TOTOSONA AGOST 44 ERNEST CODINA

Editorial

TALENT OSONENC

El talent osonenc es distingeix com una autèntica joia enriquidora de la nostra comarca. A Osona, floreixen persones amb una àmplia gamma d'habilitats i passions, des de les arts fins a la ciència, que contribueixen de manera significativa a la nostra comunitat i més enllà.

Aquest talent divers i vibrant ens recorda que la grandesa es pot trobar a qualsevol racó, i que Osona és un caldo de cultiu per a la innovació i la creativitat. Des de músics i artistes visuals que exploren noves fronteres en l'expressió artística fins a científics i investigadors que impulsen el coneixement, el nostre talent osonenc és una font constant d'inspiració.

Aquest tresor d'habilitats i passions demostra que, malgrat la seva mida, Osona té un impacte significatiu en l'escena cultural i científica. Celebrem els nostres talentosos ciutadans i els encoratgem a seguir perseguint els seus somnis i aportar la seva visió única al nostre estimat racó de Catalunya.

Aquest mes parlem amb el periodista Ernest Codina un talent Osonenc i viatgem al passat amb un altre talent en Josep Pratdesaba. 2 èpoques unides pel talent de la nostra comarca.

Editor i director Xavi Ruiz

Maquetació i impressió graficvic.site

Administració Marta Anglada

Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar

Dipòsit legal B 18552-2014

Telèfon 655 45 42 33

Mail info@totosona.com www.totosona.com

L'osonenc líder de la ràdio

Xavi Ruiz.

Avui us presentem una entrevista amb una de les veus més reconegudes i estimades de la Ràdio catalana, Ernest Codina, locutor i periodista de gran trajectòria i bé, ha captivat audiències amb la seva presència a l'aire i la seva profunda passió pel món de la comunicació. Aquesta entrevista ens donarà una oportunitat única de conèixer més sobre la seva carrera, les seves motivacions i les seves perspectives sobre el futur del periodisme. Ernest bon dia.

Ernest Codina.

Què tal bon dia!

XR. Com estàs?

EC. Molt bé, molt satisfet d'haver arrencat ja la temporada, una mica esgotat, però tirant molt de la il·lusió de millorar el programa que estem fent. I intentar aconseguir que cada dia més catalans es despertin amb nosaltres vull dir que bé.

XR. Ens podries explicar una miqueta com vas entrar en el món del periodisme i la ràdio i que t'inspira continuar en aquesta professió?

EC. Home jo crec que si la vocació existeix déu ser alguna cosa semblant a la que vaig viure jo no? Des de petit em vaig sentir atret pels micròfons. Ja quan fèiem la festa major del poble, ja que era el típic que volia provar el micròfon tota l'estona. I va haver-hi un fet circumstancial que va canviar les coses que és que quan era petit em van regalar una gravadora d'aquestes Fisher-Price i va ser la meva joguina preferida durant molt de temps i allà vaig adonar-me que m'encantava comunicar que m'agradava parlar i que si la Ràdio era una feina, doncs havia de lluitar per aconseguir que fos la meva. I de ben jove ja vaig començar a la Ràdio local de Taradell, després a Manlleu, i més tard em vaig presentar a un càsting al Grup Flaix i aquí és on vaig començar professionalment quan em van agafar i res pas a pas i anar millorant, anar perfeccionant, fent hores de vol, creixent, polint i vas obtenint un progrés i una millora i he obtingut fer realitat la meva il·lusió que era presentar un programa matinal d'entreteniment i humor. No sé ben bé com ha arribat, però ha arribat i suposo que ha sigut base de moltes hores i de fer bé les coses.

XR. La teva veu ha estat una companya constant per als oients. Com descriuries el teu estil i quina creus que és la clau per connectar amb l'audiència?

EC. Naturalitat! Jo a la Ràdio intento ser jo evidentment amb un punt d'exageració hipèrbole, intentant aprendre al llarg de molts anys d'escoltar ràdio dels millors comunicadors, el Toni clapés, en Basté, en el seu moment també el Vador Lladó, en Llucià Ferrer... gent que han assolit arribar a una gran audiència i al final el que t'adones que el que enganxa a la gent són les històries reals, l'actualitat explicada amb certa gràcia, i generar moments radiofònics. Has de tenir un bon equip, i equilibrar molt bé tots els aspectes de la faceta radiofònica.

