Núm 12 / 18.03.17 / Edita publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants
Neix elpetitmiquel
Núria Casadevall: “L’objectiu de l’aprenentatge personalitzat és potenciar la singularitat, allò que fa que cada nen sigui únic” Una idea diferent d’espai educatiu
Treball: Arlet Marigot París, 5 anys
Crear, sentir i imaginar La passió de la lectura
Sumari
3 4-5 Toc-toc! Ep! El tema central L’Editorial Neix elpetitmiquel Una nova etapa per a elpetitmiquel
6-7 8-9 Bla-bla-bla! L’entrevista Clep-clep! La veu dels professionals Núria Casadevall: “L’objectiu de Una idea diferent d’espai educatiu l’aprenentatge personalitzat és potenciar la singularitat, allò que fa que cada nen sigui únic” 10-11 Oh! De 7 a 12 anys La passió de la lectura a elpetitmiquel
12-13 Mmm! De 3 a 6 anys Crear, sentir i imaginar
14-15 Xst! Llibres, jocs, aplicacions i pel·lícules 4 llibres i 4 jocs
2
Edició: Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants
Disseny i maquetació: JAUMIRA/VILARÓ
Direcció: Carme Codina Contijoch i Núria Fajula Castany
Fotografia: Ivan Raga
Producció: Núria Torras Planas
Impressió: Impremta MATER
Equip de redacció: Irene Benito Alier, Carme Codina Contijoch, Núria Fajula Castany
Data de tancament: 06.03.17
Col·laboradors: Francesca Davoli, Paola Soggia i l’equip de mestres d’educació infantil: Fina Bofill Casellas, Sílvia Crusats Cantal, Marta del Castillo Bou, Montse Díaz Martínez, Núria Esteras Fernàndez, Núria Fajula Castany, Anna Marsó Anglada, Cristian Martin Soler, Mercè Martinez Expósito, Gemma Reina Arboix, Miqui Serrat Callís, Gemma Vaqué Subirà
Portada: Treball d’Arlet Marigot París de 5 anys a la classe dels rossinyols
Adreça: Carrer Jaume I, 11 - 08500 Vic Web: elpetitmiquel.cat
Els articles signats són responsabilitat dels seus autors.
Toc-toc! L’Editorial
Una nova etapa per a elpetitmiquel El 2006 el servei de Publicacions de l’escola va emprendre una iniciativa que els anys han demostrat que va ser encertada: dotar la secció d’infantil d’una revista que mostrés algunes de les activitats que els nens més menuts vivien a les aules. Així va néixer petitmiquel, amb la voluntat d’un grup de mestres que recollien experiències, jocs, propostes educatives, consells d’especialistes i activitats de lleure. La revista ha sortit regularment cada curs per donar a conèixer a la nostra comunitat educativa i als futur s pares que escollien el Col·legi els aprenentatges, les activitats, els espais i l’acompanyament de l’equip d’infantil. Amb els anys el petitmiquel ha anat introduint canvis, de format i de contingut, però sempre ha estat fidel a l’objectiu inicial: mostrar la vida a les aules dels nens, els grans protagonistes de l’escola. La nova etapa del petitmiquel està relacionada amb el projecte per a les etapes d’infantil i primària que s’explicita amb la nova marca
elpetitmiquel. El replantejament educatiu, l’organització del temps, la personalització de l’aprenentatge i la convicció que “cada nen és únic” són alguns dels eixos vertebradors d’aquest nou projecte educatiu. La revista petitmiquel, a partir d’ara elpetitmiquel, vol ser una evidència d’aquest nou projecte, que té la voluntat d’ampliar el seu contingut perquè abasti tot infantil i primària. Volem donar visibilitat als nens, als mestres i als pares, així com eines a aquests per continuar la tasca educativa en paral·lel a l’escola. Tractarem temes educatius, de lleure, culturals, inclourem entrevistes i activitats o projectes de les diferents seccions i, sobretot, esperem que tots vosaltres, mestres i pares, entengueu la revista com un espai d’expressió de la nostra identitat i els nostres valors, un mitjà de transmissió del que som i volem ser en un present que es transforma en futur. És això, transformació i identitat, canvi i essència de les prioritats educatives que ens configuren com a escola i que marquen el nostre horitzó. Us convidem a llegir-la i a gaudir-ne.
