latira 275

A

partir del 15 de desembre de 2022 Darrer exemplar de la revista

Tot el Ripollès en una sola revista www.latira.cat

Agenda d’activitats del Ripollès.

Campdevànol

Divendres 16 de desembre 18.00 h. Cantada de nadales i berenar de les Associacions de Veïns Sant Cristòfol i Roser. Al local de l’Associació de Veïns de Sant Cristòfol i Roser.

De nit. Concert de Nadal amb la New Casino Jazz Band. Al Casino.

Dissabte 17 de desembre 19.00 h. 25 anys de representació de Figuretes del Pessebre amb la companyia de teatre Sol Solet.

Diumenge 18 de desembre 9.00 h. Cantada de nadales del GEC a Sant Pere d’Aüira. A les 9.00 s’hi pot pujar a peu o en BTT i a les 10.00 hi haurà esmorzar i cantada. 16.00 h. Miniquina conjunta CBC, UE Campdevànol i EFR. A la sala Diagonal.

Dissabte 21 de desembre 19.00 h. Cagada popular del Tió. A la plaça de la Dansa.

Divendres 23 de desembre 16.00 h. Berenar de Nadal.

A la Llar de Jubilats. 19.00 h. Concert de Nadal. Actuació de la pianista Victoria Katsyuba, acompanyada de Lluís Alfredo Montes al violí.

A la Torre de Mossèn Tor.

Dissabte 24 de desembre 18.30 h. Missa del gall i cantada de nadales.

A l’Església Parroquial de Campdevànol.

En sortir de missa. Representació del Pessebre Vivent de Campdevànol.

A l’hort de la rectoria.

Diumenge 25 de desembre 10.30 h. Missa del dia de Nadal. A l’Església Parroquial de Campdevànol. 19.00 h. Representació

del Pessebre Vivent de Campdevànol. A l’hort de la rectoria.

Dilluns 26 de desembre 17.30 h. Tradicional quinto del CB Campdevànol. A la sala Diagonal.

Dilluns 2 de gener 16.00 h. Tallers infantils de Reis. A la plaça d’Anselm Clavé.

18.00 h. Campament del patge dels Reis. A la plaça d’Anselm Clavé.

Dijous 5 de gener Cavalcada de Reis 17.00 h. Arribada davant de la Residència de la Gent Gran. 17.30 h. Visita de Ses Majestats a Pernau. 18.00 h. Sortida de la cavalcada reial des de l’Heliport.

18.20 h. Els Reis s’aturaran a la plaça d’Antoni Maria Claret.

4. latira. Llar, moda i imatge personal

19.00 h. Entrada dels Reis pel Pont del Mig.

19.20 h. Adoració a la plaça de l’Església. En acabar, rebran tots els nens a la sala Diagonal.

21.30 h. Els Reis s’aturaran davant de l’Hospital de Campdevànol. El recorregut serà l’habitual i s’acabarà a la plaça de l’Església.

Dissabte 7 de gener

17.00 h. Tradicional quinto de la UE Campdevànol. A la sala Diagonal.

19.30 h. Concert d’Any Nou. Ismael Dueñas i Abril Sanglas presenten Lo cant dels mesos de Víctor Català. A la Torre de Mossèn Tor.

Campelles Exposicions

Exposició El camp d’elles de Laura Van Serveren i Mònica Pagès. Imatges, paraules i paisatges ens evoquen una visió diferent del concepte de feminitat i de la dona actual, protagonista de la vida quotidiana del petit poble de Campelles. Visita lliure fins al

12 de febrer. A la segona planta de l’Ajuntament de Campelles. Es pot visitar de dilluns a diumenge de 10.00 a 14.00 h.

Camprodon

Divendres 16 de desembre Camprodon Winter Show 16.00 h. Obertura Village CWS. Al Pavelló Vell. 16.00-21.00 h. Inscripcions i acreditacions al punt de trobada del Village del Pavelló Vell.

17.00 h. Outlet de muntanya i esquí. Al Pavelló Vell.

20.00 h. Projecció Condicions i possibilitats d’alpinisme a Vallter, de Josep Grau. A l’Espai Cultural Cal Marquès.

21.00 h. Projecció Lapònia, 25 aperturas de cascadas de hielo, de Rafa Vadillo. A l’Espai Cultural Cal Marquès.

Dissabte 17 de desembre 10.00 i 12.00 h. Bateig amb raquetes de neu a Vallter 2000. Informació i reserves a www.guiesnordsud.cat.

17.00 h. Hora del conte teatralitzada en benefici de la Marató. Donatiu al final de l’actuació. Amb la col·laboració del grup de teatre Teatrus Rotundus. A l’Espai Cultural Cal Marquès.  Camprodon Winter Show

8.30 h. Distribució dels grups de cada activitat.

Al Pavelló Vell.

10.00 h. Activitats: Iniciació a l’esquí de muntanya amb Jordi Rovira; seguretat a l’alta muntanya amb Jordi Tosas d’Off Trail Academy; test de piolets i grampons CampCassin i Dry Tooling amb Rafa Vadillo i Josep Grau; excursió amb raquetes de neu amb guies de muntanya Roc Blanc; tècnica d’esquí fora pista per a esquiadors de muntanya amb Guies NordSud.

12.00 h. Excursió amb raquetes de neu amb guies de muntanya Roc Blanc.

17.00 h. Mostra de productes, outlet, pernilada i cervesa, furgoteca amb les marques col·laboradores.

Al Pavelló Vell.

18.00 h. Projecció Escalada

en roca i obertures d’Estel Parés.

Al Village del Pavelló Vell. 19.00 h. Xerrada Alpinismo de alto nivel a càrrec de Manu Cordova. Al Village del Pavelló Vell.

20.00 h. Sopar de germanor.

21.30 h. Música de discjòquei amb la PD Estel Parés. Al Village del Pavelló Vell.

22.30 h. Mega tómbola.

Al Village del Pavelló Vell. 23.00 h. Exhibició de bateria de Paca Clotet Group. Al Village del Pavelló Vell.

Diumenge 18 de desembre

9.00 h. Mercat setmanal.

A la plaça del Dr. Robert. 9.00 h. Caminada Torre Cavallera en benefici de la Marató. Donatiu 10 €. Inclou xocolata calenta, coca i un Buff. Cal fer inscripció prèvia a l’oficina de turisme (c/ Sant Roc, 22), telefonant al 972 740 010 o a turisme@camprodon. cat. Amb la col·laboració del Grup de Muntanya de la Vall de Camprodon i Bastiments Aventura.

10.00 i 12.00 h. Bateig amb raquetes de neu a Vallter 2000. Informació i reserves a www.guiesnordsud.cat.

18.00 i 22.00 h. Cinema.

Al Casal Camprodoní. Camprodon Winter Show 8.30 h. Distribució dels grups de cada activitat.

Al Pavelló Vell. 10.00 h. Activitats: Iniciació a l’esquí de muntanya amb Jordi Rovira; seguretat a l’alta muntanya amb Jordi Tosas d’Off Trail Academy; autorescat en esquerdes amb Rafa Vadillo i Pablo Rosagro; excursió amb raquetes de neu amb guies de muntanya Roc Blanc; tècnica d’esquí fora pista per a esquiadors de muntanya amb Guies NordSud.

11.00 h. Excursió amb raquetes de neu amb guies de muntanya Roc Blanc. 15.00 h. Cloenda del Camprodon Winter Show 2022.

Diumenge 25 de desembre 19.00 h. Concert de Nadal amb la Coral Camprodon. Preu: 10 €. Venda d’entrades a l’oficina de turisme al 972 740

010 o turisme@camprodon.cat. Al Casal Camprodoní. 22.00 h. Quina del futbol. Al Pavelló Vell.

Dilluns 26 de desembre 10.00 i 12.00 h. Bateig amb raquetes de neu a Vallter 2000. Informació i reserves a www.guiesnordsud.cat. 22.00 h. Quina del futbol. Al Pavelló Vell.

Dimarts 27 de desembre 9.00 h. Bateig amb raquetes de neu a Vallter 2000. Informació i reserves a www.guiesrocblanc.com o a Xavi 678 759 194.

Dissabte 31 de desembre 9.00 h. Bateig amb raquetes de neu al Parc Natural, a Vallter 2000. Informació i reserves a www.guiesrocblanc.com o a Xavi 678 759 194. 10.00 i 12.00 h. Bateig amb raquetes de neu a Vallter 2000. Informació i reserves a www.guiesnordsud.cat.

Dynafit skimo test. Informació i reserves a

Seguiu-nos a les xarxes socials! espigaverda Nova botiga en línia

FLORISTERIA: Passeig de Sant Joan, 14 RIPOLL 972 71 41 21

CENTRE DE JARDINERIA: Carretera C-17 km. 92,8 RIPOLL 972 70 15 04 Obert de dilluns a diumenge matí

6. latira. Llar, moda i imatge personal

www.guiesnordsud.cat.

11:30 h. L’Home dels Nassos. Sortida del geriàtric. Cursa popular de Sant Silvestre. Més informació a www.skiclubcamprodon.org.

Diumenge 1r de gener

0:30 h. Nit de Cap d’Any a càrrec de Tapeo i el DJ Kuru. Obertura de portes a les 0:30 h. Preu: 12 € amb una consumició. Al Pavelló Vell.

10.00 i 12.00 h. Bateig amb raquetes de neu a Vallter 2000. Informació i reserves a www.guiesnordsud.cat.

17.00 h. Quina de l’APA Escola Doctor Robert. Al Pavelló Vell.

19.00 h. Concert tradicional d’Any Nou: valsos i polques amb el Cor i Orquestra Simfònica Harmonia. Preu: 10 €. Al Casal Camprodoní.

Bones festes!

Ctra. de Barcelona, 40 Ripoll - 972 701 046 josep@jcviatges.com - www.jcviatges.com

Diumenge 29 de gener. Calçotada a Valls. Viatge, visita festa a Valls, dinar a Vallirana, ball i fi de festa. Preu: 59 €

Dissabte 25 de febrer. Mariscada a Torredembarra. Viatge, temps lliure a Sitges, dinar i ball fi de festa. Preu: 59 €

Dissabte 11 de març. Florida de presseguers a Aitona. Viatge, autocar a/t amb guia, visita al nucli antic d’Aitona, visita privada als camps pivats de fruita dolça i dinar. Preu: 59€

De dia 1r al 5 d’abril. Segòvia i Valladolid. Enoturisme, gastronomia i festa tradicional del porc. Creuer pel Canal de Castella. Autocar, P. C, a l’Hotel Asador V d’Aranda del Duero i visites guiades, animació cada dia després de sopar, assegurança amb anul·lació. Preu: 625 €

Dissabte 15 d’abril. Sardinada a Llançà. Viatge, sardinada a Can Beri, visita al mercat d’Empuriabrava, visita al celler d’Empordàlia, retorn a Llançà, ball de fi de festa. Preu: 59 €

Dies 22 i 23 d’abril. Sant Jordi sorpresa. Inclou: viatge autocar, hotel 3*, 1 P. C., dinar extra dg. amb begudes, ball, etc. Preu: 99 € (supl. ind. 35 €)

VINE DE CREUER!

Viatges de 8 dies en PC amb taxes i assegurança inclosos. Trasllats del Ripollès a/t al Port de BCN amb guia agència. Propines i begudes no incloses.

Del 23 al 30 d’abril. Mediterrani: Costa Toscana. Visites: Barcelona, Cagliari, Nàpols, Roma, Gènova, Marsella. Preu: 595 € (int.), 685 € (ext.), 785 € (balcó)

Del 9 al 16 de juny. Illes gregues: Costa Deliziosa. Vols fins a Bari. Visites: Venècia, Katakolon, Míkonos, Santorini i Bari. Preu: 1055 € (int.), 1165 € (ext.), 1295 € (balcó)

8. latira. Llar, moda i imatge personal

Dimarts 3 de gener 15.00 h. Arribada del carter reial. Al Pavelló Vell.

Dijous 5 de gener 16.00 h. Campament reial. Al Pavelló Vell. 19.00 h. Cavalcada de Reis. Sortida del Pavelló Vell.

Dissabte 7 de gener 10.00 i 12.00 h. Bateig amb raquetes de neu a Vallter 2000. Informació i reserves a www.guiesnordsud.cat. 18.00 h. Raquetes de neu amb lluna plena a Vallter 2000. Informació i reserves a www.guiesrocblanc.com o a Xavi 678 759 194. 18.00 i 22.00 h. Cinema. Al Casal Camprodoní. 22.00 h. Quina del futbol. Al Pavelló Vell.

Diumenge 8 de gener 9.00 h. Mercat setmanal. A la plaça del Dr. Robert. 10.00 i 12.00 h. Bateig amb raquetes de neu a Vallter 2000. www.guiesnordsud.cat. 18.00 i 23.00 h. Cinema. Al Casal Camprodoní.

Activitats de Nadal

Trenet turístic. Dies 17, 21-23, 27-30 de desembre i 2-4 i 7 de gener cada hora en punt d’11.00 a 13.00 h i de 16.00 a 19.00 h. Dies 18, 24, 31 i 5 i 8 cada hora en punt d’11.00 a 13.00 h. Sortida del Camí de la Cerdanya. Camprodon Vila: 5 € adults i 3 € menors de 12 anys.

Pare Nadal. El Pare Nadal passejarà pel centre de la vila. Dia 17 de desembre al matí i 18 de desembre a la tarda.

Parc de Nadal. Dies 21-23, 27-30 de desembre de 16.00 a 20.00 h. Al Pavelló Vell.

Exposicions

Exposició permanent de la Retirada. Divendres de 10.00 a 14.00 h i de 16.00 a 20.00 h, dissabtes de 16.00 a 19.00 i diumenges d’11.00 a 14.00 h.

Exposició temporal de fotografia Dèria Arbòria de Xavier Erruz. Fins al 8 de gener.

Visites guiades

Llanars

Dissabte 17 de desembre 17.30 h. Concert de Nadal a càrrec de la Coral Camprodon. A l’Església de Sant Esteve.

Diumenge 18 de desembre 18.00 h. Quina en benefici de la Marató de TV3. A la sala de ball.

Dilluns 19 de desembre 16.00 h. Festa de Nadal dels alumnes de l’Escola les Moreres. A la sala de ball.

Dijous 22 de desembre 18.00 h. Concert a càrrec dels alumnes de l’Aula de Música la Llanars. A la sala de ball.

Dissabte 24 de desembre 23.00 h. Missa del Gall. A la sortida, cantada de nadales. Hi haurà cava i xocolatada. A l’Església de Sant Esteve.

Dilluns 26 de desembre 18.00 h. Concert de Sant Esteve a càrrec de l’Orquestra Selvatana. Tot seguit, ball amb

Visita guiada de la Retirada. A l’Espai Cultural Cal Marquès. 872 204 202. c/ Concepció Ducloux, 17 - Ripoll 972 70 33 44 - (Hores concertades)

Que passeu unes bones festes!

10. latira. Llar, moda i imatge personal

la mateixa orquestra. Venda d’entrades a partir del dia 20 de desembre a les oficines de l’Ajuntament. Preu: 10 €. A la sala de ball.

Diumenge 1r de gener

18.00 h. Quina de l’Oncolliga. A la sala de ball.

Dilluns 2 de gener

18.00 h. Arribada del Patge Reial, que farà un recorregut pel poble i recollirà les cartes a la plaça de l’Om.

Dimarts 3 de gener

18.00 h. Taller de fanalets de Reis. A la pista coberta. En cas de mal temps es farà a la pista coberta.

Dimecres 5 de gener 19.00 h. Arribada dels Reis d’Orient amb camells. Acompanyaran la cavalcada els Xarop de Canya. Adoració i rebuda dels nens al campament situat al Camp del Toro. Animem a tots els nens a rebre Ses Majestats amb fanalets. En cas de mal temps, l’arribada dels Reis es farà a la pista coberta.

Pista de gel

Fins al 8 de gener a la pista poliesportiva, davant de l’Hotel Grèvol. Obert els caps de setmana i a partir del dia 24 de desembre obert cada dia fins al 8 de gener. Horaris i preus a www.llanars.cat.

Tennis taula

Dies 28, 29 i 30 de desembre i 4 de gener. Tennis taula dirigit per un monitor. De 17.00 a 20.00 h a la sala de ball.

Pardines

Dissabte 7 de gener 9.15 h. Formació: Taller bàsic de rescat en allaus: protocols i DVA a càrrec de l’Esquella de Pardines. A Vall de Núria. Gratuït per als socis, 20 € per als no socis.

Ribes de Freser

Dies 17 i 18 de desembre Viatge cultural de Nadal a Saragossa. Visites al Molí d’Oli d’Alcanó, els cellers Clos Pons de l’Albagés, Saragossa, la basílica del Pilar i el pessebre

vivent de Sant Guim de la Plana. Reserves tancades.

Del 16 al 23 de desembre Tot el dia. Gimcana popular A la recerca del Tió de Ribes. Cerqueu tots els tions de Ribes i gaudiu de la màgia. Per a participar-hi heu de recollir les targetes de joc a l’oficina de turisme i un cop omplertes retorneu-les i se us farà entrega d’un petit obsequi.

Dissabte 17 de desembre 19.00 h. Projecció del film La voluntària amb Carmen Machi, sota la direcció de Nely Reguer. Al Cinema Catalunya.

Diumenge 18 de desembre 18.00 h. Projecció del film Black Adam sota la direcció de Jaume Collet Serra. Al Cinema Catalunya.

Dimecres 21 de desembre 11.00 h. Celebració de Nadal amb tots els residents de la residència. A la Residència Geriàtrica Vall de Ribes. Tarda. Festival de Nadal de l’Escola Comarcal de Música

del Ripollès, amb la participació dels alumnes de la seu ribetana. Consulteu el cartell específic. Al Teatre Municipal.

Divendres 23 de desembre 22.00 h. Projecció del film Black Adam sota la direcció de Jaume Collet Serra. Al Cinema Catalunya.

Dissabte 25 de desembre 22.00 h. Quinto de Nadal del Club Esquí Fontalba. Al Pavelló d’Esports.

Del 27 al 30 de desembre 9.00-13.00 h. Primer Casal Esportiu de Nadal. Les jornades són una proposta pensada perquè els nens nascuts entre 2011 i 2017, ambdós inclosos, aprofitin les vacances escolars tot gaudint de la pràctica de jocs, esports i alguna activitat sorpresa. Cal fer les inscripcions

a l’adreça ceripolles.tpvescola. com fins al 21 de desembre i podeu sol·licitar informació a consellesportiu@ceripolles. cat. Al Pavelló Municipal d’Esports.

Dimecres 28 de desembre 17.00 h. A partir d’aquesta hora i durant tota la tarda, espectacle de circ Un circ a les golfes amb la Companyia de Circ Els Herrerita. Al Pavelló d’Esports.

Dijous 29 de desembre 17.00 h. Activitats per a joves i infants. A partir d’aquesta hora i durant tota la tarda, L’estrany viatge del Senyor Tonet, per a infants de 5 a 12 anys; i El viatge, per a joves de més de 14. Taller de curtmetratges, jocs i caricatures. Al Pavelló d’Esports.

HORARI: de dilluns a divendres de 8 a 20 h Dissabtes i diumenges de 8 a 13:30 h Correu-e: gp2@graficpaper.com

18.00 h. Presentació pública de l’ONG Projecte Tabassaye. Interpretació de música senegalesa i tast de delícies i begudes típiques de la zona. Al Teatre Municipal.

Dissabte 31 de desembre

18.00 h. 15a edició de la Cursa Sant Silvestre Ribetana. Enguany fa 15 anys! Consulteu els detalls de la cursa al cartell específic. A la plaça del Mercat i pels principals carrers de Ribes.

Dilluns 2 de gener

17.30 h. Recollida de cartes dels infants per part del Carter Reial de Ses Majestats els Reis amb la gran bústia dels Reis d’Orient. A la plaça de l’Ajuntament.

Dijous 5 de gener

Tota la tarda. Cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Orient de Ribes de Freser. Consulteu els detalls al cartell específic.

Altres activitats

Exposició del Pessebre

Monumental de Sergi

Moreno. Al Casal dels Avis. Durant les festes de Nadal al Casal dels Avis en l’horari d’obertura del centre. Exposició artística i tallers d’Anníbal Riverol.

A la sala d’exposicions del Casal de Cultura. Durant tot el mes de desembre.

Ripoll

Divendres 16 de desembre

15.30 h. El Màgic Nadal de la Lila a càrrec dels alumnes dels Salesians. Entrada solidària: 3 €. Al Teatre Comtal. 17.30 h. Vine a jugar una partida del joc Tragina. Places limitades. Cal inscripció al 972 700 711 o a biblioteca@ ajripoll.cat. Obert a tothom.

A la biblioteca Lambert Mata.

18.00 h. Club de lectura +8 Grup 2. Comentari col·loqui del llibre l’Illa de Paidonèsia d’Oriol Canosa, a càrrec de Montse Maestre. A la biblioteca Lambert Mata.

19.15 h. Club de lectura +10. Comentari col·loqui del llibre Tània Claravall de

Maria Parr, a càrrec de Montse Maestre. A la biblioteca Lambert Mata.

Dissabte 17 de desembre 12.00 h. Gimnàstica per la Marató. Exhibició dels grups de l’Escola de Gimnàstica Artística de Ripoll. Mostra d’acrobàcies. Actuació de Cristina Espinosa i Joan Vergés. A la plaça del Monestir.

Diumenge 18 de desembre 11.00-14.00 h. Pessebre vivent de l’Escola Vedruna. A l’Església de Sant Pere. 18.00 h. XXIV Concert de Nadal de Sardanes. Amb la Cobla la Principal de la Bisbal. Venda d’entrades a www.ripoll. cat/cultura. Preu en línia: 12 €; a taquilla 15 €. Al Teatre Comtal.

Dilluns 19 de desembre 19.00 h. Presentació del calendari solidari del CECR i l’Associació Fotogràfica del Ripollès. Es podrà adquirir un cop finalitzi la presentació. Preu: 10 €. 2 € de cada calendari van destinats a la Marató. A la biblioteca Lambert Mata.

latira. Llar, moda i imatge personal

Dimarts 20 de desembre 18.30 h. Club de lectura de la Lluerna. Comentaricol·loqui del llibre Memòria de noia d’Annie Ernaux. A la Qperativa.

Dimecres 21 de desembre 18.00 h. Cagada del Tió popular del Consistori Infantil. A la plaça de Sant Eudald. 20.00 h. Festival de Nadal de Mou-t Dance School per la Marató de TV3. Entrades a la recepció de l’escola Mou-t. Preu: 8 €. Al Teatre Comtal.

Dijous 22 de desembre 19.00 h. Parlem de cinema: comentari-col·loqui del film Green Book de Peter Farrelly. A la biblioteca Lambert Mata.

Dies 25, 26 i 27 de desembre Els Pastorets de Ripoll.

14. latira. Llar, moda i imatge personal

40 anys de la restauració dels Pastorets. Venda d’entrades numerades anticipades al Museu Etnogràfic de Ripoll. Sessions: dia de Nadal a les 19.30, Sant Esteve i dimarts dia 27 a les 18.00. Al Teatre Comtal.

Dimarts 27 de desembre 18.00 h. Acte de comiat de la Tira. Presentació del llibre d’Isabel Lasalle La tira de records. Parlaments d’agraïment del director i dels col·laboradors. Glosada de Núria Casals. Al Museu Etnogràfic.

Diumenge 1r de gener 1.00-5.00 h. Ball de Cap d’Any. Al Pavelló Municipal d’Esports.

17.30 h. Concert de la Capella de Santa Maria de Ripoll. Preu: 5 €. A l’Església de Sant Pere.

Dimarts 3 de gener Patge reial. A la sala Eudald Graells.

Dijous 5 de gener 18.00-21.30 h. Cavalcada de Reis.

Sant Joan de les Abadesses

Dissabte 17 de desembre 10.00-13.00 i 16.3018.00h. 60è Concurs de Nadales. A l’Institut Escola Mestre Andreu (primària). 21.00 h. R&V, el musical basat en Chicago. Venda d’entrades a www.codetickets. com i una hora abans a taquilla. Al Teatre Centre.

Diumenge 18 de desembre 10.00 h. Cursa escolar de cros. Al Parc del Ter i Mare de Déu del Prat. 12.30 h. Concert Dos estels de Nadal a càrrec de Laura Andrés i Marina Prades. Venda d’entrades a l’oficina de Turisme. Al Palau de l’Abadia.

Dimecres 21 de desembre 11.00 h. Representació dels pastorets a càrrec dels alumnes de l’Institut Escola Mestre Andreu. Al Pavelló Municipal.

Divendres 23 de desembre 14.30 h. Festa de Nadal de

la Llar d’Infants el Molí Petit. A l’Escorxador. 17.00 h. Concert de Nadal a càrrec de la Coral Jaume Nunó i la Coral la Flor de Maig de Ripoll, sota la direcció de Gemma Solà. A l’Auditori Jaume Nunó-El Palmàs. 21.00 h. R&V, el musical basat en Chicago. Venda d’entrades a www.codetickets. com i una hora abans a taquilla. Al Teatre Centre.

Diumenge 25 de desembre Quina de Nadal del C.E. Abadessenc. Al Pavelló Municipal.

Dies 28 i 29 de desembre Jovenàlia, Parc Infantil de Nadal. Més informació a www. santjoandelesabadesses.cat. Al Pavelló Municipal.

Divendres 30 de desembre 21.00 h. Concert solidari de cant coral. Al Monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Dissabte 31 de desembre 17.00 h. Cursa de Sant Silvestre. Inscripcions a

l’oficina de turisme-Palau de l’Abadia. Al passeig del Comte Guifré. Festa de la Nit de Cap d’Any 21.00 h. Sopar pícnic. A l’Escorxador. Inscripcions a l’oficina de turisme. 0.30 h. Música amb DJ Puigde. A l’Escorxador.

Diumenge 1r de gener 18.00 h. Quina del C.E. Abadessenc. Al Pavelló Municipal.

Dilluns 2 de gener 11.00-13.00 i 16.0018.00h. Visita del patge reial que recollirà les cartes. A l’església de Sant Pol.

Dijous 5 de gener 18.30 h. Cavalcada de Reis. Consulteu uns dies abans el recorregut www. santjoandelesabadesses.cat.

Divendres 6 de gener

18.00 h. Quina de Reis. Al Pavelló Municipal.

Dissabte 7 de gener

12.00 h. Entrega de premis del XII concurs familiar de pessebres i arbres de Nadal. Al Palau de l’Abadia. 20.00 h. Representació dels Pastorets a càrrec dels alumnes de l’Escola de Teatre. Al Teatre Centre.

Diumenge 8 de gener

17.00 h. Audició de sardanes a càrrec de la Cobla la Principal de la Bisbal. Al Pavelló Municipal d’Esports. 18.00 h. Representació dels Pastorets a càrrec dels alumnes de l’Escola de Teatre. Al Teatre Centre.

Exposicions

Exposició Sant Joan, negre sobre blanc vist per Francesc Anglada. Fins al 15 de gener. Al Palau de l’Abadia. De dilluns a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 h. Diumenge de 10.00 a 14.00 h. Exposició de Delclaux:

De fils es fa la peça. Al Palau de l’Abadia. Fins al 26 de febrer. De dilluns a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 h. Diumenge de 10.00 a 14.00 h. Exposició de nadales dels fills i nets dels col·laboradors de l’empresa Fibran S.A. Fins al 9 de gener. Al Palau de l’Abadia. De dilluns a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 h. Diumenge de 10.00 a 14.00 h. Exposició del 60è concurs de nadales. Del 15 de desembre al 7 de gener. Al vestíbul de l’ajuntament. Exposició del XII concurs familiar de pessebres i arbres. Del 19 de desembre al 7 de gener. Al Palau de l’Abadia. De dilluns a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 h. Diumenge de 10.00 a 14.00 h.

Visites guiades

Sant Joan de les Abadesses, la joia del romànic. Dissabtes 17 de desembre i tots els dissabtes de gener. Sortida de l’oficina de turisme-Palau de l’Abadia a les 11.30 h.

Setcases

Dilluns 19 de desembre 17.30 h. Tarda jove. Activitats per a joves d’entre 12 i 17 anys. Tarda de jocs i slime. Inscripció prèvia obligatòria a joventutvter@ripolles.cat.

Dilluns 26 de desembre 19.00 h. Concert de Nadal. Actuació d’Eclipse Duo amb Berta i Clara. Entrada gratuïta. A la sala dels Estudis.

Altres activitats

3r Concurs d’Engalanament Nadalenc. Hi poden participar les cases de particulars del poble i se n’exclouen els comerços i els establiments turístics. La decoració ha de romandre exposada com a mínim fins al 6 de gener. Es valorarà l’originalitat, la qualitat artística i el disseny. Hi haurà tres premis que s’entregaran durant el concert de Nadal de dia 26. Inscripcions a l’Ajuntament i al correu info@setcases.cat fins al 20 de desembre a les 14.00 h. Llegiu les bases del concurs a www.setcases.cat.

Dijous 5 de gener

Cavalcada de Reis.

Vall de Núria

Dissabte 17 de desembre El vermut amb Llucià Ferrer.

Diumenge 18 de desembre CronoNúria.

Activitats de Nadal

Del 26 al 30 de desembre i del 2 al 6 de gener, els visitants podran fer tot tipus

latira. Llar, moda i imatge personal

d’activitats destinades a famílies, a infants i a adults. Per al públic adult destaquen les passejades amb màquines de retrac, les sortides amb raquetes de neu nocturnes i els dies de lluna plena i les visites guiades a la Vall de Núria i del Museu del Cremallera. Els infants podran dur a terme diversos tallers creatius que consistiran en la creació d’un film amb la tècnica d’StopMotion, en la construcció d’un Tren Cremallera de Núria a partir de materials reciclats i en l’elaboració d’una Olla de Núria de ceràmica. També podran participar al contacontes La Marmota a Vall de Núria, als tallers de Nadal Els tions que volen convertir-se en desitjos o veure l’arribada dels Reis d’Orient el 5 de gener. A més, els dissabtes al matí hi haurà xocolatada i als vespres tindran la possibilitat de fer una baixada gratuïta amb trineus.

Vilallonga de Ter Dijous 5 de gener 19.00 h. Cavalcada de Reis. Us hi esperem amb els fanalets. A la plaça de l’Era.

I ESTÈTICA

Coses de la xarxa.

ROSER SALOMÓ Exdirectora jubilada

En una fira esotèrica de la capital, un dels vilatans se’n va a la parada d’una vident. Pensant que passarà una bona estona, hi entra i la vident demana que s’assegui. –Veig que sou pare de dues criatures —diu la vident, tot mirant la bola de vidre.

–Ahà! Això és el que vós creieu —diu l’home amb sornegueria—. Soc pare de tres!

–Ahà! —diu la vident—. Això és el que vós creieu!

Un grup d’amigues surt sense les parelles, tal com mana la tradició, la nit de Nadal. Acaben tancant Masters ben borratxes i dues d’elles tornen cap a casa fent esses. Esgotades per la gatera que duen, s’aturen un segon i veuen que tenen moltes ganes de pixar. Miren al voltant i no veuen cap lloc on poder pixar sense que les vegi ningú. Decideixen d’entrar en un recinte amb uns xiprers

molt alts i pixar en un dels racons.

La primera no troba res per a eixugar-se, així que es neteja amb la roba interior i la llença allà mateix. La segona tampoc no troba res, així que arreplega la cinta d’una corona de flors i s’hi eixuga.

L’endemà al matí, les parelles de les noies es truquen: –Cagon Déu, això ja és massa. Ahir la Marta va arribar que el sol ja sortia. En començo a estar ben fart de les sortides d’aquestes dues: sense calces i a quarts de vuit del matí!

La parella de l’altra noia li respon: –Doncs mira, encara tens sort, no et pots pas queixar. La Laura ha tornat amb una targeta al cul que deia Mai no t’oblidarem. Amb afecte, els teus companys de feina.

Conclusió: no traieu mai conclusions sense demanar! Demaneu

sempre, i demaneu abans!

Un camioner va per la carretera i de lluny veu un individu amb una capa vermella. El camioner s’hi va acostant, però l’altre no s’aparta. Li va fent llums i l’altre res, immòbil, així que el camioner fot frenada i queda a un metre de l’home. Baixa del camió i l’home de la capa vermella li diu:

–Soc el malparit de la capa vermella. Tens alguna cosa de menjar?

El camioner se’l queda mirant i diu: –Però tu ets imbècil o què!? Que no veus que una mica més i t’atropello?

El camioner puja al camió i segueix el seu camí maleint els ossos d’aquell individu. Al cap d’uns quilòmetres torna a veure un altre individu amb una capa blava que fa el mateix. Per més que faci sonar el clàxon, el paio no s’aparta. El camioner torna a fotre frenada, baixa i l’home de la capa blava li diu: –Soc el malparit de la capa blava. Tens res de beure? El camioner li diu:

–Serà possible!? Què passa avui amb els malparits? Que no veus que gairebé t’aixafo? Va, carda el camp d’aquí!

El camioner torna a pujar al camió i segueix el seu camí quan de lluny torna a veure un paio amb una capa verda. Un altre cop el mateix: llums i res, clàxon i ni s’immuta. Fot frenada, queda a mig metre de l’home, baixa del camió amb una mala hòstia increïble i li diu: –Tu, malparit de la capa verda, què collons vols ara? I l’home li contesta: –Doncs per a començar, els papers.

Un pare truca a son fill que viu a Brussel·les i li diu: –Fill meu, haig d’informar-te que la teva mare i jo ens estem divorciant: quaranta-cinc anys de patiment són més que suficients. El fill, estranyat, exclama:

–Pare… De què coi parles? I just abans de les festes de Nadal!

El pare li diu: –Ja no ens suportem. N’estem farts l’un de l’altre i estic cansat del tema, així que val més que comentis aquest assumpte a ta germana —i penja.

Desesperat, el fill crida a la seva germana, que esclata a plorar: –Com que es volen divorciar? Ara mateix truco al papa!

Immediatament la filla truca al pare i li diu: –Què passa, papa? No us podeu divorciar! No feu res fins que jo arribi! Ara mateix torno a trucar al meu germà i venim a Catalunya. Fins llavors no feu res, em sentiu?

El pare deixa el telèfon, mira la seva dona i li diu: –Molt bé, amor, tot ha sortit

perfecte! Els dos venen per festes i es paguen els billets!

Heus aquí una puça que prenia el sol a la platja, tota bronzejada, estirada sota un para-sol. De sobte, aparegué una altra puça morta de fred. La primera li demanà: –Què t’ha passat?

I ella respongué afligida: –Mira, t’ho explicaré: vaig voler venir a la platja a prendre el sol durant el cap de setmana, perquè tenia festa. Vaig pujar al bigoti d’un motorista que vaig trobar sortint de Ripoll, però resulta que em vaig congelar de fred després de venir tot el camí a 200 per hora.

–Dona, has de fer com faig jo: t’amagues al lavabo de dones i quan vegis que n’entra una, te li enfiles a la roba interior i viatges

calentona i segura.

El cap de setmana següent es retrobaren a la platja: la primera bronzejadíssima, però la segona ben blanca i morta de fred. La primera li demanà: –I ara què t’ha passat? Que no vas fer allò que et vaig dir?

I ella li respongué: –Sí, i tant que ho vaig fer! Vaig anar al lavabo de dones, em vaig amagar i quan en va arribar una i es va treure les calcetes, m’hi vaig acomodar i em vaig quedar ben adormida…

–Aleshores, què va passar?

–No ho sé, quan em vaig despertar estava un altre cop al bigoti del motorista i venia morint-me de fred a 200 per hora…

En Josep, un home que sempre fou molt educat i servicial, va caminant pel carrer quan de sobte l’atropella un camió i mor a l’acte. Com tota bona persona, va al cel. Quan arriba li obre la porta Sant Pere: –Benvingut siguis, fill.

En Josep diu a Sant Pere: –Primer de tot, disculpeu-me, però crec que encara és molt d’hora per estar aquí.

–Per què, fill meu? —li demana Sant Pere.

–No estic preparat. He deixat la meva família en mal estat i em caldria deixar-ho tot arreglat abans de venir aquí per sempre... Podria tornar a casa meva?

Sant Pere, veient que aquell senyor és tot bondat, s’ho repensa.

Un recull d’acudits publicat l’abril de 2010

–Pots tornar, però només convertit en un animal domèstic.

En Josep es queda pensant un segon:

–Està bé, tornaré en forma de gallina, que a casa en tinc moltes. Arriba a casa seva convertit en una preciosa gallina de plomes blanques. A l’arribar al galliner, les altres gallines queden bocabadades i se li acosten tot formant una cercle, dient-li coses molt boniques. Com a tot arreu, surt la gallina envejosa i diu: –Sí, noies, potser és bonica, però segur que no sap pondre!

En Josep es queda atònit quan totes les gallines comencen a cridar:

–Que pongui un ou! Que pongui un ou!

En Josep s’esvera i comença a apretar fins que de cop i volta pon un ou.

Totes les gallines criden: –Que en pongui un altre! Que en pongui un altre!

Apreta ben fort i torna a sortir un altre ou, i les gallines ben esverades segueixen cridant: –Un altre, un altre! De cop i volta, arriba la dona d’en Josep i li diu:

–Josep! Josep, què cardes, desperta’t, que t’estàs cagant al llit!

Aquestes festes us proposem onze possibles símptomes amb onze possibles solucions.

1r símptoma: Peus freds i humits.

Causa: Agafes el got amb l’angle incorrecte.

Solució: Gira’l fins que la part oberta quedi cap amunt.

2n símptoma: Peus calents i molls.

Causa: Ja t’has pixat. Solució: Ves a eixugar-te al lavabo més pròxim.

3r símptoma: La paret de davant està plena de llums que enceguen.

Causa: Has caigut d’esquena. Solució: Posiciona el teu cos a 90º respecte del terra.

4t símptoma: La teva boca és plena de burilles de cigarretes. Causa: Has caigut de morros sobre el cendrer.

Solució: Escup tot el que tens a la boca i glopeja un bon gintònic.

5è símptoma: El terra és borrós. Causa: Mires a través d’un got buit.

Solució: Més de la teva beguda preferida.

6è símptoma: El terra es mou. Causa: T’arrosseguen. Solució: Demana on et duen.

7è símptoma: Reflex múltiple de cares que et miren des de l’aigua. Causa: Ets al vàter que intentes vomitar.

Solució: Posa’t el dit (a la gola!).

8è símptoma: Sents que la gent que parla produeix un eco misteriós.

Causa: Tens el vas a l’orella. Solució: Deixa de fer el subnormal.

9è símptoma: La discoteca es mou molt, la gent va vestida de blanc i la música és molt

repetitiva.

Causa: Ets a l’ambulància. Solució: No et moguis. Possible coma etílic o congestió alcohòlica.

10è símptoma: Ton pare fa cara rara i els teus germans et miren encuriosits i se’n riuen de tu. Causa: T’has equivocat de casa. Solució: Demana si et poden indicar per a anar a casa teva.

11è símptoma: Un enorme focus de llum de discoteca t’encega. Causa: Ets al carrer tirat i ja és de dia.

Solució: Cafè i una bona migdiada.

Una parella de vells se’n va en un restaurant de menjar ràpid. Demanen un menú econòmic i els dos vells parteixen minuciosament la comanda en dues meitats. Al costat hi ha un senyor que mira amb cara de pena com la senyora comença a menjar primer la meitat de l’hamburguesa i la meitat de les patates rosses. El vell es mira la seva dona tot salivant. L’home ja no pot més i li diu a la senyora: –No patiu, si és pels diners, jo us

latira. Llar, moda i imatge

convido a un menú i així us el mengeu tots dos.

–No, si no és pas per això, no us preocupeu —exclama la dona mentre rosega.

–Que de debò us ho dic, que no em fa res comprar-vos un menú.

La dona hi torna: –No, que no és pas per això, ja li ho he dit. El meu home ja menjarà la seva part. Nosaltres ho compartim tot.

L’home no n’està convençut, de la resposta, i li demana directament a l’home: –Però com és que no mengeu? –Collons, perquè espero que la meva dona em deixi la dentadura!

Un home truca per telèfon a un popular programa de música a la ràdio. En sortir en directe, l’home li diu: –Acabo de trobar una cartera amb 12.000 €. Té el nom i l’adreça d’algú que es diu Jordi Puigdevall i que viu al carrer de l’Aigua número 3 de Santa Gueraula de les Espremulles.

–I? —demana el conductor del programa—. L’enhorabona, però què hi podem fer nosaltres? –Que seríeu tan amable de dedicar-li una cançó a aquest senyor?

Romanço de la Tira, ara que es retira.

NÚRIA CASALS

Glosadora

Benvinguts, senyors, senyores d’una comarca que admira la trajectòria que ha fet la família de La Tira

Mil nou-cents noranta-cinc veu que l’hem de menester i neix a Ripoll La Tira de les mans de la Roser

És la Roser de La Tira amb l’energia d’un tanc que dirigeix la revista i duu la venda a la sang

Una revista d’anuncis perquè no n’hi havia cap d’aquelles que gratuïtes hi duen tot anunciat

Dir un any és dir deu tires i així, de deu en deu, dues-centes setanta-cinc tires que no tenen preu

Primers anys de mida A4 ben grossa tant sí com no en bicrom: vermell i negre talment la revolució

I així fins que un bon dia del setembre del dos-mil la Roser parteix la tira en A5, tu, quin estil!

La Tira va fent història és mostra d’evolució i al dos mil dos es transforma: la Roser hi posa color!

Fira de les 40 hores l’aparador comarcal no hi faltava mai La Tira mostrant tot el seu cabal

Agenda d’activitats anuncis de compra-ven telèfons d’establiments horaris de bus i tren

Hi pots trobar allò que busques i el Ripollès connectat els negocis i persones Roser, ho has ben encertat!

Si els astres s’alineen, potser estarem de sort! Creu l’horòscop de La Tira que sempre et durà a bon port

Ser de Ripoll o devora construeix identitat i vol dir que una tira a casa mai t’ha faltat

7 972 71 42 66

Ser veïna de la Seve, gran dona fenomenal, m’ha permès trobar La Tira a la bústia puntual

Arriba el número nou tot allò que vols ho mires i si quedes amb en Marc per on passa deixa tires

Trobaràs tires al cotxe si amb ell has fet un viatge de les mil caixes i caixes que té a casa, al garatge

En Marc, fill de la Roser i de la flama, guspira, director dels darrers anys ha sabut menar La Tira

Articles d’especialistes de sabers que no són noses fins i tot els d’una artista que explica coses de gloses

I amb aquest autoelogi potser un xic desmesurat vull donar-te, amic, les gràcies i disculpes pel retard

He fet la tira de gloses (tard, això és improvisar) i moltes més que en faria perquè les saps valorar

Ja ho veieu, no és sols revista és família, connectem, i dels fulls escrits és l’ànima el que més enyorarem

Felicitats a La Tira gràcies per aquest camí podeu comptar amb nosaltres pel que hagi de venir!

Advocada especialitzada en dret laboral a l’empresa

cat. Quan vaig arribar-hi de nena em va costar dies dormir a la nit. Em feia por el soroll dels cotxes sobre les llambordes —en aquella època encara hi havia carreteres que en lloc d’asfalt estaven co-

Diem que Ripoll és un lloc petit. Un petit enclavament humà enmig de les muntanyes. Un poblet que pots recórrer en una passejada. Em fa l’efecte que, de vegades no valorem

prou Ripoll. Quan arriba la festa major, marxem a la platja. Quan planifiquem coses, pensem en Barcelona, tan gran. Barcelona és una gran ciutat i és meravellosa, sí. Però també és un lloc massifi-

bertes de llambordes—. Sí, noies, soc més antiga que els sòcols d’Altamira. Què hi voleu fer. Barcelona és soroll i moviment, i està bé. Però Ripoll és un lloc especial, ho sé perquè he viscut a molts llocs i puc comparar. Perquè Ripoll te un trosset del meu cor guardat en algun lloc.

Avui us explicaré el que va sentir la meva mare quan va arribar aquí, fa tants i tants anys. Us ho explico ara que fa deu anys que ja no hi és, ara que fa deu anys que la malaltia se la va endur. I us ho explicaré, perquè la mare era una persona molt peculiar, que va lluitar molt a la vida i que deia, amb les seves paraules senzilles allò de que la cultura és una arma de construcció massiva (això ho vaig veure en un grafit a una paret, no us cregueu, no sé qui coi ho va dir). Ella ho deia amb fets. Empenyent-nos a estudiar i formar-nos. La mare ens va transmetre el seu saber,

latira. Llar, moda i imatge personal

EVA FERRÉ

Quants llocs coneixeu on els ànecs juguin a la vista de tothom quan comença a escalfar el sol?

senzill i planer. I una de les coses que ens ha transmès és l’amor pel lloc on va triar que fos casa seva.

La mare va arribar a Ripoll als anys noranta del segle passat. En aquella època el sol cremava el que tocava i a l’hivern queia un pam de neu. Els arbres en aquesta època semblaven de vidre, tots coberts de blanc. Glaçats. El carrer Sant Pere era un carrer ple de vida. Podies fer un cafè a Can Junyent o anar a voltar el parc del Ripollès, el recordeu? Era un petit parc, entre el carrer Barcelona i el Ter, a la devesa del Pla. La mare deia que era absurd fer un parc del Ripollès, quan només mirar al voltant el tenies. Li encantava el canvi de color de les fulles a la tardor, els camins i les fonts. Li encantava la gent perquè donava vida al poble. Perquè era un lloc especial. Hi va

de Crist ja hi havia penya, per aquí (juro que jo no hi era, però ho he llegit).

se’n va enamorar i va decidir fer-lo la seva llar.

Van passar anys i alguna crisi econòmica i Ripoll es va buidar. Molt jovent va marxar, mentre els que, per diverses raons no podíem viure-hi no ens cabia al cap el perquè. I era un perquè econòmic, és clar. Però jo recordo que la mare va anar a Ripoll per tornar a començar, de la mateixa manera com la Qperativa vam voler començar el nostre camí a Ripoll, perquè és un lloc meravellós, ple de gent amable i agradable que surt al carrer, que

fa xerinola quan toca i penca quan cal. Ple de gent que pensa, que fa activisme social o que cuida els espais. Ple de gent que vetlla per la cultura ripollesa. I això no canviarà si nosaltres no ho volem.

I és que la vida canvia. Canvia cada dia que passa. Sí, hi haurà crisis. Sembla que hem integrat aquesta paraula al nostre vocabulari, perquè les darreres dècades van una al darrere l’altre. I ens en sortirem, com ens en sortim de tot. Comptat i debatut, diu la Viquipèdia que cap al 1500 abans

A Ripoll hi ha gent que es mou, ja sabeu que los catalanes hasen cosas. Tot i que la pandèmia ho ha aturat tot una mica, segueix havent-hi gent amb ganes de fer créixer el poble. De fer coses. De no deixar ningú enrere. Quan hi ha fira, festes o mercat, Ripoll s’omple de vida, des de la carretera de Sant Joan de les Abadesses a la de Barcelona. Des de la plaça del Monestir a la plaça Gran —ei gent, recordeu que la plaça Gran no acaba a les voltes! Hi ha vida més enllà! Poseu-hi parades, caram! Les parades haurien d’arribar fins la via del tren i omplir el Passeig Ragull, perquè la gent que va de pas vegi el que es perd!

Voldria veure més botigues obertes que tancades. Voldria que la gent de Ripoll es quedés a fer xerinola a les festes majors. Voldria sentir més sovint que la gent de Ripoll s’estima el poble com me l’estimo jo. Voldria que hi hagués més habitatge de lloguer —això va pels que teniu habitatges buits—. Hi ha gent que hi vol viure i això evita que Ripoll es deteriori. A Ripoll hi havia penya

Ctra. de Gombrèn km. 4,5 Campdevànol tel. 972 73 09 27 info@campingmoliserradell.com

Als anys noranta del segle passat el sol cremava el que tocava i a l’hivern queia un pam de neu

Quants llocs coneixeu amb dos rius que s’ajunten?

El Fill de la Roser de la Tira.

MARC VELASCO Filòleg i professor

Que la meva mare és la Roser de la Tira, així tot junt, ho sé des que tinc ús de raó. Jo soc en Marc el Fill de la Roser de la Tira, una mena de malnom amb aires dinàstics del qual no m’he pogut —ni volgut— desfer mai.

Quan de petit sortia d’escola, ma mare em feia voltar per totes

les botigues del poble fins que es feia l’hora de sopar. Era la nostra rutina diària. Per a acabar-ho d’adobar vivíem a Vista Alegre i teníem aquest coi de costum ripollès d’agafar el cotxe per a aparcar i caminar més que si haguessis baixat a peu de casa. Molta gent que conec, grans i

joves, encara ho fa: agafen el cotxe si han de baixar a Ripoll, es queixen perquè han d’aparcar lluny i quan han buidat ja mig dipòsit pensen, amb raó, que a peu haurien arribat abans.

De petit passava moltes hores a les botigues o a les places de la vila, jugant sol o amb criatures que ara no sabria ni qui són. Recordo els dies gèlids d’hivern a la plaça dels Porcs de Ripoll, quan ma mare s’estava hores i hores al Xartel amb en Jordi Bartés remenant catàlegs i traficant papers d’ordinadors i pantalles que avui tindríem en un museu. Jo pul·lulava per la plaça entre olors de cigrons cuits i llaminadures i ma mare entrava i sortia de qualsevol botiga que trobava.

M’encantava quan havia d’anar

Hi ha llocs que tinc gravats amb foc al meu cervell, segurament per les hores que hi vaig passar de petit mentre ma mare feia anuncis

a la Ripi, que feia cantonada amb el carrer de les Vinyes just en el tros en què el carrer de Donya Estasia es convertia en la plaça aleshores d’Espanya. El cafarnaüm d’objectes que es debatien entre la utilitat i la diàspora em fascinava, i mentre ma mare parlava amb l’Angi, jo mirava tots aquells estris que semblaven ser meus.

Un tros més enllà del carrer de les Vinyes hi havia les de Can Fruitós, que van canviar el local al carrer de Sant Pere ja deu fer una pila d’anys però que jo encara situo davant del Catalunya. Tenien una carnisseria blanquíssima, o si més no, jo la recordo així de pulcra. Aquells conills escorxats i els pollastres plomats em removien per dintre, però no els podia deixar de mirar. M’hipnotitzaven. Una vegada vaig aconseguir que em regalessin un ull de conill

l’olor com la botiga. Quan passo ara pel carrer de la Font veig encara un petit rastre de pintura que assenyala on fou l’antiga drogueria. Ara, quan vaig a la nova —per a mi sempre serà

a força de queixar-me, cosa que ma mare sempre explica a qualsevol dinar familiar.

Hi ha llocs que tinc gravats amb foc al meu cervell, segurament per les hores que hi vaig passar de petit mentre ma mare feia anuncis. Recordo com si fos ara aquella llibreria minúscula i atapeïda amb muntanyes i

serralades de llibres que quan arribaven a casa ma mare devorava en poques hores, l’Arkham, al carrer del Prat. Allà al costat, l’olor de Can Guix, ple de cistells i espardenyes, contrastava amb la de paper imprès que també era l’olor de casa nostra.

D’olors en recordo moltes. Can Roig em tornava boig, tant

la nova— penso que encara fa exactament la mateixa olor que llavors. La més bona era, sens dubte, la dels Vins i Licors Batet, un celler miraculós que captava tota la llum d’aquell aleshores renovat passeig de Sant Joan, encara amb les vies del tren a mig arrabassar. I la Lídia Angelats, allà al carrer Perdut. Aquella herboristeria sí que era tota una experiència. També anàvem a un primer pis de la plaça Clavé que hi havia bonsais i que una senyora que es deia Conxita feia coses de macramé.

Tornant cap a casa solíem passar pel passeig Ragull amb aquells plàtans preciosos. Alguns caps de setmana la meva iaia Antònia o la Seve em duien als cavallets i, si tenia sort

Li vaig dir a ma mare «Mama, passa’m una foto teva amb una Tira», i em va passar aquesta

Amb els anys vaig comprendre que ella i la Tira eren una de les peces de l’engranatge que fan funcionar els pobles i que sense les dues parts tot hauria estat més gris, més sòrdid, menys suportable

Bones festes!

Plaça de la Mainada,1 Campdevànol 972 730 628

Dilluns a divendres de 5 a 14 i de 16:30 a 20 h Dissabtes de 5 a 14 h. Diumenges de 7 a 13:30 h Obert 24 i 31 de desembre i 5 de gener de 5 a 17 h Tancat 25 i 26 de desembre i 1r i 6 de gener

d’enxampar el plomall, repetia volta. Ma mare no m’hi solia dur, als cavallets, sinó que em reservava una experiència encara més bona: entrar al Rederi. Quedava encaterinat amb tota aquella munió de pots de pintura i aquelles catifes de carreteres. L’Ángel i la Carmen m’han vist créixer, però jo sempre els he vist igual de joves. Em fa la

sensació que la perspectiva de l’edat no és mai bilateral. Arribàvem a casa força tard perquè ma mare, que quan diu una hora l’has de multiplicar per tres, sempre m’enganyava quan em deia que ja estàvem. La urgència d’haver d’aturar a comprar una cosa que no necessita o un pa que quedarà dur com una pedra són aquestes coses que et fan

saber qui ets i que odies quan passen, però que enyores quan no hi són.

De camí compràvem menjar a Can Bonet, un supermercat que

podria dibuixar-lo amb els ulls tancats. Em fascinava ficar el cap al congelador o menjar-me un pèsol d’aquests que es venien congelats a granel. Al forn hi havia la Ramona, que sempre m’havia cridat l’atenció i encara no sé per què, potser pel nom. Com la Lucy del Fred Fresc d’allà a la carretera Barcelona. O l’Oriol de l’òptica, que sempre em revisava la vista i em feia bromes. Hi ha gent al poble que recordes especialment i no acabes de saber ben bé per què. Amb el temps aprens a entendre-la, de la mateixa manera que aprens a trobar-te tu mateix en aquest univers.

Saltar de botiga en botiga era divertit fins a un cert punt, perquè hi havia llocs que no podia suportar i aleshores me n’anava. Ma mare parla pels descosits i jo, que soc de menys paraules —potser com el meu pare—, m’avorria amb deu anys quan ella garlava minuts que se’m feien hores i no veia el moment d’arribar a casa. Jo no sabia per què ma mare tenia aquesta necessitat imperiosa d’entrar a totes i cadascuna

de

La vida et separa de gent i t’uneix amb altra: hi ha qui saludo pel carrer i concerto cites que no arribaran mai i gent amb qui et retrobes després d’anys que semblen segons

El Rederi tenia tot d’hules amb estampats que si els miro avui em semblen exageradament desfassats, però llavors em semblaven moderníssims

les botigues de Ripoll. Amb els anys vaig comprendre que ella i la Tira eren una de les peces de l’engranatge que fan funcionar els pobles i que sense ella i sense la Tira tot hauria estat més gris, més sòrdid, menys suportable.

Estació d’autobusos de Ripoll Gràcies a

La Tira per

Trobada d’antics alumnes nascuts l’any 1962. Als 60 anys ens hem tornat a trobar

a

tant la comarca com ma mare i jo. Les setmanes que hi havia la Tira havies d’anar corrent com un esperitat a repartir i no podies fer gaire cosa. De més pe-

Els clients sempre volien una foto de l’aparador i ma mare voltava amunt i avall amb la càmera de fotos. Els centenars de fotografies de locals ens donen, uns anys més tard, una visió de la moda i l’estètica d’aquella moment. A la fotografia, l’aparador de Nadal de l’Il·lusion (2000), al carrer de Sant Pere de Ripoll, que tenia una estètica urbana força quilla

un màster en amuntegar tires al garatge de casa.

Repartir m’ha agradat sempre. Repartíem a cada botiga, fes o no fes anunci. De ben petit ja vaig aprendre qui era més receptiu i qui no, qui m’obsequiava amb algun present quan li deixava uns exemplars i qui

tenia què a cada lloc. M’encantava fer lladrar en Copo, un gos que tenia la Carmen del Rederi. A la farmàcia Riera sempre em donaven una bosseta de caramels rodons com de llavors de flor de nit, i com més als pobles anaves, més coses em donaven. Poca gent deu haver voltat

tit ma mare repartia i jo badava entre botigues, cartells, fuets, roba, mobles o el que vengués la botiga on entràvem. Als pobles més petits em deixava pul·lular al meu aire. El rec aquell que passa per Setcases em tenia meravellat. I la Rosalia de Planoles, que tenia una botiga d’allò més autèntica.

De més gran vaig anar a repartir amb altra gent que no era ma mare. Deia que si a sobre de fer-la i vendre-la l’havia de repartir sencera, li vindria un atac de cor. La Diana, que va treballar uns quants anys amb nosaltres, em recollia a Vista Alegre i anàvem poble per poble a deixar revistes. Aleshores jo era un adolescent odiós i encara no entenc com em va poder

Hi ha gent del poble que recordes especialment i no acabes de saber ben bé per què. Amb el temps aprens a entendre-la, de la mateixa manera que aprens a trobar-te tu mateix en aquest món

suportar tant de temps sense ventar-me un calbot.

Alguns dies repartia amb la Rosa, amb qui m’ho he passat pipa sempre, i també l’Helena ens donava un cop de mà. Amb la Rosa hem fet sempre molta pinya i ens en fotíem de l’Helena, la meva amiga, que repartia abrigada com una castanyera i es queixava per tot. Al principi, quan ens fèiem més, ens acompanyava la Meri. I qui repartia molt sovint era la Picas, a qui li tinc una estimació bestial encara que la vegi poquíssim. Repartíem i tornàvem carregats de duros, perquè molta gent ens pagava en efectiu. En acabar de repartir, a quarts de nou del vespre, ma mare ens pagava democràticament les hores repartides i ens fulminàvem la pasta al bar o a la primera festa major que trobàvem. Quan ja vaig marxar a estudiar fora i vaig fer la meva vida lluny dels meus, el repartiment va ser més anecdòtic.

La vida m’ha separat de gent i m’ha unit amb altra. Hi ha qui saludo ara pel carrer i concerto una cita que no arribarà mai. D’altra gent que tot i que passin anys sense veure’ns el retrobament es fa amb la mateixa força de quan en teníem quinze. No culpo la vida ni m’eximeixo de les responsabilitats, perquè no soc determinista i penso que cadascú tria el seu propi destí. El meu m’empeny i s’entesta a fer-me recordar cada anècdota i cada escena viscuda dels llocs on durant vint-i-set anys he repartit la Tira.

Els anys han anat passant i la revista ha seguit el seu transcurs natural, amb els canvis obligats i les crisis sobtades. Vam passar d’aquell A4 que imprimíem a Can Maideu a un format més àgil, més petit. Encara veig la

Sempre acabàvem de descarregar la Tira ben entrat el vespre. Jo pujava el primer i, quan mirava pel forat de l’escala, trobava mon pare a mig camí i ma mare al final que pujava

cara de la Seve, la meva àvia, quan ma mare li va dir que ara plegaria la Tira pel mig. La gent era escèptica al canvi, però ara ens posem les mans al cap quan veiem aquells quaderns de dotze pàgines.

Els canvis també van ser interns, amb ordinadors cars com foc que feien soroll de tallagespa i processaven una dada per hora. Enviar una Tira a impremta volia dir que ma mare vindria carregada amb disquets de tres i mig plens d’una cosa que no veia

tard, en una altra de les seves criatures. Sempre explica que l’avi Pep, el millor avi que pot haver-hi hagut al món, la va ajudar a pagar el primer ordinador que valia un ronyó i part de l’altre.

Amb el descompte d’estudiant de la Laura Catena va aconseguir pagar el CorelDraw, un artefacte absorbit uns anys més tard pel Freehand i l’Illustrator que va ser el programari amb què la Roser va fer la Tira durant la primera dècada. Jo vaig aprendre a fer anar els programes de retoc i edició d’imatge quan era un mec.

Veia ma mare que ho feia i quan ella no treballava li obria clandestinament l’ordinador i remenava imatges, muntava pàgines i feia els treballs més guapos de la classe.

Han passat vint-i-set anys des que va començar la meva mare a fer la Tira. En aquest temps hem vist néixer centenars i centenars de negocis. Alguns han crescut, d’altres han tancat, alguns s’han reconvertit. La Tira és part de tot aquest procés. Hem ajudat els comerços a fer-se grans. Hem cohesionat i unit la comarca. Hem creat una referència a nivell local i comarcal. Hi ha fins i tot qui hi és des del primer dia i no s’ha perdut mai un exemplar, com la Dioni o el Cayuelas! A tots ells i a tots els qui en un moment o altre de la seva existència han confiat en la Tira, moltes gràcies. Moltes gràcies també als lectors que han col·leccionat la revista, l’han arreplegada del forn o de la xarcuteria o simplement l’han esperada amb deler al seu comerç habitual. Als qui hi heu escrit i ens heu fet arribar on som.

Tal com passa en aquesta vida, tot té un final i res no dura per sempre. I aquest final, estimats lectors, és el nostre.

Moltes gràcies per tot i a reveure!

Ma mare i jo guaitàvem per la finestra del nostre pis de Vista Alegre si arribava o no el meu pare carregat de Tires i especulàvem minuts amunt minuts avall

El final d’una etapa, l’inici d’un nou destí.

LAIA CUTRINA Historiadora de l’art medievalista

El filòsof Schopenhauer deia que «el destí barreja les cartes, i nosaltres les juguem». No creieu que el nostre dia a dia és així? Totes les decisions que prenem, totes les accions en les quals ens veiem implicats ens acaben portant cap a una direcció o altra.

No obstant això, de vegades la jugada no ens dona les cartes que volíem i ens veiem obligats a emprendre camins que no són

fàcils. Un d’ells és estar escrivint el meu últim article a la revista La Tira. Dos anys que han passat volant, i un etern agraïment a la direcció que va confiar en mi per parlar-vos de la vida i de l’art cada mes.

Aquest tancament de cicle havia de venir acompanyat d’un dels temes més rellevants que s’han tractat al llarg del temps a totes les arts: el destí. El futur in-

cert que hi ha al darrere de cada decisió i de cada fi d’etapa. Les accions que ens han portat fins aquí i totes aquelles que encara estan per arribar.

Si la mort és l’etapa final, sabem que el camí transitori del destí de la nostra vida és acompanyat

Per què el destí sempre ha estat una qüestió atractiva per desenvolupar a l’art, a la música, al cinema o a la literatura? Doncs perquè ell és la culminació o l’inici de dos altres grans temes que afecten a tots els éssers humans: l’amor i la mort. Un triangle indissoluble que marca el joc de les nostres vides.

A les arts, el tractament del destí sempre s’ha vist com a una fina línia entre la vida i la mort. Gustave Klimt ho representa així a la seva pintura titulada Death and Life: el color de la vida i l’amor entre la gent que estimem, però la mort al costat recordant el final dels temps.

L’avís que tots acabarem morint, que les decisions que prenguem a la vida o els luxes que ens permetem no serviran de res perquè el destí final és el mateix per a tots, serà una de les temàtiques per excel·lència que es representarà a l’art barroc. Calderón de la Barca va servir

Formatges, flams, iogurts, crema catalana, mató… Vedella, porc i cabrit criats a casa

Gustave Klimt, Death and Life [Mort i vida], 1910, Leopold Museum

per la incertesa

d’antecedent d’aquesta idea, arrel de la seva obra teatral La vida es sueño i dels seus versets més que coneguts:

¿Qué es la vida? Un frenesí. ¿Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción, y el mayor bien es pequeño; que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son.

El caràcter efímer dels plaers i de veure la vida com a un somni, com a quelcom que és passatger i que tindrà com a destí la mort, esdevindrà un subgènere artístic anomenat vanitas. El pintor Antonio de Pereda ho va saber plasmar perfectament a la seva obra El sueño del caballero on ajunta les dues idees de Calderón de la Barca i de la vanitas: la vida és un somni carregat de plaers, riqueses i vanitats que en el fons ens acabaran conduint

cap a un destí mortal.

Qui s’encarrega del nostre des tí? Potser és una de les qüestions més formulades que s’han fet des de l’antiguitat. Per al roman ticisme del segle xix la resposta és clara: l’home és l’encarregat del seu destí, i el seu màxim objectiu en aquest camí és trobar la seva llibertat. La llibertat, si es veu sentenciada per situacions inesperades i fatídiques, només té una única via d’escapatòria: la mort. Shakespeare ja n’havia parlat a finals del segle xvi, amb la seva famosa obra Romeu i Julieta. Però altres escriptors, ja entrant en el segle xix, canviaran el focus d’atenció cap a una representació més intimista del destí, una cosa més personal i individual que dependrà de cada home. Espron ceda en serà un dels grans ex ponents a través del seu poema Canción del pirata, els següents versets:

Antonio de Pereda, El sueño del caballero, 1650, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

fil de la vida de les persones un cop naixien. La mitjana decidia la durada de vida de cada individu. I la gran era qui, amb les seves tisores d’or, tallava el fil de la vida i així doncs, marcava la fi del destí vital de les persones.

¡Sentenciado estoy a muerte!; yo me río; no me abandone la suerte, y al mismo que me condena, colgaré de alguna antena quizá en su propio navío. Y si caigo ¿qué es la vida? Por perdida ya la di, cuando el yugo de un esclavo como un bravo sacudí.

Que es mi barco mi tesoro, que es mi dios la libertad, mi ley, la fuerza y el viento, mi única patria la mar.

En la mitologia grecoromana, en canvi, el destí no es trobava únicament vinculat a les decisions i accions humanes, sinó que depenia de les anomenades Moires o Parques. Eren les deesses del destí, i es representaven com a tres germanes filadores.

La germana petita era l’encarregada de començar a teixir el

Si la mort és l’etapa final, sabem que el camí transitori del destí de la nostra vida és acompanyat per un altre personatge: la incertesa. Aquesta serà la segona característica que es representarà també en les arts i la idea del futur de les persones. Les adversitats que puguin sorgir i la incertesa de cada nou dia que comença es detallaran de forma paradigmàtica a la gran novel·la francesa Els Miserables de Victor Hugo:

Nous avons beau tailler de notre mieux le bloc mystérieux dont notre vie est faite, la veine noire de la destinée y reparaît toujours.

En el camp de la pintura decimonònica, Caspar David Friedrich plasmarà també l’angoixa pel futur incert i per les noves decisions que s’hagin de prendre, com es testimonia a la

Caspar David Friedrich, Viatger sobre un mar de boira, 1818, Hamburger Kunsthalle

Qui s’encarrega del nostre destí és tal vegada una de les qüestions més fornulades que s’han fet des de l’antiguitat

seva obra cabdal Viatger sobre un mar de boira.

Què és doncs la vida, si no una al·legoria de la incertesa del nostre destí? Això mateix pensaria el pintor Annibale Carracci quan a finals del segle xvi va decidir pintar un passatge bastant desconegut de la mitologia grecoromana: Ercole al bivio [La decisió d’Hèrcules]. En la pintura, un Hèrcules pensarós ha de decidir el seu futur destí triant un dels dos camins: el plàcid i fàcil, però luxuriós i vanitós; o el difícil, que li requerirà sacrificis, però que el portarà cap a la virtut.

Cara o creu? Dreta o esquerra? Totes les seleccions condicionaran el nostre destí fins a la fi. Aquest article també hi ha arribat.

Només em resta donar-vos les gràcies, lectors. Els meus sentiments, pensaments i paraules

no podrien estar vius sense el vostre suport durant aquests anys. M’heu fet sentir respectada i m’heu encoratjat a persistir en una de les meves aficions amagades, que és l’escriptura. Gràcies també a l’equip directiu de la revista La Tira, principalment a en Marc Velasco, qui em va cercar per iniciar aquesta aventura, tot embarcant-me en un viatge incert, però que ha acabat sent d’allò més plaent.

A tots vosaltres, i a les mil i una aventures que ens esperen, us dedico aquestes paraules de Josep Carner, del seu poema Cançoneta incerta, posant fi a una etapa i iniciant un nou destí:

¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida?

I és camí incert cada camí, n’és cada vida

Annibale Carracci, Ercole al bivio, 1596, Museo di Capodimonte

El final més conegut del rock és una tragèdia grega.

ANDREA FLORIT Arqueocuriosa

Segons les fonts, Morrison anava improvisant la lletra de The End als concerts. En un d’ells, en un bar de los Àngeles, va oferir una potentíssima referència a Èdip Rei, la tragèdia grega de Sòfocles (s. v a.C) en la seva reinterpretació freudiana. Els versos resen així:

«Pare... / Sí, fill?

Vull matar-te. Mare... / Sí, fill?

Vull... f***».

Tot i que al concert Morrison pronuncià la paraula prohibida, a l’àlbum, la substitueix per un crit, segurament per les crítiques que podia suscitar

Tinc una relació d’amor-odi amb els tòpics i un dels que més conflicte em crea és aquell de no soc bona per als comiats. Segurament perquè no soc bona amb els comiats o, no sé si soc bona

perquè dubto que hi hagi un codi social que determini com ha de ser un comiat o algú que pensi com faria un comiat ideal.

Tornant als tòpics, sempre penso que si m’han de fer un comiat

(un funeral de tota la vida, vaja) demanaria a la meva millor amiga que contés totes i cadascuna de les malifetes que he fet i de les quals ella té constància. Suposo que un bon comiat seria deixar còpies del meu diari al tanatori i veure la cara de plaer dels éssers estimats quan les coses caiguessin pel seu propi pes. Seria el meu darrer intent de donar-me-les d’important, perquè en realitat, la meva vida no te res d’escandalós —tret que m’estalvio comentaris en pro de l’equilibri social i l’empatia— però, la gent adora l’escàndol i la meva relació amb la provocació és de psicòleg. Així, el meu comiat ideal seria poder sentir-me lliure fins i tot de mi mateixa, de les meves vergonyes i de les coses que no em sento orgullosa i de les que sí. El meu comiat ideal seria una confessió, ja que parlem de tòpics, les repercussions de la qual em deixessin ancorada a la vida i al record un parell de setmanes més. Al cap i a la fi, saber donar espectacle és un art i jo sempre he estat una actriu frustrada.

Per acomiadar la Tira, se’m proposa un article sobre la fi d’una

etapa. Automàticament la meva ment comença a cavil·lar sobre si hauria de parlar del final de la infantesa —per aquelles coses que el meu camp és l’educació i em fascina particularment aquesta etapa— o si tiro cap a la caiguda de l’imperi romà —per fer honor al motiu per al qual vaig començar a escriure, que era principalment que tenia alguna cosa a dir sobre els romans— però aquesta darrera se’m presenta, ara, com un record llunyà. Mentre reflexiono sobre si els revolucionaris francesos devien tenir alguna idea que allò representava la fi d’una etapa històrica —o el començament d’una altra, segons com es miri— caic en una cançoneta que ha estat sonant al meu subconscient des del mateix moment en que la paraula final va envoltar la proposta d’aquest article: The End de The Doors es reprodueix al meu cap cada cop

que m’enfronto a quelcom que sembla un final. El copyright (els drets) em sortirà caríssim.

Me n’adono també de la rapidesa amb la qual el meu cap ha associat els finals amb la mort, amb la cançó, amb la història i amb la pèrdua de la joventut, de la infantesa, de la innocència. Caic en com de configurat tenim el cervell per a respondre a determinats símbols i torno a trobar-li sentit a tot el que m’interessa: la història és una via per a arribar a la configuració de la nostra ment. Tots aquests pensaments inconnexos tenen molt de sentit en la meva consciència, petita, limitada, finita. El nostre llenguatge es mou irremeiablement dins un sistema lògic dual i tancat que només entén dos conceptes: la vida i la mort. La fi, representa, per a nosaltres, la mort d’alguna cosa que no ha d’implicar forçosament la transmutació

en termes estrictament biològics. Ser o no ser, aquesta és la qüestió.

Quan una cosa deixa de ser, s’emporta, sense poder-ho evitar, algunes coses. A vegades, l’espai que deixen els finals i les seves conseqüències donen lloc a coses noves i millors, d’altres, deixen un buit difícil d’emplenar. Coses que no tornaran, vaja.

Sigui com sigui, si no ens agrada pensar en termes absoluts i associar les paraules mort i final, sempre podem afegir-hi un mot: canvi. Al cap i a la fi, parlar de finals no acaba de definir sempre la realitat. No és una idea a la qual m’agafi com qui s’ha llegit un llibre d’autoajuda per a neohippies o filosifies New Age. Hi ha sempre aquella tendència a

Bon Nadal

l’origen de tot, al passat, a un moment que hem donat per acabat: que li demanin a Jim Morrisson amb quin dret portà Grècia a un antre de Los Angeles, de la

mateixa que jo porto ara la seva poesia al cap, al metro i a la cuina aliena! L’art i la cuina són sempre una manera de salvar aquelles coses que els finals s’emporten.

La Tira s’ha esforçat tots aquests anys a preservar i divulgar un bocinet de l’art i la cultura del Ripollès i de més enllà, i també ha donat veu a personetes com jo que d’altra manera no haurien tingut un altre mitjà per a exposar aquelles coses que sabien i que feien nosa tancades al calaix de la ment. Ha donat lloc a negocis, que també són cultura i societat. Els membres, socis i lectors de la Tira som conscients que, després dels finals i dels canvis, sempre hi resta alguna cosa. Formem part de l’equip de salvació de les coses bones, sigui gastronomia, història, psicologia o productes de qualitat, que gràcies als esforços d’aquest collectiu moltes coses s’han salvat i recuperat de les flames del final. Em demano si The Doors sabia que el seu The End seria paradoxalment el principi de moltes coses. Gràcies al rock, per haver posat melodia als finals i gràcies a la Tira per deixar-me començar a descarregar aquesta llosa que eren els meus pensaments per a mi, que això és només el començament.

Si hagués de triar el meu funeral, demanaria a la meva millor amiga que contés totes les meves malifetes

Jim Morrison

Lʼhivern al Pirineu.

Celebraʼl amb un bon esmorzar. Amb entrepans de km 0. Amb tapes casolanes. Amb un cafè. Amb una copa. A baix o a dalt. Sol o acompanyat. Tu tries.

Bar Pirineu

Pl. de lʼAjuntament, 6 - Ripoll - 609 866 811 pirineuripoll Obert cada dia

El comiat.

Quan era era petita sempre tenia la mateixa petició: tenir un gos. Quan venia Nadal, a la meva carta als Reis no hi faltava la paraula gos amb un dibuix perquè els quedés ben clar (potser a Orient el tenien per un animal exòtic, ves a saber). Al Tió també li’n demanava un mentre li posava mandarines. Per al meu

aniversari, gos. Si treia bones notes, gos. Comunió, gos. I així successivament. Al final el gos no va arribar mai, i l’explicació sempre era la mateixa: quan siguis gran i visquis sola, si vols en tens un.

I així va ser, el març del 2017 en Nino, el llebrer més bonic del món (sota el meu punt de vista),

va arribar a casa i durant cinc anys varem viure moments de diversió, de moixaines i també d’alguna empipada per les seves malifetes. Malauradament el nostre temps junts es va acabar al maig d’aquest any, quan a causa d’una malaltia ens vam haver d’acomiadar d’ell i passar el dol. Per sort, tant la família com les meves amistats van entendre aquest procés, ja que en certa manera també apreciaven en Nino i van ser molt respectuosos si expressava el meu malestar, cosa que sempre els agrairé.

Però la veritat és que no sempre és així de senzill poder expressar el dolor de la pèrdua, Hi ha un sèrie de dols desautoritzats que socialment no estan ben vistos, com per exemple les pèrdues perinatals, per suïcidi, etc. Això fa que encara s’afegeixi més dolor —si es pot— a la persona que ha patit la pèrdua, ja que no troba suport en l’entorn i el no poder expressar-se complica molt més la resolució del dol, el fet de no poder dir adeu. L’adeu és un ritual molt difícil que alhora ens permet deixar enrere allò que ja no hi serà.

No tots els dols es relacionen amb una pèrdua personal. Sempre que tanquem una etapa pot implicar un dol, i d’etapes en tanquem moltes al llarg de la nostra vida: estudis, parelles, habitatges, i com en aquesta darrera edició de la Tira, laborals.

Passeig de Sant Joan, 1 RIPOLL

Recordo la presència de la Tira al negoci de la meva mare de ben petita, ja que ella s’ha anunciat des del primer número fins aquest. Em feia molta gràcia veure l’anunci del negoci familiar, així com xafardejar pels diversos comerços anunciats de la comarca. De més gran reia amb les Coses de la xarxa

ARANTZAZU AGUERRI

Psicooncòloga especialitzada en cures pal·liatives i dol

En Nino a Sant Bartomeu

i al·lucinava amb algunes de les coses que la gent posava a la secció d’anuncis classificats. Encara recordo els mítics pollets que van resultar ser una bona broma. O de quan vam comprar el llibre amb el resum d’acudits. Qui m’hauria dit fa uns anys enrere que podria col·laborar-hi tot escrivint de tant en tant les

meves cabòries…!

És més, qui m’havia de dir que l’adolescent filla de la Dioni es faria ben amiga del fill de la Roser de la Tira, una amistat que vint anys més tard encara dura i de la qual espero mai haver de viure un dol perquè ja no hi és. Et desitjo tota la sort i encerts en aquesta nova etapa, amic.

A reveure!

Han passat 27 anys d’aquella És hora de deixar enrere una etapa Us trobarem molt a faltar. I sabem Per això, us convidem a un petit acte 27 de desembre al Museu Etnogràfic Us hi esperem!

reveure!

d’aquella primera Tira, aviat és dit. etapa i de començar-ne de noves. sabem que vosaltres també. acte de comiat que farem dimarts dia Etnogràfic de Ripoll a les 7 de la tarda. esperem!

Dotze noms per a una plaça.

LA TIRA

Article publicat l’any 1998

Dels Porcs, dels Fueros Catalanes, del Calleró, dels Àsens, d’Espanya o de la Llibertat, la plaça situada al centre de la capital ripollesa ha tingut al llarg de la història un bon grapat de noms.

Fem un repàs a tota la nomenclatura de l’espai tot recuperant un article publicat a l’edició 32 de la revista, que actualitzem amb fotografies i nova informació.

Dels Àsens (o dels Ases)

El nom dels Àsens és el més antic de la plaça i que ha perdurat alguns segles, arribant fins als nostres dies. Quant al significat d’àsens (que conserva la -ns etimològica de certs plurals), ens fa pensar si tal vegada podria haver-se celebrat el mercat d’aquells animals a la plaça, com fa unes dècades hi hagué establert el de porcs. Això és apuntat solament com a conjectura, car podria ésser altre ben distint el seu origen.

Del Calleró

Durant els segles xvii i xviii es dona amb freqüència aquest nom a la plaça. Així, en un acte datat l’any 1667, es parla d’una casa «in vico de vilagrassa et ante plateam denominatam la plassa del catleró». L’any 1796, Jacint Jolis, encepador de Ripoll, posseïa una casa «en la plaça vulgarment anomenada del Catlleró». Encara l’any 1845, en la venda d’un setial a Ramon Sucases, consta d’estar situat «en la plaza llamada del

Festa de la plaça de la Llibertat

Calleró». Cal observar, no obstant, que el nom d’Àsens era aleshores el més corrent. En un llibre d’oblits de 1743 es troba d’haver existit un pou en aquesta plaça, car s’esmenta una pobra dona que, a 8 de juny d’aquell mateix any, en un atac de bogeria, s’hi llançà «et reperta fuit mortua in puteo platea catllaró».

Dels Porchs

L’any 1835 arriba el nom que conserva, encara de manera popular, la plaça. No cal que anem a cercar l’explicació gaire enfora: aquest espai havia estat la seu del mercat de compravenda de porcs de Ripoll que, fins fa unes dècades, encara s’hi celebrava.

Si avui demaneu com es diu aquesta plaça, és molt possible que un ripollès us digui que és la plaça dels Porcs.

L’ortografia fabriana de començaments del xx va deixar de banda el dígraf ch dels noms comuns. Amb la recuperació posterior del nom —encara que no oficialment, atès que no l’ha tornat a agafar mai en català per llei— la forma va normalitzar-se en Porcs, tal com feren la totalitat dels substantius en la nostra llengua.

De los Cerdos

L’any 1867 —i tan sols va durar un any— la plaça fou anomenada en castellà, Plaza de los Cerdos.

De la Libertad

L’any 1868 esclatà la revolució i la plaça dels Porcs adquirí un nou nom: la Plaza de la Libertad, seguint el tarannà secular de la temporada aquella. Cal recordar que des de la caiguda de Catalunya l’any 1714 el català estava relegat a la vida familiar i que, per tant, el nom estava escrit en llengua forastera. S’anomenà així fins l’any 1887.

Plaça dels Fueros Catalanes

Després de la revolució vingué la guerra civil, i els carlins decidiren de canviar el rètol de la Plaza de la Libertad amb el de Plaza de los Fueros Catalanes. Amb aquest canvi esdevingué una cosa molt

curiosa: en aquella època de guerra, el rètol tenia dues cares amb cada un dels noms, així permetia de girar-lo segons les circumstàncies. Quan governaven els carlins, es posava la cara dels Fueros, i quan la població era envaïda de les tropes, es girava de cara de la Libertad.

El poble, però, seguí anomenant-la plaça dels Porcs, nom que tornà ostentar el rètol tan bon punt fou acabada la guerra.

De los Cerdos

Vint anys més tard que s’hagués oficialitzat per primer cop el nom de Plaza de los Cerdos, la plaça readquirí altra volta el nom en castellà. Va durar fins al 1903.

De la Libertad

L’any 1903, el metge Manel Serrat, que vivia aleshores a Ripoll —concretament a la plaça dels Porcs— procurà de cercar algunes firmes de propietaris i veïns per a presentar una sol·licitud a l’Ajuntament en la qual es demanava de canviar el nom clàssic de la plaça indicant de posar-hi el de Libertad. En sessió del 27 de juliol d’aquell mateix any, s’acordava el següent text que traduïm del castellà:

Seguidament es fa lectura d’una Sol·licitud subscrita per diferents veïns habitants de la Plaça dels Porcs, tot exposant que veurien amb bons ulls que aquesta corporació municipal acordés el canvi de nom de la plaça, atès que el títol que ostenta avui, dignifica poc els seus veïns i per tant els habitants d’aquesta vila.

Assabentats els consellers d’aquesta instància i haguda la consideració que aquesta plaça ostentava abans i no pas en una època llunyana el nom de Plaza de la Libertad, sense constar oficialment com ni quan s’ha substituït aquest nom amb el de Plaza de los Cerdos, aquest Ajuntament acorda que el més aviat possible es posi una làpida o una placa en un dels angles o extrems d’una de les cases d’aquesta plaça, inscrivint-se la mateixa amb caràcters ben intel·ligibles el nom de Plaza de la Libertad.

Tal com comenta Tomàs Raguer (1923), fa gràcia que l’autor de la sol·licitud equipari els porcs amb els veïns quan al·lega que el nom de la plaça dignifica poc els seus veïns i els habitants de la vila, com si una cosa tingués a veure amb l’altra i no fos pas un nom gaire natural el de la plaça, tractant-se del lloc on es feia el mercat porquí.

La plaça, aquells anys, era molt més petita. A l’extrem de la casa Elies hi havia un pati i a continuació una casa, en la qual molts dels infants de Ripoll —inclòs el mateix Tomàs Raguer– havien anat a estudi. La casa era regentada pel Sr. Gil i la Sra. Pepa, dos mestres que, segons descriu Raguer, «l’un [Gil], petit com un noi de la classe i l’altra [Pepa], alta i grossa com una torre».

Els anys posteriors foren d’engrandiment de la plaça. En una acta municipal, l’any 1893, es feu constar l’arranjament que duria a l’eixamplament de la plaça, aterrant la casa i avançant

alguns metres la casa Elies fins a quedar en línia del carrer de les Vinyes. Anys més tard la plaça s’engrandí per l’aterrament de la casa de Coloma Angelats en amunt, però la plaça seguia amb el mateix problema: la manca d’entrades.

