__MAIN_TEXT__

Page 1

l’

blau Any 28 - gener 2014



74 Col¡legi Sant Miquel dels Sants - Vic

Revista escolar interna


L’Ull Blau. Revista escolar interna Núm. 74. Any 28. Gener de 2014 Edita: Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants Coordinació: Sílvia Torrents Col·laboració: Lluís Montoliu Maquetació: Cristian Martin, Núria Fajula Portada: Marc Conill


Editorial La casa, separada de la carretera per un breu caminet, s’alçava enmig d’un paratge amb diferents tons de verd, esquitxat aquí i allà de notes ocres, marrons i grisoses. L’espai destinat al joc i per on podia córrer lliurement la mainada s’estenia cap a un únic cantó, on les margues en algun moment desdibuixaven el camí. Damunt la roca grisa s’amuntegava ordenadament la llenya; després, el camí es reprenia una mica més enllà, fins a una pollancreda on arribava la veu somorta de la petita riera, que fluïa sota l’esguard de la vegetació de ribera. L’entorn de la casa, en fi, oferia un ampli espai de treball i de lleure, amb activitats que anaven des de l’observació de la vida que es desenvolupa dins l’aigua fins a la recerca dels animalons que es belluguen entre la fullaraca. Passant, és clar, per l’estudi de tota mena de rastres d’animals que, si bé ens volien amagar la seva presència, deixaven el record del seu pas pel terreny que ara trepitjàvem. Més enllà d’això, però, les colònies comportaven també d’altres activitats. Una d’elles suposava haver de tornar a la carretera a través del curt caminet que ens en separava. Les sabates, acostumades ja al trepig tou damunt l’herba i a la suavitat dels camins, se les havien llavors amb la duresa de l’asfalt. Uns tres-cents metres més enllà s’havia de passar a l’altra banda de carretera, on començava un caminoi que ens havia de portar muntanya amunt. El camí s’enfilava de pressa. A mitja alçada, el formigueig de nens i nenes s’aturava. La mainada ara s’asseia al pendent de la muntanya, des d’on s’obria una àmplia vista sobre la vall. I allà començava la tasca: amb un full al davant, calia destriar els elements del paisatge natural d’aquells que havien estat creats o bé modificats per l’home. Just a sota d’on ens trobàvem es veia un petit tros de la carretera que havíem creuat feia una estona. Fitant cap a l’horitzó, a l’altra banda de la vall, els més perspicaços endevinaven la línia del tren. D’altres, amb una visió no tan aguda, ho acceptàvem des de la credulitat; si més no fins que el pas d’un comboi confirmava la presència de la línia fèrria. Aquí i allà es trobaven elements de creació humana: torres elèctriques, senyals de trànsit, cases, ponts, camins... Hom havia de recórrer al verd dels arbres per trobar possibles espais naturals. Però per l’activitat del dia abans ja sabíem que no és bosc tot el que a vegades ho sembla. En el cas de la pollancreda, quedava prou clar que era la mà de l’home qui havia disposat aquell espai. La quitxalla ho havia pogut comprovar tot comptant les passes entre pollancre i pollancre. Cap a l’esquerra i cap a la dreta; cap endavant i cap enrere. Sempre les mateixes passes. Era una arbreda on la mà humana ho havia disposat tot per tal que, després, la natura seguís el seu curs. Arbredes, cases i camps, muntanyes esdevingudes túnels, camins, torres elèctriques, ponts... I, en l’espai de cel immens, una mena de núvols allargassats assenyalaven el pas d’avions indiferents a la nostra activitat. On era, on és, l’espai natural? Aquí i allà l’home hi ha fet camins; aquí i allà es veuen traces de l’activitat humana. L’home ha anat deixant petjades en el medi. Sovint l’ha deshumanitzat a força de voler fer-lo massa seu. D’altres vegades, en canvi, l’acció de l’home sembla anar de bracet amb la natura. Qui no ha vist alguna vegada algun poblet que, mig confós amb l’entorn, fa la impressió d’haver nascut allà mateix, fill de la natura esdevinguda pedra. O bé aquelles masies que, com alguna que ara teníem davant, són ja part del paisatge i respiren natura pels quatre costats. Masies que quan l’home i el temps les porten a l’abandó fan notar la seva presència des de la teulada caiguda i les parets malmeses, tot agafant l’aire altiu d’aquells arbres morts, erms de vida, però resistents a l’oblit. I la pregunta es repeteix: on era, on és, el medi natural? Qui sap si les pàgines que segueixen ens podran donar una franja de llum com a resposta. Una llum de molts colors, com una mena d’arc de Sant Martí que recorri, de banda a banda, l’ull blau d’aquesta revista.

editorial




Racó de mestre



2013 – 2014 : ANNÉES DE COMMÉMORATIONS 2013 : LE PETIT PRINCE fête ses 70 ans. 2014 : Ils sont passés 70 ans dès la disparition d’ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY, l’auteur du livre. Voici une petite biographie d’ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY : Il est né à Lyon (France), le 29 juin 1900, dans une famille de la noblesse. Lors du déclenchement de la Première Guerre Mondiale (1914) il est placé dans une école en Suisse, car c’est un pays neutre. Il a étudié aussi à l’Université de Fribourg. En 1921 il fait le service militaire dans le 2e régiment d’aviation de Strasbourg, dans la mécanique du corps, et c’est comme ça qu’il a payé ses cours de vol pour devenir pilote. Il fut l’un des pionniers du vol postal international. Il transporte le courrier de Toulouse au Sénégal, et plus tard à l’Amérique du Sud, où il connaît son épouse. Parallèlement il publie ses premiers romans en s’inspirant de ses expériences d’aviateur : « L’aviateur »(1926), « Courrier du Sud » (1929), « Vol de nuit » (1931, Prix Femina), « Terre des Hommes » (écrit pendant la convalescence d’un grave accident et Prix de l’Académie Française en 1939) Après l’armistice de la France pendant la 2e Guerre Mondiale (1.940) il quitte la France par New York. C’est là où il publie « Pilote de Guerre » (1942), livre où il reflète ses expériences à la 2e Guerre Mondiale. Aussi il y écrit et il y publie « Le Petit Prince » en 1943, son travail plus célèbre, et illustré avec ses propres aquarelles. Cette même année, il revient en France, à son ancienne escadrille de reconnaissance aérienne. Premièrement il est destiné en Sardaigne et après en Corse. Il disparaît lors de sa mission du 31 juillet 1944, à la Méditerrané, près de Marseille. Après sa mort on lui a publié d’autres ouvrages comme: « Lettre à un otage » (1944), « Citadelle » (1948, malgré il s’agit d’un écrit pas fini), « Lettres de jeunesse » (1953, lettres de 1923 à 1931), « Lettres à sa mère » (1953, lettres datées de 1910 à 1936), « Écrits de guerre » (1982, écrits pour la période 1939-1944), etc. La célébration des 70 ans du Petit Prince nous permet de rappeler le message universel que nous a délivré Antoine de Saint-Exupéry: Ne jamais oublier l’enfant que fut chacun d’entre nous. Se souvenir du bonheur que suscite pour l’enfant la découverte du monde. Conserver dans notre vie de tous les jours la force du questionnement, le refus de l’injustice, l’acceptation de l’autre pour ce qu’il est et non pour ce qu’il représente,


es la recherche permanente du lien avec les hommes et avec la nature. Ne pas oublier de prendre le temps de regarder une fleur, de la contempler, de s’émerveiller de sa beauté. Avec le Petit Prince, Antoine de SaintExupéry nous place face à nos responsabilités. Il nous incite à refuser le totalitarisme quelle que soit sa forme, il nous invite à prendre le temps de la réflexion avant d’agir, il nous délivre un message humaniste. Ce livre est un véritable phénomène éditorial. Avec « L’Etranger » de Camus, c’est l’ouvrage de la littérature française, et le livre non religieux, le plus traduit dans le monde. Aujourd’hui, Le Petit Prince est l’héros d’une série animée pour la télévision présente dans plus de cent pays et regardée par des millions d’enfants. Il a été nommé ambassadeur virtuel de l’ONU et du plus gros hôpital pour enfants d’Amérique du Sud. Il réunit 5 millions de fans sur Facebook. Et il recevra bientôt un hommage au cinéma dans un grand film international franco-américain. Le petit Prince est un livre pour enfants écrit à l’intention des grandes personnes. Ses niveaux de lecture divers et surprenants, du conte de fée au récit philosophique, offrent du plaisir et des sujets de réflexion aux lecteurs de tous les âges. C’est pour ça que je voudrais vous encourager à le lire en famille, tous ensemble, parce que le personnage créé par Saint-Exupéry est aussi porteur de valeurs positives et, malgré les 70 ans passées dès sa publication, encore actuelles: la paix, la tolérance, la protection de l’enfance, la protection de la planète, l’échange culturel, le droit à l’éducation… Voilà un exemple: L’essentiel est invisible pour les yeux Le Petit Prince répète cette phrase pour s’en souvenir, pour nous indiquer que chaque chose, chaque être cache un trésor, un mystère que nous devons percer. Au-delà des apparences, il y a l’esprit qu’il faut découvrir avec le cœur. Vous pouvez trouver plus d’information du livre et de l’auteur sur la page web officielle: www.lepetitprince.com Dolors Palomar

Racó dels mestres




Les papallones

Els nens i nenes de P3 estem treballant en el projecte “La Granota” perquè l moltes coses: com són, on viuen, què mengen … Per això hem dibuixat una Som els més petits de l’escola, però mireu que bé que ens han quedat!




la nostra mascota de classe Ês una granota que es diu Carlota. Aprenem a bassa plena d’ous, capgrossos i granotes.



olla de grills


Els cargols






olla de grills


Les formigues

10


11

olla de grills


P4

Els nens i les nenes de P4 hem fet una sortida al Puig dels Jueus per poder observar com canvia la natura quan arriba la tardor. AquĂ­ teniu uns dibuixos de mostra.

