__MAIN_TEXT__

Page 1

Núm. 12 06_2018 Edita Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants

Vanesa Ferreres,

coordinadora del Batxillerat Internacional®: "La metodologia de l’IB ubica l’alumne en el centre de l’aprenentatge, és el principal protagonista".

Conversem amb Mònica Vallín, coordinadora del Projecte Erasmus+

Parlem amb Blanca Bardagil, escriptora,

directora de teatre i alumni de Sant Miquel

Recomanem llibres, jocs, pel·lícules i sèries per aquest estiu


2


Sumari Editorial Cap a la internacionalització

L’entrevista Vanesa Ferreres, coordinadora del Batxillerat Internacional®

Conversem Mònica Vallín, coordinadora del Projecte Erasmus+

5

7

9

Viatgem Londres, París, Ginebra, Ljubljana, Roma

Fem intercanvis A Riom, els holandesos ens visiten, a Berlín

Fem teatre El club dels poetes morts

12

15

17

Alumni Blanca Bardagil, escriptora i directora de teatre

Treballem per projectes Passejant per la Via Làctia, Anem cap al verd, A Window in our school, StM en ruta, StM fent Periodisme…

El plaer del coneixement Jornada de recerca

18

21

26

Comunitat Vídeo solidari

Recomanem Libres, jocs, pel·lícules i sèries

28

29

3


_Direcció Carme Codina Vanesa Ferreres Isabel Jordà _Equip de redacció Núria Bosch Arnau Dorca _Comunicació Núria Torras _Disseny Jaumira-Vilaró _Correcció dels textos Carme Codina Vanesa Ferreres Isabel Jordà _Fotografia de portada: Alumnes dels itineraris científic i tecnològic davant de l’edifici Globe del CERN, a Ginebra. Miquel Padilla

4

_Col·laboradors _Professors Patrick Anglada Ceci Bertran Marta Borrós Joe Crozier Serafí Curriu Astrid Dedisch Anna Jiménez Anna Matas Núria Molet Ariadna Palacios Miquel Padilla Lluïsa Prat Mireia Puntí Carles Saborit Héctor Sáez Toni Torrents Mònica Vallín

_Alumnes Alumnes de 1r de batxillerat científic-tecnològic Alumnes de 3r B d’ESO Bruna Alonso Clàudia Andreu Arnau Boada Anna Brusosa Aina Campos Enric Casanovas Aina Casellas Carlota Castells Pau Cerezo Berta Codina Sergi Codina Roger Colom Ariadna Conill Mohamed Dari Joana Espar Arnau Espona Noah Estavillo Anna Famada Aloma Figueras Joel Juvany Honor Lavery Roser López Carla Mallarach Joan Manzano Aina Martínez Biel Masnou Marta Masoliver Anna Morató Bernat Nogué Helena Ordeig Laia Ordeix Núria Ordeix Helena Parareda Bruna Riera Miquel Salamanca Olímpia Solà Berenguer Teixidó Clàudia Vicente Roger Zaragoza

_Fotografies Patrick Anglada Blanca Bardagil Marta Borrós Ceci Bertran Núria Bosch Carme Codina Joe Crozier Serafí Curriu Astrid Dedisch Arnau Dorca Anna Jiménez Sílvia Junoy Carla Mallarach Oriol Marsó Anna Matas Núria Molet Helena Ordeig Miquel Padilla Ariadna Palacios Lluïsa Prat Héctor Sáez Carles Saborit Mònica Vallín


Editorial Cap a la internacionalització En aquest món global on vivim, la fugacitat de la utilitat dels projectes, dels objectius, és com una llosa permanent que, a vegades, ens dificulta saber què és el que realment és important que els estudiants aprenguin perquè sigui significatiu per tal d’afrontar els reptes presents i futurs. El pla estratègic del col·legi acaba el 2020, però ja comença a albirar-se el seu final. I és per aquest motiu que una nova línia estratègica comença a agafar força a l’escola. La internacionalització en l’àmbit de l’educació ha arribat per quedar-se. Els estudiants tenen el dret a rebre una educació que fomenti una visió global del món, sense deixar de conèixer, valorar i transmetre una visió més local. És en aquest marc on integrar una dimensió internacional, intercultural i global en els processos d’ensenyament i aprenentatge és una obligació. L’objectiu és que els estudiants aprenguin i interactuïn en un món global i es converteixin en ciutadans crítics que adoptin una actitud participativa, compromesa, envers el món que els envolta. El col·legi comença a desplegar iniciatives en aquest sentit, com l’Erasmus+ i l’acreditació del Batxillerat Internacional. Els coneixements, competències, habilitats que es desenvolupen en aquestes noves iniciatives han de permetre als nostres estudiants l’èxit professional i personal, present i futur.

5


A fons

Formar joves solidaris, informats i àvids de coneixement, capaços de contribuir a crear un món millor i més pacífic, en el marc d’una entesa mútua i de respecte intercultural. Aquest és l’objectiu del Batxillerat Internacional®. I així es detalla des de l’Organització del Batxillerat Internacional®. L’objectiu fonamental dels programes IB és formar persones amb mentalitat oberta que, conscients de la condició que les uneix com a éssers humans i de la responsabilitat que comparteixen de vetllar pel planeta, contribueixin a crear un món millor i més pacífic. Aquest és un plantejament que coincideix i suma amb la manera de fer del Col·legi Sant Miquel dels Sants.

6


Vanesa Ferreres

Entrevistem a Vanesa Ferreres, coordinadora del Batxillerat Internacional®, per saber més sobre aquest programa educatiu que s’implantarà el curs 2019-20.

Núria Bosch i Arnau Dorca, alumnes de 1r de Batxillerat de Ciències de la Informació Quins són els orígens del Batxillerat Internacional? El Batxillerat Internacional (IB) és una fundació educativa, sense ànim de lucre, que ofereix 4 programes educatius a totes les escoles del món i estan dirigits a franges d’edats diferents; el PEP, per als estudis de primària; el PAI, per secundària; el DP, pròpiament el Batxillerat Internacional i el POP, a la formació professional. La fundació es va crear l’any 1968 amb un primer programa, el Batxillerat Internacional, per tant fa 50 anys que existeix. L’educació de l’IB sempre ha perseguit dos objectius: fomentar la mentalitat internacional i oferir una educació de qualitat. Per últim, destacar que són uns estudis homologats internacionalment, és a dir, es cursen de la mateixa manera arreu del món i estan reconeguts per múltiples universitats de prestigi. A nivell internacional, què suposa oferir aquest tipus de batxillerat a Sant Miquel? Com a conse-

L’entrevista

qüència de cursar-lo, els alumnes no es podrien presentar a les PAU? Un dels avantatges del Batxillerat Internacional és que el fet de superar-lo dona accés directe a moltes universitats del món. Per tant, haver cursat l’IB, obre altres portes. Tot i així, per nosaltres és important implantar l’IB al col·legi de manera que els alumnes també tinguin la possibilitat d’examinar-se a les PAU. Per aquest motiu, els alumnes cursaran alguna matèria de més i també tindran l’oportunitat de presentar-se a la Selectivitat del sistema educatiu nacional. Pel que fa a les metodologies d’aprenentatge, són les mateixes? No ben bé. La metodologia de l’IB ubica l’alumne en el centre de l’aprenentatge, és el principal protagonista. Es basa en un enfocament constructivista, en el plantejament de preguntes, treball pràctic i en el pensament. Intenta crear aules obertes i democràtiques utilitzant diferents metodologies. L’educació de l’IB prepara els alumnes per a l’aprenentatge durant tota la vida, de manera individual o en grup. De fet, aprendre els enfocaments d’aprenentatge

Vanesa Ferreres, coordinadora del Batxillerat Internacional.

