__MAIN_TEXT__

Page 1

Col·lecció Societat i Ensenyament 1. Societat i Ensenyament a Vic. El Col·legi de Sant Miquel dels Sants. I, maig de 2004 2. Societat i Ensenyament a Vic. El Col·legi de Sant Miquel dels Sants. II, juny de 2005 3. Societat i Ensenyament a Vic. 150 anys de l’Escola de Música de Vic. III, desembre de 2005. Jordi Mirambell i Fargas 4. Societat i Ensenyament a Vic. Els reptes educatius (Estudi sociològic). IV, juny de 2006 5. Societat i Ensenyament a Vic. El Col·legi de Sant Miquel dels Sants. III

Fotografia històrica de Vic. Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) és una aproximació a la biografia i obra del fotògraf vigatà Francesc Xavier Bach i Puigrefagut. L’autora ha realitzat una tasca d’investigació de la biografia de l’artista i una acurada selecció de l’obra fotogràfica d’aquest autor que se situa fonamentalment en el període anterior a la Guerra Civil (anys 20 i 30) i en els anys de postguerrra, i que constitueix una aportació a la memòria gràfica de la ciutat de Vic.

Anna Puntí i Erra (1992), alumna del Col·legi Sant Miquel dels Sants. Per a la realització de la biografia de Xavier Bach i Puigrefagut s’ha basat fonamentalment en les aportacions orals de familiars del fotògraf i en diversa documentació guardada en els arxius de la Universitat de Barcelona. Pel treball de datació de les

Col·lecció Recerca 1. Oriflama. Una revista sota el Franquisme. Núria Codina i Solà, maig de 2005 2. La Torre Simon de Tona. Una joia de l’arquitectura modernista. Marc Costa i Sitjà, maig de 2006 3. Fotografia històrica de Vic. Josep Ylla i Cassany, 1885-1955. Cristina Alemany i Chavarria, maig de 2007 4. El 9 Nou: 30 anys de periodisme compromès. Miquel Mirambell i Fargas, Roger Molas i Alsina, Marcel Ramírez i Papell, novembre de 2009 5. Diccionari d’artistes vigatans (1750-1950). Antoni Sadurní i Viñas. Maig 2008 6. Fotografia històrica de Vic. Lluís Jiménez i Cerrada, 1913-1993. Elisabet Sanyes i Capdevila, maig de 2009 7. Fotografia històrica de Vic. Francesc Xavier Bach i Puigrefagut, 1902-1979. Anna Puntí i Erra, maig de 2010

imatges ha recorregut tant a testimonis orals com a les hemeroteques locals i nacionals.

Col·lecció Sant Jordi 1. Plomes d’àngel. Sant Jordi 2005, abril 2005 2. Fugides. Sant Jordi 2006, abril 2006 3. Música per a les estrelles. Sant Jordi 2007, abril 2007 4. El sospir del meu nom murmurat tota la nit. Sant Jordi 2008, abril 2008 5. Quan els núvols són de vellut. Mont Bael. Sant Jordi 2009, abril 2009 6. La ballarina de porcellana i les carxofes rebels. Sant Jordi 2010, abril 2010

El col·legi edita també: 1. “L’ull blau”, revista escolar de les seccions d’Infantil i Primària 2. “Petitmiquel”, revista escolar de la secció d’Infantil 3. “mkl.btx”, revista escolar de la secció de Batxillerat

Col·lecció Recerca

FOTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC. FRANCESC XAVIER BACH I PUIGREFAGUT (1902-1979) / ANNA PUNTÍ I ERRA

PUBLICACIONS DEL COL·LEGI SANT MIQUEL

R7

FOTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC

Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) Anna Puntí i Erra

Col lecció Recerca / 7


Col·lecció Societat i Ensenyament 1. Societat i Ensenyament a Vic. El Col·legi de Sant Miquel dels Sants. I, maig de 2004 2. Societat i Ensenyament a Vic. El Col·legi de Sant Miquel dels Sants. II, juny de 2005 3. Societat i Ensenyament a Vic. 150 anys de l’Escola de Música de Vic. III, desembre de 2005. Jordi Mirambell i Fargas 4. Societat i Ensenyament a Vic. Els reptes educatius (Estudi sociològic). IV, juny de 2006 5. Societat i Ensenyament a Vic. El Col·legi de Sant Miquel dels Sants. III

Fotografia històrica de Vic. Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) és una aproximació a la biografia i obra del fotògraf vigatà Francesc Xavier Bach i Puigrefagut. L’autora ha realitzat una tasca d’investigació de la biografia de l’artista i una acurada selecció de l’obra fotogràfica d’aquest autor que se situa fonamentalment en el període anterior a la Guerra Civil (anys 20 i 30) i en els anys de postguerrra, i que constitueix una aportació a la memòria gràfica de la ciutat de Vic.

Anna Puntí i Erra (1992), alumna del Col·legi Sant Miquel dels Sants. Per a la realització de la biografia de Xavier Bach i Puigrefagut s’ha basat fonamentalment en les aportacions orals de familiars del fotògraf i en diversa documentació guardada en els arxius de la Universitat de Barcelona. Pel treball de datació de les

Col·lecció Recerca 1. Oriflama. Una revista sota el Franquisme. Núria Codina i Solà, maig de 2005 2. La Torre Simon de Tona. Una joia de l’arquitectura modernista. Marc Costa i Sitjà, maig de 2006 3. Fotografia històrica de Vic. Josep Ylla i Cassany, 1885-1955. Cristina Alemany i Chavarria, maig de 2007 4. El 9 Nou: 30 anys de periodisme compromès. Miquel Mirambell i Fargas, Roger Molas i Alsina, Marcel Ramírez i Papell, novembre de 2009 5. Diccionari d’artistes vigatans (1750-1950). Antoni Sadurní i Viñas. Maig 2008 6. Fotografia històrica de Vic. Lluís Jiménez i Cerrada, 1913-1993. Elisabet Sanyes i Capdevila, maig de 2009 7. Fotografia històrica de Vic. Francesc Xavier Bach i Puigrefagut, 1902-1979. Anna Puntí i Erra, maig de 2010

imatges ha recorregut tant a testimonis orals com a les hemeroteques locals i nacionals.

