Page 1

Revista de Vic Octubre | Novembre de 2015

Revista de la ciutat de Vic - www.revistadevic.cat Núm. 14

Edificis

emblemàtics Història de Vic

Els llibres del mes

La recepta de l’Andreu

I molt més!

Arriba la tardor Canviem els horaris, trepitgem fulles i gaudim de la bellesa de la ciutat.


2

Revista de Vic Octubre | Novembre

19-20 C/BISBE MORGADES Amb el nom de carrer Bisbe Morgades es va recordar a Josep Morgades Gili, Bisbe de Vic i de Barcelona.

04 06 08 10 11 12 14 16 18 22 24 26 28

RACÓ LEGAL L’execució judicial de béns hipotecats (III) MODA Bàsics de tardor EFEMÈRIDES VIGATANES Octubre - Novembre ELS LLIBRES DEL MES Wonder i Xènia, tens un whatsapp LA RECEPTA DE L’ANDREU Cap i tripa de vedella HISTÒRIA DE VIC L’Abat Oliba (Segona Part) M’AGRADA O M’EMPRENYA Facebook habilitarà més emoticones SPOILER ALERT Sense of humor, walk with me L’ESCOLA D’INFERMERIA UVIC-UCC Història dels seus orígens EL RACÓ VETERINARI Pogona, el rèptil per principiants ESTER COMA, ARQUITECTE Creadora de “SOLCER HOUSE” ELS XACRES El xacre Svadhisthana EL SEGELL CARLÍ (II) Un segell amb història


Octubre | Novembre Revista de Vic

Xavi RUIZ

H

ola i benvinguts a un nou número de la Revista de Vic. Ja hem encetat la tardor i veiem fulles que cauen dels arbres i es posen a terra, per fer-nos una catifa preciosa de diferents colors. Una estació que uneix els canvis amb la preparació per l’hivern i ens deixa veure la nit, mes d’hora.

EDITORIAL Arriba la tardor DIRECTOR: Xavi Ruiz REDACTORS: Oriol Casellas Sandra Verdaguer Xavi Ruiz Marta Anglada Cristina Masramon Cristina Comerma Elisabet Jorquera Andreu Gomez Lidia Colldelram Cristina Serrat Olga Bover Marina Serrallonga Dànius Josep Torras DISSENY I MAQUETACIÓ: Ester Portell CORRECCIÓ: lasensacio.cat WEB: larevistadevic.cat PUBLICITAT: info@larevistadevic.cat 655 45 42 33 DIPÒSIT LEGAL: B 18552-2014

Alguns, de ben segur, ja heu encès la llar de foc o la calefacció, i ens estem preparant per menjar castanyes i panellets a la vora del foc.

E

n el que fa a la revista, també hem modificat l’apartat visual, i hem confiat amb el talent de la dissenyadora Ester Portell i de la seva creativitat, per a realitzar tots els canvis que veureu a continuació. En aquest número, trobareu la part final inèdita de l’escriptor Josep Bruch on ens acaba d’explicar el perquè de l ‘Escola Universitària d’infermeria, juntament amb totes les seccions habituals Així doncs, esperem que gaudiu d’aquest número tan divers i màgic, i que deixeu caure les fulles com les deixa caure la tardor. Ens llegim en un mes, i recordeu que ens podeu enviar comentaris a info@ larevistadevic.cat o al 655 45 42 33.

Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat Xarxes socials: /larevistadevic

3


4

Revista de Vic Octubre | Novembre

EL RACÓ LEGAL

L’execució judicial de béns hipotecats (III) Condicions de la subhasta

Elisabet JORQUERA

P

er a prendre part en la subhasta els postors han de dipositar, prèviament, el 5 per cent del valor que s’hagi donat als béns.

1. Si la millor postura és igual o superior al 70 per cent del valor pel qual el bé ha sortit a subhasta, el secretari judicial responsable de l’execució, mitjançant decret, el mateix dia o el dia següent, ha d’aprovar la rematada a favor del millor postor. En el termini de quaranta dies, el rematant (qui es queda l’immoble)haurà de consignar en el compte de dipòsits i consignacions la diferència entre el dipositat i el preu total de la rematada. 2. Si és l’executant qui fa la millor postura igual o superior al 70 per 100 del valor pel qual el bé ha sortit a subhasta, aprovada la rematada, es procedirà pel secretari judicial a la liquidació del que es degui per principal , interessos i costes i, notificada aquesta liquidació, l’executant ha de consignar la diferència, si n’hi ha. 3. Si només es fan postures superiors al 70 per 100 del valor pel qual el bé ha sortit a subhasta, però oferint pagar a terminis amb garanties suficients, bancàries o hipotecàries, del preu ajornat, es faran saber a l’executant qui, en els vint dies següents, pot demanar l’adjudicació de l’immoble pel 70 per 100 del valor de sortida. Si l’executant no fa ús d’aquest dret, s’aprovarà la rematada a favor de la millor d’aquelles postures, amb les condicions de pagament i garanties ofertes en la mateixa. 4. Quan la millor postura oferta en la subhasta sigui inferior al 70 per cent del valor pel qual el bé ha sortit a subhasta, l’executat, en el termini de deu dies, presentar tercer que millori la postura oferint una quantitat superior al 70 per cent del valor de taxació o que, resulti suficient per a assolir la completa satisfacció del dret de l’executant. Transcorregut l’indicat termini sense que l’executat realitzi el que preveu el paràgraf anterior, l’executant, en el termini de

cinc dies, pot sol.licitar l’adjudicació de l’immoble pel 70% del valor esmentat o per la quantitat que se li degui per tots els conceptes, sempre que aquesta quantitat sigui superior al seixanta per cent del seu valor de taxació i a la millor postura. Quan l’executant no faci ús d’aquesta facultat, s’aprovarà la rematada a favor del millor postor, sempre que la quantitat que hagi ofert superi el 50 per cent del valor de taxació o, sent inferior, cobreixi, almenys, la quantitat per la qual s’ha despatxat l’execució, incloent la previsió per a interessos i costes. Si la millor postura no compleix aquests requisits, el secretari judicial responsable de l’execució, escoltades les parts, ha de resoldre sobre l’aprovació de la rematada a la vista de les circumstàncies del cas i tenint en compte especialment la conducta del deutor en relació amb el compliment de l’obligació per la qual es procedeix, les possibilitats d’aconseguir la satisfacció del creditor mitjançant la realització d’altres béns, el sacrifici patrimonial que l’aprovació de la rematada suposi per al deutor i el benefici que n’obtingui el creditor. 5. Qui resulti adjudicatari del bé immoble de conformitat amb el que preveuen els apartats anteriors ha d’acceptar la subsistència de les càrregues o gravàmens anteriors, si n’hi ha i subrogar-se en la responsabilitat derivada d’ells. 6. Quan se’l reclami per constituir la hipoteca a què es refereix el número 12è de l’article 107 de la Llei Hipotecària, el

secretari judicial ha d’expedir immediatament testimoni del decret d’aprovació de la rematada, fins i tot abans d’haver-se pagat el preu, fent constar la finalitat per a la qual s’expedeix. La sol·licitud suspèn el termini per pagar el preu de la rematada, que es reprendrà un cop lliurat el testimoni al sol·licitant. 7. En qualsevol moment anterior a l’aprovació de la rematada o de l’adjudicació al creditor, el deutor pot alliberar els seus béns pagant íntegrament el que degui a l’executant per principal, interessos i costes. 8. Aprovada la rematada i consignada, quan sigui procedent, en el compte de dipòsits i consignacions, la diferència entre el dipositat i el preu total de la rematada, s’ha de dictar decret d’adjudicació en el qual s’expressi, si s’escau, que s’ha consignat el preu, així com les altres circumstàncies necessàries per a la inscripció d’acord amb la legislació hipotecària. Article 671 Subhasta sense cap postor. Si en l’acte de la subhasta no hi ha cap postor, podrà el creditor, en el termini de vint dies, demanar l’adjudicació del bé. Si no es tracta de l’habitatge habitual del deutor, el creditor pot demanar l’adjudicació pel 50 per cent del valor pel qual el ben hagués sortit a subhasta o per la quantitat que se li degui per tots els conceptes. Si es tracta de l’habitatge habitual del deutor, l’adjudicació es farà per un import igual al 70 per cent del valor pel qual el bé hagués sortit a subhasta o si la quantitat que se li degui per tots els conceptes és inferior a aquest percentatge, pel 60 per cent. Quan el creditor, en el termini de vint dies, no fa ús d’aquesta facultat, el secretari judicial d’aixecar l’embargament, a instància de l’executat.


