MIQUELS 13 by Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic

Núm. 13 06_2019 Edita Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants

Mònica Vallín,

coordinadora pedagògica: “El col·legi aposta per promoure la personalització de l’aprenentatge, enfocament educatiu que situa l’alumnat al centre d’aquest procés”

Conversem

amb Enric Roca: “El suport d’un centre de recerca és fonamental per poder aplicar determinades tècniques experimentals que no es poden dur a terme en un laboratori de Secundària i Batxillerat”

Parlem

amb Laura Sans i Mercè Baulenas, alumni. “Vaig aprendre moltíssim dins del centre de recerca i em va motivar per continuar en aquest món”

Recomanem

llibres i pel·lícules

S U M A R I

Editorial 5 Els reptes de l’educació

A fons

El club de la robòtica, una activitat escolar més enllà de l’educació formal

L’entrevista 10 Enric Roca, professor de Biologia

Alumni 13 Mercè Baulenas i Laura Sans

Conversem 15 Amb Ignasi Roviró, director del col·legi, sobre l’”Horitzó 2030” Amb Vanesa Ferreres, directora de secundària i batxillerat, sobre la seva estada a Boston, per assistir a un congrés sobre educació

Fem intercanvis

Berlin, viatges i intercanvis de l’Erasmus+: Netherlands, Portugal, Vic i Sicília

Viatgem 23 París, Londres, Roma i Ginebra

El Projecte Avancem

Una proposta per a la integració de les llengües

Estrenem biblioteca

Parlem amb Gisela Rial, bibliotecària

Internacionalització 31 Entrevistem un estudiant del MIT Estudiants amb mentalitat internacional: Núria Bosch i David Evans

Comunitat 34 Entre tots i per a tots: projecte col·laboratiu amb l’Escola Estel de Vic

Recomanem 35

Llibres i pel·lícules per a tothom

_Direcció

Carme Codina Vanesa Ferreres Isabel Jordà _Equip de redacció

Aloma Figueras Anna Marcos Elsa Muntada Mireia Perarnau Bruna Riera Laura Serrat

_Comunicació

Núria Torras _Disseny

Jaumira-Vilaró _Correcció dels textos

Marta Borrós Carme Codina Joe Crozier Astrid Dedisch Anna Matas David Pla Mònica Vallín

_Fotografia de portada:

Carme Codina

_Col·laboradors

_Fotografies

_Professorat

_Alumnat

Laia Aibar Júlia Bernabeu Núria Bosch Júlia de Rocafiguera Maria Dinarès Arnau Dorca Ferran Escoté Noah Estavillo David Evans Alberta Ferran Clara Font Mariona Franquesa Roger Franquesa Carla Mallarach Maria Marín Abril Mas Laura Masoliver Marta Montal Anna Morales Carla Pérez Carla Sanuy Anna Velasco

Marta Borrós Sílvia Caballeria Joe Crozier Astrid Dedisch Vanesa Ferreres Isabel Jordà Anna Matas Miquel Padilla David Pla Enric Roca David Romeu Carles Saborit Héctor Sáez Mònica Vallín

Núria Bosch Carme Codina Joe Crozier Astrid Dedisch Arnau Dorca Maite Godayol Miquel Padilla Carles Saborit Àgata Sala Mònica Vallín

E DITO R I A L

Els reptes de l’educació

És sabut que el món avança a un ritme imparable i que la rapidesa amb què se succeeixen els canvis, la importància que tenen les xarxes socials i la globalització han entrat per formar part de les nostres vides. En aquest context, els professionals de l’educació no ens podem quedar enrere i hem d’incorporar aquelles novetats que afavoreixen la plena incorporació al món present i futur dels nois i noies que formen part de la nostra comunitat educativa. Per això, professorat, alumnat i famílies estan treballant durant aquest curs en els nous reptes educatius, en la discussió dels objectius per a l’Horitzó 2030, que hauran de marcar les línies mestres del col·legi, com explica el director Ignasi Roviró en una entrevista que trobareu en aquestes pàgines. En aquesta mateixa línia, la directora de secundària i batxillerat Vanesa Ferreres parla de la seva participació en un congrés al MIT (Massachussetts Institute Thecnology) de Boston, en unes jornades destinades al futur de l’educació. Avançant-nos a “l’Horitzó 2030”, s’ha renovat totalment la biblioteca en un nou espai i amb noves possibilitats de treball per l’alumnat, pensant també amb el Batxillerat Internacional (IB)® que es començarà a impartir en el nostre centre el proper curs 2019-2020.

projectes, un exemple del qual és el Projecte Magrana de lectura literària. En aquesta línia, us parlem de com es treballa la robòtica, a les classes curriculars i als tallers de robòtica, amb uns resultats que es poden veure als projectes que es fan a l’aula, als treballs de recerca, a la Fira de Robòtica de Tr@ms i a la First LEGO League. O bé el Projecte Avancem, que el professorat del Departament de Filologia està preparant durant aquest curs, i que té la voluntat d’integrar els coneixements de les diferents llengües que s’estudien a l’escola. També vetllem per transmetre l’exigència en el coneixement, que culmina amb el treball de recerca de 2n de batxillerat: en veureu uns exemples amb els treballs de Biologia vinculats a Centres de Recerca de referència. D’altra banda, parlem de viatges i d’internacionalització, un altre dels objectius de centre: intercanvis, Erasmus+ i viatges culturals de batxillerat. A més, gràcies a la Fundació Tr@ms, des de fa tres anys que tenim l’estada d’un estudiant del MIT que col·labora en les classes de ciències de secundària i batxillerat. I entrevistem la Núria Bosch i en David Evans, que ens parlen del que serà la seva experiència futura a Anglaterra i Estats Units. No podem oblidar la presència de nous projectes de voluntariat social, com el que un grup d’alumnes de batxillerat comparteixen amb l’escola Estel. És una gran experiència que continuarà en el futur. Com sempre acabem la revista amb recomanacions de lectures del nostre alumnat. Animeu-vos a llegir i a recomanar llibres, des de la revista o a les aules. Us desitgem una bona lectura.

Procurem integrar nous aprenentatges i metodologies a les aules i fora d’elles perquè l’alumnat sigui subjecte actiu d’aquesta societat tan variable. Com la personalització de l’aprenentatge, que apliquem en el treball per

FO N S

El treball per projectes, una metodologia per a la personalització de l’aprenentatge Mònica Vallín, coordinadora pedagògica i professora d’anglès Sílvia Caballeria, professora de llengua i literatura Carme Codina, professora de llengua i literatura

La personalització de l’aprenentatge és una de les pràctiques educatives que s’està significant i imposant en els darrers anys. I el Projecte Magrana, metodologia de treball per a la lectura, n’és una aplicació pràctica que neix de l’experiència docent.

Cada individu és únic i també té un procés d’aprenentatge diferent. Per donar resposta a les diferents necessitats de l’aprenent, el col·legi aposta per promoure la personalització de l’aprenentatge, enfocament educatiu que situa l’alumnat al centre d’aquest procés. Es tracta d’ajudar-lo a prendre consciència de com aprèn, que trobi un sentit personal, perquè així sigui part activa del seu desenvolupament i de l’adquisició de coneixements i competències necessàries per adaptar-se a nous contextos i situacions. Segons els especialistes, aquesta visió apel·la a un ecosistema de l’aprenentatge diversificat i obre portes perquè cada aprenent pugui construir la seva trajectòria d’aprenentatge a partir de les seves necessitats i interessos. En aquest entorn el paper docent no és d’actor, més aviat esdevé una figura orientadora, que assessora. També hi ha un canvi de rol. L’alumnat passa de tenir un paper d’espectador a ser-ne protagonista, de subjecte passiu a actiu. Ja no cal tanta instrucció directa, cal que l’aprenent tingui una major interacció amb el professor i amb els companys. L’equip docent ha d’ajudar a l’alumnat a identificar les oportunitats i recursos als que tenen accés dins i fora dels centres educatius, aportantlos elements per pensar sobre el seu bagatge individual d’aprenentatge. L’alumnat s’ha de veure com a persones capaces d’aprendre en situacions i condicions diverses i que vagin construint una faceta d’aprenent cada vegada més rica i flexible. En definitiva, hem de procurar que l’alumnat assumeixi la responsabilitat del seu propi procés d’aprenentatge. L’objectiu és assolir uns aprenentatges escolars profunds i significatius, per això es persegueix desenvolupar en l’alumnat la capacitat per comunicar-se de manera efectiva, tant oralment com per escrit, que adquireixin destreses per treballar en equip, que tinguin capacitat d’innovar i ser creatius. És aquest un repte que es construeix a partir d’un coneixement molt sòlid, per tant també s’ha de potenciar la idea de treball i d’esforç. En definitiva, s’ha d’ajudar a la figura de l’aprenent a saber quina informació necessita, a saber on i com trobar-la de manera eficient. Destaquem tres aspectes clau que sorgeixen amb la pràctica d’aquest enfocament: - Es generen aprenentatges profunds, duradors. - Permet a l’alumnat aprendre de manera autò noma. - L’alumnat adquireix habilitats transversals

FO N S

(comunicatives, creativitat, capacitat de treballar en equip, responsabilitat, empatia, adapta bi litat al canvi, capacitat per resoldre problemes, entre d’altres.). Per últim assenyalar que per tal d’avançar cap a la personalització de l’aprenentatge escolar, a banda d’alumnat i professorat, és necessària la col·laboració i compromís de tota la comunitat educativa. Alguns exemples de personalització de l’aprenentatge que es treballen a la nostra escola són els projectes trimestrals que l’alumnat de 1r a 3r d’ESO realitzen i que permeten posar a la pràctica els diversos aspectes que hem comentat. També en són una mostra els projectes de la matèria de literatura que es coneixen amb el nom de Projecte Magrana. Aquest Projecte, fruit de l’experiència docent i de la mirada inquieta, es tracta d’una metodologia aplicada a la lectura d’obres de la literatura catalana i universal a secundària i a batxillerat en què es treballen lectures com a projectes personalitzats, treballats de manera intensa i continuada, amb unes estratègies metodològiques basades en el treball per projectes i la personalització de l’aprenentatge, a més d’incorporar el treball cooperatiu i l’aprendre a aprendre. L’alumnat treballa la lectura a partir d’una proposta que ha d’escollir d’entre quatre categories creatives, segons els seus interessos i habilitats: artístico-literària, audiovisual, tecnològico-digital i en xarxa. En algunes de les propostes hi té cabuda la globalització lingüística, tenint en compte la diversitat lingüística i cultural, i l’interès per agermanar diverses cultures, autors o gèneres literaris. Alguns dels projectes d’aquest curs són #stmdodissea sobre L’Odissea d’Homer i #stmdesomni sobre El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare, obra de la qual s’han penjat continguts a Instagram amb els usuaris @elsomnideshakespeare i @ stmsomni. Si voleu consultar alguns dels treballs literaris del Projecte Magrana podeu visualitzar-los al wix https://silviacaballeria.wixsite.com/magrana/

coses completament noves. Intentar portar la literatura cap a camps tecnològics nous.” “El fet de poder desenvolupar la creativitat de cada alumne i la llibertat de triar un àmbit qualsevol al gust de cadascú.” “Pots aplicar les teves habilitats i la teva creativitat a

través del treball.” “Cada un de nosaltres pot fer un treball de l’àrea que es sent més còmode, potenciant el treball en grup”

Imatge del wix Projecte Magrana

Què t’ha aportat personalment treballar amb aquesta metodologia des del punt de vista del teu aprenentatge?

“El fet d’aprendre a potenciar les meves habilitats” “Felicitat” “Serveix per fer servir el teu punt de vista creatiu i aprendre noves maneres de treballar”

Les opinions de l’alumnat són favorables a aquests tipus de treball. En recollim algunes: “Explotar les meves capacitats al màxim. Aprendre

Sobre els punts forts del Projecte Magrana:

FO N S

El club de la robòtica, una activitat escolar més enllà de l’educació formal Carles Saborit, professor de tecnologia

Els orígens de la robòtica al centre comencen el curs 2009-2010. Com ha evolucionat fins ara? Quins projectes s’hi desenvolupen? Formulem preguntes i les responem per explicar que la robòtica és una altra mostra de la personalització de l’aprenentatge.

Quan i com va començar la robòtica a Sant Miquel?

Aquí cal diferenciar la robòtica que es fa els darrers anys amb els robots Lego Mindstorms, i la robòtica que ja es treballava abans a les classes de Tecnologia. Al curs 2009-2010, a la classe de Tecnologia de 4t d’ESO, es construïen uns robots que s’anaven movent per damunt d’una taula sense caure. Aquests es construïen amb components electrònics discrets -resistències, condensadors, relés…- i per fer les connexions, es soldaven els cables a una placa de circuit imprès. Evidentment, aquells robots no eren programables, només podien realitzar aquella funció, i el material no era reutilitzable pels següents projectes. Aquells robots es van construir al llarg de tres cursos, fins al 2012-2013. És en aquest moment que es va apostar pels robots que l’alumnat ha fet servir, els LEGO Mindstorms. Per tant, al curs 2012-2013 es passa a dissenyar, construir i programar robots de la casa LEGO, i es comença a fer a 4t d’ESO a les classes de Tecnologia. Als cursos següents ja es va implantant també als cursos de 1r, 2n i 3r d’ESO. Actualment, a 3r i 4t ja no es parla només de robòtica, sinó també d’automatització i programació, i ja no es fan servir els robots LEGO Mindstorms, sinó que es programa amb les plaques controladores Arduino, que juntament amb diversos sensors i actuadors, permeten realitzar un seguit d’activitats i projectes. Com s’organitza la robòtica?

Actualment, a Sant Miquel, la robòtica i programació està organitzada de la següent manera: a 1r d’ESO, l’alumnat construeix un robot LEGO Mindstorms i l’aprenen a programar, tot duent a terme un seguit de proves determinades. A 2n d’ESO, l’alumnat ja s’ha d’enfrontar a un determinat repte. I per dur-lo a terme ha de dissenyar un robot que cregui adequat, i programar-lo de la millor manera possible per tal que assoleixi les missions encomanades. A 3r d’ESO l’alumnat aprèn l’automatització tot programant una placa Arduino UNO, juntament amb diversos sensors i actuadors -LDR, polsador, LED’s, potenciòmetres, servomotors…-. Finalment, a 4t d’ESO apliquen tots els coneixements adquirits a 3r d’ESO dissenyant i construint una maqueta d’un habitatge domòtic, i programant-lo per tal que dugui a terme un seguit d’automatitzacions -encesa de llums automàtica, portes que s’obren soles quan detecten la presència d’algú, sensors de temperatura que activen una alarma, etc-.

També cal destacar que des del curs 2015-2016, l’escola organitza una extraescolar de robòtica, El Club de la Robòtica, els dilluns a la tarda de 17 a 19h. Actualment, està encaminada a preparar la participació a la competició de la FLL (First LEGO League), que es sol dur a terme al llarg del mes de febrer. A quins concursos o trobades es presenten? Projecte de 4t de secundària. Smart City, Fira de robòtica de Tr@ms 2019

Des del curs 2012-2013, cada any, diversos equips de l’escola es presenten a la First LEGO League (FLL), una competició internacional de robòtica. També s’ha participat a la World Robot Olympiad (WRO), una altra competició de robòtica internacional. I cada any, el projecte de Tecnologia de 4t d’ESO es presenta al Mercat de Tecnologia d’Osona, i els darrers anys també a la Fira de Programació i Robòtica de Tr@ms, on dissenyem i construïm entre totes les escoles una Smart City (https://youtu.be/aDK_mMFuNy8). Algun projecte important a destacar?

A mi em fa especial il·lusió participar amb la resta d’escoles Tr@ms en la construcció d’una Smart City. Cada escola fa una maqueta d’un edifici o instal·lació automatitzada, que quan les ajuntem totes acaben formant una ciutat intel·ligent o Smart City, d’uns 16 m2 de superfície. Disposem d’edificis intel·ligents, hospitals, aparcaments, aeroports, estació de rentat cotxes i estacions meteorològiques, entre d’altres. Crec que és l’expressió màxima del treball col·laboratiu que es busca aplicar a l’actualitat.

El club de la robòtica

L’ E NTR E V IS TA

Enric Roca, professor de Biologia Bruna Riera, estudiant de batxillerat Laura Serrat, estudiant de batxillerat

Durant molts anys, el professor de Biologia Enric Roca ha marcat un mètode per a molts treballs de recerca de l’àmbit científic biosanitari: ha buscat convenis amb diferents centres de recerca biomèdica perquè l’alumnat de Sant Miquel pugui anar-hi a fer pràctiques per al seu treball de recerca durant l’estiu. Ara que està al final de la seva tasca acadèmica l’entrevistem perquè ens parli de com ho fan i dels beneficis que té per a l’alumnat.

Els treballs de recerca de batxillerat són el moment més important per posar en pràctica la recerca a l’escola?

Constitueixen una bona oportunitat per fer recerca per la dosi d’aportació, iniciativa i organització sistemàtica a l’entorn d’una proposta, per part de l’alumnat. En alguns casos el suport d’un centre de recerca és fonamental per poder aplicar determinades tècniques experimentals que no es poden dur a terme en un laboratori de secundària i batxillerat. Aquest ha estat un dels motius pels quals, des de fa ja un temps, el nostre col·legi ha aconseguit acords de col·laboració amb algunes centres d’investigació. És bastant l’alumnat, que al llarg d’aquests darrers anys, ha realitzat una estada en aquests centres on ha pogut desenvolupar la part pràctica de la seva recerca. Què ha de tenir un bon treball de recerca?

Un bon treball de recerca s’ha de desenvolupar a l’entorn una bona idea i ha de ser un estudi, que realment permeti a l’alumnat ser creatiu i fer una feina, en bona mesura, d’investigació. No és gens fàcil l’elecció del treball de recerca i sobretot trobar un tema que tingui aquestes característiques però cal perseverar i aplicar aquelles estratègies que puguin facilitar aquests objectius. El Departament de Ciències quines tipologies de treballs presenta?

En el Departament de Ciències es presenten tota mena de treballs que tinguin relació amb les ciències, tant biològiques, com la química, la física i la tecnologia. Una part dels treballs s’han desenvolupat en centres de recerca vinculats principalment a l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut. Habitualment el nostre alumnat assisteix a centres de recerca on s’estan realitzant investigacions relacionades amb malalties cardiovasculars, com l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC) o el Grup ICREC, o investigacions de malalties infeccioses o d’alguns càncers que afecten als infants, com la Unitat de Tuberculosi experimental (UTE) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, entre d’altres temàtiques. Quins diferents models de relació amb institucions o bé concursos teniu al Departament?

Des de fa pràcticament vuit anys, el col·legi Sant Miquel dels Sants ha signat convenis amb diferents Institucions públiques i privades que treballen en investigació. En la majoria del casos és un model de conveni de col·laboració per a la formació pràctica que es renova anualment. En una pràctica de sensibilitat tàctil amb l’alumnat de 3r de secundària

L’ E NTR E V IS TA

Des de quan hi ha estudiants de batxillerat que poden anar als centres de recerca a fer la seva part pràctica?

Aquesta opció de desenvolupar la part pràctica del Treball de Recerca en un centre d’Investigació, es va iniciar coincidint amb curs 2011-12. El primer grup que va

acollir estudiants de batxillerat del nostre centre va ser el Grup d’investigació en Insuficiència i Regeneració Cardíaca (ICREC) de Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol de Badalona, dirigit pel Dr. Antoni Bayés Genís. Com es fa el seguiment?

El seguiment el realitza la persona tutora de recerca del col·legi i la persona tutora externa del grup d’investigació. Abans de començar el treball de recerca, es fa una visita al centre de recerca i allà es realitza una entrevista en la qual hi participa una persona investigadora del centre de recerca, l’estudiant que desenvoluparà la part pràctica de la seva recerca i la persona tutora del treball de recerca

Existeix una col·laboració molt estreta amb la Universitat de Vic, però també amb altres Universitats i centres de recerca, com els abans esmentats, o d’altres com, Irsicaixa, CIN2-CSIC (Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia), Grup de Recerca de les malalties neurodegeneratives de l’Institut d’Investigació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

L’ E NTR E V IS TA

del col·legi. En aquesta trobada, s’estableixen tots els procediments que se seguiran per l’esmentada estada. Prèviament, l’estudiant ha de presentar una proposta vinculada amb alguna de les línies de recerca i un cop ha sigut aprovada, efectua una lectura prèvia d’articles científics relacionats. L’estada té una durada normalment d’unes quatre setmanes durant el mes de juliol. En alguns casos i amb la finalitat de completar l’estudi es pot ampliar a finals d’agost o principis de setembre. L’estudiant assisteix gairebé diàriament, llevat dels caps de setmana, al centre de recerca per poder dur a terme tota la part experimental. Quins beneficis aporten aquests convenis amb els centres de recerca a l’escola i també a l’estudiant?

Els beneficis tant per l’escola com pels estudiants i els centres de recerca són diversos. En el cas dels estudiants, la possibilitat de poder conèixer algunes de les tècniques emprades en una investigació científica i poder compartir amb persones que es dediquen professionalment a la recerca. L’alumnat, tant durant la proposta prèvia que ha de presentar com durant l’estada, realitza aportacions relatives a l’estudi que s’efectua. Des d’aquest punt de vista, els beneficis que li aporten són també molt clars. Per l’escola aquests convenis ajuden a aconseguir l’objectiu de fomentar el talent, la recerca i la innovació entre l’alumnat. Pels centres de recerca igualment té un cert interès, perquè és una manera de formar futurs investigadors i investigadores. De fet, durant aquests vuit anys d’experiència, ja hem pogut comprovar com alguns dels nostres alumni que van assistir per primera vegada en centres de recerca, ara actualment s’estan dedicant a la recerca i alguns d’ells, han tornat de nou a alguns d’aquests centres que els van acollir quan estudiaven batxillerat. Quina valoració en fas després de tants anys dedicat a potenciar aquest model de recerca?