Col·lecció Sant Jordi 1. Plomes d’àngel. Sant Jordi 2005, abril 2005 2. Fugides. Sant Jordi 2006, abril 2006 3. Música per a les estrelles. Sant Jordi 2007, abril 2007 4. El sospir del meu nom murmurat tota la nit. Sant Jordi 2008, abril 2008 5. Quan els núvols són de vellut. Mont Bael. Sant Jordi 2009, abril 2009 6. La ballarina de porcellana i les carxofes rebels. Sant Jordi 2010, abril 2010

El col·legi edita també: 1. “L’ull blau”, revista escolar de les seccions d’Infantil i Primària 2. “Petitmiquel”, revista escolar de la secció d’Infantil 3. “mkl.btx”, revista escolar de la secció de Batxillerat

Col·lecció Recerca

FOTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC. FRANCESC XAVIER BACH I PUIGREFAGUT (1902-1979) / ANNA PUNTÍ I ERRA

PUBLICACIONS DEL COL·LEGI SANT MIQUEL

R7

FOTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC

Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) Anna Puntí i Erra

Col lecció Recerca / 7


FOTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC

Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) Anna Puntí i Erra

R7 Col·lecció Recerca / 7

i 1


Fotografia històrica de Vic. Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979)

Edició a cura d’Ignasi Roviró, Carme Codina i Xavier Baliellas. Primera edició: maig del 2010. © de l’edició: Fundació Col·legi de Sant Miquel dels Sants. © dels textos: l’autora. Impressió i maquetació: Premsa d’Osona S.A. / Artyplan S.A. Dipòsit Legal: B-23.084-2009. ISBN: 978-84-614-0239-7. Tots els drets reservats. Cap part d’aquest llibre no podrà ésser reproduïda per cap mitjà sense prèvia autorització escrita de l’editor.

i 2


FOTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC

Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) Anna Puntí i Erra

R7 Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants / Premsa d’Osona, S.A.

i 3


L’edició d’aquest llibre ha estat possible amb el suport de:

i 4


路 Presentaci贸 路 Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) 路 Imatges de Vic

i 5


i 6


Presentació Novament tenim l’oportunitat de gaudir d’un nou llibre de fotografia històrica de la ciutat de Vic i comarca. En aquest cas, de la mà d’un gran fotògraf que va ser tot un erudit en aquest art: Francesc Xavier Bach i Puigrefagut. El llibre que tenim entre mans ens plasma l’elegància de la imatge en blanc i negre, d’aquella fotografia tradicional –de placa de vidre, del format 4x6,5, 6x6, 6x9, 9x12 o 24x36–. Amb aquesta fórmula “en Bach”, tal com sempre l’he sentit anomenar, va escollir viure una de les seves grans passions que va traduir en professió: l’art de la fotografia. No obstant, l’autor va desenvolupar altres disciplines relacionades amb aquest món, com ara el cinema. Però l’essència i la qualitat de la seva producció fotogràfica, que li venia de ben petit, fou fruit d’una permanent evolució i millora adquirida gràcies als seus estudis farmacèutics, que el van portar també a investigar en d’altres processos de la fotografia, com ara el revelatge. De fet, en l’època coetània d’en Bach, la fotografia es concebia i s’elaborava seguint un procés molt diferent a l’actual. A tall d’exemple, en la fotografia de reportatge la imatge que es volia copsar estava pensada a partir de l’enquadrament que es volia, o la quantitat de llum que era necessària perquè la fotografia quedés ben impregnada a la placa o al cel·luloide. Tanmateix, els equips que es portaven i que eren necessaris per a realitzar la presa de la imatge eren molt més pesats. Finalment, i no menys important, quedava estudiar el procés de revelatge final, que era manual i decisiu per transmetre el clima que el fotògraf volia plasmar. En definitiva, una bona experimentació tècnica en la fotografia analògica dels bells temps, res a veure amb la generalització de les noves tècniques digitals contemporànies. No voldria perdre l’oportunitat en presentar un llibre d’aquesta naturalesa de donar una petita pauta del que ens pot transmetre aquest recull, que certament va molt més enllà de la fotografia com a imatge plàstica. Tenim per davant un viatge que és tot un testimoni real i humà del nostre passat, mitjançant la fotografia tradicional i històrica: un recordatori de fets, moments, persones i llocs del nostre territori immediat. És en aquest sentit que, més enllà dels diferents vessants de la fotografia com a testimoni social, un dels valors de la seva obra és la fotografia de paisatge. Un concepte que a simple vista sembla senzill, però que requereix d’una correcta interpretació per tal de plasmar la interrelació de l’espai

i 7


social i cultural amb el nostre entorn. Aquesta combinació ens permet avui observar com la intervenció de l’home en l’espai ha anat modificant el paisatge, tant rural com urbà. De la mà de l’autor ens endinsem i recuperem part del nostre paisatge geogràfic d’entre els anys vint i seixanta del segle XX. Tot un llegat, ara en format paper, que demostra la importància dels fets passats, sense els quals no ens seria possible entendre el present. Fruit d’una recerca minuciosa a cura d’Anna Puntí, amb la delicadesa que es mereix un treball de recerca d’aquestes característiques, tenim el present recull, que esdevé un especial tribut a la figura d’en Bach. Un nou llibre que forma part de la Col·lecció Recerca del col·legi Sant Miquel dels Sants, seguint l’encertada línia de difondre la fotografia històrica, donant continuïtat a les ja publicades de Josep Ylla i Cassany i Lluís Jiménez i Cerrada i ara, amb molt d’encert, a Francesc Xavier Bach i Puigrefagut. Anna Jiménez Geògrafa .

. .

i 8


路 Presentaci贸 路 Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) 路 Imatges de Vic

i 9


Agraeixo tota l’ajuda i el suport que he rebut de la família de Xavier Bach, concretament de la seva filla Mercè i del seu nét Xavier Baliellas. Per a la datació de les fotografies han estat fonamentals les aportacions que ells mateixos m’han proporcionat i les que m’han indicat Miquel Cañellas, Rafael Ginebra de l’Arxiu Episcopal de Vic i la meva família. A tots ells, moltes gràcies.

i

10


Naixement i joventut Francesc Xavier Bach i Puigrefagut va néixer a Vic el 6 d’abril de 1902 i va ser batejat a l’església del Carme. Des de petit va viure al 1r pis del número 20 de la plaça Major, que comunicava amb el número 12 de la rambla Davallades1. El seu pare, Jacint Bach i Alavall, era natural de Vic i havia nascut el 1870; era propietari i treballava a la farmàcia de la seva família, la Farmàcia del Carme. A més, va ser regidor de l’Ajuntament de Vic (1895-1897) i un dels fundadors del Centre Excursionista de la ciutat2. La seva mare, Mercè Puigrefagut i Aloy, havia nascut el 1878 a Olost, però als 20 anys havia abandonat la seva població per anar a viure a Vic3. La parella va tenir sis fills: Jacint, nascut el juny de 1899; el mateix Francesc Xavier, nascut l’abril de 1902; Concepció,

Francesc Xavier Bach quan tenia uns dos anys

nascuda el maig de 1905; Dolors, que va néixer el juny de 1907 però que va morir molt jove als 18 anys; Mercè, nascuda el maig de 1909, i Lluís, nascut el gener de 19144. De molt petit el van escolaritzar als Hermanos maristes de Vic, el centre d’estudi habitual de molts nens de la població. Més endavant la seva família el va portar a estudiar intern a Barcelona; van escollir els Jesuïtes de Sarrià, ja que allí hi havia un seu oncle. El 1912, quan tenia gairebé onze anys, va ser inscrit a l’Institut de Girona, com ens mostren els certificats de la part superior. És un fet peculiar, ja que a la seva època els estudis cursats a Girona eren igualment impartits a Vic. En aquest centre va estudiar els antics estudis de batxillerat des de l’any 1912 fins al 1918. Les notes aconseguides al llarg dels cursos van ser molt satisfactòries i, sobretot, destacava en les assignatures de ciències.

