Revista de Vic 19 Març 2016

Revista de Vic Març | Abril de 2016

www.revistadevic.cat Núm. 19

MERCAT DEL RAM

Tradició i cultura RECULL DE PREMSA VIGATANA El “Circol” Literari de Vic Pàg. 20

SAGALS D’OSONA Calendari dels Sagals 2016 Pàg. 16

EL RACÓ VETERINARI

És necessari protegir per puces a l’hivern?

Pàg. 28

POSSIBLEMENTLA LAFORÇA FORÇAMÉS MÉS GRAN DE VENDES POSSIBLEMENT POSSIBLEMENT LA FORÇA MÉSGRAN GRANDE DEVENDES VENDES POSSIBLEMENT FORÇA MÉS GRAN DE VENDES

POSSIBLEMENT POSSIBLEMENTLALAFORÇA FORÇAMÉS MÉSGRAN GRANDE DEVENDES VENDES IMMOBILIARIA HABITATGE: segurament la millor opció per comprar, vendre i llogar IMMOBILIARIA HABITATGE:segurament segurament lala milloropció opció per comprar, IMMOBILIARIA HABITATGE: millor llogar IMMOBILIARIA HABITATGE: segurament opcióper percomprar, comprar,vendre vendrei llogar i llogar HABITATGE, Plaça Estació, Nº 8, Vic Tel.la 93millor 889 42 77 WWW.HABITATGE.COM HABITATGE, Plaça Estació,NºNº Nº8,8, Vic Tel. 93 889 42 77 WWW.HABITATGE.COM HABITATGE, Plaça Estació, HABITATGE, Plaça Estació, 8,Vic VicTel. Tel.93 93889 88942 4277 77 WWW.HABITATGE.COM WWW.HABITATGE.COM

2

Revista de Vic Desembre | Gener www.tapis-ser.cat www.tapis-ser.cat T.636 15 02 19 T.636 15 02 19

EXPERIÈNCIA, EXPERIÈNCIA, RAPIDESA, RAPIDESA, EFICÀCIA EFICÀCIA II PROFESSIONALITAT PROFESSIONALITAT www.tapis-ser.cat T.636 15 02 19

S ORTINATGE ES C EXPERIÈNCIA, RAPIDESA, EFICÀCIA I PROFESSIONALITAT CORTINATG

A Ç P A C S LS E AL D Ç P IÓ A C E C .L E L D O C IÓ C E .L COL

E CAPÇALS

D COL.LECIÓ

S

E CORTINATG

SB DU LE UM SB LL U + D E B L S U M K U C L L PA PACK USB + SB LLUM LED U PACK USB +

APISSERIA T TAPISSERIA TAPISSERIA II II

ECNICS ST ER ED RR CO S TECNICS R E D E R R O C II

S CORREDER

TECNICS

OLAR OTECCIÓ S SOLAR PR PROTECCIÓ PROTECCIÓ

SOLAR

US TIP OT ET US SD IP AL T T ND O T TE E D TENDALS US

E TOT TIP TENDALS D

TAPISSERIA DE SOFÀS, CAPÇALS...

TAPISSERIA DE CADIRES, CADIRES, SOFÀS, CAPÇALS...

CORTINES DE TOT TIPUS, CLÀSSIQUES, PANELL JAPONÈS, PAQUETOS, CORTINES TAPISSERIA DE CADIRES, SOFÀS, CAPÇALS...

CORTINES DE TOT TIPUS, CLÀSSIQUES, PANELL JAPONÈS, PAQUETOS, CORTINES ENROTLLABLES AMB TEIXITS TECNICS SCREEN. TENDALS PER BARS, CORTINES DE TOT TIPUS, CLÀSSIQUES, PANELL JAPONÈS, PAQUETOS, CORTINES ENROTLLABLES AMB TEIXITS TECNICS SCREEN. TENDALS PER BARS, II PARTICULARS. ENROTLLABLESRESTAURANTS AMB TEIXITS TECNICS SCREEN. TENDALS PER BARS, RESTAURANTS PARTICULARS. RESTAURANTS I PARTICULARS.

Març | Abril Revista de Vic

Xavi RUIZ

3

H

ola a tothom. Ja ha arribat el Mercat del Ram a Vic, i és per això que la ciutat es comença a preparar per a una de les festes més importants de Catalunya, on la ramaderia fa gala del seu sector, de les seves novetats i demostrar així que està en bona forma.

EDITORIAL

Director: Xavi Ruiz Redactors: Oriol Casellas Xavi Ruiz Marta Anglada Sandra Verdaguer Cristina Masramon Elisabet Jorquera Andreu Gomez Lidia Colldelram Cristina Serrat Eduard Olivan Olga Bover Marina Serrallonga Dànius Josep Torras Mariona Isern

Mercat del Ram Moltíssima gent anirà a comprar la palma, a veure els cotxes exposats al carrer i a fer l’entrepà de botifarra o pollastre a Planes Bones.

En el moment descriure aquest editorial, tampoc em puc deixar de dir-vos que el dia 1 d’abril a les 19.00 de la tarda a la llibreria La Tralla, presentem el primer llibre que escrivim conjuntament amb dos grandíssims historiadors de la comarca, la Cristina Masramon i l’Oriol Casellas.

Disseny i maquetació: Gràfic Osona

En aquest llibre fem un recull d’història de la ciutat, amb fotografies del fons de Josep Torras i el pròleg de l’alcaldessa Anna Erra. Un llibre que de ben segur us agradarà, o això esperem.

Correcció: lasensacio.cat Web: larevistadevic.cat

I per finalitzar, us deixem amb un petit homenatge que ha reescrit per a la revista l’Olga Bover, per dir adéu com cal a Joan Dot, portador de la Vella de Vic, que morí recentement.

Publicitat: 938854602 info@larevistadevic.cat 655 45 42 33 Dipòsit legal: B 18552-2014

Ens llegim en un mes, i recordeu que ens podeu enviar comentaris o articles a info@larevistadevic.cat.

25 EN RECORD A JOAN DOT

Una Vella història No es pot entendre la trajectòria de la Vella de Vic si no és lligada a la nissaga de la família Dot. Als seus cors hi rau una tendra història que sempre romandrà en la memòria dels vigatans.

04 06 08 09 10 12 18 20 21 22 26

Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat Xarxes socials: /larevistadevic

SPOILER ALERT 11.22.63 MODA La tendència ‘Athleisure’ BIONEUROEMOCIÓ

El significat emocional dels conflictes de genoll

LA RECEPTA DE L’ANDREU El pastís de formatge

ELS LLIBRES DEL MES La filla del capità Groc i Històries de Vic HISTÒRIA DE VIC

Els Sants màrtirs Llucià i Marcià, antics patrons de Vic

LA CARTA D’UN MARTIR Pare Pere Almató, màrtir al Vietnam (Part II) EL RACÓ DE LA MARIONA Gent imprescindible PROPIETATS DEL PA FET Amb massa mare CURIOSITATS DE: La Galeria dels Vigatans Il·lustres ELS XACRES El sisè xacra

4

Revista de Vic Març | Abril

SPOILER ALERT 11.22.63

L

DÀNIUS

“No hauries de ser aquí”, li recorda un vagabund amb barret al protagonista de la sèrie 11.22.63. No, no són els números de Lost. Intenta canviar l’ordre del títol i llegir 22.11.63. Et sona d’alguna cosa?

També s’afegeix una complicació més al misteri a resoldre; viatjar en el temps no surt gratis i “el passat no vol ser canviat”.

Sempre que el protagonista vol fer algun canvi o salvar algú, d’alguna manera els fets, les accions o la sort, l’aparten del seu objectiu. Accidents, incendis inesperats, gent que es creua per davant seu en el moment just... el que deia; el passat no vol ser canviat.

És la data en què van assassinar el president d’Estats Units John F. Kennedy. No passa res, jo tampoc hi havia caigut. A diferència de nosaltres, a l’hora d’escriure una data, els americans escriuen el mes abans del dia i passa el que passa.

@danidanius Dani Dànius Segueix-me a La intenció del protagonista és evitar l’assassinat i així fer, en teoria, del món un lloc millor però en cas d’aconseguir-ho, com afectarà aquest canvi al món actual?

Serà un canvi a millor o... a pitjor?

Tots voldríem canviar alguna cosa del nostre passat. Alguna mala decisió, aquell accident que es podia haver evitat, la discussió en què vas dir coses que realment no pensaves... o allò que no vas tenir prou valor de fer o dir; les decisions no preses. Decisions no preses que, diuen, són les que realment et persegueixen al llit de mort quan et fas vell.

Et deixo un moment per pensar-hi.

La teva vida hauria anat millor si poguessis tornar enrere i canviar o evitar algun moment clau?

I ara que hem après una cosa més, anem al tema. La sèrie està basada en una novel·la de Stephen King i barreja elegantment ciència-ficció, misteri i thriller històric. Al projecte hi participen, agafa’t, J. J. Abrahams, James Franco i el mateix Stephen King. Això sí que és un trident i no el del Barça! Ep, i jo sóc del Barça.

No ho sabem.

Una cosa és clara; ni tu ni jo tenim una màquina per viatjar al passat així que, a banda de perdre temps o amargar-nos, no hi podem fer res. Viatjar en el temps et dóna perspectiva, sí, però també cometre errors i aprendre d’ells. I això, a diferència de la màquina del temps, sí que ho tenim.

Sinopsis: Un professor d’escola –James Franco- descobreix la manera de viatjar als anys 60 a través d’un armari vell i així poder evitar la mort de Kennedy. Però, qui va disparar al president? Tot apunta, i aquesta és la versió més estesa, que va ser Harry Lee Oswald però... i si no va ser així? Qui hi ha darrere l’assassinat que va posar fi a la vida de Kennedy?

Estaria bé que cada cop que intentessis canviar alguna cosa del passat –o recordar-la- se’t presentés al davant el vagabund del barret per dir-te “no hauries de ser aquí”.

sonlab

La millor fòrmula per Laboratoris del descans al teu sonlab.es descans

Rambla del passeig nº42 vic Tel: 938862013 vic@sonlab.es

Consum mitjà 4,1 – 8,9 (l/100 km) i emissions de CO₂ 106 – 209 (g/km).

Nou Classe C Coupé.

Emoció a primera vista.

Ho notes? Això que sents és l’impuls de posar-te al volant del nou Classe C Coupé i de viure una experiència de conducció incomparable. El nou i accentuat disseny esportiu, les llantes d’aliatge de 17’’ i els fars LED d’alt rendiment són només el principi de tot el que viuràs. El sistema DYNAMIC SELECT et permet triar entre cinc programes de conducció diferents. I els últims avenços en tecnologia de navegació completen un equipament únic, només comparable a les sensacions que et farà descobrir a la carretera.

6

Revista de Vic Març | Abril

MODA

La tendència

‘Athleisure’

Ester PORTELL

E

ls miraculosos anuncis de Somatoline Cosmetic, han donat inici a la temuda operació bikini.

Les temperatures comencen a augmentar, els arbres a florir, i la roba comença a fer nosa ben entrat el migdia. Alguns de vosaltres ja haureu abandonat les classes de gimnàs, que havieu començat amb tantes ganes el mes de gener. Potser no estàs massa en forma, però el cas és que ara, independentment de si estàs fet un gran esportista com sinó, a partir d’ara no hi ha res que t’impadeixi lluir un comodíssim look esportiu pel carrer. I és que la moda esportiva està de moda.

Però que és l’ATHLEISURE? El terme Athleisure va néixer el 1976, però ha estat en aquests 3 últims anys que ha anat guanyant protagonisme. Si analitzem l’arrel de les dues paraules que componen aquest terme de pronunciació impossible trobem: athletic (atlètic) i leisure (oci). Els seus significats són completament oposats, però de la unió que ha establert la indústria de la moda entre aquests dos termes, ha nascut una nova manera d’entendre l’estètica esportiva.

Cada vegada més, la societat es mou cap a un estil de vida més saludable i sorgeix el desig de portar roba pràctica, però alhora moderna.

Mai ha sigut trendy portar la roba de gimnàs a la feina o pel carrer. El

La roba que fins ara s’utilitzava exclusivament per a fer esport, s’ha apoderat del ‘look casual’ >> <<

secret és combinar la roba esportiva amb complements que deixin clar que no acabes de sortir d’una classe de ioga. En realitat l’athleisure és un look planejat i ben pensat, així com qualsevol altre, l’única diferència és que en aquest s’hi inclou roba de fer esport.

I com es vesteix?

No hi ha un únic perfil per a la moda athleisure. Existeixen els anomenats ”actius tot el dia“, aquelles persones que porten aquest tipus de roba cada dia i en qualsevol ocasió. Però també hi ha els Fash-leisures, que combinen peces esportives amb altres peces també de moda.

Tot i així, les peces més adequades per l’Athleisure són els leggings, els joggers, les sabatilles esportives en blanc o negre i les dessuadores.

Al Women’s Innovation Summit de Nova York Mark Parker, CEO de NIKE, ja anunciava: “Els leggins són el nou denim”. >> <<

Menys és més, i si és còmode i dóna la imatge d’una vida entregada a l’exercici -però, això sí, portada de manera despreocupada- millor que millor.

Els principals propulsors d’aquesta moda són les xarxes socials, els comptes fit d’Instagram, el furor pel running i algunes models famoses que combinen jerseis de punt amb malles de gimnàs.

Març | Abril Revista de Vic

7

CATIM

HP Envy 4508 Multifunció tinta color HP LaserJet Pro P1102w

Làser monocrom Wifi + USB

EPSON WF 5620 DWF Multifunció tinta color dúplex, Wifi + Xarxa, ADF, fax, escàner, copiadora

TINTA 301 XL - 19,80€ Negre / Color

HP LaserJet P1606dn - 70,00€ Làser monocrom dúplex Xarxa + USB HP LaserJet P3015x - 220,00€ + IVA Làser monocrom dúplex Xarxa + USB

CATIM tinta i tòner

CATIM Impressió

Emporta’t una Epson WorkForce 5620 DWF a qualsevol de les botigues CATIM, registra’t a la web oficial d’Epson, introdueix el número de sèrie de la teva impressora i Epson et retornarà l’import de 75 euros.

Recentment, l’Ajuntament de Vic ha portat a terme una iniciativa per potenciar una xarxa de carrers amb caràcter de vianants, amb l’objectiu de promoure els desplaçaments a peu dins del nucli urbà. Catim informa que pots accedir al carrer de Gurb de manera habitual sempre i quan ens facilitis la matrícula del teu vehicle cada cop que ens visitis.

Més info a www.catim.cat.

8

Revista de Vic Març | Abril

BIONEUROEMOCIÓ

El significat emocional dels conflictes de GENOLL

S

Montserrat DEL RÍO

entit Biològic “Moviment”: doblegar-se, agenollar-se, sotmetre’s. Conflicte: desvalorització. Quin conflicte emocional viu? Si presento qualsevol símptoma en els meus genolls, estic vivint un conflicte emocional de desvalorització relacionat amb l’acció d’agenollar-se, de doblegar-se als altres, de sotmetre’s a algú o a alguna cosa (sempre que aquesta acció no impliqui un honor). Són conflictes d’obediència, de submissió a l’autoritat real o simbòlica. Situacions d’impossibilitat d’actuar segons els propis desitjos, resistència a sotmetre’s a la llei del pare. “Em va obligar a fer” o “m’obliguen a fer”. És una mostra de la meva “submissió”. Del que em “pesa” fer. Sento que he de lliurar resultats obligadament, i que si deixo de fer alguna cosa li fallo als altres i em fallo a mi mateix. Em queixo i puc contestar, reclamar, fins i tot puc dir o cridar que ja no faré més tal cosa, però la segueixo fent. Els genolls en si mateixos, representen la meva flexibilitat, el meu amor propi, el meu orgull, i la meva tossuderia, de manera que qualsevol símptoma en ells, vol dir que no puc ser flexible, em fereixen el meu amor propi, em fereixen en el meu orgull. Indica problemes en l’adolescència, relacionats sobretot amb la submissió al pare, l’obligada obediència i el desig de no cedir. Les persones que pateixen dels genolls, SEMPRE fan coses obligades per algú més o obligades per si mateixos: -He d’obeir al meu cap, em sotmeto davant el que vulgui. -He de portar a la meva mare al doctor, cuidar-la, trucar-la ... -He de netejar ràpid, abans que arribi el meu marit. -He de portar a la meva néta a l’escola perquè la meva filla no pot. -He d’agenollar-me per demanar diners als meus pares.-

Quina és l’emoció biològica?

Si hi ha inflamació, la situació es viu amb ràbia; si a més augmenta el líquid sinovial, tindrem en compte els referents de la persona; una distensió de lligaments al·ludeix a una desvalorització que debilita en el futur.Qualsevol símptoma que perjudiqui la funció dels meus genolls, és un senyal que no sóc flexible a l’hora de planejar el meu futur. Aquest dolor em diu que he de ser més flexible i m’impedeix doblegar-me / agenollar-me davant qui no desitjo fer-ho, m’ajuda a estar en COHERÈNCIA (Sentir, pensar i fer

<< Què em

diuen els meus genolls? >> el mateix). Problemes en les articulacions, representen canvis en l’orientació de la vida, i la dificultat amb què es duen a terme. Resistència al canvi. Els canvis produeixen por.

Els meniscs: Els conflictes són en relació amb la seva funció de “adaptar” el moviment i “esmorteir” l’impacte del pes. Són situacions d’impossibilitat d’adaptar-se a les ordres o esmorteir l’excés de pressió.

Artrosi de genoll o gonartrosi: No em

La ròtula: Es relaciona amb un aspecte de

respecto prou. Conflicte: submissió. Ressentir: “Si us plau, una mica més d’humanitat, flexibilitat ...”, “Estic d’acord en sotmetrem, però va massa ràpid ...”, “Si us plau, pari”.

futur, amb projectes, amb no poder o no tenir dret a organitzar el futur, “trencar” els projectes de futur (en cas de fractura).

Malaltia d’Osgood Schlatter: Aquesta malaltia específica és una tendinopatia d’inserció, i que afecta pacients d’entre 10 i 16 anys; (La lesió es produeix a la zona d’inserció del tendó rotular en la tuberositat tibial). El tendó tira i arrenca el periosti. El dolor, en aquest cas, es manifesta durant i després de l’exercici.

Conflicte: desvalorització en el que faig en el present + submissió durant diversos mesos.

Ressentir: “No vol passar per la llei del pare, no vol doblegar-se, no es vol sotmetre”, “sóc nul”, “no aconsegueixo resultats”, “m’he sentit impotent”... i a més “m’ha faltat al respecte”.

Càpsula articular: La seva funció és la protecció, “no tinc protecció”.

Sinovitis: Vessament sinovial al genoll: Em vaig mostrar submís i em vaig agenollar davant alguna cosa o algú. Conflicte: submissió amb una tonalitat de voler que tot es calmi, que s’arregli suaument. Fabrico més lubricant (oli, aigua, referents...). Afegim conflicte de manca de protecció. Ressentir: “Vull ser més acceptable”. “M’agradaria tenir una mica més de dolçor a la meva submissió, si us plau”. “Estic d’acord en sotmetre’m, però dolçament”.

Les Altiplans Tibials: Tenen forma de balança: Simbòlicament és la justícia, la manca d’equilibri (obligada a acceptar una situació injusta, ex: vol ser mare però no creu en la família... Conflicte: Submissió.

Ressentir: “No puc fer el que vull”, “No vull sotmetre’m a la llei del pare “ També podem valorar l’associació de la tíbia amb la “mare”.

Lligaments creuats: Cruïlla de camins, encreuament d’espècies, encreuament de ferro (espases), encreuament de mirades.

Genu valg: Memòries d’incest o violació.

Ressentir: “Intenten evitar una violació”. Són pistes bastant delicades, i són conflictes transgeneracionals. El problema és de maluc, no de genoll, però s’expressa al genoll. Cal descodificar el maluc (conflictes d’oposició).

Genu var: Conflicte: Tenir fills. Ressentir: “M’hauria agradat tenir un fill”. Igual que en el genu valg, es treballa amb el maluc.

Hiperlaxitud: Parlem de la Síndrome de hiperlaxitud quan hi ha una sèrie de símptomes que acompanyen la hiperlaxitud articular. Aquests símptomes són molt diversos i es localitzen tant en l’aparell locomotor (dolor articular, esquinços, luxacions i subluxacions freqüents, mal d’esquena, lesions de teixits tous com bursitis, epicondilitis ...). Ressentir: “Com que sóc jo el que està a l’interior, vull sortir d’aquesta situació “,” Vull més llibertat “.

Bursitis: Inflamació de la bursa (estructura en forma de bossa que se situa entre ossos, tendons i músculs, amb una funció facilitadora del moviment d’aquestes estructures entre si). Afegir el significat de l’articulació en què es troba + Còlera reprimida, desitjos de colpejar a algú.

Montserrat del Rio Pl. Major, 13 · 3r 3a 08500 Vic Tel. 626 433 365 montseriovall@gmail.com

Març | Abril Revista de Vic

9

LA RECEPTA DE

l’ Andreu El pastís de formatge

Andreu GOMEZ

Ingredients * 2 Terrines de formatge Filadèlfia * 3 ous mitjans * 175 g. de sucre * 60 g. Maizena * 2 iogurts naturals sense sucre * mantega i farina per untar el motlle

P

rimer de tot escalfem el forn a uns 165°, d’aquesta manera ja ho tindrem a punt per ficar el pastís en el seu moment. Posem tots els ingredients en un bol on després poguem triturar bé: el formatge, els 3 ous, els dos iogurts naturals, els 175 g. de sucre i els 60 g. de Maizena. Ho passem tot pel turmix fins que quedi una massa fina i homogènia, sense grumolls.

Untem un motlle rodó, el de tota la vida, amb mantega i una mica de farina perquè el pastís no s’hi enganxi. El posem al forn uns 35 minuts: veurem que el pastís es va torrant i va pujant. Punxem amb un escuradents i si surt net, ja el podem treure del forn. Si no, l’hi deixem uns minuts més.

Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. entrepans.

També oferim menúdiari diari i carta.

També oferim elelmenú i carta.

VINE PROVA’NS. VINE II PROVA’NS.

Es pot acompanyar d’una bona confitura de gerds. Deixeu-lo refredar una mica abans de desemmotllar.

El pastís de formatge és una de les postres més comunes del món.

Sembla que l’origen es remunta a l’època grega, quan els atletes en prenien perquè els donés energia per competir. Els pastissos de formatge són unes postres ideals per gaudir d’un bon dolç a casa, fàcil d’elaborar i que s’adapta a tots els paladars.

Sabíeu que actualment hi ha més de 200 tipus de pastissos de formatge?

Tots tenen dos ingredients base: el formatge i el sucre. Es classifiquen en dos grans grups de pastissos de formatge: els fornejats i els freds.

Cuiner: Andreu Gómez

10

Revista de Vic Març | Abril

ELS LLIBRES DEL MES La filla del capità Groc

«

Cristina Masramon Oriol Casellas Xavi Ruiz

Manuela Penarrocha té tretze anys. Asseguda en una cadireta baixa al portal de casa seva, cus les espardenyes com ningú. La nena d’ulls grisos i cabells d’or recorda el seu pare. Ell, per fer la guerra, n’ha portat unes com aquestes, com la resta de carlistes, homes d’espardenya, garrot, trabuc i navalla a la faixa. Vol abraçar-lo, sentir l’escalfor del seu petó al front.

Enyora la mirada dura i alhora plena de tendresa, el seu riure estrident.

Només espera que torni per veure’l lluitar de nou pels seus ideals, per retornar a la seva família i al poble la dignitat perduda, a vida o a mort.

V

íctor-M. Amela (Barcelona, ​​1 960) és periodista.

Aclaparat per la curiositat, pregunta coses a uns per explicar-les als altres a “la contra” de “La Vanguardia”. Inspirat per màximes de Pavese ( “El món és bonic perquè hi ha de tot”), Protágoras ( “El món està ple de prodigis, però res més prodigiós que l’ésser humà”), Sófocles ( “Res humà m’és aliè”) i Llull ( “Ja que existim,

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat

Històries de Vic

¡alegrem-nos!”), cada dia atia el seu gust per conèixer i comunicar, tant en premsa escrita (La Vanguardia) com en ràdio (a RAC1 amb Jordi Basté) i en televisió (a 8tv amb Alfonso Arús ).

Autor de diversos llibres ( “Amor contra Roma”, “El càtar imperfecte” / “El càtar imperfecte”, “333 Vitamines per a l’ànima” -amb la Roser Amills-, “Tots els meus secrets” / “Tots els meus secrets o gairebé “,” Grans contres sobre la recerca de la felicitat “,” Grans contres sobre l’amor savi “,” Grans contres sobre la ment humana “,” Paraules d’amor, 101 Declaracions apassionades “-amb la Roser Amills-,” antologia de cites “,” Fent la contra “,” Algunes coses que he après “...), ha exercit la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Ramon Llull, i és autor de l’assignatura” Història cultural de l’audiovisual “de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat distingit amb diversos premis de periodisme i editorials: Creu d’Or de l’AEFE, La Llança de Sant Jordi d’Òmnium Cultural, Associació de la Premsa de Madrid, Gremi d’Editors de Catalunya, Protagonistes, Micròfon de Plata, Àngel de Bronze, Antonio Mompeón Motos, Ferrer Eguizábal...

Històries de Vic és un petit recull d’articles relacionats amb la ciutat de Vic i publicats a la Revista de Vic des del setembre del 2014 fins a l’actualitat, amb fotografies i escrits inèdits. La idea de fer aquest llibre neix a partir de l’èxit de la Revista de Vic, on el col·leccionisme d’articles publicats i la demanda de números ja exhaurits, ha fet que molta gent no hagi pogut llegir-los tots. En tot moment, l’objectiu d’aquesta publicació és fer arribar a tothom la història de la ciutat d’una manera diferent, i vista per tres autors de diferents àmbits.

El llibre Històries de Vic, està dividit en les 3 parts següents: La part de la Cristina Masramon, basada en el caire històric de carrers, edificis, personatges vigatans i curiositats. La part de l’ Oriol Casellas, encarada a personalitats il·lustres de Vic, a festes populars, edificis i memòria històrica. I la part d’en Xavi Ruiz, més enfocada a la premsa de Vic, personatges literaris, associacions culturals i publicacions escrites.

9A ESCOLA DE PARES I MARES DE VIC DE L’ 1 DE MARÇ AL 9 DE MAIG DE 2016 El “factor Q” és el que distingeix les mares i els pares amb ganes de fer-ho bé, dels qui ho volen fer molt bé. Distingeix els qui pensen que educar és difícil, dels qui pensen que és possible. Distingeix els qui pensen que són ells els que ensenyen, dels qui pensen que poden aprendre molt dels seus fills i filles.

Aquesta iniciativa s’impulsa des del Projecte Educatiu de Ciutat de Vic, conjuntament amb les AMPA i altres entitats de la ciutat.

HI TROBAREU: Activitats per fer amb família, xerrades i tallers PARLAREM: De comunicació digital, percussió corporal, límits, esport i nutrició, la mort, contes, sexualitat, llaços familiars... www.vic.cat/educacio

12

Revista de Vic Març | Abril

HISTÒRIA DE VIC

Els Sants màrtirs Llucià i Marcià, antics patrons de Vic

Oriol CASELLAS Des del 1779, any de la beatificació de Sant Miquel dels Sants, aquest il·lustre personatge vigatà és el patró de la ciutat de Vic. Antigament però, i durant molts segles, la nostra ciutat tingué uns altres patrons que ostentaren aquesta dignitat durant una bona pila de segles, eren els Sants Màrtirs Llucià i Marcià, amb festivitat el 26 d’octubre, data del seu martiri l’any 255.

