__MAIN_TEXT__

Page 1

l’ull blau Any 23 - Febrer 2008

Què vull ser quan sigui gran?

62 Col·legi Sant Miquel dels Sants - Vic

Revista escolar interna


Editorial SÉM NESOP OH’M ADAGEV ADAC EUQ ALBMES I .RES A MENROT IH AJ ED OJ ARE MOC IUQILPXE SU EUQ TANAMED NAH’M POC TSEUQA .LICÍFID LAUQ LE NE AMET LE SÉ ,RALC SÉ .NARG SOF NAUQ RES AILOV ÈUQ I ,TITEP OJ ,ÍXIA SÉ IS ,SCNOD .RALLABERT ED TUGAH UEH ÉBMAT SERTLASOV .AVEM AL IH-RID ED ÉRARIM ÉBMAT ANIEF AL A TUGED ,EUQ ALOCSE’L ED TENOCAR NU NE REXIÉN GIAV OJ ,SENEN I SNEN .”ÓISSERPMI’D RELLAT“ AIED NE MOHTOT ,AIEF IH’S EUQ LLEUQA REP STANIEFNE NEVANA ,UEXIENOC STOT EUQ ERTSEM NUGLA I ,RALC SÉ ,AIVAH IH .ARENAM ATOT ED SREPAP TNIMIRPMI TOT IAPSE TITEP EUQ ÒLLA TOT NO ,SNABA’D SEL ED ATMERPMI ANU .ATMERPMI ANU .ARTELL REP ARTELL RATNUM ED AIVAH’S AIVIRCSE’S - SÚJAM :ANEM ATOT ED AIVAH IH’N .SEUQIL•LÀTEM NERE SERTELL SEL - SE .ERTLA NU’D O SUPIT NU’D ,SETITEP I SNARG ,SELUCSÚNIM I SELUC STSEUQA NE .SOXIALAC BMA IRAMRA’D ANEM ANU NE SEDANEDRO NEVAT IH TOT I SNIF .SOSREVID SENGIS I SOREMÚN ÉBMAT AIVAH IH SOXIALAC ED SELUARAP SENU RARAPES REDOP ED LAT REP CNALB NE SIAPSE AIVAH .SERTLA SEL LE RATNUM A AVAÇNEMOC SE ,AICNÈICAP ATLOM BMA ,AICNÈICAP BMA SIAPSE SLE BMA ,ARTLA ANU’D TATSOC LA ARTELL ANU TNASOP TOT TXET -OS A ,I TNUMAD LA ATNIT AVASOP IH’S SROVALL .GIM LA ÓICARAPES ED EUQ TASEP I NARG TEDOR NU RASSAP AIEF SE I .CNALB NE LLUF NU ,ERB -AP LED TNUMAD TIRCSE AVABACA TXET LE :ANIEF AL ED ATSER AL AIEF .REP TXET LE :AMELBORP NU AIVAH IH ÒREP ,REF ED ACINOB ANIEF ANU ARE ,ÍS -AP LA ,SÉRPSED EUQ LAT REP ,SÉVER LA TNEMLATOT ERUIRCSE’D AIVAH’S NEIVED OH’S MOC UERATNUGERP SU .TERD LED RIGELL SÉUGOP SE ,REP EUQ LE SCNOD .ES-RACOVIUQE ON I SÉVER LA TXET NU RATNUM REP REF -NOC NEVANA ERTNEM ,ÍXIA I ,TATSOC LA LLARIM NU RINET ARE NEIEF LAT .ATIRCSE NEB AVADEUQ SLE IS ERUEV NEIDOP ,ALUARAP ADAC TNIGEF TATSE UEH IS LAIROTIDE TSEUQA RIGELL TUGOP UERUAH SERTLASOV MOC …STALIVAPSE ACIM ANU

editorial




En agraïment als meus mestres

Aquestes paraules volen anar dirigides a tots els meus mestres, ara que ja faig d’avi i constato per mitjà de la meva néta que l’escola és ben viva, gràcies als mestres i als pares que hi són al davant. Els mestres em van ser importants, si bé, per no deixar-me’n cap, no els anomenaré. Recordo, per exemple, quan, de molt petit, començava a llegir amb el “Nuevo Catón” i a escriure amb el “pizarrín”. Però el que més m’ha quedat, i molt endins, són les experiències viscudes amb cada mestre, com les olors del bosc de quan fèiem algunes classes de geografia i d’història natural fora de l’aula. Ara, sempre que sento la flaire del boix em tornen a la memòria aquelles vivències, l’estima per allò natural i les ganes de voler saber.



Ja fent biologia a COU, recordo com si fos ara mateix que vam fer l’anàlisi d’unes fotos en blanc i negre que representaven unes cèl·lules vegetals fetes al microscopi “de barrido”, cosa que només es feia a la Universitat de Barcelona en aquell moment; el professor ens les portava cada setmana, i era ben bé com si entréssim dins les cèl·lules. Ara penso que devíem ser força privilegiats. Els records són vius i sempre hi són, només cal que els despertem i els utilitzem per al propi saber i per al dels altres. Ara, després de trenta-vuit anys d’estar al davant d’una classe i d’haver contribuït a l’educació de tants alumnes he vist i he apreciat molt més la feina que havien fet els mestres amb mi mateix. No puc deixar de dir que a l’escola s’hi aprèn sempre, i per això vull recordar tots els mestres amb els quals he treballat i treballo: sempre m’han ensenyat quelcom. Des d’aquí, un record molt emotiu a tots els mestres, els que encara segueixen i els que ja ens han deixat, i en particular a la Ramona i a la Rosa. Els pares primer i els mestres seguidament ajuden a aprendre, però s’ha de voler aprendre. Per això cal la motivació, i aquesta ha d’anar acompanyada de voluntat, esforç i capacitat de sacrificar algunes de les coses que més ens agraden, però que potser no ens ajuden gaire. Cadascú de nosaltres, petits, joves i grans, crec que ens hauríem de fer la pregunta que a mi de petit em van ensenyar: — I avui què has après? Jo m’ho pregunto sovint i em dóna una gran satisfacció constatar que trobo resposta positiva a la pregunta. Moltes vegades al llarg dels anys, en alumnes més petits


o en cursos més grans he fet la mateixa pregunta a la classe, i la veritat és que ens costa adonar-nos del que fem de positiu cada dia, i per això ens valorem poc i perdem la il·lusió per aprendre. Des d’aquí dic: GRÀCIES A TOTS ELS MEUS MESTRES jmmj

Vocació: mestra

Ja de petita volia ser mestra, mirava amb admiració a les meves educadores i algunes d’elles em van deixar empremta. Sovint les imitava, recordo que passava hores a la meva habitació jugant a fer de “senyoreta”. Posava les nines assegudes sobre el llit, com si estiguessin als seus pupitres i jo em posava una bata i començava la classe. Els donava deures escrits en una pissarra, m’encantava escriure amb els guixos blancs i de colors. Cada nina tenia un quadern, dels que jo havia fet quan era més petita, ple de lletres, números, sumes, dibuixos... Llavors jo agafava els quaderns i em dedicava a corregir-los. Als meus alumnes ficticis els explicava contes, els ensenyava a fer sumes, els feia dictats i fins i tot a vegades també els renyava. Vaig anar creixent i la idea de fer de mestra no em va marxar del cap. Quan va ser l’hora de decidir, després dels estudis de BUP i COU, ho vaig tenir clar i em vaig matricular a magisteri. Vaig fer la carrera i em vaig posar a treballar. Ara ja no eren nines, treballava amb nens i era tot un repte. Els anys en aquesta feina m’han fet veure que és una professió de vocació, tu ensenyes als infants, però ells t’ensenyen molt a tu, amb ells et sents més persona, són molt agraïts i t’ho demostren dia a dia amb els seus somriures, els seus petons i abraçades. Moltes vegades per a ells ets un model a seguir, igual que les meves mestres un dia ho van ser per a mi. He de dir que gaudeixo amb la meva professió i m’omple més cada dia. Mercè Martínez

racó dels mestres




Ja sóc gran

Li costava llevar-se després d’un cap de setmana ple d’emocions com aquest. Havia anat al zoo amb els seus pares i les seves cosines. Aquella nit havia somiat que estava enmig de la sabana, amagada darrera una gramínia que semblava més alta que les altres. Sempre s’havia cregut valenta però ara estava espantada. Davant seu una lleona, coberta de pols i que no parava de badallar, vigilava els seus cadells. No semblava importar-li que uns metres més a la seva dreta campaven al seu aire uns antílops que bevien l’aigua de l’únic estany, si se’l podia anomenar així, que hi havia en aquelles inhòspites contrades.