12

Laura Vaig jugar amb les meves amigues

Mel Mirava un arbre


Aran La Sara collia fulles

Oriol Vaig caminar i vaig veure un pi pinyoner 13

Queralt Hi havia arbres que els queien les fulles

Sara Jo, que camino

olla de grills


P4

Elisenda Hem sortit a veure la tardor

14

Ignasi M VĂ rem collir aglans

Sanae Hem anat al bosc


Jordi A Vam jugar a atrapar

15

Ivett VĂ rem anar a veure els arbres

Oriol Hi havia molts roures olla de grills


P4

Carles Estem mirant els arbres

16

Ăˆric En Lluc i en Jan mirem la tardor

Emma La Martina i jo mirem la tardor


Jan Mirà vem l’arbre

Madelein Estem mirant els arbres 17

Marc Els amics mirem la tardor

Pol SĂłc jo que tinc fulles

olla de grills


P5

18

Andrei Vam pujar per unes escales mecàniques

Alícia Vam veure tots els planetes

Adrià Ens van ensenyar els planetes


Oleguer Jo vaig ajudar a la noia que ens ho explicava

Pau A Vam mirar les constel.lacions

19

Bruna DesprĂŠs de dinar vam jugar

olla de grills


P5 Andreu T Vam anar al planetari

Candy En el planetari vam veure estrelles 20

Derik Estem mirant els peixos


Laia V Vam anar amb autobĂşs a Barcelona

21

Pau M Vam veure el pèndol

Martina P Vam mirar les estrelles a dins la cĂşpula olla de grills


P5

Ivet PiquĂŠ Vaig veure experiments que em van agradar molt

22

Blanca Rojas Vam veure les constel¡lacions

Carles Rodrigo Em va agradar molt veure el bosc inundat


Jana MaciĂ Vaig veure molts peixos

23

Mar Flores Ens vam estirar al terra i vam veure moltes estrellles al cel

Yousseff Ammari Vam veure molts experiments

olla de grills


1r

Els sentits Hem estudiat els sentits. Els sentits ens serveixen per comunicarnos amb el món i adonar-nos del que passa al nostre entorn. A través dels sentits rebem diferents sensacions. Us mostrem aquí algunes de les sensacions que a nosaltres ens resulten agradables: VISTA: a mi m’agrada veure… Les àligues. David Espina Les tortugues. Ariadna Roca

Una posta de sol. Irene de Ribot

La televisió. Mariona Gómez

24

El paisatge des d’un vaixell. Meritxell Fontseca

Una papallona. Abril Payà

Els dibuixos. Ferran Borrallo

Un gat. David Ghenciof


OÏDA: a mi m’ agrada escoltar… La música com sona, i ballem molt bé. Júlia Martín

Els ocells. Arola Sallés

La música. Laia Luna

La ràdio. Erola Vinyeta

El cant dels ocells.. Marc Anglada

olla de grills

25


1r

OLFACTE: a mi m’agrada olorar…

Les flors. Sara Drissi

26

El prat quan és verd. Oriol Guix

La colònia. Roger Reig

La menta Eudald Castany

Un pastís. Souhayb Bourazma


GUST: a mi m’ agrada… Les croquetes de casa, perquè són fetes de la meva família. Oriol Calveras El gust de la fruita. Daniel Corral

Menjar gelat, perquè és molt fred. Helena Isant

27

Menjar espaguetis. Marc Conill

Tastar els fideus. Ramon Anfruns

olla de grills


1r

TACTE: m’agrada tocar… Un cavall, perquè sento com és de fi. Martí Erra Un gos. Soufian Tahri

Els conills. Joan Garcia-Gasull

28

La tortuga. Patrick Cieciura

Un conill. Afnane Laatouchi


Olors Erola Vinyeta i Irene de Ribot Durant la setmana de la ciència van venir a la classe tres noies de la universitat de Vic per fer-nos un joc del sentit de l’olfacte que ens va agradar molt. Vam fer quatre grups i a cada grup hi havia un secretari. Havíem d’olorar diferents olors i endevinar què eren. Hi havia olors que no ens agradaven gens i altres que sí, com la menta i el vinagre. Reconeixíem les olors si les havíem olorat abans, però si no, no les reconeixíem.

29

olla de grills


1r

Saps què és un bosc? Un lloc on hi ha animals? Un lloc on hi ha molts bolets a la tardor? Un lloc on hi ha molts arbres? És a casa la natura? És on hi ha silenci i només se sent el so dels petits insectes, com les mosques o també les abelles... Nosaltres, la nostra classe, vam anar a veure un bosc. Vam caminar, collir fulles, collir glans; també hi vam esmorzar i jugar. Després de travessar un camp ens vam fer una foto de conjunt davant l’ermita de la Damunt.

30

Rita

Marc P

Abril

Dina Èric


Mohamed

Jana

31

Mireia

Pep

Armand

olla de grills


1r

Excursió de tardor Per celebrar la castanyada, els nens i nenes de 1r vam anar a fer una caminada pel bosc de Tavèrnoles a Folgueroles. L’excursió va començar quan vam baixar de l’autocar al poble de Tavèrnoles. Vam anar caminant pel bosc i vam intentar fer silenci per escoltar els ocells. Vam veure molts plataners que els havien caigut les fulles, i nosaltres les trepitjàvem en caminar. Al costat dels plataners hi havia una bassa plena de fulles que abans era el lloc on anàvem a rentar la roba. I des d’allà vam començar a pujar moooltes escales: quan ens pensàvem que ja s’havien acabat, encara n’hi havia més. Quan vam haver pujat totes les escales vam trobar un caminet

32

que passava pel mig d’un camp. I finalment vam arribar a La Damunt, a Folgueroles, i allà vam esmorzar i després ens van deixar jugar una estona. Abans de marxar ens van fer fotos, i vam passar per una porta que tenia una X al mig i un pas molt estret. Una mica abans d’arribar a dins del poble de Folgueroles vam veure una mena de parc amb alzines sureres. Eren uns arbres molt grans, amb el tronc molt gruixut, i entre dues persones no el podíem abraçar. Tenien una escorça molt gruixuda, que és el suro, i unes glans enormes, i en vam collir unes quantes per estudiar-les a l’escola. De fet, durant tot el camí vam collir mostres de coses que vam anar trobant al bosc, com fulles i fruits de tardor, i a l’escola en vam fer una tria i una exposició. Ot Teixidó


Jeremy Méndez Arola Sallés 33

Laura Vilaró

Roger Reig

olla de grills


2n

Un dijous del mes de novembre, a la tarda, els nens i les nenes de segon vam anar a l’aula de ciències de l’escola. Com que a l’assignatura de medi estudiàvem l’aparell respiratori, l’aparell digestiu i l’aparell circulatori humà, els mestres van portar uns pulmons, un estómac i un cor d’un porc. Quan vàrem arribar al laboratori els vam trobar cada un en una safata diferent. A molts de nosaltres ens va sorprendre poder veure tan a la vora tots aquests òrgans. Els pulmons i el cor eren de color ver-

34

mellós, i l’estómac de color carn.

Jordi Ballesteros

A la pissarra havien dibuixat l’esquema de la circulació, la respiració i la digestió. Ho vàrem observar amb molta atenció i vam veure que l’estómac era com una bossa rugosa. Per sort, era buit i net, perquè, segons ens van explicar, quan és ple cal estar-hi molt acostumat per aguantar la pudor que fa. Xuelei Bi


Pere Prat

Oriol Martínez

Vam observar que el cor era força gran, com el puny, i tenia dos forats molt grossos, un per a l’artèria i un altre per a la vena, i així vam poder veure com hi pot entrar i sortir-ne la sang. Hem après també que el cor és un múscul. 35

Bernat Campos

Gina Rodrigo

Arnau Casas

olla de grills


2n Ariadna Corominas

Abril Arumí

Els pulmons eren molt grans, semblaven dues bosses. El que ens va agradar més, sens dubte, va ser quan els mestres van agafar un tub i el van ficar a la tràquea i van començar a bufar. Era sorprenent: els pulmons es van començar a inflar!

36

Carles Escoté

Hug Marin

Martina Crous


Semblaven uns globus. Nosaltres demanàvem que no paressin de bufar, perquè els volíem veure explotar, però no va poder ser... Ens agrada anar a l’aula de ciències, perquè així veiem les coses reals i no en fotografia. A alguns nens els va semblar una mica fastigós. Per acabar, vam aprofitar per repassar el nom dels ossos del nostre amic, l’esquelet. Aquella

Laura Bassas

tarda ens va servir per aprendre una miqueta més sobre el nostre cos, i de segur que ens en recordarem molt de temps.

37

Andrea Cañada

Anna Sanglas

Júlia Evans

Ferran Escoté

olla de grills


3r

Treball de camp a Sant Julià de Cabrera I nosaltres què hi diem? Montse Serrat, Cristina Gallifa i Helena Vilardell

38

El dimecres 6 de novembre, setanta-tres alumnes i cinc mestres vàrem fer una sortida a Sant Julià de Cabrera aprofitant el que ens ofereix la tardor. Podríem explicar els objectius que ens fan moure i que desperten entusiasme entre nosaltres, però ens agrada més dir que el nostre esforç queda clarament recompensat per les vivències dels propis nens i nenes, totes diferents, però significatives. Durant aquest temps que estem junts fora de l’escola, alumnes i mestres passem moltes experiències que ens fan recordar que les sortides són essencials per al nostre propi desenvolupament. També és moment per a les anècdotes i és aquí on aquesta excursió esdevé única. Aquest dia... Van trobar una aranya totalment verda i després de veure la part de zoologia, de mostrar angúnia, de defensar l’hàbitat de l’animal, de tenir en compte que no en sabíem els mecanismes de defensa, la van deixar. També vàrem trobar una forquilla al mig del camí i no en va sortir mai ni l’amo ni la mestressa, encara que algú va intentar dinar amb els dits. Una de les preguntes habituals en la majoria d’excursions a l’aire lliure és: -Puc anar al lavabo? On és? I també el que és curiós és que encara confonen l’autocar i l’autobús. Us passa a vosaltres? I ells què en diuen, quan els preguntem ”Què és el que més t’ha agradat? -El moment en què jo i en Rayan, de l’altra classe, estàvem buscant egagròpiles i n’hem trobat dues. Cristina Castany -A mi el que més m’ha agradat és quan han explicat els tipus d’arbres i fulles, i quan un gosset ens ha seguit pel camí fins gairebé a l’autocar. Pau López


-El que més és que vam trobar moltes coses. Per a mi va ser especial que hi hagués tantes coses diferents, com per exemple, la pipa, l’avellana... Jordi Griera -Les egagròpiles, que eren fastigoses, perquè tenien ossos i les havien escopit. Pol Matavacas -Quan jugàvem a l’amagada, perquè jugava amb els amics. Jordi Sallés -Buscar les egagròpiles perquè les he conegut i m’ha semblat molt interessant com són. Ariadna Conill -Esmorzar a la font amb tots els meus amics i amigues, perquè en aquell moment no feia ni calor ni fred, feia una temperatura perfecta. I perquè m’ha agradat la font, que era molt bonica. Mariam Drissi -L’església, perquè hem vist egagròpiles, i també m’ha agradat el lloc on hem esmorzat. Maria Vinyeta -Trobar zoocecidis, perquè n’he trobat molts. Max Martí -Quan vam dinar i quan en Pol va trepitjar una caca de vaca. Arnau Boada -Ha estat l’estona lliure, perquè hem jugat tots junts a l’amagada, nens i nenes de la meva classe, però també de l’A i del B. Ha estat molt divertit! Pau Dinarès -Buscar fulles i fruits. Pau Malavé -Passar per damunt d’un pont al costat de la carretera. Maria Solans -Veure les egagròpiles, perquè són molt rares. Lluc Sadurní -He vist i he après moltes coses que no sabia. Lina Arsali -Quan érem a dalt de la muntanya m’ha agradat molt, perquè hem jugat tots junts. Pol Nogué -Quan vaig tocar una pipa, perquè vaig comprovar que era molt enganxosa. Sandeep Singh - Quan vam trobar les sis egagròpiles a l’església de Sant Julià. Guillem Farrés. - Que vaig aprendre moltes coses i ens ho vam passar molt bé. Roger Zaragoza - Quan vam fer el recorregut i vam poder observar fulles, fruits i arbres. Pau Cerezo - Estar a la natura i fer nous amics i amigues. Adrià Pintu - Aprendre què són les egagròpiles i poder veure el que hi havia a dins. Júlia Ortiz - Quan vam obrir les egagròpiles, perquè m’agrada molt remenar les coses per dins. Carla Caus - Saber que moltes coses que ens trobem al bosc es poden utilitzar per fer eines i material per treballar. Sara Corral - Quan vam esmorzar a la font, perquè estàvem tots junts. Maria Crivillé - Aprendre noms de plantes i de fulles. Artur Cumeras - Em va agradar molt el recorregut, perquè ens ho vam passar molt bé i vam aprendre moltes coses mentre caminàvem. Irene Espona - Totes les coses que vam aprendre i també quan vam trobar un gos que li dèiem “Messi”. Anna Saborit

olla de grills

39


3r

La Masia de Sant Julià! Arnau Compte i Thiago Leonel Aguilar Fa unes setmanes vam anar d’excursió a Sant Julià de Cabrera. Teníem un dossier que vam treballar abans, durant i després de la sortida. Quan caminàvem vam trobar una masia antiga. Amb la brúixola vam investigar cap a on estava orientada: si al nord, al sud, a l’est o a l’oest. Ens vam adonar que estava encarada cap al sud per així poder aprofitar al màxim totes les hores de claror i escalfor que dóna el sol (abans no hi havia electricitat). A més, vam aprendre que al voltant de la masia hi havia un tipus d’arbres que permetien a les persones viure. És a dir, hi havia una noguera (donava nous) i s’utilitzava per a l’alimentació, i també hi havia freixes, que eren útils per fabricar eines del camp. Ens va agradar molt aquest treball de camp i va ser un dia diferent!

40

Pinzellada de l’excursió! Joana Espar i Ada Solé El dia 6 de novembre vam fer la primera excursió de tercer. Vam aprendre moltes coses. Una d’elles van ser les egagròpiles. Sabeu què són? Unes boles negres i humides, plenes d’ossos, pèls i a vegades fins i tot bigotis, que escupen les aus rapinyaires. Tot això que es troba a dins són totes les restes dels animals (ratolins, musaranyes...) que s’han menjat les aus rapinyaires, però que no han pogut digerir. També vam aprendre que al roure martinenc li creixen unes menes de picades anomenades pipes si són a la branca, o cassanelles si són a la fulla. Es produeixen quan un insecte pica l’arbre (com a nosaltres quan ens pica un mosquit). És un senyal de protecció. A continuació vam anar a una fageda i vam fer servir els 5 sentits per relacionar la fageda amb altres experiències i sensacions. Després, les mestres ens van explicar com els cargolets (uns ocells) construïen nius per poder-se aparellar. Al cap d’una estona vam anar a dinar, ens van deixar jugar i vam tornar cap a l’escola! Durant tots aquests dies passats vam acabar de treballar el dossier a l’aula! Va ser molt interessant i curiós! Moltíssimes coses! Clàudia Codina i Maria Vinyeta Hola a tots els lectors i lectores! Vam anar d’excursió a Sant Julià de Cabrera. Vam fer moltes coses, allà, i vam aprendre molt sobre la natura. Vam anar a esmorzar en un lloc molt bonic a mig camí. Vam veure egagròpiles, pipes, nius, masies, una fageda, aglans, una roureda… Sabeu què són les egagròpiles? Doncs, són unes petites boles de pèl, ossos i altres materials naturals que escupen les aus rapinyaires quan mengen ratolins, talps, musaranyes... També vam fer servir els cinc sentits quan érem dins la fageda: el tacte, comparant la terra humida i la sorra seca; l’olfacte, olorant paper de diari i les fulles; la


vista, mirant dues fotos molt diferents com la Sagrada Família per dins i el Camp del Barça de futbol ; l’oïda, escoltant música clàssica i d’altra de relaxant, i el gust, comparant la fruita natural amb els xiclets. Aquesta última no la vam poder fer. Vam saber coses sobre un ocellet anomenat cargolet. És un ocell petit de color marronós, té la cua petita i menja insectes, larves, aranyes, llavors… El mascle fa diversos nius amb molsa, herba, fulles i branquillons sota els marges, aprofitant les arrels. També vam jugar a mil coses diferents: a l’atrapada, l’amagada i a pica-paret. Per nosaltres, la sortida va anar així… Max Roquet i Lluc Sadurní El 6 de novembre vam anar a Sant Julià de Cabrera i vam descobrir què eren les egagròpiles! També vam recollir i posar molts tipus de fulles i algun fruit en un àlbum petit que ens van donar les mestres, on hi havia un dibuix de cada arbre. Vam veure i saber per què les masies catalanes estaven orientades cap al sud. Ho sabeu, vosaltres? Ens van donar un dossier per completar tot allò que havíem trobat. Vam veure les pipes i cassanelles i les vam obrir per veure les larves dels insectes. Després de tot el dia vam tornar cap a l’autocar i tots estàvem cansats, perquè havíem caminat una hora des d’on havíem dinat. Tots, menys en Max. Un dimecres especial Pau Dinarès i Jordi Sallés Un dimecres agafàvem l’autocar per anar a Sant Julià de Cabrera, al municipi de l’Esquirol. Quan vam arribar vam dir: -Que bé, ja hem arribat! I ens va sortir perquè feia dos quarts d’hora que anàvem per la carretera. Vam agafar les motxilles i ens vam separar per grups. El grup de la Cristina, Els Freixes, van sortir els primers i van començar a caminar per estudiar els arbres a mig camí. Dos grups més, Les Blades i Els Avellaners se’n van anar a estudiar cap a un altre lloc. Allà van estudiar les pipes, van posar les fulles als àlbums de cromos i després ens vam trobar tots, amb Els Roures i Els Fajos, també. Llavors ens vam tornar a separar: Els Freixes, per exemple, vam anar a donar un volt per trobar les fulles que ens faltaven i vam arribar a una masia, La Masallera, i vam fer anar la brúixola per resoldre unes activitats. Vam anar pujant fins arribar a l’església i vam trobar les egagròpiles al costat del campanar. Allà ens van explicar que al costat de les masies hi plantaven xiprers en senyal de benvinguda. Igual que als cementiris. A les masies, però, si només n’hi havia un només s’hi podia entrar, si n’hi havia més, s’hi podien quedar a menjar i tot. Tam-

olla de grills

41


3r

bé ens van dir que quants més vessants tenia una casa més diners havien tingut per fer-la. Vam estudiar la fageda i tot. Un cop vam acabar ens vam tornar a ajuntar per dinar. Per cert, boníssim! Macarrons, tall arrebossat, pollastre... Vam tornar a l’autocar, vam arribar a l’escola i ens van venir a buscar. Tots estàvem molt contents. Endevinalla Martina Clota i Iu Freixanet Què és una cosa petita i vermellosa que quan la toques t’hi enganxes els dits? El roure en presumeix quan a un insecte rep. Un cecidi: La Pipa Els zoocecidis Rayan N. Belayni Un zoocecidi és com una bola petita que surt de les fulles o de les branques de l’arbre perquè uns insecte l’ha picat, igual que ens passa a nosaltres quan ens pica un mosquit i llavors ens surt una picada i s’infla la pell. A la sortida en vam trobar molts i de diferents tipus, com les pipes i les cassanelles, i fins i tot les vam obrir i vam veure que a dins s’hi estaven formant altres insectes petits, com larves o unes mosquetes.

42

Rodolins Iu Fort i Henry Gyan La pipa caça mosquits sense dits! Quan vam anar a Sant Julià de Cabrera, vam aprendre sobre la cassanella! Descobrim les egagròpiles. Èric Franch A la sortida de Sant Julià vam trobar egagròpiles i vam descobrir què eren. Una egagròpila és quan una òliba es menja un mamífer petit i al cap d’una estona, el que no pot digerir ho escup i llavors en surt una egagròpila. Normalment apareixen en campanars, en prats.... en llocs on l’òliba sol reposar. El temps de les egagròpiles. Carlota Castells A la sortida també vam descobrir que quan trobem les egagròpiles i són toves vol dir que l’òliba fa molt poc que les ha tret, i en canvi si són fortes, seques, i es comencen a veure alguns ossos de mamífers molt petits vol dir que ja fa temps que les han tretes. Els secrets per trobar egagròpiles! Iker Olivencia, Uma Penadès, Valentina Pérez i Gil Puig.