7


o d’ensenyament en què es basa l’IB ha estat un al·licient per al professorat, ja que es dona molta importància, a banda dels continguts, a una sèrie d’habilitats diferents respecte al batxillerat nacional: habilitats de pensament, d’autogestió, socials... L’educació de l’IB transmet un mètode d’aprenentatge que es difon en totes les disciplines que cursa l’alumne i es basa en la indagació, l’acció i la reflexió, sempre en un context global, internacional. Aconseguir que els alumnes tinguin una mentalitat internacional i una educació rigorosa, de qualitat, són els dos objectius bàsics de l’educació de l’IB. Quines matèries ofereix l’IB? Són les mateixes que les del batxillerat nacional? Ofereix matèries que són presents al nacional: física, anglès, història... però, ofereix tres matèries troncals més que són diferents. Una és la teoria del coneixement, que té com a objectiu que els alumnes prenguin consciència de com aprenen i, per tant, siguin capaços de regular el seu propi procés d’aprenentatge. També, trobem el CAS -projecte de Creativitat, Acció i Servei-, on es duen a terme diferents activitats amb la finalitat de crear ciutadans crítics, compromesos activament amb el món, solidaris, amb capacitat de resiliència i amb l’objectiu de servir d’ajuda a les comunitats que l’envolten. L’última matèria que s’afegeix és la que s’anomena monografia, que consisteix a realitzar un treball d’investigació -en el cas de Catalunya s’assemblaria al treball de recerca-. Com podrà un alumne compaginar els dos Batxillerats a l’escola? Nosaltres entenem l’IB com una porta que et dona accés a uns estudis universitaris internacionals, però l’essència del batxillerat a Sant Miquel, tant si és nacional com internacional, és la mateixa, i per tant simplement es diferenciarà en què uns alumnes cursaran alguna matèria més. De fet, molts dels professors que han estat formats per l’IB, també són professors que impartiran el batxillerat nacional, i per tant, de ben segur que això tindrà un impacte en la manera de fer les classes del batxillerat nacional. Insisteixo en què la filosofia de Sant Miquel i la de l’IB estan perfectament alineades. Tot i així, s’ha de tenir en compte que l’alumne

8

que cursi el Batxillerat Internacional, és evident que tindrà una càrrega superior a nivell d’estudis, que s’intentarà que sigui la mínima possible. És per això que el perfil d’alumne que faci l’IB ha de ser el d’un estudiant amb motivació i interès per aprendre. S’entén que l’escola s’ha estat preparant per a aquest Batxillerat i actualment està en procés d’acreditació. En què ha consistit aquest procés? Obtenir la certificació del Batxillerat Internacional no és una tasca fàcil, perquè és un procés llarg i l’escola fa dos anys i mig que està en el procés. Al llarg d’aquest temps s’han format alguns professors del claustre del col·legi en l’educació de l’IB. A més a més, estem aprenent una manera diferent de treballar, que parteix de la base que totes les disciplines estan interconnectades i de manera col·laborativa s’analitzen alguns continguts des de diferents vessants. També hem hagut de passar diferents fases d’assessorament, hem hagut de pensar, elaborar i redactar diferents polítiques: la língüística, d’avaluació, d’inclusió… Hem anat superant totes les fases i només ens en queda una. El curs vinent rebrem l’última visita de verificació, i si es supera, l’escola estarà certificada com a centre on s’ofereix Batxillerat Internacional.


Conversem AMB LA MÒNICA VALLÍN,

COORDINADORA DEL PROJECTE ERASMUS + L’objectiu principal és fomentar la formació i la innovació en els joves, impulsant competències transversals en diferents camps i matèries. Promou el desenvolupament i la incorporació de pràctiques innovadores i facilita el reconeixement i la validació de capacitats i competències. Són iniciatives transnacionals on es fomenta també habilitats com tenir una ment oberta, l’esperit crític, les anomenades soft kills (habilitats toves), que busquen, que busquen formar l’alumne de manera global no només acadèmicament, amb una intel·ligència social i emocional.

Mònica Vallín, coordinadora del Projecte Erasmus+ a l’escola.

Núria Bosch i Arnau Dorca, alumnes de 1r de Batxillerat de Ciències de la Informació En què consisteix el programa d’Erasmus +? És un programa europeu que treballa els àmbits de l’educació, la joventut, la formació i l’esport. Això engloba molts projectes, dels quals nosaltres només ens centrem en un que s’anomena K2, que va dirigit a alumnes de primària i secundària, en aquest cas de secundària, però també a professors. Consisteix en la presentació d’un projecte que busca la col·laboració amb varis països d’Europa mitjançant socis. Si s’aprova aquest projecte, es rep una beca per portar-lo a terme.

El programa engloba un projecte d’emprenedoria entre les escoles participants. Què i com es realitza? Un dels àmbits que vol desenvolupar el programa és l’emprenedoria en general, per despertar la capacitat d’innovació en tots els aspectes. En el nostre cas, es va idear un projecte en el qual els alumnes havien de crear una startup. Aquest projecte s’anomena Eyestartup. Ara bé, depenent del projecte i de l’escola, es pot escollir una altra temàtica.

9


Quins cursos educatius i alumnes hi poden participar? Es pot participar tant des de primària com de secundària. En el nostre cas, el grup escollit per aplicar-ho va ser 4t d’ESO, ja que per aquest tipus de projecte ens va semblar més idoni. Sí que és veritat que s’ha hagut de fer una selecció d’alumnes, ja que hi ha un límit de participants. D’aquesta manera, i aprofitant que el projecte té una durada de 2 anys, s’aniran canviant els participants de tal manera que hi puguin accedir el major nombre d’alumnes diferents possible. Entenem que aquest programa no està obert a totes les escoles de Catalunya. Com és que l’escola hi participa? Està obert a totes les escoles i centres europeus que hi vulguin participar. De fet, Catalunya és la comunitat autònoma amb més projectes d’Erasmus +. Cal destacar que això implica un procés de dedicació, llarg, són hores i burocràcia, al final, degut a la major demanda que oferta, cada escola rep uns punts i, si compleix amb els requeriments, s’obté la beca. Per acabar, ens podries fer una valoració general de l’activitat? Normalment, aquests projectes tenen una durada de dos anys. Això vol dir que no l’hem acabat i per tant no podem parlar d’uns resultats finals. Si valorem aquest primer any, puc dir que l’opinió dels alumnes és molt positiva. Les famílies en fan també una valoració molt bona. També vull destacar que és una experiència excel·lent per al professorat, perquè podem adquirir i adoptar noves conductes a l’aula que ens semblen interessants. Sí que demana moltes hores de dedicació, però tant a nivell professional com personal val molt la pena.

EYESTART Bruna Riera, alumna de 4t d’ESO Last November, me and other 21 students, went to Netherlands. Going there was much more impressive than I had imagined before. All Dutch people were really nice and they welcome us like part of their family. Sunday was a perfect family day. My partner, with another friend, and I went to visit Maastricht, a very beautiful city near by! We went to school by bike every day! We worked on the project and we exchanged ideas with people from other countries. I think it was a really rewarding exchange, which let us be in contact with different cultures, languages and traditions. We all went to visit Aachen, in Germany. There, we did funny challenges and we had free time. We also visited Amsterdam. The last day was very sad and we cried a lot because we didn't want to leave. I’m missing the Netherlands a lot, all the friends and the family, especially my partner. For me, it was a really good experience and I would like to repeat it. I lost the fear to travel without my family, I practiced a lot of English and I think that in one week I improved it a lot.

Sessió de treball al Sint Ursula, l’escola holandesa participant a l’Erasmus +

10


TUP: OUR ERASMUS+ PROJECT Carla Mallarach, alumna de 4t d’ESO This year our school has joined a project called EYEstartup, which involves entrepreneurship and marketing. This project, within the Erasmus+ framework, wants to encourage students of ages between 14 and 16 to think and develop ideas the way startups are born. Five countries take part in this European project: Slovakia, Italy, Portugal, Spain and the Netherlands. Some students of 4th of ESO of our school have travelled to two of these countries: Portugal and the Netherlands. Two of these students, Carla Mallarach and Bruna Riera have explained their experience: In my case, I went to Braga in April, for a week with 4 more students, it was such a great experience! We met incredible people from Portugal, Slovenia, The Netherlands and Italy, we learnt a lot about entrepreneurship and marketing, but we also got to know some of the Portuguese culture and traditions. Some days we stayed at school working on the EYEstartup project, and other days we went around the city and, on Thursday, we visited Porto. Sunday was the family day, so we stayed with the host families, mine showed me the city and a very beautiful church up in a hill called Bom Jesus, we had such an amazing day. The trip I enjoyed the most was the visit to Porto, although it was raining all the time. Talking about my personal experience with the host family, mine was super kind and friendly. I really felt like if I was at home. Finally, I only want to encourage everyone who can, to take part on this type of experiences because they’re so pleasant and satisfying.

