R8. Cartografia històrica de Vic by Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic

CARTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC

Col·lecció Recerca

CARTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC / JÚLIA SOLÀ I SIRVENT

Júlia Solà i Sirvent

Col lecció Recerca / 8

CARTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC Júlia Solà i Sirvent

R8 Col·lecció Recerca / 8

L’edició d’aquest llibre ha estat possible amb el suport de:

Els plànols han estat cedits gratuïtament per: Institut Cartogràfic de Catalunya Ajuntament de Vic Biblioteca Episcopal de Vic Biblioteca Joan Triadú Instituto de Historia y Cultura Militar La cartografia propietat de l’Institut Cartogràfic de Catalunya és cedida gratuïtament per a la realització d’aquesta publicació, disponible a www.icc.cat.

Edició a cura d’Anna Jiménez, Ignasi Roviró i Carme Codina. Primera edició: maig del 2011. © de l’edició: Fundació Col·legi Sant Miquel dels Sants. © dels textos: les respectives autores. © dels plànols: les respectives institucions. Impressió i maquetació: Premsa d’Osona S.A. / Artyplan S.A. Dipòsit Legal: B-21.186-2011. ISBN: 978-84-614-97126. Tots els drets reservats. Cap part d’aquest llibre no podrà ésser reproduïda per cap mitjà sense prèvia autorització escrita de l’editor.

CARTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC Júlia Solà i Sirvent

R8 Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants / Premsa d’Osona S.A.

Cartografia Històrica de Vic

AGRAÏMENTS Agraeixo tota l’ajuda i suport que he rebut de totes aquelles persones que, a nivell personal i professional, m’han ajudat a la realització del projecte. Als amics i companys, com també a la meva família, que ha estat al meu costat i m’ha donat suport i consell durant tot el procés d’elaboració. Igualment, als professors del col·legi que han fet possible la publicació d’aquest llibre: Anna Jiménez, que ha estat la meva tutora de recerca i m’ha guiat des dels inicis fins a la seva publicació, Carme Codina i Ignasi Roviró. I especialment, a tots aquells professionals que m’han permès conèixer els aspectes més tècnics: la Sra. Carme Montaner, cap de la Unitat de la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya; la Sra. Montserrat de Rocafiguera, doctora en Història; el Sr. Josep Nogué, delineant del Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vic; el Sr. Albert Vilarrasa, arquitecte municipal de l’Ajuntament de Vic; i l’arxiver municipal de Vic, Sr. Francesc de Rocafiguera. També vull agrair a totes les institucions que he visitat l’interès que han mostrat en la meva recerca: l’Institut Cartogràfic de Catalunya, l’Ajuntament de Vic, la Biblioteca Joan Triadú i la Biblioteca Episcopal del Bisbat de Vic.

· Presentació · Vic a través dels plànols · Índex de cartografia · Cartografia històrica de Vic

Presentació Per a la cartografia, l’inici del segle XXI ha significat una revolució. La potencialitat de les eines informàtiques i la utilització massiva d’internet han popularitzat la confecció i l’ús de mapes. Google Earth i Google Maps s’han convertit, en poc temps, en un fenomen cartogràfic inimaginable tot just fa vint anys. De fet, ens hem adaptat tan ràpidament a aquestes facilitats d’utilització de cartografia que fins i tot es fa difícil imaginar, almenys per als més joves, que això no ha estat sempre així. Dibuixar un bon mapa sempre ha requerit un esforç considerable, encara que la progressiva implantació de noves tecnologies n’hagi simplificat el camí. D’aquí que, com més endarrere anem en el temps més difícil es fa, en general, trobar mapes, malgrat les diferències segons les ciutats i els territoris. De la ciutat de Vic no tenim gaires referències de mapes antics. El fet de no haver estat plaça forta destacada ni escenari bèl·lic remarcable en va descartar la producció cartogràfica d’origen bèl·lic, la motivació principal de la majoria de mapes de ciutats i viles catalanes a partir del segle XVII. Al segle XIX es capgira totalment la situació. Disposar de cartografia passa a ser per a les ciutats –i Vic no és cap excepció– una eina indispensable d’organització, planificació i control. A partir d’aquell moment i fins a l’actualitat, la representació cartogràfica vigatana és ben variada. Així, per exemple, motius fiscals van impulsar la confecció d’uns excel·lents mapes parcel·laris, dels primers fets en ciutats catalanes a la segona meitat del segle XIX. També projectes editorials pioners com el cas de l’Atlas de España de Francisco de Coello, inclou el plànol de Vic en l’edició del mapa de la província de Barcelona publicat l’any 1862. Uns fets tan desgraciats com les inundacions de la ciutat provocades per la riuada del Mèder el 1863 serien el motiu de la confecció d’una cartografia específica per a la zona negada. En aquells mateixos anys Ildefons Cerdà va dibuixar la ciutat de Vic en el projecte de ferrocarril de Granollers a Sant Joan de les Abadesses i ja traçava en el mapa una avinguda entre l’estació del tren i la plaça Major, que finalment serà una realitat a principis del segle XX amb l’obertura del carrer Verdaguer. En un pla més divulgatiu, el mapa de la ciutat de Vic va entrar a formar part de la col·lecció de mapes de ciutats amb intenció publicitària, envoltats d’anuncis, impulsats per l’editor Calvet i Cia. Aquest desvetllament cartogràfic té continuació fins avui dia amb mapes de tota mena: des de la cartografia oficial feta pels organismes cartogràfics estatals fins a l’actualització de la cartografia municipal. També les noves tecnologies han anat deixant l’empremta en la imatge cartogràfica vigatana, amb unes primerenques fotografies aèries de la dècada de 1940 fins als moderns i actua-

litzats ortofotomapes. La imatge cartogràfica de la ciutat ha esdevingut, també, un recurs turístic que apareix en totes les guies i programes de festes, des del Mercat del Ram amb la situació de les parades fins al Mercat de Música Viva amb la localització dels escenaris. Tota aquesta evolució la podeu comprovar amb el llibre que teniu a les mans. La reproducció dels mapes ens permet seguir de manera immillorable el creixement de la ciutat. La forma urbana del recinte emmurallat, amb els cinc “dits” o carrers de sortida de la muralla –amb l’expansió de l’eixample Morató– es va mantenir pràcticament sense canvis fins a la meitat del segle XX. A partir d’aquí es va començar a expandir en totes direccions: de bon primer el sòl urbà creixerà en direcció sud, i no serà fins més endavant que ho farà cap a la zona nord i la zona est. Fa ben pocs anys, el nucli urbà ha saltat la via del tren i s’ha expandit cap a l’oest. Totes aquestes transformacions queden perfectament documentades en la trentena de mapes de la ciutat que es reprodueixen en aquesta obra. L’aplec d’aquesta documentació, el primer que es fa de la ciutat, és una eina magnífica per seguir-ne l’evolució històrica, arquitectònica, vial, industrial i social. Finalment vull ressaltar el fet que aquest llibre és el fruit d’un treball de recerca de batxillerat. Plantejar i realitzar una recerca amb rigor no és fàcil, i més quan constitueix un procés d’aprenentatge. En aquest cas, l’èxit del resultat és evident: els objectius pedagògics han donat com a resultat una aportació molt valuosa per al coneixement de la ciutat que l’han fet mereixedora d’una publicació. Aquest llibre i tota la col·lecció en definitiva són un exponent clar de l’esforç i el rigor amb què els estudiants de batxillerat s’encaren a una etapa decisiva de la seva formació. En aquest cas, cal felicitar la Júlia Solà per plantejar-se la realització d’una recerca sense gairebé bibliografia i per a la qual ha hagut d’acudir a les fonts primàries, és a dir, la recerca per tot un seguit d’arxius i biblioteques, de tots i cadascun dels mapes que formen aquest catàleg. També a la seva tutora, l’Anna Jiménez, per la dedicació en la solució dels dubtes que han anat sorgint al llarg de l’elaboració del treball; i a l’escola, Sant Miquel dels Sants, per fer una aposta forta per la recerca en la preparació del seu alumnat, entesa com un pilar bàsic de la formació de nivell superior. Carme Montaner i Garcia, Cap de la Unitat de la Cartoteca de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya

· Presentació · Vic a través dels plànols · Índex de cartografia · Cartografia històrica de Vic

i 9

Vic a través dels plànols El llibre que tenim entre mans és fruit del treball de recerca de Júlia Solà “Una mirada a través dels plànols, catàleg cartogràfic de la ciutat de Vic”. Aquest treball permet endinsar-nos en un recorregut per la història de la cartografia vigatana, tot recopilant plànols que van des de reconstruccions del segle VII fins a l’actualitat. La seva acurada elaboració el féu mereixedor l’any 2010 del primer Premi Narcís Feliu de la Penya de la Universitat de Vic per al millor treball en l’àmbit de les Ciències Socials i Humanitats. En una primera part, el treball de recerca consta d’una introducció sobre la història de la ciutat de Vic en relació amb el seu creixement urbà. Seguidament el gruix principal de la recerca consta d’unes taules de catalogació –seixanta-cinc en total–, amb la informació detallada de cadascun dels plànols que s’han analitzat. En aquest apartat es recullen plànols inèdits provinents de diferents institucions de la ciutat, de Catalunya, Espanya i de l’estranger i de diversos professionals que l’han dibuixat. Tanca aquesta part del projecte una anàlisi amb gràfics on es comenten els diferents ítems del conjunt de les fitxes, per continuar amb una referència d’aquelles persones o institucions vinculades en la realització dels plànols. Així mateix, s’afegeix un cercador virtual a través d’una blogsite per consultar aquest recull via on-line. En aquest sentit, del total dels seixanta-cinc plànols que es poden consultar en el treball de recerca, aquí se’n proposen més d’una trentena que, al mateix temps, ens mostren l’evolució urbana de la ciutat des de principis del segle XIX fins a l’actualitat. La comparativa dels mapes proporciona un interessant recorregut sobre els diversos períodes històrics de la ciutat, que fa evident el valor de la cartografia com a eina d’anàlisi històrica. Manllevant les reflexions de Carme Montaner en la presentació, la producció en matèria cartogràfica esdevé una eina indispensable d’organització, planificació i control, deixant-nos alhora un bon llegat del pas del temps en l’evolució de la cartografia a la ciutat. Així doncs, s’han prioritzat aquells plànols que són documents directes o fonts contemporànies a l’autor i no de documents indirectes de persones, delineants o arquitectes que descriuen mitjançant la cartografia el creixement de la ciutat en un moment determinat de la nostra història. Igualment, en la selecció s’ha procurat que la imatge prioritzés la ciutat en el seu conjunt, o si més no, una part d’aquesta per tal d’observar-ne la seva evolució i creixement. Aquest criteri no

ha estat impediment, però, per ampliar l’àrea geogràfica representada quan s’ha cregut oportú per la qualitat i particularitat del document. En aquest sentit, les diferents tècniques que s’empren en l’elaboració dels plànols són una mostra de l’evolució d’aquesta ciència. Des de dibuixar a mà alçada i en format paper, utilitzant per exemple la combinació de la trama i el to a través de la tinta, passant per les diverses ornamentacions i cal·ligrafia que apareix per decorar i informar-nos del document en qüestió, fins a la ja recent aplicació de la fotografia aèria o el salt a la imatge digital, amb l’ús de diversos programes informàtics. Si fem una mica el tafaner sobre els mapes podem observar particularitats i curiositats, com el diferent tractament d’un dels elements cartogràfics per excel·lència: el Nord. Aquest punt cardinal de referència no es troba representat de la mateixa manera en tota la col·lecció. El lector atent també podrà detectar que no totes les representacions del centre de la ciutat coincideixen en la mateixa orientació, sinó que varia en funció del tema representat. Des d’un altre punt de vista, tota aquesta riquesa cartogràfica ens permet visualitzar el seguit d’institucions i organismes oficials tant a Catalunya com a l’Estat que en aquest període han elaborat i/o reproduït material cartogràfic. Així, trobem l’Ajuntament de Vic, l’Institut Geogràfic i Estadístic, la Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos (C.E.T.F.A.), la Diputació de Barcelona i l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). De la mateixa manera, ens arriben els noms dels delineants, arquitectes, enginyers o autors encarregats del projecte com José Casademont, Juan Antonio Laur, Joan Vaxeres i Noguera, J. Calvet o Josep Fors Callís, entre d’altres. Un altre aspecte que aquest treball ha procurat reflectir és l’existència de diferents tipus de plànols. Des de plànols temàtics de diverses naturaleses, com el que projecta el traçat del Ferrocarril de Granollers a Sant Joan de les Abadesses d’Ildefons Cerdà de l’any 1856, o el plànol de l’any 1852 aixecat per l’enginyer Don Juan Antonio Laur, d’origen francès, que es va utilitzar durant molts anys com a base cartogràfica per a confeccionar-ne d’altres, com el cas de l’any 1935. També en trobem de relacionats amb episodis meteorològics com el que descriu la inundació del dia 8 d’octubre de 1863 del “Arroyo Méder”. Fet que també és representat en un altre plànol de l’any 1863 acompanyat d’una llegenda molt interessant que descriu la relació d’edificis existents, caiguts i en reparació després de l’avinguda. Seguint amb les temàtiques també hi ha una sèrie de plànols que defineixen l’àrea de desenvolupament urbà a l’any 1960, o bé de la qualificació urbanística del sòl com són els plànols dels anys

1979 i 2000 respectivament. Igualment, també podem observar un plànol sintètic de Vic amb una curiosa descripció: ”Extensa llanura entre el Montseny y los Pirineos conocida como la Plana de Vich, cuyo clima es sano, la temperatura media de 13’9 y su principal producción de cereales”. Aquest mateix document, de l’any 1881, aporta una peculiar informació a partir de diversos anuncis comercials i de serveis, que també podem observar en el plànol de l’any 1905. Cal destacar la riquesa de topònims i de la quantitat de masies que apareixen al plànol de l’any 1920 sobre el Terme Municipal de Vic. També podem trobar altres tipus de plànols, com els topogràfics, que ens representen el relleu terrestre i la geografia urbana, amb el full Vic de l’any 1940, o bé el de l’any 1942. No podem deixar de banda les fotografies aèries que aporten molt més realisme, tal com es pot comprovar a les diverses imatges que tenim entrats els anys quaranta. Per últim, voldria destacar-ne un altre de caràcter molt més informatiu, com és el cas de la Guia turística de la ciutat de Vic, més actual. No voldria cloure aquestes línies sense remarcar la dedicació i esforç de Júlia Solà per portar a terme el seu treball de recerca. Un treball que ha comptat amb el suport i col·laboració de la mà experta de Carme Montaner, doctora en Geografia i cap actual de la Unitat de la Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. I que alhora ha col·laborat amb molta cura i delicadesa en l’elaboració d’aquest llibre. També cal esmentar l’entusiasme d’Albert Vilarrasa i Josep Nogué, del Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vic; l’ajuda de Francesc de Rocafiguera, de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Vic; la col·laboració de Rafel Ginebra, de la Biblioteca Episcopal de Vic; de Dolors Pena, regidora de Turisme de l’Ajuntament de Vic, i de Concepció Espadamala, de la Biblioteca Joan Triadú. També agrair a Assumpta Vila el seu suport, a Carme Codina l’acurada revisió lingüística del projecte, i a Irene Jiménez per realitzar algunes reproduccions digitals. Igualment pel suport en la coedició del treball per part d’El 9 Nou com també del finançament del projecte per part de la Institució PuigPorret. Gràcies a tots ells. Finalment cal destacar que aquest llibre dóna continuïtat a la “Col·lecció Recerca” del col·legi Sant Miquel dels Sants, que de la mà del seu director, Ignasi Roviró, permet un any més difondre la recerca com a font de treball dels alumnes de segon de batxillerat. Anna Jiménez, geògrafa

· Presentació · Vic a través dels plànols · Índex de cartografia · Cartografia històrica de Vic

Índex de cartografia

1813. Plano de la Ciudad de Vich y su campiña.

1820. Plano de Vic y sus inmediaciones.

1847. Copia del Plano de la Ciudad de Vich levantado en el año 1847.

1848.

1852. Plano geométrico detallado del Término Jurisdiccional de Vic.

1856. Full vuitè del Projecte del Ferrocarril de Granollers a Sant Joan de les Abadesses.

1863. Plano de la Ciudad de Vich i de la Inundación del dia 8 de Octubre de 1863 por el desbordamiento del arroyo Meder.

1863. Plano de la ciudad de Vic.

1863. Plano de la ciudad de Vich: detalle de la plaza, Yglesia y convento del Angel Custodio.

1863. Detalle de la parte baja de la ciudad de Vich inundada por las aguas en la madrugada del dia 8 de octubre de 1863.

1881 - Plano Industrial y Comercial de Vich.

Inicis s. XX - Vich.

1905. Plano anunciador.

1920. Término Municipal de Vic.

1924. Vich.

1924. Urbo Vic. Ciutat de Vic.

1930. Vich.

1935. Copia reformada del Plànol del Plà del Terme de Vich.

1939. Plano de la Ciudad de Vic.

1940. Mapa geogràfic de Catalunya. Full Vic.

1942. Mapa topográfico Nacional de España. Vich (Hoja 332).

1949. Mapa del Término Municipal de Vic.

1949. Fotoplano de Vich y sus alrededores.

1950. Plano Topográfico del Término Municipal de Vich.

1958. Fotografia aèria vertical de Vich. Full 1.

1958. Fotografia aèria vertical de Vich. Full 2.

1960. VICH. Plano de la Ciudad y area de desarrollo urbano prevista en el plan de ordenación.

1967. Vic (hoja 250 / 291 -100).

1967. Vic (hoja 310 Mapa de la Provincia de Barcelona 146 – 50).

1979. Qualificació urbanística del sòl.

1986. Vic (291-100 Ortofotomapa de Catalunya).

2000. Qualificació urbanística del sòl.

2006. Vic, plànol de la ciutat.

· Presentació · Vic a través dels plànols · Índex de cartografia · Cartografia històrica de Vic