L

a història de Llucià i Marcià és més llegendària que no pas real.

S’explicava que a l’antiga Ausa, al llunyà segle III, vivien dos nois anomenats Llucià i Marcià, atrets de jovenets per les pràctiques de màgia negra i diabòlica. Ambdós volgueren seduir una noia de la ciutat qui s’havia entregat en cos i ànima al Crist. Tot i que els nois intentaren temptar-la per tots els mitjans, inclús invocant al diable, la noia resistí, i fou aleshores que Llucià i Marcià s’adonaren del poder de Jesucrist i decidiren abandonar les seves pràctiques obscures i canviar del tot la seva vida. Ambdós es convertiren al cristianisme i es feren batejar, i poc després començaren a predicar la paraula de Déu per les nostres contrades.

Però al segle III, en els territoris de l’Imperi Romà (Ausa en formava part dins la província Tarraconense) hi havia persecucions religioses i els cristians eren martiritzats arreu per motiu de la seva fe. De fet, en aquesta època (mitjans s.

III) l’emperador romà Deci féu una gran persecució i matança de cristians per tot l’imperi, seguint l’exemple dels seus predecessors i sent també exemple pels seus successors, entre els quals es troba Dioclecià qui féu grans mortaldats els primers anys del segle IV. Així doncs, les autoritats romanes detingueren a Llucià i Marcià i foren cremats vius el 26 d’octubre de l’any 255 (ja en temps de l’emperador Valerià), a l’àrea que avui coneixem com a plaça dels Sants Màrtirs a l’Eixample Morató de Vic. Aquesta història és llegendària, sense cap prova que en demostri la seva autenticitat, però des de molt antic

s’han venerat els dos sants màrtirs a la ciutat de Vic. S’atribuïen a ambdós màrtirs unes restes humanes que es trobaren al subsòl de l’antiga església de Sant Sadurní, cap a l’any 1051, i molt pròxima al temple romà. L’església de Sant Sadurní passà a ser l’església de la Pietat posteriorment, i encara avui podem observar les restes d’una de les seves façanes, precisament al carrer de Sant Sadurní.

La història de la troballa explica que un tal Ramon Ferrer, prevere vigatà, tingué unes visions i somnis en què se li aparegué un personatge vell tot vestit de blanc i amb aspecte de monjo que li comunicà la presència de les relíquies de Llucià i Marcià sota Sant Sadurní, indicant-li el lloc exacte on havia d’excavar per trobar-les. El dit Ramon Ferrer i un company seu de la catedral anaren a excavar al lloc exacte i trobaren una caixa enterrada amb la inscripció: “Marcia martir de jhesucrist en foch es estat cremat e jau en aquest loch soterrat. E sent Lucia hi es axi matex cremat qui de prop ell es estat soterrat”. Aquesta troballa féu que el culte a ambdós personatges s’iniciés immediatament a la ciutat i se’ls venerés com a Sants Màrtirs vigatans.

És una llegenda inventada però que tingué èxit i començà una veneració per Llucià i Marcià que durà molts segles, fins al punt d’esdevenir els patrons de la nostra ciutat fins a finals del segle XVIII quan foren substituïts per Sant Miquel dels Sants. El seu culte i devoció es desenvolupà a la pròpia església de Sant Sadurní i eren invocats per les pluges i desastres naturals.

Deixant de banda les llegendes vigatanes referents als dos sants, el més probable és que Llucià i Marcià haurien sigut dos màrtirs originaris de Nicomèdia, a l’Àsia Menor (actual Turquia), però el fet de trobar aquestes relíquies atribuïdes als dos sants a Vic, féu que la història es canviés per tal de què també haguessin sigut martiritzats a la nostra ciutat.

BIBLIOGRAFIA: -JUNYENT, E; L’església de Sant Sadurní.

AUSA, vol. 7, núm. 79. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1974.

-JUNYENT, E; La llegenda de la troballa de les relíquies dels Sants Màrtirs. AUSA, vol. 2, núm. 15. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1956.

-LAPLANA, J; L’Església dels primers segles.

Barcelona: Mediterrània, 2006.

JA TORNEM A CONSTRUIR CASES VIC SANTA EUGÈNIA DE BERGA RODA DE TER

ACABATS I PREUS A ESCOLLIR A PARTIR DE 192.000€ AMB EL FINANÇAMENT MÉS BAIX DE LA HISTÒRIA CASES FETES I PENSADES PER QUE PUGUIS GAUDIR-NE VINE, NO ET COMPLIQUIS, NOSALTRES T’HO FEM TOT (SI TENS UN PIS PER VENDRE TAMBÉ EN PODEM PARLAR)

HABITATGE VIC, 25 ANYS FEN AMICS

HABITATGE VIC, Plaça Estació, Nº 8 VIC - Tel. 93 889 42 77 www.habitatge.com info@habitatge.com

14

Revista de Vic Març | Abril

RECULL DE PREMSA VIGATANA

El “Circol” Literari de Vic

E

Xavi RUIZ

l “Circol” Literari de Vic, va ser una associació cultural fundada el 1860, principalment formada per superar la indigència cultural a la qual fou submergida la ciutat després de la mort de Jaume Balmes.

L’entitat va néixer amb la voluntat de mantenir un caràcter exclusivament científic i literari, i hi era vetada la discussió d’assumptes polítics i religiosos. Si associaren un grup de 55 persones aproximadament i d’àmbits molt diversos entre els quals trobarem: Advocats, Metges, Farmacèutics, Comerciants, Impressors, Jutges, Notaris... amb la gran majoria de presència de propietaris i hisendats, aquests últims amb gairebé la quarta part del total del grup.

Uns dels noms dels fundadors amb més ressò dins del “Circol” van ser: Ramon Bru de Sala, Climent Campà, Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Joaquim Salarich, Martí Genís i Aguilar entre altres...

En el transcurs de l’associació, crearen desenes de periòdics, el 1862 crearen l’Acadèmia Catalana, organitzaren cursos de català i conferències, sessions literàries, vetllades musicals... Cal destacar el sorgiment d’El Ausonense (1861-1863), ideat per Joaquim Salarich amb un total de 202 números, on es tenia la intenció de “ilustrar, instruir y procurar conocimientosy distracciones al pueblo” L’any 1867 es va crear l’Esbart de Vic, un grup de poetes que es reunien a la Font del Desmai per llegir poesia, entre els quals trobem als grans Jaume Collell, Josep Serra i Campdelacreu, Martí Genís i Aguilar, Jacint Verdaguer entre altres...i des d’aquesta data, es crea una col·laboració molt estreta amb el Cercle Literari. Tot perdura fins al 1903 on la junta

directiva del “Circol” va dimitir irrevocablement en la mateixa reunió que se celebrava aquells dies.

A partir de 1903 va ser Catalunya Vella, entitat catalanista la que s’encarrega de la commemoració, i a poc a poc s’uní l’ajuntament de Vic fins al 1924 Les possibles causes van ser, les dificultats econòmiques donada per la pèrdua de molts associats i per la davallada activitat cultural acadèmica a la ciutat.

La “Cambra Agrícola Ausetana” dóna l’any 1930 al “Servei de Biblioteques de Catalunya” tot el material que disposaven com a hereva del Cercle Literari i en aquesta col·lecció, hi havia llibres que dataven després del segle XX, la qual cosa fa preveure moviment, en el moment que ja no hi havia activitat institucional.

BIBLIOGRAFIA: Miquel S. SALARICH, Història del Círcol Literari de Vic, Vic, Patronat d’Estudis Osonencs, 1962.

Santiago ROQUER i Assumpta VILA, La població d’Osona. Evolució i estructura, Vic, Eumo, 1981.

David CAO, Societat i sociabilitat El Cercle Literari i els inicis de l’ associacionisme recreatiu, cultural i polític a Vic, Vic, Editorial Afers, 2015.

<< A partir

de 1903 va ser Catalunya Vella, entitat catalanista la que s’encarrega de la commemoració, i a poc a poc s’uní l’ajuntament de Vic fins al 1924. Les possibles causes van ser, les dificultats econòmiques, donada per la pèrdua de molts associats i per la davallada activitat cultural acadèmica a la ciutat. > >

Marรง | Abril Revista de Vic

15

16

Revista de Vic Març | Abril

SAGALS D’OSONA Domènec Aguilar, nou cap de colla

C

Eduard OLIVAN

Els Sagals d’Osona comencen la temporada aquest mes de març. La temporada d’actuacions, doncs els assajos ja van començar pel febrer.

La temporada castellera per totes les colles ve marcada per les actuacions que, abans de començar, tenen els castellers marcades en vermell al calendari. En el cas dels Sagals, l’any casteller té dos trams clarament definits.

