__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Revista de Vic Octubre | Novembre de 2016

SAGALS D’OSONA

La millor actuacó de la temporada dels Sagals al concurs de castells

L’ENTREVISTA

Aquest mes entrevistem a la historiadora Cristina Masramon

Revista de la ciutat de Vic - www.revistadevic.cat

LLIBRE DEL MES

La primera història oficial de Harry Potter que s’ha portat al teatre

Núm. 26

EL RACÓ LEGAL

La clàusula IRPH i els interessos dels préstecs hipotecaris.

El Vigatà de l’any

1° PREMI LITERARI Revista de Vic 2017 Pàg. 12

BIBLIOTECA D’HISTÒRIA VIGATANA Quan les campanes van emmudir Pàg. 8

EL WHATSAPP de GOOGLE Pàg. 30

DISCOVERY SPORT

L’AVENTURA ÉS AL NOSTRE ADN AUTO PLA VIC 4 x 4

N.152a km. 69,7 08503 Gurb - Vic (Barcelona) 93 889 33 66 auto-pla-vic.landrover.es


Octubre | Novembre Revista de Vic

Q

Xavi RUIZ

uan arriba el mes d’octubre tothom ja comença a pensar en Nadal, no us hi trobeu? Sí que és veritat que ja estreny una mica el fred, i que la llum del dia es va escurçant, i que ja estem mirant coses per aquestes dates tan senyalades, però és que saltem un mes.

EDITORIAL

Director: Xavi Ruiz Redactors: Oriol Casellas Xavi Ruiz Marta Anglada Sandra Verdaguer Cristina Masramon Elisabet Jorquera Ester Portell Andreu Gomez Eduard Olivan Olga Bover Josep Torras Mariona Isern

Ja estreny el fred

També arriba l’hora del canvi d’hora, i després, sí que ja costa sortir a donar un vol quan plegues de treballar a la tarda. Els arbres ja es desfullen, i el terra s’omple de color groc i marró. Amb tot això, arriba la meva estimada boira, una boira que ja no dura gaire, sols unes hores al matí i que ja no envolta la plaça ni els carrers del centre històric.

Disseny i maquetació: Gràfic Osona

A mi aquest temps m’agrada, m’agrada el fet de poder prendre un cafetó a la terrassa del Cafè Nou el cap de setmana i no passar aquella calor horrible, o comprar les primeres castanyes, o llegir un llibre mentre a fora està plovent, o anar a buscar bolets (encara que no els conec gaire). Penso que tenim moltes coses a fer abans que arribi Nadal, perquè ja sabem que tot arriba...

Correcció: lasensacio.cat Web: larevistadevic.cat Publicitat: 938854602 info@larevistadevic.cat 655 45 42 33 Dipòsit legal: B 18552-2014

Recordeu que ens podeu enviar comentaris o articles a info@larevistadevic.cat.

12 LA MÀGIA DEL TEMPLE III Aquesta veu em resulta familiar Sabíeu que no tinc gaire bona memòria? Però les veus se’m queden gravades i aquesta fa molt poc que l’he escoltada. Em giro a poc a poc perquè em sembla que ja sé qui és...

04 06 08 10 13 14 16 18 20 22 26

Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat Xarxes socials: /larevistadevic

MODA Els imprescindibles de la moda d’entretemps L’ENTREVISTA Cristina Masramon BIBLIOTECA D’HISTÒRIA VIGATANA

Quan les campanes van emmudir.

ELS SAGALS D’OSONA Els Sagals comencen el segon tram de temporada LA RECEPTA DE L’ANDREU Mousse d’escalivada EL RACÓ DE LA MARIONA

Les primeres impressions

EL LLIBRE DEL MES

Harry Potter i el llegat maleït

VETERINARIS Les plantes i els gats EL RACÓ LEGAL La clàusula IRPH (Part I) UN PASSEIG PER VIC Un xic d’història (Part I) UN MONSTRE EM VE A VEURE de Juan Antonio Bayona

3


4

Revista de Vic Octubre | Novembre

MODA

E

Els imprescindibles de la moda

d’entretemps

Ester PORTELL

Sigui quin sigui el teu estil, en moments fatídics per falta d’inspiració, sempre podràs comptar amb aquestes peces de roba “comodí”. >>

n època d’entretemps, la temperatura puja i baixa com una muntanya russa: el fred del matí, la calor del migdia, núvols i pluges a la tarda, altra cop la fresca quan comença a vesprejar... Amb tot això, vestirte per sortir de casa és difícil i tot sovint et trobes plantada davant l’armari, al mateix temps que et preguntes: “Què m’he de posar amb aquest temps de bojos!?” Que no s’esveri ningú! La solució? Una bona selecció de peces de roba fàcilment combinables i de portar en dies com aquests. Se les coneix com a peces de roba d’entretemps però en realitat és roba bàsica, que podràs utilitzar de comodí en aquells moments de conflicte intern, quan sembla que cap elecció és l’adequada.

Es tracta de peces que pots utilitzar tot l’any i que mai passaran de moda, ja que són clàssics de sempre que marquen estil.

1. Peces d’abric Escull alguna cosa lleugera: com una jaqueta texana, una parca o un abric d’estiu. Una altra de les opcions poden ser una americana o blazer que segur que podràs aprofitar en més d’una ocasió, especialment ara en entretemps i li donarà un toc més formal al teu look casual. Una trench o una gavardina entallades que ressaltin la teva silueta, et salvaran d’aquells dies més frescos i plujosos de la tardor.

2. Suèter o jaqueta de punt És una peça imprescindible: que pots portar fàcilment al bolso, si no la necessites. Escull colors fàcils de combinar amb diferents looks, perquè en puguis treure el màxim profit.

3. Camisa blanca Si és de màniga llarga millor: mai saps quan la pots necessitar. I si apreta la calor, sempre pots arremangar-te les mànigues.

<<

4. Vestits, faldilles i shorts Una època de constrastos: és l’única de l’any que pots combinar un vestit, una faldilla o uns shorts amb botes. És el que té l’entretemps, i ningú es preguntarà si tens calor als peus.

6. Jeans La peça de roba bàsica per excel·lència: són ideals per vestir un look més casual amb sabates planes, samarreta i jersei, o més arreglat, amb unes sabates de taló i una camisa.

5. Foulard Protegeix el teu coll dels canvis de temperatura sobtats: això sí, deixa els de tela molt gruixuda per a l’hivern i tria un color viu que ressalti les teves faccions. Pots portar-lo com una bufanda creuat per davant, o enroscat al voltant del coll.

7. Calçat Ballarines, botins i salons negre o en to nude: són un bàsic indispensable en qualsevol armari d’una dona. Les ballarines i els botins, versàtils i còmodes, els salons, més opcionals, adorats per algunes i odiats per unes altres.


Aquest octubre, estimaràs la teva llar... Octubre | Novembre Revista de Vic

5

%

20 *descompte en cuines

Presa de mides Pressupost i disseny 3D Muntatge de cuina i electrodomèstics

La cuina francesa, la cuina d’autor, la cuina orgànica, la cuina tradicional i la millor de totes...

la teva cuina

...i si ho prefereixes, la pots pagar a foc lent Consulta condicions de finançament a la teva botiga

Aquest plat és de resina, té un tacte molt agradable pels teus peus, i, com és extraplà, et permet entrar i sortir de la dutxa tranquil·lament.

189€ Plat HIDRA Blanc 70x100 cm

Vàlvula no inclosa

855€ Estufa pèl·let FLORA Model de 6,5 kw

4,35€

/ sac

Sac PÉL·LETS (preu comprant un palet)

Estufa pèl·let FLORA 6,5 kw. 855€ Estufa de pèl·let en diferents potències de 6,5 kw i 8 kw, càmara de combustió de rendiment tècnic excepcional. Sortida de fums de 80 mm. Plafó de control per a gestionar i controlar tots els paràmetres de la estufa (temperatura - apagat). Vidre amb autoneteja. Model de 8 kw per 980€. Dimensions (al. am. f.): 90 x 42 x 48 cm El preu no inclou la posada en marxa ni el transport.