Sessió de treball a Braga.

Imatge de grup dels components de l’Erasmus+ a Braga.

11


viatgem

En el document “A world whitout borders”, considerem els viatges culturals i els intercanvis una part de la nostra identitat com a centre. Donem una gran importància a la internacionalització, que entenem com una eina perquè els alumnes puguin treballar en col·laboració amb altres, a qualsevol moment i lloc, amb habilitat per adaptar-se als canvis. A continuació veurem un resum dels que hem dut a terme aquest curs 2017-2018.

Alumnes de 1r de batxillerat biosanitari, científic i tecnològic

d’Història Natural, Borough Market i, a la tarda, a l’edifici Sky Garden, situal a la City. L’últim dia va estar dedicat a la Tate Modern i a passejar pel CamdenMarket, abans d’agafar l’avió. Vam arribar sans i estalvis a les 00.30h de la matinada del dissabte a Vic. Personalment, valorem l’estada com un viatge molt enriquidor i una experiència inoblidable que ens ha ajudat a reforçar les nostres amistats.

Entre els dies 10 i 13 d’abril els alumnes de 1r curs dels batxillerats biosanitari, científic i tecnològic vam tenir l’oportunitat de descobrir Londres i visitar els seus llocs més emblemàtics. La visita va englobar des dels monuments més coneguts fins als edificis de més interès arquitectònic, tecnològic i científic. Ens vam allotjar al hostel Wombat’s, situat a prop del Tower Bridge, un lloc molt acollidor que cobria totes les necessitats bàsiques. Tot i ensopegar uns dies molt ennuvolats, durant els quals no es va veure el sol gairebé en cap moment, vàrem tenir sort que no va ploure, i en conjunt va resultar un viatge esplèndid! La ciutat es va dividir en zones per poder-les anar visitant dia a dia. Les activitats del primer dia van començar al migdia per Picadilly Circus, Soho, Chinatown i CoventGarden, mentre que a la tarda el grup vam passejar per HydePark fins a Trafalgar Square, passant pel palau de Buckingham i St. James Park. El dia següent es va dedicar a anar a veure la zona de Greenwich i el seu meridià, així com l’edifici autosostenible The Crystal. El dia 12 al matí Travessant el Tàmesi. Al darrere, el London Eye. hi va haver una visita al Museu

12


Núria Bosch i Arnau Dorca, alumnes de 1r de batxillerat humanístic i social El passat abril, els alumnes que cursàvem el batxillerat d’humanitats i ciències socials vam realitzar un viatge cultural a París que va durar 4 dies. Durant aquesta estada, vam poder visitar alguns dels barris i dels monuments o museus més representatius de la ciutat. El primer dia vam passejar per la zona del centre, com L’Île de la Cité i Notre Dame, el Barri Llatí, amb els jardins de Luxemburg, el Panteó i la Universitat de la Sorbona, l’Ajuntament i el Centre Pompidou. El segon dia vam tenir l’oportunitat de gaudir d’una visita exclusiva per a nosaltres al Tribunal de Commerce de París, que va resultar molt interessant, i a continuació vam visitar el Louvre, on vam poder observar pintures i escultures que comprenen des de l’art egipci fins al segle XIX. A la tarda vam arribar fins a dalt el Sacré Coeur i la place du Tertre, plena de pintors, travessant l’exquisit barri de Montmartre. El dijous ens vam dirigir a la zona dels Invalides, on està enterrat Napoleó, i d’allà vam caminar fins a la torre Eiffel des d’on vam gaudir d’una gran vista de la ciutat, una mica apagada per la pluja i la calitja. La sortida ens va proporcionar coneixements addicionals d’història de l’art, d’història contemporània i fins i tot d’economia. En definitiva, va resultar molt profitosa tant a nivell cultural com lúdic i, certament, no ens va deixar indiferents.

Sota la piràmide invertida, al Louvre.

Miquel Padilla, professor de Física Tothom creuava els dits perquè el temps ens acompanyés durant els quatre dies en què la ciutat de Ginebra es convertiria en l’aula a cel obert dels alumnes dels itineraris científic i tecnològic. I mentre a Vic no parava de ploure en tota la setmana, nosaltres vàrem poder gaudir d’un clima perfecte. El primer dia tocava pujar en telefèric al Mont Salève i fer senderisme pels seus camins mentre anàvem cercant els millors paisatges dels Alps, el llac Léman i la ciutat de Ginebra. Ja és tradició que la primera activitat del segon dia sigui la visita a Nacions Unides (Palais des Nations). Aquest cop vam tenir la sort de poder assistir a una sessió de treball a la Sala de los Derechos Humanos y de la Alianza de las Civilizaciones, on destaca el fabulós sostre-escultura de Miquel Barceló. El Saló del Consell és de visita obligada ja que allà es poden admirar les pintures murals d’en Josep Maria Sert. A la tarda els alumnes havien de fer fotografies originals en una divertida gimcana pels punts d’interès de la ciutat de Ginebra. El tercer dia està reservat a la ciència amb majúscules: la visita a les instal·lacions del CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear). Per començar la jornada, els nostres alumnes van participar en un experiment sobre la construcció d’una cambra de boira per a la detecció de partícules. Amb un muntatge senzill, vàrem poder observar les traces que anaven deixant electrons, muons, partícules alfa, etc., als detectors de fabricació casolana. Un cop finalitzat el taller, vàrem visitar les exposicions Universe of particles i Microcosm per conèixer més a fons el funcionament dels acceleradors i els detectors de partícules del CERN. La tarda estava reservada a les visites a l’Antiproton Decelerator, un desaccelerador d’antipartícules amb l’objectiu de crear àtoms d’antimatèria, i al Data Center, una imponent sala on els servidors informàtics emmagatzemen més de 200 petabytes de dades provinents dels experiments. I l’últim dia vàrem saltar segles enrere, al Museé d’Histoire des Sciences, per saber quina tecnologia utilitzaven els antics científics quan volien investigar. Ja només ens quedava gaudir de les últimes hores pel centre de Ginebra abans de tornar a Vic. Tots coincidim en què se’ns ha fet molt curta l’estada i que l’hem gaudit el màxim. Au revoir, Genéve!

13


Ariadna Palacios, professora de Biologia Els alumnes de segon de batxillerat del perfil de Ciències de la Salut van viatjar a Ljubljana del 10 al 13 d’abril. Aquest viatge els va servir per ampliar i aprofundir aquells continguts treballats durant el batxillerat, els va proporcionar una visió aplicada de la biologia des de les seves diverses perspectives i els va permetre practicar la llengua anglesa. Per fer-ho van realitzar diverses activitats: visitar i realitzar una masterclass sobre fissió i fusió nuclear a l’Institut de Física Nuclear Jozef Stefan; i anar al National Institute of Biology, on van veure com l’estudi de la comunicació vibracional entre els insectes pot ajudar a controlar les plagues als conreus. Durant la visita cultural a Ljubljana els alumnes van poder visitar el casc antic, el castell i el museu d’història natural. Les coves càrstiques de Sckojan, que són patrimoni de la humanitat, i la posterior visita cultural a Venècia van posar punt i final al viatge.

Davant del castell de Ljubljana.

Helena Ordeig, alumna de 2n de batxillerat d’Història de l’Art Els dies 10, 11, 12 i 13 d’abril, els alumnes de geografia i d’història de l’art de segon de batxillerat vam viatjar a Roma. Van ser quatre dies intensos d’art i de cultura a la capital italiana. Vam visitar els monuments turístics més reclamats com el Colisseu, la Fontana de Trevi o el Panteó, entre molts altres, i ens vam poder perdre una bona estona entre les places i els carrerons més bonics de la ciutat. Els alumnes de geografia van poder observar el magnífic pla urbanístic de la ciutat i visitar el palau dels Mèdici i els d’història de l’art vam observar, en viu i en directe, tots els conceptes treballats a classe d’art romà i del barroc. Tots els monuments van estar acompanyats de les explicacions dels professors acompanyants, Ignasi Roviró i Héctor Sáez i dels mateixos alumnes que per parelles havien de presentar cada obra. En conclusió, un viatge que sense cap dubte els alumnes no oblidarem i que sempre desitjaríem repetir.

14

A Roma, descansant de les visites.


FEM INTERCANVIS

FEM INTERCANVIS ...A RIOM MOIR A...

...A BERLÍN NÍL REB A...

Biel Masnou i Clàudia Andreu, alumnes de 3r d’ESO de l’optativa de francès

Sergi Codina i Berenguer Teixidó, alumnes de 3r d’ESO de l’optativa d’alemany

Al primer trimestre, a l’optativa de francès, ens van proposar de fer un intercanvi amb els alumnes d’una escola de Riom, a França, a la zona d’Auvergne. Veient l’oportunitat d’aprendre francès i descobrir la cultura de la regió, els alumnes ho vam trobar molt bé. Havent tornat de l’intercanvi, podem valorar que realment hem après molt de francès i hem tingut l’experiència d’haver mantingut converses reals en aquesta llengua. També hem tingut l’ocasió de visitar bonics indrets com Clermont-Ferrand, múltiples construccions fetes de pedra volcànica i els volcans de la regió. Com a valoració general, podem dir que ha estat una experiència molt positiva que ens ha servit de molt.

El diumenge 22 d’abril, a un quart de set del matí, els alumnes de 3r d’ESO de la classe d’alemany ja estàvem a punt per començar la nostra aventura a Berlín. Quan després d’un llarg viatge vam arribar a l’escola alemanya, el Thomas-Mann-Gymnasium, ens esperaven les famílies de les nostres parelles d’intercanvi i cadascun de nosaltres va passar la resta del dia amb elles. Un intercanvi et permet precisament conèixer el lloc que visites i, alhora, compartir la vida quotidiana de les famílies que t’acullen. El dilluns vam començar a visitar la ciutat per la part ex-comunista: l’Alexanderplatz, el Reichstag, la Porta de Brandenburg, el Monument a l’Holocaust, el Potsdamer Platz i el Checkpoint Charlie. El dimarts vam visitar conjuntament amb els companys alemanys la ciutat de Potsdam i, qui va voler, l’impressionant Palau de Sanssouci. El dia següent ens esperava una sorpresa: visitant el barri de St. Nikolai vam trobar-nos el President Carles Puigdemont, amb qui vam estar parlant i ens vam fer una foto. Aquesta trobada ens va emocionar i sens dubte va ser la gran anècdota del viatge. Refets de la sorpresa, vam anar al Museu d’Història Alemanya, passant pel famós carrer “Unter den Linden” on es troben molts edificis importants i majestuosos: La Catedral, l’Òpera, la Universitat, l’illa dels museus... A la tarda ens vam trobar tots els catalans i alemanys per jugar a la bolera i sopar plegats. El dijous vam anar a la ciutat d’Oranienburg, on hi ha el camp de concentració de Sachsenhausen. Aquella visita, malgrat que el temps no ens va acompanyar gens perquè va diluviar i fins i tot pedregar, té un

Els alumnes de l’intercanvi a Riom, de visita a Vichy.

15


rerefons molt impactant: el que va passar allà no s’hauria de repetir mai més. Des d’aquí vam agafar el tren per anar a visitar el lloc commemoratiu del Mur de Berlín, on hi ha una part intacta que permet veure com era la denominada “franja de la mort” o “zona de ningú”. Divendres ja era l’últim dia i vam acompanyar els nostres companys alemanys a les seves respectives classes, així vam veure el funcionament de la seva escola. Ens vam acomiadar amb una foto de grup, vam agafar les maletes i, amb la sensació d’haver passat per una molt bona experiència, vam tornar cap a casa.

El grup de 3r davant la porta de Brandenburg.

Alumnes de Sant Miquel i del Sint Ursula a Montjuic.

16

ELS HOLANDESOS ENS VISITEN NETISIV SNE SOSEDNALOH SLE Aina Campos i Aloma Figueras, alumnes de 4t d’ESO Ja en teníem ganes i, quan van ser aquí, vam córrer a abraçar-los. Va ser un trajecte llarg per a ells, per això en arribar a les cases pertinents vam anar directe a dormir. Diumenge era el dia en família, i tots i totes vam fer activitats amb els nostres companys d’intercanvi . El dilluns vam anar a l’escola, era el seu primer dia i estaven una mica desubicats, però nosaltres els acompanyàvem a tot arreu. Dilluns a la tarda vam fer una activitat de castells i vam aprendre com d’important és fer pinya. Dimarts va ser un dia molt complet. A dos quarts de vuit ens vam plantar a la parada d’autobús, una mica endormiscats, per anar cap a Figueres. Allà vam visitar el museu Dalí i vam trobar interessant el seu món, el de la imaginació i dels somnis. Al sortir vam anar a la platja i alguns atrevits es van banyar, tot i que feia una mica de fresca. I per últim vam anar a la ciutat de les flors, Girona. Anaven passant els dies i anàvem compartint moments i experiències. Cal dir que no va ser com allà, a Holanda, on vam passar-nos bona part de l’estada preparant un projecte d’emprenedoria amb companys dels diferents països de l’Erasmus + per presentar-lo al final de la setmana. Aquí, ells han fet classes de totes les matèries possibles, fins i tot de català! I per últim, Barcelona, on vam passar-hi el nostre últim dia d’intercanvi. L’esplèndida Sagrada Família, la plaça de Catalunya i el centre, Montjuic i les seves fonts… Es pot dir que vam fer un tour complet! Vam passar una setmana fantàstica. Els trobarem a faltar!


FEM TEATRE

Els actors al complet. A la primera fila d’esquerra a dreta, la Carla Mallarach és la quarta. A la segona fila d’esquerra a dreta, la Marta Masoliver és la primera, en Miquel Salamanca és el quart i la Núria Ordeix la cinquena.

EL CLUB DELS POETES MORTS Carla Mallarach, Marta Masoliver, Núria Ordeix, Miquel Salamanca, alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat Riures, plors, emocions a flor de pell. Tot això és el que ens ve al cap quan pensem en el projecte ‘Fem Teatre’ de l’Atlàntida El club dels poetes morts, del qual de ben segur que n’heu sentit a parlar. Després de superar unes proves de càsting al mes d’octubre, vam començar els assajos que van seguir fins al març, concretament el dia 17, quan va arribar el gran dia de l’estrena. Tot i els nervis i l’excés d’adrenalina que alguns portàvem a sobre, vam guanyar-nos el públic de l’Atlàntida, fent-los gaudir del que per a nosaltres ha estat una de les millors experiències de

la nostra vida. Per si ens n’havíem quedat amb ganes, l’Atlàntida ens va donar l’oportunitat de repetir l’obra el passat 10 de maig. Tot i que havien passat dos mesos des de la darrera vegada que havíem estat junts sobre l’escenari vam saber recrear a la perfecció tot el que vam sentir aquell 17 de març, i vam gaudir com mai de l’última funció que tots 21 fèiem com a “poetes”. Doncs bé, per nosaltres, El club dels poetes morts és més que una obra de teatre, és més que un simple projecte de teatre semi-professional, El club dels poetes morts és un bonic refugi, on hem pogut formar una petita família, però molt gran sobre els escenaris.

17


A_ LUM_ NI

Blanca Bardagil en una taula rodona.

18

La revista MiquelS entrevista a una exalumna que s’ha dedicat professionalment al teatre, com a escriptora i directora. La Blanca Bardagil ens parla en aquesta entrevista del que la va portar a l’art escènic i ens dona detalls de la seva dedicació a la dramatúrgia.