Primer tram El primer tram d’actuacions ve marcat per l’actuació del Mercat del Ram. Enguany, la diada del Mercat del Ram se celebrarà el 20 de març, molt aviat, cosa que condiciona no només a la colla local, sinó també a les colles convidades, en aquesta ocasió els Xics de Granollers i els Castellers de Barcelona. Aquests últims -amb qui els Sagals començaran oficialment la temporada una setmana abans, el 13 de març, a Barcelona- ja vindran amb un cert rodatge, doncs també tenen una diada important a principi d’any, per Santa Eulàlia. Un apunt més respecte al Mercat del Ram: el dissabte, 19 de març, els Sagals fan també la seva tradicional cercavila; tot un espectacle veure els pilars i castells pels atapeïts carrers de la ciutat, dins el recinte firal, entremig de les parades del mercat setmanal... Passada aquesta fita, els Sagals premen l’accelerador. Ja al mes d’abril, el 10, es desplaçaran fins al Vendrell, per fer-hi castells amb els Nens del Vendrell i els Bordegassos de Vilanova. És un desplaçament llarg, on costa més portar camises, però és d’esperar que els Sagals responguin, doncs poques vegades es té la possibilitat d’actuar no ja dins el que és la zona tradicional, sinó en una població tan castellera com el Vendrell.

L’abril es completa amb una actuació a Esplugues, amb la colla local i una altra colla encara per determinar.

El mes de maig es presenta atapeït, amb castells els dies 1, 8 i 15. El dia 1 la tradicional “Tripleta”, que cada any aplega els Sagals, els Castellers de Sabadell i els Xics de Granollers, rotativament entre les tres poblacions; enguany toca a Sabadell. El cap de setmana següent, un altre desplaçament “llarg”, a Lleida, per retrobar-se amb els Nens del Vendrell i la colla local. I el dia 15 cap a Girona, que celebra la

festa “Temps de flors”, on ja van actuar l’any passat, i compartiran plaça amb els Marrecs de Salt i els Xics de Granollers.

Al juny, a tocar ja de Festa Major, tres diades més: un altre cop actuació a Vic, el dia 5, per celebrar la Diada del Local dels Sagals, juntament amb els Moixiganguers d’Igualada i els Castellers del Poble Sec. Una setmana després, una altra de les diades fixes de cada any, la diada de Colles de l’Eix, que aquest any ha canviat de data, cosa que agraeixen especialment els Sagals, doncs habitualment es fa pel setembre, coincidint amb el Mercat de Música Viva de Vic, i poc o molt sempre condiciona. I el 19 actuació a Camprodon.

El primer tram de la temporada finalitza al juliol, marcat evidentment per la Festa Major de Vic. Abans, però, actuació a Centelles amb els Castellers de Sabadell i els Castellers de la Vila de Gràcia, una altra de les colles revelació dels últims anys, el dia 3 de juliol, i que ha de servir de pedra de toc per encarar la diada de Festa Major. Abans, però, el dissabte 2, els Sagals intentaran repetir la gesta de l’any passat, en la que ja sembla que serà una de les cites obligades de cada any: el pilar caminat des del Museu Episcopal fins a la plaça Major, pujant pel carrer de les Escoles i passant per la plaça Sant Felip i la plaça del Pes. El dissabte, 9, faran l’actuació de vigílies a la plaça del Pes, els Castellers de Santpedor, dels que els Sagals en són padrins.

I diumenge, dia 10, davant l’Ajuntament, arriba la gran cita anual, aquest cop acompanyats pels Castellers de Sabadell i els Castellers de la Vila de Gràcia, i on els Sagals acostumen a portar els seus millors castells. Aquest primer tram s’acabarà amb una actuació a Vilanova i la Geltrú, una altra vegada a la zona castellera tradicional, on hi faran castells juntament amb els Bordegassos de Vilanova i els Castellers de Lleida. Aquesta actuació, a més, s’ha fet coincidir amb les colònies de la colla, en el que serà una mena de comiat fins després de les vacances.

Segon tram El segon tram de la temporada comença el 27 d’agost, amb una actuació a Santa Perpètua de Moguda. Aquest any, per qüestions de calendari, els Sagals no actuaran a Olot per les festes del Tura, com és tradicional. El 3 de setembre aniran a Sant Quirze, i el 10 faran els tradicionals pilars a l’ofrena floral, per anar a celebrar la Diada Nacional fent castells a Hostalets de Pierola, junt amb els Moixiganguers d’Igualada i els Castellers de Berga. El setem-

bre acaba amb una altra de les diades importants pels Sagals, a Roda de Ter, amb els Bordegassos de Vilanova i els Nyerros de la Plana.

La proximitat fa que aquesta sigui també una actuació important pels Sagals, i on últimament hi han fet algunes de les millors actuacions de la seva història ( l’any 2014 hi van descarregar una torre de vuit amb folre.

I arriba l’octubre, i si és any parell, toca concurs de castells! Els Sagals hi participaran el dissabte, 1 d’octubre, sempre hi quan així ho decideixi la colla, doncs sempre se sotmet a votació la participació o no en el concurs.

Tot i que és un dia important, no només pels Sagals sinó pel món casteller (sovint s’utilitza l’expressió “any de concurs”), són moltes les colles que decideixen participar-hi no tant pel fet de competir, sinó per participar de la festa castellera que representa el concurs. Malgrat tot, si es poden dur castells grans, segur que els portaran! L’octubre s’acabarà amb dues actuacions més, una a Barcelona, el dia 16, amb els Castellers del Poble Sec i els Marrecs de Salt, i una altra el dia 23, a Santpedor, per acompanyar als seus fillols juntament amb els Castellers de Barcelona.

Finalment, el 6 de novembre, arriba un altre dels dies marcats al calendari: la diada de la colla.

Acompanyats per dues colles apadrinades pels Sagals, els de Santpedor i els Minyons de Santa Cristina, els de la camisa carbassa posaran fi a la temporada estrictament castellera.

Recordeu que els castells són una activitat oberta a tothom, de qualsevol sexe, edat o condició física. Els Sagals assagen a la Central, els dimarts de 20.30 a 22.30, i els divendres de 21.00 a 23.00.

Marรง | Abril Revista de Vic

17

18

Revista de Vic Març | Abril

EL RACÓ DE LA MARIONA

La gent imprescindible

<< No serà que tanta

superficialitat i aquesta mania de viure d’una forma tan ràpida ens està cremant i fa que ni tan sols siguem capaços de valorar aquelles persones que cada dia ens converteixen en millors? > >

U

Mariona ISERN

n dels tòpics més típics i que es pronuncia molt sovint és que ens adonem de qui són els nostres verdaders amics i a qui li importem de veritat quan passem per moments durs i complicats i quan necessitem que ens escoltin, ens recolzin i ens cuidin d’una manera especial. Poques vegades un tòpic ha tingut tanta raó.

Normalment, les persones imprescindibles es troben quan els problemes se’ns amunteguen a sobre i quan volem estar permanentment envoltats de gent perquè tenim pànic a estar sols i enfrontar el problema. Cosa que tard o d’hora haurem de fer. Aquestes persones han estat a la nostra vida sempre o quasi sempre però mai ens hem assabentat de la seva importància fins que els hem necessitat realment. És més, mai els hi hem agraït prou com d’importants són per nosaltres.

Com que som una espècie més egoista del que volem reconèixer, suposem que l’altra persona ja sap que és imprescindible per nosaltres i no, no és així. Ens

hem de reivindicar a nosaltres mateixos i als altres, a aquelles persones que mouen cel, mar i terra perquè ens sentim millor i siguem importants per algú.

La voràgine i el nivell d’estrès en el que vivim cada dia fa que no tinguem temps per aturar-nos un moment i valorar la gent imprescindible que tenim al nostre voltant. Aquella que et truca quan més ho necessites, que t’eixuga les llàgrimes o que simplement et ve a veure a casa per fer-te riure i recordar-te que la vida és per viure-la, sentir-la i compartir-la. Sinó, no té cap sentit.

Avui vull reivindicar les persones imprescindibles que no valorem prou. Aquelles a qui fem patir d’una manera innecessària i que no els valorem com ells es mereixen perquè pensem que mai marxaran del nostre costat. Com en totes les coses, allò que no es cuida, s’acaba perdent.

Volem tenir una bona feina. Volem guanyar molts diners. Volem comprar-nos un bon cotxe. Volem passar els caps de setmana amb la nostra parella i/o els nostres amics. Vivim en la immediatesa. Ho volem tot, com els nens petits i no volem renunciar a res. No serà que tanta superficialitat i aquesta mania de viure d’una forma tan ràpida ens està cremant, amargant i fa que ni tan sols siguem capaços de valorar aquelles persones que cada dia ens converteixen en millors?

La vida és molt millor quan ens envoltem de gent imprescindible però sobretot, els problemes es fan més petits si tenim a gent al nostre voltant que és capaç de relaxar-nos, d’imposar la calma i de fer-nos veure que ningú té la raó absoluta.

Brindo per vosaltres. Per haver-me adonat que els problemes tenen la seva part positiva i és que ens ajuden a estimar-nos encara més. El patiment ens fa més fort i, sovint, enforteix les relacions personals i familiars. És capaç de convertir-les en indestructibles.

RDV

1

Edicions

Aprèn a menjar Comencen les aventures de l'Arnau

Vols aprendre amb ell?

Aviat a totes les llibreries!