Euromat

vine a recollir la no GUIA CALO va R

ceràmiques · banys · construcció · cuines Avinguda de Roma 109 · Manlleu · 93 851 38 61 C. Torelló, 21 · Vic · 938 890 119 C. Sant Amand, s/n · Ripoll · 972 715 022 Validesa fins el 31 d’octubre de 2016 o fi d’existències.

Tots els nostres preus porten l’IVA INCLÒS


6

Revista de Vic Octubre | Novembre

C

D

RISTINA MASRAMON Històriadora Llicenciada en història per la Universitat de Barcelona (2001). Ha escrit llibres de història local com L’Abans. Recull gràfic de Vic (1863-1965), (Efadós, 2001); la col·lecció Vicgrafies: Hostalers de Vic, (Eumo, 2005) i Esportistes de Vic, (Eumo, 2006). Autora de: Als carrers de Vic, (2006), 150 anys. Història dels bombers de Vic, (Eumo, 2008), 75 anys. Societat Socors Mútus de Mollet del Vallès (2009), La Casa de la Ciutat de Vic, (Eumo, 2012) Vic desaparegut (Efadós, 2014), Històries de Vic (RDV Editorial, 2016) entre d’altres. Col·laboradora amb diversos articles en revistes comarcals i en concret La Revista de Vic, des del mes de març de 2015.

es de quan hi trobes interès al món històric?

Vaig començar a interessar-me per la història gràcies a una professora de BUP i COU que va fer que acabés escollint estudiar història a la Universitat de Barcelona. I això va portar a interessar-me per la història de la meva ciutat, una ciutat rica en patrimoni històric. Tens alguna altra afició? La il·lustració i el disseny de roba Com va començar l’estima a la ciutat de Vic? Quan estudiava a la Universitat i sobretot en posar-ho en pràctica amb la publicació del meu primer llibre el 2001 “L’Abans (1863-1965)”. Com va sorgir de col·laborar a la revista de Vic? Vaig descobrir la revista quan va sortir i em va interessar; poc temps després vaig conèixer en Xavi, el seu director, i vam començar a col·laborar. Tens algun projecte entre mans? Aquest any vinent he d’acabar 3 llibres en els quals estic treballant, sense oblidar projectes nous que tinc present.

Un llibre: Romeo i Julieta de William Shakespeare, una versió de 1944 que em van regalar un Sant Jordi. Col·lecciono edicions d’aquesta obra. Una cançó: Aquests dies “the things you cherist most” de Pajaro Sunrise Una pel·lícula: Esmorzar amb Diamants (Blake Edwuards) Un racó de Vic: el parc de can Forcada. Sempre m’agrada imaginar-me com era.

Una olor: de roba neta Una afició: col·leccionar pedres Un somriure: el d’en Karlus, el meu marit, quan va veure per primera vegada a la Greta, la nostra filla. Un moment: de bon matí, fent el primer cafè del dia, quan tothom encara dorm. Una il·lusió: viatjar a París tan sovint com sigui possible.


Octubre | Novembre Revista de Vic

7

SABIES QUE...

Els panellets es mengen per poder aguantar el Dia de Tots Sants i el Dia dels Difunts. Es feia vigília i els panellets els ajudaven a suportar la nit freda per la gran quantitat d‛energia que aporten. Es creu que provenen de la rebosteria àrab pels seus ingredients: ametlla, sucre i ou.

JA POTS ENCARREGAR ELS TEUS PANELLETS A ARTIPÀ. FEM PANELLETS SENSE SUCRE I SENSE GLUTEN. ·Especialitzats amb intolerància alimentaries, pa, coques, galetes, magdalenes de kamut, espelta i sense gluten: fajol, quinoa, arròs,teff, castanya de Viladrau. ·Amb farines ecològiques no refinades i moltes en moli de pedra. ·Amb llevat mare natural i sense additius.


8

Revista de Vic Octubre | Novembre

BIBLIOTECA D’HISTÒRIA VIGATANA QUAN LES CAMPANES VAN EMMUDIR. VIC 1936-1939 Josep Casanovas i Prat; Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1993

Oriol CASELLAS La II República i la Guerra Civil espanyola és un període àmpliament tractat per la historiografia catalana, en bona mesura pel fet de continuar patint les seves conseqüències encara avui, amb uns hereus i elits franquistes que no se’n van del poder. Els estudis històrics del període són múltiples, des d’obres generals fins a d’altres d’específiques de l’àmbit local, i per tant, una ciutat com Vic no podia ser menys.

É

s per això que l’obra que recomanem aquest mes és Quan les campanes van emmudir, de l’historiador vigatà Josep Casanovas, en la qual tracta específicament els anys de la guerra a la nostra ciutat, llibre publicat ja fa més de vint anys però referència imprescindible per qualsevol estudi i/o article que tracti sobre el període 1931-1939 a Vic. Tot i els anys passats des de la seva publicació, l’obra de Casanovas continua sent l’estudi més exhaustiu sobre la ciutat en aquells temps convulsos, i ens narra amb exactitud la vida a una rereguarda republicana que s’anava enfonsant i dividint, afeblint-se fins a la derrota final.

Tot i que en el títol fa referència explícita als anys de guerra, 19361939, en els primers cinc capítols del llibre trobem una àmplia explicació del desenvolupament de la República des del seu adveniment l’abril del 1931: la conflictivitat obrera i agrícola, els partits polítics i les diverses eleccions, els sindicats i organitzacions obreres, les vagues, els fets més destacats i, per descomptat, la repressió militar.

«

Tot i els anys passats des de la seva publicació, l’obra de Casanovas continua sent l’estudi més exhaustiu sobre la ciutat en aquells temps convulsos. >>

Feta aquesta llarga part s’entra ja de ple en els anys de la guerra i les dificultats que visqué la ciutat. Des de la dualitat de poder entre l’Ajuntament i el Comitè de Milícies Antifeixistes, passant pel terror revolucionari i la persecució de religiosos i personalitats de dretes, les col·lectivitzacions de les fàbriques i negocis amb especial èmfasi en el ram de les adoberies, els problemes de proveïments i l’escassetat, la vinguda de refugiats, etc. També trobem un capítol sencer dedicat als Fets de Maig del 1937 que, tot i no tenir una magnitud tan gran ni uns efectes tan devastadors pel bloc republicà com allò que succeeix a Barcelona, sí que tingueren repercussió a la ciutat i la comarca d’Osona, amb una CNT que

quedà descomposta i arraconada, i un POUM que desaparegué. Finalment, a l’últim capítol trobem la derrota republicana i l’entrada de les tropes feixistes a la ciutat l’1 de febrer del 1939 després d’haver patit tres bombardejos previs. Fou la fi d’una experiència econòmica, política i social que durant uns anys intentà transformar la societat capgirant el poder de dalt a baix, i que acabà de manera tràgica per milers de catalans, entre ells molts vigatans. En definitiva doncs, una obra bàsica i necessària en qualsevol biblioteca vigatana per conèixer un període del nostre passat recent del qual encara avui no se n’han curat les ferides i que continua sent un tema ben viu.


CATIM | Tinta, tòner i impressores. Paga la tinta, no la marca.

info@catim.cat www.catim.cat

Rbla. Tarradellas, 4 08500 Vic T. 93 886 87 87

C/ Gurb, 84 08500 Vic T. 93 889 09 83

C/ Torelló, 65 08500 Vic T. 93 883 58 58

Pg. St Joan, 155 Bis 08560 Manlleu T. 93 850 76 63

Accedeix al carrer de Gurb amb el teu vehicle facilitant-nos la matrícula quan ens visitis.

