Page 1

(1803 - 1842)

OLOT – GENER 2016 – Núm. 34

Dibuix de Modest Fluvià

Butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la Venerable LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS, Terciària Carmelita, model de joves obreres.


LA FAMA DE SANTEDAT I LES BASES DE LA CAUSA DE BEATIFICACIÓ Els primers anys després de la mort Tenint en compte que Lliberada no va ser un personatge públic o rellevant per la seva cultura o pels fets notoris que realitzés, sinó una simple treballadora de fàbrica, pobra i després malalta, no és estrany que la documentació no sigui gaire abundosa i que el vehicle principal de la seva memòria hagi estat justament la seva fama de santedat. Cal tenir en compte que les Causes dels sants es desenvolupen bàsicament en tres fases: La primera és la recollida de proves i documents referents a la vida i virtuts de la persona en qüestió. Aquesta fase es desenvolupa en la pròpia diòcesi. En el cas de Lliberada, aquesta fase no es va iniciar –o incoaroficialment fins al 1942, cent anys després de la seva mort i es va donar per acabada el 1973. El treball recau principalment en la Comissió Històrica, i normalment sol ser una tasca minuciosa i lenta.

Objectes de la Lliberada guardats pels germans Badia. Foto 2003

La segona fase comença un cop tancat el Procés Diocesà, quan la documentació passa a Roma, a la Congregació dels Sants, que ha de fer l’estudi del material recollit i nomenar un Relator, el qual té la responsabilitat de presentar la Positio super virtutibus, un llibre o recull, normalment voluminós, on consta i s’argumenta de manera crítica la documentació que ha de servir per provar l’heroïcitat de les Fi del treball de la Comissió Històrica (1973) virtuts. El Relator tanmateix té l’ajuda d’un col·laborador extern, que és el qui porta el major pes de la feina, tenint en compte que cada Relator sol portar diverses Causes. En el nostre cas, aquest col·laborador serà el P. Pau M. Casadevall, carmelita, que hi va treballar més de deu anys i que havia estat presentat pel Postulador General, el també carmelita P. Redempte Valabek. La Positio sobre la Lliberada es va poder completar l’any 1993.


La tercera fase és de debat i avaluació, passant primer pels diversos grups de consultors historiadors i teòlegs que han d’estudiar la Positio i emetre el seu vot. Si és favorable, passa a la comissió de Bisbes i Cardenals, que donen el vot definitiu, deixant després l’última paraula al Papa. A rel de la mort de la Lliberada, amb el vent a favor de la seva fama de santedat, avalada pel poble, es va intentar ben aviat donar a conèixer la vida i virtuts de la Serventa de Déu. Joan Calvó i Morató i el Dr. Masmitjà, presents en la mort de la Lliberada, es van començar a moure.

“Positio” finalitzada el 1993

Joan Calvó va escriure en forma de carta el relat de la mort i l’enterrament de la Serventa de Déu i ho va enviar al seu amic de Girona Mn. Joan Sala, però en va fer còpies, en cada una de les quals ampliava i enriquia el text amb noves aportacions, fins que ho va aplegar tot amb el títol “Relació dels imponderables patiments, preciosa mort i enterrament de la gran Serventa de Déu Lliberada Ferrarons y Vivés”. Durant l’any 1842 Calvó va treballar molt fent còpies amb afegitons que anava enviant a amics i a personatges de diferents llocs de Catalunya. En la seva relació, Calvó compara la Lliberada a les grans místiques, com Caterina de Siena, Teresa de Jesús, Verònica de Julianis... El Dr. Masmitjà, que era llicenciat en Lleis i Dret Canònic, junt amb els preveres Vila i Rovira que havien acompanyat espiritualment la Serventa de Déu, va enviar a la Congregació per a les Causes dels Sants de Roma, l’1 de novembre de 1842, una Relació, un document de vuitanta pàgines en llatí, relatant i donant a conèixer les virtuts de Lliberada Ferrarons. Si bé es va dir que ho feien per una mena d’inducció sobrenatural, Masmitjà diu en la seva Relació que ho ha escrit “per augmentar la glòria accidental de Déu,

Carta de Joan Calvó i Morató escrita el 1842

per servir d’algun consol al qui ho llegís enmig de les angoixes que passa l’Església a Espanya, i per a satisfer una obligació i pagar un deure de justícia”.

Just un any després, per indicació de l’Arquebisbe de Tarragona Echanove, que estava a Roma desterrat, es va enviar un altre document més breu, d’una vintena de pàgines, amb l’objectiu d’informar directament el Papa Gregori XVI. Es diu que el Papa, després de llegir-lo, va expressar que no dubtava que els seus successors posarien un dia la Lliberada als altars.


Uns altres personatges del mateix temps que es van interessar per la causa de la Lliberada Ferrarons van ser Sant Antoni Maria Claret, el Dr. Jaume Soler, Canonge Magistral de Vic i després bisbe de Terol, el Dr. Llucià Casadevall, bisbe de Vic, el Dr. Guardiola, bisbe de la Seu d’Urgell, el canonge de Girona Arnautó... Això demostra que la fama de la Lliberada no quedà circumscrita a Olot sinó que es va escampar per més comarques i per molts altres indrets, com testimonia Joan Calvó, dient que de molts llocs demanaven trossets de roba de la Lliberada, tinguts per relíquies, i fulles de roses desfullades per les seves mans. Mn. Lluís Vila recull en les seves cartes, informant el P. Bonavía, nombrosos casos de persones que s’encomanaven a les oracions de la Serventa de Déu i se sentien afavorides, alleujades o guarides en les seves penes i malalties. El mateix Dr. Masmitjà narra el cas de la Sra. Jerònima Escubós, la qual “només de flairar algunes fulles de roses que foren de la Serventa de Déu es va curar del tot d’una malaltia inveterada, que no havien pogut sanar els remeis que li van prescriure diversos metges d’aquesta vila i de Barcelona”.

Dr. Joaquim Masmitjà, últim director espiritual de la Lliberada

I en una carta al Sr. Josep de Trinxeria, Masmitjà diu convençut: “Lliberada Ferrarons, i no tinc por d’errar en el que dic, des dels seus tendres anys fins que va donar el seu esperit al Creador, va córrer amb passes de gegant en el camí de la perfecció cristiana, esmaltant la seva ànima amb les pedres precioses de tota classe de virtuts (...) Déu se la va emportar i a nosaltres ens va deixar el consol de les seves súpliques i un model exquisit de santedat”.

Text extret de l’apartat 1r del capítol 5è del llibre: “Lliberada Ferrarons, una fe sempre jove” de Mn. Miquel Àngel Ferrés i Fluvià Barcelona, 2006, Ed. CPL


Pare JAUME LLAGOSTERA i TORRENT, O.C. (Olot, 1910-2005)

P. Jaume Llagostera, o.c. Foto:ACGAX. Servei d’Imatges. Fons l’Olotí

Aquest carmelita o “frare del Carme”, com se’l coneixia per la majoria de la gent, va ser durant molts anys vicepostulador de la Causa de beatificació i canonització de la Lliberada Ferrarons i Vivés. En l’exercici d’aquest càrrec va tenir un interès i una dedicació especial per dos motius molt concrets: primer, perquè la Lliberada era olotina de naixença; ell també era nat a Olot, la ciutat situada entre volcans. Segon, perquè ell era carmelita i la serventa de Déu havia estat terciària carmelitana. Només cal recordar que la donzella olotina, per la vinculació amb el tercer orde carmelità durant la seva existència, quan li arribà la mort, el 21 de juny de 1842, va ser amortallada amb l’hàbit del Carme (marró, amb escapulari i caputxa, més la capa i la caputxa blanca de les solemnitats).

Va ser precisament durant el període que exercí de vicepostulador el P. Jaume Llagostera que es començà a editar, pel novembre de 1986, el Butlletí informatiu Lliberada Ferrarons, per tal de seguir divulgant les virtuts i la fama de santedat de la dona olotina, presentada com a model de joves obreres. Era, al començament, una publicació senzilla, de quatre pàgines, destinada a mantenir, per damunt de tot, el caliu d’un sentiment de veneració i admiració força estès en els àmbits religiosos olotins, catòlics gairebé en la totalitat, en aquells anys. Aquest sentiment havia anat trobant continuïtat amb el pas del temps, tot i la successió de les generacions, des del mateix moment de la mort de Lliberada Ferrarons. No s’havia produït encara la diversificació religiosa que es dóna actualment a la ciutat, després de l’arribada d’immigrants en les darreres dècades del segle XX i en tot el que es porta del XXI, amb persones de diverses cultures, religions i maneres de viure que procedeixen de diverses parts del món, des de l’Amèrica del Sud a l’Índia, passant per països de l’Europa oriental i també del Magrib i del centre del continent africà. En aquest nou context, d’una major pluralitat confessional i també d’indiferència religiosa, es manté tantmateix viu l’interès per la Causa. Una de les feines del vicepostulador El P. Jaume en el trasllat de les restes de la Lliberada el 19/06/1966


era, precisament, persistir en la divulgació de les virtuts de la serventa de Déu i, per tant, mantenir viu el seu record i els anhels d’una beatificació i canonització que es va prolongant amb el pas dels anys però que no admet defallences en la Causa, perquè per damunt de El P. Jaume en la cloenda del procés Diocesà el 1973 tot hi ha hagut, per part de tots els vicepostuladors que s’han anat succeint, el convenciment que Lliberada Ferrarons és mereixedora de l’honor dels altars, per l’exemplaritat de la seva vida, marcada per la pobresa i la humilitat, el treball, el sacrifici, el sofriment en la malaltia i una fe gran i infrangible. D’aquí que el P. Jaume Llagostera tingués especial cura de la preparació dels números del Butlletí, que s’anaren editant amb una certa regularitat, per anar recordant aspectes biogràfics de la Lliberada Ferrarons, i per donar també a conèixer els passos que s’anaven fent en el procés de la Causa i per recollir alhora notícies de favors rebuts per mediació de la Lliberada. La publicació era senzilla, sense pretensions, però va complir perfectament amb els objectius proposats. En la preparació (textos, fotografies, control dels donatius rebuts, etc.) de cada número del Butlletí va dedicar-hi moltes hores el P. Llagostera. Acabat el treball de redacció i d’impremta, calia afegir-hi encara la distribució de la publicació, que anava més enllà de l’àmbit local, d’Olot i comarca, i àdhuc del bisbat de Girona. El P. Jaume Llagostera va ser vicepostulador fins que li va arribar la mort, al començament de gener de 2005. En els darrers anys havia compartit el càrrec amb Mn. Joan Baburés i Noguer, també olotí, esdevingut canonge i mestre de cerimònies de la catedral de Girona. El P. Jaume Llagostera havia nascut a Olot, capital de la comarca catalana de la Garrotxa, fronterera amb França, el 23 de març de 1910. Va ingressar al convent del Carme, d’Olot, quan tenia 11 anys. Després va fer el noviciat a Caudete (Albacete), on va fer la primera professió religiosa al començament de juliol de 1927. Va estudiar-hi filosofia i després anà a El Henar (Segòvia) per cursar els de teologia, que va acabar a

El P. Jaume, Vicepostulador, amb una imatge de la Lliberada. Article publicat el 1993 al Diari de Girona en motiu de l’acabament de la “Positio”. Foto: Juli.


Barcelona. Va professar solemnement el 23 de març de 1931, al convent d’El Henar. L’any següent va rebre el subdiaconat. L’ordenació sacerdotal tingué lloc el 15 d’abril de 1933 i va cantar la seva primera missa, a l’església de la Mare de Déu del Carme, d’Olot, cinc dies després. Al cap d’un any, al començament de maig de 1934, va ser destinat al Brasil. Inicià la seva obra missional a Aimorés, a l’estat de Minas Gerais, quan encara s’havia de travessar la selva muntat a cavall. Pel gener de 1938 va passar a la població de Resplendor, de la parròquia de la qual va esdevenir rector el 1940. Va ser-ne, de rector, durant més de dos decennis i la seva activitat sacerdotal era evangèlica, compromesa en la defensa de drets socials i en cercar millores humanitàries als seus feligresos. L’ampliació del territori missional, El P. Jaume en la inauguració del II confiat als carmelites al Vale do Rio Doce, va fer Centenari del Naixement de la Lliberada el 19 d’abril de 2003. Al costat té el P. Felip que el P. Jaume Llagostera i els seus germans Amenós (Postulador) i, davant, Mn Joan de religió erigissin noves capelles i llocs de Baburés (Vicepostulador). Foto: X. Espelt culte, sense oblidar en cap moment una intensa labor social. Ajudà a construir hospitals, escoles, orfenats i, fins i tot, va contribuir a l’aixecament de poblats que, amb el pas dels anys, han esdevingut grans ciutats. L’agost de 1953 va ser nomenat Comissari General de l’Orde Carmelitana al Brasil i això va fer que intensifiqués la seva ajuda als necessitats i desplegués un fecund dinamisme ministerial. En els capítols provincials de 1956, 1959 i 1962 se’l va ratificar en el càrrec de Comissari General i va defensar sempre el dret dels indígenes de ser propietaris de les seves terres, sovint cobejades i espoliades per cacics. El 1954 va construir el nou seminari Lliberada Ferrarons: Una Fe Sempre Jove

Miquel Àngel Ferrés i Fluvià Aquesta recent biografia capta la vida i les virtuts d’aquesta jove treballadora catalana amb un llenguatge actual i unifica amb traça la història amb la vida actual de les persones. Al lector, se’l coŀloca davant de la simplicitat de la fe d’una dona jove que va viure en pobresa i malalta. És un llibre catequètic que ens porta a captar l’essencial de l’espiritualitat cristiana. Alhora, és una altra oportunitat per conèixer i estimar algú a qui molts ja consideren santa. Centre de Pastoral Litúrgica. cpl@cpl.es | www.cpl.es 220 pàgines El podeu trobar a: la llibreria diocesana Casa Carles de Girona, a la Plaça del Vi, n. 2 - 17004 Girona Tel. 972 41 28 78 - llibreria@bisbatgirona.cat i en altres llibreries especialitzades


carmelità en una gran fazenda de 53 ha i abans, el 1942, va fundar l’Hospital Nossa Senhora do Carmo, de Resplendor, que continua actiu després de més de setanta anys. D’aquest centre hospitalari, es diu, en parlar de la seva història, << foi fundado pelo Frei Jaime Maria Llagostera... com o objetivo de ‘socorrer aos pobres locais e desamparados de assistencia’>>. Resplendor el té com a fill predilecte. A causa del deteriorament de la seva salut (afectat per un virus tropical) va tornar a Catalunya el 1962 i dos anys després passà al convent d’Olot, des del qual va dur a terme una intensa El P. Jaume junt amb Mn. Joan Baburés i el P. Francesc Jordà activitat religiosa i d’atenció a les en la presentació de l’Auca de la Lliberada el 17/04/2004 necessitats socials, sense oblidar l’ajuda espiritual i el suport als malalts. Va emprendre obres de millora i d’embelliment de l’església del Carme i en diverses ocasions va ser elegit prior del convent. El 1974 va ser nomenat vicari de la parròquia de Sant Esteve, d’Olot, càrrec que va detenir fins a la seva mort. Mai va prescindir dels seu hàbit carmelità i va esdevenir, en pocs anys, un home extraordinàriament popular, inquiet i treballador, molt apreciat pels olotins en general. Va formar part d’entitats amb finalitats assistencials i amb la seva empenta i disponibilitat va assegurar la continuïtat del Casal Marià, l’Adoració Nocturna, les Conferències de Sant Vicenç de Paül, etc. La seva presència era imprescindible en els actes populars de les festes del Carme, a mitjan juliol, quan ballen el drac, el pollastre i el conill, figures festives populars que complementen les funcions religioses. També se’l trobava sovint recorrent la ciutat, amb silenci i sense torbar-se, senyal evident que reservadament anava a portar el viàtic a algun malalt. La Mare de Déu del Tura, deia, és la patrona d’Olot, però la del Carme és la mestressa. El 1998 se li confià el pregó de les Festes del Tura i l’any següent l’Ajuntament el va distingir amb l’atorgament de la Medalla de la Ciutat d’Olot. Com s’ha dit, tot això va compaginar-ho amb la responsabilitat de vicepostulador de la Causa de beatificació i canonització de Lliberada Ferrarons, per la qual se sentia especialment obligat i parlava sovint de la Positio i de les passes que s’anaven fent a Roma. La mort del P. Jaume Llagostera va ser molt sentida per la seva ciutat natal. No gaires mesos més tard, pel juliol de 2005, se’l va recordar i homenatjar amb la col·locació d’una placa, obra de l’escultor Joan Ferrés, al costat de l’entrada del claustre del Carme, acte que comptà amb l’assistència de l’alcalde i d’un bon nombre de familiars, amics i admiradors d’aquest carmelita, el record del qual, tot i els anys transcorreguts, es manté ben viu a la ciutat i també al Brasil, on existeix la fundació que porta el seu nom, a Resplendor. Josep Murlà


NOTÍCIES / CARTES REBUDES (fragments) . El passat 3 d’agost de 2015 l’artista pintor Xavier Carbonell i Serra morí cristianament a l’edat de 73 anys. Fou qui va realitzar desinteressadament, l’any 2003, el cartell per a la celebració dels 200 anys del naixement de la Lliberada Ferrarons. I qui realitzà el dibuix per a l’estampa que es repartí en motiu del trasllat de les despulles mortals de la Lliberada al temple arxiprestal d’Olot Xavier Carbonell (1942-2015). Publicat en la Jornada Històrica del Cartell realitzat per en al diari “El Punt Avui”. Foto: J.C. 19 de juny de 1966. X. Carbonell el 2003 . El passat 5 de setembre de 2015 l’escultor Modest Fluvià i Aiguabella, també morí cristianament a l’edat de 90 anys. L’any 2003, en motiu de la celebració dels 200 anys del naixement de la Lliberada Ferrarons, la Comissió que preparava aquesta celebració va demanar a Modest Fluvià de dissenyar una nova imatge de la Lliberada per tal de ferne un punt de llibre. Aquest va ser el primer contacte de la comissió amb l’artista; però, Modest Fluvià des d’aquell moment, ell va voler integrar(1925-2015) se a la Comissió i fins fa un any va assistir a totes les reunions anuals i va col·laborar desinteressadament en tots els encàrrecs que se li van fer.

Estampa commemorativa del II Centenari del Naixement de la Lliberada, realitzada per M. Fluvià el 2003.