Alumnes de 3r B d’ESO Ens podries fer una breu introducció de la teva biografia? Mentre cursava ESO vaig decidir que volia ser directora i dramaturga. Amb divuit anys vaig fer les proves d’accés a l’Institut del Teatre per Direcció i Dramatúrgia i hi vaig entrar. Paral·lelament a les classes de l’IT vaig fundar la companyia A4MansTeatre des d’on he estrenat vàries de les meves obres, vaig guanyar el Premi de Teatre Cuitat d’Alcoi, i també vaig estrenar a la Sala FlyHard. Després de llicenciar-me he seguit treballant de forma professional com a dramaturga i directora, també he format part de l’equip de guionistes de Cites, a TV3, una sèrie de Pau Freixas produïda per Filmax. L’últim que he fet és la direcció d’una obra de teatre escrita per l’autora Amélie Nothomb, que vam estrenar el passat febrer a l’Atlàntida de Vic i després vam fer temporada a Barcelona. Ara mateix estic assajant l’última obra que he escrit jo mateixa, que s’estrenarà aquest juny a Barcelona, Les cigonyes venen de Tailàndia. També dono classes de dramatúrgia, direcció i interpretació a diferents escoles i centres de teatre de Barcelona, entre elles al Cicle Formatiu de Grau Superior del Timbal. De totes les obres que has escrit i dirigit, de quina et sents més satisfeta? Per què? Les triaria totes. En totes hi ha una part molt profunda de mi, de la meva manera d’entendre el món i les ganes de comunicar i expressar. He viscut tots els processos de creació molt intensament i totes m’han portat moltes satisfaccions, així que triar-ne una és impossible. Però com a curiositat, precisament una d’elles es titula Satisfaction. Quins records guardes del teu pas per sant Miquel? Cadascun dels professors i professores, els companys, els amics, els somnis, les il·lusions... tot ho vivia molt intensament i puc dir que a cada passadís, a cada classe i a cada taula hi tinc molts records. Destacaria especialment els premis de Sant Jordi, m’encantava escriure i en guardo records preciosos, era molt emocionant. El teatre i l’art m’apassionen des de sempre, per tant intentava aprofitar tant com podia les assignatures i els crèdits variables que hi estaven relacionats i m’ho passava molt bé fent-los.

Algun professor va influir en l’elecció dels teus estudis? Per mi el teatre era una passió que tenia des de ben petita: veure’n, llegir-ne i fer-ne era el que més feliç em feia des de sempre. Per tant, en realitat, va ser una decisió molt senzilla per mi perquè ho portava a dintre. Però sí que vaig tenir la complicitat de molts professors que valoraven i potenciaven el meu entusiasme per la cultura, la lectura, el dibuix, i també pel teatre i per l’escriptura. Com és el teu dia a dia? Quantes hores treballes? Els horaris del meu dia a dia són molt poc regulars, depèn molt de cada època i de cada dia de la setmana, ja que els projectes van variant. Però faig moltes hores. Ara mateix com que estic dirigint, assajo unes cinc hores diàries, però quan soc fora de la sala d’assaig hi dedico la resta de les meves hores, perquè de les feines creatives no en desconnectes mai. També dono classes i, a més, estic escrivint. I l’escriptura s’assembla a la direcció: a part de les hores que estic asseguda a davant de l’ordinador teclejant, constantment hi estic treballant. Podríem dir que la meva feina la faig a davant de l’ordinador i a una sala d’assaig, però també a la dutxa, mentre cuino, quan camino, esperant l’ascensor, abans d’adormir-me… i de vegades, fins i tot hi somio! En què consisteix la teva feina? Són dues coses diferents, per una banda dramatúrgia i, per l’altra, direcció. Resumint podem dir que la feina del dramaturg és escriure teatre. I la feina del director és dirigir teatre, que vol dir portar un text del paper a l’escenari, amb tot el que això implica. Hi ha gent que es pensa que el director és qui ha decidit si l’actor o actriu entrarà per la dreta o per l’esquerra. Però evidentment és molt més complex. I sovint ajunto totes dues feines i jo mateixa dirigeixo un text que he escrit. Quan això passa, depèn molt del procés de cada projecte, però de vegades com a directora em demano a mi mateixa que reescrigui algun diàleg o que canviï alguna escena. Per tant, en aquest cas, una gran part de la feina d’escriptura es fa a partir de la feina de la sala d’assaig, enriquint-se amb el procés de direcció. De fet, si l’autor de l’obra és viu, normalment el director i ell estableixen molt diàleg i fins i tot se’l convida als assajos.

19


T’ha agradat ser guionista de televisió? Sí, és molt interessant. Estic més acostumada al teatre i a equips molt més reduïts. És una altra manera de treballar, tot i que tot és ficció i en essència és molt similar. Els punts en comú i les diferències entre teatre i televisió són molt interessants. De totes les vessants de la teva feina: guionista, directora, escriptora… Quina et satisfà més i per què? Em costaria molt prescindir d’alguna d’elles, la veritat. Amb la dramatúrgia no necessites res més, amb un paper i un bolígraf en tens prou; i encara que estiguis sol els personatges cobren tanta vida que de vegades fan el que volen sense que tu puguis fer-hi res. I això és molt fascinant. Però la direcció fa un pas més cap a la finalitat del teatre, que és ser representat; i treballar amb la complicitat de tot un equip que creu en el projecte és molt enriquidor.

Quina obra de teatre t’ha agradat més com a espectadora? Veig tant teatre com puc, i em costa triar-ne una. M’agraden les obres que m’impactin, que em modifiquen d’alguna manera, que fan que quan surti del teatre alguna cosa en mi hagi canviat. Penso que aquesta és la funció del teatre. I si n’hagués de dir, potser triaria títols d’obres que vaig veure de petita i d’adolescent perquè m’impressionaven molt. Diria Els pirates, de Dagoll Dagom (1997); el Macbeth dirigit per Calixto Bieito al Romea (2002), 4d òptic, de Javier Daulte (2004); i un llarg etcètera. Quin és el teu escriptor preferit? M’agraden molts dramaturgs, alguns dels que més podrien ser David Mamet, Neil LaBute, Javier Daulte, Harold Pinter, Sarah Kane, Bernard-Marie Koltès, Jordi Casanovas, David Plana, William Shakespeare, Friedrich Schiller, etc. Quina obra de teatre ens recomanaries? Si voleu llegir teatre però no hi esteu acostumat jo us recomanaria que agafeu textos contemporanis. Per exemple Oleanna, de David Mamet, jo la vaig llegir d’adolescent i em va impactar molt. I com a espectadors us recomano qualsevol obra, mireu la cartellera

20

i arrisqueu, no us quedeu només amb el que es fa als teatres més grans. Segur que, sigui el que sigui, us sorprendrà i enganxarà. El teatre té una màgia que ni la televisió ni el cinema no et donen: la presencialitat. Tens aquells actors allà, a davant teu, fent allò per tu, en aquells moments. Aquesta presencialitat és molt addictiva, jo no me’n cansaria mai. Fins on vols arribar? No hi ha una fita final, penso que mai no t’ho acabes i que la finalitat en realitat és el camí. Sempre s’aprèn i sempre es descobreixen coses noves. En qualsevol feina, de fet. No saber què vindrà després és molt estimulant. Un somni? Que millori la situació del teatre, especialment a Catalunya. Que s’arrisqui més per allò nou. Que les dones tinguem més presència i veu des de la creació. Que la dramatúrgia contemporània es valori més perquè estableix un diàleg de tu a tu amb la societat des de l’ara i aquí i això és molt necessari.


P R O J E C T E S TREBALLEM PER

informació de manera autònoma o amb ajut, la sintetitzin, la comuniquin i la relacionin amb altres aprenentatges o vivències anteriors. Els projectes impliquen una manera de fer que afavoreix les competències comunicativa, la d’aprendre a aprendre, la iniciativa i l’autonomia en el treball, la social i ciutadana, així com el treball cooperatiu. A continuació es detallen, ordenats per cursos, els noms i els continguts dels projectes que es desenvolupen al llarg dels tres trimestres de manera rotativa.

1r D’ES . O..