1. Acta de naixement de Francesc Xavier Bach i Puigrefagut. Foli 16. Registre Civil de Vic. 2. M. Salarich. Biografies. Inèdit guardat a l’Arxiu Episcopal de Vic. 3. Segons consta en les dades del Padró Municipal d’Habitants de la ciutat de Vic de 1904, guardat a l’Arxiu Municipal de Vic. 4. Dades del Padró Municipal d’Habitants de la ciutat de Vic l’any 1920, guardat a l’Arxiu Municipal de Vic.

i

11


Quan va ser l’hora d’escollir una carrera ho va tenir clar. Fill d’una nissaga de farmacèutics, Bach va estudiar la mateixa professió a la Universitat de Barcelona.5Va començar la carrera de farmàcia amb setze anys, just després de finalitzar els seus estudis a l’Institut de Girona. A la Universitat va cursar assignatures com: higiene, zoologia, botànica descriptiva, mineralogia, anàlisi química, entre d’altres. Les pràctiques les va fer Grau de batxillerat i extracte de l’expedient acadèmic de Francesc Bach i Puigrefagut. Arxiu de la Universitat de Barcelona 5.

en una de les primeres farmàcies homeopàtiques de Barcelona, al carrer del Pi, tot i que ell mai va creure que l’homeopatia fos una disciplina gaire fiable. Durant aquests anys també va fer milícies sanitàries a Barcelona per tal de compaginar el servei militar amb la carrera. Bach va ser un molt bon estudiant i va poder finalitzar la carrera el 1923, amb 21 anys. Acabats els es-

Orla de la promoció de l’any 1923 de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. Francesc Xavier Bach és a la tercera fila, el primer començant per l’esquerra. 6

tudis universitaris es va posar a treballar a la farmàcia de la família.6

En Francesc Xavier es va casar amb Dolors Serdà i Prat el 7 de setembre de 1928 a la Gleva, el mateix dia que se celebrava la coronació de la Mare de Déu d’aquesta població. El matrimoni va anar a viure a la casa natal del fotògraf a la rambla Davallades, número 12, i junts van tenir dos fills: Mercè i Xavier7. 5. Universitat de Barcelona, que vaig visitar el dia 1 d’octubre de 2009. Referència de la documentació: ES CAT _AUB 01 EA Bach Puigrefagut, Francisco Javier. Grau de batxillerat i extracte de l’expedient acadèmic, 3/08/1918. 2p. 6. Document cedit per la família de Francesc Xavier Bach 7. Conversa mantinguda amb la filla de F.X. Bach, Mercè Bach i Serdà, al seu domicili dels Hostalets de Balenyà el dia 20 de juliol de 2009.

i

12


Quan va començar la Guerra Civil l’any 1936, Francesc Xavier es va voler quedar a Vic per continuar fent-se càrrec de la farmàcia. No va ser fins al 1938 que el seu amic Ramon Masferrer, membre del partit polític Estat Català, li va aconsellar que marxés de la ciutat. Encara que ell fos apolític, corria perill perquè no s’havia allistat a l’exèrcit. Bach va marxar a Barcelona i allà dos amics que tenia a Sanitat militar li van aconsellar que es fes voluntari i així eviDolors Serdà i Francesc Xavier Bach el dia del seu casament a l’església de la Gleva

taria possibles problemes a la família. Va seguir el consell i un cop allistat el

van destinar al front d’Aragó. Allà va ascendir de graduació ràpidament, ja que hi havia pocs homes amb títol universitari. Aquest fet no li feia gaire gràcia, ja que la guerra s’estava acabant i els oficials republicans patirien més les represàlies que sofriria el bàndol perdedor. Un cop acabada la guerra va poder evitar anar a la presó gràcies a l’aval del cap de la Falange de Vic, Lluís Baliellas, i també gràcies al seu íntim amic Manel Comella i al senyor Sardà de Malla.

De farmacèutic a fotògraf Des de ben jove Francesc Xavier es va interessar per la fotografia. Amb catorze anys va fabricar-se la seva primera càmera de fotografiar: va agafar una capsa de sabates, la va folrar de negre i va posarhi una lent. Fins i tot, es feia la placa sensible ell mateix utilitzant productes químics de la farmàcia. L’interès per l’art de la fotografia, però, ja venia de família, perquè el seu pare i el seu germà Cinto també n’eren molt aficionats. Malgrat la seva passió per la fotografia va estudiar Farmàcia per tal de poder-se fer càrrec del negoci familiar. La Farmàcia del Carme, situada a la rambla Davallades, número 12, havia estat dissenyada pel conegut pintor Manel Puig i Genís i tenia una decoració molt elegant per l’època. Hi feien fins i tot les seves pròpies medecines. Un exemple eren “els polvos dels jesuïtes”; així anomenaven un

i

13


medicament pel mal d’estómac que es va arribar a vendre arreu de l’Estat i que finalment va comprar el doctor Andreu. Durant alguns anys va compaginar la seva professió de farmacèutic amb la seva afició per la fotografia. Quan tenia una estona lliure es dedicava a fer fotografies als amics i a gent coneguda de la ciutat; després els les solia regalar ja que encara no era un fotògraf professional. Aviat, però, va veure que la professió de farmacèutic no era la que desitjava i després de la guerra va prendre una decisió. Va ser l’any 1940 quan, coincidint amb la mort de la seva mare, va decidir que el negoci farmacèutic no tenia futur. Per culpa de la guerra la farmàcia havia quedat molt desproveïda i no produïa tants beneficis com abans. Va vendre-se-la al farmacèutic Josep Fargas per 100.000 pessetes i aquest va continuar amb el negoci, però canviant-li L’antiga Farmàcia del Carme

el nom: l’antiga Farmàcia del Carme va passar a dir-se Farmàcia Fargas8.

Malgrat la decepció familiar, en Francesc Xavier sempre va afirmar que s’havia guanyat molt millor la vida fent de fotògraf que no pas si hagués continuat exercint de farmacèutic. Per això, a l’entresòl de casa seva va muntar el seu propi estudi fotogràfic i va deixar de fer fotografies artístiques per posar-se al servei dels seus clients. Alguns dels treballadors que va tenir el senyor Bach a la farmàcia van seguir els seus passos i van aprendre d’ell l’afició i l’art de la fotografia. Un d’ells va ser Ramon Masferrer, que més endavant va fundar Publicitat Montseny, o Lluís Jiménez, que també va obrir el seu propi negoci fotogràfic. El doctor Masnou, que anys més tard va ser bisbe de Vic, també havia treballat a la Farmàcia del Carme durant un temps. Algunes persones recorden que havien vist com la policia municipal i els detinguts travessaven la plaça Major per anar cap a l’estudi fotogràfic. La cabina de fotos que Francesc Xavier Bach tenia a davant del seu estudi era ideal per fer les fotos de la fitxa policial. 8. Conversa mantinguda amb la filla de F.X. Bach, Mercè Bach i Serdà, al seu domicili dels Hostalets de Balenyà el dia 20 de juliol de 2009.

i

14


La seva gran passió La fotografia havia estat la seva afició des de jove i ara s’havia convertit en la seva professió. Deixava enrere molts anys lliurats plenament a la farmàcia, per dedicar-se únicament a allò que de veritat li interessava, l’art de la fotografia. Un tret distintiu de cada fotògraf és el seu estil en captar les imatges. A Bach li agradava molt fotografiar els paisatges i esdeveniments des de dalt, per tenir una perspectiva aèria de la situació. Segons explica la filla del fotògraf, el seu pare ja en el viatge de nuvis va passar-se el dia a dalt de campanars per la seva obsessió de retratar-ho tot des de ben amunt. Quan va visitar la ciutat de Milà va enfilar-se a dalt de la catedral per poder retratar les gàrgoles des de prop. Va fer el mateix quan va viatjar a Suïssa, on va pujar als funiculars de la Jungfrau per tenir vistes aèries i fer fotos des de ben amunt. Sota aquest paràgraf podem veure una autorització del Ministeri de la governació d’Espanya que el reconeixia com a professional de la fotografia i li permetia l’ús de dues càmeres fotogràfiques. Està signat pels responsables del departament de plàstica i de la secció de fotografia, i hi indica el nom de dues de les càmeres que utilitzava Bach en aquell moment: una Keidoscop i una Leica9.

