petitmiquel Publicacions del Col路legi Sant Miquel dels Sants - C. Manlleu s/n. 08500 - Vic 93 886 12 44 - www.santmiqueldelssants.org - tm@santmiqueldelssants.org
Les festes populars L’escola és, després de la família, el principal àmbit de socialització dels nens i de les nenes. És, per tant, un espai idoni per viure i per explicar el sentit, el tarannà i la manera de fer del nostre país. Quan diem que la nostra escola és “catalana“ no ho fem només en relació a la llengua. Darrera del terme “catalana“ entenem que és feina de les mestres anar introduint els costums, les cançons populars i les festes que donen identitat el nostre país. L’escola és viva i per això està atenta al seu entorn més immediat, per tal de fer participar els nens d’allò que els envolta. Als mestres ens agrada fer viure les festes populars als infants i anar-les transmetent als nens any rere any. L’infant es mostra observador i molt obert a tot el què passa pel seu entorn. En les fes-
col·legi sant miquel petit miquel primavera de 2009 número 04 pàgina
tes que celebrem a l’escola participa d’un fet col·lectiu. L’escola ofereix l’oportunitat de gaudir de les festes com un punt de trobada i de participació. Les festes entren a l’escola, formen part de la nostra cultura. Ens ajuden a situar-nos en el pas del temps, en esdeveniments que passen a la nostra ciutat, poble o barri. Les festes populars ofereixen noves possibilitats a l’escola, perquè són activitats que poden ajudar a modificar les relacions interpersonals i el plantejament del treball diari. La festa és un trencament de la rutina quotidiana. És el moment de trobada col•lectiva a través de les activitats festives. En el parvulari, el treball de les festes populars serveix, també, per explicar el transcurs de l’any, des de la tardor fins a l’estiu.
I això, a l’escola ho podem fer d’una manera lúdica i globalitzada amb la resta d’ensenyaments-aprenentatges que fem en el dia a dia. El treball de les festes populars és una manera de viure intensament el pas del curs escolar, tot explicant als alumnes el seu sentit. En la festa hi intervenen molts elements que ens fan posar en marxa i requereixen un treball previ, del moment i posterior.
s’introdueixen elements d’altres cultures que es barregen amb les pròpies tradicions i moltes vegades els infants no identifiquen quins elements són els de la tradició catalana o quins són els d’un altre país.
A la nostra escola treballem, especialment, les festes populars relacionades amb la tardor (castanyada), les relacionades amb el Nadal (Tió, Pastorets, Reis), les relacionades amb la Quaresma (Carnaval i Vella Quaresma) i les relacionades amb la primavera i la cultura (Sant Jordi).
A les escoles arriben infants procedents d’altres països; participar i conèixer les festes i tradicions del país d’acollida és una altra manera de facilitar la integració. Per això a l’escola ens agrada celebrar-les i veure com els infants participen, aprenen, creixen i gaudeixen d’un fet col·lectiu.
Actualment, en el procés de globalització,
Montse Macià, Miqui Serrat i Gemma Vaqué.
Sempre és bo conèixer altres cultures per poder enriquir-nos com a persona, però cal que comencem per conèixer la pròpia cultura, festes i tradicions populars catalanes.
ALGUNS PRINCIPIS BÀSICS PER EDUCAR BÉ (sense ser una recepta miraculosa) 1. Nosaltres, els pares, som els educadors, l’escola només complementa. 2. Educar bé és ensenyar a: conèixer les pròpies possibilitats, desitjar créixer, acceptar les seves limitacions i les seves virtuts de forma sana; és ensenyar a viure. 3. Educar bé és ensenyar a adaptar-se a totes les situacions, bones i dolentes. 4. Educar no és proporcionar experiències bones i aïllar les dolentes, és ajudar a aprendre d’elles. 5. Per educar bé no existeixen receptes, s’aprén d’experiències concretes i després es generalitza. 6. Les nostres decisions estan molt influenciades per com hem estat educats, ser conscients d’això ajuda a educar sensatament. 7. Per educar bé és necessari el sentit comú.