Al final és comunicació i és simpatitzar i connectar amb l'audiència tocant temes supertransversals. Molt reals molt de la vida quotidiana. Acostant l'actualitat sense que sigui espessa, no sé, són, molts factors, però sobretot veus pròximes, un toc natural i ja està, com parlem amb els amics al bar i això és el que fa que la gent t'acabi agafant carinyo i t'escolti cada dia.

XR. Hi ha hagut molts canvis en el món del periodisme i la ràdio. Com veus l'evolució de la professió i quines són les principals oportunitats i desafiaments que veus en el futur?

EC. Jo tinc la sensació que la ràdio és un mitjà extremadament viu, per un tema de la immediatesa i que amb un botó pots saber què està passant. Pots connectar amb uns locutors que viuen el dia a dia igual que tu i que també continua funcionant el tema de la prescripció musical en el cas de la ràdio musical. Per tant, jo crec que en el que és habitat ràdio tot està una mica inventat i l'únic que has d'anar fent és adaptar-te i intentar ser enginyós i divertit, després, la ràdio ha de conviure amb altres suports. Les xarxes socials, per exemple, ja ho sabem que la gent, més enllà de seguir-te per la ràdio, pot seguir-te per altres plataformes, però sempre han de ser un complement i han de servir per impulsar els continguts que tu fas a la ràdio o per oferir un contingut diguem-ne prèmium, poder ensenyar la cara B, explicar, la intrahistòria o l'entre bambolines a la ràdio. La meva sensació és que la ràdio ha de continuar sent el que és i ha de descobrir evidentment talent nou.

XR. A part de la ràdio has estat involucrat en altres projectes de comunicació, com ara l'escriptura i xarxes socials. Com gestiones aquestes diverses facetes?

EC. Bé, les altres facetes les he abandonat, sí que diguem-ne que em van servir de trampolí per desenvolupar altres habilitats que pugui tenir, no com ha de ser intentar explicar coses que a la ràdio funcionen a les xarxes socials, però ja et dic, la ràdio és la ràdio. Jo sempre dic que hem de fer bona ràdio i que després les xarxes ens han de servir per ampliar l'audiència o per fer arribar continguts que potser la gent no ha pogut escoltar en directe a través de les xarxes o a través d'un vídeo. A la gent li agrada veure les cares dels locutors, com es mouen, jo crec que tot són avantatges. Sí, potser és veritat que evidentment, per exemple, Spotify ens pot haver tret algun oient al matí i que en general, el consum de ràdio pot haver baixat una mica. És possible perquè hi ha gent que al matí potser només vol música i vol la seva música. Però jo crec que el factor sorpresa i la prescripció de la Ràdio musical, continua sent primordial. I llavors crec que la ràdio encara és una opció molt, molt ferma.

XR. Encara estarà viva durant molts anys Ernest.

EC. Sí, jo crec que sí, perquè sí que hi ha gent que es posa pòdcast, però és que tú la sensació d'estar escoltant ràdio en

Ernest Codina

L'osonenc líder de la ràdio

i molt tonta, però és veritat: El sentit comú és el menys comú dels sentits.

XR. Una sèrie de televisió preferida?

EC. Recomano molt una que es diu Derec, d'un humorista britànic.

XR. Un lloc màgic de Catalunya?

EC. A mi m'agrada molt, no seré gaire original, però jo crec que els paisatges de Tavertet són espectaculars.

XR.I per finalitzar, l'última pregunta és: Un somni per complir?

EC. Jo el que vull és pau jo pau per tothom, però no en terminologia de guerra o pau, sinó de què m'agradaria que la gent visqués tranquil·la. Jo penso que el meu somni real és no viure angoixat per res, viure tranquil amb una feina que m'agradi i amb una gent de qualitat al meu entorn i penso que la gent vivim estressats i m'agradaria molt que poguessin viure tots una mica més tranquils, sincerament.

XR. Perfecte Ernest, doncs t'agraïm molt sincerament que hagis compartit les teves reflexions i experiències amb nosaltres, moltíssimes gràcies i ens tornem a parlar ben aviat. Moltes gràcies.

directe, en aquell moment, és bon senyal que avui han dit que Tomeu Penya estava mort, i després s'ha desmentit i viure això en directe de la reacció d'un grup de persones que estan fent ràdio i que la gent pugui connectar amb aquesta reacció i que pugui explicar les notícies, que puguis comentar continguts que són d'interès general. No sé si això t'ho dona res més. No té res més. A més a més, estàs en una retenció o estàs fastiguejat cap a la feina, així que és important tenir música i tenir unes veus que et resultin familiars. Bé, no ho sé. Jo crec que la ràdio no té una competència. Com a mitjà aquella hora del matí, difícil.