Autorització per part del Ministeri de la governació que permetia l’ús a Francesc Xavier Bach de les dues càmeres fotogràfiques. Any 1939

9. Document cedit per la família de Francesc Xavier Bach

i

15


En Francesc Xavier va ser el fotògraf del pintor Josep Maria Sert quan aquest va repintar la decoració que ja havia fet a la catedral de Vic. Bach solia enfilar-se damunt de les bastides instal·lades dins del temple per retratar el progrés de les pintures murals de Sert. Un altre fet destacat en la seva carrera va ser a principis dels anys 40. Bach va ser un dels pioners a l’Estat a fer fotografies en color utilitzant la tècnica del Telcolor, un mètode que va ser molt innovador. Al costat d’aquest paràgraf podem veure una de les primeres fotos de Bach utilitzant color. També es té constància que als anys 50 va muntar el seu primer taller fotogràfic amb el seu amic Bernat Obrer treballant als dipòsits de Campsa

Ylla. El taller estava situat al carrer Montserrat i va ser el pas previ abans de crear la que seria un dels seus grans èxits, la fàbrica Certex. Va ser l’any 1963 quan ell i un amic suís, Pablo Werli, van crear la fàbrica de màquines de fotografiar anomenada Certex. Bach va ser-ne el gerent i principal avalador durant molts anys. Aquesta empresa va ser un dels projectes amb més èxit i més reconeguts del fotògraf. La fàbrica sovint era visitada per grups escolars o persones interessades i la Werlisa, la càmera que van co-

La Werlisa, la càmera comercialitzada per Certex

mercialitzar, va ser una de les més venudes.

Una altra afició de Bach era la de col·leccionar càmeres de fotografiar. Per a cada encàrrec que tenia solia comprar-ne una de nova i, fins i tot, algun cop havia tingut problemes a la frontera amb França perquè portava tantes màquines de fotos que es negaven a deixar-lo passar. Va tenir càmeres com: la Leica, la Rollei, la Super 3...entre moltes d’altres; però la seva marca preferida i de la que va tenir més models va ser la Rollei10. 10. Conversa mantinguda amb la filla de F.X. Bach, Mercè Bach i Serdà, al seu domicili dels Hostalets de Balenyà el dia 18 de setembre de 2009

i

16


Altres aficions El cinema també va ser una de les activitats que van interessar en Francesc Xavier i moltes de les seves filmacions van ser premiades. L’any 1934 va rebre un premi cinematogràfic per una pel·lícula sobre el Mercat del Ram de Vic. Una fotografia fixa d’aquesta filmació va ser utilitzada per la Generalitat de Catalunya en una publicació sobre els millors fotògrafs del nostre país. En aquest recull van escollir en Francesc Xavier com un dels deu millors fotògrafs de la seva època. Entre 1935 i 1937 va fer un seguit de filmacions pels pobles propers a la ciutat de Vic, que va anomenar Bells indrets de Catalunya. Temps després el Centre Excursionista de Catalunya també va premiar-lo per la qualitat de la seva obra. Al costat d’aquest paràgraf veiem un anunci dels laboratoris cinematogràfics que tenia Bach a l’entresòl de casa seva juntament amb l’estudi de fotos. Allà hi revelava pel·lícules, orientava els que volien fer-ne i tractava amb la gent sobre tots els assumptes que poguessin estar

Anunci dels laboratoris cinematogràfics de Bach

relacionats amb el cinema. Era molt aventurer i això el va dur a viatjar molt. Va visitar països com Itàlia, França, Suïssa, Egipte, entre molts d’altres. El seu principal interès en les seves estades era fer fotografies. Els paisatges i personatges immortalitzats li permetien conservar sobre paper records d’aquells indrets. Tenia molt d’interès, també, per les motocicletes. Sempre li agradava tenir el millor model i solia quedar amb els seus amics per fer excursions amb aquest vehicle. Alguns diumenges, ell i alguns companys més agafaven la moto de bon matí i anaven fins a Montserrat. Allà esmorzaven i tornaven a baixar a Vic abans de les deu, per així assistir a la missa del Carme. Ja de gran, anant amb moto a Sant Hilari va tenir un petit accident i això li va fer prendre una decisió. Es va vendre la moto a peu mateix de carretera i ja mai més el van veure agafant-ne una11. 11. Conversa mantinguda amb la filla de F.X. Bach, Mercè Bach i Serdà, al seu domicili dels Hostalets de Balenyà el dia 18 de setembre de 2009.

i

17


Francesc Xavier Bach conduint un dels cotxes que va tenir

Els cotxes també van ser una de les seves aficions. No és estrany, doncs, que fos un dels primers vigatans a tenir el seu propi automòbil. A la foto el veiem conduint un dels cotxes que va tenir al llarg de la seva vida. La música era un altre dels seus interessos, que compartia amb el seu amic mossèn Ramírez. Solien quedar tots dos per escoltar grans obres de música clàssica i seguir-les amb partitura. Una de les seves obres preferides era La Passió de J. S. Bach. Un altre tret destacat de la seva persona era la religiositat. Bach, com era habitual a l’època, va ser sempre un bon catòlic i anava sovint a missa amb la seva família12.

Els darrers anys En els últims anys de la seva vida en Francesc Xavier va continuar treballant al seu estudi fotogràfic. D’aquesta manera seguia amb la irrefrenable passió que sentia per la fotografia i pel cinema. Durant aquest temps també va dedicar-se a la família, que a poc a poc anava creixent. Un moment important de la seva vida va ser l’any 1962, quan els metges li van detectar una greu 12. Ídem

i

18


malaltia. Ell, però, no va dubtar a operar-se i gràcies a aquesta intervenció va poder viure disset anys més. Finalment, Francesc Xavier Bach i Puigrefagut va morir el dimarts 6 de març de 1979 a casa seva, a l’edat de setanta-sis anys. Va ser enterrat al cementiri de Vic el dia 10 de març després d’una cerimònia a l’església de la Verge del Carme. La gent de la ciutat de Vic es va fer ressò de la trista pèrdua i als setmanaris Ausona i El 9 Nou hi apareixia la seva esquela, com també escrits sobre la seva persona: “Francesc Xavier Bach i Puigrefagut era un d’aquests amics que podríem definir com a “prohom vigatà”. Primer, al front de la farmàcia de la rambla Davallades. Més tard, amb la dedicació a la seva vocació preferida: la tècnica i l’art de la fotografia. Sempre, amb un amor confessat a les nostres coses. Francesc Xavier Bach ha mort als 76 anys. Reposi en pau i tinguin els seus familiars el consol de veure’s acompanyats en el dolor”. Ausona, 10 de març de 1979

i

19


i

20


路 Presentaci贸 路 Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) 路 Imatges de Vic

i

21


i

22


Carruatge entrant a Vic pel pont de la carretera de Barcelona, construït l’any 1848. A la dreta veiem un cartell que ens indica que la caseta dels burots o “fielato” es troba a cinquanta metres. La fotografia és de l’any 1945.

