latira 254

NĂšMERO

254 ANY XXV

Del 13 de novembre al 16 de desembre de 2020

Tot el Ripollès en una sola revista www.latira.cat

2. latira. Llar, moda i imatge personal

Agenda d’activitats del Ripollès.

Envieu-nos les vostres activitats a agenda@latira.cat i us les publicarem de franc.

Si en voleu destacar una, truqueu-nos al 665 761 799.

Nota important Les activitats que apareixen a la Tira, i donades les restriccions per les mesures sanitàries actuals, ara per ara no estan del tot assegurades. Us recomanem de consultar els programes i els webs oficials de cada ajuntament per a conèixer-ne la realització.

Baix Ripollès Escana el codi i subscriu-te a l’agenda!

Ripoll Dijous 19 de novembre 19:00 h. BSO: Música i cinema. Xerrada: ‘Introducció: música en el cinema? Els clàssics’. A càrrec de Salvador

Àngel Batlle. Activitat gratuïta.

Inscripció prèvia al 972 700 711 o a biblioteca@ajripoll.cat.

A la biblioteca Lambert Mata.

Dijous 26 de novembre 17:00 h. Cicle de xerrades: ‘Futur. Patrimoni, testament’. A càrrec de Genís Boadella. Xerrades gratuïtes subvencionades per l’Escola de Famílies de Dincat. Capacitat limitada a 20 persones. Confirmeu assistència al 972 703 104 (Eva o Ester) o a acpadripoll@ gmail.com. A la biblioteca Lambert Mata.

19:00 h. BSO: Música i cinema. Xerrada: ‘Evolució: trasnformació? Els innovadors’. A càrrec de Salvador Àngel Batlle. Activitat gratuïta.

Cal inscripció prèvia trucant al 972 700 711 o a biblioteca@ ajripoll.cat. A la biblioteca Lambert Mata.

c/ del Progrés, 27 - RIPOLL 972 701 807 gp2@graficpaper.com Horari: obert de dilluns a divendres de 8 a 20 h.

Dissabtes i diumenges de 8 a 13:30 h

Divendres 27 de desembre 19:00 h. Club de lectura juvenil, amb Montse Maestre i Mariona Masgrau. A la biblioteca Lambert Mata.

Dissabte 28 de desembre 12:00 h. Club de lectura: ‘Canto jo i la muntanya balla’, amb l’autora Irene Solà. Condueix l’acte Ramon Alabau.

Inscripció prèvia al 972 700 711 o a biblioteca@ajripoll.cat.

A la biblioteca Lambert Mata.

Dijous 3 de desembre 19:00 h. BSO: Música i cinema. Xerrada: ‘Renovació: un nou so? Noves tendències’. A càrrec de Salvador Àngel Batlle.

Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia al telèfon 972 700 711 o a biblioteca@ajripoll.cat. A la biblioteca Lambert Mata.

Altres activitats Sessions de ioga i medi-

Anticipa’t a Nadal!

tació. Cada dilluns de 18:30 a 20:00 h i de 20:00 a 21:30 h.

Cada dimecres de 15:30 a 16:45 h.

A càrrec de Micha Rush.

Inscripcions al 659 768 380.

Festival Som Cultura: ‘A la vora del foc’. Llegendes i mites del Ripollès. Explicació de quatre llegendes de la comarca del Ripollès a través del compte de Youtube del Museu Etnogràfic de Ripoll. Activitat virtual.

Durant el mes de novembre.

Exposicions Exposició ‘Des del meu balcó’. Exposició sorgida de les imatges capturades des dels balcons i finestres durant el confinament. Fins al 30 de novembre. Les obres es poden veure a l’Ajuntament, a l’Arxiu Comarcal, al Casal de Joves el Galliner, al CEIP Joan Maragall, a l’Església de Sant Pere i al Museu.

Exposició ‘Vermell’, d’Art Pirineus. Fins al 15 de novembre. De dijous a dissabte de 17:00 a 19:00. Diumenges i festius de 12:00 a 14:00 h i de 17:00 a 19:00 h. A la sala Abat Senjust.

Exposició ‘Mirades’ de Lluïsa Molina. Fins al 30 de novembre. A la sala Josep Maria Anglada de la biblioteca L. Mata.

Subministrament industrial Hidràulica i pneumàtica Ferreteria Especialitzats en estufes i llars de foc

Polígon Industrial Casanova de Baix c/ dels Tornalls, 9 · Ripoll 972 715 753 · www.dicoindustrial.com Horari: obert de dilluns a divendres de 8 a 19 h No tanquem a migdia. Dissabte obert de 9 a 13 h

Sant Joan de les Abadesses Diumenge 15 de novembre 11:00 h. Visita guiada familiar amb motiu del Festival Som Cultura: ‘Els enigmes de Sant Joan’. Inscripcions a l’oficina de turisme. Al Palau de l’Abadia.

Dissabte 21 de novembre 18:00 h. Presentació del llibre ‘La llanterna de Montmartre’, de Salvador Vergés.

Inscripcions a l’oficina de turisme. Al Palau de l’Abadia.

Fem realitat el teu projecte Gas, llenya, bioetanol, pèl·let…

4. latira. Llar, moda i imatge personal

Diumenge 22 de novembre 12:30 h. III Cicle de tardor: ‘Viatge per les cançons de cinema negre’, amb Marina Prades, Santi Ricard i Oriol Padrós. Amb la direcció de Jordi Fité. Venda d’entrades a l’oficina de turisme. Preu: 14€ anticipada i 18€ a taquilla. Al Palau de l’Abadia.

Dissabte 28 de novembre 18:00 h. Inauguració de l’exposició de Jordi Tolosa.

Inscripcions a l’oficina de turisme. A l’Espai d’Art l’Abadia-Palau de l’Abadia.

19:00 h. Diumenges de 10:00 a 14:00 h. A l’Espai d’Art l’Abadia-Palau de l’Abadia.

Exposició ‘Lamento borincano’ del fotoperiodista Joan Guerrero. Fins al 29 de novembre. De dilluns a dissabte de 10:00 a 14:00 h i de 16:00 a 19:00 h. Diumenges de 10:00 a 14:00 h. Al Palau de l’Abadia.

Exposició de Jordi Tolosa.

Del 28 de novembre fins al 21 de febrer de 2021. De dilluns a dissabte de 10:00 a 14:00 h i de 16:00 a 19:00 h. Diumenges de 10:00 a 14:00 h. A l’Espai d’Art l’Abadia-Palau de l’Abadia.

Exposicions Exposició ‘PaísPaisatge’ i ‘Elogi de la pintura’ de Gerard Sala. Fins al 22 de novembre. De dilluns a dissabte de 10:00 a 14:00 h i de 16:00 a

Visites guiades Visita guiada ‘Sant Joan de les Abadesses, la joia del romànic’. Cada dissabte a les 12:00 h. Punt de sortida: oficina de turisme-Palau de l’Abadia.

Les darreres novetats en decoració nadalenca

a uns preus d’escàndol!

Vall de Camprodon Escana el codi i subscriu-te a l’agenda!

Camprodon Dissabte 21 de novembre 16:30 h. Visita guiada ‘Quadern de butxaca de l’arquitecte’, dins les activitats programades del Festival Som Cultura.

Activitat familiar. Informació i inscripcions al 972 740 010 o a turisme@camprodon.cat.

Exposicions Exposició permanent de la Retirada i exposició temporal de l’aiguat de 1940.

Cada divendres d’11:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00 h, dissabtes de 16:00 a 21:00 h i diumenges d’11:00 a 13:00 h. A l’espai cultural Cal Marquès.

Exposició de diorames de Playmobil per la vila de Camprodon. Fins al 13 de desembre.

Mercat setmanal Cada diumenge de 9:00 a 14:00 h. A la plaça del Doctor Robert.

Molló

NOVA ERA Passeig de Regull, 10 - RIPOLL Obert cada dia de 9 a 21 h

Dijous 19 de novembre Tarda Jove. Activitat subjecta a suspensió per mor de la covid-19.

Diumenge 22 de novembre Festa Major de Santa Cecília 11:30 h. Missa solemne.

Veneració de les relíquies i cant

dels goigs. A l’Església de Santa Cecília.

12:30 h. Audició de sardanes amb la cobla la Principal d’Olot. A la plaça Major. És obligatori l’ús de la màscara i de gel hidroalcohòlic. Els actes i la festa estan subjectes a canvis o suspensió sense previ avís. Estigueu atents al web i a les xarxes socials municipals.

Dijous 10 de desembre Tarda Jove. Activitat subjecta a suspensió per mor de la covid-19.

Vall de Ribes Escana el codi i subscriu-te a l’agenda!

Queralbs Altres activitats Sessions de ioga i meditació. Cada divendres de 9:15 a 10:45 h. A càrrec de Micha Rush.

Inscripcions al 659 768 380.

Ribes de Freser Dimarts 24 de novembre 19:00 h. Activitat virtual: Kahoot ‘100 anys de tren a Ribes de Freser’. Joc de preguntes sobre els orígens històrics i tecnològics de la línia de tren Ripoll-la Tor de Querol i les conseqüències de l’arribada del tren a nivell turístic, sobretot en el turisme de salut.

Altres activitats Sessions de ioga i meditació. Cada dimarts i dijous, de 9:15 a 10:45 h i de 17:30 a 19:00 h. A càrrec de Micha Rush.

Inscripcions al 659 768 380.

PERRUQUERIA Reforç

Anglès

Tallers

Reforç de totes les matèries fins a batxillerat

unisex Pl. de Josep Tarradellas, 7 Mercat Cobert de Ripoll 972 70 35 06 Hores concertades

Anglès cooperatiu i lúdic per a tots els nivells i les edats A partir de 3 anys

MATRÍCULA OBERTA Plaça de la Llibertat, 10 RIPOLL - 617 585 444

6. latira. Llar, moda i imatge personal

En Josep de Sora i cantar la canya.

ISABEL LASALLE Cercadora de records Tot i que la llengua és viva i canviant, sovint encara conservem en el nostre parlar —sobretot els més grans— frases fetes i/o dites que hem anat aprenent de generació en generació i que donen un tret característic, autèntic, i fins i tot diria que original al parlar de cada terra.

D’aquesta manera, en el nostre parlar diari utilitzem frases fetes tan nostrades com a fer punyetes, acabar com el rosari de l’Aurora, afegir llenya al foc, agafar el bou per les banyes, aixafar la guitarra, aixecar la camisa, amagar el cap sota l’ala, anar a la seva, anar a pastar fang, anarse’n en orris, arribar a misses dites, arribar i moldre, baixar de l’hort, beure a galet, caure la cara de vergonya, descobrir la sopa d’all, dir el nom del porc, donar carbasses, embolicar la troca, ser de bona fusta, més vell que l’anar a peu, estar com gat i gos, estar com una cabra, content com unes pasqües, tocat del bolet, fer mans i mànigues, fer la viu-viu, fer petar la xerrada, fer tronar i ploure, fer volar coloms, haver-hi gat amagat, parar l’orella, passar la nit en blanc, prendre el número, remenar les cireres, saber-la llarga, ser carn i ungla, somiar truites, tenir el cor robat...

De fet, podríem trobar moltíssimes dites i frases fetes i la llista seria molt i molt llarga. Tanmateix, si a continuació ens poséssim a analitzar la seva procedència, segurament tindríem força

més dificultats per a arribar al veritable origen. Aquesta vegada parlem amb l’escriptor Josep de Sora, autor de llibres d’excursionisme i de narrativa —Petjades borradisses, Manyoc de retalls, El batec de la Vall, Vida de gos o Un tarambana, la seva darrera

Una canya com aquesta ha fet que l’expressió cantar la canya sigui una realitat encara vigent

creació—. Fa uns dies va publicar al seu Facebook un escrit on ens explicava el vertader significat de la frase feta cantar la canya.

Avui ens l’ha cedit per tal de poder compartir-lo amb tots vosaltres.

«Us diran que es tracta de parlar clar, de dir les veritats, de no tenir pèls a la llengua. Essent correctes, aquestes definicions em semblen de poca precisió.

Aquesta és la que jo havia sentit d’un home que ara tindria uns 130 anys. Eren temps en què

molta de gent no sabia ni sumar ni restar. Aleshores, alguns botiguers se servien d’una canya esberlada, com la de la foto, per a portar els comptes de la clientela que comprava a fiar. Una part d’aquesta canya la guardava el botiguer i l’altra el client. A cada nova compra que feia el client es deixava una quantitat arrodonida que podia ser, per exemple, d’un duro —cinc pessetes— i se’n deixava constància amb una mena d’osca en cadascuna de les parts de la canya. Quan es tractava de passar comptes, les osques a la canya del botiguer havien de coincidir de manera exacta amb les que hi tenia el client. I en el cas que aquell client fos molt cançoner a l’hora de pagar, el botiguer li mostrava la canya per a comptar-li les osques que hi tenia. Això era exactament cantar la canya, segons aquell home que ja era vell, quan jo era encara molt jove. Aquell home es deia Josep Tort Colldelram, i era el polèmic i alhora entranyable cisteller de Sora.

En el llarg i terrorífic poema de Les dones llamineres, dictat per un tal Martí Coll i Camprubí, es fa també esment el fet de cantar la canya. L’estrofa que s’hi refereix diu així: I peli vostè el préssec, / que mentre el pelarà, / jo li cantaré la canya / i sabrà si sé cantar.»

Moltes gràcies, Josep de Sora: realment les frases fetes representen una part de l’essència popular de la nostra cultura.

Així doncs, conservem-les en els nostres parlars. I tu, Josep, continua escrivint amb la iŀlusió i dedicació que ho fas. De fet, i d’acord amb l’escrit que avui us hem presentat podríem dir que hi tens la mà trencada.

c/ Puig i Cadafalch, 26-28 - Ripoll - Tel.: 872 211 843 - info@9moble.cat Horari: obert de dilluns a dissabte de 10 a 13:30h i de 16 a 20h.

L’únic coixí esportiu certificat MODEL SPORT RUNNING Nucli de viscoelà stica canals taronja amb olis essencials naturals de l’arbre del te

Funda interior: teixit elà stic transpirable Funda exterior: 42K verd aigua/OutlastŽ Xelate amb ribet groc i cremallera verda MODEL SPORT TRAIL Nucli de viscoelà stica canals taronja perforada amb olis essencials naturals de l’arbre del te Funda interior: teixit elà stic transpirable Funda exterior: 42K blau fosc/OutlastŽ Xelate amb ribet groc i cremallera verda

69â‚Ź

www.9moble.cat

8. latira. Llar, moda i imatge personal

Bèsties, monstres i éssers fantàstics en un monestir.

LAIA CUTRINA Historiadora de l’art medievalista Quan ens aturem a mirar detingudament un pòrtic romànic, com per exemple la portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll (s. xii), descobrim que, en la majoria de casos, entre les escenes que configuren el món del cristianisme hi ha també tot un conjunt de imatges que podríem denominar amb el nom de profanes, és a dir, no sagrades. El mateix ens passa quan passegem per un claustre: bèsties, monstres, i tota una sèrie d’éssers fantàstics irrompen la quietud monàstica.

Molts cops aquestes imatges passen desapercebudes, com si es tractessin d’una simple decoració marginal; però de ben segur que la majoria de gent es demana què hi fan aquesta tipologia d’éssers, aparentment malignes, en un context monàstic o catedralici. I com interpretava la societat de l’Edat Mitjana tots aquests personatges?

Per a comprendre la presència de motius monstruosos en un edifici medieval és necessari, primer de tot, que entenguem el

substrat social i cultural del moment. Al segle xii la societat, que es regia per un sistema feudal, no tenia els mateixos privilegis ni tampoc el mateix accés a la

Aberdeen Bestiary (s. xii).

Aberdeen University Library, Escòcia.

Font: Wikimedia Commons

cultura. En el Ripoll de l’any 1140, moment de la construcció de la portalada del monestir, els únics que sabien llegir i escriure eren els monjos que conformaven la

c/ Macià Bonaplata, 7 - Ripoll 972 700 235 marlenaripoll@hotmail.com

Roba íntima home-dona, pijames, bany i bates

De dilluns a divendres de 9:30 a 13 i de 16:30 a 20 h Dissabte de 10 a 13:30 h

comunitat benedictina del monestir ripollès. La gent del poble era analfabeta i tenien una vida totalment marcada per la religió.

Sovint, la representació monstruosa en un edifici de caràcter religiós ens passa desaparecebuda Com es podia transmetre, doncs, tot el missatge dogmàtic de la religió cristiana a una població que no sabia llegir? La solució venia donada per la utilització de la imatge i del color, que podien substituir la paraula.

Així doncs, hem d’entendre les imatges de bèsties, monstres i éssers fantàstics com un mecanisme de l’Església per a poder transmetre el missatge cristià a partir de canals que fossin comprensibles i quotidians per a la societat de l’època, i que poguessin ser llegides de forma visual tant per laics com per monjos.

La segona qüestió que ens podem plantejar és d’on provenien aquestes imatges fantasioses. Una font indispensable la trobem a les Etimologies de Sant Isidor de Sevilla, llibre del segle vii dC en el qual s’explica l’origen dels noms dels animals i va servir com a base per a establir dues categories dins del regne animal: els animals domèstics i

B2 7LIA2C8 KD E FNRO VIEDM AB RYE

10% ACONSEGUEIX UNTE DE DESCOMP

les bèsties o animals salvatges.

Els animals, doncs, s’utilitzarien per a explicar veritats religioses.

Aquest fet va provocar que, durant el segle xii, es produís una nova popularització de les històries d’animals i una recuperació de la tradició clàssica del món de les faules, on les característiques dels animals servien per dibuixar veritats morals i donar lliçons.

Les Etimologies i altres manuscrits del mateix estil com el Fisiòleg, del segle ii dC, van donar lloc a una nova fórmula literària que esdevindria popular a l’Europa medieval: el bestiari.

El bestiari, doncs, es convertiria en una obra pseudocientífica moralitzant sobre animals i éssers fabulosos, on s’establirien relacions entre Crist i Satanàs —o el bé i el mal— i els animals. Un reflex del pensament de la societat del moment, que creia

TÈXTIL VOLCÀNIC La fàbrica de jerseis d’Olot Avinguda de Mèxic, 32 (Olot) 695 497 415 textilvolcanic@gmail.com Nou horari: de dilluns a dissabte de 10 a 13 h i de 14 a 20 h RECICLATGE · INNOVACIÓ TRADICIÓ · DISSENY · PROXIMITAT ECOLÒGIC · VOLCÀNIC

Horari: dilluns de 15 a 20 h.

De dimarts a divendres de 9 a 13 h i de 15 a 20 h.

Dissabte de 9 a 13:30 h.

Hores convingudes

c/ de les Vinyes, 23 · Ripoll 972 70 42 00 · essenciaripoll@yahoo.es

10. latira. Llar, moda i imatge personal

que el món exterior no era res més que l’aparença o el reflex simbòlic d’una realitat més profunda. I d’aquí naixerien totes les imatges de bèsties i monstres que omplen portalades, claustres i cornises de l’art medieval.

Els animals recopilats en el bestiari i representats a l’art medieval es podien dividir entre bèsties del bé —normalment com a prefiguracions de Jesucrist— o bèsties del mal —pecats capitals principalment—. També es podien dividir en diferents categories segons el seu medi o provinença.

El bestiari teŀlúric —terra— és el que conté la bèstia més representada en tot l’art medieval: el lleó. La seva imatge era molt utilitzada ja que es podia adaptar a contextos molt diferents. Per exemple, agafant com a referència la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll, podem trobar com a representació del bé el lleó símbol de l’Evangelista Marc; o a la Bíblia, on es denomina Jesucrist com el lleó de Judà.

En canvi, si donem un cop d’ull al claustre del mateix monestir, podrem observar dos capitells romànics amb lleons ferotges, que representen el pecat de la ira.

La segona categoria és el bestiari aquàtic —aigua—, on hi destacaria el cranc. La seva representació en el bestiari ens permet parlar de fins a quin punt tenien coneixença de tots aquests animals la societat

medieval. Els animals descrits en el bestiari eren percebuts com a reals, malgrat molts d’ells ni tan sols els haguessin vist. El cas del cranc és realment especial perquè, tot i sabent que existeix, la seva representació no coincideix amb les seves característiques reals, i això ens permet veure el punt de fantasia que tenia aquest tipus de literatura.

En tercera posició trobem el bestiari aeri —aire— i ens sorprendria veure-hi com a classificat el camaleó. El mateix passa amb la quarta categoria, el bestiari igni —foc— on l’animal principal és la salamandra. D’ella en naixeria un monstre ben conegut: el drac.

L’última categoria del bestiari classifica monstres, animals híbrids i éssers fantàstics, la majoria d’ells de connotació negativa i utilitzats per a les representacions del mal. La més admirada, se’ns dubte, la sirena, malgrat fos la prefiguració del pecat de la luxúria. Aquestes es podien representar amb cos d’ocell o amb doble cua de peix.

Tots aquells que fossin híbrids, és a dir, una barreja de diferents parts del cos d’animals, sempre serien una mostra de malignitat, per falta de puresa pròpia. A tall d’exemple, hi trobaríem el centaure, l’harpia o el basilisc. Com a ésser fantàstic en representació del bé hi hauria l’unicorn, que amb el seu corn purificava les aigües contaminades i només podia ser tocat per dones verges,

L’art de les bèsties

La representació del cranc segons les característiques descrites en el Bestiari.

El cranc pintat prové de les pintures murals de Sant Pere de Sorpe, al Pallars Sobirà (segle xii, MNAC) i el cranc esculpit es troba al brancal de la segona arquivolta de la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll (s. xii) Representació de l’evangelista Marc en forma de lleó a la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll (s. xii) Sirenes de doble cua de peix al claustre del Monestir de Santa Maria de Ripoll

Un centaure a la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll (s. xii)

© Fotografies: Laia Cutrina

és a dir, se’l relacionava amb la virtut de la puresa.

Hem pogut observar com el repertori animal, fantàstic i el bestiari eren un recurs més de l’art medieval (i en aquest cas concret del romànic) per transmetre a la població d’una forma més didàctica, entenedora i universal, el missatge de l’Església, juntament amb la seva policromia original, el color, que completava la simbologia. Van acabar formant part del substrat cultural, social i quotidià de l’Edat Mitjana i van esdevenir la manera d’unir totes les classes socials sota un mateix pensament i creença.

Només em falta convidar-vos a visitar el Monestir de Santa Maria de Ripoll per a admirar-hi tot aquest repertori anecdòtic i fantàstic, i també engrescar-vos a descobrir més bèsties i bestioles a tot el patrimoni medieval de la nostra comarca!

Cerquem oficial de perruqueria

c/ Concepció Ducloux, 17 - Ripoll 972 70 33 44 - (Hores concertades)

Escaneja el Qr i fes la teva compra | www.respiradecompresalripolles.com

12. latira. Llar, moda i imatge personal

Enemic de si mateix.

AGUSTÍ MAS Sense pèls a la llengua Diuen que l’invent més absurd de la història de la humanitat és aquella mena de dispositiu que està compost bàsicament per un interruptor que acciona un mecanisme que pitja altre cop el mateix interruptor per apagar-lo.

Segur que l’heu vist en un anunci repetitiu d’una companyia de subministrament elèctric.

Un giny que, en definitiva, té per finalitat autodesactivar-se; autoanuŀlar-se. Doncs una mica aquesta és la idea que em trans-

requereixen la intervenció d’un professional?

Són diverses les recerques, tant elaborades per experts de fora de la nostra comunitat lingüística com de dins, que avalen el model d’immersió lingüística del sistema d’ensenyament de Catalunya. Sostenen que aquesta és la millor fórmula aplicable a les aules per normalitzar una llengua, la catalana, que està en procés de substitució lingüística des de fa dècades, davant l’auge

La capsa inútil: un aparell que té per únic objectiu apagar-se

meten determinades actituds polítiques davant la llengua catalana.

Qui i per què pot dedicar esforços a anuŀlar-se a si mateix o als seus? Pot ser que sofreixi d’alguna mancança? Pot ser que sigui algú que està sota els efectes d’una font persuasiva extremadament perversa? Algú per a qui pesen més els diners que la dignitat? O, potser, senzillament algú que té problemes que

i la potència de la castellana.

Per exemple, ho assegurava un comitè d’experts del Consell d’Europa el 2019 o un informe de la Comissió Europea del 2007, entre molts altres. I no només això, resulta que els estudiants de Catalunya, que suposadament tan sols fan en castellà l’assignatura de castellà, no treuen precisament la pitjor nota d’Espanya en aquesta matèria ni a l’informe PISA (sistema inter-

nacional d’avaluació d’estudiants) ni a la selectivitat. I dic que «suposadament tan sols fan en castellà l’assignatura de castellà» perquè cada cop transcendeix més que hi ha centres d’ensenya-

Qui i per què pot dedicar esforços a anuŀlar-se a si mateix o als seus?

Pot ser que sofreixi d’alguna mancança? ment de l’àrea metropolitana que incompleixen la llei i no apliquen la immersió com tocaria. Paraŀlelament, també és evident que la situació de la llengua catalana no és sana ni és amenaçadora per a la castellana. Això, sobretot veient que, segons les darreres dades de l’Institut d’Estatística de Catalunya, la catalana és la llengua habitual de tan sols el 36,1 % de la població, a part del 7,4 % que declara que, per a ells, tan habitual és el català com el castellà.

Sigui com sigui, i d’aquí ve la meva reflexió inicial, resulta que el Partit Popular (PP), Ciutadans (Cs) i Vox ara utilitzen, amb el sentit més pejoratiu, les institucions europees per denunciar i perseguir la immersió lingüística com a mètode de «discriminació» contra els castellanoparlants ja que «aquest model afecta els drets fonamentals dels nens».

Unes declaracions pronunciades per eurodiputats com el català Jordi Cañas al Comitè de peticions del Parlament europeu.

Aquestes afirmacions em deixen especialment perplex tenint en compte que la implantació de la immersió lingüística es va coure a Santa Coloma de Gramenet, al Barcelonès, entre famílies caste-

llanoparlants que volien que els seus fills tinguessin un futur amb les mateixes oportunitats que els nens catalanoparlants!

Res no em fa pensar que Dolors Montserrat, eurodiputada del PP presidenta d’aquest comitè de peticions, no estigui al corrent de l’origen d’aquest model. Però ni això, ni el fet que la Comissió europea ja hagi dit que no vol interferir en aquest afer i que el 2019 el Tribunal constitucional espanyol avalés la immersió no han sigut motius suficients per tancar la qüestió. És per això que ja ha traslladat la «preocupació» de l’europarlament al ministeri espanyol d’ensenyament i no descarta que s’enviï una missió europea d’observació a Catalunya. Ja són ganes d’arrossegar les institucions europees a carrerons sense sortida d’allò més absurds amb motius electoralistes i sense cap mena de base acadèmica.

Així les coses, cada cop estem més mal acostumats a veure com els corrents espanyolistes acusen els independentistes de polititzar les aules amb la qüestió de la llengua fins al punt que això acaba generant una mena de síndrome d’Estocolm dins la catalafonia ja palpable, per exemple, en les afirmacions de diversos professionals dels mitjans públics catalans partidaris d’introduir-hi intervencions en castellà; la mateixa síndrome que va inoculant-se cada cop més a Catalunya en evidències com la unitat de la llengua o l’existència dels països catalans com a unitat cultural o identitària. Però no perdem de vista fets com els exposats, que evidencien qui actua amb base acadèmica i qui és que fa política amb la llengua.

O, millor dit, contra la seva llengua, actuant, en definitiva, com a enemic de si mateix.

Festival de valsos i danses al Palau de la Música

CENTRE DE JARDINERIA:

Ctra. C-17 km. 92,8 RIPOLL 972 70 15 04 Obert de dilluns a diumenge matí

Fes feliç algú!

info@espigaverda.com espigaverda

Dies 12 i 13 de desembre

Dissabte 12: al matí, visita a l’espectacular pessebre de sorra de la Pineda; a la tarda, passeig per Tarragona per a gaudir de l’ambient nadalenc.

Diumenge 13: al matí, visita guiada al poble emmuradat de Montblanc; a la tarda, després d’una estona de sobretaula, retorn als llocs d’origen.

Preu: 70€.

Inclou: autocar, entrada categoria A i guia acompanyant.

AUTOCARS MIR

Pg. de Sant Joan, 14 RIPOLL 972 71 41 21

Cap de setmana a Salou

Diumenge 20 de desembre

Amb l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Viu una tarda màgica amb les composicions de la família Strauss en un concert per a deixar-se endur amb el cicle de la música, el vals i la vida.

Moments de comunió entre l’orquestra i el públic en una gran festa simfònica sota la direcció de Xavier Puig.

FLORISTERIA:

Preu: 149€. Inclou: viatge en còmode autocar, estada d’una nit en pensió completa amb vi i aigua inclosos, un dinar amb vi i aigua inclosos, guia acompanyant, visites i assegurança de viatge. Suplement individual: 25€.

Ripoll - c/ d’Esteve Bover, 1 Pol. Ind. Mas d’en Bosch

972 703 012 634 982 525 info@autocarsmir.com

14. latira. Llar, moda i imatge personal

Aquest havia de ser un article sobre gats.

ANDREA FLORIT Arqueocuriosa Els que em seguiu a les xarxes socials ja us haureu assabentat que he adoptat un gatet. Com que ara és el protagonista de la meva vida, la intenció era dedicar als meus estimats felins un article des del punt de vista de la història de la seva relació amb els humans, començant pels primers indicis arqueològics de la seva domesticació fins a la persecució dels gats negres, passant per l’adoració que els egipcis sentien per aquests animalons. Però les muses són capritxoses i a partir de tot un seguit d’anècdotes irrellevants, he decidit que en l’article d’aquest mes us parlaria una mica sobre superstició.

Resulta que un matí em trobava cercant una mica d’informació a les xarxes al voltant de la persecució de gats a l’edat moderna, quan el mòbil va començar a sonar. Una amiga, desesperada, m’enviava tot un seguit de missatges en els quals es queixava del seu catastròfic matí: entre altres coses s’havia trobat la carretera tallada, havia fet tard a la feina i en ser allà s’adonà de la pèrdua del seu llapis de memòria que necessitava

per a treballar. El resultat: havia hagut de tornar a casa —arribant al voltant de dues hores tard a l’oficina— després de descobrir que, a sobre, se li havia mort un membre del bestiar. Al grup, els missatges de les les altres noies

En la cultura anglosaxona, és el divendres 13 i no el dimarts 13 el dia considerat de mala sort. Això obeeix a raons històriques que més endavant exposarem. De la mateixa manera, a Itàlia, és el divendres 17 el que genera més fòbia social

de la colla deixaven clar que elles tampoc no havien començat el dia precisament bé. Era dimarts, dimarts dia 13 d’octubre de 2020.

No us enganyaré, jo tampoc estava precisament tranquiŀla.

Aquell dia havia de tornar a casa

c/ Berenguer el Vell, 1, entresol 1ª Ripoll Tel: 972 71 42 42 Mòb: 620 84 06 39 CENTRE D’ESTÈTICA I MASSATGE

De dimarts a divendres de 9:30 a 13 h i de 15 a 20 h. Dissabtes de 9:30 a 13 h

meva després de passar el pont d’octubre a Menorca i ja sabeu el que diuen: dimarts, ni embarcats ni casats. El meu viatge tenia una complicació: era el primer

Moltes de les pors i supersticions no tenen arrels concretes tangibles més enllà d’elles mateixes cop que viatjava amb el meu animaló, i era tan petit que vaig haver d’aconseguir un permís especial perquè el deixessin volar sense els vaccins després de barallar-me tota la setmana anterior amb la companyia aèria per a aconseguir endur-me’l a casa. Tenia la sensació que viatjant en dimarts 13, si alguna cosa podia sortir malament, sortiria malament. Mentre m’acabava el cafè vaig intentar racionalitzar aquella idea absurda i vaig demanar a les meves xarxes socials si els semblaria interessant que investigués una mica més sobre aquesta por irracional a un dia i un nombre concrets. Tal com us podeu imaginar, el tema va suscitar una reacció general contundent. Aquí em teniu, idò, per a resoldre el misteri de les nostres pors més inexplicables.

Sou supersticiosos, vosaltres?

La majoria em respondreu que no, que això fa temps que s’ha superat i que és cosa de gent inculta i poc iŀlustrada. Als altres, us agraeixo la sinceritat. Tots, absolutament tots els éssers humans, ens hem mogut per la superstició algun cop a la vida.

La superstició és un fenomen social amb arrels psicològiques i no només es dona en contextos poc formats, si bé l’educació

científica és una bona eina per a combatre-la, el que està arrelat al subconscient coŀlectiu no és tan fàcil d’exterminar. Per molt i molt immunitzats que ens creiem, tenim una història conjunta arrelada a la superstició. Sota el jou de la credulitat s’han comès les més cruels barbaritats, però per curiós que us sembli, les creences culturals absurdes ens han salvat a molts coŀlectius de més d’una pandèmia. Per tal de no enredar-me massa, us convido a llegir l’antropòleg Marvin Harris, qui té un parell de llibres molt curtets que us ajudaran a entendre una mica més el que us vull dir. Podeu començar per Vaques, porcs, guerres i bruixes: els enigmes de la cultura, publicat en francès el 1978 i en espanyol per primer cop al 1980.

Per tal d’aprendre una mica més al voltant de supersticions com la del dimarts 13, m’he basat en el que diu el psicòleg Stuart A. Vyse en el seu llibre Creure en màgia; la psicologia de la superstició (en anglès, Believing in Magic: The Psychology of Superstition), que també us recomano. Ja sé quin retret em fareu: parlem de psicologia o d’història? Efectivament, estimats, la superstició del

dimarts 13 s’ha d’abordar des de l’antropologia, perquè no hi ha un fonament històric suficient com per a poder-ne elaborar una història com a tal.

La por del dimarts 13, igual que moltes altres supersticions — com la por dels gats negres, la el respecte d’obrir un paraigua sota cobert, el pànic de de trencar els miralls o que a les dones amb la regla se’ls talli la maonesa— no té una arrel concreta tangible més enllà del camp de la suposició. Són comportaments irracionals d’arrel popular que obeeixen a la creença que una acció els protegirà o per contra els condemnar. En la majoria dels casos, aquestes idees s’han transmès de generació en generació, sovint sorgint del fracàs o l’èxit anecdòtic després d’una sèrie de repeticions, el que obeeix totalment a l’atzar. No hi ha, així, un document històric que determini l’origen de la por dels dimarts —ni del número 13 o dels gats negres—, si bé sí que en podem trobar alguns en els que la superstició com a tal ja sembla estar present en el substrat social. Això sí: si aquesta creença és prou forta s’arriba a canonitzar i prendre’s per vertadera en de-

c/ Progrés, 39 - RIPOLL - 972 90 60 71 Horari: obert dilluns de 17 a 20 h De dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 20 h

NOVETAT: MODA HOME I DONA TALLES GROSSES

Llistes de naixement i complements per al nadó Roba per a grans i petits Noves marques i talles de 0 a 18 anys

Un anunci com aquest només val 18’95€.

Informeu-vos-en a info@latira.cat o al 665 761 799

16. latira. Alimentació i restauració

terminats cercles, especialment en els populars.

Si accepteu les premisses anteriors, intentaré explicar-vos una mica sobre el rastre que ens deixen aquestes creences per abordar-les des de la història.

Aprofito per a dir-vos que no vaig tenir absolutament cap problema per viatjar aquell dia i que el dimarts va continuar amb tranquiŀlitat per a mi i per a les meves companyes. La por, però, hi fou present fins al llit, com hi és present cada dia fins que ens enfrontem a l’avorrida realitat, molt menys aterridora. Després de tot no hauríem evolucionat gaire com a espècie sense una mica de por.

Parascevedecatrifòbia o la por dels dimarts tretze També coneguda com a friggatriscaidecafòbia en el món anglosaxó —sembla que el friday (divendres) porta el nom d’una divinitat vikinga (Frigga)— la fòbia del número 13 es coneix com a triscaidecafòbia i és una de les supersticions més comunes als països occidentals. Tal respecte a aquest número porta a realitats tan extremes que fins i tot s’ha optat per eliminar la filera 13 de transports —especialment en els avions—, suprimir el pis 13 dels hotels o utilitzar l’absurd 12+1 per no haver de mencionar el número maleït.

L’origen de la fòbia del número 13 no és del tot clara, però si

posem com a punt de partida el món romà, comprovarem que és freqüent aquest tipus de comportament ja en època antiga.

En el cas dels romans i encara avui dia així considerat a Itàlia, el dia maleït és el divendres 17.

La veritat és que la numerologia (així com l’astrologia, en menor mesura la nigromància i altres pseudociències) era un costum ben conegut i practicat entre els habitants del Laci, no només

La triscaidecafòbia és la fòbia del número tretze

pel poble sinó també des de l’oficialitat. En la numerologia existeix la creença que alguns números són un reclam de la bona sort, mentre que altres tendeixen a cridar el mal temps i que la bona utilització d’aquests ens estalviarà més d’un disgust. És el cas del 17: escrit XVII en números romans, podem descoŀlocar els valors de tal manera que formem l’anagrama VIXI, que en llatí es traduiria per he viscut,

HOSTAL CAN SERRA Des de 1942 Cuina tradicional familiar

Pl. del Pedró, 11 - Pardines - 972 965 044 - hostalcanserra.guiacat.cat

relacionant directament aquest número amb la mort.

I per què el divendres? Bé, aquesta és una teoria que fa una mica més d’aigües, però

Segur que heu vist en algun lloc l’eufemístic 12+1 per a haver de representar el número 13 és probable que el component judeocristià hi tingui alguna cosa a dir, com també veurem més endavant amb el número 13. El cas és que les escriptures ens diuen que la crucifixió de Jesús es produí un divendres, el que va propiciar una concepció nefasta d’aquest dia tan bonic entre els cristians —si és que ja no existia tal concepció— i per això es trià aquest dia per a situar la mort del Senyor. Si fou abans l’ou o la gallina és mal de constatar, però fixeu-vos en una cosa: el divendres és el cinquè dia de la setmana en el calendari gregorià, però el còmput antic considera que el primer dia de la setmana és el diumenge, el que situa el divendres com el sisè dia. Tornant a la numerologia, no era el 6 el número de la bèstia? De fet, com ja hem insinuat, només alguns països de la Mediterrània consideren el dimarts el dia nefast, essent més freqüent —sobretot en el món anglosaxó— que sigui el divendres el posat en qüestió.

Des d’una perspectiva de gènere, tot i que sense massa referències a les fonts, recordem que el divendres és també el dia dedicat a la deessa Venus o a la seva equivalent en atributs Frigg, esposa d’Odin en la mitologia escandinava. Ambdues deesses

posseeixen una relació amb el desig sexual —considerat positivament en època antiga en tant que fomentava la tan anhelada fertilitat— però que des de l’Església cristiana es va confondre amb la fornicació i per tant, com he explicat en articles anteriors, guarda una estreta relació amb la mania que tingué l’Església de demonitzar tota aquella divinitat pagana que no fos fàcil d’assimilar pels pobles que s’intentaven cristianitzar.

Si el divendres té alguna relació amb el desig i l’excés, millor agafar-nos-el amb prudència, i si a sobre s’associa amb una deessa eminentment femenina, segur que el diable hi té alguna cosa a veure. He d’especificar, però, que aquestes reflexions teològiques no són tan antigues com penseu i que obeeixen més a una mentalitat d’època moderna que no pas a l’obscurantisme medieval, que sé que automàticament us ha vingut a la ment. Us ha vingut al cap la cacera de bruixes? En aquest sentit l’associació dona/ desig femení i diable tenen pes suficient com per a considerar els divendres el dia de les bruixes per exceŀlència, encara avui dia associat així des del punt de vista de l’esoterisme modern.

A més, el divendres també té més d’un episodi històric turbulent, perquè fou un divendres 13 de 1307 que sota les ordres del rei francès Felip IV ocorregué un episodi força cruent en la història cristiana europea. En aquesta data, un gran nombre

de cavallers templers foren condemnats pels tribunals de la inquisició a ser cremats a la foguera, iniciant-se així una cruenta persecució en contra de l’Orde del Temple. Persecució que tingué una durada de més o menys vuit anys, moment en què es cremà el darrer maestrat de l’orde, Jacques de Molay, el 18 de març de 1314. Abans de morir, al cavaller se li atribueix haver llençat una maledicció dirigida al papa del moment —Climent V— i al mateix rei, en la qual condemnava aquest i els seus descendents a patir la ira de Déu fins a la tretzena generació. Segons les fonts, l’episodi fou confirmat per la desafortunada mort del representant de la cristiandat només trenta dies després, el que contribuí a engrossir la llegenda dels templers i el divendres 13 com el dia ominós per la injustícia comesa. Històricament, aquesta persecució està ben documentada, si bé no sabem fins a quin punt foren certes les paraules de Molay, ja que escenes similars es descriuen en les cròniques de l’època després que dirigents cristians condemnessin per heretgia diferents grups dissidents de la fe canònica per suposats crims contra la cristiandat, entre ells Ferran IV de Castella.

Aquesta tendència s’explica millor si analitzem la delicada situació econòmica que patiren alguns regnats europeus a conseqüència de les croades, el que explicaria la necessitat imminent d’apoderar-se de propietats i

EMBOTITS FLORENCI FONT I CANAL Especialitat en llonganisses, fuets, ventresques...

c/ Progrés, 59 Ripoll 972 70 01 84

Ventolà (Ribes de Freser) 972 72 72 60 Obrim tots els dies de l’any

DEL CAT A CASA!

Mentre duri el tancament, emporteu-vos el CAT a casa. De dilluns a divendres de 9 a 16h.

Esmorzars, entrepans, tapes Menú migdia de 10 euros Lloguer de bicicletes actiu Esperem veure'ns aviat! Cuideu-vos!

COMANDES: 972 71 80 01 - 618 389 923

Pàrquing de Can Guetes (Ctra. C-26, km. 126) · 17500 Ripoll cat@fundaciomap.com · http://cat.fundaciomap.org

Can Guetes

Projecte social gestionat per

EASY RIDER

BAR - RESTAURANT DE TAPES SERVEI DE TERRASSA I MENJAR PER A EMPORTAR c/ Berenguer el Vell, 3 - Ripoll - 692 81 53 71 -

easy_rider_ruta_66

18. latira. Alimentació i restauració

riqueses alienes; i això inclou per descomptat algunes branques de l’Església, amb tant de patrimoni com foren els templers.

Amb l’episodi dels templers hem tornat al número 13, que com podem observar, ja en època medieval sembla comportar certa càrrega negativa en l’univers mental cristià. Dues són les teories que fan referència aquest número i que inclouen un sopar amb tretze participants, si bé la més documentada des del punt de vista històric és la judeocristiana. Tretze foren els comensals el dia del darrer sopar i tretze els déus que participaren en un banquet en el Valhalla, després que Loki, el déu escandinau del caos i de l’engany, es presentés sense ser convidat. No és molt clar aquest episodi de la mitologia nòrdica per les variants que té arreu la mort de Balder, déu associat a la justícia i a la veritat.

Malgrat tot, les tres principals versions existents coincideixen en un element comú: fou Loki qui, ressentit amb Balder, aconsegueix instigar la mort del déu per mitjà d’un joc macabre en el banquet al qual hem fet referència, condemnant a la resta del panteó nòrdic a l’obscuritat i la ignorància —a la mudesa, per a ser més exactes— després de ser privats de la clarividència de Balder. Altres versions també diuen que Loki és el déu número 13 del panteó i per això associen aquest número a les seves malifetes.

El cas cristià té una narrativa similar. En aquest sentit, el component número 13 del darrer sopar s’ha identificat com el traïdor Judes Iscariot, qui incitat pel Dimoni, també l’arcàngel número 13 del panteó jueu —aquesta és una cristianització posterior de la mitologia nòrdica—, acabarà venent Jesús als perseguidors.

Per a més inri, l’arribada de la

Les files dels avions obvien el número 13 perquè es considera que duu mal averany

bèstia del llibre de l’Apocalipsi de Sant Joan està descrita en el capítol 13.

Ara que ja sabem que el número 13 no porta res de bo, per què en els països de parla llatina o Grècia és el dimarts el dia perjudicat i no el divendres, com semblaria més lògic? L’erudit benedictí Benito Jerónimo Feijoo publicà la segona meitat del Restaurant Reccapolis Ctra. Sant Joan, 68 (Ripoll) Tel: 972 70 21 06 reserves@reccapolis.com www.reccapolis.com Obert cada dia excepte dimecres no festius

segle xviii un seguit de cartes que coneixem per Cartas eruditas y curiosas i que podem trobar en una edició en castellà del 2009: Cartas eruditas y curiosas, edició de Francisco Uzcanga, que

L’auge d’aquestes supersticions podria haver agafat força a través de les idees que les persecucions per bruixeria imposaren en els llecs intenten explicar una mica els possibles orígens de la fòbia dels dimarts, considerat suposadament des de l’antiguitat un dia infaust per associar-se a la violència i a la guerra, donat que era el dia dedicat al Mart romà, déu de naturalesa bèŀlica per exceŀlència. Feijoo pretenia, precisament, acabar amb la tendència del poble a les idees supersticioses, el que ens indica que a l’Espanya del segle xviii, la del dimarts 13 era una superstició força arrelada. L’episodi més conegut associa el dimarts 13 a la captura de Xàtiva pels musulmans l’any 1276, un fet que sembla que produí entre la població certa histèria, ja que es corroborava així una superstició preexistent amb un fet històric.

Però fem un apunt al voltant aquesta idea que només apareix residualment, sempre repetint la mateixa frase, a unes quantes webs d’internet.

Suposadament, a la revista Blanco i Negro, l’any 1922 el redactor cordovès Marcos Rafael Blanco Belmonte fa referència a la presa de Xàtiva com l’origen de la fòbia del dimarts 13 als Països Catalans i especialment entre

la població valenciana. Cercant aquest article i intentant posar en relació aquest fet per a confirmar que a Espanya la superstició deriva de la presa de Xàtiva, les referències són pràcticament absents i no fa la sensació que l’article del cordovès, de principis del segle xx, sigui una bona prova per a confirmar que la fòbia dels dimarts 13 provingui d’un episodi històric concret.

Des del meu punt de vista, encara que podem confirmar que des de fa prou temps existeixen referències en els refranys i el folklore que el dimarts 13 és considerat infaust a la península Ibèrica, l’origen d’aquesta superstició és tan incert com a la resta d’Europa. Personalment el situaria més aviat a l’època moderna, moment en el qual l’auge de les persecucions per bruixeria comportà una resposta social desmesurada, conseqüència de la

por imposada des dels mateixos òrgans de poder i les seves institucions que fomentaren a través de la paranoia social supersticions absurdes entre la població illetrada, que poc tenen a veure —si no és per associacions gratuïtes i poc fonamentades— amb l’entramat mític pagà previ al triomf del cristianisme. Amb això no nego la relació existent entre tots aquests referents, però sí que posaria entre cometes una continuïtat factible i demostrable des del punt de vista historiogràfic de totes les associacions que hem comentat. Ara per ara, com passa amb molts altres casos de superstició, no existeixen evidències suficients per poder determinar l’origen i evolució de la fòbia dels dimarts 13, si bé la seva existència posa de manifest la importància del subconscient coŀlectiu en les manifestacions culturals d’arreu.

Cafeteria - Tapes - Servei de terrassa Entrepans freds i calents

Carretera C-17, km 93 RIPOLL (Entre el LIDL i la benzineria) Obert a partir de les 6 del matí

Pizzes i opcions vegetarianes Bolets frescs de temporada Plats típics del Caixmir, l’Índia i el Pakistan

SHAHPAL DÓNER KEBAB c/ de Donya Estasia, 10 RIPOLL 636 034 548 - Servei a domicili

LES LLOSSES (EL RIPOLLÈS)

650 960 865

vine a visitar la nostra GRANJA! Segueix-nos a les xarxes socials

20. latira. Alimentació i restauració

Descomptes escabellats o estratègia per al Black Friday?

LARA ANDRÉS Comunicadora, crítica i pacient Ara per ara és gairebé impossible restar al marge del Black Friday o Divendres Negre. Les campanyes de venda de les grans empreses ens fan pensar que justament aquest dia és el millor per a gastar-nos els estalvis de tota una vida, mentre que les petites empreses i comerços s’estiren els cabells pensant com poden oferir i competir amb els preus dels gegants del mercat.

Això no obstant, abans de po-

sar-nos en matèria, us faig cinc cèntims de com es va originar el Divendres Negre i com estem ara.

El Black Friday —o Divendres Negre— és una terminologia que va sorgir l’any 1961 a Filadèlfia (EUA) per a denominar el terrible trànsit que s’originava el dia després d’Acció de Gràcies. No fou fins al 19 de novembre de 1975 que The New York Times va emprar la mateixa terminologia per a referir-se també al caòtic

Aprofita les campanyes de les grans empreses

trànsit esdevingut a la ciutat de Nova York el dia després d’Acció de Gràcies, aquest cop pels descomptes dels comerços.

Amb el pas del temps el Black Friday es va tornar imprescindible als EUA marcant així el tret de sortida de la campanya

El Divendres Negre és el tret de sortida de la campanya de vendes de Nadal: aprofiteu les campanyes de les grans empreses! de Nadal i fent uns descomptes escandalosos durant només 24 hores. Com no podia ser d’altra manera, la tradició va arribar a Europa i encara no sabem quan es va implantar a casa nostra.

Tal com ja sabeu, em dedico al màrqueting estratègic i aquests dies sento coses com «aquestes tradicions foranes no fan per la meva empresa», «el petit comerç no pot competir amb els preus de les grans empreses», «com puc fer servir el Divendres Negre si no tinc comerç electrònic» o «jo no puc fer tants descomptes».

Tot seguit desgranarem aquests mites —dic mites perquè a tot li podem fer la volta a favor nostre— i us donaré algunes claus per als vostres negocis o empreses.

M’hi adhereixo o no?

Abans de decidir-se per si sí o si no, crec que és necessari que cadascú faci la seva reflexió tant en valors d’empresa i estratègia de vendes com de planificació de campanyes. Si aquesta data ha de ser un perjudici per al vostre posicionament comercial o ha d’anar en contra dels vostres

valors, no cal que hi doneu més voltes. Però si creieu que podria ser una forma de fer conèixer els vostres productes o serveis a nou públic i donar una empenta a les vendes, mai no és sobrer de plantejar-s’ho.

No competiu amb els gegants: aprofiteu-vos de les seves campanyes! És ben sabut que les grans empreses tenen pressuposts enormes per a dur a terme aquestes campanyes, les quals s’encarreguen de difondre el missatge que aquell divendres en concret serà el divendres perfecte per a comprar. Aleshores el missatge consumista ja l’estan fent ells, posant tebi el públic; per tant, només cal que us centreu en la vostra campanya a escala local i no invertiu grans quantitats de diners en difusió, que encara que soni malament, la feina bruta ja estarà feta.

Divendres Negre sense comerç electrònic: és possible?

Sí, però abans cal que us planifiqueu com serà el procés de compra perquè no us enxampi per sorpresa. Si esteu pensant de fer una campanya per les xarxes socials, heu de tenir clar quins seran els canals de comunicació: missatges directes a Facebook o a Instagram, correu electrònic, WhatsApp… Creeu un protocol de resposta. Escriviu prèviament què hauríeu de respondre per a cada article o servei que promocioneu

demanant dades concretes per a tancar la venda: sobre el producte (color, quantitat, talla…), sobre el client (si li hem d’enviar, a qui hem de facturar, si és un regal…), preus (una taula de preus us anirà molt bé per a fer respostes ràpides) i mètode de pagament (transferència, Bizum, targeta en entrega, personalment…).

No rebaixeu el preu i oferiu valor extra No tot es basa en el preu i en el súper descompte que oferiu. Hi ha altres mètodes de promoció que no restaran el preu del producte i que li donaran un extra perquè el client estigui extracontent. Us proposo el següent: –Creeu paquets de productes segons la categoria que siguin exclusius per a aquell dia.

–Si fa temps que teniu una remesa de productes que no surten, creeu un lot atractiu només per a aquest dia.

–Feu paquets de productes coŀlaborant amb altres comerços.

–Si veneu serveis, oferiu-los una prova gratuïta amb la contractació d’un altre servei.

–Proposeu un servei exclusiu que només es pugui contractar durant aquell dia.

–Si teniu un restaurant, proposeu un menú negre per a aquell cap de setmana. En la creativitat hi trobareu la clau!

Com ja sabeu, estaré ben atenta a les vostres xarxes socials per a tafanejar els vostres Divendres Negres! Ah, i el d’enguany serà el 27 de novembre.

Bona

Carnisseria festa major!

Plats cuinats Embotits casolans Botifarres d’ou i fuets

Especialistes en bull (rovelló, olives i pebrot, rocafort, panses i pinyons, all tendre, gírgola…)

c/ de l’Església, 7 Molló 972 740 035

Els Caçadors de Ribes,

100 anys

de tradició familiar

c/ Balandrau, 24–26 Ribes de Freser 972 72 70 06 www.elscaçadors.com www.hotelsderibes.com

22. latira. Alimentació i restauració

Coses de gloses.

NÚRIA CASALS Glosadora i professora

Es comença a notar el fred, no ho trobeu? A les aules dels instituts i escoles aquest any notem més que mai com es va apropant l’hivern i la frescor que el caracteritza; i és que mantenim finestres i portes ben obertes per tal de ventilar degudament. Ventilant, evitem

ventilacions d’espais, desinfeccions de superfícies, rentats de mans constants, seguiment per les xarxes socials o la televisió dels constants canvis i noves recomanacions d’Educació i Salut, i una mica més i haver de fer de sanitaris supervisant i recollint frotis nasals, els professors de

Aula de 1r d’ESO en una de les sessions del projecte de glosa. © Núria Aymerich Garcia

que s’acumulin els aerosols exhalats en parlar, cantar, cridar, tossir… per la gran quantitat de persones que ens trobem allà dins cada dia durant sis hores.

Tot i el risc que correm diàriament, fem tot el que està a les nostres mans per evitar contagis per covid-19. I atenció! Entre

secundària també fem coses pròpies de la tasca docent!

Tal com us vaig prometre el mes passat, en el present article intentaré explicar resumidament de quina manera podem portar la glosa a l’institut. Dit d’una altra manera: us presentaré una experiència que posem

en pràctica aquesta tardor. A l’Institut Escola Mossèn Cinto de Folgueroles (@iemossencinto), en aquest curs d’incerteses estem iniciant la secundària amb moltíssima iŀlusió i una

Quan creus en el que fas i gaudeixes fent-ho, el temps és un regal! dedicació extrema. Cada dia, l’equip docent que formem part d’aquesta nova aventura ens espremem els cervells per tal d’afavorir un clima on aprendre és el més important.

Treballem cercant la forma més adequada de motivar l’alumne i fer-lo partícip. Desenvolupem la programació a través d’unitats i projectes que dissenyem de manera que permetin que l’alumne sigui competent. Així doncs, a la franja horària dedicada a projectes interdisciplinaris hem començat el primer projecte de glosa.

Com tots els projectes, aquest també està pensat seguint una seqüència didàctica lògica.

Això vol dir que inclou una primera part d’exploració de les idees prèvies de de l’alumne en relació a la glosa, una part central amb dues fases: una, d’introducció de nous continguts i l’altra, d’estructuració del coneixement. Finalment, es preveu una darrera part d’aplicació

Ctra. de Pardines, 5 Ribes de Freser - Càmping Vall de Ribes Reserves: 697 296 125 - 673 362 653 Càmping: 972 728 820 - 620 783 920 Especialitat en arròs, bacallà i carns a la brasa - Menú diari - Cuina tradicional familiar

de tot el que s’ha treballat per tal de resoldre o donar resposta a la situació plantejada. En els projectes la situació d’aprenentatge que es proposa acostuma a ser un repte. En aquest cas el gran repte Ês el d’organitzar un concurs de corrandes a travÊs de les xarxes socials. Per tant, un dels punts forts del projecte Ês que el destinatari final de tot plegat no Ês el propi docent, sinó que va mÊs enllà i proposa a l’alumne que el que elabora sigui per al poble o, en aquest cas, per tothom qui tingui accÊs a les xarxes socials.

El repte no ha estat plantejat als alumnes per l’equip docent, sinó que ha estat el batlle de Folgueroles, Xevi Roviró, qui els l’ha explicat personalment, de manera que arriba el mateix missatge d’una forma potent i significativa. El batlle ha transmès als alumnes la importà ncia de donar a conèixer arreu les Corrandes de Folgueroles, ja que formen part del llegat del municipi, i la figura d’en Carolino, folguerolenc que ha posat Folgueroles al mapa de la cançó improvisada glosant a infinitat de llocs, essent un dels que van recuperar aquesta melodia.

Així mateix, anem acompanyant els alumnes a partir de tasques diverses on treballem la rima, la mètrica, la idea i la melodia. D’aquesta manera poden construir les seves pròpies corrandes i utilitzar la glosa per a poder dir el que tenen ganes de dir. Cada tasca estimula

ETS DEL RIPOLLĂˆS?

Vols que et portem la mel a casa?

BRASERIA - GRILL

TROT DE CAVALL RESTAURANT DE TAPES

c/ de Sant Pere, 15 - Ripoll - 972 703 380 - 669 162 926

CONSULTEU

Servei a l’interior, a la terrassa, menjar a domicili i per a emportar-se’n LA CARTA!

25 anys a Ripoll

c/ de ConcepciĂł Ducloux, 3 Ripoll - 972 714 086

24. latira. Alimentació i restauració

la curiositat i la creativitat, al mateix temps que fomenta l’autonomia. Tot el treball requereix l’ús integrat de coneixement de diferents àmbits, sobretot el lingüístic i l’artístic i musical. A més a més, hi ha espais previstos per a ajudar els alumnes a ser conscients de què han après i puguin copsar els motius de les seves dificultats.

Una de les activitats que hem

aquestes paraules que tots els esforços i la feina de professora pren sentit.

La glosa desperta coses boniques, em va dir una de les professores que s’ha llançat de cap en aquesta aventura. No puc parar de cantar-les [les corrandes], va dir una altra. I amb això queda tot dit: si un projecte enganxa alumnes i professors, la transformació la tenim asse-

Qui glosa els seus mals espanta.

Es comença a notar el fred aules plenes com un ou l’important és deixar obert així l’aire es remou.

Molts esforços hem de fer per guanyar al virus la guerra i a sobre els hi sembla bé que els profes fem PCR. Una amb ganes ho enfronta faci calor o faci rasca.

Malgrat no ens tinguin en compte seguim fent la nostra tasca.

Mirant les xarxes socials t’assabentes de la cosa per anar espantant els mals fem un projecte de glosa.

Per gaudir del que estàs fent creure en el que fas preval.

Transformant l’ensenyament així el temps és un regal.

Aula de 1r d’ESO en una de les sessions del projecte de glosa. © Núria Aymerich Garcia

iniciat els darrers dies és la gravació i l’ús del micròfon. Ser el centre d’atenció no és gens fàcil: si parlant ja costa, cantant encara més! La grata sorpresa és que recollint les impressions d’alumnes al llarg de les diferents sessions de projecte, coincideixen en el fet que la glosa els ajudarà a perdre la vergonya i a superar-se. Us puc assegurar que és quan sents

gurada. Quan creus en el que fas i gaudeixes fent-ho, el temps és un regal!

Tanmateix, continuarem treballant per a acompanyar els alumnes de 1r d’ESO a l’assoliment del repte. Perquè, un cop iniciat el projecte de glosa, sabem que tot pot esdevenir-se i això ens emociona. T’animes a participar al concurs de corrandes? Entre totes la farem glosa!

La glosa està cantada amb la melodia de Corrandes de Folgueroles o d’en Carolino.

Escaneu aquest codi i visualitzeu el vídeo de la glosa improvisada!

Restaurant - Allotjament - Esdeveniments Plaça del Roser, 1 (Gombrèn) - 972 730 404 info@fondaxesc.com - www.fondaxesc.com

Oficines de turisme pròximes.

Berguedà Berga. Oficina de Turisme.

Carrer de la Mare de Déu dels Àngels, 7. (+34) 93 821 1384.

Cerdanya Puigcerdà. Oficina de Turisme de Cerdanya. Carretera N-260, km. 179-180. (+34) 972 140 665. Sallagosa. Comunitat de Comunes Pirineus-Cerdanya. Plaça del Roser, 1. (+33) 468 041 547.

Conflent Prada. Oficina de Turisme Conflent-Canigó. Plaça de la República, 10. (+33) 468 054 102.

Garrotxa Olot. Oficina de Turisme.

Carrer de Francesc Fàbregas, 6. (+34) 972 260 141.

Ripollès Camprodon. Oficina de Turisme de la Vall de Camprodon. Carrer de Sant Roc, 22.

(+34) 972 740 010. Ribes de Freser. Oficina de Turisme de la Vall de Ribes. Carretera de Bruguera, 2. (+34) 972 727 728.

Ripoll. Oficina de Turisme.

Plaça de l’Abat Oliba, s/n. (+34) 972 702 351. Terra de Comtes i Abats. Plaça de l’Abat Oliba, s/n. (+34) 972 702 351.

Sant Joan de les Abadesses.

Oficina de Turisme. Plaça de l’Abadia, 9. (+34) 972 720 599.

Setcases. Oficina de Turisme Vallter 2000. Pla de Morens, s/n (Setcases). (+34) 972 136 057.

des de 1870

CARNISSERIA XARCUTERIA Tota mena d’hamburgueses Carn del país km. 0 Embotits artesanals Croquetes, canelons…

c/ Sant Pere, 7 RIPOLL 972 70 04 90 Obert també diumenges matí

Osona Vic. Oficina de Turisme.

Plaça del Pes, Edifici Ajuntament. (+34) 93 886 2091.

Vallespir Prats de Molló i la Presta.

Oficina de Turisme. Plaça del Firal s/n. (+33) 468 397 083.

PAHT País d’Art i Història Transfronterer. Plaça del Firal, 7. (+33) 468 839 949 (+33) 677 580 349.

Flequers des de 1918 Plaça de la Mainada,1 972 730 628 17530 Campdevànol Dilluns a divendres de 5 a 14:30 i de 16 a 20 h. Dissabtes de 5 a 14 h Diumenges de 7 a 13:30 h

Carnisseria i xarcuteria

Pl. de la Generalitat, 5 - Sant Pau de Segúries 972 747 339 - carnsiqueviures@casabatlle.cat www.casabatlle.cat Veniu a tastar els nostres productes: hamburgueses, patates farcides, llibrets, broquetes, cuixes de pollastre farcides i embotits del país Carn del Ripollès - matança pròpia Venda de productes de la comarca

PESCA SALADA DIONI

Menjar casolà per a endur-se’n

Mercat Cobert de Ripoll 651 70 53 58 Obert de dilluns a dissabte de 9 a 14 h i de 17 a 20 h Diumenge obert de 10 a 14 h

26. latira. Salut

Novembre, un mes per la prevenció a través de l’art: Tabú. ÀLEX I PATRI JIMÉNEZ Associació Reach Si ens ho permeteu, farem una pausa en relació a les darreres publicacions per a posar el focus d’atenció en la prevenció i, per tant, en la reivindicació dels drets dels infants. Com cada any, el mes de novembre és un mes

molt assenyalat per a tots els membres de l’associació Reach.

El pròxim dia 19 és el Dia Mundial per la prevenció de l’abús sexual infantil i altres violències contra nens i adolescents. Uns dies més tard, el 25 de novem-

Cartell de l’exposició Tabú, que representa tots els agents socials que entren en contacte amb els infants.

Artista: Emma Morales

bre és el Dia Internacional per l’eliminació de la violència contra la dona. I no per últim, us recordem que la UNESCO ha establert per primera vegada el primer dijous de cada mes de

Tabú és una exposició itinerant que es focalitza en la prevenció de qualsevol mena de violències sexuals novembre de l’any com el Dia Internacional contra la violència i assetjament a l’escola, inclòs el ciberassetjament.

Des de l’associació creiem fermament que tot tipus de violència contra coŀlectius desfavorits afecta la infància de forma negativa. Per tant, la violència contra la dona és també violència perpetrada a la infància i radica en la claudicació d’estereotips, de la perpetració de l’educació en el gènere i la supremacia de l’home vers la dona; aquesta darrera tractada com a objecte i no com a subjecte amb garantia de drets i igualtats. Des de l’associació us recordem que és important que us adheriu a les campanyes i ens ajudeu a seguir en la nostra tasca per la prevenció, sensibilització i reflexió. Malauradament, les xifres són molt alarmants: –1 de cada 5 ens pateix abusos sexuals abans dels 17 anys.

–1 de cada 10 serà capaç d’explicar-ho quan li passa.

–En el 80-85% dels casos, l’abusador pertany al entorn familiar o de confiança. En un 90% els abusos són perpetrats per homes.

–Des de 2010, 1164 dones han estat assassinades per homes a l’Estat espanyol.

–Des del 2013 al 2018, 40 menors han mort per violència masclista en mans dels seus pares, exparelles o parelles de la mare.

–Gairebé un de cada tres alumnes ha patit assetjament o ha agredit físicament pels seus companys d’escola almenys durant l’últim mes.

Onzè mes de l’any 2020.

Podem dir que ha estat un any llarg, dur i pesat. Diferent, aïllat, trist; i si més no, molt restrictiu i on els números per violència masclista i maltractament a la infància s’han multiplicat durant el confinament. Això no obstant, sembla que no podem aturar-nos i per això cal que continuem treballant de manera conjunta des de l’educació.

I, consegüentment, enmig d’aquestes múltiples pandèmies, neix el nostre primer projecte artístic anomenat Tabú. De fet tampoc no podia tenir un altre títol.

Tabú defineix tot allò que per raons culturals, prejudicis o conveniències socials no es parla en el dia a dia o en el moment que hi ha una acció mal vista socialment o que podria tenir un cert impacte o connotació negativa.

Malauradament continuem immersos en què diran, en què pensaran o la pròpia culpa de la víctima per a poder sentir-se primer de tot protegida i després acompanyada. Però la qüestió radica en què hauríem de canviar a casa per assegurar-nos que els nostres fills ens comuniquin allò que els passa sense sentir-se jutjats.

L’exposició es focalitza en la prevenció de les violències sexuals i té lloc del 9 al 27 de novembre a la Casa de Cultura de Girona. A més a més, ha comptat amb la coŀlaboració especial de la Dra. Marta Simó, coordinadora

de la Unitat Funcional d’abusos a menors de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

El conjunt és format per un total de 20 iŀlustracions realitzades per l’artista Emma Morales (Madrid, 1981) i les quals, de manera realista, ens ajuden conèixer i aprendre a través del dibuix d’una manera molt gràfica i visual. És per això que no ens agradaria perdre l’oportunitat de convidar totes aquelles famílies, als joves —però sobretot tots aquells professionals de diferents àmbits: educació, sanitat, oci i temps lliure— que interactuen amb infants i adolescents.

A més a més, la mostra pretén conscienciar-nos sobre els senyals d’alerta i detecció.

La nostra finalitat és poder arribar i recórrer tot Catalunya, especialment a totes aquelles zones rurals com ara el Ripollès.

Creiem que un projecte d’aquestes característiques és necessari que sigui itinerant i accessible a tots els públics. Actualment, i prèvia a la inauguració, ha estat soŀlicitada per diferents localitats i ajuntaments del territori, però ens agradaria assegurar-nos que Tabú arriba a qualsevol localitat amb el compromís ferm, clar i transparent de vetllar pels drets la infància.

Aquest projecte té com a objectiu trencar el silenci entorn les violències sexuals patides durant la infància. Ofereix un espai per a la reflexió sobre aquesta realitat, i convida a la conscienciació i compromís social de tots. Us demanem, que si ens esteu llegiu, ens permeteu d’arribar a totes les vostres localitats i ajuntaments de la comarca del Ripollès. Recordeu, no es tracta de vosaltres, parlem de prevenció i infància. Tabú pretén actuar com una eina preventiva i educacional per a la comunitat.

Dr.

JOAN TELL Oftalmòleg RIPOLL Carrer del Prat, 2 667 665 800 Visites: dimarts i dissabte a les 10:15 VIC 972 440 450

MÒNICA PANICOT

Dietista i nutricionista Psiconeuroimmunòloga (PNI) Especialitzada en alimentació natural

c/ del Pare Colí, 6 RIPOLL 972 703 661

IUA ESPIGULÉ GELIS P S I CÒ LO GA C L Í N I C A Col. núm. 13601

659 485 049 Hores concertades

28. latira. Salut

L’ego només es pot construir des de la carència.

De tot això en sorgeix l’estat d’inclinació i de dependència de la qual neix l’instint de supervivència emocional, una estructura que es forma des de la por i de la mancança.

FRANCESC ORTEGA Coach certificat Continuant l’escrit anterior sobre les nostres motivacions errònies, trobem que sovint hi ha un component inconscient, automàtic i reactiu del nostre ego; ço és, el conjunt de trets pensaments i actituds que defineixen la nostra identitat, a

crea la nostra identitat. Aquesta estructura és un instint de supervivència emocional, la funció de la qual és la de protegir-nos en aquest pla, i que sorgeix del fet que suposa no poder valer-nos ni sobreviure per nosaltres mateixos tants anys de la nostra vida.

Ego prové del llatí ego, cultisme doblet del patrimonial jo

través del qual ens relacionem amb la realitat externa, el nostre entorn social i construïm les nostres relacions afectives.

El mot ego té diverses accepcions, aquí el simplificarem definint-lo com a l’estructura psicològica i emocional que

Com a espècie, tenim un alt grau de dependència dels nostres pares per a poder sobreviure, més que cap altra en la naturalesa. D’altra banda, a partir dels sis o set anys és quan comencem a tenir consciència del jo i del tu, és a dir, del sentit de separació.

Estudi i Teràpia en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia

Khalil Gibran: «El sofriment és el que trenca la closca que ens separa de la comprensió» És per tot això que l’ego no és bo ni dolent, sinó que és necessari. La qüestió és si és un ego rígid o ferm, si el vivim en la seva part més sana o en la seva part més insana. La diferència rau en viure’l de manera conscient, adonant-nos dels nostres automatismes psicològics i de som capaços de triar els nostres pensaments, actituds i comportaments de manera voluntària o bé ens deixem arrossegar per ells de manera inconscient.

Cada estructura té els seus propis trets (patrons de pensaments, sentiment i comportaments) i les seves tendències o fixacions.

Si un no és conscient de la seva estructura interna, es reforça i cada vegada esdevé més rígida.

Simplificant-ho molt, podem observar tres tipus d’estructura: –Un tipus d’estructura des del qual creure que un no és valuós pel que veritablement és, treballa i competeix. Per a aconseguir aquest valor en forma

Dr. Benjamí Pallarès Metge traumatòleg

c/ Canonge Dorca, 29 - Girona - 872 080 178 - Hores convingudes

de reconeixement (titulacions, assoliments materials, escalar socialment), hom omple aquesta manca o la compensa de manera inconscient amb un reconeixement social que li dona el valor que un mateix no es dona.

–Un altre tipus en el qual la no acceptació d’un mateix i la cerca de com haurien de ser les coses deriva cap a un comportament perfeccionista en què les coses tan sols es poden fer d’una manera: la seva. Totes les altres són criticades i corregides.

–Una darrera estructura des de la qual no sentir-se digne de ser estimat i l’ànsia de ser necessitat i estimat deriven en una mena de personalitat en què un mateix no s’ocupa de les seves pròpies necessitats, i mira de donar la seva ajuda encara que no la necessiti per a sentir-se necessitat i estimat.

Podríem descriure’n sis més, però per a no allargar més aquest article podeu posar-vos en contacte amb mi si voleu aprofundir més en el tema. El més important és entendre que tal com és a dins, és a fora: els automatismes psicològics del nostre ego inconscient els compensem a fora sense saber molt bé què ens mou a fer-ho. És per això que l’ego només pot construir-se des de la carència.

Aquest cop, en comptes d’explicar-vos una història o un conte, us recomanaré una lectura amena, senzilla i curta: El cavaller de l’armadura oxidada. Tracta sobre un cavaller de l’edat mitjana, la seva armadura i un viatge simbòlic de transformació: un llibre en el qual ens podem veure reflectits i amb el qual podem aprendre molt del nostre procés vital particular. Us convido a deixar el vostre comentari sobre aquesta lectura a l’article del web latira.cat.

Centre d’Aprenentatges Complementaris i Alternatius

www.centreapren.com

Logopèdia - Psicologia Reforç escolar Classes d’anglès per a totes les edats a partir de 3 anys Av. de l’Estació, 20 CAMPDEVÀNOL 686 599 398 Dilluns a dissabte. Hores convingudes (ens adaptem a les vostres necessitats)

Adolescència Assessorament familiar Mediació Consultes Douglas Varela Educador social douglas@cayac.cat 672 382 580 Ctra. Barcelona 50, 3b · Ripoll www.cayac.cat

COL. 4123 Dra. Rosa Muela Cirurgia, implantologia, pròtesis, rehabilitació oral i estètica COL. 4456 Dr. Jordi Capdevila Odontologia conservadora i endodòncia COL. 6210 Dra. Georgina Muela Ortodòncia fixa i removible, Invisalign® i odontopediatria

Seguiu-nos a Instagram: c_dental_i_dortodoncia_ripoll

ESPECIALISTA EN LESIONS DEL TEIXIT TOU

Ctra. de Ribes, 65 1r-4a Ripoll (Girona) 972 703 789 - 667 237 542 Hores concertades

CENTRE DENTAL I D’ORTODÒNCIA Pl. Gonçal Cutrina, 2, 1r-1a RIPOLL 972 71 44 40

Complim escrupulosament totes les noves normes i protocols de seguretat

Maite Amàrita Passeig del Mestre Guich, 12 - RIPOLL elsafareig.joc@gmail.com 600 405 595

Tallers de joc i expressió Pintura · Construcció · Joc de configuració Reciclatge creatiu · Educació creadora Monogràfics

GRUPS REDUÏTS I DE TOTES LES EDATS

30. latira. Salut

Hollywood fa por, les malalties mentals no.

ARANTZAZU AGUERRI Psicooncòloga especialitzada en cures paŀliatives i dol Entre els darrers dies d’octubre i els primers de novembre se celebren a diferents parts del món festivitats com el Halloween, el Dia dels Morts, el Samaín o el nostre Tots Sants —amb la seva respectiva Castanyada—.

Aquestes festivitats es relacionen en gran mesura amb la idea de fi de cicle —final de la collita, de la fertilitat de la terra, de les hores de llum…— i afloren les supersticions relacionades amb els difunts i amb allò sobrenatural. Hollywood ha sabut explotar molt bé aquestes darreres supersticions i hi ha un llarg llistat de films especialitzats en gènere de terror, on casualment, els fets transcorren la nit de Halloween.

Personalment no m’ha agradat mai aquest tipus de film pel senzill motiu que no trobo gens estimulant pensar que un esperit em pugui posseir i hagi d’acabar amb el coll amb contractures de tant rodar i tota jo plena de vòmit. Parlo de L’exorcista, per als qui sou tan poc afeccionats com jo i no enteneu la referència.

A mesura que han anat passant els anys, i suposo que per

formació professional, el que més m’esgarrifa no són els films en si sinó el tracte i l’ús que fan de les malalties mentals per a fer por a les persones. Perquè, deixant de banda els que tracten temes com l’espiritisme, un gran part de la producció del gènere se centra en assassins brutals

Norman Bates, un dels personatges més terrorífics de la història del cinema

que pateixen d’algun tipus de trastorn de personalitat, la gran majoria —és clar—, psicopatia.

Us n’oferiré una petita mostra, i tot i que el film més actual té vint anys, atenció als fòbics dels espòilers perquè en faig algun!

Psicosi (1960), l’adaptació de Hitchcock de la noveŀla ho-

CENTRE EBA: Ctra. Ribes, 67 [Col. 9469]

Sessions d'acompanyament emocional 659 721 084

info@elsacullellpsicologa.cat

Elsa Cullell_Psicòloga Elsa Cullell - Psicòloga

NORDFARMA PARAFARMÀCIA Pl. Sants Màrtirs, 23 QICENTRE: Av. St. Joan, 27

mònima, va provocar que més d’algú entrés a la dutxa amb l’ai al cor durant una bona temporada. El mateix nom de l’obra ja ens en dona pistes: home

Anthony Perkins, a Psicosi (1960): «Tots ens tornem bojos algun cop» jove extravertit amb afeccions estranyes i una relació complexa amb la mare, tan complexa que al final es descobreix que es fa passar per ella des de fa temps.

De la misogínia de Hitchock en parlarem un altre dia. Psicosi és l’obra predilecta dels psicoanalistes perquè hi apareix de tot: el complex d’Èdip, dependència, fetitxes, desdoblament de personalitat i psicopatia. El film deixa entreveure que possiblement els problemes emocionals del protagonista es deuen a abusos que va patir durant la seva infantesa.

The Shining (El resplendor, 1980): un home troba feina en un hotel, carrega tota la família al cotxe i som-hi tots cap a la nova feina. Resulta que un cop instaŀlat comença a tenir actituds estranyes i que incomoda la família. Bàsicament, els vol matar. Tot i que es deixa entendre que hi ha la intervenció d’alguna presència malèfica, bàsicament el comportament del protagonista es deu a l’avorriment, la manca de son, la incomunicació amb la resta de la societat i a problemes personals previs que desemboquen en una espècie d’esquizofrènia amb aŀlucinacions visuals i auditives esgarrifoses.

American Psycho (2000): el psicòpata de manual per exceŀlència en l’imaginari coŀlectiu.

Un jove atractiu, triomfador

i inteŀligent, aparentment perfecte però amb un gust per la violència i la sang incontrolables. El protagonista mostra un perfil narcisista, té TOC i és antisocial, s’imagina crims esgarrifosos i acaba cometent més d’un assassinat.

Tal com deia anteriorment, aquests són només tres exemples del llarg repertori de personatges terrorífics que Hollywood ha creat, emprant la malaltia mental com a explicació dels seus actes. Potser molta gent mira un film o una sèrie d’aquest tipus i no s’adona dels estigmes que genera. Perquè la psicopatia, l’esquizofrènia i la psicosi —entre moltes d’altres malalties— existeixen i poden presentar simptomatologia que afecta la seva conducta, però no per aquest fet el pacient es converteix automàticament en un assassí macabre en potència, que mata adolescents en un campament abillat amb una màscara de jugador d’hoquei com a uniforme.

Evitem de pensar en aquests estereotips quan estiguem davant d’una persona afectada per algun trastorn mental sever.

Oferim-los el nostre acolliment i ajuda. Els veritables monstres són a Hollywood, no pas davant de la càmera amb una destral a la mà, sinó al darrere d’aquesta vivint possiblement en una mansió amb tota mena de luxes. Cerqueu informació sobre James Toback o Harvey Weinstein.

Seguiu-nos!

Raül Verdaguer Salvans Tractaments d’acupuntura i classes de txikung (qi gong)

Medicina Tradicional Xinesa: una tècnica mil·lenària per a conservar i millorar la teva salut física i emocional Informeu-vos o demaneu hora al 660 989 366

Natàliagonzález PSICÒLOGA I COACH col. 26979 RIPOLLÈS Sessions - Cursos - Xerrades

676 339 694 SESSIONS TELEFÒNIQUES I PER VIDEOCONFERÈNCIA

P l aç a C l ar à, 1 2

Ser feliç depèn de tu www.nataliagonzalez.cat

972 2 8 0 64 4 64 6 78 4 568

32. latira. Salut

La incertesa.

ESTHER QUIJADAS I DOUGLAS VARELA Educadors socials i terapeutes de l’Equip Cayac En aquests temps que estem permanentment connectats a la xarxa, pendents de la informació, les notícies i els grups de WhatsApp, és important poder donar-nos espais per a estar tranquils, relaxats, sense informació: moments per a nosaltres on gaudir del fet d’estar sols i del

La incertesa es respira en l’aire: no se sap què passarà, moltes persones tenen por, senten angoixa i preocupació per familiars i amics… I és important per a nosaltres mateixos i per als qui ens envolten que trobem maneres i moments per a estar bé i tranquils. Prendre el sol,

Hem d’evitar de totes passades que la incertesa ens angoixi

temps que podem compartir en família. Fer un silenci de tant en tant de tot allò que ens envolta és positiu, saludable i fins i tot, necessari.

Aquests dies on la informació ens envaeix més que mai, tenim opinions, dades, idees i teories de mil formes i colors.

riure, jugar amb els nostres fills, gaudir de la muntanya, mirar el cel, gaudir d’un bon menjar, fer esport, dormir, passejar, llegir, escriure… sobretot i especialment de fer coses que ens facin sentir plens i feliços.

Segons el diccionari, la incertesa és la falta de segure-

Dr. FRANCESC LLAGOSTERA Clínica dental Implants · Estètica Ortodòncia · Pròtesis c/ Progrés, 41 RIPOLL - 972 70 33 91

tat, confiança o certesa sobre alguna cosa, especialment quan provoca inquietud. Ara per ara la incertesa és el pa de cada dia,

És indispensable trobar maneres i moments per a estar sols i tranquils, i per a fer coses que ens omplin i ens satisfacin perquè hi ha una manca de control sobre la realitat i sobre el que ens envolta. Hi ha una reacció de por en moltes persones fruit de la situació econòmica i sanitària que vivim. Ràbia, frustració, incertesa i un llarg etcètera defineixen les conseqüències que tots estem experimentant amb la covid-19.

La incertesa plana per sobre de la majoria d’escenaris de la vida social, política i econòmica.

Som una societat acostumada a la planificació, previsió i control sobre les accions a realitzar per a gestionar el funcionament coŀlectiu, familiar i personal. Durant molts d’anys ens hem acostumat a viure sota un paraigua de certa seguretat que en aquests moments s’està desfent. Aprendre a conviure amb la incertesa és important en aquests temps que vivim.

No hi ha una manera correcta de fer-ho, sinó que cadascú ha de trobar la seva. El que sí que hem comprovat en nosaltres mateixos i amb les persones que acompanyem i orientem és la importància de gaudir i posar el focus la part positiva que tenim a les nostres vides: família, salut, amistats, feina, casa nostra i tot allò que ens nodreix.

Judith Plana Carrer Prolongació de la Gala, 20 baixos Campdevànol - 685 95 99 63 - Hores concertades

Símptomes relacionats amb la intolerància alimentària: · Obesitat: dietes personalitzades. · Trastorns gastrointestinals: diarrea, dolors abdominals, restrenyiment, síndrome de còlon. · Trastorns psicològics: depressió, fatiga, ansietat. · Processos dermatològics: acne, èczema, psoriasi, picor, urticària. · Molèsties respiratòries: rinitis, asma. · Molèsties neurològiques: mal de cap, migranya, mareig, vertigen. · Altres: fibromiàlgia, artritis, inflamació articular, tractaments d'oncologia.

Anàlisis d’intolerància alimentària a la Clínica Bofill d’Olot Tractaments: Mesoteràpia (infiltracions) per a: · Cel·lulitis i pèrdua de volum i grassa, varius, cames pesades, edemes locals, arrugues facials, taques, acne, pèrdua de fermesa.

Hernipa III-Optinum. Indicat per als tractaments següents: · Arrugues, estries, flacciditat, acne en fase cicatritzant, estimulació de la circulació, cel·lulitis, edemes localitzats, pits (reafirmar).

Hernipa-CMP. Camps magnètics polsants. Última generació per a tractaments contra: · Artritis i artrosi, degeneració dels discs vertebrals. · Reumatisme, osteoporosi, fibromiàlgia, colze de tenista,lumbàlgies, distròfies musculars, varius. · Trastorns generals de la circulació. · Depressió, insomni, estrès, neuràlgies. · Manca de concentració. · Coadjuvant en processos degeneratius.

Dietes tipus t o t a r e p ogies de patol

latira, més enllà del paper.

A partir d’aquest mes us oferim nous serveis: publireportatges, fotografia, vídeo, cartes de restaurants…

Perquè anem més enllà del paper. (+34) 665 761 799 digital@latira.cat www.latira.cat revistalatira

36. latira. Animals

Els bolets: plantes o animals?

MARC ARIMANY Biòleg lletraferit Acomiadem l’estiu i arriben els primers ruixats de tardor. Els caducifolis comencen a despullar-se i el terra és un entapissat de fulles de tonalitats càlides.

L’olor de terra humida ens fa sentir benestar. Grans i menuts agafem els cistells de vímet i

mortals, i en podríem fer aquí un llarg llistat. Sabem distingir-los i posar-los noms, però sabem quin tipus d’organisme és un bolet? És una planta? És un animal?

Com el classifiquem?

Bé, ja avanço que no és ni una cosa ni una altra. Sovint als fillets

Exemplars de rossinyol (Cantharellus cibarius) en un bosc d’alzinar mediterrani

eixim amb un somriure a cercar bolets.

Al nostre país hi ha una gran tradició boletaire i una gran diversitat de fongs, que es tradueix en l’existència de més de mil noms populars de bolets. Tots en coneixem de comestibles i de

se’ls ensenya que a la natura tot allò que veiem —és a dir, que no és vida microscòpica— ho podem classificar o bé com una planta, si és sèssil; o bé com un animal, si es mou. D’aquesta manera, podem tendir a pensar que un bolet és una planta: ni

lesveterinaries

Anna Bach i Miguélez Noemí Solanellas i Estrela c/ Lleida, 4 Ripoll 972 700 089 682 334 716 lesveterinaries@gmail.com

www.lesveterinariesripoll.cat

LES VETERINÀRIES

De dilluns a divendres de 9 a 13 i de 16 a 20 h. Dissabtes de 9 a 13 h

es mou, ni té boca i ens pot recordar una espècie de plantona amb arrels. Però el cert és que els fongs són més pròxims als animals que a les plantes.

El tema de si hem d’arrancar o tallar els bolets ja és fins i tot un debat de país.

La qüestió, però, és encara sobre la taula Es tracta d’organismes heteròtrofs com nosaltres, és a dir, que tenen com a font de carboni la matèria orgànica, però fan nutrició per absorció. La majoria són organismes descomponedors, de manera que tenen un paper essencial en el tancament del cicle de la matèria en els ecosistemes. Són així un grup d’organismes eucariotes —formats per cèŀlules amb un nucli diferenciat— que constitueixen un regne propi, el regne Fungi.

Hem de presentar així els fongs com el que són, un grup d’éssers vius ben diferenciat. Tenint present que ens estem referint als fongs veritables (eumicots) i no pas a d’altres grups d’organismes que també els hem anomenat fongs però que en realitat pertanyen al regne dels protists, com seria el cas dels estranys fongs ameboides. La taxonomia dels fongs autèntics està en constant revisió degut als recents estudis moleculars, però per enten-

Encara no la has fet el p ntiu ve re p t lu de sa ta? co as a la teva m i s ’n re u ve a Vine em t’informar

dre’ns els podem classificar en quitridiomicots (principalment fongs paràsits de tot tipus d’organismes), glomeromicots (fongs simbionts que formen micorizes amb les plantes), zigomicots (floridures negres com la del pa), basidiomicots i ascomicots. Els dos darrers grups són els que fan els populars bolets i són els que ens interessa recordar quan anem al bosc.

Si el lector no s’ha perdut entre la terminologia científica de l’article, potser es fa una pregunta que cal aclarir: fong o bolet? Són sinònims? Doncs bé, la resposta és que el bolet és el cos fructífer del fong, l’estructura reproductiva on es produeixen les espores, com si es tractés del fruit d’un arbre. La major part de l’organisme no la veiem, i es tracta d’un miceli d’hifes, de filaments microscòpics, enterrades.

Així, normalment, l’organisme és un miceli que pot arribar a viure milers d’anys! Com el fong gegant del gènere Armillaria que ocupa quasi 900 hectàrees a un bosc d’Oregon, al nord-est dels Estats Units. En un moment determinat de la vida de l’organisme, quan les condicions ambientals són les adequades (temperatura i humitat favorables), el fong fa els bolets, on s’hi formen les espores per a la seva dispersió. Però com hem arribat fins aquí? D’on surt aquest miceli?

Quan les espores es dispersen i troben el substrat adequat, germinen en forma de miceli. Però aquest miceli per si sol no dona el bolet. Cal que abans es fusioni amb un altre miceli. En els dos grups de fongs formadors de bolets el cicle és lleugerament diferent, però en tots dos casos cal que dos micelis compatibles es trobin en algun moment.

Els ascomicots, amb més de

Campdevet

Centre Veterinari Campdevànol ÀFRICA MUNTANÉ - COL. NÚM. 657 GIRONA

Complements per a animals de companyia · Acupuntura Perruqueria canina, felina i rosegadors · Consulta veterinària Homotoxicologia · Cirurgia · Teràpies naturals · Alimentació

Prol. de la Gala 22 bis Campdevànol Per a consulta i perruqueria, hores concertades Atenció al públic de dilluns a dissabte de 10 a 13 h i de 16 a 19 h Tancat dijous al matí i dissabte a la tarda

campdevet campdevet.blogspot.com

Consultes: 972 730 549. Urgències: 608 261 811

Emporta’t latira vagis on vagis.

(+34) 665 761 799 info@latira.cat www.latira.cat revistalatira

38. latira. Salut / Animals

Serveis de salut.

Campelles

Molló

Centres de salut. Consultori local. Plaça de l’Ajuntament, s/n. 972 727 273.

Campdevànol

Centres de salut. Consultori local. Carrer de Sant Sebastià, 36. 972 741 312.

Pardines

Centres de salut. CAP. Carrer de Llevant, 13. 972 730 062. Hospital Comarcal.

Carretera de Gombrèn, 20. 972 730 013. Farmàcies. Anna González. Carrer Major, 12.

972 730 029. Teresa Cuy. Avinguda de l’Estació, 7. 972 730 651. Residències. Residència Vella Terra. Passeig Cortaló, 5. 972 712 030.

Camprodon Centres de salut. CAP. Carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, 1. 972 741 213. Farmàcies.

Martí Pujol. Carrer de València, 44. 972 740 392. Residències. Geriàtric. Avinguda de Lluís Jover, 3. 972 740 124.

Gombrèn Centres de salut. Consultori local. Carrer Carabasser, 3.

972 712 168.

Llanars Centres de salut. Consultori local. Plaça de l’Om, 3.

972 741 390. Farmàcies.

Lídia Vidal. Carrer de Catalunya, 25. 972 130 417.

Centres de salut. Consultori local. Carrer del Pedró, s/n.

972 727 027.

Planoles Centres de salut. Consultori local. Carrer de les Escoles, 13.

972 736 000.

Queralbs Centres de salut. Consultori local. Plaça de la Vila, 3. 972 727 361.

Ribes de Freser Centres de salut. CAP. Passeig d’Àngel Guimerà, 6. 972 727 709. Farmàcies. Joaquim Ramis. Carrer Major, 24.

972 727 023. Residències.

Residència Municipal de la Gent Gran. Passeig d’Àngel Guimerà, 6. 972 727 120.

Ripoll Centres de salut. CAP. Carrer de Macià Bonaplata, 9.

972 700 624. Farmàcies. Caballeria. Carrer de Berenguer el Vell, 5. 972 703 936. Dolors Prujà. Plaça de Sant Eudald, 2.

972 700 261. Riera. Carrer

Donem-nos la mà G R U P D ’ A J U D A M Ú T UA A L D O L

Vine el primer i tercer dilluns de cada mes a les 16:30 h al Casal Cívic de la Devesa del Pla de Ripoll.

678 746 014 (Rafael) - 627 583 797 (Eva) - donemnoslama@gmail.com

de Tarragona, 12. 972 701 509.

Riu Ayats. Plaça Gran, 24.

972 700 140. Roca. Carretera de Barcelona, 38. 972 701 490. Residències. Fundació Guifré. Avinguda del Comte Guifré, 27. 972 700 156. Serveis comarcals. Creu Roja.

Carretera C-17, Km 93. 972 700 601. Institut de la Seguretat Social. Carrer de Macià Bonaplata, 8. 972 700 168.

Sant Joan de les Abadesses Centres de salut. CAP. Carrer de Ramon d’Urg, 34. 972 723 251. Farmàcies. Gemma Camprubí. Carrer de Ramon d’Urg, 56. 972 722 226. Rosa Sunyer. Carrer de Pere Rovira, 14. 972 720 834. Residències.

Fundació Emma. Carretera de Camprodon, 6. 972 720 095.

Sant Pau de Segúries Centres de salut. Consultori local. Carrer Guàrdia, 11. 972 747 042. Farmàcies. Traveria. Carrer Guàrdia, 4. 972 747 119.

Setcases Centres de salut. Consultori local. Carrer de Jesús, s/n.

972 136 089.

Toses Centres de salut. Consultori local. Carrer del Solei, 2. 972 736 392.

Vallfogona de Ripollès Centres de salut. Consultori local. Carrer de Puig Estela, 9.

972 701 909.

Vilallonga de Ter Centres de salut. Consultori local. Plaça de les Escoles, s/n.

972 740 406.

60.000 espècies conegudes, representen el 60% del conjunt dels fongs. Dins d’aquest grup hi trobem els llevats, els oïdis (causants de la malura blanca o cendrosa de la vinya), i d’altres que fan bolets com les cassoletes o les preuades múrgoles i tòfones. La major part de bolets comestibles, així com també els més perillosos, els classifiquem dins del grup dels basidiomicots, amb unes 30.000 espècies conegudes.

borda (Amanita phalloides) o dels bolets de mantellina (Cortinarius sp.).

Finalment, vindria la pregunta de cada temporada boletaire: tallar o arrencar? Tot un tema de debat de país. Alguns experts diuen que si es talla el bolet, la part del peu que queda sense arrencar es podreix i que això podia perjudicar el miceli. Però ben mirat, molts bolets que no són collits també es fan malbé i això no sembla que hagi de

Centre Veterinari Antoni Triola

c/ Margarida Diligeon, 4 RIPOLL (Ripollès) 972 70 30 43 cvtriola@telefonica.net Carretera de Berga, 9 SANT QUIRZE DE BESORA (Osona) 93 855 13 55

Per a consultes, demaneu hora Cada any s’han de lamentar intoxicacions per ingesta de bolets tòxics © Aina Zarco

Són així basidiomicots els rovellons, els ceps, els rossinyols, els camagrocs, les trompetes de la mort, els fredolics, les llenegues, els ous de reig i tota la resta que puguem arreplegar pel bosc per fer un bon guisat.

Però alerta! Cada any s’han de lamentar intoxicacions, algunes de les quals mortals, per d’altres bolets que sovint per confusió o desconeixement acaben al nostre plat. N’és el cas de la farinera Urgències 24h Servei a domicili

perjudicar l’organisme. Malgrat que no hi ha una opció correcta, sempre que collim un bolet ho hem de fer amb cura de no perjudicar el miceli, i, per tant, arrencant-lo amb suavitat o tallant el peu. I, per descomptat, no arrencant aquells bolets que no coneguem i no removent tot per allà on passem. Que el nostre pas pel bosc deixi el menor rastre perquè tots puguem gaudir de la seva bellesa.

GIRBET

Serveis Tècnics Veterinaris Especialistes en petits animals i cavalls Passeig de la Muralla, 8 - Camprodon 681 062 533 - 972 130 275 - stv.girbet@gmail.com

Cada vegada més a prop de les persones Fes-te’n soci!

972 700 601

Ripoll

615 420 451 665 368 892

associacioreach@gmail.com www.associacioreach.org

associacioreach

40. latira. Serveis

Anuncis classificats.

Publiqueu de franc el vostre anunci enviant-nos un missatge al 665 761 799, escrivint-nos a classificats@latira.cat o mencionant @revistalatira en un tweet. Màxim 40 paraules.

Els anuncis immobiliaris i de motor són de pagament.

Articles Mobles i decoració. Venc taula de fusta per a 6 persones amb possibilitat d’allargar-la amb cadires i un mapa de fusta de la província de Girona. Preu: 200€. 627 199 852.

Pista d’Scalextric fixa, per a reparar. Mides: 4x2 m. Preu: 50€. Màquina usada de fuster. Trifàsica. Funcions, talla, plana, forada i regruixa. Preu negociable. Armari de bany blanc de quatre portes i dos calaixos. Mides: 180 x 40 cm. En bon estat. Preu: negociable.

Escriptori amb dos calaixos, per a nens. Preu negociable.

Tots els productes són a Ripoll.

662 339 793.

Taula i cadires. Venc taula extensible amb sis cadires de menjador. En bon estat. Preu: 100€. 679 337 204.

Taula de cuina amb dues cadires. Nova. Amb un calaix per als coberts i extensible.

Preu: 200€. Llitera de tres parts, li manquen els caragols.

Preu: 20€. Moble auxiliar.

Preu: 5€. Màquina per a tractaments facials amb raspall brossage o píling. Preu: 80€.

600 677 353 Cristina.

Feina Atenció domiciliària. S’ofereix noia per a tenir cura de gent gran i per a fer tasques de neteja.

602 872 124.

o de manera interna, amb disponibilitat de sortir els caps de setmana. També arreglo cases.

De professió soc estilista i ho faig a domicili. Tinc exceŀlents recomanacions. 612 491 430.

Ofertes i demandes Casa rural. Estic cercant una casa rural de lloguer, amb possibilitat de compra amb els anys si pot ser. Preu: 500€ màxim.

Seriositat. 665 590 086.

Atenció domiciliària. S’ofereix noia amb experiència en atenció a gent gran per a fer tasques pròpies de la llar, acompanyar a comprar i també les coses que facin falta. Demaneu informació sense compromís. 655 026 054.

Amistat. Voldria conèixer una senyora de 72 a 76 anys que es trobi sola i vulgui conèixer-nos.

Per a parlar de tot. 609 156 428.

Feines de jardineria. S’ofereix home amb experiència per a fer feines de jardineria i manteniment. 693 988 093.

Amistat. Senyora gran cerca amistat per a sortir, anar de viatge, anar a sopar… 696 108 029.

Barista. S’ofereix barista autònom amb experiència. 609 866 811.

Amistat. Home de 53 anys, professor i escriptor, voldria conèixer una dona d’entre 40 i 60 anys amb valors, culta, educada i de nivell unversitari de qualsevol cultura: catalana, castellana, llatina, etc. 618 154 465.

Feina. Persona responsable i honesta i amb ganes de fer feina s’ofereix per a tenir cura de nens i gent gran per dies, setmanes

TRANSPORTS NACIONALS I INTERNACIONALS

Servei de paleteria 24 i 48 h a Espanya i França

972 704 035 / 685 680 889

Tasques. Cerquem una persona traçuda per a fer tasques de manteniment de jardí i hivernacle. 669 929 800 Vehicle. Compro turisme o furgoneta econòmics. No importen els anys, que estiguin en bones condicions i els imposts al corrent de pagament. Puc pagar fins a 700€. 642 992 490.

Compro lots i coŀleccions.

Madelman i Geyperman. Compro també cotxes d’Scalextric encara que siguin antics i els faltin peces o no funcionin.

606 918 617. cccslot@ telefonica.net. (Carles).

Compro discs. Dels anys 60, 70 i 80. De rock, pop, jazz, blues, soul, revistes musicals… També TBOs antics i àlbums de cromos.

Ho passo a recollir.

626 016 641.

Registre sanitari 5021CAT-LgGi

Oficines i magatzem Carretera de Ribes, 4-5 Ripoll t. 972 700 583 · f. 972 715 068 avinas@avinas.com · www.avinas.com

Aigua · Aire condicionat · Calefacció Descalcificadors · Elevadors Energies solar i renovables · Gas Incendi · Osmosi inversa · Sanitaris Prevenció i control de la legionel·losi

42. latira. Serveis

Venda Oportunitat! Traspàs de bar al centre de Ripoll, en ple funcionament. 633 719 848 i 670 606 307.

Oportunitat. Venc casa a Almenara (la Plana Baixa, Castelló). Té 80 metres de solar, per a enderrocar o reformar integralment.

Al centre de la població.

Edificabilitat planta baixa i dues altures. 9 metres de façana. A 4 quilòmetres de la platja i a 30 km de València i Castelló de la Plana. Tren Rodalies cada 30 minuts. Preu: 69.000€. Facilitats, sense hipoteca ni interessos.

698 950 463.

Traspàs. Es traspassa centre de teràpies naturals a causa d’una malaltia. Centre gran amb tres sales per a fer teràpies individuals i una sala gran per a teràpies, tallers i classes dirigides d’un màxim de 10-12 persones. Totes les sales individuals estan equipades amb lliteres i taules per a treballar-hi. Terra de parquet, amb calefacció individual a la sala d’activitats amb el seu propi programador, un vestidor amb lavabo i armari. La resta de sales també disposen d’un programador per a la calefacció i un bany a l’entrada a la sala d’espera. Les sales disposen de fil musical

excepte la sala d’activitats, que en disposa d’un d’individualitzat per a poder-hi fer feina amb la música més escaient. Cada sala disposa d’un timbre individual i d’un telèfon per a poder atendre les visites sense necessitat que els companys hagin de deixar la teràpia per a obrir la porta. Hi ha classes d’activitats i professionals treballant-hi actualment.

A Ripoll. 636 443 630.

Casa. Casa de sis pisos i amb tres garatges. Molt assolellada. Per a reformar. Preu: 85.000€.

Al Raval de Sant Pere de Ripoll. 661 203 853.

Finca amb masia. Finca de 2500 m2 amb masia per a reformar. Situació immillorable i amb bones vistes. A Bruguera.

659 431 913.

Garatge individual. Superfície total: 18 m2. Al carrer de Sant Antoni de Ripoll. 619 651 911.

Pis. Superfície: 70 m2 amb 30 m2 de pati. Amb terrassa i vistes panoràmiques de Ripoll. Zona tranquiŀla, ideal per a passar quarantenes. Preu: 115.000€.

A Ripoll. 622 777 987.

Lloguer Local comercial. Cèntric. A la plaça de la Mainada de Campdevànol. 609 966 293.

Servei informàtic a domicili Pàgines web

Eric Clota Ortiz · 699 618 856

Manteniment i reparació

info@clonainformatics.com · www.clonainformatics.com

Ratlla de pàrquing. Al carrer del Puigmal 3 de Ripoll. 661 227 917.

Ratlla de pàrquing. A la carretera de Camprodon de Sant Joan de les Abadesses. 972 730 610.

Pis. Totalment equipat i amb capacitat per a 3-4 persones. Disposa d’una habitació, menjador amb dos sofàs llit, cuina, bany i terrassa. Preu econòmic.

A es Castell (Menorca).

696 601 728.

Casa. En un entorn completament privilegiat.

Disposa de dues plantes: a la de dalt, tres habitacions, un lavabo i un garatge; a la de baix, una habitació, una cuina i una sala d’estar. Hi ha també una terrassa, un traster i un jardí. Preu: 500€ mensuals. A Pardines.

664 276 368.

Pis molt cèntric. Disposa de dues habitacions, cuina-menjador i cambra de bany. A Ribes de Freser.

Preu molt econòmic.

620 316 157.

Ripollès

Ajuda’ns a ajudar

622 137 070

Pis turístic. Pis als apartaments Rancho Suizo. Amb pàrquing, piscina i parc infantil. Dues habitacions, cuina, menjador, sala d’estar, lavabo i dues terrasses. A Platja d’Aro (Baix Empordà). A un minut de la platja i a un minut del passeig caminant.

Lloguer per setmanes.

639 720 997.

Necessites llogar o vendre un pis? Truca’ns i t’informarem. 665 761 799.

AUTOTALLER PERE PERE CABANA SALA c/ del Progrés, 53 baixos - Ripoll t. 972 70 39 88 - 689 519 751

Servei de diagnosi multimarca Manteniment i reparació de tot tipus de vehicles Pneumàtics, frens, suspensió...

Tancaments metàl·lics d’alumini i ferro Baranes d’alumini i ferro Sostres d’alumini Estructures i portes metàl·liques

Reparació i manteniment Automatismes en general Mampares de bany i d’oficina Tot en vidres

c/ Major, 3 CAMPDEVÀNOL 972 730 226 portabella.serrallers@gmail.com

Seguiu-nos!

c/ de Montgrony, 8 beep_ripoll Ripoll - 972 704 131 Obert de dilluns a divendres de 9 a 13 h i de 16:30 a 20 h. Dissabte de 10 a 13:30 h

Portàtil Huawei Matebook 13’’

993 €

Intel® Core™ i5 de desena generació 1,6 GHz Pantalla: 33 cm (13’’) Resolució: 2160x1440 px 512 GB de disc dur 8 GB de RAM

Portàtil HP 15,6’’ Intel® Core™ i5-1035G1 (6 MB cau, 1 GHz) 8 GB de RAM DDR4-SDRAM 512 GB SSD Pantalla: 39,6 cm (15,6’’) Resolució: 1920x1080 px Windows 10 Home 64 bit

628’99 €

LES MILLORS MARQUES DE TELEFONIA:

Tauleta Samsung Galaxy TAB A7 Pantalla: 10,4’’ Res.: 2000x1200 px 3 GB de RAM 32 GB memòria flash Wi-fi USB-C Sistema operatiu Android

228’99 €

Telèfon Realme 7 Pantalla: 16,5 cm (6,5’’) Resolució: 2400x1080 px Helio G95 Bluetooth 5.0 NFC, LTE 5000 mAh Sistema operatiu Android 10 Color blanc

199 €

44. latira. Serveis

Serveis comarcals, municipals i transports.

Campdevànol Serveis municipals. Ajuntament. Plaça d’Anselm Clavé, 1. 972 730 019. Biblioteca.

Plaça d’Anselm Clavé, 5. 972 730 482. CONGIAC. Plaça d’Anselm Clavé, 1. 93 872 2002.

Espai Cívic Nouvàndalis.

Carrer de l’Escorxador. 972 730 019. Llar d’infants el Barrufet.

Avinguda de Pau Casals, 13.

972 730 836. Pavelló Esportiu Mercè Guix. Carretera N-260, km 121. 972 712 709.

Campelles Serveis municipals. Ajuntament. Plaça de l’Ajuntament, 2. 972 727 273.

Camprodon Serveis municipals. Ajuntament. Carrer de Sant Roc, 22.

972 740 010. Biblioteca.

Carrer de Catalunya, 1. 972 130 628. Bombers i Prot. Civil.

Carrer de Joan Maragall, 6. 972

740 297. CEIP Doctor Robert.

Plaça de Santa Maria, 8. 972 740 260. Correus. Passeig de la Mare de la Font, 3. 972 740 543. Deixalleria. Carretera de Molló C-38 km. 12,3. 972 740 005. IES Germans Vila Riera.

Carretera de Molló, s/n. 972 740 761. Llar d’infants Nins.

Carrer dels Germans Vila Riera, 7.

972 740 137. Policia espanyola. Carretera de Molló C-38 km. 11. 972 740 233. Servei de Vigilància Municipal. Plaça de la Vila, 1 baixos. 629 386 637.

Gombrèn Serveis municipals. Ajuntament. Avinguda de Moisès Torrens, 8. 972 730 300.

Les Llosses Serveis municipals. Ajuntament. Carretera C-26, km. 181,6. 972 701 901.

Llanars Serveis municipals.

g3ripoll

Molló Serveis municipals. Ajuntament. Carrer de Sant Sebastià, 2. 972 740 387. Biblioteca.

Carrer de Sant Sebastià, 2 2n pis.

972 740 387. Piscina i pista poliesportiva. Passatge del Serrat, s/n. 972 740 387. Refugi els Estudis d’Espinavell.

Carrer d’Ençà, 5. 666 577 447.

Ogassa Serveis municipals. Ajuntament. Avinguda de les Mines, 1. 972 720 380.

Pardines Serveis municipals.

Ajuntament. Plaça del Pedró, 7. 972 727 390.

Planoles Serveis municipals. Ajuntament. Plaça de l’Ajuntament, 1. 972 736 175. Escola Núria Morer i Pi. Carrer de les Escoles, 7. 972 736 620.

Transports. Taxi Planoles.

627 588 870 972 736 110.

Queralbs Serveis municipals. Ajuntament. Plaça de la Vila, 3. 972 727 361. Transports. Estació Vall de Núria. 972 732 020.

Portes basculants d’alumini Portes, finestres i persianes Tancament de galeries i reixes de ballesta Tot tipus de mosquiteres Seguiu-nos!

Ajuntament. Plaça de l’Om, 3. 972 740 361.

Ribes de Freser

EXPOSICIÓ I VENDES c/ del Progrés, 10 - Ripoll 972 70 41 60 652 825 061 g3ripoll@msn.com Dilluns a divendres de 10 a 13 h Tardes, visites concertades

Serveis municipals. Aigües Puigmal. Carrer de Núria, 9.

972 727 149. Ajuntament.

Plaça de l’Ajuntament, 3. 972 727 184. Biblioteca. Carrer del Puigmal, 20. 972 729 090.

Correus. Carrer de Sant Quintí, 14. 972 727 462. Escola bressol. Carrer del Balandrau, 21. 600 746 080. Policia local. Plaça de l’Ajuntament,

3. 627 417 535. Transports.

Estació de ferrocarril. Plaça de l’Estació, 1. 972 727 488.

Ripoll Serveis comarcals. Agència de Desenvolupament del Ripollès. Carrer de Joan Miró, 2-4. 972 704 499. Arxiu Comarcal del Ripollès.

Raval de l’Hospital, 2. 972 715 715. Consell Comarcal del Ripollès. Carrer del Progrés, 22. 972 703 211. Jutjat de Primera Instància i Instrucció.

Carretera de Barcelona, 33. 972 715 779. Oficina de Treball.

Camí del Remei, 1. 972 701 016.

Registre de la Propietat.

Carrer del Progrés, 40. 972 714 085. Servei de Recaptació del Ripollès. Carrer del Progrés, 22. 972 700 900. UIER. Carrer de Macià Bonaplata, 4.

972 703 111. Serveis municipals. Ajuntament. Plaça de l’Ajuntament, 3. 972 714 142.

Casal Cívic Devesa del Pla. Carrer de Concepció Ducloux, s/n.

972 715 154. Correus. Passeig de Sant Joan, 4. 972 700 760.

Deixalleria. Carrer de Domènech Casamira, 5. 972 704 506.

Pavelló-CTE l’Avellaneda.

Ronda Mas d’en Bosch, s/n. 972 703 975. Policia local. Passeig d’Honorat Vilamanyà, 6. 972 714 414. Serveis esportius i piscina. Carrer de Concepció Ducloux, s/n. 972 702 356.

SOMASRSA. Carretera de Barcelona, 51. 972 702 701. Teatre Cinema Comtal. Carrer dels Pirineus, 8. 972 702 291.

Transports. Autocars Mir. Carrer del Progrés, 83. 972 702 131. Autocars Teisa. 972 702 095. Estació de ferrocarril.

Carrer del Progrés, 49. 972 700 644. Taxis Coll. Carrer de Donya Estasia, 14. 609 332 994.

Sant Joan de les A. Serveis municipals. Ajuntament. Plaça Major, 3. 972 720 100. Biblioteca. Carrer de Pere Rovira, 16. 972 723 019.

Casal Jaume Nunó-el Palmàs.

Carrer de Jaume Nunó, 6-8.

972 722 136. Jutjat de pau.

Plaça de l’Escultor Pujol, s/n.

972 722 187. Policia local.

Plaça Major, 3. 972 720 101.

Sant Pau de Segúries Serveis municipals.

Ajuntament. Carrer Guàrdia, 11. 972 747 005.

Setcases Serveis municipals.

Ajuntament. Carrer Major, 1. 972 136 089.

Toses Serveis municipals.

Ajuntament. Carrer del Solei, 2. 972 736 392.

Vallfogona de Ripollès Serveis municipals. Ajuntament. Carrer de Puig Estela, 9. 972 701 909.

Vilallonga de Ter Serveis municipals. Ajuntament. Plaça Escoles, 1. 972 740 406.

Un anunci com aquest només val 28’45 €.

Informeu-vos-en a info@latira.cat o al 665 761 799

46. latira. Serveis

Ripoll fifties.

viure en aquests anys; de fet és una percepció que tots compartim, vulguem reconèixer-ho o no, quan observem la gent gran.

La sensació de superioritat del joves enfront del vells és molt

ADRIÀ BRULL Historiador

«De totes les històries de la història, sens dubte la més trista és la d’Espanya perquè acaba malament». Així s’expressava Jaime Gil de Biedma en un dels seus poemes més famosos.

El poeta es referia òbviament al desenllaç de la Guerra Civil Espanyola i de la posterior Segona Guerra Mundial, que deixà el país al marge de la victòria.

Mentre els països que havien guanyat la guerra recuperaven els sistemes democràtics i iniciaven una llarga i sostinguda Aquesta imatge sembla extreta d’un musical nord-americà de Hollywood. Tan sols quatre joves ripollesos de vint-i-pocs anys vaciŀlant de cotxe, fa seixanta-cinc anys. Font: Museu Etnogràfic de Ripoll, donada prèviament per Eloi Cuadrado

recuperació econòmica, Espanya observava incrèdula com els aliats permetien a Franco seguir amb el seu règim militar.

Començava una molt llarga postguerra, una mena d’edat mitjana 2.0, amb un sistema social anacrònic i una política econòmica absurda, que va provocar que els espanyols triguessin vint anys a recuperar el nivell de vida dels anys trenta. És ben lògic que el poeta sentís aquesta llàstima per les generacions que hagueren de

Gil de Biedma: «De totes les històries de la història, sens dubte la més trista és la d’Espanya perquè acaba malament» comuna. Oblidem massa fàcilment que els avis que ara veiem a les residències o caminant feixucs pels nostres carrers, també tingueren vint anys en algun moment i que per tant també sentiren, com tots els joves, que el món els pertanyia. És interessant sentir parlar la gent gran de la seva època.

Nosaltres no podem entendre com van poder resistir en aquell temps tan trist i gris, suggestionats com estem pel color mateix de les fotografies, com si el fet que fossin en blanc i negre signifiqués que la vida també ho era. Però el que ells ens expliquen quan els deixem parlar, sense demanar-los sempre per la maleïda guerra, ens dibuixa un Ripoll ple de vida, amb cines, bars i sales de ball, on la gent gaudia al màxim el poc temps d’oci que els hi deixava la jornada laboral a les moltes fàbriques i tallers que llavors omplien la

e l e c tr i ci t a t

ORTEGA Instal·lacions elèctriques i electricitat en general C/ COSTABONA, 88 · RIPOLL 972 703 660 · 619 651 911

vila. Ens costa molt creure que un Ripoll així hagués existit, més que res perquè molts dels llocs dels que parlen els grans ja no existeixen. Així doncs, de la mà de les fotografies de l’època, us proposo un viatge (un més) pels llocs d’oci i esbarjo dels

d’una peŀlícula nord-americana de gàngsters, s’obrí al 1947 i funcionà fins a la dècada dels setanta. Era la gran discoteca dels nostres avis. Ningú no ha fet el recompte, però de ben segur que una gran quantitat de parelles de Ripoll es conegue-

LLENYES

PERE FALGUERA La llenya de la Vall de Bianya per a tot el Ripollès

Llenya seca Venda en ‘big bags’ i palets 5 tones / 10 tones

652 340 763

El Marabú s’inaugurà l’any 1947 i funcionà fins als anys setanta. Fotografia: Miquel Tubau i Serra

ripollesos que a la dècada dels cinquanta rondaven la vintena.

La fotografia que teniu a continuació ens iŀlustra el Marabú, situat on actualment hi ha un gran supermercat davant de l’estació d’autobusos. Aquesta sala de ball, que sembla sortida

En lloguer autocaravana de 7 places. Nova.

Contacteu-nos de 9 a 13 h

ren en aquest espai.

A la pàgina següent podreu trobar una gran fotografia del bar La Molina, que també fou mític en el seu moment, i es trobava exactament on avui hi ha el bar Cabina. Va obrir als anys cinquanta regentat per Juanito

Antoni Vergés Viñeta advoc at c/ Sant Pere, 5 - Ripoll vergesadvocat@hotmail.com t. 972 700 428 - f. 972 703 140

DES DE 100 € DIA

Pàrquing per a caravanes i autocaravanes Injecció de benzina i dièsel · Electricitat i electrònica · Muntatge de pneumàtics Encesa ABS i ESP · Pre-ITV · Turbocompressors · Sistema de climatització i aire condicionat Frens · Mecànica de manteniment i de motor · Instal·lació dʼaccessoris

Manteniment, reparació i venda de vehicles nous i d'ocasió

garatge j. corbatera

Taller: c/ Indústria, 23 Ripoll Exposició: ctra. Ribes, 65 Ripoll Tel: 972 700 819 – Fax: 972 715 061 automobilscorbatera@gmail.com

48. latira. Serveis

Cuadrado. Quina gran sorpresa per nosaltres i pel jovent d’ara, que creiem que el món i l’anar de festa va començar amb nosaltres, en adonar-nos que ells també anaven al Cabina, encara que no es digués així.

Just al costat del Molina, un altre bar que també servia com a sala de ball: El jardín de las delicias, inspirat en la sala de festes El Cortijo, famós en aquell temps a Barcelona.

Només funcionà quatre anys com a bar, perquè l’any 1954 fou enderrocat per a construir-hi el Cinema Molina, que va estar en actiu gairebé una vintena d’anys, entre 1954 i 1971.

Si fem un breu repàs de la història, ens trobarem que en un moment donat hi havia a Ripoll tres cinemes que funcionaven de forma simultània: l’esmentat Molina i els dos de sempre, l’Ideal i el Condal, que acaba de fer cent anys i és l’únic que ha sobreviscut al pas d’aquella

època daurada.

I què en podem dir, de l’activitat cultural? També en aquest camp la oferta era nombrosa i variada. A part de l’Acadèmia Catòlica —de la qual vam parlar

El jardín de las delicias, just al costat del bar La Molina

en l’anterior article—, el poble comptava amb dos locals més dignes de ser anomenats. Un era el Casino, situat a la casa Alòs —més coneguda com a Cal Fideuer—, on a part de ball i tea-

tre també es feien exposicions de pintura. Per a acabar també hi havia la Cooperativa La Económica Ripollense, situada al carrer Trinitat, que era de caire més popular que les dues anteriors. Segons sembla, les tres entitats rivalitzaven fort a l’hora d’oferir els millors programes d’esbarjo de cara a les festivitats locals.

Així doncs, més enllà de la pàtina daurada que tothom posa quan recorda el seu passat, no hi ha dubte que part de raó tenen els avis de Ripoll quan recorden un poble que bullia de vida; on gent de les contrades veïnes, en una època on la gent no es desplaçava com ara, no dubtaven a venir a Ripoll a passar-ho bé.

Acabem l’article i seguim pensant que ni bojos canviaríem la nostra època per la seva, però potser em guanyat una mica d’humilitat i hem perdut paternalisme. Pensem per un

El bar La Molina, a la plaça Gran, és avui el bar Cabina

moment com ens deuen veure ells a nosaltres, tot el dia enganxats als nostres mòbils, sense saber la sort que tenim de tenir les necessitats bàsiques cobertes, i posant-nos tristos (ratllats, que en diem nosaltres) per unes bajanades que a ells, sens dubte

o trenta anys, els joves ens demanaran per la nostra època, la pandèmia, el confinament; i quan sentin pena per nosaltres, somriurem amb suficiència i entendrem completament els avis d’avui dia, que des dels seus vuitanta o noranta anys

La dansa dels Clavells (1946) . Al centre, la parella formada per Josep Maria Sargatal i Maria Pellicer. Fotografia: Miquel Tubau i Serra

Jaume Vilalta

JARDINER

Sistemes de reg Feines de neteja i desbrossament Poda i restauració de jardins Disseny i construcció de jardins 972 71 42 72 606 43 40 53 17500 Ripoll

Digitalitza't!

Xarxes Socials Estratègia digital Mentoria de projectes Web i comerç electrònic

mil vegades més forts i endurits que nosaltres, els desperten una rialla de compassió, aquest cop justificada. Tampoc ells es canviarien per nosaltres.

La joventut és invencible, i com l’amor, és eterna mentre dura. Possiblement d’aquí vint

ens miren, i somriuen.

Ja és tradició deixar la millor foto pel final. És tracta de la Dansa del Clavells, al 1946, celebrada a la Plaça de l’Ajuntament.

Al centre, la parella formada per Josep Maria Sargatal i Maria Pellicer.

ambpaciencia.com hola@ambpaciencia.com 633 803 312

Presa de llum, pàrquing cobert i punt de buidatge d’aigües grises Ctra. Barcelona-Puigcerdà, km 112,5 Colònia Herand (Campdevànol) 606 852 599 - contacte@totcaravanesipolles.cat

50. latira. Serveis

Una història de papallufes i boiximans.

ALEIX CARRETERO Com li diuen a casa, ‘el metge de les plantes’ magineu que es troben dues papallones pel mig d’una fageda idíl·lica amb un magnífic sotabosc de boix. Són unes papallones que en repòs adopten una forma triangular. Sabeu de qui parlem, oi? Una franja marró fosc al volt de les ales i el marró fosc

rant els 15-20 dies que li resten de vida.

Sabeu què és el que surt de dins de cada ou? Erugues. I sabeu què fan quan són petites i s’acaben de despertar? Doncs el mateix que feu vosaltres a casa quan us desperteu: menjar. L’eru-

La mallerenga blava podria ser útil per a controlar la plaga. © Quim Basagaña. Grup Fotogràfic Abadesses

del cap i tòrax són els seus trets visualment més característics.

Aquests dos adults enamorats n’han fet de les seves: la femella, ja copulada, pon els ous al revers de les fulles sanes. Ella és una mare molt entregada, capaç de pondre fins a 600 ous, els quals deixa anar en grups de 5-10 du-

ga no descansa mai de menjar.

Literalment, no dorm. Si hom circula al capvespre d’estiu pel bosc, amb quietud ambiental, es pot escoltar el rosec general de les erugues menjant. Abans que faci la crisàlide per a convertir-se de nou en papallona, es produeix el màxim nivell d’ingesta. Es

RE PAR ADOR I IN STAL· L ADOR DOMÈ STIC Aire condicionat, energies renovables, llauneria, calefacció i electricitat

677 09 50 28 Correu-e: lampisteriamanu@gmail.com Web: lampisteria-manu.business.site

menja el limbe dur de les fulles, deixant només el pecíol, i a vegades ni el nervi central. En alguns casos d’atacs severs, quan no han fet prou amb el primer i

Si circuleu pel bosc un capvespre d’estiu, sentireu el rosec general de les erugues endrapant els boixos segon plat, les postres i el cafè i ja no queda res de verd, les erugues es mengen l’escorça. En aquest punt és quan l’espècimen es morirà segur, potser just després de treure algun rebrot desesperat per la base de la soca. Òbviament parlem de la ja famosa papallona del boix.

Com que és una espècie no autòctona vinguda gràcies a l’home i a la globalització, no té —de moment!— depredadors naturals a casa nostra. Per tant, la pobra papallona no sap que és ingrata i despietada amb la seva font d’aliment. Des de Salvem el Boix, un any i mig després, creiem que potser allò que en diuen el problema de la papallona és potser el problema dels boscs lligat a la pèrdua radical dels seus usos etnobotànics rurals. Si aquesta plaga hagués vingut fa setanta anys, pocs l’haurien vista. Aleshores, la pressió al bosc era altíssima. Sí: encara que ens sembli estrany, ens escalfàvem amb la fusta dels arbres i amb el carbó que en trèiem. Els marges i feixes que veieu enmig del bosc quan caceu bolets en realitat servien per a cultivar. Encara que sigui difícil de creure, d’allí també en treien el cereal per a fer el pa que menjaven gairebé cada dia.

Si hom mira fotografies no tan antigues, no veurà ni un arbre, per exemple, a la muntanya del Catllar de Ripoll. Efectivament, el que ara són cases de turisme rural no fa tants d’anys enrere eren masos plens de vida rural.

Des de l’òptica ecològica, aquest abandonament sobtat de la vida lligada a les muntanyes ha comportat una pèrdua de biodiversitat directa en l’entorn. Tot això ens duu a un escenari actual de boscs molt envellits i amb una densitat d’exemplars exagerada, fins i tot insana en ella mateixa.

A l’equip de Salvem el Boix ens va la marxa i no perdem el temps a discutir si la responsabilitat és de la laxitud en la gestió ambiental de l’administració, d’un tal JuanCa amb l’enganyifa de la calefacció per gas natural, o de Déu Nostre Senyor creador de tot, fins i tot de les papallonetes.

Si circuleu pel bosc un capvespre d’estiu, sentireu el rosec general de les erugues endrapant els boixos Enguany hem realitzat ja les primeres accions més contundents, a on hem vist l’autèntica virulència de la plaga. Fins avui les accions que hem portat a terme han estat molt reeixides.

Salvem el Boix, una associació sense ànim de lucre, treballa en unes ‘petites zones’ situades a Gombrèn, Campdevànol, Bruguera, el Baell i Ribes de Freser.

Si sou habitants del Ripollès o hi teniu la segona residència i teniu ganes de fer quelcom més enllà de veure com la gent fa coses, sapigueu que podeu col·laborar activament. De fet, us necessitem! Aquest projecte podria esdevenir un autèntic fiasco sense la vostra futura ajuda. Les zones que protegim no són exclusives de ningú i seran un regal per a les futures generacions si mantenim viva l’empenta inicial. No ho

dubteu: escriviu-nos un correu a salvemelboix@gmail.com per a formar part de l’associació.

La següent acció que portarem a terme consisteix en la instal·lació de caixes-niu per a mallerengues, pardals i rat-penats. Les mallerengues i els pardals podrien ser útils en determinades fases de la infestació. Alguns estudis realitzats a França ja utilitzen les erugues per a alimentar les cries a l’estiu. La papallona del boix és en realitat una arna i, per tant, té hàbits nocturns. I als rat-penats també els va la marxa! Per tal de saber com poden interactuar aquestes espècies i quin es el grau de sinergia biològica, necessitem col·locar unes quantes caixes-niu a cada zona de protecció. És per això que comencem un petit mecenatge per a apadrinar quantes més caixes-niu millor.

Si voleu aportar el vostre granet de sorra, podeu apadrinar una caixa-niu per al projecte.

Gràcies a la col·laboració de la cooperativa mediambiental Gisfera podem perfilar de manera més concreta com i quan s’han de distribuir i col·locar les caixes-niu. Aquestes són realitzades amb fusta amb el certificat FSC. Aquesta portarà el vostre nom o, si voleu, el vostre nom comercial. A més, utilitzarem diferents mitjans de comunicació per a publicitar aquesta acció i així fer ressò dels diferents padrins. Si ho voleu, és clar!

Si no podeu esperar més a apadrinar aquesta caixa, contacteu-nos a salvemelboix@ gmail.com i us explicarem com poder fer efectiu l’apadrinament amb tan sols una aportació de 20€. Hi ha l’opcióm d’apadrinar una caixa-niu o més d’una. Us explicarem on està col·locada i us enviareu notícies sobre la seva evolució.

Moltes gràcies per endavant.

c/ Progrés, 24 Ripoll 972 71 44 90 630 10 75 65

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIA NÚMERO 3

Loteria Nadal d’empresa Números abonats setmanals Combinacions a mida per a primitiva i travessa, reduïdes i condicionades a mida Gestió de penyes i combinatòria

DISSENY I CREACIÓ DE JARDINS COMESTIBLES VENDA DE CISTELLES ECOLÒGIQUES REGENERACIÓ I MANTENIMENT DE FINQUES HORTICULTURA URBANA I ESCOLAR

52. latira. Serveis

Castellar de n’Hug i el fals Eddy Merckx.

JORDI CABALLERIA Obstinat escriptor de collonades irrellevants Aquell diumenge de maig en què m’havia d’estrenar com a soci (amb carnet i tot) del club ciclista de Ripoll amb una escalada a Castellar de n’Hug, el dia es va llevar, com la majoria de matins de maig al Ripollès, amb les carreteres molles de les pluges de la tarda anterior i amb

intent de reunir energia potencial davant la incredulitat de la meva mare, pràctica i escèptica.

Enllestida la intendència alimentària i abillat amb el meu millor xandall vermell, a les vuit del matí en punt era a l’aparcament (ara desaparegut) de la plaça de l’Ajuntament per fer-me

Critèrium de Ripoll

un fred que el sol no acabaria de fer desaparèixer del tot en tot el puta dia. Els nervis de la nova aventura m’havien impedit dormir aquella setmana en general i aquella nit en particular de manera que a les set del matí ja esmorzava copiosament en un

un amb els altres socis del Club Ciclista Ripoll. Després de la benvinguda i les putades habituals que tot nouvingut havia de patir vàrem partir direcció Campdevànol, terra d’interns folls i maquinària pesant. De sobte, la carretera es va convertir en el

El MANETES del Ripollès Pintor · Llauner · Electricista Persianes · Serveis manetes Manteniment de comunitats i empreses

silenci dels pneumàtics lliscant sobre l’asfalt interromput només pel fred del matí i la respiració cada vegada més alterada per

Després de la benvinguda i les putades habituals que tot nouvingut havia de patir vàrem partir direcció Campdevànol, terra d’interns folls i maquinària pesant l’esforç i la tensió de tots aplegats en un compacte escamot.

El so metàŀlic i constant de les cadenes canviant pinyons i plats amunt i avall em va sobtar mentre intentava trobar la millor relació per seguir aquella colla de veterans que se les sabien totes a lloms de la meva reconstruïda Orbea.

Deixant enrere Campdevànol, l’asfalt començava a enfilar-se cap a Gombrèn en una carretera de mil revolts en direcció al coll de Merolla on la meva joventut impetuosa em va fer picar amb els veterans del Club que volien deixar clara la seva jerarquia al nou, a mi. Vaig passar per Gombrèn amb el compacte grup capdavanter que ja començava a estirar la cursa social com un xiclet francès. De Gombrèn a dalt, vaig seguir sense massa esforç a un dels veloços germans

Luís Lozano 616 232 754 (Luís) 646 447 370 (Emma) luiselmanetes@gmail.com

Gómez, l’home a seguir que va intentar de totes, totes i sense èxit deixar-me enrere. El meu ego ja volava més amunt de la collada de Toses i encara que les cames ja les començava a tenir de fusta, em sentia feliç, enormement feliç en passar cagant hòsties, esprintant i guanyant en Gómez davant mateix del cartell dels mil noranta metres del Coll de Merolla, primer fita important de la meva primera cursa social.

Després de coronar el port em va envair la dolorosa sensació (suposo que per falta de glucosa) que mai més no voldria tornar a esforçar-me tant sobre una bicicleta i se’m repetia la idea que quant arribés a casa penjaria la bicicleta i me n’oblidaria per sempre més. Però l’aire fresc dels cims en aquella hora de maig en va reviscolar i en Gómez, ara amb una mica més de respecte cap a mi, em donava consells

Gasoils del Ripollès, S.L.

c/ St. Amand, 18-20 Campdevànol t. 972 730 618 m. 687 696 056

I SERVE ES 24 HOR

Demana seguretat per a casa teva Gasoils del Ripollès pel servei, per confiança, per preu, per qualitat

URGÈN EN MEN CIES YS DE

24 HOR E

S

Servei a domicili de gasoils d’automoció agrícola i calefacció Som distribuïdors de productes petrolífers

Manteniment industrial i domèstic Especialistes en energies renovables c/ Progrés 41 - RIPOLL - 670 885 878 Biomassa / Gas / Gasoil / Energia solar Estufes de pèl·let / Terra radiant

Mobiliari de bany / Cuines / Aixetes

Aigua / Reg automàtic / Piscines Descalcificadors

Hostaleria / Fred industrial / Aerotèrmia Clima domèstic

54. latira. Serveis

de reüll per pujar i baixar pinyons amb agilitat i moderar les meves ganes impetuoses de pedalar com si no hi hagués demà. Per la carretera enrevessada del coll de Merolla avall vàrem baixar en Gómez i jo cagant hòsties cap a la Pobla de Lillet escapant-nos dels perseguidors perduts encara a les boires enrarides del diumenge al coll de Merolla.

A la Pobla de Lillet ens vàrem reagrupar i a les primeres rampes de la carretera cap a Castellar de n’Hug vaig veure que la cosa no pintava massa bé (per a mi). En Gómez i en Rossell em varen avançar amb facilitat mentre les meves cames es negaven a funcionar com jo volia i una calor espectacular em feia suar per totes les superfícies del meu cos. Em sobrava el xandall, la samarreta apelfada que la mare m’havia aconsellat i els pinyons de l’Orbea no m’ajudaven gaire a enfilar-me amb facilitat. A mitja escalada ja veia clar que amb tota probabilitat moriria en aquelles rampes asfaltades i que en lloc de celebrar un esmorzar haurien de celebrar el meu funeral.

Cada un dels socis que m’avançava reia i em donava ànims alhora en una estranya cerimònia de misericòrdia i educació.

Resultava evident que la meva joventut no bastava per escalar amb ganes. A uns escassos dos quilòmetres de Castellar de

Vaig calcular que si m’avançava abans d’arribar a dalt faria una maniobra hostil i el faria fora de la carretera, o també podria entaforar-li la manxa a la roda del davant o, en última instància, agafar-lo pel coll i asfixiar-lo n’Hug, m’havia avançat tothom llevat d’un home d’uns seixanta anys llargs que li deien el iaio. jo me’l mirava de reüll i veia com cada vegada se m’acostava més i més a mi sense que ni jo ni les meves cames adolorides de rampes a cada un dels músculs esquelètics poguéssim fer res

VENDA DE: Terrenys - Pisos d’obra nova de 80 m2 - 3 habitacions Traster - Garatge Informa-te’n trucant al 972 72 11 40 inmasdeimmo@gmail.com Carretera d’Ogassa s/n, despatx 2 17860 Sant Joan de les Abadesses

més que patir, patir i patir. Vaig calcular que si m’avançava abans d’arribar a dalt faria una maniobra hostil i el faria fora de la carretera, o també podria entaforar-li la manxa a la roda del davant o, en última instància, agafar-lo pel coll i asfixiar-lo. Estava determinat a no deixar que m’avancés, encara em quedava una mica de dignitat, poca, i forces, menys encara.

Davant l’entrada del petit bar on esmorzaríem, tots els socis m’esperaven animant-me en els meus darrers esforços agònics perquè el iaio no em fulminés.

La sort i el poc espai que em quedava varen ser suficients per no arribar el darrer per uns escassos dos metres que em varen semblar dos quilòmetres.

Malgrat la meva decepció i aliè als meus recents plans d’estimbar-lo si m’avançava, el iaio em va felicitar per haver pogut pujar abans que ell i com aquell qui res ens vàrem lliurar als plaers simples d’un bon esmorzar de pa amb tomàquet i truita als mil tres-cents noranta-cinc metres d’altitud de Castellar de n’Hug. Per coronar la impressionant

collada de Toses des de Castellar de n’Hug ens quedaven encara uns quatre cents metres de desnivell i patiment, però em varen resultar més fàcils després d’esmorzar, després d’asserenar-me i començar a creure en les meves possibilitats. Els germans Gómez em varen repassar anant i tornant, i en Rossell i en Quico de la Mimí i fins i tot el iaio, que baixava Toses amb un paper de diari al pit pel fred retallant revolts amb una precisió de mestre geòmetra, em va ensenyar els petits secrets del descens veloç i segur. A Ribes ja érem més amics que quan vaig sortir de la plaça de l’ajuntament i en arribar a Ripoll, tot i que em costava aguantar-me dret tenia el convenciment que el ciclisme professional era una bona opció.

Ara que la meva vida ja passa perillosament de sis dècades recordo amb satisfacció aquells instants de la meva vida, en què enfilat en una bicicleta reconstruïda, patint com un desgraciat a primera hora del matí envoltat de boires, silenci i revolts, creia fermament que tot era possible encara a la meva vida per encetar.

Pocs mesos més tard, en una cursa com a juvenil, per les terres de comtes de Sant Joan de les Abadesses, una colla de juvenils entrenats de valent em varen ensenyar que Le Tour, l’Eddy i les meves possibilitats eres coses molt diferents i allunyades. Malgrat tot, no vaig abandonar mai la pràctica del ciclisme perquè les sensacions que se t’arrapen a l’anima (i a les cames) quan t’enfiles pels ports de muntanya que esparraquen el cel són difícilment substituïbles per res més a la vida, encara que a un li sembli que la perdrà amb tant d’esforç.

Rock me mama.

c/ d’Antoni Baixeras, 2 - Manlleu (Osona) t. 93 850 75 21 - info@serralleriamanlleu.com

Tancaments d’alumini: portes, finestres, baranes, persianes...

Portes de garatge: basculants, seccionals, persianes...

Acer inoxidable: baranes, tanques de jardí, portes...

Automatismes per a portes: basculants, persianes, corredores...

El nostre equip tècnic, àmpliament qualificat, us garanteix productes i acabats d’alta qualitat.

Fabricació i muntatge propis.

Servei a tot el Ripollès.

Visiteu el nostre web: www.serralleriamanlleu.com

c/ del Progrés, 1 17500 RIPOLL 972 701 985 interfredsl@gmail.com

MUNTATGE DE DIPÒSITS DE GAS LLAUNERIA · CALEFACCIÓ · AIGUA · GAS · CLIMATITZACIÓ SERVEI D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA ENERGIES RENOVABLES · FRED INDUSTRIAL · HOSTALERIA BATERIES D’ENVASOS INDUSTRIALS

56. latira. Serveis

El tamborí.

o la flauta siguin anomenades, sempre hi ha un dubte sobre el músic que surt com a tambor o tamborer. A la Provença i a tota

PERE JORDÀ Flabiolaire i flabioler Com a músic i constructor d’instruments de cobla, voldria en aquestes línies retre homenatge o —potser de manera menys grandiloqüent— parar atenció a un instrument que no és estudiat en la mateixa proporció que els altres del mateix conjunt: el tamborí.

Tal com coneixem la cobla —tan moderna com la de joglars, xeremiers o ministrers— el tamborí és l’instrument que marca el ritme del grup, tocat pel flabiolaire, que fa anar la baqueta amb la mà dreta sobre la membrana de la percussió i alhora amb l’esquerra mou els dits sobre el tub del flabiol.

Aquesta pràctica de flauta amb percussió és ben antiga, i altres cultures tenen un equivalent, singularment pel que fa les flautes de tres forats, herència del que era una pràctica musical normal, correntíssima, de l’Europa medieval. La percussió més habitual era un tambor o un tamborí, les dimensions i formats del qual podien variar: una caixa cilíndrica, amb un pergamí a cada cara, pels quals passa una corda tibada per tensadors de pell, o també cerclatges de fusta per on passa

aquesta corda que, tibant-se, fa pressió sobre les pells; i sobre un d’aquests pergamins un fil, el timbre, sovint doblat, que sol ser de tripa i que fa de bordó.

I una corretja perquè el músic pugui subjectar-lo, és clar. És aquest tipus que m’interessa per a aquest article.

Mans del sonador del Banquet d’Herodes, Pere Garcia de Benavarri (MNAC)

Tal com deia, el tamborí no rep la mateixa atenció per part dels estudiosos; paradoxalment, en les mencions més antigues de joglars que coneixem, la percussió hi surt més sovint que no pas el flabiol. Tret de que el flabiol

En una cobla, el tamborí —tocat pel flabiolaire— és l’instrument de percussió que marca el ritme del grup la resta de la península ibèrica, incloent-hi Portugal, l’instrumentista que toca alhora la flauta i la percussió és designat únicament com a percussionista; ço és, respectivament, tambourinaire, tamborilero i tamborileiro.

Si bé la pràctica és força documentada durant el període medieval, molt ric en representacions d’aquest sonador, ja es nota una diferència al segle xvi.

El teòric Sebastian Virdung, en el seu tractat Musica getuscht publicat el 1511, evoca molt ràpidament el conjunt: per a ell les percussions no eren instruments de música.

Encara que el tamborí no sigui un instrument melòdic i que el seu reglatge estigui molt sotmès a les condicions higromètriques, sempre cal observar les dimensions dels models que ens han arribat. Els tamborins que han tocat en les cobles de joglars,

Neteja · Aigua · Tecnologia

SERVEI D’URGÈNCIA DESEMBOSSOS, NETEGES I TRANSPORT D’AIGUA

630 964 284 - 93 857 03 74 - contacte@neida.cat

amb la cornamusa, solen tenir un diàmetre igual a l’alçada. Afegeixi que els tamborins catalans no solen ser de dimensions gaire considerables: els més grossos són els que fan servir a les illes Balears, entre 21 i 19 centímetres d’alçada i diàmetre. Comparativament, el model més corrent de tambourin que fan servir a la Provença mesura una polzada de diàmetre (32,4 cm) per dues d’alçada (64,8 cm).

Caixa d’un tamborí eivissenc en curs de fabricació de les coŀleccions del CIMP. © Pere Jordà

Si no són massa grossos es poden fer amb una peça de fusta monòxil, treballada al torn.

Aquesta manera, malgrat tot, requereix una preparació llarga i acurada de la fusta, i per això és força més corrent de fer la caixa amb una fulla enrotllada sobre un patró. Aquesta feina era la del sedassaire, el fabricant de sedassos i mesures de fustes per als grans: són els mateixos criteris (diàmetre i alçada iguals) i les mateixes fustes (faig, alzina,

noguer).

Si bé poden quedar molt senzillament fets, a les Illes són força decorats. Si mai teniu la curiositat de fer una ràpida cerca sobre —per exemple— la flauta eivissenca ho podreu apreciar, i al museu de la Música de Barcelona en tenen alguns de finals de segle xix i principis del xx força preciosos.

Potser he estat un xic pesat insistint sobre la poca consideració que va patir —i potser encara pateix— un instrument tan important com el que marca el ritme; però si a Catalunya Sud la permanència del flabiol va fer possible que s’hagi conservat tamborins antics, no és gens el cas a Catalunya Nord, on la transmissió directa va ser interrompuda abans de la Grande Guerre de 1914, i no és gens evident tornar a trobar aquests tamborins. Pot ser per una part de la seua història musical, a vegades tan sols perquè els descendents no el saben identificar, o potser perquè no li acorden importància.

Belleu el tema ha resultat un bri especialitzat per a un instrument aparentment tan familiar com és el tamborí, però volia d’una banda insistir sobre la importància de la transmissió del coneixement del fet cultural, i d’altra banda com que de moment ens és complicadíssim tocar en públic. Vaja, tan se val escriure i parlar-ne, tot esperant que aquestes línies puguin ser de profit.

Ctra. d’Olot, 46 - Ripoll 972 701 520 669 877 601 Instal·lacions elèctriques, aigua, calefacció, gas, biomassa, manteniment... Terra tèrmic, panells solars

Substitució de vidres Reparació de vehicles clàssics Pintat de vehicles de competició Pintura industrial Lacats de tot tipus c/ Santiago Rusiñol, nau 1.3 Pol. Ind. Mas d’en Bosch - Ripoll 682 344 445 972 663 566

ASSESSORIA COMPTABLE FISCAL ANTON Consultoria tributària Societats P.F. Costos analítics Experts en tot tipus de comptabilitat Economistes titulars mercantils

c/ de l’Estació 16, 1r-2a Ripoll Tel: 972 70 02 62 Fax: 972 71 41 63

58. latira. Serveis

A Vidrà pel veïnat de Siuret: la Freixeneda i Collfred.

M. CARME FREIXA I MIQUEL SAÑA Caminadors El Bisaura és un territori limítrof amb el Baix Ripollès, concretament amb el terme municipal de Vallfogona, perquè és al sud de la Serra de Milany i Santa Magdalena. La divisió comarcal de 1932 va integrar aquest territori al Ripollès, però l’any 1990 tots els municipis d’aquesta subcomarca (Vidrà, Sant Quirze, Montesquiu, Sora i Santa Maria de Besora) van passar a formar part d’Osona.

Municipi: Vidrà (el Bisaura, Osona) Sortida i arribada: circular.

Sortida del coll de Siuret-carretera de Platraver Distància: 10 km

Com que l’accés principal és per Sant Quirze de Besora, acaba resultant llunyà. De fet, es triga uns tres quarts d’hora en cotxe fins al veïnat de Siuret, per on transcorre l’excursió proposada.

Un cop allà, la descoberta de les pastures, les fagedes i els grans masos s’ho valen molt.

A Vidrà, passada la Creu de l’Arç tirem per la carretera, estreta però enquitranada, que continua fins a la Garrotxa. Passat el

Una de les primeres vistes que ens trobem és al coll de la Creu de la Freixeneda, amb el Pic dels Set Homes (2.661 m) i el Canigó (2.784 m) al fons de tot

Fitxa tècnica

Durada aproximada: entre 3 hores i mitja i 4 Dificultat: mitjana-baixa veïnat de Siuret, en un revolt trobem un indicador que marca una carretera de terra, transitable a poc a poc per a qualsevol turisme direcció Platraver. La seguim fins al coll de Siuret sota una torre elèctrica i una petita caseta de maó vist. Allà comencem la caminada. La carretera es bifurca i agafem la carretera de l’esquerra, direcció cap la casa de la Freixeneda. Es camina força de pla per la solana de la muntanya entre boixos —encara en bon estat—, avellaners i marges de pastura, on a la tardor s’hi poden veure les flors liles del safrà silvestre. El paisatge ens mostra, a la nostra dreta, els plans i la granja de Platraver; i a continuació, cap a llevant, el Puigsacalm, el Puig dels Llops i Puig Corneli a sobre de Santa Magdalena.

Fets pràcticament dos quilòmetres, en el collet, trobem les marques d’Itinerànnia que no

WWW.TOTALHOGAR.COM Tot per a la llar!

FERRETERIA · MENATGE · DECORACIÓ · IL·LUMINACIÓ · JARDÍ · CUINA · MATERIAL ELÈCTRIC VENTILACIÓ · CALEFACCIÓ · ELECTRODOMÈSTICS · LED · COMPLEMENTS · CÀMPING · MOBILIARI JOCS · EINES · NETEJA · ACCESSORIS · VINTAGE · BRICOLATGE · PROTECCIÓ LABORAL · LLAR TÈXTIL · ANIMALS DE COMPANYIA · ESCOLA/OFICINA · EMBALATGES · INFANTIL · GAS · PINTURA

deixarem fins a tornar al punt de sortida. Venen del camí que va al Salt de Sallent. Nosaltres continuem la carretera que tomba cap a la vessant obaga de la muntanya. Se’ns obre una vista cap al nord amb la gran cabanya de la casa de la Freixeneda al fons, el Puig de Llandrics per

d’en Bas i les Preses.

Arribem al davant de la casa deshabitada de la Freixeneda però seguim la carretera que enfila a la nostra esquerra entre pastures. Anem veient les fagedes del collet de l’Avi i el Puig de l’Ofrena amb la casa dels Plans de Riudaura. Anem tirant per

BUGADERIA INDUSTRIAL NETEJA I MANTENIMENT TINTORERIA

Passeig Ragull, 10 Pol. Ind. Rocafiguera, nau 27 RIPOLL - Tel: 972 71 43 69

www.limpidserveis.com Productes de desinfecció homologats i registrats: –Desinfectant hidroalcohòlic per a superfícies –Detergent desinfectant per a tot tipus de materials –Gel hidroalcohòlic desinfectant i hidratant

La masia de la Freixeneda ja es troba al municipi garrotxí de la Vall d’en Bas

on passa la carretera que baixa a Sant Privat i ja ben al fons els Pirineus amb el Set Homes i el Canigó al darrere de tot. La carretera baixa molt dreta i hi ha, com a protecció, petites tanques de ferro de torres elèctriques antigues. A la nostra dreta tenim vistes, entre els faigs, a les valls

la carretera força herbada fins a uns prats on un gran cirerer ens indica que hem de deixar la pista per a travessar la pastura per sota d’arbres grans. Ara ja tenim al davant Santa Magdalena de Cambrils i es veu a ponent la casa de Collfred.

Entrem de nou a la fageda

IDEACOLOR REFORMES

CONSULTEU-NOS PREUS

Màquines d’ozó Disposem de màquines d’ozó domèstiques per a botigues, oficines, particulars i cotxes. No perjudicials per a les persones o animals.

CONSULTEU-NOS PREUS

RENOVACIÓ D’HABITATGES BANYS, CUINES, PLADUR, PARQUET, PINTURA, PORTES INTERIORS I REVESTIMENTS

Pressuposts gratuïts i sense compromís

608 908 265

Empresa especialitzada en la reforma d’habitatges i d’establiments comercials.

Ens complau fer realitat els vostres projectes. Treballem al Ripollès, Osona, Cerdanya i Garrotxa.

Tractament de desinfecció Oferim tractaments de desinfecció i desodoritzacions amb ozó. Molt efectiu per a desinfeccions contra el Covid-19

60. latira. Serveis

seguint una carretera de bosc on, enmig dels faigs, trobem molts de grèvols, a la tardor plens de boles vermelles. Anem baixant i creuat un rec deixem la carretera. Prenem, a la nostra dreta, un corriol que de seguida s’enfila entre els arbres i els boixos fins arribar a un nou prat després de travessar un parell de filats. El creuem anant lleugerament en diagonal fins a tornar a entrar en una altra carretera dins de la fageda. Anem de planer i al final enfilem a una nova carretera que seguim a la dreta. Ja ens acostem a Collfred i entreveiem una edificació al cim a la dreta.

La carretera entra en prats i un tram de formigó. Passem entre la Casanova i la Casa Vella de Coll-

fred, ambdues sobre petits turonets. Seguim i just darrere del Cabanyot, deshabitat, deixem la carretera i agafem un corriol que degué ser l’antic camí de carretera que enfila amb trams de roca a manera d’empedrat. Ens porta fins a la carretera enquitranada que continua cap a Sant Privat a tocar la collada de Collfred, amb un pas canadenc.

Ara tenim un tram d’una mica més de mig quilòmetre carretera avall, direcció Vidrà. Passarem la font de la Martingala, que a l’esquerra surt una carretera amunt. Enfilem, primer, per una pastura on la carretera, molt herbada, s’endevina poc. Tirem cap a la dreta on ja és ben seguidora amb trams de fang. Tenim vistes

ara ja cap a la casa del Pujol i l’església de Santa Margarida de Cabagés, i al cim la carena que ve de Milany fins a Santa Margarida. Sortim en un petit turó, però continuem la carretera que gira amunt. Ara transcorre per la fageda però per la vessant solana i la pista es va omplint de bardisses. Sort que les vaques han marcat un camí estret que permet passar sense esgarrinxar-se. Anem baixant i fem un petit tram de corriol que ens porta de nou a un darrer tram de pista, més transitable, que acaba a la carretera per on hem vingut en cotxe. Uns escassos dos-cents metres a l’esquerra, i amb vistes magnífiques a les cases de Siuret, som al Coll d’on hem sortit.

El tram final de l’excursió ens ofereix una bona panoràmica de la serra de Milany a Santa Magdalena, amb el Pujol i Fontcoberta

902 230 238 (24 h) www.altima-sfi.com

TANATORI RIPOLL

Tanatori, crematori i tots els serveis que pugui necessitar.

POMPES FÚNEBRES DEL RIPOLLÈS Ctra. N-260 km 119 - Ripoll 972 70 27 21 BARCELONA - RONDA DE DALT L’HOSPITALET - GRAN VIA BAIX LLOBREGAT · PENEDÈS · GARRAF BAGES · EMPORDÀ · RIPOLLÈS

Les imatges de la ruta

Servei NISSAN i TOYOTA Venda de vehicles nous i d’ocasió Taller de reparació MULTIMARCA

A U TO R I P O L L È S M O T O R S . L Ctra. N-260, km 108 - Pol. Ind. Rocafiguera (Ripoll) Tels.: 972 70 33 11 - 626 656 456 Correu-e: autos@autoripolles.com La font de la Martingala, en el terme municipal de Vidrà

La Casa Vella de Collfred

Un anunci com aquest només val 47 ’45 €.

Informeu-vos-en a info@latira.cat o al 665 761 799.

Si fem la ruta en plena tardor, podrem observar un espectacle de color passejant entre les fagedes.

També hi trobarem grèvols amb el seu característic fruit vermell Fruits i fulles del boix grèvol (Ilex aquifolium)

.cat

LA RÀDIO DELS PIRINEUS

107.8

62. latira. Serveis

Horaris d’autobús.

Setcases

Camprodon

Ripoll

Campdevànol

dl-dv dl-dg dl-dv dl-dv dl-dg dl-dv dl-dg dl-dv dl-dv ds-dg dl-dv dl-dg dl-dv dl-dg dl-dv dl-dg ds-dg dl-dv Setcases Camprodon

7.00

7.30

8.30

8.00

9.001 8.552

20.20 21.20 10.00 10.552 12.00 13.00 13.552 14.00 15.00 16.00 17.00 18.00 19.00 20.00 20.50 21.50

St. Pau de S. 7.07

8.07

9.07

10.07 11.07

St. Joan A.

8.20

9.20

10.20 11.20 12.20 13.20 14.20 14.20 15.20 16.20 17.20 18.20 19.20 20.20

7.20

12.07 13.07 14.07 14.07 15.07 16.07 17.07

18.07 19.07 20.07

Ripoll

7.35

8.35

9.35

10.35 11.35

Campdev.

7.50

8.50

9.50

10.50 11.50 12.50 13.50 14.50 14.50 15.50 16.50 17.50 18.50 19.50 20.50

dl-dg

12.35 13.35 14.35 14.35 15.35 16.35 17.35

18.35 19.35 20.35

dl-dv

dl-dg

dl-dv

dl-dg

dl-dv

dl-dg

dl-dv

dl-dg

dl-dv

dl-dg

dl-dv

dl-dg

dl-dv

Campdevànol

8.05

9.05

10.05

11.05

12.05

13.05

14.05

15.05

16.05

17.05

18.05

19.05

20.05 21.05

Ripoll

8.15

9.15

10.15

11.15

12.15

13.15

14.15

15.15

16.15

17.15

18.15

19.15

20.15

Sant Joan de les A.

8.30

9.30

10.30

11.30

12.30

13.30

14.30

15.30

16.30

17.30

18.30

19.30

20.30 21.30

11.37

12.37

13.37

14.37

15.37

16.37

17.37

18.37

19.37

20.37

21.37

12.553 13.55

14.55

15.55

16.55

17.55

18.55

19.55

20.55

21.55

Sant Pau de S. Camprodon

7.00

Setcases

7.30

8.37

9.37

10.37

8.553

9.55

10.553 11.55

14.20

dl-dg 21.15

20.204 21.205

No s'admeten viatgers de/entre Ripoll-Campdevànol i viceversa.

1. Només circula els dies lectius de curs escolar. 2. Surt de la comissaria de la policia, s'atura a la rotonda del CAP i a l'estació de bus de Camprodon. 3. Arriba fins a la comissaria i s'atura a la rotonda del CAP. 4. La parada només és els dissabtes, diumenges i festius. 5. La parada només és de dilluns a divendres.

Camprodon/Campdevànol dl-dv Camprodon

Ripoll

dl-dv1 dl-dv

ds3

6.30

7.15

6.30

Vic dl-dv

Barcelona dl-dv1 dl-dv2 dl-dv

dl-dv1 dl-dv

dl-dv1 dg4 16.30

dl-dv

17.00

dg4

dl-dv

18.00

Sant Pau de S.

6.36

6.36

7.21

16.36

17.06

18.06

St Joan de les A.

6.45

6.45

7.30

16.45

17.15

18.15

Campdevànol

5.40

–

–

–

7.30

9.40

9.40

11.40

13.40

15.40

–

–

17.30

–

18.30

Ripoll

5.50

7.00

7.00

7.45

7.40

9.50

9.50

11.50

13.50

15.50

17.00

17.30

17.40

18.30

18.40

La Farga de Bebié

–

–

–

7.55

–

–

–

–

–

–

–

–

–

–

–

Montesquiu

6.00

7.10

7.10

7.57

7.50

10.00

10.00

12.00

14.00

16.00

17.10

17.40

17.50

18.40

18.50

Sant Quirze de B.

6.02

7.12

7.12

7.59*

7.52

10.02

10.02

12.02

14.02

16.02

17.12

17.42

17.52

18.42

18.52

Vic

6.25

7.30

7.35

8.20

8.20

10.25

10.25

12.25

14.25

16.25

17.30

18.00

18.15

19.00

19.15

Transbordament

Sí

Sí

Sí

No

Sí

Sí

Sí

Sí

Sí

Sí

No

Sí

Sí

Sí

Sí

Vic

6.35

7.30

7.35

8.20

8.30

11.15

11.00

12.40

14.30

16.30

17.30

18.00

19.25

19.00

19.45

Barcelona

7.25

8.25

8.35

9.20

9.25

12.15

12.00

13.40

15.30

17.30

18.30

19.00

20.25

20.00

20.45

dl-dv

dl-dv1 dl-dv

ds3

dl-dv

dl-dv 2 dl-dv 2 dl-dv

dl-dv

dl-dv

dl-dv

dl-dv/dg5 dg4/6

Barcelona

dl-dv

7.20

9.30

10.05

10.15

11.20

11.30

13.00

13.45

15.20

17.15

18.15

19.15

20.15

Vic

8.20

10.30

11.05

11.15

12.20

12.30

14.00

14.45

16.20

18.15

19.15

20.15

21.15

Transbordament Vic

6.30

Sí

No

Sí

No

Sí

Sí

Sí

Sí

Sí

Sí

Sí

No

No

8.30

10.30*

11.30

11.15

12.30

12.30

14.45

14.45

16.30

18.30

19.30

20.15

21.15

Sant Quirze de B.

6.43

8.48

10.48

11.48

11.36

12.48

12.48

15.13

15.13

16.48

18.48

19.48

20.33

21.33

Montesquiu

6.45

8.50

10.50

11.50

11.38

12.50

12.50

15.15

15.15

16.50

18.50

19.50

20.35

21.35

La Farga de Bebié –

–

–

–

11.40

–

–

–

–

–

–

–

–

–

Ripoll

6.55

9.00

11.00

12.00

11.50

13.00

13.00

15.25

15.25

17.00

19.00

20.00

20.45

21.45

Campdevànol

7.15

9.15

–

12.15

–

13.15

13.15

15.30

15.30

17.15

19.15

20.15

–

–

St. Joan de les A.

11.15

12.05

21.00

22.00

Sant Pau de Seg.

11.24

12.14

21.09

22.09

Camprodon

11.30

12.20

21.15

22.15

Vàlids els feiners de dilluns a divendres excepte el mes d’agost. El compliment dels horaris és sotmès al trànsit i la climatologia.

No s’admeten viatgers de/entre Ripoll i Sant Quirze de Besora, de/entre Vic i Barcelona i de/entre Campdevànol i Ripoll. Parada a Barcelona: av. de la Meridiana (només arribada) i c. de Pau Claris 117. El trajecte Vic-Barcelona-Vic és operat per Sagalés. El trajecte Vic-Ripoll i viceversa no es troba integrat a l’ATM de Barcelona. *Entre Sant Quirze de Besora i Vic fa parades a les Masies de Voltregà, a Sant Hipòlit de Voltregà i a la Gleva.

1. Vàlid també el mes d’agost. 2. Vàlid només el mes d’agost. 3. Vàlid només els dissabtes i dijous i divendres festius. 4. Vàlid només els diumenges i dilluns, dimarts i dimecres festius. 5. Vàlid tots els dies de l’any llevat de dissabtes i dijous i divendres festius. No circula diumenges i de dilluns a dimecres festius del 1r d’octubre al 31 de març. 6. Vàlid del 1r d’abril al 30 de setembre.

Coses de la xarxa.

ROSER SALOMÓ Exdirectora jubilada Una festa de zeros Heus aquí una festa clandestina exclusiva per a zeros. A la porta hi ha dos guardes zero per a impedir l’entrada als números que no tenen entrada. Al cap d’una estona, un número 10 arriba i els guardes de seguretat no el deixen entrar.

–Ei, escolteu, això és discriminació. On diu que no pugui entrar amb un bastó?

–Tens raó, passa, passa i perdona’ns.

I entra. Arriba el 101 i els guardes l’aturen. El 101 exclama: –Deixeu-me en pau! Que no veieu que vaig amb crosses?

–Sí, tens raó. Endavant, passa, passa.

Entra. Arriba el 7 i quan l’aturen exclama: –Collons, jo em pensava que era una festa de disfresses!

Els guardes el malmiren però el deixen passar. Arriba l’infinit i els guardes exclamen: –Ah no, tu sí que no entres.

–Com que no? Desgraciats! Ens discrimineu per ser siamesos!

L’infinit entra i al cap de poc arriba l’1.

–I tu? —exclamen els guardes—.

Què hi fas, aquí?

–Jo és que fa temps que estic a dieta…

I el deixen passar. Arriba el 8 i els guardes criden: –Ah no, ni parlar-ne! No ens voldràs fer creure que vens disfressat?

–No, home! És que duc el cinturó molt apretat!

Els dos guardes es miren tot fastiguejats i diuen al 8 que passi.

Arriba el 40:

c/ del Mestre Villaró, 3 Campdevànol 972 71 22 49 - 607 60 04 81 joprada@joprada.com

–Ah, jo em pensava que podia dur la meva parella!

Els de seguretat posen mala cara però els deixen passar. Finalment arriba el 9 i els guardes exclamen: –Escolta, una mica de respecte.

Si vols entrar, primer corda’t la bragueta!

La mort de l’avi Poc després de la mort de l’avi, el net va a veure la seva àvia de noranta anys. La dona plora desconsolada mentre sosté un retrat del seu difunt marit. El jove l’abraça i la consola fins que es calma. Al cap d’una estona li demana: –Àvia, com s’ha mort l’avi?

Una mica avergonyida, l’àvia li respon: –Doncs la veritat… Va ser mentre fèiem l’amor.

El noi, tot sorprès, li diu que les persones tan grans no haurien de tenir relacions íntimes perquè és molt perillós.

–Ves, fill, però jo i l’avi ens estimàvem molt —respongué ella—.

Només ho fèiem els diumenges, sempre al compàs de les campanes del monestir quan tocaven a missa. Ding per a ficar-la i dong per a treure-la.

El jove no ho acaba d’entendre i li demana: –Però àvia, i què va sortir malament?

–Ai, fillet… Que va passar el dels gelats amb aquella maleïda campaneta…

Voleu compartir un acudit amb nosaltres? Envieu-nosel a acudits@latira.cat!

Obra nova i reformes en general Mini retro-excavadora Camió grua

Que el fred no t’enxampi desprevingut Treballs forestals i venda a domicili de llenya de roure, faig, alzina…

607 356 360

CAPARRÓS assessors Plaça de la Mainada, 2 17530 Campdevànol Tel: 972 73 00 18 Fax: 972 71 21 23 ascaparros@ascaparros.com

64. latira. Serveis

Horaris d’autobús.

Aquest horari mostra les parades principals. Les parades intermèdies es mostren agrupades per zones segons l’ordre de la ruta. La ruta varia segons el sentit. Per a conèixer l’hora de cada parada, cal sumar a l’anterior els minuts marcats entre parèntesi. Les parades que no s’efectuen es marquen amb un guió llarg (–). Parades fixes en ambdues rutes: colònia Noguera, barri de Sant Cristòfor, colònia Pernau i CAP de Ribes de Freser.

Ripoll

Campdevànol

Ribes de Freser

Feiners de dilluns a divendres Ripoll (ctra. BCN-illeta) 5:15 6:30 7:40 9:05 10:00 Zona 1 (sud de Ripoll) – Sí – Sí Sí Ripoll (est. d’autobusos) 5:10 6:35 7:45 9:10 10:05 Zona 2 (nord-est de Ripoll) – Sí Sí Sí Sí Ripoll (pl. de l’Ajuntament) 5:20 6:45 7:55 9:20 10:15 Zona 3 (Eix Pirinenc sud) – Sí Sí Sí Sí Campdevànol (hospital) 5:25 6:50 8:00 9:25 10:25 Zona 4 (Eix Pirinenc nord) – Sí Sí Sí Sí Ribes de Freser 5:40 7:05 8:15 9:40 10:40

Ripoll (ctra. BCN-illeta) Zona 1 (sud de Ripoll) Ripoll (est. d’autobusos) Zona 2 (nord-est de Ripoll) Ripoll (pl. de l’Ajuntament) Zona 3 (Eix Pirinenc sud) Campdevànol (hospital) Zona 4 (Eix Pirinenc nord) Ribes de Freser

Dissabtes feiners 8.00 9.00 10:00 Sí Sí Sí 8.05 9.05 10:05 – Sí – 8.15 9.15 10:15 Sí Sí Sí 8.25 9.25 10:25 Sí Sí Sí 8.40 9.40 10:40

11:00 Sí 11:05 – 11:15 Sí 11:25 Sí 11:40

13:00 Sí 13:05 Sí 13:15 Sí 13:25 Sí 13:40

11:00 Sí 11:05 Sí 11:15 Sí 11:25 Sí 11:40

15:00 Sí 15:05 Sí 15:15 Sí 15:25 Sí 15:40

12:00 Sí 12:05 Sí 12:15 Sí 12:25 Sí 12:40

13:15 – 13:10 – 13:25 – 13:30 Sí 13:45

16:00 Sí 16:05 – 16:15 Sí 16:25 Sí 16:40

13:35 – 13:30 – 13:45 – 13:50 – 14:00

17:00 Sí 17:05 – 17:15 Sí 17:25 Sí 17:40

14:35 – 14:30 – 14:45 – 14:50 – 15:00

19:00 Sí 19:05 Sí 19:15 Sí 19:25 Sí 19:40

15:15 Sí 15:20 Sí 15:25 Sí 15:30 Sí 15:45

16:00 Sí 16:05 Sí 16:15 Sí 16:25 Sí 16:40

17:15 Sí 17:20 Sí 17:25 Sí 17:30 Sí 17:45

18:00 Sí 18:05 Sí 18:15 Sí 18:25 Sí 18:40

19:00 Sí 19:05 Sí 19:15 Sí 19:25 Sí 19:40

21:15 Sí 21:10 – 21:20 Sí 21:30 Sí 21:45

Diumenges i festius 9.00 10:00 12.00 16.00 17.00 19.00 Sí Sí Sí Sí Sí Sí 9.05 10:05 12.05 16.05 17.05 19.05 Només s’atura a l’Hospital Vell (+2’) 9.10 10.10 12.10 16.10 17.10 19.10 Sí Sí Sí Sí Sí Sí 9.15 10:15 12.15 16.15 17.15 19.15 Sí Sí Sí Sí Sí Sí 9.30 10:30 12.30 16.30 17.30 19.30

Zones i parades en sentit Ribes de Freser: Zona 1 (sud de Ripoll): barri de Castelladral (+2’) i Centre Mèdic i Rehabilitació-barri de Fuensanta (+3’).