Ningú coneix les impressores com nosaltres.

Brother MFC-L2700dw Multifunció làser monocrom Wifi | xarxa | escàner

Ens avalen anys d’experiència. Venda de consumibles originals i equivalents.

HP OfficeJet 3630

Suport tècnic i assessorament gratuït.

Multifunció tinta color Wifi | escàner copiadora | USB

Servei de preu per còpia. Gestors de residus homologats per la Generalitat de Catalunya.

HP 301xl | 302xl Tinta equivalent HP 301xl Negre 20ml | Color 18ml 302xl Negre 15ml | Color 5x3ml Tòners equivalents Gran selecció de tòners a meitat de preu la segona unitat!

*Tintes i tòners equivalents de la mateixa referència. Preus amb IVA inclòs.


10

Revista de Vic Octubre | Novembre

SAGALS D’OSONA

Els Sagals comencen el segon tram de temporada

E

Eduard OLIVAN

l primer cap de setmana d’octubre, com cada dos anys, es va celebrar el Concurs de Castells de Tarragona, la festa dels castellers. El concurs és una singularitat dins del món casteller, ja que és l’única cita en la qual veritablement es competeix, on hi ha una classificació que serveix, a més, per guanyar premis. Però el nivell de competició se’l fixa cada colla: alguns a competir amb els altres, i altres a competir amb ells mateixos. I els Sagals d’Osona són dels que varen anar a competir amb ells mateixos.

En tres rondes i sense desmuntar cap peu, sense cap intent desmuntat, els Sagals van assolir el seu objectiu. >> <<

Els Sagals hi van participar en la jornada del dissabte, amb les colles classificades entre la tretzena i la trentena posició del rànquing, a més de dues colles convidades: els Xiquets del Serrallo, convidats per la seva condició de colla local, i enguany, excepcionalment, els Xiquets de Hangzhou, primera colla estrangera en participar-hi. Els xinesos també són una singularitat dins el món casteller, ja que no serien el que aquí entenem com a colla, sinó que són tots treballadors d’una indústria tèxtil, i no fan castells per afició, sinó per obligació. Però això és una altra qüestió. En definitiva, que dissabte hi van participar vint colles, en la que va ser la novena participació dels Sagals (només han faltat a un concurs d’ençà que es van fundar).

I l’objectiu dels osonencs era ambiciós: volien repetir el tres de vuit i el dos de set, que ja havien descarregat a Vic i a Roda, afegint-hi el quatre de vuit, inèdit enguany, el convertiria aquesta actuació en la millor d’una temporada en què estan anant de menys a més, estrenant canalla i troncs. Van començar doncs amb el tres de vuit, castell que al concurs es fa en solitari, amb la pressió de tenir tota la plaça pendent del castell afegida als nervis i la tensió habitual de la primera ronda.

Però amb la confiança que dóna la feina feta als assajos, els Sagals van descarregar un tres de vuit molt maco i sense problemes aparents, molt ovacionat pels assistents a la plaça. En segona ronda van tornar-hi amb la torre de set, també descarregada dues

vegades aquesta temporada. La torre és fràgil, molt tècnica, i no permet gaires errades. Aquesta vegada en ronda conjunta, amb les gralles de diverses colles sonant alhora, els Sagals van trobar la concentració necessària, i també sense mostrar debilitat van descarregar el dos de set


Octubre | Novembre Revista de Vic amb ofici i donant la mida de la capacitat tècnica de la colla. Amb els dos castells al sarró, encaraven el veritable repte de la diada: el quatre de vuit. Tot i que, en puresa, té menys dificultat que el tres de vuit, el quatre se’ls ha resistit als Sagals tota aquesta temporada. De fet, va ser el primer dia que el portaven a plaça. Els canvis obligats al pom, al tronc i a la pinya d’anys anteriors han comportat una feina llarga i feixuga als assajos. Amb la confiança i la motivació que donaven els dos castells descarregats es van posar de manifest quan van començar a sonar les gralles: amb bon ritme i amb decisió, van

descarregar el quatre de vuit sense que en cap moment es notés que era el primer d’aquesta temporada. Així doncs, en tres rondes i sense desmuntar cap peu, sense cap intent desmuntat, els Sagals van assolir el seu objectiu, i van acabar en setena posició del dissabte, dinovens en el còmput general (divuitens si no comptem els de Hangzhou, absents el 2014), millorant la seva última participació. Aquest article ha estat escrit amb els accents diacrítics corresponents. #salvemelsdiacritics

11


12

Revista de Vic Octubre | Novembre

1R PREMI LITERARI ‘Revista de Vic’, 2017 1r Premi Literari ‘Revista de Vic’ 2017 Organitza: Revista de Vic Data: del 15 / 09 / 16 Fins al: 10 / 03/ 17

La Revista de Vic convoca el 1r Premi Literari ‘Revista de Vic’, 2017, d’acord amb les següents:

BASES

PRIMERA. Hi podran participar tots els escriptors que ho desitgin, amb una o més obres originals i inèdites escrites en català. No podran concursar aquells que hagin obtingut el premi en altres concursos SEGONA. La dotació del Premi únic serà de la publicació de l’obra, subjecta a la legislació tributària vigent. Es lliurarà també al guanyador un element artístic acreditatiu. TERCERA. Les obres, de tema lliure, han de tenir un mínim de 500 i un màxim il·limitat de paraules. Es presentaran en PDF, grapats o enquadernats degudament, en format Din-A4 o

Destinatari: Escriptors/ res amb una o més obres originals i inèdites escrites en català. Premi: Publicació de l’obra per Edicions RDV.

dimensions similars, escrites a màquina o en ordinador a doble espai i per una sola cara, i amb un índex. En els originals només es farà constar el títol de l’obra i un pseudònim. A part, tancat i amb el títol de l’obra i el pseudònim a l’exterior, s’inclouran les dades personals de l’autor: nom i cognoms, adreça, telèfon de contacte i correu electrònic, fotocòpia del DNI o del passaport i una breu nota bibliogràfica. QUARTA. El termini de presentació d’originals finalitza el dia 10 de març de 2017. Els originals s’enviaran a: info@ larevistadevic.cat. Es consideren incloses dins d’aquest termini les obres que s’envien per correu i tinguin mata-segells d’origen d’aquesta data o anterior. Al sobre, s’indicarà obligatòriament: “1r Premi Literari ‘Revista de Vic’, 2017”. CINQUENA. La Revista de Vic, designarà un comitè de lectura previ, constituït per

“ T'ENSENYAREM A ENTRENAR, T'ENSENYAREM A CUIDAR-TE.” Sala de fitness Sala de classes dirigides Programes d'entrenament específic Estiraments assistits Steps Pilates

C/ Pla De Balenya 24 Vic

Tonificació Tonostep Tonosuau Fusiósuau Circuit Zumba

938 89 34 87

especialistes, que seleccionarà les obres sobre les quals deliberarà posteriorment el jurat. Si en la deliberació prèvia a la votació es considerés per majoria dels seus membres que cap de les obres presentades posseeix qualitat suficient per a optar al Premi, aquest podrà declarar-se desert. SISENA. La decisió del jurat serà fet públic durant el mes de març del 2017. La decisió serà inapel·lable i l’assistència del guanyador a l’acte de lliurament del Premi, imprescindible per percebre el mateix. SETENA. L’obra premiada serà publicada per Edicions RDV. El guanyador tindrà dret a rebre cinquanta exemplars de la seva obra, i s’entén que el Premi supleix els drets d’autor, tant mitjançant impressió com a procés digital i / o a través d’Internet. El guanyador haurà de facilitar, en el termini d’un mes des que se li notifiqui l’obtenció del Premi, un suport informàtic amb el contingut íntegre de l’obra premiada. Sempre que l’obra sigui editada s’haurà de destacar el guardó obtingut per aquesta, amb la indicació ‘1r Premi Literari ‘Revista de Vic’, 2017’. VUITENA. Els originals no premiats seran destruïts, no admetent peticions de devolució. NOVENA. La participació en aquest Premi implica la total acceptació de les bases. El Jurat resoldrà tots aquells aspectes no contemplats en aquestes. Vic, 7 de setembre 2016