El dia 14 de setembre de 1897, la vila acceptà l’oferiment dels veïns del carrer dels Valls de donar 800 pessetes (més 250 d’Agustí Casanova) per a obrir el pas entre aquell carrer i la plaça, aterrant la caseta de Pere Rafart. I tres anys més tard, l’Ajuntament adquirí la casa d’Eudald Sadurní, situada a la placeta

Plaça d’Espanya, guarnida, durant la celebració de la seva festa: vista general de la plaça i del públic assistent a l’acte. Any 1934. Font: Arxiu Comarcal del Ripollès

Actualment, la font que trobem a la plaça és una reminiscència de la que es va construir l’any 1916. Segons podem llegir a la placa col·locada al pedestal, l’any 2008, els anys quaranta la font adoptà un nou disseny: es bastí al centre de la plaça un pilar i al capdamunt s’hi instal·là la figura d’un nen amb una oca, imatge inspirada en una escultura realitzada per Boeto de Caledònia el segle ii a.C. L’any 1990 es reformà la plaça i la font ocupà l’emplaçament actual

de can Raguer, i així la plaça dels Porcs es comunicà per primer cop amb el carrer de Sant Pere.

L’any 1904, sota la direcció de l’arquitecte municipal, el Sr. Coll, s’urbanitzà la plaça i es construiren el vorell o cerclada, es nive-

llaren les rasants i es plantaren acàcies. Finalment, l’any 1906, a instància del regidor Sr. Boix, es posà una minúscula font al capdamunt que s’alimentava amb aigua sobrant de la font del Raval.

De la Llibertat

La República arribà i, amb ella, el primer canvi lingüístic evident: l’any 1931 la plaça dels Porcs adquirí oficialment el nom en català de Plaça de la Llibertat. El canvi del nom duraria fins a la fi del conflicte, l’any 1939, quan els rojos perderen la guerra i els franquistes es feren amb el domini del país.

De España

Els feixistes no van trobar un nom més adient ni simbòlic per a aquella plaça anomenada Llibertat que el d’Espanya. D’aquesta manera iniciaven el seu propòsit: eliminar qualsevol rastre de catalanisme o de republicanisme de la pell dels ripollesos i vanagloriar els vencedors de la guerra. Així, des de l’inici de la dictadura del general Franco i fins l’any 1979, s’anomenà amb el topònim de l’estat que ens sotmet.

Des d’aquell moment, segur que els de Ripoll heu sentit a dir allò de la «plaça de la Llibertat dels Porcs d’Espanya», amb una clara burla cap a un topònim que poca gent el deu haver sentit com a propi.

D’Espanya

Amb la reinstauració borbònica i l’arribada d’una democràcia incipient, s’inicià un procés de normalització dels topònims en llengua catalana. D’aquesta manera, després de la mort del dictador i fins a l’any 2003, el nom oficial fou en català: Plaça d’Espanya.

De la Llibertat

L’any 2003, el darrer any de mandat del batlle Eudald Casadesús, l’Ajuntament proposà de restaurà el nom històric de

Persones davant del Cafè de Can Pep, a la plaça dels Porcs de Ripoll. Anys 1910-1925. Font: Arxiu Comarcal del Ripollès. En aquest edifici va néixer el compositor i músic ripollès Honorat Vilamanyà i Serrat el dia 23 de novembre de 1905. Vilamanyà ens ha deixat un valuós llegat musical, especialment en el camp de la música per a cobla. L’Agrupació Sardanista de Ripoll i l’Ajuntament de Ripoll van col·locar una placa en la seva casa natal el 16 de juliol de 2005, en el centenari del seu naixement.

plaça de la Llibertat, un nom que manté actualment. El nom oficial contrasta amb el popular que fa segles que no deixa de ser el dels Porcs.

D’aleshores ençà, són poques

convertir en Clarel, la Ripi en Rituels du Monde i el Xartel va passar a ser la Clau. A l’antiga Caixa de Girona —que abans era Can Pep— ara tan sols hi ha pintades i una placa que ens

Carnisseria Plats cuinats Embotits casolans Botifarres d’ou i fuets

Bones festes!

Especialistes en bull (rovelló, olives i pebrot, rocafort, panses i pinyons, all tendre, gírgola…)

c/ de l’Església, 7 Molló 972 740 035

Què és la vida?

MARC ARIMANY Biòleg lletraferit

Què és la vida? No és sinó aquesta la gran qüestió de la humanitat? Entendre d’on venim i cap a on anem ha estat la gran qüestió existencial de tots els temps. La biologia, la física i la química aporten un bri de llum a l’origen i definició de la vida. La filosofia i la religió donen respostes allà on la ciència no pot

arribar.

En paraules de Karl Popper, «no sabem com és que estem vius en aquest meravellós i petit planeta, o per què hauria de ser quelcom com la vida allò que el fes tan bonic. Però som aquí, i som plens de raó per admirar-lo i per sentir-nos agraïts de poder-ho fer. És quelcom proper a un miracle».

L’origen de la vida

Escrivien la biòloga Lynn Margulis i l’astrofísic Carl Sagan que «la vida és una exuberància planetària, un fenomen solar. És la transmutació astronòmicament local de l’aire, l’aigua i la llum que arriba a la Terra, en cèl·lules. És una pauta intricada de creixement i mort, acceleració i reducció, transformació i decadència. La vida és una organització única».

Com es va passar del no-res a la vida? Encara més complicat és d’explicar l’origen de l’Univers, de com a partir de res sorgeix tot. Com ens hem d’imaginar el res dins d’una ment humana? Els interrogants de l’origen són majúsculs i difícilment es podran arribar a conèixer en aquesta vida. Ara bé, el que sí que podem entreveure és com es va passar dels elements inorgànics que hi havia fa uns 4.500 milions d’anys a les molècules orgàniques que formarien els primers éssers vius.

Miller i Urey (1953) van posar a prova les teories del biòleg rus Aleksandr Oparin (1924) i del bioquímic britànic John B. S. Haldane (1929), en un famós experiment en què es va simular l’atmosfera reductora de la Terra primitiva en un matràs. «Vam dissenyar un aparell de vidre, l’interior del qual simularia un mar amb una atmosfera, un condensador per a produir pluja i un solenoide per a obtenir descàrregues elèctriques» en paraules de Miller. Aquests

La idea de la Terra com a ésser viu pren consistència amb les aportacions de Lovelock i Margulis

Kübler-Ross, al seu llibre La mort, una aurora, deixa clars els resultats de tota una vida d’estudi: «la mort no existeix»

científics van demostrar que en presència d’una espurna elèctrica (que simulava un llamp) els gasos reaccionaven, i al cap d’una setmana es formaven composts orgànics com aminoàcids.

Uns anys més endavant, el 1961, el bioquímic català Joan Oró va demostrar que l’adenina, una de les bases nitrogenades presents en l’ADN, es podia formar fàcilment a partir dels elements presents als cometes i en condicions semblants a aquella atmosfera primitiva. En resum, som pols d’estels i en pols d’estels ens convertirem.

La cèl·lula, unitat de vida

A partir d’aquestes primeres molècules orgàniques es van formar agregats que van dur a les primeres cèl·lules, les procariotes. Encara queden molts buits per comprendre com es va produir aquest procés evolutiu.

L'únic que ens agradaria treure els 100 i posar: desde 1920 de tradició familiar ja que tenim el 10Ç a dalt i posar Bones festes.

Una vegada formats els organismes unicel·lulars sense nucli veritable, que van aparèixer fa uns 3.500 milions d’anys, es va evolucionar cap a cèl·lules més complexes amb nucli veritable, les eucariotes. La teoria més acceptada i que va il·luminar tots els camps de les ciències i del pensament van ser les idees proposades per la biòloga estatunidenca Lynn Margulis, que el 1967 va publicar els postulats de la teoria endosimbiòtica.

Segons aquesta teoria, les cèl·lules eucariotes provenen de diversos processos d’endosimbiosi, és a dir, de cèl·lules que en van englobar d’altres per fagocitosi. Així, per exemple, els mitocondris que donen l’energia a les nostres cèl·lules, amb ADN propi, són una clara prova que aquests provindrien en un origen de cèl·lules procariotes com els bacteris i els arqueobacteris.

Tradició familiar des de 1920

Bones festes!

ons científiques més actuals.

Una de les classificacions clau de la vida va ser la que va proposar Ernst Haeckel (1866), que a part de les plantes i els animals

La cèl·lula és, indubtablement per a tots els biòlegs, la unitat estructural i funcional dels éssers vius. Els organismes estructuralment més senzills estan formats per una sola cèl·lula, i compleixen així les tres característiques que defineixen un ésser viu: capacitat de replicació, relació i nutrició. Queden, per tant, exclosos d’aquesta definició els virus (formats per un àcid nucleic i proteïnes), els viroides (formats per molècules d’ARN) i els prions (agents proteics infecciosos, que us sonaran més si penseu en la malaltia de les vaques boges).

Els tres dominis de l’arbre de la vida

Com classifiquem la vida? Els biòlegs i naturalistes des de temps immemorials han intentat posar ordre a tot allò que ens envolta. La branca de la biologia que s’encarrega de classificar els organismes és la taxonomia, terme que va ser proposat per A.

P. de Candolle el 1813. La taxonomia moderna basada en criteris científics es va iniciar el segle xviii de la mà del metge i naturalista suec Carl von Linné, qui va escriure la seva gran obra Systema naturæ, sive regna tria naturæ systematice proposita per classes, ordines, genera, & species (1735).

Linné, entre d’altres aportacions, va establir la nomenclatura binomial en llatí que se segueix emprant avui dia quan designem una espècie. Homo sapiens L. La ela final correspon a la persona que ha posat el nom científic. En aquest cas, Linnaeus, Linné.

Les primeres classificacions apareixen a l’antiga Grècia, amb Aristòtil; però la classificació de la vida era dicòtoma: o plantes o animals. Altres intents de classificacions incorporaven elements inorgànics o divins, com és el cas de l’Scala naturæ de Ramon Llull (1305). No és fins a temps més recents, cap a mitjan segle xix, quan apareixen les classificaci-

hi va afegir un nou regne: els protoctists. Aquest tercer regne inclou els eucariotes més senzills, els protozous, els mixomicets i les algues. Més endavant es van anar afegint regnes a l’arbre de la vida fins arribar a la classificació en cinc regnes de Robert Whittaker (1969), que divideix els éssers vius en moneres, protoctists, plantes, fongs i animals.

Però aquí no acaba la història. La classificació més recent, proposada el 1990 per Carl Woese, agrupa els regnes en tres dominis, de manera que la vida es dividiria en bacteris, arqueobacteris i eucariotes. L’arbre de la vida de Woese ens demostra que tots els éssers vius del planeta tenim un avantpassat en comú que segurament seria un arqueobacteri, organismes microscòpics que habiten en els ambients més extrems del planeta.

La Terra, un gran organisme viu

La Terra és així el planeta blau, el planeta verd… el planeta de la vida, sens dubte. Tots els éssers vius estem relacionats, tots ens necessitem els uns als altres. La interdependència és una de les característiques de la natura.

Malgrat que cadascú de nosaltres ens podem arribar a sentir

Què és la vida? Entendre d’on venim i cap a on anem ha estat la gran qüestió existencial de tots els temps

éssers aïllats, no podríem existir sense la resta d’éssers vius i fora d’aquest sistema que s’autoregula que és la Terra. Totes les mitologies i tradicions li han atorgat el seu propi nom a aquest gran organisme que és el nostre planeta. Així trobem la deessa Aditi en les religions de l’Índia, l’Amalur dels bascos o la Pachamama dels inques.

Aquesta idea de la Terra com a ésser viu pren consistència científica en les aportacions del químic James Lovelock, en col·laboració amb Margulis, qui a la dècada dels 60 va postular la Hipòtesi Gaia, segons la qual el clima, la geologia i la vida al nostre planeta actuen de forma conjunta i s’autoregulen tendint a un equilibri.

I després de la vida, què?

La ciència o bé ha estat massa cautelosa o bé ha tingut por amb l’estudi d’allò que va més enllà de la vida en un sentit estrictament biològic. Malgrat tots els coneixements que s’han mirat de resumir en aquest article (i felicito els lectors que han arribat fins aquí), els buits de coneixement segueixen essent immensos. Les respostes cal anar a cercar-les a fonts que sovint no apareixen als llibres científics.

Què succeeix després de la mort d’una persona? Pel que fa al cos físic ho sabem perquè ho veiem. Però tot allò que no veiem o que encara no podem percebre amb la tecnologia de la qual disposem fins al moment

Anna Bach i Miguélez (Gi 984) Noemí Solanellas i Estrela (1183) LES VETERINÀRIES lesveterinaries

c/ Lleida, 4 Ripoll 972 700 089 682 334 716 info@lesveterinariesripoll.cat

De dilluns a divendres de 9 a 13 i de 16 a 20 h. Dissabtes de 9 a 13 h. Hores convingudes: demaneu hora!

Fins al 31/12/22

Presumiu d’animal i envieu-nos la millor foto d’aquest Nadal! Trobareu tota la informació a www.lesveterinariesripoll.cat

Concurs fotogrà c de Nadal Presumeix de mascota i envia’ns la millor foto aquest

Ets dels que es fan un munt de fotogra es amb el seu Apro tes qualsevol oportunitat per immortalitzar les experiències? Doncs no et perdis el primer concurs sem als nostres clients de Les Veterinàries de Ripoll millor foto de la teva mascota, la més espectacular, la més divertida… Anima’t! Tens ns al 31 de desembre per enviar-nos la teva mascota.

CONCURS FOTOGRÀFIC DE NADAL

tampoc podem afirmar que no existeix. Els savis grecs no sabien de l’existència dels microorganismes, però no per això no existien.

No obstant, hi ha hagut temptatives científiques d’explicar allò que no veiem. D’anar més enllà sense temor d’allò que diran els altres. Les aportacions més im-

portants en aquest camp les devem a una metgessa, una dona valenta amb noms i cognoms: Elisabeth Kübler-Ross.

La psiquiatra suïssa-americana va fer el que mai abans cap altre doctor havia fet: va estudiar d’una forma metòdica i científica milers de casos de persones que havien tingut experiències

properes a la mort i va investigar els sentiments i experiències de persones de totes les edats que eren a punt de morir. Els seus resultats són avui dia emprats pels psicòlegs d’arreu, especialment per a tots aquells que treballen en cures pal·liatives.

En un dels seus llibres, titulat en català com La mort, una aurora, Kübler-Ross deixa clars els resultats de tota una vida d’estudi: «la mort no existeix». Animo els lectors més agosarats a aprofundir en aquests temes més polèmics des d’un punt de vista científic.

Un comiat per als lectors del Ripollès

I tot parlant de vida i de mort arriba el moment de dir adeu als estimats lectors de la comarca que m’han seguit des de fa cinc anys a la Tira, quan el desembre de 2017 apareixia el meu primer article, Cuques de llum i arbres de Nadal.

Soc dels qui creu que, com Kübler-Ross, la mort no existeix. Per això no soc gaire de comiats. Simplement voldria donar les gràcies al director de la revista, Marc Velasco, per haver-me donat la possibilitat d’escriure cada mes en aquest bocí cultural del Ripollès que ara acaba i per les seves correccions quan li entregava els articles a darrera hora.

I gràcies infinites a tots els lectors qui ho heu fet possible tot aquest temps. Fins aviat!

Serveis de salut.

Campelles

Centres de salut. Consultori local. Plaça de l’Ajuntament, s/n. 972 727 273.

Campdevànol

Centres de salut. CAP. Carrer de Llevant, 13. 972 730 062. Hospital Comarcal. Carretera de Gombrèn, 20. 972 730 013 Farmàcies. Anna González. Carrer Major, 12. 972 730 029. Teresa Cuy. Avinguda de l’Estació, 7. 972 730 651. Residències. Residència Vella Terra. Passeig Cortaló, 5. 972 712 030.

Camprodon

Centres de salut. CAP. Carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, 1. 972 741 213. Farmàcies. Martí Pujol. Carrer de València, 44. 972 740 392. Residències. Geriàtric. Avinguda de Lluís Jover, 3. 972 740 124.

Gombrèn

Centres de salut. Consultori local. Carrer Carabasser, 3. 972 712 168.

Llanars

Centres de salut. Consultori local. Plaça de l’Om, 3. 972 741 390. Farmàcies. Lídia Vidal. Carrer de Catalunya, 25. 972 130 417.

Molló

Centres de salut. Consultori local. Carrer de Sant Sebastià, 36. 972 741 312.

Pardines

Centres de salut. Consultori local. Carrer del Pedró, s/n. 972 727 027.

Planoles

Centres de salut. Consultori local. Carrer de les Escoles, 13. 972 736 000.

Queralbs

Centres de salut. Consultori local. Plaça de la Vila, 3. 972 727 361.

Ribes de Freser

Centres de salut. CAP. Passeig d’Àngel Guimerà, 6. 972 727 709. Farmàcies. Joaquim Ramis. Carrer Major, 24. 972 727 023. Residències. Residència de la Gent Gran. Passeig d’Àngel Guimerà, 6. 972 727 120.

Ripoll

Centres de salut. CAP. Carrer de Macià Bonaplata, 9. 972 700 624. Farmàcies. Caballeria. Carrer de Berenguer el Vell, 5. 972 703 936. Dolors Prujà. Plaça de Sant Eudald, 2. 972 700 261. Riera. Carrer de

Tarragona, 12. 972 701 509. Riu Ayats. Plaça Gran, 24. 972 700 140. Roca. Carretera de Barcelona, 38. 972 701 490. Residències. Fundació Guifré. Avinguda del Comte Guifré, 27. 972 700 156. Serveis comarcals. Creu Roja. Carretera C-17, Km 93. 972 700 601. Institut de la Seguretat Social. Carrer de Macià Bonaplata, 8. 972 700 168.

Sant Joan de les Abadesses

Centres de salut. CAP. Carrer de Ramon d’Urg, 34. 972 723 251. Farmàcies.

Gemma Camprubí. Carrer de Ramon d’Urg, 56. 972 722 226. Rosa Sunyer. Carrer de Pere Rovira, 14. 972 720 834. Residències. Fundació Emma. Carretera de Camprodon, 6. 972 720 095.

Sant Pau de Segúries

Centres de salut. Consultori local. Carrer Guàrdia, 11. 972 747 042. Farmàcies. Traveria. Carrer Guàrdia, 4. 972 747 119.

Setcases

Centres de salut. Consultori local. Carrer de Jesús, s/n. 972 136 089.

Toses

Centres de salut. Consultori local. Carrer del Solell, 2. 972 736 392.

Vallfogona de Ripollès

Centres de salut. Consultori local. Carrer de Puig Estela, 9. 972 701 909.

Vilallonga de Ter

Centres de salut. Consultori local. Plaça de les Escoles, s/n. 972 740 406.

Judith Plana

Carrer Prolongació de la Gala, 20 baixos Campdevànol - 685 95 99 63 - Hores concertades

Símptomes relacionats amb la intolerància alimentària:

· Obesitat: dietes personalitzades.

· Trastorns gastrointestinals: diarrea, dolors abdominals, restrenyiment, síndrome de còlon.

· Trastorns psicològics: depressió, fatiga, ansietat.

· Processos dermatològics: acne, èczema, psoriasi, picor, urticària.

· Molèsties respiratòries: rinitis, asma.

· Molèsties neurològiques: mal de cap, migranya, mareig, vertigen.

· Altres: fibromiàlgia, artritis, inflamació articular, tractaments d'oncologia.

Anàlisis d’intolerància alimentària a la Clínica Bofill

Tractaments:

Mesoteràpia (infiltracions) per a:

· Cel·lulitis i pèrdua de volum i grassa, varius, cames pesades, edemes locals, arrugues facials, taques, acne, pèrdua de fermesa.

Hernipa III-Optinum. Indicat per als tractaments següents:

· Arrugues, estries, flacciditat, acne en fase cicatritzant, estimulació de la circulació, cel·lulitis, edemes localit zats, pits (reafirmar).

Hernipa-CMP. Camps magnètics polsants. Última generació per a tractaments contra:

· Artritis i artrosi, degeneració dels discs vertebrals.

· Reumatisme, osteoporosi, fibromiàlgia, colze de tenista,lumbàlgies, distròfies musculars, varius.

· Trastorns generals de la circulació.

· Depressió, insomni, estrès, neuràlgies.

· Manca de concentració.

Dietes per a tot tipus de patologies

La funció d’estimar.

DENIZ ÇELIK Propulsora de líders

Tu també t’has adonat que les coses que estimes són aquelles a les quals et sents alineat? Vull dir, que hi ha alguna cosa que et connecta a aquella persona, animal, entitat o cosa.

Generalment, quan estimem, és perquè ha succeït una experiència relacional que ens ha

permès de sentir una sensació bonica dins nostre perquè puguem dir que estimem allò.