Quan la seva mare li va xiuxiuejar a l’orella amb aquelles belles paraules, com cada matí, sabia que havia d’obrir els ulls, que era el moment de començar un nou dia. Sabia que avui havia d’anar a l’escola, que hi trobaria les seves amigues i que els podria explicar tot el que havia vist al zoo; aquells elefants amb les potes tan grosses, les girafes que se servien dels seus llargs colls per arribar a la copa dels arbres per menjar, les gràcies que feien les mones sabent-se protagonistes de la canalla i, evidentment!, el gran espectacle dels dofins saltant per damunt l’aigua de la piscina al compàs de les instruccions dels seus ensinistradors. Mentre esmorzava la llet amb cereals que el seu pare li havia preparat no parava d’imaginar-se que ella un dia seria allà, amb els lleopards, amb els cangurs, amb els rinoceronts i amb la resta de bèsties que havia vist. Hi seria per curar-los, tal com sempre deia ella, quan estiguessin malalts. Sempre havia estat una nena d’un caràcter molt afable, que ajudava a qui li ho demanava i sabia apreciar les belleses naturals com si per les seves venes hi transités un corrent innat de llibertat irreverent que la feia gaudir especialment de la natura. En arribar a l’escola, agafada de la mà del seu pare, se la veia neguitosa. Encara feia massa poc que havia començat l’aventura de créixer. Ja no anava a l’escola bressol, ara anava a l’escola dels nens grans, però per alguna estranya raó tornava a ser de les petites. Massa emocions després del cap de setmana. Tanmateix, va fer noves amistats aprenent dia a dia, de vegades jugant, de vegades equivocant-se, però amb l’ajuda imprescindible de les professores. Aquesta aventura, la de la vida, la viuen intensament els seus pares, que s’emocionen amb cada passa endavant de la seva filla. L’Eulàlia, però, inconscient del que estava passant, explicava les vivències al zoo a les seves amigues. Tot arribarà. Jordi Anento i Queralt Pare de l’Eulàlia de P3


L’ull blau ha tingut accés a tot una colla d’imatges de pares i mares mentre preparen la seva col·laboració per a la revista. Us en posem alguns exemples:

Pare a punt de fer un dels seus millors dibuixos per a la nostra revista.

Família nombrosa a la recerca d’idees. 

“Em sembla que ja ho tinc!”

“Silenci, que estic pensant!”

I tu, encara no t’has decidit a fer col·laboracions per a l’ull blau?

Racó de les mares i pares


papallones Aquests som els nens i nenes de la classe que us expliquem el

Adrià paleta

Clàudia mestra

Gerard cavaller Júlia paleta



Martí S. mestre

Ferran mestre

Jana metgessa

Mourad Aniol veterinari

Guifré dimoni

Margot metgessa

Anna policia

Joseph pintor

Martina mestra


que ens agradaria ser quan siguem grans.

Jan G. bomber

Pol policia

Aïna treballar en un despatx 

Yassine

Joan músic

Oumayma

Nicole taxista

Jan C. metge

Mohamed xofer

Clara policia

Lluc bomber

Martí B. bomber

olla de grills


cargols Aquests som els nens i nenes de la classe que us expliquem el que

Eulàlia metgessa David bomber

Jordi bomber

10

Albert cuiner Ivet metgessa

Mark treballar al taller

Isaac metge

Martina O. bombera Clara metgessa

Adrià

Júlia metgessa


ens agradaria ser quan siguem grans.

Pol bomber

Quim senyor

Mohamed bomber

Abigail

11

Martina Q. metgessa Pau G metge

Pau B. metge

Roger cuiner

Mohamed B.

Miquel metge

NĂşria cuinera

Raimon bomber olla de grills


formigues Aquests som els nens i nenes de la classe que us expliquem el

Joan bomber

Carl Max futbolista Aina infermera 12

Jana àngel Guillem músic i córrer rallies

Carla metgessa

Alba infermera

Roser mestra

Jordi metge

Nil bomber


que ens agradaria ser quan siguem grans.

Johayna

Hanane Albert veterinari Heribert botiguer

Miquel bomber

Sergi metge

Rania metgessa 13

Raimon bomber SĂ­lvia cuidar cavalls

Ă?ngrid metgessa

Joel cuiner

Pol futbolista

Mariam

Anna senyoreta

Jan veterinari olla de grills


P4

Els nens i nenes de la classe de les orenetes, dels rossinyols i siguem grans i hem decidit que serem:

Clàudia Vilaseca mestra

Gemma Dalmau mama i conduiré el cotxe

14

Laia Roca veterinària

Guillem Martori inventor de cotxes voladors

Ivet Macià mestra

Berta Ferran futbolista Maria Marín forçuda com en Popeye

Aina Pagespetit veterinària


dels pica-soques, hem parlat del que voldrem ser quan

Ferran Sánchez caçador amb el meu avi

Pol Franquesa caçador d’animals

Ferran Font cavaller

15

Carla Ollich metgessa de nens petits

Marc Gómez veterinari d’elefants

Ahmed Arrabbii policia

Biel Masnou inventor

Bernat Ibáñez veterinari d’elefants olla de grills


P4 Anna Velasco pintora Georgi Gabarashvili porter de futbol

16

Clàudia Andreu botiguera de roba

Bernat Presagué metge

Youssef Labrahmi portaré un cotxe Sergi Ortiz metge

Júlia Erra metge de nens petits

Ahmed Arrabii policia

Ariadna Pallarès mare


NatĂ lia Quintana policia

David Evans porter de futbol

17

Mariona Montal mestra Laura Masoliver mestra

Bianca Latorre veterinĂ ria

Clara MaciĂ princesa Marc Lozano futbolista

Maria Puigdollers princesa olla de grills


P4

Maria Grosse ballarina Nil Llop porter de futbol

18

Guillem Mas bomber

Mariona Coma policia

Ilias Boussalam Joel Prat bomber


Quim Roquet astronauta

Pol Ribrogent metge 19

Zhuo Wu policia

Berta Saborit policia

Unai Estabillo professor Devorha Agustine princesa olla de grills


P4

Lucía Muñoz mestra

Judit Font ciclista Arnau Vidal futbolista

20

Xavier Arcarons futbolista

Shaquil Godoy policia

Míriam Enciso metgessa

Marc López mosso d’esquadra

Marina Castany policia


Àlex Crivillé motorista de trial

Soufian Barkahi policia

Alba Sánchez policia

21

Mireia Plans metgessa

Abril Mas policia

Pau Rosell motorista

Gerard Pagès corredor de quad

Laura Cuenca ciclista olla de grills


P4 Roger Pagès bomber

Iman Zohri cuidadora de nines Judit RibĂŠ policia

22

Joana Clota policia

Sergi Codina futbolista

Mohamed El Kadiri cuidador de llops Ivan Izquierdo carter


P5

Sabeu aquesta cançó...? “Diu que quan seré gran un ofici hauré de fer, penso jo què seré, sabater potser...” Els nens i nenes de P5 hem rumiat què ens agradaria fer quan siguem una mica més grans i us ho hem dibuixat.

Berta Riera perruquera

Martina Soler fustera

Bernat Nogué pintor

David Larrubia Policia

Àngels Simon senyoreta olla de grills

23


P5

24

Núria Ordeix senyoreta

Abril Soler pescadora

Milagros Martínez senyoreta

Judit Balcells perruquera

Gerard Casadesús veterinari

Laia Saborit bombera


Laura Serrat metgessa

Lucas Aguilar policia

25

Manuel Pérez policia Gerard Serra bomber

Asmae Daoudi senyoreta

Maria Dinarès veterinària

Vicenç Arcarons pescador olla de grills


P5

Enric Macià metge 26

Clàudia Rodríguez princesa

Aitor Ulrich mecànic de cotxes

Arnau González metge

Carlos Chávez rei


Martí Font escultor Clàudia Macià mestra Aina Campos policia 27

Marta Gómez policia

Jiehao Zhang rei

Yassine Labrahmi futbolista

Irene Salvans mestra olla de grills


P5

28

Ernest Vila policia

Èric Freixa futbolista

Ester Puig mecànica de cotxes

Joan Ferran policia

Clàudia Vicente mestra

Marc Vilaseca futbolista


Estrella Ferreyra pintora de parets

Alexandre Shushkov bomber

29

Àgata Sala veterinària

Armand Gatius paleta

Biel Farrés pagès

olla de grills


P5 Marc Godayol venedor de pessebres

Anna Brusosa pintora 30

Egoitz Olivares futbolista Carla Mallarach Policia

Abril Tort cosidora de roba

Nawual Boussalam biciclista


Anna Morales mestra de nens grans

Laia Roca veterinĂ ria 31

Alexandre Rius motorista

Pau SolĂ veterinari

Maria Vivet metgessa olla de grills


1r

Als nens i nenes de primer els hem demanat quin ofici NO

Aleix Codina policia

Abel Marcos botiguer

Pau Panadès futbolista

32

Jan Codinachs carter

Jordi Pallarès escombriaire

Kawtar El Kadiri mestressa de casa

Said

Marina Barniol cambrera

Pau López fuster


els agradaria fer i la seva resposta ha estat aquesta.