. Us voldria dir a tots els qui teniu Fe o la cerqueu, a tots els qui passeu tribulacions, angoixes, malalties, penes o treballs a nivell familiar o personal..., a tots els qui passeu problemes de qualsevol tipus o voleu créixer en la Fe, encomaneu-vos a la Lliberada Ferrarons. Ella sempre vivia en la presència del Senyor i de la Mare de Déu, que ella tant estimava, i en la presència de la Santíssima Trinitat, que tant adorava. Si no li demanem res, com ens pot afavorir?. Sor Maria Massana Mola. Clarissa d’Olot (Desembre 2013) . Els demano, per favor, pregàries. Estic destrossada de dolor pel meu promès, que m’ha deixat. Ens anàvem a casar. Els demano, siusplau, que preguin primer per ell, que va ben perdut. Ha abandonat l’església catòlica. Que la Mare de Déu l’hi faci tornar.


També demano per mi mateixa. Sóc major d’edat i desitjo ser mare i esposa. Que Déu em concedeixi la gràcia de donar-me una família, que procuraré que sigui catòlica. Los Ángeles-Califòrnia (Octubre 2014). . Estimats germans en Crist. Amb amor profund en Crist els escric per demanar-los de tot cor que em facin arribar, a la meva humil llar, una relíquia de la Lliberada Ferrarons per més augmentar la fe de la meva família, que està passant moments extremadament difícils de salut (la meva mare està molt delicada). Confiem en l’ajuda espiritual de la Lliberada Ferrarons. Sé que ens escolta i que ens ajuda... Julio César Ramos Mendoza. Perú Agost 2014). . Agraïments; Salutacions en la pau de Crist i de la seva Mare. Estimat Mn. Joan Baburés i Noguer. Mitjançant aquesta carta, m’agradaria fer arribar l’agraïment al Pare Carmelita, postulador de la causa de la Lliberada Ferrarons, i a vostè, el vicepostulador, pel seu interès i pregàries, així com també per l’enviament dels llibres i revistes. El seu llibre és preciós. Disculpeu-me perquè és la primera vegada que us contesto i ho faig en indonesi, ja que parlem poc anglès i, encara menys, el castellà. Gràcies a tots: pares, germanes i frares del tercer ordre carmelità. A tots. Aquí, teniu, doncs, el nostre escrit. Disculpeu qualsevol error en la redacció de la carta. Molts records de nosaltres: San, Lien, Anton, Yohan de Malang, d’Indonèsia. Gràcies per la vostra atenció. Indonèsia (Juliol 2014). . Germans: vaig rebre amb molta joia les estampes i el butlletí de la Lliberada. Em posaré a difondre’l aquí, a l’Argentina. Resaré invocant-la com a intercessora. Gràcies. Si me’n volen enviar més amb el proper butlletí, jo les distribuiré entre devots perquè resin amb la seva pregària i perquè coneguin millor la seva vida. Així aniré difonent aquesta Causa fins que arribi a ser proclamada santa. Gràcies. Que Déu us beneixi. M. Paula Cacia. Argentina (Maig 2014). . Hola!. Sóc diaca. Em dic Leonardo i escric sol·licitant-los relíquies i estampes de la Venerable Lliberada Ferrarons. Tinc la intenció de distribuir-les en la meva comunitat, entre els fidels, com un suport més a una campanya per fomentar i augmentar la devoció als sants. Brasil (Juny 2014). . Deixo constància en aquest correu electrònic de la meva admiració i devoció per la vida de santedat de la nostra estimada Lliberada Ferrarons: el seu testimoni, la seva total donació a Déu, la seva senzillesa... La seva vida amagada en Déu provoca en la meva ànima grans desitjos de santedat. És un clar senyal de la presència de Déu i de la seva Misericòrdia que ens doni sants per sustentar la nostra fe i perquè ens encaminin