8. Educar bé no és buscar les mateixes condicions per a tots, sinó donar a cada fill el que necessita, fer-ho així no és injust, ajuda a cada fill a créixer acceptant la individualitat de cadascun. 9. Acceptar que educant, cometré errors. 10. Mai li hem de mentir. Si l’enfrontem a aquelles coses que no li agraden però que ha d’acceptar, el preparem per assumir la realitat. 11. Li hem d’explicar les coses (quasi sempre) i de forma breu. Educar a un nen, és com sostenir una pastilla de sabó. Si apretes molt, surt disparada, si la subjectes amb indecisió se t’escapa entre els dits. Una pressió suau però ferma, la manté subjecta. Cristian Martin Soler.
col·legi sant miquel petit miquel primavera de 2009 número 04 pàgina
ELS BITS D’INTEL·LIGÈNCIA “Quan els oferim aquest tipus d’informació, els estem fent en realitat un regal”. Glenn Doman Està demostrat científicament que els primers anys de vida, dels 0 als 6, són molt importants per a l’estimulació del cervell infantil. Els nens tenen un potencial sorprenent, són els millors alumnes per aprendre, tot ho demanen i la seva curiositat és intensa. Per això cal donar-los estímuls visuals, auditius i tàctils.
Quins objectius tenen? Desenvolupar la memòria. Augmentar la capacitat de retenció de la informació. “Assentar les bases” per a l’adquisició de coneixements sòlids. Estimular la intel·ligència . Augmentar el lèxic. Millorar la capacitat d’atenció. Fomentar la curiositat i l’interès.
Segons Glenn Doman, creador dels bits d’intel·ligència: “Qualsevol nen té en el moment de néixer una intel·ligència més gran de la que després arriba a exercir”.
Els bits s’agrupen en categories o temes que tinguin característiques similars (geografia, art, botànica, zoologia i altres...), per a facilitar al cervell l’establiment de relacions entre uns bits i altres. Es composen de Què són els bits d’intel·ligència? grups de 10 o 15 imatges. S’ha comprovat Són unitats d’informació presentades per que els estímuls curts són més eficaços que mitjà d’imatges grans, clares i ben defini- els llargs, per això els bits es mostren de des. manera ràpida, repetida en vàries sessions Són estímuls visuals acompanyats d’un curtes i amb gran entusiasme per atreure estímul auditiu (enunciant en veu alta el que l’atenció i motivació dels infants. representen). Mercè Martínez
MODIFICACIÓ DE CONDUCTES* Segons la Teoria Cognitiva-Conductual, per modificar conductes en els nostres infants podem utilitzar dues tècniques: el reforç o el càstig. Amb el reforç premiem un bon comportament del nen/a per tal que es repeteixi. En el reforç positiu donem alguna cosa que agrada a l’infant (no cal que sigui material); i el reforç negatiu és quan estalviem al nen de fer alguna cosa que no li agrada. Pel que fa al càstig, l’apliquem quan volem que una conducta no es repeteixi. El càstig igual que el reforç també pot ser positiu o negatiu. Per tal d’aplicar-los correctament cal tenir en compte unes normes: Càstig i reforç sempre han de ser explicitats immediatament després que es produeixi la conducta que ens interessa modificar. Cal explicar amb molta claredat què és el que estem castigant o reforçant per tal que el nen ho entengui bé. És molt important la comunicació. Sobretot mai es traurà un reforç que ja s’havia aconseguit amb anterioritat. Per exemple si hem premiat el nen/a amb alguna cosa i desprès no es porta bé, haurem de buscar un altre sistema, però no traurem un reforç que ja havia aconseguit. Tant càstigs com reforços no es poden modificar, és molt important mantenir-se ferm en allò que s’ha dit. Per modificar conductes cal separar molt bé els objectius que volem aconseguir. Han de ser objectius petits i assequibles al nen/a. És molt útil que els premis o càstigs tinguin relació amb el comportament que estem premiant o evitant. Cal anar amb molt de compte amb el premi o càstig que volem aplicar. Allò que diem ho hem d’acomplir.