PREUS LOW COST! 32” LED 100 Hz USB

16,58 €/mes a 12 mesos

199€

Oferta vàlida fins a fi d'existències.

Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 10.00 a 21.00 h)

www.isern.net

Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC


6

Revista de Vic Octubre | Novembre

Bàsics de tardor

MODA Cristina COMERMA

A

ra sí que ja ha arribat el moment de fer canvi d’armari. Si vols et pots permetre deixar alguna samarreta màniga curta, seguint el venerat “per si de cas”. La tardor segurament és l’època més complicada a l’hora d’escollir què et posaràs. Si et poses les botes altes, possiblement et faran calor, i si optes per lluir la samarreta ‘màniga tres quarts’ (aquella tan bufona i que mai saps quan és el millor moment de posar-te), tens números per trobar a faltar el quart de màniga que li falta. Que no t’envaeixi el pànic! Amb els indispensables d’armari de la tardor segur que l’encertaràs. Ho vols comprovar?

Tank top És el que entenem com una samarreta bàsica de tirants. La veritat és que són imprescindibles en qualsevol època de l’any: a l’estiu perquè són fresques i no t’has de preocupar de la combinació, i a l’hivern perquè t’abriguen (encara més) sota les capes gruixudes. A la tardor continuen sent un bàsic, sobretot perquè encara no saps en quin nivell d’abrigar toca. Look estrella tank top: Cardigan màniga ‘tres quarts’ obert + jeans + botines. (Fés un cop d’ull a l’article Aires boho chic del número 12 de la Revista de Vic).

Samarreta gràfica Seguiria la mateixa idea del tank top. Aquesta vegada, però, en el cas que t’hagis abrigat més del compte (la qual cosa és bastant difícil de calcular en aquest temps) i l’hagis de lluir, que no sigui la primera que hagis trobat a l’armari. És a dir, calcula bé les combinacions per si toca ensenyar-la. Evita el pensament de “com que no s’ha de veure, és igual quina em posi!”. Segur que alguna vegada t’has penedit d’haver-ho pensat, oi? Look

(on predominen els colors clars) ni molt d’hivern (on ho fan els foscos). Look

estrella

samarreta

marinera:

Jaqueta militar + texà color cru + sneakers blanques.

Si vols et pots permetre deixar alguna samarreta màniga curta. >> <<

Camises

Samarreta marinera

Són les reines de la tardor. Aprofita per posar-te-les o es moriran d’avorriment a l’armari! Són chic tan si les portes tancades (tots els botons, estil hipster) com obertes (el que dèiem dels tank tops i les samarretes gràfiques!). Les imprescindibles són: una de bàsica blanca, una chambray i una de quadres. Te les pots posar per fora o per dins dels pantalons, segons el que la teva figura permeti o bé l’estil amb què t’hi trobis millor. Look estrella camises: Jeans + stilettos o ballarines.

A l’estiu és un clàssic en la versió màniga curta, ara ho és en màniga tres quarts. És ideal perquè no et veuràs ni molt d’estiu

Una “perfecta”: o el que vindria ser el

estrella samarreta gràfica màniga curta: Jersei tancat de coll rodó + texans negres + botines de taló quadrat (són el must del calçat aquesta temporada!).

Perfecta

mateix, una jaqueta de pell negra. Si la proves, no té la treuràs de sobre (fins que vingui el fred de veritat i no tinguis més remei que guardar-la a l’armari fins a la primavera). Look estrella de la perfecta: Combina absolutament amb qualsevol look! Per molt sporty o informal que sigui.

Complements No oblidis un bon mocador de coll o fins i tot una bufanda de ratlles (encara guardarem a l’armari les maxi bufandes, no fa tan fred). D’altra banda, tampoc no guardis les ulleres de sol. Per aquesta època de l’any, opta per un model de línies clàssiques i de vidres foscos. Pel bolso, un de pell negra o marró (igual que a l’hivern). Look estrella dels complements: mocadors amb colls oberts, bufanda amb una jaqueta militar o trench i bolsos foscos amb el que tu vulguis. Ja tens les eines, només et falta fer-les servir!


Simplement...

Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat


8

Revista de Vic Octubre | Novembre

EFEMÈRIDES Vigatanes 25 de Nov.

6 de Nov. Cinidi, bisbe d’Ausona, participa al Concili de Tarragona junt amb altres bisbes de l’actual territori català. És la primera referència documental existent sobre el bisbat vigatà.

El rei Joan I el Caçador promou mesures per repoblar la ciutat de Vic després de les grans mortaldats i epidèmies del segle XIV. Es promou que es pugui establir a la ciutat tothom qui vulgui, inclús persones amb penes i delictes comesos a altres jurisdiccions.

23 de Nov. Joan Josep d’Àustria, fill bastard del rei Felip IV i virrei de Catalunya, visita la ciutat de Vic amb la idea de convertir-la en una plaça fortificada amb baluards.

Oriol CASELLAS

2 de Nov. El coronel austriacista i membre dels Vigatans, Francesc Macià i Ambert, més conegut com a Bac de Roda, és executat pels borbònics a la Rambla Davallades de Vic. Bac de Roda havia continuat combatent contra l’exèrcit borbònic després de la capitulació de Vic però va ser traït per Josep Riera de Vallfogona, un oficial austriacista que s’havia passat a l’exèrcit de Felipe V de Borbón.

1 de Nov. Els Sagals d’Osona descarreguen el 2 de 8 amb folre per primera vegada en el seu historial i al primer intent (fet només assolit pels Nens del Vendrell el 1970 i els Capgrossos de Mataró el 1999) a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès en el marc de la diada castellera de Tots Sants.

21 de Oct. El Sant Pare Benet XVI canonitza la beata Vigatana Maria Carme Sallés i Barangueras, fundadora de les Concepcionistas Misioneras de la Enseñanza, congregació dedicada a l’educació de les dones i que es va estendre per Espanya, Itàlia i Brasil.

516 1388 1655 1713 2003 2012 Retalls Il·lustrats

Cristina MASRAMON


OFERTA ESPECIAL T0711-T0714, i T1281-T1284 doble càrrega 6,25€

3,12€ UNITAT

Paga la TINTA, no la marca

COMPATIBLE

35,00€

144,68€ 192,28€ Canon i-SENSYS LBP7210Cn Impressora làser color, xarxa Alta qualitat.

Epson Premium XP-620 Multifunció tinta Color CD/DVD Escaneja, copia i imprimeix amb xarxa i Wi-Fi

Epson XP-212 * Multifunció tinta color Wi-Fi Escaneja, copia i imprimeix

151,42€

HP Deskjet 1510 Multifunció tinta color Escaneja, copia i imprimeix

Brother MFC-L2700DW Multifunció Làser Monocrom Escaneja, copia i imprimeix amb Wi-Fi i Fax

Recentment, l’Ajuntament de Vic ha portat a terme una iniciativa per potenciar una xarxa de carrers amb caràcter de vianants, amb l’objectiu de promoure els desplaçaments a peu dins del nucli urbà. Catim informa que pots accedir al carrer de Gurb de manera habitual sempre i quan ens facilitis la matrícula del teu vehicle cada cop que ens visitis. Més info a www.catim.cat.

CATIM Impressió

Ofertes aplicables per la compra del seu joc de consumibles. Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus iva inclòs.

Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus amb I.V.A inclòs. *Per la compra del seu joc de consumibles.


10

Revista de Vic Octubre | Novembre

Simplement... Com?

ELS LLIBRES DEL MES

Wonder

«

Basat en un fet real

Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.»

August (Auggie) Pullman ha nascut amb una greu deformació a la cara i s’ha hagut de sotmetre a tantes operacions que no ha pogut anar mai a l’escola; fins ara, que té deu anys i està a punt de començar cinquè a l’escola Beecher. Si alguna vegada heu sigut nous, ja sabeu que dur que és… Doncs imagineu-vos com deu ser quan tens una cara com

l’August. Aconseguirà que els seus companys l’acceptin com un més, encara que sigui el nen més estrany que han vist mai?

«El que fa que aquesta novel·la sigui tan extraordinària i tan deliciosa és la insòlita generositat amb què R.J. Palacio ens explica la vida de l’Auggie. El resultat és una història preciosa i divertida –i que de vegades et fa plorar a llàgrima viva– sobre una transformació silenciosa.»

Simplement...

