MIQUELS 11

Núm. 11 06_2017 Edita Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants

Projectes que sumen: CREATIVITAT, ACCIÓ I SERVEI “Si l’escola és el reflex de la vida, no en podem quedar al marge”

Sílvia Caballeria

viatges:

Una bona manera d’aprofundir coneixements i eixamplar horitzons vitals 1

2

Sumari

Editorial

5

L’apunt: Anna Reig

L’entrevista: Sílvia Caballeria

A fons: Els projectes CAS: Creativitat, Acció, Servei

6

7

9

Conversem amb en Jofre Bardolet i els components de l’orquestra

Viatges: Alemanya, França, París, Roma i Texel, Ginebra

Intercanvis: Villanúa de Huesca, Riom i Holanda

11

13

16

Iugoslav wars: el Col·legi Sant Miquel dels Sants escollit per a un projecte europeu

18

El plaer del coneixement: la recerca com a viatge

Alumni: Genís Torrents

19

20 3

_Direcció:

Carme Codina

Vanesa Ferreres _Equip de redacció:

Berta Codina

Isabel Jordà

Helena Ordeig

Sara Pous

Marçal Serra _Comunicació:

Núria Torras _Col·laboradors: _Professors:

Ceci Bertran

Marta Borràs

Joe Crozier

Marta Cunill

Anna Ibáñez

Miquel Padilla

Héctor Sáez

Marina Roig

Toni Torrents

_Alumnes:

Clàudia Bardolet

Arnau Dorca

Noah Estavillo

Anna Reig

Xènia Riera _Fotografies:

Elizabeth Caicedo

Carme Codina

Marta Cunill

Serafí Curriu

Anna Jiménez

Sílvia Junoy

Oriol Marsó

Sara Pous

Daria Shushkova

Núria Torras Fotografia de portada:

Núria Torras Disseny: Jaumira-Vilaró

4

Editorial El 2006 el col·legi va publicar el primer número de la revista mkl.btx que ha aparegut gairebé anualment des d’aleshores. En aquell moment ens movia la voluntat de mostrar bona part de les activitats, sortides i projectes que els alumnes de batxillerat realitzaven a partir de les seves aportacions i la seva participació. Temps després vam adonar-nos que calia mostrar també la presència de l’activitat escolar a la Secundària, i així va néixer una revista de curta durada, MiquelS, que poc després vam acabar fusionant amb mkl.btx, que es va reconvertir en una revista per a Secundària i Batxillerat.

Aquest curs, aprofitant que s’ha creat una nova marca per a l’escola d’Infantil i Primària, hem renovat la revista petitmiquel i l’hem adaptat al nou model d’escola. Aquesta era l’ocasió, doncs, per donar un aire nou a la revista de Secundària i Batxillerat amb un canvi de format i d’enfocament. Pel que fa al nom, hem rescatat el de MIQUELS de l’etapa anterior perquè l’hem considerat un títol que guarda més unitat amb la revista de primària i que expressa molt millor la nostra identitat.

sors i als exalumnes. Entenem que MIQUELS és un mitjà de comunicació viu que s’adapta als canvis de la nostra societat, concretament als canvis en els models educatius i les innovacions constants que es demanen. Per això volem que expressi els objectius de centre que cada curs actualitzem, que comuniqui les línies estratègiques que ens defineixen com a escola, que mostri alguns dels projectes que realitzem a les aules o que van més enllà d’aquestes i acaben tenint un valor de cooperació social, i que impliqui tots els estaments educatius del col·legi.

Des de MIQUELS tractarem temes educatius en diversos àmbits, inclourem entrevistes i opinions, parlarem dels viatges culturals i els intercanvis que realitzen els nostres alumnes, explicarem alguns projectes que ens identifiquen i demanarem als exalumnes que ens parlin de la seva experiència d’estudis o de treball.

La revista va adreçada a tots vosaltres. Esperem que us hi trobeu a gust, que us hi sentiu identificats i que la feu vostra.

Gaudiu-ne!

MIQUELS és una revista que continua alguns objectius de mkl.btx: donar veu als alumnes, els profes-

5

L’a_ punt Ara que m’he graduat, miro enrere i no m’ho puc creure, ho he aconseguit. Si em preguntessin amb què em quedo d’aquesta escola, diria que em quedo amb aquelles amistats que he fet, i que duraran tota la vida. Em quedo amb tots els moments viscuts, moments únics que em quedaran gravats a la memòria. Em quedo amb els professors que he tingut, i tot el que m’han ensenyat. El més important no són tots els coneixements que m’han transmès, perquè són molt interessants però al cap i a la fi, amb el temps es van esborrant. El que realment té valor és que m’han ensenyat a obrir els ulls, a ser crítica amb el món que m’envolta, a creure en mi mateixa i a mostrar-me tal com sóc, aquests són els aprenentatges que no s’esborren mai, els que recordaré cada cop que m’enfronti a un nou repte.

Ara bé, no ha estat fàcil. Per tirar endavant m’he esforçat molt, hi he dedicat moltes hores. Sobretot aquest últim any el camí s’ha tornat més costerut, però finalment he arribat al cim. Recordo els moments en què pensava que no podria, i em venia al cap aquesta frase: “Un dia llunyà / quan hagis pujat al cim del teu futur / aquest furiós huracà / et semblarà un petit núvol”. I és que Arrigo Boito no podia tenir més raó. Tot allò que em semblava impossible, ara ja no ho és.