Personalment en faig una valoració molt positiva. Per la majoria d’estudiants que han passat pels centres de recerca l’experiència ha estat molt útil. En alguns casos, se’ls han obert les portes a possibles sortides professionals i, com a mínim, han constatat la importància de treballar d’una manera seriosa, sistemàtica i acurada. Aquesta circumstància, sempre té repercussions molt positives en tots els àmbits professionals i de la vida, amb independència de la sortida escollida.

A LU M NI

Mercè Baulenas i Laura Sans Anna Marcos, estudiant de batxillerat Elsa Muntada, estudiant de batxillerat

La Mercè Baulenas i la Laura Sans van acabar els seus estudis de batxillerat al Col·legi el curs 2014, on van cursar l’itinerari biosanitari. La seva experiència amb el treball de recerca, en col·laboració amb l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu i l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars els va canviar la vida.

Una imatge de la Laura Sans

La Mercè Baulenas treballant al laboratori

A LU M NI

Quan vas venir a estudiar a Sant Miquel?

M: Vaig venir a estudiar a 4t d’ESO, l’any 2011. L: Vaig començar el 2012 per estudiar batxillerat. Quin va ser el tema del teu treball de recerca? A quin centre de recerca vas poder anar i com valores la teva experiència allà?

M: El meu treball de recerca tractava de buscar un mètode que permetés valorar objectivament l’aparició dels primers símptomes del DIPG (un tumor difús de tronc cerebral infantil i incurable) en ratolins als quals s’havia aconseguit reproduir la malaltia al seu cervell a partir de cèl·lules tumorals de pacients. El vaig realitzar a l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu. Gràcies a aquesta experiència vaig poder veure el món de la investigació i em va motivar a dedicar-m’hi més endavant. L: El meu treball tractava de la identificació i caracterització d’una vintena de microRNAs associats amb la hipercolesterolèmia familiar, malaltia cardiovascular hereditària. Els microRNAs són molècules de RNA d’entre 15 i 20 unitats de llargada capaces de regular l’ expressió genètica. L’objectiu era demostrar que podrien ser útils pel diagnòstic com a biomarcadors. Vaig anar a l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars, on investiguen les malalties cardiovasculars, buscant mètodes de detecció d’aquestes i sistemes de millora de la qualitat de vida en els pacients afectats. Vaig aprendre moltíssim dins del centre de recerca i em va motivar per continuar en aquest món. L’oportunitat de treballar amb un equip investigador i el tema que vas escollir va modificar la teva opinió respecte als estudis que volies seguir posteriorment?

M: Totalment. Jo havia tingut molt clar que volia estudiar medicina i arribar a ser pediatra. Gràcies al TR vaig veure que dedicar-se a la investigació en alguns casos va molt lligat a la clínica i sovint hi té una repercussió directa. De cop, ja no m’importava tant si no entrava a medicina.

L: Sí, suposo. Vaig entrar al batxillerat biosanitari tenint en ment que m’agradaria estudiar dret. Vaig pensar que fer aquest batxillerat no em tancava les portes. Entre batxillerat i l’experiència del treball de recerca em vaig decantar per estudiar un grau biosanitari entre medicina i biologia humana. Vaig decidir estudiar bio-

logia humana a la UPF i ara mateix estic molt orgullosa d’aquella decisió. Estàs fent el doctorat? Sobre quin aspecte? Què representen per a tu els estudis de doctorat?

M: Començaré el doctorat el setembre de 2019, actualment estic acabant un màster de genètica. El doctorat girarà entorn el tumor amb el qual vaig tenir el primer contacte en el món de la recerca biomèdica. Per a mi, els estudis de doctorat signifiquen especialitzar-se en un tema que t’apassioni i que permeti aprendre aspectes nous. L: Al setembre començaré el màster de Bioinformàtica i Biologia de Sistemes a la Universitat Tècnica de Dinamarca. Durant la carrera he fet pràctiques en molts àmbits que, juntament amb l’experiència en els laboratoris em van fer decidir que m’agradaria el camí de la biologia computacional. El meu pla actual és fer el màster i possiblement fer un doctorat. A quin centre de recerca estàs treballant i amb quin tema?

M: Actualment treballo a l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, que és on faré el meu doctorat. L: Ara mateix estic fent una estada de recerca al Structural BioInformatics Group (SBI) del Programa de Recerca per Informàtica en Biomedicina (GRIB). Actualment estic treballant en un projecte de disseny de proteïnes. Un record de Sant Miquel.

M: Tinc molts records, però els que més recordo són els bons -els no tant bons ja me’ls prenc rient-. Quan preparàvem els gags de Nadal a Batxillerat, el viatge a Londres, anècdotes dels professors... L: Els amics i les hores de dinar al menjador.

C O N V E R S E M

Aloma Figueras, estudiant de batxillerat Mireia Perarnau, estudiant de batxillerat

El director del col·legi, Ignasi Roviró, ens parla del document de treball “Horitzó 2030”, en l’elaboració del qual hi participen molts dels membres de la comunitat educativa del nostre centre: famílies, professorat, alumnat, PAS. L’ “Horitzó 2030” pretén dibuixar les línies estratègiques que han de marcar el futur dels propers anys de Sant Miquel.

L’escola va presentar l’any 2013 el document “Horitzó 2020”. Ens podries explicar quin era el seu objectiu?

El document té diferents parts. A la introducció s’hi explica la voluntat que tenia el col·legi per elaborar-lo. Va seguit del procediment de treball i la seva temporització. Després parla del context educatiu que hem viscut els darrers cursos i finalment s’hi detallen les quatre prioritats estratègiques que s’han anat desenvolupant i aplicant fins aquest mateix curs: Educació en valors, Educació de qualitat, Educació en la participació i Educació en la catalanitat. En aquest document s’hi plantejaven els objectius a mitjà termini de l’escola. Es tractava d’assolir grans horitzons, no aspectes particulars. Aquest curs l’escola ha començat a preparar l’”Horitzó 2030”. Quins objectius generals pretén, i quina diferència té respecte el document anterior?

L’objectiu general és el mateix, projectar l’escola d’aquí a 10 anys i crear un pla estratègic. La diferència és que si a l’”Horitzó 2020” ens focalitzàvem en quatre blocs, en l’”Horitzó 2030” plantegem altres temes, amb una voluntat més àmplia. Una altra diferència és que l’”Horitzó 2030” és molt més participatiu, amb voluntaris de tota la comunitat educativa. Com es treballa l’”Horitzó 2030”, amb quins agents educatius i en quina mesura?

Com a fet previ, el curs 2017-2018 vam contactar amb una empresa especialitzada en treball cooperatiu, que ens va marcar la metodologia a seguir. Després, des de la direcció es van discutir i plantejar els grans àmbits que volíem proposar. Des d’inicis d’aquest curs s’ha començat a treballar amb la voluntat de fer participar la comunitat educativa: alumnat, família i professorat -d’infantil, primària, secundària i batxillerat- que són la majoria. Vam fer una primera sessió el primer dia de curs en la qual va participar tot el professorat. Després es van demanar persones voluntàries i en una segona sessió es van establir els grups de treball per àmbit, que s’han anat reunint una vegada al mes per treballar en grup amb la finalitat que es fixin un parell d’objectius generals a cada àmbit. Quins àmbits té aquest Horitzó?

Hi trobem l’àmbit del Coneixement on s’hi troben la Pedagogia i la Didàctica, la Recerca i el Coneixement, i la Internacionalització. L’àmbit dels Subjectes de

Amb Ignasi Roviró, director del col·legi, sobre l’Horitzó 2030

C O N V E R S E M

l’aprenentatge on s’hi inclou l’Alumnat, la Comunitat, els Professionals del col·legi i les Famílies. L’àmbit de l’Entorn d’aprenentatge amb Més enllà de l’Educació Formal, i els Edificis i Espais. I l’àmbit de l’Estructura amb Noves línies d’activitat, Estructura i Governança, i la Projecció externa. A cada àmbit hi ha subapartats dintre dels quals es plantejaran els objectius. Quan es començaran a aplicar alguns dels aspectes de l’Horitzó 2030?

Bé, aquest Horitzó ha de quedar aprovat a final d’aquest 2019 i ens donem una mica de marge del 2020 perquè és un any de final i d’inici, que tant pot estar inclòs en l’ Horitzó 2020 com en el 2030. De fet, hi ha accions que ja comencen a dur-se a terme, un exemple de les quals seria la remodelació dels espais, com podem veure amb la biblioteca nova. De fet, repensar els espais és fonamental perquè tenim clar que no només s’aprèn a les aules, sinó que tot espai és lloc d’aprenentatge. Encara

El director, parlant amb les autores de l'article

que ho programem pel 2030, ara ja hem començat a treballar-hi. Com veus l’escola del futur? I el del Col·legi Sant Miquel?

Magnífica, ara és l’hora de somiar-la, de pensar-la amb il·lusió i amb ganes. Les escoles en un futur llunyà cada vegada s’obriran més a les realitats que ja existeixen, com la tecnologia, i cada vegada més aniran incorporant tecnologia. El repte està en com es poden aplicar adequadament els mòbils i les tauletes com a mitjà de coneixement. La tecnologia ja és a tot arreu i l’escola no pot quedar-se enrere, ha de ser igual que el món si volem que l’alumnat surti preparat pel que es trobarà a fora. M’imagino que l’escola del futur serà tecnològica i amb una distribució diferent dels espais. També vull creure que serà una escola del coneixement, on essencialment s’hi farà aprenentatge. El Col·legi Sant Miquel el veig en aquesta línia. L’any que ve començarem amb el Batxillerat Internacional® (IB), i cada vegada més anirem incorporant allò que demana la societat, com els idiomes. Veig la nostra escola amb mentalitat internacional i que en els pròxims anys avançarà en aquesta direcció, amb aquesta mentalitat que permet mirar-se les coses de manera particular però també de manera global i multicultural.

C O N V E R S E M

Carme Codina, professora de llengua i literatura

A principis d’abril, la directora Vanesa Ferreres va viatjar amb una delegació d’escoles de la Fundació Tr@ms a Boston, per assistir al Congrés J-Well de la prestigiosa universitat MIT (Massachussets Institute Technology), sobre l’aprenentatge de la transformació en l’àmbit educatiu. Des del Col·legi Sant Miquel l’assistència al congrés va tenir molt interès perquè està treballant en l’”Horitzó 2030”, document on es marcaran les línies estratègiques del futur acadèmic de la nostra escola. Tal com explica la mateixa Vanessa Ferreres, directora de secundària i batxillerat, era interessant tenir un marc de referència global de l’educació fora del nostre entorn, i veure quins projectes s’hi plantejaven. Perquè, com a escola tenim el compromís amb les famílies de donar una bona resposta a l’educació dels seus fills. El MIT és un referent mundial, sobretot en graus tecnològics, però també hi ha professorat en l’àmbit de la pedagogia. Concretament, el Congrés plantejava com s’havia de transformar l’educació per encarar el canvi constant que s’ha establert en les nostres societats.

