__MAIN_TEXT__

Page 1

l’

blau Any 24 - Febrer 2009

64 Col¡legi Sant Miquel dels Sants - Vic

Revista escolar interna


L’Ull Blau. Revista escolar interna Núm. 64. Any 24. Febrer de 2009

Edita: Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants Coordinació: Josep M. Masferrer, Lluís Montoliu, Dolors Palomar, Josepa Pont, Sílvia Torrents Maquetació: Christian Martin, Núria Fajula


Editorial “En la llengua del meu poble... hi ha una paraula que significa TERRA: Eloheh. Aquesta mateixa paraula també significa història, cultura i religió. No podem separar el nostre lloc a la terra de les nostres vides a la terra, ni de la nostra visió i significat com a poble. Des de petits se’ns ensenya que els animals, i fins i tot els arbres i les plantes... són els nostres germans i germanes. De manera que quan parlem de “terra” no estem parlant només de propietat, de territori i ni tan solament del tros sobre el qual estan posades les nostres cases i on creixen els nostres conreus. Estem parlant de quelcom vertaderament sagrat.” Aquest fragment forma part del discurs de Jimmie Durham, artista i activista polític, al Congrés dels Estats Units, davant la construcció d’una presa que acabaria inundant les terres i l’antic cementiri dels indis cherokee. Durham diu també: “En la nostra pròpia història, ensenyem que vam ser creats allà, la qual cosa és més certa que la veritat antropològica perquè va ser allà on se’ns va donar la nostra visió com a poble cherokee”. Aquestes paraules, de fet, són força recents. Van ser dites l’any 1978, com aquell qui diu fa només quatre dies. Però tenen el ressò de la història d’un poble que uns cent cinquanta anys enrere havia estat obligat a malvendre i abandonar les seves terres, i a desplaçar-se centenars de quilòmetres enllà, a una reserva on no faria nosa al poderós govern americà. Una retirada que va ser anomenada “camí de llàgrimes”, ja que va suposar la mort d’uns quants milers de persones, sobretot vells i nens, davant les dures condicions en les quals els cherokee van haver de fer el seu llarg camí. Aquest “Ull Blau” està dedicat al planeta Terra. Però a part del planeta, el nom “terra” també es refereix al lloc on es desenvolupa la nostra vida com a persones i com a poble, amb la nostra llengua i els nostres costums. I també, per a molts, aquesta terra és l’espai on poder començar una altra forma de vida, forçats per les dures condicions del lloc que els va veure néixer. Hem de protegir el nostre planeta del canvi climàtic i de les amenaces que l’envolten. Però no hem d’oblidar l’amenaça que suposa posar preu a tot i creure que a força de diners es pot malbaratar el lloc que dia a dia trepitgem, amb tota la càrrega d’història i de vida que hi ha al darrere. I és que la terra, amb minúscula, també és per a nosaltres un racó sagrat, com ho és per a tots els pobles del planeta, el respecte als quals hem de reivindicar. Com ho era també per als indis cherokee, abans de ser-ne expulsats.

editorial




P3

Nosaltres, els de P3, estem començant a entendre el món que ens envolta, i fent els primers passos a l’hora de donar-ho a conèixer a través d’un dibuix. És per això que ens resultava un xic complex dibuixar segons què relacionat amb el planeta Terra. El que sí que ens hem vist amb cor de dibuixar-vos han estat els animalons que donen nom a les nostres tres classes: les papallones, els cargols i les formigues.



Marta Montal

Iker Olivencia

Joel González


Joana Espar Arnau Compte

Gil Puig

Martina Clota



Uma Penadès olla de grills


P3

Bru Solà



Carlota Castells

Èric Franch

Guillem Farrés


Laia Freixa

JĂşlia Ortiz 

Roger Zaragoza

Laia Puigdesens olla de grills


P3

Clàudia Codina



Christian Flores

Judith Sánchez

Jana Balcells


Pau Dinarès



Mariam Drissi

Max Martí

Pol Nogué

olla de grills


P4

A partir de la setmana de la ciència, en la qual parlàvem sobre el planeta Terra, els nens de les classes dels Rossinyols, Orenetes i Pica-soques es van adonar que el nostre planeta està format per molts elements de la natura: arbres, aigua, muntanyes, persones, animals... I aquesta és una mostra de com veuen ells el planeta on viuen.

Ferran Reniu Arbres, muntanyes i un riu

10

Anna Parramon Arbres

Clàudia Reniu Un mar, un arbre i un riu


Gerard Castells Un mar, una barca, un pica-soques i un sol

11

Martí Balcells Són arbres i muntanyes

Adrià Codina Arbres olla de grills


P4

12

Albert Salvans Al planeta Terra hi ha nois

EulĂ lia Anento Al planeta Terra hi ha arbres

Jordi Riera Al planeta Terra hi ha persones, cases i arbres


David Vicente A la Terra hi ha arbres

13

Martina Quintana A la Terra hi viuen arbres i nens

Mohamed Dare A la Terra hi ha sol, cotxes i arbres

olla de grills


P4

14

Anna Famada Arbres, nenes i rius

Jana Molera Flors, arbres, muntanyes i un pagès

Carla PĂŠrez Aigua, cases, nenes i arbres


Jordi Sala És la bola del món i també Vic

Raimon Palomeque A la Terra hi ha molts nens

Sílvia Cortés Són arbres del bosc jardí olla de grills

15


P5

Els nens/es de 3r. d’E.I. parlem de la Terra. • El nostre planeta es diu TERRA. • És rodó. • A la Terra hi ha molta aigua, països, animals i flors. • Hi ha gel a dalt i a baix. • El sol escalfa la Terra i és de foc. • La Terra és a l’univers. • A l’espai hi ha molts planetes. • A la Terra hi ha molts països i illes. La gent que hi viu parlen diferents idiomes. • La Terra i les planetes giren. S’aguanten per la gravetat.

16

• Quan la Terra gira nosaltres no ho notem. • La Terra gira al voltant del Sol i la Lluna gira al voltant de la Terra. • A la Terra també hi ha volcans. • Abans vivien dinosaures a la Terra. Els va caure un meteorit de foc. També hi havia altres animals, com l’unicorn. • Els homes, abans, eren com els micos, s’enfilaven als arbres i caminaven a quatre grapes. Es van anar aixecant amb dues cames. Eren carnívors perquè menjaven carn. Vivien en coves i es vestien amb roba d’animals. Feien servir la pell. Caçaven amb llances que es feien amb pedres. Abans caminaven molt perquè a la Terra no existien els cotxes, i menjaven amb les mans perquè no hi havia plats ni forquilles.


Ivet Macià Al Pantà de Sau quan hi ha poca aigua els peixos es moren

17

Guillem Martori A la Terra a l’època dels dinosaures hi van caure molts meteorits olla de grills


P5

Berta Saborit A la Terra abans hi havia dinosaures

18

Mariona Coma La Terra i els planetes. A la Terra hi ha illes

Laura Masoliver A la Terra hi ha volcans que destrueixen pobles


Mariona Montal Abans a la Terra els homes caçaven amb llances

19

Sergi Ortiz La Terra i els planetes

Nil Llop Els planetes i la Terra formen l’univers olla de grills


P5

20

Abril Mas El Sol, la Terra, la Lluna i altres planetes

Ă lex CrivillĂŠ El Sol la Lluna i la Terra

Arnau Vidal El Sol la Lluna, la Terra i el mar


Mireia Plans La Terra de les flors, el Sol i la Lluna

21

Sergi Codina

Xavier Arcarons Un senyor que planta flors a terra

olla de grills


P5

Bruna Alonso A la Terra hi ha tres estats de l’aigua

22

Biel Masnou A la Terra hi ha molta aigua

Bernat IbaĂąez Cases i rius


1r

El alumnes de primer B hem estat observant i comentant el que sabem del nostre planeta i n’han sortit aquestes reflexions:

- La Terra es va formar amb el “Big bang”. - El Sol és més gran que la Terra. - Al planeta Terra hi ha més aigua que terra. - A la Terra hi podem construir les nostres cases, perquè necessitem cases per viure i no passar fred. - A la Terra necessitem arbres per viure. No en podem tallar tants! Compte amb els incendis!. - Necessitem l’aigua per viure. Necessitem menjar per viure. - En alguns llocs de la Terra hi ha molta contaminació. - No podem llançar ni papers ni deixalles a terra. - No “gastem” el medi ambient. - A la Terra hi ha paisatges molt bonics!

23

- A la Terra no hi pot haver baralles. Ens hem de posar d’acord!

HEM DE TRACTAR MILLOR LA NOSTRA TERRA.

olla de grills


1r

Roi Seoane No es poden deixar les caques de gos a terra 24

Àngels Simón Els homes fem massa guerres


Anna Brusosa Les deixalles s’han de llençar a les papereres

Asmae Daoudi Volem el bosc-jardí ben net olla de grills

25


1r

Berta Riera Podem anar a peu a l’escola 26

Carla Mallarach El bosc l’hem de conservar net


Judit Balcells La Terra no para de donar voltes i és rodona

27

Laia Saborit He anat a l’escola amb autobús olla de grills


1r

28

Laura Serrat Els cotxes contaminen l’aire

Marc Godayol Les escombraries han d’anar a les papereres


Pau SolĂ No podem deixar caques dels gossos a terra 29

Ă€gata Sala No es poden tirar les deixalles al riu olla de grills


2n

La terra Nens i nenes de 2n Els nens de 2n, després d’escoltar un conte de la Terra l’hem comentat a la classe i això ens ha ajudat a pensar en les coses que no volem que li passin. Aquestes són algunes de les opinions i dels dibuixos que ens han sortit. Al voltant de la Terra hi ha una capa que ens protegeix del Sol, però amb la contaminació dels cotxes, de les fàbriques i dels vaixells, s’hi ha fet un forat i ara ens toca més fort el Sol. Fins i tot als pingüins se’ls fon la neu. Hem de ser ecològics i tenir cura de la Terra. Hi ha gent que embruta la Terra i tira coses al mar, així fem mal als animals. I si els llenyataires segueixen tallant arbres no podrem respirar bé, perquè els arbres netegen l’aire. Vet aquí que la Terra està molt contaminada i plena de deixalles. Els gasos dels cotxes, de les fàbriques... com que tenen coses químiques contaminen països com Catalunya i Xina, i muntanyes i llocs nevats com la Molina i la Vall d’Aran. Aquests gasos no deixen passar l’aire net i no deixen volar estels.

30

Hi ha molta gent que embruta el mar i els rius. Hi tira llaunes, papers i alguns vaixells hi tiren petroli. No podem malgastar l’aigua. Els cotxes i les xemeneies de les cases contaminen el cel. No hem de tallar els arbres. La Terra està cansada, fa milers i milers i milers d’anys que està rodant i per això està tan cansada que vol descansar; si no vigilem, farà vacances. La Terra té una atmosfera que ens ajuda a respirar i a viure. La Terra per a nosaltres és una cosa molt important i nosaltres el que fem és contaminar, i no s’ha de fer. Les plantes i els arbres ens ajuden a respirar i no les podem matar, i encara que siguin dolentes també ens ajuden a respirar. No mateu cap planta. La Terra gira sobre ella mateixa i cada dia dóna una volta; hi està 24 hores, i mai no para de girar, i si no la tractem bé potser es pararà com la del conte. A la Terra li hem d’agrair tot el que fa per nosaltres i no maltractar-la, perquè és molt important per a tot el món i per a mi. La Terra del conte fa vacances perquè està cansada de girar i se sent maltractada, i li ha dit al Sol que vingui perquè vol reposar damunt d’un núvol i prendre el Sol.


La Terra la contaminem; no hauríem d’anar tant amb cotxe perquè ella ens ajuda a viure i si ens tracta bé nosaltres també la tenim de tractar bé. Si hi hagués més arbres no estaria tan contaminada.

31

olla de grills


2n

32


3r

Un dia vaig somiar Berta Torras Un dia vaig somiar que la terra estava contaminada i jo em vaig dir a mi mateixa: com ho faré per col·laborar? Després de molt rumiar se’m va ocórrer una idea: agafar un aspirador i xuclar tota la porqueria. Ho vaig fer i va funcionar, i des d’aquell dia la Terra em dóna les gràcies. El món contaminat Marçal Serra

33

Hi havia una vegada un follet que es deia Josep. Vivia en una illa molt petita, però tenia un problema, i era que la seva espècie s’estava extingint. Ell era l’únic supervivent. Un dia uns exploradors van anar a l’illa per investigar, però no van trobar res que fos prou interessant. En aquest grup hi havia dos nens que tenien per missió buscar plantes, animals, sorra, pedres i moltes d’altres coses, però tampoc no van tenir èxit. Llavors van decidir d’agafar l’helicòpter i marxar. El follet Josep, en

olla de grills


3r

veure que marxaven va decidir de ser ell qui exploraria el país d’aquells estranys i es va amagar a l’interior de l’helicòpter . Només d’aterrar, el follet ja va quedar sorprès: tot era brut, descuidat, mig mort i contaminat, els arbres ja no creixien, els carrers feien pudor... En veure aquell desastre va decidir utilitzar els seus poders i d’aquesta manera deixar un món nou. I així ho va fer, i des de llavors es va dedicar a arreglar tot el que els humans destrossaven. Mai ningú no l’ha vist, però es veu per on ha passat. Dibuix Júlia Castañer

34


Conte Xavier Ollé Una vegada hi havia un petroler que circulava per un mar ple de peixos i de vida. Per allà prop d’on passava hi havia una illa, i va tenir tan mala sort que hi va topar i es va enfonsar. Tot el petroli va quedar abocat al mar i tots els peixos es van anar morint. En Jordi, un nen molt preocupat pel medi ambient va demanar als pares per anar a ajudar, i ells li van dir que no. Ell, com que no va acceptar la decisió, va pensar què podia fer. Doncs, va pujar al balcó de l’ajuntament del seu poble i va cridar a tots els veïns perquè l’ajudessin, i així va ser com amb la col•laboració de tothom es va poder netejar el mar.

La idea de’n Miquel Jordi Aliberch En Miquel era un nen que volia que la Terra no estigués contaminada i va dir als seus pares: - A partir d’ara, aniré al col·legi amb bicicleta i així no contaminarem la capa d’ozó amb el cotxe. Jo vull deixar el planeta net per als nostres fills, i vull col·laborar. També va pensar a posar plaques solars a casa seva i així gastar menys. Llavors va decidir estalviar aigua i va decidir de dutxar-se en comptes de banyar-se. Els seus pares van estar molt contents i van acceptar la idea, i a partir d’aquell dia la família va participar a no embrutar el planeta.

La contaminació Paula Riera La Terra té molts problemes, sabeu per què? Doncs perquè els fums dels cotxes contaminen molt, i també les fàbriques... Llavors la capa d’ozó es trenca i els rajos solars, que no són bons per a nosaltres, entren a la Terra i la van fent malbé. Si canviem la nostra manera de viure de segur que canviaran les coses i és a les nostres mans fer-ho. Jo crec que tots hauríem d’anar a peu.

La terra i la seva amiga estrella Alba Ribé Un bon dia la Terra va plorar, i una Estrella li va dir: – Què et passa, Terra, per què plores? – Perquè he sentit per la televisió que demà faran una guerra, i això no m’agrada. I l’Estrella va dir: – Mira, fem un tracte, si tu no plores més jo faré un encanteri i després els sortirà tot malament. I la terra va dir: – D’acord – i va parar de plorar. L’endemà van dir que la guerra no la van poder fer, i la Terra va estar molt contenta, i va convidar l’Estrella a casa seva.

olla de grills

35


3r

La terra Bernat Quintana La Terra és el planeta on vivim els animals i els homes, però la contaminem, i la capa d’ozó està desapareixent. Les fàbriques, els cotxes... contaminen, i també llancem deixalles, tallem arbres, fem guerres, i la Terra està malalta. Els humans fem moltes construccions, i al final la Terra serà un desert per culpa nostra. La Terra pertany al Sistema Solar. La matèria de la Terra es pot presentar en tres estats: sòlid, líquid i gasós.

36

A la Terra hi ha el cicle de l’aigua: primer amb l’escalfor s’evapora l’aigua i es formen els núvols, després va pujant cap a les muntanyes i cau en forma de pluja, o si fa més fred amb neu o calamarsa. A la Terra no podríem viure sense el SOL, l’AIRE, la TERRA, l’AIGUA. La temperatura de la Terra és entre 0 i 50 graus, però podem baixar més. La terra està malalta Jèssica Serrat Hi havia una vegada un nen que volia ajudar la Terra, i no sabia com fer-ho, i va pensar molt fins que al final se li va acudir una idea: va anar a buscar un cubell d’aigua i


l’hi va tirar per sobre. L’aigua estava mig freda, i la Terra va quedar ben molla i es va millorar molt.

L’extraterrestre i Polompio Joel Juvany Hi havia una vegada una ciutat que es deia Polompio, i els seus habitants maltractaven la Terra, la contaminaven i feien que no fos un planeta viu. Un dia va baixar de l’espai un extraterrestre i els va dir que havien de parar de contaminar, però els habitants de Polompio no li van fer cas. Al cap de dos mesos va tornar a aparèixer l’extraterrestre i els va tornar a dir el mateix. Al cap de dos anys més va tornar a aparèixer i els va dir que si contaminaven dos dies més es destruiria l’ozó, però aquell dia sí que li van fer cas, i van recollir tots els pilots d’escombraries que havien llançat, i a partir d’aquell dia la gent de Polompio no va contaminar més.

Dibuix Maria Riera

37

olla de grills


3r

La terra Miquel Blanco Una vegada hi havia un planeta que era diferent dels altres: hi havia vida, es deia Terra i era blau. Un dia en aquest planeta hi va passar una cosa: estava contaminat! Després, l’ozó (capa de gas de l’atmosfera) s’anava trencant, i es va concloure que si es trencava tota ens cremaríem. Així que es van començar a reciclar residus, com ara el paper d’alumini, etc. Però hi havia cases en què no ho feien. Amb la contaminació acumulada es trencava l’ozó, i això no es pot parar.

El tractament de la terra Marc Serra La Terra és un planeta viu que si no el tractem bé, doncs farà molta calor. També, si no tenim terra no podrem menjar, i si no podem menjar no podrem viure. Els homes d’abans es pensaven que la Terra era com un plat, i un home els va demostrar que no era com un plat, sinó que era rodona com una pilota. Dibuix Mireia Cortés

38


4t

Celebrem la setmana de la ciència: el planeta terra La setmana del 17 al 21 de novembre vam celebrar la setmana de la ciència. Per fer-ho vàrem fer-nos una sèrie de preguntes i alhora vàrem realitzar una colla d’experiments que ens van ajudar a conèixer una mica més bé el nostre planeta.

Per què la terra ens sembla plana? Juli Berenguer Avui hem fet un experiment perquè volíem saber per què la Terra ens sembla plana. M’han posat, sense que jo mirés, un paper davant del nas, he mirat i ho veia tot pla però no veia tota la forma. Després m’han ensenyat el paper de més lluny i he vist que era un quadrat. Després m’han tornat a posar un altre paper davant del nas sense que jo mirés, he mirat i també ho veia tot pla però tampoc no veia tota la forma. Era un cercle. Per acabar m’han posat una moneda i ara sí que veia tota la figura. Hem arribat a la conclusió que la Terra ens sembla plana perquè és tan gran que no podem veure-li la forma, perquè no li veiem els contorns. Si ens n’anem allunyant, anem a l’espai, sí que podrem veure-li la forma i veurem que és una esfera. Experiment: Per què la terra ens sembla plana? Dària Shushkova Avui l’Imma ha enganxat uns quants fulls junts i els ha retallat en forma de cercle. Després ha fet el mateix, però els ha retallat en forma de quadrat. En Juli ha tancat els ulls i tots els altres hem agafat la primera forma i la hi hem posat a davant del nas. Ha obert els ulls i li hem fet endevinar quina forma tenia davant seu. No ho ha endevinat. Hem fet el mateix amb la segona forma i tampoc no l’ha endevinada. Quan tenim un objecte gran i no li veiem els límits no podem saber quina forma té. Després hem provat el mateix amb una moneda. Resultat:Com que la moneda és petita encara que la tinguem molt a prop podem veure quina forma té. En Juli no ha endevinat la forma de les figures grans, però la forma de la moneda sí. Conclusió:Veiem la Terra plana perquè com que nosaltres som tan petits i ella és tan gran no li veiem el contorn i ens sembla que és plana.

Què hi ha a l’interior del nostre planeta? Guillem Masnou Hem bullit dos ous durant 8 minuts i els hem deixat refredar. Amb un ganivet els hem esquerdat. Sense treure la closca els hem partit per la meitat, de manera que la part més punxeguda de l’ou quedés separada de la més rodona. Hem agafat

olla de grills

39


4t

les dues parts més arrodonides i les hem ajuntat. Hem fet veure que era la Terra. També hem vist que un ou dur per dins té capes, igual que la Terra. Avui hem descobert què hi ha dintre del nostre planeta. Miquel Anglada Necessitem un ou dur, un ganivet, una olla, aigua calenta i un adult. Les mestres han escalfat els ous. Després han sortit en Biel i la Dària i han esquerdat els ous. L’Imma els ha partit i hem pogut distingir i comparar les capes de l’ou amb les de la Terra: -La cloaca, amb l’escorça terrestre. Són dures. L’escorça terrestre és la que forma els continents. Ah! I quan esquerdes l’ou queden com trossets de closca, queda esquerdat! L’escorça terrestre també ho fa; d’aquests trossets se’n diuen plaques. -La clara, amb el mantell. Són la segona capa. El mantell està format de roca fosa i aguanta les plaques. -El rovell, amb el nucli. El nucli és el cor de la Terra. Tots dos són la tercera capa.

40

Què hi ha a l’interior del nostre planeta? Max Codinachs Quan l’Imma ha tingut temps lliure, ha anat amb l’Helena a la cuina i han deixat bullir els ous durant deu minuts. Després a en Biel i a la Dària els ha tocat esquerdar els ous amb un ganivet. Després els hem tallat i hem fet les següents comparacions… La primera capa, anomenada cloaca, representa l’escorça de la Terra. La clara representa el mantell. I finalment el rovell representa el nucli de la Terra. Interior de la terra Meritxell Riera


Interior de la terra Maria Carbonell

Per què diuen que la terra és un trencaclosques? Biel Rial 1-Hem fet parelles i hem repartit uns planisferis polítics. 2-Hem repartit paper vegetal. 3-Hem calcat Amèrica del Nord i Amèrica del Sud al paper vegetal i després els hem retallat. 4-Hem col.locat Amèrica del Nord i Amèrica del Sud junt amb Àfrica… I hem vist que encaixaven!

La terra és un trencaclosques? Judit Fernández Primer l’Imma ens ha donat un mapa amb Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Àfrica… Ens ha donat un paper vegetal i anàvem per parelles. En el paper vegetal hi hem calcat Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Llavors hem retallat aquests continents i els hem fet encaixar amb Àfrica, i han encaixat! Abans els continents estaven junts, però es van anar separant. Per això diuen que la Terra és un trencaclosques.

La terra pot escopir foc? Arnau Font Hem agafat un cartutx negre i hi hem ficat vinagre fins a la meitat i també bicarbonat. L’hem tapat de seguida. Hem fet el mateix amb un altre cartutx, però que a la tapa hi tenia un forat. Amb el cartutx sense forat hi ha hagut una explosió. Amb el cartutx que tenia forat, el vinagre i el bicarbonat han sortit pel forat.

olla de grills

41


4t

Hem deduït que quan un volcà té cràter, la lava només ha de pujar i sortir pel forat, igual com ha passat amb el cartutx foradat. Si el volcà no té cràter la lava i els gasos han de fer força, esquerdar les roques i sortir fent una explosió. Erupcions volcàniques Isabel Coll Hem agafat dos pots amb tap, un amb un forat al mig del tap i l’altre sense. Hem ficat en el pot que tenia la tapa foradada vinagre i bicarbonat. La combinació ha bullit i ha anat sortint una escuma pel forat de la tapa del pot. Després hem fet el mateix amb el pot de tapa sense foradar i la combinació ha fet volar el tap. Hem comparat aquest experiment amb els volcans i hem vist dues menes d’erupcions volcàniques. Fem un volcà Guillem Font

42


Per què la terra sembla plana? Júlia Torras Per a la setmana de la ciència d’aquest any nosaltres, els de quart, hem fet un projecte que es deia “cinc dies, cinc experiments”. Aquests estaven fets per estudiar més bé la Terra. Avui, dilluns, dia 17 de novembre, hem fet el primer experiment. Volíem demostrar per què la Terra no és plana encara que ens ho puguem pensar. Hem agafat un company que s’ha esperat a fora i, mentrestant, a dins la mestra ens explicava l’experiment. Hem fet entrar el company dins la classe i li hem dit que tanqués els ulls. Li hem posat sis fulls enganxats un al costat de l’altre i retallats en forma de cercle als ulls i li hem preguntat quina forma tenia. Ens ha contestat que es pensava que era quadrat. Li hem posat una moneda al davant, molt més petita que la primera forma, i ens ha dit que tenia forma de cercle. El company no veia els contorns del full en forma de cercle i, en canvi, veia els contorns de la moneda. En no veure els contorns ha dit una forma qualsevol i en la moneda ha sabut definir bé la figura. Això passa amb la Terra, nosaltres aparentment no veiem els contorns i, per això, ens pensem que és plana. A mi aquest experiment m’ha agradat força i penso que és una bona manera de demostrar que la Terra no és plana. Per què la terra sembla plana? Clara Dinarès

43

olla de grills


4t

Com és la Terra per dins? Aina Vallbona i Guillem Parcerisas Avui hem fet el segon experiment i per veure com és la Terra per dins hem fet servir dos ous durs. Hem agafat els dos ous i els hem partit per la meitat. Hem agafat les parts més arrodonides i les hem ajuntat. Ha quedat la forma de la Terra! Hem vist que la closca d’ou, que està una mica esquerdada, s’assembla a l’escorça terrestre, la clara al mantell i el rovell al nucli. Amb això hem pogut saber com és l’interior de la Terra. Ha estat un experiment que m’ha agradat molt. Amb aquest experiment hem volgut veure la semblança de l’ou amb la Terra. Per fer aquest experiment hem necessitat dos ous que els hem partit per la meitat. La part de baix que és més rodona l’hem ajuntada amb l’altra i... semblava la Terra! El nucli de la Terra és el rovell, el mantell la clara i la crosta terrestre la closca. El nucli, si l’ou hagués estat acabat de bullir, encara seria calent com el de la Terra. Com és la Terra per dins? Ignasi Ferran

44

Per què diuen que la Terra és com un trencaclosques? Elizabeth Caicedo, Ignasi Ferran i Marc Brusosa - Avui hem fet un altre experiment. Aquest consistia a intentar ajuntar Amèrica del Nord i Amèrica del Sud amb Àfrica.


Hem calcat Amèrica del Nord i Amèrica del Sud en un full vegetal i hem intentat encaixar-ho. Amèrica del Sud ens ha encaixat molt bé, però l’Amèrica del Nord ens ha costat més. - Avui hem fet un experiment per saber si és veritat que les plaques tectòniques es mouen i, per això, hem agafat un mapa mundi. En paper vegetal hem marcat Amèrica del Nord i del Sud, després ho hem retallat i l’hem anat encaixant sobre el mapa amb Àfrica. Això significa que fa milions i milions d’anys tots els continents estaven junts. - Hoy hemos hecho un experimento para demostrar que hace muchos años la Tierra tenía un solo continente. Con un dibujo de los continentes actuales y un papel vegetal, hemos calcado el continente americano. Lo hemos cortado por la mitad. Hemos puesto una mitad del continente americano sobre los océanos a continuación del continente africano, y la otra mitad a continuación del continente europeo para ver si encajaba. Hemos llegado a la conclusión que al principio existía un solo continente, apareció el agua y las placas tectónicas se separaron formando los diferentes continentes. Con el tiempo los continentes se han ido subdividiendo y formado islas, porque no coincidían mucho. La Terra escup foc? Clara Morales i Miquel Castany Aquest experiment dels volcans serveix per veure i descobrir els dos tipus d’erupcions volcàniques. Vàrem agafar els dos cartutxos i un el vam foradar. Vam agafar el vinagre, el vam ficar als dos cartutxos i vam anar al laboratori. Primer vam posar diari a terra i hi vam posar els cartutxos a sobre. En foradat hi vam tirar una culleradeta de bicarbonat de sodi i el vam tapar de seguida. De cop i volta va començar a sortir una mena de sabó, com si obríssim una ampolla de cava i després ho vàrem repetir. El cartutx que no estava foradat va sortir com un volcà de veritat i ens va fer molt riure. Ara ja he après els dos tipus d’erupcions volcàniques. Amb aquest experiment he après moltes coses i, encara que ens ho passem bé, aprenem! Avui hem fet el penúltim experiment. Volíem aconseguir veure els dos tipus d’erupcions volcàniques i per fer-ho hem agafat dos rotllets fotogràfics i en un hi hem fet un forat a la tapa. Agafem uns quants fulls de diari. Agafem el pot foradat i fiquem vinagre i una cullerada de bicarbonat de sodi i ho tapem ben ràpid. Al cap d’uns segons surt tot d’escuma. En l’altre rodet fem exactament el mateix i al cap d’uns segons el pot fa: pum! I li surt el tap volant. A mi m’ha agradat molt la reacció del segon pot.

olla de grills

45


4t

Dibuix Ignasi Ferran

46

Com se sap que els dinosaures van existir? Adrià Mas i Natàlia Solà Aquest experiment el varem fer perquè així podíem saber que els dinosaures van existir. Consistia a agafar aigua i farina i barrejar-ho. Així ens va sortir una pasta que l’havíem de posar en una cartolina. Després havíem d’agafar un objecte petit i enganxar-lo a la pasta. Després el varem treure i va quedar la marca. Va quedar fossilitzat. Vam voler aconseguir, amb aquest experiment, veure com es van formar els fòssils. Vàrem fer grups, i en un pot amb aigua hi vam posar farina. Després ho vam barrejar i ho vam escampar en una cartolina. Vam triar un objecte que en el nostre cas va ser una clau. La vam pressionar perquè quedés marcada, però no ens va quedar gaire bé.


La terra va de tort Arnau Solà Els recursos que hi ha a la Terra estan molt mal repartits. Els meus amics i jo som part del 20% de la població que té el 80% dels recursos que té la Terra. Si ho pensem, això vol dir que un 80% de la població malviu amb els béns restants.

Jo intentaria no fer servir tantes coses, per exemple: tanta energia, tanta aigua, tants plàstics, tant menjar… Per una altra banda, a part d’estalviar recursos, també podem intentar ajudar la gent que està pitjor, per exemple enviant als països més pobres aparells electrònics, menjar, material escolar, roba, material esportiu que ja no fem servir. De totes maneres, tot i que això és molt important i s’ha de fer, els polítics també hi han de posar de la seva part, i nosaltres, que som els que els votem, els ho hem d’exigir. Dibuix Pol Jané

47

La terra Ferran Alemany Una vegada hi havia un planeta que estava en el seu estat més natural i verge, era una preciositat, fins que un dia una espècie molt rara, amb un nom molt peculiar (es deien “humans”), va envair aquest planeta anomenat Terra. Els primers anys que els “humans” eren a la Terra es comportaven molt bé amb ella, però a mesura que anava passant el temps l’anaven espatllant.

olla de grills


I es van inventar una cosa que allò va ser la ruïna per la Terra: les armes !!!. Les armes podien ser pistoles, bombes nuclears... I van aparèixer les primeres guerres entre els humans. Abans també hi havia guerres entre els éssers vius, però no tan horribles ni destructives com les que es van llançar sobre Hiroshima i Nagasaki l’agost de 1945. Amb aquell atac la Terra s’anava fent més dèbil i si es continuava així moriria. Però un dia un científic va inventar unes màquines que captarien la contaminació i la convertiria en energia elèctrica. Ningú no li feia cas i la seva màquina no va tenir èxit i va quedar en l’oblit. Així, doncs, els “humans” anaven contaminant la Terra. Uns estudis d’uns laboratoris de Califòrnia deien que la Terra viuria només 95 anys més si es seguia contaminant al mateix ritme. Els recursos naturals s’anaven esgotant i es pensava que a l’any 2083 a la Terra ja no hi hauria petroli i tot estaria en silenci: ni un cotxe... Res. Per això es van potenciar les centrals nuclears, però el 13 de maig del 2013 algunes centrals nuclears es van espatllar i una fuita va inundar tota la terra de radioactivitat i alguns milers d’humans van morir. A partir d’aquest desastre ecològic i humà, la humanitat va recordar el científic que feia anys que preveia una desgràcia a la Terra, i que ningú no li feia cas. Aquesta tragèdia va servir als humans que van sobreviure per reflexionar i continuar la vida a la Terra de forma sostenible, i sense contaminar-la ni malmetre-la. I així fou com la terra sobrevisqué. És una sort viure en aquest planeta tan bonic i tan espectacular.

48 La nostra terra abans i ara Arnau Trabal i Joan Castanyer


La vida del planeta i l’acció de l’home Maria Nomo El planeta Terra fa molt i molt que existeix. També hi ha hagut animals que ara, en el segle XXI, no hi són, poso l’exemple dels dinosaures. Pel que tinc entès es van extingir fa milions anys perquè un meteorit va caure a la Terra. A la Terra hi ha diferents éssers vius: l’ésser humà, els insectes, mamífers, animals aquàtics... i tot el gran grup de plantes, arbres, flors... que formen el món vegetal. La veritat és que alguns humans, no tots, són responsables de l’extinció d’algunes espècies. Ja sé que hi ha animals que els matem per a la nostra alimentació, però n’hi ha que els matem i no ens els mengem, com per exemple els llops: ens assegurem que són morts i després donem mostres d’alegria. Amb el món vegetal passa el mateix, aquests dies passa amb els bolets, ho dic pels que aneu a collir-ne. Hauríeu de portar alguna cosa per tallar el bolet i no arrencar-lo. També passa amb el menjar, molta gent el llença, i això no està bé, el que hauríem de fer és conservar-lo. Seria bo que tots els nens i nenes que llegiu això procuréssiu de fer totes aquelles accions que en lloc de malmetre el planeta Terra el cuidessin. D’aquesta manera la vida ens seria més agradable. A la recerca de l’energia Pau Blanco Això va passar a Londres, el 30 de maig de 2976. Aquell dia se celebrava el 32è concurs d’energies renovables i solucions sostenibles per al nostre planeta. La seu del congrés era una olla de grills: que si el canvi climàtic està empitjorant que si es fonien els pols per culpa de l’efecte hivernacle, etc. Al final van arribar a la conclusió que havien de anar a buscar una font d’energia alternativa en un altre planeta. Van enviar el coet Zaiaxc XIII a buscar una font d’energia alternativa en els altres planetes del sistema solar. Van aterrar a Mart i van veure que el subsòl vermell d’aquest planeta brillava; van agafar-ne mostres i van veure que tan sols amb un cub de 10x10 podien aconseguir prou energia per tornar a la Terra!!! Van agafar-ne 45 tones i van tornar a la Terra, on van ser rebuts com herois: ja no s’haurien de preocupar fins a l’any 6785. David Erra Som aquí, petits, però aquí. Aquests són els nostres camps, aquestes les nostres terres. I com que formem part d’aquest món... ...CUIDEM-LO !!

olla de grills

49


La terra és de tots Gil Castañé La Terra és un planeta ple de natura, d’animals, de plantes... I nosaltres, com a espècie dominant, hauríem de ser capaços de protegir-los, i que no els passés res. Però estem fent tot el contrari: estem destruint hàbitats; estem caçant animals il•legalment, i això fa que algunes espècies s’extingeixin; tallem boscos per construir-hi carreteres, cases... Hauríem de reflexionar sobre el que estem fent per aconseguir una Terra més neta i estable que el que està essent ara. La terra Luis Carlos Loor La Terra ens fa de casa, però no la respectem prou. Ara que hi som nosaltres, la Terra s’està quedant sense boscos, animals ... Tan bonica com ha estat, i ara està contaminada. Ensenyem a les noves generacions que l’hem de cuidar. Reguem els arbres, perquè creixin els boscos. Respectem els arbres, les bèsties ... i a nosaltres mateixos. Aprenem moltes coses, però, sobretot, posem-les en pràctica. La pau Martí Anglada i Armand Ibañez

50

Que injusta és la vida amb persones morint, amb nens sense pares, amb persones al cim.

Que injusta és la vida amb persones morint, amb nens sense pares, amb persones al cim.

Nens passen gana sense raó, i nens s’atipen amb l’amargor.

La Terra té febre, no vol veure això, vol veure alegria al cor de tothom.

La terra i tu Martín Cristian Noguera. Una vegada hi havia una nena que es deia Laia que li agradava molt tot el que tenia a veure amb el medi ambient, i li agradava tant que moriria per protegir-lo. Un dia, la Laia va escoltar, al col·legi, dos amics que estaven parlant sobre no sé què de tallar un bosc. - No ho faran – va dir la Laia, interrompent la conversa. - Com ho saps ? – va preguntar un dels nens. - Perquè jo ho impediré ! El dia següent, la Laia, acompanyada dels seus dos amics, va anar al bosc. - Jo no veig res – va dir un dels nens. Quan, de sobte, va caure un arbre, i després un altre, i un ... << Què passa ? >> van


pensar tots tres. Però la Laia es va enfilar a un arbre, i a darrere d’ella els seus dos amics. I van veure com tallaven el bosc. Hi van anar i els operaris van deixar de tallar en veure’ls. - Escolteu-me. Què feu aquí ? – va preguntar un dels homes. - Protegir el nostre entorn – van dir tots alhora. - Que feu què ? - Protegir el nostre entorn. No us adoneu que no es pot anar pel món així ?! – va exclamar la Laia. Els homes es van posar nerviosos i ho van dir a l’encarregat. I aquest els va dir que si no tallaven els arbres estarien despatxats. Però tot i així, els homes van acabar marxant. I l’encarregat no va tenir més remei que marxar, també. La victòria que havien aconseguit la Laia i els seus amics va ser tan important, que fins i tot van sortir a les notícies i als diaris. El canvi climàtic Mireia Batalla El CO2 és un dels gasos responsables de l’actual canvi climàtic. Però hi ha 10 coses que tots podem fer per aturar el canvi climàtic: 1.Canvia el llum. Si canvies la bombeta normal per una de baix consum estalviaràs 400 Kg de CO2 a l’any. 2.Condueix menys. Camina, vés amb bici, comparteix el cotxe, o fes servir el transport públic més sovint. Estalviaràs 1,5 Kg de CO2 per cada 5 Km que fas sense conduir. 3.Recicla més. Pots estalviar 1.000 Kg de CO2 a l’any només reciclant la0 meitat de les teves escombraries. 4.Comprova el pneumàtics. Mantenir-los inflats correctament pot millorar el rendiment de combustible del vehicle. Cada litre de gasolina allibera 2,5 Kg de CO2. 5.Fes servir menys aigua calenta. Escalfar aigua consumeix molta energia. Instal·la una dutxa de baixa pressió ( estalviaràs 3 t de CO2 a l’any ) o renta la roba amb aigua freda o tèbia ( estalviaràs 225 Kg de CO2 a l’any ). 6.Evita comprar productes amb molts envasos. Pots estalviar 545 Kg de CO2 si redueixes les escombraries en un 10 %. 7.Regula el termòstat. Baixa el termòstat 2º a l’hivern i puja’l 2º a l’estiu. Amb aquest petit canvi, podràs estalviar uns 900 Kg de CO2 a l’any. 8.Planta un arbre. Un sol arbre absorbeix 1 t de CO2 al llarg de la seva vida. 9.Apaga els aparells electrònics quan no els facis servir. Només apagant la TV, el DVD, el PC i l’equip de música quan no els facis servir, estalviaràs milers de Kg de CO2 a l’any. 10. Converteix-te en la solució. Explica-ho als amics, a familiars i a persones que coneguis perquè ells també ho facin i vagin passant el missatge. (aquesta informació ha estat extreta de http://www.atinahile.cl/node/20823)

olla de grills

51


Planeta de flors Nan Xiao Els meus avis que viuen a Fushun (Xina) tenen moltes flors, perquè els agraden molt les flors. A casa meva tenim unes plantes de color verd que només tenen fulles, són molt boniques. D’aquesta planta sempre en baixa aigua de la fulla cap a terra. Aquesta planta tot l’any és verda, no hi ha flors, però a mi m’agrada molt. El pingüí Gerard Torrascasana i Salvador Ollé El pingüi està en perill d’extinció, perquè el canvi climàtic, l’està deixant sense població. Li agrada jugar amb el seu amic tirant-se a l’aigua i fent un capbussó. I amb el seu bec menja un peix petit. El sol ho desglaça tot, tot i essent molt bonic amb la seva llum d’or. Ells parlen fent pic-pic, no com el grill, que fa ric-ric.

52 Històries per explicar Mireia Megías i Júlia Traveria Matèria compactada explotada pel Big Bang. La Terra arrodonida a mida dels anys. Bacteris primaris, es formen al llarg del temps. Els homes evolucionen, que bons éssers que són. Alerta, quan van arribar, la Terra ho va ben notar. Construïm edificis embassaments, pobres rius … Bombes i crits de guerra que empixonen dia i nit. No li fem més mal del que ja li hem fet.


La natura Josep Corretja i Joaquim Martín Hi ha molts tipus de paisatges: boscos, muntanyes, platges… hi ha tipus d’ arbres, com els pins, que son alpins, avets que viuen al fred, alzines que tenen les fulles primes. Hi ha tipus de flors com les margarides, primes i petites ; la rosa és maca i olorosa, el gira-sol del color del sol. Per poder admirar els paisatges, per poder olorar les flors, per poder gaudir del sol: Cuidem, conservem i respectem EL NOSTRE PLANETA. En sergi, “el mandrós” Arnau Vancells Hi havia una vegada un nen que es deia Sergi. La seva mare li va demanar que anés a tirar les deixalles als contenidors. A ell, que estava còmodament estirat al sofà, li va fer molta mandra anar a fer el que la seva mare li havia demanat, així que es va aixecar, rondinant com ho feia sempre, i va sortir al carrer. Quan va arribar als contenidors, va decidir tirar-ho tot al primer contenidor que va trobar, sense pensar en l’error que estava fent. Un dia va anar amb l’escola a visitar una planta de triatge, i va veure la feina que donava seleccionar la brossa a tots els treballadors de la deixalleria. Mai no s’ho havia pogut pensar, amb la mandra que li feia a ell triar la brossa de casa seva! Imagina’t seleccionar tot allò, ple de brutícia d’altra gent! Això el va fer pensar…”Si jo a casa ja trio i tothom ho fa a casa seva, a aquesta gent els serà més fàcil fer la seva feina, i es reciclaran més materials”. A en Sergi li va marxar una mica la mandra, i quan anava a llençar les deixalles, les classificava bé, com altres persones que també ho fan. EL NOSTRE PLANETA Àlex Sainz El planeta és molt important per a nosaltres: és el lloc on vivim, i per tant l’hem de cuidar. Hem d’evitar, per exemple, els incendis forestals que cada any afecten més a Catalunya, sobretot durant els mesos de juliol i agost. Aquests incendis poden ser naturals (com per exemple, per l’acció del sol sobre la vegetació seca) o inten-

olla de grills

53


cionats (com per exemple, amb un cigarret o una ampolla de vidre que llancem al bosc). Per això és important tenir unes bones mesures preventives i correctores contra els incendis forestals. També hem de pensar que, com nosaltres, que vivim en cases, hi ha altres éssers vius que habiten al bosc, i si es provoquen incendis es queden sense lloc on viure i sense menjar, i tenen d’ emigrar a altres zones del boscos, i la vegetació tarda molt a recuperar-se. Tot i que sovint passa de manera invisible als nostres ulls, poc atents al món exterior, la bellesa i la conservació de la natura és un tema molt preocupant en la vida actual. Com a punt final: “ CUIDAREM I RESPECTAREM LA NATURALESA”.

54

Història per reflexionar Rocio Rius Fa un temps, a l’illa de Mallorca, l’ajuntament va inaugurar una platja per als seus habitants. L’ajuntament confiava que la gent seria prou neta i no hi va posar papereres, ni dutxes, ni cap servei de neteja. La gent es posava crema per al sol, i quan acabava l’ampolla la deixava buida damunt de la sorra. Els que fumaven apagaven les burilles a la sorra i les deixaven allà; també hi deixaven les capses de cigarretes buides. Els que duien un entrepà de casa el desembolicaven i llançaven el paper a terra; de vegades també hi havia per terra un bocí de l’entrepà i peles de fruita. Amb el sol i la calor aquests aliments van començar a podrir-se, i les mosques, rates, coloms i gavines visitaven sovint aquell indret. Cada cop era més difícil trobar un racó que no fes pudor i on estendre la tovallola sense trepitjar la brutícia. Les famílies van deixar d’anar a aquella platja, només hi anava gent estranya: delinqüents, rodamóns, i “penjats” de tota mena . Les famílies que vivien a prop van posar els seus pisos a la venda, ja que no els agradava gens aquell lloc tan fet malbé. Les Piles Xavier Arriezu La pila és un cilindre metàl·lic que emmagatzema energia elèctrica per fer funcionar aparells elèctrics. N’hi ha de totes marques; algunes diuen que duren molt, que tenen molta força, però no n’hi ha cap de millor que la recarregable. A casa deveu tenir moltes piles, però segur que teniu més piles alcalines que recarregables. Les piles recarregables no contaminen el medi perquè es poden tornar a fer servir, o sigui que són reutilitzables, mentre que les piles normals només es poden fer servir un cop. N’hi ha de diferents tipus: de grans, petites, mitjanes, de les de petaca, les rodones...però segur que totes tenen dos pols, + i –, i totes són de metall, un mineral


esgotable. Actualment els supermercats disposen de contenidors per a piles, per tal que les reciclem, perquè està “prohibit”, en alguns països, de llençar piles als contenidors normals, ja que estan formades de materials químics i minerals perjudicials per al medi. Encara que les piles recarregables costin més diners, a la llarga estalviarem. Les podem trobar en botiges de joguines, en alguns supermercats, ferreteries etc... Us les aconsello!!! La Maria i el bosc Mirta Crivillers Un bon dia la Maria i els seus pares van anar de càmping al bosc. Quan van arribar, tots plegats van muntar la tenda de campanya. El seu pare la va ajudar a clavar els claus i quan ja ho tenien tot enllestit, la Maria va tirar la bossa on hi havia els claus a terra, al bosc. Ja era l’hora d’esmorzar, la nena va agafar l’entrepà que portava embolicat amb paper d’alumini, el va desembolicar, va tirar el paper d’alumini a terra i els seus pares van fer el mateix. Quan ja fosquejava, va passar un cotxe de guàrdies forestals, van veure tots aquells papers i van parar el cotxe (ja que els guàrdies no estaven gens contents). Van esperar que la família de la Maria arribés, perquè havien anat a passejar. Quan van arribar hi van trobar els forestals, i van preguntar què havia passat. Els homes els explicaren què podia passar amb els vidres, els plàstics a terra al bosc, el paper d’alumini... La Maria i els seus pares es van adonar del gran error que havien comès, i en aquell mateix moment van recollir tots els papers i els van ficar dins les motxilles. La nena va dir que a ells els agradava molt quan arribaven a un lloc i el trobaven ben net; en canvi, si no hagués estat pels forestals no haguessin pensat a deixar aquell lloc tal i com l’havien trobat, o millor, per tal que altres persones poguessin gaudir d’aquell indret com ho havien fet ells.

olla de grills

55


Ull blau 64  

Revista interna dels alumnes d'educació infantil i primària del col·legi Sant Miquel

Ull blau 64  

Revista interna dels alumnes d'educació infantil i primària del col·legi Sant Miquel

Advertisement