Octubre | Novembre Revista de Vic

LA RECEPTA DE

l’ Andreu

Mousse d’escalivada a la mousselina gratinada de romaní Ingredients per a 4 persones

F

Andreu GOMEZ

arem l’escalivada al forn, un cop cuita, la pelarem i la posarem amb un pot junt amb la nata líquida, els 3 ous, els 60 g de maizena, la sal i la nou moscada, tots aquests ingredients ajudaran a donar cremositat i cos a la mousse. Seguidament la podem passar per la batedora fins que quedi tot ben triturat al màxim que puguem. Agafarem un motlle de plum-cake allargat, l’untarem amb mantega i ho espolsarem amb una mica de farina. Afegim el preparat. El forn ha d’estar prèviament escalfat a 180°. El motllo amb el preparat de mousse d’escalivada, el ficarem al bany maria i el deixarem uns 60 minuts al forn. Una vegada passat aquest temps, el punxarem, si surt net, ja el podem deixar refredar.

Un cop fred de la nevera, desemmotllarem passant un ganivet just per les parets del motllo fins que caigui a la safata. Tallarem fent lingots. Amb un pa bo farem torradetes per acompanyar-lo i poder anar untant amb aquesta meravellosa mousse d’escalivada. Per fer la mousselina, agafarem un plat i ficarem l’oli d’oliva, l’ou, els alls, les dues cullerades de postres de suc de llimona, la mel, la sal i el romaní i començarem a batre amb la batedora, a poc a poc, movent de dalt a baix, fins que es lligui. Si ens queda poc espessa, l’afegirem una mica més d’oli d’oliva, al nostre gust. Gratinarem la mousselina al forn uns 10 minuts a 200°. Aquesta combinació de sabors i un bon plat de torrades, ens farà gaudir molt. Cuiner: Andreu Gómez

Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. entrepans. TambéTambé oferim diari i carta. oferimelelmenú menú diari i carta. VINEI PROVA’NS. I PROVA’NS. VINE

* 1 pebrot vermell gran * 1 albergínia gran * 1 ceba * 1 patata * 125 cl. de nata líquida * pebre i nou moscada * 60 g. de maizena * 3 ous * mantega Per fer la mousselina d’alls * 1 ou * mel * 2 alls grans * 200 cl. d’oli d’oliva * 2 cullerades de postres de llimona * 2 cullerades de postres de mel * sal * romaní al gust

13


14

Revista de Vic Octubre | Novembre

EL RACÓ DE LA MARIONA

Les primeres impressions

<< Què seria de

les nostres vides si actuéssim només pensant en les primeres impressions? En les primeres mirades? Hem de deixar de conèixer algú i apartar-lo només perquè al primer minut ens ha semblat algú amb qui no podem tenir gaire afinitat? >>

A

Mariona ISERN

lgú fa temps em va dir que les primeres impressions potser no són les més encertades però que ens remouen per dins. Alguns diuen que la primera impressió que ens fem d’un a persona sol ser l’encertada i que, sovint, el temps ens acabarà donant la raó. Altres, en canvi, diuen que les primeres impressions només serveixen per fer-nos una imatge d’aquella persona però que uns quants minuts no ens serveixen per conèixer una persona. Segurament, aquesta sigui la gràcia de la vida. Que ens sorprengui, que ens agafi indefensos i que acabem fent allò que vam dir que mai provaríem. És molt difícil per no dir impossible arribar a conèixer una persona al cent per cent, i a vegades, ni tan sols amb tota una vida la podem arribar a conèixer Però és veritat que una persona a primera vista ens pot semblar la més agradable i honesta i a la llarga podem acabar descobrint que era la més cínica i manipuladora. Un miratge. Una mentida.

Això ens ha passat a tots i a vegades se’ns fa tan difícil de creure que el miratge s’hagi trencat que ens trenquem el cap buscant motius quan aquests ni tan sols existeixen. És normal que ens posem a pensar en el que ha pogut passar perquè qualsevol relació s’acabi però mai hi ha un sol motiu. La vida és un conjunt de factors. Les coses passen. Les persones arriben i se’n van. I n’arriben de noves. La vida canvia. La primera impressió compta, és clar que sí, i amb ella ens podem arribar a crear una imatge de com és aquella persona que acabem de conèixer però per sort sabem comptar més enllà de u i, la majoria de vegades, el resultat inicial pot canviar. Pensem-hi un moment. Què seria de les nostres vides si actuéssim només pensant en les primeres impressions? En les primeres mirades? Hem de deixar de conèixer algú i apartar-lo només perquè al primer minut ens ha semblat algú amb qui no podem tenir gaire afinitat? Quantes històries ens hem perdut a causa de les primeres impressions? Aquesta és una manera de viure, és clar que sí, però també ho és buscar el fons de les coses. Investigar. Observar.

El que és segur és que aquestes primeres impressions ens condicionen per bé o per mal. A partir de la imatge que ens hem fet d’aquella persona, creem un personatge. Un caràcter, una personalitat, una manera de ser i de viure que no sempre s’assemblen a la realitat. Per nosaltres, potser és més fàcil crear aquest personatge que no desitjar entrar-hi a dins. Obrir el llibre, llegir les pàgines molt a poc i endinsar-nos amb una història de la que potser en podem aprendre molt.

Personalment, crec molt en les primeres impressions i en la intuïció i sensacions que em provoca aquelles persones. Però us podria donar desenes d’exemples de persones que m’han sorprès molt gratament, amb les que jo em vaig equivocar al primer minut, i que ara segueixen al meu costat. Al peu de canó. Les equivocacions, a vegades, ens canvien la vida i la manera de veure les coses. Ens hi hem d’atrevir més a tot allò que ens fa por perquè precisament són aquestes les coses que ens ompliran de vida i ens faran canviar les percepcions que tenim dels altres.


Octubre | Novembre Revista de Vic

Carrer d'Enric Prat de la Riba, 13, Vic 93 885 57 06

15


16

Revista de Vic Octubre | Novembre

EL LLIBRE DEL MES

«

Harry Potter i el llegat maleït Ser Harry Potter no ha sigut mai senzill, i continua sens e s e r- h o a r a q u e é s u n e m p l e a t c a r re g a t d e f e i n a a la Conselleria d’Afers M à g i c s , m a r i t i p a re d e t re s f i l l s e n e d a t e s c o l a r.

