REVISTA DE VIC 50 OCTUBRE

Revista de Vic Revista gratuïta www.revistadevic.cat

Octubre | Novembre de 2018 Núm. 50

50 números AMB VOSALTRES

Vitaldent Vic

Rambla de l’Hospital, 3

938 81 43 50

LA TEVA SALUT COMENÇA A LA TEVA BOCA. LA TEVA SALUT COMENÇA A VITALDENT. 1. TIN 4,44% i TAE 4,96% 21,36€ cada quota. Import total degut 1.281,16€. Finançament subjecte a l’aprovació de Sabadell Consumer Finance, SAU. Oferta vàlida del 27.8.2018 al 31.10.2018. Començament del tractament sota l’acceptació del pressupost. Solament vàlid dies laborables. Nº Registro Sanitari: E08978600

Especial 50 números

Per moltes publicacions més!

F

elicitats a la Revista de Vic a l’equip de redacció, als lectors de la revista i els que la llegeixen en format digital pels 50 números publicats. Aquesta refundació recupera una publicació en paper, record del panorama cultural i literari vigatà de fa cent anys, iniciada entre els anys 1917 i 1918.

Ara, amb el mateix nom, sou els nous emprenedors els qui heu volgut llançar i actualitzar un projecte que manté el record del passat de la ciutat i hi manté un pòsit cultural més a prop dels costums populars i vius que actualment tenim; heu sabut reobrir una revista per a tothom, que recorda el Vic d’abans parlant del Vic d’ara.

Esperem que aquest sigui només un primer llistó que us encoratgi a seguir-ne sumant-ne més, amb aquesta voluntat de voler arribar a tots els vigatans que, com vosaltres, estimen molt la nostra ciutat.

Anna Erra i Solà Alcaldessa de Vic

Les filles de la Noemí Aguilar, la Jana i Júlia Font Aguilar, en Xavi Ruiz director de la Revista de Vic i l'Àngel Isern gerent de l'Habitatge de Vic Quan a la redacció de la Revista de Vic vàrem recomptar els vots del vigatà i vigatana de l'any i van sortir més de 5000 usuaris computats, no ens ho vam acabar de creure. El primer nom va ser el de la Noemí Aguilar, una noia que va escollir el nostre col·laborador Oriol Casellas, en aquells dies era la presidenta de Sagals. La recordarem sempre amb aquell somriure que l'acompanyava a tot arreu. En Xavi Ruiz (director de la Revista de Vic al centre de la imatge) sempre ens ha comentat que recorda com si fos ahir quan la Noemí li va fer provar la camisa dels Sagals i li va dir que ja era un Sagal mes.

Un orgull tenir-la per sempre mes com a Vigatana de l'any!

Octubre - Novembre 2018

Parlar de l'Àngel Isern és parlar d'un home sempre bolcat amb la cultura Vigatana, un enamorat de la nostra ciutat. Pel primer número de la Revista el vàrem anar a veure on treballa actualment de gerent, l'Habitatge de Vic. El primer que ens vam trobar va ser una xerrada amb ell sobre fotografies de Vic que tenia penjades a un portal sobre la ciutat, allà vàrem veure que aquell home estimava la seva feina, estimava la publicitat i estimava la creativitat. Sempre ha sigut un visionari i en Xavi ha pres nota de molts dels seus consells.

Una persona amb un carisma espectacular.

Sens dubte un Vigatà de l'any com una catedral!

2

Revista de Vic

Editorial

02 50 NÚMEROS 08 MODA Per moltes publicacions més Com vestir sempre bé

18 VIC AHIR L’arribada del Ferrocarril a Vic XAVI Ruiz

22 HORÒSCOP 7 Diferències i horòscop

Q

10 PSICOLOGIA 12 LLIBRES Mindfulness, parlem de consciència Cómo piensan los escritores i Fantasplena

mas de Hielo

27 MENGEM BÉ Pastís d'escórpora

30 OPINIÓ Felicitats... Amb més reptes

ui ens havia de dir que arribaríem al número 50 fa 4 anys...

Quan va néixer la idea de fer una revista cultural amb informació de la ciutat, molta gent ho va veure molt arriscat, hi havien moltes revistes al mercat i un munt de mitjans de comunicació, però la veritat és que vam trobar la fórmula.

Una Revista com la que tens avui a les mans, passa per molts processos i per molta gent, que mes rere mes, posa moltes ganes i molt esforç, a partir d'aquí es gestionen els clients que fan que la revista sigui gratuïta i que la puguem distribuir sense cap classe de cost, amb una qualitat de paper i encara millor de contingut, 100 per 100 escrit en català.

Llavors arriba la distribució digital, una distribució que ha passat de 786 visualitzacions a gairebé 44000 visites úniques i les nostres xarxes socials, amb més de 8000 seguidors.

Així doncs podem dir que la Revista de Vic ha vingut per quedar-se, amb uns clients satisfets i uns lectors fidels que esperen que surti la revista de cada mes.

Des d'aquest editorial només em queda donar les gràcies a tota la gent que va apostar en el seu dia per aquest projecte i a tots els que seguiu al peu del canó, a tots vosaltres moltíssimes gràcies i per moltes publicacions mes!

Us deixem amb un nou número farcit d’articles i consells comercials, i esperem que en gaudiu molt igual que nosaltres fent-la.

Recordeu que ens podeu seguir a les xarxes socials Facebook i Twitter i a través de www.vicfm.cat.

Ens podeu enviar comentaris o articles a: info@larevistadevic.cat

Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.com Administració Marta Anglada Redactors Núria Dot Xavi Ruiz Carles Costa Cristina Comerma Toni Coromina Andreu Gomez Eduard Olivan Miquel S. Molist Badiola, Oriol Casellas Dipòsit legal B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions Pare Gallissa 08500Vic (Barcelona) Telèfon 655 45 42 33 Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

Ford Kuga EcoBoost Per

17.950€

Finançant amb FCE Bank fins a final de mes

GAMMA FORD KUGA CONSUM COMBUSTIBLE COMBINAT DE 5,2 A 9,1 L / 100 KM. EL CONSUM DEPÈN DE LA CONDUCCIÓ QUE FACI DEL VEHICLE. EMISSIONS DE CO2 136 A 209 G / KM, MESURES D'ACORD la normativa vigent QUE, EN CONDICIONS REALS, PODEN VARIAR. Valors de consum i emissions de CO2 mesurats segons cicle NEDC (directament o per correlació de WLTP / CO2 MPAS) i Reglament UE 2017/1151. Podrien variar en funció dels procediments d'homologació.

Kuga Trend 1,5 Ecoboost 88KW (120cv). L'oferta inclou IVA, transport, IEDMT (impost especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, per la qual cosa es recomana revisar-lo en cada cas), dtes. promocionals, aport. concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E., ajornat mín. 12.000 € i permanència mín. 36 mesos en Finançament Convencional i 25 mesos en multiopció. Operació subjecta a valoració creditícia. Vàlid en Pen. i Bal. fins a final de mes. No compatible amb altres dtes.

Actualitat

Es presenta l’exposició paleontològica ‘Osona, 50 milions d’anys enrere’

E

l Museu de l'Art de la Pell de Vic (MAP) ha acollit la presentació de l'exposició paleontològica 'Osona 50 milions d'anys enrere', que s'hi podrà veure fins al 6 de gener, i on s'hi mostra una selecció acurada dels millors fòssils de la col·lecció de l'enginyer geòleg Francesc Farrés. La presentació ha comptat amb la presència de la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vic, Susagna Roura; el vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Jordi Villà; el vicepresident 1r del Consell Comarcal d'Osona, Joan Carles Rodríguez; l'enginyer geòleg i propietari de la col·lecció de fòssils, Francesc Farrés, i el director del Museu de l'Art de la Pell, Josep M. Riba.

'Osona, 50 milions d'anys enrere' té com a objectius donar a conèixer a la comunitat educativa i públic en general l'important patrimoni paleontològic d'Osona, fent valdre la informació paleobiològica que proporciona el registre fòssil, a més de conscienciar i sensibilitzar la comunitat educativa i el públic en general pel respecte i l'estima del patrimoni paleontològic a partir del seu coneixement, així com implicar el públic, els agents culturals i la societat en general en la necessitat de protegir aquests béns patrimonials.

La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vic, Susagna Roura, ha agraït la implicació de tots els ajuntaments i entitats que s'han volgut adherir "en aquesta exposició singular i gens habitual de caràcter paleontològic de la nostra terra, d'Osona, i que recull almenys una peça de cada municipi".

Tal com ha explicat el vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Jordi Villà, la rellevància científica de l'exposició ve avalada pel Dr. Jordi Martinell, catedràtic de paleontologia de la Universitat de Barcelona (UB), i ha estat comissionada conjuntament pel paleontòleg i investigador de la Universitat de Barcelona, Jordi Vilà; la professora i investigadora de la UVic-UCC, Judit Molera, i el director del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) i també investigador de la UVic-UCC, Marc Ordeix.

Villà ha subratllat que 'Osona, 50 milions d'anys enrere' és una tasca col·lectiva de tota la comarca, i també "un exemple del treball de la UVic-UCC amb i pel territori, a fi d'acostar el coneixement científic a la societat".

El vicepresident 1r del Consell Comarcal d'Osona, Joan Carles Rodríguez, ha explicat que des del Consell Comarcal també es va treballar per trobar el finançament per l'exposició i "un espai digne" a la comarca on poder-la exhibir. "És una col·lecció excepcional, fruit d'un treball de camp molt intens i que ha estat possible gràcies a un teixit de complicitats.