col·legi sant miquel petit miquel primavera de 2009 número 04 pàgina
Un altre sistema és l’extinció o evitació de conductes. Segons quines siguin les conductes intentarem no fer-ne cas, farem veure que no ens adonem del què passa i quan el nen/a deixi de fer la conducta llavors el felicitarem de seguida. En aquest cas és molt important tenir en compte que no podem evitar conductes de risc o perilloses per al nen/a. ABANS D’APLICAR LES TÈCNIQUES Primer de tot cal analitzar la situació. Pel que fa al comportament: en quin moment es produeix, perquè ho fa. Cal definir bé el problema. Com és la conducta: és perillosa?, té repercussió a l’aula? a casa?, molesta als companys, als germans?... Pel que fa al nen: quina relació té amb els companys o amics? Relació amb els adults?, reaccions, problemes psicològics, dificultats en els aprenentatges... Una vegada hem analitzat i registrat bé la situació i els comportament podrem proposar-nos quins són els objectius a modificar. COM HAN DE SER ELS OBJECTIUS Els objectius han de ser petits i a curt termini, per tal de garantir les possibilitats d’èxit. Evitar les sentències radicals i les etiquetes. Prioritzar els comportaments que volem modificar, i evitar aquells que en aquest moment no estem treballant. Hem de poder separar els objectius i tenir molt clar que treballem en cada moment.
* resum de la sessió de treball del grup de Debats Pedagògics dels mestres del Col·legi Sant Miquel del passat 27-2-09, recollit per Marta Carreter
El dibuix infantil A les nostres escoles, els nens/es dibuixen molt, sovint els demanem que facin un dibuix; sobre el que han fet el cap de setmana, durant les vacances, sobre el projecte que treballem a classe o sobre la figura humana. Dibuixar és una activitat divertida i creativa, perquè entenem que permet als infants expressar-se lliurement. Dibuixar és conèixer, difícilment els nens/es dibuixaran el que no comprenen. Mentre dibuixen estan intentant entendre moltes coses, estan pensant. Diversos autors que han estudiat l’evolució del dibuix de l’infant ho han fet distingint-ne diferents etapes i analitzant-ne diferents aspectes: característiques generals, les formes de representació de la figura humana, com es resol l’espai i com es treballa el color. A P4 per exemple fem l’evolució de la figura humana, i demanem als nens/es mensualment que en facin un dibuix. El procés de principi a final de curs és realment bonic de veure. L’infant, de petit, té la necessitat de dibuixar de manera desordenada, repetint moviments, sense percepció de l’espai ni intenció cromàtica. Comença amb els gargots, i de mica en mica, l’interès del nen/a s’acosta cada vegada més al pensament figuratiu i comença a repre-
Representació de la figura
Representació de la figura
humana a principi de P4
humana a final de P4
sentar sobre el paper uns dibuixos cada cop més realistes. Entenem que dibuixen les coses tal com les veuen i nosaltres intentem ajudar els alumnes a potenciar els poders d’intuïció i percepció, fent descobrir a poc a poc el món que els envolta. Marta del Castillo
col·legi sant miquel petit miquel primavera de 2009 número 04 pàgina
L’ordinador a les aules d’Infantil L’ordinador està present en pràcticament tots els àmbits de la nostra societat i s’ha convertit en una eina imprescindible amb excel·lents potencialitats educatives. Seymourt Papert, a la seva obra El desafio de la mente, defineix els ordinadors com “instruments amplificadors de la intel·ligència humana que afavoreixen el desenvolupament del pensament”. A la nostra escola fa ja uns anys que vam incorporar l’ordinador a les aules d’Educació Infantil. El considerem un recurs més que facilita l’adquisició d’aprenentatges, i que desenvolupa la capacitat de planificar i processar la informació que l’infant rep. Dins el treball en racons d’Educació Infantil, l’ordinador s’incorpora en els racons de treball que fan referència al llenguatge escrit i al llenguatge matemàtic a través de jocs. L’objectiu que seguim amb aquest treball és que l’alumne asseguri, aprofundeixi i ampliï els continguts que treballem a l’aula d’una forma atractiva, individualitzada i autònoma. Ho fem partint de la utilització del programa Clic i activitats que s’ofereixen a les diferents edats des de la web www.edu365.cat, o programes com el Paint entre altres.