I si s’ha fet possible no ha estat només gràcies a mi. Ha estat gràcies a tots aquells que m’han fet costat, que m’han animat i que han cregut en mi quan jo mateixa no ho feia. Són amics, professors, familiars, la gent

6

que m’envolta i que m’estima.

Ara que he escalat aquest cim, estic disposada a escalar tots els que vinguin. I tot i que segurament tindran un pendent més pronunciat, estic preparada per assolir-los. Perquè ara sé que l’única persona que em pot frenar, sóc jo mateixa.

Anna Reig

“Un dia llunyà quan hagis pujat al cim del teu futur aquest furiós huracà et semblarà un petit núvol” Arrigo Boito

“A través del treball per projectes descobrim potencials” Sílvia Caballeria Sílvia Caballeria és llicenciada en Filologia Catalana i professora de Català, Castellà i Literatura a les etapes de Secundària i Batxillerat. Ha format part del claustre de professors del nostre centre des del curs 1986-87. Actualment és la coordinadora pedagògica del col·legi i cap d’innovació de la Fundació Tr@ms.

L’entrevista

Berta Codina i Helena Ordeig De quina manera Sant Miquel dels Sants intenta donar resposta en els seus plans educatius a aquesta nova societat tecnològica?

De fet, ja podem dir que no és nova aquesta societat tecnològica, els nens i nenes d’avui ja han nascut en aquesta societat. La tecnologia forma part de les nostres vides i si l’escola és un reflex de la vida, no en podem quedar al marge. L’ús que en fem depèn de nosaltres i quan diem “nosaltres” volem dir tots, família i escola, i per això cal educar en el bon ús.

La tecnologia ens facilita alguns processos com cercar, contrastar, crear, presentar... però no és el centre de l’aprenentatge, això ho tenim ben clar. Les TIC han d’arribar a ser invisibles perquè ja són inherents al procés del mateix aprenentatge.

Quan parlem de tecnologia també fem referència, entre altres aspectes, a la programació i a la robòtica, en aquest cas, l’escola ja hi està treballant des d’Educació Infantil i participem en competicions i mostres diferents.

Quin paper hi té el Tic Team?

El Tic Team està format per un grup d’alumnes d’ESO que tenen interessos en la tecnologia i les aplicacions. L’equip va néixer fa tres anys, com una experiència pilot, amb l’objectiu de donar suport a l’aula als companys i als professors en el procés d’incorporació dels iPads en a 1r d’ESO. Un altre dels objectius de la creació d’aquest equip va ser el de potenciar els talents d’aquests alumnes tot centrant-nos en la recerca individual i col·laborativa. Estem parlant del lideratge digital a les aules, interessant oi?

Doncs, sí.Què fan els equips Tic Team a l’actualitat?

Els equips Tic Team van més enllà i comparteixen experiències i coneixements amb altres alumnes de la Fundació Tr@ ms, a través de Fòrums i Moodles. També creen continguts col·laborativament que llavors comparteixen amb els companys de l’aula. L’equip Tic Team treballa sense espai i sense temps, a

Sílvia Caballeria a la biblioteca del col·legi

7

TIC - Team, format per alumnes de 2n i 3r de secundària

través de missatgeria, fòrums i documents compartits. Es tracta d’una experiència molt interessant on els alumnes aprenen a aprendre tot recercant i compartint al núvol. Ja fa dos anys que treballem amb alumnes de l’escola GEM de Mataró, de la Fundació Tr@ms. Precisament vàrem fer una videoconferència per preparar una presentació col·laborativa sobre els avantatges i inconvenients de l’ús de l’ipad a les aules a partir dels resultats d’un fòrum que vam iniciar a principis d’any. El curs al qual van venir unes sis escoles de la Fundació Tr@ms entraran en aquest projecte de lideratge digital a les aules.

Quins són els àmbits en què l’escola vol innovar pedagògicament?

Ja fa uns anys que el col·legi s’està transformant, i no només tecnològicament, sinó en altres camps centrats sobretot en l’alumne. Per exemple, per dir-ne alguns, en l’aprendre a aprendre, en l’avaluar per aprendre (AxA), en el treball per projectes i en la personalització de l’aprenentatge.

No podem perdre de vista que un canvi educatiu passa per una transformació de tot l’equip. El procés ha de ser continu i acompanyat de formacions, compromisos i sobretot passions.

Si l’escola ha d’educar per al demà, i aquest demà és tan variable i imprecís, cal que el format de l’educació sigui adaptable i flexible, amatent a les necessitats que el ritme del temps ens porta. I per això és important dotar de competències que permetin els alumnes aquesta adaptació.

Innovar vol dir transformar, millorar, avançar-se al futur i està clar que és un procés on la perseverança és la clau perquè el canvi és constant.

8

Què aporta la personalització de l’aprenentatge respecte l’educació que s’impartia fins ara?

Es tracta de situar l’alumne al centre del procés d’aprenentatge, donar veu a l’estudiant i apoderar-lo.

El repte consisteix a generar entorns de desenvolupament on l’alumne s’impliqui en el seu procés educatiu, tenint present els continguts, els recursos, l’avaluació i el producte final.

I això com es fa? un bon camí per iniciar-nos en aquest nou paradigma és el treball per projectes. Des de P3 fins a batxillerat els alumnes en diferents moments del curs treballen per projectes amb aquest objectiu. A través del treball per projectes descobrim potencials.