Xènia, ten

su n

Imagina l’escena: una mare

w pp tsa

La Xènia ho fa. Mira la pantalla totalment hipnotitzada. L’aparell li indica que en Carles està en línia. Espera impacient perquè aparegui a la part superior de la pantalla el gerundi del verb escriure. Li sembla sentir les campanetes. De tant que ho desitja, les té ficades al cap. No està boja, és amor, un sentiment nou per a ella, que tan aviat li fa volar mil papallones a l’estómac com la turmenta. En la seva vida res no és el que sembla, però ella, que sempre es queixa del final de les pel·lícules, aquesta vegada, que és la protagonista, està ben decidida a triar el final O potser ho faràs tu?

ha

Estàs pendent tota l’estona del mòbil? Aguantes la respiració fins que no reps una resposta? Prioritzes un missatge de WhatsApp a qualsevol altra cosa?

està al costat d’una gelateria amb els seus fills de 3 i de 10 anys, quan descobreix que el més petit s’ha posat a plorar de por i que el gran no deixa d’empassar saliva i mirar a una altra nena. Aquesta nena té la cara repulsivamente deformada, per un accident o per una anomalia, tant se val. En descobrir-, avergonyida, la mare s’allunya amb els fills i escolta a la seva esquena que l’altra mare diu a la petita: «Bé, crec ja que és hora d’anar-se’n». Aquesta escena, dura, real, difícil d’evitar, la va viure la novaiorquesa RJ Palacios i la va reproduir en la novel·la.

Plaç

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 93 www www.latralla.cat


Octubre | Novembre Revista de Vic

LA RECEPTA DE

l’ Andreu Cap i tripa de vedella de l’Andreu

Andreu GOMEZ Preparació de la cap i tripa Piquem la ceba ben prima, amb una cassola amb oli d’oliva la daurarem fins que quedi ben confitada i reservarem. Tallarem la cap i tripa a daus ni molt grossos ni molt petits i la salarem al punt. Una vegada fet aquest pas, afegirem la cap i tripa a la cassola amb la ceba, la fulla de llorer i el bitxo a foc mitja. Sofregirem una mica i afegirem el pebre dolç, tot ben remenat. Seguidament el tomàquet triturat, deixarem 10 minuts i afegirem la copa de vi blanc.

Preparació de la picada Per fer la picada amb una paella i una mica d’oli d’oliva fregirem una llesca de pa petita, les dues dents d’all, els pinyols, el julivert i les ametlles. Quan estigui tot, ho fiquem amb un recipient i amb els 200 cl de brou i amb l’ajuda d’una batedora elèctrica, o trinxarem tot i afegirem a la cassola.Remenarem i deixarem fer xup-

xup a foc lent uns 35 - 40 minuts. Es pot acompanyar de cigrons bullits a la mateixa cassola. És un plat que nosaltres sempre tenim entre els nostres esmorzars de forquilla i també a la nostra carta.

Història de la Cap i tripa Un plat que sembla ser d’origen madrileny, encara que es desconeix el seu origen exactament. Existeixen receptes del plat que daten de l’any 1599 que en el llibre Guzmán d’Alfarache de Mateo Alemany esmenta el plat de “callos” com: “revoltillos hechos de las tripas del vientre de la vaca”. Es sap que s’ofereix en un menú de Lhardy ja en ple segle XIX. Algunes teories no confirmades sostenen que els emigrants procedents d’Astúries van portar el costum de les seves terres. Tanmateix variants d’aquest plat es troben en diverses parts de fora d’Espanya. A Catalunya la diferència en la seva preparació és la picada catalana.

Cuiner: Andreu Gómez

Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. També oferim el menú diari i carta.

VINE I PROVA’NS.

Ingredients per a 4 persones Per fer la Cap i Tripa * 700 g. de cap (ja cuita) * 700 g. de tripa (ja cuita) * 450 g. de ceba * 250 g. tomàquet triturat * 25 g. pebre dolç * oli d’oliva * sal * llorer * 1 bitxo * 1 copa de vi blanc * 200 cl. de brou

Per fer la picada * 12 ametlles torrades * 1 llesca petita de pa fregit * 12 pinyons * 1 blanca de julivert * 2 dents d’alls fregits.

11


12

Revista de Vic Octubre | Novembre

HISTÒRIA DE VIC L’Abat Oliba (Segona part)

Oriol CASELLAS Pocs dies després Oliba emmalaltiria junt amb altres monjos de Ripoll i Cuixà. Pel que sembla una epidèmia afectà els dos monestirs i causà diverses morts entre els membres de la comunitat, però no s’endugué a Oliba que es recuperà completament i començà llavors la seva enorme tasca que l’ha convertit en una figura imprescindible del s. XI català.

A

El bisbe de Vic

principis de l’any 1018 l’abat Oliba passà a dirigir també la important seu episcopal vigatana, càrrec que ostentaria fins al 1046 data de la seva mort. No per això, però, deixà de ser abat de Ripoll i Cuixà sinó que complementà els tres importants càrrecs sent així una de les màximes autoritats eclesiàstiques del país. Els quasi trenta anys d’episcopat d’Oliba suposaren un enorme pas endavant tant per la nostra diòcesi com per a tot el país, impulsant nombroses obres que han perdurat com a meravelles del romànic català. A l’època de l’elecció d’Oliba com a bisbe estava plenament estesa la simonia, és a dir, la compra-venda de càrrecs eclesiàstics, fet molt mal vist des de la mateixa Església però que no per això deixava de fer-se, ans al contrari, era una pràctica molt freqüent. A la mateixa família comtal d’Oliba s’hi troben nombrosos casos de compra de càrrecs i dignitats eclesiàstiques, però pel que sembla no seria el cas del nostre Oliba. Segons Abadal “no hi ha el més petit indici que en el seu nomena-

ment intervingués negociació pecuniària de cap classe” (R, ABADAL; 1962: 124). Malauradament, no s’ha conservat l’acta d’elecció d’Oliba com a bisbe. Qui possiblement influí en el nomenament fou la comtessa Ermessenda de Carcassona, esposa del comte de Barcelona Ramon Borrell i mare de Berenguer Ramon I, que també havia influït uns anys abans col·locant el seu germà Pere al capdavant del bisbat de Girona. El bisbe Oliba es convertiria en la mà dreta d’Ermessenda en el seu govern del país a la mort del seu marit el comte de Barcelona. El 26 de setembre moria el germà d’Oliba, el comte Bernat Tallaferro, negat a les aigües del Roine, riu que intentà creuar a cavall sense èxit. El cos de Bernat fou traslladat al monestir de Ripoll on el seu germà Oliba presidí les exèquies junt amb altres dignitats i familiars. Pocs dies després Oliba emmalaltiria junt amb altres monjos de Ripoll i Cuixà. Pel que sembla una epidèmia afectà els dos monestirs i causà diverses morts entre els membres de la comunitat, però no s’endugué a Oliba que es recuperà completament i començà llavors la seva enorme tasca que l’ha convertit en una figura imprescindible del s. XI català. El 1022 Oliba acudí a la consagració de la nova església de l’espectacular monestir de Sant Pere de Rodes, ubicat a les muntanyes del Cap de Creus. També a la mateixa època inicial del seu episcopat Oliba es convertí en un dels personatges que sovintejaven les reunions de la cort comtal de Ramon Borrell i del seu fill Berenguer Ramon a Barcelona, junt amb els bisbes de la mateixa capital i de Girona, germen del qual esdevindrien les Corts legislatives catalanes. Ja l’any 1021 hi acudí intercedint en un afer que afectaven el patrimoni de Ripoll i el 1023 per unes possessions a Montserrat del mateix monestir de Ripoll. Montserrat

I referent a Montserrat, aquesta data del 1023 esdevé clau per la muntanya sagrada de Catalunya. El monestir de Ripoll

Cripta de la catedral de Vic del 1038 posseïa una part important de la muntanya amb diverses de les ermites disperses, ja des del temps de Guifré el Pelós. A Montserrat, però, hi havia el cenobi de Santa Cecília que també posseïa part de la muntanya, amb el Cavall Bernat com a fita delimitadora dels dos territoris. A la segona meitat del s. X el cenobi de Santa Cecília s’havia anat apropiant de terres de la part corresponent a Ripoll, situació que continuà fins a l’esmentat 1023 quan hi hagué la intervenció d’Oliba. En aquesta data el bisbe i abat Oliba reclamà la recuperació dels béns usurpats a Ripoll pels monjos de Santa Cecília. Així doncs,


<< De

l’església romànica de l’època d’Oliba no en queda res, ja que al s. XIV es remodelà completament... >> les ermites de Santa Maria i Sant Iscle, i l’església de Monistrol i el seu alou foren retornats a Ripoll. Ràpidament Oliba envià alguns monjos de Ripoll a habitar l’ermita de Santa Maria.

quedat completament devastada per una ràtzia sarraïna. De l’església manresana no en quedaren ni els fonaments. La desolació s’allargà durant quasi dues dècades fins a l’arribada d’Oliba a l’episcopat. Així doncs, es reféu la seu manresana completament de nou, recuperant també els drets, béns i possessions de què ja havia gaudit anteriorment abans de ser destruïda. De l’església romànica de l’època d’Oliba no en queda res, ja que al s. XIV es remodelà completament construint-se la seu gòtica que ha arribat als nostres dies.

Oliba constructor Foren tantes les obres constructores impulsades per Oliba que hagué de contractar a mestres constructors llombards introduint així l’anomenat “romànic llombard”, un estil propi molt estès per les esglésies i monestirs de la diòcesi vigatana a partir del s. XI. Així doncs, es parla d’una escola olibana referent a les noves construccions dins la seva seu episcopal.

Ripoll Una altra obra constructora molt destacada dels primers anys d’Oliba com a bisbe fou l’ampliació i renovació de l’església del seu monestir de Ripoll, obres que finalitzaren a finals del 1031. El 15 de gener del 1032 Oliba la inaugurava i consagrava amb tota solemnitat. L’acta de consagració hauria estat redactada pel mateix Oliba (segons A. Albareda i R. D’Abadal). Cent anys abans, el 935, l’avi d’Oliba el comte Miró Bonfill ja havia reedificat l’església dels temps de Guifré el Pelós, i el 977 el pare d’Oliba el comte Oliba Cabreta l’amplià considerablement. Així doncs, el bisbe Oliba féu la quarta remodelació del temple ripollenc en cent cinquanta anys. Posteriorment el monestir també patí importants remodelacions i ampliacions, com és el cas de l’espectacular portalada del s. XII.

Manresa Una de les facetes més rellevants i conegudes del bisbe Oliba és la de promotor de noves esglésies i renovador de les ja existents. Una de les seves primeres accions com a bisbe fou la reconstrucció de Manresa que des de l’any 1003 havia

Sembla que per la nova església Oliba s’inspirà en Sant Pere del Vaticà, que havia visitat en les seves estades a Roma el 1011 i el 1017. Així doncs, Oliba volgué fer a la seva casa de Ripoll una mena de còpia en homenatge a la gran basílica del cristianisme.

Així doncs, el famós monestir de Santa Maria de Montserrat nasqué al primer terç del s. XI com una petita cel·la monàstica depenent de Ripoll, promocionada per Oliba que en fou també el primer abat fins a la seva mort el 1046. Serà a partir del 1084 que Santa Maria de Montserrat es convertirà en un priorat havent crescut ja en rellevància i personalitat.


14

Revista de Vic Octubre | Novembre

M’AGRADA O M’EMPRENYA No hi ha No m’agrada, però Facebook habilitarà més emoticones per expressar-nos

F

inament Mark Zuckerberg ha desestimat la idea d’afegir el botó de No m’agrada, però per calmar els ànims dels seguidors de Facebook que fa temps que reclamen una alternativa al M’agrada ha apostat per 5 noves ‘reactions’ o estats d’ànim:

M’encanta, Em diverteix, M’alegra, Em sorprèn, M’entristeix M’emprenya. Aquesta nova opció només estarà disponible a Irlanda i Espanya a partir del 9 d’octubre, així que serem dels primers a descobrir com és aquesta nova possibilitat. Almenys a partir d’ara ens estalviarem posar un polze aixecat a posts tristos o que ens indignen pel seu contingut.

Les noves emoticones disponibles apareixeran en situar-se sobre el botó de M’agrada i es triaran en clicar-hi. Quan es faci des d’un dispositiu mòbil s’haurà de polsar el M’agrada perquè apareguin les noves opcions. La varietat està servida a partir d’ara, ja que cada podrà tindrà diversos estats d’ànim segons la interacció dels al-

tres usuaris de facebook. Així, per exemple, la notícia de la inauguració d’una gran superfície podria tenir 100 m’agrada, 100 m’emprenya, 25 m’encanta i zero m’alegra, m’entristeix i em sorprèn. Vaja, que a partir d’ara als community manager se’ls gira una mica més de feina!

SABIES QUE... Els panellets es mengen per poder aguantar el Dia de Tots Sants i el Dia de Difunts en què tocava tota la nit la campana en honor als morts. Es feia vigília i els panellets els ajudaven a suportar la nit freda per la gran quantitat d’energia i calories que aporten. Es creu que provenen de la rebosteria àrab pels seus ingredients: ametlla, sucre i ou.

A PARTIR DE DISSABTE 17 JA PODREU GAUDIR DELS NOSTRES PANELLETS


16

Revista de Vic Octubre | Novembre

SPOILER ALERT Sense of humor, walk with me

T

DÀNIUS

res coses. Una; aquest any fa 25 anys de l’estrena de la sèrie Twin Peaks. Dues: Mark Frost i David Lynch, els creadors de la sèrie, n’estan preparant una tercera temporada que s’emetrà el 2017. Tres: Catherine E. Coulson, l’actriu que interpretava a “La señora del Leño”, ha mort recentment. Sí, avui parlaré de Twin Peaks. Podeu fer memòria, aquells que la vàreu veure en el seu moment o, podeu recuperar la sèrie original en DVD/BlueRay i visionar-la de nou, gaudint-la com cal. Clar que també podeu fer com jo i veure-la per primer cop, ara. Twin Peaks és una sèrie de culte, però en majúscules. Espera, que ho escric. Sèrie DE CULTE. Ara sí. Per tots aquells que en desconegueu l’argument, aquí en teniu la sinopsi resumida: l’agent especial del FBI Dale Cooper es desplaça a Twin Peaks, un poble inhòspit envoltat d’un bosc encara més inquietant, per resoldre l’assassinat de Laura Palmer. Reconec que la vaig co-

mençar a veure amb una idea preconcebuda del que em podria trobar. Esperava un thriller surrealista, inquietant i rar a més no poder i, si bé és cert que aconsegueix ser això i amb escreix, he trobat que es parla poc, molt poc, de quelcom especial que sí que té Twin Peaks i altres sèries del mateix gènere no tenen. D’acord, molts no ens podrem treure ja mai del cap el nan vestit de vermell ballant i d’altres escenes inquietants però sí que és cert que té una cosa que altres produccions, repeteixo, no tenen; sentit de l’humor. Des del primer capítol, m’he fet un fart de riure. Literalment. Humor surrealista, estereotips portats al límit –el policia més aviat justet però bona persona, el psicoanalista tocat del bolet o el “guaperes” de la classe en son un bon exemple- i molta, molta autoparòdia. Deixa’m descriure’t algunes escenes d’exemple: El pare de la Laura Palmer, traumatitzat per la mort de la seva filla, es llança sobre el taüt d’aquesta mentre l’estan enterrant. El mecanisme encarregat de fer baixar el taüt s’espatlla, i no para de pujar i baixar lentament de la tomba amb el pare a sobre somicant el nom de la Laura.

L’agent Cooper és disparat a la seva habitació i queda estès a terra. Piquen a la porta i entra un majordom, molt entrat en anys i entranyable a més no poder, per donar-li un vas de llet. L’home gran, compleix amb la seva feina alegrement, i molt lentament, totalment aliè a la gravetat de la situació, marxa fent el senyal d’OK i picant l’ullet. O el mateix Lynch, autor de la sèrie, que interpreta un agent del FBI amb problemes d’oïda que es comunica amb la resta de la gent cridant, aixecant molt la veu, aportant diàlegs memorablement surrealistes. Sentit de l’humor, ah... quin bé tan preuat! Necessitem més rialles, menys seriositat. I ja posats, hem de fer com l’agent Cooper: malgrat estar perseguint un assassí altament perillós, hem d’aprendre a gaudir d’un bon cafè i fernos un regal cada dia. Fire walk with me, no. Sense of humor, walk with me.

@danidanius Dani Dànius Segueix-me a


Consum mitjà: des de 4,1 fins a 5,8 l/100 km Emissions de CO2: des de 109 fins a 139 g/km

Nou BMW Sèrie 2 Active Tourer

T’agrada conduir?

Menys consum. Millors prestacions

NOU BMW SÈRIE 2 ACTIVE TOURER PER A INFINITES VIDES

Ibericar Cadí · www.ibericarcadi.bmw.es Ctra. de Manresa a Berga Km 34.5 08272 · St. Fruitós de Bages 93.876.10.11 C. Perot Rocaguinarda, 1 08500 · Vic 93.883.30.40


18 Revista dede VicVic Octubre | Novembre 18 Revista

L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA, DE LA UVIC-UCC.

“Breu història dels seus orígens.” “Final inedit”

A

Josep BRUCH

mb aquesta disposició, totes les escoles d’ATS es varen veure en la necessitat de transformarse o tancar, i aquí és on, per un pèl, Vic no perd la seva emblemàtica escola.

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, no la seva Delegació d’Osona, per un d’aquests canvis d’orientació política -de vegades incomprensibles-, que pateixen sovint totes les institucions, -tot i que, mai, no l’hi havia suposat cap despesa, ja que l’Escola era autosuficient-, en aquells moments ja no hi estava interessat. Això suposava, doncs, la seva sentència de mort -la mateixa que varen patir moltes altres escoles-, ja que donava al COMB una oportunitat i excusa més que elegants per desfer-se’n. No eren ells qui la tancaven, sinó que, deien, era inassumible, per a ells, la transformació que exigia l’imperatiu legal. La situació i oportunitat, per al COMB, era perfecta.

I aquí és on el destí, amb una d’aquestes jugades mestres que ningú mai no entén ni pot preveure, jugà les seves cartes, i va fer que al davant de la Junta Comarcal del Col·legi hi hagués, en aquell moment, una persona amb unes capacitats polítiques i un poder de convenciment, no tan sols fora del normal, sinó totalment extraordinaris, el Dr. Antoni Montañà i Morató. Totalment convençut i conscient de que l’Escola era quelcom molt important per a Vic i la seva comarca,

en una magistral feina de gestió, veritablement titànica, aconsegueix l’indult temporal de l’Escola fent que el Col·legi accepti la seva transformació, i així l’Escola, un cop més, torna a obrir les seves portes transformada, ja, en la que coneixem actualment, l’Escola Universitària d’Infermeria. L’hi mancava, però, el suport real i decidit de la seva Entitat titular, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Preveient, doncs, un futur incert, la Junta Comarcal d’Osona inicià, aleshores, unes complicades gestions amb les autoritats competents, sobretot l’Alcaldia, i les Institucions de Vic. Només el fet que l’Escola s’hagués auto-finançat sempre, i que, a més, la Universitat de Vic hi estigués fortament interessada en aquells moments, varen fer decantar positivament la balança.

Només el fet que l’Escola s’hagués auto-finançat sempre, i que, a més, la Universitat de Vic hi estigués fortament interessada en aquells moments, varen fer decantar positivament la balança. >> <<

Finalment, varen ser les laborioses i delicades gestions del següent President de la Junta Comarcal d’Osona del COMB, el Dr. Francesc de P. Terricabras i Felius, les que varen tancar definitivament, i amb èxit, les complicades negociacions a tres bandes: el Col·legi de Metges, la Universitat de Vic i l’Alcaldia. Així, doncs, es va aconseguir salvar l’Escola fent que aquesta s’integrés, per donació gratuïta del Col·legi de Metges, a la Universitat de Vic on ara resta ubicada. Podem concloure, doncs, que la nostra estimada Escola Universitària d’Infermeria és el fruit, el regal generós, de la voluntat del nostres metges,

que la varen crear i posar al servei d’Osona i els seus ciutadans. Sé què m’he deixat al tinter, i ho he fet a consciencia, els noms de moltes persones significatives, i veritablement decisives, en tot el procés descrit, però sincerament, anomenar-les i definir les seves importants i valuoses aportacions no és possible en el curt espai destinat a aquest breu resum històric. Per a totes elles, en nom propi i, sense cap mena de dubte, de tota la ciutat, els més sincers reconeixements i agraïments.


Octubre | Novembre Revista de Vic

EDIFICIS EMBLEMÀTICS Del carrer Bisbe Morgades

Cristina MASRAMON La casa Forcada va ser construïda per Carles Forcada i Sors (1870-1954) casat amb Dolors Homs Balmes, de l’Hom de Malla. Carles Forcada, farmacèutic, comprà el terreny d’una antiga horta del carrer Morgades anomenada La Granotera. En aquest terreny hi havia una sínia que proporcionava el reg de les hortes existents. Forcada va preparar el terreny per adequar-hi un llac; enrajolant el fons i cobrint les parets amb totxana arrebossada, en va resultar un llac navegable amb una barca de pescadors.

A

mb el nom de carrer Bisbe Morgades es va recordar a Josep Morgades Gili (1826-1901), Bisbe de Vic entre 1882-1899, i de Barcelona entre 1899-1901. Va ser fundador del Museu Episcopal de Vic el 1891 i va impulsar la restauració del Monestir de Ripoll el 1893. Va ser nomenat fill adoptiu de Vic i en un primer moment es va posar nom a la “Plaza Obispo Morgades” (aprovat pel Ple de 2 de novembre de 1901) situada al final del carrer dels Estudis (avui carrer Dr. Junyent). El Ple de 9 de novembre de 1910 es va aprovar suprimir el nom de la plaça i posar-lo al carrer. El 1910 s’havia obert la ciutat a través del carrer Verdaguer i perpendicularment s’enllaçava amb un nou traç que ràpidament es va urbanitzar. Un dels edificis més emblemàtics que avui encara trobem és la Farinera, actualment és seu de l’Escola d’Arts Visuals de Vic. La Farinera obra de l’arquitecte Enric Sagnier responia a la indústria més tradicional de la ciutat, la fabricació i l’elaboració de llonganissa. L’edifici propietat de Joan Torra rebia el nom de Fàbrica Torra construïda el 1896. El 1941 Manel Gausa, arqui-

Farinera i Forcada tecte de la ciutat, va fer un altre portal en la tanca que envolta la fàbrica. Els esgrafiats i estucats a les parets i la decoració a les finestres amb uns porcs identifiquen l’activitat per la qual va ser construïda. Es tracta d’un edifici amb gran singularitat i aïllat, amb planta semi soterrània i amb 4 pisos d’alçada. Posteriorment es va reconvertir en indústria de calçat i filatura arribant a la dècada dels anys 1930 essent seu d’una fàbrica de farina: la Farinera Costa va estar activa fins al 2007. A partir del 2009 va ser rehabilitada per a l’activitat municipal. No va tenir tanta sort l’edifici de just al davant de la Farinera, en un dels primers trams de carrer on avui localitzem el parc de can Forcada o can Forcadeta; aquest parc antigament havia estat el jardí privat de la casa de la família Forcada, enderrocada el 1982 malgrat les nombroses al·legacions de veïns i queixes dels ciutadans per impedir-ho. La casa Forcada va ser construïda per Carles Forcada i Sors (1870-1954) casat amb Dolors Homs Balmes, de l’Hom de Malla.

Carles Forcada, farmacèutic, comprà el terreny d’una antiga horta del carrer Morgades anomenada La Granotera. En aquest terreny hi havia una sínia que proporcionava el reg de les hortes existents. Forcada va preparar el terreny per adequar-hi un llac; enrajolant el fons i cobrint les parets amb totxana arrebossada, en va resultar un llac navegable amb una barca de pescadors. En l’altre extrem del llac hi va construir 3 illetes, una dita l’illa de la filadora, l’altra dedicada a la Verge Maria i una altra amb una torre de guaita. Entorn del 1900 hi va construir el primer laboratori amb maquinària de raig X i de corrents estàtiques. L’entrada era presidida per 6 columnes amb capitells corintis i la inscripció “Deus creavit medicamenta de terra et via prudens nom aborrevit illa” (Déu creà medicaments de la terra i l’home prudent no els menystindrà. Antic Testament. Llibre dels Eclesiàstics. Verset 38-4). La casa tenia dues plantes, amb una estructura característica de les cases romanes; un atri cobert feia de distribuïdor de l’espai. Hi havia el despatx de Carles Forcada, el laboratori, i les sales de les màquines de raig X, sala de corrents estàtiques i sala d’espera. El primer pis era l’espai de vivenda i una caseta annexa era pels porters i vigilants de la casa.

19


20 Revista dede VicVic Octubre | Novembre 20 Revista A partir de 1918 la casa es va reformar sota supervisió de l’arquitecte Manel Gausa; es van treure els serveis farmacèutics i es va ampliar l’espai de vivenda. Es va engrandir l’entrada amb les columnes de la façana substituint-les per unes de noves i més grans. Durant la Guerra Civil la casa va servir de Caserna dels soldats d’Intendència essent malmesa la part interior i el jardí. Anys més tard, sota alcaldia de Ramon Montañà (alcalde de 1979 a 1987) juntament amb els regidors Manuel Anglada, i Pere Puntí, van viure el futur d’aquesta particular casa d’estil propi basat en la imatge del temple romà de Nimes. En el Pla General de l’Ajuntament de Vic exposat el 1972 n’observem la qualificació de zona verda corresponent al jardí, i es comptava amb una protecció per a l’edifici gràcies a unes al·legacions al Pla realitzades pels familiars Forcada. Aleshores can Forcada propietat de la promotora Auroalt S.A demanava gran quantitat de milions de pessetes per l’edifici, i al no estar catalogat com a edifici d’interès arquitectònic no es va poder pressionar ni aconseguir la conservació de la casa. L’enderroc del 26 de febrer de 1982 va donar lloc a l’obertura al parc municipal de can Forcada. En l’espai de la casa s’hi va edificar un bloc de 7 plantes amb 47 pisos.

Farinera Costa la Catalana (Actualitat)

<< En el Pla General de l’Ajuntament de Vic exposat el 1972

n’observem la qualificació de zona verda corresponent al jardí, i es comptava amb una protecció per a l’edifici gràcies a unes al·legacions al Pla realitzades pels familiars Forcada. >> El carrer Bisbe Morgades, compta amb altres edificis que conformen l’evolució i estructura del carrer; un exemple d’aquesta evolució és el Mercat Municipal, inaugurat durant el Mercat del Ram de 1980, promogut per l’Ajuntament de Vic i la constructora Mercausa, dissenyat amb capacitat de 199 parades amb tota gamma d’especialitats alimentàries. A destacar també és l’illa de cases al costat del passatge dels Estudis, tram obert el febrer de 1982, la Casa de Correus i la Casa Sindical datades del 1966 i l’edifici del Jutjat de Vic, del 1968, obra de l’arquitecte Pere Llimona.

Bibliografia

Ausona. Vic, divendres 26 de febrer de 1982, divendres 5 de març de 1882, divendres 10 de febrer 1984, divendres 5 març 1984. Forcada Casanovas, C.; L’altre Temple Romà de Vic. Casa Forcada i el seu entorn. Barcelona, 1997. Junyent, E.; La evolució de la urbanització de Vic. Revista Ausa, núm.60. Vic, 1968.

Rocafiguera, Francesc.; Nomenclàtor. Els noms dels carrers de Vic. Vic, 2012. Surinyach M.; Pla especial de protecció del Patrimoni arquitectònic natural de Vic, sector fora muralles. Ajuntament de Vic, desembre 1985. Vanguardia, La. Divendres, 28 de març de 1980.


Si tu busques sortir guapo/a al teu , el teu pis busca sortir-hi a PER AQUEST MOTIU, SI PORTES EL TEU PIS PER VENDRE O LLOGAR A L’HABITATGE,

ET PAGAREM EL 50% PER PINTAR-LO I DONAR-LI UN MILLOR ASPECTE. PERQUÈ LES PRIMERES IMPRESSIONS IMPORTEN. *OFERTA ESPECIAL FINS AL 30 DE SETEMBRE

L’HABITATGE, AMB TU DE PRINCIPI A FI. Plaça estació nº 8, Vic (Bcn)

tel. 93 889 42 77

www.habitatge.com


22 Revista dede VicVic Octubre | Novembre 22 Revista

EL RACÓ VETERINARI Pogona, el rèptil per principiants

Lidia

L

COLLDELRAM

a pogona, o dragon barbudo, és una espècie de rèptil que cada cop és més popular pel seu caràcter dòcil i de fàcil maneig, la seva mida petita, i el senzill manteniment que requereixen; sobretot per principiants. Les pogones tenen una esperança de vida de 5-7anys, poden arribar a fer 50 cm de llarg (incloent-hi la cua) i pesar 283-510 g.

És un rèptil terrestre, semi arbori i diürn. Necessita força superfície disponible per córrer per tant caldrà que el terrari sigui més llarg que ample. Com que és semi arbori caldrà que hi hagi troncs i plantes on es pugui enfilar, i és necessari que hi hagi diversos refugis on pugui descansar, amagar-se, termo regular-se…

Així doncs, el terrari haurà de ser semidesèrtic, amb una humitat que no superi el 40% i amb una temperatura elevada. Dins del terrari podríem determinar tres zones en funció de la temperatura: la zona freda (25-28 °C), la zona calenta (30-35 °C) i el punt màxim de

“És un rèptil terrestre, semi arbori i diürn.” calor (35-39 °C). Aquest punt màxim de calor el podem aconseguir amb una bombeta d’infrarojos que col·locaríem idealment en un extrem del terrari. La resta del terrari ha de mantenir-se amb una temperatura d’uns 25 °C que es pot assolir amb una manta elèctrica a terra. En l’àmbit alimentari, al ser omnívor, ha de menjar presa viva (grills, ratolinets sense pèl, cucs…) complementat amb flors, fruites dolces i vegetals, que han de constituir mínim un 50% de la seva dieta. És una gran caçadora, per tant si li proporcionem presa viva, hi ha des que ser de mida petitona perquè, si no, se l’empassarà sencera i llavors li podem provocant vòmits i indigestions.

A l’hora de tocar la vostra pogona és molt important que recordeu que no és capaç de regenerar la cua (a diferència d’altres espècies de rèptils) per tant no l’agafeu mai per aquí o bé correu el risc d’amputar-li i que li quedi el munyo sempre més. Sempre s’ha d’agafar ventralment (per la panxeta). Sanitàriament, si tenim el terrari amb una humitat i temperatura adequada, i la pogona rep una bona alimentació, estarà perfecte. Simplement a mode preventiu, podem desparasitar la pogona dos cops a l’any. Lídia Colldelram Veterinària Misterguau Vic


años

Consum mixt i emissions de CO₂ GLC, GLE i GLE Coupé: 3,3 – 11,9 (l/100 km) i 78 – 278 (g/km).

Nous 4x4 de Mercedes-Benz. El millor en cada terreny. Arriba una nova generació de totterrenys. Supera qualsevol obstacle perquè ve més preparada que mai. No es conforma a ser com les altres. Porta un estil de vida diferent i assoleix noves metes. Nous GLC, GLE i GLE Coupé. Explora el millor en cada terreny.


24

E

Revista de Vic Octubre | Novembre

L

STER COMA

Arquitecte Vigatana, creadora de la “SOLCER HOUSE” L’Ester Coma Bassas (Vic, 1986) és una jove arquitecte que està tenint un gran èxit al Regne Unit amb un model de casa sostenible dissenyada per ella el seu equip de la Cardiff University i per la qual ja s’ha interessat mig món, a més d’haver aconseguit ja una bona colla de premis i reconeixements de prestigi.

Oriol CASELLAS

’Ester va estudiar arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya i va acabar els estudis l’any 2010 amb unes qualificacions excel·lents. Des del 2007 però, ja treballava en un estudi d’arquitectura barceloní fent tot tipus d’equipaments: hospitals, escoles, biblioteques, etc. De fet, el seu treball final de carrera va ser un projecte de biblioteca comarcal que s’hauria d’ubicar al solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Vic. Teòricament s’havia d’obrir un concurs públic per presentar els projectes de la nova biblioteca vigatana però aquest no es va realitzar mai. Veient les poques possibilitats laborals que oferia el país, immers de ple en la famosa crisi econòmica, decidiren amb la seva parella, en Josep Porta, també de Vic i enginyer industrial, provar sort a l’estranger i, amb poc més que quatre maletes, marxaren cap a la Gran Bretanya amb la intenció d’establir-se a Londres i així perfeccionar el seu anglès, sent un exemple més del talent autòcton que ha de marxar a buscar-se la vida a fora per manca de possibilitats i de futur aquí. A Londres no s’hi van quedar gaires dies a causa del gran cost que suposava viure a la ciutat, però fou des d’allà on s’assabentaren del potencial de la Universitat de Cardiff en la investigació i recerca d’aspectes relacionats amb les energies renovables. I dit i fet, se n’anaren a viure a la capital del País de Gal·les. Allà l’Ester va poder trobar feina ràpidament en un despatx d’arquitectes que es dedicava sobretot a la vivenda social i així van començar una aventura a Gal·les que dura fins avui. Un any després d’haver-se instal·lat a Cardiff, l’Ester es va matricular en el Màster d’“Environmental Design of Buildings” (Disseny Mediambiental d’Edificis Sostenibles) que impartia la mateixa Universitat de Cardiff. L’Ester va acabar els estudis amb matrícula d’honor. Fins a mitjans

de 2013 va seguir treballant al mateix despatx d’arquitectura fins que va sortir una plaça de recerca i investigació a l’esmentada universitat en el projecte “Buildings as power stations” (edificis com a centrals energètiques) i va ser a partir d’aquí que començà a sorgir la idea de la casa que ara està triomfant, la “SOLCER HOUSE”. “SOLCER” són les inicials de “Smart Operation of Low Carbon Energy Regions”, és a dir, Funcionament Intel·ligent de Regions amb Energia de Baix Carboni, i pertany a un projecte finançat per la Unió Europea des del Fons Europeu de Desenvolupament Regional, en aquest cas per Gal·les i Anglaterra. Abans d’especificar les múltiples qualitats de la casa SOLCER, convé posar-nos en antecedents de la situació energètica del Regne Unit. Les centrals nuclears estan arribant a la fi de la seva vida útil, ja que els reactors nuclears tenen data de caducitat. Per aquest motiu, el govern britànic està buscant alternatives per substituir-les i així seguir garantint el subministrament elèctric. A Escòcia i Gal·les s’està potenciant molt l’energia eòlica, però aquesta és molt intermitent en el seu flux, ja que depèn de les condicions meteorològiques. A part, requereix una inversió molt elevada i un impacte ambiental també considerable. Aquí és on l’Ester capgira tot el concepte energètic amb la seva innovadora casa. Ja no és un subministrament de dalt a baix, és a dir, de la xarxa cap a les cases, sinó de baix a dalt, són les cases les que generen l’energia i l’exporten a la xarxa elèctrica. No cal fer centrals elèctriques sinó que són les pròpies vivendes les que resolen el problema energètic. La casa inventada per l’Ester i el seu equip genera més energia de la que consumeix, passant de ser consumidor a ser productor i, per tant, si s’aplica a gran escala, pot resoldre el problema energètic. S’estima que amb el clima de Gal·les, molt menys assolellat que el que tenim a Catalunya, unes 170.000 cases SOLCER podrien substituir una central nuclear. A Catalunya amb moltes menys cases s’assoliria el mateix objectiu.

I com és i funciona la vivenda SOLCER? La SOLCER HOUSE és una casa unifamiliar de dues plantes, amb una superfície habitable de 100 m2, i un àtic que és un espai extra que fun-

ciona com a hivernacle. La casa integra en un sol sistema la generació, l’emmagatzematge i el consum d’energia elèctrica i tèrmica. Per una banda, es redueix al màxim el consum energètic utilitzant llums Led i electrodomèstics d’alta eficiència energètica, d’aquesta manera és més fàcil ser autosuficient. L’electricitat es genera a través de plaques solars fotovoltaiques que alhora fan la funció de teulada. Aquesta energia se subministra directament per tota la casa quan la generació coincideix amb la demanda; però en cas que hi hagi excedent, aquesta s’emmagatzema en unes bateries que permeten tenir electricitat els dies que no fa Sol o bé quan és de nit. A més, quan les bateries estan plenes, tot l’excedent energètic s’exporta a la xarxa elèctrica i la casa es converteix en una petita central elèctrica. La casa també és autosuficient en energia tèrmica i és que a la façana sud, a la qual toca el Sol més hores, hi ha uns col·lectors solars d’aire capaços d’augmentar la temperatura de l’aire fins a 20 °C. Quan és necessari escalfar la casa, aquest aire es dissipa com a calefacció. En canvi, quan no és necessària la calefacció, aquesta calor es transfereix a l’aigua d’un dipòsit, mitjançant una bomba de calor, pel seu ús posterior com a aigua calenta. Aquest sistema de ventilació i calefacció funciona també amb l’energia generada per les mateixes plaques fotovoltaiques del sostre. Així doncs, tenim una casa pràcticament autosuficient energèticament que únicament necessita la xarxa elèctrica alguns dies d’hivern si hi ha molts dies seguits sense Sol, i que durant la resta de l’any en té prou amb la radiació solar per satisfer tot el consum energètic, i no només


això, sinó que genera més energia de la que es necessita sense fer cap dany al medi ambient. Amb el clima de Cardiff, la casa SOLCER consumeix menys electricitat de la que genera, és a dir, cada any genera un excedent energètic que s’emmagatzema o s’exporta a la xarxa elèctrica. A més, a Gal·les, per cada kWh autogenerat (i que per tant no gastes de la xarxa elèctrica) es cobren aproximadament 0’14 €, i no només això, sinó que, a més, per cada kWh que s’exporta a la xarxa com a productor, es cobren uns 0’05 €. Això xoca de ple amb el nou impost del Sol que es vol implantar a l’estat espanyol on qui té plaques solars no només no cobrarà res sinó que a sobre haurà de pagar! Una vergonya que només s’explica per les grans relacions de PP i PSOE amb les empreses energètiques espanyoles on col·loquen

CELEBREM UN ANY!

VINE I EMPORTAT AQUESTA PANERA.

a exministres amb sous astronòmics. Evidentment, el prototip de l’Ester que ja s’ha construït i acabat prop de Cardiff (també és el seu projecte de Doctorat) ha tingut un èxit immediat i un ressò mundial. Fa poques setmanes li van donar el prestigiós premi de “Young Achiever of the Year” (Jove triomfadora de l’any) del “Constructing Excellence Wales” (Excel·lència en la construcció a Gal·les) i va estar nominada a dues categories més dels mateixos premis, quedant segona en ambdues: sostenibilitat i innovació. Aquest mateix mes d’octubre, concretament el dia 23, representarà a Gal·les en els mateixos premis però en aquest cas en l’àmbit de tot el Regne Unit. A part d’això, la casa SOLCER ha guanyat el premi de “Innovation in Sustainability Award” (innovació en sostenibilitat) de la Universitat de

Cardiff i està nominada als premis que atorga el govern gal·lès com a “Project of the Year Award” (projecte de l’any) i al “Breakthrough Project” (projecte trencador) del col·lectiu d’instal·ladors del Regne Unit, el BSRIA. També fa pocs dies l’Ester va mostrar el prototip de la casa construïda a Gal·les a una ambaixada del govern xinès encapçalada per la vicepresidenta Liu Yandong, que va visitar la casa in situ i ja han mostrat interès per desenvolupar-la a la República Popular Xina. El mateix govern de Gal·les vol convertir-la en el model de la “Social Housing”, és a dir, la vivenda social. S’han interessat pel projecte nombrosos països del món, com els Estats Units, Hong Kong, França, Dinamarca, Itàlia, Holanda, Grècia, Portugal, Brasil, Colòmbia i Sud-àfrica. Alhora ha tingut una enorme difusió entre els mitjans de comunicació britànics i n’han parlat la BBC, el Channel 4, el The Guardian, el Daily Mirror, el Sunday Times, etc. El projecte de la vigatana Ester Coma està triomfant mundialment i rep premis i elogis arreu. També ha rebut elogis aquí però el problema és que a l’estat espanyol no és factible fer la casa autosuficient i sostenible de l’Ester, ja que els governs del PP i el PSOE han legislat sempre en favor de les grans companyies energètiques estatals que tenen el monopoli. Quan fem de Catalunya un nou país ja tenim una cosa més per canviar.


26

Revista de Vic Octubre | Novembre

ELS XACRES El xacra Svadhisthana

ASANA

Cristina SERRAT

Postura de la granota

H

ola amics! Continuem explicant les xacres, aquest mes serà el segon, o dit també Svadhisthana, està situat a uns 6 centímetres per sota del melic i és el responsable de les nostres emocions, de les nostres relacions emocionals i del sentiment de pertànyer a quelcom més gran, ja sigui una parella, una família, la mateixa humanitat, o al planeta terra. Té a veure amb l’element aigua, que a escala física es relaciona amb tots els líquids del nostre cos i amb la capacitat d’engendrar fills; així com amb la nostra energia creativa, la flexibilitat, la fluïdesa i la capacitat de trobar solucions i recursos a la vida. Per tenir-lo equilibrat caldria fer l’asana de la granota:

P Quan el xacra Svadhisthana funciona correctament, es manifesta en desig, plaer, creativitat, personalitat extrovertida, seguretat envers les relacions personals i il·lusió per viure al dia a dia. A treballar tothom!! Sat nam

1 2

Posar-se ajupits amb els talons que es toquin i les mans posades a terra. Inhalar i estirar els genolls, en expirar, tornar a la posició del principi. I així successivament, pots escollir entre 28 vegades, 54 o 108.


www.tapis-ser.cat T.636 15 02 19

EXPERIÈNCIA, RAPIDESA, EFICÀCIA I PROFESSIONALITAT S

E CORTINATG

DE COL.LECIÓ

CAPÇALS M LED USB

LLU PACK USB +

TAPISSERIA

II

S CORREDER

TECNICS

PROTECCIÓ

SOLAR

E TOT TIPUS

TENDALS D

TAPISSERIA DE CADIRES, SOFÀS, CAPÇALS... CORTINES DE TOT TIPUS, CLÀSSIQUES, PANELL JAPONÈS, PAQUETOS, CORTINES ENROTLLABLES AMB TEIXITS TECNICS SCREEN. TENDALS PER BARS, RESTAURANTS I PARTICULARS.


28

Revista de Vic Octubre | Novembre

EL SEGELL CARLÍ Un segell amb història (Segona part)

L

Josep TORRAS

’estiu de 1874, el Sr. Solá preparà nous canvis a l’organització fins a la publicació del Reglament pel Servei de Correus de l’1 de setembre. Això representava un Servei de Correus pròpiament carlí amb administradors, carters i vianants conductors nomenats per si mateixos.

En el marge superior de la fulla porta una inscripció en dues files: “EJERCITO REAL DE CATALUÑA. COMUNICACIONES.100 sellos de 16 maravedises”. No es coneix la quantitat exacte de l’emissió, però si que va ser bastant gran. El segell començà a circular el 15 d’abril de 1874 fins al final de la guerra a Catalunya el novembre de 1875. Les cartes circulades amb aquest segell són

conductors nomenats per si mateixos. En total es nomenaren més d’una vintena d’administracions, s’organitzà un servei

Sols unes poques administracions van disposar de les marques o matasegells deixats pels liberals... >>

<<

bastant escasses. De fet se’n coneixen dues circulades a Vic en l’actualitat. Aquesta carta està datada a Vic el 15 d’abril de 1874 amb destinació Banyoles. Porta de franqueig el segell carlí amb l’efígie de Carles VII, de valor 16 marabetins, color rosa i mata-segells, amb rombe de punts de color negre. L’estiu de 1874, el Sr. Solá preparà nous canvis a l’organització fins a la publicació del Reglament pel Servei de Correus de l’1 de setembre. Això representava un Servei de Correus pròpiament carlí amb administradors, carters i vianants

regular a Girona i es va millorar el d’altres províncies. Sols unes poques administracions van disposar de les marques o mata-segells deixats pels liberals, la majoria es van inutilitzar fent servir la ploma, marcant una creu o escrivint sobre el segell el mes i el dia. A vegades el signava el mateix administrador del correu. L’ocupació d’Olot pels liberals el 18 de maig de 1875 reduí considerablement la zona de control carlí, fet que va afectar greument l’organització del correu. Des de

setembre, els carlins es van quedar sense punts fixos d’ajuda i l’últim Camprodon, on tenien les últimes dependències de Correus, caigué el 17 d’octubre. Les últimes forces carlines van marxar a França el 15 de novembre de 1876. La guerra, però va durar uns mesos més al nord d’Espanya. BIBLIOGRAFIA *Escalada-Goicoechea, Eduardo; La organización del Correo Carlista (1873-1876) Academia Hispánica de Filatelia, 2000. *El Correu a Osona 1850-1976; col.lecció particular del autor. *Catálogo de Sellos 1850-2007 Especializado Enciclopédico; Filabo


30 10


LES 7 I ELS MOTS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10 11 12 13

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

HORITZONTALS: 1. Predicció sobre qui aconseguirà el patrocini del Vaticà. Vol ser impersonal però se li escapa la predilecció per l’home / 2. Amuntegui sorra. Navegaré com es navega als crucigrames / 3. Perdeu les cinc. Erosió muntanyenca per culpa de la neu. Gos sense pilota / 4. Fa temps que no hi ha noia nova (més aviat n’hi deu haver menys, ateses les retallades). Perquè el riu reposi bé / 5. Símptomes de raquitisme. Un de sol, com fou en Barberà al seu moment / 6. La domòtica del Quebec?: no, d’un edema ocular. Interior de pis / 7. Que què eren?: doncs corcs, suposo, si fan això. Ja en té, d’ànims, però de tan migrada no es veuen / 8. Guisos sense cap ni peus. No fa mal (i a més no té gust de coco) / 9. Al punt de mira. Tan aviat treballa per un ric com per La Caixa. Peu deforme / 10. El racó més floral d’Estamariu. És a l’icor com a la Ser un de Seròs / 11. Sona més en el quartet. Deixar-se de fantasies i tornar a la realitat. Poc sabó / 12. Ciència divulgada en dosi reduïda. Una serp dalt d’un bòlid / 13. Llum dintre la pilota. Tan equívoca i dubtosa que son aspecte pot causar ensurts. VERTICALS: 1. La importància de no volar correctament. Sedant hipnòtic amb regust de Mistol / 2. Al cor de cada. Excursionistes de terrenys difícils. Part del port / 3. En èpoques romanes se’n veien moltes. Quatre taulons i una mà de pintura i au, a jeure / 4. El més odiós de la República Dominicana. Distribuïts com els horts / 5. Urbanitat imposada per ordenança. Reserves de pol·len que desgranen els barbamecs / 6. Encara aquell interior. És un assumpte d’anions. Mitja part de l’interludi / 7. Picant ben fort fins a sembrar el caos a Canton. Monedes nigerianes fetes de resina / 8. Escapcen el ciri per crear un poc d’iridescència. Gimnàstica, atlètica. El mànec de la paella / 9. Resposta que no està en el vent ans al laboratori de química. Una esfera celeste enmig de les corbes / 10. Fa riure. Els tigres de Bengala l’odien. Sí, que no és poc / 11. És al sexe com l’escudella a les sopes. Possibilitat: i si fos el dipòsit de supositoris? / 12. Extrema perícia a l’hora d’oferir més varietat i elecció. La roba hi queda de seguida, des del primer dia.

O

L

P

12 O

S

13

T

S C

S

U

E

T

A

11 T

T

10 E

R

I

9

S

I

U

8

E

U

Q

7 6

Q

R

R R I C I

E

S

P

A

A I

I

F

O

4

N

L

3

D U N

A

2

A

V

1

2

1

C I I

T

4

3

I

V

I N A

I C 5

T N

6

N 7

I

C L

I

O R I

E

G U

A

C

T I S

R

N N O C M

S

C

A D A

C O R O S

N

A Q

E

B O

E

E M O

R

SOLUCIÓ:

A

O

5

I

L

A M L

U

U

L L

S

S

A I

A I

R T

G S A H

9

U

U

A

O

I 8

N

P R

E

O M

10 11 12 13


Un cotxe que t'obre moltes portes.

FORD KUGA

Porta Mans Lliures

Ford Kuga, l'únic amb un sistema automàtic de obertura i tancament per al qual no necessites utilitzar les mans.

17.990€

Gamma Ford Kuga consum mitjà combinat de 4,6 a 7,4 l / 100km. Emissions de CO

2

de 120 a 171 g/km.

Motor EcoBoost millora fins a un 20% els consums enfront d'un motor gasolina convencional. Ford Kuga Trend 1.5 EcoBoost 4x2 120cv. L'oferta inclou IVA, transp., IEDMT (impost especial sobre determinats mitjans de Transport, que varia per Comunitat Autònoma, pel que es recomana revisar en cada cas), dte. promocional, aport. Concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E. a través de la seva campanya "Vine a Ford Credit", www.autoparkvic.es permanència mín. 24 mesos. Subjecte a l'aportació del Pla PIVE del Govern. Vàlid en Pen. i Bal. fins a final de mes. No compatible amb altres dtes. El model visionat podria no coincidir amb l'oferit.

Profile for Revista de Vic

Revista de Vic 14 Octubre 2015  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 5000 unitats repartides en més de 100 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de T...

Revista de Vic 14 Octubre 2015  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 5000 unitats repartides en més de 100 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de T...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded