revistadevic.cat
Octubre | Novembre 2021 Núm. 86
Revista de Vic 1'95€
Rambla del Passeig
Te la regalem gràcies als nostres anunciants
2
Revista de Vic Octubre | Novembre
Torna la Casa d’Oficis: Formació gratuïta i treball per a joves de Vic La Casa d’Oficis torna el mes de novembre per oferir als joves la possibilitat de treballar i formarse gratuïtament a la vegada, fent obres als barris o oferint serveis públics a la ciutadania. La iniciativa promoguda per l’Ajuntament de Vic permet escollir entre tres especialitats: cuina, animació en activitats de lleure i esportives i manteniment d’espai públics i habitatge. La regidora de Promoció econòmica i Ocupació, Bet Piella, subratlla la voluntat de continuar promovent la contractació i potenciar la inserció laboral entre el jovent de la ciutat en la línia del que s’exposa al Pla d’Actuació Municipal, per consolidar Vic com una ciutat del coneixement i amb progrés econòmic. Els cursos començaran el dimarts 2 de novembre i s’allargaran fins al mes d’abril. A partir d’aquí, i un cop s’hagi finalitzat l’etapa formativa, l’Ajuntament de Vic contractarà durant mig any el jovent a jornada completa. Formació gratuïta i mig any de contracte
PERAFITA - 300.000 €
Casa totalment rehabilitada 3 habitacions, 3 banys Jardí i Porxo amb sortida directe des del saló i la cuina, calefacció
REF. 21002
El jovent interessat pot inscriure’s gratuïtament a la Casa d’Oficis escrivint al whatsapp 686 73 56 92, a les adreces electròniques vicjove@ vic.cat o ocupacio@vic.cat o trucant al 93 889 17 67. Els requisits per formar part de la Casa d’Oficis són: Cal residir a Vic. Tenir entre 16 i 29 anys. Tenir el graduat d’ESO com a mínim. Estar a l’atur. La Casa d’Oficis és un programa subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del Programa de suport als territoris amb majors necessitats sector de les noves tecnologies i la trimestral i es portarà a terme al de reequilibri territorial i social comunicació (TIC). Centre Cívic Can Pau Raba en dues “Treball als barris”. sessions setmanals de 5 a 7 de la La nova activitat extraescolar, tarda. Altres formacions gratuïtes per totalment gratuïta, vol donar a generar noves oportunitats laborals conèixer al jovent les possibilitats que té la tecnologia que fa servir Aquest mes d’octubre, en el diàriament per generar noves marc del programa Talent i Noves oportunitats laborals. Oportunitats (TOP), s’engega el Digital Challenge, una activitat extraescolar innovadora per La nova extraescolar, oberta a entendre la tecnologia i conèixer jovent d’entre 14 i 16 anys, serà les diferents oportunitats del
TONA – 125.000 €
Pis planta baixa 2 habitacions dobles, 1 bany menjador i cuina americana, Calefacció. Plaça de pàrquing
REF. 20096
VIC - Carrer Pius XII 125.000 €
Pis de 86 m² que consta de 3 habitacions, 2 banys, cuina independent, 2 balcons, calefacció i ascensor
REF. 21006
VIC - Carrer Torelló 165.000 €
Pis de 75 m², distribuït amb 3 habitacions, 2 banys, cuina independent, balcó, calefacció, ascensor
REF. 20086
Octubre | Novembre Revista de Vic
3
Editorial Vols publicar un article o informació sobre el teu negoci? Envia'ns un correu a info@larevistadevic.cat o truca'ns al 655 45 42 33
Benvinguda tardor Per Xavi Ruiz Quan arriba la tardor, el temps ja comença a variar. Ens llevem amb el fred del matí i s'escurça més la llum del dia. Quan arriba la tardor, la gent s'arreplega més d'hora a casa seva, i s'encenen algunes llars de foc, alguna calefacció i ja bé mes de gust una sopa ben calenta. El que cal destacar de la tardor i és el que primer es veu, són les fulles que volen des dels arbres fins a terra. Les fulles comencen a omplir el terra i l'olor de castanyes omple la rambla del passeig de Vic. Els castanyers i castanyeres omplen les seves paperines i els forns de pa venen els primers panellets de l'any. És inevitable començar a pensar en les festes de Nadal, i ja hi ha pobles que comencen a posar algunes llums als seus carrers i així avancen feina. Ara és hora d'anar d'excursió al bosc amb els petits de casa, per anar a recollir castanyes, fulles i si tenim molta sort, encara tornarem amb algun bolet al cistell. Preparem-nos pel fred, per passejar amb abric, i per ser més feliços que mai. M'agrada la tardor.
Sert
Revista de Vic
Recordeu que si vols qualsevol de les nostres publicacions per correu, ens podeu enviar un correu electrònic a info@larevistadevic.cat
Llibres
La recepta
Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.site Administració Marta Anglada Portada Arxiu Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar Dipòsit legal B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions info@larevistadevic.cat Telèfon 655 45 42 33 Mail info@ larevistadevic.cat www.revistadevic.cat
4
Revista de Vic Octubre | Novembre
JOSEP MARIA SERT NOU MOVIMENT ARTÍSTIC Per Miquel dels Sants Molist Badiola És evident que, en l’actualitat, Sert està apartat del rol artístic pels crítics, directors de museus i/o marxants d’art, i es mereixeria un “rescat urgent” afegint un altre corrent als ja existents de Barr. Sort que aquest oblit no és etern, segons diu Josep Pla: “La pintura de Sert passarà de moda, però després tornarà” (Pla 1960, 127). Aquesta podria ser una bona oportunitat. A aquest moviment artístic, se’l podria anomenar de vàries maneres. Unes centrades en la seva persona: “Sertisme” o “Sertianisme”. I d’altres amb les seves qualitats pictòriques, estilístiques o conceptuals: “Daurisme”, “Robustisme”, “Posturisme”, “Populisme”, “Dinamisme”, “Imatgisme”, “Filmcutisme”, “Anti-museisme”, tot i que hi ha obres d’art d’aquest muralista al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), als magatzems del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (Madrid) i al Musée Carnavalet (París). JiménezPlacer afegí més conceptes característics d’ell: “Titanisme”, “Decorativisme escenogràfic” o “Il·lusionisme espacial” (Del Castillo 1947, 164-165).
I, el mateix Del Castillo comenta, a la pàgina 71, “el impresionismo o postimpresionismo… no influirá en lo más mínimo en el arte sertiano”, i a la 104, “Estuvo inclinado hacia el simbolismo”. Però crec que un dels qualificatius més adients és el “Gegantisme”. La impressió i embadaliment que causen les seves grans proporcions als espectadors que les contemplen és remarcable. Ho dic per experiència personal que és molt positiva. Quan els expliques la força, el vigor, el contingut interior i la història que hi ha al darrera de les seves obres queden meravellats... Ben mirat, degut a la voluntat de Josep Maria Sert que pensava que les masses havien de veure lliurement les seves obres sense haver d’entrar als museus, trobaria molt adequat que, els aficionats als seus murals, decidissin com s’hauria d’anomenar aquest nou corrent artístic mitjançant una enquesta o quelcom similar. Però no només a nivell local, ni nacional, sinó a nivell mundial, demostrant la unió del món de l’art dels cinc continents. Gràcies a la tècnica actual, això es pot realitzar. És una proposta. D’aquesta manera es podria acabar de completar el Diagrama d’Alfred Barr ja que, queda demostrat, que els seus criteris van ser parcials, personalíssims i no transportables al pla general. Sert al 1945 Això ho corrobora el discurs de Eugenio Carmona, Catedràtic de Història de l’Art de la Universidad de Málaga, en la conferència donada a la Fundació March sobre Barr: “... hay, en la exposición de Barr, una apuesta política… para él apostar por el arte moderno…” (minut 21:40). En aquestes explicacions es pot veure com va barrejar política i art. Per tant, Alfred Barr, per la seva subjectivitat i/o desconeixença de les seves qualitats, descartà artistes que es mereixien un corrent artístic. Sert al 1930
Sert al 1945
El 1954, hi va haver una resolució dictada pel Consell Directiu de la American Federation of Arts – amb seu a Nova York – en la que s’establia que “l’art havia de ser jutjat pels seus mèrits com a obra d’art i no per la visió social i política dels seus artistes” (Cockcroft 1985, 152), contradient les tesis de Barr i, segons el meu parer, posant en dubte el seu Diagrama. La pintura sertiana també és art modern. Segons Pla: “Sert fou un modernista. El modernisme fou una generació vital, afectada per l’exaltació nietzscheana” (Pla 1960, 127). Per tant, no es pot apostar plenament per l’art modern si no s’acaba de completar el cercle amb la inclusió del muralista barceloní. CLOENDA Resumint; en aquesta exposició he donat motius suficients per a fer veure a la crítica nacional i internacional la necessitat d’afegir un nou moviment
d’avantguarda on poder ubicar la figura de Josep Maria Sert i Badia. Té unes característiques que el diferencien dels altres estils artístics. A més, Sert té “deixebles” que van seguir les seves passes, com Ramon Torrents i Rius, José Sabat, Miquel Massot, Felip Vall i tots els pintors de l’època de la Plana de Vic. Agradi o no agradi, s’ha d’omplir aquest buit i reflectir així, amb caràcter més autèntic, la història de la primera meitat del segle XX. En definitiva, crec que he fet una crítica amb fonaments ben sòlids que han implicat moltes hores de investigació. Però, la veritat, quan he trobat aquests "filons d'or documentals"... la recompensa ha estat suprema. Quedar-me’ls per mi sol és una tonteria. Per això us els he mostrat.
"Despullat" 1908 BIBLIOGRAFIA ARNÚS, Mª del Mar; NARANJO, Juan (2011). “Proves d’època”. Josep M. Sert. L’arxiu fotogràfic del model. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona: Arts Santa Mònica i la Fàbrica. CAMPÀS MONTANER, Joan (2012). La construcció de la modernitat en art. Barcelona: UOC. COCKCROFT, Eva (1985). “Abstract expressionism, weapon of the Cold War”. Frascina, F. (org.). Pollock and After. London and New York: Routledge, 147-154.
la República a la postguerra. Granollers: Edicions Catalanes Comarcals S. A. LA VEU DE CATALUNYA (1907). “Les pintures murals de Vich al Saló de Tardor de París”. El Norte Catalán. Vic. 19 d’octubre de 1907, 1-2. PLA, Josep (1960). “Josep Maria Sert”. Josep Maria Sert. Homenots. Sadurní Ximenez. Blasco Ibáñez. J. M. Sert. Eugeni d’Ors. Josep Carner. Obres completes – XI. Barcelona: Editorial Selecta, 89-128.
SAAVEDRA, Santiago; LASSO DE LA VEGA, María Victoria; DÍAZ, Rufino (1987). “José María Sert (1874COLORADO CASTELLARY, 1945)”. Centro Nacional de Arturo (1985). “José María Exposiciones. Dirección Sert, “el último representante General de Bellas Artes y de la gran pintura””. El Archivos. Madrid: Ministerio patrimonio cultural de las de Cultura. Naciones Unidas. Los murales de José María Sert. Nova SOLER ROIG, José (1975). York: Nacions Unides. “Mi relación artística en la profesión. J. M. Sert - Picasso DEL CASTILLO, Alberto - A. Brock - R. Dargent – Dalí”. (1947). José María Sert. Su Anales de cirugía y medicina, vida y su obra. Barcelona55 (241), 259-286. Buenos Aires: Librería Editorial Argos, S. A. WEBGRAFIA DE SERT, Francisco (1987). El mundo de José María Sert. Barcelona: Anagrama. FARRÉS I MALIÁN, Francesc (1985). “1936”. Fotografia històrica de Vic. Volum II: De
FUNDACIÓN JUAN MARCH. Las genealogías del arte y el legado de Alfred H. Barr, Jr. https://www.youtube. com/watch?v=eI1hbZ32Dzo (consulta: 24 d’octubre de 2020).
6
Revista de Vic Octubre | Novembre
Psicologia
Aquest article a la nostra web revistadevic.cat
per Ariadna Jutglar
Perquè tenim por a pronunciar la paraula "suïcidi"? severament en la seva qualitat de vida (malaltia terminal, incapacitant, dolorosa...), minories ètniques inadaptades i víctimes de violència. D'altra banda, hem de fer necessàriament referència als factors de protecció. La Guia per la Prevenció de la Conducta Suïcida de la Comunitat de Madrid (Jiménez et al., 2016) ens assenyala diversos factors de protecció: a) personals (habilitats comunicatives, de resolució de problemes, socials,
Fa un temps, vaig realitzar un projecte d'investigació que tenia l'objectiu d'analitzar quin tractament i atenció havien rebut les persones que, després d'un intent autolític, havien estat ateses al servei d'urgències l'Hospital Universitari de Vic. Us preguntareu, per què us explico això? Doncs bé, durant aquell projecte, vaig realitzar més de 40 entrevistes i en algunes d'aquelles les persones amb qui parlava em van transmetre una mateixa idea: "és la primera vegada amb molt temps que puc parlar d'aquest tema amb algú", "necessito que això canvi, no soc una persona estranya, vaig viure un mal moment"... Aquestes són algunes de les múltiples frases que vaig sentir i que la veritat m'encongeixen i em saben molt de greu. És conegut que, fins fa molt poc, ni tan sols parlàvem de SALUT MENTAL de manera oberta. L'estigma i la discriminació a salut mental hi ha set durant molts anys (per sort, sembla que s'estan fent petits passos cap al canvi). El que anava al psicòleg, era "el que no tenia remei, el que no sabia sortir-se'n de les coses..." i el que anava al psiquiatre, d'aquest ja ni en parlem!!! I jo em pregunto, no és tan important la salut mental com la salut física? Hem de ser hiperconscients del mal que podem fer amb aquest tipus de comentaris, perquè podem estar causant que una persona que necessita ajuda no ho demani per por al que diran (entre altres coses) Bé, podríem debatre sobre aquest tema molts i molts dies, però centrem-nos: el suïcidi. Què és? Jarne i Talarn (2015), defineixen el suïcidi com l'acció o l'omissió, voluntària, mitjançant la qual una persona es treu la vida de manera intencionada. Les darreres estimacions realitzades per l'Organització Mundial de la Salut (en endavant, l'"OMS"), l'any 2019, es-
tableixen que al món es suïciden aproximadament 800.000 persones cada any i, pel que fa a les temptatives, les xifres són molt superiors. Així mateix, el suïcidi es considera la tercera causa de mort entre els joves de 15 a 19 anys (WHO,2019; Navarro-Gómez, 2017). Tanmateix, la Fundació Espanyola per la Prevenció del Suïcidi (FSME, 2020), estima que en menys de cinquanta anys les xifres de suïcidis han augmentat un 60% i, que per cada persona que mor per a aquesta causa, unes 20 persones més ho han intentat. En la mateixa línia, els estudis realitzats per part de Goñi-Sarriés et al. (2019) mostren que per cada suïcidi consumat, hi ha una mitjana d'entre 10 i 20 intents i que el risc suïcida és més elevat en dones que en homes (Tabares et al. (2019). D'entrada hi ha una idea clara: el suïcidi és un problema universal que es pot produir en qualsevol edat, cultura, sexe, etc., pot tenir diverses causes i és un fenomen complex donades les seves múltiples implicacions existencials, psicopatològiques, socials i morals (Cabello et al., 2019; Cabello et al., 2019; Gabilondo, 2020; Rocamora, 2013). Actualment, el suïcidi és un problema de salut pública encara considerat un tema tabú i molt estigmatitzat en la societat (Fonseca-Pedrero i de Albéniz, 2020; Ruiz i Fajardo, 2015). Pel que fa a factors de risc, Jiménez et al. (2016), presenten un conjunt d'aquests que poden facilitar que la persona dugui a terme la conducta suïcida. Així, distingeixen entre: a) factors de risc personals (existència d'antecedents d'intents de suïcidi, presència de pensaments suïcides, problemes de comunicació o habilitats socials, presència de psicopatologia, alta recent en una unitat psiquiàtrica, abús de substàncies psicoactives, conducta antisocial, autolesions físiques, personalitat introvertida, baixa tolerància a la incertesa, alts nivells d'autoexigència, sentiments
de fracàs, baixa autoestima, sentiments d'indefensió, alts nivells d'impulsivitat, baixa tolerància a la frustració, ser víctima de maltractament física o psicològica, etc.), b) factors de risc familiars (antecedents familiars de suïcidi, abús d'alcohol o drogues en la família, psicopatologia en els pares, baralles familiars o violència, carències educatives i emocionals, rigidesa familiar, etc.), c) factors de risc socials (absència o pèrdua de xarxa social, aïllament social, marginació, esdeveniments vitals negatius, etc.) i finalment d) factors de risc en l'entorn escolar com patir assetjament escolar (Azúa et al., 2020) o ciberassetjament, sentir-se rebutjat, estigmatització, alts nivells d'exigència acadèmica, etc. Segons l'exposat anteriorment, la presència d'un trastorn mental és un factor de risc, donat que estudis actuals mostren la depressió i l'esquizofrènia, augmenten de manera significativa el risc. Així mateix, remarquen que, en cas de presentar-se comorbiditat de trastorn mental i conductes suïcides, és molt important potenciar les habilitats de comunicació, per tal que les persones que ho pateixen siguin capaços de resoldre les situacions estressants de manera més adaptativa i, capacitar-los per demanar ajuda quan la situació els sobrepassi i apareix-hi la ideació suïcida (Bedoya Cardona i Montaño Villalba 2016; González et al., 2020; Sánchez-Teruel et al., 2019). Resumidament i amb relació als factors de risc, l'OMS (2008) va concloure que els principals grups de risc suïcida són: les persones que han realitzat intents previs de suïcidi, les persones que han tingut idees suïcides o han expressat la voluntat de suïcidar-se, persones amb algun trastorn mental (tals com esquizofrènia, trastorn per ús de substàncies, trastorns de l'estat d'ànim i de la personalitat), persones que pateixin una malaltia que infereixi
personalitat extravertida, etc.), b) familiars (suport i alta cohesió), c) socials (suport, bones relacions externes, bona comunicació, amics, etc.) i d) escolars (escoles amb un protocol d'actuació en cas d'intent o ideació suïcida, amb tolerància zero a l'abús, amb conductes de suport entre estudiants, etc.). A més a més, Jiménez et al. (2016), estableixen un seguit de senyals d'alerta: a) verbals (comentaris o verbalitzacions negatives sobre un mateix o la seva vida, acomiadaments verbals o escrites, comentaris negatius sobre el futur i comentaris relacionats amb l'acre suïcida o la mort) i b) no verbals (canvis de conducta sobtats, falta d'interès en activitats, actitud passiva o apàtica, aïllament, consum inusual de substàncies, regalar objectes molt personals, tancar comptes de les xarxes socials, etc.).
Amb relació a les modalitats de tractament davant d'aquesta problemàtica són diverses, ja que donada la seva complexitat, és necessari un abordatge multidisciplinari (Gabilondo, 2020) incloent tractament psicològic i tractament farmacològic, entre d'altres. També és important que aquest tractament sigui individualitzat i focalitzat en la persona i el seu context més immediat (Fonseca-Pedrero & de Albéniz, 2020) Per acabar, és important fer esment a les estratègies de prevenció de suïcidi. D'acord amb Goñi-Sarriés et al.(2019) aquesta prevenció és un dels "grans reptes" que té avui dia l'àmbit sanitari de la salut mental. Com sempre, recordar-te la importància de cuidar-te i de cuidar la teva salut mental. Si ho necessites, no dubtis en contactar amb mi! Ariadna Jutglar Anglada Psicòloga General Sanitària Col. 27065 Psicologia on-line. Escriu a ajutglaranglada@gmail.com Instagram: @psicologiaajutglar
8
Revista de Vic Octubre | Novembre
Llibres
Trilogia de Copenhaguen
Trilogia de Copenhaguen recull els tres llibres de memòries de Tove Ditlevsen, una de les veus més importants i singulars de la literatura danesa. Extraordinàriament honesta i vulnerable, pionera de l’inclassificable gènere confessional, l’escriptora explora temes com la família, el sexe, la maternitat, l’avortament, l’adicció i el fet de ser artista, dona i de classe obrera, i narra la tensió constant, de ben petita, entre la seva vocació d’escriptora i la seva condició de filla, parella, mare i, més tard, drogoaddicta. La primera part, Infantesa, ens presenta una nena rebel i tossuda, obsessionada per convertirse en una gran poeta; a Joventut hi descriu les primeres experiències sexuals i professionals, i l’alliberament que li suposa independitzar-se de la família; i a Dependència, el llibre més devastador de la trilogia, ens narra els seus matrimonis —es va casar quatre vegades— i la seva baixada als inferns de la drogoaddicció. Per sobre de tot, però, Ditlevsen parla amb cruesa de la seva lluita per combatre les seves adiccions més profundes: l’acceptació dels altres, l’escriptura i l’amor. Tove Ditlevsen (Copenhaguen, 14 de desembre de 1917 - Copenhaguen, 7 de març de 1976) va ser una escriptora danesa, una de les autores més conegudes de Dinamarca en el moment de la seva mort. Va publicar 29 llibres que inclouen contes, novel·les, poesia i memòries, i es va casar i divorciar quatre vegades.
Tove Ditlevsen La identitat femenina, la memòria i la pèrdua de la infància són temes recurrents a la seva obra. Va començar a escriure poemes als deu anys, i el seu primer poemari es va publicar al començament de la seva vintena. [5] El 1947 va experimentar un èxit popular amb la publicació de la seva col·lecció de poesia Blinkende Lygter. La Danish Broadcasting Corporation li va encarregar que
escrivís una novel·la, Vi har kun hinanden, que va ser publicada el 1954 i emesa per ràdio.[6] Ditlevsen també va ser autora d'una columna al setmanari Familie Journalen, que responia a cartes dels lectors. Tres dels seus llibres, Barndom (infància), Ungdom (joventut) i Gift (que significa alhora verí i casada), formen una trilogia autobiogràfica. Al llarg de la seva vida adulta, Ditlevsen va lluitar contra l'abús d'alcohol i drogues, i va ser ingressada diverses vegades en un hospital psiquiàtric, un tema recurrent en les seves novel·les posteriors.[7] El 1976 es va suïcidar prendent una sobredosi de píndoles per dormir.
Els més venuts de Ficció
Els més venuts de No Ficció
El país dels altres | 9788418197529 | Slimani, Leïla | 21,90 €
Parla bé, collons | 9788418318023 | La Incorrecta, | Llibres.cat | 18,95 €
Terres mortes | 9788433915887 | Bendicho Giró, Núria | 16,90 €
Trilogia de Copenhaguen | 9788412312324 | Ditlevsen, Tove | 21,50 €
Llum de febrer | 9788416987818 | Strout, Elizabeth | 18,00 €
Paraules d'Arcadi | 9788418197451 | Oliveres , Arcadi | 16,90 €
Gemma | 9788417918385 | Busquets i Turquets, Milena | 16,90 €
En flames | 9788417879655 | Klein, Naomi | 19,90 €
Les gratituds | 9788429779172 | De Vigan, Delphine | 18,90 €
Cartes a l'Anna Murià | 9788473292979 | Rodoreda, Mercè | 16,95 €
La solució sense obres per a tot tipus d'escales
938 836 683
www.impulsa.cat
10
Revista de Vic Octubre | Novembre
Revista de Vich
(Part 4)
Per Xavier Tornafoch Yuste En aquesta segona etapa, en què un dels aspectes més destacats és l’adopció definitiva de la normativa fabriana, que tant havien defensat els dirigents culturals de la Mancomunitat i a la qual sempre es va oposar el canonge Jaume Collell, la publicació incrementa la nòmina de col·laboradors incorporant algunes de les millors plomes de la premsa i l’edició catalanes, com ara Eugeni Xammar, en aquells moments director de la revista Iberia i més endavant corresponsal a Berlín de La Veu de Catalunya i de La Publicitat, de Barcelona, Marià Manent, crític literari i poeta, Joan Tusquets i Tarrats, pedagog d’orientació catòlica, Josep Maria Casacuberta, secretari de l’associació Nostra Parla, Fidel Riu i Dalmau, escriptor i periodista, Tomàs Garcés, crític literari i professor universitari, Cassià Cortal, director de l’Escola Normal de Girona, Josep Franquesa i Gomis, catedràtic de literatura a la Universitat de Barcelona i col·laborador de La Veu de Catalunya, a més de president de la Unió Catalanista, o Francesc Pujol, compositor i musicòleg, autor de música per a piano i per a cobla. Alhora manté l’estol de col·laboradors locals que s’encarreguen de les efemèrides domèstiques, com ara el traspàs de Narcís Verdaguer i Callís,35 un polític vigatà que va tenir una intervenció decisiva en l’estructuració i consolidació del nacionalisme conservador, tal i com assegurava l’article editorial de l’edició monogràfica que li van dedicar: «Cal que Catalunya en el dia del seu triomf, dediqui una magnífica recordança als primers constructors del edifici nacional. En Prat de la Riba, el Dr. Fargas i en Verdaguer i Callís foren els fundadors de la Lliga Regionalista. Tots ells han caigut, però han viscut prou per veure en vies de realització els seus somnis de jovenesa.»36 En qualsevol cas, la publicació vigatana, que resistirà només un any i mig des de la seva refundació a començaments del 1918, continuarà ocupant-se de la difusió de l’activitat cultural de Vic i comarca, a la qual contribuirà amb l’organització d’un concurs literari i musical, el jurat del qual era presidit per Lluís Nicolau d’Olwer, regidor per la Lliga Regionalista a l’Ajuntament de Barcelona, president de la Comissió de Cultura de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Tanmateix, hi haurà dues qüestions que apareixeran de forma recurrent a les pàgines de la Revista de Vich durant aquest període, la qüestió de la higiene pública i la construcció d’una biblioteca
popular a Vic. Ambdós eren temes que tenien a veure amb la visió «regeneradora» que informava de les polítiques públiques endegades per la Mancomunitat de Catalunya i que contribuïa a fer realitat a través de la seves actuacions al territori. Pel que fa al tema de la neteja dels espais públics, aquesta preocupació venia condicionada pels estralls provocats per l’epidèmia de l’anomenada «grip espanyola», una pandèmia que es va estendre per tot el món, causant més de cinquanta milions de morts l’any 1918. Des de les pàgines de la publicació es repassaven algunes de les mancances de Vic, com ara la presència excessiva de cases velles: «En alguns barris extern de la nostra ciutat —i en altres no externs— existeixen cases que són un veritable niu d’infecció; mentre no sia possible arrassar dites cases substituint-les amb la construcció de barriades per obrers construïdes a l’ampar de la Llei de cases barates —qüestió que algun dia tractarem— seria, al menys convenient que s’obligués als propietaris de dites cases a donar-hi una bona capa de cals amb lo qual hi guanyaria llur habitabilitat i apariència.»37 També es detallaven moltes altres problemàtiques locals: la conducció dels cadàvers a mà per als enterraments, que Revista de Vich considerava «una vergonya pública», la manca de reg per netejar els carrers, les escombraries a les portes dels edificis o la venda de roba de segona mà en pèssimes condicions higièniques. Tal i com assegurava la publicació, la majoria d’aquestes problemàtiques tenien el seu origen en el fet que Vic no tenia un servei d’abastament d’aigües i les fonts públiques eren insuficients, a banda que en èpoques de sequera deixaven de rajar, amb la qual cosa la situació es feia més complicada. Amb tot s’assegurava que «la seva solució és ben difícil mentres no’s resolgui la qüestió de les hisendes locals».38 De fet, la ciutat de Vic no tindrà un abastament d’aigües públiques fins després de la Guerra Civil, ja en ple franquisme. L’altre tema fou la promoció d’una biblioteca popular a Vic, que ja tenia una tradició de biblioteques privades: la Biblioteca del Seminari Conciliar, formada per llibres procedents de les biblioteques del dominics, carmelites i jesuïtes i ubicada a l’edifici principal de la institució encarregada de la formació dels nous capellans; la Biblioteca Episcopal,39 que posseïa un catàleg d’incunables molt important, i la Biblioteca del Círcol Literari.40
La tradició vigatana en matèria de biblioteques era reconeguda fins i tot per Jordi Rubió i Balaguer, director de la Biblioteca de Catalunya recentment creada per la Mancomunitat, quan afirmava, en un article publicat a la revista (juliol de 1918) en un monogràfic sobre biblioteques populars, que «poques poblacions tenen com Vich una tradició tan noble i característica per a empeltar-la en la jove institució que la nostra Mancomunitat hi estableix, i enrobustir una i altra amb la fusió de sos prestigis».41 L’impuls de la creació d’una xarxa de biblioteques populars a Catalunya sorgeix de la Mancomunitat, a partir de les conclusions del Consell d’Investigació Pedagògica que són acceptades pel Consell Permanent i sancionades per l’Assemblea d’aquesta institució el maig de 1915.42 Un estudi d’Eugeni d’Ors serví de base per a convèncer els diputats de la necessitat de posar en marxa un ambiciós programa de biblioteques populars amb la voluntat d’arribar al públic, oferintli obres cabdals de qualsevol tema, i als estudiosos locals per a proporcionar instruments de treball indispensables, preveient una cosa que ja s’estava portant a terme en alguns països, com els Estats Units d’Amèrica, i que era completament desconeguda a Espanya, això era el préstec interbibliotecari.43 Aviat s’iniciaren les gestions amb els ajuntaments per a formar biblioteques arreu del país, les primeres de les quals a Valls (16 de juliol de 1918), Sallent (16 de setembre de 1918), Olot (28 de setembre de 1918) i les Borges Blanques (4 de novembre de 1918).44 L’any 1919 es va inaugurar la de Canet de Mar (14 de desembre); el 1920 la del Vendrell (18 d’octubre), i el 1922 les de Pineda (26 de juny) i Figueres (3 de juliol). La primera pedra de la
Biblioteca Popular de Vic es va posar el dia 14 de juliol de 1918,45 en un acte solemne que comptà amb la presència de l’alcalde de Vic, que havia ofert els terrenys a la Mancomunitat, i d’Eugeni d’Ors, que va dir que aquell acte «constituïa solament la continuació de l’activitat intel·lectual de Vich».46
35. Vegeu Joaquim Coll Amargós, Narcís Verdaguer i Callís (1862-1918) i el catalanisme possibilista, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998. 36.
Revista de Vich (4 abril 1918), p. 1.
37. 188.
Revista de Vich (novembre 1918), p.
38.
Ibídem, p. 128.
39. Vegeu Miquel dels Sants Gros i Pujol, La Biblioteca Episcopal de Vic. Un patrimoni d’onze segles, Vic, Biblioteca Episcopal i Patronat d’Estudis Osonencs, 2006; Valentí Girbau, La fundació de la Biblioteca Episcopal de Vic i el seu context. Esperit il·lustrat i renovació catòlica durant l’episcopat del bisbe Veyan (1784-1815), Vic, Institut Superior de Ciències Religioses, 2006. 40. Vegeu David Cao Costoya, Societat i sociabilitat. El Cercle Literari i els inicis de l’associacionisme recreatiu, cultural i polític a Vic (1848-1902), Catarroja-Barcelona, Afers, 2015; Miquel dels Sants Salarich Torrents, Història del Círcol Literari de Vich, Vic, Patronat d’Estudis Ausonencs, 1962. 41.
Revista de Vich (7 juliol 1918), p. 1.
42. Alexandre Galí, Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 19001936. Llibre XI, Biblioteques populars i moviment literari, Barcelona, Fundació Alexandre Galí, 1984, p. 11. 43.
Ibídem, p. 12.
44. Rosalia Guilleumas Brosa i Amadeu-J. Soberanas Lleó, Bibliografia i cronologia de Jordi Rubió i Balaguer (1887-1982), Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Diputació de Barcelona, 1985, p. 64. 45. La concessió de la Biblioteca Popular de Vic es produí en el marc del segon concurs convocat per la Mancomunitat de Catalunya (27 de juliol de 1916). L’acord tingué en compte la llarga tradició d’estudis acadèmics de la ciutat i que aquest equipament hi podria tenir un alt rendiment. Teresa Mañà Terré, Les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya (1915-1925), Lleida, Pagès Editors, 2007, p. 127-128. 46.
Revista de Vich (juliol de 1918), p. 135.
La recepta Escudella barrejada
Amb una olla afegirem 5 litres d'aigua, ficarem l'os de pernil, els tres ossos de vedella, les carcasses de pollastre, el ½ pollastre, els 250 g de careta de porc i totes les hortalisses ben netes. Ho deixarem bullir uns 60 minuts. Passat aquest temps traurem tota la carn i les hortalisses amb un colador xinès i rectificarem de sal. Esmicolarem la carn perquè no hi hagi cap os i ho afegirem a l'olla del caldo que hem colat. Quan bulli posarem els 100 g d'arròs, 100 g de fideus i deixarem bullir uns 15 minuts. Quan faltin 5 minuts ficarem la botifarra negra. També es pot servir amb cigrons bullits, un plat per aquesta tardor. L'escudella és un brou típic de Catalunya i, essencialment, es tracta del mateix plat que el putxero i pilotes o caldo i pilotes del País Valencià. Prové de l'ebullició de la carn d'olla amb llegums com cigrons, patata i col. També s'hi sol afegir ceba o porro, api, pastanagues i un o dos grans d'all. Com que és un plat calent se sol consumir a l'hivern. Té un sabor intens moderadament salat condicionat per la varietat d'ingredients de què es compon.
Andreu Gomez Cuiner del Restaurant Ona
Ingredients: •
½ pollastre
• 250 g de careta de porc •
1 os de pernil
•
3 ossos de vedella
•
2 carcasses de pollastre
•
500 g de patates
•
1 branca d'api
•
3 pastanagues
•
1 botifarra negra
•
100 g d'arròs
• 100 g de fideus mitjans •
Aigua
•
Sal
12
Revista de Vic Octubre | Novembre
Moda by Cristina Comerma
F
em una petita pausa en explicació de tendències, idees i altres aspectes que es parlen normalment en aquests articles. La moda té un vocabulari propi i moltes de les paraules són anglosaxones, cosa que fa més difícil entendre el seu significat. Anem a fer una mica d’índex per tal d’estudiar-lo i, si has de parlar sobre moda, semblis (i siguis) un o una expert o experta en la seva terminologia.
Blau klein: tonalitat de color blau profund, registrat per Yves Klein. Hi ha gent que a la vida planta un arbre, té un fill o escriu un llibre. D’altres, patenten un color. Blazer: americana (la d’un vestit jaqueta, no la noia). Boho chic: estil bohemi però glamourós (ser massa “penjat” no s’inclouria en la terminologia de moda). Boyfriend: d’estil o tall masculí. Com diu el seu nom, és com si et vestissis amb la roba de la parella masculina. Casual: estil informal (exemple: vambes, texans i una samarreta bàsica). Clutch: bossa de mà tipus cartera. S’utilitza per a esdeveniments especials (que en els temps que corren, gairebé s’hi podria considerar anar a fer una pizza). Crop top: top (peça de roba amb dos tirants i una banda tipus turbant que tapa els pits) que deixa la panxa al descobert. Cut out: vestit que té unes obertures als laterals. Actualment, molt de moda.
It girl: noia que crea tendència (una que tingui molts seguidors a instagram, sinó no val) Jumpsuit: mono o granota. Print: estampat. LBD: Little Black Dress. La traducció literal seria un “vestit curt negre”. Un fons d’armari totalment imprescindible. Must/must have: que és tendència o bé que ho has de tenir sí o sí. Nude: colors pastel (poc afavoridors així en general, les coses com són). Off shoulder: deixa les espatlles al descobert (i bastant incòmode, també). Outfit: el conjunt. Oversize: peça d’una o més talles de les que, en principi, et tocarien. Palazzo: pantalons de tall alt, amples, i que es van fent més amples fins als turmells. Sneakers: vambes. Street style: l’estil del carrer, però del que crea tendència. Tank top: samarreta de tirants ampla (la bàsica de l’estiu). També es pot utilitzar com a samarreta interior a l’hivern (i així desterres les samarretes interiors antisexys, les quals haurien d’estar penalitzades per llei). Total look: quan tot l’outfit és d’un sol color o bé de la mateixa marca. Tie dye: estampat típic dels anys 90, on feies nusos a la roba i la tenyies. L’any 2021 torna a estar en un dels seus millors moments. V-neck: escot en forma de V que arriba pràcticament fins al melic. Wrap dress: vestit que es lliga a la cintura. La creadora va ser la gran mestra Diane von Furstenberg.x
Glossari de moda
criscomermablog.com
Saps que tinc un bloc maquíssim on parlo de la moda i aquestes coses que tant m'apassionen? Ah! També em pots contactar i subornar perquè parli de la teva línia de roba, complements o cosmètics!
A l’Habitatge de Vic...
Vull posar en lloguer el meu habitatge
Vull vendre el meu habitatge
...t’ho posem fàcil, molt fàcil! Ens agrada el que fem i ho fem bé! www.habitatge.com Pl. Estació, 8 de vic 93 889 42 77
14
Revista de Vic Octubre | Novembre
L'entrevista Miquel Sanchez Rovira Amb l'edat de vint-i-sis anys, Miquel Sánchez Rovira, comença a destacar en el món literari amb 2 llibres totalment fascinants. Vigatà que ha tret fa molt poquet la seva segona fascinant novel·la: "S'avorreixen els gats", una visió inèdita de la mitologia grega. Com et neix la passió per escriure? La meva passió per a escriure neix després de buidar la meva necessitat d’expressar els pensaments, creia i crec que molt potents, potencialment essencials per a tothom, que tenia sobre el món en una novel·la. Escriure va ser més una plataforma per a dur-ho a terme que no pas una afició. Podia haver transmès aquests pensaments, que no podien quedar reclosos al meu interior, a través de qualsevol suport: una escultura, una cançó, un quadre… Com que de totes les possibilitats expressives, aquella amb la qual tenia més afinitat era l’escriptura, vaig decidir-me pel llibre. A través de guanyar confiança, seguretat i autoestima en aquest terreny, a còpia d’anar escrivint i escrivint, vaig desenvolupar aquesta passió per escriure, també vaig millorar la tècnica, fins a un punt que, d’alguna manera, la meva persona en depèn. És difícil afirmar si ho desenvoluparé sempre o no, la mateixa vida dona moltes voltes i ningú pot saber què ens depara, però l’escriptura ha suposat una mena de salvació personal i així també ho entén el meu cervell que constantment me la demana. Ets de buscar la història per començar una novel·la o et deixes portar per la història? En el meu cas, l’origen d’una novel·la pot diferir molt un respecte de l’altre. Això sí, tots comencen amb una idea (com penso que hauria de ser el plantejament de tota obra: tenir una idea i, a la vegada, tenir la necessitat d’expressar-la), i aquesta idea pot ser plantejada des de punts de vista diferents. Hi ha un canvi notori entre les dues novel·les amb un salt qualitatiu important. Vols dir que en el tercer llibre ens podràs sorprendre encara mes? A l’hora de llegir un llibre, pot ser que aquesta sensació de sorpresa, de sensació de satisfacció sigui conseqüència de la perspectiva (i també de l’expectativa) amb la qual es planteja l’obra, tant per part de l’autor com del lector. Això ho esmento perquè el tercer llibre canvia totalment el plantejament respecte al del segon (la distorsió fantàstica de mites grecs), que pot ser més majestuós, imponent, i que per això mateix pot fer la sensació que és més sorprenent.
El tercer llibre està plantejat des d’un conflicte i argument molt senzills, un noi, en Quim, que va a veure, de forma insospitada, una antiga amiga, l’Abril, de qui estava enamorat a l’institut i amb qui ha recuperat, després de molts anys, la relació a través de plataformes en línia, i a qui, en el fons del seu interior, vol acabar enamorant. La història, que es titula “Nit de ball” perquè passa en una sola nit, és el desenvolupament d’aquest conflicte, en el qual el lector no sap mai si el protagonista podrà aconseguir el seu objectiu. Parlant de sorpreses, la novel·la que sorprendrà totalment és la quarta, definitivament. Amb un treball molt acurat al darrere. Com va ser el treball de recerca de material? Documentar-se per una novel·la no és mai fàcil. Primer, per la quantitat molt abundosa d’informació; després, pel tractament o validesa d’aquesta informació; i, últim, per la capacitat personal de sintetitzar-la i utilitzar-la, encara més en un camp com el de la mitologia grega, que és absolutament grandiós. L’origen de “S’avorreixen els gats?”, com s’ha comentat, és mostrar la influència dels mites grecs en la societat actual a partir de la seva distorsió. Evidentment, amb aquesta única premissa i només coneixent els mites de la mitja taronja i de Pandora, no podia estructurar un llibre sencer, així que vaig fer un cop de cap i vaig adquirir un manual gegant sobre mitologia grega que al final era un resum de tots els aspectes i personatges haguts i per haver sobre el tema al llarg de la història, començant per les fonts de transmissió, i seguint amb la cosmogonia (l’origen del món), els déus olímpics, etc.; els continguts bàsics que necessitava i que després vaig convertir en font de coneixement a la mateixa novel·la. Vaig estar un parell de mesos treballant cada dia, resumint, estudiant, esquematitzant, relacionant amb el llibre, passant a net... fins que vaig arribar a la història d’Hèracles, un dels herois grecs més importants i que vaig incorporar a la narració, i allà vaig dir prou perquè ja en tenia suficient. A la vegada, en agafar més i més afició pel tema, cada cosa que em queia a les mans, la intentava afegir, si tenia sentit, al meu producte escrit. Llibres, documentals, quadres... tot va fer servei. Pel que fa a aspectes més històrics o científics, que també tenen rellevància a la novel·la, vaig utilitzar Internet. S'avorreixen els gats, té més de realitat o de ficció? Com tota història fictícia, “S’avorreixen els gats?” toca molts elements reals, però és totalment ficció. A banda del projecte de l’Hèctor,
el protagonista, d’escriure un llibre, que representa part del procés que vaig experimentar en confeccionar “L’home que no tenia espatlles”, no hi ha cap aspecte personal o autobiogràfic en l’escrit. Les experiències que viu el protagonista, la depressió en haver de suportar la mort de la seva esposa i filla, la dimissió de la feina, la seva vida lluny dels déus, és una història plantejada des del punt de vista real. Quan està plenament en contacte amb les divinitats i amb la mitologia, la història passa a ser completament fantasia, i, en aquest sentit, el gènere m’ha facilitat tremendament poder jugar amb l’estructura, els esdeveniments, els fenòmens, desenvolupar-los a la meva manera. Què recomanes a la gent que comença a escriure i vol ser escriptor/a? És una pregunta que potser no es podria respondre amb dos paràgrafs. Per a ser escriptor (entenc que parlem des de la perspectiva professional), primer s’ha de voler escriure. I no és un escriure únicament per a diversió, sinó un escriure estructurat, amb constància i coneixement. Un escriptor (de veritat, no aquells que escriuen solament per fer diners i saben que els faran) no deixa de ser un artista, i la motivació essencial de qualsevol artista és la necessitat d’expressarse, de comunicar. Qualsevol llibre (també hi entra la no-ficció) o novel·la ha de ser el resultat de la voluntat de comunicació d’una o diverses idees, aquesta és la base. Segon, per a poder ser escriptor, s’ha de tenir habilitat. I aquesta habilitat comença amb el saber purament
de correcció lingüística: conèixer la gramàtica, les lleis ortogràfiques; la forma, principalment. Es pot fer una novel·la argumentalment meravellosa, però si està mal escrita, no valdrà res. Per a millorar en aquest aspecte, s’ha de llegir molt; practicar la tècnica d’escriptura amb qualsevol excusa i en qualsevol context; i formar-se, fer cursos, en la mesura del possible, constantment, ja que de tots ells s’adquirirà un nou contingut i l’habilitat anirà creixent. Aquestes dues facetes són només els fonaments, allò que tot escriptor hauria de tenir. A partir d’aquí, hauríem de diferenciar els tipus d’escriptor, ja que amb un mínim de formació i de bons procediments, tothom és capaç d’escriure un llibre, encara que sigui senzill. Si es vol aspirar a més, a, com dèiem anteriorment, viure d’això, es necessita molta constància (escriure cada dia o gairebé: produir molt), molta tolerància (tenir la capacitat per a sobreposar-se a les permanents i molt probables negatives d’editorials i premis literaris), picar molta pedra (trucar a la porta de moltes empreses i a l’esquena de molta gent) i tenir la sort suficient. Malgrat tot, malgrat tots aquests consells, malgrat l’esforç que hi puguis dedicar, és probable que l’aventura arribi a res. Moltíssimes gràcies Miquel, i esperem amb moltes ganes el tercer llibre per gaudir de la bona literatura catalana. A vosaltres, ha estat un plaer ser convidat a participar en la vostra revista i que em llegiu amb tant entusiasme. Una abraçada a cada lector.
Aquest article i molts més els podràs llegir a la nostra web revistadevic.cat
VIC
Carrer Jacint Verdaguer, 15
93 881 43 50
Més de 350 clíniques arreu d’Espanya. Més de 1800 professionals. Més de 7,5 milions de pacients.
*Promoció vàlida per a tractaments d’implantologia contractats de l’1/10/2021 fins al 30/11/2021 sobre l’import total del pressupost d’implantologia acceptat. No acumulable a altres descomptes i/o promocions ni tipus de finançament subvencionats per Vitaldent. Tractaments subjectes a prescripció mèdica. Consulteules tarifes dels tractaments a la vostra clínica Vitaldent. Registre Sanitari: E08978600.
3R PREMI LITERARI ‘Revista de Vic’, 2021 3r Premi Literari ‘Revista de Vic’ 2021 Organitza: Revista de Vic Data: del 15 / 08 / 20 Fins al: 31 / 12 / 21
La Revista de Vic convoca el 3r Premi Literari ‘Revista de Vic’, 2021, d’acord amb les següents:
BASES
PRIMERA. Hi podran participar tots els escriptors que ho desitgin, amb una o més obres originals i inèdites escrites en català. No podran concursar aquells que hagin obtingut el premi en altres concursos SEGONA. La dotació del Premi únic serà de la publicació de l’obra, subjecta a la legislació tributària vigent. Es lliurarà també al guanyador un element artístic acreditatiu. TERCERA. Les obres, de tema lliure, han de tenir un mínim de 500 i un màxim il·limitat de paraules. Es presentaran en PDF, grapats o enquadernats degudament, en format Din-A4 o
Destinatari: Escriptors/ res amb una o més obres originals i inèdites escrites en català. Premi: Publicació de l’obra per LlibreBooks.
dimensions similars, escrites a màquina o en ordinador a doble espai i per una sola cara, i amb un índex. En els originals només es farà constar el títol de l’obra i un pseudònim. A part, tancat i amb el títol de l’obra i el pseudònim a l’exterior, s’inclouran les dades personals de l’autor: nom i cognoms, adreça, telèfon de contacte i correu electrònic, fotocòpia del DNI o del passaport i una breu nota bibliogràfica. QUARTA. El termini de presentació d’originals finalitza el dia 31 de desembre de 2021. Els originals s’enviaran a: info@ larevistadevic.cat. Es consideren incloses dins d’aquest termini les obres que s’envien per correu i tinguin mata-segells d’origen d’aquesta data o anterior. Al sobre, s’indicarà obligatòriament: “3r Premi Literari ‘Revista de Vic’, 2021”. CINQUENA. La Revista de Vic, designarà un comitè de lectura previ, constituït per
especialistes, que seleccionarà les obres sobre les quals deliberarà posteriorment el jurat. Si en la deliberació prèvia a la votació es considerés per majoria dels seus membres que cap de les obres presentades posseeix qualitat suficient per a optar al Premi, aquest podrà declarar-se desert. SISENA. La decisió del jurat serà fet públic durant el mes de novembre del 2021. La decisió serà inapel·lable i l’assistència del guanyador a l’acte de lliurament del Premi, imprescindible per percebre el mateix. SETENA. L’obra premiada serà publicada per LLIBREBOOKS. El guanyador tindrà dret a rebre cinc exemplars de la seva obra, i s’entén que el Premi supleix els drets d’autor, tant mitjançant impressió com a procés digital i / o a través d’Internet. El guanyador haurà de facilitar, en el termini d’un mes des que se li notifiqui l’obtenció del Premi, un suport informàtic amb el contingut íntegre de l’obra premiada. Sempre que l’obra sigui editada s’haurà de destacar el guardó obtingut per aquesta, amb la indicació ‘3r Premi Literari ‘Revista de Vic’, 2021’. VUITENA. Els originals no premiats seran destruïts, no admetent peticions de devolució. NOVENA. La participació en aquest Premi implica la total acceptació de les bases. El Jurat resoldrà tots aquells aspectes no contemplats en aquestes. Vic, 8 d'agost 2020
Disponible al teu punt de distribució i a totosona.com
centrescivics.vic.cat ccvic@vic.cat CentresCivicsVic @CCivicsVic
inscripcions a partir del 6 de setembre a les 16 h Totes les activitats són amb inscripció prèvia
en línia centrescivics.vic.cat
presencialment del 6 de setembre (16 h) al 17 de setembre de 10 h a 13 h i de 16 h a 20 h (al CCVic Santa Anna només tardes)
en cas de diversitat funcional, demaneu informació ampliada a cada centre cívic
MÚSICA I TECNOLOGIA
ARTESANIA I MANUALITATS
CUINA
SALUT I BENESTAR
DANSA, NATURA I ESPORTS
TEATRE, LLENGUA I COMUNICACIÓ
Amb la col·laboració de La Farinera · Casa d’Oficis (SOC) · Mengem Osona · Grup Residu Zero Osona Institut del Teatre de Vic (APAE) · Joguines Sense Fronteres · DeTela Barcelona Associació Cen · Casal Claret
TALLER PROPI DE JOIERIA I RELLOTGERIA
Tancat per vacances del 27 de setembre al 20 d'octubre. Ambdós inclosos
montronicuv.com Ja pots respirar aire renovat sempre. Ja pots desinfectar espais del COVID-19. Ja pots tenir la llum que vols en cada moment.
www.montronicvic.com