Per exemple, estimo els meus fills perquè estic alineada al que representen per a mi, o estimo la parella perquè estic alineada a l’acompanyament i suport que ha tingut amb mi en les meves

decisions, o estimo els pares perquè estic alineada a l’agraïment que m’hagin donat la vida o perquè han dedicat temps a ensenyar-me coses valuoses. O

estimo el meu gos perquè estic alineada amb que em mostri el seu amor cada cop que entro a casa.

En canvi, a les coses que no sentim alineació —com a la injustícia, a les violacions dels drets, al fet que alguna cosa minvi la meva llibertat, a les paraules malsonants… i les persones que promouen aquelles accions amb les quals no ens identifiquem— no solem donar-los gaire estima; al contrari, les rebutgem.

Les petites mostres ens indiquen que, quan sabem donar valor a les coses, també tenim la capacitat de valorarne d’altres que ens proposem, perquè valorar és sinònim d’estimar

Així, em vaig movent per la vida apropant-me a aquelles coses o persones amb qui sento una alineació i m’allunyo de qui no em sento gaire o gens alineada.

No obstant això, a vegades no ho entenem i estimem coses o persones que ens fan mal i no ens n’allunyem. D’altres cops ens costa moltíssim apropar-nos al que seríem capaços de donar-hi la vida de tant que ho estimem. És ben curiós com funciona el cervell humà, que al cap i a la fi, és qui ens empeny a prendre decisions sota l’instint i els aprenentatges passats, si un no l’atura de forma voluntària.

Però arribats fins aquí, per a què serveix estimar?

Si diem que estimem aquelles coses amb les quals en algun aspecte ens sentim alineats, en apropar-nos-hi, generarem una relació i per tant, ens ajuda a

Tot i així, hi ha una funció darrere de l’acció d’estimar en què sí podríem estar-hi d’acord un gruix significatiu de persones: estimar ens obre a viure.

vincular-nos-hi.

Hi ha qui diu que l’amor és una emoció que t’empeny a actuar d’una manera afectuosa en el vincle. Hi ha qui diu que l’amor és la conseqüència de construir una relació afectuosa. D’altres diuen que l’amor és tot el que ens envolta pel simple fet d’existir.

Uns altres diuen que l’amor és el que dona el sentit a la nostra vida. I hi ha qui diu que l’amor apareix quan sents que pertanys a algun lloc o a alguna cosa.

Tot podria ser discutible, per tant, considero que estimar és tan subjectiu com persones hi ha en aquest món.

Científicament s’ha descobert que l’amor és una necessitat vital per a la nostra supervivència com a espècie: nadons acabats de néixer, sense cap mena de mostra afectiva, ni tacte, moren al cap de dels mesos si es mantenen aïllats, tot i tenir les altres necessitats cobertes. I tenim un indicador meravellós en el nostre cervell que es dispara quan sent que necessitem amor, és l’emoció de la tristesa, a la qual tenim tanta por i l’amaguem perquè no està socialment acceptat que una persona pugui sentir tristesa sense cap fet aparent. I alerta, perquè si la tristesa s’aguditza i no l’escoltem, poden aparèixer estats depressius que després encara costarà més de revertir.

Estimar és una cosa tan subjectiva com persones hi ha en aquest món

Amb els meus 36 anys, havent tingut la sort d’haver experimentat l’amor des de petita, sento que l’estima apareix dins meu quan la penso, no només quan l’exerceixo, que també. Però jo ja sé quin gust té l’amor dins meu, per tant, puc reproduir-lo si m’ho proposo (i m’entreno). I en el moment que el reprodueixo dins meu, els meus músculs es destensen, una sensació de goig apareix dins meu i els llavis m’empenyen a somriure. D’alguna manera sento que la meva maquinària interna funciona millor. Em sento més animada i més optimista. Sento que puc obrir els braços i acollir el que vingui. Mostro una actitud més oberta a escoltar i entendre. Uau! I això només imaginant-m’ho! Que n’és de curiós, el nostre cervell.

Altres vegades, potser simplement és que «fa tant de temps que no estimo ni em sento estimada que no sé com es fa i ni sabria per on començar». Si estàs en aquest punt, una possible solució seria començar a enfocar-te en aquelles petites coses que sí que t’agraden, per saber si, quan les repeteixes, sents una alineació amb que allò estigui a la teva vida: el tacte d’alguna roba suau, un poema o cançó que et ressoni o la companyia d’alguna persona. I després, mira’t a tu donant prioritat a que allò estigui a la teva vida. Pots entrenar, donant-te allò petit que vols tres cops al dia, i vas veient com se

d’estimar. Ja ho tens.

Hem de saber també que les persones no sabem donar allò que no hi ha primer a dins nostre. Se’ns fa una muntanya! Apropar-nos a persones que sí saben estimar i estimar-se pot animar-nos a aprendre a fer-ho si hi posem intenció.

Per a concloure:

Estimarem allò amb el que ens sentim alineats.

Estimar obre moviments relacionals.

Estimar és donar valor.

Estimar comença dins d’un per a després saber-ho mostrar amb sans límits.

Estimar és necessari per a la meva supervivència.

a tu mateixa. Amb el valor que li dones, et dones la mostra d’amor a tu mateix. I aquestes petites mostres indiquen que, Dra. Rosa Muela Cirurgia, implantologia, pròtesis, rehabilitació oral i estètica Dra. Georgina Muela Ortodòncia invisible, fixa i removible Dra. Aina Farré Odontopediatria Dr. Jordi Capdevila Odontologia conservadora i endodòncia

I mentre escric i soc conscient que serà per a la darrera edició de la Tira, sento la tristesa d’allò que és finit, per tant, m’enfocaré en l’amor que ha després la revista de tots els ripollesos: ha estat una eina amb la que molts ripollesos i no ripollesos ens hem sentit alineats per voler-la agafar i sentir que teníem una part de la comarca a les nostres butxaques. Ens ha omplert.

Nous alineadors SureSmile ® Pl. Gonçal Cutrina, 2, 1r-1a RIPOLL - 972 71 44 40

CENTRE DENTAL I D’ORTODÒNCIA Seguiu-nos a Instagram: c_dental_i_dortodoncia_ripoll

quan saps donar valor a alguna cosa, també tens la capacitat de valorar-ne d’altres que et proposis. I valorar és sinònim COL. 4123 COL. 8422 COL. 4456

COL. 6210 Esperem que passeu unes bones festes i un bon 2023!

nar-nos amb altres persones conegudes i no conegudes. Fins i tot per a iniciar converses amb persones fora del nostre cercle habitual!

Sempre ha donat valor al que volia transmetre cada establiment o persona amb el seus missatges i, a la vegada, ha donat valor a un territori.

Ha mostrat amor pel que és i pel que fa estant en peu 27 anys, amb totes les voltes que ha fet el món. Si això no és resiliència, pertinença i propòsit de vida, que algú altre m’ho expliqui. Gràcies, Roser i Marc, que ens heu transmès el valor del vincle, de les relacions humanes, de la pertinença i el creixement de tants de nosaltres. Se us estima! I estic convençuda que en les vostres respectives noves etapes tots aquests valors continuaran en peu, per tant, continuareu regalant amor. Gràcies!

La Tira de records.

ISABEL LASALLE Cercadora de records

M’agradaria dedicar l’últim escrit de la Tira a totes les històries que al llarg d’aquests sis anys he pogut compartir en aquest espai dedicat al record. Val a dir que el

fet de poder escoltar de primera mà les vivències, aventures i en definitiva records que m’heu explicat durant tots aquests anys, ha estat una experiència molt

bonica i amb la qual he gaudit enormement.

Vull agrair també a qui ens ha explicat les seves històries i compartit les seves fotografies personals. Totes aquestes anècdotes i imatges ens han permès de recordar i aprendre, tot escrivint els articles a la Tira mes a mes. Ha estat una experiència molt divertida i una gran font d’aprenentatge. Amb els vostres records heu fet les vostres memòries una mica més nostres i fent memòria dels vostres records també ens heu ajudat a recordar els nostres.

Per altra banda, vull agrair també a la Roser i a en Marc de deixar-me participar a la revista la Tira. Realment el fet d’haver-me donat aquesta oportunitat ha fet que a més d’aprendre i de gaudir-ne també m’hagi atrevit a recollir tots aquests escrits en un llibre: La tira de records. En el llibre hi he volgut ajuntar totes aquestes històries que, com els nostàlgics com jo, ens agrada escoltar una i altra vegada per a poder anar recordant nous petits detalls d’aquelles èpoques i vivències viscudes.

Bé, finalment, i com segur que ja haureu endevinat en el títol de La tira de records, he pretès fer un petit homenatge a la revista la Tira, a la qual desitjo un gran record. Moltes gràcies per tots els aprenentatges i bons moments que ens has fet passar. Per molts anys!

Al final, l’únic que queda són els records.

Diuen que els records són l’únic que queda quan ens fem grans. Les memòries, la saviesa popular, la cultura, les tradicions i la història són els eixos de la memòria col·lectiva: un caramull d’elements que ens defineixen com a poble i com a societat. Sense records no som res. I volem ser qui som.

DIMARTS 27 DE DESEMBRE 18.00 h. Presentació del llibre al Museu Etnogràfic de Ripoll durant l’acte de comiat de la Tira Reserveu-lo al 659 430 383

Anuncis classificats.

Articles

Alforges. Venc alforges Massi impermeables de 20 i 50 litres amb ancoratges i suport. Marques d’ús. En bon estat estructural. Preu: 50 €. 610 871 196.

Cursos

Francès. Hem iniciat les classes de francès. Al Centre Cívic Jaume Nuno de Sant Joan les Abadesses. Dilluns a la tarda. Concreteu hora 699 177 108.

Feina

Cangur. Cerco feina de cangur. Soc una noia treballadora i responsable. Tinc molta experiència en el món educatiu. Titulació de la Generalitat com a monitora de lleure. Susanna. 618 834 433.

Cerco feina. Soc una dona responsable, honesta i amb ganes de treballar. M’ofereixo per a la cura de gent gran i netejar pisos i

cases. 644 320 708.

M’ofereixo per a tenir cura de gent gran, tasques domiciliàries, acompanyament mèdic… Amb cotxe. Preferentment al Ripollès. 674 869 557.

Serveis. Ofereixo els meus serveis de neteja de la llar, cura de nens i de gent gran. 646 004 551.

Atenció domiciliària. S’ofereix noia per a tenir cura de gent gran i per a fer tasques de neteja. 602 872 124.

Aparadorisme i Home Staging. Ofereixo serveis de disseny i muntatge d’aparadors. I si us costa de vendre un habitatge, potser us fa falta aplicar les tècniques del Home Staging per a promoure visites i compradors potencials. 665 513 151 Susanna.

Cerco feina. Soc una dona res-

ponsable, honesta i amb ganes de treballar. M’ofereixo per a la cura de gent gran i netejar pisos i cases. 644 320 708.

M’ofereixo per a tenir cura de gent gran, tasques domiciliàries, acompanyament mèdic… Amb cotxe. Preferentment al Ripollès. 674 869 557.

Ofertes i demandes

Convivència. Cerco companya per a conviure i compartir bones converses i bones estones. Soc un senyor gran amb qui es pot parlar de tot. 644 914 958 Blai.

Comprem llibres, joguines, còmics, antiguitats, plomes, discs, puros, objectes religiosos… Restes de pisos i cases. Pagament al moment. 679 736 491. Jose Miguel.

Compro lots i coŀleccions. Madelman, Geyperman i Scalextric. 606 918 617.

Immobles

Ratlla de pàrquing en lloguer. Al carrer Puigmal 3 de Ripoll (zona carretera de Barcelona). 661 227 917.

Garatge individual en lloguer. A la carretera d’Olot de Ripoll. Superfície de 18 m2 661 227 917.

Venda d’una finca amb masia. 2500 m2 amb masia per a reformar. Situació immillorable i amb vistes. A Bruguera. 659 431 913.

Punt i final.

JORDI CABALLERIA Obstinat escriptor de collonades irrellevants

Promocions, el primer número de la qual encara conservo amb aquelles traces inconfusibles de CorelDraw de línies difícils d’ajustar. Quan ens vam veure

Em solen venir al cap mil llocs i mil amics, mil mots amb què he intentat descriure sempre aquelles mil situacions amb què he viscut les mil emocions de la meva vida en desgast, però entre elles se’n destaquen unes poques que com ous prehistòrics en una llera ara seca, ara buida, defineixen fites a la meva vida errant de metec que ensenya el cul quan s’ajup, com els paletes, els llauners, els industrials i els

llenguts poetes barbuts.

La Roser de la Tira me la vaig trobar fa mil anys i comentàvem poemes de mort, que no d’amor, d’un rus boig, Ievgueni Ievtuixenko, un que deia allò dels mons personals interiors irrepetibles per sempre i per a sempre (Márquez dixit). Va anar passant el riu heraclià de la vida i anys després me la vaig retrobar per escanejar imatges en una acabada de néixer La Tira de

Lightyear

jo li vaig dir, ets tu i ella ets tu. Es veu que els amics es reconeixen sempre malgrat que el temps, que tot ho emmerda, s’entossudeixi a diluir-ho tot.

Junts vam pensar posar el Ripollès al món amb una web el nom de la qual ens va costar déu i ajut trobar. Revista zero (RevistaØ.com) es deia i al poc una revista de cites gais de Granada ens va felicitar per la suposada solidaritat en la lluita pels drets dels LGTBIQWERTY+ et altri que ara està tan de moda.

Va ser llavors que, en un intent innocent de buscar suport, vam acudir a les autoritats locals per explicar què era internet a un funcionari que no havia vist mai un ordinador i que va vaticinar que “allò” no tenia futur. Una de les cagades monumentals que sempre explico a tothom qui em vulgui escoltar. Hi ha gent que té visió de futur. Eren temps durs en què internet era sinònim del diable, pornografia i el mal en estat pur.

Fins i tot, en un deliri de decisió i progrés, la Roser i jo ens vam encaminar una nit de llamps i trons a la remota Ogassa mineral per comprovar que ni havia cobertura telefònica ni interès per saber què era tot allò.

Tot acaba, tot ha d’acabar i no hi ha res més digne i decent que acabarho amb estil, com els vols de Buzz

Un impressor de Ripoll ens va jurar que podria imprimir la Tira a partir dels arxius de “Macindosh” i de “Macintresh” va dir, i es quedar numèricament tan ample en aquells temps en que els PC estaven amb guerra amb els Apple, també conegut per Macintosh. Bill Gates i Steve Jobs lluitaven a mort per arribar a les llars del món, ripolleses incloses, en una lluita que ara sembla pueril.

Internet va guanyar lloc a les nostres butxaques i als nostres mòbils en aquells temps previs a la totpoderosa Movistar, llavors Moviline i la gent no entenia per què collons servia una càmera de fer fotos en un telèfon... i ara al revés.

A la Roser la va ajudar el seu fill en uns moments en què la natura es torna cabrona i en lloc de ser idíl·lica acaba essent una filla de puta. Però tot tira endavant i com deia algun poeta i la Roser, tot té una fi i la Tira ha arribat a la seva després de gairebé tres dècades d’anuncis, articles, persones i ha sabut guanyar-se un lloc a l’ànima de Ripoll que a voltes algú deia encertadament que era de 5 watts. Bé, ara amb els llums LED 5 watts no està tan

Passeig Ragull, 10 RIPOLL

Polígon Industrial de Rocafiguera, nau 27 RIPOLL 659 43 44 80 www.limpidserveis.com limpid@limpidserveis.com

FERRETERIA

Des de 1988

Colònia Rocafiguera, s/n - 972 70 23 08 Ripoll Ctra. de Camprodon, 3 - Sant Joan de les Abadesses

Calefacció - Aire - Complements elèctrics - Eines - Pintures - Eines de Motor Jardí - Drogueria - Bany - Ordenació - Petit electrodomèstic - Reciclatge

Llenyes

Joan Marcé

Av. del Carbur, 11 (Ctra. C-38) Sant Pau de Segúries 606 622 478 Obert els dissabtes tot el dia

Llenyes Joan Marcé, més de 60 anys al vostre servei. Som llenyataires per tradició familiar, i treballem amb les millors llenyes d'alzina, roure i faig. Distribuïm els nostres productes a totes les comarques veïnes durant tot l'any, amb l'objectiu que sigui ben seca, de la millor qualitat. A Llenyes Joan Marcé us oferim l'art de fer la llenya bona.

Servei de bugaderia industrial: Servei per a restaurants, hotels i hostals Servei de rènting de roba

Servei de bugaderia d’uniformes: Per a hospitals, CAP i empreses càrnies

Servei de tintoreria: Neteja i planxat de camises, americanes… Neteja d’edredons, mantes, catifes…

Neteja i manteniment d’equipaments: Escoles, empreses càrnies i oficines

Neteja i manteniment de vidres: Neteja de vidres d’alçada

Empresa de serveis Bugaderia industrial 25 anys d’experiència

Es veu que els amics es reconeixen sempre malgrat que el temps, que tot ho emmerda, s’entossudeixi a diluir-ho tot

malament, però hi va haver una època incandescent en que cinc watts era una puta merda.

Amb la Roser, que em va facilitar escriure les meves obstinades collonades irrellevants he repassat des de la meva ratlla del cul i els miralls infinits, passant per calderilles a les màquines dels pàrquings, els lluços (o eren bacallans) del Condis, el fre de mà dels automòbils que ens ara

ens endinyen sense, els records amb olor de gasolina de la Nacional 152 i la meva iaia Pepeta, el moviment de les meves mans cansades, els txinos (altrament dit xinesos) i el somni de Kekulé, la màquina d’escriure paraules de cent quilos, els morenos magrebins que passen per l’ITV del Ripollès amb cotxes rovellats, els ensurts al McDonald’s on mai no t’entenen, els homínids barcelo-

Jaume Vilalta JARDINER

nins que ens visiten cada cap de setmana, el cotó i les mentides de la Preparación Textil SA, el Pla, els trets navegants del meu

Ievtuixenko

pollo aerodinàmic i el somni de Neil Armstrong, les profundes reflexions mentre l’Àngel Lorenzo em tallava els cabells durant cinc dècades, les il·lusions de ser com Cassius Clay repartint plantofades per les cantonades, els paletes misteriosos que sempre fan fressa i pols de bon matí i paren cinc minuts després, el rastre de la xocolata sobre la neu, el meravellós River’s de Babilònia on molts hi vàrem ballar (sobretot els lents arrapats com paparres), algun viatge que vaig fer, les meves incursions al ciclisme professional per emular l’Eddy Merckx, el cinemascop del meu oblit que em va permetre retroba amics, les mascaretes i la covid, un dia que buscava a Titu Livis desesperadament com la loca Madonna, una nit de Moriles que me’ls varen posar per corbata tota aquella gent dels tancs i la Meseta, la

Sistemes de reg Feines de neteja i desbrossament Poda i restauració de jardins Disseny i construcció de jardins

La Roser de la Tira me la vaig trobar fa mil anys i comentàvem poemes de mort, que no d’amor, d’un rus boig, Ievgueni

lasciva senyoreta Lamarr sense la qual no tindríeu wifi enlloc, els diumenges que no podia ni puc parir, les mànegues de cautxú amb què es fregava el cul el meu cosí que dissenyava estadis amb cadires a l’Àfrica musulmana, els records del seixanta-vuit mentre a París arrancaven llambordes i tradicions, amb imaginació poderosa, els raigs ics del carrer sant Pere que ens fregien els peus per mirar si tocàvem a les puntes de la sabata, la gasolina fresca als dits abans que els híbrids i els enigmàtics elèctrics silenciosos ho emmerdessin tot, la fusta, el quitrà i la merda de l’estació del tren de Ripoll poc després del vapor, els metecs al Sayol de preus constantment variables, la Penélope (o Pene López) del jutjat de Ripoll, les coses dels estius que sempre ens fan caboriejar, l’asfalt infinit de la Iugoslàvia desapareguda i el nen jesús de Praga que agradava Sabina i alguna cosa més que em deixo entre bytes, gigues, teres, petes i aromes de tintes d’antany d’aquelles que els neohippies fabriquen amb cervesa, ratafia, vi de nous i el desconeixement que tot és irrepetible per sempre i des de sempre.

Però la Roser hi ha posat punt final. Tot acaba, tot ha d’acabar i no hi ha res més digne i decent que acabar-ho amb estil, com els vols de Buzz Lightyear.

Per això no volia perdre aquesta darrera oportunitat d’agrair a la Roser que m’ha cedit l’espai tants números i als lectors que heu llegit les històries de collonades irrellevants i me les heu comentat pel carrer per sentir-nos units en un passat, llocs, fets i persones que ja no existeixen, però tot ha valgut la pena.

Posem punt i final.

Rock me mama... i amb la Roser hem rigut molt!

Serveis comunals, comarcals i transports.

Campdevànol

Serveis comunals. Biblioteca. Plaça d’Anselm Clavé, 5. 972 730 482. Casa de la Vila. Plaça d’Anselm Clavé, 1. 972 730 019. CONGIAC. Plaça d’Anselm Clavé, 1. 93 872 20 02. Espai Cívic Nouvàndalis. Carrer de l’Escorxador. 972 730 019. Llar d’infants el Barrufet. Av. de Pau Casals, 13. 972 730 836. Pavelló Esportiu Mercè Guix. N-260, km 121. 972 712 709.