Què significa formar part de la Fundació Tr@ms?

Entrar a Tr@ms ens va donar l’oportunitat d’obrirnos, d’entrar en contacte amb el canvi de paradigma que l’educació estava vivint i està vivint de manera continuada, de col·laborar i compartir projectes entre alumnes i professors, d’estar al dia, de participar en congressos i jornades d’innovació i d’accedir a formacions en funció de les nostres necessitats.

Durant aquest curs hem treballat un total de 5 projectes intercentres des de P4 fins a 1r de batxillerat.

Hem participat en dues mostres molt importants: la de Treballs de Recerca de batxillerat i la de Robòtica, ambdues amb un grau alt de participació de tots els centres. També formem part de diferents departaments col·laboratius amb l’objectiu d’intercanviar experiències i coneixements entre el professorat.

ELS PROJECTES CAS:

A fons

CREATIVITAT, ACCIÓ I SERVEI Berta Codina, Helena Ordeig, Sara Pous i Marçal Serra

L’1 de juny els alumnes de 1r d’ESO van presentar la “Festa solidària per a la pau”, un projecte-espectacle realitzat des de la tutoria que vol recaptar aliments per al menjador social El Tupí de Vic. És una mostra dels projectes CAS (Creativitat, Acció i Servei), que s’han començat a realitzar al nostre centre des da fa un parell d’anys, i que demanen la implicació i col·laboració dels alumnes en diferents àmbits socials per ajudar a millorar el món.

LA FESTA SOLIDÀRIA DEL TUPÍ

Els alumnes de 1r d’ESO van fer un servei comunitari col·laborant amb el menjador social del Tupí, que van conèixer a través de la visita de dos dels seus representants a l’escola. Després de la conscienciació del que implicava fer un servei a la comunitat, els alumnes es van dividir en comissions per organitzar l’acte, treballant així l’educació en valors. “Durant el projecte, els alumnes han estat testimonis d’un aprenentatge transversal on hi hem encabut l’adquisició de competències com l’autonomia, el treball en equip, la resolució de conflictes imprevistos, la iniciativa personal i la capacitat d’implicació social i ciutadana”, diu Anna Ibáñez, tutora de 1r d’ESO i directora del projecte. Segons ella mateixa, l’alumnat va mostrar sempre implicació i motivació per tirar el projecte endavant, aspecte de summa importància per lligar l’aprenentatge amb la voluntat solidària.

EL GRAN RECAPTE D’ALIMENTS

Segons la tutora de 2n d’ESO, Marta Borrós, a través dels projectes CAS “els alumnes es posen a la pell de persones que potser no ho tenen tan fàcil com ells, i d’aquesta manera s’impliquen i mostren empatia”. Per això, ella i la resta del professorat del curs van contactar amb la Creu Roja perquè els alumnes prenguessin part en el Gran Recapte d’Aliments, organitzat conjuntament amb el Banc d’Aliments de Catalunya.

Un dels moments que el dia 1 de juny es van viure al teatre d’elpetitmiquel amb motiu de la Festa solidària del Tupí

9

Uns 60 alumnes van participar al Gran Recapte d’Aliments

Després d’una formació en el voluntariat i el paper d’aquest en el teixit de l’organització social de la ciutat, es va realitzar una inscripció completament voluntària per tots aquells alumnes que hi volguessin participar. El dia del recapte, uns 60 alumnes van repartir-se en torns per realitzar les diferents tasques: donar les bosses a l’entrada, explicar el projecte i mencionar els aliments recomanats, recollir els productes destinats al projecte i agrair la participació.

Els alumnes es van mostrar molt motivats i participatius en el projecte.

PROJECTES FORA DE CASA: CONSTRUCCIÓ D’UNA ESCOLA

El projecte CAS de 3r d’ESO ha estat una col·laboració amb l’ONG ‘’Agermanament’’ que té com a objectiu construir i mantenir una escola maternal a Bobog, un poble situat a la selva del Camerún. Per construirla, es necessitava el capital mínim de 14.000€, dels

10

quals 1.400€ van ser aportats pels alumnes de 3r de secundària a través de la venda de calendaris. Es va aconseguir arribar a la xifra necessària gràcies a les aportacions que també varen fer els ajuntaments i les parròquies de pobles del Cabrerès. Els alumnes es van familiaritzar amb la situació mirant els documentals ‘’Els camins més perillosos per anar a l’escola’’, on es mostren els perills als quals viuen exposats els nens que viuen en pobles remots i es veuen obligats a anar al col·legi. També van rebre la visita d’un responsable de l’ONG “Agermanament”. Aquest programa es va iniciar l’any passat, on els alumnes ja van tenir la funció de vendre calendaris voluntàriament en els dies previs a les festes nadalenques. Amb els diners recollits aquest any també s’han pogut construir dos pous d’aigua potable i dues noves cooperatives que faciliten la situació laboral de la dona. Serafí Curriu afirma que ‘’els alumnes van conèixer realitats molt diferents’’ i que han complert l’objectiu del projecte: ‘’Hem aconseguit que la gent pugui tenir una vida digna sense marxar del país’’. El professorat i els alumnes valoren molt positivament aquesta experiència. Recalquen que aquesta es l’única forma de descobrir la complexitat del món en què vivim i la satisfacció que s’obté al saber que tots podem aportar el nostre gra de sorra per millorar la vida dels altres.

Conversem

amb en Jofre Bardolet i els components de l’orquestra

Jofre dirigeix l’assaig de l’orquestra

Helena Ordeig i Sara Pous Creus que ser el director de l’orquestra t’ajudarà en el teu futur professional?

Al començar no tenia experiència real, i ara ja no puc dir el mateix. Treballar amb nens sempre és un plus que m’ha aportat experiència a molts nivells. Ha estat un projecte realment molt ambiciós, que ha aconseguit captar bones crítiques i l’èxit brutal que vam rebre el primer any és el que ens va empènyer a continuar amb el segon.

Per què vas decidir agafar el rumb de l’orquestra?

Va ser per demanda popular, m’hi vaig trobar. Quan vaig aterrar al Sant Miquel se’m va plantejar la idea de fer-me càrrec de l’orquestra i ni m’ho vaig haver de pensar. Sempre m’havia inte-

En Jofre Bardolet i Casadevall és un alumne que ha vingut a cursar el batxillerat a Sant Miquel després de realitzar la primària i la secundària al Pare Coll.

Fill de músics, en Jofre és un dels pocs alumnes de Catalunya que ha estudiat el batxillerat musical, una combinació de les matèries comunes del batxillerat i de les matèries pròpies de l’àmbit artístic i musical. Tot i que ell ha estudiat violí des de fa anys, la seva il·lusió és entrar a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) per continuar estudis de Direcció d’orquestra. Ell ha estat qui ha fet possible l’orquestra de Sant Miquel durant els dos darrers cursos acadèmics.

11

ressat molt el món de la composició i l’orquestra, i penso que ha estat tot un succés.

Quins són les objectius principals que tenies al començar l’orquestra?

L’excusa d’iniciar l’orquestra va estar la inauguració del teatre, i des de llavors vaig pensar a muntar un grup tots junts. Vaig compondre una obra per a l’ocasió i un cop vaig haver complert aquest objectiu, l’èxit va ser tant que l’orquestra va continuar.

Un dels moments més bonics que hem viscut amb l’orquestra va ser quan l’any passat vam acompanyar a l’exalumne Pol Blancafort, que va cantar unes Àrees de Mozart a la graduació de la promoció 2016.

Quins avenços ha fet l’orquestra des dels inicis i quin grau de satisfacció t’ha aportat?

El millor de tot va ser començar amb zero expectatives i sorprendre’s del resultat que hem aconseguit tots junts. Té molt mèrit el que fem, experimentant en nous territoris i acabar aconseguint un projecte tan bonic i tan òptim per a l’escola. Penso que la satisfacció global dels dos anys que s’ha adquirit amb la gent tan entregada, ha estat més visible que l’evolució de l’orquestra, que segur que n’ha tingut. Hem obtingut un espai de confort amb molt bon rotllo i, tot i que hi hagi limitacions, perquè sempre n’hi ha, té molt mèrit el que hem fet. [...]

Tots els alumnes afirmen que estar a l’orquestra ha estat fantàstic amb la direcció d’en Jofre Bardolet, i que per ells ha estat una manera molt bonica de passar dos anys, alguns en els primers cursos de secundària o fins i tot a 6è de primària. També expliquen que a l’orquestra s’hi han trobat molt còmodes i per a ells ha estat com formar “una segona família”. Tots els participants remarquen el fet que tant el director com els companys han estat molt pròxims i això els ha tret tota mena de mandra a l’hora de treballar. S’emporten, també, moltes hores en què han pogut compartir i fer bona música. Finalment expressen una certa tristesa, sabent que en Jofre es gradua aquest any i que el futur de l’orquestra és incert.

12

El millor de tot va ser començar amb zero expectatives i sorprendre’s del resultat que hem aconseguit tots junts.

viatgem

Des de fa uns anys el col·legi aposta per realitzar viatges culturals a l’ESO i el Batxillerat. Són viatges relacionats amb àmbits, com les Humanitats i les Ciències Socials, o també amb matèries, com la Biologia o la Física. És una bona manera d’aprofundir coneixements, eixamplar horitzons vitals, practicar una altra llengua i de compartir uns dies inoblidables amb companys i professors.

...A BERLÍN Arnau Dorca i Noah Estavillo

El passat abril alguns alumnes de 4t d’ESO vam anar a Berlín. El primer dia vam anar a veure la East Side Gallery, un extens tros de mur de Berlín que encara es conserva. L’endemà, vam aprofitar per caminar per tota la part del Berlín excomunista, que ens quedava força a prop de l’hotel on dormíem: el Fernsehturm, al barri de St. Nicolau, els emblemàtics edificis a la majestuosa avinguda “Unter den Linden”, el Museu de Pèrgam... També vam visitar la Porta de Brandenburg, vam poder admirar les vistes de Berlín des de la cúpula del Reichstag i vam passejar pel memorial de l’Holocaust.

Dimarts vam visitar el camp de concentració de Sachsenhausen, on acompanyats d’una audioguia vam conèixer de més a prop les impactants històries explicades pels mateixos supervivents. El mateix dia vam anar a veure el Checkpoint Charlie, un dels punts fronterers entre les dues alemanyes en època del Mur. Dimecres vam visitar Potsdam i el Palau de Charlottenburg i el Ku’damm, el famós carrer comercial de l’exBerlín capitalista i on es troba la Wilhelm-KaiserGedächtniskirche, l’església memorial de l’emperador Guillem. L’últim dia el vam destinar a visitar el Museu d’Història Alemanya i la Gedenskstätte Berliner Mauer, lloc de commemoració del mur de Berlín.