Maria Anglada pintora

Arnau Dorca metge

Maria Erra paleta

JĂşlia Griera mestra

Laia Vidal pastissera

Ricard Anglada bomber

Oriol Torrescasana policia

Berta Espona mestressa de casa

Tatiana Merelo policia olla de grills

33


1r

Ignasi Sàbat metge

34

Carla Isern paleta

Gerard Famada professor de música

Nora Prado munyir vaques Núria Coma metge

Júlia Roza munyir vaques

Saleh Maazouz


Clàudia Espinosa

Aleix Segalés olla de grills

35


1r

36

Helena Solà

Albert Vilaró


37

Carles Blanco olla de grills


2n

Inventor Miquel Blanco Inventaré robots que netegin cases. vehicles i robots entrenant-se per netejar tot el que els demani. Oh, netejadors i rentadors.

38

Veterinari Joel Juvany Vaig anar al parc i em vaig trobar un gos abandonat. El vaig portar al veterinari. Tenia ràbia i estava molt malalt. El veterinari va dir que el curaria. Rares vegades els veterinaris s’equivoquen. I després vaig veure el gosset abandonat que sortia de la porta. No podia emportar-me’l a casa perquè no estava curat. Ara me’n vaig cap a casa i demà l’aniré a recollir. Res igual no m’havia passat mai. I demà l’aniré a recollir i de nom li posaré Tuvic.

Mestra Fàtima


Pintor i químic Bernat Quintana Quan sigui gran m’agradaria ser pintor i químic. El meu pare també és químic. La mare treballa a Manlleu. La meva germana vol ser mestra.

Mestra Sandra Sánchez M’agradaria ser mestra. Penso que és un bon ofici. Ser mestra és divertit. També té moltes coses difícils. Renyar els nens no és divertit però alguna vegada s’ha de fer.

Mestra Nancy Kanda

39

Arquitecte Arnau Espona De gran vull ser arquitecte perquè m’agrada dibuixar, sumar i restar i m’agrada molt fer plànols i inventar-me les cases tal com les vull jo. M’agrada posar el lavabo allà on jo vulgui i també la cuina, el menjador i les habitacions.

olla de grills


2n

Científic Arnau Saborit Científic. I descobriré moltes coses. Estaré caminant per tots els llocs del món. N’estaré molt content. Tindré ossos i coses. Inventaré. Faré treballs i estudiaré per ser científic I tindré molts amics. Com més experiments, la vida serà millor.

Veterinari Oriol Palomeque Jo de gran vull ser veterinari. Vull curar animals domèstics. A mi m’agraden els animals petits. Però quan tenen ferides em fan pena i penso que sent veterinari els podré curar.

40

Perruquera Maria Riera Perruquera és l’ofici que m’agrada més. És un ofici molt divertit. Recordo que un dia vaig tallar els cabells de la nina. Recordo que també la vaig pentinar. Una amiga meva vindrà Quan sigui gran. Una perruquera fa moltes coses, És un ofici molt divertit Retallar els cabells. A la perruqueria m’ho passaré molt bé.


Inventor Pau Martori Inventaré moltes coses. Necessito fer moltes matemàtiques. Voldré fer molts invents. Estaré molt content del meu treball. No em rendiré mai. Tothom sabrà el meu nom. Objectiu: inventar molts invents. Repetiré moltes proves.

De gran vull ser mestra Berta Codina Jo de gran vull ser MESTRA. De moment d’Infantil. En Sergi, el meu germà vol ser dues coses: músic i pirata. El meu pare és caixer i la mare treballa en una empresa de productes químics. Jo em quedaré a P4, perquè m’entreno amb el meu germà, que fa P4.

Paleta Marçal Serra

Jardiner Zibo Wang

olla de grills

41


2n

De gran vull ser metgessa Laia Ordeix Jo de gran vull ser metgessa, perquè el meu avi també ho era. Em va explicar el que va poder i a mi em va agradar molt. M’explicava que ell era pediatre i em va dir on treballava, i jo vaig anar veient que també em podria ensenyar els llibres i moltes coses més.

Jo de gran vull ser ... Olímpia Solà Jo de gran vull ser dibuixant. I és perquè m’agrada molt i dibuixo molt bé. Quan era petita volia ser mestra de parvulari, i quan vaig ser més gran vaig dir que seria mestra de primària. Fa molt poc, deia que atleta, i ara dic que dibuixant, i crec que m’ho passaré molt bé.

42

Jo de gran vull ser ... Biel Tomàs Jo de gran vull ser pallasso del circ Cric. M’encanten els pallassos com jo. I faré malabars, teatre i un munt de coses més. Faré riure els nens, els pares, els nadons i els avis. Tindré diners i aniré a Àfrica, a Sant Hipòlit i molt més enllà, i seré ric.

Jo de gran vull ser jardiner Edgar Blanco Jo quan sigui gran voldré ser jardiner, perquè m’agraden les plantes i la natura. Estem contaminant el planeta i per això les plantes es moren i els arbres també, i a nosaltres ens costarà més de respirar. Per això vull tenir cura de la natura.

De gran vull fer màquines Pau Coll Jo de gran vull fer l’ofici del meu pare, perquè treballa en una fàbrica de fer màquines i és el que mana i a mi m’agrada manar i fer moltes màquines, perquè ja estic muntant peces del Lego i no s’ha de portar cap uniforme especial.


El meu ofici Jordi Patiño M’agradaria ser un astronauta, per viatjar a l’espai, visitar la lluna i veure el sol. Conèixer estrelles noves i també un planeta nou.

La botiguera Xènia Jucglà Jo de gran vull ser botiguera de figures d’àngels, perquè m’encanta la cara que fan, i jo els fabricaré, i també faré nans de pedra. Recordo que de petita ho pensava fer.

Futbolistes Matted Owusu i Sergi Membrive

43

olla de grills


3r

De gran vull ser poeta Clara Morales Hi havia una vegada una nena que es deia Clara i tenia disset anys. A l’escola li van preguntar: —Clara, què vols ser de gran? Però ella no ho sabia, i com que va tocar el timbre, se’n va anar a casa corrents i va començar a pensar i a pensar. Després es va recordar que de petita, quan tenia set anys, sempre havia somiat ser poeta; va mirar al seu armari i va trobar un sobre, el va obrir i va anar corrents cap a la cuina i va dir: —Mare, mare, què és això? —No ho sé, a veure, obrim-ho— va dir la mare. Ho van obrir i... oh! hi havia un poema. La Clara va pensar què en podia fer d’aquell poema i, després de pensar-s’ho bé, va decidir guardar-lo i que a partir de llavors seria ella qui els escriuria. L’endemà va anar a classe i abans de sortir a esmorzar la mestra li va preguntar: —Clara, ja has pensat què vols ser de gran? —Sí, de gran vull ser poeta. Els anys van anar passant, i mentre estudiava llegia moltíssim i escrivia tot allò que pensava. Així, doncs, quan va haver acabat els seus estudis es va dedicar a escriure poesia. Era tan bonica que va guanyar premis i es va fer molt famosa. Més tard, però, va ser mare i havia aconseguit el que més desitjava: era feliç.

44

Perruquera com la meva mare Carla Gallifa Quan sigui gran m’agradaria fer de perruquera, com la meva mare, i anar a veure alguna cosa que fos sobre la perruqueria. En el temps lliure, netejar una mica, anar a caminar o fer algun encàrrec i descansar una mica. També m’agradaria ser professional i saber-ne molt, i faria pentinats per a les núvies, tenyiria, rentaria caps, etc. M’agradaria que la meva família fos organitzada i educada, i que tots ajudessin i col·laboressin en la feina de casa i després estiguéssim més tranquils.

Quan sigui gran ... Biel Rial Quan sigui gran m’agradaria ser paleta, i inventor. Voldria inventar-me cotxes voladors, i voldria fer-me una casa molt i molt gran, de tres pisos i amb cinquanta habitacions. Quan sigui gran vull que al món hi hagi moltes festes majors, i cases molt “guapes” i de luxe.


La meva família? Crec que tindré dos fills, i també tindré els meus pares. Els meus avis ja s’hauran mort farà poc. Jo també vull que hi hagi més cases i que s’hagin fet pobles nous. I vull viure molt feliç. Cuinera Yosra Ahmed Seré cuinera, perquè treballaré amb la meva mare de cuinera

Científic Miquel Anglada Vull ser científic o escriptor, i anar a l’edat dels dinosaures i portar-ne un ou.

M’agradaria... Juli Berenguer Marxar de casa quan tingui 23 anys, i també tenir quatre ocells.

Quan sigui gran... Arnau Font Em podrien fitxar a l’escuderia Toyota i podria ser una miqueta conegut.

M’agradaria... Maria Carbonell Quan sigui gran m’agradaria treballar de senyoreta, perquè guanyaria més diners, i perquè m’agrada fer coses a la pissarra, i dictar dictats, i corregir els llibres, i llegir contes... El que m’agrada més és foradar els papers, explicar coses, fer murals, fer coses de manualitats i que em vinguin a preguntar. I dir als nens: —apunteu per a demà els deures...—, i fer excursions, i que vagin a algun bosc i que dibuixin i pintin.

olla de grills

45


3r

Pallasso Òscar Fuente A mi de gran m’agradaria ser pallasso, perquè vull saber fer anar les bicis d’una roda, i perquè t’ho deus passar “pipa”. Jo no tinc ganes de fer-me gran, perquè et mors més ràpid. La casa on viuré serà gran, i m’agradaria ser multimilionari per poder-me comprar moltes coses.

Vull ser pizzer... Guillem Masnou Quan sigui gran vull ser pizzer, perquè m’agraden molt les pizzes. M’agradaria que el món no estigués contaminat, que no hi hagués lladres i que tothom fos bo. Voldria viure a Barcelona, perquè hi ha platja i aeroport. En el temps lliure miraria la tele, dibuixaria, aniria al zoo, estaria a l’ordinador, llegiria, aniria a la platja, dormiria, parlaria...

46

El millor inventor del món Ignasi Ferran Tot va succeir fa molts i molts anys, un 26 d’abril del 1922. Feia molta calor. En Miquel Casaporta era un home de 18 anys, vivia sol a Berlín al C/ Mozart, nº 24, 3a, i allí hi tenia un laboratori molt gran. Tothom li deia el Dr. Miquel Casaporta, i havia fet 5.652 invents. Un dia tothom deia que el seus invents no tenien èxit i així doncs es va posar a l’ordinador per revisar-los tots. Després d’observar-los, es va adonar que tots s’havien enfadat. —Oh... explotaran! haig d’anar al soterrani de pressa!!! En Miquel va sortir per la porta d’emergència corrent tant com va poder. —M’haig de protegir com sigui! Lord Dracan era l’inventor contrincant d’en Miquel, i justament en aquell moment no el volia veure; estava nerviós, el va esquivar i se’n va anar a casa seva. —Buuuuuummmmmm... Una poció havia explotat. —Havia mort! Aleshores en Miquel va anar cap al laboratori i va veure els robots de Lord Dracan i es va adonar que era ell, Lord Dracan, qui li feia malbé els robots. Des d’aquell dia va quedar clar qui era el millor inventor. Actualment els invents d’en Miquel són els millors del món, i ha estat reconegut per tots els governs.


Quan sigui gran... Pol Casadesús Quan era petit deia que volia ser ferrer de cavalls, però ara vull tenir un camió i portar porcs. M’agradaria ser gran i viure a Amèrica, perquè és molt maco i la meva tieta hi viu. Sé que és tan maco perquè hi vaig anar l’any passat. Hi ha un riu, i vaig veure les patinades dels rens i els cascavells (del Pare Noel). I vaig veure un arbre molt i molt alt, potser hi havia 100 o més llums. No voldré tenir cap fill, però tenir molts cavalls i un o dos gossos, i tenir una casa molt “guapa”. I tenir un bosc molt gros, amb molts pins i quadres per als meus cavalls. La meva tieta té dos gossos, però un gos que es deia Maia se li va morir. També tenia un gat negre que se li va morir, i també tenia més gats abans d’aquell, i els va enterrar i va fer una creu, i ara aquell gat i aquell gos segur que els ha enterrat i ha fet una creu.

Arqueòlegs cap a Egipte Adrià Mas Un dia boirós del 2030 dos arqueòlegs que es deien Adrià i Aleix es dirigien cap Egipte amb un helicòpter. Al cap de poc temps d’estar enlairats es va sentir un “clec, clec, clec” —Què passa? —va dir l’Adrià. —Perdem gasoil, es deu haver foradat el motor. —Doncs baixem i aterrem. —No, espera’t, primer hem de mirar el radar per si detecta alguna piràmide prop nostre! —Ostres, és veritat, mmm... n’hi ha una aquí mateix, al meu cantó esquerre! —Compta, a poc a poc, cap a baix; ja està, Adrià, ho has aconseguit! Un cop aterrats al costat de la piràmide, els dos arqueòlegs van començar la seva exploració. Amb poc temps havien arribar a la sala dels morts, la tomba era plena d’or, de diamants, de maragdes... Aleshores l’Aleix va dir: —Marxem d’aquí, ja en tenim prou, ara trucaré a l’helicòpter que ens vingui a buscar. —D’acord —va dir l’Adrià. I... des d’aquell moment els museus més importants del país demanaven la col· laboració d’aquests dos arqueòlegs i les seves opinions van ser respectades allà on van anar i van ser famosos per sempre més.

olla de grills

47


3r

Quan sigui gran, seré... Júlia Torras Hola, sóc la Júlia, i sóc veterinària. Ahir, precisament ahir, em va venir a demanar hora un noi molt conegut, que es diu Ramon; tenia un canari i l’estic curant. És una operació una mica difícil, però me’n surto. Sort en tinc de la meva ajudant, la Laia. Vam estudiar juntes, i a “col·le” també estàvem juntes. La carrera ens va costar una mica, però tot i això l’hem superada. Això sí, és una mica estressant, perquè has de curar cavalls, porcs, ocells, gossos, gats... (sort que rèptils, no!). Estressant en el sentit que, per exemple, després del canari he de treure un vedellet d’una vaca! I després un gos que té la tènia, i després... En fi, què hi farem, perquè jo sóc molt tossuda, per això no deixaré mai aquesta feina. Sóc tan tossuda que diuen que des que vaig néixer ja volia ser veterinària. Sempre he dit que ho volia ser.

Dibuixos Varis La Natàlia Solà vol ser domadora de cavalls, la Fadua El Bouazzati, professora d’anglès, la Mireia Cortés vol ser veterinària i en Guillem Parcerisas, inventor. Sabeu de qui és cada un d’aquests dibuixos? 48


49

olla de grills


4t

Em feu una pregunta? Mar Anglada A mi m’agradaria ser periodista perquè m’agrada molt fer preguntes i viatjar. Perquè els periodistes viatgen molt oi? Per mi els periodistes la feina que fan és buscar informació i explicar-la al públic. També n’hi ha que presenten programes, telenotícies etc…I també n’hi ha que escriuen les seves notícies a diaris, revistes, internet, etc…Es considera un bon periodista aquell que aconsegueix trobar informació innovadora i certa. Per ser periodista es necessita no tenir vergonya i una carrera de cinc anys.

Com Isaac Newton Albert Urgell M’agradaria ser un científic perquè m’agraden els experiments i també descobrir noves coses. Concretament m’agradaria ser biòleg. Un científic és un estudiós que investiga nous coneixements per tirar endavant la societat. Per fer aquests nous descobriments experimenta i observa. Persones que són científics poden ser els astrònoms, els biòlegs, els físics, els matemàtics i els químics.

50 Ho tenim molt clar! Arnau Rosell i Martín Cristian A nosaltres ens agradaria ser veterinaris, ja que ens agraden molt els animals. També ens agradaria treballar en una clínica de diferents animals com exemple animals de companyia, salvatges i d’aigua. Quan un animal arriba a la consulta el primer que fa el veterinari es preguntar-li al responsable de l’animal tot el que sap del problema que creu que pateix. El segon que fa és examinar l’animal, fer les proves depenent de la malaltia, pren la temperatura, la pressió, revisa els ulls i si cal es fan anàlisis. Per fer el tractament el més important és explicar-li al responsable de l’animal quan a de començar el tractament com fer-lo i dir-li quan s’ha d’acabar.

Ara m’ho pregunteu? Mireia Batalla No ho tinc gens clar què vull ser quan sigui gran. Estic entre varis com per exemple, arquitecte perquè m’agrada dissenyar cases, dibuixar-les etc. i perquè guanyen molts diners. També havia pensat en ser escriptora, escric forces contes. O bé continuar la fàbrica de la meva mare. No hi tinc la mà trencada però tot és qüestió de temps. Ho vull ser perquè fan un pernil més sa que la resta i perquè és


més bo de gust. Actriu és el que m’hagués agradat més, però ho veig molt difícil, m’agrada fer-me passar per una altra persona i fer veure que m’agrada alguna cosa quan en realitat no la suporto. Ser actriu consisteix a fer pel·lícules. Un director et diu què has de fer i tu mires de fer-ho. És una història que pot haver passat de veritat o de mentida i de les quals tu ets un personatge. A mi m’agradaria ser actriu de pel·lícules però si no puc ho seria de teatre. T’has de pintar o tirar-te tomàquets per fer-ho semblar més real.

Ser o no ser? Adrià Rodríguez A mi m’agradaria ser poeta perquè m’agrada molt escriure versos; m’agrada inspirar-me en llocs tranquils, on em surten moltes idees. Trobo que l’ofici de poeta normalment és molt tranquil, però quan veus que no et surt cap poema, val més que no ho vagis intentant, prova-ho un altre dia perquè si nó et poses molt nerviós. El món de la poesia és tranquil i relaxat, un boli, un full i un llapis i només et falta estar inspirat. Si tens el material i estàs inspirat comença a escriure i escriure fins que et quedi excel·lent i ben presentat. 51 El meu somni Marc Vila M’agradaria ser tractorista perquè de petit sempre m’han agradat molt els tractors i quan en ve un a casa m’agrada mirar-lo. Un tractorista és una persona que porta un tractor i que treballa al camp a estripar, llaurar, sembrar, desbrossar, etc.

El pagès Genís González, Quim Grífols, Martí Anglada i Luis Loor És una persona que treballa el camp i la cria d’animals. Aquesta feina és molt estressant perquè no pares de treballar, perds molts dies festius, t’has de llevar molt d’hora i, quan els animals tenen la passa, el pagès s’ho carrega tot. La pagesia es divideix en dues parts: en l’agricultura, que consisteix a plantar i cuidar hortalisses als horts i també sembrar i conrear el camp, i la ramaderia, que consisteix en l’alimentació i la cria de bestiar. A nosaltres en el futur ens agradaria treballar de pagesos perquè tant la natura com els animals ens agraden molt.

olla de grills


4t

El meu jardí Carla Peralta De gran vull ser jardinera per cuidar una gran varietat de flors, regant-les perquè no es panseixin. M’agraden molt les flors, perquè fan molta olor i no tinc cap tipus d’al·lèrgia.

52

Ho fem bé, senyo? Roger Palomeque i Anna Casassas Nosaltres creiem que el mestre o la mestra és el que té la màxima responsabilitat de donar nous coneixements als seus alumnes. Les feines que els mestres de les llars d’infants fan són cuidar els nens, ensenyar-los tots els colors, a fer trencaclosques, els noms dels objectes, la utilització correcta dels coberts... Aquests també eduquen de manera que no es peguin, i que el comportament a l’hora de menjar a taula sigui bo i a donar gràcies. A la llar d’infants també es fan petites excursions perquè és una manera més divertida per aprendre i als nens i nenes els agrada molt. Els mestres de nens de primària ensenyen les diferents assignatures, com les matemàtiques, la llengua. Creiem que han de tenir molta paciència i també molta cura. Per ser mestre has d’estudiar una carrera de tres anys. Volem ser mestres perquè ens agraden els infants i tot el seu món.

Amb les mans netes Berta Rovira Vull ser carnissera perquè m’agrada remenar la carn i retallar el greix o la sang. Per ser carnissera has de tenir les mans una mica preparades, has de saber què és el pit de pollastre, el conill, el xai, el cabrit i moltes altres coses. Has de vigilar amb els ganivets de no tallar-te perquè no et facis mal i no et surti sang. El que és pitjor són els horaris perquè no et donen gaire festa els dissabtes, i els dies de cada dia has de començar ben d’horeta i anar a casa a les 7 o les 8 del vespre.

Metge Aleix Sàbat Quan sigui gran vull ser metge per fer operacions i fer receptes de medicaments, també per dir a la gent si ha de portar algun aparell, com per exemple plantilles als peus. Vull curar els malalts i tenir cura d’ells perquè no se’ls empitjori la malaltia. Per ser metge, primer he d’estudiar molt i fer la carrera.


Voldria ser astronauta Rodrigo Aguilar Jo de gran voldria ser astronauta per investigar planetes i agafar roques i mostres molt interessants, després les portaria on hi ha els científics perquè les investiguessin. Si vols ser astronauta has de pensar que flotaràs quan viatgis en coet cap als planetes, i que t’hauràs de posar un casc per poder respirar a l’espai.

Arquitecte Ferran Alemany De gran m’agradaria ser arquitecte, perquè m’agraden les mates i fer plànols. També m’agrada dibuixar el que m’envolta. El meu pare treballa d’arquitecte. L’arquitectura és l’art de projectar o construir edificis i d’altres estructures físiques. La paraula arquitectura ve del grec; per a ells els arquitectes eren els caps de la construcció. Diversos arquitectes, com per exemple Gaudí, que va dissenyar la Sagrada Família o el Parc Güell, Miquel Àngel que va dissenyar la cúpula del Vaticà, o d’altres més actuals com Jean Nouvel, que ha dissenyat la Torre Agbar de Barcelona, són molt coneguts. Penso que si teniu imaginació i traça en el dibuix us pot agradar treballar d’arquitectes. 53

Veterimaris Clàudia Milà, Júlia Aguilar, Anna Páez, Júlia Ferrer, Mònica Famada i Ferran Surriba A nosaltres de grans ens agradaria ser veterinaris, perquè ens agraden molt els animals i ens agradaria curar-los i cuidar-los. Per ser veterinari s’ha de fer una carrera de 5 cursos. Els veterinaris també ajuden a protegir l’ésser humà, perquè hi ha més de 100 malalties que tenen els animals que poden afectar la persona. Quan els animals es posen malalts, els veterinaris estudien el que els passa i intenten curar-los mitjançant el tractament mèdic o bé a través d’operacions. Si de vegades un animal està molt malalt el maten amb una injecció. Els veterinaris han d’estar sempre de guàrdia, perquè un animal es pot posar malalt a qualsevol hora. Algunes de les coses que fan els veterinaris són: ­­—Operar els animals. ­—Mirar si els fa mal alguna part del cos o per què no es troben bé. —Atendre urgències... Nosaltres creiem que de grans podem ser uns bons veterinaris.

olla de grills


4t

Mestra Maria Nomo Hola, sóc la Maria i de gran m’agradaria molt ser mestra. Pel que jo sé, els mestres eduquen els alumnes i així poden tenir un bon futur. Alguns nens es pensen que no cal estudiar, però jo diria a tothom que no tinguin mandra, perquè crec que sí que s’ha d’estudiar, vulguis ser el que vulguis ser de gran. Ara us explicaré per què vull ser mestra: la veritat és que a mi m’agraden els nens petits i també els nens més grans, però el meu somni sempre ha sigut ser mestra de parvulari. Espero que no canviï d’opinió!

Carnisser Carles Costa Jo de gran vull ser carnisser, perquè és un ofici que fa molts anys que existeix: a moltes ciutats de Catalunya, a l’edat mitjana ja hi havia carnissers. És un ofici que consisteix a matar i vendre la carn del bestiar. Els carnissers tenen unes vitrines on posen la carn perquè no es faci malbé. També tenen unes balances per saber quant pesa la carn que compra la gent. Si vols ser carnisser t’has de posar una bata perquè no t’embrutis. Em sembla que pot ser divertit! 54 Cuiner Pol Jané A mi m’agradaria ser cuiner per saber cuinar més bé. Moltes persones es dediquen a cuinar com a professió. A la cuina es necessita tenir un bon espai i diversos materials, com per exemple la bateria de cuina, diversos ganivets (per a la carn, el peix, les pastes...), paelles, olles... Els cuiners han de saber bé les receptes per fer bo el menjar. Els bons cuiners també s’inventen receptes i sorprenen els clients. Espero poder arribar a ser cuiner i fer bons menjars.

Picapedrer Pol Raurell A mi m’agradaria ser picapedrer, perquè fan coses amb un martell o un punxó, com per exemple un rellotge de sol, estàtues, figures, etc. El picapedrer fa coses amb pedra i és molt difícil fer-ho bé. Ha de vigilar molt, perquè si s’equivoca picant li pot quedar malament el que fa, i si pica massa fort se li pot trencar la pedra i haver de tornar a començar la feina.


A mi m’agradaria fer estàtues i figures per exposar-les en un museu. Faria animals, cotxes, personatges molt famosos... També m’agradaria fer estàtues per als meus pares i per a la meva família. Ah, i també per a la meva germana!

Ens agradaria ser informàtics Arnau Solà i Àngel Taracido A nosaltres ens agradaria ser informàtics, perquè ens agraden molt els ordinadors. Amb l’ordinador pots fer pàgines web de tot el que vulguis. A l’ordinador pots posar-hi programes informàtics com el Word, l’EMule, l’Ares, el Paint... La informàtica és la ciència o tècnica que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. Quan tens un ordinador has de vigilar que no t’hi entri algun virus i has d’instal•larhi un antivirus. Amb l’ordinador també pots buscar informació per saber coses i utilitzar programes per fer sumes, restes, multiplicacions, divisions, arrels quadrades i moltes coses més. Els informàtics han de saber teclejar bastant ràpidament i saber fer moltes coses amb l’ordinador. A nosaltres ens agradaria fer la carrera d’informàtica per fer anar l’ordinador molt bé.

La química Pau Blanco, Arnau Vidal i Joan Castanyer A nosaltres de grans ens agradaria ser químics, treballar en un laboratori, fer experiments i treure’n conclusions. Nosaltres volem fer química com a ciència. La química d’ara, la moderna, va sortir de l’alquímia. Hi ha molts tipus de química: la bàsica i intermèdia, la química industrial (la petroquímica i l’agroquímica...) i moltes més. La química ens ajuda a viure millor, a resoldre problemes, a entendre el món i el seu funcionament. Nosaltres creiem que gràcies a la química d’aquí a 100 anys no viurem com ara, hi haurà nous descobriments i viurem millor.

olla de grills

55


Jo vull ser meteoròleg MiIkheil Gabarashvili De gran m’agradaria molt ser meteoròleg, perquè no és que un dia em miri el temps i ja està, sempre m’ha interessat mirar-lo. Quan era petit volia ser arquitecte, perquè llavors m’agradava molt construir amb les peces de “Lego”. M’agradaria ser gran, perquè podria sortir amb els meus amics, i podria estudiar meteorologia. Durant el temps lliure també m’agradaria ajudar la gent gran sense cobrar res a canvi.

56

Quin mal de cap és fer-se gran! Pol Arumí Normalment, quan vaig amb els pares i em pregunten per la meva germana, acaben demanant-me què faré jo, quan sigui gran. Però sorprès em vaig quedar quan, l’altre dia, em van demanar si tenia ganes de fer-me gran. Sense pensarm’ho gaire vaig dir que sí. Em podria comprar moltes coses: un cotxe per poder anar als llocs que jo volgués, el gos que sempre he somiat tenir —però que els pares no em deixen, perquè diuen que no me’n cuidaria—, i quan dic el gos, vull dir també el cavall, i tot això amb els meus propis diners, que jo guanyaria treballant de metge. Abans, però, em caldria estudiar molt a la universitat de Barcelona, i que quan acabés tingués feina. I amb els diners que guanyaria, podria viatjar pels països que m’agradaria conèixer, com Canadà, Hawaii... Però sempre sento els grans que es queixen que tenen molta feina i que no tenen temps per a res, i que van molt atrafegats. Doncs, ben pensat, ja estic bé com estic, perquè fer-se gran també vol dir tenir cada vegada més maldecaps.

L’escriptor garrepa Felip Zhu En un petit poblet, hi havia el Sr. Joan que volia tenir el títol de ser el millor escriptor de tots, però quan ho va aconseguir, va començar a ser molt garrepa. Ell no volia ser garrepa i per això va començar a viatjar per aprendre a no ser tan garrepa. Va començar per Zimbabuse, i allà hi va conèixer l’Amin, un senyor que era molt savi. El Sr. Joan li va demanar que li ensenyés a no ser garrepa, però l’Amin, en comptes d’ensenyar-li això, el va ajudar a ser responsable. El segon país va ser Peikin. Aquí hi va conèixer en Li Yong. Aquest li va ensenyar a compartir les coses. El tercer país va ser Canadà, i aquí hi va conèixer al Sr. Jeikop, que li va ensenyar a escoltar als altres. I, finalment, va anar al Brasil, on un noi li va ensenyar


a no ser garrepa. I tornà a Catalunya amb la idea que, a la vida, hem d’aprendre a ser responsables, a compartir, saber escoltar als altres i a no ser tan garrepes.

Veterinària Mariana Lykhach

57

Això de fer-se gran... Salvador Ollé De petit no sabia què era fer-se gran, però, amb el temps, he anat veient què era, i què s’ha de fer per ser gran. De petit, també pensava que fer-se gran era menys dur. Però la veritat és que no tinc moltes ganes de fer-me gran. Perquè m’agrada molt la vida essent un nen, perquè m’hi trobo molt bé. M’imagino la família amb més gent, la gent serà més gran que ara... No. Jo, de petit, no volia pas ser gran, perquè la vida de petit em satisfeia molt. De gran m’agradaria ser pintor, per fer obres d’art. Faria dibuixos per a exposicions, i potser vendria pintures.

olla de grills


58

Quan sigui gran m’agradaria... Sara Barranco Jo, encara no sé què vull ser quan sigui gran. Penso que em podria agradar molt ser veterinària, perquè m’agraden molt els animals i també m’agrada molt la natura. Quan era petita, tenia molta por als animals, i també als gossos. Vaig tardar molt de temps a poder sortir sola al pati de casa dels meus avis, ja que hi tenien una gossa que era de raça “pastor belga” i la veia molt gran. A mesura que li vaig anar perdent la por, fins a tocar-la, em vaig acostumar a tocar tota classe d’animals, i fins ara que, quan sortim al bosc, no hi ha “bitxo” que se m’escapi. Espero poder fer veterinària, malgrat que sé que és una carrera llarga i difícil, però d’aquesta manera espero poder ajudar els animals que més ho necessitin. També m’agradaria molt ser mestra. Tinc de referència el meu oncle Pau. Ell és mestre de matemàtiques a la universitat, i penso que no li ha anat gens malament. Sí que fa feina, però també fa moltes vacances. A més a més, té els caps de setmana de festa, i en d’altres professions n’hi ha que els treballen. Crec que s’ha de pensar una mica en tot. Que t’agradi el que fas, però també que puguis tenir dies per poder fer el que t’agrada, com, per exemple, anar al bosc o a caminar. A part d’això, sempre que necessito ajuda, ell me la dóna, i penso que jo podria fer el mateix amb els meus alumnes. De fet, a casa, sempre em diuen que seria una senyoreta molt rabiüda. No ho sé. Com veieu, encara no estic decidida. El que sé segur és que, triï el que triï, segur que per aconseguir-ho hauré de treballar molt. En parlem d’aquí a uns anys, i ja veurem què he decidit.

Sabeu... Polet Balcázar Hola, sóc la Polet i tinc 10 anys. M’agradaria parlar-vos de com m’imagino la meva família i el meu treball de gran, tot i que pugueu pensar que per a una nena de la meva edat és massa imaginació. M’imagino la meva família feliç i maca com moltes famílies. M’imagino que el meu marit i el meu fill m’estimen molt, però que jo també els estimo. M’imagino la casa de dues plantes on viurem amb un jardí amb moltes flors. Jo treballaré de doctora, i per això he d’estudiar molt, però faré el que faci falta per aconseguir-ho. És un ofici que m’agrada, i a més puc ajudar persones que ho necessitin. Treballaré molt, seré una bona esposa i una bona mare, i procuraré que els altres puguin ser molt feliços.


De gran ... Polet Balcázar

59

El meu somni Mehdi Bidaoui Sóc un nen alt, simpàtic i amable amb la gent i procuro tractar-la bé. M’agraden els nens petits i hi jugo. M’imagino que quan seré gran em casaré amb una dona de cabells castanys i ulls marró clar, simpàtica, però per sobre de tot bona persona. M’imagino també fent-hi algunes activitats, com anar a la platja o simplement a passejar amb algun menut fruit de la nostra estimació. M’imagino la meva feina tot fent de bomber i la meva dona de professora en una escola. M’agradaria viure en una casa de tres pisos amb quatre habitacions una mica grans, un menjador amb televisió i sofà, i una cuina al costat. A dalt, tenir-hi les quatre habitacions i un lavabo. Un espai molt important seria una habitació que servís per jugar, estudiar, tenir-hi llibres, escoltar música, etc. Somio ensenyar els meus fills a ser ben educats, a no barallar-se i no insultar-se, sinó a ser amables i respectar la gent.

olla de grills


De gran m’agradaria ser... Arnau Serra A mi, de gran, m’agradaria ser músic, perquè la música m’agrada molt i em fa desconnectar un moment, per llavors poder fer els deures més bé. Quan toco un instrument vull fer coses més difícils, perquè jo ja em penso que sóc gran. De tota la classe d’instruments que hi ha, a mi m’agrada el piano, i de gran m’agradaria continuar tocant el piano. Ara, quan toco el meu instrument, sóc feliç i crec que de gran també puc ser músic.