XR. Ernest quins consells tens per aquells que aspiren a seguir una carrera en el periodisme i la comunicació.

EC. Que practiquin molt, que llegeixin molt, que es formin, que escoltin molta ràdio i sobretot, jo penso que aquesta professió, com la gran majoria de professions, demanen moltes hores de vol, de perdre la por al micro. Has de veure el millor dels teus referents i practicar i perfeccionar un estil propi, a l'hora de fer ràdio o escriure articles o a la tele o el que sigui. Les coses s'aprenen posant-les en pràctica i fent-les molt, i llavors anar polint, anar veient tot, escoltant el teu propi producte. A veure què fan els altres, el que estàs fent tu. I tenint una idea d'on t'agradaria anar i estar, i sobretot molta tenacitat, molta constància i "curru" ningú et regala res.

XR. Perfecte Ernest. I ara per acabar fem les 10 preguntes que fem a tothom, les 10 preguntes ràpides, començarem per un color preferit.

EC. Jo et diria, per exemple, soc molt estrany, però a mi m'agrada molt vestir amb el color negre, però

per exemple el meu cotxe no és negre. Llavors jo tinc un cotxe que és color vi per entendre'ns, color bordeus. M'agrada bastant això dels tons una mica foscos. Un blau fosc, un vermell granat, un lila. Aquests colors m'agrada força.

XR. Cançó preferida?

EC. La meva cançó que més he escoltat és La gent que estimo d'Oques Grasses, perquè em sembla d'una altra dimensió. Musicalment, la lletra, la interpretació, l'harmonia. Em sembla. Un himne que ha marcat un abans i un després.

XR. Llibre que et va impactar?

EC. No recordo ara l'autor, però un llibre que m'ha marcat molt és un que es diu: La bona sort, sí que t'ensenya que la sort no existeix, que la sort l'has de buscar tu i que la reculls a base de bones actituds i que l'univers et torna el que li donen. Bàsicament, va d'això.

XR. Una ciutat preferida per viatjar?

EC. La ciutat on més vegades he estat fora de Catalunya és Londres. M'encanta la seva arquitectura, els costums britànics, que són una mica... Fins i tot et diria la grisor, la grisor anglesa, les cases victorianes, les tradicions del te, de què ho foten tot al revés, que condueixen per l'altra banda, aquestes coses. M'atreu molt, molt.

XR. Un pla preferit?

EC. Sortir a sopar amb els amics.

XR. Esport o activitat preferida?

EC. Bicicleta de carretera i gimnàs.

XR.Cita o refrany favorit?

EC. N'hi ha un que, és molt tòpica

EC. Gràcies Xavi.

Sílvia Soler

Els Llibres Estimada Gris

Sense feina, acabada de divorciar i amb la mort del seu pare encara recent, la Gris es troba, amb quaranta anys, amb una vida a la deriva i que cada cop sent menys seva.

Des de fa temps una idea li ronda pel cap: marxar ben lluny dels carrers i de la gent de Puebla, Mèxic. Cap a la terra dels seus avantpassats, aquella Catalunya remota de què tant li havia parlat l’avi Antoni quan era petita.

En un viatge invers al que havia fet el seu avi en arribar a Mèxic l’any 1939, com a exiliat d’un país en guerra, la Gris viatja a Catalunya, on hi descobrirà històries noves, paisatges, olors, costums i tradicions singulars i, sobretot, una família que no sabia que tenia i que amaga un secret en forma de xal de seda amb unes roses vermelles pintades i que els podria vincular al gran Salvador Dalí. I potser,

Arada torta

La Bibiana i la Belonísia són dues germanes que viuen a Água Negra, una plantació del nord-oest del Brasil. Quan són petites descobreixen una maleta sota el llit de la seva àvia amb un ganivet esmolat a dins. Aquesta troballa els canvia la vida per sempre i des de llavors es veuen obligades a no separarse l’una de l’altra i a mimetitzar-se fins al punt que es tornen indistingibles. Però els seus camins s’aniran separant a mesura que passin els anys, i això les obligarà a recuperar i identificar la seva veu individual, enterrada pels esdeveniments viscuts durant la infantesa. 'Arada torta' és una novel·la polifònica, màgica i commovedora que clama contra la injustícia i que posa al centre la importància de la terra com a llar, i del paper de la dona i de la raça. Convertida en tot un fenomen al Brasil, ens revela una realitat llunyana alhora que aborda temes tan universals com la transcendència dels vincles familiars i de l’amor incondicional.

també, hi podrà trobar la manera de tornar a ser feliç.

