’hi ha que junts s’aclamen, comportant-se d’acord amb el que pacten. No ho neguis, és preciós aquest món de tants colors! Llengües parlants i oblidades: castellà, anglès i francès a vegades però el català al cor i a les cases. No ho neguis, és preciós aquest món de tants colors! França, les crêpes Clara Morales Jo, per la meva comunió vaig anar a França. L a seva capital és París. Una de les seves receptes més famoses són les crêpes. Les crêpes les fan de moltes maneres: sense res, de xocolata, de melmelada... Les crêpes les venen en unes paradetes mòbils, que hi ha al carrer. A mi no m’agraden gaire. Les crêpes, tot i que és un menjar típic de França, ara es fan a altres països.

54

Ingredients: - 200 cc. de llet - 2 ous - una mica de sal - 125 gr. de farina - 30 gr. de mantega - 1 cullerada de sucre (per a crêpes dolces) - 1 o 2 cullerades de conyac o rom Preparació: Es baten els ous i s’hi afegeix la sal i, en dues tongades, la farina. Després s’hi afegeix la llet, el licor i, si cal, el sucre, i es bat fins que quedi una pasta ben fina. Cal una bona paella, untada amb mantega mitjançant un pinzell o un paper de cuina. Aixecar-la del foc mentre s’hi deixa caure una cullerada de la pasta de crêpe, i estendre-la tot giravoltant-la. I ja està. Depèn de la mida de la paella i de la traça a fer-les (millor que siguin primes), en poden sortir entre 4 i 8. Només cal omplir-les del que es vulgui: xocolata, formatge, pernil dolç...


Dibuix Aleix Pratsobrerroca

Dibuix Ignasi Ferran 55

olla de grills



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.