3
Ep! El tema central
Neix elpetitmiquel L’escola per a les etapes d’educació infantil (3-6 anys) i primària (7-12 anys) del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic
Redacció elpetitmiquel és la Berta de 3 anys, en Gerard de 5 anys, l’Oriol de 7 anys i la Noura de 12 anys, però també és l’Anna, mestra d’infantil, en Jordi, el pare d’en Martí, i la Montse, mestra de primària, entre moltes persones. I és que elpetitmiquel és la visualització d’una manera de ser i fer on la personalització de l’aprenentatge és essencial. La societat, com les empreses, els mitjans de comunicació i les famílies, es troba en un moment d’evolució. I una de les de les responsabilitats de l’escola és estar atents al canvi. L’escola ha d’estar pendent per saber com adaptar-se a la nova realitat i descobrir quines són les eines més adequades per facilitarles al nen i als pares. Escola i mestres s’han d’adaptar a aquesta nova realitat que requereix noves maneres de relacionar-se, de comunicarse i d’ensenyar.
4
De fet, amb l’Horitzó 2020, el document marc del Col·legi Sant Miquel del Sants que defineix les quatre prioritats estratègiques que s’han de treballar fins a l’any 2020 i les línies a seguir, l’escola ja va començar a fer aquests passos. I és en aquest context de canvi on els equips d’infantil i de primària del Col·legi Sant Miquel dels Sants han començat a fer un treball intern. En concret, l’equip d’infantil ha desenvolupat un treball d’autodefinició que ha donat peu a la construcció d’una narració pròpia on el valor de les relacions, la proximitat del mestre, el diàleg i la comunicació, el respecte dels ritmes, l’experimentació, la investigació i la descoberta a través del joc, la diversitat
d’espais com a font de coneixement, la importància i implicació de les famílies, l’estimació i el respecte, i l’equip format per nen, pares i mestres són aspectes clau. I és que, en aquests moments, a Catalunya hi ha un debat obert per redefinir el model educatiu. El Col·legi Sant Miquel dels Sants, amb més de 150 anys d’història i una llarga tradició educativa, participa en el projecte “Ara és demà” que promou el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, coneix el projecte “Escola Nova 21”, forma part de la xarxa Tr@ms escoles per a la innovació, i té l’hàbit de visitar llars d’infants i escoles per conèixer el seu projecte educatiu i crear xarxa educativa. A més, el Col·legi participa en formacions de diversos àmbits. És a partir de tota aquesta experiència, del coneixement acumulat i de la realitat que el Col·legi Sant Miquel dels Sants ofereix un procés educatiu pensat per a nens que entren als 3 anys i en surten als 18. El centre manté un projecte educatiu propi i fa visible una manera de ser i fer adaptada a cada edat. Elpetitmiquel és l’escola per a les etapes d’educació infantil (3-6 anys) i primària (7-12 anys) on cada nen és únic.
Per nosaltres, cada nen és únic
Ep! El tema central
Benvinguda a elpetimiquel, ubicat a l’edifici del Seminari de Vic. Fotografia: Ivan Raga.
M’agrada anar a l’escola! En aquest context d’evolució i de canvi en el qual es troba immersa l’educació, l’equip d’infantil d’elpetitmiquel ha fet un treball d’autodefinició que ha donat peu a la construcció d’una narració pròpia. Treball que elpetitmiquel ha volgut compartir amb la creació de l’audiovisual “M’agrada anar a l’escola”, disponible al web del col·legi www.elpetitmiquel.cat.
5
“M’agrada anar a l’escola”, que ha estat codirigit per Ivan Raga i David Conill i protagonitzat per l’alumna d’elpetitmiquel Berta Alier Gurt, de 3 anys, recull els aspectes clau del projecte elpetitmiquel i mostra el lligam entre nen, pares i mestres a través dels titelles Quelet i Quelona. L’alumna de 3 anys Berta Alier Gurt és la protagonista de l’audiovisual “M’agrada anar a l’escola” codirigit per Ivan Raga i David Conill. Fotografia: Ivan Raga
Bla-bla-bla! L’entrevista
Núria Casadevall: “L’objectiu de l’aprenentatge personalitzat és potenciar la singularitat, allò que fa que cada nen sigui únic” Redacció El Col·legi Sant Miquel dels Sants té clar que una de les seves responsabilitats com a escola és estar atents al canvi. I prova d’això n’és el naixement d’elpetitmiquel. En aquest número, la revista elpetitmiquel conversa amb Núria Casadevall i Coll, mestra, psicopedagoga i una de les impulsores de la innovació d’educació infantil d’elpetitmiquel. De tarannà dolç i atent, ens descobreix la seva manera d’entendre la professió i ens explica què significa aprenentatge personalitzat a elpetitmiquel.
6
Quan vas decidir que volies ser mestra? Se’m va despertar la inquietud pel món de l’educació, i concretament en les etapes infantils, quan cursava secundària. Tota la meva vida havia anat amb els escoltes. Veia els monitors com a referents. I va ser a l’etapa de secundària quan vaig entendre que ser mestra m’oferia la possibilitat de combinar els conceptes lúdic i formatiu. Així, et vas fer mestra per poder combinar el món lúdic i el formatiu? Entre d’altres coses, perquè ser mestra t’ofereix la possibilitat de créixer de forma constant. Per una banda pots formar-te, però al mateix temps pots participar en el procés d’aprenentatge d’un nen i això requereix d’una evolució i d’una millora constant per part del mestre. El que més m’agrada de la professió és que cada curs et planteja reptes nous.
Què és un mestre? Un mestre ha de ser aquella persona que acompanya el nen en la seva formació general, però pautant i guiant les capacitats i els continguts que ha d’anar assolint i sempre vetllant per la persona de forma integral. Quina és la funció de l’escola a l’etapa d’educació infantil? A l’etapa d’infantil, l’escola ha de servir per desvetllar inquietuds per descobrir el món. Ha de despertar la iniciativa, l’interès, la curiositat i, sobretot, el tenir ganes d’aprendre, tot adquirint unes rutines i uns hàbits. I a primària? En aquesta etapa, la funció de l’escola és que el nen estigui preparat per habitar en el món actual. A primària, el nen ha d’estar preparat per afrontar on vivim i tenir habilitats i coneixements del dia a dia, com per exemple parlar en públic o mesurar quantitats, així com poder interpretar la realitat que l’envolta. I això com es fa a elpetitmiquel? A infantil es busquen moments que el nen participi de diferents activitats pensades per avançar en aquest procés. Activitats pautades amb continguts concrets, com per exemple observar el temps, aprendre a comptar o fer exercicis de llenguatge. D’altra banda, també es convida el nen a experimentar de forma lliure i a potenciar els seus interessos. Elpetitmiquel
Bla-bla-bla! L’entrevista té un mètode basat en la creació de racons o d’ambients i de projectes propis vinculats a àrees específiques per assolir els objectius plantejats. Què vol dir personalització de l’aprenentatge? En primer lloc seria conèixer molt bé cada
nen per poder valorar el talent, les passions i les il·lusions tenint-les en compte a l’hora de plantejar diferents activitats. I també en el moment de donar el temps necessari. Cada nen té una maduració diferent i per això se li dona el temps i el suport necessari per assolir els objectius. Aprenentatge personalitzat és conèixer molt bé cada un dels nens a través de la proximitat, el diàleg, la implicació i la participació dels pares. Quin és l’objectiu de la personalització de l’aprenentatge? Potenciar la singularitat, allò que fa que cada nen sigui únic. Quin ha de ser el paper dels pares en el procés d’aprenentatge? Els pares han d’estar implicats. Pares i mestres anem a la una tenint en compte cap on volem anar. S’aconsegueix parlant, concretant i plantejant reptes. Un dels objectius és que s’alimenti tot allò que es fa a l’escola des de casa. Si, per exemple, es treballen les festes popular a l’escola, se’n pot parlar a casa. D’aquesta manera es potencia el procés educatiu. A l’etapa infantil els pares entren a l’aula? Sí, i tant! En aquesta etapa els pares entren a l’aula quan porten o venen a buscar el nen. De fet, en el cas de P3 es té molt en compte la seva participació, ja que, com és normal, els pares necessiten tranquil·litat i proximitat. Què és allò que et satisfà més com a mestra quan acabes el curs? Quan acabes el curs et sents satisfet quan mires enrere i veus l’evolució del nen. És molt gratificant quan acabes el curs i dius que bé que ha anat!