Estic convençut que a tothom li agradarà veure-la", ha remarcat Rodríguez.

Per la seva banda, l'enginyer geòleg i propietari de la col·lecció de fòssils, Francesc Farrés, ha detallat que

Octubre - Novembre 2018

l'exposició es divideix en tres parts: els fòssils corporals vertebrats, els fòssils corporals invertebrats i els icnofòssils, que són restes, pistes o petjades deixades per organismes vius i que s'han fossilitzat. "El volum de l'exposició és una desena part de la col·lecció, tot i que m'agrada pensar que és un patrimoni més que una col·lecció", ha reflexionat. Farrés ha revelat que alguns dels exemplars que es poden veure a l'exposició i van representar un descobriment científic mundial porten noms amb clares reminiscències osonenques, com és el cas de la tortuga Osonachelus decorata.

El director del Museu de l'Art de la Pell, Josep M. Riba, ha celebrat que l'exposició pugui veure's al MAP, ja que "és fidel a l'eix de l'art que marca totes les exposicions temporals que acollim i, per tant, a la línia del museu".

L'exposició s'inaugurarà aquest dissabte, 29 de setembre, a dos quarts de 6 de la tarda amb representants de les diferents administracions i institucions implicades. Àmplia exposició amb diversitat d'espècies animals i vegetals 'Osona, 50 milions d'anys enrere' mostra una selecció dels millors fòssils i pistes de la comarca que ha anat trobant i col·leccionant, al llarg de més de 60 anys, l'enginyer geòleg Francesc Farrés.

L'exposició permet entendre per què les roques de la comarca -les margues de Vic- tenen aquest color i aspecte tan característic i fer un recorregut d'immersió en els ecosistemes marins de l'Eocè, quan el mar cobria la comarca actual d'Osona i es va anar enretirant fins a quedar terra ferma. En aquesta exposició es combina la visió científica amb exemplars de fòssils molt ben preservats –holotips- i espècies úniques mai mostrades abans.

4

Una de les peces exposades més rellevant és un exemplar restaurat i muntat, gairebé complet, de la tortuga marina (Osonachelus decorata). De fet, la col·lecció conté el registre més complet i amb major diversitat de tortugues marines de l'Eocè del sud d'Europa.

La col·lecció també disposa de diverses vèrtebres, costelles senceres i altres restes òssies de sirenis, nombrosos exemplars de dents de diferents gèneres de taurons, desenes d'exemplars de peixos parents de les sardines o de les perques actuals, entre d'altres.

La mostra també permet observar lloses de platja fòssil amb marques d'onatge (ripples) que contenen empremtes d'ocells, rastres de crancs, rastres d'antecessors del porc, creodonts ja extingits, ungulats, així com marques de gotes de pluja i senyals d'escapament de gas.

Exposició fruit d'un teixit de complicitats L'exposició ha estat organitzada per la UVic-UCC i la UB amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Serveis Territorials de la Catalunya Central, la Diputació de Barcelona, la Fundació Girbau, la Fundació Puig Porret, Patronat d'Estudis Osonencs, la Llotja de Vic, Corredoria d'Assegurances Vilà, el Consell Comarcal d'Osona i els ajuntaments de Vic, Calldetenes, Folgueroles, Gurb, Manlleu, Masies de Roda, Rupit i Pruit, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Julià de Vilatorta, Sant Quirze de Besora, Santa Eulàlia de Riuprimer, Taradell, Tona i Torelló.

Cal agrair també la cessió d'exemplars de fòssils de rellevància del Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont o del Museu Geològic del Seminari de Barcelona i la col·laboració de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Revista de Vic

FES-TE ARA EL CARNET JOVE DE L’ANY VINENT CARNETJOVE.CAT

Tecnologia

Access2Europe porta a Barcelona 34 startups per a la seva internacionalització

L

a internacionalització de startups és el principal objectiu d'un dels projectes més innovadors que ha posat en marxa la Comissió Europea en el marc del programa de finançament Horizon 2020 per a investigació i innovació. Es tracta d'Access2Europe, un projecte d'un any de durada que ajuda a empreses tecnològiques nascudes en algun país europeu a entrar en altres mercats de la UE. Per fer això possible és imprescindible la unió i col·laboració entre diferents ecosistemes tecnològics d'Europa. En aquesta ocasió s'han unit quatre firmes especialitzades en la creació i acceleració d'startups de quatre dels principals centres d'empreses tecnològiques d'Europa: CUBE (Berlín, Alemanya), Tehnopol (Tallin, Estònia), The French-German Chamber of Commerce ( París, França) i Península (Barcelona, ​​Espanya).

La representant de Barcelona, ​​Península, és una consultora d'innovació corporativa (Open Innovation) que ha realitzat programes de llançament i acceleració de startups especialitzats en diferents àmbits. Segons explica Simón Lee, General Manager de Península, "l'objectiu és trencar amb la barrera que el desconeixement d'un mercat, a nivell social, jurídic o cultural, representa per culminar amb èxit una fase d'internacionalització".

Per ajudar i accelerar l'entrada de les startups que participen en el projecte en els mercats d'Alemanya, Estònia, França i Espanya, les quatre consultores aprofiten la seva experiència en els respectius mercats nacionals. Per a això dissenyen un programa d'acompanyament amb estada de 3 mesos en els centres que formen part del projecte, donant accés a aquestes startups a la indústria i l'ecosistema empresarial local.

Aquesta estada permet a aquestes empreses ac-

Octubre - Novembre 2018

cedir a partners i socis en potència, i a experts i a finançament per obrir mercat i emprendre la seva internacionalització.

i tot grans capçaleres del periodisme s'han arribat a "empassar" notícies que no eren veritables.

En paraules d'Alberto Ordieres, COO de Península, "la cooperació entre els quatre socis que formen aquest consorci europeu ens permet oferir a les startups una experiència única que d'altra manera no seria possible." "No només poden gaudir d'estades de tres mesos en qualsevol de les quatre seus, també poden participar en els Discovery Tours, viatges de negocis de tres dies de durada que permet a startups de tot Europa conèixer un dels quatre mercats ".

És per aquest motiu que la Comissió Europea ha decidit prendre cartes en l'assumpte i ha obligat a les plataformes de continguts en línia, al sector publicitari i a les empreses d'anuncis a internet a elaborar un Codi de Bones Pràctiques per combatre les que d'una manera popular anomenem Fake News.

Durant la setmana passada, Península va organitzar el seu segon Discovery Tour a Barcelona (el primer va tenir lloc al juny), en què ha rebut a 16 empreses tecnològiques de 12 països europeus. En un tour de tres dies, aquestes startups han pogut descobrir l'ecosistema empresarial de Barcelona, ​​ amb l'objectiu d'establir sinergies amb experts, possibles clients, empreses locals o representants de diferents organismes de l'administració pública. Per a això van visitar centres de l'ecosistema emprenedor, com Pier01, Barcelona Activa o Canòdrom Parc de Recerca Creativa, i comptar amb convidats que van compartir la seva experiència, alguns projectes tan reeixits com Social Point, Holaluz o Xarxa Points. També van tenir l'oportunitat de reunirse en privat amb grans empreses com Ferrovial, Sorigué, Seat, Suez, IESE, Hospital Clinic, IQS o COPISA.

La lluita d'Europa contra les Fake News En un inici pensàvem que érem capaços d'identificar una notícia falsa quan la llegíem. No obstant això, amb el temps, aquest tipus d'informació s'ha sofisticat i fins

6

Aquesta decisió presa en el si d'Europa té com a objectiu minimitzar la desinformació quan se celebrin els propers comicis al Parlament Europeu el 2019.

Segons ha informat la comissionada europea d'Economia i Societat Digital, Mariya Gabriel, el primer dels objectius que persegueix aquest Codi de Bones Pràctiques és evitar que els que publiquin informacions falses obtinguin beneficis publicitaris per la seva difusió.

Alhora, es pretén lluitar contra els comptes falsos de bots i també s'ha proposat posar a disposició d'alguns col·lectius eines de denúncia per poder perseguir d'una manera més efectiva les notícies falses.

La mateixa Gabriel ha assenyalat que "és un pas important per abordar un problema que s'ha tornat cada vegada més generalitzat i amenaça la confiança dels europeus en els processos i institucions democràtiques".

Revista de Vic

CALOR

A+

Per a compartir-la, sentir-la i viure-la.

765€

Estufa pèl·let ASIA Model de 7,3 kW. Model exclusiu

A

299€

Estufa llenya 706 MADRID Xapa metàl·lica.

4,60€ Sac de PELLETS 15 Kg

A

s IVA inclò

599€

Xemeneia FUNDI-700 Insertable de 70 cm.

Preus vàlids (IVA inclòs). Ofertes vàlides fins al 30 de novembre de 2018 o final d’existències.

Euromat

ceràmiques · banys · construcció · cuines ollir el teu

vine a rec

G DE CATÁLE O L CA R

C. Torelló, 21 · Vic · Tel. 938 890 119 Crta. de la Gleva, s/n · Manlleu · Tel. 938 502 656 Av. de Roma, 109 · Manlleu · Tel. 938 513 861 C. Sant Amand, s/n · Ripoll · Tel. 972 715 022 www.gammaeuromat.cat

Moda

Com vestir sempre bé CRIS Comerma

H

i ha persones que sempre vesteixen bé, i quan dic sempre em refereixo a les 24 hores del dia dels 365 dies de l'any. Ep, i tant nois com noies eh. És com si no tinguessin mai un mal dia; ni un bad hair day, ni una taca, ni arrugats, ni suats, ni res vell.. per Déu quina ràbia féu. M'agradaria creure que és un talent innat això de vestir sempre bé, però pels que no el tenim n'hem d'aprendre, per tenir una bona imatge i aquestes coses que sembla que no però sí.

#4_Quin temps fa?

Abans de sortir de casa treu el braç per la finestra o bé surt al balcó, terrassa, jardí.. el que tinguis. Et faràs una lleugera idea de com es presenta el dia meteorològicament parlant, i t'ajudarà a decidir si t'has de posar peces de més o menys abrigar. No et deixis enganyar per si fa sol o estar núvol, tu treu el braç a fora, és una prova infal·lible, creume. Jo sempre començo a construir el look per si ja tinc una peça clau que em vull posar sí o sí, sigui sabates, samarreta o roba interior (tot ha d'anar en sintonia!). A partir d'ella, busca allò que hi encaixa, que et sembli que en un principi no hagis de passar fred ni suar en excés. #5_Potencia allò bo I deixa de dedicar tants esforços a amagar allò que no t'agrada. Siguem realistes, el que tens és el que hi ha, accepta-ho i passa pàgina, com més intentis amagar-ho més s'hi fixarà la gent. Concentra els esforços en potenciar aquells aspectes del teu físic o caràcter que t'agradin de tu i aplica-ho en tots els moments del dia, no només quan poses un peu al carrer. No et descuidis, no deixis passar l'ocasió de sentir-te millor; un pintallavis vermell, unes gotes de perfum,.. al sofà, amb pijama i la teva pel·lícula preferida.

#1_Defineix el teu outfit bàsic Tingueu en ment, anota'l en un post-it, somia amb ell, tatua-te'l... el que sigui perquè no se t'oblidi. El meu, per exemple, consisteix en els meus texans preferits, un cinturó negre, una samarreta bàsica posada mig endins mig enfora, botines i complements minimalistes. Fa poc vaig llegir que la samarreta blanca és com un llenç en blanc i vaig pensar que era una definició senzillament fabulosa, i de fet crec que des de llavors encara me'n poso més sovint. Imaginació a l'aire.. #2_Dir no a les tendències Com ja he dit altres vegades no sóc gaire fan de les tendències, tot i que no vol dir que de tant en tant caigui en els seus paranys. Això sí, sense gastar-me un dineral, perquè sé del cert que no ho amortitzaré. Les tendències són guais en el moment en què surten, però quan veus a totes les noies vestides iguals passen a ser directament tendències avorridíssimes. Aposta sempre pels clàssics, els que et fan ser realment tu, desprendràs brilli brilli al caminar. #3_Fer servir el sentit comú Prova un outfit i mira't el mirall. Està prohibit sortir de casa sense donar-te una ullada ràpida al mirall (el de l'ascensor no compta, ja serà massa tard si detectes algun fail). Observa't: ostres aquest conjunt no m'afavoreix en absolut. Doncs a treure-t'ho tot de pet, està clar que no funciona, així que no intentis aprofitar una de les parts del look. Canvia ràpidament d'estratègia: busca allò que saps del cert que et fa sentir bé (recorre al punt #1) i prova-t'ho. Ai la samarreta es veu vella. Doncs fora, canvia-la per una que estigui en condicions (i la samarreta vella ja la pots reciclar, no fos que en algun moment de desesperació te la tornis a posar i surtis al carrer amb pintes de dubtós estil).

Octubre - Novembre 2018

8

Revista de Vic

LA TEVA SALUT COMENÇA A LA TEVA BOCA. LA TEVA SALUT COMENÇA A VITALDENT. 1. TIN 4,44% i TAE 4,96% 21,36€ cada quota. Import total degut 1.281,16€. Finançament subjecte a l’aprovació de Sabadell Consumer Finance, SAU. Oferta vàlida del 27.8.2018 al 31.10.2018. Començament del tractament sota l’acceptació del pressupost. Solament vàlid dies laborables. Nº Registro Sanitari: CS 10715

Psicologia

Mindfulness, parlem de consciència plena

GRACIELA Vidal

N

'has sentit a parlar del Mindfulness? És molt probable que la teva resposta sigui afirmativa, ja que es tracta d'un concepte que en els últims anys s'ha popularitzat molt.

D'altra banda, si no saps què és, te'n faig quatre pinzellades en aquest article.

S'entén avui en dia el Mindfulness com l'acció de prestar atenció plena al moment present, a allò que fem, que sentim, en l'aquí i l'ara.

Aquesta presa de consciència del moment que vivim, ens permet obtenir beneficis a escala física, mental i també emocional. És a dir, aquest estat de consciència de l'aquí i l'ara, ens pot ajudar a gestionar l'estrès, l'ansietat, la percepció del dolor i aquelles situacions que ens desestabilitzen en la nostra vida quotidiana.

De fet, segur que en algunes ocasions t'has adonat que feies alguna cosa però els teus pensaments no tenien massa a veure amb allò que estaves fent, sinó que estaves pensant en mil coses alhora. Això és degut al

Octubre - Novembre 2018

fet que mentalment, passem més temps en el passat i en el futur que no pas en el moment present, i és aquest aspecte el que es tracta a través de la pràctica del Mindfulness.

Abans de passar a la part pràctica, assegura't que et trobes en un lloc còmode i sense massa soroll. A més, recorda apagar o silenciar les notificacions del teu telèfon mòbil perquè no et molestin. No cal que comencis amb pràctiques molt llargues, de fet, és preferible començar practicant 5 o 10 minuts al dia i a poc a poc, a mesura que el cervell vagi adquirint aquest hàbit, ja aniràs augmentat el temps de manera progressiva.

Una vegada presentat el concepte, et proposo un parell d'exercicis que pots practicar a casa. Són aquests: Parem un moment, escoltem la nostra respiració: en primer lloc, un cop et trobis en una posició còmoda, cal que et centris en la teva respiració, una respiració profunda on inspirarem pel nas i expirarem per la boca, suaument. L'important en aquest primer exercici bàsic de Mindfulness és que puguis imaginar com l'aire entra pel nas, fa el seu recorregut cap als pulmons, que s'omplen, i tot seguit torna a sortir per la boca.

Es tracta de trobar un moment per poder connectar amb el present i deixar de banda els pensaments, és trobar un moment de pau i tranquil·litat enmig d'una societat estressada i amb molta pressa.

10

Escaneig corporal: el segon exercici que proposo en aquest article sobre consciència plena és l'escaneig corporal. Primer de tot, cal que trobis una postura còmoda, sigui assegut amb l'esquena recta o bé estirat. Tot seguit, aniràs prenent consciència de les parts que formen el teu cos, pots començar pels peus i vas pujant fins a arribar a la part superior del cap. Es tracta de sentir cada part del cos, posarhi atenció i intentar a poc a poc, deixar de banda aquesta tendència que tenim de jutjar el nostre cos, només el sentim, sense aferrar-nos a cap sentiment positiu ni tampoc negatiu.

Un cop exposats els exercicis, és recomanable dur a terme la pràctica una estoneta cada dia, però si no pots amb tot, pots organitzart'ho com vulguis, ja que dedicar un moment del teu dia o de la teva setmana per prestar atenció al teu cos, a la teva respiració i connectar amb tu mateix, a poc a poc et farà sentir millor mentalment, i et donarà recursos per afrontar les situacions d'una altra manera, amb més calma.

Així doncs, aquest podria ser el començament del camí cap a la recerca de la teva llibertat interior, un espai en el qual connectem amb nosaltres mateixos, no amb els nostres pensaments. En aquest moment, no ens jutgem, juguem un paper d'observadors i això ens permet aïllar-nos i aprendre a gaudir de la vida i dels petits moments amb més plenitud.

Revista de Vic

Llibres

P

Cómo piensan los escritores er què Nabokov va cridar Lolita Lolita? Què pensava Mark Twain dels seus lectors? Per què Tolstoi va dir que totes les famílies felices s'assemblen? Per què Virginia Woolf creia que el ritme és el més important? Per què segons García Márquez tot està en la primera frase?

un llibre, com es construeix un personatge, com narrar una escena de sexe, com s'escriu i reescriu. I, també, com viu cada autor tot el procés: les seves pors, bloquejos i trucs per superar-los.

Per què Philip Roth escrivia de peu? Per què Doctorow no era capaç de redactar un justificant del col·legi per al seu fill?

«Hi ha tres regles per a escriure una novel·la», va dir Somerset Maugham, però va afegir: «Lamentablement ningú sap quins són». I, així i tot, Richard Cohen ens apropa en aquest lluïdíssim, erudit i fascinant llibre a com pensen, i escriuen, els grans escriptors de la literatura universal. Or pur per als que volen entendre millor el que llegeixen o fins i tot atrevir-se a escriure.

Què li feia més gràcia a Jane Austen i com atrapa les idees Stephen King?

MILLOR LLIBRE DE L'ANY SEGONS THE SPECTATOR.

Per què Madame Bovary ens sembla tan sensual i perquè Martin Amis diu que és impossible escriure de sexe?

D'Homer i Shakespeare a Vonnegut o Zadie Smith, Richard Cohen explora com arrencar

E

Nombre de pàgines: 336 pags Mida: 14 x 21 cm Enquadernació: cartoné ISBN: 978-84-17059-85-9

Fantasmas de hielo

n 1845, una expedició formada per 129 homes, comandats per l'intrèpid sir John Franklin, que havia partit d'Anglaterra a bord de dos vaixells, l'Erebus i el Terror, amb l'objectiu de descobrir el llegendari pas del Nord-oest --la ruta marítima que permetria connectar l'oceà Atlàntic amb el Pacífic a través de l'Àrtic--, va desaparèixer sense deixar rastre.

Cap de les expedicions que es van enviar en la seva recerca al llarg de gairebé cent setanta anys va aconseguir localitzar les restes

d'aquella tràgica aventura. A la fi, el 2014, una combinació d'avenços tecnològics i coneixements aportats per la tradició oral inuit va aconseguir donar amb l'Erebus.

En 2016 apareixia el Terror. La notícia va fer la volta al món. El misteri començava a descobrir-se.

Aventura contemporània que s'endinsa en el passat, Fantasmes de gel és el captivador relat de la troballa de la expedició més gran perduda a l'Àrtic, una història amb la qual Paul Watson, present durant el descobriment del Erebus, compon una obra de no ficció narrativa de primer nivell, plena de dramatisme i ple de personatges inoblidables, que parla millor que cap tractat sobre la insaciable curiositat i esperit d'exploració de l'ésser humà.

Exposició d’il·lustracions

Les meravelloses aventures de la música negra Tim Sanders i Andreu Cunill

Les millors guies per trobar-los tots!

Octubre - Novembre 2018

De l’1 al 29 dsetembre Entrada gratuïta

Revista de Vic

12

C. Jacint Verdaguer, 31 — VIC

muntanyadellibres.com

Clàusules abusives

La Diputació de Barcelona fa costat a les persones consumidores en les seves reclamacions per clàusules abusives ▬ Fins ara s’han atès 4.618 famílies, de les quals 852 amb dret a justícia gratuïta i assessorades a l’efecte ▬ De les 5.483 consultes generades, 4.788 (87% del total) eren per contractes afectats per una clàusula abusiva ▬ Els convenis de col·laboració amb els Col·legis Professionals de l’Advocacia finalitzen el 31 de desembre de 2018 Crèdit: iStock | Getty Images Per redacció DIBA

L

a Diputació de Barcelo· na proporciona atenció individualitzada i gratuïta a les persones consumidores en relació als litigis amb enti· tats financeres per la inclusió de clàusules abusives en con· tractes hipotecaris. Aquest servei es va materialitzar el juliol de l’any passat amb la signatura de convenis de col· laboració amb els Col·legis Professionals de l’Advocacia (Barcelona, Sant Feliu de Llo· bregat, Manresa, Sabadell, Granollers, Mataró i Vic) i el suport dels Serveis Públics de Consum. L’acord finalitza el 31 de desembre de 2018.

Els ciutadans poden concer· tar les visites a qualsevol dels 77 punts d’atenció disponibles distribuïts per tota la demarca· ció de Barcelona. Els convenis preveuen el desplaçament Revista de Vic 210x74,25.pdf

C

M

Y

CM

MY

1

d’un advocat a les dependèn· cies dels Serveis Públics de Consum de les comarques de Barcelona que, prèvia visi· ta concertada, atén de forma individualitzada i gratuïta, les consultes dels consumidors.

Les persones afectades reben un primer consell ori· entador d’un advocat espe· cialista i informació sobre la conveniència d’acudir als tribunals o de recórrer a les vies alternatives de resolu· ció de conflictes, però no es redacta cap document ni es tramita cap assumpte. Aquest servei també assessora els ciutadans respecte del dret a accedir a l’assistència jurídica gratuïta i de la documentació necessària per sol·licitar·la.

Des que es va iniciar aquest servei l’estiu de 2017, s’han atès 4.618 famílies que han generat 5.483 consultes, de

05/10/18

les quals 4.788 han estat per contractes afectats per una clàusula abusiva, cosa que representa el 87 % de totes les consultes. 852 famílies han pogut acollir·se al dret a justícia gratuïta i han estat assessorades a l’efecte.

També hi ha hagut 2.903 consultes on el consumidor havia tingut un contacte previ amb el banc.

Suport als consumidors Els acords amb els col·legis professionals d’advocats se su· men a les accions de suport als consumidors que la Diputació de Barcelona impulsa des de fa mesos per acompanyar·los en les seves reclamacions per les clàusules abusives.

Per atendre aquestes consul· tes, la corporació ha augmen· tat fins als 2 milions d’euros el pressupost destinat als Ser·

veis Públics de Consum. Tam· bé ha intensificat la formació específica en clàusules abusi· ves als tècnics d’aquests Ser· veis (77 municipals i 7 comar· cals) i s’han fet 150 xerrades i tallers arreu del territori que han comptat amb l’assistència de més de 8.000 persones.

A més, en els 224 municipis que no disposen de Servei Públic de Consum propi, els ciutadans poden realitzar les seves consultes directament i de manera presencial a través de les Unitats Mòbils d’Infor· mació al Consumidor (UMIC).

La Diputació de Barcelona ofe· reix també consells i informa· ció sobre els protocols de les entitats bancàries, adreces de contacte, l’agenda d’accions formatives i un formulari de re· clamació a través de la seva pà· gina web (https://www.diba.cat/ es/web/consum/clausula·terra).

12:05

SAPS SI TENS HIPOTECA AMB CLÀUSULES ABUSIVES? La Diputació de Barcelona, el teu ajuntament i els col·legis d’advocats t’oferim assessorament personalitzat i gratuït per revisar el teu cas concret i assessorar-te en la seva reclamació.

CY

CMY

K

Només fins al 31 de desembre!

Consulta els punts d’atenció aquí: Revista de Vic www.diba.cat/clausulaterra

13

Octubre - Novembre 2018

L

Què és la grip i com prevenir-la? a grip és una malaltia infecciosa que afecta els ocells i els mamífers, provocada per virus ARN de la família dels ortomixovírids (els virus de la grip). El terme "grip" deriva del francès gripper ("agafar de sobte") o de l'alemany suís grüpen ("tremolar de fred o de febre"). El nom alternatiu, influença, deriva de l'italià influenza, que significa "influència".

En els humans, els símptomes habituals de la malaltia són esgarrifances, febre, faringitis, dolors musculars, mals de cap severs, tos, feblesa i malestar general. En els casos més greus, la grip provoca pneumònia, que pot resultar fatal, especialment en els infants i la gent gran. Tot i que sovint se la confon amb un refredat, la grip és una malaltia molt més greu i és provocada per un tipus de virus diferent.

La grip pot causar nàusees i vòmits, especialment en els infants, però aquests símptomes són més característiques de la malaltia no relacionada de la gastroenteritis, que a vegades és anomenada "grip estomacal" o "grip de les 24 hores". Generalment, la grip es transmet de mamífers infectats a través de l'aire per la tos o per esternuts, creant aerosols portadors del virus, i d'ocells infectats a partir dels seus excrements. La grip també es pot transmetre per la saliva, les secrecions nasals, els excrements i la sang.

Les infeccions també es poden produir per con-

Octubre - Novembre 2018

tacte amb aquests fluids corporals o amb superfícies contaminades. Els virus de la grip poden romandre infecciosos durant aproximadament una setmana a la temperatura del cos humà, fins a trenta dies a 0 °C, i períodes molt més llargs a temperatures molt baixes. La majoria de soques de grip es poden desactivar fàcilment amb desinfectants i detergents.

ments antivírics per tractar la grip, dels quals els inhibidors de la neuraminidasa són relativament eficients.

La grip s'estén arreu del món en epidèmies estacionals, causant la mort de centenars de milers de persones cada any – milions als anys amb pandèmies. Al segle XX es produïren tres pandèmies que mataren desenes de milions de persones; cadascuna d'aquestes pandèmies fou provocada per l'aparició d'una nova soca del virus en els humans. Sovint, aquestes soques noves són el resultat de l'extensió d'un virus de la grip ja existent d'una altra espècie animal als humans. Una soca aviària letal anomenada H5N1 representa el risc més gran d'una nova epidèmia de grip des que començà a matar humans a Àsia a la dècada del 1990. Afortunadament, aquest virus no ha mutat en una forma que s'estengui fàcilment entre les persones.

La millor manera de protegir-se i evitar la propagació de la grip és la vacunació i seguir unes bones pràctiques d’higiene.

La vacunació contra la grip se sol administrar a la gent dels països desenvolupats i a l'aviram domèstic. La vacuna humana més comuna és la vacuna trivalent de la grip (TIV), que conté material purificat i desactivat de tres soques víriques. Generalment, aquesta vacuna porta material de dos subtipus de virus de la grip A i una soca de virus de la grip B. La TIV no comporta cap risc de contraure la malaltia, i té una reactivitat molt baixa. Una vacuna preparada per un any pot resultar inefectiva l'any següent, car el virus de la grip evoluciona ràpidament i diferents soques esdevenen dominants. Es poden utilitzar medica-

En la majoria de casos, les persones es recuperen passada una o dues setmanes sense necessitat de rebre tractament amb fàrmacs específics.

• Quan tossiu o esternudeu, tapeu-vos la boca i el nas amb un mocador d’un sol ús, i llenceu-lo al cubell de les escombraries. Si no teniu mocador, tossiu o esternudeu a la part superior de la màniga.

• Renteu-vos les mans sovint amb aigua i sabó durant uns deu o vint segons, o un amb preparat amb alcohol, i eixugueu-vos-les bé (sobretot després de tocar superfícies comunes, com ara baranes, manetes de portes, teclats i ratolins d’ordinador, telèfons, elements de subjecció en el transport públic i també després d’esternudar i mocar-vos).

• Ventileu sovint els espais tancats obrint les finestres.

• No compartiu menjar ni estris (coberts, gots, tovallons, mocadors...) i altres objectes sense netejar-los degudament.

• Quedeu-vos a casa si creieu que heu emmalaltit i truqueu a CatSalut Respon: 061.

FONT: Institut Català de la Salut

14

Revista de Vic

TALLER PROPI DE JOIERIA I RELLOTGERIA

En forma

Córrer esmorzats o en dejú? I Cal·listènia.

Q

uè és millor, esmorzar abans de sortir a córrer o sortir a fer footing en dejú i esmorzar després?

No és el mateix que un professional surti a córrer en dejú que ho faci una persona no entrenada.

Si es tracta d’una persona entrenada, sopant la nit anterior una ingesta rica en hidrats de carboni, dormint bé i prenent una beguda amb hidrats de carboni durant la pràctica de footing, córrer en dejú pot no tenir conseqüències negatives ni per al rendiment ni per a la salut. Però en persones no entrenades pot suposar un perill.

La rutina de córrer en dejú va sorgir per aconseguir cremar més greix durant l’exercici, ja que el fet de no tenir hidrats de carboni per cremar, es passa directament a utilitzar els greixos acumulats en el cos. Malgrat això, es pot produir també pèrdua de massa muscular. Un altre perill de córrer en dejú és l’elevat risc de patir una hipoglucèmia.

fer?

Si el cos no us permet menjar abans de córrer, bé perquè “no us entra” el menjar o bé perquè us és indigest, una opció és canviar els horaris d’entrenament. Si això no és possible, el més recomanable és que la nit anterior feu un sopar ric en hidrats de carboni, com per exemple, pasta amb verdures.

E

Els exercicis més coneguts són les flexions de cames, els fons, els glutis, els tríceps, abdominals, bessons... En conclusió, qualsevol grup muscular que se us passi pel cap.

Aquesta classe d’exercicis és ideal per a persones poc acostumades a fer esport, ja que només es treballa amb el pes del seu cos sense càrregues afegides.

xisteixen una sèrie d’exercicis ideals per millorar la resistència, estat físic i salut, són els anomenats cal·listènia.

Però, què és la cal·listènia?

Es tracta d’una rutina d’exercicis que ens permet treballar un ampli grup de músculs que van molt més enllà dels que treballem normalment en el gimnàs.

Els exercicis de la cal·listènia són aquells que utilitzen el pes del nostre cos com a resistència o com a càrrega de treball evitant, d’aquesta manera, l’ús de peses o de màquines de musculació.

Amb les exercicis cal·listènics no només es poden treballar els músculs que depenen dels exercicis en màquines de gimnàs sinó que, a més, podem involucrar els músculs de la zona mitja gràcies a la força extra que exercim i concentrem en aquesta zona del cos.

• No esmorzo abans de sortir a córrer, què puc

Octubre - Novembre 2018

16

Revista de Vic

Magic

N A M W O SH

MAG XULE

e

embr s e d e d 21

Canal a l a 9 1 a les TONA

RADES E M U N S UTAQUE

B

DA A N E V A L JA A .com

tickets e d o c . w w w

VENDA D’ENTRADES NUMERADES A WWW.CODETICKETS.COM

Vic ahir

L’arribada del Ferrocarril a Vic

L

’octubre del 1848 s’inaugurava la primera línia de ferrocarril de l’estat espanyol, novetat que com tantes altres innovacions tècniques (automòbil, electricitat, telèfon, etc.) es féu a Catalunya primer i després s’exportà a la resta de l’estat.

La primera línia ferroviària fou la que unia Barcelona amb Mataró en un viatge que durava poc més de mitja hora i cobria 28’6 km. S’iniciava així un procés que portaria en els anys següents a la construcció d’altres línies ferroviàries que unien la capital catalana amb diverses poblacions com Granollers (1854), Terrassa (1856), Manresa (1859), Lleida (1860), Girona (1862), o Saragossa (1866) i València (1868). La gran majoria de vies que s’anaren construint arreu de l’estat però, es feren amb una amplitud de via diferent de la que es feia a Europa.

Des del 1855 existia una llei general de ferrocarrils per impulsar-ne la construcció de línies arreu de l’estat.

La línia de Granollers fou obra de la Compañia del Camino de Hierro del Norte, empresa dirigida per Manuel Girona, fundador del Banc de Barcelona el 1844. El projecte del ferrocarril de Granollers ja es plan-

Besora i per últim el 1880 s’unia ja amb Ripoll i Sant Joan

i nord-oest de la ciutat, és a dir, les zones pròximes

tejà d’inici com a un primer pas de la línia que hauria

de les Abadesses. Poc després, la línia travessava la fron-

al carrer de Gurb. Allà hi havia una zona de cultius

d’allargar-se primer a Vic i després a Ripoll i Sant Joan

tera pirinenca i unia pel ferrocarril Catalunya i la Catalu-

coneguda com l’Horta d’en Xandri, que s’havia comen-

de les Abadesses. L’interès a desenvolupar aquest

nya Nord.

çat a integrar en l’entramat urbanístic a partir del 1847,

recorregut fou degut a les mines de carbó localitzades

poc després de la inauguració del cementiri.

a Ogassa-Surroca.

De totes maneres, el tram entre Ripoll i Sant Joan de

El carbó era una matèria primera indispensable per a

les Abadesses va funcionar molt pocs anys, ja que

El 1868 s’obrí el carrer del Pla de Balenyà. Sobretot

la Revolució Industrial que s’estava produint, sobretot a

s’exhauriren les mines de carbó de la zona, mines que

però, fou destacada l’obertura de l’actual carrer de Ja-

Catalunya que fou el motor principal del procés indus-

havien produït poc i de baixa qualitat. Actualment aquest

cint Verdaguer al principi del segle XX, i que comunicava

trial a tot l’estat. El país patia un gran dèficit de carbó i

tram de l’antiga línia ferroviària entre Ripoll i Sant Joan

la plaça del Mercadal, centre neuràlgic de la ciutat, amb

durant la primera industrialització s’hagué d’importar

de les Abadesses és una via verda, record del passat in-

la nova estació del tren seguint la idea de gran bulevard

bàsicament de la Gran Bretanya. Tres anys després de

dustrial.

que es donava a les principals ciutats d’Europa.

1957, el govern autoritzà fer uns estudis per ampliar

L’arribada del tren a Vic fou una efemèride molt de-

El 1910, per a millor comunicació entre la plaça Major i

la línia fins a Sant Joan de les Abadesses. A causa de la

stacada i no precisament ben rebuda per alguns sec-

el carrer Verdaguer, s’aterrà la Casa Rusconi, edifici ubi-

manca de finançament el projecte quedà aturat. Final-

tors de la ciutat, com ara els comerciants que s’hi

cat davant de la Casa Comella. La inauguració del nou

ment, el 29 de gener del 1862, s’aprovà la construcció

alçaren en contra pel temor que els ensorraria el mer-

carrer es féu coincidir amb els actes del Centenari del

i es tragué a subhasta la concessió de l’esmentada lí-

cat autòcton. Veient que el projecte es duia a terme

naixement del filòsof vigatà Jaume Balmes, l’esmentat

nia que havia d’arribar primer a Vic i després culminar

tot i les protestes, la discussió se centrà aleshores

any 1910, i s’inaugurà també la plaça de l’estació que en

l’últim tram fins a les dues localitats del Ripollès.

en quina seria la ubicació de l’estació. Primerament,

un primer moment s’anomenà Plaça del Centenari en

s’havia planejat l’arribada a la zona dels Caputxins, a

homenatge a l’efemèride balmesiana. Quedava ja tra-

Es creà la Companyia del Ferrocarril de Granollers a

la plaça de la Divina Pastora, però finalment s’optà

çat l’entramat urbà que mantenim en l’actualitat.

Sant Joan de les Abadesses, amb capital anglès. Aques-

per ubicar-la ben bé a l’altra punta de Vic, a la zona de

ta companyia, però, féu fallida el 1865, fet que paralitzà

ponent de la ciutat, aleshores una àrea allunyada del

la construcció de la línia durant uns quants anys. Tam-

nucli poblacional.

poc ajudà en el desenvolupament de la línia ferroviària

El 8 de juliol del 1875 s’inaugurà l’estació, i el setem-

CLARA, J; El transpirinenc català. Ripoll-Puigcerdà-La Tor

el fet que el 1868 esclatés la Revolució Gloriosa que

bre del mateix any arribaren els primers ferrocarrils.

de Querol. Barcelona: Rafael Dalmau, 2004.

acabaria amb el regnat d’Isabel II de Borbón, i portaria

De totes maneres, la situació bèl·lica que es donava al

GÓMEZ-ALBA, J; La cuenca carbonífera de Surroca-

al Sexenni Democràtic, a la Primera República el 1873 i

país i que havia afectat profundament les terres os-

Ogassa (Ripollès, Catalunya, España). Barcelona: Mono-

a la Tercera Guerra Carlina entre 1872 i 1876. Foren uns

onenques, provocà que la inauguració de l’estació no

grafies del Museu de Ciències Naturals (Núm. 4.), 2007.

anys d’enorme conflictivitat a tot l’estat i més a Cata-

es pogués celebrar amb un gran acte en el moment de

GRAS, A; Història gràfica d’un viatge. 150 anys de Fer-

lunya per la gran presència i rellevància del moviment

l’arribada del primer ferrocarril i s’hagué d’esperar un

rocarrils de la Generalitat de Catalunya. Barcelona:

carlí. De fet, entre el 8 i 11 de gener del 1874 la ciutat de

any al fet que la situació política es calmés.

Efadós, 2013.

l’arribada del ferrocarril a Granollers, el 5 d’agost del

Vic va ser conquerida per una tropa d’uns 2.000 carlins

Bibliografia:

HERNÁNDEZ, F. X (Dir.); Atles d’història. Andorra, Cata-

provinents de l’àrea del Lluçanès que es feren amb el

Així doncs, la celebració es realitzà el 8 de juliol del 1876

lunya, Illes Balears i País Valencià. Barcelona: Enciclopè-

control de la ciutat fins a principis d’octubre del mateix

al claustre de Sant Domènec, el dia del primer aniversari

dia Catalana, 2009.

any.

de la inauguració de l’estació. L’entitat cívica i intel·lectual

JUNYENT, E; La ciutat de Vic i la seva història. Barcelona:

més potent de la ciutat, el Círcol Literari de Vich, organitzà

Curial, 1980.

L’impuls final de la línia ferroviària de Vic el féu

un certamen literari en honor a l’arribada del ferrocarril

PASCUAL, V; Vic: una ciutat en el decurs de la història.

l’empresari Fèlix Macià Bonaplata (diputat per Vic el

a la ciutat amb premis sufragats pel mateix Fèlix Macià

Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat,

1872 i alcalde de Barcelona el 1890) a partir del 1872

Bonaplata, el Casino Vicense i la Delegació de l’Institut de

1988.

quan n’obtingué la concessió. La construcció de la via al

Sant Isidre. Es presentaren al certamen més de 90 obres

SALARICH, M; Història del Círcol Literari de Vich. Vic: Pa-

pas del Congost fou dificultosa a causa del terreny acci-

deixant el jurat en deserts els tres primers premis.

tronat d’Estudis Osonencs, 1962.

L’any 1875 el ferrocarril arribava finalment a la nostra

El fet de l’arribada del tren i la ubicació de l’estació, pro-

TEXT EXTRET DEL LLIBRE HISTÒRIES DE VIC

ciutat. Poc després, el 1879, arribava a Sant Quirze de

vocà de retruc que es comencés a urbanitzar l’àrea oest

AUTOR: ORIOL CASELLAS

dentat que féu que s’haguessin de fer ponts i viaductes.

Octubre - Novembre 2018

18

Revista de Vic

Festes i noces exclusives, en els nostres menjadors, terrassa o jardins.

Actualitzem constantment la nostre carta amb nous plats i noves sensacions.

Amb el nostre menú degustació, enganyarem els vostres ulls.

Vine a sorprendre’t!

Carrer Dr. Bayés, 75 Carrer Dr. Bayés, 75, 08551 Tona, Barcelona 93 887 00 92

Videojocs

Torna la primera PlayStation

T

orna la primera PlayStation. Així ho ha anunciat Sony Interactive Entertainment (SIE) el dimecres 19 de setembre. Es tracta d'una edició en miniatura d'una de les consoles més importants de la història del videojoc.

La reedició que rep el nom de PlayStation Classic comptarà amb 20 videojocs preinstal·lats. Són 20 títols clàssics de la consola que va començar a comercialitzarse l'any 1994. Entre els més representatius els jugadors podran trobar Final Fantasy VII, Jumping Flash !, R4 RIDGE RACER TYPE 4, Tekken 3 i Wild Arms. L'empresa ha anunciat que els títols podran canviar en funció de cada país.

La data de sortida a la venda de la PlayStation Classic serà el 3 de desembre a Europa.

Pel que fa a les mesures es refereix, és un 45% més petita dels laterals i un 80% en volum que la seva homòloga original. Pel que fa al disseny és perfectament confusible amb la consola que va aparèixer en els anys 90.

Així mateix, incorpora un cable HDMI per connectar-la a pantalles externes i un cable USB 4 per endollar-la a la xarxa. A més, PlayStation Classic inclou dos comandaments.

El preu de la consola d'edició limitada serà tant als Estats Units, Japó com Europa de 99,99 euros.

Vic FM www.vicfm.cat

La ràdio a Vic té un nom, i aquest nom és VICFM Escolta’ns a www.vicfm.cat

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

7 Diferències i horòscop

Àries (21/3 al 20/4)

Escorpí (Del 24/10 al 22/11)

Certa tensió amb els altres per la teva manera de gestionar les coses del dia a dia. Et demanen una implicació més profunda i tu prefereixes ser més expeditiu.

Dins teu hi ha una necessitat d'harmonia, d'aproximació als altres i de resultar més afectuós, però, per ara et mostres prudent i una mica distant per protegir-te.

Cranc (Del 22/6 al 21/7)

Aquari (Del 21/1 al 19/2)

Els assumptes laborals passen per una etapa de clara transformació i pots haver de desplaçar-te per poder treballar o fins i tot canviar de lloc de residència.

Per assolir objectius, especialment els de tipus professional, hauràs de fer alguns canvis d'arrel. Veus el futur amb una bona, i necessària, dosi de realisme.

Balança (Del 24/9 al 23/10)

Bessons (21/5 al 21/6)

Les activitats relaxants t'ajudaran a regular l'estrès. Si ets competitiu, preferiràs l'esport per cremar l'excés d'energia. Tot col·laborarà en el teu descans.

El camí més fàcil s'està complicant i toca esperar una mica per poder gestionar- lo correctament. Es fa necessària la paciència i una visió realista de les coses.

Capricorn (Del 22/12 i el 20/1)

Verge (Del 24/8 al 23/9)

Les relacions afectives i les amistats es poden veure beneïdes pel bon enteniment i el retrobament, però compte amb la tensió provocada per assumptes materials.

Els teus pensaments poden veure's modificats pels teus sentiments. Potser estàs acostumat a ser més analític i ara et sorprèn que et deixis portar pel que sents.

Taure (Del 21/4 al 20/5)

Sagitari (Del 23/11 al 21/12)

Pots sentir-te encallat en un tema que has de tancar i afecta a més persones. Cercaràs altres vies per solucionar-ho a fi d'evitar que afecti la teva economia.

Et sents preparat i protegit per les teves conviccions i manera d'enfrontar l'existència. Pensa abans de pronunciar certes paraules, evitaràs ferir sensibilitats.

Lleó (Del 22/7 al 23/8)

Peixos (Del 20/2 al 20/3)

Reps una empenta de la parella o d'un soci col·laborador que t'ajuda a tirar endavant. Aprens que és bo practicar l'evasió i inicies un canvi de paradigma mental.

Renoves interessos i entren a la teva vida noves maneres de veure la vida. Possibles filosofies o pautes que t'ajuden i complementen el teu camí d'aprenentatge.

Octubre - Novembre 2018

22

Revista de Vic

ls a g Sa s t ita na! c s i l Fe d'Oso sificat as l c de s s r r ce oncu 18 r e T 0 C del tells 2 cas

VOLS TENIR UNA ADMINISTRACIÓ DE LOTERIA A VIC? Informem personalment a la nostra oficina

SANT JULIÀ DE VILATORTA Pis de 88,56 m², 3 habitacions i 1 despatx, 2 banys, cuina office amb sortida a preciosa terrassa.

PREU VENDA 98.000 € REF 16069

VIC – Zona Remei Pis de 54 m², 2 habitacions, Menjador-cuina americana 1 bany, calefacció, ascensor.

PREU VENDA 105.000 € REF 17037

LLUÇA – Afores Casa de 120 m2, 3 habitacions, 1 bany, menjador amb cuina americana, llar de foc, estil rústic. Parcel·la de 846 m2 PREU VENDA 120.000 € REF 15080

ST. HIPOLIT VOLTREGÀ 2 Locals aptes per Bar-restaurant Es poden vendre junts o per separat. Total 205 m² PREU VENDA JUNTS 72.000 € Per separat 36.000 € c/u REF 17034

VIC – Hospital General Pis de 103 m² 4 habitacions, 2 banys, cuina office, menjador, calefacció, Plaça pàrquing i traster PREU VENDA 150.000 € REF 17050

ES VEN LICÈNCIA D’ESTANC A VIC RODA DE TER Casa de poble 1ª planta: 3 habitacions, 1 bany, menjador, cuina office.

2ª planta només hi ha envans per fer 3 habitacions. Jardí de 180 m2 PREU VENDA 105.000 € REF 17032

CALLDETENES Solar en venda de 306 m2 Si pot edificar planta baixa més 3 pisos d’alçada.

PREU VENDA 107.000 € REF 17061

Infomació personalitzada.

Passi per la nostra oficina

aicat1020

El racó de la Núria

Mires, però no em veus NÚRIA Dot

H

i ha mirades que traspassen.

M i r a d e s d’aquelles que es fixen sobre els teus ulls, però que no et veuen.

Miren més enllà, com si realment no hi hagués res a l’espai que ocupes.

Ets transparent per les mirades que traspassen. Ets transparent per les persones que et miren però no et veuen.

Camines sota el sol d’octubre que desprèn una mica massa d’escalfor pel teu gust, i et deixes emportar per aquestes mirades que

Octubre - Novembre 2018

ni et van ni et vénen. Permets que les persones que caminen despreocupadament pel teu voltant et jutgin, et repassin de reüll buscant algun defecte o, qui sap, potser alguna virtut per tal d’enamorar-se momentàniament, per després oblidar-te per sempre més.

Observes com un cúmul d’ombres es passegen amb més o menys pressa. I tu et deixes arrossegar pels records, per les pors, pels moments.

Amagues les mans a les butxaques, no fos cas que, de cop i volta, trobessis a faltar la calidesa d’una altra mà acariciant-ne el dors.

Camines sense seguir el compàs de ningú més que no siguis tu, potser una mica més cansada del compte. Hi ha dies que el cor pesa especialment, hi ha dies en què preferiries haver-te quedat a casa i no haver sucumbit a l’estranya necessitat de rodejar-te d’altres vides.

Busques, sense voler-ho, mirades tant buides com la teva. Esperances perdudes on refugiar-te. Altres ànimes perdudes en la multitud, que no entenen exactament

24

què busquen ni què volen trobar.

Apresses el pas, potser adonant-he que tot està perdent el seu sentit.

Que no havies d’haver sortit de casa, que el nus que t’està estrenyent la gola és més que un símptoma d’un mal dia. D’una mala època.

Una d’aquestes etapes on els records et colpegen inclús el dia en què surts a buscar alguna cosa més que aire per respirar.

Un d’aquells dies on et preguntes perquè la tranquil·litat és tant summament frustrant, perquè el passar dels dies resulta tan poc interessant.

I et permets mirar el reflex que et retorna el vidre d’un aparador, veient com tu també traspasses amb la mirada, com tu també ets una petita part d’aquesta multitud que busca però que no vol trobar.

I et permets adonar-te que has caigut de ple a la trampa, que ja no tens res especial, que no sents ni més ni menys.

Que tu també ets una ombra que viu, però que traspassa.

Revista de Vic

No et gastis una fortuna en impressions...

Comenca el curs amb Catim!

EPSON WorkForce WF-5710 Equip multifuncional 4 en 1 amb funcions d’escaneig i fotocopia, wifi i dúplex, ideal per totes les impressions que faràs aquest curs.

349 69

Deixa’t assessorar pels experts en impressores!

En tinta i tòner equivalent

La segona unitat fins al 50% de descompte!

HP OFFICEJET 3833 | EPSON AL-M300DN

SINÒNIM D’EXPERIÈNCIA I QUALITAT

PAGA LA TINTA, NO LA MARCA

GESTORS DE RESIDUS AUTORITZATS

SUPORT TÈCNIC I ASSISTÈNCIA

Les nostres botigues VIC

VIC

VIC

MANLLEU

www.catim.cat

C/ Torelló, 65 T 93 883 58 58

C/ Gurb, 84 T 93 889 09 83

Rbla. Tarradellas, 4 T 93 886 87 87

Pg. Sant Joan, 155 T 93 850 76 63

info@catim.cat catim.cat

Condicions vàlides fins a esgotar existències. Preus amb IVA inclòs. Taxa de la Llei de protecció intel·lectual no inclosa (5,25€ + iva).

Dret

Què és una família nombrosa?

C

per:

ELISABET Jorquera omposició de les famílies nombroses Segons la normativa aplicable, s'entén per família nombrosa aquella que està formada

* Un o dos ascendents amb tres fills o més (menors de vint-i-un anys o fins als vint-icinc inclosos, si cursen estudis oficials i conviuen amb els ascendents), siguin comuns o no.

igual o superior al 65%, o estiguin incapacitats per treballar. S'entén que queden integrades dins d'aquest supòsit les famílies formades per una sola persona progenitora que acrediti un grau de discapacitat igual o superior al 65% o estigui incapacitada per treballar, amb dos fills o filles. * El pare o la mare separats o divorciats, amb tres fills o més al seu càrrec, siguin comuns o no, encara que estiguin en diferents unitats familiars, sempre que es trobin sota la seva dependència econòmica, encara que no visquin en el domicili conjugal. * Dos o més germans o germanes orfes de pare i mare sotmesos a tutela, acolliment o guarda que convisquin amb la persona tutora, acollidora o guardadora, però que no depenguin econòmicament d'aquesta. * Tres o més germans o germanes orfes de pare i mare, majors de divuit anys, o dos si un d'ells té reconeguda una discapacitat, que convisquin i tinguin una dependència econòmica entre ells.

* Un o dos ascendents amb dos fills o filles, siguin comuns o no, sempre que almenys un d'aquests fills o filles tingui reconeguda una discapacitat igual o superior al 33% o estigui incapacitat per treballar.

* Una persona progenitora amb dos fills o filles, quan hagi mort l'altra persona progenitora.

* Dos ascendents amb dos fills o filles, siguin comuns o no, quan tots dos ascendents tinguin reconeguda una discapacitat igual o superior al 33%, cadascun d'ells, o almenys un d'ells tingui un grau de discapacitat

* També es reconeixen com a ascendents les parelles de fet reconegudes mitjançant el certificat de convivència o una acta notarial, o bé que tinguin un fill o filla en comú.

Octubre - Novembre 2018

Aspectes que cal tenir en compte

26

* El concepte de família nombrosa és aplicable a les unions estables de parella que reuneixin qualsevol de les característiques anteriorment esmentades amb independència de la seva orientació sexual. * Es consideren família nombrosa els membres de la unitat familiar originaris de països extracomunitaris, sempre que tots els membres resideixin a l'Estat espanyol, que compleixin qualsevol de les característiques anteriorment esmentades. * Els ascendents no poden ser titulars de dues unitats familiars al mateix temps. * No hi ha límit d'edat per als fills o filles amb una discapacitat reconeguda, sempre que convisquin amb la família. * A efectes de tenir el Títol de Família Nombrosa, i d'acord amb la Llei 26/2015, de 28 de juliol de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència, el document seguirà en vigor encara que el nombre de fills que compleixin les condicions per a formar part d'aquest sigui inferior a tres fills, mentre almenys un d'ells reuneixi les condiciones previstes a la llei. No obstant això, en aquests casos, la vigència del títol s'entendrà exclusivament respecte dels membres de la unitat familiar que hi continuïn formant part i no serà aplicable als fills que ja no compleixen les condicions.

Aquest títol distingeix entre dues categories de família nombrosa, l'especial i la general,

Revista de Vic

Mengem bé

Pastís d'escórpora

Ingredients per 4 persones * 800 g d'escórpora

F

ANDREU Gomez

* 8 ous * 200 g de crema de llet * 200 g de tomàquet fregit * 1/2 cebes

icarem una cassola amb aigua a bullir, amb la pastanaga, la 1/2 cebes, la fulla de llorer i a punt de sal.

Quan comenci a bullir ficarem l'escórpora sencera i taparem la cassola amb la seva tapa a mig foc, uns 15 minuts, nosaltres mateixos l'anirem controlant perquè quedi cuita.

Una vegada fet aquest pas la retirarem, li traiem l'aigua i deixem refredar.

* 1 pastanaga * 1 fulla de llorer * sal * pebre * mantega

Després farem el següent pas que és, amb un bol batem els 8 ous amb els 200 g de crema de llet i els 200 g de tomàquet fregit.

Encenem el forn a 190 ° i que es vagi escalfant.

Ara agafarem l'escórpora i li traiem la pell i les espines amb la mà, mirant curosament de què no ens passi per alt cap espina, amb molta paciència.

Una vegada l'escórpora esmicolada i neta d'espines l'afegirem al bol on tenim els ous, la crema de llet i el tomàquet fregit, rectificant de sal i pebre, amb un motlle rectangular sucat amb mantega, amb els mateixos dits, afegirem el nostre preparat i ho ficarem al bany maria aproximadament una hora, el forn el baixarem a 180°, si cal a mitja cocció, el podem tapar amb paper d'alumini, perquè no quedi molt daurat per sobre.

Passat aquest temps el traiem del forn i deixarem refredar una mica i ja el podem desemmotllar, es pot servir amb la nostra salsa preferida, la que més ens agradi, unes bones torrades artesanes i a gaudir com nens petits.

Cuiner: Andreu Gómez Restaurant Ona de Vic

Esmorzars Esmorzars de forquilla Entrepans Menú per endur Productes de qualitat Cuina casolana Carrer del Pla de Balenya, 2722 - Vic - Tel. 93Octubre 886 25 98, 2018 - Novembre onarestaurant@hotmail.com

Revista de Vic

Un passeig per Vic

La casa Comella CARLES Costa

A

finals del segle XIX, es va construir la modernista casa Comella a l’espai que queda a la nostra esquerra. Substituïa les cases Codines de Ferreres i Rols construïdes abans. Serà millor que ens hi apropem fins a ser ben bé davant.

La casa Comella és una de les icones de la ciutat. Abasta tot aquest tram del carrer de Jacint Verdaguer: des del carrer de la Riera fins a la rambla de l’Hospital, i té fins a tres portes d’accés. Sobre la porta del número 1, hi ha un escut amb unes inicials del propietari originari, Josep Comella. L’arquitecte de la casa fou conegut fa poc, Gaietà Buïgas. Curiosament, tot i haver projectat la innovadora Casa Cortina, la gran casa Comella i monuments al redescobridor d’Amèrica, Vic no li ha dedicat, encara, cap carrer. Arran de la construcció de la casa, va quedar obert el passatge Comella que, conjuntament i paral·lelament amb el carrer d’Isabel II, donava accés a la rambla.

Anteriorment, coincidint alguns anys amb el seu germà, també va ser regidor carlí al mateix Ajuntament de la ciutat.

Sigui dit de passada, la fortuna de la família Comella provenia d’unes propietats urbanes i de la fàbrica tèxtil que portava per nom Comella i Soler, S.A., més coneguda com a Can Mastrot. D’aquí, els noms de plaça Mastrot i passatge de Can Mastrot de Vic, ubicats vora l’actual Hotel Ciutat de Vic.

De l’interior de l’edifici també en podem comentar unes curiositats. L’entresol està destinat bàsicament a fins comercials. La primera planta pertanyia a l’Ajuntament de Vic i hi tenia oficines fins que va haver de vendre-s’ho a una cadena de supermercats.

La cadena hi volia establir la seva seu1. A la segona i tercera plantes hi ha —quin gaudi!— pisos particulars.

Allò que fa que ens aturem aquí al davant, però, són les quatre grans figures femenines dibuixades entre la primera i la segona planta sobre la façana d’obra vista. Com en el cas de la casa Masferrer —vista després del temple romà— aquestes quatre figures són al·legories de les quatre estacions. Les quatre feminitats semblen dansar, respectivament, sobre un llit de flors, de pètals de gira-sol, de fulles seques i de branques nevades en funció de cada estació de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern.

Entremig d’ambdues obertures s’hi erigia la casa Rosconi, enderrocada posteriorment.

El propietari de la casa, Josep Comella i Colom, va ser un comerciant de l’època pertanyent a la família dels Comella de Vic, vinculada a la indústria tèxtil. Entre el 1912 i el 1916 va ser regidor del Partit Carlí a l’Ajuntament de Vic. És una consideració prou important. Un dels seus germans va ser un altre J. C., Joan Comella, qui, a banda de ser propietari i industrial, va ser molt actiu políticament dins del Partit Carlí també. Més polític que no pas el seu germà, de seguida prendrà protagonisme de forma involuntària. El germà Joan va ser oficial de l’exèrcit carlí durant la Tercera Guerra Carlina. Com a polític, durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), va ser alcalde de Vic i uns dels caps de la junta local de la Unión Patriótica.

Octubre - Novembre 2018

1 Aquesta és la darrera nova que personalment en tinc notícia, malgrat actualment no s’estigui utilitzant com a seu. El fet és que el 2011 la cadena, no lliure de polèmiques, la va adquirir en el concurs-subhasta que es va realitzar.

28

Revista de Vic

Opinió

Felicitats... Amb més reptes MIQUEL S. Molist Badiola

5

0 números de la Revista de Vic, són molts números i s’ha de felicitar a aquesta publicació cultural-apolítica. Té mèrit en els temps crispats d’avui en dia que, segons la meva opinió, comencen a produir cansament en la societat.

S’ha superat la xifra de les 41 publicacions de la seva “bessona”, la Revista de Vich, que començà el seu rodatge el 24 de març de 1917 i l’acabà al setembre de 1919. En aquest cas, el seu objectiu era “aixecar, ben ferma, la senyera del nacionalisme en sa accepció més integral”. Sortí en dues etapes, essent la seva periodicitat mensual. La llengua en que està escrita és el català i s’imprimia a la Tipografia Balmesiana.

Ara toquen paraules majors. Si tractem el segle XIX, hi han dues publicacions que formen la base de la que trec informació de temes dispars i la converteixo en articles.

Una és “La Veu del Montserrat”, setmanari popular de Catalunya que era editat, imprès i administrat per en Ramon Anglada, i distribuït, entre d’altres, per la llibreria del mateix. La seva durada fou de 1878 a 1902. El fundador, director i principal redactor va ser Jaume Collell, el canonge que, anys després, seria nomenat Vigatà Il·lustre. La seva imatge es pot veure, en l’actualitat, a la Sala de la Columna de la Ciutat dels Sants. És un retrat que va fer Manuel Puig i Genís, pintor de més qualitat que ha tingut Vic en tota la seva història, segons el meu criteri.

Però no ens desviem de rumb...

L’altra publicació amb molt renom va ser “El Norte Catalan”. Es publicà durant 30 anys, del 1886 al 1915. Era tradicionalista i monàrquic, amb el lema “Dios, Patria, Rey”. Era rival de “La Veu del Montserrat”, com es normal, ja que coexistia amb ell a Vic. La seva redacció i administració eren a la Plaça Major, 26, i més tard a la Rambla del Carme, 10. Era bilingüe, amb predomini notori del castellà. El català era present en la secció literària que tenia col·laboradors com mossèn Cinto Verdaguer, poeta del qual també podem admirar el seu bust fet per Borrell Nicolau a l’Ajuntament de la nostra ciutat.

Octubre - Novembre 2018

Així doncs, un repte factible per part de La Revista de Vic és durar fins a aquesta quantitat d’anys. Anem pas a pas. De moment, fins al centenar d’exemplars.

En el meu cas, hauria de fer 50 articles més, i això es una feinada... Confeccionar cada escrit no és senzill. Porta hores i hores al darrera, cercant informació als diaris, seleccionant les notícies, fotografiant i passant-les a l’ordinador.

Un cop a dins, retocar cada pàgina... una per una, tornar a llegir-les traient la palla amb un sedàs, i començant a unir les peces fins a completar el puzle amb cara i ulls.

Això comporta una certa lògica mental que l’has de dirigir cap el rumb indicat i acabar amb un resultat òptim. A més, el tema de l’article ha de ser curiós i adequat per a que, el lector, no passi pàgina de manera ràpida o no s’adormi al llegir-ne una part.

En principi, el títol ha de ser impactant o, si més no, que us desperti l’atenció.

Redactar de manera ordenada, de principi a fi, seguint una mateixa estructura fixada... La part ortogràfica (beneit corrector automàtic!!) és bàsica, i alhora, procurar que no hi hagi repeticions de paraules o frases sense sentit.

Total... hi ha feina; però construir l’article i plasmar-lo a La Revista de Vic per a que en pugueu gaudir, m’omple

PROMOCIONA'T

Revista de Vic 655 45 42 33 info@larevistadevic.cat

30

Revista de Vic

“ T'ENSENYAREM A ENTRENAR, T'ENSENYAREM A CUIDAR-TE.” Sala de fitness Sala de classes dirigides Programes d'entrenament específic Estiraments assistits Steps Pilates

C/ Pla De Balenya 24 Vic

Odontologia Preventiva Odontologia General Integrativa Odontologia Estètica Teràpia Neural Implants Cirurgia Bucal Ortodòncia Odontopediatria Periodòncia Endodòncia Pròtesis Fixes i Removibles

Tonificació Tonostep Tonosuau Fusiósuau Circuit Zumba

938 89 34 87

el teu somriure ens importa 1ª Visita i Diagnòstic

gratuït

Telf.:931148630 www.clinicamariapadros.com #elteudentistavic Ronda Francesc Camprodon 24, baixos 08500 Vic

Revista de Vic @clinicampadros @clinicampadros @clinicampadros

31

Octubre - Novembre 2018

AL MAIG REP FINS A

Nou Ford Fo cus

6.000 € PEL CANVI DEL TEU COTXE

Per

13.900€

Financiant amb FCE Bank fins a fi de mes

FORD

PIVE +

Desafia els límits de l'imaginable El nou Ford Focus representa la màxima expressió del disseny i la tecnologia. A més a més estar perfectament pensat per la ciutat, la cura en Ford elsconsum seus combustible acabats, ambde línies de tall avantguardista i Gamma combinat 3,6 a 7,9 l / 100 km.

El consum depèn de la conducció que es faci del vehicle. Emissions de CO₂ de 94 a 180 g / km mesures conforme la normativa vigent, que, en condicions reals, poden variar. Al maig del 2017 tindrem dtes. de fins a 6.000 €. en la compra de vehicles nous. El preu final inclou IVA, IEDMT una marcada inspiració esportiva, reafirmen la seva personalitat. (impost especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, per la qual cosa es recomana revisar-lo en cada cas), transp., Dte. promocional, Condicionat a Aport.

Concessionari.

Ofertes disponibles en concessionaris i tallers Vàlid en Pen. i Bal. fins a 2017.05.31. No compatible amb altres dtes. El model visionat Benvingut a la conducció del futur, perquè aquest és el adherits. teu Focus. podria no coincidir amb l'ofert.

Descobreix més a ford.es

Autopark Vic, s.a.

Vendes, taller mecànic, carroseria

Eix Onze de Setembre, 26 Vic (al costat de la Universitat Politècnica de Vic) Tel: 93 883 24 11 Recanvis: 93 883 22 38

Tel: 93 883 24 11

GAMMA NOU NOU FOCUS consum combustible combinat de 3,5 a 6 l / 100 km. El consum depèn de la conducció que es faci del vehicle. Emissions de CO2 de 91 a 136 g / km. Valors de consum i emissions de CO2 mesurats segons cicle NEDC (directament o per correlació de WLTP / CO2MPAS) i Reglament UE 2017/1151, podrien variar en funció dels procediments d'homologació.

Focus Trend 1.0 Ecoboost 74kW (100cv). L'oferta inclou IVA, transport, IEDMT (impost especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, per la qual cosa es recomana revisar-lo en cada cas), dtes. promocionals, lliurament d'un vehicle usat propietat del comprador, aport. Concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E., ajornat mín. 9.000 € i permanència mín. 36 mesos en Finançament Convencional i 25 mesos en multi opció. Operació subjecta a valoració creditícia. El model visualitzat pot no coincidir amb el vehicle oferit. Vàlid en Pen. i Bal. fins a final de mes. No compatible amb altres dtes.