S’hi van reunir cent dotze docents de vint-i-sis països diferents. Allà es va poder veure que les preocupacions d’escoles de llocs ben diversos són les mateixes. Primer es va escoltar persones expertes en educació, que van dissenyar les línies de discussió, i després es va treballar en grups per tal d’idear plans d’acció i línies de treball. Les conclusions van evidenciar que tot es transforma tan ràpidament que es fa difícil preveure el tipus de món que es trobarà el nostre alumnat en un futur immediat i a mig termini, quines expectatives laborals tindrà o com canviaran les relacions personals. Es van definir aquestes conclusions centrant-les en tres adjectius: un món dinàmic, ràpidament canviant, en què les persones hauran de demostrar capacitat per aprendre i desaprendre; un món interconnectat, on les barreres geogràfiques es difuminen i on tindrà una importància cabdal la capacitat de relació amb els altres, l’empatia, i ser bon comunicador; i un món multicultural, amb individus preparats per acceptar aquesta multiculturalitat, per comprendre els altres, i també per entendre que el coneixement es pot construir de diverses formes.

Tot plegat indica que els i les joves que eduquem hauran de ser capaços de desenvolupar moltes competències, de ser creatius, de tenir curiositat i saber fer-se les preguntes adequades. L’experiència va ser molt profitosa i moltes de les qüestions es podran plantejar en l’”Horitzó 2030”.

La Vanesa Ferreres en una sessió de treball al MIT

Amb Vanesa Ferreres, directora de secundària i batxillerat, sobre la seva estada a Boston, per assistir a un congrés sobre educació

FE M

INTE R CA N V IS

Intercanvi a Berlín Laia Aibat, estudiant de secundària

El dissabte 6 d’abril, ben d’hora al matí, alguns alumnes de 3r d’ESO vam començar el nostre viatge a Alemanya. Una vegada a Berlín ens vam dirigir a l’escola Thomas-Mann-Gymnasium on ja ens esperaven els nostres companys d’intercanvi, amb els quals conviuríem fins el dijous. La resta del dia el vam passar amb les famílies i en alguns casos també amb els amics. El diumenge els estudiants catalans i alemanys ens vam trobar a l’Alexanderplatz, punt de trobada de la part comunista, des d’on vam començar la visita a diferents llocs emblemàtics com el St. Nikolai Viertel, Unter den Linden amb els seus edificis majestuosos, la porta de Brandenburg... Vam poder pujar a la cúpula del Reichsstag, tota ella construïda amb vidre i que et permet observar Berlín des d’una altra perspectiva. El dilluns vam emprendre camí cap al Potsdamer Platz i al Checkpoint Charlie, unes altres visites obligades del Berlín comunista. Aquell dia vam sopar tots plegats a l’escola, nosaltres, els alumnes alemanys i els seus pares, els quals van portar plats preparats per ells. Ens van presentar un projecte que havien fet els alumnes d’espanyol i uns vídeos sobre la visita que la cancellera Angela Merkel havia fet a l’escola tot just feia una setmana. El dimarts vam anar a l’East Side Gallery i al Museu d’Història Alemanya, i d’allà al Berlín capitalista, al Ku’damm i a la Gedächtniskirche. El dimecres vam anar al camp de concentració Sachsen-

hausen, al nord de Berlín, i vam acabar el dia amb un sopar amb bolera i minigolf . El dijous al matí ens vam llevar sabent que aquell era el últim dia de l’intercanvi i que després de dues hores de classe a l’escola hauríem de tornar a casa, això sí, amb grans records i una molt bona experiència.

Davant un fragment del Mur de Berlin pintat pel català Ignasi Blanch

FE M

INTE R CA N V IS

Els viatges i intercanvis de l’Erasmus+ Mònica Vallín, coordinadora pedagògica i professora d’anglès

EYEstartup (European, Youth, Entrepreneurship start up) is our two-year Erasmus+ project, which started in the Netherlands in October 2016. As we have, this is an European explained exchange project between five countries: Italy, the Netherlands, Portugal, Slovakia and Spain. The main objective of this transnational exchange is to develop our students’ innovative and entrepreneurial skills. We believe that these skills (known by a lot of names, such as 21st century skills and soft skills in Horizon 2020) are necessary key competences to achieve better socioeconomic results in the future. Furthermore, the participant schools think it is very important to give our students the opportunity to train their skills in international groups, as entrepreneurship often transcends boundaries. In a small-scale simulation, the students learn about companies that work on a European scale, global (European) citizenship and the intercultural dialogue that comes with it. An added benefit of involving pupils in the exchange is that their linguistic and social skills will improve, as an exchange is an excellent opportunity for our pupils to put their English into practice.

Anyway, the best way to know how the project has gone so far is by reading the students’ accounts about their experience involved in the different mobilities of the project.

FE M

INTE R CA N V IS

The Netherlands

In portugal

Laura Serrat, estudiant de batxillerat

Honor Lavery, estudiant de batxillerat

The Netherlands will always be part of me, not only because I enjoyed the experience until the last moment, but also because I met some incredible people who went with me on this adventure worth remembering. I am sure that someday I will make these experiences known with emotion in my eyes and fervor in my heart, a fervor that will last forever.

I personally really liked the experience because I met a lot of people from many different countries and backgrounds, and they all had different stories to tell. I also learnt a lot about Portuguese culture and many quirks from the Dutch, Italians and Slovakian. For example, the Dutch always have snacks in hand, no matter where they were and they had a lot of energy, even if they had only slept 40 winks! The main fact I learnt about the Portuguese is that they love cake and sweet treats and the Slovakians had surprisingly good weather back at home. Finally, the Italians kind of stayed in their group but I learnt that they are very proud of their country. A very rich learning experience, I would definitely recommend it.

Recordo aquells dies de novembre amb una barreja d’emoció i tendresa. Enyoro els viatges en bicicleta en els que vèiem sortir el sol de bon matí, i viure aquells moments amb les persones que vam conèixer. Aquella sensació d’estar vivint una vida per recordar i d’estar aprenent, sempre aprenent. Enyoro aquell paisatge verd i fred, i els carrers humits de la pluja d’hivern. Enyoro també les tasses de xocolata calenta vora la foguera i la melodia de les guitarres mentre cantàvem cançons d’aquí i d’allà, de lluny, de més enllà dels camps serens dels Països Baixos.

El grup davant del Rijksmuseum, a Amsterdam

A mi em va agradar molt l’experiència perquè vaig conèixer a molta gent de molts països i procedències diferents, i tots amb diferents històries per explicar. També vaig aprendre molt de la cultura portuguesa i moltes peculiaritats dels holandesos, italians i eslovacs. Per exemple, el grup procedent d’Holanda sempre menjava alguna cosa, tant era el lloc on eren, i sempre tenia molta energia, encara que haguessin dormit 2 hores! Vaig veure que al grup de Portugal els agradava molt els pastissos i la brioxeria; i pel que fa al grup d’Eslovàquia, sorprenentment, al seu país feia molt bon temps. Finalment, el grup procedent d’Itàlia va quedar-se tancat es van quedar tancats en el seu grup, però em vaig adonar que estava molt orgullós del seu país. Una experiència rica en aprendre coses noves, ho recomanaria totalment.

20 El grup d’alumnes en una plaça del centre de Braga

INTE R CA N V IS

In Vic David Evans, estudiant de secundària

Thanks to the European exchange programme Erasmus+, 23 students from Saint Ursula School from the Netherlands came to Vic last October. Some months later, the same amount of students from Sant Miquel dels Sants had the opportunity to go to Holland for a whole week just before Easter. This project has enabled us to live a wonderful experience, which surely we will always remember. Apart from the experience itself, our new friendships and the relationship established with our host families have opened doors to most of us to return to Holland in the future. I would say the same works for most Dutch students who know they can came back any time. From their stay in Vic, I would like to point out a couple of experiences which I think had a great impact on them. In my opinion one of the after-school activities they enjoyed the most was “climbing up” la Creu de Gurb, as in Holland everything is flat and there are hardly any mountains. Another event that surprised them, regardless of everyone’s political beliefs was the October the 1st Demonstration. Seeing so many people together in a big square that looked small … left them speechless. Going to the beach was also a very successful proposal. Some families took the students there over the weekend. The weather was nice and they were lucky to bathe. I think this is a very positive. experience for everybody as, apart from the academic side and the specific project, one has the opportunity to get out of his or her comfort zone for a week. There is no doubt that this is a project which opens doors and provides new friends.

A part de la vivència en si, les noves amistats que hem fet tots i els vincles que hem establert amb les famílies que ens han acollit ens ha obert la porta, a molts, a poder tornar a Holanda més endavant. El mateix diria de la majoria d’holandesos que vam acollir i que saben que tenen les portes obertes per poder tornar quan vulguin. De la seva estada a Vic m’agradaria destacar un parell o tres d’experiències que d’alguna manera o altra els van impactar. Per a mi, una de les activitats fora de l’horari lectiu que més els va agradar va ser anar a pujar la Creu de Gurb, ja que a Holanda tot és molt pla i quasi no tenen muntanyes. Un altre esdeveniment que els va sorprendre molt, al marge de les creences polítiques de cadascú, va ser la manifestació de l’1 d’octubre. El fet de veure tanta gent agrupada en una plaça tan gran que semblava petita .... els va al·lucinar. La platja també va ser una sortida d’èxit. Alguns hi havien anat amb les famílies durant el primer cap de setmana de ser aquí. Feia bon temps i van tenir la sort de poder-se banyar. Crec que és una experiència molt recomanable per a tothom ja que a més de la part acadèmica i del projecte concret, un té l’oportunitat de posar-se a prova durant una setmana en la que se surt de zona de confort. Es tracta d’un projecte que t’obre moltes portes i que deixa noves amistats.

Gràcies al projecte d’intercanvi impulsat per la Unió Europea Erasmus+, vint-i-tres alumnes del Col·legi Saint Ursula d’Holanda van venir a Vic la setmana de l’1 d’octubre del 2018. Posteriorment, el mateix nombre d’alumnes del Col·legi Sant Miquel dels Sants també vam tenir l’oportunitat d’anar a Holanda durant una setmana, just abans de Setmana Santa. Aquest projecte ens ha permès viure una experiència increïble que segur que tots recordarem. El grup d’Erasmus+ a les escales de la catedral de Girona

FE M

INTE R CA N V IS

In Sicilia Júlia de Rocafiguera, estudiant de secundària Maria Marín, estudiant de secundària Abril Mas, estudiant de secundària Laura Masoliver, estudiant de secundària Anna Velasco, estudiant de secundària

On the 23rd February this year five of us from 4th ESO went to Sicily to take part in an exchange that formed part of an Erasmus + project, organized by the European Union. The week there was even better than we imagined it would be. We enjoyed it so much that we’d like to go back some time in the future. Thanks to the Erasmus+ project we were able to get to know people from cultures different to our own and integrate ourselves into the international environment of today’s world. What particularly caught our attention during our time in Sicily was the high quality and taste of the local food, Italian hospitality, the after school activities and many more things. We really recommend participating in an Erasmus + project as it puts your English to the test, as well as your capacity to integrate into a foreign environment, despite it being just for a week. We are very grateful to Sant Miquel for giving us the opportunity to be part of the project.

El dia 23 de febrer d’aquest any 2019 cinc estudiants de quart de secundària vam anar a Sicília en motiu de l’intercanvi que organitzava el projecte Erasmus+, portat per la Unió Europea. Aquest viatge ha sobrepassat les nostres expectatives, ens va agradar tant que en un futur voldríem tornar-hi a anar. Gràcies a l’experiència que ens ha ofert el projecte Erasmus+ hem pogut conèixer gent de cultures molt diferents i començar a integrar-nos en la internacionalitat que regeix el món actualment. Les coses que més ens van cridar l’atenció durant l’estada a Sicília van ser la bona qualitat i el bon gust del menjar, l’hospitalitat dels italians i italianes, les activitats fora d’hores escolars, entre d’altres. El projecte Erasmus+ és una experiència molt recomanable, ja que permet posar a prova el propi nivell d’anglès i la capacitat d’integrar-se en un entorn aliè encara que només sigui per una setmana. Estem molt agraïdes al Col·legi Sant Miquel per haver-nos donat l’oportunitat de formar part d’aquest projecte.

El grup d’alumnes davant de l’ajuntament de Sciacca

V I ATG E M

París 2019 Un viatge a través de la cultura

nos un munt d’experiències que conservarem sempre, i per deixar-nos descobrir-te perduts pels teus carrerons. Aviat, ben aviat, ens tornarem a veure.

Laura Serrat, estudiant de batxillerat

El grup davant Notre Dame

El passat dia 9 d’abril, l’alumnat de primer de batxillerat dels itineraris social i humanístic, vam veure l’albada de camí a l’aeroport de Barcelona. Amb una barreja de nervis i il·lusió, pujàvem a l’avió amb destinació a París, França. Allà ens hi esperaven quatre dies plens d’emoció, activitats i anècdotes per recordar. Vam iniciar l’experiència amb una ruta guiada pel Barri Llatí de la ciutat, en la que vam aprendre moltes coses sobre la llibreria Shakespeare&Co, els jardins de Luxemburg, o edificis emblemàtics com el Panteó o la catedral de la Notre-Dame. El dia següent ens vam meravellar passejant pels passadissos del Museu del Louvre, on vàrem poder veure algunes de les obres més importants dels últims segles, i també dels passats. Després de dinar al centre comercial de Les Halles i visitar la Place Vendome, ens vàrem dirigir a l’Arc de Triomf i els Champs Elysées. El matí del tercer dia vam agafar el tren que de bon matí ens duia fins el majestuós Palau de Versalles i els seus impressionants jardins. Ens van encantar les dimensions, la riquesa i l’esplendor de tots els espais, inclosos els jardins, que ens transmeten una sensació de luxe i magnificència sorprenent. Aquella mateixa tarda ens vàrem endinsar al barri de Montmartre i, caminant pels seus carrerons, vam arribar a la Basílica del Sagrat Cor, des d’on vam gaudir d’unes vistes de la ciutat que ens van deixar fascinats. L’últim dia vam tenir l’oportunitat de pujar a dalt de tot de la Torre Eiffel, i gaudir de nou d’una perspectiva impressionant de París. Passejant pels seus voltants vàrem aconseguir moltes fotografies increïbles de la Torre i del paisatge. Aquell mateix dia el sol es va pondre just quan pujàvem a l’avió que ens duria rumb a casa de nou. Aquesta ha estat una experiència increïble, ens emportem un munt de vivències que recordarem per sempre i unes anècdotes molt divertides que explicarem sempre, a més de tot el que hem après d’aquesta magnífica ciutat. París, ens hem enamorat de la teva llum, la teva màgia i la teva història. Gràcies per acollir-nos i donar-

V I ATG E M

Londres 2019 Bruna Riera, estudiant de batxillerat

L’alumnat de primer de batxillerat dels itineraris científic i tecnològic vam viatjar fins a Londres. Vam sortir en autocar de l’estació de Vic destí a Barcelona, on vam agafar un vol rumb a la ciutat. Un cop allà vam anar cap al Wombat’s hostel per instal·lar-nos. Tot seguit, vam seguir la ruta planejada i vam visitar la zona de Picadilly Circus, Soho, Chinatown i Covent Garden. A la tarda vam anar al Museu de la Ciència, i vam passejarnos per la zona de Hyde Park, Buckingham Palace, St. James Park i Trafalgar Square. Llavors, molt cansats de tant caminar, vam retornar a l’hostal per descansar. Va ser un dia molt intens, ple d’aventures, d’indrets descoberts i de rialles. El següent dia, després d’esmorzar, vam continuar amb la visita a Greenwich, on es troba el kilòmetre 0, un observatori i un planetari. Van ser molt impactants totes

les vistes des de dalt del turó de Greenwich. Llavors ens van fer una visita guiada molt interessant sobre ciutats sostenibles al The Crystal. Vam fer la ruta del “River Walk” per tal d’anar seguint el riu i observar els edificis més coneguts: la Tower Bridge, el City Hall, el Millennium Bridge, la Tate Modern, la London Eye, el Big Ben i el Westminster Abbey. Després vam anar a sopar i a descansar a l’hostal. Vam caminar aproximadament 20km! Em va semblar realment divertit i emocionant, ja que tot el que vam visitar era molt millor del que m’esperava. El tercer dia vam anar al Museu d’Història Natural, que va ser el museu, que em va interessar i impactar, perquè hi havia una gran exposició de riscos naturals, entre ells els terratrèmols i, a més, restes de dinosaures i un simulacre d’un tiranosaure. Tot seguit, vam fer una ruta des de Trafalgar Square fins a Temple Church, el Casal Català de Londres, Saint Paul’s Cathedral i The City. Vam pujar a dalt de tot de l’edifici Sky Garden, on es troba un mirador i un jardí botànic. Finalment, vam fer una ruta per la City fins a l’Edifici Lloyd’s i Gerkin. Aquest dia va ser el que més em va agradar i va ser molt impressionant, sobretot l’Sky Garden, les espectaculars vistes des del seu mirador, juntament amb el Museu d’Història Natural. Va arribar l’últim dia. Vam visitar el British Museum i el mercat de Camden, un dels més famosos de la ciutat, ple de petites botigues molt originals. Vam retornar a l’hostal i vam refer tot el camí, fins a tornar a casa. M’agradaria afegir que ha estat una experiència molt apassionant, tant culturalment com científicament. Conèixer una de les capitals de referència del món, amb molta història i tradició, però amb molta modernitat alhora, enriqueix de molts coneixements.

El grup d’alumnes a Greenwich

V I ATG E M

Roma 2019

nou a la Plaça Espanya, donant per acabat un altre dia de molts quilòmetres recorreguts.

Núria Bosch, estudiant de batxillerat Arnau Dorca, estudiant de batxillerat Noah Estavillo, estudiant de batxillerat Carla Sanuy, estudiant de batxillerat

Per acabar, vam tancar el viatge passant pel Campo di Fiori i el Castell de Sant’Angelo, fins a arribar a Sant Pere del Vaticà i, unes hores després, al Trastevere i Teatre de Marcel. Amb un cert regust d’acomiadament, vam tornar al Panteó i la Fontana de Trevi abans de, ara sí, anar a l’aeroport on ens esperava l’avió de tornada cap a Vic.

Començant pel palau del Quirinal, al tercer dia vam poder-ne veure vàries estances i, seguidament, vam decidir dividir el grup en dos segons els itineraris. El grup d’estudiants d’Història de l’Art, van visitar el Palzzo Altemps i els de Geografia i Empresa van entrar al Palazzo Barberini. Al migdia, el grup sencer vam visitar Sant’Ivo alla Sapienza i vam dinar a la Plaça Navona. Just després, ens vam tornar a dividir. El primer grup va visitar, entre d’altres, la Plaça del Poble, el Museu de l’Ara Pacis i el museu etrusc de la Villa Giulia. El segon, en canvi, el Palau dels Medici, accedint als jardins i a les estances principals. Finalment, el grup es va reunir de

Al llarg de tots els dies, l’alumnat d’Història de l’Art va fer una explicació sobre alguns dels diversos monuments visitats i els alumnes de Geografia van exposar, per exemple, el Fòrum i Òstia Antica.

Visitant el Fòrum romà

Podem dir que de ben segur que hem tornat amb molt més coneixement dels romans i el món que els envolta o, si més no, havent passat uns molts bons dies en companyia de tots.

Ave Caesar morituri te salutant. Aquesta era durant anys la repetida frase que pronunciaven els gladiadors davant de l’emperador abans de lluitar a l’amfiteatre. L’alumnat de 2n de batxillerat de l’itinerari d’Humanitats i Ciències Socials ens hem endinsat en la cultura romana, començant a l’època clàssica, passant pel Renaixement i Barroc i fins a l’actualitat. Vam visitar la ciutat de Roma del 8 a l’11 d’abril i aquí us en parlem. Acompanyats per l’Ignasi Roviró i l’Héctor Sáez, el primer dia vam arribar a Roma i va començar el tour per la ciutat: el Coliseu, el Campidoglio, Santa Maria in Aracoeli, el Fòrum Romà, els Museus Capitolins, la Fontana di Trevi, acabant el dia a la Plaça Navona. El dia següent vam agafar el tren cap a Ostia Antica, la població portuària de la Roma antiga. Després de poder veure molts exemples de domus, insulae, mosaics, un teatre i els seus elements urbanístics, a la tarda vam retornar a Roma per visitar el Museu Nacional Romà, Santa Maria alla Maggiore, Santa Maria della Vittoria, on vam poder contemplar la famosa escultura de l’Èxtasi de Santa Teresa i San Carlo alle Quatre Fontane.

V I ATG E M

Ginebra 2019 Miquel Padilla, professor de física

El grup al costat del llac Léman

És difícil condensar les vivències dels quatre intensos dies que els estudiants de la modalitat de ciències i tecnologia van viure a la ciutat suïssa de Ginebra. Pep Guardiola, en rebre la medalla del Parlament, va dir en el seu discurs: “Si ens aixequem ben d’hora, però ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, (...) i ens posem a pencar, som un país imparable.” Doncs el primer dia de viatge ho vàrem ser, d’imparables, perquè sortíem de Vic cap a l’aeroport de Barcelona a dos quarts de quatre de la matinada. Ens esperava la jornada més intensa de totes. Un cop deixades les maletes a la consigna de l’estació central de Ginebra, es vàrem dirigir al Museé d’Histoire des Sciences, situat en un encantador palauet envoltat de jardins, que ens va transportar al passat del treball científic. A pocs metres del museu vam descobrir La Perle du Lac, el restaurant a la riba del llac Léman que la Mercè Rodoreda visitava sovint durant l’etapa ginebrina del seu llarg exili i que descriu en el pròleg de la seva famosa novel·la Mirall trencat; li férem un bonic homenatge llegint aquest fragment del pròleg davant del restaurant. Vam acabar la jornada matinal passejant per la riba del llac Léman i, posteriorment, ens vam dirigir amb tramvia al CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) on vam dinar i després vam visitar la sala de control de l’experiment ATLAS, des d’on controlen un dels dos detectors principals del CERN, i el laboratori de criogènia SM18, un taller on es revisen -i reparen si s’escau- els 1232 dipols magnètics superconductors de 25 metres de llargada cada un, que operen a l’accelerador de 27 quilòmetres de perímetre LHC (Gran Col·lisionador d’Hadrons). L’autobús 61 ens va portar cap a l’hotel situat a la ciutat francesa d’Annemasse on passàvem les nits. Cada matí les cares de molts components del grup reflectien

el fet d’allargar la jornada a les habitacions i d’escurçar les hores de son. El segon dia vàrem tornar al CERN per participar en un experiment sobre la construcció d’una cambra de boira per a la detecció de partícules. Amb un muntatge senzill, vàrem poder observar les traces que anaven deixant electrons, muons, partícules alfa, etc., als detectors de fabricació casolana. Mentre la meitat del grup feia l’experiment, l’altra meitat visitava les exposicions Universe of particles i Microcosm per conèixer més a fons el funcionament dels acceleradors i els detectors de partícules del CERN. Després de dinar vàrem tenir la sort de comptar amb la presència de l’Adrià Gallifa, alumni de Sant Miquel i actualment project associate al CERN, que ens va explicar quina és la seva feina com a enginyer de materials en un dels projectes de millora de l’accelerador de partícules. La tarda va consistir en un relaxat passeig per Carouge, un municipi suís del cantó de Ginebra caracteritzat per l’encant llatí que li atribuïren els arquitectes italians encarregats del seu disseny. El tercer dia estava reservat a dues activitats molt esperades: la visita a Nacions Unides (Palais des Nations) i la gimcana per la ciutat de Ginebra. Seure sota l’imponent sostre-escultura creat per Miquel Barceló a la Sala de los Derechos Humanos y de la Alianza de las Civilizaciones, o contemplar les pintures murals del Saló del Consell obra de Josep Maria Sert, són records que perduraran per sempre en la nostra memòria. Després de dinar al centre de Ginebra, durant la tarda calia posar en funcionament tota la creativitat possible per aconseguir les fotografies més originals a la gimcana pels punts d’interès de la ciutat. L’últim matí vàrem pujar en telefèric al Mont Salève per cercar les millors vistes del llac Léman i dels Alps... però la boira ens va fer la guitza i no vàrem poder veure res de res. Per acabar-ho d’adobar, el fort vent que bufava va estar a punt de no deixar-nos baixar de la muntanya. Ja només ens quedava acomiadar-nos de la meravellosa ciutat de Ginebra. Tothom coincideix a afirmar que el viatge ha sigut una experiència divertida i inoblidable. Pour toujours, Genéve!

PR O J ECTE

Una proposta per a la integració de les llengües Elsa Muntada, estudiant de batxillerat Mireia Perarnau, estudiant de batxillerat

Parlem amb Isabel Jordà, cap del Departament de Filologia, i amb David Romeu, professor d’anglès del mateix Departament, que són dos membres del grup impulsor del Projecte Avancem, impulsat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

AVA N C E M

En què consisteix el projecte Avancem?

L’objectiu general del programa Avancem és reforçar la competència plurilingüe de l’alumnat implementant un ensenyament de les llengües competencial que incentivi i faciliti la col·laboració i el treball coordinat entre el professorat de llengua del centre. Els objectius específics de l’Avancem són diversos, d’acord amb els diferents col·lectius a qui s’adreça. Pel que fa a l’alumnat, es vol millorar la competència comunicativa a través d’un ensenyament integrat de les llengües, així com desvetllar la consciència plurilingüe dels aprenents per promoure valors democràtics com la tolerància i el respecte a la diferència. També es pretenen desenvolupar competències clau per al s. XXI. Competències bàsiques, del pensament i actitudinals o bé de personals. Altres objectius del programa dirigits a l’alumnat són adquirir estratègies d’intercomprensió i de transferència lingüística, fomentar el treball cooperatiu i per projectes, així com adquirir estratègies per a l’aprenentatge autònom -aprendre a aprendre-. Adreçant-se al professorat, els seus objectius són incorporar en la docència estratègies per al tractament integrat de les llengües, adquirir coneixement i tècniques per al disseny i la implementació de seqüències didàctiques competencials i de projectes de comunicació integrats, reforçar el treball cooperatiu i planificar conjuntament els objectius, continguts i criteris d’avaluació de les diferents llengües. I per últim als equips directius, té com a finalitat incentivar la creació d’estructures organitzatives que facilitin el treball cooperatiu del professorat de l’àmbit lingüístic, facilitar la cooperació docent, especialment entre el professorat de llengües, per tal d’afavorir la cohesió dins d’un mateix curs (o nivell) i també entre les diferents etapes educatives, intercanviar experiències i bones pràctiques amb altres centres i afavorir la implicació de la comunitat educativa en el projecte lingüístic plurilingüe del centre. Com dueu a terme la formació?

El programa Avancem ofereix d’una banda assessorament al grup impulsor i d’altra banda formació adreçada a un mínim del 80% del professorat de llengua del centre. El pla d’acció és un document intern de treball que ha d’elaborar el grup impulsor de l’Avancem i ha de servir de base i d’orientació per a la implementació del programa al llarg dels tres cursos. El pla d’acció ha de recollir com a mínim la informació següent: a) Diagnosi de la situació actual del centre en

E L

El grup impulsor del Projecte Avancem amb la formadora

lo actualitzant cada curs escolar en funció dels resultats de l’experiència i de les accions que es preveuen per al futur immediat. Tot el departament de Filologia de secundària posa en pràctica i de manera consensuada els acords que s’han pres en les reunions de grup impulsor. Amb què repercutirà en el dia a dia de l’escola?

La idea és que a partir de la implantació d’aquest projecte a l’escola s’incorporin en la docència estratègies per al tractament integrat de les llengües i s’adquireixin coneixements i estratègies per al disseny i la implementació de seqüències didàctiques competencials i de projectes de comunicació integrats. A més que es reforci el treball cooperatiu i es planifiquin conjuntament els objectius, continguts i criteris d’avaluació de les diferents llengües.

relació a l’ensenyament i l’ús de les llengües en el centre (en l’àmbit de la gestió i l’organització i en l’àmbit didàctic i metodològic ). b) Objectius generals i específics del projecte: matèries lingüístiques i cursos en què es preveu implementar seqüències didàctiques, programacions d’aula i/o projectes de comunicació integrats, procés previst per a la implantació progressiva del tractament integrat de llengües, resultats esperats en l’alumnat, professorat implicat, etc. c) Anàlisi de necessitats formatives i informatives, recursos necessaris i disponibles. d) Planificació de les accions, i temporització prevista per als tres anys. e) Estratègies per al seguiment del projecte: recull d’acords presos pel grup impulsor, incorporació, si escau, d’acords en el Programa Educatiu de Centre (PEC), Programació General Anual del Centre, Projecte Lingüístic, etc. f) Mecanismes per a l’avaluació dels resultats del projecte i de l’impacte de l’acció (canvis metodològics i/o organitzatius, resultats en l’alumnat i el professorat, integració del projecte en el centre, satisfacció de la comunitat educativa). Aquest document ha de ser viu en el sentit que cal anar-

Parlem amb Gisela Rial, bibliotecària Elsa Muntadas, estudiant de batxillerat Mireia Perarnau, estudiant de batxillerat

Aquest curs s’ha inaugurat la nova biblioteca de secundària i batxillerat en un nou espai que acompanya la lectura i l’estudi. Justament el passat 3 d’abril s’hi va celebrar un acte d’inauguració, en col·laboració amb l’Ateneu de Vic. La professora de la UVic Carme Rubio va presentar la conferència “El fil d’Ariadna. Quatre escriptores osonenques amb una aportació significativa a la literatura.”

BIB LIOTECA

Parlem amb Gisela Rial, la bibliotecària, que ens parla de com ha de ser una biblioteca escolar en el segle XXI. Quines funcions ha de tenir una biblioteca escolar?

La biblioteca ha de tenir diverses funcions. Una funció organitzativa, per mantenir l’espai físic i digital, col·locar els llibres correctament, realitzar la catalogació corresponent, mantenint sempre el catàleg actualitzat. Una funció educativa, perquè és un espai de lectura i un lloc de trobada de lectors. La lectura és un element fonamental per aconseguir una educació integral de l’alumnat i per això es treballa per avançar i difondreho. I en tercer lloc una funció cultural i literària, que ens porta a promocionar activitats dinàmiques per potenciar la lectura entre els estudiants, com els clubs de lectura o les activitats de Sant Jordi. Què ha de ser la biblioteca de Sant Miquel? Quins objectius té a curt i mitjà termini?

La biblioteca vol ser un dels principals espais del col·legi, i en un futur s’ha pensat que es podria obrir a les famílies a més dels de l’alumnat. Els seus objectius són: · Formar bons usuaris de la biblioteca i promoure la participació d’ells. · Promoure les competències informacional, lectora i de recerca. · Incentivar els usos a les xarxes socials, creant un blog o un perfil d’Instagram, en el qual es pugui accedir al catàleg del fons documental i es pu guin veure les activitats que es fan i fer recomanacions literàries. · Dotar de recursos la biblioteca escolar. · Establir convenis amb altres biblioteques de Vic, perquè l’alumnat hi pugui accedir. · Promoure la reflexió i la formació sobre la biblioteca escolar: seminaris, jornades, cursos, inter venció d’experiències... Com està organitzada? Quines activitats estan previstes per a un futur?

La biblioteca està organitzada en dos espais, un és la zona de treball, amb taules i cadires i envoltada per prestatgeries on hi ha gran part del fons bibliogràfic. L’altre espai és el de lectura amb uns puffs en els quals s’hi pot llegir, i on també hi ha la col·lecció local, les revistes, els treballs de recerca i la literatura juvenil. Hi ha diverses activitats educatives i dinàmiques per portar a terme en un futur; precisament, un dels prinLa Gisela a la biblioteca

E S TR E N E M

Tres alumnes en una de les taules de la biblioteca

Alumnat a la zona dels “puffs”

BIB LIOTECA

cipals objectius és que la biblioteca col·labori amb el personal docent per fer activitats relacionades amb el currículum a la biblioteca. I també s’han pensat activitats dinàmiques com realitzar clubs de lectura, activitats per interpretar llegendes i mites, entre d’altres. Quins beneficis aporta una biblioteca activa a una escola?

Una biblioteca activa a l’escola aporta molts beneficis, com despertar l’interès per la lectura; fomentar la lectura i l’escriptura; contribuir a compensar les desigualtats; fer difusió de la cultura; i fomentar valors. Com s’hi troba l’alumnat?

A parer meu, crec que a la biblioteca s’hi troba molt a gust. De fet, durant la seva hora d’obertura diària de 12:00 a 15:00 està molt concorreguda, especialment de 14:00 a 15:00, quan venen molts estudiants que es queden a dinar. De mitjana tenim uns 30 estudiants diaris, tot i que també depèn del temps que fa a fora, com més bo fa menys assistència, en canvi com més fred fa més alumnat es queda. També els agrada molt venir-hi a treballar, ja que és un espai molt acollidor que acompanya a fer feina i també disposen de molts llibres i altres recursos que poden utilitzar per fer els seus treballs i deures, i així no emportar-se tanta feina a casa. Moltes hores s’omple d’alumnat de batxillerat que, quan té una hora lliure s’hi instal·la a estudiar. També uns quants van a la zona de lectura, Així volem potenciar el gust per la lectura a l’escola i la biblioteca.

INTE R N ACIO N A LIT Z ACIÓ

Entrevistem un estudiant del MIT (Massachusetts Institute of Technology) Maria Dinarès, estudiant de batxillerat Anna Morales, estudiant de batxillerat

El mes de gener passat l’escola va tenir una altra vegada un estudiant del MIT, de Boston, gràcies a un conveni que la Fundació Tr@ms té amb aquesta prestigiosa universitat americana. En Ricky Osterude, estudiant de Ciència i Enginyeria dels Materials, va estar tres setmanes convivint amb el professorat de Ciències i va col·laborar en diverses activitats acadèmiques a 4t d’ESO i Batxillerat. Aquest mateix conveni de Tr@ms amb el MIT és el que també va portar la directora de secundària i batxillerat, Vanessa Ferreres, a fer un viatge a aquesta universitat, tal com s’ha explicat en pàgines anteriors.

Quins estudis estàs cursant actualment al MIT?

Estic estudiant Ciència i Enginyeria dels Materials, que consisteix en l’estudi del per què els materials funcionen i com podem dissenyar nous materials per tal que presentin les característiques més necessàries en la tecnologia d’avui en dia. Sabem que abans d’entrar al MIT vas fer el Batxillerat Internacional ®. Quins avantatges t’ha proporcionat aquest batxillerat?

Jo crec que el Batxillerat Internacional ® m’ha preparat fins a un cert nivell per a la intensitat de treball i a les expectatives que tenen al MIT. Conec bastants estudiants que no van seguir aquests estudis previs o bé un batxillerat equivalent, i que els ha costat bastant més adaptar-se al MIT que a mi, i això és gràcies a l’IB®. Aquest m’ha donat experiència, perquè per una banda hi havia de dedicar moltes hores de treball i per l’altra, és un bon mètode d’aprenentatge. Ens pots explicar en què consisteix el MISTI?

El MISTI és una organització dins del MIT que es connecta amb moltes Fundacions externes, com ara la fundació Tr@ms, i es connecta també amb empreses i indústries de diferents països. Això ho fa amb el propòsit de connectar els estudiants del MIT amb la resta del món i de globalitzar-los per tal que coneguin més sobre l’educació i també amb d’altres grans empreses en països a escala mundial. Recomanaries a algun altre estudiant del MIT formar part del MISTI?

Realment ho recomanaria moltíssim, perquè et dóna l’oportunitat de viatjar a molts llocs del món, de descobrir diferents cultures i també l’experiència en l’aprenentatge i l’ensenyament per tal d’esdevenir professor en un futur.

La veritat és que Sant Miquel m’ha ensenyat a organitzar els meus pensaments abans de presentar-los davant una audiència, i també com fer preguntes als estudiants perquè ells mateixos puguin resoldre els problemes. Sant Miquel m’ha ensenyat a portar una classe i també m’ha explicat com s’organitza una escola. I ho valoro moltíssim perquè potser en el futur m’agradaria ser professor de batxillerat o d’una universitat. L’estudiant del Mysti, Ricki, amb la Maria Dinarès i l’Anna Morales

Com valores la teva experiència al nostre col·legi?

INTE R N ACIO N A LIT Z ACIÓ

Estudiants amb mentalitat internacional Carme Codina, professora de llengua i literatura

Quin objectiu us vau plantejar en el moment de demanar la plaça a Cambridge i la Beca Amancio Ortega?

Núria: m’agrada molt la llengua anglesa i també la cultura, i des de fa un temps vaig decidir que provaria de poder entrar a la Cambridge University. D’entrada no m’ho vaig plantejar com una realitat, sinó com un repte que em posava a mi mateixa. Concretament el que volia era poder-hi estudiar Lingüística, que és l’àmbit de coneixement que m’interessa. David: en el meu cas, vaig optar a la Beca Fundación Amancio Ortega perquè se’m va presentar l’oportunitat. Aleshores vaig pensar que passar un any a fora, descobrir un nou sistema educatiu, millorar l’idioma i conèixer noves cultures, era molt interessant.

La Núria Bosch, estudiant de 2n de batxillerat, i en David Evans, estudiant de 4t de secundària ens expliquen com van aconseguir una plaça per estudiar Lingüística a Cambridge i una beca Fundación Amancio Ortega per anar a estudiar un curs a Estats Units.

Com va anar el procés de petició de les places?

Núria: va ser molt extens, vaig haver de lliurar molta informació i documentació, entre la qual els expedients acadèmics, la justificació del nivell d’idioma. Més tard, el desembre de 2018 vaig desplaçar-me a la universitat de Cambridge, on vaig haver de fer dues entrevistes presencials i un examen de Lingüística. Em semblava que seria molt difícil i em vaig trobar que va ser més assequible del que m’havia imaginat, tot i que les diferents proves van ser molt llargues. David: primer es demanava tenir una nota mitjana determinada, i també una nota d’anglès mínima fixada per la beca, amb la intenció d’accedir a demanar la beca. Els que vam passar aquesta primera fase vam fer un examen escrit a Barcelona. Després hi va haver una segona selecció i finalment la darrera fase va consistir en una prova oral, una entrevista d’un quatre minuts en anglès. Quin va ser el procés de selecció i amb quants altres alumnes vau competir?

Núria: d’entrada aconsellen que s’opti a una plaça si es té una mitjana de batxillerat igual o superior a 9, tot i que tampoc és un requisit perquè la valoració per accedir-hi és a partir del conjunt de totes les proves que s’han de fer. En el procés de demanda de plaça passen un 80% dels candidats i se’n descarten un 20%. Aquest 80% és el que ha d’anar a fer les proves a la mateixa universitat, i d’aquesta xifra sol entrar un 20% d’estudiants, que es redueix a un 10% en el cas dels estrangers. En els estu-

La Núria Bosch i en David Evans a l’entrevista

David: un cop acceptada la sol·licitud ens van reunir a tots els sol·licitants un cap de setmana i allà ens van explicar les orientacions prèvies per a l’obtenció de la beca i comentaris concrets per saber com anava. Ens van dir que les sol·licituds de beca era d’unes tretze mil, dels quals en van eliminar uns dos-cents per no complir el requisit de les notes. Llavors va començar la primera fase, que era l’examen escrit, en què es va passar dels tretze mil a mil cinc-cents estudiants. En la segona fase, que va ser la prova oral, es va passar d’aquests mil cinccents als sis-cents que hem obtingut la beca. D’aquests estudiants, tres-cents van a Canadà i tres-cents a EEUU, que és on he demanat plaça jo. Què n’espereu d’aquesta plaça que heu obtingut i del canvi de país i de sistema educatiu?

Núria: jo espero aprofitar molt l’oportunitat. Cambridge és una de les grans institucions universitàries a nivell mundial. Espero aprendre moltes coses, de professorat que no tindries l’oportunitat de conèixer en un altre context educatiu, i aprendre també dels companys i amics que segur que tenen coses molt interessants per explicar i que segurament han fet coses molt impor-

tants. També entrar en un nou sistema educatiu, una nova manera de fer. Cambridge té un sistema col·legiat i cada estudiant forma part d’una universitat i d’un College, que és com un campus o residència. Jo vaig triar el Saint John’s College per la situació a la ciutat. És un sistema educatiu molt innovador, tenen les supervisions que són classes de dos estudiants amb un professor, i després classes magistrals, però només unes quatre o cinc a la setmana d’una hora. David: també espero que sigui un any molt profitós, a part de l’experiència acadèmica que també és important, però sobretot la vivència personal de conèixer una nova ciutat, una nova cultura, intentar provar coses noves que aquí no tens l‘oportunitat de fer, la gastronomia, veure les diferències amb la gent d’aquí, sobretot a nivell cultural, i espero aprendre moltes coses tant a nivell acadèmic com personal. No sé encara on viuré. Les famílies són voluntàries i passen uns controls molt estrictes i encara no me l’han adjudicat, sé que em pot tocar des d’Alaska fins a Arizona, però no tinc cap referència i m’adaptaré al lloc que m’assignin. Moltes felicitats i us desitgem molta sort!!!

dis que jo demanava normalment demanen plaça unes cent a cent deu persones i n’entren unes trenta-tres. En el meu cas van tenir en compte el nivell d’anglès, un treball, una part del treball de recerca, la carta personal i la carta de recomanació de l’escola. D’aquesta manera veuen si aquest estudiant s’adequa al sistema universitari d’aquesta universitat.

C O M U NITAT

Entre tots i per a tots: projecte col·laboratiu amb l’escola Estel de Vic Voluntàries i voluntaris de batxillerat

A l’inici del curs 2018-2019 va sorgir la proposta de participar en un projecte que forma part de “Plena inclusión”, una organització d’àmbit estatal, amb quasi 900 associacions que contribueixen a la plena inclusió a la societat de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament i de les seves famílies.