i

23


Obrers amb carruatges posant llambordes al llarg de la rambla Davallades i la rambla del Carme als anys 20. Al fons es veu la botiga de roba que fa xamfrĂ amb el carrer de Gurb.

i

24


Carruatges passant al llarg de la rambla Davallades als anys 20. Al fons veiem l’església del Carme, construïda l’any 1661.

i

25


A la imatge, la nevada que va deixar la ciutat coberta de neu a principis dels anys 20. Apreciem els fanals modernistes de ferro forjat col·locats a l’entrada de la plaça Major fins a l’any 1923. Els va fer Antoni Gaudí l’any 1910 amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Jaume Balmes.

Imatge de la rambla Davallades l’any 1945, després d’una gran nevada. A la cruïlla entre la rambla Davallades i el carrer Verdaguer veiem el gran edifici de la Caixa de Pensions construït l’any 1928 per l’arquitecte Domingo Verdaguer.

i

26


Vista parcial de la ciutat de Vic des del Puig d’en Planes als anys 50. Al peu de la imatge s’hi observa l’antiga plaça de toros enderrocada definitivament l’any 1988 (actualment l’espai l’ocupa l’estació d’autobusos). A la dreta de la fotografia hi ha l’estació de ferrocarrils i a l’esquerra veiem l’antic camp de futbol del Vic FC, club fundat l’any 1922. Al fons distingim els campanars de la catedral, de l’església del Carme i de la Pietat.

La caseta dels burots i del guarda situada al Prat de la Riera als anys 40. Des de principis del segle XX la seva funció era fer pagar un impost municipal a tots aquells que volguessin entrar mercaderies a la ciutat. Les casetes dels burots es trobaven a diferents entrades de Vic: al carrer de Montserrat, al final del carrer de Manlleu, a la carretera de Roda, al capdavall del carrer de Gurb i al Prat de la Riera, que n’era l’oficina central.

i

27


Carrer engalanat amb motiu de la beatificació d’Antoni Maria Claret, l’any 1934. Al fons, l’antiga façana de l’església de la Mercè, construïda a mitjan segle XIX, abans de ser destruïda durant la Guerra Civil.

i

28


La plaรงa Major completament nevada a principis dels anys 30. En primer terme veiem una de les carnisseries ambulants que hi havia al mercat de Vic fins a finals dels anys 70. Per facilitar el pas de la gent es recollia la neu formant petits pilots.

i

29


La sucrera de Vic, anomenada Yucarera Vigatana, als anys 20. Va ser construïda el 1892 amb l’objectiu de promocionar el conreu de la remolatxa per obtenir la seva arrel, rica en sucre. L’edifici va ser situat als afores de la ciutat i constava d’una nau principal i tres naus secundàries, també d’una xemeneia que ha esdevingut un dels símbols de la ciutat. A la imatge la veiem reflectida en una bassa, que era on ara hi ha el recinte firal.

i

30


L’antiga casa de la família Espona situada a la carretera de Gurb. La família es va vendre la torre després de la Guerra Civil i a l’edifici s’hi van instal·lar les monges carmelitanes calçades, que anteriorment residien al convent de les Davallades. A la dreta de la imatge podem veure la via del tren i el pont.

La Clínica l’Aliança a punt de finalitzar la seva construcció l’any 1931. L’edifici, situat al principi de la ronda Camprodon, el veiem envoltat de camps, ben diferent de com és en l’actualitat. Entremig es destaca un pal de fusta, que serveix com a font d’il·luminació.

i

31


Espardenyeria de Can SerdĂ , a la rambla del Carme. Fotografia dels anys 30.

Magatzems de roba Can Bansell, situats a la cantonada entre la rambla del Carme i el carrer de Gurb. Era als anys 30.

i

32


Vista de l’Horta de Sant Josep als anys 40 (avui carrer Jaume I el Conqueridor). En primer terme, es pot veure el col·legi públic de Sant Miquel del Sants, construït el 1934. Al fons, el col·legi privat Sant Miquel del Sants.

El col·legi Sant Miquel dels Sants a l’actual carrer Manlleu als anys 40. Anteriorment havia estat el convent de Sant Josep de l’orde dels carmelites descalços. A principis del segle XIX la comunitat de frares del convent va quedar molt reduïda i l’edifici va ser desamortitzat per Mendizábal. Un cop aterrada l’església del convent i rehabilitat l’edifici, es va utilitzar com a aules del col·legi Sant Miquel dels Sants.

i

33


Terrassa del cafè de la Constància situat als baixos de la casa Costa a la plaça Major, en una imatge dels anys 30. Aquest cafè va ser inaugurat el 17 de gener de 1864 i es va convertir en un punt de trobada per a moltes agrupacions i colles d’amics.

i

34


Construcció de sitges de combustible de l’empresa Campsa als anys 50. Aquests dipòsits van ser instal·lats davant de la fàbrica del Sucre, on ara hi trobem el recinte firal.

i

35


Principi de la rambla Hospital baixant de la rambla Davallades als anys 30. A la cantonada amb el carrer Verdaguer veiem l’antiga Biblioteca Pública i també l’església de les Davallades, fundada per monges carmelitanes calçades el segle XVIII. Aquestes van ser traslladades a meitats del segle passat a la carretera de Gurb, abandonant així el convent que veiem a la fotografia.

i

36


Rambla Hospital en direcci贸 a la rambla Davallades. Principis dels anys 30.

i

37


Dona fent la bugada al riu Méder, al costat del pont romànic de Queralt. Era habitual que les dones rentessin la roba als rius ja que no hi havia aigua corrent ni cap safareig municipal a Vic. Com apreciem a la imatge, les dones solien portar un rentador de fusta per recolzar-s’hi i així no fer-se mal als genolls.

i

38


Font lluminosa decorativa inaugurada el 3 de juny de 1956 i situada a la plaça de Santa Clara. Com veiem a la imatge, un senyal indicava la direcció que s’havia d’agafar per arribar a Puigcerdà i seguidament a França, passant pel carrer de Manlleu.

i

39


Casa on va néixer el patró de la ciutat de Vic, Sant Miquel dels Sants. Miquel Argemir i Mitjà va néixer el 1590 a l’edifici que observem a la imatge, situat a l’antic carrer de Sant Hipòlit (actual carrer de Sant Miquel dels Sants).

i

40


Gent dirigint-se a l’església de la Pietat, la qual dóna nom a la plaça del seu davant i també al barri que l’envolta; era als anys 50.

i

41


Interior de la catedral de Vic abans de ser malmesa pels efectes de la Guerra Civil. Apreciem la reixa gòtica, aleshores situada al presbiteri.

i

42


A la imatge hi ha un home enfilat dalt dels murs de la catedral de Vic. Per l’estat en què es troba l’edifici sabem que la fotografia és posterior a la Guerra Civil. A causa dels atacs i bombardejos que van produir-se durant la guerra la catedral va quedar en un estat ruïnós i el 1940 es va haver d’iniciar un procés de restauració.

i

43


El cloquer de la catedral de Vic amb la part de dalt mig destruïda pels efectes d’una bomba d’aviació l’any 1939. Les obres de reconstrucció de la catedral van començar el 1943 i es van haver d’aixecar espectaculars bastides per restaurar la cúpula i també el teulat de l’edifici.

L’interior de la catedral de Vic després de l’incendi provocat a l’inici de la Guerra Civil. A l’entrada del temple veiem les pintures de Sert, pràcticament irreconeixibles.

i

44


Església de la Mercè pràcticament destruïda pels efectes de la Guerra Civil. Tan sols es va conservar el campanar per poder ser utilitzat com a torre de guaita durant la guerra.

i

45


Homes retirant la neu que dificultava el pas pel pont romànic de Queralt, després de la gran nevada de l’any 1945. Podem apreciar que l’última arcada del pont va ser substituïda per una passera provisional.

i

46


Parades de patates, llegums i llorer durant un Mercat del Ram dels anys 30. A la dreta de la fotografia veiem un cotxe que porta matrĂ­cula de Madrid.

i

47


El pont romànic de Queralt sobre el riu Mèder, construït el segle XI. Al final de la Guerra Civil una de les arcades del pont va ser dinamitada i això el va convertir en intransitable. La destrucció parcial va ser obra dels milicians republicans amb l’objectiu de dificultar l’avenç de l’exèrcit franquista.

i

48


Obelisc fet de guix situat al centre de la plaça Major. Era un monument commemoratiu dedicat als caiguts de la Guerra Civil del bàndol franquista i va ser estrenat l’any 1939. Al cap de poc temps, el 1943, va ser enderrocat i se’n va fer un altre molt més sòlid a la plaça de la Catedral.

El mercat de Vic a la plaça Major a finals dels anys 40. Al fons de la imatge apreciem la casa de la ciutat i la seva torre del rellotge, acabada l’any 1822.

i

49


Quatre homes i un nen al Portalet de Vic mercadejant amb vedells. Era a mitjans dels anys 30.

i

50


Imatge d’un dia de Mercat del Ram a la rambla del Passeig, als anys 50. En primer terme veiem un pagès i darrere seu el bestiar exposat per ser venut.

i

51


Mercat del Ram a la rambla del Passeig als anys 50. Veiem dos nens jugant amb globus davant del conegut restaurant Cal “U�.

i

52


Vetllada a la Font del Desmai (Folgueroles) l’any 1949. En primer terme veiem el senyor Josep Pratdesaba, reconegut personatge vigatà, llegint poesia. Entre el públic oient destaca a primera fila el doctor Eduard Junyent, historiador i canonge magistral de la catedral. A la seva esquerra, veiem Ramon Bellafont. El senyor amb una corbata de llacet, assegut també a primera fila, és Josep Genís i Arumí, propietari de la farmàcia Genís.

Fotografia de la inauguració de la reconstrucció de la columnata del Temple Romà. La mesa presidencial la formen personalitats destacades, com Ferran Valls, el canonge Collell, el senyor Ramon Calderó, Sara Llorens i el seu marit, Manuel Serra i Moret.

i

53


Els gegants de Vic vestits de Comtes d’Osona a la plaça Major, concretament a l’inici del carrer Verdaguer. Entre el públic podem distingir també dos caps de llúpia: la Vella i el Merma. Darrere, podem veure l’estructura de la plaça de toros que es muntava quan hi havia celebracions importants.

i

54


Els gegants de Vic desfilant per la rambla Davallades als anys 20. El gegant va vestit amb un turbant, un gran medalló, un plomall de plomes de paó i una espasa a l’estil de la moreria. La geganta duu una túnica blanca amb una gran llaçada a la cintura i a la mà dreta hi porta un ram de flors.

i

55


Inauguració de la columnata del Temple Romà el 15 de juny de 1930. La restauració de l’edifici no era completa ja que encara li faltava el frontó. Sí que observem, però, les vuit columnes que s’erigiren a partir del 1927 i que estan dedicades a diferents prohoms vigatans (els noms d’aquestes personalitats es veuen inscrites a la part de dalt de les columnes). A la imatge també destaca el canonge Collell, que observa els visitants des del mig de la columnata.

i

56


Benedicció del bestiar el dia de Sant Antoni Abat davant de l’església del Carme, als anys 50. Al costat de l’església apareix el bar- restaurant “Mexicà”, molt freqüentat per la gent de la ciutat en aquella època.

i

57


Una imatge de principis dels anys 20. Veiem la concentraci贸 de gent que es formava a la sortida de la pla莽a de toros de Vic.

i

58


Concurs de sardanes a la plaça Major de Vic. Els vestits i la indumentà ria dels senyors i de les senyores ens indiquen que la foto data de finals dels anys 10.

i

59


Homes preparant una exhibició aèria al camp d’aviació que hi havia anant cap a la Guixa. És una imatge anterior a la Guerra Civil, possiblement als anys 20.

i

60


A la imatge veiem una cursa ciclista entrant a Vic per Can Caseta, a la carretera de Taradell. Any 1934.

i

61


Un biplĂ que es va estavellar a Vic, concretament al camp del MariĂ  Ausa. Anys 20.

Plantilla de jugadors a punt de jugar un partit, en un antic camp de futbol de la ciutat.

i

62


Plantilla de jugadors del club esportiu Marià Ausa als anys 20. La fotografia és feta al seu camp, l’actual estadi Torras i Bages. El seu equipatge consistia en una samarreta ratllada blanca i blava i pantalons i mitgetes fosques.

Una dona jugant a tennis al club esportiu Marià Ausa als anys 20.

i

63


Processó religiosa desfilant per la rambla Davallades en direcció a la rambla de l’Hospital a finals dels anys 10.

i

64


Ocellaires fent negocis a la rambla del Carme. Era a principis dels anys 20.

i

65


Processó de Corpus sortint de l’església de Santa Clara al Passeig a finals dels anys 20. El convent de Santa Clara va ser construït enfront del portal del carrer Manlleu l’any 1590, substituint l’antic convent de Santa Clara Vella. Va ser destruït durant la Guerra Civil.

i

66


Nens sortint de la catedral de Vic portant estendards per a la process贸 de Corpus. Anys 30.

i

67


Imatge de la catedral de Vic el dia 25 de febrer de 1934 en un dels actes amb motiu de la celebració de la beatificació a Roma del pare Claret. L’acte va ser oficiat pel canonge Manuel Alejos davant d’una multitud de fidels.

i

68


Processó de les Cuques entrant a l’església de Santa Clara a principis dels anys 20.

i

69


Processó de les Cuques als anys 30.

