LABOIRADE LAPLANA
La boira és un fenomen meteorològic captivador que es forma quan l'aire es refreda prou per condensar la humitat que conté Aquest fenomen es pot manifestar de diverses maneres, depenent de les condicions atmosfèriques i geogràfiques En el cas de la Plana de Vic la boira és un element gairebé característic especialment durant els mesos més freds Els mecanismes de formació de la boira poden variar, donant lloc a sis tipus principals
En els darrers anys, alguns habitants de la Plana de Vic han observat una reducció en el nombre de dies amb boira Hi ha qui ho atribueix a factors com la construcció de l'Eix Transversal, que suposadament afavoreix el drenatge de l'aire fred, o a hiverns més suaus i secs, amb menys humitat i una temperatura de rosada inferior Tot i això, aquestes teories són més aviat percepcions sense fonament científic ja que per concloure que la boira és menys habitual seria necessari un període d'observació de com a mínim 30 anys, segons l'Organització Meteorològica Mundial Un altre factor que podria influir és lefecte d'"illes de calor" creat per les ciutats com Vic Aquest fenomen es produeix perquè les ciutats generen una quantitat significativa de calor, que impedeix la formació de boira o accelera la seva dissipació, mentre que a les zones rurals, on no hi ha aquest alliberament de calor, la boira pot persistir més temps
En definitiva, la boira és un fenomen meteorològic complex amb múltiples factors que en determinen la formació i persistència Tot i que hi ha una percepció que la boira és menys freqüent, només amb estudis de llarg termini es podrà verificar si aquesta variació és real o simplement una apreciació local
Editoridirector:Xav Ruiz
Maquetacióiimpressió:graficviccom
Administració:Marta Angada
Redactors:Cara Arguimbau Miquel S Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutgar i varis
Dipòsitlegal:B 18552-2014
Telèfon:655 45 42 33
Mail:info@arevstadevccat www.revistadevic.cat
@revistadevic
LA PORTADA
LA RECEPTA
CIUTAT
Els Llibres
Una novel la que és un laberint on la realitat topa amb el desig; les expectatives, amb el talent; la música, amb el soroll; la poesia, amb el realisme brut. En Miquel Baussà, que després de ser expulsat dels Mossos d Esquadra malviu fent de detectiu privat, rep l encàrrec d investigar una mort tant atípica com inversemblant: un suïcidi amb dos trets La policia no en té cap dubte, però la mare del mort, sí
Per dur a terme la feina, el detectiu haurà d aprofundir en la vida del mort: un escriptor mediocre que
LA CANTANT DE FADO
El Guillem és pianista de jazz i un compositor de renom que pateix la síndrome de l'impostor Arran d'un fet del passat que no pot superar, es troba immers en una sequera creativa que el preocupa en excés Empès pels consells del seu mànager, se'n va a Lisboa una temporada per compondre un nou àlbum i posar una mica de llum a la seva vida. Allà coneix la Rita, una cantant de fado de qui ha vist una actuació en un restaurant de l'Alfama El Guillem queda colpit per la seva veu i tracta de seguir li la pista
Gràcies a unes fotografies descobertes a l'estudi d'un pintor que ha conegut i a un quadre misteriós que pertanyia al seu pare, el Guillem reconstrueix uns fets del passat en què la Rita té un paper essencial.