Un cop per grups vam començar el treball de camp. A l’ermita ja vam trobar egagròpiles! Moltíssimes! I sabeu per què estaven amagades en aquest lloc i no en un altre? Doncs perquè les aus rapinyaires, com el mussol i les òlibes, sempre les escopien als llocs on reposaven, que solien ser tranquils, foscos, sense gens de claror... Va ser impressionant descobrir tot això i obrir-les per dins, perquè no ho havíem vist mai! Una història imaginada Max Martí i Pol Nogué Hi havia una vegada un grup de tercers molt espavilats que se’n van anar d’excursió. Un nen que es deia Pau es va perdre mentre s’endinsaven pel bosc i va cridar: -M’he perdut, auxili! Llavors va recordar on els havia deixat l’autocar, al nord-est. Va treure la brúixola i es va posar a caminar. Quan va arribar a l’autocar va veure que no era el mateix i va preguntar a un senyor: -Has vist uns nens per aquí? -Sí, els he vist- va contestar el senyor. El senyor li va explicar que els havia vist a la masia. En Pau va anar cap allà i els va trobar. Tots junts van pujar fins a la fageda i allà, un tros més amunt, van dinar. Mentre menjaven van sentir un tret de caçador i van veure’l. Quan van arribar a l’autocar, ja per marxar, van parlar de l’excursió, i en Pau, quan va ser a casa, va explicar tota l’aventura als pares. Treballem amb codis QR I nosaltres què hi diem? Montse Serrat, Cristina Gallifa i Helena Vilardell Hem començat a treballar amb els codis QR i remarquem “hem” perquè és la primera vegada que els utilitzem, també les mestres, com a eina educativa. No en sabíem gaire res, només que els vèiem en un munt de llocs (cotxes, diaris, embolcalls, plafons…). Doncs la descoberta ens porta cap a un ventall ben ampli de possibilitats pedagògiques. Aquest trimestre hem començat amb una activitat de llengua castellana on el codi ens portarà cap a un arxiu de so on hi ha enregistrada la lectura d’una història inventada. També hi hem treballat en l’àrea de medi i hem portat a terme dues experiències, que són les que els nens i nenes a continuació detallen. Ens ha agradat molt portar a terme aquesta activitat per diferents motius, però bàsicament perquè hem pogut veure com l’ús de les tauletes i la lectura dels codis han permès motivar, ampliar horitzons i enriquir amb nous coneixements els nostres

olla de grills

43


3r

alumnes. Si voleu generar un codi QR us recomanem la pàgina www.qrstuff.com, i si el que us interessa és un lector per al vostre dispositiu mòbil, us suggerim i-nigma. Aquí teniu els enllaços amb realitat augmentada: Codi QR (www.qrstuff.com) Codi QR (i-nigma)

44

I ells què en diuen: Hem sentit molts comentaris durant les activitats que són bons de recordar. La majoria són tècnics, i d’altres tenen un cert toc de gràcia. Us en facilitem alguns exemples: -Hi ha codis QR pertot arreu, fins i tot aquell cotxe en porta un! -Ah! Ara entenc que un Ipad és una tablet. -Hem escanejat el “codics” QR. -Hem captat, amb el nostre grup, un codi QR. -Amb les petjades que hi havia al terra podies captar més bé el codi. -Les “tables” van anar molt bé. -Fèiem una foto al codi QR. -A nosaltres no ens anava gaire bé el codi QR que estava situat a sota l’Ajuntament. -Sabeu que un codi QR serveix per guardar totes les fotos? Si, és com un àlbum de fotografies. Endevinalla Carla Garriga i Marta Selivanova Petit i quadrat, negre i blanc, et poses al damunt i tens tota la informació a punt! Qué és? Un codi QR Un codi Marta Saborit Un codi QR està format per quadrats molt petits i línies. És un sistema per guardar informació. Què és un Codi QR? Bru Solà Un codi QR en anglès vol dir: Quick Response Codi, Codi de resposta ràpida. És una mena de sistema per guardar informació, com una imatge, una endevinalla, una frase... i està feta per moltes línies, quadrats i punts. Va ser creat per una companyia japonesa i els creadors van ser Euge Damm i Joaco Retes. Stm de QR! Carla Garriga, Marta Selivanova, Mandeep Singh i Bilal Boubaous Un dia vam fer una gimcana de llengua i matemàtiques amb codis QR. Vam fer-ho


per tota l’escola! Per grups, teníem unes tablets amb dues aplicacions: una brúixola i un lector de codis QR. Aquests codis eren quadrats i de color blanc i negre, i quan els llegíem amb la tablet (els capturàvem) hi trobàvem un enigma a resoldre (endevinalles, càlcul, proves....). Sembla mentida que amaguin tanta informació! Participem al VIC INVISIBLE Marta Saborit Els nens i nenes de 3r vam anar a la Plaça Major de Vic a fer una activitat que es titulava VIC INVISIBLE. Es tractava de llegir la història i veure unes imatges de la plaça de Vic anys enrere. Vam haver de tirar moltes fotos en diferents codis QR que anàvem trobant amb l’ajuda d’un mapa i, llavors, contestar unes preguntes que les mestres ens havien preparat. Vam aprendre moltes coses i ens ho vam passar molt bé!

La història de la plaça Joan Orozco Un dia de novembre vam anar a la plaça de Vic amb els companys i companyes i amb les tablets a fer una activitat amb codis QR. Havíem de llegir els codis amb una App de les tablets i després ens sortien unes imatges fetes a la Plaça de Vic fa molt de temps i les havíem d’observar. Llavors havíem d’endevinar unes preguntes que portàvem preparades en un dossier i posar-hi un títol. Les mestres ens van ajudar una mica; alguns codis no hi eren, perquè s’havien desenganxat, però ens ho vam passar molt bé! Anem a l’exposició del Vic Invisible i aprenem moltes coses Mariona Franquesa A l’exposició del Vic Invisible vam aprendre moltes coses perquè havíem de buscar uns codis QR que estaven repartits per tots la plaça de Vic, amb l’ajuda d’un mapa. Vam aprendre a fer servir les tablets, vam saber orientar-nos en un mapa, vam descobrir com era Vic fa uns anys enrere i vam llegir moltes coses molts interessants de la nostra ciutat. La plaça invisible Lina Arsali Un dia de tardor, de bon matí i sense boira, anem a fer una visita de la Plaça Major de Vic. Però no és per veure la plaça d’ara, sinó l’antiga i amb tablets! Hem pogut veure moltes fotografies, com per exemple la d’un bar molt conegut i que encara està obert; de festes que feien abans, com el concurs de cambrers, etc.

olla de grills

45


3r

M’ha agradat molt poder passejar i veure com alguns costums i alguns paisatges no canvien tant al llarg del temps!

Tots amb tablets Belén Macías Els nens i nenes dels tres tercers vam anar a la Plaça Major de Vic. Cada tercer hi va anar en hores diferents. Allà vam agafar les tablets, ens vam configurar la connexió a Internet i vam començar a escanejar els codis que hi havia a terra. N’hi havia 11, i va ser divertidíssim. Hi havia fotos de fa anys i n’havíem de fer una nosaltres d’igual, però d’ara. Anàvem amb grups i havíem de fer uns exercicis per cada codi. Ens van donar un dossier i un mapa que ens servia per saber on hi havia cada un dels codis QR. Va ser divertidíssim, i vam fer medi i català. Ens vam sentir molt emocionats!

46


Com ho hem fet? Maria Solans i Jia Jia Chen El codi QR és un com una cosa que està a internet i es pot anar a tot arreu. Però a la nostra escola ho fem diferent. Primer ho imprimim, després ho plastifiquem i ho pengem per tot l’edifici. El dia que vam fer el joc vam agafar les tablets; amb la brúixola i una App per llegir els codis vam anar trobant totes les proves. Si ho fèiem molt bé ens sortia una endevinalla o un problema de matemàtiques. Els codis eren pertot arreu, el pati, al costat del teatre, al passadís de cicle mitjà...

47

olla de grills


4t

48

SORTIDA A LA FAGEDA El passat mes d’octubre, els alumnes de 4t vam visitar la cooperativa làctica de “La Fageda”. Us preguntareu per què La Fageda i no la Llet Pascual o la Llet Nostra, que tenim al nostre municipi. Doncs perquè la diferència d’aquesta cooperativa amb les fàbriques de la nostra ciutat és molt gran, no per la qualitat dels seus productes, que tots són de primera, sinó per la iniciativa social que es va dur a terme en el seu moment. Amb aquest escrit volem manifestar la sorpresa que vam tenir quan vam descobrir el que hi havia darrere d’aquesta iniciativa. Un bon dia, un psicòleg anomenat Cristòfor Colom, junt amb altres professionals de la psiquiatria, va fundar una cooperativa al bell mig de la Fageda d’en Jordà (Garrotxa), que hauria de servir perquè les persones que tenen capacitats diferents, poguessin tenir un treball digne. La mestra ens va explicar que perquè un treball fos digne havia de ser real, útil a la societat i remunerat justament. Si es compleixen aquestes característiques, les persones que fan aquest treball es senten útils, canvia la seva situació dins de la família i passen a ocupar un lloc actiu dins la societat. Nosaltres vam veure molts d’aquest treballadors, i vam observar que mentre feien la seva feina se’ls veia feliços. Vam visitar les granges i ens van explicar que tenen 500 vaques, i d’aquestes 220 són lleteres. Les alimenten de manera natural: ordi, raigràs, userda i altres cereals. Així doncs, com que la seva alimentació és tan bona, la seva llet és de primeríssima qualitat. Ens van ensenyar les sales de munyir, les sales de màquines… i també ens van explicar com feien els iogurts, la llet, els flams, les “natilles”… i vam tastar un dels seus deliciosos iogurts. Ens va sorprendre molt veure una fàbrica enmig d’un parc natural, perquè a l’escola hem estudiat que les fabriques s’instal.len als polígons industrials i no enmig d’un meravellós paisatge. Ara us explicarem per què la fàbrica és allà on és. Resulta que el fundador va demanar les autoritzacions necessàries per situar-se en aquell lloc, ja que l’entorn natural i els animals eren favorables a les teràpies que feia amb els seus pacients. Així, i a poc a poc, van començar a tenir excedents de llet, i els venien a la comarca. Tot i així, encara els en sobrava molta i van decidir de fer iogurts. Aquest va ser el punt de partida. L’èxit i l’acceptació al mercat d’aquests làctics van ser un triomf que mai no s’haguessin pensat. Gràcies als beneficis que han obtingut, han construït una residència d’avis per als treballadors que arriben a grans sense familiars, i allà són cuidats fins al final dels seus dies. Creiem que és un model a seguir i és, tal com diuen els seus creadors, La Fageda, una empresa amb ànima Per què ens recomanen la visita a La Fageda alguns alumnes? Aniol de Ribot Us recomano aquesta visita perquè descobrireu molt bé el món de les vaques, us ensenyaran un vídeo, us explicaran el procediment per fer un iogurt i menjareu els seus deliciosos iogurts, “natilles” o flams. També, perquè el paisatge


és molt bonic i, per sobre de tot, perquè hi treballa gent discapacitada. Martí Balcells Recomano la visita perquè pots veure la fàbrica per dins i pots tocar les vaques i els vedells i perquè és molt bonic el que fan amb les persones discapacitades. Joseph Grosse Us la recomano perquè és un lloc molt maco per veure les vaques i els vedells. El paisatge és espectacular i, el més important: ajuden a gent que té dificultats. Júlia Tomàs M’agradaria que hi anéssiu perquè us ho passareu molt bé i veureu que la gent amb capacitats diferents, també serveix. Ferran Reniu Jo us la recomanaria perquè vaig veure com la gent discapacitada treballava amb alegria, i també per veure les vaques de P3, P4 i P5. Jan Gómez Us la recomano perquè s’aprèn molt de les vaques: com fan la llet, com tenen els vedells, que els fan fer règim abans del part… Però sobretot perquè han donat una oportunitat als senyors/es que tenen capacitats diferents. Martina Baucells Jo la recomano perquè hi ha moltes vaques i molts vedellets, moltes màquines per fer el treball i una gent molt maca que ho fa tot. Margot Jucglà Jo la recomanaria perquè és un lloc molt bonic, que fan productes molt bons i alhora donen una oportunitat a persones diferents que difícilment podrien treballar. Aïna Sala Jo la recomanaria perquè és un lloc molt bonic. T’expliquen la història de la cooperativa i vaig quedar molt sorpresa en saber que hi treballaven persones amb capacitats diferents i que eren capaces de fer coses ben fetes. Per a més informació:

olla de grills

49


4t

50

LA CALOR VISITA LES AULES DE 4t El divendres 22 de novembre, a les classes de 4t de primària vam tenir l’oportunitat de veure i practicar un experiment que ens van ensenyar uns alumnes de 4t de magisteri de la UVIC. A la classe de 4t B ens va tocar en Xavier i en Gerard, dos nois molt eixerits que ens van ensenyar un munt de coses. L’experiment constava de tres parts, i el tema era LA CALOR. Primer de tot ens van plantejar un enigma: preguntaven què podríem fer amb un ninot de neu, durant la nit, per tal que no es desfés: A. Vestir-lo amb roba d’hivern B. Posar-lo en un lloc tancat C. Deixar-lo a l’exterior D. Tapar-lo amb paper d’alumini. A partir d’aquí, vam fer hipòtesis i vam dir quina crèiem que seria la solució correcta, però sense experimentar-ho. Per tal de poder arribar a una conclusió a través de l’experimentació vam reproduir aquest fet amb glaçons i al final del matí vam arribar a una conclusió, l’opció correcta era la C. Seguidament ens vam dividir en dos grups, així podíem treballar millor. En un experiment ens van fer tocar una colla de materials diferents, després vam mesurar la temperatura inicial d’aquests, amb un aparell anomenat ECODAD. Després els vam escalfar i vam tornar a mesurar la seva temperatura i vam observar que aquesta pujava més o menys depenent del material. Vam poder comprovar que la temperatura que pujava més era la del ferro, per tant, aquest era el material millor conductor de la calor. En l’altre experiment, es tractava de mesurar la temperatura dels diferents elements que conformen una taula: la fusta i el metall, sense escalfar-los. A partir d’aquí vam elaborar hipòtesis sobre quin material crèiem que estaria més fred o més calent. Uns vam dir que el metall estaria més fred, d’altres vam dir que la fusta, i alguns, pocs, vam dir que estarien a igual temperatura. Després de fer les comprovacions, es va arribar a la conclusió que els dos materials estaven a igual temperatura i per tant que algunes de les hipòtesis, com sempre passa, estaven equivocades. D’aquesta activitat hem de dir que ens va agradar molt, durant aquelles dues hores vam aprendre moltes coses sobre la calor i el fred. Ens agradaria molt poder fer aquest tipus d’activitats cada setmana, els practicants ho van fer molt bé i esperem que els tornem a veure ben aviat.


La Setmana de la Ciència 2013 al Cicle Mitjà Del 18 al 22 de novembre passat, com en els últims cursos, al Cicle Mitjà de l’escola vam celebrar la Setmana de la Ciència, preparant i gaudint d’unes experiències, on en totes elles hi intervenia l’aigua. Durant aquella setmana tan peculiar, vam poder descobrir més coses sobre aquesta substància tan present en les nostres vides, però també vam comprovar que una bona manera d’aprendre és formulantnos hipòtesis, obtenint resultats i arribant a conclusions. Una manera de treballar ben científica! Cada classe s’havia preparat una experiència, comentant, cadascú amb el seu respectiu tutor/a, tots els materials i els passos a seguir per portar-la a terme. Quan tots els nens/es de la classe ja estàvem prou al corrent de tot el que tenia a veure amb l’experiència, ens vam repartir en petits grups, de 5 ò 6 alumnes a cada grup. Cadascú, dins del seu petit grup, es va responsabilitzar de portar un material concret. Quan ja vam disposar de tot el material necessari, vam assajar la presentació que aniríem a fer, més endavant, a una altra classe del cicle. Cada dia d’aquella setmana, cadascun dels petits grups d’una mateixa classe va anar a una de les altres classes del cicle mitjà a presentar i exposar la seva experiència. Cada alumne disposava d’un llibret on podia anotar les seves hipòtesis sobre el que creia que passaria i per què, així com també els resultats que observaven quan es feia l’experiència i les conclusions que trèiem entre tots. Tot plegat, molt interessant i participatiu. A continuació, us expliquem quines van ser les experiències que va preparar cada classe, i el que vam descobrir en cadascuna d’elles:

3r A. Experiència: “EL TRUC DE LA CORDA“ • Descobrim que el sabó trenca la unió i la força que existeix entre les partícules que formen l’aigua.

3r B. Experiència: “NENÚFAR DE PAPER“ • Descobrim que el paper està fet de fibres, i que entre les fibres hi ha uns espais d’aire. Quan l’aigua entra en aquests espais, el paper pot arribar a “ moure’s sol “ perquè l’aigua fa moure les fibres. 3r C. Experiència: “HI HAVIA UNA VEGADA UN ICEBERG... “ • Descobrim que l’aigua, quan està glaçada, ocupa més espai que quan està líquida. Per això un glaçó, posat dins d’un vas ple d’aigua ( ... a punt de vessar! ), quan es fon, el vas encara no vessa.

olla de grills

51


4t 4t A. Experiència: “ HAS FET MAI TRENES AMB AIGUA ? “ • Descobrim que hi ha una força que fa que les partícules d’aigua tinguin ganes d’estar juntes, i aquesta força s’anomena “tensió superficial”. Per això, a vegades, dos rajolins d’aigua que estan a prop poden ajuntar- se formant un sol rajolí. 4t B. Experiència: “ VA DE MANTEGA... ! “ • Descobrim que la calor no circula per diferents materials igual de bé o de ràpid. Ara sabem que la plata és millor conductor de la calor que el ferro, i aquest, que el plàstic o la fusta.

4t C. Experiència: “ENTRAR SENSE TRUCAR ?“ • Descobrim que quan hi ha aire en un lloc o en un recipient, aquest aire fa una força o una pressió. I que quan traiem l’aire d’un lloc, algun altre material o substància pot ocupar l’espai que ocupava abans aquest aire.

52

L’opinió dels alumnes … Raimon Palomeque “M’ha agradat molt perquè fer això és molt intel·ligent, perquè aprens moltes coses. A més, els experiments són molt ‘xulos.“ Ángel G. Hernández “Molt bé i molt divertit. Em van agradar molt els experiments de la Setmana de la Ciència.“ Federico Mendieta “Em va agradar molt fer l’experiència a les altres classes, i que vinguessin altres nens a la nostra classe. Ara tenim una mica més de saviesa a la nostra vida.“ Alba Bernat “Els nens de tercer hem pogut saber com et sents quan fas ciència.“ Rania Aamarouch “Les experiències m’han semblat molt bé, perquè així sé quina força té la ciència.“ Nil Marcos “Va estar molt bé, perquè vam aprendre coses noves i ens vam divertir veient com s’ajuntaven els rajolins d’aigua, o quan posavem el vas sobre l’espelma i aquesta s’apagava, i llavors entrava l’aigua tenyida dins del vas.“


Marc Gaia “Em va agradar molt perquè vaig aprendre què era la tensió superficial. Fins aquell dia no tenia ni idea de què era. “ Joan Torres “A més d’aprendre moltes coses sobre ciència, també pots aprendre a superar la vergonya a l’hora de parlar en públic, i a ser responsable amb el material que has de portar per al teu grup.“ Laia Roqueta “És molt interessant veure com els nens i nenes fan el possible perquè els surti tot bé i acaba donant sempre bons resultats.“ Per veure algunes imatges durant la realització de les experiències:

53

olla de grills


Durant la Setmana de la Ciència els alumnes de 5è i de tot Cicle Superior vam fer una colla d’experiments relacionats amb l’aigua. Alguns els vam fer a la classe, els altres a l’aula de ciències, a l’hora d’anglès-àrea... Ben mirat, ens hem tornat uns experts en el tema! Ara us n’explicarem alguns: THE WATER CYCLE The Science week of this year was about the water, so in the English Area subject we decided to do an experiment to show what happens in the water cycle. The needed material to do the experiment was: a glass jar, a kettle, a metal lid for the jar, hot water and some ice cubes. The experiment consisted of heating water using the kettle and pouring the hot water into the glass jar, enough to cover the bottom. After that, we put the metal lid upside down on top of the glass jar and a few ice cubes on top of the metal lid. We observed what happened for a period of 10 minutes and, finally, we concluded: - The water we poured into the kettle took 3 minutes to reach 100 degrees and then it started to boil and some water evaporated. - The ice cubes melted and became liquid water because the water in the glass jar was hot. We think that the ice cubes might take 25 minutes to melt completely. - The vapor from the hot water condensed in the glass jar, so it became liquid. Then, the tiny drops of water fell into the water we poured before and therefore the water level rose in the jar. Our conclusions were very similar to the hypothesis that we discussed before the experiment, but our hypotheses were more general and after doing the experiment we learned things we did not know and we really enjoyed. QUE INTERESSANT, L’EXPERIMENT D’ÀREA! Ens va agradar molt poder fer l’experiment d’Àrea perquè tot i que ja havíem estudiat el cicle de l’aigua i ja sabíem totes les seves fases, evaporació, condensació, solidificació i fusió, fins que no ho vam veure en l’experiment no ho vam entendre del tot. Com que, a més, la majoria de passos de l’experiment els vam poder fer nosaltres mateixos per grups, el vam viure i gaudir molt més. Després de fer l’experiment vam poder treure conclusions importants. La majoria eren conclusions científiques i confirmaven les hipòtesis que havíem comentat prèviament, però també vam comprovar que si tenim paciència i observem amb calma i deteniment ens adonem de petits detalls que poden ser molt importants. També vam descobrir que fins i tot les coses que ens semblen molt abstractes i difícils de demostrar es poden representar a petita escala amb estris quotidians i mètodes senzills. Realment va estar molt bé fer l’experiment, va ser molt divertit i segur que ja no oblidarem mai com funciona el cicle de l’aigua!


LA FLOTABILITAT Què vol dir flotar? Penseu un material que floti i un que no floti. Per què uns determinats materials floten i n’hi ha d’altres que no? Un matí de dilluns van venir unes noies de la Universitat de Vic a fer-nos un taller sobre la flotabilitat. Ens van fer experimentar amb diferents materials amb l’objectiu de descobrir si flotaven o no, i de reflexionar sobre per què passava això. Com ho vam fer? Per poder fer-ho, ens vam ajudar d’una taula en la qual vam anotar primer què pensàvem que passaria (abans) i després allò que observàvem durant l’experiment (després). Aquesta és la taula que va omplir un dels grups de treball: Material Porexpan 1g

Flota Abans

X

Després

X Flota

Material Fusta 1g

Abans Després

Material Suro 1g

Plàstic 1g

Al•lumini 1g

Després

X Flota

Abans

X

Després

X Flota

Abans

No Flota

No Flota

No Flota X

Després

Material Plom 6g

X Flota X

Material

No Flota X

Abans

Material

No Flota

X Flota

No Flota

Abans

X

Després

X

Perquè Perquè pesa molt poc Per la porositat Perquè Perquè s’omple i s’enfonsa Per la porositat Perquè Perquè no pesa Per la porositat Perquè Perquè no pesa gaire Per la porositat Perquè Perquè pesa Perquè no té porositat Perquè Perquè pesa molt Perquè no té porositat

Material: Fusta, plàstic, alumini, plom, porexpan, suro, recipient amb aigua i balança.

olla de grills

55


Procediment i resultats: Primer vam formular algunes hipòtesis sobre el que pensàvem que passaria, i vam anar dient quins materials ens semblava que surarien i quins no. Seguidament vàrem comprovar-ho. Vam pesar cadascun dels materials i vam anar-los tirant dins un recipient amb aigua. La fusta flotava, el plàstic també, l’alumini i el plom no flotaven, el porexpan flotava i el suro també. Conclusions: Després de pesar els materials, observar les seves característiques físiques i veure quins materials flotaven i quins no, vam arribar a la conclusió que la flotabilitat d’un material tenia a veure amb la seva porositat. Amb l’aire que contenia. Aquells materials que suraven era perquè tenien aire a dins, eren porosos; en canvi, aquells que no suraven eren llisos i compactes, no podien tenir aire a dins. Primer ens pensàvem que el fet que un material flotés o no depenia del seu pes.

56

Vam fer un segon experiment per acabar de comprovar si el pes incidia en el fet que un material flotés o no: Com ho vam fer? Vam agafar i pesar una poma sencera, mitja poma i un quart de poma. Totes pesaven diferent! Vam posar-les dins un recipient amb aigua i vàrem comprovar si suraven o no. Abans de fer-ho, molts crèiem que la poma sencera no flotaria però que els altres dos trossos, sí. Encara teníem al cap que el pes influïa en el fet que un material surés o no. Resultat: El resultat va ser que la poma sencera, la que pesava més, flotava, i els altres dos trossos també. Conclusions: Vam concloure que la poma és porosa, té aire dins, i que per tant flota, tant si pesa més com si pesa menys. Encara vam fer un tercer experiment per acabar d’aclarir alguns aspectes. Com ho vam fer: Vam agafar dos gots amb aigua i dos trossos de plastilina, un en forma de bola i l’altre en forma de niu o barqueta. Abans de posar les plastilines dins els gots se’ns va demanar si pensàvem que flotarien o no. Molta gent va caure en la trampa: - Segur que no floten perquè la plastilina és un material no porós! Procediment i resultats: Vam agafar els dos trossos de plastilina i vam ficar-los a dintre dels gots amb aigua. La bola de plastilina es va enfonsar de seguida, però la barca feta de plastilina va surar! Conclusions: El material era el mateix. La plastilina és llisa, no té porus, però segons la forma que li donis pot contenir aire o no. La bola no pot contenir aire a la seva superfície, però la


barca, sí! Vam agafar la barqueta, que ja era dins el got amb aigua, i la vam girar de tal manera que no pogués contenir aire a sobre... i es va enfonsar! Conclusions finals dels experiments: El pes no té a veure amb la flotabilitat. Un tros de ferro s’enfonsa i un vaixell sura. Hi té a veure el tipus de material, si és porós o no, i també la forma d’aquell material i si pot contenir aire o no. OHH! H2O! Durant la setmana de la ciència els alumnes de 5è vam fer moltes pràctiques relacionades amb l’aigua. Una d’aquestes es diu Ohh!!! H2O!!! i està dividida en 5 parts. A continuació explicarem la primera part: Aquesta part consistia a ordenar 5 fotografies de paisatges que trobem al món (un desert, una gelera, un oceà, un bosc, un llac, etc.). L’ordre que havíem de seguir era des del paisatge on hi havia més aigua fins al que en contenia menys, tenint en compte que la vegetació conté molta aigua. Ho vam pensar en grup i les vam ordenar. Vam arribar a la conclusió que en el món hi ha més aigua salada que dolça, que hi ha llocs on no hi ha gaire aigua, com en el desert, i que els animals prefereixen viure en llocs on hi ha més vegetació, perquè vol dir que hi fa una bona temperatura (ni massa calor ni massa fred), i que hi ha aigua. Ara explicarem en què va consistir la part 2: L’activitat consistia a triar diferents vegetals per veure les seves característiques, sobretot les relacionades amb l’aigua. Vam triar dos vegetals ben diferents, un era el cactus i l‘altre el pi blanc. Vam buscar com poden sobreviure, on els podem trobar, com tenen les fulles, etc. Després d’aquestes observacions vam arribar a la conclusió que hi ha espècies de plantes que estan adaptades a sobreviure en llocs secs on tenen poca aigua i temperatures extremes, com el cactus, gràcies a la seva formació, perquè a l’interior hi té un emmagatzematge d’aigua. En canvi, el pi negre pot sobreviure perquè té unes fulles que li permeten agafar la llum sense necessitar gaire aigua. Tot i així, el pi no podria sobreviure amb les mateixes condicions que el cactus. La tercera part consistia a olorar tres ampolles d’aigua que contenien aigües diferents per determinar quines eren potables i quines eren més saludables. Dues de les ampolles tenien un color transparent i per tant ens semblaven potables, mentre que l’altra tenia un color marró i vam veure que era aigua amb fang. Només ens quedava saber quina de les dues de color transparent era millor. En olorar-les ens vam adonar que una no feia olor, mentre que l’altra feia olor a clor. D’aquesta manera vam determinar que una era aigua de l’aixeta i l’altre aigua mineral.

olla de grills

57


La conclusió és que l’aigua de l’aixeta i l’aigua mineral són potables totes dues, però és més saludable l’aigua mineral perquè no té tant clor. A la quarta part havíem de depurar una mica d’aigua barrejada amb fang, passant-la per diferents filtres. Materials que vam utilitzar: Gots Sorra Embut Cotó Aigua amb fang Paper de filtre Pedres petites Pot foradat

58

Procediment: Vam començar agafant aigua bruta i posant-la en un got. Després vam posar sorra i pedres en el pot foradat i vam fer-hi passar l’aigua. Seguidament vam agafar cotó i el vam posar al forat de l’embut i vam tornar a colar l’aigua, i finalment la vam passar pel paper de filtre. Ens va sorprendre com a cada pas l’aigua s’anava tornant més clara, per acabar ben transparent. Conclusions L’aigua es va netejant de mica en mica quan va passant per cada filtre. L’aigua que vam aconseguir, tot i ser transparent no era potable, perquè només l’havíem depurat, sense haver-la potabilitzat. A continuació us explicarem la part 5: Els materials que vam necessitar eren: - dues ampolles de plàstic, una amb tap normal i l’altra amb el tap foradat. - un recipient per guardar-hi aigua - Aigua Procediment: Vam agafar l’ampolla amb tap normal i la vam omplir d’aigua fins més o menys a la meitat. Vam treure-li el tap i vam abocar l’aigua en el recipient. Vam comptar amb un cronòmetre quant tardava l’aigua a vessar-se del tot i fins a on arribava del recipient on queia. Va tardar 6 segons i va arribar fins a 16 cl. Amb la segona ampolla, que tenia uns forats al tap representant un airejador, vam fer el mateix procediment, però sense treure-li el tap i en 6 segons va arribar fins a 12 cl. Conclusions: Finalment vam arribar a la conclusió que amb l’airejador s’estalvia aigua i per tant és important que el tinguem instal•lat a totes les aixetes de casa.


FRASES CÈLEBRES D’ALBERT EINSTEIN Amb motiu de la Setmana de la ciència i de la commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Barcelona, els alumnes de 5è hem treballat la biografia d’aquest famós físic internacional i també algunes de les seves cèlebres frases: “El món no està en perill per les males persones, sinó per aquelles que permeten la maldat” Pensem que aquesta frase vol dir que les coses dolentes que passen no només són culpa de qui les fa, sinó també de qui les deixa fer. Quan una persona veu una altra que fa el mal i ho ignora o ho permet, ell també es converteix en culpable. En un món ideal no hi hauria males persones ni maldat i, per aconseguir aquest món, tots hem de posar-hi de la nostra part, establir unes normes i assegurar-nos que tots les complim. “En els moments de crisis, només la imaginació és més important que el coneixement” Des del nostre punt de vista, això significa que en temps de crisis, com els que estem vivint ara, només les persones que tenen imaginació i grans idees avancen i se’n surten. O sigui que és més important tenir empenta i innovar que saber moltes coses. Si no imaginem coses noves i les portem a la pràctica, no arribarem enlloc. “La nostra ment és com un paracaigudes... només funciona si la tenim oberta” Aquesta frase ens agrada molt perquè representa molt bé el funcionament de la ment. És a dir, si no estem atents i no pensem no podem esperar que ens surtin idees, com quan el paracaigudes està plegat, que no fa la seva funció. En canvi, quan tenim la ment oberta (quan pensem) podem tenir grans idees i pensar moltes coses interessants. “El plantejament d’un problema és més important que la seva solució” Pensem que aquesta frase és molt certa, ja que davant d’un problema o una situació difícil, el plantejament que fem i la manera com l’enfoquem són més importants que la solució en si. De fet, sense un bon plantejament és molt difícil arribar a trobar una bona solució. “Bogeria és fer la mateixa cosa una vegada i una altra de la mateixa manera i esperar resultats diferents” Nosaltres creiem que aquesta frase d’Einstein vol dir que per tal d’obtenir diferents resultats, cal fer les coses de diferents maneres fins que trobem la manera que ens va bé per obtenir el resultat ideal que volem aconseguir. Per exemple, si un dia suspens un examen i per estudiar el següent examen ho fas de la mateixa manera, dedicant-hi el mateix temps... segurament no canviaràs la nota! En canvi, si un dia suspens un examen i de cara el proper, intentes estudiar més i de manera diferent, probablement trauràs més bona nota! Anna Velasco, Mohamed Badda i Quim Roquet.

olla de grills

59


Pensem que aquesta frase vol dir que no cal esperar mai diferents resultats d’una mateixa manera de fer les coses, és a dir, si sempre fas les coses igual. Per exemple, si bulls uns espaguetis durant cinc minuts i et surten crus, si un altre dia els tornes a bullir de la mateixa manera i durant el mateix temps, no esperis que els espaguetis et surtin al punt! Un altre exemple que hem pensat podria ser que, si en un partit de futbol xutes la pilota massa fort cap a l’esquerra de la porteria i no marques, no esperis marcar gol si seguidament ho fas igual! Marc Lozano, Sergi Ortiz, Clàudia Andreu i Deborah Elahor. “Mai no consideris l’estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per penetrar en el bonic i meravellós món del saber” Hem trobat aquesta frase una mica complicada, però creiem que vol dir que estudiar no és una obligació, no s’ha de fer perquè t’ho diuen o perquè has de fer un examen o has d’entregar uns deures i te’ls vols treure de sobre, sinó que estudiar és una oportunitat per aprendre. Un exemple seria que quan un mestre et dóna uns deures, no els has de fer per obligació, només per tenir-los fets, perquè això no t’aporta res. Cal que els facis amb ganes i així et sentiràs millor i aprendràs més! Maria Puigdollers, Aaron Belayni i Maria-Elizabeth Grosse.

60

Nosaltres pensem que el que vol dir aquesta frase és que si estudies per als exàmens amb ganes, i que si fas els deures per aprendre, podràs arribar a saber moltes més coses de les que saps o de les que sabries si només ho fessis perquè cal fer-ho. Kelvin Osabuhien, Unai Estavillo i Clara Macià. Creiem que Einstein va dir aquesta frase volent dir que no hem de tenir mandra d’anar a l’escola perquè hi ha gent que no hi pot anar i si ens ho prenem com una obligació i no hi anem, de grans serem persones ignorants. I si hi anem, quan siguem grans podrem treballar del que vulguem. Xavier Arcarons, Àlex Crivillé, Martí Graell, Marc López, Lucía Muñoz i Alba Sánchez “Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat” El nostre grup no tenia massa clar què volia dir “voluntat”; ho hem buscat i hem trobat el següent: “La voluntat són les ganes que hi poses i el que t’esforces per aconseguir alguna cosa”. Així doncs, entenem que aquesta frase vol dir que posant-hi voluntat pots fer o aconseguir moltes coses. Un dels nens del grup ha posat un exemple amb un fet que li havia passat: un dia, jugant un partit de futbol, a l’última part el seu equip estava perdent per 2 a 0. Ell i l’equip hi van posar moltes ganes i esforç, i van acabar empantant 2 a 2! Joel Prat, Ilias Boussalam i Berta Saborit.

fem treballar el magí


Hem trobat aquesta frase molt difícil, però després de parlar-ne força, hem arribat a la conclusió que vol dir que la voluntat pròpia és molt important per a la vida quotidiana. Per exemple, un dia un nen del grup jugava un partit d’hoquei i perdien 2 a 0. Tot l’equip va posar-hi moltes ganes i al final van quedar 2 a 3! Natàlia Quintana, Pol Riubrogent, Guillem Mas i Giorgi Garabashvili. “El més important és no deixar mai de fer-se preguntes” Nosaltres creiem que el que aquesta frase vol dir és que sempre hem de ser curiosos, que quan tenim un dubte l’hem de demanar i aclarir, que contínuament ens hem de preguntar coses i no perdre la curiositat per tot. Per exemple, un dia una nena del nostre grup es va preguntar com es devien fer els llapis. Ho va preguntar al seu pare i ell li ho va explicar, i també li va ensenyar un vídeo del “youtube” on es veia com es feien. I així ho va entendre! Roi Seoane, Bernat Presagué i Laura Masoliver. Creiem que el que vol dir Einstein amb aquesta frase és que si no saps una cosa i no la preguntes, no la sabràs mai. També ens sembla que vol dir que no et deixis mai de fer preguntes per tal de saber més! Si no preguntes mai res del que no saps no descobriràs coses noves! Mariona Montal, David Evans i Nil Llop. “No entens realment alguna cosa si no ets capaç d’explicar-la a la teva àvia” Creiem que amb aquesta frase, Einstein ens parla de l’àvia com a persona d’una altra època que no domina els coneixements de l’actualitat i per tant, per ensenyar-li tot allò que aprenem nosaltres li ho hauríem d’explicar molt bé. Per poder explicar bé una cosa l’hem de dominar i conèixer a la perfecció; si no, ens descuidarem detalls o bé ens equivocarem. Mateu Cumeras, Míriam Enciso, Ivan Izquierdo, Judit Ribé, Martí Sabater i Marc Solerdelcoll “Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses” Creiem que aquesta frase significa que no tots sabem fer o coneixem les mateixes coses. Per exemple, un nen pot no saber francès i un altre desconeix el castellà. Així doncs, no tothom té els mateixos coneixements, però podem ser igual d’intel•ligents. Ningú no serà millor que un altre per les coses que sap o no sap una persona. Joana Clota, Laura Cuenca, Pau Grau, Pau Rosell i Arnau Vidal “El problema de l’home no és la bomba atòmica, sinó el seu cor” Amb aquesta frase creiem que Einstein es referia a l’ús que unes determinades persones van fer de la fórmula física que ell havia descobert per inventar la bomba atòmica. Ell no havia inventat la fórmula amb aquesta finalitat, i així es veu que les persones fan ús de les coses segons els seus interessos. Si totes les persones tinguessin un bon cor no es necessitarien les bombes ni les armes. Marina Castany, Sergi Codina, Estel Fort, Youssef Labrahmi, Abril Mas i Mireia Plans

61


5è

62

fem treballar el magĂ­


63

olla de grills


Sortida Cantonigròs-Tavertet Èric Arumí Colom El dimarts 8 d’octubre del 2013, les tres classes de sisè vam anar a fer la travessa de Cantonigròs a Tavertet. Aquesta sortida formava part de l’assignatura de coneixement del medi i el seu objectiu era conèixer les espècies vegetals de la zona, l’entorn natural i el procés de fossilització. També vam visitar l’ermita de Sant Corneli, on vàrem poder observar l’arquitectura del romànic català. Tavertet i Cantonigròs, que pertany al municipi de Santa Maria de Corcó, són dos pobles de la comarca d’Osona. Estan situats a la part occidental de l’altiplà del Cabrerès, al nord-est de la comarca i al costat de les terres de la Garrotxa. L’entorn natural d’aquesta zona està format de cingles de gran alçada i frondosos boscos de roures, alzines, faigs i altres arbredes. També s’hi poden trobar coves, balmes, torrents i salts d’aigua. La distància recorreguda en aquesta travessa va ser de 7,4 km. El camí, durant tot el trajecte, era pla i pedregós; ens vam endinsar al bosc, on vam poder observar diferents espècies d’arbres, arbustos i molts bolets. Després de deixar el bosc ens vam parar en una zona plena de fòssils. A mig camí vam arribar a una esplanada on hi ha l’ermita de Sant Corneli i on vam aprofitar per dinar. Tot seguit vam passar per un bosquet i vam continuar el camí fins a Tavertet. Ermita de St. Corneli Abril Tort

64


Setmana de la ciència Jan Ferran i Carlos Chaves Dins la setmana de la ciència els alumnes de 6è de primària vam fer un seguit d’experiments relacionats amb l’aigua, i ara us explicarem l’experiment que ens va tocar al nostre grup: Prova de la minidepuradora manual El dilluns, dia 18 de novembre, vam fer uns experiments relacionats amb l’H2o Un grup vam fer una minidepuradora manual: MATERIAL: Una galleda amb pedres i sorra, aigua de l’aixeta, embut, paper de filtre, cotó, got PROCEDIMENT: -posar la sorra i les pedres en un recipient amb forats preparat prèviament. -abocar l’aigua neta en aquesta mena de colador amb sorra i aigua barrejats -aquesta aigua amb una mica de sorra, posar-la dins l’embut amb el paper de filtre a dins i deixar-la caure dins un got. -si l’aigua no ha quedat del tot neta torna a tirar-la dins l’embut, però ara amb un tros de cotó a dins. CONCLUSIONS: Hem descobert que amb un embut i un tros de paper de filtre podem depurar l’aigua bruta perquè es torni aigua neta Dibuix Martí Font

olla de grills

65


Estudi de la salinitat de l’aigua de mar de St. Feliu Yago Garcia i Arnau Gonzàlez Un dimarts de novembre, com que era dins la setmana de la ciència, cada classe de 6è va fer un estudi de la salinitat de l’aigua del mar d’algun dels pobles de la costa catalana. Els alumnes de cicle superior vam analitzar la salinitat de l’aigua de Llançà, l’Estartit, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Barcelona i Salou. El material que necessitàvem era : - H2O - 1 fogonet - 1 vas de precipitats - 1 balança L’objectiu: saber el grau de salinitat de l’aigua de cada un dels pobles del litoral català Procediment: 1- Pesar el vas de precipitats. 52g. 2- Omplir el vas amb 20 ml. d’H2O. 3- Escalfar l’H2O fins al punt d’evaporació. Com a residu va quedar la sal. 4- Pesar el vas amb la sal restant. 53g. 5- Restar el pes del vas amb la sal, respecte el pes del vas inicial. 53 - 52 = 1 Conclusió: Amb 20 ml. d’H2O de St. Feliu hi ha 1g. de sal.

66

Dibuix Enric Macià


L’esquirolet fa nous amics Clàudia Macià, Irene Salvans i Ester Puig Hi havia una vegada un esquirol. Els animals del bosc li tenien mania perquè era molt egoista i mal educat. Quan l’esquirol anava al parc a jugar, els seus companys el deixaven sol. Ell no entenia els seus companys. Per això va visitar la “Mare Naturalesa”, la reina del bosc. Ella li va aconsellar que ajudés els seus companys quan el necessitessin. Així ho va fer, i al cap d’uns dies va trobar el seu company “Ocellet”, que se li havia trencat una poteta. - Ajuda’m, esquirolet, que m’he fet mal!– va dir l’ocellet. L’esquirolet va anar corrents a ajudar-lo, pensant en el que li havia dit la “Mare Naturalesa”. El va ajudar a curar-li la poteta. -Oh! Gràcies, esquirolet, per haver-me ajudat! - va dir l’ocellet. Quan l’esquirolet va anar cap a casa seva es va trobar amb la “Mare Naturalesa”. Li va explicar tot el que havia passat i la “Mare Naturalesa” el va felicitar. I l’esquirolet va continuar el seu camí.

67

olla de grills


68

La gran passió d’en Gerard Biel Farrés del Castillo Hi havia una vegada un nen anomenat Gerard. Li agradava molt la natura i cada tarda, després del col·legi, se n’anava a donar un volt pel bosc i a comunicar-se amb la seva “família” d’arbres, els animalons i altres espècies vegetals. Per a en Gerard aquella activitat era una manera de distreure’s i desconnectar dels estudis. Un bon dia, després de l’escola, en Gerard se’n va anar cap al seu estimat bosc, on sempre trobava la tranquil·litat necessària per poder-hi descansar i observar els animalons que corrien en busca de menjar, o escoltar el cant dels ocells que tornaven cap al niu. Si no tenia deures es posava a dibuixar algun sotabosc o pi, que n’estava envoltat. Allò era fantàstic, fins i tot algun dia es posava estirat a terra ben obert de braços i contemplava la vista que li donaven els arbres, o mirava al cel i jugava amb les formes dels núvols. Un dia, quan en Gerard era al col·legi, uns exploradors van arribar al bosc i hi van muntar la seva tenda de campanya. Va arribar en Gerard i els va demanar molt educadament que no maltractessin la seva estimada natura. Els dos nois van estar d’acord amb el que en Gerard els havia demanat, i cada dia que en Gerard hi anava s’asseien a contemplar la natura tots tres. En Gerard els explicava tot el que ell sabia i els exploradors, amb els seus binocles, li ensenyaven el que el noi no podia veure, és a dir, els detalls més amagats del bosc i les coses importants que el nen no sabia. Durant aquells dies, en Gerard va aprendre moltes coses i va decidir que quan fos gran seria un biòleg o un explorador, ja que era el món que realment l’apassionava i estava segur que això sempre el faria feliç. La tardor Abril Tort Amb la tardor, les fulles canvien de color; i cau el pelló, que avisa que arriba la tardor. Castanyes, magranes i bolets arriben quan ve el fred. De color groc, marró o vermell viu fa que la tardor tingui més caliu. Amb la tardor, arriba més aviat la foscor i els terres plens de fulles omplen els carrers de color.


La comarca misteriosa Núria Ordeix i Laura Serrat No sé on sóc. Tot és verd. Tot és silenci, només sento el vent, que mou les fulles, i els ocells que piulen sense por. Veig arbres com gegants, rius com el cel, núvols de cotó, i camins sense frontera. Muntanyes sense fi, rierols sense destí, aquest és el somni, que he tingut aquesta nit. Cuidem el bosc Bruna Riera Castells Tot va començar un dia de tardor, quan en Biel i els seus amics, la Clàudia, en Joan i l’ Anna, van decidir anar al bosc a collir castanyes i bolets. De mica en mica es van endinsar cada vegada més en el bosc. No van pensar que les tardes de principi de novembre es feien curtes i de seguida es feia fosc. De cop i volta, espantats en veure que no trobaven el camí de tornada, van buscar un amagatall on passar la nit. La Clàudia va veure una petita cova, tota plena de troncs i fulles. Com van poder, van fer un llit per poder-hi dormir. L’ endemà, quan van obrir els ulls, estaven rodejats d’una família d’esquirols que se’ls miraven amb cara d’estranyesa, tot preguntant: -Què feu vosaltres a casa nostra? Els nens, plorant, van explicar la seva aventura. Els esquirols els van prometre que els prepararien un bon àpat i els acompanyarien fins a les seves cases, amb una condició: que diguessin a la gent que havien de cuidar tots els boscos, que no deixessin res de brossa i estimessin el bosc com ells se l’estimen. Així ho van fer; la colla de nens sempre més van saber que tenien uns amics al bosc, els seus estimats, els esquirols! Com a agraïment als esquirols, els nens van decidir anar al bosc a fer una neteja. Els esquirols van quedar amb la boca oberta i van saltar i ballar fins altra hora de la nit.

olla de grills

69


Fem treballar el Sopa de lletres Maria Coma i Carla Prat

70

E

G

A

G

R

O

P

I

L

E

S

T

V

C

C

V

A

L

B

W

M

K

C

A

S

S

A

N

E

L

L

A

Q

N

V

C

I

R

Y

S

N

L

P

U

B

H

T

Y

G

Z

V

A

C

I

W

M

O

U

Z

O

B

L

N

O

P

P

U

I

T

A

L

P

R

W

M

N

A

Ò

L

I

B

A

W

T

U

N

H

J

S

A

Y

N

A

R

A

S

U

M

S

Egagròpiles - Cassanella- Pipa- Talp- Òliba- Musaranya Sopa de lletres Ayoub Benali i Yassine Labrahmi Busca en aquesta sopa de lletres,7 paraules relacionades amb els recursos i la indústria:Llibre, llana, oli, vi, botifarra, raïm, pa.

K

A

L

L

I

B

R

E

P

G

O

C

P

O

A

L

C

A

D

I

C

T

I

L

D

O

U

C

T

I

M

U

I

L

S

U

P

F

O

N

R

I

T

L

L

A

N

A

A

V

A

A

O

R

A

T

P

I

O

T

R

R

C

Q

Q

T

C

K

O

A

G

C


Magí Sopa de lletres Andrea Gonzàlez i Èric Freixa Busqueu les 11 paraules següents: Animals, ovovivípars, reproducció, vespa, zigot, ovípars, asexual, sexual, fong i extern.

S

O

R

U

S

R

T

R

E

F

T

L

V

E

S

C

I

S

S

I

O

M

A

O

P

T

A

E

R

O

D

N

E

M

V

R

I

Z

O

M

L

A

G

X

I

I

O

V

I

P

A

R

S

E

T

N

V

D

E

G

T

E

A

J

R

E

A

I

U

S

O

R

S

R

A

T

R

L

P

C

P

T

O

T

E

S

U

N

A

A

C

A

O

G

A

M

E

T

A

N

R

I

C

F

A

M

R

X

Y

E

T

S

O

V

U

L

S

T

U

I

D

E

R

E

T

U

S

E

E

A

R

Z

U

S

P

E

R

M

A

T

L

E

O

Fem treballar el Magí

71


Fem treballar el Sopa de lletres Marc Capdevila Troba 14 animals. I una paraula secreta: és una fruita. Llop, ornitorinc, gos, dofí, fennec, tigre, gat, tauró, serp, cranc, papallona, lleopard, tortuga i esquirol

72

S

C

Y

H

J

N

L

L

O

P

D

F

E

D

E

G

I

E

A

M

T

G

F

U

D

F

D

R

F

T

F

Y

R

R

D

H

U

S

Z

V

F

S

F

P

F

G

F

F

F

T

C

T

T

E

S

H

Y

Q

X

R

H

X

R

R

L

L

E

O

P

A

R

D

Y

W

C

E

T

U

C

E

D

G

R

F

F

U

O

G

F

T

A

R

H

U

S

H

T

I

B

W

D

F

A

D

S

I

P

F

R

G

N

H

F

Q

S

H

T

S

M

Q

S

H

A

T

S

O

E

D

P

Y

C

Y

U

T

S

G

E

O

N

A

P

I

S

C

F

P

R

A

E

G

U

I

E

R

F

R

E

G

Ñ

R

O

O

S

X

R

V

P

T

R

R

R

G

D

I

P

D

C

D

L

E

J

P

X

C

T

A

O

K

T

O

U

D

V

O

G

F

X

G

K

P

W

T

C

V

L

R

Y

U

L

F

I

Y

X

P

G

G

X

F

J

Y

D

G

V

L

T

D

U

T

F

V

H

H

S

O

F

H

V

J

F

T

F

G

O

U

H

I

I

G

J

A

T

F

F

R

E

N

F

R

H

U

C

N

G

G

F

V

G

G

J

R

F

G

G

N

Q

B

T

E

G

R

A

A

D

F

T

G

I

R

T

C

D

C

H

I

W

V

G

U

Y

D

F

U

C

K

P

B

Y

S

E

R

V

X

J

T

X

E

T

I

O

F

M

J

X

O

O

G

F

N

E

C

G

A

J

O

C

R

A

O

P

S

C

H

Z

P

U

R

N

F

T

F

H

V

K

R

G

T

U

B

A

I

D

G

A

D

R

E

Q

Y

U

G

B

D

O

I

E

Y

R

C

S

F

R

F

S

R

F

S

W

U

P

H

F

R

L

N

R

U

O

X

D

O

D

D

D

R

E

E

W

T

Z

F

S

D

H

C

S

I

Y

A

S

D


Magí Sopa de lletres Xavier Dot i Manuel Oppong Troba les 15 paraules de la Energia, l’Electricitat i el Magnetisme: Calorífica, Gas Natural, Cinètica,Llum, Imant, Aigua, Nuclear, Moviment, Renovable, Carbó, Escalfor, Sol, Petroli, Energia i Vent.

C

A

L

O

R

I

F

I

C

A

G

E

I

E

R

V

F

Q

E

R

K

A

H

E

N

E

E

E

Ç

R

E

I

S

P

O

G

E

N

E

R

G

I

A

N

L

L

U

M

T

S

A

R

P

O

A

M

N

Z

H

F

I

M

A

N

T

T

M

L

V

X

D

M

C

A

S

H

U

B

S

B

A

I

G

U

A

B

C

R

N

U

C

L

E

A

R

S

A

A

A

Q

W

A

L

Ç

Q

W

E

U

R

L

R

E

N

O

V

A

B

L

E

B

F

W

T

Y

S

D

F

G

H

U

O

C

M

O

V

I

M

E

N

T

R

L

P

E

S

C

A

L

F

O

R

T

K

L

L

X

M

J

F

Ç

Y

T

U

I

H

P

E

T

R

O

L

I

R

T

O

U

fem treballar el Magí

73


Fem treballar el Sopa de lletres Manuel Pérez Busca 7 arbres o plantes del bosc català: Roure, Alzina, Pi Roig, Pi Negre, Faig, Magnòlia, Boix.

74

R

Z

M

A

G

N

Ò

L

I

A

P

U

N

Q

W

E

Z

Y

S

P

I

O

Q

W

D

T

M

F

T

F

N

A

P

Q

T

P

N

A

C

J

E

C

X

E

U

A

R

I

U

K

G

B

P

I

R

O

I

G

N

W

R

G

L

V

L

U

F

H

M

A

E

F

O

Z

Z

B

O

I

X

H

Y

E

I

S

K

E

C

R

K

V

J

K

D

R

W

Q

L

P

J

X

H

M

P

P

Y

B

J

M

U

N

X

A

L

Z

I

N

A

N

S

O


Magí Un xic de mots encreuats Mariona Font, Oriol Godayol, Joel González i Marta HORITZONTALS: 1. Bola fosca i humida que escupen les òlibes.A dins s’hi troba tot allò que les aus rapinyaires no han ogut digerir. 2. Fruit d’un arbre (el noguer) que alimentava la gent que vivia a les masies. VERTICALS: 1. Existeixen dos tipus de cecidis (picades d’insecte al roure). Els que apareixen a la fulla del roure s’anomenen cassanelles i els que surten a les branques... 2. Ocell que fa nius per trobar parella, a l’espera que la femella l’ocupi i així poder començar a reproduir-se. 2

1 75 2

1

Solucionari: HORITZONTAL - 1. Egagropila, 2. Aglà VERTICAL - 1. Pipa, 2. Cargolet

fem treballar el Magí


Ull blau 74  

Ull blau 74  

Advertisement