M e n t re e l H a r r y h a d e c o n v i u re a m b u n p a s s a t q u e e s re s i s t e i x a q u e d a r e n re re , e l s e u f i l l p e t i t , l ’ A l b u s , i n t e n t a a l l i b e r a r- s e d e l pes d’un llegat familiar que no h a v o l g u t m a i . P e rò d e c o p e l p a s s a t i e l p re s e n t e s c o n j u g u e n d e m a n e r a s i n i s t r a , i p a re i f i l l d e s c o b re i x e n u n a v e r i t a t desagradable: a vegades el mal sorgeix als llocs més inesperats. Harry Potter i el llegat maleït (títol original en anglès, Harry Potter and the Cursed Child) és u n a o b r a d e t e a t re d e We s t E n d dividida en dues parts, escrita per Jack Thorne i basada en una n o v a h i s t ò r i a o r i g i n a l d e T h o rn e , J . K . R o w l i n g i J o h n T i ff a n y. L e s p re e s t re n e s d e l ’ o b r a v a n c o m e n ç a r a l P a l a c e T h e a t re d e L o n d re s e l 7 d e j u n y d e 2 0 1 6 , i l a s e v a e s t re n a o f i c i a l v a s e r e l 3 0 d e j u l i o l d e l m a t e i x a n y. E l g u i ó dels assajos va sortir a la venda e l 3 1 d e j u l i o l d e 2 0 1 6 i v a re s u l tar la vuitena història ambientad a e n l ’ u n i v e r s d e H a r r y P o t t e r. La història se situa dinou anys d e s p ré s d e l a c o n c l u s i ó d e H a r r y P o t t e r i l e s re l í q u i e s d e l a M o r t , i s e g u e i x l a v i d a d e H a r r y P o t t e r, ara un empleat del Ministeri de

Com? Fosca i enlluernadora

Màgia, i el seu fill menor Albus S e v e r u s P o t t e r. Harry Potter i el llegat maleït, obra teatral de dues parts, va ser e s c r i t a p e l d r a m a t u r g J a c k T h o rne, basant-se en una història original del mateix Thorne, John T i ff a n y i J . K . R o w l i n g . L’ o b r a é s d i r i g i d a p e r J o h n T i ff a n y, a m b c o re o g r a f i a d e S t e ven Hoggett, escenografia de Christine Jones, disseny de vest u a r i d e K a t r i n a L i n d s a y, d i s s e n y d’il·luminació de Neil Austin, música d’Imogen Heap, i disseny de s o d e G a re t h F r y. A m é s a m é s , e l s e f e c t e s e s p e c i a l s c re a t s p e r J e re m y C h e r n i c k , a m b i l · l u s i o n s de Jamie Harrison, càsting de Julia Horan, i supervisió musical de Martin Lowe. E l s p ro d u c t o r s s ó n S o n i a F r i e d m a n P ro d u c t i o n s , C o l i n C a l l e n d e r i H a r r y P o t t e r T h e a t r i c a l P ro ductions.

La història se situa dinou anys després de la conclusió de Harry Potter i les relíquies de la Mort, i segueix la vida de Harry Potter, ara un empleat del Ministeri de Màgia, i el seu fill menor Albus Severus Potter. >> <<

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat

J.K. Rowling Basada en una nova història original de J.K. Rowling, John Tiffany i Jack Thorne, una nova obra de teatre de Jack Thorne, Harry Potter i el llegat maleït és la vuitena història en la sèrie de Harry Potter i la primera història oficial de Harry Potter que s’ha portat al teatre.


Gran promoció làser 3 sessions de cames senceres 299 € 3 sessions de pubis sencer 199 € Oferim tot tipus de tractaments d'estètica 3 sessions d'abdomen+pit 299 € 3 sessions d'aixelles EXCLUSIU 99 €

Vols perdre greix? Vols rejovenir per dintre i per fora? Vine i t'informarem de tot. Et canviarem la teva imatge des de: ·canvi de forma de celles ·rejovenir la teva pell ·perdre greix ·augmentar la teva salut

Neteja de cutis per només

30 €

Amb els millors productes

Tractaments per perdre greix Tractaments facials amb resultats immediats ·Mesoteràpia facial ·Neteja de cutis Tractaments corporals ·Massatge relaxant ·Massatge descontracturant ·Reductors Maquillatge professional ·Núvia ·Festa ·Passarel·la Manicura i pedicura Shelak Extensió de Pestanyes Permanent i tint Depilació home i dona ·Cera ·Làser DIODE

A OSONA

Tractaments de rejoveniment amb resultats des de la primera sessió

una tècnica mil·lenari 100% natural

POTENCIALITZA LA TEVA SALUT

Sabies que la teva alimentació impacte de manera determinant en la teva salut i en l'aspecte físic, a més del teu estat emocional? Pots canviar la teva vida, augmentar el teu estat d'ànim, estar més saludable, millorar l'aspecte de la teva pell, endarrerir el teu envelliment, mantenir el teu pes ideal i identificar les teves deficiències segons les necessitats del teu cos. Tot això gaudint del procés. Tenim la més avançada t ecnologia. Vine i t'atendrem amb molt de gust.

Abans 150€ Ara 50€

C/ Arquebisbe Alemany, 33 · Vic Tel. 93 172 81 66 · 626 48 46 65

Isaela Persa


18

Revista de Vic Octubre | Novembre

VETERINARIS

Les plantes i els gats

“ Menta de gat

(Nepeta cataria): als gats se’ls fa irresistible aquesta planta. Mengen les seves flors, oloren, masteguen i es freguen en les seves fulles. ”

Q

uan adoptem una mascota hem de ser conscients que en algunes ocasions mosseguen les plantes, per la qual cosa hem d’evitar tenir qualsevol planta que pugui ser perjudicial per a la seva salut. A continuació us deixem un llistat de plantes inofensives i un altre de plantes perilloses. • Plantes inofensives: melissa, menta, blat, civada, malta, ordi, valeriana, farigola, berbena, tomàquet, herba, onagra.

• Plantes perilloses: avet, narcís, jacint, fulla de patata, lliri, llobí o tramús, cua de cavall, vesc, dafne, anemone, falguera, digital, dama de nit, campanetes, cicuta, ricí, estramoni, azalea, flor de Pasqua.

Com a curiositat us expliquem una mica sobre la menta de gat (Nepeta cataria): als gats se’ls fa irresistible aquesta planta. Mengen les seves flors, oloren, masteguen i es freguen en les seves fulles.

A Vic la ràdio té un nom i és

VIC FM

Els olis aromàtics d’aquesta planta fan que els gats que la ingereixen es comportin en un principi de manera molt juganera, però a mida que augmenten els efectes de l’oli, el seu comportament es fa més estrany. Comencen a rodar sobre sí mateixos, cacen ratolins imaginaris, etc. Font: Wikipèdia (www.mysocialpet.com)


ÚLTIMS PÀRQUINGS RAMBLA HOSPITAL

A LA RAMBLA HOSPITAL DE VIC NO APARCARÀS pk

NO BUSQUIS MÉS!

Afanya’t demà serà molt tard

PER VEURE EN 3D: http://habitatge.com/.tour/05121.html L’HABITATGE, Plaça Estació, Nº 8 VIC (BCN.) Tel. 93 889 42 77www.habitatge.com

info@habitatge.com


20

Revista de Vic Octubre | Novembre

EL RACÓ LEGAL La clàusula IRPH (Part I)

El tipus més habitual, actualment, és la referència interbancària a un any (Euríbor), que actualment és negatiu (-0,05%). >> <<

Elisabet JORQUERA

S

eguint amb els temes relacionats amb les clàusules que els bancs inclouen en els préstecs hipotecaris, avui analitzarem l’índex de referència que determina el percentatge que en concepte d’interessos s’aplica al capital que es deu al Banc. Els interessos ordinaris es calculen mitjançant l’aplicació d’un % sobre el capital que es deu. Aquest % és el resultat de sumar un diferencial (normalment entre el 0 i l’1, encara que pot ser superior) a l’índex de referència que es va pactar en signar el préstec. Actualment aquests índexs de referència són: - Referència interbancària a un any (Euríbor)

- Tipus interbancari a un any (míbor) Per a préstecs anteriors a l’any 2000. - Tipus de rendiment intern en el mercat secundari del deute públic. - Tipus dels préstecs hipotecaris a més de tres anys concedits pel conjunt de les entitats de crèdit. - Tipus mitjà dels préstecs hipotecaris entre un i cinc anys, per a l’adquisició d’habitatge lliure. - Permuta d’interessos/Interest Rate Swap (IRS) al termini de cinc anys. Anteriorment també existien: - Tipus dels préstecs hipotecaris a més de tres anys concedits pels bancs. - Tipus dels préstecs hipotecaris a més de tres anys concedits per les caixes d’estalvi. - Tipus actiu de referència de les caixes d’estalvi (Indicador CECA, tipus actiu). El tipus més habitual, actualment, és la referència interbancària a un any (Euríbor), que actualment és negatiu (-0,05%). El diferencial amb els préstecs que aplicaven els IRPH tant si eren concedits pels bancs com per les caixes d’estalvi o determinat per la CECA era aproximadament de 3 punts, és a dir, qui tenia un dels tres tipus que ara ja no existeixen pagava el préstec un 3% més car de mitjana.

Amb la crisi iniciada l’any 2007, les entitats bancàries van començar a tenir uns problemes financers que van portar a la pràctica desaparició de les caixes d’estalvi. En conseqüència, si el préstec hipotecari depenia del percentatge que les caixes d’estalvi comunicaven al Banc d’Espanya que oferien els seus préstecs, i les caixes d’estalvi van desaparèixer per convertir-se en bancs, com es podia calcular l’IRPH? Donat que des de l’any 2012 no es podia calcular l’IRPH, es va anar publicant un càlcul fictici a fi i efecte de què els hipotecats seguissin pagant un interès ordinari superior al 3%, cosa que va finalitzar oficialment l’1 de novembre del 2013 amb la desaparició de l’índex conegut com a IRPH.

Alfons Yebra Cunill Advocat. Col. 540 Il. Col. D’Adv. de Vic.


Octubre | Novembre Revista de Vic

TRANSPORTS, MUDANCES Treballem amb els serveis habituals, però ets tu qui dissenya la teva mudança, segons el que et vulguis gastar.

Ara ja tens les teves mudançes de baix cost, amb la seguretat i confiança de sempre.

21

I MÉS!

T'oferim el transport dels teus mobles o electrodomèstics nous des de la botiga a casa o també de segona mà des del punt de venda al domicili. Tenim el servei de muntatge i instal·lació d'electrodomèstics.

www.mudancesalacarta.com info@mudancesalacarta.com

605 04 34 75 O. González

Ens adaptem a les vostres necessitats: - Transports a tota la Península - Mudances diverses, trasllats de persones i paquets - Aeroports de Girona i Barcelona - Buidem pisos, traslladem mobles...

des Us portem la compra ... rlin Me y d’Ikea, Lero Anem a comprar per vosaltres Truqueu-nos i proposeu-nos el que e necessiteu: segur qu us podem ajudar!

PREUS LOW COST


22

Revista de Vic Octubre | Novembre

UN PASSEIG PER VIC Un xic d’història (Part I)

A

Carles COSTA

bans de res, haurem d’aparcar el cotxe si venim amb aquest mitjà de transport. L’inici d’aquest passeig comença a un dels ponts gòtics de Vic i acaba al carrer Arquebisbe Alemany. Dic un dels ponts gòtics perquè, si bé en veurem un, a Vic n’hi ha un parell. El petit inconvenient és que el segon, el pont del Bruguer, cau als afores de Vic en un altre bonic passeig tot resseguint el riu Gurri. De manera que em sembla encertat deixar el cotxe en algun dels pàrquings gratuïts que hi ha entre l’inici i l’arribada de la ruta; per dir-ho d’alguna manera. Algunes possibilitats són el pàrquing del Sucre i una altra és el pàrquing de l’Avinguda dels Països Catalans: Aprofitant que tenim una estona fins la primera parada, fóra bo conèixer els orígens de Vic. I, d’alguna manera, el punt inicial, l’embrió, l’espermatozou, la raó de ser... l’hauríem d’anar a cercar en l’època de l’ocupació sarraïna. Tanmateix, l’afirmació mereix un matís. I és que, com possiblement sabrà el lector, Vic disposa d’un temple romà... això significa que, com a mínim, la història de Vic començaria en aquesta època. És cert, abans de l’ocupació sarraïna hi va haver visigots i romans però, com veurem, el naixement de Vic com a tal, podríem dir que és en aquest punt. És per això que començarem aquesta introducció històrica en aquest moment i no abans; malgrat la plana de Vic tingui història anterior.

L’ocupació sarraïna Tenim per una banda que a principis del segle VIII la Península Ibèrica ja estava ocupada pels sarraïns. Aquests, es mantenien a ratlla i lluny dels dominis del rei got, Àkhila II, qui governava sobre les regions catalana i narbonesa en aquells temps. A principis del mateix segle, però, destitueixen Àkhila II i el substitueix el nou rei Ardó; rei que no va ser reconegut pels sarraïns, amb

“ Per no tenir, Vic no tenia ni tan sols bisbe propi i hi actuava un arxipreste. No serà fins uns anys més tard, que el comte Guifré el Pilós emprendrà i liderarà la gran repoblació de la zona.” Còrdova com a capital del seu regne. Aquesta fou l’excusa perfecta dels sarraïns per intentar ocupar tot el litoral català; des d’Amposta fins a Empúries. Així doncs, varen començar a avançar terreny cap al nord. Moltes de les ciutats es rendien sense oferir resistència, doncs malgrat el control militar i el cobrament d’impostos que imposaven els sarraïns, eren força respectuosos amb la cultura i costums locals. Aquest, però, no fou el cas d’Osona, ja que s’han trobat documents posteriors que afirmen que en el moment de la repoblació, la terra estava abandonada i deshabitada; se sobreentén que per raó de l’ocupació sarraïna, la gent va morir o desaparèixer. De totes maneres, el fet que s’hagin conservat topònims d’origen ibèric com el del municipi de Gurb o el del riu Gurri fins els nostres dies, indicaria que no va quedar buida del tot, sinó que més aviat molts es van refugiar a les muntanyes del Montseny i de les Guilleries.

Els francs Més cap al nord, alguns com nobles gots o indígenes d’algunes ciutats de la Septimània, oferiren resistència als sarraïns després de lliurar-se al rei Pipí el Breu i en veure que disposaven de pocs recursos per fer-los front. Segons com, és l’inici del gran imperi dels francs que aviat establiren la frontera als Pirineus i poc més tard a Girona i als comtats d’aquesta mateixa. Se suposa que poc més tard, Urgell i la Cerdanya feren el mateix. Els sarraïns, en veure que perdien terreny, mai millor dit, van començar a fer incursions per intentar recuperar-lo; són les conegudes ràtzies. Per la banda dels francs, Carlemany es proposa fer arribar la Marca Hispànica fins a l’Ebre. Malgrat l’esforç, una acte de traïdoria no li va permetre però, malgrat tot, va aconseguir establir la frontera en Osona i Berguedà, que van passar a formar part de l’imperi carolingi. Com que aquesta terra era fronterera, calia fortificar-la i tenir-ne bona cura. És en aquest moment quan Lluís el Piadós confia Ausona al comte Borrell i Ausona és fortificada.

Cal entendre la fortificació d’Ausona, com una torre de defensa i, més concretament, sembla que era on hi ha l’actual Temple Romà. Alhora, es va mig repoblar. I dic mig perquè, senzillament, es van cobrir les necessitats. Per no tenir, Vic no tenia ni tan sols bisbe propi i hi actuava un arxipreste. No serà fins uns anys més tard, que el comte Guifré el Pilós emprendrà i liderarà la gran repoblació de la zona.

La revolta d’Aissó Amb la figura d’Aissó, apareix un nou personatge. Aissó era fill del valí de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan alKalbí al-Arabí que va lluitar al primer quart del segle IX contra els francs. Aissó fou capturat pels francs quan aquests van prendre Barcelona a principis de la vuitena centúria. Per aquestes dates, mor el comte Rampó de Barcelona i s’esdevé un buit de poder que és aprofitat per Aissó per escapar-se i iniciar una revolta antifranca. Aissó, aprofitant que arreu de Catalunya hi havia partidaris del francs, més restrictius, i d’altres més partidaris dels sarraïns, més respectuosos amb els costums locals, es va presentar a Osona, sembla ser que per la manca d’organització i repoblació i, com s’ha dit, per la posició geoestratègica que gaudia la comarca; recordem que era la frontera entre sarraïns i francs. Sembla que enganyant als pobladors de la comarca, degué caure primer Roda de Ter i llavors tota Osona. Amb l’ajuda d’altres cordovesos també va intentar recuperar Barcelona i Girona tot i que no pas amb el mateix èxit. Tan fou així que, tot i que Lluís el Piadós va mobilitzar el seu exèrcit, en arribar a la Marca, Aissó ja havia fugit.


24

Revista de Vic Octubre | Novembre

LA MÀGIA DEL TEMPLE III Aquesta veu em resulta familiar

meu pare que hi feia allà? Com és que no m’ha dit res?

-

Xavi RUIZ

Si- Va apuntar la meva marePerquè ho demanes amb aquesta insistència filla? -Per res mare, coses meves. Ara he de marxar, no sigui cas que arribi tard- Puntualitzo per deixar la conversa en un clímax adient. La meva mare és una mare, com totes les mares, però totes les mares no són com la meva mare, bé, suposo que com la meva mare no n’hi ha cap més. Tothom em diu que sóc clavada a ella, clar està que ella em treu 30 anys, i que tenim el mateix caràcter (molt fastigós a vegades) però això no impedeix que ens cuidi als 4 de casa, al cap i a la fi només en som 4. Mentre vaig de camí a la catedral, no paro de donar-li voltes a la llum que m’ha dit la mare, la llum que sortia del Temple. Que és el que fan allà dins? I el

Dins de la bossa que porto penjada a l’esquena i duc la GoPro, després de treballar hi aniré una estoneta per allà, vejam què hi esbrino. Tot pensant això, acabo de topar amb una persona, em cau la bossa a terra i just quan m’he ajupit a agafar-la em diu: -Vigila per on passes...- Va escridassar amb una veu que no suporto de bon matí. -Vigila per on passes tu... tros d’ a...s...Mentre li deia el mateix que m’havia dit ell, anava aixecant el cap i òndia tu, quin tros de paio amb qui m’havia topat, mig Capità Amèrica, mig John Snow. -Vols la bossa o no? -em diu mentre l’estava mirant. -Eh, clar que si burro- crec que m’he posat vermella- I deixa de mirar-me els pits- però que coi estic dient? -Estàs fatal noia- i es gira i marxa.

Seré burra, això per no mirar. Us haig de reconèixer que estava molt bo, però com que fa tant de temps que estic sense xicot, no sé ni el que vull. Tampoc vull una cosa seriosa, però amb aquell culet suposo que faria una excepció, ains déu, què hi farem. Entro a la catedral, està molt fosca, encenc les llums i vaig a demanar-li els horaris a les monges. Crec que avui quan arribi a casa dormiré fins avorrir-me. -Ei tu- em cridaven des de darrereNo seràs tu la guia? Aquesta veu em resulta familiar. Sabíeu que no tinc gaire bona memòria?, però les veus se’m queden gravades i aquesta fa molt poc que l’he escoltada. Em giro a poc a poc perquè em sembla que ja sé qui és... -Però qui hi fas aquí?

Extret de la novel·la “La Màgia del Temple”


Consum mitjà 5 – 7,3 (l/100 km) i emissions de CO2 131 - 170 (g/km).

Nou GLC Coupé. El millor en cada terreny.

Res no podrà resistir al seu impressionant disseny Coupé, amb tracció 4MATIC, fars LED High Performance, paquet cromat exterior i canvi automàtic de 9 velocitats. Amb cinc programes de conducció DYNAMIC SELECT, el seu dinamisme i la seva agilitat es poden incrementar amb l'exclusiva suspensió mecànica d'amortiment ajustable DYNAMIC BODY CONTROL, per convertir qualsevol obstacle en una oportunitat. A partir d'ara, no hi haurà res que t’aturi.


26

Revista de Vic Octubre | Novembre

“UN MONSTRE EM VE A VEURE” de Juan Antonio Bayona

“ El film planteja

el dolor intern d’un nen que sofreix en silenci sense ser massa conscient de la gravetat de tot plegat. ”

A

“Un monstre em ve a veure” de J.A. Bayona, adaptació de la novel·la de Patrick Ness, un nen, Connor (Lewis MacDougall), fill de pares separats, és testimoni mut de la greu malaltia que pateix la seva mare – Interpretada per Felicity Jones -, encarant aquest moment des de la impotència i la ràbia. Aquesta situació angoixant provoca que el noi es vegi assetjat per un malson terrible en què no pot salvar a la seva mare de caure per un precipici després de l’esfondrament d’un cementiri que té precisament al davant de casa. Però un nou malson succeeix a l’anterior a una hora concreta de la nit i aquest somni no s’esvaeix sinó que es materialitzarà al seu davant.

Ara Connor es troba amb l’aparició d’un monstre colossal – amb la veu de Liam Neeson en la seva versió original - que el ve a visitar cada dia al vespre. L’ogre visitant li planteja un joc consistent en què aquest li explica tres històries fantàstiques, amb diverses lliçons transmeses, a canvi de que el noi li expliqui una quarta història. Una última història que no serà altre que el procés d’incertesa i patiment que està travessant.

Les tres històries contades pel gegant arbori apareixen com tres pel·lícules dins de la pròpia pel·lícula, tres films autònoms en una estructura de nines russes. Tres exquisits i fascinants relats adscrits al cinema d’animació digital, sota una textura de dibuix en aquarel·la, que esdevenen un dels atractius més llaminers i potents del film. El film planteja el dolor intern d’un nen que sofreix en silenci sense ser massa conscient de la gravetat de tot plegat. En aquesta situació, l’aparició de l’àvia –interpretada per Sigouney Weaver- afegeix un factor discordant en la seva vida ja que Connor ha d’anar a viure a casa d’ella mentre la mare roman hospitalitzada per sotmetre’s a un enèsim tractament. Això és un nou revés pel noi que detesta la seva àvia i la seva ordenada casa, erigint-se l’àvia d’alguna manera en la figura de la bruixa dels contes. Però aquest film s’abona a la tesi que tot és relatiu i ambivalent, i es liquida la idea del món separat entre bons i dolents, tal com resen les tres històries narrades pel gegant. Així l’àvia no és cap ésser menyspreable sinó una mare cuidadora, abnegada i amatent, ni el monstre és un ésser terrorífic i destructor. I és que la funcionalitat dramatúrgica del monstre convocat arriba, de fet, per potenciar la

veu pròpia del nen, desvetllar la consciència del nen, el xiscle de subconscient, empès a verbalitzar l’infern interior que el rosega per dins. És cert que es proclama la fantasia com a extensió de la pròpia realitat en contra de la màxima que la imaginació i la ficció viuen en un món a part, desconnectat del món real, creat per la imaginació humana. Però sobretot es reivindica la necessitat del complement fantàstic, la urgència de la faula i el conte, perquè la mateixa realitat sigui més suportable i, també, més comprensible.

Aposta suggeridora i atractiva de Bayona que trobem un xic desmesurada pel seu to altisonant i transcendental imprès especialment en el seu darrer tram, fent gala d’una tendència molesta a subratllar el costat melodramàtic, a buscar la llàgrima torrencial. Crec que no feia falta tant aparatós embolcall per vestir i donar sentit al terrible trastorn interior del noi a l’enfrontar-se al neguit de la mort, al procés del dol, i les dificultats de l’assumpció de la malaltia i deteriorament d’un ésser estimat i adorat com pot ser la pròpia mare.


El teu llibre el tenim a la Tralla

Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat


28

Revista de Vic Octubre | Novembre

10 CONSELLS

útils per a joves emprenedors és immens “ iElhimón ha molt per fer.