A

Al final de cada trimetre i amb una durada de tres dies, els alumnes de primer, segon i tercer de secundària, treballen per projectes. Aquest és un mètode de treball globalitzador que pretén donar protagonisme a l’alumnat fent-lo responsable del seu propi aprenentatge. El treball per projectes aposta per una forma d’aprenentatge interdisciplinària, basada en competències i oberta a la vida. Parteix de continguts integrats a partir de centres d’interès. La intenció és que els alumnes es facin preguntes, se’ls desperti curiositat, busquin

PASSEJANT PER LA VIA LÀCTIA Pau Cerezo, alumne de 1r A d’ESO Un dels projectes que es treballen a 1r d’ESO és el d’astronomia. Els alumnes ens dividim en grups de tres o quatre persones i els professors trien un planeta, satèl·lit o cometa per a cada grup. Per començar hem d’intentar trobar el màxim de dades i d’informació possible sobre el cos celeste que ens hagi tocat. Un cop hem acabat aquesta feina, el següent pas és construir una maqueta i un model de la superfície del planeta utilitzant qualsevol tipus de material. Aquest projecte està relacionat amb les àrees de naturals i de matemàtiques. Per una banda necessitem conèixer l’univers, els astres.... i per l’altra ens calen càlculs matemàtics per realitzar la part pràctica. Ens van deixar tres dies per realitzar l’estudi i per acabar, l’últim dia, vam haver de presentar i exposar el nostre treball oralment, amb l’ajut d’un power point, als professors i als companys de classe. Va ser divertit!

Construint el nostre cos celeste.

21


A

1r D’ES . O..

. O..

A

1r D’ES

ANEM CAP AL VERD!! Arnau Boada, alumne de 1r A d’ESO

A WINDOW IN OUR SCHOOL Roger Zaragoza, alumne de 1r C d’ESO

Aquest projecte de 1r d’ESO té la finalitat de conscienciar-nos a tots que el canvi climàtic és molt important i una de les accions que podem realitzar per minimitzar-lo és el reciclatge. Al principi del projecte vam haver de realitzar uns quants aprenentatges teòrics, entre ells saber què és l'efecte hivernacle o també conèixer les diverses cimeres mundials que s'han fet al llarg dels anys. La primera activitat que vam fer va ser escriure un decàleg -una espècie de pòster amb deu punts diferents- explicant com podíem contaminar menys. Aleshores, ens van donar un mapa de Vic i hi vam haver d'identificar totes les zones verdes ja fossin parcs o zones arbrades -en total n'hi havia unes 50-. L'endemà vam fer tres sortides: a l'ecozona -al petitmiquel-, a la Ronda Camprodon i al Parc dels Estudis. Aquesta última la vam dividir en la zona arbrada i la clariana. A cada una d'aquestes zones vam prendre apunts comptabilitzant el nombre d’arbres, animals o molses que observàvem. Quan vam arribar a l'escola vam fer una comparació dels resultats obtinguts. Finalment vam haver de rodar un anunci. Sens dubte va ser un gran projecte!!!

A window in our school, que traduït al català vol dir “Una finestra a la nostra escola”, és un projecte que dura tres dies i que consisteix a realitzar, en grups de quatre o cinc persones, un vídeo que expliqui com és la nostra escola, en anglès. Fer aquest projecte ens ha ajudat a tenir menys vergonya perquè ens havíem de filmar, també ens ha ajudat a millorar la pronúncia i sobretot a tenir més vocabulari en anglès. Durant aquest període de temps, cada hora, teníem uns espais assignats per poder fer les filmacions i ens els havíem de repartir entre tots els grups. També podíem entrevistar a alguns alumnes que havien començat aquest any al col·legi i d’altres que porten a l’escola des de petits. Un dia vam fer un debat sobre les escoles d’ara i les d’abans i com havien canviat. A mi, personalment m’ha agradat aquesta manera de treballar perquè els professors ens han deixat més llibertat i sens dubte el tornaria a fer i el recomano.

El professor Enric Roca donant indicacions als alumnes.

Alumnes de 1r d’ESO realitzant el projecte.

22


A

2n D’ES

O...

O...

A

2n D’ES

STM EN RUTA STM FENT PERIODISME Anna Famada, Roser López i Aina Martínez, alumnes Enric Casanovas, alumne de 2n A de 2n d’ESO Un dels projectes que hem treballat a 2n d’ESO està El projecte de socials que fem a 2n d’ESO consisteix relacionat amb la premsa. Durant tres dies ens vam a treballar un monument de la ciutat de Vic. La seva convertir en periodistes! durada és de tres dies com tots els altres. El primer dia El primer dia el vam dedicar a fer un pòster que el professor reparteix a cada grup un dels monuments després vam penjar a fora al passadís. La finalitat més emblemàtics de la nostra ciutat i cal buscar-ne d’aquesta activitat va ser buscar informació sobre els informació. Un cop redactada la recerca en català, la termes més importants relacionats amb el periodisvam traduir al castellà i a l’anglès d’una manera més me. resumida. Durant unes hores, vam poder sortir al ca- Al matí del segon dia vam simular ser uns producrrer per poder tirar fotografies del nostre monument tors d’un diari i vam dissenyar una portada amb les i també vam fer una gimcana que consistia a localitnotícies que vam creure oportunes. zar escultures de Sants a la ciutat i marcar-les en un A la tarda vam anar a fer fotoperiodisme. L’activitat mapa. El producte final que vam haver d’exposar va es tractava de fer fotos de qualsevol fet que no fos ser un enregistrament en forma de vídeo subtitudel tot alegre i descriure-la. Les imatges les tenim lat presentant les característiques més importants penjades també a la classe. del nostre monument. L’ últim dia vam projectar-lo I per acabar, al matí del darrer dia vam presentar les davant de tota la classe. Finalment ens van comunicar portades dels diaris que havíem fet el dia anterior, que aquest projecte l’ hauríem de mostrar als pares projectant els resultats digitalment al projector. I fent una guia turística per tota la ciutat de Vic. a la tarda vam fer fotoperiodisme, però aquest cop nosaltres no vam fer les fotografies sinó que havíem de buscar imatges impactants dels atacs a Síria explicant on s'havia fet la foto, en quin any s'havia fet i qui l'havia fet. Van ser uns dies molt entretinguts!

Pares, alumnes i professors escoltant els alumnes-guies, a la Plaça Major de Vic.

Roda de premsa de StM fent periodisme.

23


En aquest projecte de Ciències de la Naturalesa havíem de fer una petita investigació sobre algun tema original de ciències seguint el mètode científic, i posteriorment realitzar l’experiment i gravar-lo amb el nostre Ipad per fer-ne un vídeo científic per divulgar. La informació que havíem de recollir era l’explicació de les diferents parts de l’experiment, el material utilitzat, el procediment que havíem de seguir, els resultats i les conclusions obtingudes. Aquest treball es va fer en grup i abans de la part pràctica vam completar un dossier de ciències naturals i vam fer un guió dibuixat de l’experiment, un recurs que ens havia d’ajudar en el moment de la filmació. L’últim dia vam visualitzar els diferents vídeos dels experiments realitzats per tota la classe. Per posar un exemple de treball puc parlar del que vam fer al nostre grup que consistia a investigar la reacció de la Coca-Cola i els caramels Mentos. Ens ho vam passar molt bé!

Presentant el vídeo en el Congrés científic de Tr@ms.

24

A

A

FIRA VIRTUAL DE CIÈNCIES: EXPERIMENTS DE PEL·LÍCULA Mohamed Dari, alumne de 2n A d’ESO

D’E 3r S

O...

O...

D’ES n 2

MIQUEL MARTI I POL: POESIA COMPROMESA Bruna Alonso i Roger Colom, alumnes de 3r B d’ESO El projecte de poesia que el col·legi Sant Miquel dels Sants ofereix als estudiants de 3r d’ESO engloba l'estudi i l’anàlisi dels poemes que el poeta osonenc, Miquel Martí i Pol, veí de Roda de Ter, va escriure durant els seus anys de vida. El treball inclou una ruta pel seu poble natal, un estudi de la seva vida, una interpretació dels seus poemes més coneguts i la seva recitació. Posteriorment, es graven en un audiovisual imatges relacionades amb la temàtica dels poemes i la veu dels alumnes que els interpreten. Cal mencionar també que el repartiment de temàtiques sorgeix a partir de les etapes de la vida de Miquel Martí i Pol. Alguns alumnes se centren en les temàtiques més tristes, les que tracten temes com el dolor en els anys en què va morir la dona del poeta o bé la soledat que sentia convivint amb la seva llarga malaltia, l’esclerosi múltiple; altres alumnes treballen els poemes més aviat polítics i socials, escrits durant el franquisme, que ens parlen de com estava el país, com ho vivia el poeta i com afectaven a la ciutadania. Aquest projecte ens permet apropar-nos a la figura del poeta del poble i gaudir de la seva obra.

Alumnes de 3r d’ESO durant la ruta Miquel Martí i Pol.


A

A

D’E 3r S

O...

O...

D’E 3r S

SANEFES: ART I MATEMÀTIQUES Helena Parareda, alumna de 3r B d’ESO

CREEM LA NOSTRA MÀ ROBÒTICA Anna Morató, alumna de 3r B d’ESO

Un dels tres grans projectes realitzats pels alumnes de 3r d’ESO és el de “Sanefes: Art i Matemàtiques”. Està dividit en una part artística i creativa i en una de matemàtica.

Aquest projecte de tecnologia de tercer d’ESO consisteix a construir una mà robòtica a partir d’una base de cartó, materials reciclats i components electrònics connectats a una placa Arduino.

La part artística consisteix en l’elaboració d’objectes d’una mateixa col·lecció, com per exemple una tassa, un targeter, una jardinera... i tres objectes -tres sobres amb cafè, cacau i te que anirien amb la tassa, tres targetes amb el targeter i tres plantes amb la jardinera- i un envàs que els agrupi a tots. El conjunt ha de mantenir una línia estètica que s’aconsegueix amb l’aplicació del disseny gràfic adequat i la presència constant d’una sanefa. Llavors s’ha de comunicar el producte final obtingut davant de la resta d’alumnes i professors amb l’ajuda d’una presentació orientativa. La part matemàtica s’ha de treballar en un dossier on hi ha exercicis relacionats amb sanefes i també a través d’un programa anomenat GeoGebra, on es posen en pràctica les habilitats adquirides en termes de geometria, com translacions, girs..., que han de ser avaluades per un professor.

El treball es divideix en dues parts, una de teòrica i l’altra pràctica. En la teòrica havíem de cercar informació sobre la biònica i el funcionament i les parts de la mà humana. Tot això s’havia d’entregar per escrit, responent a les preguntes que ens donaven. A la part pràctica havíem de fer la base amb cartó i amb forma de mà. Havíem de doblegar cada dit per diferents parts representant les falanges i unir-les, mitjançant fil de pescar, als motors connectats a la placa arduino.

Personalment, penso que és un projecte distret de fer i molt creatiu, on s’aprenen una bona varietat de conceptes de manera divertida i treballant cooperativament.

Conjunt d’objectes i envàs.

Per fer moure els dits vam utilitzar un programa anomenat Bitblocq, que ens permetia programar la placa per tal que aquesta transmetés als components els moviments que havien de fer. L’avaluació de la part pràctica consistia a dur a terme les següents proves: 1-En prémer el polsador la mà s’havia de tancar, i si el deixàvem anar la mà s’havia d’obrir. 2-Quan fèiem girar els potenciòmetres, els dits s'obrien o es tancaven un número de graus. 3-Quan escrivíem un determinat número al programa, els dits representaven aquell número. Aquest va ser un projecte entretingut, i vam poder aprofundir més sobre la robòtica.

Fent la base de la mà amb cartó.

25


El plaer del coneixement:

JORNADA DE RECERCA Núria Bosch i Arnau Dorca, alumnes de 1r de Batxillerat de Ciències de la Informació

la recerca c

EL MEU TREBALL DE RECERCA...

El 16 de desembre de 2017 es va dur a terme la tradicional Jornada de Recerca del col·legi, que va començar a les 9 del matí i es va allargar fins a les dues del migdia. L’acte es va obrir amb la presentació del treball de Berta Codina Belmar i atutorat per la professora d’Història Maite Godayol, titulat “Viure enganyats: l’objectivitat i l’ètica en la premsa actual”. Com a jurat va comptar amb la presència de les personalitats de l’àmbit periodístic i universitari Xavier Ginesta -col·laborador en diversos diaris destacats i professor de la Universitat de Vic-, Francesc Marc Àlvaro -columnista i editoralista de La Vanguardia així com docent a la Universitat Ramon Llull- i Jordi Molet -director general de El 9 Nou i periodista-. Tots ells van valorar molt positivament el treball realitzat per la Berta. Seguidament van començar totes les presentacions dels alumnes de 2n de Batxillerat, que es van realitzar en diferents aules agrupades segons tribunals i d’acord amb els diferents departaments o temàtiques. Enguany es van presentar un total de 102 treballs, 41 dins de l’àmbit científic i tecnològic i 61 dins del sociohumanístic, recollits en un llibre recordatori que va ser distribuït als assistents. Aquesta jornada, que es va complementar amb dossiers informatius així com un esmorzar al menjador de l’escola, va oferir una oportunitat a alumnes i familiars no només de gaudir-la sinó d’aprofitar-la com a exemple i guia per a futurs treballs d’estudiants. Així doncs, un any més es va poder observar l’esforç i dedicació de l’alumnat i professorat en la realització dels treballs i la preparació de la jornada.

26

El jurat del treball de Berta Codina.

ARNAU ESPONA I PUNTÍ El meu treball de recerca, Estudi de les Propietats Fertilitzants i Insecticides dels Components d’un Fermentat d’ortiga, consistia a demostrar el potencial fertilitzant i insecticida dels nitrats amb un adob preparat a base de fermentat d’ortigues, ric en aquestes sals en la seva composició. Constava bàsicament d’un estudi teòric, més laboriós, el qual no vaig acabar del tot fins poc abans de l’entrega, i d’una part pràctica (treball de camp), amb la qual em vaig començar a barallar a l’estiu. Els dos blocs van quedar compresos a la memòria final. En línies generals, destaco la importància de l’organització, clau des del principi fins al final, i del treball constant des del mateix dia en què decideixes de què tractarà la recerca. Treballar sense il·lusió pot resultar complicat i embafador per la qual cosa recomano escollir molt raonadament la temàtica: que generi entusiasme i ganes de dedicar-s’hi. Si tot el treball diari no l’has calculat amb prou exactitud, com sol passar, arriba el punt més crític: les dues últimes setmanes abans de l’entrega. Hi dediques hores i hores i sembla que no avancis. Tot i això, quan el tens enllestit, maquetat, amb portada i ben enquadernat te’n sents inevitablement orgullós.


com a viatge

La Berta Codina, exposant el seu treball davant del jurat i del públic assistent a l’acte.

LAIA ORDEIX I CASELLAS

JOEL JUVANY I TORRESCASSANA

Estudi del receptor de glucosa GLUT-1 en tumors sòlids pediàtrics i la seva implicació en la captació de micel·les glicosilades. El treball de recerca és com una frontera que sembla inabastable, al començament és un projecte molt abstracte, però de mica en mica tot es va concretant. Jo, per desenvolupar la part pràctica del treball, vaig tenir l’oportunitat d’entrar en el dia a dia dels investigadors de la secció d’oncologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, durant el mes de juliol de l’estiu de l’any passat. Allà vaig col·laborar en una petita part d’un projecte que estaven duent a terme, buscàvem quina era la millor formulació d’un fàrmac per tractar un tipus de càncer que afecta la musculatura en desenvolupament dels infants, anomenat rabdomiosarcoma. Va ser una experiència molt enriquidora en tots els sentits, també em va ajudar a créixer com a persona. La redacció de la memòria va ser força dificultosa, degut a la complexitat del tema del treball, però reconec que això fa que la satisfacció sigui més gran.

Ciència i societat: l’estigmatització de la SIDA. El treball de recerca és, sense cap mena de dubte, una excel·lent oportunitat per centrar-se i aprofundir en alguna temàtica que t’apassioni o senzillament per descobrir nous universos. El meu cas ha estat aquest últim. Durant la recerca he pogut endinsar-me en un món que pràcticament desconeixia -el de la SIDA i les seves repercussions socials- i descobrir algunes coses difícilment imaginables per mi en l’inici del procés de treball. El fet d’haver escollit una temàtica àmplia, que englobava tant l’àmbit científic com el social, m’ha permès tenir un ventall de recerca molt gran i adquirir coneixements molt variats i és quelcom que recomanaria, ja que pot ajudar també a l’hora d’escollir la branca d’estudis posteriors a cursar, un cop finalitzada l’etapa del batxillerat.