A la venda a partir de l’ Xavi Ruiz Oriol Casellas Cristina Masramon

1 d’abril

Històries de Vic

20

Revista de Vic Març | Abril

LA CARTA D’ UN MARTIR

El Pare Pere Almató, màrtir al Vietnam (Part II) Josep TORRAS

U

na vegada recuperat, va començar la seva tasca missionera durant tres anys d’activitat, sovint mig amagat a causa dels conflictes interns i la persecució que sofrien els cristians. El pare “Binh” –que era el nom que el Fra Pere va adoptar a Tonquin-, en el seu districte de Tietnham, va continuar fent Església amb la seva predicació i la seva exemplaritat. Aquest document únic l’hem de situar durant els fets històrics del moment (guerra espanyola a la Conxinxina 1858-1863). En aquella part del sud-est asiàtic (Annam o Tonquin actualment Vietnam), ja feia temps que s’hi desenvolupava una activitat missionera, sobretot per part de sacerdots francesos i espanyols. A finals del segle XVIII, aquests dos regnes, els quals portaven molts anys lluitant, van estar units sota l’emperador Gia-Leong, que va accedir al tron gràcies al missioner francès Pere Pigneaux de Bohaigne. En aquests moments els missioners tenien la protecció de l’emperador.

En començar la meitat del segle XIX, sota el regnat de Tu-Duc, es van intensificar les persecucions amb graus de crueltat sense límits. El juliol de 1857 es va decapitar el bisbe espanyol Jose Maria Díaz Sanjurjo a la capital de Tonquin. És en aquesta carta del Pare Almató on els testimonis presencials detallen el seu martiri. Tots aquests fets van provocar la intervenció militar francesa. El juny de 1858 es firmava el tractat de Tien-Tsin on els francesos demanaren ajuda a les tropes espanyoles a Filipines.

Tu-Duc va acabar demanant la pau davant l’amenaça d’aixecament dels cristians de Tonquin. El 5 de juny de 1862 es va firmar el tractat de Saigón, en el que França s’annexiona el territori i rep diverses indemnitzacions. L’1 de setembre de 1863, els soldats espanyols abandonen aquests territoris cap a Manila.

La carta que reproduïm està escrita en el moment en què el vaixell francès “El Pregnet” havia anat a rescatar els missioners europeus que estaven en aquelles terres. El Pare Pere Almató, que va ser santificat per Joan Pau II, ens ofereix un testimoni heroic. Ell sabia que si es quedava a la missió, la seva vida corria perill. La carta, que té un caire de comiat, finalitza: “ A Dios

<< La navegació

fins a Tonquin fou molt dura i plena d’incidents; Pere Almató va patir una malaltia, que el va obligar a fer descans però alhora, li va permetre començar l’estudi de l’idioma. Una vegada recuperat, va començar la seva tasca missionera durant tres anys d’activitats. >> Padre mío”. No és un fins després, ja que no es va poder comunicar mai més amb la família. L’1 de novembre de 1861 moria decapitat el Pare Almató el mateix dia que feia 31 anys.

Aquesta carta és una peça única de la història postal espanyola. A continuació es detallen les característiques que la fan tan especial: El vaixell francès “Pregnet” sortí de Manila el dia 2 de desembre de 1858 per rescatar els missioners desplaçats a Tonquin. Van tornar d’aquell viatge a Macao el 9 de gener de 1859.

A les illes Filipines s’utilitzaren els segells d’1 ral i 2 rals de plata forta (pel franqueig de la correspondència dirigida a l’estranger), que Madrid va enviar a Manila l’abril de 1855; aquests s’utilitzaven a les Antilles españoles.

Era de preveure que si el vaixell francès procedent de Manila entregava una carta, aquesta seria lliurada al correu espanyol de Filipines, i aquí es franquejaria amb aquests segells segons la tarifa establerta. Però no va ser així. El vaixell va seguir cap al nord fins a Macao (prop de Hong-Kong), per deixar en aquesta colònia portuguesa els missioners que havia rescatat.

Aquí va entregar la correspondència al correu anglès de Hong.Kong tal com demostra la marca de l’oficina postal anglesa que està al revers del sobre. La carta va arribar a Londres (datador del 5 d’abril) i a França, traspassant

la frontera espanyola el 9 d’abril (datador de la Junquera al revers del sobre). És en aquesta oficina de canvi on és comprova que els segells no havien estat marcats i se’ls hi va aplicar el mata-segells tipus roda de carreta núm. 61 (La Junquera). La carta va seguir el seu camí fins a Barcelona (datador de trànsit del dia 10 d’abril) per dirigir-se al seu destí final de Sant Feliu Sasserra, per Vic. En aquella època el poble tenia 388 habitants i depenia de l’administració postal de Vic.

(Aquesta carta és l’única que es coneix que ha viatjat des del continent asiàtic fins a Europa amb segells espanyols). Si bé es coneixen algunes cartes franquejades amb segells espanyols des de la Península cap al vaixell “Jorge Juan” en servei a la Conxinxina, no es coneix cap altra carta circulada en sentit contrari.

Es tracta, doncs, de les rareses més importants de les Depèndencies Postals Espanyoles.

BIBLIOGRAFIA: CATALOGO DE SELLOS 1850 – 2007 Especializado Enciclopédico”, Filabo.

PERE ALMATÓ” Llorenç Golmés, 1988 BUCEANDO EN LA HISTÓRIA DE LA FILATELIA” José Maria Sampere, 2000

Març | Abril Revista de Vic

21

PROPIETATS DEL PA FET AMB MASSA MARE

E

l pa de massa mare és un aliment nutritiu molt bo per al teu sistema digestiu el llevat i els bacteris de la massa mare aporten vitamines B i biotina. Els citrats presents en el segó es desdoblen gràcies al procés de fermentació i es converteixen en compostos molt més saludables per al teu organisme. Si el pa està fet amb farina

integral, la fibra soluble i insoluble del segó ajuda a controlar l’absorció dels greixos i el colesterol i a reduir la velocitat amb què els sucres s’absorbeixen.

Després de dinar el segó del pa de massa mare mantindrà aigua a l’intestí i ajudarà a estimular l’estómac fent que el temps de trànsit sigui menor i que es redueixi l’exposició de les parets de l’intestí a les toxines, algunes de les

quals es neutralitzaran degut els antioxidants del segó i del germen. El pa de massa mare dura molt més temps. De vegades es critica el pa de blat perquè conté àcid cítric que frena l’absorció del calci, però quan es fa amb llevat natural, o sigui, a través d’una fermentació lenta, l’enzim fitasa s’ocupa de destruir l’àcid cítric acabant amb el problema; en qualsevol cas es recomana no consumir pa en excés. Notaràs que el pa de massa mare plena més que el normal i et saciaràs abans.

El pa de massa mare és poc recomanable menjar-lo acabat de sortir del forn, és millor esperar almenys unes hores i així evitar sentir-se pesat, a més li dónes temps de desenvolupar tot el seu sabor. De fet el pa està més ric l’endemà encara que l’escorça no estigui cruixent. Si vols que cruixi només l’has de torrar una mica.

David Rovira i Prat Propietari de l’obrador Mestre flequer

22

Revista de Vic Març | Abril

CURIOSITATS DE:

La Galeria dels Vigatans Il·lustres Cristina MASRAMON L’edifici de l’Ajuntament de Vic, es va anar configurant tal i com Fra Josep de la Concepció havia projectat el 1674; les obres realitzades respectaven les partes mestres dels diferents edificis annexats i algunes de les escales o patis interiors d’aquests. Es va mantenir l’estructura de la Sala de la Columna i de la Llotja, mentre es projectava de nou la Sala del Consell.

Tot el conjunt es va reformar en diverses ocasions.

E

n l’edifici Consistorial s’hi exposen els retrats que composen la Galeria dels Vigatans il·lustres, de la que trobem els seus orígens en el projecte ideat en l’any 1890, pels procuradors de les festes de Sant Miquel dels Sants: Raimon d’Abadal i Calderó, Josep Bach i Alavall, Miquel Ricart i Clarella, Melcior Boix i Barenguer, Lluís Vaqué i Sala, Eduard Clarella i Morell, Josep Moles i Ricart, Manuel Vinyals i Urpià, Manuel Carbó i Juncadella, Manuel Puig i Genís, Joaquim Vilar i de Pedrals i Lluís Viada i Lluch; aquests prohoms van decidir crear una Galeria de Vigatans Il·lustres, que s’ubicaria a la Sala del Consell o del Consistori. Aquesta galeria homenatjaria als vigatans que amb la seva activitat haurien obtingut reconeixement més enllà de l’entorn local. Les condicions essencials per merèixer aquest honor eren: haver nascut a Vic, haver mort abans d’accedir a la galeria i haver estat distingit en algunes de les branques del saber humà. Després d’haver complert aquestes característiques, calia obtenir l’aprovació de l’Ajuntament.

El primer espai que va acollir aquesta Galeria va ser la Sala del Consistori i el primer retrat que es va col·locar va ser el de Sant Miquel dels Sants. Durant uns anys l’acte d’elecció dels personatges que havien d’anar en aquesta galeria va constituir un acte dins les festes de Sant Miquel. Quan va esclatar la guerra civil (1936-1939), la sala va ser totalment desmantellada i tots els retrats destruïts. Un cop acabat el conflicte, l’any 1939, es va tornar a pensar en la reposició dels retrats, començant pel de Sant Miquel dels Sants i el de Jaume Balmes; al llarg

dels anys quaranta s’hi van afegir més retrats.

Mica en mica la sala del Consell anava quedant petita per acollir-hi els retrats, a més als anys setanta encara s’incorporaven nous personatges. El maig de 1979, es va decidir canviar l’ubicació de la Galeria, traslladant-la a la Sala de la Columna, on avui encara la trobem. La Sala de la Columna data del 1493 i va ser reformada el 1509 amb la creació del finestral gòtic i al llarg de tot el segle XIX. Aquesta solemne sala, es caracteritza per una columna octogonal de pedra que travessa tot l’edifici. L’espai tenia com a funció la reunió de les autoritats municipals. Posteriorment, amb l’ampliació de l’edifici la sala va anar quedant reservada a altres finalitats i avui conserva l’exposició de la dels Vigatans il·lustres.

Aprofitant el canvi de la Galeria a la Sala de la Columna, es van re definir les condicions per accedir al títol de vigatà il·lustre. Entre els canvis portats a terme cal ressaltar la decisió d’elevar la categoria de vigatà il·lustre a aquells personatges que degut a circumstàncies polítiques restessin marginats. En aquest període es van incorporar personatges com Manuel Serra i Moret (1981), Raimon d’Abadal i Calderó (1983) o Narcís Verdaguer i Callís (1983).

En els nostres dies l’acte de col·locació d’un personatge a la galeria ha esdevingut una festa veritablement ciutadana. Avui la Galeria es troba visible al públic, consta de 33 retrats, entre aquests els de 2 dones: Carme Sallés i Barangueras i M. Àngels Anglada i d’Abadal; la última incorporació va ser la imatge de Joan Riera i Rius en l’any 2012.

En el passat Ple Municipal de l’Ajuntament de Vic de 2 de març de 2016 es va decidir, per primera vegada retirar la distinció de vigatà il.lustre al virrei Gabriel Avilés, un títol atorgat en l’any 1895. Avilés va portar a terme la seva carrera militar al Perú on va participar en la represió contra els indígenes que reclamaven la independència.

BIBLIOGRAFIA JUNYENT, E.; La Casa de la Ciutat. Revista Vich, 1970 SALARICH, M.S; Ylla-Català, M.S.; Vigatans Il·lustres. Patronat d’Estudis Ausonencs. Vic, 1983 MASRAMON, C; ANGUERA T.; La Casa de la Ciutat. Ajuntament de Vic. Desembre 2012.t

Març | Abril Revista de Vic

23

Troba tot el que vulguis a www.guiaosona.com i si el teu negoci no hi és, truca'ns al 938854602

Espectacles de MÀGIA per a tot tipus Comunions Cursos de Màgia

620686414

facebook.com/MagXule

24

Revista de Vic Març | Abril

QUÈ HEM DE SABER a l’hora de menjar sushi?

Kokoro Sushi & More

L

a gastronomia japonesa és una autèntica delícia i es caracteritza per ser un menjar equilibrat i saludable.

Sabeu que la població més longeva del món es concentra al Japó? Menjar sà mai havia estat tan fàcil! Al ‘Kokoro Sushi&More’ us acostem a la gastronomia nipona a través dels nostres plats, elaborats tots al moment i sempre utilitzant productes d’altíssima qualitat. Però... què hem de saber a l’hora de menjar sushi? A continuació us donem alguns consells per gaudir d’aquest meravellós menjar ;)

1. Anem per ordre!

Els japonesos segueixen un ordre a l’hora de consumir el sushi, ja que creuen que és la millor manera de gaudir dels sabors al màxim. Així doncs, sempre es comença pel ‘sashimi’ (la peça de peix cru, sense alga ni arròs). Després continuen amb els nigiris (boleta d’arròs amb la peça de peix per sobre), per acabar amb els makis o uramakis (rolls d’alga nori amb arròs i varietat d’ingredients).

2. Ataquem el sushi!

Com agafem el sushi? A diferència del que es pot pensar, al Japó no està mal vist agafar les peces de sushi amb la mà.

Podeu utilitzar els palets (‘hashi’) i, si no us en sortiu, recórrer a les mans.

3. I aquesta pasta verda, què és? :O Seguint la tradició de la gastronomia nipona, el ‘Kokoro Sushi&More’ sempre acompanya els seus plats de sushi amb wasabi i gari. El wasabi és una pasta verda que prové de la família del rave i té un sabor picant, potent i peculiar. Si t’agrada, et recomanem que el mengis de la forma

tradicional: posant-ne una miqueta (alerta, no et passis!) a sobre de la peça de sushi. Sinó, sempre pots recórrer a la fórmula occidental: diluir una mica de wasabi en la salsa de soja. Això sí, no ho facis mai davant d’un japonès! ;) 4. El gingebre El gingebre, gari en japonès, també forma part dels plats de sushi. Està pensat per menjar-lo entre peça i peça, per tal de refrescar i netejar el paladar i gaudir dels sabors. A més, té propietats antisèptiques.

Només cal menjar-ne una mica, ja que té un sabor molt intens.

5. La salsa de soja La salsa de soja és també fonamental a l’hora de menjar sushi. Però, no et passis!

La gastronomia japonesa es un equilibri de sabors, i si et passes, només tindrà sabor de salsa de soja. I molt important: no suquis l’arròs! Fes-ho pel cantó de l’alga o del peix, sinó se’t desmuntarà la peça.

6. Amb quina beguda l’acompanyem?

Al Japó es tradicional començar bevent sake, el licor fet a base d’arròs nipó fermentat, el qual pots prendre fred, calent o tebi. Es una beguda molt preuada pels japonesos, ja que realça el sabor del sushi. Es continua amb la cervesa i es finalitza

amb un tè verd matcha. Trobaràs sake, cervesa japonesa i tè verd matcha a la secció de botiga del ‘Kokoro Sushi&More’. Si pel contrari prefereixes combinar-ho amb un vi, també disposem d’una selecció de vins que mariden perfectament amb el sushi.

Fins aquí alguns dels nostres tips per menjar sushi, tot i que el realment important, és que el gaudeixis!

Si vols començar a disfrutar del bon sushi, pots visitar-nos al ‘Kokoro Sushi&More’, al C/ Verdaguer 31 de Vic. Disposem d’una amplia carta de plats calents i de sushi, a més d’un espai de botiga on comprar els productes típics de la gastronomia japonesa. Estarem encantats d’atendre’t! I recorda, menjar sà i bo, mai havia estat tan fàcil.

L’equip del Kokoro Sushi&More C/ Verdaguer 31, Vic 93 170 32 67 · 640 182 467

Març | Abril Revista de Vic

25

EN RECORD A JOAN DOT Una Vella història

N

Olga BOVER

o es pot entendre la trajectòria de la Vella de Vic si no és lligada a la nissaga de la família Dot. Els Capgrossos mantenen viva la tradició de la nostra ciutat, i la Llupiesa, la dona d’en Merma, n’és una peça clau. D’aparença terriblement lletja, i amb la cara plena de berrugues, té moltes ganes de gresca. A la Maria Rosa, que l’any 2014 va celebrar els seus 150 anys, fa més de 75 anys que la fan ballar els Dot. Una vegada acabada l’etapa del Franquisme, Manel Dot començava a portar-la. L’herència va passar al seu fill, Joan Dot, que morí el passat mes de febrer. El seu successor, Manel Dot, encara la treu a ballar a dia d’avui, amb 62 anys. Tenia l’idea de nomenar el pròxim ballador de la Vella durant la celebració dels 150 anys de la Cap de Llúpia l’abril del 2014, mentre l’acompanyaven el seu pare i el seu nét. En una ocasió tan especial com aquesta, pretenia cedir-li l’honor a un nou ballador, però aquesta vegada, novament, ha estat ell qui l’ha portat.

Manel Dot té un record molt especial d’aquesta commemoració, en la qual també es va instaurar una estàtua de la Vella a la Plaça Gaudí que, naturalment, cada vegada és més coneguda com la Plaça de la Vella. Tot plegat ha marcat profundament la vida d’aquestes tres generacions, que han vist créixer als vigatans i han format part de la seva infantesa. Són incomptables els crits, les corredisses i les bones es-

tones que han viscut els petits, i els que no ho són tan, gràcies a la Llupiesa.

tradició i l’emoció que viu una vegada es troba dins la Vella.

El ballador assegura, convençut, que la Vella és la única vigatana dels Capgrossos. Es va crear l’any 1864 al Taller d’en Quadres, al Carrer de la Ramada de Vic, i és la imatge d’un veí de La Calla. Les darreres modificacions del tarannà de la Vella han estat fruit de l’enginy del ballador Manel Dot, que fa 5 anys va decidir que baixaria el Carrer de Sant Miquel dansant el ball tradicional, però que el pujaria després d’haverse tret, de la màniga, una escombra per empaitar a la canalla. Donar caramels i ventar-se no era suficient per un personatge com és la Maria Rosa. Ni el pes, ni les condicions meteorològiques, ni el cansament físic, han estat cap obstacle per l’amor que sent per aquesta

És cert que a Catalunya també es reconeixen altres Caps de Llúpia, com en Berruga de Figueres o en Lligamosques d’Olot, però a cap altra festa hi és present la mare de la família.

Tots els vigatans, els joves i també els més grans, apreciem la família de Caps de Llúpia de la nostra ciutat. Mentre els veiem ballar, un grapat de records inunden la nostra ment i els nostres cors. Som conscients que la Vella és exageradament lletja, però la bellesa sempre es troba a l’interior. I al seu interior i als cors de la família Dot, hi rau una tendra història que romandrà en la memòria dels vigatans, en la qual, Joan Dot, històric portador de la Vella, sempre hi serà present.

