__MAIN_TEXT__

Page 1

/miquelS/2/Publicacions del Col¡legi Sant Miquel dels Sants/Vic/juny de 2012/www.santmiqueldelssants.cat/

1


FORTIÀ MUNTS

L’Educació Secundària Obligatòria o ESO marca, francament, un abans i un després en el curs de la vida de tot estudiant. És, d’entrada, la construcció de la base amb la qual hem de viure el que tinguem per endavant. Els anys dictaminaran com decorem la casa i què en fem, però la casa per sí sola es cimenta en el que fem durant els nostres estudis. Al marge de com decidim encarar el nostre futur a nivell acadèmic i laboral, hi ha uns anys que tothom els té, i són aquests, els que ens inicien quan som ben petits i s’acaben a quart d’ESO. Aquest període formatiu és la nostra caixa d’eines, i sense ella no podem modelar res, de manera que és una etapa especialment important. Enganyaria si digués que no és dur, que no requereix treball i dedicació. La veritat és aquesta, però això no ens ha de servir com a excusa, perquè sabem que no existeix el demà sense l’avui. L’exigència és alta, però què som sense el coneixement? Hem de tenir una formació, i en definitiva l’ESO és això: proporcionar als estudiants les eines bàsiques per desenvolupar-se en el futur. Sant Miquel dels Sants, com a centre formatiu és la victòria del treball. Si dèiem que l’ESO és imprescindible, aquesta institució posa tot allò que és necessari perquè sigui una etapa fructífera. I és especialment sacrificat, però també reconfortant, el binomi ESO i Sant Miquel. No ens podem reduir a considerar l’ESO com la formació bàsica obligatòria. Conscientment o inconscient, és l’assoliment de molt més que això: la cultura de l’esforç, la vida a nivell de grup, la creació d’objectius, l’esperit de superació, el treball en totes les seves perspectives (individual, en grup, teòric, pràctic, amb eines 2.0, a mà...). Deixo fluir la meva memòria i veig de tot: les hores d’esforç, els dies feixucs, els treballs, els exàmens, allò que costa i et fa concentrar... però també l’èxit, la superació, la satisfacció de veure com les coses difícils que acaben sortint bé em fan feliç. I em quedo amb això, amb veure com són moltes passes les que haurem de fer durant la vida però val la pena realitzar-les amb decisió, perquè guien el nostre esdevenir. I insto la resta de la gent a fer-ho, a treballar durament durant l’ESO, perquè tot allò que pertany al passat ja no té retorn, de manera que, com a mínim, anem a sentir-nos-en orgullosos. I evidentment que costa, ningú no ha dit que seria fàcil, però el plaer de fer les coses ben fetes està lligat a una entrega per la causa, i la nostra és, des de molts punts de vista, aquesta: madurar intel·lectualment i enriquir el nostre coneixement a partir del que ens ofereix l’ESO i el Sant Miquel.

Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants Jaume I, 11 08500 VIC 93 886 12 44 www.santmiqueldelssants.cat stm@santmiqueldelssants.cat

FOTOGRAFIES Ceci Bertran, Carme Codina, Maite Godayol, Anna Jiménez, Isabel Jordà, Miquel Padilla, Mireia Puntí, Enric Roca, Hèctor Sàez, Toni Vidal.

D de DEPARTAMENTS D de Ciències Projecte Inicia’t Entre bona i moderada qualitat del riu Gurri Tertúlies de literatura científica a la UVic D de Ciències Socials Educació per ala ciutadania. Projecte videotrams Memòries en clau pedagògica D de Filologia 2012. La fi de les faltes d’ortografia! Sleepy Hollow Bodas de Sangre de F. García Lorca Miquel Campins visita la nostra escola D de Matemàtiques i Informàtica Conte de matemàtiques

Alumnes: Judit Aranda, Roger Bayés, Pau Benito, Marc Brusosa, Sigfrid Burgès, Miquel Castany, Joan Castanyer, Marta Clos, Mariona Colomer, Mirta Crivillers, Jana Domínguez, Jordi Donadeu, Maria Eroles, Mònica Famada, Irene Fontdevila, Jordi Galobardes, Anna Malavé, Núria Munts, Meritxell Pena, Gil Pratsobrerroca, Adrià Rovira, Marta Soler, Núria Sospedra, Maria Tena, Rut Tió, Èlia Vilageliu

FORA DE LLOC Sortida a les ruïnes d’Empúries 1r SO Sessió d’observació nocturna des del Santuari dels Munts Esquiada a la Vall de Núria Visita guiada a la ciutat de Vic Concurs de redacció i visita a la Cocacola Sant Miquel participa al concurs Picalletres Sant Jordi 2012 fresc i original

REDACCIÓ Professors: Ceci Bertran, Marta Borrós, Sílvia Caballeria, Marc Checa, Carme Codina , , Marta Cunill, Vanesa Ferreres, Maite Godayol, Anna Ibàñez Anna Jiménez, Isabel Jordà, Miquel Padilla, Mireia Puntí, Martí Riera, Enric Roca, Hèctor Sàez, Laura Sagués, Toni Vidal. MALETA O MOTXIL·LA? Intercanvis. 10 anys d’intercanvis amb Riom Jean-Claude Mercier Échange 2012. Notre expérience a Riom

SANT MIQUEL D’ANIVERSARI Entrevista al director de Sant Miquel dels Sants NOSALTRES TB OPINEM Ciències o lletres

MÉS ENLLÀ DEL TM La meva experiència Erasmus. Judit Aranda Recerca al col·legi

PREGUNTES AMB RESPOSTA Fortià Munts

EDITORIAL Pau Benito

D d’Expressions Nadala i concert d’una peça de “Les choristes” Sortida al Liceu i al MNAC Cursa d’orientació 1r SO II Duatló de Bellmunt Jocs Olímpics: nacions sense estat Projecte Boira a EVIP 4t SO Projecte Vic

Pau Benito

Fortià Munts va néixer a Vic el 30 d’octubre de1995. Va estudiar primària a l’escola Abat Oliva de Sant Hipòlit de Voltregà i secundària al col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic. Sempre li ha agradat molt l’esport i un cop de sort el va portar a jugar amb RCD Espanyol. Actualment viu a la residència esportiva del club a Sant Adrià, on cursa 1er de batxillerat, i totes les tardes entrena de valent amb la il·lusió posada a poder arribar un dia a dedicar-se professionalment a aquest esport. Molt amablement ens ha contestat unes preguntes i ens ha parlat dels seus projectes de futur. A quin equip de futbol jugues? Al Juvenil “B” del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona (RCDE) a la lliga juvenil Nacional. Contra quins equips jugues? Bàsicament jugo per tot Catalunya, com per exemple el Barça, el Girona, Figueres, Damm, Europa, Sant Andreu.. T’agrada estar en aquest equip? Molt! M’hi sento molt bé, molt a gust. Tinc molt bona relació amb els companys i amb l’entrenador i futbolísticament parlant també em va molt bé. En aquest club tracten molt bé la cantera, ens fan veure que arribar al primer equip està lluny, tot i que treballant molt es pot aconseguir. T’has relacionat alguna vegada amb jugadors del primer equip? Sí, algunes vegades que vaig amb el juvenil A a fer partits contra el primer equip, quan acabem parlem una mica. Alguna vegada també he coincidit amb ells al gimnàs exterior. Tots són molt amables i molt educats. Com és el teu dia a dia? Doncs mira, estic a la residència que ens proporciona el club, el matí vaig a classe de primer de batxillerat i a la tarda entrenem.

I quantes hores entrenes? Normalment entrenem 4 dies a la setmana de les 4:15 a les 6:15, tot i que moltes vegades s’allarga ja que tenim gimnàs quan acabem l’entrenament i sessió de vídeo. I què feu en aquesta sessió de vídeo? El dilluns o dimarts mirem el resum del partit del cap de setmana, ens diuen els errors que fem, les coses que hem de millorar... i les coses que hem fet bé les hem de potenciar. I el mateix dia del partit, estudiem el rival, com juga, quines estratègies fan... Tens festa algun dia? Normalment tinc festa un dia entre setmana, i depèn del dia del partit del cap de setmana tenim festa el diumenge o el dissabte, és a dir, quatre dies d’entrenament i un de partit. Com és la residència? Doncs bé, la residència està just al costat de l’escola, a la planta de dalt tenim les habitacions, lavabos.. i a la planta baixa tenim unes aules per estudiar, mirar la televisió... jo dormo en una habitació de sis. Quin és el teu projecte de cara al futur? De moment compaginar el futbol amb els estudis, però si el futbol em va bé, els estudis els hauria d’apartar. Per contra, si el futbol anés malament, tindria els estudis per anar seguint. Vas a casa algun dia? Sí, tot i que les estades a casa són molt curtes. Normalment una nit del cap de setmana la puc passar a casa, però passa volant. Com és que vas entrar a formar part d’aquest equip? Doncs mira, l’any passat jugava a la UE Vilassar de Mar. Vam fer molt bona temporada i l’Espanyol es va fixar en mi, com alguns altres equips professionals. També vaig anar a fer alguns entrenaments amb la selecció catalana. A quins altres equips de futbol has jugat? Vaig començar de ben petit, amb quatre anys al Voltregà. Als deu anys em va fitxar el Riuprimer, on hi vaig estar jugant fins als catorze. Després va ser quan vaig anar al Vilassar i en conseqüència, aquesta és la meva primera temporada a l’Espanyol. Penses dedicar-te al futbol professionalment? Com tot futbolista, ser professional és el meu somni. Sé que és molt difícil arribar a dalt, però amb esforç, treball i humilitat es pot aconseguir. A més, l’Espanyol aposta molt per la cantera, per tant, estic en el lloc perfecte i espero tenir sort. T’agradaria jugar al barça? A l’Espanyol hi estic molt bé. No m’he plantejat cap altra opció. Dolç o salat? Salat Mar o muntanya? Mar Facebook o twitter? Les dues Carn o peix? Carn Rosses o morenes? Morenes Poble o ciutat? Poble Dies lliures o ocupats? Lliures Gràcies Fortià per haver-me atès tan amablement. Núria Munts

3

2

Fer 4t de SO


més enllà del tm

4

Judit Aranda exalumna

a viure que t’aporten milers d’experiències que et fan créixer. Aprens a brindar en polonès, alemany, eslovè, hongarès, italià, gallec, suec... Tens converses sobre el nazisme amb un alemany, de religió amb una polonesa, d’història amb una eslovena, de llengua amb un francès, de la crisi amb un espanyol, de la màfia amb un italià i d’economia amb un grec. Converses on les persones són les protagonistes del que t’estan explicant i no són meres explicacions buides de sentiment. I al final de tot aquest temps el que et queda són aquestes amistats que durant un any han estat la teva família, i que sempre més els recordaràs amb nostàlgia. En un ERAMUS aprens tant que et sents viva. Perquè el coneixement és vida, és créixer i és millorar.

CIÈNCIES O LLETRES? Un cop acabat el primer cicle de la secundària els alumnes han de començar a triar i a especialitzar-se en les branques de ciències o lletres. Aquestes decisions són importants perquè poden condicionar les carreres i els estudis superiors. També cal dir que aquestes eleccions no són fàcils de prendre i sovint porten confusió. Els tutors de l’escola i els pares poden orientar i aconsellar els adolescents. Hem fet una enquesta a alguns alumnes de l’escola per saber quina serà la seva tria. Èlia Vilageliu Mirta Crivillers 3r A Crec que tant les ciències com les lletres són útils i importants per a la vida quotidiana, tant per a les coses més senzilles com per a les més complexes. Les ciències són més pràctiques i innovadores i les lletres són més teòriques, però totes tenen la seva dificultat. A mi m’agrada tot, però triaré ciències perquè veig que em seran més profitoses per al meu futur. Rut Tió 3r B Jo agafaré ciències perquè trobo que donen més possibilitats per a escollir uns estudis superiors; en canvi, si tries lletres et quedes més estancat. I també perquè m’agraden més i se’m donen millor.

Marta Soler 3r C Ciències o lletres? Ciències, sens dubte. Especialment la vessant de biologia. Trobo molt interessant conèixer tots els processos vitals. En canvi, se’m fa pesada la semàntica i la gramàtica de les llengües. No m’agrada, ho trobo avorrit.

Roger Rayés 4t A CIÈNCIES, sempre m’he decantat més cap a les ciències, se m’han donat millor que les lletres. Vaig decidir agafar aquest itinerari pensant en algun tipus de carrera que m’agradaria fer. També perquè si canviava d’opinió, els itineraris científics sempre t’obren més portes. La meva idea és fer alguna carrera relacionada amb la medicina i per això necessito fer el batxillerat biosanitari, però si en algun moment volgués anar al món empresarial també podré estar preparat per arribar-hi. Irene Fontdevila 4t B Quan feia primària ja sabia que les lletres m’agradaven i que era el que em sortia millor; no feia gaires faltes als dictats, tenia bona comprensió lectora i m’ho passava bé redactant textos.Ara estem en una edat on escollir és important i a mesura que han anat passant els anys, he vist que els números, la ciència i la tecnologia no són el meu fort, i en canvi llegir, escriure i traduir, sí. Sigfrid Burgès 4t C Quan em demanen triar entre ciències o lletres, no em decanto per cap de les dues. Jo trio l’art, el dibuix, la representació artística. És més creatiu i personal, vas més al teu aire, et sents més lliure.

I PREMI DE RECERCA DE L’AMPA El passat 31 de maig es van lliurar els guardons del I Premi de Recerca de l’AMPA del col·legi Sant Miquel per a treballs de recerca de 2n de batxillerat. Les bases demanaven que fossin treballs realitzats per alumnes del nostre centre i que no haguessin estat presentats a cap altre premi. Es van presentar un total de 8 treballs que van optar a dos premis, un per a la modalitat de socials i un per a la modalitat de ciències, que consistien en el regal d’una tablet. La Nina Cardelús va guanyar el premi de socials amb el treball El primer crash del XXI, dirigit per l’Assumpta Vila, que descriu l’evolució de les bombolles financeres des del segle XVIII fins a l’actualitat i fa una anàlisi de la crisi financera actual i com està influint en la nostra societat. L’Aleix Bou es va emportar el premi de ciències amb L’art de les tres bandes, dirigit per Miquel Padilla, un treball que realitza una anàlisi cinemàtica i dinàmica dels efectes i cops del billar a tres bandes.

REP EL PREMI AJUNTAMENT DE L’ESQUIROL AMB EL SEU TREBALL SOBRE TRANSGÈNICS Ignasi Bofill, alumne del Batxillerat biosanitari que actualment està cursant el primer curs de veterinària, va ser el guanyador de la 4ª edició del premi Ajuntament de l’Esquirol amb el seu treball de recerca sobre els transgènics. L’estudi, a banda de presentar un complet informe de les tècniques per a l’obtenció i la detecció de transgènics així com aspectes rellevants de la legislació, inclou també un treball de camp sobre la presència dels productes transgènics als mercats d’Osona, la coneixença i acceptació que els ciutadans en tenen i l’opinió i punt de vista de destacats professionals de diferents àmbits. Si la legislació és efectiva, la prospecció efectuada per Ignasi Bofill, conclou que hi ha pocs productes transgènics destinats al consum humà a la nostra comarca però que existeixen indicis que fan dubtosa la pràctica de l’etiquetatge i que indiquen possible existència de frau. Igualment constata la presència de cultius transgènics en diferents zones d’Osona i el fet que els ciutadans no coneixen amb profunditat el tema però majoritàriament rebutgen els transgènics.

RECERCA AL COL·LEGI

Ignasi Bofill

5

LA MEVA EXPERIÈNCIA ERASMUS L’ERASMUS és un programa d’intercanvi d’estudiants universitaris subvencionat per la Unió Europea per tal d’afavorir la mobilitat dels estudiants entre els diferents països. Es va crear amb la finalitat de compartir coneixements i esborrar fronteres geogràfiques i culturals. 28 de maig, porto 9 mesos vivint a Lyon i l’altre dia em van preguntar per la meva experiència ERASMUS. Després de pensarhi molt, de valorar tot el que m’ha passat aquests mesos, he arribat a la conclusió que si haig de resumir-ho amb poques paraules us diria que per a mi l’ERASMUS és una vida paral·lela que et construeixes des de zero, en un país nou, amb una llengua diferent, amb uns amics nous, un allotjament nou... una vida paral·lela que durant un any és la teva vida. La gràcia que té aquesta vida és que tot és tan diferent que ho vius molt més intensament, ja que tot són nous reptes, que a partir d’anar-los superant aprens, aprens de tu mateix i dels altres i t’adones un dia, de sobte, que has canviat, que no ets la mateixa. Aquests reptes en el meu cas han estat en varis fronts. Pel que fa a la llengua, el repte és continu, primer intentar entendre els francesos en general, després intentar entendre els companys de classe, després fer-te entendre, millorar el vocabulari.. fins que un dia et trobes pensant en francès. Pel que fa als estudis, el repte ha estat treballar a l’hospital. Passes de seguir una bata blanca a l’Hospital Clínic, a passar visita a l’Hôpital Mère-Femme-Enfant de Lyon tu sola. I creus que no seràs capaç de fer tot el que et demanen, perquè no ho has fet mai i t’adones que si t’ho proposes ets capaç de tot. Però si hi ha una cosa que realment t’aporta l’ERASMUS és l’experiència vital. Sempre he cregut que els llocs són les persones, i en un ERAMUS no pares de conèixer persones, que a més són tant diferents de tu i de tot el que tu estàs acostumat


NOTRE EXPÉRIENCE À RIOM

10 ANYS D’INTERCANVIS AMB RIOM El col·legi Sant Miquel i le collège et lycée de Riom celebrem aquest any una dècada d’intercanvis ininterromputs. Són, per tant, 10 generacions d’alumnes de la nostra escola que han gaudit d’una estada d’una setmana al centre de l’Auvergne i han acollit a casa seva un alumne d’aquesta regió. Durant els dies que els nostres alumnes han estat a Riom, s’han adaptat als horaris i als costums de les famílies franceses i mentre els seus correspondants eren a l’escola, han viatjat per conèixer aspectes significatius de la regió. Han descobert que Vulcania és l’espai lúdico-didàctic sobre els volcans més important d’Europa, que l’Auvergne va ser una zona ocupada pels alemanys durant la II Guerra Mundial, però que els maquis hi van jugar un paper clau, que Michelin és una empresa cabdal, que la majoria de construccions són fetes amb pedra volcànica, que hi ha un patrimoni romànic i gòtic extraordinari, que el Saint-Nectaire és un dels

2009

2011

tenim un 71 % d’alumnes que trien el castellà, un 20% l’italià i un 11% l’alemany.

En Jean-Claude Mercier, amb una licence en Gestió d’empreses, és el director de la secció de secundària del Collège et Lycée Sainte Marie de Riom.

Els intercanvis són una manera d’obrir-se al món i un mitjà ideal per descobrir altres països. Per als alumnes són un aprenentatge més cap a l’autonomia i una comprovació d’algunes diferències culturals i de costums.

Elaborar els horaris dels professors, portar a terme els diversos projectes pedagògics, fer el repartiment dels grups-classe, fer el seguiment escolar dels alumnes (aproximadament 470), dirigir les avaluacions, rebre els pares, orientar els alumnes quan acaben la secundària, convocar i portar moltes reunions, gestionar el dia a dia, etc.

Quines llengües estrangeres ofereixen com a segona llengua estrangera i quin percentatge d’alumnes correspon al castellà?

Oferim el castellà, l’italià i l’alemany. Del curs de quatrième, l’equivalent a 2n de secundària,

2010

2012

formatges típics, que Volvic és una empresa d’aigua i embotella milers d’ampolles diàries... És doncs, sens dubte, una experiència enriquidora perquè es practica el francès i s’aprenen aspectes de la història, de l’art, de l’economia o dels costums, sense oblidar que es coneixen altres joves d’una edat similar amb unes inquietuds semblants.

JEAN-CLAUDE MERCIER

Quina és la seva funció a l’escola?

ÉCHANGE 2012

Què opina dels intercanvis?

Com va començar l’intercanvi entre les dues escoles?

Es va elaborar un projecte d’intercanvi i una professora de castellà va començar a buscar una escola amb la qual es pogués portar a terme aquest projecte. L’atzar ens va portar a Vic, i concretament a Sant Miquel.

Creu que hi ha grans diferències entre França i Catalunya?

És evident que hi ha diferències, però també moltes semblances. Si jo hagués de destacar una diferència, diria que els catalans són més oberts que els francesos.

Després de 10 anys de participar en l’intercanvi, què li sembla Catalunya?

Per mi Catalunya és un país magnífic, amb paisatges extraordinaris i amb el gran avantatge de tenir el mar i la muntanya ben a prop. Respecte a l’arquitectura i a la història, és fantàstic per a les persones que volen aprendre. I el que m’agrada dels catalans és que són gent que estan orgullosos de la seva terra, se l’estimen, la fan estimar i defensen la seva identitat. Penso que és una qualitat que els fa especials.

Notre voyage a commencé le dimanche 25 mars à la gare de bus de Vic vers 9 heures du matin. Nous étions contents parce que nous partions ensemble direction la France, plus spécifiquement à Riom, en Auvergne, une région volcanique à 600 kilomètres de chez nous. Le voyage a été long, bien sûr, mais entre les arrêts, les jeux et les films, nous sommes vite arrivés à notre destination, le collège Sainte-Marie. Bien que nous sommes arrivés à l’avance, tout de suite beaucoup de jeunes avec qui nous avions déjà parlé sur le facebook, sont venus nous chercher. Ils étaient avec leurs parents, et nous avons dit au revoir aux professeurs pour aller chez nos correspondants. Nous étions un peu énervés. Est-ce que nous allions nous faire comprendre ? Tout était inconnu pour nous à ce moment là !

Le lendemain matin, à 8 heures, nous avons rencontré nos amis et nos professeurs. C’était le moment de raconter nos expériences ! Oh là là, quels horaires ! Comme ils se couchent tôt les français ! Et ils se lèvent aussi très très tôt ! Tout le monde a expliqué ce qu’ils avaient fait la veille et le matin, comment étaient leurs maisons ou appartements, les membres de la famille, ce qu’ils avaient mangé… Et voilà que les activités avec nos copains ont commencé. Pendant cette semaine-là, nous avons visité le collège, l’entreprise d’eau Volvic, la capitale de la région, Clermont-Ferrand, la ville de Riom, et finalement Vulcania. Mais nous avons eu aussi du temps libre pour nous promener ou faire du shopping ! Et en plus il faisait un temps splendide ! Avec les correspondants ? Nous avons fait

pas mal de choses. Nous sommes allés manger au restaurant, nous sommes allés au bowling, à la piscine ou manger des kebabs. Et le dernier soir, nous avons participé à une fête chez un correspondant où nous avons beaucoup dansé ! Conclusion : profitez de la possibilité de participer à l’échange parce que vous allez pratiquer le français, mais vous allez aussi vivre une expérience qui va vous permettre d’apprendre, de faire des connaissances et aussi de vous amuser avec de nouveaux amis. Les élèves de français qui avons participé à l’échange 2012

7

6

INTERCANVIS


El dilluns dia 26 de març de 2012, les tres classes del curs de 1r d’ESO de l’escola Sant Miquel dels Sants vam anar a les Ruïnes d’Empúries, situades prop del municipi de l’Escala, a l’Alt Empordà. Vam anar-hi amb autobús. La visita era de la matèria de Socials, ja que estàvem estudiant Història. Quan vam arribar allà, vam dividir-nos en grups classe. Durant la visita vam poder gaudir de tres activitats. Una d’elles era un taller de mosaics, on amb tessel·les de guix i una plantilla, vam elaborar un mosaic que podia ser d’un dofí, d’unes onades o d’una flor. Allà també ens van explicar les característiques dels quatre tipus de mosaics que s’havien trobat a Empúries, i així podíem reconèixer-los. Vam poder endur-nos el petit mosaic a casa. Una altra era una visita guiada per l’anomenada Neàpolis, la ciutat grega. Durant aquell recorregut vam saber que només s’ha excavat un 25% del jaciment, i per tant, queden moltes històries sota terra. Vam poder veure molts edificis importants, entre ells l’Àgora amb l’Estoa, la Factoria de salons o el Macellum, un petit mercat al voltant d’una cisterna d’aigua pública... També vam poder observar un mosaic amb una inscripció situat en una antiga sala de banquets reservada als homes. L’última era una gimcana dins de l’antiga ciutat romana, on ens vam dividir en quatre grups i vam respondre unes preguntes sobre diversos edificis, com les termes, una domus, el fòrum i la muralla. A la domus destacaven uns mosaics només visibles a la primavera i a l’estiu. El fòrum tenia reproduïdes trenta columnes i antigament tenia una porxada al voltant. Després ho vàrem posar en comú. Finalment vam completar la jornada dinant en una esplanada pròxima al mar. L’excursió va ser valorada positivament per tothom. Marc Brusosa i Miquel Castany, 1A ESO

Treballar el tema de l’astronomia a classe sense observar el firmament seria com jugar un partit de futbol sense pilota. Per aquest motiu, els dies 18 i 19 de gener els alumnes de 1r d’ESO es van abrigar de valent i van pujar al Santuari dels Munts, al municipi de Sant Agustí de Lluçanès, per observar el cel nocturn. L’objectiu d’aquesta activitat era comparar la qualitat del cel nocturn des de dues localitzacions diferents: la primera, el Santuari dels Munts, perquè és una zona de cel fosc i hi ha molt poca contaminació lluminosa; i la segona, des de qualsevol punt d’una ciutat, per posar de relleu l’efecte que té la llum que emetem cap a l’atmosfera i que impedeix l’observació de molts cossos celestes. A més d’aprendre un parell de mètodes per determinar el grau de contaminació lluminosa, els alumnes van poder aprofitar la sortida per practicar el que s’havia treballat a classe sobre com orientar-se localitzant l’estrella polar o com reconèixer les constel·lacions més conegudes del firmament. L’Agrupació Astronòmica d’Osona va col·laborar en aquesta activitat i va instal·lar un parell de telescopis amb els que les noies i els nois de 1r van poder gaudir de l’observació dels planetes Venus i Júpiter, acompanyat dels seus satèl·lits, tot il·lustrat amb les sàvies i interessants explicacions dels membres de l’Agrupació. No cal dir que l’activitat va ser tot un èxit i que s’anirà repetint en les properes promocions que comencin l’ESO.

ESQUIADA A LA VALL DE NÚRIA El dia 8 de febrer, a dos quarts de nou del matí, tots els alumnes de 2n de S.O. estàvem a l’estació de tren, impacients, a punt i amb ganes de marxar cap a la Vall de Núria a esquiar. Havíem estat les dues últimes setmanes patint perquè feia sol i calor, i a Núria no hi havia suficient neu per esquiar, però dos dies abans, va nevar amb intensitat i les temperatures van baixar. A la Vall es van tornar a obrir les pistes d’esquí amb l’ajuda de neu artificial. Vam arribar a Núria entre dos quarts de dotze i les dotze. El viatge no es va fer gaire pesat però va ser llarg. Al principi tot va ser una mica estressant perquè estàvem cansats del tren i volíem anar a esquiar tan ràpid com fos possible, però érem molta gent i va passar molta estona abans no vam començar a esquiar. Un cop deixades les maletes ens van explicar què havíem de fer i on havíem d’anar per llogar els esquís, el casc i les botes; després de tenir tot l’equipatge i estar a punt per començar, ens van presentar els monitors i cadascú va anar al nivell que li tocava. Ara ja estàvem apunt per començar el curset d’esquí. No vam pujar a l’alberg fins la tarda. El telecabina, estava espatllat i ens va pujar una “retrac”, que és la màquina que aplana i prepara les pistes. Era lenta i tan sols hi cabien deu persones, per tant vam tardar molta estona a ser tots a dalt. Un cop repartides les habitacions ens vàrem instal·lar i cap a sopar. Després ens van fer una xerrada sobre seguretat i vam veure un reportatge sobre la Vall de Núria. Durant els tres dies vam seguir la mateix rutina, al matí esquiàvem, i era tot més ràpid que el primer dia perquè ja teníem uns esquís assignats i cadascú anava pel seu compte. Al migdia pujàvem a l’alberg amb la “retrac” ja que el telecabina no estava arreglat (això era el més pesat perquè es feia molt llarg). Un cop a l’alberg dinàvem i descansàvem una estona. A la tarda tornàvem a baixar i fins que es feia fosc no pujàvem. Però el segon dia hi va haver un accident, un alumne de 2n B, baixant la Pala Bèstia, una de les dues pistes negres de Núria, va caure malament i se’l van haver d’endur a l’Hospital de Vic. Per sort, al cap d’unes hores van trucar dient que tot estava bé i que no hi havia res greu. L’última nit hi havia discoteca i ens vam passar molta estona rient i ballant. A les dotze de la nit ja estàvem a les habitacions, tots molt cansats. El tercer dia al matí esquiàvem per últim cop! Quan vam acabar les classes i els telecabines, que ja funcionaven, ens van pujar a l’alberg, vam dinar i una mica més tard vam agafar el cremallera cap a Ribes i amb els pares molt cansats d’aquests tres dies, però allà el tren cap a Vic de tornada a casa. A dos quarts molt contents i satisfets. de vuit vam arribar tots a l’estació, ens vam retrobar Jana Domínguez

9

8

SORTIDA A LES RUÏNES D’EMPÚRIES SESSIÓ D’OBSERVACIÓ NOCTURNA AMB ELS ALUMNES DE 1r ESO DES DEL SANTUARI DELS MUNTS


Aquesta activitat, realitzada pels alumnes de segon de secundària, forma part de la matèria de Ciències Socials. Consisteix en una ruta turística per Vic realitzada pels estudiants que té l’objectiu d’oferir als pares i mares una visió històrica i artística de la ciutat. Els dijous 24 i 31 maig i el divendres 1 de juny, a 2/4 de nou del vespre, els alumnes van fer de guies turístics per als seus familiars. Cada estudiant es va preparar una breu explicació d’un edifici històric de Vic a partir d’un guió preestablert i d’un recorregut prèviament marcat pels alumnes i la professora. En aquesta ruta, els estudiants van tenir l’oportunitat d’aplicar els continguts històrics i artístics pertanyents tant a l’Edat Mitjana com a l’Edat Moderna adquirits al llarg del curs acadèmic. Les explicacions dels guies van ser excepcionals. Els alumnes van aconseguir reflectir la importància històrica d’espais tan emblemàtics com ara el Temple Romà, l’Albergueria o la Catedral, entre molts d’altres. El públic assistent va participar amb molt entusiasme en l’activitat fins a la seva fi, prop de les deu del vespre.

CONCURS DE REDACCIÓ EN CATALÀ I VISITA A L’EMPRESA COCA-COLA

SANT MIQUEL PARTICIPA AL CONCURS PICA-LLETRES

El dia 28 de març, tots els alumnes de 2n de S.O. de Sant Miquel vam anar a l’empresa Coca-Cola de Mollet del Vallès. A un quart de nou, els alumnes ens vam trobar amb els diferents tutors a l’estació d’autobusos de Vic, i a les dos quarts vam agafar el bus i vam marxar cap a l’empresa del Vallès. Aquesta sortida va ser totalment gratuïta perquè dos alumnes de cada classe van assistir al concurs de Premi Coca-Cola de relat breu. Una vegada allà ens van ensenyar un vídeo sobre la història de la Coca-Cola, les instal·lacions de la seva empresa, etc. Els alumnes havíem de prendre apunts perquè més tard vam haver de realitzar un treball a l’escola. La noia que ens va passar el vídeo, va fer 5 preguntes i les persones que les van respondre correctament els va regalar una maleta i uns petits obsequis de la marca internacional. Seguidament ens van deixar triar una de les seves begudes i vam esmorzar. Després ens van mostrar les cadenes d’envasat i tota la maquinària de la planta. Aquesta sortida només va durar migdia, i a les 13h tornàvem a ser a l’escola. Pel que fa al concurs de relat breu cal dir que va ser el dissabte 17 de març. Els millors redactors de les escoles de Vic ens vam trobar a l’estació d’autobusos i vam anar cap a la Salle de Manresa. Un cop allà ens vam repartir en dos grups, ens van donar un full i seguidament ens van dir la frase que havia de sortir obligatòriament en la nostra història. En aquest cas era “Si no hagués estat per la lectura d’aquell llibre...”. Ens van deixar dues hores per escriure la nostra narració. A mesura que anàvem acabant sortíem i ens donaven un llibre i una beguda. Després ens vam trobar tots a fora i vam tornar a marxar cap a Vic. Va ser una bona experiència!

Tres alumnes del col·legi vam participar, com cada any, al concurs lingüístic Pica-lletres que organitza la cadena “El Nou TV”. Aquest concurs consisteix a lletrejar paraules que va proposant el presentador, amb més o menys dificultat segons el nivell de cada mot. Aquesta edició del pica-lletres va ser diferent de les anteriors, ja que va incloure unes quantes proves que no eren de lletrejar, com per exemple l’embarbussament, la frase feta i les endevinalles. Moltes d’aquestes proves tenien rebot, és a dir, que si una escola no l’encertava, l’altra ho podia intentar. També cal dir que, com més complicada era cada paraula, s’aconseguien més punts que al final permetien guanyar o perdre l’enfrontament contra l’altra escola. Tots aquests punts s’anaven acumulant i després que haguessin participat tots els centres de la comarca, es feia un pica-rànquing, i el primer classificat s’enfrontava en una semifinal contra el quart classificat, i el segon s’enfrontava al tercer. Finalment, qui guanyés cada semifinal hauria de passar a la gran final de Catalunya per aconseguir premis que donaven a cada un dels tres alumnes que representaven les escoles. Tot i que havíem assajat molt a les hores del pati, els nervis ens van desconcentrar i el resultat no va ser l’esperat. Malgrat tot, va ser una experiència divertida i emocionant.

Mònica Famada

Jordi Donadeu

SANT JORDI 2012 FRESC I ORIGINAL

mitent solcat de nombroses clarianes que amagaven i mostraven el sol i amb un ventet fresc que va bufar durant tota la jornada. Des de 1r de SO fins a 2n de batxillerat, es van atorgar els diferents premis pels alumnes, en les diferents llengües i en els premis de dibuix. El llistat de primers premis obtinguts pels alumnes de SO van ser els següents: a 1r de SO la Júlia Torras es va endur el primer premi en llengua catalana pel conte Quan s’acaba comença, en Marc Brusosa el d’anglès per al haiku The winter i la Mireia Cortés en francès, també per a un haiku. A 2n de SO els guardonats amb el primer premi van resultar ser la Mireia Batalla per a la narració La perla morada, en Gil Castañé per al haiku The Drop, en Ferran Alemany per a un cal·ligrama en llengua francesa i en Pau Blanco per a un cal·ligrama en llengua alemanya. A 3r de SO la Núria Solerdelcoll amb la narració Les llàgrimes de la música es va endur el primer guardó en català, la Irene Ramos el de llengua anglesa amb el poema The return of the light i la Laura Domènech el de llengua francesa també amb un poema titulat La lumière du bonheur. Finalment, a 4t de SO els primers premis van recaure a Berta Casellas pel poema Ànimes caigudes, a Andreu Soldevila pel poema anglès Univers, a Pau Benito pel poema francès Qu’est-ce qu’on préfère? I a Alba Castanyer pel poema alemany Die Liebe (L’amor). A tots els guanyadors del certamen literari se’ls va obsequiar amb una rosa i un llibre. Cal afegir que el llibre que el col·legi edita amb tots els textos i dibuixos premiats aquest any té el nom de Busca’m al cim, títol de la narració guanyadora de 2n de batxillerat, de Marc València, amb un disseny realitzat per Georgina Garcia, també del mateix nivell educatiu. Un cop acabat el lliurament, alumnes i professors vam poder gaudir de temps lliure per dinar, passejar i jugar pels voltants de Sant Tomàs. A la tarda i per torns, els diferents grups vam tornar cap a l’escola, on vam arribar pels voltants de les 5 de la tarda. Un any més la tradicional festa literària del col·legi havia arribat al seu final.

Aquest any, en un nou escenari, el col·legi Sant Miquel dels Sants reparteix els premis de Sant Jordi en una jornada fresca i ventosa El passat dilluns 23 d’abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi, els cicles de SO i Batxillerat del col·legi, un nombre aproximat de 550 persones entre professors i alumnes, van celebrar el tradicional certamen literari en llengua catalana, anglesa, francesa i alemanya. Aquest any es va escollir un nou escenari per a la cerimònia, Sant Tomàs, al terme municipal de Folgueroles, en substitució del tradicional paratge de Sant Marc. També ens hi van acompanyar els alumnes de l’escola francesa Collège et Lycée Sainte Marie de Riom, que participaven en l’intercanvi amb els nostres alumnes de 3r de SO. Es va sortir del recinte escolar pels voltants de les 11 del matí a peu, amb els diferents grups. Aproximadament a 2/4 d’1 del migdia, ja instal·lats en una plana, va començar el certamen literari, presentat per alumnes de batxillerat i amenitzat per la música i l’equip tècnic de Josep Mª Callís. Tota la vetllada va trans- Gil Pratsobrerroca, Mireia Suriñach i Adrià Rovira córrer amb normalitat, acompanyada d’un cel inter-

11

10

VISITA GUIADA A LA CIUTAT DE VIC


PROJECTE INICIA’T Els alumnes de 3r d’ESO, durant aquest curs, estan realitzant el Projecte Inicia’t dins de la matèria de Tecnologia. Aquest projecte compta amb la col·laboració d’Osona Terra, una associació d’empreses de la comarca d’Osona relacionades amb el sector agroalimentari. S’han realitzats diferents visites a diferents empreses (Fussimanya, Casa Oms, Carnisseria Codina, Mas el Garet, Granges Comas, Mas Lloriana i Carns Martí) i els alumnes, a partir de la informació obtinguda durant la visita i d’una recerca de documentació posterior, han dissenyat i implementat la maqueta d’una màquina relacionada amb l’empresa escollida. El projecte finalitzarà amb la presentació d’una memòria que engloba tots els continguts de la matèria. ENTRE BONA I MODERADA QUALITAT ECOLÒGICA DEL TRAM DEL RIU GURRI APADRINAT PEL COL·LEGI Després de la tercera inspecció del tram del riu Gurri situat entre la Font del Pas i el Pont de Ferro i efectuada per alumnes de l’itinerari científic de 4t d’ESO, es constata que la qualitat ecològica global d’aquest tram apadrinat pel nostre col·legi és entre moderada i bona. La primera inspecció es va realitzar a la primavera de 2011 i les dues següents a la tardor de 2011 i primavera de 2012. En aquest període d’un any, aquest tram d’uns 500 metres no ha patit variacions notables en el valor dels paràmetres emprats per avaluar la seva qualitat ecològica. En relació als paràmetres físico-químics, el pH s’ha mantingut en valors bàsics de l’ordre de 8,5, l’oxigen dissolt en valors que oscil·len entre 8,7 i 10,7 mg/l, la duresa ha variat entre 494 i 500 mgCaCO3/l, la terbolesa ha

estat de 3,7 U.N.F., mentre que el resultat probablement més negatiu, els nitrats, ha passat d’un valor de 77 mg/l el 2 de maig de 2011 a un valor de 42,6 mg/l el 2 de maig de 2012. Aquests resultats alts de nitrats probablement vénen motivats per la presència de camps de conreu a banda i banda de tot el tram estudiat i el procés de rentat que es produeix a conseqüència de les precipitacions. La qualitat biològica a partir de l’estudi de la comunitat de macroinvertebrats bioindicadors, segons l’índex IBMWP, ha estat bona, malgrat que caldria fer un estudi encara més exhaustiu. En referència al bosc de ribera la qualitat global segons l’índex QRISI s’ha mantingut moderada, amb una puntuació mitjana de 7 sobre un màxim de 12. Les actuacions realitzades des de l’Ajuntament de Vic en els darrers anys que inclouen, entre d’altres, la reforestació de diferents trams dels marges del riu amb espècies autòctones o ben adaptades i el control de les espècies invasores, han estat claus en la millora de la qualitat. Alumnes també de 4t d’ESO han elaborat, en aquest sentit, un pla de vigilància ambiental. Les inspeccions s’han realitzat amb el suport de tècnics del Projecte Rius i del laboratori clínic Prat de Torelló. Tertúlies de Literatura Científica a la UVic El passat 13 de desembre de 2011 els alumnes de 4t d’ESO van participar en la conferència-debat “La química de cada dia”, a càrrec del Dr. Claudi Mans, catedràtic jubilat i professor emèrit d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona. Aquesta conferència-debat forma part del programa de Tertúlies de Literatura Científica organitzat per la Universitat de Vic. El Dr. Mans valorava si les etiquetes expliquen la veritat, tota la veritat i res més que la veritat

sobre els productes que consumim diàriament, o bé amaguen informació que hauríem de conèixer. Els alumnes varen gaudir molt amb les explicacions del Dr. Mans i, fins i tot, alguns van manifestar que la tertúlia mostrava la química d’una altra manera i que es podria fer extensiu a altres companys que no han triat itineraris científics.

D DE CIÈNCIES SOCIALS EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA PROJECTE VIDEOTRAMS Els alumnes de tercer de Secundària, a la matèria d’Educació per a la Ciutadania hem estudiat durant el curs la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). Ara, hem posat en pràctica tots els continguts apresos fins al moment i hem fet una aplicació en suport digital. La finalitat ha estat la d’intercanviar aquest petit film en l’entorn del projecte Vídeo Tr@ms amb l’escola Betània-Pàtmos de Barcelona, que també pertany a la Fundació Trams. Ens hem dividit el treball i hem repartit els personatges. Hi ha càmeres, actors, guionistes, els productors musicals, els escenògrafs i tècnics de la post producció. Cadascú s’ha responsabilitzat del seu paper i de mica en mica el projecte ha avançat mentre s’ha tingut cura de tots els petits detalls. A més, la idea sobre la temàtica del vídeo també va sorgir de nosaltres i el guió evoluciona amb la participació de tota la classe. Per a la elaboració del vídeo, hem utilitzat eines TIC. El guió l’hem fet a partir del programa Celtx i el muntatge del projecte amb l’ajuda de Movie Maker. Els alumnes de 3rA han rea-

litzat un audiovisual sobre el Dret al Treball, la classe de 3rB mostra el Dret a la Intimitat a partir del seu vídeo i el projecte de la classe de 3rC consisteix a representar tots els Drets de la DUDH. Aquesta activitat ha unit la classe i fomentat el treball en equip. Entre els companys de classe ens hem ajudat i tothom ha participat en el projecte. Amb aquest vídeo ens hem conegut més amb els altres alumnes de la classe i hem col·laborat tots junts, en forma d’equip. Els valors que hem après són molt positius: col·laboració, participació, cooperació, unió, creativitat, imaginació, etc. Mariona Colomer, Maria Eroles MEMÒRIES EN CLAU PEDAGÒGICA Amb els alumnes de 4t de secundària que imparteixen l’assignatura projecte de recerca amb el departament de socials del col·legi hem recuperat deu històries de vida. Podeu llegir a continuació una breu mostra de les memòries enregistrades i transcrites de forma literal durant aquest curs. Una d’elles és la història de vida d’un nen de l’exili, és diu Joan Casanovas Vila i va néixer l’any 1927. Ell va marxar amb la seva mare i els seus germans cap a França des de Sant Jaume de Viladrover (Balenyà) per por de les represàlies dels nacionals a principis de l’any 1939 quan tenia dotze anys. Després d’un any al país veí van tornar a Catalunya. Ho recorda amb aquestes paraules: El dia abans de marxar cap a França, recordo que hi havia els avions que metrallaven a la vora dels Hostalets de Balenyà, que hi havia hagut un camp d’aviació. Nosaltres vam marxar perquè anaven venint les tropes d’en Franco i la gent anava marxant cap a França. Va ser molt horrorós allò, tu. Va ser una cosa molt forta. (...) Vam trigar bastants dies, marxant dies, dies, dies. Vam trigar bastant temps fins a arribar a França. Llavors allà, ens varen fer agafar un tren i per casualitat vam trobar el pare allà, allà volien separar els homes de les dones i la canalla. I el pare com que anava tant barbut i amb mal aquí i va fer

així. I van dir bueno va! aquest està molt fotut, va! que vagi amb les dones i la canalla, llavors ens van fer agafar el tren, i ens van portar cap a una ciutat que en deien ‘les sales de lotne’, era com un hotel i allà i vam estar mig any, d’allà ens van traslladar a un altre puesto que en deien “St. Termini”, llavors era allà en un castell, vull dir que vam estar un any a França, llavors ens van dir: ‘Voleu anar a Mèxic o tornar a Catalunya?’, i al final van decidir, bueno què fem?, i els pares van decidir tornar a Catalunya però van dir, si tornem allà hi haurà represàlies. Va ser quan vam tornar aquí i el pare per haver sigut alcalde de la república el van agafar i el van portar a la presó. Ell era a la presó, nosaltres érem aquí i la mare i nosaltres per aquí anar passant com podíem, una història molt complicada vam passar nosaltres. En Josep Roca, nascut a Folgueroles l’any 1926, ens relata a través de les seves memòries escrites el primer dia de la guerra civil a la ciutat de Vic. A destacar l’interès no tan sols del contingut sinó també de la gramàtica i l’ortografia. 1936 Aquest Any ja ba se mes serio jo tenia 10 anys les cosas ya no es beien Be las Huelgas del la gent que treballaba las Fabricas Paradas fins que ba esclatà la Rebulusió. La C.N.T la F.A.I la U.G.T al P.O.U.M. Recordo Mol be aquell dia 18 de Juliol era Diumenge a la Tarda baram ana a Ductrina a Sant Frances a la tarda (...)i en aquell moment pasabant uns camions plens de gent amb fusells i banderas Vermellas cap ala banda de Roda de Ter i nosaltres canaia que no sabiam Res anabam dien a passat la guerra i cuan baren se a casa que la tarde era mol llarga beiem a Vic aquellas fumera i foc que surtia dels Campanas que eran de la Catedral, El Remei, la Marce, Santa Perpetua, Sta Clara, (...) Sant Marc, Esglesia Folgarolas, allo semblaba una un infern. Y. Recordo de que el dia seguent nosaltres cap a collegi arriban a collegi tots i el mestra cap a portá la doctrina al Mig de plaza major que ja i habia un bon Pitot de Sants que i habia nois mes gran que nosaltres que agafa i les

Vestian de capallans am satanas i albes, Roquets; astolas, barrets, a uns als i tancaban als brasos als altres a cap als sant criot al panjaban en els balcons. El pilot ba se tan gros que arribaba casi a ‘prime pis de las casas perque bolian Cremá Publicament pro ba resolta que ban truba alguna imatge que a dintre la habian carregada a Dinamita i allavors ba se al comflicta de que varan tani por que esplotaria alguna cosai des de aquell moment ja baren comensá als carros de las escombrerias de con caseta i ana fen viatges de sans que als tiraban alla a la sorra del cap del Pont cami de pas (...).

D DE FILOLOGIA 2012: LA FI DE LES FALTES D’ORTOGRAFIA! Aquest curs, a 1r d’ESO, volíem treballar l’ortografia d’una manera diferent, ja que per al professorat del Departament de filologia és el nostre cavall de batalla. Quina és la fórmula amb la qual aconseguirem eradicar les faltes dels escrits que fan els nostres alumnes? Amb aquest propòsit va sorgir la idea d’un projecte que hem desenvolupat durant tot el curs. Primerament, per despertar als alumnes l’interès per aquest tema i fer-los adonar de la importància d’escriure sense faltes ortogràfiques, van crear una mascota i es van autoanomenar “caçadors de faltes”. Durant uns dies van fixar-se en els rètols dels comerços, en fulletons de propaganda, en cartells… buscant-hi errors i fotografiant-los. Aquestes fotografies les anaven penjant al suro de la classe amb la correcció a sota. Al segon trimestre, han conegut qui era Pompeu Fabra, creador fa 80 anys del primer diccionari normatiu, el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932), així com també quina funció té la secció filològica de l’IEC, en motiu del centenari de la seva creació (1911-2011). Han elaborat un cub amb diferents motius per recordar la figura del filòleg i han après les normes ortogràfiques,

elaborant mapes conceptuals que s’han exposat a les parets de l’aula per poder consultar-les. I finalment, al tercer trimestre, han posat en pràctica el que han après fent dictats i passant altra vegada a l’acció “caçant faltes” per la comarca. L’objectiu del curs era prendre consciència que no es pot presentar un bon treball si es fa amb faltes d’ortografia. S’ha de ser curós amb aquest tema ja que és com una carta de presentació: una persona que no dóna importància a les normes ortogràfiques no dóna valor a la seva feina. De vegades donem l’excusa que l’ortografia catalana és difícil. Potser sí, però no s’hi val. Tot val un esforç i aprendre l’ortografia no t’ho regala ningú. És un regal que t’has de fer tu mateix. I t’acompanyarà per sempre. Deixar de fer faltes només depèn de tu. SLEEPY HOLLOW The secondary school students could enjoy a theatre play in English, in the community centre of Vic, inspired in the film Sleepy Hollow. The play, apart from dialogues, also contained musical pieces. The plot is about a young detective called Ichabod Crane who is sent from New York to a town in the outskirts called Sleepy Hollow (which gives the name to the play) to investigate serial murders. When Ichabod Crane arrives in town, the mayor’s assistant, Baltus Van Tassel, welcomes him and informs him about the killing of three people, whose heads have not been found, and tells him an old story about a German mercenary sent to America to the Independence War. This mercenary was a much-feared soldier in the world and was known by the name of cutting heads because he was riding his horse across the battlefield leaving darkness and death all around. He was executed and buried in the woods of Sleepy Hollow. Baltus Van Tassel tells that the knight came out of his grave and Ichabod Crane says that ghosts do not exist but everything changes when he suddenly sees a knight with no head coming out from the forest and cutting the head of master Philipse and

taking him away. From now on, Ichabod Crane, with the help of young Masbath, will try to reveal the mystery of the knight with no head. These activities, apart from being funny, allow us to improve our listening skills and have a good understanding in English. It is important to highlight that this play had been previously worked in class. Èlia Vilageliu CRÍTICA DE “BODAS DE SANGRE” DE FEDERICO GARCÍA LORCA La representación de “Bodas de Sangre”, escrita en 1931 y estrenada el 8 de marzo de 1933, tuvo lugar en el ETC de Vic (Espai de Teatre i Cinema), el día 17 de enero de 2012, a cargo de la compañía de teatro “El repartidor” de l’Hospitalet de Llobregat. Se trata de una tragedia de Federico García Lorca, uno de los grandes dramaturgos españoles del siglo XX. Esta obra trata una gran diversidad de temas, sentimientos y valores que describen la naturaleza humana: el amor, el desamor, la muerte, la vida, la envidia, la venganza, la pasión y la pureza. El matrimonio, las creencias religiosas, la virginidad, la felicidad, la infidelidad, la sinceridad y la familia tradicional. En clase nos explicaron la obra desde un punto de vista literario y nos fijamos en los símbolos principales: la luna y la noche, que se asocian a la muerte; las máscaras son la tragedia y la comedia; la madre representa la sabiduría; el color rojo se asocia a la muerte con violencia, a la pasión y al sexo; el blanco es luz como la vida, la virginidad, la pureza y la bondad; el caballo negro simboliza el sexo masculino, la muerte y la premonición; la navaja representa a la muerte. La valoración de la obra es bastante positiva, pero la consideramos una adaptación pobre por los pocos actores y la decoración escasa y la actuación del público bastante irónica. Meritxell Pena i Maria Tena MIQUEL CAMPINS VISITA LA NOSTRA ESCOLA Com a totes les escoles i instituts, un dels aprenentatges més importants és la lectura. Per això cada any dediquem

13

12

D DE CIÈNCIES


Warum Deutsch? Deutsch ist jeden Tag wichtiger, viele Unternehmen verlangen Deutschkenntnisse. Wie alle Sprachen, hat Deutsch seine guten und schlechten Seiten. Diese Sprache ist sehr schwierig, weil sie zum Beispiel vier verschiedene Deklinationsfälle hat, und auch drei Artikel und acht Möglichkeiten der Pluralbildung ohne konkrete Regeln, und deshalb muss man das alles auswendig lernen. Aber dafür kannst du leichter eine Arbeit finden. Wir sind drei Schüler, die euch erzählen werden, warum wir

Per què alemany? L’alemany és cada dia més important, moltes empreses demanen coneixements d’alemany. Com totes les llengües, l’alemany té els seus aspectes positius i negatius. És una llengua molt difícil perquè, per exemple, es declina en quatre casos i també perquè té tres gèneres i vuit formes de formar el plural sense una norma concreta, i requereix que tot això s’hagi d’aprendre de memòria. Però per contra et pot permetre trobar feina més fàcilment. Som tres alumnes que us explicarem per què vam triar alemany com a llengua estrangera i per què creiem que és una llengua important. N.S.: Vaig triar alemany perquè la vaig trobar una llengua

14

interessant. Però no sabia per a què em serviria, fins que vaig tenir clar que volia ser traductora, i això va ser gràcies a l’intercanvi que vam fer amb un institut alemany. Necessitaré l’alemany per traduir. J.G.: Vaig triar alemany perquè volia aprendre una llengua nova. I perquè penso que serà necessari pel meu futur, perquè sempre és millor conèixer moltes llengües. M.C.: En el meu cas és una mica diferent. Vaig viure tres anys a Alemanya i vaig triar l’alemany perquè volia assentar els meus coneixements. Però també penso que és molt important pel futur. Jo, per exemple, vull estudiar bioquímica i m’agradaria fer l’últim any de carrera a Alemanya perquè probablement també hi voldré treballar, i per això necessito l’alemany. Marta Clos, Jordi Galobardes i Núria Sospedra.

D DE MATEMÀTIQUES CONTE DE MATEMÀTIQUES A Barcelona hi vivia en Marc, un jove molt intrèpid i trapella a qui no li agradaven gens les matemàtiques. Els seus pares ho havien provat tot: jocs de matemàtiques, professors particulars, amics que l’ajudessin... però RES! No ho aconseguien. El nen s’hi capficava, no li agradaven i punt, i això ningú ho canviaria. Fins que un dia d’estiu, concretament a la platja de Sant Pol a S’Agaró, en Marc va conèixer la Isona, una adolescent calculadora i atenta. A ella li encantaven les matemàtiques, i va semblar que per fi en Marc s’hi començava a interessar. El següent any, per casualitat, en Marc i la Isona es van trobar al mateix centre, el Col·legi Sant Miquel dels Sants. Allà la noia encara va aconseguir despertar més les ganes d’en Marc, que ja era el seu xicot, per conèixer tot el grandíssim món de les matemàtiques. Ella li va explicar la història de Gauss: “Una mestra de segon de primària estava cansada de com d’ inquiets i cridaners estaven els nens de la seva classe aquell mati. Per entretenir-

los, els va plantejar el següent problema: “Calculeu la suma dels primers cent números”. La idea era tenir-los callats durant una estona. El fet és que un nen va aixecar la mà gairebé immediatament, sense ni tan sols donar-li temps a la mestra perquè es tornés a acomodar a la seva cadira. -Sí? – va preguntar la mestra mirant el nen. - Ja està, senyoreta - va respondre el petit nen-. El resultat és 5.050. La mestra no s’ho podia creure, no perquè la resposta fos falsa, que no ho era, sinó perquè estava desconcertada davant la rapidesa del nen Ja ho havies fet abans? - Va preguntar.- No, ho acabo de calcular ara mateix. Els altres nens, que encara no havien arribat a escriure en el paper els primers cent números, no entenien pas la situació. - Vine i explica’ns com ho has fet – va dir la mestra. El jovenet es va aixecar del seu seient i sense ni tan sols agafar el paper que tenia davant es va acostar humilment fins la pissarra i va començar a escriure els nombres: 1 + 2 + 3 + 4 + 5 + ... + 96 + 97 + 98 + 99 + 100 - Bé- va seguir el jovenet-. El que he fet ha estat sumar el primer amb l’últim número (és a dir, l’1 i el 100). Aquesta suma dóna 101. –Després he seguit amb el segon i el penúltim (el 2 i el 99). Aquesta suma torna a donar 101. - Després, he separat el tercer i l’antepenúltim (el 3 i el 98), sumant aquests dos, torna a donar 101. - D’aquesta manera, “aparellant” els números així i sumant, es tenen 50 parells de nombres la suma dels quals dóna 101. Després, 50 vegades 101 resulta 5.050 que és el que vostè volia ..’’ Aquesta història va encantar-li a en Marc i el va influir molt; però després els camins del noi i de la Isona es van separar. En Marc va marxar a Girona a estudiar i es va convertir en professor de matemàtiques i un dels matemàtics més importants del món.

D D’EXPRESSIONS Nadala i Concert d’una peça de “Les Choristes” Enguany, i seguint ja una tradició, els alumnes de 4t de primària van participar en

la nadala que l’escola realitza cada any per felicitar les festes a tota la comunitat educativa. La nadala escollida per aquest curs va ser “Santa Nit”. L’acompanyament instrumental es dugué a terme per part dels alumnes de secundària i batxillerat formant una orquestra de cambra que es crea cada any expressament per a aquesta ocasió. A part d’aquest esdeveniment, des del departament d’expressions, i més concretament des de l’àrea de música, es va realitzar una cantada dirigida a tots els alumnes de primària. Els cantaires varen ser els alumnes de 2n de secundària que, amb molta il·lusió i dedicació, ens varen interpretar una cançó de la pel·lícula “Les Choristes”. Tenint en compte el resultat i la quantitat de vegades que van haver de bisar la peça creiem que va ser tot un èxit. SORTIDA AL LICEU I AL MNAC Repetint l’experiència del curs passat, els alumnes de música i Educació Visual i Plàstica de 4t de secundària han realitzat una sortida per poder visitar el Gran teatre del Liceu i l’exposició permanent d’art contemporani del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Tant la visita del Liceu com la del MNAC van ser molt amenes i didàctiques i van permetre als nostres alumnes fer-se una idea general de la riquesa artística que suposa per al nostre país tenir un teatre i un museu d’aquestes característiques. CURSA D’ORIENTACIÓ 1R ESO Durant la setmana d’activitats programades pel 2n trimestre els Alumnes de 1r van realit-

zar una cursa d’orientació a la zona del puig dels Jueus a Vic. L’organització de la cursa es va dividir en dos circuits l’ A i el B, els quals estaven format per sis fites de control, que s’havien de marcar per completar tot el recorregut en el menor temps possible. Dintre d’aquesta activitat, a més de buscar un component pròpiament lúdic, es busca també l’aprenentatge en la lectura d’un mapa, conèixer les distàncies i els desnivells del terreny, identificar els diferents elements naturals i artificials i escollir la ruta més adequada en funció de la interpretació del mapa. Es va establir un classificació en funció del temps utilitzar en els dos circuits. Els guanyadors del circuit A han van ser: Guillem Font i Manel Fernández i del circuit B : Joan Cunill, Toni Carbonell i Thomas Agyemang. II DUATLÓ DE BELLMUNT Tres alumnes de 1B de Secundària Obligatòria van participar el passat 22 d’abril al II Duatló de Bellmunt. La convocatòria va reunir un total de 28 participants amb edats fins a 4t de Secundària. El Duatló va consistir en un recorregut corrent d’1 km i un altre de 4 km en bicicleta. Ignasi Ferran va obtenir una segona posició amb un temps total de 16´ 36´´, Manel Fernàndez una sisena posició amb un temps de 18´31´´ i Arnau Font amb una novena posició amb un temps de 20´27´´. PROJECTE ESPORTIU I ARTÍSTIC.

JOCS OLÍMPICS: NACIONS SENSE ESTAT El Departament d’Expressions organitza cada any una diada esportiva amb els alumnes de Secundària. Aquest any, amb motiu dels Jocs Olímpics Londres 2012, estem desenvolupant un projecteesportiu a primer i segon curs de Secundària, amb activitats pertanyents a àrees diferents,que finalitzarà el mes de juny

amb la celebració d’uns jocs olímpics. L’objectiu principal és fomentar la sociabilitat i la salut a través de l’activitat física i l’esport. El projecte gira entorn la matèria d’Educació Física i es complementa amb la participació de les àrees d’educació visual i plàstica, música, socials i tutoria. El voleibol, la pràctica habitual del futbol i un ball esportiu amb representacions coreogràfiques són les activitats que s’estan treballant i que es desenvoluparan durant la celebració. Catalunya, Euskadi, Occitània, Escòcia, Gal·les i Bretanya constitueixen el grup de nacions sense estat que s’han escollit per tal de representar els grups classe. La celebració tindrà lloc a la zona esportiva de Vic durant els dies 20 i 21 juny i comptarà també amb la participació dels alumnes de 3r i 4t de Secundària. PROJECTE BOIRA A EVIP DE 4T DE SO De tots els agents naturals que envolten la ciutat de Vic, i per extensió la comarca d’Osona, que ens identifica i ens dóna els trets més importants de la nostra personalitat com a territori, és sens dubte la boira. La boira ha estat tractada des de diferents òptiques i temàtiques: artístiques, musicals, plàstiques i literàries... està en l’àmbit popular del nostre país i fins i tot se’ns reconeix en els mitjans audiovisuals -notícies del temps- com la nostra etiqueta, la nostra marca geogràfica. El treball que s’ha plantejat a tots els alumnes de 4t d’EVIP té com a objectiu copsar

aquest fenomen en tota la seva amplitud i relacionar-lo en tot allò que impliqui coneixement, creativitat i significats. Volem que la boira quedi reflectida en totes les hores del dia possible (matins, tardes, nits), en tots els ambients imaginables (rurals, urbans, en els racons i en els horitzons), en totes les llums possibles (natural, artificial, reflectida, projectada...), que es relacioni amb les persones, amb les arquitectures, amb els paisatges, en l’art i la literatura. La tècnica escollida ha estat la fotografia, la tradicional o la digital. Qualsevol màquina pot ser el mitjà idoni: compactes, rèflex o mòbils. També hem permès fer ús il·limitat de les TIC en tota la seva gamma de recursos. Actualment ja hem fet un recull ampli de fotografies, i en mostrarem els resultats en una exposició a final de curs. PROJECTE VIC Projecte Vic és el títol del treball plàstic que els alumnes de 1r de Secundària estan realitzant dins la matèria optativa Taller de Dibuix i Creació. La matèria té una durada setmanal de 2 hores i la realitzen una vintena d’alumnes. L’ objectiu principal és dinamitzar les activitats educatives de l’àrea de l’expressió plàstica del Col·legi utilitzant la ciutat de Vic com a referent, i capacitar així l’alumne de recursos plàstics per capturar la realitat que ens envolta per després comunicar les idees, emocions i vivències personals que genera. També conscienciar els alumnes de les múltiples interaccions que s’han esdevingut i s’esdevenen en un territori diàriament i en el conjunt dels anys. Els alumnes treballen i experimenten amb suports tradicionals i digitals ampliant d’aquesta manera la quantitat i qualitat de resultats. El projecte forma part del programa Art i Escola gestionat des del Centre de recursos, Acvic i La Farinera. Els resultats es presentaran públicament a finals d’aquest curs a l’Aula Magna de la Universitat de Vic.

15

una bona part del nostre estudi a aquesta disciplina. A mida que anem pujant de curs, la dificultat dels llibres augmenta però també la capacitat per entendre’ls. Aquest any a 2n de SO hem llegit la novel·la Gavin de Puiyet, de Miquel Campins i Eritja. Un cop llegit ens vam organitzar per grups, per així treballar altres temes que es trobaven al llibre: les tortures, el menjar, els estaments, etc. I finalment, al cap d’uns dies, va venir l’autor al col·legi. Ens vam reunir els alumnes de 2n de SO a la sala d’actes, i a partir d’unes quantes preguntes que li vam fer, ens va explicar com havia treballat el llibre i les idees que tenia. Ens va explicar que havia escrit el llibre mentre treballava d’optometrista i que escrivia entre quatre i cinc hores diàries. També ens va dir que havia escollit els noms dels protagonistes tot mirant pel·lícules, i que actualment està escrivint un altre llibre destinat a un públic adult. Vam tenir també la possibilitat de comprar la segona part del llibre, titulat El secret dels bons cavallers i molt amablement ens va signar i dedicar els exemplars. En general, treballar tan profundament una lectura és una altra manera d’aprendre i poder tenir contacte amb l’autor és divertit i interessant. Ens va agradar molt a tots.

Deutsch als Fremdsprache gewählt haben und warum wir diese Sprache nötig finden. N. S.: Ich habe Deutsch gewählt, weil ich die Sprache interessant gefunden habe. Aber ich wusste nicht, warum sie mir nötig werden würde bis es mir klar wurde, dass ich Übersetzerin werden wollte. Und das wurde mir klar dank dem Schüleraustausch mit einem deutschen Gymnasium. Ich werde Deutsch brauchen zum Übersetzen. J. G.: Ich habe Deutsch gewählt, weil ich eine neue Sprache lernen wollte. Und weil ich denke, dass sie nötig für meine Zukunft werden wird, weil es immer besser ist, viele Sprachen zu kennen. M.C.: In meiner Situation ist es ein bisschen anders. Ich habe drei Jahre in Deutschland gelebt und ich habe Deutsch gewählt, weil ich die Sprache verbessern wollte. Aber ich denke auch, dass sie sehr wichtig für die Zukunft ist. Ich möchte zum Beispiel Biochemie studieren und das letzte Jahr möchte ich in Deutschland studieren, weil ich wahrscheinlich auch da arbeiten möchte, und dafür brauche ich Deutsch.


El Col·legi Sant Miquel dels Sants va obrir les seves portes l’any 1862, gràcies a Mn. Miquel Vallbona, amb la intenció de crear una escola que preparés els seus alumnes per entrar a la universitat. Anys després es van afegir cursos basats en altres estudis, on els alumnes tenien diferents opcions. L’escola va ser pionera en començar les classes nocturnes de català a Vic. Durant la postguerra es va incorporar també l’internat al centre i les classes de BUP mixt i el preescolar. Sant Miquel posteriorment es va fusionar amb l’ensenyament de batxillerat del Col·legi Pare Coll i el del Seminari, creant així la Fundació Privada Col·legi Sant Miquel dels Sants. Finalment, el 1988 s’inicia l’ensenyament primari i secundari amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Actualment és una escola integrada per les etapes d’educació infantil, primària, secundària i batxillerat. S’escolaritzen tres línies per nivell, fent així un total de 1200 alumnes i un equip de més de 100 professionals.

Sant Miquel d’aniversari! Història

Col·legi SantMiquel dels Sants

Qui hi participarà en aquests actes? Una mica tothom. Tots els alumnes tindran alguna participació internament en els 150 anys, en un moment o altre.

Quant de temps duraran aquests actes? Des d’ ara fins d’aquí un any. Aproximadament, la primavera de l’any que ve.

Qui organitzarà aquests actes? L’escola, per tant també hi haurà actes interns on participaran els alumnes.

Quins actes hi ha previstos pels 150 anys? El dimecres 10 d’octubre es farà una trobada a l’Atlàntida de professors, d’antics alumnes, d’alumnes actuals ... on hi haurà diverses actuacions. Si ens és possible, es farà alguna conferència de persones destacades a nivell d’Europa. També hem publicat un llibre narrant l’evolució de l’escola. És un recull de les memòries o records d’alguns professors, alumnes, directors... Cada un explica la seva vivència al col·legi.

De què es considera més satisfet pel que fa als mèrits de l’escola? Saber les coses més rellevants es fa molt difícil, encara que jo et puc dir algunes coses que a mi em semblen molt importants de tot el que hem fet. Primer de tot, el fet d’haver estat impartint educació durant 150 anys a nois i noies de Vic i la seva comarca. Aquesta escola ha passat dues etapes amb guerres civils molt importants i cap d’aquests esdeveniments tan destacables no han fet que desaparegués. I també que l’escola ha demanat molta qualitat i nivell, ara bé, això ho fem amb l’ajuda dels pares i mares. Aquests són alguns dels mèrits dels que em considero més satisfet.

En motiu de la celebració dels 150 anys de la nostra escola, parlem amb el director, el Sr. Ignasi Roviró, perquè ens expliqui quins actes s’estan preparant.

stm d’aniversari

Anna Malavé

Moltes gràcies Ignasi per haver-me atès tan amablement i li desitjo molta sort.

Creu que l’escola ha assolit un bon nivell? I tant, hi ha bon nivell, tenint en compte els resultats obtinguts en les proves que s’han realitzat. Al mateix temps, els resultats dels alumnes de segon de batxillerat, a la selectivitat, són resultats molt bons, estem molt orgullosos.

Creu que hi ha alguns aspectes que es podrien millorar? Sempre tot es pot millorar! Per exemple: alguna cosa relacionada amb les infraestructures, xarxes, comunicacions... Podríem intentar descobrir com ser més eficaços, és a dir, que no hem de perdre mai la capacitat de pensar què podem fer per millorar l’ensenyament. Estem obligats a pensar això. Ni jo, com a director, ni els professors, ni els pares hem de dir: “Com que ja obtenim bons resultats ja no intentem res més”. Em fa por que ens acomodem en l’èxit de les coses ja que crec que en l’ensenyament mai se’n té prou, sinó que sempre se’n vol més.

I com a director? Fa set 7 anys ja.

Quants anys porta exercint com a professor? Com a professor vaig entrar l’ any 1987. Vaig començar essent professor de filosofia i ho continuo sent.

Entrevista al director de Sant Miquel dels Sants

16

Profile for Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic

miquelS 02  

miquelS 02  

Advertisement