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista i escriptora de novel·les com El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (1998) i L'arbre de Judes (2001). Amb Mira'm als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003, i amb Petons de diumenge, el premi Prudenci Bertrana 2008. Altres títols molt celebrats són 39+1, L' edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa (2005), Una família fora de sèrie (2010), L'estiu que comença (2013) amb el qual va guanyar el premi Ramon Llull, Un any i mig (2015), Els vells amics (2017), el recull d'articles Rellotges de sol (2018), El fibló (2019) i Nosaltres, després (2021). En l'actualitat col·labora de manera habitual en diversos mitjans de comunicació.

Itamar Vieira Junior (Salvador, Brasil, 1979) és escriptor, geògraf i també doctor en estudis ètnics i africans i membre d’'INCRA, l’òrgan estatal responsable de la reforma agrària del Brasil. Lluita de manera activa per una divisió de la terra més equitativa i ha dedicat part de la seva vida a l'’estudi de les quilomboles, les comunitats afrobrasileres formades per descendents d'’esclaus fugitius. És autor dels reculls de contes 'Dias' (2012), 'A oração do carrasco' (2017, guanyador del Premi Humberto de Campos que atorga la Unió d'’Escriptors Brasilers) i 'Doramar ou a Odisseia' (2021). 'Arada torta', la seva primera novel·la, es va convertir en tot un fenomen al Brasil i va obtenir el Premi LeYa 2018 i els premis Oceanos i Jabuti 2019, i s’'està traduint a més d'’una dotzena de llengües.

Els 10 Pobles amb més encant d'Osona

La comarca d'Osona, situada a la regió de Catalunya, és una terra de contrastos on la bellesa de la natura es barreja harmoniosament amb la riquesa del seu patrimoni cultural. Aquesta regió és àmpliament coneguda per les seves terres rurals, els seus paisatges muntanyosos i els seus pintorescs pobles. La revista Descobrir Catalunya ha seleccionat els deu pobles més encantadors d'Osona, cada un amb la seva pròpia història i característiques úniques.

1. Tavertet

Tavertet és un dels pobles més pintorescs d'Osona. Situat en un entorn natural impressionant, ofereix una escapada perfecta per als amants de la tranquil·litat i la pau. Les seves esglésies romàniques, com l'ermita de Sant Corneli i l'església de Sant Cirstòfol, són testimonis de la seva història. Però el que realment fa destacar Tavertet són les vistes panoràmiques al pantà de Sau i el mirador dels cingles, que ofereixen perspectives espectaculars de la regió.

2. Alpens

Situat a la confluència de Lluçanès i Ripollès, Alpens és un petit tresor amb carrers estrets i tranquils. Aquest poble destaca pel seu art de la forja, que ha esdevingut un tret distintiu tan important que acull la Trobada Internacional de Forjadors. Les figures, les decoracions i els pica-portes de forja adornen les seves cases i carrers, creant un ambient únic.

demarcació de Girona, és una joia rural d'Osona. Amb l'església de Sant Esteve com a punt central, el poble té una arquitectura romànica fascinant. Les cases es distribueixen al voltant de l'església, creant un paisatge pintoresc. L'entorn natural d'Espinelves és excepcional, amb grans masses boscoses que són ideals per a excursions i passejades familiars. La Fira de l'Avet, que es realitza a l'arribar Nadal, transforma el poble en un pessebre encantador.

4. Sant Pere de Torelló Situat en un entorn rural típic, Sant Pere de Torelló ofereix una experiència natural única amb la seva famosa Fageda de Grevolosa, amb arbres centenaris que semblen sortits d'un conte de fades. El santuari de Bellmunt és una altra atracció que ofereix vistes espectaculars de la plana de Vic, els Pirineus i la Vall del Ges.

5. Viladrau Viladrau, un dels pobles més coneguts d'Osona, combina la bellesa d'un poble rural amb els serveis moderns. L'església de Sant Martí, que data del segle XI, i les nombroses masies i cases d'estil modernista enriqueixen el seu patrimoni històric. Es diu que Viladrau va ser el lloc de naixement del bandoler Serrallonga i també va ser habitat per bruixes. El Coll de Joan i la Serra de Rosquelles ofereixen magnífics paisatges naturals.

6. Rupit i Pruit Visitar Rupit i Pruit és com

fer un viatge en el temps a l'Edat Mitjana. Aquests dos pobles, unit per un castell que data de l'any 1000, ofereixen cases de fusta i pedra i carrerons estrets que conserven l'encant medieval. L'Agullola i el riu que travessa el poble són punts d'interès naturals, i el pont penjant és una de les atraccions més notables. Visites guiades pel centre medieval són una manera fantàstica de conèixer la història i les anècdotes d'aquests pobles.

7. Vidrà

Com Sant Pere de Torelló, Vidrà és un indret que s'ha guanyat la seva fama per les impressionants vistes que ofereix. Situat enlairat, permet observar la plana de Vic, el Montseny, el Pirineu i fins i tot la badia de Roses en dies clars. L'entorn natural de Vidrà és una joia, amb masies, esglésies i ermites que enriqueixen l'escenari. Visites a peu o en bicicleta i visites guiades per conèixer la història i la vida rural fan d'aquest poble un destí atractiu per a totes les edats.

8. Sant Julià de Vilatorta

Sant Julià de Vilatorta és el paradís de l'art modernista. Aquest municipi ofereix una ruta modernista que permet als visitants explorar edificis i monuments d'arquitectura única del final del segle XIX i principis del segle XX. El col·legi del Roser, el Casal Núria i el parc de les Set Fonts són alguns dels edificis més coneguts. A més del seu patrimoni arquitectònic, Sant Julià de Vilatorta té l'Aeròdrom de Vilatorta, que data de la Guerra Civil Espanyola, i que

ofereix lliçons d'història fascinants.

9. Folgueroles

Folgueroles és un destí ineludible per als amants de la literatura catalana. Aquest bell poble va ser la llar de Jacint Verdaguer, un dels poetes més importants de la literatura catalana moderna. La Casa Museu Verdaguer és un lloc perfecte per conèixer la vida i obra del poeta. Folgueroles és també un poble d'origen medieval amb l'església de Santa Maria com a punt central, rodejat de carrers encantadors. Passejar per aquests carrers, ja sigui en parella o amb nens, ofereix una experiència senzilla però memorable. El dolmen de Puigleslloses, un dels millors exemples d'aquest tipus a Catalunya, és una altra atracció que val la pena visitar.

10. Tavèrnoles

Tavèrnoles és un petit tresor arqueològic amb quatre esglésies romàniques que reflecteixen la riquesa històrica i arqueològica d'aquest poble. A més de les esglésies, Tavèrnoles és conegut per jaciments d'èpoques com el Neolític amb el rec de la Fíbula, la pedra del Sacrifici i pedres gravades. Les restes de l'edat de bronze i de l'època romana també es poden explorar aquí, convertint Tavèrnoles en un lloc de parada obligatòria per als amants de la història i l'arqueologia. Les visites guiades ofereixen una oportunitat única de conèixer a fons la història i les troballes arqueològiques d'aquest poble petit, però ric en història.

3. Espinelves Espinelves, tot i pertànyer a la

L'INICI D'UN NOU TU: HÀBITS MATUTINS PER TRANSFORMAR LA TEVA VIDA

Cada matí ens ofereix l'oportunitat de començar de nou, d'embrancar-nos en un dia ple de possibilitats i de modelar la nostra vida d'acord amb els nostres desitjos i metes. Tanmateix, en la vida moderna cada cop més accelerada, sovint passem per alt el potencial transformador de les matinades. Des de genis creatius com Mozart fins a visionaris empresarials com Steve Jobs, moltes ments brillants han trobat en les matinades un moment inavaluable per a la reflexió, la planificació i l'autoafirmació.

Aquest article explora la importància d'aprofitar les matinades per establir el to del nostre dia i com els hàbits matutins poden ser la clau per transformar la nostra vida i el benestar en general.

Aixecar-se d'hora és un hàbit comú entre aquells que gaudeixen de la vida i se senten satisfets amb els seus èxits. No es tracta només de guanyar temps, sinó d'obtenir un inici tranquil per al dia, temps per a tu mateix i un moment per establir les teves intencions per al dia.

La gratitud és un poderós impulsor del benestar. En prendre un moment cada matí per a reflexionar sobre les coses per les quals estàs agraït, canvies el teu enfocament cap al positiu. Això pot tenir un impacte profund en el teu estat d'ànim i perspectiva, preparant-te per afrontar els desafiaments amb una actitud positiva.

3. FA EXERCICI

L'exercici matutí és una forma efectiva d'augmentar la teva energia i millorar el teu estat d'ànim. Sigui una sessió de ioga, una cursa matinal o una rutina d'exercicis a casa, moure't al matí pot proporcionar-te una dosi d'energia renovada

i un impuls d'endorfines que t'ajudaran a abordar el dia amb vitalitat i claredat mental.

4. MEDITA

La meditació és una pràctica que pot portar una profunda calma i claredat a la teva ment. En dedicar temps cada matí a la meditació, pots reduir l'estrès, millorar la teva concentració i augmentar la teva capacitat per gestionar els desafiaments amb calma i perspicàcia.

5. ESTABLEIX LES TEVES INTENCIONS PER AL DIA

Abans de llençar-te a la voràgine del dia, pren un moment per pensar en què desitges aconseguir. Estableix intencions clares i objectius per al dia. Això t'ajudarà a mantenir-te centrat i a tenir un propòsit definit per a la teva jornada.

6. MENJA UN ESDEVENIMENT SALUDABLE

El teu cos necessita combustible per funcionar adequadament. Un esmorzar saludable proporciona l'energia necessària per enfrontar les tasques del dia. Inclou aliments rics en nutrients com fruites, cereals integrals i proteïnes magres en el teu primer àpat del dia.

7. PLANIFICA EL

La planificació és clau per a la productivitat. Dedica temps a organitzar les teves tasques i establir les teves prioritats. Això t'ajudarà a evitar sentir-te aclaparat i et permetrà abordar les teves responsabilitats de manera més efectiva.

L'atenció plena implica estar present en el moment i centrar-te en una tasca a la vegada. Evita la multitasca i permet que la teva ment s'enfonsi completament en el que estàs fent. Això no només millora l'eficiència, sinó que també redueix l'estrès.

Molts de nosaltres comencem el dia revisant els nostres telèfons, correus electrònics o xarxes socials. Aquesta pràctica pot distraure'ns i fer-nos sentir aclaparats des del principi. Prova d'evitar la tecnologia durant la primera hora després de despertar-te i centra't en activitats que et nodreixin i et preparin per al dia.

El poder de la inspiració no s'ha de subestimar. Ja sigui a través de la lectura d'un llibre motivador o l'escolta d'un podcast inspirador, nodrir la teva ment amb idees positives i perspectives enriquidores pot preparar-te per a un dia ple de possibilitats.

La visualització és una eina poderosa per a aconseguir les teves metes. Tanca els ulls i visualitza amb detall l'assoliment dels teus objectius. Senteix l'emoció i la satisfacció que experimentaràs en assolirlos. Tot i que és important mantenir expectatives realistes, la visualització pot ajudar-te a mantenir-te centrat en les teves aspiracions.

L'aigua és essencial per al funcionament òptim del teu cos. Beure un got d'aigua en despertar ajuda a activar els teus òrgans interns i a hidratar-te després d'una nit de son. Aquesta senzilla acció pot contribuir significativament al teu benestar general.

1. AIXECA'T D'HORA

2. PRACTICA LA GRATITUD

TEU DIA

8. LLEGEIX O ESCOLTA ALGUNA COSA INSPIRADORA

9. PRACTICA LA ATENCIÓ PLENA

10. VISUALITZA LES TEVES METES

11. EVITA LA TECNOLOGIA

12. HIDRATA'T

TALLERS TARDOR2023

MÚSICA I MÉS DANSA, NATURA I ESPORTS

ALTRES ACTIVITATS

HUMANITATS

CUINA

ARTESANIA I MANUALITATS

L’ATLÀNTIDA ALS CCVIC

TARDES JOVES ALS CCVIC

EL VIC CITY LAB ALS CCVIC

TEATRE INCLUSIU AL CCVIC

TEATRE I CULTURA DIGITAL

SALUT I BENESTAR

TALLERS A LA BIBLIOTECA PILARIN BAYÉS

BALLA AMB ELS CCVIC

TALLERS TARDOR 2023 INSCRIPCIONS A PARTIR DEL 12 DE SETEMBRE

Les inscripcions s’obren el dia 12 de setembre de forma esglaonada, tant en línia com de forma presencial, pels diferents Centres Cívics de Vic:

Activitats CCVIC Joan Triadú a partir de les 9 h

Activitats CCVIC Plaça d’Osona a partir de les 10 h

Activitats CCVIC Santa Anna a partir de les 11 h

Activitats CCVIC La Guixa a partir de les 12 h

Activitats CCVIC El Montseny a partir de les 16 h

Activitats CCVIC Can Pau Raba a partir de les 17 h

Activitats CCVIC Serra-de-senferm a partir de les 18 h

Si et vols inscriure en línia a un taller i estàs en espera, t’informem en pantalla de la posició que ocupes a la cua.

En línia a centrescivics.vic.cat, del 12 al 22 de setembre

De forma presencial de 9h a 13h, del 12 al 15 de setembre/ de 16h a 20h, del 12 al 22 de setembre

Al CCVIC Santa Anna no es fan inscripcions presencials Totes les activitats són amb inscripció prèvia

En cas de diversitat funcional, demaneu informació ampliada a cada centre cívic

Més activitats, propostes i especials CCVic a centrescivics.vic.cat

L'Observatori Pratdesaba de Vic: Una Mirada al cel

L'Observatori Pratdesaba de Vic, és una joia astronòmica que ha estat recentment restaurada per mantenir viva la passió per l'astronomia. Aquest observatori té una rica història i alhora mira cap al futur, proporcionant un espai únic de la ciutat ple d'història i de coneixement. En aquest article, explorarem la història de l'observatori, les persones clau que han jugat un paper en la seva renovació i les seves característiques distintives.

Història i Renovació

L'Observatori Pratdesaba té una història que es remunta a 1916. Aquesta venerable institució va quedar obsoleta el 1967 després de servir amb dedicació a la comunitat científica i als aficionats a l'astronomia durant 96 anys. Amb un passat ric i una estructura amb 96 escales, va romandre com un testimoni silenciós de l'interès de la gent per comprendre els misteris de l'univers.

La restauració d'aquest observatori ha sigut un esforç col·lectiu, i moltes persones han jugat un paper fonamental en aquesta tasca. Entre elles es troben Juan Francisco Casas Leal, el director de l'observatori astronòmic d'Osona, Ramon Portell i Lagunas, el president de l'agrupació astronòmica d'Osona, Anna Alsina Viver, besneta de Josep Pratdesaba i propietària de la casa, Josep Orri Delgado, responsable de l'astrofotografia de l'agrupació astronòmica d'Osona, i Toni Ylla-Català Duran, coordinador del projecte Casa Pratdesaba.

Després de molts anys d'esforç i dedicació, l'observatori ha sigut finalment obert al públic aquest 2023. Aquest és un gran èxit per a la comunitat d'astrònoms aficionats i per a tots els amants de l'astronomia a Catalunya.

Característiques de l'Observatori

Una de les característiques més impressionants de l'observatori és el seu telescopi, que ha estat restaurat amb cura i dedicació. Tot i que el telescopi ha estat sotmès a un procés de restauració que ha durat aproximadament uns 2 anys, encara estan pendents algunes proves per assegurar el seu funcionament òptim. Aquest telescopi es considerava una eina essencial per explorar els misteris de l'univers i permetia realitzar observacions astronòmiques molt detallades a la seva època.

L'Observatori Pratdesaba està obert al públic per promoure la divulgació científica i l'interès per l'astronomia. Les persones que visitin l'observatori tindran l'oportunitat de

conèixer més sobre el nostre univers i, potser més endavant, d'observar els cels nocturns amb el telescopi restaurat.

Una altra característica notable de l'observatori és el seu centre punt geodèsic que es troba sota el telescopi. Aquest punt geodèsic té un paper important en la cartografia i la geodèsia, proporcionant un marc de referència per a les mesures de posició a la Terra.

Una Mirada al cel

L'Observatori Pratdesaba és més que una simple estructura física; és un lloc on la ciència es troba amb la història i la cultura. Amb els seus 13 símbols, el zodíac i el sol, l'observatori ens recorda la bellesa i la complexitat de l'univers que ens envolta.

Les visites programades a l'observatori, per a grups, particulars i escoles, ofereixen una oportunitat educativa única per als joves i adults interessats en la ciència i l'astronomia. Per a més informació sobre les visites programades, podeu contactar amb visites@forumvicus.cat.

En definitiva, l'Observatori Pratdesaba de Vic és un lloc que celebrem com una joia de la cultura científica i una finestra a l'univers. Gràcies als esforços de moltes persones compromeses, aquest observatori ha tornat a la vida i continuarà inspirant generacions futures a explorar els cels i aprofundir en la figura del gran Josep Pratdesaba i de l'espai.

La recepta Suquet de peix

Ingredients:

500 grams de peix variat (gambes, llobarro, rap, musclos, etc.)

1 ceba mitjana

2 grans d'all

1 pebrot vermell

1 tomàquet madur

1 fulla de llorer

1 culleradeta de pebre vermell dolç (opcional)

1 culleradeta de safrà en pols

1 tassa de vi blanc sec

2 tasses de brou de peix o aigua

Oli d'oliva extra verge

Sal i pebre al gust

Julivert fresc picat per a decorar

Instruccions:

Preparar els ingredients: Peleu i piqueu finament la ceba, l'all i el pebrot vermell. Peleu el tomàquet i talleu-lo en petits trossos. Talleu el peix en trossos petits i reserveu-lo.

Sofregir els ingredients: En una cassola gran, escalfar unes cullerades d'oli d'oliva a foc mitjà-alt. Afegir la ceba picada i el pebrot vermell i sofregir fins que estiguin tendres i daurats.

Afegir l'all i el tomàquet: Afegir els grans d'all picats i el tomàquet ratllat. Sofregir-ho tot junts durant uns minuts fins que el tomàquet hagi perdut l'aigua i la barreja s'hagi espessit.

Afegir les espècies: Afegir la fulla de llorer, el pebre vermell dolç (si s'utilitza) i el safrà en pols. Remenar bé perquè les espècies es barregin amb la resta d'ingredients.

Afegir el vi blanc: Afegir la tassa de vi blanc sec i cuinar a foc mitjà fins que el vi hagi reduït a la meitat, aproximadament uns 5 minuts.

Afegir el brou de peix o aigua: Afegir el brou de peix o aigua a la cassola i portar-ho a ebullició. Reduir el foc a baix i deixar-ho coure durant uns 15 minuts perquè els sabors es barregin.

Afegir el peix i les gambes: Afegir els trossos de peix i les gambes (o altres mariscs que utilitzeu). Cuinar durant uns 5-7 minuts fins que el peix sigui tendre i les gambes estiguin rosades.

Condimentar i decorar: Condimentar el suquet amb sal i pebre al gust. Abans de servir, decoreu amb julivert fresc picat.

Servir el suquet de peix: Serveixi el suquet de peix calent amb una mica de pa per acompanyar. És deliciós com a plat principal o com a primer plat.

El suquet de peix és un plat tradicional de la costa catalana que destaca per la seva riquesa i sabor a mar.

Gaudeix d'aquesta deliciosa recepta de l'Empordà i transporta't als costers mediterranis de Catalunya amb cada cullerada. Bon profit!

El suquet de peix, ocasionalment conegut com a cruixent de peix, és un plat tradicionalment preparat en cassola que consta de trossos de diversos tipus de peix i patates. És típic de les zones costaneres i insulars dels Països Catalans. A la Catalunya del Nord, aquest plat és conegut com a bullinada, mentre que a la localitat valenciana de Peníscola es denomina remescló.

Aquest és un plat senzill, però nutritiu, que originàriament els pescadors preparaven quan arribaven a casa després de la feina, amb els peixos que havien quedat malmesos i no podrien vendre.

Ja a l'Antiga Grècia es preparaven plats de peix i marisc molt semblants, encara que sense patates ni tomàquets, i aquestes preparacions es van estendre per tota la regió mediterrània. La majoria d'aquests països van incorporar aquests dos ingredients com a part important de la seva dieta en general, i específicament en aquesta sopa. Això va donar lloc a plats molt semblants, com l'aziminu a Còrsega, la bullabessa occitana o la caldeirada portuguesa.