ASSERTIM CASDOM, S.L.

Serveis Comptables i Fiscals.

Serveis d’Interpretació i Traducció.

938832656 · 610508980

Carrer d'Enric Prat de la Riba, 13, Vic 93 885 57 06

26

Revista de Vic Març | Abril

ELS XACRES El sisè xacra Cristina SERRAT

A

quest mes explicarem el sisè xacra o tercer ull situat enmig del front. S’associa amb la glàndula pituïtària,els ulls,nas i sistema nerviós. El xacra AJNA, està relacionat amb la percepció i el coneixament, la intuició i la capacitat de transformar el que tenim en la nostra imaginació amb realitat. Quan el xacra està equilibrat la nostra ment es troba

oberta i entregada en l’aprenentatge, distingim entre els pensaments que ens empresonen plens de pors i il·lusions amb els que estan d’acord amb la nostra veritat interior, mantenim la concentració, la veu interior o intuició s’escolta amb claredat i finalment ens ajuda a madurar. En canvi si aquest centre de poder està desaquilibrat, si l’ull està massa obert girarà molta energia descontrolada el nostre voltant causant insomni, paranoia, pensaments contradictoris. Hi ha una gran distància de la realitat, molta fantasia. Pel contrari si està massa tancat, o gira molt lentament, ens trobem amb persones molt racionals, sempre necessiten saber la resposta de les coses, una de les

seves frases seria: “Si no ho veig, no ho crec”, tenen por de mirar l’interior de si mateixos, tenen dificultat d’entendre el pensament abstracte, les indirectes. Per potenciar el xacra cal fer la següent asana la del bebé o balasana: Col·locar-se asseguts sobre els talons, inclinarnos fins posar el front al terra, els braços estan estirats cap endavant i recolzats al terra, relaxar tot el cos i concentar-nos en la respiració i el tercer ull. És una postura molt favorable ja que millora el reg sanguini cap al cervell , estira la columna vertebral i els músculs de l’esquena.

Així que tothom a provar-ho i treballar!

SAT NAM!

Simplement...

Simplement...

Simplement...

Plaรงa Major 7 V 938 83 56 www.latralla.c

Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat

Plaรงa Major 7/8 Plaรงa Major Vic 7/ 938 83 56 54 V www.latralla.cat 938 83 56 5

www.latralla.c

28

Revista de Vic Març | Abril

EL RACÓ VETERINARI

És necessari protegir per puces a l’hivern?

“Poden

transmetre moltes malalties tant als peluts de casa com a nosaltres mateixos.”

Lídia COLLDELRAM

L

a resposta és SÍ (amb majúscules perquè quedi més clar). Aquests petits insectes desenvolupen els seus nius en gosseres, nius d’altres animals silvestres, o a dins les cases. Per tant, és igual que sigui hivern i a fora glaci, al nostre menjador s’hi està calentó com un turronet i amb una mica de sort hi ha una estora gegant al terra d’aquelles que més els agrada a les puces!

Cada espècie de puça té un cicle biològic diferent però en general ponen fins a 2.000 ous damunt del nostre animal domèstic (el seu hoste). Aquests ous cauen a terra on es van transformant a nimfes (es queden al llitet del gos, a l’estora, a

la butaca...) i d’aquí en surten les larves que s’alimenten de les caques de les puces adultes i de la descamació de l’hoste.

Finalment, aquestes larves fan un pupari on esdevenen puces adultes que pujaran a l’hoste per alimentar-se i reproduir-se (només les puces adultes són hematòfagues). Però alerta! Si en el moment en què s’han de convertir en adultes no hi ha cap hoste a prop per alimentar-se, poden quedar de forma quiescent dins el pupari fins que arribi el moment adequat per esdevenir adultes! Ep, segona alerta! És cert que prefereixen els animalons però també els anem bé els humans! No tenen masses manies elles!

Com ja sabeu, la saliva de puça pot provocar el conegut quadre al·lèrgic per picada de puça (anomenat DAPP) que provoca molta picor i problemes dermatològics de diferent grau segons l’afectat. Però a més, les puces poden actuar com a vectors infectant a l’hoste amb diferents patògens.

Per tant, poden transmetre malalties diverses al nostre gos, gat, conill, etc. Però si ens piquen a nosaltres també! Fent un

resum ràpid podríem comentar que les puces poden transmetre patologies tan greus i diverses com el tifus, la pesta bubònica (recordeu la pel·lícula “El Metge” on acaben descobrint que són les puces de les rates que transmeten la malaltia?), bacteris com Bartonella, paràsits gastrointestinals o el virus de la mixomatosi en conills.

Així doncs, és importantíssim que tinguem protegida a la nostra mascota per puces perquè poden transmetre moltes malalties tant als peluts de casa com a nosaltres mateixos. I és important que ho feu tot l’any perquè poden fer el niu en qualsevol lloc calentó, inclosa aquella butaca del costat del radiador!

Lídia Colldelram Veterinària Sanitos

Vols publicar un anunci a l’edició del mes que ve?

Des de

10€

93 885 46 02

info@larevistadevic.cat

30

Revista de Vic Març | Abril

EL RACÓ LEGAL

Elisabet Jorquera Mestres

La segona oportunitat pels deutors de bona fe. (Part II)

E

Procuradora dels Tribunals Tel: 93.883.24.19 / 665.55.30.22 www.jorquera-procuradora.

Elisabet JORQUERA

n segon terme, es millora també el «Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l’habitatge habitual», introduït pel Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, del qual ja s’han beneficiat prop de 14.000 famílies. En aquest sentit, s’amplia l’àmbit subjectiu, incrementant-se el límit anual de renda de les famílies beneficiàries, que es calcula amb base en l’IPREM anual de 14 mensualitats, incloent com a nou supòsit d’especial vulnerabilitat que el deutor sigui major de 60 anys i introduint una nova forma de càlcul del límit del preu dels béns immobles adquirits. Addicionalment, s’introdueix la inaplicació definitiva de les clàusules sòl d’aquells deutors situats en el nou llindar d’exclusió que les tinguessin incloses en els seus contractes. Finalment, s’amplia fins al 2017 la suspensió dels llançaments sobre habitatges habituals de col·lectius especialment vulnerables contingut en la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social, així com el col·lectiu que pot beneficiar-se d’aquesta mesura.

<< S’amplia l’àmbit subjectiu, incrementant-se el límit anual de renda de les famílies beneficiàries. >>

En els propers articles de la Revista de Vic, profunditzarem més sobre aquestes novetats legislatives tan importants atès que l’esmentat Reial decret llei 1/2015 s’estructura en tres títols.

El títol I, sota la rúbrica “Mesures urgents per a la reducció de la càrrega finance-

ra”, conté tres articles que modifiquen i donen nova redacció a determinats articles de: la Llei 22/2002, de 9 de juliol, concursal; el Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, i la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social. Tot això serà explicat de manera més lleugera per tal que tots els lectors ho pogueu comprendre.

El títol II es titula “Altres mesures d’ordre social”, i se subdivideix en tres capítols diferents. En el primer capítol s’introdueixen mesures relatives a l’àmbit tributari i de les administracions públiques, a través de la modificació de: la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni; la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic; el Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, i la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats.

El capítol II conté tres mesures relatives al foment de l’ocupació en l’àmbit de la Seguretat Social.

Finalment, en el capítol III, “Mesures relatives a l’àmbit de l’Administració de Justícia”, s’introdueix un article que modifica la Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, per adequar el règim de taxes judicials a la concreta situació dels subjectes obligats al pagament de la mateixa.

La meva intenció atès la complexitat del tema és que per a tots els lectors es faci comprensible, de manera que en els propers capítols farem un resum de les esmentades novetats, de manera que es faci amè i sigui d’utilitat a totes aquelles persones que a dia d’avui, tinguin deutes…que val a dir que ni ha unes quantes oi?

Marรง | Abril Revista de Vic

31

Entra amb estil

GAMA FORD SUV

Intel·ligent, funcional i divertida.

La nova Gamma Ford SUV destaca quan arriba. Per a més informació sobre EcoSport i Kuga, visita ford.es

Des de 12.990€

Gamma SUV consum mitjà combinat de 4,4-7,4 l / 100km.Emissions de CO 2 de 115 a 171 g/km.

Gamma SUV: EcoSport Trend 1.5 Tu-VCT 112CV amb Paquet Audio SYNC, 12.990 € / Kuga Trend 1.5 EcoBoost 4x2 120cv, 17.990 €. la oferta inclou IVA, IEDMT (Impost Especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, pel que es recomana revisar-en cada cas), transp., dte. promocional, Sport. Concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E. a través de la seva campanya "Vine a Ford Credit" (permanència mín. 36 mesos a EcoSport i 24 mesos per Kuga). subjecte a l'aportació del Pla PIVE del Govern. Vàlid en Pen. i Bal. fins fi de mes. No compatible amb altres dtes. Els models vaig veure lesionats podrien no coincidir amb els oferts.

Autopark Vic, s.a.

Vendes, taller mecànic, carroseria

Eix Onze de Setembre, 26 Vic (al costat de la Universitat Politècnica de Vic) Tel: 93 883 24 11 Recanvis: 93 883 22 38

Tel: 93 883 24 11