El projecte, que hem anomenat Entre tots i per a tots, consisteix en un treball conjunt de l’alumnat de 1r i 2n de batxillerat del Col·legi Sant Miquel dels Sants i l’alumnat de l’etapa de transició (de 16 a 21 anys) de l’Escola Estel. Ens ho expliquen les voluntàries i els voluntaris de l’escola. Entre tots i per a tots té l’objectiu de promoure la inclusió social d’alumnat que té diversitat funcional amb el seu entorn. És per aquest motiu que el projecte es basa en l’adaptació cognitiva d’un espai públic de la ciutat, de tal manera que tots en podem fer ús sense trobar-nos amb cap dificultat. És per això que hem cregut interessant focalitzar en la ciutat de Vic: Està ben adaptada? Els equipaments de la nostra ciutat estan pensats per a tothom? Sovint tendim a no parar-hi atenció. El projecte Entre tots i per a tots és una bona ocasió per observar el nostre entorn amb uns ulls diferents. Aquest projecte de voluntariat és diferent dels que coneixem perquè no és només un voluntariat, sinó que hem de dissenyar, executar i valorar junts un projecte tenint en compte que cada persona és diferent i, per tant, en un equipament, espai, local cal ser curosos amb: els rètols, l’atenció personal, els indicadors, els pictogrames, els senyals auditius… Treballem de forma cooperativa: cada pas el decidim entre tots, aprenem dels altres, desenvolupem l’empatia i l’escolta activa. D’altra banda, per nosaltres és molt interessant establir un vincle estret entre l’alumnat de les dues escoles veïnes. Per tant, també hi ha moments pel lleure i gaudir junts fent coses que ens agraden als joves. Actualment, el projecte està en la seva fase de selecció d’un equipament de la ciutat per fer-hi una adaptació cognitiva. N’hem triat quatre, ja que són els que més utilitzem. En equips formats pels dos centres, s’hi realitzarà un treball de camp per tal de poder decidir després quin és el més idoni. Aquest projecte vol deixar sortir la part més humanitària de l’alumnat, que sovint a les classes és més complicat de treballar. Estem molt contents de formar-ne part, ja que ens està aportant moltes experiències positives

Alguns dels integrants del projecte “Entre tots i per a tots”

R EC O M A N ACIO N S

Ferran Escoté 1r de secundària

“Dos anys de vacances” Jules Verne

Roger Franquesa Júlia Bernabeu 1r de secundària

Mariona Franquesa 1r de secundària

“La porta dels tres panys”

Margaret Atwood

“El cuento de la criada”

Sònia Fernández-Vidal

El llibre està molt bé i explica conceptes de la física quàntica de tal manera que els nens ho poden entendre. Pel mig hi ha enigmes que et faran tenir ganes de continuar llegint per saber la solució. És un llibre que parla de fantasia i ciència d’una manera diferent i que fa que a qui no li agradin aquestes temàtiques s’hi interessi i conegui aquest món.

És un llibre que t’atrapa des del pròleg i, tot i que l’argument és complex, se segueix fàcilment el fil de la història; també hi ajuda que sigui molt descriptiu. La història fa pensar en un futur pròxim si l’extrema dreta tingués majoria absoluta en les diferents potències mundials. El fet que se n’hagi fet una sèrie a HBO i passin per la tercera temporada, rebent molt bones crítiques, fa pensar que val la pena llegir-se el llibre escrita l’any 1984 per Margaret Atwood.

Aquest llibre és un clàssic que, tot i no tenir un tema gaire popular entre nens i nenes de la nostra edat, és una molt bona manera de veure que els adolescents també ens en podem sortir en situacions de perill o de desafiament. L'argument tracta sobre una escola amb gent de cultures diverses. L’alumnat es proposa fer un viatge en vaixell, però el vaixell s'enfonsa i nens i nenes arriben a una illa deserta. A partir d'allà es veu com s’organitzen per aguantar, com s'alimenten, escullen president o domestiquen animals. Pel fet de ser un llibre clàssic crec que la majoria de gent no el coneixerà, però aquesta història triomfava en entre els nens i les nenes de la generació del meu pare: precisament per això el recomano, perquè amb aquest podem veure que els llibres no tenen edat, ja que també ha triomfat amb mi.

R EC O M A N ACIO N S

Marta Montal 2n de secundària

Ariadna Conill 2n de secundària

Clara Font 3r de secundària

“Wonder” (film)

“L’ombra del vent”

“Una Educació”

Stephen Chbosky

Carlos Ruiz Zafón

Tara Westover

Jo recomano la pel·lícula “Wonder”, perquè ensenya com nens i nenes d’una escola aprenen a respectar un nen que va néixer amb una malformació facial. Malgrat haver passar per molts hospitals, té un aspecte diferent als altres. El nen intenta encaixar amb els seus companys però aquests no volen estar al seu costat, però gràcies al suport dels seus pares aprèn que ell és una persona normal com tothom.

“L’ombra del vent” és una novel·la escrita per Carlos Ruiz Zafón, el mateix autor de “El príncipe de la niebla”, que hem llegit a classe aquest curs i que ens ha agradat molt. “L’ombra del vent” tant pot ser llegida per joves com per adults. La novel·la està ambientada l’any 1945. El protagonista és en Daniel Sempere, un noi que viu amb el seu pare a Barcelona. El seu pare és un llibreter i un dia qualsevol porta al seu fill al “Cementiri dels llibres oblidats”, on Daniel ha d’escollir un llibre. Aquest “cementiri” és una llibreria secreta on hi ha tots els llibres que la gent ha anat oblidant al llarg del temps. Daniel agafa el llibre de L’ombra del vent i la seva vida gira de cop. I conèixer a Clara el marcarà per tota la vida.

El llibre que he llegit es diu “Una educació” i és de Tara Westover. Tracta de la Tara, una noia provinent d’una família mormona, que està totalment en contra del control de l’Estat. Això vol dir que ella i els seus germans no tenen carnet d’identitat, ni tarja sanitària, ni han assistit mai a l’escola. És una autobiografia i explica com un dels seus germans es rebel·la l’educació que els han imposat els pares des de sempre i com ella segueix els seus passos.

R EC O M A N ACIO N S

Carla Pérez 3r de secundària

Maria Marín 4t de secundària

Alberta Ferran 4t de secundària

“La planta mil”

“Momo”

“Love Simon”

Katharine Mc Gee

Michael Ende

Becky Albertalli

“Con amor Simon” Becky Albertalli

És un llibre que jo recomano, sobretot per lectors que s’interessin per narracions “thriller”, però també romàntiques, ja que al llarg de la història també es veuen situacions que relaxen els fets principals d’aquesta.

Història fantàstica paral·lela a les històries que vivim cada dia, tot explicat a través de l’ull de la Momo, una nena sense sostre que, acompanyada de Casiopea, la tortuga, descobrirà la veritat sobre el temps que perdem amb coses innecessàries. Una història que canviarà la teva percepció de la vida, i que potser et fa replantejar les teves prioritats vitals.

Devastadora realitat per alguns joves enfrontar-se a ells mateixos i la vida que els envolta. Sotmès al xantatge, un adolescent homosexual haurà d’acceptar-se a ell mateix abans que el seu secret surti a la llum acompanyat del seu amor platònic, un personatge desconegut de l’institut del qual s’ha fet molt amic: en Blue.

És el primer llibre d’una trilogia que narra la història d’uns joves, envers la caiguda al vuit d’un pis de mil plantes, d’una noia adolescent. Tots els joves tenen alguna relació o viuen en el mateix edifici on passen els fets. A més a més l’edifici és com un element simbòlic d’una piràmide jeràrquica, en la qual els habitants que viuen en els pisos més alts tenen una classe social més alta que els que viuen als primers pisos. Al llarg de la història es van revelant secrets personals de tots els personatges que van enllaçant de manera lògica tots els fets.

R EC O M A N ACIO N S

Anna Velasco 4t de secundària

Laura Serrat 1r de batxillerat

Carla Mallarach 1r de batxillerat

“El Resplandor”

“Les ànimes de Brandon”

“Abans ningú deia t’estimo”

Stephen King

César Brandon Ndjocu

“El Resplandor” ha estat reconeguda com a una de les millors obres de terror de la història i jo no podria estar-hi més d’acord. Intrigant, terrorífica i captivadora, aquesta novel·la d’Stephen King és realment magnífica i recomanable.

“Les ànimes de Brandon” de Cesar Brandon Ndjocu (Malabo 1993) és un recopilatori de relats curts i poemes d’aquest jove autor que tracten sobre la vida, l'amor, la mort, la felicitat… Un remolí d'emocions que em va sacsejar el cor a mesura que em vaig endinsar en aquest viatge imprescindible a través de les seves reflexions.

Oriol Sánchez Berta Forn Anna Forn Laura Turull Marta Turull

Un llibre extraordinari, val molt la pena llegir-lo. A través dels diversos testimonis, fills i filles de presos polítics, et transporten a la crua realitat que viuen dia a dia, et transmeten la incertesa, la por, la ràbia i la impotència que van sentir quan se’ls van endur els pares. Un llibre per emocionar-te, per llegir de nit, amb un paquet de mocadors al costat.

Núria Bosch 2n de batxillerat

Marta Masoliver 2n de batxillerat

“Matar un rossinyol”

“Escollida pels Déus”

Harper Lee

Maria Carme Roca

Un dels llibres que m’han impactat força és “Matar un rossinyol” de Harper Lee, novel·la social que ha esdevingut un dels clàssics de la literatura nord-americana. Amb un cert to autobiogràfic, la història s’ambienta en la Gran Depressió i gira al voltant d’Atticus, un advocat, i la seva filla Scout, el qual, fidel als seus principis ideològics, es compromet a defensar un home de raça negra, tot i costar-li molt mala premsa. La novel·la toca molts temes de controvèrsia com la brutalitat de la desigualtat racial, el classisme, la justícia o la destrucció de la innocència. El recomano molt, ja que crec que és un gran model moral i d’integritat que no et deixa gens indiferent i et porta a qüestionar-te temes que, malauradament, encara són aplicables avui dia.

Empòrion, any 305 aC. Hèlia és una nena nascuda fruit d’un amor prohibit entre una dona casada grega i un cap indigeta, coincidint amb un període conflictiu entre les dues cultures. Després que sigui abandonada a l’estoa de l’àgora, és recollida per una cortesana, i a partir de llavors la seva vida dependrà de les decisions que prengui. Maria Carme Roca, historiadora i filòloga, uneix aquestes dues passions en la novel·la, és per això que la seva narrativa és molt precisa i detallada, tant pel que fa al context històric com els elements d’època que hi surten esmentats. Us recomano vivament la seva lectura.

R EC O M A N ACIO N S

El viatge no s’acaba mai. Només els viatgers s’acaben. I fins i tot ells poden perdurar en forma de memòria, de record, de relat. Quan el viatger s’ha assegut a la sorra de la platja i ha dit “No hi ha res més a veure”, sabia que no era així. El final d’un viatge no és més que el començament d’un altre. S’ha de veure el que no s’ha vist, veure una altra vegada el que ja es va veure, veure a la primavera el que s’havia vist a l’estiu, veure de dia el que es va veure de nit, amb sol el lloc on l’altra vegada plovia, veure el camp de blat tendre, el fruit granat, la pedra que s’ha canviat de lloc, l’ombra que no hi era. Cal tornar enrere, repetir els passos que vam fer per traçar camins nous al costat. Cal recomençar el viatge. Sempre. José Saramago Viatge a Portugal. 1981

santmiqueldelsants.cat