Campelles

Serveis comunals. Casa de la Vila. Plaça de l’Ajuntament, 2. 972 727 273.

Camprodon

Serveis comunals. Biblioteca. Carrer de Catalunya, 1. 972 130 628. Bombers i Protecció Civil. Carrer de Joan Maragall, 6. 972 740 297. Casa de la Vila. Carrer de Sant Roc, 22. 972 740 010. CEIP Doctor Robert. Plaça de Santa Maria, 8. 972 740 260. Correus. Passeig de la Mare de la Font, 3. 972 740 543. Deixalleria. Carretera de Molló C-38 km. 12,3. 972 740 005. IES Germans Vila Riera. Carretera de Molló, s/n. 972 740 761. Llar d’infants Nins. Carrer dels Germans Vila Riera, 7. 972 740 137. 972 740 233. Servei de Vigilància. Plaça de la Vila, 1 baixos. 629 386 637.

Gombrèn

Serveis comunals. Casa de la Vila. Avinguda de Moisès Torrens, 8. 972 730 300.

Les Llosses

Serveis comunals. Casa de la Vila. Carretera C-26, km. 181,6. 972 701 901.

Llanars

Serveis comunals. Casa de la Vila. Plaça de l’Om, 3. 972 740 361.

Molló

Serveis comunals. Biblioteca. Carrer de Sant Sebastià, 2 2n pis. 972 740 387. Casa de la Vila. Carrer de Sant Sebastià, 2. 972 740 387. Piscina i pista poliesportiva. Passatge del Serrat, s/n. 972 740 387. Refugi els Estudis d’Espinavell. Carrer d’Ençà, 5. 666 577 447.

Ogassa

Serveis comunals. Casa de la Vila. Avinguda de les Mines, 1. 972 720 380.

Pardines

Serveis comunals. Casa de la Vila. Plaça del Pedró, 7. 972 727 390.

Planoles

Serveis comunals. Casa de la Vila. Plaça de l’Ajuntament, 1. 972 736 175. Escola Núria Morer i Pi. Carrer de les Escoles, 7. 972 736 620. Transports. Taxi Planoles. 627 588 870 972 736 110.

Queralbs

Serveis comunals. Casa de la Vila. Plaça de la Vila, 3. 972 727 361. Transports. Estació Vall de Núria. 972 732 020.

Ribes de Freser

Serveis comunals. Aigües Puigmal. Carrer de Núria, 9. 972 727 149. Casa de la Vila. Plaça de l’Ajuntament, 3. 972 727 184. Biblioteca. Carrer del Puigmal, 20. 972 729 090. Correus. Carrer de Sant Quintí, 14. 972 727 462. Escola bressol. Carrer del Balandrau, 21. 600 746 080. Policia local. Plaça de l’Ajuntament, 3. 627 417 535. Transports. Estació del ferrocarril. Plaça de l’Estació, 1. 972 727 488.

Ripoll

Serveis comunals. Casa de la Vila. Plaça de l’Ajuntament, 3. 972 714 142. Casal Cívic Devesa del Pla. Carrer de Concepció Ducloux, s/n. 972 715 154. Correus. Passeig de Sant Joan, 4. 972 700 760. Deixalleria. Carrer de Domènech Casamira, 5. 972 704 506. Pavelló-CTE l’Avellaneda. Ronda Mas d’en Bosch, s/n. 972 703 975. Policia local. Passeig d’Honorat Vilamanyà, 6. 972 714 414. Serveis esportius i piscina. Carrer de Concepció Ducloux, s/n. 972 702 356. SOMASRSA. Carretera de Barcelona, 51. 972 702 701. Teatre Cinema Comtal. Carrer dels Pirineus, 8. 972 702 291. Serveis comarcals. Agència de Desenvolupament del Ripollès. Carrer de Joan Miró, 2-4. 972 704 499. Arxiu Comarcal del Ripollès. Raval de l’Hospital, 2. 972 715 715. Biblioteca Lambert Mata. Plaça del Primer d’Octubre, 1. 972 700 711. Consell Comarcal del Ripollès. Carrer del Progrés, 22. 972 703 211. Jutjat de Primera Instància i Instrucció. Carretera de Barcelona, 33. 972 715 779. Oficina de

Treball. Camí del Remei, 1. 972 701 016. Registre de la Propietat. Carrer del Progrés, 40. 972 714 085. Servei de Recaptació del Ripollès. Carrer del Progrés, 22. 972 700 900. UIER. Carrer de Macià Bonaplata, 4. 972 703 111. Transports. Autocars Mir. Carrer del Progrés, 83. 972 702 131. Autocars Teisa. 972 702 095. Estació de ferrocarril. Carrer del Progrés, 49. 972 700 644. Taxis Coll. Carrer de Donya Estasia, 14. 609 332 994.

Sant Joan de les Abadesses

Serveis comunals. Biblioteca. Carrer de Pere Rovira, 16. 972 723 019. Casa de la Vila. Plaça Major, 3. 972 720 100. Casal Jaume Nunó-el Palmàs. Carrer de Jaume Nunó, 6-8. 972 722 136. Jutjat de pau. Plaça de l’Escultor Pujol, s/n. 972 722 187. Policia local. Plaça Major, 3. 972 720 101.

Sant Pau de Segúries Serveis comunals. Casa de la Vila. Carrer Guàrdia, 11. 972 747 005.

Setcases Serveis comunals. Casa de la Vila. Carrer Major, 1. 972 136 089.

Toses Serveis comunals. Casa de la Vila. Carrer del Solei, 2. 972 736 392.

Vallfogona de Ripollès Serveis comunals. Casa de la Vila. Carrer de Puig Estela, 9. 972 701 909.

Vilallonga de Ter Serveis comunals. Casa de la Vila. Plaça de les Escoles, 1. 972 740 406.

Fills del temps.

FRANCESC ORTEGA Coach certificat

Vivim en el temps. El temps probablement sigui la substància de què està feta la nostra vida, en certa manera. En el temps situem les experiències passades

i, en un present instantani, planegem el nostre futur.

En aquesta línia temporal anem situant els nostres records i vivències, per això si oblidem

Neteges Mónverd

el passat també perdem part de la nostra identitat. Som conscients del seu pas, i al final, som éssers finits que sabem que algun dia ens morirem. Per això necessitem donar sentit a la vida

i a la mort, cercar un sentit a la nostra vida, transcendir d’alguna manera, crear diferents credos religiosos o espirituals… Els animals que no tenen aquesta consciència de finitud no tenen aquest tipus de necessitats.

Vivim en dues classes de temps de manera simultània, en un temps orgànic i en un de quantitatiu. El primer el podríem descriure com el temps natural: tots els organismes vius es regeixen pels seus propis ritmes biològics, depenen dels seus horaris interns per a complir totes les activitats diàries (menjar, dormir…) que se sincronitzen en funció dels factors ambientals com la quantitat de llum que hi ha a l’ambient, mostrant qualque tipus de variació fisiològica associada a un canvi ambiental periòdic, com ara el pas de la nit al dia, les fases lunars, les

Neteges integrals

Neteja de comunitats de veïns

Neteja de comerços

Neteja de pàrquings i naus industrials Neteges de pisos fi d’obra

Neteja amb vaporeta de tot tipus de persianes Neteja de llençols per a cases rurals Venda de productes de neteja

Sovint no sabem ni com ni quan hem de posar fi a una etapa, ja sigui perquè ens costa deixar anar o perquè ja està acabada i no ens n’hem adonat

Des de la primera Tira creixent plegats F ins una altra!

Ctra. Barcelona, 22 Ripoll 972 70 38 95 rederi@rederi.es www.rederi.es Horari: de dilluns a divendres de 9.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.00 h. Dissabte de 9.00 a 13.30 h

exigència del dia a dia).

Això mateix passa a nivell global amb el planeta: tan sols hem de mirar com aquest temps quantitatiu (producció i produc-

Els organismes vius es regeixen pels propis horaris interns que se sincronitzen amb els factors ambientals com la quantitat d’hores de llum

estacions de l’any… El temps orgànic és compost d’etapes, processos, desenvolupament, evolució…

El segon és el temps quantitatiu, que és una construcció humana. És el temps que hem creat per a mesurar d’alguna manera el concepte anterior. És el temps productiu, el del

rendiment, el que ens situa en el pas del temps.

Força vegades passa que aquests dos temps entren en conflicte, ja sigui en la nostra vida (els nostres processos naturals de creixement en els diversos àmbits i diferents etapes) o pel nostre estil de vida (les tensions a causa de la velocitat i

tivitat) posa en perill els temps orgànics (estacions, ecosistemes, temperatures, etc.) i es tradueix en tots els problemes mediambientals que hem creat… però això ja seria material per a un altre article.

Un dels problemes que ens podem trobar i que molt sovint per la dificultat que té és que no sabem ni com ni quan hem de posar fi a una etapa, ja sigui perquè ens costa deixar anar i ens quedem enganxats o bé perquè ja està acabada i encara no ho sabem.

Deixeu-me que us expliqui un darrer conte, «El problema».

En un monestir zen, el guardià del temps es morí. Per tal de cercar un successor, el mestre realitzà una prova als seus deixebles que determinaria qui tindria l’honor de ser el nou guardià del temps.

El gran mestre els digué: –Us presentaré un problema.

Vivim en dues classes de temps de manera simultània: en un temps orgànic i en un de quantitatiu

Qui el resolgui primer serà el nou guardià del temple.

I va portar al centre de la sala un banc. A sobre hi va posar un immens i preciós gerro de porcellana amb una rosa vermella i va assenyalar: –Aquest és el problema.

Els deixebles contemplaven perplexos allò que veien: els dissenys sofisticats i estranys de la porcellana, la frescor i l’elegància de la flor… Però què representava tot allò? Què calia fer? Quin era l’enigma? Tothom estava paralitzat.

Uns minuts més tard un alumne es va aixecar, va mirar el mestre i la resta de deixebles, va caminar cap al gerro amb determinació i el va tirar a terra.

–Vós sou el nou guardià —li va dir el gran mestre—. Jo vaig ser molt clar: us vaig dir que estàvem davant d’un problema. No importa com de bells i fascinants

puguin ser, els problemes s’han de resoldre. Pot ser que sigui un gerro de porcellana molt rar, un bell amor que ja no té sentit, un camí que hem d’abandonar però que insistim a recórrer perquè ens porta comoditats. Tan sols hi ha una forma de bregar amb els problemes: atacar-los de cara.

Aquest conte el dedico a la Roser i en Marc, perquè deixar la Tira segur que no ha estat una decisió fàcil de prendre. I vull aprofitar també per agrair-los la confiança. Ara fa 11 anys que els vaig proposar d’escriure una secció sobre el desenvolupament humà i el coaching, que era una disciplina que no es coneixia gaire en aquell temps i que m’ha portat a escriure fins avui. Vull agrair també tots els qui heu seguit o llegit durant aquests anys aquesta secció. Moltes gràcies. Bon Nadal i bon any nou!

TORB INDOOR ORGANITZADORS PROFESSIONALS

• Cuines i rebosts

• Vestidors i armaris, canvis de temporada

• Trasters i garatges

• i molt més...

Des de Vilallonga de Ter donem ser vei al Ripollès Jordi Valldosera 629 260 038 Membre d’AOPE, Associació d'Organitzadors Professionals

Sempre hi serà.

AGUSTÍ MAS Sense pèls a la llengua

El maig de 2021 el Sindicato Unificado de Policía (SUP), un dels tants grupuscles feixistes que van en contra de qualsevol signe de catalanitat, va denunciar la Tira perquè qualificava les forces d’ocupació espanyoles, precisament, de forces d’ocupació espanyoles

El naixement d’un mitjà de comunicació sempre és una alegria. Representa el sorgiment d’un nou punt de vista, d’un nou testimoni de la història; d’una manera diferent d’entendre-la. Però també és una altra eina al servei del poble, per vertebrar-lo, interrelacionar-lo i immortalitzar-lo. En definitiva, els mitjans

de comunicació, encara que estiguin en mans privades, són un servei públic i han de tenir vocació de ser-ho. Tenen una gran responsabilitat envers la societat.

Però La Tira no és només un mitjà de comunicació. Per mi, és com si sempre hi hagués estat. D’alguna manera, aquest nom

propi tan comú ja vol dir alguna cosa. És el Wallapop de quan érem més joves i que encara avui serveix. A casa, també la

fem servir com una veritable guia telefònica del Ripollès. També per consultar els horaris de tren i d’autobús. Evidentment, també per llegir-ne els articles i historietes. En definitiva, la Tira va ser el Google d’abans de Google. És una revista que ha anat creixent al meu costat i junts vam arribar a la maduresa. Això sí, espero que la meva maduresa no sigui tan breu!

Aquesta maduresa de la Tira farà que la recordi com una publicació que ha sigut una tribuna per a veus que, per a molts, són noves i que sense aquesta revista potser no haurien tingut un aparador. Signatures molt autoritzades que tenen molt a

Venda d’electrodomèstics

Reparacions elèctriques Instal·lació de plaques solars

c/ Girona, 18 bxs (pl. de la Mainada) Campdevànol 673 339 901 electricitatisidro@gmail.com electricitatisidro

La Tira ha exercit com una publicació de país, del país que tenim al cor i al cap, amb una consciència nacional tan clara com desacomplexada que burla fronteres inventades i imposades pels que ens volen dividir i esborrar com a poble

dir, de les quals es pot aprendre molt. Persones que representen un talent, sovint jove, que ha apostat per quedar-se al Ripollès i per aportar el seu coneixement en forma de granet de sorra al servei d’una comarca que volem preparada per afrontar els reptes del futur; un Ripollès carregat de dignitat, legitimitat i eines per ser una bona llar per a tothom que hi viu o hi vol viure.

La Tira ha estat, és avui i serà sempre sinònim de Ripollès; de compromís amb la comarca i la seva gent, com així ha de ser amb un bon mitjà de comunicació. Però no només ha demostrat això. La Tira ha exercit com una publicació de país, del país que tenim al cor i al cap; amb una consciència nacional tan clara com desacomplexada que burla fronteres inventades i imposades pels que ens volen dividir i esborrar com a poble, com allò que som. A l’hora de posar el Ripollès al mapa, l’ha posat al mapa dels països catalans i ha tutejat el Vallespir com a comarca veïna com qualsevol altra i no com a territori estranger, com fan altres mitjans que es consideren molt catalans. L’estil i el criteri lingüístics de la Tira

no són arbitraris sinó que tenen darrere un compromís i una militància a favor d’un català genuí que cal reivindicar davant uns mitjans de comunicació de massa cada cop més espanyols, mentalment hispanocèntrics i espanyolitzadors, entenent aquestes filosofies com a contràries a l’essència de la catalanitat. I també cal fer esment de la valentia de, no en una manifestació al carrer sinó sobre el paper, mencionar pel seu nom aquells serveis que no són precisament al servei de tothom.

Molt tristament, les dinàmiques dels temps actuals s’enduen per davant un mitjà de comunicació molt necessari en uns temps en què massa factors juguen en contra de com voldríem que fossin les coses. Les nostres coses. Però sempre podrem celebrar la valentia d’haver tingut la Tira, d’haver-hi hagut aquest referent, algun exemplar de la qual sempre reposarà en alguna tauleta de centre, en algun prestatge, algun calaix, algun racó d’internet i, com tot allò que fa història, a l’Arxiu Comarcal del Ripollès. Mentre ningú l’oblidi, d’alguna manera sempre hi serà.

Alguns orgues dels Països Catalans (2).

PERE JORDÀ Flabiolaire i flabioler

En el número anterior presentava molt (però molt!) ràpidament aquest instrument tan imposant que és l’orgue, amb la voluntat de donar a conèixer alguns orgues històrics remarcables dels Països Catalans que encara sonen.

Després de la Catalunya del Nord i del Principat de Catalunya, ens interessem pels orgues del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, de la Vall d’Aran i de la Franja de Ponent. Que consti que si no hi surt el

Principat d’Andorra és senzillament perquè només he trobat informacions sobre orgues moderns.

Precisament per aquesta raó tan sols evocaré un orgue pel País Valencià, puix que molts foren destruïts durant la Guerra dels Tres Anys, i sovint fets de nou. No va ser així per al de la basílica Santa Maria Major de Morella (els Ports), ben conegut i apreciat dels organistes. Fet l’any 1719 per l’orguener Francisco Turull, de Queretes (el Matarra-

nya), fou molt malmès durant la Guerra dels Tres Anys i la postguerra. Hi hagué un llarg treball de restauració per mor de tornar a l’instrument d’origen, que és el que sona avui dia, iniciat l’any 1970 per Gabriel Blancafort, i entre el 1986 i el 1995 per Ricardo Miravet.

Si ens transportem cap a les Balears, trobem el de la basílica Sant Francesc de Palma, també de molta fama entre els organistes. Construït l’any 1772 per l’orguener Jordi Bosch, fou relativament poc alterat al llarg de la seua història, cosa que n’ha facilitat recent restauració l’any 2008 pel taller del Gerhard Grenzing de Barcelona, el mateix que restaurà l’orgue de l’església de Sant Esteve d’Illa. A Maó és força conegut l’orgue de l’església de Santa Maria, obra de l’orguener suís Johann Kyburz, datat de 1810.

Desgraciadament no he trobat per les Pitiüses cap orgue històric que fos en servei, puix que foren molt malmesos o destruïts durant la guerra i després tornats a fer, amb més o menys fortuna segons he pogut llegir.

Tornant al continent, a l’església de Sant Miquèu de Vielha e Mijaran trobarem l’orgue construït el 1778 pels germans Josep i Llorenç Vicens, de Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà).

Acabem aquest recorregut a la Franja de Ponent, començant per l’orgue de l’església de Bellmunt de Sant Josep (o Bellmunt de Mesquí), al Baix Aragó. Construït a mitjan segle xviii per Juan Antonio Turull, fill del Francisco Turull esmentat més amunt, fou restaurat entre el 2005 i el 2007. D’anterior construcció, cap al 1680, és el de l’església parroquial de Sant Salvador de

L’orgue del Monestir de Santa Maria de Ripoll, en restauració

Fondespatla, al Matarranya, i reformat pel mateix Francisco Turull l’any 1704. Com tots els orgues citats en aquests dos articles són idonis pel repertori dels segles xvii i xviii

Espero haver deixat prou clar que només volia recalcar alguns instruments del molt ric patrimoni organístic que hi ha als Països Catalans. Si m’he centrat en aquests orgues històrics és senzillament perquè són propers de la cobla de joglars, aquest «orgue de carrer» tal com el resumeix tan bé un dels meus mestres, el luthier Pau Orriols.

No puc sinó animar-vos a cercar informacions sobre els diversos cicles de concerts que existeixen al voltant dels orgues, tant històrics com moderns, que a més del viatge físic i de l’entorn en el qual els trobareu podreu gaudir de sonoritats singulars que us faran viatjar en el temps.

A part de l’Associació Catalana de l’Orgue, existeix l’Institut Català de l’Orgue Històric, el cicle d’Orgue de la Comarca del Matarranya, o el festival de Vinçà, entre molts altres. I pels que no ho saben (com era el meu cas!), en Modest Moreno i Morera, fill de la vila de Ripoll, és un ambaixador de l’orgue de llarga i reconeguda trajectòria, tant en el repertori històric com el contemporani.

Hi ha tant per descobrir!

I ja que aquest és l’últim número de La Tira, aprofito per a saludar-vos, esperant que la meua contribució haurà estat d’algun profit. Moltíssimes gràcies a la gent de La Tira que va acceptar els meus escrits, sempre és un goig fer sortir els instruments del taller.

Gràcies a tots, i que tingueu sort!

Costums de Nadal del Ripollès.

AGUSTÍ DALMAU Historiador i arxiver

«El temps passa volant!» és una afirmació que tots hem sentit a dir més d’una vegada, o si més no, tenim ben present a partir d’una certa edat. I és que ja tornem a ser a les portes del Nadal, quan de fet, fa quatre dies que érem a l’estiu. La Tira us invita a conèixer alguns dels costums que antigament se celebraven a la comarca durant aquestes dies.

Cenyint-nos a la festa de Nadal direm que a principi de segle xx era habitual que els masovers de cases de pagès donessin capons o pollastres als propietaris d’aquelles. Un altre hàbit

estès entre els forners de Ripoll consistia en obsequiar els clients amb coques. Aquesta generositat també era present a les adrogueries i en els locals de venda de vi a l’engròs que, el diumenge anterior a Nadal, lliuraven torró i vi als compradors.

En l’àmbit rural a la nit de Nadal es preparaven unes esplèndides xocolatades. La xocolata es prenia en plats talment com si fos escudella o farinetes. En acabar es prenia un glop de vi o d’aiguardent i després tothom cap a escoltar la missa del gall. Una altra tradició o creença de

pagès d’aquest dia consistia en deixar encesa la llar de foc mentre anaven a missa a fi que la Mare de Déu pogués escalfar-se i també es deixava un llençol per a abrigar-hi el seu fill.

Les creences i les pors feien que aleshores es tingués una imatge sobredimensionada —i fins i tot idealitzada— del món més proper, en aquest cas de la natura i dels boscos. No és estrany, doncs, que quan es cerqués un bon tió per a fer-lo cagar, es digués l’expressió Pobre arbre! en tallar-se un arbust o arbre per a aquesta fi. Costum molt difós en una contrada en què el medi forestal era font de vida per a carboners, feixinaires, serradors, esclopers, etc. La desaparició progressiva de les llars de foc d’habitatges suposà un canvi en l’essència de la festa en haver d’escalfar-se el tió amb una estufa o bé en posar-lo sota un braser.

Amb el canvi d’any, en alguns pobles es materialitzaven transaccions comercials de compravenda de fusta al bell mig d’un bosc. Lluny d’aquesta connotació, en trobem una altra de més real en el Monestir de Santa Maria de Ripoll. A la portalada romànica del segle xii, joia mundial de l’art medieval, els monjos del cenobi van immortalitzar els dotze mesos de l’any amb una escena de la seva economia diària. La cria i posterior matança del porc, la plantació i sega de blat, o la recollida de raïm i l’elaboració de vi són a grans trets els

El passeig Ragull a l’hivern els anys deu. Autor: Jesús Mauri i Radó. Col·lecció Agustí Dalmau

principals elements del calendari ripollès.

Un dels actes més entranyables d’aquests dies serà, sense cap mena de dubte, la cavalcada de Reis si és que n’hi ha. La gent de Ripoll cantem cada 5 de gener una cantarella que data de finals del segle xix, i segons el periòdic La Veu Comarcal (16/1/1915) va ser introduïda per gent de fora de Ripoll. En aquell setmanari també es publica la lletra de la cançó, que a grans trets és la mateixa que cantem actualment.

Amb anterioritat a aquesta cançó —segona meitat del segle xix— es cantava «Els Reis arriben per la claveguera de Can Gasch». A la façana principal d’aquesta casa, situada on hi havia hagut l’Acadèmia Catòlica, es trobava l’entrada d’una claveguera per on es deia que venien els Reis. A l’època no hi havia cavalcada de Reis i tampoc hi havia recollida de cartes ni la recepció dels Reis davant els infants.

La cançó dels Reis forma part de la nostra essència, com ho palesa que només es canta a Ripoll. Per això s’ha de continuar cantant i, sobretot, ensenyar-la a les noves generacions:

El Reis arriben porten torrons de la Mallorca de la cua torta.

Els Reis de l’Orient porten coses per a tota la gent. Si fillet, no fillet

coca blanca, coca blanca si fillet, no fillet coca blanca i torronet!

Relacionat amb aquesta diada tan entranyable hi ha un costum abans molt estès i actualment gairebé inexistent. Els fillols anaven a cals padrins a cercar el tortell que aquests els regalaven; la mida del dolç estava relacionat amb les possibilitats econòmiques del padrí i amb l’edat del fillol o fillola.

Nota de l’autor

En el número 250 de la revista, apareguda el juny de 2020, vaig fer un article parlant de la importància de la publicació. No em repetiré, però em reafirmo amb el que vaig escriure en aquell moment: estem davant d’una revista senzilla, de servei a les persones, i per aquest motiu ha estat útil.

Ara que la publicació arriba a la seva fi, només voldria fer un seguit d’agraïments a en Marc Velasco. Primer per fer-se càrrec de la revista en un moment econòmic i sanitari complicat. Segonament, ha assumit un projecte heretat de la seva mare, la Roser Salomó, tasca gens fàcil i és que sempre es fan comparacions. En tercer lloc, ha renovat la revista tant de disseny com de contingut, i ha donat veu a persones de diversos àmbits, realitat que suposo que tothom ha agraït. I en darrer terme, a nivell personal, gràcies per donar-me l’oportunitat de divulgar aspectes històrics

Excursió de Ribes de Freser a Serrat.

M. CARME FREIXA I MIQUEL SAÑA Caminadors

Aquesta excursió ens permet de conèixer la vessant est de la vall del Freser que va de Ribes a Queralbs. Com que transcorre per sobre els 1200 m d’alçada, tot el camí ofereix vistes especta-

culars de Batet, Vilamanya i dels cims pirinencs, des del Puigmal fins a Bastiments. Té de pujada només el primer tram i un pèl el darrer, però en general és molt planer i de camí ample. Tot el

Fitxa tècnica

Termes comunals: Ribes de Freser i Queralbs (Vall de Ribes)

Sortida: Estació del cremallera Ribes Vila

Arribada: Carrer de l’Església de Serrat

Durada: 3 hores Distància: 7 km

Dificultat: baixa Atenció zona ramadera: no sortiu de l’itinerari marcat, no empipeu el bestiar, porteu els gossos lligats i deixeu els filats tal com els heu trobats

trajecte està senyalitzat d’Itinerànnia.

Sortim de l’estació Ribes Vila i girem cap a la carretera de Pardines. Just passada la via del Cremallera, enfilem la carretera que puja a Ventaiola. Davant de les restes del castell de Sant Pere hi ha el pal d’Itinerànnia R123. Seguim en direcció Serrat. Va

enfilant la carretera de betó que passa pel costat del cementiri, per sobre de l’hotel Resguard dels Vents i de la casa de Ventaiola que ha estat des de sempre un bon exemple d’agroturisme integrat en l’explotació ramadera. S’acaba el betó i trobem el pal RF11. Enfilem per la carretera de terra amunt. Puja fent una ziga-zaga i el camí ens va oferint una bona vista de la vila de Ribes.

Passats uns abeuradors, se’ns va obrint al davant la vall del Segadell presidida pel poble de Pardines i el Taga. Arribem a a la

collada de Can Nadal (pal R118) on trobem la carretera de betó que ve del veïnat de Ribes Altes. Seguim a l’esquerra per la carretera direcció Serrat. De seguida passem pel costat d’un mirador amb mobiliari de pícnic de fusta. Tenim vista, en primer terme, la zona de Segura i al fons Campelles amb les muntanyes de la Covil i Costa Pubilla; i ja en direcció Queralbs, el nucli de Batet. Passats uns set-cents metres ja comencem a veure les cases de Queralbs i sota els cims de Fontalba i el Puigmal. Un quilòmetre més enllà deixem,

El poble de Queralbs

en un revolt, la carretera de betó que continua cap a Tregurà i al refugi de l’Erola.

Continuem, més d’un quilòmetre i mig, per la carretera de terra dins de la ruta de la transhumància. Som en un bosc de pins i ens anem acostant a la fondalada del rec. Ja es van veient entre els arbres, a l’altra banda, les cases de Fustanyà i de Serrat. Anem

fluvial. Enfilem un camí ample i encara amb trams que deixen veure l’empedrat antic.

Ens apropem ja a les cases trobem parets de pedra seca grans i en bon estat que separen el camí de feixes i quintans, avui pastures, però que antigament degueren ser conreats. El camí herbat acaba quan, a tocar les cases, ja trobem els carrers

construcció rodona adossada que són els antics forns. Pels carrers estrets és fàcil entretenir-se mirant detalls i antics elements arquitectònics (portes, finestres…) propis de la construcció d’alta muntanya i que, amb molt de greu, es van perdent.

I fins aquí acabem una nova ruta excursionista pel Ripollès. Tot va començar quan en un viatge al Delta de l’Ebre ens va arribar a les mans una revista gratuïta on a més d’anuncis publicitaris i d’activitats, hi havia informació d’interès turístic amb rutes i contrades a visitar. En tornar a Ripoll, vaig coincidir amb la Roser a la benzinera a omplir el dipòsit, i li vaig comentar que seria interessant incloure a la Tira informació d’excursions i caminades per fer. Em va dir «I tant, ja ho pots fer!».

I amb en Miquel Saña, que havíem marcat el PR i el GR3 a Vallfogona i que s’ha passejat de fa molts i molts anys per camins, senders i corriols de tot el país ens hi vam engrescar allà al 2015. Hem procurat no saltar-nos gairebé cap edició: mirant mapes,

Batet i Fontalba

recordant indrets, primer al voltant d’ermites, entre nuclis i llogarets, miradors o cims no tant coneguts… En fi, que en devem haver fet una setantena llarga. De fet, ara treballem perquè al 2023 totes aquestes excursions es recullin en un llibre guia amb informacions complementàries de natura, patrimoni o etnografia.

Sempre ens hem sentit molt ben tractats per la Roser, en Marc i tota la comunitat de la Tira. Molta gent ens diu que la llegeix i, de fet, s’esgota ben de pressa dels comerços. Es guarden perquè són com l’antic llistín de telèfons on pots trobar el contacte d’un operari o d’una botiga, o els horaris dels busos i dels ajuntaments. També perquè s’ha anat ampliant amb continguts que ens arrelen als nostres pobles, que fan comunitat. Hi ha una gran varietat d’aportacions: ens refresquen el passat, ens donen consells, ens posen al dia en teràpies, ens fan reflexionar sobre art i sobre la llengua —que tristament se’ns va desfent— i, també, ens distreu amb contes i reflexions. Ai, quin greu!

Sort que les tenim ben guardes a les lleixes amb els llibres per a poder tornar-les a repassar...

Aquest mapa és orientatiu i mostra les principals línies d’autobús i de tren que connecten el Ripollès amb les comarques veïnes. Per a conèixer-ne els horaris, cal que escaneu els codis QR que trobareu a la part inferior. El nom que hem assignat a la línia, en alguns casos, és una simple convenció.

La Tor de Querol/ Puigcerdà l’Hospitalet de Llobregat

Línia de tren transversal que connecta la Cerdanya amb la capital de Catalunya. Passa principalment per Puigcerdà, Ribes de Freser (connexió amb el Cremallera de Núria), Ripoll, Torelló, Manlleu, Vic, la Garriga, Granollers, Mollet, Montcada i Barcelona. A la Tor connecta amb la fins a Foix i Tolosa, amb el Tren Groc i amb Prada i Perpinyà. Horaris a www.sncf.fr. Operadora: Renfe.

Camprodon Prats de Molló

Línia regular d’autobús que connecta Camprodon i Molló amb Prats de Molló pel coll d’Ares. Prats té connexió amb l’autobús de la Presta, el Tec, Arles, Montferrer, els Banys, Reiners, Ceret i Perpinyà. Horaris a https://lio.laregion.fr.

Algunes de les sortides tenen connexió amb Barcelona/ Girona, Olot/Ripoll. Operadora: Teisa.

Girona Vallter 2000

Autobús de la temporada d’esquí de Vallter 2000. S’atura a Banyoles, Besalú, Olot, Sant Pau, Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases. Dissabtes, diumenges i festius dels mesos de gener, febrer i març. Operadora: Teisa.

Ribes de Freser Núria

Tren cremallera que enllaça Ribes amb Queralbs i Núria. R3 Combinació amb el tren de Puigcerdà. El billet inclou el telefèric de Coma del Clot, exposicions, el Centre d’Interpretació i audiovisual «La Vall dels 5 elements» i la basílica de Núria. Operadora: FGC.

Neteja Aigua · Tecnologia

A1

Ripoll Berga

Línia d’autobús que connecta Ripoll i Berga per la C-26. S’atura a les Llosses, Borredà i Vilada. Operadora: Alsa.

T24

Ripoll Girona

Autobús que connecta Girona i Ripoll per la N-260 i l’A-6. S’atura principalment a Girona, Banyoles, Besalú, Olot, Sant Joan i Ripoll. Algunes parades passen per Collabós i Coubet. Circula cada dia. Operadora: Teisa

M4 Ripoll Campdevànol

Línia d’autobús que connecta diversos punts de Ripoll (estació d’autobusos, plaça de l’Ajuntament, Torre Illa) i Campdevànol (hospital). Feiners de dilluns a dissabte. Operadora: Mir.

M2 Ripoll Bagà

Autobús que connecta el Berguedà i el Ripollès per la B/GI-402. Feiners de dilluns a dissabte. Operadora: Mir.

S1

Ripoll Torelló

Autobús que uneix el Baix Ripollès amb el Lluçanès, el Bisaura i el nord d’Osona. Feiners de dilluns a divendres. Operadora: Sagalés.

T26

Ripoll Vallfogona

Autobús que connecta Ripoll, Sant Bernabé de les Tenes i Vallfogona. Cada dia. Operadora: Teisa.

M1

Ripoll Vall de Ribes

T22

Camprodon Barcelona

Autobús que connecta Camprodon, Sant Pau, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Ripoll, Montesquiu, Sant Quirze, Vic i Barcelona. Els caps de setmana s’atura a la Farga, Sant Hipòlit i la Gleva. En alguns cal fer transbordament a Vic. Operadora: Teisa. T19

Camprodon Beget

T23

Setcases Campdevànol

Autobús regular que enllaça Setcases amb Camprodon, Sant Pau, Sant Joan, Ripoll i Campdevànol. Operadora: Teisa.

T25

Setcases/ Camprodon Olot/Girona

Autobús que connecta la Vall de Camprodon amb la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Gironès. Dues rutes, una de Setcases-Girona per Collabós i amb transbordament a Olot i una altra de Camprodon-Olot amb transbordament a Sant Joan. Operadora: Teisa.

T30

Ripoll Llívia

Línia que connecta Llívia amb Ripoll pel coll de la Creueta. Circula juliol i agost. Operadora: Mir.

Línia d’autobús interurbà que enllaça els principals punts de Ripoll, Campdevànol i Ribes de Freser. Algunes de les expedicions continuen fins a diversos pobles de la vall: Queralbs, Pardines, Planoles, Campelles, Dòrria, Nevà, Fornells, Toses i Bruguera. A Ribes hi ha connexió amb el Cremallera de Núria. Operadora: Mir.

M3 c/ d’Antoni Baixeras, 2 - Manlleu (Osona) t. 93 850 75 21 - info@serralleriamanlleu.com

Servei escolar d’autobús que admet viatgers de línia regular a les places lliures. Feiners de dilluns a divendres. Operadora: Teisa.

Llívia Girona

Capicua.

JOSEP MARIA SEBASTIAN De professió, badoc

dria dir que és capicua. Aviat farà trenta anys vaig trobar la Roser Salomó que, si encara ara és una bomba d’energia, imagineu-la trenta anys enrere, i em va parlar del projecte del gratuït del Ripollès. Només comptava amb un ordinador, el seu marit en Joan Velasco i molta empenta. Recordo que vam compaginar el millor que vam poder les planes i portada del primer número. Jo em cuidava de l’horòscop que, signava com Ratzinger

ser Papa, estava al davant del Tribunal de la Doctrina de la Fe, hereu d’aquells que plantejaven qüestions teològiques cremant a persones vives. Vaig llegir que havia decretat que els horòscops anaven contra la llei de Déu i de l’Església. Em va semblar el millor pseudònim per preveure l’acció dels astres.

Jo sempre he cregut que les estrelles només influeixen en la vida de la gent si són militars. Els feia amb un to clarament

humorístic. Tot i així, en una ocasió una dona em va dir que no sabia que jo era aficionat a l’astrologia. Quan li vaig explicar el meu interès real pels astres es va sentir molt decebuda. Cada mes havia d’inventar dotze acudits, un per a cada signe. Dins aquest article vull fer el darrer, cortesia de l’altre gran eminència en la lectura del cel, Monsenyor Rouco Papela. El fet de treballar fora i la manca de temps em van obligar a deixar la col·laboració. Fa poc més d’un any, en Marc, el fill de la Roser i en Joan, que havia substituït la seva mare al front de la Tira, em va fer espai per escriure un article en cada número.

L’èxit de la Roser, a banda de la seva voluntat i esforç, crec que també hi va tenir a veure la proximitat. La trobaves en el racó més insospitat de la comarca per distribuir exemplars o cercar un nou anunciant. Circulen altres gratuïts, però la gent va considerar la Tira com una cosa nostra, del territori. Com és lògic, un gratuït es finança a través dels anuncis. Aconseguir-ho durant tant temps mereix un aplaudiment pel mèrit.

Quan en Marc en va agafar les regnes, els articles d’opinió i divulgació van guanyar espai. Persones amb estudis i ben informades s’hi expliquen. Entenc que ha de ser molt difícil gestionar una publicació ripollesa des de les Illes, o que hi ha altres opcions per créixer menys sacrificades i més satisfactòries. Se’n pot anar, però, amb el cap ben alt. A més de no faltar-hi anuncis, els articles son molt interessants.

Vull acomiadar-me amb la transmissió de la darrera predicció astrològica del gran Rouco Papela.

La vostra immobiliària us desitja unes bones festes

L’horòscop a la primera edició de la Tira, l’abril de 1995

ANY XXVII

A partir del 15 de desembre de 2022

Direcció: Marc Velasco

Impressió: Comgrafic Distribució: 6.500 exemplars

Repartiment: Deniz Çelik

Coŀlaboradors: Arantzazu Aguerri, Marc Arimany, Caterina Bela, Jordi Caballeria, Núria Casals, Laia Cutrina, Agustí Dalmau, Eva Ferré, Andrea Florit, M. Carme Freixa, Carme Jiménez, Pere Jordà, Isabel Lasalle, Agustí Mas, Francesc Ortega, Roser Salomó, Miquel Saña, Josep Maria Sebastian

Agraïments: Volem donar les gràcies a tots els qui en un moment o altre heu treballat o col·laborat amb nosaltres. Gràcies a la Mercè Roqué per la visió del conjunt del projecte. A en Josep Torner (l’avi Pep) per avalar la compra del primer PC. A l’Àstrid, l’Èrica i l’Andrea per haver fet les pràctiques escanejant Tires antigues. A la Diana, pels anys compartits. A la Laura Catena, per la seva tenacitat passant agendes i gratuïts a programes de text i disquets de 3,5’’. A l’Encarna, per les receptes. A en Jordi Caballeria per posar a la nostra disposició els seus ginys, els seus consells, les converses boges, els projectes massa avançats en el temps i moltes rialles. Al professor Ratzinger, per haver fet volar la imaginació i haver-nos fet riure amb el seu sentit recargolat de l’humor. A en Lluís Rivera per ensenyar-nos com aplicar la tecnologia i que funcioni. A en Jordi Iglesias, per ser-hi tants anys i per acceptar la Tira a última hora. A la Seve, pels menjars manllevats amb presses. A en Joan i en Tomeu, per la paciència d’aguantar-nos quan només parlàvem de feina. A la Rosa, per ser-hi. A la Cati, per haver estat la millor gateta del món. A en Marc per haver-se fet gran amb la Tira. A la Roser, perquè tot hauria estat més gris sense ella. Als lectors i als comerciants, que heu fet que la nostra revista i el nostre projecte de vida hagi estat una realitat durant més de 27 anys. A reveure!

latira és una revista no subvencionada per cap institució. latira prohibeix estricta i expressament la reproducció de qualsevol dels treballs publicats en aquesta revista. Tot el contingut que hi apareix només podrà ser publicat amb el previ permís de l’autor. latira no es fa responsable de les opinions dels articles de tercers que s’hi publiquen. La Tira de Promocions és una marca registrada. © 1995-2022. Tots els drets reservats.

Contacte: 665 761 799 (Direcció) info@latira.cat www.latira.cat revistalatira

QUÈ ENS DIUEN ELS ASTRES?

Per Mons. Rouco Papela

Àries. Possibilitat de retrobades, com la d’aquell cunyat que ho sap tot i fa callar els altres en el dinar de Nadal.

Taure. No cal que patiu perquè el nen s’ho gasti tot amb pollos. No li creixeran pas els pits.

Bessons. Cal una entesa millor amb gent més gran. No pot ser que cada vegada que us enviïn a ferrar gats, torneu ple d’esgarrapades.

Cranc: L’aggiornamento durà grans reformes, com ara la de canviar l’or, l’encens i la mirra dels Reis de l’Orient, per coltan, silicona i antidepressius.

Lleó. Davant de l’auge de les fires medievals a Catalunya, podria brotar una variant de la covid que es dirà pesta negra.

Verge. Tindreu la dona enfadada i amb raó. El canvi és climàtic i no pas clitòric

Balança. No insistiu més, el Sagrat Cor del rebedor de casa no us donarà mai la pota encara que us diguin que el Senyor és el meu pastor.

Escorpí. Amb el que s’apropa, recomano que a les cases s’hi instal·li un contenidor de gasos per fer-hi pets, veixines i rots. Estalviareu gas per a fer dos ous ferrats almenys.

Sagitari. Davant el procés de globalització econòmica i la cada vegada més emergent figura del Gran Germà, podrien decretar, per estalviar recursos, celebrar el mateix dia el Nadal, el Ramadà, el Holi Day, Acció de Gràcies, Sant Jordi, la Copa del Barça, la Pasqua jueva, l’equinocci, Carnestoltes i el dia de San Patrici. Només seria un dia, però quina festa.

Capricorn. El fet que la iaia no es pugui moure no us dona dret a fer el pessebre a la seva falda.

Aquari. Properament s’espera un intens bombardeig a Ripoll per posar a prova l’efectivitat del refugi antiaeri.

Peixos. Els astròlegs podem interpretar però cal que hi poseu de la vostre part. No és el mateix que us diguin Jesús te ama en una església que en una presó mexicana.

M’acomiado amb aquell profètic vers d’una cançó de Luís Eduardo Aute: Desde más allà de Piscis, del confín que nace en Áries, ya se acerca velozmente la conspiración astral de la barbarie.

CLÍNICA VETERINÀRIA PIRINEU