Va ser un viatge molt interessant des del punt de vista cultural, lingüístic i històric, on vam poder ampliar el nostre coneixement, tant de l’època de la divisió de Berlín com de l’horror de la Segona Guerra Mundial.

Dins la cúpula del Reichstag

13

...A PARÍS Helena Ordeig i Sara Pous

Els alumnes de 1r de batxillerat de la modalitat de Ciències Socials vam realitzar un viatge cultural a París del 4 al 7 d’abril. Vam tenir l’oportunitat de conèixer molts racons de la capital francesa i d’aprofundir en els coneixements d’Història i d’Art, com les obres del Louvre –la Victòria de Samotràcia o La Gioconda i del museu d’Orsay –l’impressionisme de Gauguin o Van Gogh–, i els gran monuments parisencs protagonistes dels esdeveniments històrics europeus, com l’Arc de Triomf.

L’estada a la ciutat ens va permetre viatjar a través de diferents estils d’art i èpoques des de l’estil gòtic de Notre-Dame, a la Torre Eiffiel, erigida per l’Exposició Universal de 1889. També vam tenir temps per navegar amb un Bateau - Mouche al llarg del Sena i de passejar per l’inoblidable estil bohemi del barri dels pintors de Montmartre. Ens en vam emportar una gran experiència i molts bons records.

Descans als jardins del Victoria and Albert Museum

...A LONDRES Anna Ibáñez

Del 4 al 7 d’abril un grup de 32 alumnes de 1r de batxillerat dels itineraris biosanitari, científic i tecnològic vam tenir l’oportunitat de gaudir d’una estada a la capital britànica. El viatge, pensat com a descoberta cultural de la ciutat, va combinar activitats lligades a l’itinerari dels alumnes com el Natural History Museum, Science Museum i els edificis Lloyd’s, Gherkin, Sky Garden i Crystal amb activitats d’interès turístic general. Així, vam poder admirar la bellesa del Big Ben i Westminster Abbey, fotografiar-nos davant Buckingham Palace, travessar el Tower Bridge, perdre’ns entre les paradetes de Camden Market i sentir-nos com un londinenc més entre els barris del Soho, el barri xinès i Picadilly Circus. El bon temps ens va deixar també gaudir d’estones a l’aire lliure, com un dinar en l’idíl·lic entorn del Hyde Park. Tot plegat, combinat amb el bon ambient entre nosaltres, ens va ajudar a quedar-nos amb un bonic record de l’estada.

Al costat del Sena. Notre-Dame al fons

14

...A ROMA Clàudia Bardolet i Xènia Riera

Com cada any, hem traslladat les aules de la nostra escola a Roma, on els alumnes de batxillerat que cursen les assignatures de geografia i història de l’art han pogut gaudir d’un viatge de quatre dies a la capital d’Itàlia.

Durant aquest viatge d’estudis els alumnes han pogut assolir coneixements de diversos traçats urbans i elements geogràfics de la ciutat relacionats amb l’assignatura de geografia i coneixements d’història de l’art centrant-se en el clàssic, l’art romà per excel·lència.

L’escola va proposar als alumnes realitzar una presentació oral a la resta de companys i als professors acompanyants comentant, seguint el procés après a classe, una obra com podria ser una zona de la ciutat, un quadre o una escultura. Alguns exemples d’obres treballades van ser El Discòbol de Miró o el barri de Trastevere.

Visita a l’Institut Oceanogràfic NIOZ

...A TEXEL Marta Cunill

Contemplant en discòbol de Miró

Un grup d’alumnes de 2n de batxillerat, interessats en la biologia, vàrem passar quatre dies a Holanda. Concretament a Texel: la més gran de les illes Frisones, situada entre els mars del Nord i de Wadden.

L’objectiu de desplaçar-nos fins allà era poder visitar: l’Institut NIOZ i ECOMARE. El primer és un institut de recerca capdavanter en ecologia marina; el segon, un centre de rehabilitació d’animals marins que alhora gestiona el parc nacional de les Dunes, que hi ha a l’illa.

L’activitat central del viatge va consistir a fer diversos mostreigs a la zona dels aiguamolls, durant la marea baixa, on vàrem recollir espècimens que posteriorment vàrem poder analitzar i estudiar a les instal·lacions d’ECOMARE. També hi va haver temps pel lleure, la diversió i la convivència amb els companys. En guardarem un bon record!

15

...A GINEBRA Miquel Padilla

Els alumnes de l’itinerari cientofícotecnològic (2n Batxillerat) van gaudir de quatre dies de ciència i cultura en aquesta ciutat suïssa. El primer dia, el grup va pujar en telefèric al Mont Salève, des d’on es va poder gaudir d’unes espectaculars vistes de Ginebra i del llac Léman, així com dels Alps. La primera activitat del segon dia va ser la visita a Nacions Unides (Palais des Nations), de la que va destacar la impressionant sostre-escultura de Miquel Barceló a la Sala de los Derechos Humanos y de la Alianza de las Civilizaciones. A la tarda els alumnes van competir en una divertida gimcana fotogràfica pels punts d’interès de la ciutat de Ginebra. El plat fort va arribar el tercer dia: la participació en el S’cool LAB Day al CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear). Val la pena mencionar que el grup del nostre centre va ser un dels pocs escollits d’entre un gran nombre de sol·licituds per participar-hi. La primera part del dia es va dedicar a visitar les instal·lacions del sincrociclotró i del centre de visites i sala de control de l’experiment ATLAS. Posteriorment el grup va tenir el privilegi de realitzar tres experiments de física de partícules: construcció d’una cambra de boira, interacció dels raigs X amb la matèria i comportament de les partícules carregades en camps elèctrics i magnètics. L’últim dia es va repartir entre la visita al Museé d’Histoire des Sciences i temps lliure per gaudir de les últimes hores pel centre de Ginebra. En definitiva, una experiència inoblidable!

FEM INTE SIVNACR ...A VILLANÚA DE HUESCA ACSEUH ED AÚNALLIV A...

Marina Roig La setmana del 22 al 26 de maig un grup d’alumnes de 2n d’ESO, juntament amb altre grup d’alumnes de València, de l’IES La Marxadella, van participar en un programa d’immersió a Villanúa de Huesca (un poblet de muntanya situat molt a prop de la ciutat de Jaca).

Durant tota la setmana els alumnes van estar treballant en un projecte que ja havien començat abans a l’escola, “The world we have, the world we need”, que va acabar amb la preparació d’un concurs de preguntes sobre els temes tractats. A part del projecte, cada dia es feien diverses activitats, tallers, excursions i classes, tot amb l’anglès com a llengua vehicular. Va ser una experiència molt enriquidora i tots, alumnes i professors, vam tornar molt contents.

Alumnes i professors de Sant Miquel i la Marxadella davant la casa de colònies

Al Palais des Nations, sota la cúpula de Miquel Barceló

16

ERCANVIS TNI MEF

Els intercanvis lingüístics són una experiència educativa que fa anys que duem a terme amb els nostres alumnes d’ESO, amb llengua francesa i anglesa. Aquest curs hem fet intercanvis a Huesca, Riom i Holanda.

...A RIOM MOIR A...

...A HOLANDA ADNALOH A...

Ceci Bertran

Joe Crozier

Pourquoi un échange avec des élèves français ? Parce que notre école offre la possibilité, en troisième année de l’ESO, de pratiquer leur deuxième langue étrangère sur le terrain, et plus spécifiquement en Auvergne.

Il s’agit de l’échange entre le collège et lycée de Sainte Marie à Riom et le Col·legi Sant Miquel dels Sants. Nos élèves habitent chez leurs correspondants français du dimanche au vendredi et ils partagent avec eux leur vie de famille. Pendant la journée, ils font des visites touristiques et culturelles et, bien sûr, aussi des activités ludiques. C’est une expérience linguistique et en même temps une expérience personnelle extraordinaire!

This course marked the third year of Sant Miquel dels Sants’ exchange project with Sint Ursula School in the Netherlands. It was developed as a way for students to learn about each other’s way of life and culture, and of course, practice their language skills.

This year students from the 4th year at Sant Miquel spent a week in Holland in April, living with host families and taking part in many different activities.

The Dutch students came to Vic for a week in early May, staying with students’ families, visiting the town and other parts of Catalonia and learning about local culture.

Visita a Vichy

Alumnes al Col·legi Sint Ursula durant l’activitat pràctica

17

IUGOSLAV WARS: El Col·legi Sant Miquel dels Sants escollit per a un projecte europeu Isabel Jordà La Unió Europea, a través del seu programa Europe for Citizens, va concedir a diverses universitats europees el projecte col·laboratiu Yugoslav wars: another face of European Civilisation? Lessons, learnt and enduring Challenges. Aquest projecte es focalitza amb les lliçons que cal extreure dels conflictes que ha viscut Europa -en especial el de la guerra de l’antiga Iugoslàvia- però també interessa especialment la guerra civil espanyola i la transició política cap a una societat democràtica i el paper rellevant que ha tingut la societat civil i les arts en general.

L’objectiu essencial és intervenir sobre la formació del futurs ciutadans per tal de prevenir futurs conflictes.

Tres ciutats europees (Kragujevac, Barcelona i Roma) han estat escollides per a la realització d’activitats institucionals, universitàries i escolars.

La nostra escola ha estat l’encarregada de dissenyar activitats adreçades a l’alumnat per treballar la cultura de la pau. Entre les més destacades poden citar: · Espectacle musical de dansa i poesia a partir del

18

El grup d’alumnes reporters del projecte Iugoslav Wars

Gernika de Picasso (alumnes de primària) · Un taller de creació audiovisual des d’una perspectiva poètica partint de la presentació dels conflictes bèl·lics en àmbits com el cinema (1r SO) · Lectura de poemes de guerra i creació híbrida (2n SO) · Cinefòrum a partir de la visualització de la pel.lícula La lengua de las mariposas (3r SO) · Agermanament poètic realitzat amb poemes de Maria Àngels Anglada i la poetessa russa Ielena Fanaivlova (4t SO) · Creació d’un llibre d’artista basat en la poètica de guerra del poeta català Joan Brossa i l’autora croata Tatjana Gromaca (1r batxillerat) · Experiències del periodisme de guerra, creació de llibres d’autors i converses amb cooperants de camps de refugiats (1r i 2n batxillerat) El passat 25 d’abril professors universitaris provinents de la Universitat Ramon Llull, la Sapienza Università di Roma i la University of Kragujevac (Sèrbia) ens van visitar i van participar activament en les activitats que vam dur a terme a l’escola.

Totes aquestes propostes pretenen mostrar com a Catalunya les arts han estat un dels motors més importants per a la construcció d’una societat democràtica, plural i solidària.

El plaer del coneixement:

LA RECERCA COM A VIATGE

Marçal Serra Com cada any, el treball de recerca es presenta als alumnes de 1r i 2n de Batxillerat d’arreu de Catalunya com un repte que els permet indagar en un tema que prèviament han seleccionat i és del seu interès.

El Col·legi Sant Miquel fomenta la recerca en diferents àmbits d’aprenentatge però és en l’elaboració del treball de recerca on d’una manera més evident intenta transmetre als alumnes el plaer del coneixement. El resultat d’aquest treball es concreta en l’elaboració d’una memòria escrita i una presentació oral.

Enguany, s’han presentat un total de 84 treballs, que s’adscriuen a dos grans modalitats: la científico-tecnològica i la social-humanística. Pel que fa a la primera modalitat s’han presentat 42 treballs i pel que fa a la segona, també en trobem un total de 42.

Les presentacions orals es van dur a terme el dia 17 de desembre, de 9 a 2 del migdia, amb un gran nombre d’assistents. El públic estava format per alumnes, professors, pares, mares, entre altres. Però, també, per persones d’institucions externes que van col·laborar desinteressadament en alguns treballs de recerca.

Helena Moreno presenta el treball de recerca de l’ámbit científic a la sala d’actes del Col·legi

nològic el guanyador va ser Marc Brusosa, amb el seu treball A la recerca d’una vacuna universal amb eines d’edició genòmica i, en l’àmbit social-humanístic, Eduard Antentas, amb el treball El llegat de Cruyff: la contracultura del futbol, va ser l’alumne premiat.

En aquesta última modalitat, es va atorgar un accèssit per a Carla Gallifa amb el seu treball ‘Èticatant’ productes. Saps què s’amaga darrera el que compres?

Pel que fa al treball de Marc Brusosa es troba entre els tres finalistes en el Premi Treball de Recerca de la Societat Catalana de Biologia. L’entrega de premis es farà a la seu de la Societat Catalana de Biologia el dia 12 de juliol.

Val a dir que l’AMPA organitza cada any un premi que s’atorga als millors treballs de la promoció. En l’àmbit científico-tec-

19

A_ LUM_ NI

Genís Torrents va néixer a Vic l’any 1989, i en aquesta mateixa ciutat va cursar els estudis de primària, secundària i batxillerat, al Col·legi Sant Miquel dels Sants. Seguint la seva passió científica, va cursar la carrera de Física a la Universitat de Barcelona.

Un cop aconseguit el títol, el 2011, es va especialitzar fent un màster d’astrofísica i física de partícules, i seguidament un doctorat en teoria quàntica de camps supervisat per en Bartomeu Fiol, tot a aquesta mateixa universitat. Va defensar la seva tesi doctoral el juny de 2016. Des d’aleshores, i per tres anys, treballarà a l’Institut Weizmann de Ciència, que es troba a Rehovot, Israel.

Genís Torrents a Rehovot. Israel

20

Avui en dia, molts estudiants enriqueixen el seu currículum acadèmic cursant estudis a l’estranger, però la gran majoria ho fan a uns mateixos llocs. Israel no és un destí habitual, com és que vas decidir aquest destí per a realitzar el teu post-doctorat? En quin sentit creus que pot ser més enriquidor que els altres destins?

Les estades de recerca post-doctorals juguen avui en dia un paper clau en la vida d’un investigador acadèmic. És l’etapa on hom comença a desenvolupar-se com a investigador independent, i en què es competeix per fer prou mèrits per caçar una plaça fixa. És una etapa molt incerta, en què s’ofereixen posicions amb contractes breus d’un, dos o tres anys, però sovint hi ha molts més sol·licitants que places en total. L’afinitat amb el grup de treball i l’afluència d’investigadors de primera línia al centre poden ser molt determinants per a l’èxit professional durant aquesta etapa.

En aquest sentit, l’institut Weizmann era un dels millors centres de recerca on podria haver anat a parar. Diversos físics teòrics de primer nivell hi tenen plaça, i molts altres el visiten cada any. Una fracció important dels investigadors professionals actius al meu camp hi ha fet el doctorat o algun postdoctorat, incloent-hi diversos catalans, i en particular el qui era el meu director de tesi. En tenia bones referències.

A més, la proximitat d’interessos de recerca entre el grup de la UB on treballava i l’equip al qual m’he unit fa que ja coneguessin bé els meus resultats previs.

De totes maneres quan vaig començar a cercar postdoctorats no vaig apostar únicament per aquesta plaça. Al contrari, a través de borses de treball acadèmiques vaig enviar el meu currículum, cartes de recomanació i propostes de projecte a més de 50 centres d’Europa, Amèrica i Àsia. Vaig rebre dues ofertes: Milà i Israel, i em vaig decantar per la segona per motius acadèmics, salarials i, sobretot, per les ganes de conèixer més de prop cultures diferents.

Quins 5 consells donaries a un adolescent que vol realitzar una estada a l’estranger?

Es pot viure a l’estranger per molts motius, així que costa trobar consells amb validesa general, però almenys remarcaria els següents: No pots esperar el mateix rendiment de tu mateix quan l’entorn no és familiar, val la pena ser pacient i agafar-se les dificultats afegides com un repte que ajuda a créixer.

En l’essencial, les persones no canvien. Pots confiar que totes les societats que trobis seran molt humanes, amb totes les virtuts i defectes que això comporta. A tot arreu trobaràs gent amb qui connectes.

En el que no és essencial el món és ple de costums absolutament barbàrics als nostres ulls, i és fàcil que algunes actituds alienes et siguin molestes.

Com a l’hora de compartir pis, va bé ser tolerant i acceptar com a vàlides altres formes de viure.

Els estrangers en un país tendeixen a agrupar-se en bombolles socials. Pot ser còmode però fora d’aquestes bombolles és on realment es troba la màgia, si t’hi veus amb cor no te la deixis perdre.

Encara que és possible anar a tot arreu amb anglès, i aprendre una llengua des de zero és un procés llarg i exigent, és molt enriquidor aprendre l’idioma de la societat que t’acull. De fet, és un gest molt agraït en general per la població local. Naturalment, per una estada breu no val la pena plantejar-s’ho, però si realment preveus tenir el temps per fer-ho jo recomanaria posar-s’hi seriosament de bon principi.

No sé de ningú que es penedeixi d’haver estudiat una llengua (quan no és per imposició) i en canvi sé d’estudiants i professors que a diversos països es lamenten dient “tant de bo m’hi hagués posat quan vaig arribar...”

En quin moment vas pensar que el millor per a tu i la teva professió seria marxar a investigar a l’estranger? La decisió va sorgir d’una reflexió individual o vas rebre consells d’algú que ja ho havia fet?

Anar a investigar a l’estranger és avui en dia l’únic passatge entre la tesi doctoral i la recerca professional al sector públic, i el camí que tinc en ment des que vaig decidir que volia ser físic teòric al segon any de carrera. Sí que és cert que hi ha una colla de qüestions que em vaig haver de plantejar abans d’embarcarm’hi: la ferotge competència que hi ha en aquest món deixa sempre el risc de caure del vaixell durant la travessa, i conec gent que n’ha sortit escaldada. Si al moment d’acabar la tesi hagués tingut parella estable, si no hagués rebut una oferta tan bona com em va fer el Weizmann o si no contemplés la possibilitat de quedar-me a l’estranger si no s’obren places al moment oportú a Catalunya, segurament no m’hagués plantejat l’aventura. Les circumstàncies, però, van acompanyar la decisió i tant el tutor de tesi com altres investigadors em van animar a provar sort. En el pi-

21

tjor dels casos tres anys a l’estranger no són pas tants i les vivències no te les pren ningú.

En quins aspectes creus que el teu pas per Sant Miquel t’ha ajudat a arribar on ets?

Per aprofitar bé una etapa d’aprenentatge és molt important tenir assimilades les disciplines que se’t suposen d’entrada. Vaig aprendre molt durant la carrera gràcies a la base sòlida que em van donar a Sant Miquel en física i matemàtiques. El fet d’escollir un màster curt, no del tot encaminat a la meva recerca posterior i mal organitzat m’ha permès conèixer bé l’altra cara de la moneda: durant el doctorat vaig haver de suar la cansalada per cobrir-ne els buits! [...]

Val a dir que el que vaig aprendre a Sant Miquel m’ha valgut molt més enllà del que és purament feina. En notables ocasions he gaudit de converses molt interessants de filosofia, lingüística o història amb gent d’altres països que segurament no hagués pogut tenir si no hagués tingut bons professors durant el batxillerat que em van fer entrar a fons en aquests temes més enllà dels fets, les receptes i els tòpics.

Quins records tens de Sant Miquel?

Un munt! Penseu que hi he passat més de mitja vida!

Recordo amics i companys de tota la meva infantesa i adolescència, recordo com em va impressionar el dia que ens van fer crispetes a p5, com jugàvem a bales al seminari, que anomenàvem Sant Miquel de dalt, i les excursions pel Montseny amb en Joan Culí durant la primària. També recordo que diferent i fred vaig veure l’edifici de Sant Miquel (el de baix) en arribarhi, recordo el dia que vaig entendre les equacions, recordo la llargada de la cua del menjador i com de desbocats hi entràvem des del pati del darrere. Recordo classes inacabables de les assignatures que menys em motivaven (socials i religió), els experiments de química amb la Marta Dorca (en què vaig descobrir que a la vessant experimental jo era un perill públic), com d’instructiu va ser aprendre a programar en una assignatura optativa durant la secundària, i com arribava a patir amb la gimnàstica, sobretot amb aquella tortura infernal de la Course Navette que espero que hagin deixat d’aplicar-vos.

Potser el que recordo amb més nostàlgia és el batxillerat. Per qüestions que no venen al cas vaig anar a parar a una classe amb poca gent (17 persones), però ben avinguts i molt treballadors. Alguns professors

22

van ser força flexibles i ens van permetre debatre i ser creatius, d’altres ho van aprofitar per posar la directa i fer-nos pencar fort, però la qüestió és que tots en vam gaudir molt i vam treure’n molt profit.

23

“Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”

Ludwig Wittgenstein

ANGLÈS

FRANCÈS

> KET > PET > FIRST > ADVANCED

> DELF Junior

ALEMANY

MATRÍCULA OBERTA. INSCRIPCIONS LIMITADES Carrer Jaume I, 11_Vic_T: 938 861 244 Ronda de Francesc Camprodon, 2_Vic_T: 938 860 595 stm@santmiqueldelssants.cat www.santmiqueldelssants.cat