Processó de Corpus al carrer Verdaguer dirigint-se cap a la rambla de l’Hospital l’any 1945. Hi participava el bisbe Perelló i, més enrere, vestit de blanc, distingim l’alcalde de Vic Manel Comella.

i

70


Teatre de l’Orfeó Vigatà als anys 40. Dalt l’escenari podem veure alguns actors assajant La Passió.

L’estació de trens de Vic als anys 60. L’any 1875 va ser inaugurada la primera estació de trens a l’actual carrer del Doctor Junyent, força allunyada del centre urbà. L’any 1910 van construir la nova estació al carrer Gallissà, on encara continua en funcionament.

i

71


El rei Alfons XIII passant per la rambla del Carme l’any 1925. El veiem al seient de darrere del cotxe. Molts balcons i carrers de Vic van ser engalanats en honor a la visita del rei a la ciutat.

i

72


Amb motiu de la vigília de la festivitat de Santa Cecília, el 21 de novembre de 1915, se celebrà un acte religiós a l’església del Carme per beneir la nova senyera de l’Orfeó Vigatà. La senyera havia estat dissenyada per l’artista vigatà Llucià Costa i Bosch. Tota la cerimònia va anar acompanyada dels cants d’alguns membres de l’Orfeó i també de sermons de les autoritats religioses de Vic.

i

73


La imatge correspon a l’any 1932 durant la celebració del 30è aniversari de l’Orfeó Vigatà i de les noces d’argent del seu fundador, mossèn Miquel Rovira. Aquest darrer el veiem entrant a la catedral de Vic acompanyat pel president de l’entitat, Josep Sans, i la senyora Empar Giralt de Costa. La celebració va començar amb una missa a la catedral cantada per l’Orfeó i dirigida pel seu sotsdirector, Rafael Subirachs.

i

74


José María Gil-Robles, polític espanyol, fent un míting de propaganda catòlico-social a la plaça de toros de la ciutat. Era el 14 de desembre de l’any 1931. El diari ‘ABC’ publicava l’endemà la següent cita textual del discurs de Gil-Robles: “Y no es que nos pongamos, ni tratemos de ponernos fuera del régimen; es que el régimen nos pone fuera de la ley. Se ha dicho que España ya no es católica, y eso no es cierto, como lo demuestra cada día la opinión pública”.

i

75


Missa de campanya a la plaça Major el juliol de 1939. Veiem els soldats posicionats de cara a l’altar des d’on es fa la missa. Penjant de la teulada d’un edifici hi ha la bandera d’Espanya amb el rostre del “Caudillo”, la inscripció “Arriba España” i el jou i les fletxes falangistes.

i

76


El Consagrat de les serps als anys 30. Tal com veiem a la imatge, anava sempre amb un mico i portava serps al voltant del coll. El seu objectiu era vendre l’ungüent de les serps que anava bé, deia, per les infeccions respiratòries, cops i ajudava a treure espines.

i

77


Acte públic celebrat el 5 de juliol de 1939. Les autoritats es troben a la plaça Major, a la banda de l’antiga modisteria can Merinos. Assegut a l’escenari veiem el bisbe Perelló conversant amb un militar. A la seva esquerra hi ha l’alcalde de la ciutat, el senyor Josep Sala Molas.

Gitanos al sector de l’Horta nova, una de les zones on habitualment acampava aquesta ètnia. Al fons, distingim la fàbrica del Sucre amb la seva xemeneia característica. Anys 20.

i

78


El president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, dirigint-se als ciutadans des de la balcona de l’Ajuntament de Vic. Era el 30 de juny de l’any 1931.

El general José Moscardó acompanyat del representant del Papa, monsenyor Gaetano Cicognani, i del governador civil de Barcelona Antonio Correa Veglison, el 10 de setembre de 1944. Darrere seu, el canonge Manuel Alejos. El motiu de la desfilada per la ciutat era el nomenament del doctor Jaume Font i Andreu com a bisbe de Zamora. Font i Andreu havia nascut a Vic el 1894, l’havien ordenat sacerdot el 1916 i finalment l’havien consagrat com a bisbe de Zamora el 1944.

i

79


Dona que feia de guardaagulles a l’antic pas a nivell de la carretera de Gironella. Anys 60.

i

80


Policies municipals de Vic vestits de gala l’any 1944, possiblement per a la celebració del nomenament del doctor Jaume Font i Andreu com a bisbe de Zamora. Al mig, en Blanc, un dels membres de la policia més coneguts de l’època. Dels altres reconeixem, a la dreta, el guàrdia Parera. La policia tenia un uniforme per a cada ocasió: el de diari, el d’urbà i el de gala. Aquest últim, consistia en casc amb plomes, guants de pell i botons i cinturons blancs; estava reservat a només sis membres de la policia municipal.

Cruïlla entre el carrer Verdaguer i el carrer Bisbe Morgades. En primer terme veiem una tartana que participava en la festa de Sant Antoni Abat de l’any 1942.

i

81


Trio de corda actuant al Casino de Vic als anys 30.

i

82


Orquestrina anomenada “The Kimball” al Casino de Vic. Anys 30.

Orquestra de cambra de Vic l’any 1931, dirigida pel mestre Rafael Subirachs. Aquest darrer va ser l’impulsor de la creació d’aquesta orquestra, que va ser fundada l’any 1931. Més tard, el 1945, va ser reconeguda municipalment per l’Ajuntament de Vic.

i

83


Mare i filla passejant per l’actual parc Jaume Balmes, antigament anomenat el Prat de la Riera. A l’esquerra podem veure la Casa Sacerdotal de Vic. Anys 20.

i

84


El pintor Manel Puig Genís pintant una de les seves obres als anys 50. Va néixer a Vic el 1869 i va morir a Barcelona l’any 1957. Durant la seva carrera artística, de més de 75 anys, va produir una gran diversitat de composicions, dibuixos, tapissos, retrats i pintures a l’oli. És reconegut també per haver pintat gran part dels retrats dels vigatans il·lustres que hi havia exposats a la sala de plens de l’Ajuntament de Vic.

El pintor Josep Maria Sert i Badia pujant les escales de la catedral de Vic el 14 d’octubre de 1945, poc abans de la seva mort. Visitava la reconstrucció de la catedral i va inaugurar les pintures que ell mateix havia realitzat per decorar-ne els murs. Entre 1940 i 1945, Sert va refer la seva obra, ja que l’anterior havia quedat destruïda en l’incendi del 21 de juliol de 1936. A les noves pintures hi apareixen temes com el calvari, els martiris dels apòstols i l’ascensió de Crist.

i

85


El canonge Manuel Alejos i el pintor Josep Maria Sert davant de les pintures fetes per aquest darrer, l’any 1945. L’obra del pintor decora els murs de la catedral actualment.

i

86


Josep Maria Sert retocant les pintures murals que va fer a la catedral de Vic. L’acompanya Josep Masot, el seu principal ajudant durant bona part de la seva carrera. Masot va tenir un paper important en la restauració de les pintures de la catedral degut a l’edat del pintor.

i

87


i

88


Col·lecció Societat i Ensenyament 1. Societat i Ensenyament a Vic. El Col·legi de Sant Miquel dels Sants. I, maig de 2004 2. Societat i Ensenyament a Vic. El Col·legi de Sant Miquel dels Sants. II, juny de 2005 3. Societat i Ensenyament a Vic. 150 anys de l’Escola de Música de Vic. III, desembre de 2005. Jordi Mirambell i Fargas 4. Societat i Ensenyament a Vic. Els reptes educatius (Estudi sociològic). IV, juny de 2006 5. Societat i Ensenyament a Vic. El Col·legi de Sant Miquel dels Sants. III

Fotografia històrica de Vic. Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) és una aproximació a la biografia i obra del fotògraf vigatà Francesc Xavier Bach i Puigrefagut. L’autora ha realitzat una tasca d’investigació de la biografia de l’artista i una acurada selecció de l’obra fotogràfica d’aquest autor que se situa fonamentalment en el període anterior a la Guerra Civil (anys 20 i 30) i en els anys de postguerrra, i que constitueix una aportació a la memòria gràfica de la ciutat de Vic.

Anna Puntí i Erra (1992), alumna del Col·legi Sant Miquel dels Sants. Per a la realització de la biografia de Xavier Bach i Puigrefagut s’ha basat fonamentalment en les aportacions orals de familiars del fotògraf i en diversa documentació guardada en els arxius de la Universitat de Barcelona. Pel treball de datació de les

Col·lecció Recerca 1. Oriflama. Una revista sota el Franquisme. Núria Codina i Solà, maig de 2005 2. La Torre Simon de Tona. Una joia de l’arquitectura modernista. Marc Costa i Sitjà, maig de 2006 3. Fotografia històrica de Vic. Josep Ylla i Cassany, 1885-1955. Cristina Alemany i Chavarria, maig de 2007 4. El 9 Nou: 30 anys de periodisme compromès. Miquel Mirambell i Fargas, Roger Molas i Alsina, Marcel Ramírez i Papell, novembre de 2009 5. Diccionari d’artistes vigatans (1750-1950). Antoni Sadurní i Viñas. Maig 2008 6. Fotografia històrica de Vic. Lluís Jiménez i Cerrada, 1913-1993. Elisabet Sanyes i Capdevila, maig de 2009 7. Fotografia històrica de Vic. Francesc Xavier Bach i Puigrefagut, 1902-1979. Anna Puntí i Erra, maig de 2010

imatges ha recorregut tant a testimonis orals com a les hemeroteques locals i nacionals.

Col·lecció Sant Jordi 1. Plomes d’àngel. Sant Jordi 2005, abril 2005 2. Fugides. Sant Jordi 2006, abril 2006 3. Música per a les estrelles. Sant Jordi 2007, abril 2007 4. El sospir del meu nom murmurat tota la nit. Sant Jordi 2008, abril 2008 5. Quan els núvols són de vellut. Mont Bael. Sant Jordi 2009, abril 2009 6. La ballarina de porcellana i les carxofes rebels. Sant Jordi 2010, abril 2010

El col·legi edita també: 1. “L’ull blau”, revista escolar de les seccions d’Infantil i Primària 2. “Petitmiquel”, revista escolar de la secció d’Infantil 3. “mkl.btx”, revista escolar de la secció de Batxillerat

Col·lecció Recerca

FOTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC. FRANCESC XAVIER BACH I PUIGREFAGUT (1902-1979) / ANNA PUNTÍ I ERRA

PUBLICACIONS DEL COL·LEGI SANT MIQUEL

R7

FOTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC

Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) Anna Puntí i Erra

Col lecció Recerca / 7


Col·lecció Societat i Ensenyament 1. Societat i Ensenyament a Vic. El Col·legi de Sant Miquel dels Sants. I, maig de 2004 2. Societat i Ensenyament a Vic. El Col·legi de Sant Miquel dels Sants. II, juny de 2005 3. Societat i Ensenyament a Vic. 150 anys de l’Escola de Música de Vic. III, desembre de 2005. Jordi Mirambell i Fargas 4. Societat i Ensenyament a Vic. Els reptes educatius (Estudi sociològic). IV, juny de 2006 5. Societat i Ensenyament a Vic. El Col·legi de Sant Miquel dels Sants. III

Fotografia històrica de Vic. Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) és una aproximació a la biografia i obra del fotògraf vigatà Francesc Xavier Bach i Puigrefagut. L’autora ha realitzat una tasca d’investigació de la biografia de l’artista i una acurada selecció de l’obra fotogràfica d’aquest autor que se situa fonamentalment en el període anterior a la Guerra Civil (anys 20 i 30) i en els anys de postguerrra, i que constitueix una aportació a la memòria gràfica de la ciutat de Vic.

Anna Puntí i Erra (1992), alumna del Col·legi Sant Miquel dels Sants. Per a la realització de la biografia de Xavier Bach i Puigrefagut s’ha basat fonamentalment en les aportacions orals de familiars del fotògraf i en diversa documentació guardada en els arxius de la Universitat de Barcelona. Pel treball de datació de les

Col·lecció Recerca 1. Oriflama. Una revista sota el Franquisme. Núria Codina i Solà, maig de 2005 2. La Torre Simon de Tona. Una joia de l’arquitectura modernista. Marc Costa i Sitjà, maig de 2006 3. Fotografia històrica de Vic. Josep Ylla i Cassany, 1885-1955. Cristina Alemany i Chavarria, maig de 2007 4. El 9 Nou: 30 anys de periodisme compromès. Miquel Mirambell i Fargas, Roger Molas i Alsina, Marcel Ramírez i Papell, novembre de 2009 5. Diccionari d’artistes vigatans (1750-1950). Antoni Sadurní i Viñas. Maig 2008 6. Fotografia històrica de Vic. Lluís Jiménez i Cerrada, 1913-1993. Elisabet Sanyes i Capdevila, maig de 2009 7. Fotografia històrica de Vic. Francesc Xavier Bach i Puigrefagut, 1902-1979. Anna Puntí i Erra, maig de 2010

imatges ha recorregut tant a testimonis orals com a les hemeroteques locals i nacionals.

Col·lecció Sant Jordi 1. Plomes d’àngel. Sant Jordi 2005, abril 2005 2. Fugides. Sant Jordi 2006, abril 2006 3. Música per a les estrelles. Sant Jordi 2007, abril 2007 4. El sospir del meu nom murmurat tota la nit. Sant Jordi 2008, abril 2008 5. Quan els núvols són de vellut. Mont Bael. Sant Jordi 2009, abril 2009 6. La ballarina de porcellana i les carxofes rebels. Sant Jordi 2010, abril 2010

El col·legi edita també: 1. “L’ull blau”, revista escolar de les seccions d’Infantil i Primària 2. “Petitmiquel”, revista escolar de la secció d’Infantil 3. “mkl.btx”, revista escolar de la secció de Batxillerat

Col·lecció Recerca

FOTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC. FRANCESC XAVIER BACH I PUIGREFAGUT (1902-1979) / ANNA PUNTÍ I ERRA

PUBLICACIONS DEL COL·LEGI SANT MIQUEL

R7

FOTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC

Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) Anna Puntí i Erra

Col lecció Recerca / 7

R7. Fotografia històrica de Vic. F.Xavier Bach  

Fotografia històrica de Vic

R7. Fotografia històrica de Vic. F.Xavier Bach  

Fotografia històrica de Vic

Advertisement