vers Ell. Lliberada Ferrarons ens fa participar d’aquesta Misericòrdia i ens és un gran testimoni dels seu total amor a Jesús i a la seva Església –amor que la va portar fins al sacrifici de la pròpia vida. Brasil (Octubre 2014) . Per mail hem rebut cartes demanant informació, estampes i relíquies de la Venerable Lliberada. Procedien de: 2015. De gener a juny: BRASIL (59), ARGENTINA (1), MÈXIC (4), GUATEMALA (1), FILIPINES (2), LEÓNESPANYA (1), PERÚ (1), COLÒMBIA (1). 2014. De gener a desembre: BRASIL (121), ARGENTINA (3), MÈXIC (2), FILIPINES (6), PERÚ (1), SUDÀFRICA (1), PORTUGAL (1), CALIFÒRNIA-USA (2), TARRAGONA-ESPANYA (1), EQUADOR (1), INDONÈSIA (1), HOLANDA (2), VENEÇUELA (1), ILE DE LA REUNION-FRANCE (1), FLORIDA-USA (1), TENERIFE (1), ITÀLIA (2).

FAVORS REBUTS PER INTERCESSIÓ DE LA VENERABLE LLIBERADA FERRARONS Convé molt que aquelles persones que hagin confiat alguna gràcia a la intercessió de la Lliberada i que hagin vist complert el seu desig, ho comuniquin al Vicepostulador. Per això i per donar fe que es manté ben viva entre els fidels la fama de santedat de la Serventa de Déu, agrairem les vostres col·laboracions, que publicarem aquí mateix. • Gràcia obtinguda per la intercessió de la Lliberada Ferrarons. “Em vaig fracturar el fèmur com a conseqüència d’una caiguda. Em van operar i em van posar una “pròtesi total de maluc”. La recuperació era molt lenta, però normal. Una germana de la comunitat em va fer saber que pregava diàriament per la meva salut davant de la tomba de la Lliberada a l’església de Sant Esteve d’Olot. Vaig pensar que seria bo unir-nos a aquesta pregària comunitàriament des del Convent. Al cap d’una novena vaig experimentar una notable millora física i moral. En la visita consignada amb el doctor que em va operar i després que aquest examinés les proves i l’exercici físic, va exclamar: “Molt bé, molt bé”. Sor Maria Massana. Clarissa d’Olot (Desembre 2013).


DONATIUS PER A LA CAUSA DE CANONITZACIÓ DE LLIBERADA FERRARONS Donatius des de gener de 2014 a juny de 2015: Donatius anònims, 20 + 50 = 70€ Suma de donatius recollits a les caixetes de les diferents esglésies, 1028,66€ Viacrucis a Sant Francesc, 282,61€ + 248,53€ = 531,14€ Donatius en l’obertura de la Sala d’Exposició, 85,80€ Carme Isern Vilardell, 30€; Divina Providència Olot, 40€.

ORACIÓ PER A OBTENIR DE L’ESPERIT SANT LA CANONITZACIÓ DE LA VENERABLE LLIBERADA FERRARONS Oh Esperit Sant Diví, consolador i santificador de les ànimes, ja que adornàreu l’ànima de l’angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per la terra fent el bé, feu que, per la seva eficaç intercessió a favor de nosaltres, pecadors, i per mitjà dels prodigis realitzats per la vostra Serventa, experimentem com n’és de suau i confortador el vostre amor!. Pare nostre, avemaria, glòria. Amb aprovació eclesiàstica. Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per a la tramesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar a: Vicepostulador: Mn. Joan Baburés i Noguer Cúria Diocesana, Plaça del Vi, 2 - 17004 GIRONA Tel. 972 41 27 20 / 639 26 92 81 lliberada@lliberada.org Causa Lliberada Ferrarons, Pares Carmelites Verge del Portal, 10 – 17800 OLOT (GIRONA) - Tel. 972 26 05 93 Banc Sabadell: ES25.0081.7025.5500.0108.2412 Podeu trobar informació a la pàgina web: http://www.lliberada.org i en el bloc: http://lliberadaferrarons.blogspot.com

Núm_34-CAT  
Núm_34-CAT  

Butlletí Informatiu sobre la Causa de Canonització de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons i Vivés

Advertisement