“Valora tot això i escolta el que et diu el cor. I si ho veus clar, atreveix-te: la vida és una aventura”.

À

ngel Fer nández és un petit empresari però amb un gran equip que, després de 35 anys al capdavant d’una companyia de venda de material tèxtil personalitzat, Camisetas.info, ha viscut diferents èpoques i situacions empresarials que l’han fet reflexionar entorn del treball i a la manera en què una persona ha d’afrontar un nou projecte. Per això, i després del seu recorregut al mercat, exposa deu consells per a joves emprenedors que estiguin pensant a crear el seu propi negoci.

1 Qui ets? “Ets la suma de les teves experiències, valors, errors, etc.”, afirma Fernández, que afegeix que “la teva eina principal no és el PC, ets tu”. Et coneixes de veritat? Si no domines aquesta eina, un mai arribarà a ser bo. Si es comença per ser honrat, treballador, constant i creatiu, llavors és un bon inici. 2 On ets, amb què i amb qui comptes? No és el mateix navegar sol o amb tripulació, però no t’oblidis que la millor tripulació necessita un capità per arribar a port. Família, amics, socis, inversors, empleats... Tots poden ajudar-te i segurament estan desitjant fer-ho, però vés clar perquè els necessites i mai els enganyis. Màquines, espai, experiència, clients, proveïdors, liquiditat ... Tot compta però suma només realitats, no enganyis a ningú i menys a tu mateix.

3 Cap a on vas, quin és el teu objectiu, quin serà el camí? Pot ser crear una empresa o millorar la que ja tens, però tingues clar qui ets i on ets abans de somiar on vas. “Pensa un camí i dóna-li tanta importància com a l’objectiu o més”, comenta el gerent de Camisetas.info. El camí et porta i et permet fins i tot canviar o millorar l’objectiu, sense frustrar-te. 4 Necessitaràs carburant! Evidentment, sense diners és més difícil començar una empresa o mantenir la que tens, però l’energia imprescindible és la il·lusió. Amb un bon projecte o una simple bona idea potser trobaràs companys que t’ajudaran a dur-la a terme. Sense il·lusió el teu projecte no tindrà futur, mai vencerà els obstacles del camí. 5 Gestiona la por, tots hem passat moments complicats. Sempre està present la por. En moltes decisions t’acompanyarà però no deixis que et freni. Si es transforma en pànic, et bloqueja i “fi de trajecte”. Si et coneixes i coneixes les teves pors, buscaràs solucions abans que arribin els problemes. Perdona els teus propis errors, estudia’ls i converteix-los en experiència. 6 Imaginació al poder! Com s’han fet sempre les coses? Com les saps fer? Què se’t passa per millorar els processos? En un món que va cada vegada més de pressa i on les distàncies i les fronteres estan desapareixent, segur que hi ha altres formes de fer i de vendre.

7 Pensa, pensa i pensa. Mira al voltant teu amb sentit crític, incorpora detalls i matisos, sempre són importants. Pensa a crear, en millorar la creació, en vendreho millor. “Copiar formes i maneres de fer no és dolent, és aprendre de les experiències dels altres. Copiar productes és de pirates”, afirma Fernández. 8 Treballa molt, esforça’t. Res és gratuït. Si no t’esforces més que els que t’envolten mai seràs millor que ells.

9 Treballar és divertit (i no estic boig). Si t’agrada el que fas ho faràs bé i no et costarà. Treballar per a tu mateix, a més, és gratificant. Coneixeràs gent, aprendràs i ensenyaràs. Segurament treballaràs més de 8 hores al dia però si ho fas bé no ho canviaràs per res.

10 Atreveix-te! “Si no saps volar, no et llencis al buit per provar de veure què passa”, diu Àngel. Forma’t, aprèn, posa per escrit el que et produeixen els 9 punts anteriors, demana consell i ajuda. Suma la teva experiència i la dels que t’acompanyen. El món és immens i hi ha molt per fer. “Valora tot això i escolta el que et diu el cor. I si ho veus clar, atreveixte: la vida és una aventura”.


30

Revista de Vic Octubre | Novembre

EL WHATSAPP DE GOOGLE

El programa de “Google no precisa

que tinguis un compte de correu i incorpora l’anomenat sistema d’espiell digital. Els qui rebin una trucada podran veure en viu i en directe.

F

a temps, quan Google va començar a situarse a la part superior de la piràmide jeràrquica del món empresarial de les tecnologies, es va creure amb prou energia per discutir l’omnipresència de Facebook en el sector de les xarxes socials. Des del mateix sector de les NNTT es va creure que la creació de Google+ acabaria amb firmes que comptaven amb milions d’usuaris com la creada per Mark Zuckerberg o Twitter. El diagnòstic estava més que justificat.

Google+ comptava amb el suport del motor de recerques més important del món i això, ben utilitzat, acabaria per seduir els usuaris que en una mateixa xarxa social les tindrien totes. Fet i fet hem vist que si bé és cert que Google+ compta amb una xifra gens menyspreable d’internautes, no ha pogut col·locar-se per davant de Facebook, Twitter o Instagram. El motiu? El principal és que els usuaris desitgen tenir diversos comptes en les diferents xarxes socials existents. Aquests dies hem de recordar aquesta breu història de “fracàs” amb el nou desenvolupament presentat per Google. Google Duo vol desbancar les grans empreses de la comunicació, això és FaceTime d’Apple, Skype i Whatsapp. Es tracta d’un programa de xat vídeo que s’assembla als seus competidors, però que afegeix algunes prestacions que poden fer que sigui àmpliament descarregat. Disponible per a telèfons intel·ligents i tauletes tant iOs com Android, el seu reclam principal respecte als altres programes similars és la qualitat en les videotrucades. D’aquesta manera Google Duo pot connectar tant a través de Wifi com 3G o 4G durant la mateixa trucada en funció de quina sigui el senyal més fort que tingui el

teu dispositiu. Això en trucades vídeo d’alta definició 720p. D’altra banda, el programa de Google no precisa que tinguis un compte de correu i incorpora l’anomenat sistema d’espiell digital. Els qui rebin una trucada podran veure en viu i en directe qui s’està intentant comunicar amb ells. Una cosa així com l’espiell de la nostra casa quan vénen convidats. Des de Google s’ha assegurat que la seguretat d’aquest programa ha estat àmpliament testada i per això no hi haurà problemes de privacitat. Com tothom sap, no és el primer sistema de videotrucades de Google. Amb la irrupció d’aquest programa, però, no vol dir que Hangout vagi a desaparèixer. Google Duo només permetrà establir connexions entre dos dispositius de manera que Google reserva les videotrucades grupals i el xat per l’antic programa.

La pregunta segueix en l’aire: Aconseguirà Google desbancar els grans rivals del sector? Amb la història de Google+ a la nostra retina hem de respondre que difícilment podrà esdevenir una opció majoritària per davant de Whatsapp.


Et vols anunciar a la revista? Truca’ns alEl mes vinent 93 885 ‘Especial 46 02 / 655 454 233 Festa Major de Vic’

o envia un correuSi ahi vols ser, truca al:

93 885 46 02 info@larevistadevic.cat o envia'ns un mail a: info@larevistadevic.cat

PREUS D’ESCANDOL


40 aniversari

Autopark Vic

Autopark Vic, s.a. Vendes, taller mecĂ nic, carroseria

Eix Onze de Setembre, 26 Vic (al costat de la Universitat Politècnica de Vic) Tel: 93 883 24 11 Recanvis: 93 883 22 38

Tel: 93 883 24 11

Profile for Revista de Vic

Revista de Vic 26 Octubre 2016  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 300 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de Ter, Manlleu, Tona, Torelló, Ripoll...

Revista de Vic 26 Octubre 2016  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 300 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de Ter, Manlleu, Tona, Torelló, Ripoll...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded