Ull Blau 66 by Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic

lâ&#x20AC;&#x2122;

blau Any 25 - Febrer 2010

66 ColÂˇlegi Sant Miquel dels Sants - Vic

Revista escolar interna

L’Ull Blau. Revista escolar interna Núm. 66. Any 25. Febrer de 2010 Edita: Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants Coordinació: Sílvia Torrents Col·laboració: Lluís Montoliu Maquetació: Cristian Martin, Núria Fajula

Editorial Abans, quan els peixos anaven per l’aigua com aquell qui va per casa seva, no es parlava de la contaminació de rius i mars, ni tampoc de la devastació del fons marí. Ara, si volem trobar una zona marina lliure de contaminació, potser haurem de viatjar –ni que sigui de manera imaginària- a profunditats considerables. Situem-nos, doncs, per sota dels tres mil metres, en la zona anomenada abissal. Una zona en la qual l’existència de vida animal fins fa poc semblava impossible. I és que, a part de la foscor, en aquesta zona hi ha pobresa d’oxigen, temperatures molt baixes i una pressió de l’aigua molt elevada. Malgrat aquestes condicions adverses, diversos sondatges van revelar l’existència d’estranyes bestioles que pujaven barrejades amb la sorra que s’extreia del fons marí. Més tard, i a base de petits submarins que podien baixar fins a grans profunditats, es va poder observar aquesta fauna que resisteix les fortes pressions a partir de mantenir una pressió interior equivalent a la del medi. Allà on la resta d’animals moririen aixafats pel pes de l’aigua, els peixos abissals fan d’aquest lloc un àmbit on els és possible viure. El seu cos és tou, per manca de prou calci que els permeti desenvolupar un bon esquelet. Els seus ulls són molt reduïts, i en algunes espècies, del tot absents. Hi ha espècies, però, en les quals els ulls estan especialment ben desenvolupats. Es tracta d’espècies capaces de produir bioluminescència: gràcies a determinats bacteris, els seus cossos poden emetre llum. Una llum que en alguns casos els serveix per atreure les preses, mentre que en d’altres els permet fugir dels seus predadors. Són animals, en fi, capaços d’adaptar-se a condicions prou adverses, tot i que la més adversa de les condicions –la presència humana- encara els afecta ben poc. Abans, quan els peixos anaven per l’aigua com aquell qui va per casa seva, s’emprava sovint una expressió per referir-se sobretot als infants que feien malbé tot allò que tocaven: “És un males mans”. Com a espècie, potser es pot dir que som “males mans”, perquè semblem incapaços de mantenir un sistema de vida just, pacífic, integrador i dialogant. La fam, la misèria i les guerres, lluny d’haver-se eradicat, s’han fet cada vegada més extenses. Com podem pretendre tenir cura del medi, quan no sabem tenir cura de la nostra pròpia espècie? Els peixos abissals farien bé d’encendre les seves llumetes amb discreció, no fos cas que -a més d’atreure les seves preses-, acabessin atraient massa la nostra atenció...

editorial

Racó dels mestr POÈMES Dolors Palomar. Extraits de « La France en Direct », nº 1 et nº 2A. Ed. Hachette Poisson Les poissons, les nageurs, les bateaux, Transforment l’eau. L’eau est douce et ne bouge Que pour ce qui la touche. Le poisson avance comme un doigt dans un gant. Le nageur danse lentement et la voile respire. Mais l’eau douce bouge pour ce qui la touche, pour le poisson, pour le nageur, pour le bateau qu’elle porte et qu’elle emporte. Paul Eluard 4

Le Coquillage Si tu trouves sur la plage un très joli coquillage compose le numéro OCEAN O.O. Et l’oreille à l’appareil la mer te racontera dans sa langue des merveilles que papa te traduira. Claude Roy

tres i pares Bob Esponja Jordi Pintu i Susanna Garcia. Som uns pares d’un nen de P4 que hem cregut oportú comentar una de les sèries de dibuixos animats que més agraden al nostre fill Adrià i al seu germà Isaac de 2 anys i se la miren junts. Bob Esponja és una sèrie de dibuixos animats dels Estats Units. Actualment és una de les més vistes de Nickelodeon, el seu canal original de transmissió. Va ser creada per l’ artista, animador y biòleg marí Stephen Hillenburg i va ser produïda per la companyia United Plankton Pictures. Aquesta sèrie parla de la vida a sota del mar d’uns personatges molt divertits, entre els quals destaca com a protagonista Bob esponja, que és, com el seu nom indica, una esponja. En bob, té com a millors amics un esquirol amb vestit de busseig, és clar, i una estrella de mar. Altres personatges són un pop i el seu cap, que és un cranc, propietari d’un restaurant.

Racó dels mestres

Racó dels mestr EL MOLINET MÀGIC I PUFF, EL DRAC MÀGIC. Informació, suggeriments i propostes sobre el conte i la cançó Manel Faja i Rosa M. Sanjaume pares de la Guinedell La nostra proposta s’articula dos àmbits ben diferenciats, però que tots tenen el nexe en comú que la informació és consultable a internet (l’eina proveïdora de recursos complementària, que no excloent, més important). Per un costat hi trobareu un vessant orientat a activitats més lúdiques, que destriem en dos apartats i per l’altra, una de didàctica, amb un contingut acadèmic i científic més accentuat: a) Per començar, el fil conductor que us plantegem gira a l’entorn de la coneguda cançó “Puff, the Magic Dragon” (Puff, el Drac Màgic) i tot el que ella ha generat. És una cançó que té el seu origen en un poema escrit per Leonard Lipton l’any 1959, quan tenia 19 anys i estudiava a la Universitat de Cornell, als Estats Units. Més endavant, un amic seu, en Peter Yarrow, va afegir-hi més estrofes i en va compondre la música. L’any 1962 Yarrow va formar un grup musical juntament amb Paul Stookey i Mary Travers (recentment traspassada), conegut amb el nom artístic de Peter, Paul & Mary. La cançó pròpiament dita, no fou enregistrada fins a l’any 1963.

1- La lletra de la cançó en versió original anglesa, la podeu trobar: http://www.metrolyrics.com/puff-the-magic-dragon-lyrics-peter-paul-mary.html 2- La lletra de la cançó en català: http://www.kumbaworld.com/?q=node/8&idcanco=145 3- Un video amb la cançó interpretada per Peter, Paul & Mary: http://www.youtube. com/watch?v=3OiOlnoyljk 4- Un video amb la cançó en català: http://www.youtube.com/watch?v=2VxZ-RqTpDM 5- La pel·lícula-icona de dibuixos animats dirigida per Charles Swenson i Fred Wolf l’any 1978, en versió original anglesa (amb una durada aproximada de 30 minuts): http://video.google.com/videoplay?docid=-3476801002597020377# 6- El conte en català publicat en forma de llibre amb el títol “Paf, el Drac Màgic”, escrit per Peter Yarrow i Jenny Lipton amb il·lustracions d’Eric Puybaret, està editat per Símbol Editors (www.simboleditors.cat), dins la col·lecció Simbolet (ISBN-97884-95987-64-8). ) Us proposem un altre conte que ens vol explicar per què l’aigua del mar és salada. Es tracta de “El molinet màgic”. El podreu consultar a: http://issuu.com/detresen3/ docs/el_molinet_magic2

tres i pares Pel que fa a l’apartat més didàctic, quatre idees: 1- Un web de referència per a qualsevol tema científic i que abasta tots els àmbits, és el de la National Geographic Society. Hi trobareu nombrosos articles, mapes, fotografies, documentals…. (des de la pàgina principal es pot accedir també al web en castellà). http://nationalgeographic.com 2- Si voleu unes fotografies espectaculars de tot allò relacionat amb el mar, cal que recorregueu amb deteniment el web del fotògraf americà David Doubilet (1946), considerat el millor fotògraf submarí. De contrastada vàlua i experiència, ha publicat, entre d’altres, nombrosos treballs a la reconeguda revista científica National Geographic. http://daviddoubilet.com 3- Una pàgina molt interessant d’una organització sense cap ànim de lucre que treballa per donar a conèixer i preservar la vida marina a tots nivells. Compta amb un extens catàleg de continguts: http://www.marinebio.org 4- Finalment, una pel·lícula-documental titulada “Deep Sea” (40 minuts aprox.), que ens apropa la vida al fons del mar. És en anglès i a part de l’espectacularitat de les imatges i la música, l’anècdota va a càrrec dels coneguts actors Johnny Depp i Kate Winslet que en fan la narració. La podeu visionar dividida en quatre entregues a Youtube: Primera part: http://www.youtube.com/watch?v=YwodkJfQhjI Segona part: http://www.youtube.com/watch?v=JcgnlbHz7cM Tercera part: http://www.youtube.com/watch?v=qPCl8vsLiAk Quarta part: http://www.youtube.com/watch?v=xykd3QbfEBw Nota: Aquest és el nostre primer any a l’escola, i no sabem massa cosa d’aquesta publicació, però estem contents i agraïts per la possibilitat de poder-hi aportar el nostre granet de sorra.

Racó dels mestres

olla de grills

A la classe, hem parlat d’en Narcís Monturiol i de la genial idea que va tenir quan va inventar un submarí: l’ Ictineu. Els nens i nenes de P4 de moment no hem tingut l’oportunitat de viatjar al fons marí; però sí que ens podem imaginar tot allò que veuríem si un dia hi anéssim:

Bilal Boubaous El peix gran cuida els petits

Ada Solé La sirena i les onades

Oriol Godayol Un tauró i dos peixos

Clara Terricabras El submarinista pesca peixos

Thiago Aguilar El peix lluna neda

Iu Freixanet El submarinista vol atrapar els peixos 15

Mandeep Singh Molts peixos

olla de grills

Joel GonzĂĄlez Lâ&#x20AC;&#x2122;anemone, el peix pallasso i el peix que fa llum 16

Swen Singh Un drac al mar

Anna Saborit Un peix pallasso al mar

ClĂ udia Ausama Una nena al mar

Ismael Ahmed En Nemo

Maria CrivillĂŠ Un cavallet de mar una petxina i un peix

Pau Alonso Una pedra i sardines

Mohamed Soussan Un cavallet de mar Sandeep Singh Un peix olla de grills

Cristina Castany Peixos, vaixells i pescadors

Hanane El Kadiri Els peixos que neden

Jordi Griera Dos peixos al mar

Max Roquet Peixos

Lina Arsali Peixos al mar

Jordi Sallés Dos peixos al mar

Yousra Badda Peixos i el mar

Pau Dinarès Vaixells, peixos i un submarí

olla de grills

Els de la classe de la farigola, espígol i romaní després de veure imatges del fons marí, d’explicar contes i de veure diferents imatges, cada classe es va inventar un conte que parlés del fons marí i després van fer el dibuix del seu conte. Heus aquí les històries i els dibuixos.

El Peix de coloraines i el pop

Hi havia una vegada un peix de colors al fons marí. Anava nedant pel mar sota d’un barco, que era un barco pescador, i de sobte, va veure una ombra molt grossa. Semblava un tauró. El peix es va espantar i va marxar nedant molt ràpid cap al fons marí, a casa seva. Pel camí es va trobar un pop. Aquest, el va agafar amb les 8 potes i li va dir: - Què et passa? Et veig molt nerviós. - I el peix li va contestar : Hi ha una ombra que m’està perseguint i tinc molta por! - Doncs jo t’ajudaré a espantar aquesta ombra! Llavors, quan van arribar allà on hi havia l’ombra, van veure que era una cosa que semblava una bèstia gegant, però en realitat era un submarí que nedava. El peix de colors i el pop van quedar bocabadats en veure aquell aparell tan gran i de seguida es van fer amics amb els nois que estaven a dins del submarí. Els van ensenyar tot el fons marí i tothom va estar molt content. Conte contat, ja s’ha acabat.

Yassine Aalla

Joan Taracido

Jan Gómez

Aïna Sala

Lluc González Berta Tomàs

Martí Serra

Margot Jutglar olla de grills

La tortuga llarga i en Narcís Hi havia una vegada al fons marí una tortuga llarga que no volia ser tan llarga, perquè tots els peixos dels mar se li’n reien. Un dia que nedava tota sola va quedar atrapada en una xarxa de pescadors. Dues tortugues, una estrella de mar i un dofí que passejaven per allà la varen veure com plorava perquè no se’n podia sortir i de seguida s’hi van acostar per ajudar-la, però tampoc no ho van aconseguir. De sobte va passar un submarí amb un noi que es deia Narcís Monturiol i en un no res els va ajudar a alliberar la tortuga de la xarxa... Tots animals del fons marí van anar a veure la tortuga llarga, i també a demanar a en Narcís que els ensenyés el submarí. En Narcís hi va estar d’acord, fins i tot els va prometre que els passejaria pel fons de tot l’oceà, però que no s’havien de riure mai més de cap animal perquè tots són diferents i bonics. Amb aquesta promesa feta els peixos van organitzar una gran festa a la cova del pop, on van posar banderoles, garlandes, confeti, globus, serpentines i barrets. També unes lletres que deien “Bona Festa”. I van fer un pastís per a la tortuga llarga i en Narcís. I conte contat, ja s’ha acabat.

Quim Riera

Clara Font

JĂşlia Rovira

Mohamed Dare

Ivet Paradeda Raimon Torres

Martina Quintana olla de grills

A en Martí li agrada el mar Hi havia una vegada un submarinista que es deia Martí que anava en un vaixell i que volia trobar cinc peixos i una estrella de mar. També volia veure una tortuga marina. Mentre bussejava va trobar un cargol de mar que va sortir de la seva closca i es va escapar cap al fons marí. Llavors, el submarinista va continuar bussejant i va trobar que algú li pessigava la cama, i era un cranc de color vermell, una mica trapella. El cargol que havia fugit va trobar una medusa, que el va picar i es va morir. El submarinista Martí va trobar una tortuga marina que estava enganxada en unes plantes del fons del mar i ell la va ajudar a sortir. La tortuga li va dir : -glu, glu, glu- que volia dir gràcies. El submarinista va entrar en una cova fosca i va obrir la lot que portava a la mà. Va sentir un soroll, va veure dues potes liles i va sentir un altre soroll: -pum, pum, pum!- I va veure un pop enorme. En Martí va fugir ràpidament, perquè es va espantar, però el pop el va perseguir i el va agafar amb la pota. Llavors va arribar l’Albert, l’amic submarinista d’en Martí, que portava armes i va matar el pop amb un ganivet i li va tallar les potes. Després, els dos submarinistes van tornar al vaixell perquè estaven molt cansats i se’n van anar a dinar a un restaurant que hi havia davant del port. Van menjar de segon els peixos que havien pescat. I un cop tips van anar al vaixell a fer una becaina. Conte contat, conte acabat.

Jordi Sala

Jan Sanglas

Mateusz Wysk

Nil Marcos

Pol Serrano

Roser L贸pez

Raimon Palomeque olla de grills

El fons del mar Ivet Macià Al mar hi viuen peixos i taurons. Els taurons mengen peixos. També hi ha petxines i raps. Els calamars neden del revés. Clàudia Vilaseca

Bruna Alonso Al fons del mar hi viuen animals marins: peixos, pops, calamars, taurons, petxines i molts animals més. Els taurons es poden menjar els peixos més petits. Pol Franquesa

Júlia Erra Al fons del mar hi ha moltes coses. Hi ha peixos, hi ha pedres. Depèn de quin mar és, hi ha taurons i també sorra, petxines i musclos. Sara Gibert

Alberta Ferran Hi ha un vaixell enfonsat a la platja de Sant Feliu. Ferran Font Hi ha molts tipus de peixos al fons del mar, i alguna tortuga. També hi pot haver vaixells pirata enfonsats. Bernat Ibáñez El fons del mar connecta amb tot el món. Si l’aigua del mar s’acabés, nosaltres no podríem viure. El mar connecta amb tots els rius del món.

olla de grills

Violeta Carbonell

Júlia Picañol 28

Mariona Coma Una vegada al fons del mar hi voltaven peixos vermells i grocs i de tots colors. Jugaven a l’atrapada tots plegats, fins que la seva mare els va cridar: -El dinar ja és a punt! Joel Prat Un submarinista va voler anar al fons del mar i hi va trobar molts peixos, i cada vegada anava més endins, fins que va tenir por i va sortir. Bernat Presagué

Nil Llop Hi havia un dinosaure que vivia al fons del mar i anava a jugar amb els seus amics, que eren una orca, una balena i un tauró, i jugaven a passar la pilota.

olla de grills

Jéssica Córdoba

Natàlia Quintana 30

Hi havia una vegada un submarí que va veure un tauró i també un dofí que feia bombolles, i el senyor que hi havia al submarí també va veure molts altres peixos i una estrella de mar que brillava. Mariona Muntal Hi havia una vegada un dofí que era un artista, perquè feia unes tombarelles molt ben fetes. Un dia va tenir gana i va menjar peixos. Un altre dia les seves amigues li van dir: -Que vols jugar amb nosaltres? -No, gràcies! -Per què? -Perquè… mmmmm…tinc de practicar molt les tombarelles. Pol Riubrugent Hi havia una vegada un vaixell que navegava pel mar i el vaixell es va enfonsar.

Berta Saborit

31 Laura Masoliver

olla de grills

Joana Clota Un dia vaig anar amb el vaixell del meu tiet i vaig veure quatre peixos de colors. El meu tiet va pescar tres peixos, i n’hi havia molts que eren germans i eren del mateix color.

Àlex Crivillé Hi ha peixos que m’agraden i n’hi ha que no. Viatjaria al fons del mar on hi ha un peix molt gran que no van pescar i van continuar buscant el peix.

Lucia Muñoz

M’agradaria anar al fons del mar per veure els peixos de colors i estrelles vermelles i cavallets de mar d’or i els peixos que juguen.

Estel Fort Hi havia una vegada un peixet que tenia mal de panxa i un vaixell el va veure. El pescador el va pujar i el va portar al metge.

Laura Cuenca Hi havia una vegada cinc peixets molt bonics que se’ls va menjar un tauró i no van poder sortir. Un dia al tauró li va fer mal la panxa i es va morir i els peixets van sortir. Daniel Gómez El meu avi va anar a pescar al mar i jo també hi vull anar, a pescar al fons del mar. Allà hi ha peixos, també hi ha estrelles, hi ha taurons. També vull anar en vaixell i veure un dofí.

Pau Rosell Jo voldria anar a mirar al fons del mar i trobar-me

els peixos bonics. Trobaria taurons i també dofins, i després sortiria de l’aigua. Roger Pagès Hi havia una vegada un peix que tenia les escates d’or i era molt bonic, i deien que era el més bonic de tot el mar. Un dia va aparèixer un altre peix i es van enamorar, i van ser molt feliços per sempre més.

olla de grills

El fons marí Al mar no hi ha només quatre o cinc peixos, sinó que n’hi ha més de vint.

Al fons marí hi ha moltes espècies de peixos, i també altres famílies d’animals.

Quins coneixem? Doncs: l’estrella de mar, el pop, el cranc, la balena, el dofí, el llagostí, les petxines, les meduses. I de peixos també en coneixem: el tauró, el llenguado, el lluç, la tonyina, la sardina...

Sabem que els peixos tenen el cos cobert d’escates i que neixen d’ous. També tenen aletes per poder nedar amb més facilitat.

Coneixem animals que poden viure dins i fora del mar, com les foques i les tortugues. Les foques es protegeixen del fred perquè tenen el cos recobert d’una capa de greix. Per sota l’aigua són molt ràpides.

olla de grills

Les tortugues fan un forat a terra, a la sorra de la platja, per amagar-hi els seus ous. Les tortugues petites surten dels ous i acaben de créixer.

Al mar hi ha trossos de gel on viuen els óssos blancs. Els peixos han d’estar alerta perquè poden estar en perill .

olla de grills

Hi ha taurons molt ferotges, però també submarinistes, i pescadors amb les seves xarxes.

El peixos grossos es mengen els petits, i els petits s’alimenten de plàncton i d’algues. Les algues viuen entre les roques i la sorra del mar. La temperatura de l’aigua del mar pot variar segons la profunditat i segons la situació. El fons marí és molt perillós en el Mediterrani, en l’Atlàntic i en el Pacífic.

L’anemone perduda Laia Roca Hi havia una vegada una anemone perduda al mig del mar. Era de color verd i groc, i protegia els peixos pallasso. Els peixos pallasso li donaven el que necessitava per aguantar-se. Però un dia un tauró va agafar l’anemone, li va fer un cop de cua i la va enviar al mig del mar, i ara l’anemone és allà, arraulida amb les ones i les roques del mar. Les meduses i els peixos estan tristos perquè era l’única verda i groga d’aquell indret petit al fons del mar. L’anemone havia conegut les meduses blaves i roses que a tothom espantaven. També havia conegut deu peixos espasa i vint eriçons de mar. Una anemone tota verda li va dir: -Com és que ets de dos colors? I ella va respondre: -No ho sé, però vaig néixer així. I tu? -Ja ho veus, jo sóc tota verda, i les meves amigues també. Si vols te les presento. -Entesos. I totes felices es van posar a jugar amb la pilota a tennis, a handbol, a pitxi, i també van fer pastissos. I l’anemone s’ho va passar molt bé. Dibuix Biel Farrés

olla de grills

Festa al fons del mar Anna Brusosa Hi havia una vegada, en una platja de Tenerife, un grup de crancs que cada dissabte es reunien. Un dissabte van decidir anar a fer un volt pel fons marí. Quan hi van ser van veure pops, meduses, cavallets de mar... També van menjar molt per dinar, i quan van arribar a casa estaven tan tips que per sopar no van menjar ni una engruna. L’endemà es van tornar a reunir, però aquell cop no van pensar a fer un volt pel fons del mar; el que van pensar és que farien una festa. Van convidar tots els crancs del fons marí i van fer una ”disco” súper divertida. Des d’aquell dia tots els crancs del fons marí formen un grup..

Mirant el fons del mar Abril Tort Vaig veure peixos que no eren de colors mentre anava amb la taula de surf. Vaig anar a les roques i hi vaig veure crancs. Després vaig veure taurons, meduses i cavallets de mar. Hi havia una medusa que li feia mal la cama, i els seus amics varen trucar a una ambulància. Com que l’ambulància tardava tant, els seus amics l’animaven perquè no tingués tant mal a la cama, i quan l’ambulància va arribar, el doctor va dir: -Això no és gaire greu, tindrà de passar dos dies a l’hospital. I aviat la medusa es va recuperar. El cranc sense mare Alexandre Shushkov Hi havia una vegada un cranc que tenia set anys i no tenia mare. Un dia va conèixer una medusa que li va dir: -Vols venir amb la meva família? _Sí, sí, és clar, com que no tinc mare puc fer el que vull- va dir el cranc. Van arribar a casa de la medusa, i el cranc va pensar que la casa era molt maca. Va dir: -Em quedaré tres dies. Passats els tres dies, la medusa va dir: -Adéu, fins que tinguis trenta-nou anys. El cranc es va enfadar i se’n va anar a buscar un altre amic i una altra família. El noi que va anar al fons del mar Pau Solà Hi havia una vegada un noi que va anar al fons del mar. Era el primer noi d’anar al fons del mar. Es va posar el vestit de submarinista i, per primera vegada, va veure el fons del mar. Va veure taurons, meduses... Es va acostar als taurons i el van mossegar. Va pujar molt ràpid. Li sagnava, i algú va avisar una ambulància. Després d’això, ningú no va voler anar a sota el mar.

Dibuix Roi Seoane

Dibuix Marc Godayol

olla de grills

Tots els nens i nenes de 3r hem buscat informació a internet o als llibres sobre un animal marí. Partint d’aquesta informació, cadascú ha omplert una fitxa sobre l’animal triat. Ens ha costat una mica destriar la informació i classificar-la segons si feia referència a quin tipus d’animal és, a les característiques de l’animal, a on viu, a què menja, a altres informacions o curiositats… Després cadascú s’ha inventat un conte en el qual l’animal escollit és el protagonista. A continuació en trobareu un petit recull. Els dos amics peixos Júlia M. Roza Hi havia una vegada dos peixos; un era un peix lloro i l’altre un peix àngel. El peix àngel i el peix lloro es varen posar a parlar:

- Què menges? – li va demanar el peix àngel al lloro. - Jo menjo com petits insectes que trobo a les algues. – va contestar el peix lloro, que seguidament va dir: - Quin nom més estrany que tens, que potser vius al cel? - No, jo visc al mar, en zones on hi ha coralls i també en fons rocosos prop de la costa – va contestar el peix àngel. I van continuar parlant… - He sentit a dir- va dir el peix àngel- que els peixos lloro de vegades naixeu com a femelles i que passat un temps us convertiu en mascles. És veritat? - Doncs sí. - I una altra cosa, peix lloro, on vius? - Visc als oceans Índic i Pacífic. - I com tens les dents? - Les tinc molt fortes i en fileres. El peix lloro començava a estar cansat de tantes preguntes i va dir al seu company, el peix àngel: - Peix àngel, què et sembla si ja marxem cadascú a casa seva a dormir, que ja és tard! I se’n van anar tots dos, cadascú pel seu camí. Max, el dofí ferit Ignasi Sàbat Una vegada, en el mar Mediterrani hi vivia un dofí molt intel·ligent, fort i àgil que feia aproximadament dos metres i mig. Un dia va anar a buscar menjar i va veure un tauró blanc que se li acostava. El dofí es va enfonsar ràpidament i va avisar fent un xiulet a tots els altres dofins. Entre tots van atacar el tauró blanc amb els seus becs, i finalment es va morir. Però… el dofí que primer l’havia vist va quedar molt ferit. Entre tots els altres el van pujar a la superfície perquè agafés aire i es recuperés, i així va ser. Tots estaven molt contents, i per celebrar-ho van fer un cercle i van començar a saltar. Aquell dia també van fer un bon àpat: van menjar gambes, crancs, calamars i una gran varietat de peixos, i van ser feliços per sempre més. El dofí de les tres ferides Pau Panadès Es va trobar un dofí femella d’uns 10 o 12 anys a la platja gran de Platja d’Aro. El dofí feia poc que havia tingut un fill, i a més a més tenia tres ferides: dues a les aletes pectorals i una a l’aleta caudal. El dofí es va trobar a la sorra de la platja estirat.

Uns veterinaris hi van anar i el van portar a un aquàrium. El van curar i li van donar petits peixos per menjar, i també gambes. Es va quedar dos dies a l’ aquàrium perquè s’havia d’acabar de curar. Després ja el van poder tornar al mar ben tranquil·lament. Allà es va trobar amb tota la seva família de dofins i va poder veure el seu petit fill. El dofí ferit va estar tan content que ho va celebrar fent salts al mig del mar. El pop i els taurons Jan Codinachs Una vegada hi havia un pop que estava molt espantat perquè el perseguien un grup de taurons. Ell anava pensant on es podria amagar, i finalment ho va fer darrera d’una roca de color marró, i com que els pops per camuflar-se es tornen del color del seu entorn, els taurons li van passar pel costat i no el van veure. Un cop salvat, el pop se’n va anar a casa seva a menjar unes quantes algues, peixos petits i crustacis. Mentrestant, els taurons van anar a buscar el peix martell i el peix espasa perquè els ajudessin a fer una gàbia per poder-hi ficar el pop. El pop, ben tip, se’n va anar a dormir entre les roques, però... els taurons, el peix espasa i el peix martell, que l’espiaven, un cop feta la gàbia el van anar a buscar, el van agafar i el van tancar a la gàbia. El pop es va espantar, però, com que el pop és un animal invertebrat, que no té ossos, aviat va aprendre a escapar-se per entremig dels barrots de la gàbia. I els taurons mai més no el van poder detenir, perquè sempre que el caçaven i el ficaven a la gàbia, ell es podia escapar. Notícies de dofins Carla Isern Avui s’ha anunciat per la televisió que un dofí Mular ha fet un salt extraordinari. I un altre dofí se li ha tirat a sobre i han fet, entre tots dos, un salt mortal. A la ràdio s’ha sentit que els dofins són extraordinaris capturant peixos, crustacis i calamars. Per internet es poden veure fotos de dofins fent concursos de natació, ja que són excel·lents nedadors. Pel diari ensenyaven uns dofins jugant amb pilotes i saltant per dins de cercles. Que en són, d’intel·ligents! Història d’uns elefants marins Arnau Dorca Temps era temps, quan de la palla en feien fems, hi havia deu elefants marins que vivien en una illa de Mèxic. Uns estudiants mexicans volien fer un treball sobre aquests elefants marins que tenien tan a prop. Volien investigar quina classe d’animals eren, les seves característiques, de què s’alimentaven... Però... no tenien cap vaixell ni cap barca per arribar a l’illa on vivien els elefants marins i investigar-los. Van anar a unes drassanes, però tots els vaixells que s’hi feien eren molt cars. - Com ho farem per anar a investigar els elefants marins? – es deien uns als altres. a) En Pepe va tenir una idea:

olla de grills

- I si ens fabriquem la nostra pròpia barca? b) En Sergi va tenir una altra idea: - I si demanem a algú que ens la deixi? c) I en Mammalia va pensar que podrien robar-ne una. Entre tots tres van decidir que la millor idea era la d’en Pepe. Sí, construirien una barca! Van anar a comprar llums, portes, finestres i fustes. I al cap de 6 mesos ja la tenien a punt. Van poder arribar fins a l’illa i investigar els elefants. Van descobrir que eren de la classe dels pinnípedes, que normalment tenen una llargària de 6 metres i mig i que poden arribar a pesar 3.000 quilos!!! També, que són animals carnívors i que normalment viuen en colònies a les costes de Mèxic i de Califòrnia. Un cop fetes aquestes investigacions se’n van tornar a casa i van poder fer el treball tranquil·lament. A partir d’aquell dia, els estudiants van ser molt feliços, perquè fer aquell treball va ser una gran aventura i una exploració molt important per a ells. Dibuix Ariadna Plans

Les orques Júlia Martí En les profunditats de l’oceà Pacífic nedava una orca mascle que es deia Xant. Menjava i s’ho passava molt bé. Un dia uns pescadors la van capturar i se la van emportar al zoo. Allà ja no s’ho passava tan bé, no li agradava, no tenia amics, no menjava el mateix, en fi: estava molt trista. En Xant, a poc a poc va començar a tenir amics, i ja s’ho començava a passar millor, però el menjar encara no li agradava gaire, ja que ell estava acostumat a menjar salmó, tonyina, tauró, lleons marins, morses... De sobte van obrir la porta i va entrar una altra orca, la Xari. Aquesta era una femella molt bonica i es van fer molt amics. Era de color blanc i negre, però li destacaven dues taques blanques damunt la seva pell, una a la cara i l’altra a l’esquena. A poc a poc es van anar fent grans, i junts van passar moltes aventures; una vegada van trencar la xarxa, i com que feia molt poc que eren al zoo i encara es recordaven de caçar, es van escapar i van trobar un banc de peixos. Quan se’ls anaven a menjar va aparèixer un tauró, però no els va poder atacar.

Els submarinistes del zoo els buscaven, però no els trobaven; finalment van aconseguir de tornar-los a capturar, però es van tornar a escapar, i aquesta vegada no els van trobar més. El temps va anar passant i es va enamorar. Van ser feliços i van menjar altres peixos del mar i van viure més de vuitanta anys en les profunditats d’aquest oceà. I conte contat, ja s’ha acabat. La tortuga verda Xaron Clàudia Espinosa Una vegada, a les profunditats de l’oceà Pacífic hi vivia el rèptil més ferotge de totes les tortugues verdes que existia en aquells mars. Estava enfadada perquè no podia menjar, ja que era molt gandula i no sabia fer res. Estava acostumada que les criades li ho feien tot. Un dia va cridar el seu criat més treballador i li va dir: - Porta’m l’alga més bona de tots els oceans, si no ho fas, ja veuràs que et passarà. Recordes què li va passar a en Lupo? - El criat se’n va anar a buscar algues i va pensar: - Ui, sí que me’n recordo, fins i tot quan hi penso em vénen esgarrifances! Van passar unes hores i la tortuga verda Xaron ja tenia les seves algues. Després de menjar-se -les ja era hora d’anar a dormir i es va estirar al llit, i al cap de dos minuts ja dormia com un tronc. El criat, però, s’havia reunit amb la tortuga més sàvia del castell i van anar xerrant sobre què podien fer, i la tortuga sàvia va dir: -Si et demana més algues o crustacis, podem fer una cosa, i és posar-li sorra a dins, i quan s’ho mengi ho vomitarà perquè és al·lèrgica a la sorra. Llavors el savi i el criat van anar a dormir. L’endemà, la tortuga Xaron, com sempre, va demanar algues i crustacis. Tal i com havien quedat, quan el criat li va portar l’esmorzar amb la sorra, en Xaron s’ho va menjar molt de pressa, ja que tenia molta gana. Al cap d’uns instants ho va vomitar tot i ja mai més no va tenir aquella energia dolenta. Va marxar del regne i mai més no hi va haver un ésser com ell. Els dos taurons Ariadna Plans Bellavista Temps era temps, a les aigües càlides de l’oceà hi vivien una colla de taurons, dofins i orques. El tauró més petit es deia Pau. En Pau sempre que sortia de l’escola es trobava amb dos taurons més grans que ell. Aquells dos taurons sempre l’insultaven. Un dia a la classe, en Pau i els seus taurons companys van haver de fer un treball sobre ells. En Pau va explicar que els taurons mesuraven entre tres i quatre metres, i que menjaven carn i altres peixos. També va posar que els taurons podien arribar a saltar des de l’aigua per caçar gavines. Quan van acabar ja era hora d’anar a jugar. En Pau sempre jugava amb una taurona que era una mica més gran que ell. Aquell dia en sortir a jugar va sentir un soroll, però abans d’anar a veure què

olla de grills

passava, va decidir anar a dir a la Lili que aquell dia no aniria a jugar amb ella. Quan va veure que la Lili no hi era va pensar que ja li ho diria més tard. Mentre marxava va veure la seva amiga presonera dins d’una cova, amb una orca que se la volia menjar. En Pau va nedar molt ràpid per poder defensar la seva amiga, ensenyant les dues fileres de dents i ullals esmolats i punxeguts. L’orca en veure’l li va donar un cop de cua i se’n va anar nedant molt ràpid. D’aquesta manera va poder salvar la seva amiga Lili, però d’aquell cop de cua es va quedar sense dents. Quan es va fer gran ja les va tornar a tenir totes! Dibuix Ariadna Plans

Dibuix Martí Fontdevila

La carrera dels peixos Anthony Quiñonez Un dia, l’anxova va dir a en Bonítol: — Ets robust, de cos fusiforme i jo sóc de cos fi i allargat. Fem una cursa? I es va imaginar que el guanyaria, perquè sabia que en Bonítol tenia una de les seves aletes més curta que l’altra, i això impedia que anés a molta velocitat. Un peix espasa va ser l’àrbitre i va dir: — Preparats, llestos, tireu, amics, tireu! Van fer una volta per tot el mar i al final va guanyar en Bonítol. Sabeu per què? Perquè encara que tingués la seva aleta petita era molt intel·ligent i va aprofitar els corrents d’aigua per anar més de pressa.

Ecsss! Berta Codina Fa 3 anys, quan de les claus en feien panys… Hi havia un peix pallasso que vivia en una peixera d’una escola, i era la mascota de parvulari. Que bé s’hi vivia, allà!: dieta equilibrada i variada, aigua neta i calenta … —Això si que és vida!!! — deia —M’encanta viure aquí! Fins que un dia va parar de dir allò: la vida a la peixera no era tan bona com cap altre dia de la setmana passada. Havia arribat un ornitorinc. Era d’un nen a qui ell odiava, i l’ornitorinc l’odiava a ell. Ara els nens estaven més per l’ornitorinc i a ell ningú no se’l mirava. I va decidir anar a provar la vida «fastigosa» al mar. No en tenia ganes, però si era millor que viure a la peixera… A dins el vàter, tot era molt brut. Abans de marxar s’havia llegit l’«aquallibre» (un llibre que no es fa malbé a dins l’aigua) d’animals del fons marí. I va veure que s’hi podia trobar taurons, alguns de blancs, nàutils, balenes i dofins.

olla de grills

Un cop fora de les canonades, va veure que tampoc no s’hi vivia tan malament. Al cap de poc va veure un nàutil que se li va acostar: —Hola peixetó! —Hola, el que siguis! —Primera, sóc un calamar i, segona, vols ser el meu amic? —És clar! Com que encara no conec ningú...! —Vine, que els primers dies et faré de guia turístic. Primer de tot, no t’acostis ni al tauró ni al tauró blanc, jo els conec, però a tu no et podria defensar. De la balena en pots ser amic. Però vigila! És enorme! També hi ha un dofí molt llest i trempat que et farà de professor a l’escola. Ja miraré que ens posin a la mateixa classe. El pallasso estava molt content i va decidir quedar-se allà, a viure al mar. Però va pensar en els nens de l’escola. Què farien sense ell? Com sabrien coses dels animals marins? De fet, ell no els va conèixer fins que no s’hi va trobar. Juntament amb el calamar es va quedar per sempre al fons del mar a conèixer món. El fons marí és genial!

El racó de mar que tot era sorra Pau Coll Ja fa molts anys, en un racó de mar hi havia una part on tot era sorra i, naturalment, no hi nedaven peixos. Tots els peixos pensaven què podien fer. Van pensar que cridarien el peix més savi de tot el món, però van haver de nedar tot l’Atlàntic per trobar-lo. El van trobar amagat darrere d’una pedra. Li van explicar el problema que tenien, que no es podien comunicar amb els de l’Oceà Pacífic i, sabeu per què hi volien parlar? Doncs perquè tot eren femelles, i ells mascles. El savi va pensar que podria avisar un peix espasa perquè intentés fer un forat. Dos dies després en va fer portar un que va començar a cavar i a cavar fins que va arribar a l’Oceà Pacífic. Tots van ser feliços i van menjar anissos a l’altre racó de mar on tot era aigua.

El tauró Matted Owusu Al fons marí hi ha peixos de moltes menes: el peix espasa, el tauró, la sardina... Hi ha un peix que electrocuta. Jo em pensava que no n’hi havia, d’aquests. També hi ha peixos de molts colors, fins i tot els pots confondre perquè n’hi ha de la mateixa tonalitat que les roques. Un dia uns peixos es van començar a barallar. Tots els altres els van intentar aturar però no hi havia manera. Un tauró, que passava per aquella zona, va dir-los que si no paraven se’ls menjaria. Van deixar la baralla i van demanar-li per què no se’ls havia menjat de dret, i va contestar: —No us puc menjar sense motiu! El tauró no va aparèixer mai més, ni tampoc es van barallar més, però, a vegades, encara es pregunten on deu ser aquell tauró gegant. El tauró blanc s’ha fet vegetarià Francesc Rubio Hi havia una vegada un tauró blanc que sempre estava sol perquè tots deien que era massa gros i ningú no volia jugar amb ell. Només tenia un amic, i li passava el mateix, però era una balena blava. Un dia la balena es va riure del tauró perquè era molt dolent, perquè només feia que menjar peixos sense tenir massa gana. Fins que un dia va deixar de menjar i, tot el que menjava eren els vegetals del fons dels oceans. Així, doncs, es va fer vegetarià. D’aquesta manera va tenir molts amics, sempre jugaven amb ell, dinaven junts, sopaven junts i, per a més seguretat, dormien junts… I des d’aquell dia no es va preocupar mai més sobre el seu aspecte físic, que si era molt gros o que si tenia les dents massa afilades... La nau enfonsada Olímpia Solà Diuen que fa cosa d’uns quants anys, al mig d’un mar no sé ben bé d’on, s’hi va enfonsar un vaixell molt gros ple de gent. Per sort per aquell racó hi passaven uns helicòpters i van poder salvar tothom, menys una persona, un jove de vint anys acabats de fer que es deia Avest. Quan el vaixell s’enfonsava es va desmaiar. Fins al cap de tres anys no es va tornar a despertar. Quan va obrir els ulls... Oooh! Quina meravella, era al fons del mar! Que bonic! Quina meravella! Era un somni? Tot seguit es va clavar una bufetada per veure si estava despert. Sí, no estava somiant. Va avançar i després es va aturar. Com era que podia respirar? Es va mirar les cames i ho va comprendre tot. No en teia, sinó que al seu lloc hi tenia una esplèndida cua de color blau turquesa. Va continuar avançant i va veure unes sirenes que jugaven a

olla de grills

passar-se un cargol de mar. Després li va venir un pensament. I la família? Va estar dies i mesos capficat amb aquest problema. Va nedar i nedar mesos i més mesos intentant trobar una solució. Fins uns mesos més tard no es va adonar de la varietat de peixos que hi havia. El mar era menys profund! Ai, quin mal! Algú l’havia pessigat. Es va girar i va veure un simpàtic peix pallasso i es van fer molt amics. L’Avest li va explicar el problema. El peix pallasso, que, per cert, es deia Pitu, li va dir que no es preocupés, perquè havia arribat a la platja. L’Avest, emocionat, li va donar les gràcies i ràpidament va pujar a la superfície. Allà va veure una família banyant-se tranquil·lament. Aquelles cares li sonaven moltíssim. S’hi va acostar i els seus germans, contents, el van abraçar. Els pares, una mica més tard per l’ensurt que havien tingut, van demanar a l’Avest que els expliqués la història. El seu fill els la va explicar, i des d’aquell moment l’Avest viu sota el mar, vora la platja, on es troba cada dia amb la família.

La mare peix Fàtima Maouhoub Hi havia una vegada un peix femella petit que tenia cinc fills i filles. Anaven pel mar, nedant, ella i els seus peixets, quan, de sobte, es van trobar un peix molt i molt dolent, que renyava els seus companys i els feia mal. Llavors, la mare peix va dir als seus fills: - Escolteu, aquest peix és molt dolent ! Aneu a poc a poc, d’acord ? I ells van contestar: - Mare, tenim molta por ! - No us preocupeu – els va dir per calmar-los. - D’acord – van contestar tots alhora. I se’n van anar molt contents perquè, amb les seves paraules, la mare peix els va deixar més calmats i tranquils.

Criatures del fons submarí Miquel Blanco, Arnau Saborit 1. Kraken. Calamar gegant mític que, segons les llegendes, enfonsava vaixells amb tots els passatgers a bord. 2. Taure marí. Molt semblant al tauró martell actual, però amb boca de cocodril que li serveix per capturar preses grans. 3. Guepard mortal marí. Té una pinça molt singular, per destruir pedres, petxines i peixos. 4. Submarí viu. Té cos de robot, però menja peixos i coralls. 5. Capgròs salvatge. Té unes dents molt afilades i és carnívor. 6. Tauró petit trinxador. Té un ganivet recte d’un metre i 10 cm de llarg, per tallar els peixos. 7. Petxina salvatge. Té uns grans ulls per veure-hi bé en la foscor, i també es camufla molt bé. 8. Rap lluminós escuat. No té cua, però té una mena de fanalet que funciona com una cua. També destaca per les seves dents. 9. Peix de doble aleta. Té dues aletes dorsals, característica que li dóna el seu nom. És herbívor. 10. Peix imantador. Té dos imants a les aletes, que li serveixen per atrapar els peixos despistats. El somni d’un tauró electrònic Arnau Espona i Adrià Puigdomènech Any 3.000... L’Adrià tornava de futbol. Eren 2/4 de 8 h. del vespre. Va sopar, va fer els deures i se’n va anar a dormir. Mentre dormia, va somiar que ell i l’Arnau, el seu germà gran, viatjaven en barca pel mar. I, de cop, un tauró gegantíssim se’ls va empassar. Per dintre, el tauró era tot de metall i els ulls eren una finestra rodona, oberta a l’exterior. Quan l’Adrià es va despertar, va pensar en aquell tauró i va tenir la brillant idea de construir un tauró “electrònic”. El nou invent havia de ser com un submarí, però amb la forma d’un tauró. Va començar a dissenyar-lo l’endemà mateix. I amb els anys, tenir un tauró “electrònic” va convertir-se en la cosa més normal del món.

olla de grills

El peix superfantàstic Joel Prat Hi havia una vegada un peix salmó que es va llevar molt enfadat i no volia sortir de casa seva. Estava molt avorrit i no sabia què fer. Tot de cop, i quan menys s’ho esperava, va aparèixer un fantasma i li va dir: - A partir d’ara, tindràs poders màgics... Poc després va desaparèixer. El peix salmó estava molt espantat i no parava de preguntar-se quins deurien ser aquells poders màgics que li hauria passat el fantasma. Quan li va haver passat el cangueli, va sortir a fora i... va veure que podia volar ! S’ho estava passant molt bé, fins que li va venir la son i se’n va anar a dormir. L’endemà, a la mateixa hora, va tornar a aparèixer el fantasma, i li va dir: - A partir d’ara tindràs més poders màgics... El peix salmó va sortir a fora, impacient, a provar els nous poders màgics... i va veure que tenia visió làser: podia veure-hi a través de les parets! Quan se’n va cansar, va anar a dormir. I l’endemà, també a la mateixa hora, va aparèixer de nou el fantasma i li va dir el mateix de sempre. El peix salmó va sortir a fora i... va veure que era superfort ! Per això va pensar que, com que el fantasma li havia donat aquells poders tan fantàstics, a partir d’aquell moment seria un superheroi, i ajudaria els policies a tancar els peixos dolents.

El fons del mar Guillem Barniol i Max Codinachs El fons del mar un espai fosc, extraordinari ple de misteri i encant.

5è

Per a molts peixos és casa seva però quan s’hi apropa el tauró se’n van. Petxines, estrelles de mar, cargols, tellerines, musclos... decoren les parets de les roques. Quina gran família! Pops, crancs, peixos petits i grans, balenes, dofins... tots ells habitants del mar. Hi ha molta vida, Cuidem-la i estimem-la! El mar Daria Shushkova Estava mirant el mar. El mar era blau. Els peixos nedaven i els dofins saltaven. Tot estava molt tranquil. I jo vaig voler nedar. L’aigua era calenta. Vaig agafar aire i em vaig enfonsar. Tot era tan bonic! I els peixos que nedaven m’envoltaven. Els dofins se’m van acostar, m’hi vaig agafar i vam marxar. El fons marí era preciós i, de sobte, enmig de les roques hi havia una petxina força gran que dins la seva boca hi tenia una bonica perla. Jo volia agafar-la-hi, però en aquell moment quelcom desconegut i extraordinari va passar pel meu davant. Vaig sentir la seva respiració, no tenia cames però tenia cua! Era una sirena! Aquell viatge, gràcies al dofins, em va fascinar. I sovint, en els meus pensaments, m’ho passo molt bé tot recordant-lo. El nen que li feien por les... Guillem Masnou i Guillem Font Una vegada hi havia un nen que es deia Joan. A en Joan li agradava molt el fons marí i els peixos, ho havia vist en reportatges de la televisió, a casa tenia un aquàrium i també molts llibres sobre el tema. Però tenia un problema: li feien por les meduses. A la piscina sí que nedava, i ho feia de meravella, però a la platja, renoi, no hi havia ningú que aconseguís fer-lo entrar a l’aigua. Un dia va anar a la platja amb la seva família i uns amics, i els nens de seguida es van posar a jugar amb la sorra i sense adonar-se’n es van trobar dins l’aigua. Quan ja feia una bona estona que estaven jugant i nedant van enfonsar el cap dins l’aigua. I, quina alegria! Van veure peixos de tots colors i de totes mides. Al cap d’una estona ho van anar a explicar als pares.

olla de grills

5è

Des d’aquell dia en Joan va vèncer la por a les meduses i va ser el nen més feliç del món.

El Peix i el Pop gegant Maria Carbonell i Ariadna Trabal Hi havia una vegada un peix molt petit que volia descobrir món, però els seus pares no el deixaven anar pel món tot sol. Un dia va fer una nota i va marxar. Quan estava nedant va trobar una cova i va entrar-hi. No hi havia llum, però, de cop, va veure un puntet de llum, i s’hi va acostar. Després va veure un peix molt gran i una cosa vermella que hi havia a l’aigua. Ho va olorar, ho va veure. Era sang!!! Havien matat un peix!!! De sobte, els peixos grans se’l van mirar de fit a fit, i el van començar a perseguir. Quan ja es veia mort va tancar els ulls i va pensar: “Havies d’haver fet cas als pares”. Però els va tornar a obrir, i va veure un pop gegant que l’havia agafat. Ell va pensar que aquell pop li havia salvat la vida. El pop volia marxar, però el peix li ho va impedir; el pop es va girar d’una revolada i va fer moure el peix. Ell, tot amablement, li va dir: -Moltes gràcies per salvar-me la vida.- i va fer una reverència.- Com t’ho podria agrair?- li va preguntar. El pop, tot estranyat, li va dir: - Tria tu. - Doncs ja ho tinc triat: aniré sempre amb tu. -Què????- va fer el pop, tot sorprès. I va fer cara de voler dir: - quines coses em passen...

El peix ho tenia tot pensat i li digué: -Primer hem d’anar a casa amb els meus pares. -Doncs, anem- li digué el pop. Van anar a casa dels seus pares i els va explicar tota la història. El dia següent se’n van anar a descobrir món. El peix que buscava mestre Biel Rial

Hi havia una vegada un peix que no sabia nedar i es passava tot el dia al seu cau. Un dia, el peix va provar d’anar a fer un volt pel mar, però no va avançar gaire perquè tenia moltes dificultats per nedar. El peix estava molt trist perquè era l’únic que tenia problemes per desplaçar-se. Un dia se’n va anar a veure el seu amic tauró. Ell havia provat moltes vegades d’ensenyar-lo a nedar. Quan hi va arribar, després de moltes dificultats, li va demanar si volia continuar essent el seu mestre. I a partir d’aquell dia va començar a aprendre a nedar amb el tauró per mestre, fins que en va saber. Història dels pingüins Isabel Coll i Judit Fernández Crac, crac, el petit pingüí trenca la closca. El pare cuida el petit pingüí, i mentrestant la mare està anant a buscar menjar per a ell. Els petits pingüins neixen a l’indret més glacial de la Terra, on la temperatura és de −50ºC. El petit pingüí es queda entre les potes del seu pare perquè té fred, però de tant en tant treu el cap per observar el gran desert blanc. Quan la mare pingüí torna reconeix el seu petit pingüí pel seu cant. Quan el petit pingüí ja té sis setmanes s’ha fet gran i el seu cos s’ha cobert d’un

olla de grills

5è

espès plomissol, i ja pot sortir ell sol a passejar pel glaç. El pingüí és l’ocell de mar més ràpid de tots. Quan ja s’han fet més grans han de fer el capbussó, o sigui passar-se dos mesos en el mar. Després d’haver passat dos mesos nedant ja són mes grans, tornen a terra. Com que ja són grans tornen a l’indret on van néixer per pondre al seu torn. Les femelles fan una volta per la colònia per escollir el seu mascle. Els pingüins ponen l’ou lluny de la riba del mar per protegir-se del vent. Dibuix Ignasi Ferran

dibuix Aina Vallbona

Dibuix Facundo Rozas

olla de grills

5猫

Dibuix Miquel Castany

58 Cal路ligrama Marc Brusosa

6è

El fons marí Clàudia Milà Bau El fons marí de vegades és perillós, però també pot ser preciós. Perillós perquè és molt fosc i gros i preciós, perquè hi ha molta fauna sobretot peixos de tots colors. Al fons marí tothom sap que hi ha mar i més mar i més peixos, però més avall, què hi ha? Algú ho sap? Ningú!! És fosc i més fosc. Blau i més blau, amb unes llums que són lletges i lletges i es van movent, i peixos d’allò més lletjos. Ara, també pot ser clar, il.luminat, amb roques, peixos, pops, coralls i es pot investigar amb un bus i una ampolla d’oxigen. El fons marí…pot ser de moltes maneres.

Els pirates i el vaixell fantasma Ferran Alemany Hi havia una vegada dos bessons que es deien Arnau i Ferran. Ells s’havien quedat orfes perquè el seu pare havia mort en una batalla contra el pirata Penjim-Penjam. Els seus fills, en Ferran i l’Arnau tenien 11 anys i vivien amb la resta de la tripulació del seu pare en un vaixell abandonat. Al cap de 10 anys d’espera, en una nit de tempesta els dos bessons van veure un vaixell molt misteriós que s’anava acostant. En Ferran, que era molt valent, va dir a l’Arnau: – va pugem-hi –. L’Arnau que era molt bon lluitador, va agafar l’espasa, es va posar un mocador al cap i va dir: – va, agafa la teva espasa i pugem. Quan ja eren a dalt el vaixell fantasma van trobar un exèrcit d’esquelets amb espases que es movien. Els esquelets els van atacar. Mentrestant, els de la tripulació van sentir uns sorolls estranys i misteriosos. Quan van sortir a la coberta no van veure ni en Ferran ni l’Arnau, els havien segrestat. Estaven tancats al calabós del vaixell fantasma. Els de la tripulació es van posar a remar i van començar a buscar en Ferran i l’Arnau. Quan ja estaven desesperats van veure entre la boira un vaixell fantasma i s’hi van acostar. Quan ja van ser al costat del vaixell van sentir els crits d’en Ferran i l’Arnau i van saltar al vaixell fantasma i van començar a lluitar contra els esquelets. De sobte, un esquelet va anar a obrir en Ferran i l’Arnau. Mentre anaven cap a la proa, l’Arnau es va trobar un xiulet i el va agafar, va xiular i de sobte tots els esquelets es van quedar immòbils; els de la tripulació es van quedar sorpresos que els esquelets es quedessin immòbils. El capità de la tripulació d’en Ferran i l’Arnau va dir: –és el moment! I tota la tripulació va començar a agafar tots els tresors i van marxar tots sorpresos. L’Arnau va agafar el xiulet de record i va marxar més content que un gínjol. Ell no ho sabia, però havia trencat el malefici d’una bruixa. La medusa del fons del mar Júlia Ferrer i Júlia Aguilar Hi havia una vegada una medusa que es deia Dusi i es volia fer amiga dels humans, però els humans li tenien por. Un dia d’estiu va anar a la platja per fer amics, però, com sempre, tothom fugia d’ella, excepte una nena que tenia sis anys que es va quedar mirant-la com si li volgués dir alguna cosa. La Dusi es va sorprendre perquè la nena no va fugir. Després va sentir que una noia cridava:

olla de grills

6è

-Mariona, vine! La Dusi no parava de pensar en la Mariona, ja que li va semblar que podrien ser amigues. La Dusi coneixia la bruixa del fons del mar i li va anar a demanar que li posés veu humana i que no piqués els humans amb els seus tentacles. I així va ser. L’endemà es va tornar a trobar la Mariona, i li va dir: -Hola, vols ser la meva amiga? -Sí -va dir la Mariona-. I se la va endur al fons del mar i va dir a la bruixa que li posés brànquies. La Mariona va dir a la Dusi: -Perquè se m’has endut? -Jo només vull fer amics –va dir la Dusi-. -Tinc una idea! Anem amb la bruixa, ja ho veuràs... Quan van ser-hi, la Mariona va dir a la bruixa que convertís la Dusi en humana. I ho va fer. I així, la Mariona, la Dusi i els pares de la Mariona van viure junts per sempre més.

L’Atlàntida Arnau Macià, Arnau Vidal i Pau Blanco L’Atlàntida és al mig de l’oceà Atlàntic. Té una grandària aproximada de 200 quilometres quadrats i té una aparença d’una ciutat en ruïnes. Hi viuen tres espècies diferents: els pavimecotes, els cocodals i els kispos. Els pavimecotes tenen tres caps d’humà (un content, l’altre enfadat i l’altre amb una expressió neutra) un cos musculós i una cua de peix. Son la raça més bèl·lica de l’Atlàntida, i normalment van armats amb escuts de cristall punxeguts i tridents. Els cocodals tenen un cap humà escatós, un cos de peix amb ales (escatoses), pinces de cranc i cua de gamba; són una raça molt pacífica, i només utilitzen les pinces per defensar-se. Els kispos tenen una altura de quinze metres, un fuet en un braç i una pinça afiladíssima a l’altre. Tenen una cara amb una expressió malèvola i uns ullals punxeguts, i al final de la cua hi tenen un fibló verinós. Les tres espècies de l’Atlàntida:

El poble sota el mar Joan Castanyer i Ferran Surriba

olla de grills

6è

El rei tauró Kevin Tola, Charaf Amari i Albert Urgell Hi havia una vegada un tauró que era el rei de les profunditats, i un egoista. Vivia en un castell submarí amb 1.000 guàrdies vigilant-lo. Un dia un pescador es va tallar amb l’ham i li va caure una gota de sang dins del mar. El rei tauró va pujar ràpidament a la superfície i va fer un tracte amb el pescador. El tauró li va dir si es volia quedar al seu castell i el pescador va dir que sí. Però el que no sabia era que se’l volia menjar amb els altres taurons. Quan se’l va emportar al seu castell li va donar menjar, i quan el pescador va baixar la guàrdia, el tauró se’l va menjar d’una sola queixalada. El tauró, a part de ser el rei, també es va convertir en el peix més perillós de tot l’escull. Un dia un dels seus guàrdies es va rebel·lar perquè el rei tauró els tractava com nines de joguina i va reunir tots els animals marins perquè destronessin el rei tauró. Quan ho van fer, el rei va patir molt amb la rebel·lió, però tot i això, ell va dir a uns quants guàrdies que si l’ajudaven els doblaria el sou, i així va ser. Quan els animals marins van entrar al castell, els guàrdies que havia pagat van començar a defensar el rei, però no van poder, eren massa per guanyar-los. Després, el tauró es va escapar per una porta d’emergència, però tot el castell estava rodejat per antics guàrdies que el perseguien. Al final el van aconseguir lligar i portar-lo a les autoritats marines, que no n’estaven al corrent. El nou rei del mar va ser el guàrdia que va provocar la revolta i, a partir d’aquell moment, va desaparèixer la crueltat del fons marí. El fons marí… Roger Palomeque La Marta es una nena molt aplicada, i sempre fa els deures. Viu a Taradell, un poblet petit, però bonic. Viu en una casa amb els seus pares i els seus avis. Avui es dilluns, dilluns a les 8h del matí. La Marta ja s’ha llevat i prepara la motxilla de l’escola . Avui és un dia molt especial per ella: avui fa 12 anys. Com sempre la seva mare està a la cuina fent l’esmorzar: – Marta l’esmorzar ja és a punt! – diu la mare de la Marta. – Val, d’acord, ja vinc!– Com que és l’aniversari de la Marta la mare li prepara el seu esmorzar preferit: croissant de xocolata amb llet i cereals. –Mm!! –Que n’és de bo!– diu la Marta, mig menjant-se el croissant. Me n’alegro, filla, però afanya’t, que faràs tard i pensa que has d’agafar l’autobús. La Marta, encara que li agradi molt el croissant i la llet, s’ha hagut d’afanyar. – Per molts anys, Marta. – Felicitats Marta – diuen els seus companys mentre entra a la classe. – Prou! Silenci!– diu el professor afartat dels crits. – Per fi calleu! Avui us posaré un treball sobre el mar ha de ser ampli i amb bon contingut. El professor va estar tota la tarda parlant del treball. Acabada l’escola, la mare de la Marta la va anar a buscar. – Avui ens han posat un treball del mar-diu la Marta. – I per a quan és? –És per a dimecres, dimecres 25 de desembre. Un cop van ser a casa, la Marta es va posar davant de l’ordinador per informar-se sobre el mar, però estava tan cansada que es va quedar completament adormida...

olla de grills

6è

...va somiar que era la capitana d’un vaixell i tothom la creia, però de cop es va posar a ploure: –Tots a dintre, ràpid– Tot de sobte va caure un llamp a la proa del vaixell i, el forat que havia fet el llamp es va començar a omplir d’aigua. La Marta, mentre el vaixell s’anava enfonsant contemplava com en el seu cos li sortien escates. Ara ja no era un capità, sinó que era un peix espasa. Tot de sobte es va girar i va veure que un enorme peix espasa el perseguia. Va recórrer mig oceà corrent però el peix espasa el va acorralar i després... després... – Marta desperta’t, es l’hora dels regals. Fons marí Martín Noguera i Marc Vila

La jove bucejadora Mireia Batalla La Lídia és una nena que sempre li ha agradat explorar el fons marí. Un dia, el seu germà Roc, que també estava aficionat al mateix, va anar a bussejar amb els de la seva classe per zones més perilloses. Però, és clar, en Roc tenia 16 anys i ella només 10. Va intentar que algun dia,ella amb els seus pares també hi pogués anar, però li van dir que fins als 14 anys no podia. Això la va fer empipar. El dia que en Roc marxava no tenia ganes d’anar a l’escola, però la seva mare la hi va obligar. Al migdia va sentir per la radio de casa que una classe havia quedat atrapada a dins d’una cova on havia anat en Roc. De seguida la Lídia va saber que la classe que havia quedat atrapada sota la cova era la del seu germà. Com que al migdia la

mare treballava, estava només amb el pare. Ella sabia que era facilíssim enganyar el seu pare, i com que no hi havia la seva mare, li va dir que a les tres aniria a peu cap a l’escola i que allà feien un experiment dels bussejadors. Va sortir disparada de casa en direcció a la parada dels autobusos. Va agafar el primer i se’n va anar cap al lloc dels fets amb tot l’equip de bussejador. Va arribar a la costa. Sabia perfectament on era en Roc i s’hi va dirigir respirant amb la bombona d’oxigen. Mentre s’anava submergint cap al fons, anava trobant restes de bombones, tubs... i les va anar seguint fins que va trobar el grup d’alumnes. La majoria estaven esgotats. Com que ella sí que es recordava del camí, els va anar ajudant a sortir d’ un a un des de fora. En va trobar un, però, que ja era mort. Tot i així el van dur a la superfície. Quan tots ja eren a dalt, es va encuriosir amb una cosa que es movia darrere d’una roca. S’hi va acostar. Era una mena de peix-pop; li va fer una foto i va nedar ràpidament cap a la superfície. Van tornar tots cap a casa donant mil gràcies a la Lídia; això sí, quan van arribar a casa, el seu pare la va renyar i felicitar a la vegada. Però ella estava contenta, perquè tot i tenir 10 anys, havia anat a bussejar, havia descobert una nova espècie d’animal marí i havia salvat un grup d’alumnes. L’endemà va sortir a tots els diaris. Però no sortia la seva foto, perquè els seus pares no ho van permetre a la premsa. Tant que li hagués agradat, que la seva cara fos famosa!! 65 La mar Adrià Rodríguez Ben marinera es desperta Navegant sense parar, Fins que terra ferma trobi On poder descansar. El vent bufa i oneja les veles del vaixell que llisca per la mar, mentre el submarí dins les aigües busseja sense demorar. Ella està plena de vida Amb racons inexplorats, Belleses amagades, impossibles de despertar. Vaixells derrotats A dins l’aigua enfonsats Que descansen damunt la sorra.

olla de grills

6è

Cal·ligrama Quim Grífols i Gil Castañé

L’oceà Pacífic Mireia Batalla i Carla Peralta L’oceà pacífic és el mar més gran del món. És una tercera part de la superfície de la Terra. Té 179,7 milions de km2. Es troba entre Amèrica, Oceania i Àsia. S’hi ha descobert un bosc immens i ric en vegetació i fauna. A l’oceà pacífic hi trobem aquets taurons: - Tauró toro: (carcharhinus eucas ) - Tauró martell: (sphurna zygaena) - Tauró blau: (prionace glawca) - Tauró tigre: (galeocerdo cuier) - Tauró blanc: (carcharadon carcharias) - Tauró mako: (isurus oxyrinchus) - Tauró peregrí: (cetorrhinus maximus ) - Tauró baca ample: (megachasma pelagios) - Tauró “mainadera”: (ginglymostoma cirratum) - Tauró balena: (rhincodon typus) - Tauró “àngel del pacífic”: (squatina california)

- Tauró pigmeu: (squaliolus laticaudus) - Tauró serra: (pliotrema warreni) - Tauró vaca: (notorynchus cepedianus) Hi ha moltes varietats de peixos, i de molts colors. També hi ha els següents animals: Pops, eriçons, coralls, balenes, mol·luscos . El Pacífic conté unes 25.000 illes, més que tota la resta d’oceans junts. Té una profunditat mitjana d’uns 4.270 metres. Actualment està a uns 0,3ºC o 0,4ºC. Cal·ligrama Roger P. Armand I i Martí A

olla de grills