havia perdut el cap i que, per prescripció mèdica, escrivia un dietari Però res no serà ni el que sembla, ni el que podria haver estat: la vida aparentment anodina d un professor de secundària amb aspiracions literàries, les nits hiperbòliques de les bandes de punk rock o una adolescència idealitzada que s enganxa com el velcro als fantasmes del passat
Jordi Casals i Merchán (Barcelona, 1976) és professor de llengua i literatura, editor, escriptor i exmúsic Llicenciat en Filologia Hispànica per la UB, ha publicat les novel les Muerte por funky, Telecaster Circus, Ratafia Supernova, totes tres a Laertes, i Fes picar els anells (Llibres del Delicte)
Secrets, misteris i un amor per resoldre Amb la música com a rerefons i Lisboa com un personatge més de la història, La cantant de fado és una novel la que demostra que no és valent qui no té por sinó qui sap conquerir la
«Diuen que les històries ja existeixen, que només fa falta que algú les atrapi, les faci seves i tingui prou valor per viure-les. El Guillem la va trobar en el moment que més la necessitava. No és una història senzilla ni va ser fàcil coronar la, però un cop va tenir les cartes que l'atzar li havia repartit, només va poder triar l'opció de començar la partida Va ser llavors quan va adonar se que la música era la bàscula que li sospesava els estats d'ànim Cada nota dibuixava el traç dels seus sentiments des de la primera corxera fins a la darrera llàgrima Tal vegada l'examen psicotècnic, l'analítica de la seva sang, fins i tot el seu ADN, estaven gravats en tots els sons que es desprenien del concert de les emocions»
Començalatemporadad’hivern alCEMPatíVic
El Centre Esportiu Municipal Patí Vic ha obert les portes al públic, un cop finalitzades les obres de condicionament per a la temporada d’hivern i l’adequació dels diferents espais
Durant la temporada d'estiu, la instal lació ha comptat amb prop de 10.000 accessos, amb la venda de 214 abonaments, entrades puntuals i entrades de grups El regidor d'Activitat Física i Esports, Eduard Comerma, destaca que “estem treballant intensament en la remodelació de diferents espais per oferir-los a la ciutadania amb les màximes garanties de qualitat i confort". El Centre Esportiu Municipal compta actualment amb la piscina coberta interior, pistes de tennis, pistes de pàdel i zona multiesportiva.
L’horari d’obertura al púbic de la instal lació durant la temporada d’hivern és de dilluns a dissabte de 07.00h a 21.00h i els diumenges de 08.00h a 15.00h.
Per altra banda, els preus de les entrades puntuals i els abonaments mensuals per a la temporada d'hivern ja estan disponibles al web oficial de l'Ajuntament de Vic
Per més informació podeu contactar amb el CEM Patí Vic trucant al 938861170 o per correu electrònic a cempativic@gmail com
Els jardins històrics a Vic
protagonistes de les visites guiades temàtiques del mes d’octubre
Les visites guiades dels diumenges, organitzades per l’Ajuntament de Vic, continuen durant el mes d’octubre amb la proposta “Jardins històrics a Vic”
Aquestes visites seran conduïdes per l’agrònoma i paisatgista Roser Vives, i seran una oportunitat per descobrir un patrimoni viu que juga amb el temps S’oferiran dues rutes diferents, la primera de les quals tindrà lloc els diumenges 6 i 13 d’octubre, mentre que la segona ruta es podrà realitzar els diumenges 20 i 27 d’octubre.
La visita està organitzada conjuntament amb el projecte Sumem Patrimoni, que té per objectiu difondre i posar en valor el patrimoni anònim de Vic, en un moment clau de canvi de paradigma de la construcció.
La ruta turística es farà tots els diumenges d’octubre (6, 13, 20 i 27) a dos quarts de 12 del migdia. Se sortirà des de l’Oficina de Turisme i el preu és de 5 euros Per a menors de 10 anys és gratuït Per assistir-hi cal reservar hora a l’Oficina de Turisme trucant al 938 862 091 o presencialment a l’Oficina de Turisme
Els Orants de Tell Asmar Unes figures plenes de màgia
El conjunt va ser descobert durant unes excavacions arqueològiques el 1930, a l'actual Tell Asmar d'Iraq, patrocinades per l'Institut Oriental de Henry Frankfort Actualment, es troba repartit entre el Museu de l'Iraq a Bagdag i el Museu de l'Institut del Pròxim Orient de la Universitat de Chicago. Es trobaven enterrades entre les ruïnes del temple, de forma quadrangular, consagrat a Abu, déu de la vegetació
Molt abans de l'aparició de les cultures mediterrànies més arrelades a l'inconscient col·lectiu va sorgir entre els mítics rius Tigris i Eufrates la «civilització mesopotàmica» durant el segle V i IV aC. Durant el III mil lenni un poble, els sumeris, esdevingueren representants de l'hegemonia de la zona. Oblidats en el temps, nuls eren els vestigis que quedaven de tal florent cultura. Les fonts gregues i hebrees no feien esment als sumeris, tampoc, segles més tard, els arqueòlegs es podien esperar el descobriment d'aquesta cultura. No se sap de manera encertada d'on procedien ni com es va formar la seva civilització, però el seu llegat és impressionant Diverses fases es van succeir fins a arribar al que la historiografia coneix com a període dinàstic arcaic el centre de poder del qual seria Uruk, destacant altres ciutats com Ur, Girsu, Lagash o Umma El període concernent a l'obra, dins del dinàstic arcaic, és el Protodinàstic II (2775-2600 aC).
L'escriptura cuneïforme ja havia fet acte d'aparició al Pròxim Orient, els sumeris van donar gran impuls a les ciutats que es començaven a consolidar gràcies al desenvolupament potent de l'agricultura i la sincronització tant comercial com cultural dels diversos grups que van poblar la zona La societat es va jerarquitzar cada vegada més sorgint els diversos estaments i centres de poder a les ciutats. Els poders polítics, socials i religiosos van confluir, moltes vegades, en una única figura anomenada ensi o lugal Era l'encarregat de controlar la ciutat, actuava com a mediador entre el punt diví i terrenal. Per sobre d'ell hi havia les diverses deïtats associades a la natura, creadores de tot allò que els envoltava i defensores de les ciutats Formava part d ´ una estructura teocràtica que dirigia la vida dels ciutadans Durant aquesta etapa, malgrat que el rei era el dipositari del poder diví, les seves ocupacions principals se centraven a administrar i defensar el territori circumdant de la ciutat De manera estricta les collites i el resultat de les batalles depenien, al capdavall, del poder diví, ja que el rei, en aquest període, era «exclusivament» el garant dels déus Al costat d'aquesta important figura hi havia els funcionaris dels temples, encarregats de intervenir entre els déus i els ciutadans. Els ciutadans creien que els déus havien creat la humanitat perquè satisfessin les seves necessitats No obstant això, davant d'aquest dret, que ells creien tenir, també tenien obligacions amb els déus
relacionades amb ofrenes com ara libacions, ritus d'endevinació o dipòsit d'estatuetes. Aquests lliuraments s'havien de fer en dates litúrgiques concretes. També es podien fer en dates que no estiguessin marcades, podent celebrar moments puntuals especials Aquests elements votius se situaven dins del temple, damunt de tauletes apropiades o altars De vegades podien preparar les ofrenes en cubicles adossats on hi havia un forn amb canalització En el cas d'aquesta figureta, i, per tant, el conjunt, es tractarien d'ofrenes de persones de gran rang.
Estàtues dels Orants de Tell Asmar
RealitatsdeVic 1896 10a part
MANIFESTACIONS CONTRA ELS EEUU I GAMBERRADES A VIC
Un cop presa el 28 de febrer, la resolució al Senat dels Estats Units relativa al reconeixement de la bel ligerància del insurrectes cubans, el malestar internacional es palpava de manera clara: “ acuerdos tomados por muchos consignatarios españoles, quienes han anulado todos los pedidos hechos á las casas americanas, después de haberse aun comprometido á no hacer otros nuevos A más de esto, la indignación que en toda Europa y en parte de las Américas, han producido aquellas insolentes frases de Mr Sherman (imatge de l’article –Senador dels EEUU per Ohio: artífex d’aquesta resolució) y los imprudentes acuerdos tomados en las Cámaras de Washington” (El Norte Catalán 14-03-1896, 2) Inclús The New York Herald criticà aquesta resolució a l’informar que “(h)a habido el anhelo irresistible de entrometerse en todas partes del globo en asuntos que no conciernen a los Estados Unidos y con riesgo de fomentar complicaciones internacionales ”
La reacció del govern espanyol demanava molta prudència i deixar que els successos tinguessin un desenvolupament lògic i normal També sol licità previsió i energia esperant que el govern dels EEUU, donés a la qüestió una solució amistosa i satisfactòria (El Imparcial 0103-1896, 1) Les borses de París i Londres estaven pendents dels resultats de la bel·ligerància dels insurrectes cubans El mateix dia de la votació al Senat va baixar l’exterior espanyol 35 cèntims i, al dia següent, les borses de Madrid i de París seguiren amb caràcter descendent (I 02-03-1896, 1)
La reacció produïda en el partit republicà nacional davant d’aquesta informació, segons El Imparcial de 2 de març, fou la convocatòria d’una manifestació, que es celebraria a Barcelona, contra l’acte inqualificable contra Espanya pel Senat dels EEUU Tindria lloc l’endemà a les 15:00 amb origen a la Plaça de Catalunya L’escrit acabava així: “¡Barceloneses, viva España! ¡Viva la honra del pueblo español! ¡Viva la integridad nacional! ¡Viva el ejército! ¡Viva el general Weyler!” (I 02-03-1896, 1) Dilluns dia 2, una hora abans de l’acordada, la Plaça ja estava plena A la capçalera de la manifestació hi havia dues banderes espanyoles seguides de multitud de gent de totes les classes socials que hi participaven Baixaren les Rambles fins a arribar a la de Santa Mònica nº 2 on era el consolat americà, sobre el restaurant Duval Quan els manifestants arribaren a aquest punt, nombrosos policies els barraren el pas obligant-los a variar el seu recorregut, el que suscità acalorades discussions que acabaren amb un gran tumult Sabre en ma, els agents provocaren carreres, tancament de portes, caigudes i desmais de moltes senyores Aleshores, la manifestació es dividí en dues La primera, més nombrosa i amb tots els organitzadors, seguí el camí traçat per la policia; la segona, més reduïda, aconseguí trencar la línia dels guàrdies i continuà Rambla avall fins arribar al consolat Un cop allà, cridaren expressant valors patriòtics i desitjos de mort al senador Sherman Es notaven intents d’imminent assalt que, al final, fracassaren gràcies als oficials de la benemèrita, el fort contingent de policia i els membres de la guàrdia municipal de cavalleria que custodiaven l’edifici És curiós; com a objectes “contundents” es llançaven patates i llimones; i no pedres, ampolles, pals o bengales com es fa en l’actualitat
Es dirigiren al Passeig de Colón i cremaren varies banderetes nord-americanes que hi havia en una botiga Posteriorment, pagaren a l’amo de l’establiment el cost de la mercaderia
destruïda Prengueren direcció cap al Govern Civil i, a l’alçada del carrer Espaseria, es retrobaren amb l’altre part de la manifestació Un cop juntes, reprengueren la marxa Van trobar un cotxe que els barrava el pas i, tot seguit, el detingueren, trencaren els seus vidres i tragueren violentament el seu cotxer que, al caure es feu bastant mal Ja, davant de l’edifici del Govern civil (actual Parlament de Catalunya), la multitud aplaudí i victorejà el Governador Sr Sánchez de Toledo i, una comissió, va entrar per a informar-lo de l’objecte de la manifestació Dit Governador els oferí posar en coneixement del Ministre les reclamacions, però recomanà a tots molt ordre i cordura a fi d’evitar incidents desagradables Després, s’encaminaren cap a la Capitania general i, en arribar-hi, la multitud era tan gran i apinyada que no es podia donar cap passa El seu cap era el general Despujols i els rebé amb fredor, no permetent que cap representant sortís a la balcona Aquí es va concloure la manifestació
Tot i això, la majoria de la gent seguí transitant i es va tornar a detenir davant el consolat americà on xiulà eixordadorament tot repetint els moris i visques Les forces repel·liren els manifestants per acabar de dissoldre’ls i es tornaren a produir carreres i ensurts En definitiva, la concurrència i l’animació van ser extraordinàries als cafès, cerveseries i establiments anàlegs Es pronunciaren acalorats discursos i es comentà la conducta dels yankées El nombre de persones assistents a la manifestació van ser més de 20 000 (I 02-03-1896, 1)
Canviant d’escenari, on més risc de manifestacions de protesta hi havia era en els estudiants universitaris, entre els quals segur que hi hauria representants de Vic, ja que els seus companys estaven lluitant a Cuba Seguint el relat del diari El Imparcial del dia 1 de març, el dia anterior a la nit, circulà la notícia que els alumnes es preparaven per a realitzar-ne una de grossa En el cas de la Universitat de Barcelona lesprotestes començaren el matí del dia 3 de
març. Van envair els claustres i patis de la Universitat, sortint, poc després davant la policia que envoltava l’edifici A causa de ser gran nombre, aconseguiren esquivar les forces de seguretat i es dirigiren al consolat dels EEUU, assaltant els tramvies que s’hi dirigien Un cop allà van repetir els vivas y mueras dirigides a la causa espanyola i al senador Sherman respectivament A les 17:00 hores, uns 300 estudiants es tornaren a reunir a la Universitat i el Rector tancà les portes de l’establiment A dins portaren una murga i tocaren la “Marcha de Cádiz” que van acompanyar amb estrepitosos visques i aplaudiments (curiosament, al Imparcial del dia 5 de març s’anunciaven les bases d’un concurs per a atorgar un premi de mil pessetes a l’autor de la lletra que millor s’adaptés a la melodia d’aquesta “Marcha”) Quan es calmaren els ànims, s’obriren les portes de l’edifici i la policia i la guàrdia civil a cavall, els van permetre sortir per parelles i sense que detinguessin el seu pas, amb el que es van acabar per aquell dia les revoltes estudiantils (I 03-03-1896, 1)
El dia 4 al matí, a mesura que els estudiants acabaven les classes, es reunien als baixos de la Universitat Parlaven dels successos produïts als EEUU i aplaudiren els catedràtics que sortien Tot d’una, un estudiant sortí a la Plaça i col locà en una farola una bandereta espanyola Un cop fet això, tornà al recinte universitari on els altres l’aplaudiren. La policia, al veure aquesta acció, va treure l’ensenya, acció que va ser mal vista i, des de la Universitat, va caure una pluja de pedres ferint a un agent i contusionant a d’altres Davant d’això, varis agents entraren a la Universitat amb seus sabres i porres; i, fins i tot amenaçaren amb un revòlver a un estudiant En fi, les manifestacions estudiantils s’allargaren un dia més per, finalment acabar la protesta. A Vic, hi havia també malestar però per altres motius; en un cas, perquè es van cometre, en aquells dies, diversos robatoris, un dels quals va ser de bastant importància Tingué lloc a la casa de la Andadora de las Hermanas del Convento de Santa Teresa i la quantitat robada va ser de 750 pessetes En l’altre cas, van ser queixes perquè els nois assistents a l’Escola de dibuix, al sortir de classe, cometeren molts abusos dirigits a transeünts i es burlaren de les persones que els reprenien Aquesta queixa estava destinada al cos municipal de Vic que havien de posar “coto á semejantes demasías que desdicen mucho de un pueblo culto” (NC 29-02-1896, 3)
per Miquel dels Sants
Molist Badiola
El senador John Sherman a la seva oficina (c1894)
Vida en ordre
El meu calamar per Carla Arguimbau
Has vist alguna vegada un Architeuthis? És un calamar gegant que pot mesurar entre 12 i 15 metres, d'aquests que apareixen en els documentals de naturalesa, viuen en el profund de l'oceà i poden pesar 750kg
No he vist cap en persona, no obstant això, tinc un dintre meu Així és com sento jo l'ansietat, un puto calamar de set-cents quilos que està instal lat en el meu pit i m'oprimeix fins a deixar-me sense aire Té uns tentacles llargs i forts que segons el moment estrenyen els pulmons, o pressionen en l'estómac Estén els seus llargs braços i va estrenyent diferents peces de mi fins a deixar la sensació que els meus òrgans són polpa com un préssec madur que ha caigut a terra, com una nina de drap que té el farciment tou i les extremitats inconnexes Alguna vegada has sentit aquest pes? La por al fet que el calamar arribi i s'apoderi del teu cos?
La primera vegada que vaig sentir el calamar era una nena No puc recordar el moment exacte, no sé si tenia sis anys o potser set, no podien ser més de vuit, no sé en quin moment va arribar per primera vegada, però sí que sé per què, sé que va fer un lloc en mi, es va enroscar en el meu cos i es va quedar com a fidel company, sempre amb mi, sempre recordant que en qualsevol moment pot atacar, hi ha hagut èpoques en les quals ha perdut pes, èpoques en què ho he ignorat fins a fingir que no és aquí, que no forma part del meu propi ésser
Suposo que hauria d'estar agraïda a aquestes pauses, les treves en la lluita
Avui el calamar s'ha agitat en el meu interior, ha imposat el seu pes sobre el meu pit i m'ha fet cridar de dolor, un dolor tant físic com mental, un dolor cru que m'insta a vomitar en aquestes tecles la ira i tristesa que m'embarga.
Estic escrivint des de l'hospital No em passa res, el meu calamar fa temps que no em porta fins aquí, només estic com a acompanyant de qui dormisqueja davant meu, amb un ull miro els meus dits teclejar (no sé escriure si no és així) i amb l'altre l'observo descansar amb inquietud d'un somni induït, amb la pena de veure que requereix tant de químic per a sostenir la situació i la culpa de desitjar que el somni l'acompanyi una estona més i no requereixi de mi Que pugui seguir en silenci una estona més, que no hagi de ser o fer res, només una estoneta més
Avui em costa, avui la màscara no para de caure i les llàgrimes que solc mantenir a ratlla amb fermesa no fan més que escapar quan abaixo la guàrdia, que inútil em sento per estar així, que mala persona per no ser capaç de suportar tot amb una altra actitud Perquè quan el meu estat anímic decau la culpa fa la seva entrada triomfal, s'apodera de tot i vàlida la sensació de no merèixer res bo
Normalment, soc una persona alegre, m'esforço molt a ser positiva, encara que ara que ho dic, igual si em suposa tant d'esforç, és que no soc així, sinó que tracto d'impostar-ho Qui sap, és el sentiment profund el que defineix el caràcter o és l'actitud amb què l'afrontes?
Aquí podem encetar un meló si voleu, però no tinc la formació per a donar-vos respostes, només tinc preguntes i algunes suposicions Com estàs veient aquest article no està massa relacionat amb l'organització o l'ordre, encara que en el fons us estic mostrant l'inici de la meva passió, avui em despullo davant teu, que potser posseeixes un calamar com jo
Quan vivim en la lluita contra l'ansietat, contra la depressió, la nostra casa es manifesta també. O bé costa mantenir l'ordre i el teu
caos interior es manifesta com a caos en la llar, l'agenda i les relacions o potser com jo s'apodera de tu la necessitat de control, de perfecció i tota aquesta ansietat es transforma en un remolí d'energia que et porta a despenjar cortines, buidar armaris i netejar racons fins a caure rendida
Cap extrem t'ajudarà a llarg termini. Jo només puc ajudar-te a frenar el frenesí de perfecció o a recuperar el control del teu entorn És molt important fer-ho, ja que veure que el teu entorn és desastrós et fa sentir un desastre a tu Som éssers permeables i ens xopem d'allò que ens envolta, així que si estàs passant un moment difícil o complicat només et diré dues coses: posa ordre i redueix les teves expectatives, no pretenguis arribar a tot.
I sobretot, i abans de res, recorda que això també passarà. Demana ajuda, els professionals de salut mental són aquí per a això Ja n'hi ha prou d'avergonyir-se o negar la seva necessitat, la meva terapeuta m'ha ensenyat a domar el calamar, m'ha entrenat en la lluita contra ell i gràcies a això soc aquí, pot ser que avui el calamar estigui rabiós, pot ser que ho estigui un temps i amb els seus braços em pressioni fins a límits agònics, però tinc eines per a suportar-ho, tinc les armes que m'ajudaran a deixar-lo ko de nou, potser no serà avui, potser no serà de cop, però sé que com tantes altres vegades, tornaré a deixar-ho submís i dominat
Només volia compartir amb tu, lector, que, si tens un calamar que ocupa en el teu ser, deixa't ajudar de totes aquelles persones que poden proporcionar-te una mica de pau, envolta't de persones que calmen el calamar i fuig d'aquelles que li venten amb un pal fins a despertar-lo i convertir-lo en un ésser monstruós Deixa anar el que et fa mal i tracta't amb amor, parla't amb amor Quan el calamar et murmuri maldats a cau d'orella, crida-li veritats al seu
El calamar (o la bestiola que tinguis tu) és part de tu, però no és la teva essència, no deixis que et representi o s'apoderi de tu
I recordem sempre ser amables
No saps amb quin monstre està lluitant cada persona, en plena batalla sagnant puc aparentar normalitat, puc anar arreglada, somriure als veïns al carrer Puc treballar i gravar un vídeo per a xarxes socials Puc estar cuidant a la meva mare a l'hospital i fer broma amb les infermeres Com jo, moltíssima gent, així que siguem empàtics, pacients i amables No saps amb quina classe de fera està lluitant l'altra persona en el seu interior, no costa res tractar bé als altres SIGUES AMABLE
La recepta: iogurt de castanyes
Les castanyes ofereixen diversos beneficis per a la salut gràcies al seu perfil nutricional Aquests són alguns dels principals avantatges de consumir castanyes:
Baixesengreixosicalories: A diferència d'altres fruits secs, les castanyes tenen un contingut més baix de greixos i calories, fet que les fa una opció més lleugera per a picar
Riquesenhidratsdecarbonicomplexos: Les castanyes són una bona font d'energia gràcies als hidrats de carboni complexos, que s'alliberen de manera més lenta i proporcionen energia prolongada
Riquesenfibra: La fibra present a les castanyes ajuda a millorar la digestió, prevenir el restrenyiment i promoure una salut intestinal adequada
FontsdevitaminesdelgrupB: Les castanyes són riques en vitamines com la B6, tiamina i folat, essencials per a la funció cerebral, el metabolisme energètic i la producció de glòbuls vermells
Altesenantioxidants: Contenen compostos antioxidants, com la vitamina C, que ajuden a protegir les cèl lules del dany oxidatiu i poden contribuir a la prevenció de malalties cròniques
Riquesenminerals: Proporcionen minerals com el potassi, el magnesi i el ferro, que són importants per mantenir la salut del cor, el sistema nerviós i els músculs
Sensegluten: Les castanyes són aptes per a persones amb intolerància al gluten o celiaquia, ja que no contenen gluten
Ingredients:
200gdecastanyespeladesicuites 500mldelletsencera 100gdesucre(opcional)
1culleradadevainilla(opcional)
1iogurtnatural(125g,sensesucre) 1culleradademel(opcional)
Preparació:
Prepararlescastanyes: Pela les castanyes i bull-les en aigua durant uns 20-25 minuts fins que estiguin tendres Després, escorre-les i tritura-les fins a obtenir un puré suau
Barrejaramblallet: Escalfa la llet en un cassó a foc mitjà fins que comenci a bullir Retira-la del foc i deixa que es refredi una mica fins a uns 40°C (tèbia però no calenta)
Afegirlescastanyes: Incorpora el puré de castanyes a la llet i barreja bé fins a obtenir una textura homogènia Si vols afegir sucre o vainilla, fes-ho en aquest punt
Afegireliogurt: Quan la barreja estigui a temperatura adequada (uns 40°C), afegeix-hi el iogurt natural i remena bé fins que es dissolgui completament
Fermentar: Aboca la barreja en pots o en un recipient hermètic Deixa'ls reposar en un lloc càlid durant 6-8 hores, o fins que el iogurt hagi quallat Pots utilitzar una iogurtera o posar-los dins del forn apagat, només amb la llum encesa
Refredar: Quan el iogurt hagi fermentat, posa els pots a la nevera i deixa'ls refredar durant almenys 2 hores abans de servir
Opcional: Abans de servir, pots endolcir el iogurt amb una mica de mel per donar-li un toc extra de dolçor
Aquest iogurt tindrà una textura suau i un deliciós gust de castanyes!