Quan sigui gran... Mehdi Bidaoui

60

M’agrada, i no m’agrada... Rocío Rius He arribat a la conclusió que el meu temps està dividit en dos: el temps lliure, en què jo puc decidir el que faig, i el temps que no és lliure, en què he de fer el que em manen. Quan he de fer el que em manen, com ara anar a l’escola, estudiar, llegir, etc, si


ho faig amb ganes no m’ho passo tan malament i aprenc coses, i a més estic amb els amics, que també són divertits. Però el que m’agrada de debò és que no em mani ningú i poder fer el que vull. A mi m’agrada dibuixar. Diu el meu pare que haig d’aprendre matemàtiques per poder dibuixar amb el regle i el compàs, i haig d’aprendre llengua i altres coses per no fer faltes d’ortografia si vull dibuixar i escriure un còmic.

Quan sigui gran... Mariana Lykhach Sóc una alumna de cinquè i passo bones estones amb la meva família. Quan era petita m’agradava molt ser massatgista, però vaig canviar d’idea i ara de gran vull ser veterinària, perquè m’agraden molt els animals, tot i que sé que per a això haig de llegir i estudiar de valent per poder saber més coses sobre els animals i la seva forma de vida. Però també m’agraden altres coses, com tenir amics i poder-hi parlar i passar estones junts, sobretot amb els companys de la classe. M’encanta anar al cinema i al teatre. Anar a la muntanya no em desagrada. Viatjar també és una cosa que m’encanta: conèixer nous llocs i conèixer les tradicions d’altres ciutats. Quan sigui gran i hagi aconseguit ser veterinària també m’agradaria haver conservat els amics i amigues de la classe.

Quan sigui gran seré... Pol Gallifa Us explico el projecte. Aquest està pensat per portar-lo a terme dues persones, el meu germà i jo. Farem tot el possible per posar a la venda carn de cria totalment ecològica de vedella, xai, cabrit, conills i pollastres. Per portar-ho a terme somniem tenir una casa de pagès i poder-nos criar el bestiar que després vendrem. D’altra banda, també pensem que les instal·lacions de la granja hauran d’anar d’acord amb la cura del medi ambient, aprofitar bé els recursos de l’aigua, l’energia solar per escalfar l’interior de la granja en època d’hivern, deixar reposar els camps de pasturatge perquè l’herba pugui rebrotar en el temps que necessita, etc. Però amb tot això també ens fa molta il·lusió pensar com tindrem la carnisseria i com treballarem a l’obrador per elaborar els diferents productes i que els clients estiguin contents de comprar les nostres carns.

olla de grills

61


Un somni molt especial Martí Gonzàlez Quan som petits, la majoria de nens somiem ser policies, astronautes, futbolistes, bombers, etc... Però quan et vas fent gran veus que són difícils o que impliquen fer una carrera llarga, molt llarga. Quan et vas fent gran, però, et vas decantant per les coses que t’agraden i que et surten bé quan les fas, però no tothom pot triar la seva feina. De vegades ens impressionem veient els oficis, però n’hi ha que són molt durs i per aconseguir-los s’ha de treballar molt. Jo encara no sé què faré de gran, però mentrestant m’ho vaig pensant.

Els diners, que bons que són Martí Vilà Quan sigui gran m’agradaria ser polític, perquè en el món hi ha moltes injustícies i les voldria solucionar, i també perquè els polítics guanyen molts diners. Quan era molt petit volia ser fuster i després em vaig aficionar al futbol i volia ser porter del Barça, però un dia vaig pensar que era bastant impossible i vaig decidir que seria polític. I quan fos vell, dedicar-me a inventar objectes que es venguin molt, o que els facin servir persones riques. Per exemple una màquina-àrbitre que detecti les faltes, les mans... El seu nom seria ZB. 62 El futur és difícil de triar Marta Clos Quan era petita em pensava que per tenir una feina no s’havia d’estudiar. Que cada dos per tres podies canviar: ara sóc metge, ara professora, ara traductora, etc. En fi, em pensava que tot era tan fàcil que m’havia arribat a plantejar anar a la lluna. En canvi, ara ho veig tot molt difícil. Però si dic la veritat, en aquest moment m’agradaria ser infermera o veterinària. Infermera, perquè m’agrada curar, i veterinària, perquè m’agraden els animals. Però aquestes feines requereixen moltes hores de treball i deixen massa poc temps lliure per estar amb la família o els amics. Bé, ja ho veieu que no és tan fàcil triar una feina.

I nosaltres volem ser futbolistes Mohamed Arrai, Xevi Espinosa, Roger Molist, Miquel Puig, Ferran Sadurní, Arnau Sadurní i Adrià Rovira Quan hem acabat aquest text ens hem adonat que tots set havíem escrit el mateix, però explicat de diferent manera. Quan nosaltres siguem grans ens agradaria ser futbolistes, perquè ens agrada molt jugar a futbol. Quan tenim temps lliure juguem a futbol o a algun altre es-


port, com bàsquet, hoquei... Ens agradaria molt jugar en un equip professional perquè viatjaríem molt i a tots ens agrada, i guanyaríem molts diners i seríem molt famosos. Però som conscients que és molt difícil arribar-hi, és un privilegi jugar en un equip professional, perquè pots participar en grans competicions europees. En cas que no poguéssim arribar a dalt de tot, ens agradaria jugar en tres o quatre categories inferiors, com a tercera o primera catalana. També ens agradaria ser entrenadors o tenir una botiga de futbol. Des que érem petits hem somiat molt, però el nostre millor somni és jugar a futbol. Per a nosaltres el futbol ho és tot.

Quins invents! Arnau Codina Quan jo tenia cinc anys volia ser inventor: volia construir cotxes, avions, motos i tot tipus de coses amb motor. Però amb el temps he reflexionat i he decidit que m’agradaria més fer experiments científics, treballar en un laboratori investigant i fent proves per descobrir materials nous, robes que facin llum, materials que no perdin la forma, nous combustibles que no contaminin, etc. Per poder fer això hauré d’estudiar molt, i potser fora d’aquí. 63

Fuster Marçal Camprubí Tothom pot tenir un ofici, només has de voler pensar que te’n sortiràs. Si no en trobes un, segur que un altre l’aconseguiràs. Quan estàs treballant et noto com estrany. Si no tens una il·lusió segur que no et sortirà millor. Quan fas de fuster, ho fas molt bé. La il·lusió ara t’ajuda, però encara és menuda…

olla de grills


A l’Hospital... Elena Saborit En els meus pensaments em volta un ofici que moltes persones el viuen dia a dia, i somio en un futur brillant, i per això en el meu pensament hi volta aquesta història: —Demà he d’anar al quiròfan 2, i a les tres si no s’ha complicat res he d’anar al plató de televisió a gravar una sèrie. —Què et volia dir? Ah! saps que la Clara, la instrumentista ara treballa en un circ? Jo no podria, perquè ara mateix és a Taiwan i demà marxarà a Anglaterra, i apa, som - hi!. Doncs… ja ens veurem, que he d’anar a fer una liposucció a una dona. Adéu, ja ens veurem. Ah! per cert avui vaig a dinar a la cafeteria d’aquí davant, vols venir? —Sí, a les dues ens veiem allà. Adéu ! —Adéu ! L’endemà… —Sònia! Em podries fer aquest cap de setmana, si us plau ? És que em toca guàrdia i, ara que ho veig, havia quedat amb les meves filles per anar al cinema a veure una pel·lícula. —D’acord, ja te la faré… —Moltes gràcies i adéu, que he de marxar a gravar la sèrie. Adéu!

64 El cap de setmana… —Nenes! A quina hora van dir que feien la pel·lícula? —A les cinc, mama!— van contestar totes dues —Molt bé, doncs comenceu a preparar-vos! (Sona el telèfon). —Sí? —Hola, sóc la Cecília, m’he posat malalta. Em sap greu, però no hi ha ningú més de guàrdia, hauràs d’anar a l’hospital. —Què ha passat? —El senyor a qui van trasplantar els dits ha empitjorat. —D’acord, ara hi vaig! —Adéu! (Li penja el telèfon). —Filles! No podem anar al cine. —I per què?— li van contestar. —Perquè he d’anar a l’hospital. Ha sortit un imprevist. Ara truco al pare i li dic que us vingui a buscar. (Truca per telèfon) —Jaume! —Què vols? —M’ha sortit un imprevist, pots tenir cura de les nenes? —I tant! Ara mateix vinc cap aquí.


—D’acord, adéu ! —Adéu! (Penja el telèfon, i als quinze minuts piquen al timbre) —Hola, Jaume! Me’n vaig! Adéu, nenes! —Adéu, mama! —Adéu, Elena! —Ah! No m’espereu desperts! Molta gent fa aquest treball i l’hem de començar a valorar perquè al cap i a la fi els metges en moltes ocasions ens salven de la mort, o ens retornen la vida! Diccionari: Quiròfan: Sala d’operacions. Plató: Escenari condicionat per a la realització de programes o bé per al rodatge de pel·lícules. Instrumentista: Persona que té cura de l’instrumental quirúrgic i el proporciona al cirurgià durant l’acte quirúrgic. Liposucció: Tècnica d’extracció del greix localitzat mitjançant una cànula connectada a un aparell aspirador.

65 El futur Alba Castanyer El futur és un terreny sense explorar: mai ningú no pot saber què passarà. El demà mai no pot arribar, perquè sempre som avui. El futur és com un gran desert, on la gent no ha arribat; tothom pot pensar què vol fer de gran, què vol fer en el futur, i si no t’agrada el pots canviar, però ningú no te’l pot canviar per tu, has de ser tu mateix. El futur el tens tu a les teves mans.

olla de grills


66

Què seré? (Història d’en Pol) Ian Navas Hi havia una vegada un nen que es deia Pol i que no sabia què ser de gran. Aquests són els oficis que pensava fer en Pol: biòleg, veterinari, il·lustrador, dibuixant de còmics o cuiner. —No et preocupis, Pol, en aquesta vida hi ha molts oficis i dins de cada ofici hi ha un secret- li van dir. I en Pol va anar a veure els amics i familiars que treballaven en aquells oficis. Primer va anar a veure el Sr. Pataxof, un amic del seu pare; va agafar la bicicleta i va anar al laboratori de ciències naturals. Quan va arribar va anar a buscar al Sr. Pataxof i li va preguntar: —És difícil l’ofici de biòleg? —Sí, és una tasca difíci. Si ho vols ser de gran hauràs d’estudiar molt. —Bé, doncs gràcies. Ho va apuntar en una llibreta, va agafar la bicicleta i va anar al Mister Guau on treballa el seu pare com a veterinari, el va anar a buscar, i quan el va trobar li va dir: —Papa, és difícil el treball de veterinari? —Sí, i et farà fàstic si no t’agraden els animals. —Bé, gràcies, papa. Ho va apuntar a la llibreta, va agafar la bicicleta i va anar a veure la seva mare i el Jan a l’oficina de dibuix i il·lustració. Quan va arribar va anar al despatx de la seva mare i d’en Jan i els va preguntar: —Mama, és difícil el treball d’il·lustrador? —Sí, perquè si no saps dibuixar gaire et quedaran malament. —Jan, i el de dibuixant? —No, només has de tenir imaginació. —Bé, gràcies, Jan; gràcies, mama. Ho va apuntar a la llibreta, va agafar la bicicleta i va anar a l’escola de gastronomia per anar a veure en Pau, un cuiner fantàstic. El va buscar i li va preguntar: —Pau, és difícil l’ofici de cuiner? —No, només has de tenir imaginació, com un dibuixant. —Bé, gràcies, Pau. Em faràs classes de cuina? —I tant, quan vulguis, Pol. —Gràcies, adéu. Quan va tornar a casa, en Pol es va dutxar, va sopar i se’n va anar a dormir. Aquell dia estava molt cansat, va ser un dia esgotador. —Bona nit, Pol.

El viatge d’en Jordi Gil Pratsobreroca Professor, metge, polític, escriptor, futbolista... De ben segur que tots hem tingut o tindrem aquest problema: el de què farem de grans. Aquest és el cas del petit Jordi,


a qui l’estiu passat li tocava fer un treball per al col·legi sobre aquest tema. Ell, com molts de nosaltres, no sabia què fer de gran, amb tants oficis diferents... Alguns massa cansats, massa difícils, massa avorrits, massa... Per sort, però, en Jordi aquest any anava a la selva de vacances, a l’Amazònia, una de les selves més importants del món. Dic per sort perquè gràcies a aquest fantàstic viatge en Jordi va descobrir la seva veritable vocació: la de ser naturalista. I aquesta és la seva redacció: És molt difícil de vegades acabar de decidir quin ofici fer, però jo ho vaig descobrir gràcies a un viatge a la selva de l’ Amazones, i aquest va ser el sentiment que em va provocar des de dalt a l’avió: Tota l’Amazònia, com una pintura multicolor amb les seves roques i les distintes varietats d’arbres, s’estenia sota meu solcada pel riu, sinuós com una cinta d’argent viu. Sobtadament s’alçava al seu davant una barrera de cingles imponents, i vaig quedar enlluernat per la claror del sol que dansava a les aigües de la cascada formada pel riu, que es precipitava braolant i escumejava sobre la selva amazònica. Ara ja ho tinc clar: vull ser naturalista.

La Fauna Raül Vidal Quan sigui gran m’agradaria ser recuperador d’animals i muntar un centre de recuperació amb coales, cangurs... Però no acceptaria animals amb verí, perquè no m’agraden. Seria com un zoo on les persones poguessin veure aquestes espècies en perill d’extinció. També m’agradaria viatjar a d’altres països per conèixer d’altres animals. M’agradaria que a la meva família també els agradessin molt els animals.

Què vull ser de gran Raül Vidal i Judit Matas

olla de grills

67


fem treballar el Sopa de lletres Arnau Sadurní Troba onze paraules relacionades amb l’ofici de veterinari.

68

S

W

E

I

E

C

O

R

R

E

T

J

A

A

T

A

J

A

F

A

D

H

E

K

V

L

Q

F

U

G

L

I

A

P

C

L

W

F

G

A

R

T

I

O

O

A

P

L

Y

I

F

L

O

T

R

G

O

S

S

P

D

X

S

T

N

A

R

T

F

C

U

P

O

L

E

E

S

A

R

I

T

E

C

S

E

A

L

P

N

R

S

E

R

A

L

C

B

O

E

X

Z

A

M

L

A

P

K

L

E

C

Q

I

U

I

B

V

D

S

R

C

E

W

E

N

B

R

V

C

R

X

X

S

T

O

I

R

R

Q

R

R

V

A

C

U

G

A

T

I

P

O

A

E

T

O

P

E

T

R

A

Z

G

U

I

N

A

R

S

M

W

V

O

L

F

R

F

P

F

D

E

S

T

A

C

S

A

A

R

T

I

P

S

E

R

P

O

P

R

D

G

H

S

C

A

R

T

U

L

L

O

P

V

A

C

U

N

A

X

A

E

R

T

A

S

S

O

Les paraules que has de trobar són les següents: sala d’espera — clínica ­— corretja — gos — gat — pèls — serp vacuna — vaca morrió — operació Solucions N E E

P

I S

N

U

C

O

V

N

T

I C C

A

C

U

N

I

S T

T

M

T I

N

S

S

P

E

E C T A

E

F

D

D

E

C L

M A

I

N

E

U

R

E

R

P

P

O R

E

G

A

T

O

R C L

S

I

E

N

D

O T

I

A

L

C

L

I

A

A

P

S

S

V

R P

T

L

A

O W

U R

E

I

M

A C

N L

A

E

E

R G A

R

I I

C O

A R E G

O

S

P O

C

O

R

R

E

T

J

A


magí

Mots croisés des métiers Utilise ces noms pour compléter les mots croisés des métiers:

clown — médecin ­— dentiste — facteur — garçon — inspecteur — peintre musicien — oculiste — pilote 1. Picasso était un... 2. Quand vous ne voyez pas bien, vous allez le voir. 3. Il travaille dans un café, un restaurant ou un bar. 4. Il fait de la musique. 5. Il cherche les voleurs. C’est un ... de police 6. Les enfants le détestent, mais il ne fait pas toujours mal. 7. Il apporte les lettres à la maison. 8. Il travaille dans un avion. Il a une grande responsabilité. 9. Maman lui téléphone quand tu es malade. Il travaille aussi dans un hôpital. 10. Il est drôle. Son métier: faire rire grands et petits.

69

fem treballar el magí


índex Editorial....................................................................................................3 El racó dels mestres................................................................................4 El racó de les mares i pares ...................................................................6 Papallones................................................................................................8 Cargols...................................................................................................10 Formigues..............................................................................................12 P4...........................................................................................................14 P5...........................................................................................................23 1r............................................................................................................32 2n...........................................................................................................38 3r............................................................................................................44 4t............................................................................................................50 5è...........................................................................................................56 70

6è...........................................................................................................62 Fem treballar el magí.............................................................................68


Profile for Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic

Ull blau 62  

Revista de primària, nº 62, febrer 2008

Ull blau 62  

Revista de primària, nº 62, febrer 2008

Advertisement