Tot aquest procés de treball comença a P/3 iniciant els infants en la tècnica d’arrossegar el ratolí i, més endavant, en la realització d’activitats a on cal clicar i arrossegar per fer associacions, o bé utilitzar el teclat per resoldre l’activitat proposada. Amb els anys, i reflexionant en la utilització de l’ordinador a l’aula, ens hem anat adonant de les característiques que ofereix: ♦ Facilita els aprenentatges individuals segons el nivell de desenvolupament de cada nen/a. ♦ Desperta la seva motivació vers els continguts a treballar. ♦ Augmenta la seva autonomia en el desenvolupament de les activitats. ♦ Activa la memòria visual. ♦ Incrementa la seva capacitat d’atenció. Amb el temps hem après que l’escola no ha de viure al marge de les noves tecnologies ni de les possibilitats didàctiques que aquestes ens ofereixen. Montse Díaz
TEMPS D’ESPERA... - Mare, mare, maaaare, maaaareee, MAAAREEEEEEEE…..! - Maria, has vist que estic parlant amb l’àvia? Un moment si us plau, de seguida t’escolto. Aquest fet tan habitual d’insistència es repeteix vàries vegades quan un adult va acompanyat d’un infant. Als nens i nenes els costa saber esperar, entendre que no són sempre el centre d’atenció; encara són en una etapa molt egocentrista on la noció del temps és difícil d’acceptar. Sovint però, som els adults amb la nostra actitud que ajudem els infants a mostrar-se impacients, inquiets i insistents. Ens sembla que els infants han d’estar constantment actius, motivats, interessats...ofegant-los dins d’un munt d’activitats constants. Ens costa deixar temps perquè l’infant pugui descobrir el què l’envolta, jugar, experimentar, observar, o fins i tot arribar a avorrir-se. A vegades, posar una mica de fre a la nostra rutina diària, a les presses, a la rapidesa... pot donar peu a desenvolupar altres estratègies, tant o més enriquidores, com el pensar, el gaudir, l’escoltar, l’ imaginar... Educar és ensenyar a aprendre, transmetre actituds, valors, maneres de ser o de fer; és una tasca compartida entre casa i escola. Nosaltres, des de l’escola hem d’ajudar a l’infant a anar adquirint el bon hàbit de saber gaudir d’aquest temps d’espera que l’ajudarà a tenir un bon aprenentatge i un bon creixement personal.
“ De vegades caminar massa de pressa no et deixa veure la bellesa del camí.” Fina Bofill, Sílvia Crusats i Anna Marsó
col·legi sant miquel col·legipetit sant miquel miquel primavera petit miquel de primavera 2009 número de 2009 04número pàgina 04 pàgina
JUGAR
EN FAMÍLIA El concepte de família en la societat actual ha canviat molt. Ens trobem en un moment d’evolució i transformació important pel que fa a estructures familiars, organització, horaris, hàbits, costums,... . Ara bé, que s’hagin produït aquests canvis no vol dir que s’hagin perdut els valors familiars sinó que en pocs anys han sorgit nous models de convivència entre les persones. La família segueix essent la base del desenvolupament de la personalitat de cada un de nosaltres, és el nucli, a partir del qual, l’infant iniciarà la seva evolució , la confiança en ell mateix i en els membres que la formen. A partir d’aquestes premisses constatem que el joc és una de les millors eines a l’abast de la família, per gaudir de les relacions entre els seus membres. Està demostrat que jugar és una activitat fonamental per al desenvolupament de la Infància. Gràcies al joc podem reforçar simultàniament habilitats, entre d’altres, com poden ser la intel·ligència, creativitat, sociabilitat, afectivitat, habilitat manual, llenguatge, motricitat, convivència. De tots els avantatges del joc, el més important seria la comunicació. El joc ens permet establir una comunicació directa amb els nostres fills, en el moment de jugar establim una relació horitzontal on tothom ha de seguir unes mateixes normes, on cal organitzar-se i adoptar un clima de respecte i cooperació. El joc permet la participació de diferents generacions d’una família, avis, pares, fills, néts poden compartir bons moments i experiències. Grans i petits juguem segons les característiques de la nostra edat, mentre els nens juguen de manera natural i espontània, el joc dels adults és més programat, però ens permet un moment d’evasió i relax. Jugar no vol dir necessàriament haver-nos de situar en un espai o en un moment concret. Jugar és molt més fàcil, ja que es pot fer en
qualsevol mement o circumstància. Un viatge, de camí a l’escola, a la cua del súper, al camp,..., qualsevol lloc es pot convertir en l’espai adient per improvisar un bon moment de joc ( memòria, paraules, observació,...). Per altra banda poder planificar moments de joc o activitats des de petits ajuda a trobar l’equilibri entre el temps per a la família i el temps per a un mateix. Permet als pares conèixer les preferències dels nostres fills, què és el que els agrada o els avorreix. Planificar el que farem junts, fa que tots els membres de la família es sentint partícips i implicats en les activitats i en la vida familiar. Tots aquests factors són perfectament combinables a l’hora de jugar en família. Jugar en família comporta altres avantatges com: ► La integració familiar de cadascun dels membres respectant l’exclusivitat individual. ► La participació i implicació de cadascú en la vida familiar. ► És una tècnica excel·lent per fomentar en els nens les actituds necessàries per administrar el seu temps d’oci de manera positiva. ► És una acció divertida que afavoreix el desenvolupament d’actituds lúdiques davant la vida. ► Esdevé una porta d’entrada i sortida de la realitat. Permet a la persona ser lliure, decidir davant de situacions fictícies sense que passi res. ► Permet a cada persona mostrar-se tal i com és, alhora que reforça la capacitat empàtica de posar-se al lloc de l’altre.
Deixant de banda tots aquest aspectes, i molt important, el joc evita moments d’avorriment, ens reposa del cansament, i ens proporciona moment de relaxament i distracció. Així doncs: PARES: JUGUEM? Marta Carreter
col·legi sant miquel petit miquel primavera de 2009 número 04 pàgina
la frase Ho escolto i me n oblido; ho veig i ho recordo; ho faig i ho entenc. (Proverbi xinès)
la web per visitar: www.primeraescuela.com Aquesta pàgina web està destinada a infants de parvulari i també de cicle inicial, a la vegada que també pot ser interessant per a pares i mares de nens i nenes de llar d’infants, doncs el contingut d’aquesta web es centra en un seguit d’activitats divertides i distretes per a realitzar com a passatemps o bé per reforçar aprenentatges. La majoria són manualitats (les quals incorporen els patrons i les instruccions a seguir), imatges, lletres (en majúscula, lletra lligada i lletra d’impremta) i números imprimibles per acolorir i passar una bona estona en família. L’accés a la pàgina web i als diferents enllaços és senzill i ràpid, de manera que si algun nen/a de cicle inicial vol accedir-hi i escollir els seus dibuixos i manualitats pot fer-ho. És en castellà.
sortides en família: els Bufadors de Beví Situació: Santa Maria de Besora. Durada: Una hora. Edat recomanada: Totes. Com arribar-hi: Des de Santa Maria de Besora s’agafa la pista asfaltada que porta a Llaers. A 2,5 Km deixem l’asfalt i a mà esquerra agafem una pista de terra blanca. Avancem uns 15’ fins a trobar un prat a la dreta amb l’indicador dels Bufadors. Deixem aquí el cotxe. Agafem la pista que surt a la dreta i, en uns 5 minuts, un corriol a la dreta (indicat) ens endinsa en un mon frondós, verd i humit. A uns 5 minuts més ja trobem els primers forats. Descripció: Els “bufadors” són uns forats per on surt aire fred de dins de la terra. Al subsòl hi ha galeries subterrànies que provoquen aquests corrents d’aire. Es troben en una àrea de bosc molt humida i amb molta molsa. La diferència i la singularitat d’aquesta zona es nota més quan més calor fa i quan tots els faigs tenen fulla. Si hi aneu un dia ennuvolat sembla que es faci de nit, en canvi si fa sol és un espectacle impressionant de llums i ombres. Aquí hi podreu experimentar sensacions diverses com veure que si hi llancem fulles tornen a sortir o el fred que fa a l’acostar-nos a un forat... Petit Miquel és una revista editada pel Servei de Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants Col·laboradors: Fina Bofill, Marta Carreter, Sílvia Crusats, Núria Esteras, Marta del Castillo, Montse Díaz, Núria Fajula, Montse Macià, Anna Marsó, Cristian Martín, Mercè Martínez, Miqui Serrat, Gemma Vaqué Correcció: Carme Codina, Maquetació: Núria Fajula