27


AINA CASELLAS I ERRA Roba: on, com, quina? Estudi de mercat sobre el consum de roba dels adolescents. La realització del treball de recerca em va suposar un gran esforç i dedicació constant del qual he obtingut un gran aprenentatge. M’ha servit per millorar en l’organització de la feina, a saber desenvolupar un tema propi i de manera individual, i a aprendre a superar i trobar sortides en els diferents obstacles que s’anaven presentant. El meu interès se centrava a conèixer el perfil de consum de roba dels adolescents d’entre 14 i 18 anys, de la comarca però especialment de Vic. També es va completar amb una sèrie de propostes per al comerç de la nostra ciutat per tal d’incrementar-hi el consum dels joves de la franja d’edat estudiada. A l’inici del treball, vaig tenir alguns neguits i dubtes a l’hora de saber-lo enfocar correctament i poder materialitzar la idea que tenia, però tot i així, amb ajuda externa vaig aconseguir tirar-lo endavant i arribar als objectius que m’havia marcat.

COMUNI

T

TA

UN VÍDEO SOLIDARI Ceci Bertran, tutora de 4t d’ESO

Els alumnes de 4t de secundària han portat a terme un CAS en què han realitzat un vídeo amb l’objectiu de fer difusió d’una malaltia minoritària: NiemannPick. Aquesta patologia és degenerativa i afecta al sistema nerviós, de manera que les persones afectades perden gradualment les funcions cognitives, així com la possibilitat de caminar i parlar. Si bé és una malaltia incurable, existeix un tractament que frena la seva evolució i, per tant, és essencial fer difusió de l’existència d’aquesta malaltia per tenir el diagnòstic en un estadi inicial de la seva manifestació. La proposta d’aquesta iniciativa va sorgir del grup de tutors de 4t d’ESO i els alumnes, després de conèixer la patologia, es van apuntar voluntàriament en diferents comissions: la de donar a conèixer el cas d’en Xavier, un jove de Vic afectat de Niemann-Pick, la d’escollir una cançó, la d’escriure una nova lletra, la de preparar una coreografia i la de gravar un ball. La resposta va ser molt positiva i, en primer lloc, un grup d’alumnes va anar a conèixer personalment en Xavier i la seva família i van poder explicar als seus companys les limitacions que provoca NiemannPick. En segon lloc, la comissió de música va escollir la cançó Agafant l’horitzó per poder escriure una lletra adequada al context. Òbviament, va ser necessari obtenir el consentiment del grup Txarango, que generosament va acceptar la proposta i fins i tot va proporcionar la gravació musical sense la veu. Els següents passos van consistir a escriure la lletra i a preparar la coreografia, per després assajar-la i posteriorment gravar-la. Ha estat una experiència col·laborativa molt positiva ja que la resposta desinteressada dels alumnes de quart posa de manifest els valors de la generositat i de la solidaritat.

Alumnes preparant el ball del projecte CAS.

28


RE / CO / MA / NEM Obrim una nova secció en què els alumnes recomanen llibres, jocs, pel·lícules, sèries que els han agradat. Esperem que hi trobeu idees que us interessin!

DAVID WALLIAMS Joana Espar. 1r A d’ESO Si jo hagués de recomanar un llibre clarament seria algun d'en David Walliams. De la col·lecció que m'he llegit, els que m'han agradat més han estat La tieta terrible i Un amic excepcional però crec que val la pena llegir-se'ls tots ja que, tot i ser llargs, són molt divertits i cada llibre tracta sobre un tema diferent. Acostumen a ser històries molt esbojarrades i et fan volar la imaginació. Quan els llegeixes sents com si estiguessis dins del conte.

BON DIA, PRINCESA! Blue Jeans Ariadna Conill 1r A d’ESO

LA MONTAÑA ENTRE NOSOTROS Carlota Castells 1r A d’ESO

Aquest llibre el recomano per a joves de 12 a 15 anys. El seu escriptor és Blue Jeans, pseudònim del seu autor. El llibre comença explicant que una noia que es diu Valèria, juntament amb la seva mare, es traslladen a Madrid per iniciar una vida nova. Al principi a ella no li agrada la idea, però poc a poc formarà part del “Club Dels Incompresos” i s’enamorarà i tindrà uns amics amb qui podrà confiar. Però no tot sortirà com ella s’esperava… Aquesta novel·la ha tingut tant d’èxit que s’han fet més llibres de la mateixa col·lecció. Us animo a llegir-la!

The mountain between us. Recomano aquesta pel·lícula d’Estats Units, dirigida per Hany Abu-Assad, a les persones que els agrada el gènere d’aventures, drama, i amor. Es tracta de dues persones desconegudes que han de fer un vol al mateix lloc, tot i que per culpa d’una tempesta els vols es cancel·len. Decideixen llogar una avioneta privada per fer un viatge urgent. Els protagonistes estaran obligats a confiar l’un amb l’altre per sobreviure a un accident a les muntanyes de Colorado.

29


AMOR REVÓLVER Loreto Sesma

RELATOS CÓMICOS Edgar Allan Poe

L’ODI QUE DONES Angie Thomas

Clàudia Vicente. 4t C d’ESO

Noah Estavillo 1r C de Batxillerat Qui deia que Poe era només un autor macabre? Demostra tenir un fons humorístic en aquestes històries curtes, plenes d’anècdotes còmiques, que no per això deixen de tenir l’estil característic de l’autor. És una obra molt recomanable per a qualsevol adepte a l’obra de Poe que vulgui descobrir una altra cara de l’autor.

Berta Codina 2n B de Batxillerat Vaig llegir L’odi que dónes, de l’Angie Thomas en tres dies justos. La història de la Starr, així com de tots aquells que l’acompanyen, és una representació molt amena de la brutalitat del racisme, que encara colpeja les ciutats dia a dia, des del punt de vista d’una noia de 16 anys. Molt recomanable!

Amor revólver és un poemari de l’autora Loreto Sesma. És l’obra més original que he llegit i tracta temes com l’autosuperació, la infidelitat amorosa, l’optimisme i el pessimisme realista i fa vàries crítiques socials. Sense cap dubte, és un llibre molt recomanable i ple de poemes per reflexionar.

30


CARTAS A NINGUNA PARTE Ane Santiago

LES NOIES Emma Cline

Helena Ordeig 2n B de Batxillerat M’agradaria recomanar el llibre Cartas a ninguna parte, escrit per Ane Santiago, una jove instapoeta nascuda al País Basc. Es tracta d’un poemari que mostra la visió crítica de l’escriptora vers la realitat quotidiana i parla obertament de temes controvertits com el feminisme o la violència de gènere. També reflexiona sobre l’amor i el desamor des d’un punt de vista sentimental. El recomano àmpliament ja que l’autora exposa totes aquestes temàtiques des d’un punt de vista molt proper i ajuda a preguntar-nos també quin és el nostre paper dins d’aquesta societat.

Olímpia Solà 2n A de Batxillerat L’Evie és una adolescent californiana que l’estiu del 1969, amb catorze anys, coneix un grup de noies hippies en un parc. Sola i profundament afectada per la separació dels seus pares decideix unir-se a elles. Malgrat que la història està basada en els crims de La Família, una comuna hippie dirigida pel cantant Charles Manson, l’autora es centra en la psicologia de la protagonista i la seva entrada al món dels adults. És una novel·la dura que a través dels flaixbacks i de les reflexions de l’Evie un cop és gran, analitza de manera brillant els canvis emocionals i les

dificultats de l’adolescència. El que més m’ha sobtat de la novel·la és la manera com està escrita, en primera persona i amb canvis constants entre el present i els records d’aquell estiu. De mica en mica t’endinses en el món de la protagonista i l’ambient hippie de l’època. També m’ha impactat l’anàlisi que fa l’autora de la psicologia femenina en l’adolescència. És un llibre que fa reflexionar i permet conèixer la part més fosca del moviment de Pau i Amor de finals dels seixanta.

31


*Acreditació de Batxillerat

Internacional® (IB) en tràmit

Carrer Jaume I, 11_Vic_ T. 93 886 12 44 santmiqueldelssants.cat

MIQUELS 12  

MIQUELS 12  

Advertisement