Camps Alier, Ramon (Vic 1918 – Anys 2000) L’escultor poeta Ramon Camps neix a Vic el 1918. Es forma artísticament a l’Escola Municipal de Dibuix de Vic amb un premi extraordinari d’escultura. A mitjans dels anys 40 continua estudiant a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona sota el mestratge de Jaume Olera i Miquel Oslé. Posteriorment rep classes d’Enric Roig, el mestre que ha influït més decisivament a Ramon Camps en el moment àlgid de la seva formació. Molt actiu en l’àmbit atlètic Camps exposa a partir de 1950 a Vic, Barcelona, Girona i arreu de Catalunya, sense oblidar algunes mostres a l’estranger. Realitza més de trenta exposicions individuals, a banda de les nombroses col·lectives com l’organitzada per ell mateix l’any 1972 d’escultors vigatans, i també exposa i ven la seva obra en un establiment del Barri Gòtic de Barcelona i realitza, entre molts d’altres encàrrecs, una figura d’alabastre de la Verge de la Bona Sort localitzada a la fornícula barroca del carrer de la Riera de Vic. Es dedica també durant molts anys a la realització de figuretes de pessebre que es venen en jugueteries vigatanes com a Can Palmarola. Ha estat premiat amb el 1r Premi d’Escultura de Sants el 1946 i el “Premi Ciutat de Vic” el 1960. El 1993 realitza una mostra a la Llotja del Blat de Vic, organitzada per l’Ajuntament com a reconeixement de la seva tasca. Com a escultor d’ofici resident al carrer de la Riera de Vic Ramon Camps mor pels volts de l’any 2002. L’harmonia, l’equilibri i el classicisme regeixen l’obra de Camps que parteix de temàtiques molt diverses, utilitzant però figures arquetípiques, tals com les de la imatgeria religiosa, el folklore català, el vigatà (naixements, estudiants de Vic, “Verdaguers”...) i personatges de l’obra teatral Terra Baixa, sobretot el Manelic i la Marta. Per sobre de tots aquests destaca el nu femení que sense dubte és la imatge clau de la producció de Camps a banda dels retrats. A més de modelar fang i esculpir pedra o marbre Ramon Camps compon poesia al llarg de la seva vida, realitza el pregó de la festa major de Vic en dues ocasions i recita públicament els seus versos vàries vegades a la seva ciutat natal.
La figura em plau En bon art domada Quan el cos és himne De l’anhel d’una ànima.
Ramon Camps
73