Zona 2 (nord-est de Ripoll): Hospital Vell (+1’), Pavelló de l’Avellaneda (+3’), Fundació Eduard Soler (+4’), polígon dels Pintors–Agència del Ripollès (+5’), polígon del Mas d’en Bosch (+6’) i polígon d’Estamariu–carretera de Sant Joan (+8’).

Zona 3 (Eix Pirinenc sud): carretera de Ribes (+1’), polígon de Rocafiguera (+2’) i colònia Noguera (+3’).

Zona 4 (Eix Pirinenc nord): plaça de l’Església (+2’), barri de Sant Cristòfor–camp de futbol (+5’), colònia Pernau (+7’), colònia Herand (+8’), la Corba (+10’), Aigües Blaves (+11’), Montagut (+13’) i CAP de Ribes (+14’).

Ribes de Freser Zona 4 (Eix Pirinenc nord) Campdevànol (hospital) Zona 3 (Eix Pirinenc sud) Ripoll (ctra. BCN-illeta) Zona 2 (nord-est Ripoll) Ripoll (est. d’autobusos) Zona 1 (sud de Ripoll) Ripoll (est. d’autobusos)

Ribes de Freser Zona 4 (Eix Pirinenc nord) Campdevànol (hospital) Zona 3 (Eix Pirinenc sud) Ripoll (ctra. BCN-illeta) Zona 1 (sud de Ripoll) Ripoll (est. d’autobusos) Zona 2 (nord-est Ripoll) Ripoll (est. d’autobusos)

Feiners de dilluns a divendres 6:15 7:15 8:15 9.15 10.15 Sí Sí Sí Sí Sí 6.30 7.30 8.30 9.30 10.30 Sí Sí Sí Sí Sí 6.40 7.40 8.40 9.40 10.40 Sí Sí – Sí Sí 6.45 7.45 8.45 9.45 10.45 * Sí Sí 9:55 10:55 Dissabtes feiners 9.15 10.40 11.15 Sí Sí Sí 9.30 10.55 11.30 Sí – Sí 9.40 11.02 11.40 Sí – Sí 9.45 11.05 11.45 Sí 9.55

12.15 Sí 12.30 Sí 12.40 Sí 12.45 Sí 12.55

11.15 Sí 11.30 Sí 11.40 Sí 11.45 Sí 11:55

14.15 Sí 14.30 Sí 14.40 Sí 14.45 Sí 14.55

12.15 Sí 12.30 Sí 12.40 Sí 12.45 Sí 12:55

16.15 Sí 16.30 Sí 16.40 Sí 16.45

13.15 Sí 13.30 Sí 13.40 Sí 13.45

17.15 Sí 17.30 Sí 17.40 Sí 17.45

14.00 – 14.10 – 14.20 – 14.25

18.40 Sí 18.55 – 19.02 – 19.05

14.15 Sí 14.30 Sí 14.40 Sí 14.45 Sí 14:55

19.40 Sí 19.55 – 20.01 – 20.05 Sí 20.15

15.15 Sí 15.30 Sí 15.40 Sí 15.45 Sí 15:55

16.15 Sí 16.30 Sí 16.40 Sí 16.45

17.15 Sí 17.30 Sí 17.40 Sí 17.45 Sí 17:55

18.15 Sí 18.30 Sí 18.40 Sí 18.45 Sí 18:55

Diumenges i festius 9.30 10.30 12.30 Sí Sí Sí 9.45 10.45 12.45 Sí Sí Sí 9.55 10.55 12.55 Sí Sí Sí 10.00 11.00 13.00

19.15 Sí 19.30 Sí 19.40 Sí 19.45

16.30 Sí 16.45 Sí 16.55 Sí 17.00

20.15 Sí 20.30 Sí 20.40 Sí 20.45

22.10 Sí 22.35 Sí 22.35 – 22.40

17.30 Sí 17.45 Sí 17.55 Sí 18.00

19.30 Sí 19.45 Sí 19.55 Sí 20.00

Zones i parades en sentit Ripoll: Zona 4 (Eix Pirinenc nord): CAP de Ribes (+1’), Montagut (+3’), Aigües Blaves (+4’), la Corba (+5’), colònia Herand (+8’), colònia Pernau (+10’) i barri de Sant Cristòfor-Cases Barates (+12’).

Zona 3 (Eix Pirinenc sud): colònia Noguera (+4’), polígon de Rocafiguera (+6’) i Institut Abat Oliba (+8’).

Zona 2 (nord-est de Ripoll): carrer del Bisbe Morgades–plaça de l’Ajuntament (+2), polígon d’Estamariu (+3’), polígon del Mas d’en Bosch (+4’), polígon dels Pintors-Agència del Ripollès (+5’), Fundació Eduard Soler (+6), pavelló de l’Avellaneda (+7’) i sala Eudald Graells (+8’).

Zona 1 (sud de Ripoll): barri de Castelladral (+2’) i Centre Mèdic i Rehabilitació-barri de Fuensanta (+3’). *Fa parada al carrer del Bisbe Morgades–plaça de l’Ajuntament (8.50 h) i al polígon dels Pintors-Agència del Ripollès (9.00 h).

Què ens diuen els astres?

CATERINA BELA KATINO Vident, astròloga i futuròloga Àries. Aquesta persona amb qui flirtes a la feina i que ha començat fa poc no és de fiar. Ja l’has vist sense màscara? Investiga’l bé i pensa que si no té dents segurament és de Campdevànol.

Taure. Semblava que no, però ja plana l’ombra d’un altre confinament. Mira’n el cantó bo: podràs endreçar tot aquest betzum que tens escampat per casa. Pensa que, si no et tanquen, un dia se’t menjarà la merda.

Bessons. He rebut amenaces de tallar-me la cua de gent disconforme amb la meva anterior predicció. Ja us vaig dir el mes passat que éreu vosaltres els amos i senyors del vostre propi destí. Si vau acabar el relat més d’hora del compte, jo no en vull saber res.

Cranc. Trobareeeem a faltaaaar el teeeu somriiiureeee…

Lleó. Dur la màscara tot el dia t’està salvant la vida. Els qui no et coneixen no saben com et put l’alè ni s’imaginen el teu somriure malèfic i desagradable. Ai, del dia que ens la facin llevar…!

Verge. Faria broma amb la relació entre tu i el nom del teu signe, però cauria en l’humor gratuït i vulgar i per coses gratuïtes i vulgars ja hi ha la teva existència.

Balança. Et giraràs d’esquena i tornarà a ser Nadal. I aquest cop, a la fi, ens prohibiran les

reunions i podràs celebrar sol les festes. Sol. Com sempre.

Escorpí. Que si ara panellets, que si castanyes, que si ara Nadal, que si els torrons, que si ves a pastar fang. La teva ànsia d’engolir com si s’acabés el món no és culpa ni de les festes ni de la pandèmia. Assumeix-ho.

Sagitari. Veig negre —però molt negre— el futur dels sagitaris. I saps? Deu ser perquè ets de la mena de xurma que diu ‘covi’, com si una pandèmia global fos una vulgar mascota de competició.

Capricorn. El teu millor amic i confident et posarà un caramel a la boca amb un xafardeig que, com a bon divulgador, escamparàs pel poble i després serà mentida. Al cap de pocs dies podràs contemplar com s’escampa aquest enfant terrible i constataràs la magnitud de la tragèdia.

Aquari. Recordes aquells contes de Tria la teva aventura? Avançaves i havies de triar una cosa o una altra, i el conte acabava diferent segons la teva decisió.

Ara, però, no és cap conte. És la puta realitat, i només pots triar saltar pel forat de l’escala.

Peixos. Un tancament perimetral de la teva zona ajudarà a controlar els teus excessos. Aprofita per a demanar que l’estenguin a la zona perianal i així evitaràs que et rebrotin les morenes.

c/ Progrés, 17-19 Ripoll 972 701 564 678 621 162 info@nerinet.es www.nerinet.es

Disposem de tot tipus de productes de neteja i higiene, gel hidroalcohòlic, màscares FFP2-KN95, desinfectants…

Venda a empreses i particulars

JESÚS PALACÍN IRIARTE

627 588 870 972 736 110 SERVEI 24 HORES

66. latira. Serveis

Horaris d’autobús.

Ripoll

Bagà

Ripoll (bus) Ripoll (aj.)

Campdev.

Gombrèn C. de n’Hug La Pobla L. Guardiola B. Bagà

Bagà Guardiola B. La Pobla L. C. de n’Hug Gombrèn Campdev.

Ripoll (bus)

ds 13:00 13:05 13:10 13:25

dl-ds 17:30 17:45 17:50 18:05 18:25 18:40 18:50 18:55

dl-dv 20:05 20:10 20:15 20:30

dl-dv 7:07 7:15 7:30 7:45 8:10 8:25 8:30

ds

dl-ds dl-dv ds

ds 20:15 20:20 20:25 20:40

12:15 13:25 20:30 20:40 12:25 13:40 20:45 20:55 12:30 13:45 20:50 21:00

6.00 6.05 6.25 6.54 6.59 7.15 7.25 7.35 7.50 8.05 8.30 9.40

Llívia Girona

Llívia Puigcerdà La Molina Planes de Rigart Planoles Ribes de Freser Campdevànol Ripoll (est. d’autobusos) Sant Joan de les A. L'Hostalnou de Bianya Olot Girona

Llívia

Girona

Girona

Llívia

Girona

dl-dv 11:50 11:55 12:00 12:15

19.30 19.25 19.05 18.41 18.36 18.20 18.10 18.05 17.45 17.24 17.15 16.10

Vàlid per als feiners de dilluns a divendres.

No s’admeten passatgers de/entre Ripoll i Ribes de Freser i de Llívia a Puigcerdà i a la inversa.

Llívia Ripoll

Llívia Puigcerdà Alp La Molina Castellar de n’Hug Gombrèn Campdevànol Ripoll (pl. Ajuntament) Ripoll (est. d’autobusos)

18.00 18.08 18.17 18.28 19.02 19.29 19.39 – 19.46

Llívia

Ripoll

Ripoll

Llívia

9.17 9.09 8.56 8.45 8.08 7.38 7.22 7.17 7.15

Vàlid els mesos de juliol i agost.

R. St. Q.

Ripoll La Farga B. Montesquiu St. Quirze B.

8.30 – 8.45 8.55

17.20 – 17.30 17.40

St. Q.

St. Quirze B. 8.25 8.10 8.05 8.00

Vàlid per als feiners de dilluns a divendres.

17.15 – 17.05 17.15

dl-dv 7.30 – 8.30 9.15 10.05 10.20 11.00 11.10

Lleida Mollerussa Tàrrega Cervera Manresa Vic Aeroport de Girona Girona

ds-dg 8.30 8.45 9.35 10.20 11.05 11.20 12.05 12.15

dl-dv 9.00 9.151 10.00 10.45

dl-dv

dl-dv 6.05 6.25 6.55 7.10 8.00 8.45 9.35 9.50

6.30 7.15 8.051 8.15

dl-dv 13.30 13.451 14.30 15.15

Manresa dl-dv 14.30 14.45 15.35 16.20 17.05 17.20 18.05 18.15

ds-dg 8.20 8.40 9.10 9.25 10.15 11.00 11.50 12.05

dl-dv 16.00 16.151 17.00 17.45

Lleida ds-dg 17.30 17.45 18.35 19.20 20.05 20.20 21.05 21.15

dl-dv

dl-dv

11.30 12.15 13.051 13.15

13.30 14.15 15.051 15.15

dl-dv 19.15 19.30 20.20 21.05 21.50 22.05 22.50 23.00

dl-dv 14.20 14.40 15.10 15.25 16.15 17.00 17.50 18.05

dl-dv 20.30 20.451 21.30 22.15

dl-dv

18.30 19.15 20.051 20.15

dg 21.15 21.301 22.15 23.00

dl-dg 17.20 17.40 18.10 18.25 19.15 20.00 20.50 21.05

No s’admeten viatgers de/entre Tàrrega i Lleida, Cervera i Tàrrega, Cervera i Lleida, Mollerussa i Lleida, Mollerussa i Tàrrega, Mollerussa i Cervera i Girona i l’Aeroport.

Horaris no vàlids el 1r i el 6 de gener i el 25 de desembre. La circulació del diumenge també és extensible als festius. Consulteu www.eix-bus.com per a possibles canvis.

1. Fa parada del 26 de juny al 8 de setembre. *Només entrarà a l’aeroport si hi ha viatgers amb aquesta destinació.

Altres rutes.

Ripoll

Berga

Ruta que connecta Ripoll amb les Llosses i el Berguedà i que segueix el traçat de la carretera C-26.

Operada per ALSA. Consulteu-ne els horaris a www.alsa.es/ca o a www.moovitapp.com.

Ripoll/Camprodon

Girona

Dues rutes que connecten el Baix Ripollès i la Vall de Camprodon amb la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Gironès.

Operades per Teisa. Consulteu-ne els horaris a www.teisa-bus.com.

Puigcerdà

Ripoll

Barcelona

Ruta de transport ferroviari que connecta la Cerdanya, el Ripollès, Osona, el Vallès Oriental i el Barcelonès.

Operada per RENFE. Consulteu-ne els horaris a www.rodalies.gencat. cat o a l’aplicació Rodalies.

Ripoll

R.

Ripoll

Girona Aeroport Vic Manresa Cervera Tàrrega Mollerussa Lleida

Aeroport de Girona

Electricitat Guitart

RIPOLL: Ctra. Ribes, 81 bxs P.I. Rocafiguera, nau 15

Telèfon: 972 703 845 WhatsApp: 606 337 022 electricitatguitart@electric-grup.com

Digitalitza't!

Xarxes Socials Estratègia digital Mentoria de projectes Web i comerç electrònic

Vall de Ribes

Ruta que connecta el Baix Ripollès amb els pobles de la Vall de Ribes (Queralbs, Planoles, Pardines, Campelles, Dòrria, Nevà, Fornells, Toses i Bruguera). És la prolongació de la ruta Ripoll-Campdevànol-Ribes de pàgina anterior.

Operada per Mir. Consulteu-ne els horaris a www.autocarsmir.com/ca o a www.moovitapp.com.

ambpaciencia.com hola@ambpaciencia.com 633 803 312

NÚMERO

254 ANY XXV

Del 13 de novembre al 16 de desembre de 2020

Direcció Marc Velasco Impressió Comgrafic Distribució 7.000 exemplars Repartiment Joan Velasco Disseny i correcció Marc Velasco Web i xarxes socials Àlex Manso i Lara Andrés Portada Antonina Coromina Coŀlaboradors Arantzazu Aguerri, Lara Andrés Rivera, Marc Arimany, Caterina Bela, Adrià Brull, Jordi Caballeria, Aleix Carretero, Núria Casals, Laia Cutrina, Andrea Florit, Àlex Jiménez, Agustí Mas, M. Carme Freixa, Pere Jordà, Isabel Lasalle, Francesc Ortega, Esther Quijadas, Miquel Saña, Roser Salomó, Douglas Varela i Aina Zarco.

La Tira és una revista no subvencionada per cap institució. La Tira prohibeix estricta i expressament la reproducció de qualsevol dels treballs publicats en aquesta revista. Tot el contingut que hi apareix només podrà ser publicat amb el previ permís de l’autor.

La Tira no es fa responsable de les opinions dels articles de tercers que s’hi publiquen. La Tira de Promocions és una marca registrada. © 1995-2020. Tots els drets reservats.

Contacte (+34) 665 761 799 info@latira.cat www.latira.cat revistalatira

Nova Llorc.

MARC VELASCO Filòleg Enllà, lluny, en Llull collia llúpol. Aquest embarbussament de pa sucat amb oli és, ara per ara, un malson per als centennistes. I no pas per l’absurditat de la frase.

Una de les coses que més identifica el català i l’allunya de les altres llengües romàniques és que, en el pas del llatí vulgar cap al català, la l- inicial va convertir-se en una aproximant lateral palatal sonora, és a dir, una ella [ʎ]. Així, el llatí lūna va convertir-se en lune a París, en lua a Viella i en lúa a Vigo, però de Salses a Guardamar va triomfar lluna. Nosaltres férem llit i els castellans lecho, uns llet i els altres leche, aquí lluny i allà lejos. El català va, doncs, palatalitzar el so inicial d’aquella ela llatina, i convertí aquest fenomen en una característica principal de la nostra llengua.

I com que les excepcions tendeixen a ser això, excepcions, vam generalitzar la palatalització. D’aquesta manera, moltes eles inicials —que venien sovint de cultismes o semicultismes— es convertiren erròniament en elles: lliteratura, llògic, llàmina… I fins i tot, palatalitzàrem semivocals en posició inicial. Per als qui la fonètica se us fa feixuga, un apunt: hi ha vocals, consonants i semivocals. Oi que la i de iogurt i la i de idea no sonen igual? Doncs molta de gent va interpretar aquesta i semivocàlica com una ll i vam passar a pronunciar llugurt per iogurt, Nova Llorc per Nova York i mallonesa per maionesa —tot i que seria maonesa!—.

Però de la mateixa manera que la nostra llengua es dilueix, també es dilueix un dels trets més distintius: per a molts, la lluna ja és una iuna, en Llull ja és Iui, i llogar i jugar es confonen en aquesta semivocal que ens hauria de fer xerricar les orelles. Aquest fenomen el coneixem en lingüística com a ieisme. Quan la interferència amb el castellà no era tan extrema com ara, els llecs palatalitzaven is i eles. Ara fem el procés invers, i ben aviat trobarem el iuny al ioc del lluny.

Exposició i venda de vehicles Citroën Venda i reparació de vehicles multimarca Lloguer d’autocaravanes

N-260, Km 119,5 Pol. Ind. Casanova de Baix 17500 Ripoll t. 972 70 31 41 info@eudaldmotor.com lloguer@eudaldmotor.com

TRANSPORTS DE VIATGERS AUTOCARS I TAXIS

c/ Donya Estasia, 14 - Ripoll 972 70 11 99 609 332 994 - 609 332 995 taxiscoll@taxiscoll.com

pirene@cpirene.com

c/ de les Vinyes, 8 Ripoll 972 704 072 pirene@cpirene.com

www.mielectro.com

TROBAREU LES MILLORS OFERTES A:

Pl. d’Anselm Clavé, 2 Sant Joan de les Abadesses 972 720 935

.com

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES, TELECOMUNICACIONS, REPARACIÓ D’ELECTRODOMÈSTICS I TELEVISORS

TELEVISOR SAMSUNG 65’’ Resolució 4K Ultra HD, processador Crystal UHD PurColor.

Diàmetre de la pantalla: 163 cm, 3840 × 2160 px.

Colors: carboni, gris i plata. Smart TV, Wi-fi, assistent de veu.

TELEVISOR TOSHIBA 43’’ Resolució 4K Ultra HD, 3840 × 2160 px, relació d’aspecte 16:9, diagonal de la pantalla 43’’ (108 cm). Tecnologia led.

Color negre. Smart TV, wi-fi.

REF: 240105

599€

TELEVISORS REF: 239882

699€

TELEVISOR LG 70’’

REF: 238128

499€

299€

TELEVISOR LG 55’’

Temps de funcionament: 40 min. Recarregable, 8 hores de càrrega. Amb pinta i raspall.

Pes: 358 g. Color: negre.

FRIGORÍFIC SAMSUNG

Lliure. RAM interna 8 GB, memòria interna 128 GB. Càmera posterior 48 MP. Pantalla de 2400 × 1080 px, LCD. Doble SIM. 8 nuclis. Bateria: 500 mAh. Color blau.

Mida: 60 cm. Controls integrats tàctils. Avisador acústic, blocatge del control, funció Booster. 3 zones, zona gran doble 28 cm. Zona de doble anell.

399€

REF: 228435

299€

MÀQUINA DE RENTAR AEG

MÀQUINA DE RENTAR BALAY

Mides (amp × prof × alt): 60 × 63 × 85 cm.

Capacitat: 10 kg.

Eficiència A+++ -20%. Velocitat màxima de centrifugat: 1400 RPM. Nivell de renou (centrifugat): 72 dB

Mides (amp × prof × alt): 84,8 × 54,6 × 59,8 cm. Capacitat: 8 kg. Eficiència A+++. Velocitat màxima de centrifugat: 1000 RPM. Nivell de renou (centrifugat): 76 dB

REF: 233532

379€

239€

Mides (amp × alt × prof): 144 × 54 × 57 cm. Capacitat neta: frigorífic 172 l, congelador 42 l.

Làmpada led. Eficiència A++.

1099€ PLACA DE COCCIÓ

REF: 216630

FRIGORÍFIC TELEFUNKEN

REF: 223525

Mides (amp × alt × prof): 91,2 × 178 × 71,6 cm. Capacitat neta: frigorífic 407 l, congelador 210 l. Làmpada led. Eficiència A+.

REF: 216314

REF: 240537

TELÈFON INTEL·LIGENT REALME

1179€ REF: 231305

34’90€

TELÈFONS

REF: 237451

RENTAPLATS BALAY

Mides (amp × prof × alt): 55-60 × 60 × 84,5 cm. 12 coberts.

Diferents programes: economia, intensiu, prerentat, ràpid.

Possibilitat de mitja càrrega. Eficiència energètica A+. Inici endarrerit: 24 h.

ACCESSORIS

TALLACABELLS BRAUN

Resolució 4K Ultra HD, 3840 × 2160 px, rel. d’aspecte 16:9, diagonal de la pantalla 55’’ (140 cm). Tecnologia OLED. Angle de visió 180º. Color negre. Smart TV, wi-fi.

Resolució 4K Ultra HD, 3840 × 2160 px, relació d’aspecte 16:9, diagonal de la pantalla 70’’.

Tecnologia led. Color negre. Smart TV, wi-fi.

CUINA

REF: 237595

199€

FORN ZANUSSI Mides (amp × prof × alt): 48 × 41,6 × 36,1 cm.

Antiempremtes, llum interior. Autoneteja per piròlisi. Eficiència energètica: A+.

REF: 227563

329€

LLAR EIXUGADORA BEKO

REF: 224375

449€

Mides (alt × amp × prof): 84,6 × 56,7 × 56,8 cm. Eixugat per condensació, capacitat 8 kg.

Pantalla incorporada. Eficiència A+++. 15 programes d’eixugat.

Bomba de calor.