Núria Casadevall a les instal·lacions d’elpetitmiquel. Fotografia: Ivan Raga
7
Clep-clep! La veu dels professionals
Una idea diferent d’espai educatiu Francesca Davoli i Paola Soggia Assessores i membres del grup de formadors del CIFE (UVIC-UCC) La reflexió constant per part dels equips pedagògics sobre els temes d’espais, materials i agrupaments a l’educació infantil és un dels recursos que tenen els mestres per poder millorar la pràctica educativa i reforçar aquella idea d’escola que canvia i es transforma dia rere dia amb i gràcies a les aportacions dels adults i dels infants. Aquesta pràctica reflexiva permet entrellaçar la teoria i la pràctica d’una forma innovadora, fent de l’escola un veritable laboratori de recerca i innovació pedagògica. Una de les preguntes que els professionals s’han de poder fer és si els espais i els materials que pensem adequats pels infants li ofereixen realment una varietat i una possibilitat d’exploració i acció autònoma, una capacitat de decisió i de tria (capacity of agency), dins d’un marc de col·laboració i compartint temps i recursos amb la resta del grup.
8
La recerca ens diu que un ambient tancat, on els alumnes han d’estar quiets i asseguts durant moltes hores consecutives, és superada tant des del punt de vista de la eficàcia didàctica com des del punt de vista del benestar de la persona (de qualsevol edat). Una escola que posa al centre del seu projecte educatiu l’aprenentatge i el benestar físic i emocional de l’infant ha de disposar d’uns espais adequats a les estratègies metodològiques com ara ambients, tallers, projectes, contextos, capaços de superar l’enfocament tradicional ja que els alumnes avui en dia tenen característiques ben diferents respecte al passat.
L'escola ha de pensar amb el confort de les persones que hi habiten (infants i adults) i que hi viuen durant moltes hores diàries (hores, setmanes, mesos, anys), evitant proposar espais massa rígids i sempre iguals. El que ens interessa promoure és una idea no tradicional d’espai educatiu: no només s’aprèn a la aula (com anteriorment es pensava) sinó tots els espais de l’escola són lloc d’exploració, descoberta i construcció del coneixement. Entrada, passadissos, espais comuns, espais polivalents, espais exteriors, biblioteca, aules petites, tallers, espai de psicomotricitat, menjador, lavabos, tots ells son espais dignes on els processos d’aprenentatge es duen a terme. Un entorn que permeti fer activitats didàctiques diversificades -pensat com evolució de l’aula tradicional- ens podria oferir, per exemple: - una àgora com espai ampli que faciliti el diàleg i el treball en grup classe. - uns espais informals (amb coixins, cati- fes, sofàs) com a contextos amables i més respectuosos de les necessitats de descans del infants. - uns espais individuals on l’alumne pot concentrar-se i separar-se de la resta del grup per alguna activitat concreta. - uns espais per a l’exploració (laboratoris) de petits grups on treballar amb eines específiques alguns temes concrets. - uns espais exteriors que promoguin opor- tunitats de joc, moviment i relació entre totes les edats.
Clep-clep! La veu dels professionals
Si ens plantegem l’aula com a lloc únic d’aprenentatge, veurem tots plegats les nombroses possibilitats que els espais ens ofereixen. Els adults hi juguen un rol fonamental perquè tenen la capacitat de preveure diferents contextos i una diferent disposició del mobiliari. També ha de promoure i garantir un millor ús de l’espai que sigui estèticament agradable i funcional i capaç de generar oportunitats didàctiques múltiples.
un únic projecte de referència, sinó una trajectòria d’investigació que ha de comptar amb la identitat del lloc, de la seva història i dels seus habitants (mestres, infants i famílies).
La transformació de l’espai i la creació de nous ambients de treball i de joc ha de ser el resultat d’un projecte pedagògic compartit entre tota la comunitat educativa que hi viurà. No existeix
9
Restaurant creat a elpetitmiquel per afavorir el procés d’aprenentatge. Fotografia: Ivan Raga
Oh! De 7 a 12 anys
10
Oh! De 7 a 12 anys
La passió de la lectura a elpetitmiquel Irene Benito Coordinadora pedagògica d’elpetitmiquel Aprendre a llegir és fonamental i és el pas essencial perquè el nen pugui endinsar-se en el món meravellós i captivador de les paraules. Llegir és molt més que adquirir habilitats lectores, molt més que aprendre la consciència dels sons, l’estructura de les paraules i l’organització de les frases. Llegir és la porta oberta a la capacitat de fabulació, l’entrada a mons imaginaris, ple d’històries, personatges i espais que ens fascinen, ens diverteixen, ens emocionen, ens fan reflexionar i ens fan créixer com a persones. Adquirir la passió de la lectura és un dels objectius de l’escola i, com a mestres, volem encomanar als nens la necessitat de tenir sempre un llibre per submergirs’hi i gaudir. És per això que ensenyar a llegir suposa una de les tasques i responsabilitats més importants que tenim encomanades les escoles i per a elpetitmiquel és una prioritat, especialment en nens de 5 a 8 anys. A elpetitmiquel treballem la competència lectora de tots els nens per mitjà d’un projecte que ens permet ajustar-nos a les característiques i ritmes particulars de cada un. Alguns dels components bàsics que s’identifiquen en l’ensenyament primerenc i que són d’imprescindible assoliment per una bona lectura són: la consciència fonològica, el
Instantània d’una de les moltes sessions on el nen (Marina Gaja Subirats de 5B) i la lectura comparteixen aventures. Fotografia: Ivan Raga
principi alfabètic, les habilitats de descodificació fonològica, la fluïdesa, la comprensió, el vocabulari i per últim les habilitats d’escriptura. El mètode proposa estratègies per arribar de manera precisa a tots i cadascun dels nens aconseguint que cada un d’ells progressi i tingui èxit. Per aconseguir-ho, posa èmfasi a oferir a cada nen allò que necessita per evolucionar i li proporciona el nivell i la intensitat dels suports que cal per garantir la seva millora. Amb aquest projecte, busquem que els nens esdevinguin bons lectors, és a dir, llegeixin amb fluïdesa, utilitzin eines per a la comprensió del que llegeixen, llegeixin de manera crítica, llegeixin per propòsits diferents i gaudeixin de la lectura. Aprendre a llegir, doncs, és clau en el desenvolupament dels nens. Les habilitats lectores estan a la base de l’èxit escolar i permeten l’accés al coneixement i a l’adquisició de nous aprenentatges i de noves habilitats.
11
Mmm! De 3 a 6 anys
Crear, sentir i imaginar Sílvia Crusats, Núria Esteras i Mercè Martínez Mestres d’infantil
les mides de les seves representacions gràfiques ens poden donar algunes pistes d’allò que senten.
L’art és una de les formes d’expressió que utilitza el nen en l’etapa d’educació infantil. Podem apreciar-hi les emocions, les inquietuds i les inseguretats que molts d’ells senten i no saben o no volen verbalitzar. Els colors, les formes i
Al llarg de l’etapa d’infantil, el nen progressa en la comunicació i l’expressió en els diferents contextos que es donen al seu entorn més proper. Des de l’escola, creem situacions perquè el nen tingui llibertat d’expressar-se de forma verbal, corporal i plàstica. Si ens centrem en l’expressió plàstica, l’ambient artístic és un dels moments on el nen pot expressar-se de forma lliure. És un espai en el qual el nen té l’oportunitat de descobrir, manipular, sentir, imaginar, gaudir i crear mitjançant una gran varietat de materials com ara pintura, fang, plastilina, gelatina, materials naturals i/o de reciclatge, entre molts d’altres. També permet el desenvolupament de les seves capacitats expressives, representatives i artístiques, on es pot deixar anar sense que ningú pugui jutjar el resultat final de la seva obra. Aprendre mitjançant els ambients permet al nen escollir l’activitat que més li interessa fer en aquell determinat moment, compartint el joc i la descoberta amb nens d’altres classes de P4 i de P5. D’aquesta manera es creen nous vincles fora de l’aula que afavoreixen les relacions i les habilitats socials entre els infants.
12
Detall del treball amb fang que convida a l’experimentació. Fotografia: Ivan Raga
Mmm! De 3 a 6 anys
Experimentar en un entorn natural
Nens de la classe dels pica-soques regant a l’hort. Fotografia: Ivan Raga
Fina Bofill, Montse Diaz i Miqui Serrat Mestres d’infantil A l’escola, el nen no només es mou i aprèn a l’aula, sinó que també ho fa en un entorn natural on veu, descobreix i toca. En aquest entorn natural, en el qual troba branques, fulles, pedres i tota mena de materials, el nen desenvolupa la seva imaginació. El nen rep una estimulació externa que li crea curiositat i on es mou diferent. Entre el nen i l’entorn natural, es dóna un joc cooperatiu que afavoreix la convivència amb els altres tot enriquint la seva capacitat de raonament i d’observació. En aquests espais d’aprenentatge, com és l’entorn natural, el nen es mou amb llibertat, aprèn a tenir i cura i respecte per allò que l’envolta, fa una observació directa de la natura i adquireix coneixements nous.
13
Xst! Llibres, jocs, aplicacions i pel·lícules
4 llibres i 4 jocs Redacció A elpetitmiquel, pares, mestres i nen fan un equip. I és per aquest motiu que la revista elpetitmiquel ha creat la secció Xst! Llibres, jocs, aplicacions i pel·lícules. Un espai amb recursos per a pares, mestres i nens per donar
Un llibre per a nens de 3 a 6 anys
continuïtat a les històries iniciades a l’escola, i també a casa. L’escola i la família poden ser l’origen de grans experiències per compartir que la revista elpetitmiquel us apropa de 4 en 4. En aquest número, elpetitmiquel us presenta 4 llibres i 4 jocs de sobretaula.
Un llibre per a nens de 7 a 12 anys
Títol: “Mare, de quin color són els petons?” Autora: Elisenda Queralt Il·lustradora: Carla Pott Editorial: ItsImagical
Eren tocades les nou i, com cada nit, en Roger va entrar dins el llit de la mare i se li acorrucà al costat. Es delia per gaudir uns instants més d’aquella escalfor coneguda i incomparable. Se la va mirar de reüll i li preguntà: - Mare, de quin color són els petons? Així és com comença aquest conte on en Roger descobreix que no tots els petons són iguals, sinó que cadascun d’ells té un color i un significat diferent. L’autora juga amb els colors de l’arc de Sant Martí i les emocions més properes als infants amb un vocabulari planer i unes imatges molt vives i expressives. Un llibre per a mestres
14
Títol: “La nena que es va convertir en mòbil.” Autor: Francesc Puigpelat Il·lustradora: Ona Caussa Gènere: Novel·la Editorial: La Galera
La Mukele viu a l’Àfrica, als peus del Kilimanjaro, en un poble molt petit que no té nom. És filla de pastors i la seva vida està encaminada a conduir el ramat per la Sabana. I a obeir amb temor les paraules del bruixot, l’Amwilu, tot i que ja ningú no creu en la bruixeria: se l’escolten per tradició. Però l’Amwilu sí que té un cert poder... i el poder en mans de persones dolentes no porta res de bo. La Mukele patirà un malefici que només podrà desfer amb esforç i sort. Molta sort. Aquest llibre, per a lectors a partir de 8 anys, va guanyar el premi Josep M. Folch i Torres 2015. Recomanat des de la Fundació de l’Enciclopèdia Catalana que organitza juntament amb el Departament, el Certamen de Lectura en Veu Alta. Un llibre per a pares
Títol: “Educar Millor: Onze Famílies per acompanyar famílies i mestres.” Autor: Carles Capdevila Editorial: Arcàdia
Onze converses amb personalitats del món de l’educació que són una invitació al debat: professionals de procedències i visions diverses ens permeten conèixer no solament els camins que han consolidat les seves vocacions sinó l’ambició de fer bé les coses cada dia a les aules, al carrer i a casa. Carles Capdevila creu que educar és apassionant i també ho és parlar-ne, des de l’experiència i des de la reflexió. L’humor i la responsabilitat no són incompatibles en aquest terreny, i tot allò que pugui fomentar confiança i alegria entre tots els agents implicats contribueix a crear un teixit de complicitats imprescindible en la tasca d’educar.
Títol: “Ni princeses ni pirates. Per educar nenes i nens en llibertat.” Autora: Núria Solsona Editorial: Eumo
En aquest llibre es parla d’un tema essencial en la nostra formació com a persones: com s’ensenya a ser una nena o un nen. Hem de comprendre que tenir una filla o un fill són fets equivalents; els haurem d’ajudar a construir-se com a persones lliures, sense prejudicis que els impedeixin créixer ni els facin patir. Amb exemples extrets del dia a dia, Núria Solsona, una de les màximes expertes en coeducació, ens proposa maneres de disminuir les conseqüències d’una educació sexista i promoure la igualtat d’oportunitats, per tal que no limitem el desenvolupament de les nostres criatures per raons de gènere i per tal que tinguin arguments per defensar la seva llibertat d’elecció.
Xst! Llibres, jocs, aplicacions i pel·lícules
Un joc per a nens de 3 a 6 anys
Un joc per a nens de 7 a 12 anys
El Primer Frutal
Speed cups
Un joc per iniciar els més petits de la família a jugar. Senzill, ràpid i amb un objectiu molt clar: guanyar el corb! L’objectiu és recollir totes les fruites abans que el corb completi el camí i se’ns les mengi! En el torn del jugador, aquest tira i recull de l’arbre una fruita del color corresponent. Totes les fruites les agruparem al mateix cistell. El corb mou posició quan al dau ens surt el dibuix del corb!
Rapidesa i ordre. Cada jugador disposa de 5 cubs de colors diferents. Un jugador gira una de les cartes de la baralla a l’atzar. Els jugadors han de reproduir la seqüència dels colors de la carta amb els cups de forma ràpida. El primer en fer-ho, pulsa el timbre del mig de la taula i guanya la carta com a punt. Fàcil d’entendre i molt divertit!
En aquest joc es treballa: La cooperació El joc en equip El treball de les primeres normes El reconeixement i treball dels colors La presa de decisions El joc lliure
En aquest joc es treballa: La rapidesa i la concentració L’habilitat i l’ordenació La reacció
Un joc per a mestres
Un joc per a pares
Shut the box
Story cubes
Tancar la caixa. Joc clàssic per treballar el càlcul mental. L’objectiu dels jugadors és sumar els mínims punts possibles. En un torn el jugador tira 2 daus de 6 cares. El contingut del joc consta d’una caixa oberta amb 9 nombres. També hi ha versions del joc fins al número 12.
Una molt bona proposta per passar una estona ben entretinguda. Tot un repte per a la imaginació i la creativitat. El joc consta de 9 daus amb imatges. Es tiren els daus i comença el joc, relacionant imatges! Cada jugador ha de continuar una història explicada pel jugador anterior. Un altre repte és que cadascú intenti explicar en 1 minut la història més extravagant. És un joc tan versàtil com la imaginació i la disposició dels que hi juguen.
En funció del resultat obtingut s’escull quines fitxes s’utilitzaran per aconseguir el resultat. En una ronda el jugador tira múltiples vegades fins al moment que queda “bloquejat”, moment en que no es pot sumar el resultat dels daus amb les fitxes disponibles. És llavors quan es fa el recompte de punts. El joc generalment consta de 10 rondes. Al finalitzar les 10 rondes es sumen els punts dels jugadors. El guanyador és qui menys punts obté.
15
Escola d’estiu_17 16
Educació infantil Educació primària
Del 26.06 al 21.07 De 07.45 h a 15.00 h