Revista de Vic Novembre | Desembre de 2016
SAGALS D’OSONA
L’ENTREVISTA
La Diada dels Sagals amb els Minyons de Sta. Cristina i els Castellers de Santpedor.
Aquest mes entrevistem a un dels millors mags, a en Mag Xule.
Revista de la ciutat de Vic - www.revistadevic.cat
Núm. 27
LA MÀGIA DEL TEMPLE
EL RACÓ LEGAL
De veritat o de mentida. L’Àfrica coneixerà qui és el noi desconegut?, de veritat?
La clàusula IRPH i els interessos dels préstecs hipotecaris. Part II
LA PLAÇA
DE BRAUS de Vic Pàg. 28 LA RECEPTA DEL RESTAURANT L’ ONA Poma sense feina Pàg. 13
EL LLIBRE DEL MES El càtar proscrit Pàg. 16
AUTO PLA VIC 4 x 4 N.152a 69,7 VIC 085034Gurb AUTOkm.PLA x 4 - Vic (Barcelona)
93 889 33 N.152a km.66 69,7 08503 Gurb - Vic (Barcelona) auto-pla-vic.landrover.es 93 889 33 66 auto-pla-vic.landrover.es
Novembre | Desembre Revista de Vic
V
Xavi RUIZ
ic està ple d’històries personals plenes de màgia, histories que t’enganxen i et fan seguir el fil d’una vida que no has viscut. Aquesta ha sigut la meva experiència aquest mes, una història explicada per una persona coneguda que em va encantar, és per això que aquest més parlem de la plaça de braus de Vic.
EDITORIAL
Director: Xavi Ruiz Redactors: Oriol Casellas Xavi Ruiz Marta Anglada Sandra Verdaguer Cristina Masramon Elisabet Jorquera Ester Portell Andreu Gomez Eduard Olivan Olga Bover Josep Torras Mariona Isern
Ja estreny el fred
Us deixo amb les paraules que em va fer arribar i que crec que estan plenes de valors. Unes paraules amb les quals molts us en sentireu reflectits. “El meu pare va ser per mi un orgull. El que vull fer saber és que la seva manera de fer, fa que avui dia pugui dir que vaig gaudir d’un pare exemplar. Per al meu pare, el més important va ser que nosaltres entenguéssim que en aquesta vida és la humiltat, i el saber que tant si tens o no tens diners, no s’ha de perdre mai el respecte a ningú. Per això, avui dia puc dir que vaig tenir el millor pare del món.”MAB
Disseny i maquetació: Gràfic Osona Correcció: lasensacio.cat Web: larevistadevic.cat Publicitat: 938854602 info@larevistadevic.cat 655 45 42 33
Recordeu que ens podeu enviar comentaris o articles a info@larevistadevic.cat.
Dipòsit legal: B 18552-2014
Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat Xarxes socials: /larevistadevic
10 LA DIADA DELS SAGALS A LA CATEDRAL DE VIC Última actuació de la temporada castellera Els Sagals d’Osona van posar fi a la seva temporada castellera el dia 5 de novembre, amb la celebració de la seva diada a la plaça de la Catedral de Vic.
04 06 08 13 14 16 18 20 22 24 26
MODA Depilació làser vs fotodepilació L’ENTREVISTA Mag Xule BIBLIOTECA D’HISTÒRIA VIGATANA
La repressió franquista de Vic
LA RECEPTA DE L’ANDREU Poma sense feina EL RACÓ DE LA MARIONA
El plaer superior
EL LLIBRE DEL MES
El càtar proscrit
VETERINARIS Quins peixos puc tenir a l’aquari? EL RACÓ LEGAL La clàusula IRPH (Part II) UN PASSEIG PER VIC Un xic d’història (Part II) LA MÀGIA DEL TEMPLE IV De veritat o de mentida L’AGRUPACIÓ DE CIÈNCIES Mèdiques d’Osona (Part I)
3
4
Revista de Vic Novembre | Desembre
MODA Ester PORTELL
DEPILACIÓ LÀSER VS
FOTODEPILACIÓ
A
vui dedicaré el meu espai a plantejar-te la idea d’oblidar-te de la depilació tradicional d’una vegada per totes. I és que cada any que passa escolto el mateix: -Ho tinc decidit! Aquest hivern començo a fer-me la depilació làser.-Ara que ja comencem a deixar enrere els dies de sol i platja, és un bon moment per prendre una decisió definitiva, que et permeti gaudir de l’estiu sense haverte de preocupar de la depilació. Avui dia existeixen tractaments molt més efectius que els tradicionals, per eliminar el pèl corporal. Segurament hauràs sentit a parlar de la fotodepilació i de la depilació làser, la diferència entre aquestes dues tècniques es basa en el tipus de llum utilitzat.
La depilació làser és més precisa, mentre que la fotodepilació és més versàtil. >> <<
Els aparells de depilació làser i fotodepilació utilitzen diferents tipus de llum. El raig de llum és absorbit pel fol·licle pilós (on hi neix el pèl), transformant-se en calor, i ocasionant finalment, l’eliminació del pèl.
Són una solució realment definitiva?
Depilació Làser
Presenten efectes secundaris?
Avantatges: és més eficient i precisa, produeix menys irritació i requereix menys sessions. Inconvenients: la llum que es fa servir en depilació làser és d’un únic color, i això fa que no sigui apta per a tot tipus de pells. Per aquest motiu, no és recomanable per la pell negra; i el pèl canós, molt fi o molt clar no es poden beneficiar d’aquesta tecnologia.
Pot sorgir una vermelló a la zona tractada, aquesta pot durar des de poques hores fins a diversos dies. Es millora amb l’aplicació de fred. També pot produïr-se una hiperpigmentació transitòria, tot i que no requereix un tractament específic. És aconsellable una prova de tolerància per prevenir reaccions anòmales.
Fotodepilació
Posa’t en mans d’un bon especialista
Avantatges: és més versàtil. La fotodepilació
Tant la depilació làser, com la fotodepilació són una bona alternativa. És important que sàpigues que avui dia aquests mètodes de depilació han millorat molt, essent gairebé indolors. Si dubtes sobre quina de les dues opcions és la que millor s’adapta al teu tipus de pell i pèl, et recomano que et posis en contacte amb un bon especialista, perquè t’expliqui tots els detalls del procés, i et determini la quantitat de sessions que requereix el teu cas.
permet tractar diferents tipus de pells i pèl. Inconvenients: no és tan precisa com la depilació làser i pot irritar la pell de forma més intensa. És important que la persona que aplica aquesta tecnologia estigui ben formada, ja que els equips de fotodepilació suposen un aprenentatge més exhaustiu que no pas els làser, pel fet que compten amb una gran quantitat de paràmetres a programar per tal d’ajustar-los en funció del tractament a realitzar.
Els experts asseguren que es pot aconseguir l’eliminació permanent de gairebé la totalitat del pèl amb un tractament adequat.
calor?
persones Persones com la Claudia i l'Àngel... persones com tu i com jo.
855€ Estufa pèl·let FLORA Model de 6,5 kw
Estufa pèl·let FLORA 6,5 kw. 855€ Estufa de pèl·let en diferents potències de 6,5 kw i 8 kw, càmara de combustió de rendiment tècnic excepcional. Sortida de fums de 80 mm. Plafó de control per a gestionar i controlar tots els paràmetres de la estufa (temperatura - apagat). Vidre amb autoneteja. Model de 8 kw per 980€. Dimensions (al. am. f.): 90 x 42 x 48 cm El preu no inclou la posada en marxa ni el transport.
4,35€
/ sac
Sac PÉL·LETS (preu comprant un palet)
259€ Estufa llenya 400 OSLO Xapa metàl·lica
Estufa llenya 400 OSLO. 259€ Xapa metàl·lica amb l’interior de vermiculita. Sistema de vidre net. Dimensions (al. am. f.): 60,5 x 50,7 x 40,8 cm, Rendiment: 69%. Pes net: 44 kg aprox. Potència tèrmica: 12 kw. Sortida de fum: Ø 110 mm.
Euromat
vine a recollir la no GUIA CALO va R
ceràmiques · banys · construcció · cuines Ctra. La Gleva a Manlleu, s/n · Manlleu · 938 502 656 Passeig de Sant Joan, 138 · Manlleu · 938 515 015 Avinguda de Roma 109 · Manlleu · 93 851 38 61 C. Torelló, 21 · Vic · 938 890 119 C. Sant Amand, s/n · Ripoll · 972 715 022 Grans ofertes fins el 31 d’octubre de 2016 o fi d’existències.
Tots els nostres preus porten l’IVA INCLÒS
6
Revista de Vic Novembre | Desembre
M D
AG XULE
El Mag Vigatà
es de quan hi trobes interès al món de la màgia?
Em va introduir en aquest món el meu germà fent-me un joc, em va interessar tant que vaig començar a buscar informació i cursos de màgia a Barcelona. Tens alguna altra afició? Col·leccionar pel·lícules DVD de tots els generes. Com va començar l’estima a la ciutat de Vic? Fa 12 anys, quan em vaig casar amb la meva dona vam decidir de viure a Vic, ja que és una ciutat on sempre hi ha vida. Com vas conèixer la revista de Vic? Afortunadament conec el director de la revista Xavi Ruiz, una gran persona que confia amb els nostres projectes. Tens algun projecte entre mans? El meu nou espectacle “La Caixa Màgica “que s’estrenarà a Tona el dia 11 de desembre al Teatre La Canal, i un altre espectacle de terror i suspens amb un gran faquir amb el gran Vaxi.
Un llibre: Tots els que tinguin a veure amb Màgia.
Una afició: Anar el cinema amb els meus amics.
Una cançó: La bso de la Bella i la Bèstia, m’estan donant grans moments.
Un somriure: Tots els somriures que he aconseguit amb la màgia.
Una pel·lícula: Gladiator dirigida per Ridley Scott interpretada per Russell Crowe.
Un moment: Per mi cada moment és important, ja que no tornaran a ser els mateixos.
Un racó de Vic: Casa meva junt amb la família i la marroneta, la meva gossa màgica.
Una il·lusió: Que la meva filla segueixi els meus passos i poder gaudir amb la meva dona i jo repartint il·lusions sobre els escenaris.
Una olor: El de la meva filla Blanca, és tan especial i màgic.
Novembre | Desembre Revista de Vic
7
• ESPECIALITZATS AMB PRODUCTES D’ESPELTA I KAMUT. TAMBÉ SENSE GLUTEN(FAJOL, QUINOA, ARRÒS) • LES COQUES TAMBÉ LES FEM SENSE SUCRE I APTES PER A VEGANS • PRODUCTES LLIURES D’ADDITIUS • ELABORACIÓ AMB LLEVAT MARE SENSE LLEVATS NI MILLORANTS QUÍMICS • ELABOREM PRODUCTES ECOLÒGICS SENSE SUCRE, SENSE OU (GALETES, MAGDALENES...) • PRODUCTES ECOLÒGICS AMB BLAT MOLT EN MOLÍ DE PEDRA • PRIORITZEM LA SALUT
PREPARA'T PER NADAL I RECORDA QUE ESTEM ESPECIALITZATS EN INTOLERÀNCIES ALIMENTÀRIES.
8
Revista de Vic Novembre | Desembre
BIBLIOTECA D’HISTÒRIA VIGATANA LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A VIC Esther Farrés Sucarrat; Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 2008.
Oriol CASELLAS L’1 de febrer del 1939 les tropes franquistes entraven a la ciutat de Vic i acabava així el govern republicà a la nostra ciutat. Salvador Dordal, d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou l’últim alcalde republicà i esperà a la Casa de la Ciutat l’entrada dels nacionals, en un gest de dignitat. Dordal seria detingut immediatament, jutjat i empresonat al penal de Sant Miquel dels Reis a València fins 1943, i després se li prohibí acostar-se a Vic a menys de 250 quilòmetres.
C
omençaven així quaranta anys de foscor, de dictadura, de negació de la llibertat i de repressió desmesurada cap a tot element identificable amb el bàndol vençut. La repressió, el terror i l’eliminació dels vençuts fou un element fonamental del nou règim feixista del general Franco, en un intent d’humiliació i marginació total de tots aquells que no s’identifiquessin en “l’Espanya autèntica”, és a dir, la imperial, la dels Reis Catòlics i Carles V. L’excel·lent obra documental d’Esther Farrés (Premi Plana de Vic 2005) ens explica aquesta repressió patida per gent de Vic que s’identificaren en els partits republicans i en les forces obreres que combateren al feixisme entre 1936 i 1939, amb noms i cognoms dels assassinats i dels represaliats, així com dels botxins. Els primers anys de postguerra foren els de repressió i mort de més persones identificables amb el bàndol republicà, no només a Vic, sinó arreu. L’obra està estructurada en dues grans parts. La primera fa referència a l’aparell repressor, és a dir, els botxins. En paraules de la pròpia autora “La violència i el terror no fou un element secundari dins del nou Estat sinó un dels puntals on es recolzà l’acció de govern. A les persones d’esquerra, als vençuts, se’ls negà el dret de refer les seves vides i se’ls
condemnà a la humiliació i a la marginació social, econòmica i laboral.” Així doncs, exterminar a l’enemic vençut fou una tasca primordial pel nou estat sorgit de la guerra. Així que calien uns instruments per a dur a terme la tasca. Legalment, el govern franquista establí tres lleis amb l’únic propòsit de castigar als vençuts: la Llei de Responsabilitats Polítiques, la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, i la Llei de Seguretat de l’Estat. Era tant important la repressió i eliminació dels adversaris que aquestes lleis restaren vigents fins el 1966. Les comissions gestores municipals de Vic, nomenades a dit pels governadors militars, i que es feren càrrec del govern de la ciutat a partir del 1939, foren còmplices de la persecució i repressió de centenars de persones a la ciutat. La segona part del llibre tracta específicament els represaliats. Segons xifres de la mateixa autora, a Vic quasi un 3% de la població patí represàlies, en total 408 vigatans amb expedients negatius, la majoria entre els 31 i 45 anys d’edat. La repressió no només afectava a l’individu concret, sinó també a la seva família, així que els perseguits pels feixistes foren directa o indirectament molts més.
A l’obra se’ns presenten nombroses taules estadístiques de la repressió, segons edats, professió, estat civil, etc. que ens ajuden a fer-nos una visió molt més àmplia de quins sectors socials foren els més perjudicats. Pel que fa a afiliació política i sindical, lògicament els qui més patiren foren els membres de la CNT, ERC i UGT. Les acusacions més freqüents eren les de rebel·lió militar i auxili a la rebel·lió, fent creure que els rebels eren els republicans, quan qui realment s’havia rebel·lat militarment eren els nacionals, amb un cop d’estat contra el poder polític legal que era la República. Tot formava part de la imatge que el franquisme va vendre durant quaranta anys de croada i salvament de la pàtria, tergiversant els fets i inculcant unes idees que malauradament encara avui perviuen en moltes persones.
«
L’excel·lent obra documental d’Esther Farrés (Premi Plana de Vic 2005) ens explica aquesta repressió patida per gent de Vic. >>
L’autora ens mostra també molts dels qui foren assassinats en la immediata postguerra. En el període 1939-1940, 22 vigatans foren assassinats per la seva afiliació política. També n’hi hagueren molts que anaren a parar a camps de concentració i/o de treball dispersos pel territori espanyol, obligats a treballs esclavistes per complir l’anomenada Redención de Penas por el Trabajo, i alguns inclús anaren a parar a camps d’extermini nazis. En definitiva doncs, una obra interessantíssima per conèixer al detall, amb noms i cognoms, els botxins i autors de la repressió, així com també els represaliats i les penes que patiren per haver sigut identificats com a membres del bàndol vençut. Una obra imprescindible per no oblidar una època nefasta de la nostra història recent.
CATIM | Tinta, tòner i impressores. Paga la tinta, no la marca.
info@catim.cat www.catim.cat
C/ Torelló, 65 08500 Vic T. 93 883 58 58
C/ Gurb, 84 08500 Vic T. 93 889 09 83
Rbla. Tarradellas, 4 08500 Vic T. 93 886 87 87
Pg. St Joan, 155 Bis 08560 Manlleu T. 93 850 76 63
Accedeix al carrer de Gurb amb el teu vehicle facilitant-nos la matrícula quan ens visitis.
Brother HL-1210w
PAGA LA TINTA, NO LA MARCA!
RECOMANACIÓ Impressora làser monocrom Wifi Per la compra de la màquina.
Venda de consumibles equivalents i originals. Suport tècnic i assessorament gratuït. Servei de preu per còpia.
Epson WorkForce WF5620dwf
Gestors de residus homologats per la Generalitat de Catalunya.
Multifunció tinta color Wifi | escàner copiadora | USB
Tinta HP 301xl Tinta equivalent HP 301xl Negre 20ml | Color 18ml Tòners equivalents Gran selecció de tòners a meitat de preu la segona unitat!
*Tintes i tòners equivalents de la mateixa referència. Preus amb IVA inclòs.
10
Revista de Vic Novembre | Desembre
SAGALS D’OSONA
La diada dels Sagals a la Catedral de Vic
E
Eduard OLIVAN
ls Sagals d’Osona van posar fi a la seva temporada castellera el dia 5 de novembre, amb la celebració de la seva diada a la plaça de la Catedral de Vic. Per aquesta última actuació, amb els deures de la temporada fets, van descarregar el sisè tres de vuit i la sisena torre de set. En tercera ronda van intentar el quatre de vuit, per igualar la seva millor actuació d’enguany, però el van haver de desmuntar abans de carregarlo, doncs el castell es va desquadrar després d’una forta embrincada, i van optar per no arriscar en excés. Van finalitzar amb un cinc de set, i dos pilars de cinc simultanis en ronda de pilars. És hora doncs de fer balanç de la temporada. I aquest és clarament positiu, si tenim en compte els dubtes que es generaven al principi, en especial pel que fa als castells de vuit: n’han descarregat set i carregat un, cosa que permet que els Sagals continuïn lluint els galons de colla de vuit un any més. Aquí teniu algunes dades de la temporada, números freds però que posen de manifest la feina que han tingut aquest any.
La temporada va començar el 13 de març, a Barcelona, i ha acabat el 6 de novembre a Vic. Quasi nou mesos i 22 diades, entre actuacions “normals”, pilars commemoratius, cercaviles, etc. Els Sagals han intentat un total de 122 castells i pilars, dels quals se n’han descarregat 117, 4 han sigut intents desmuntats, i només han patit una caiguda: un quatre de vuit que va caure després de fer l’aleta. 118 aletes de 122 intents.
Els Sagals d’Osona van posar fi a la seva temporada castellera el dia 5 de novembre, amb la celebració de la seva diada a la plaça de la Catedral de Vic. >> <<
RESUM DE LA
TEMPORADA
D’aquests 117, 55 han estat pilars: 22 de cinc, 26 de quatre, i 7 pilars caminant. Tots descarregats, incloent-hi el pilar caminant de Festa Major, des de la plaça de la Catedral a la plaça Major.
El castell que han intentat més vegades ha sigut el cinc de set (13 descarregats i 1 intent desmuntat). L’última caiguda d’un cinc de set es va produir l’any 2005; en tota la seva història n’han descarregat 196 i carregat 3. El primer que carreguin la temporada vinent serà l’aleta número 200 d’aquest castell (de fet, serà la 400, doncs és un castell en què es fan dues aletes!).
Els 62 castells descarregats han estat: 4 de sis pisos, 51 de set, i 7 de vuit.
La millor actuació de l’any ha sigut la del concurs de Tarragona, descarregant
tres de vuit, dos de set, quatre de vuit i pilar de cinc. Des de la diada de la festa major de Roda de Ter, han descarregat el tres de vuit en cinc actuacions consecutivament. A partir d’ara, la colla encara el final d’any amb actes de tipus més social: el sopar de gala, la parada del Mercat Medieval, el Tió per la canalla, etc.
Les nostres ofertes són un REGAL! Pantalla de 5,1” Processador Octa Core RAM: 4 GB 32 GB de memòria ampliables Bateria de 3.000mAh
699€ 23,30 €/mes sense interessos
DE
! L A G E R
en comprar un Samsung Galaxy S7 o S7 Edge valorada en 169 € Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 9.30 a 21 h)
www.isern.net
Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC
Promocions especials de Nadal!
a x i a c a L
Diumenge 11 DE DESEMBRE
a c i g à m
1a sessió: 11.30 h 2a sessió: 17.00 h
Lloc: Sala La Canal TONA Antoni Figueras, 23
1a sessió (11.30 h): 7€ (preu únic) 2a sessió (17 h) Anticipada 7€Taquilla 10€(40 min. abans)
Col·laboren:
Revista de Vic EL TEU GRATUÏT
BAR R E STAU R A N T
Ajuntament de Tona
Anticipades: L’ONA RESTAURANT (Pla de Balenyà, 22 - Vic) VIDEOOCA DE TONA (C. Major, 43 - Tona) Compra l’entrada anticipada i no facis cues!
Novembre | Desembre Revista de Vic
LA RECEPTA DE
l’ Andreu del Restaurant l’Ona Poma sense feina farcida de crema caramel·litzada, sorra de Xixona i xarrup de moscatell
D
Andreu GOMEZ
els 250 ml. de llet en guardarem una mica per poder diluir la maizena, els rovells d’ou i el sucre.
L’últim pas és farcir les pomes amb, l’ajuda d’una petita mànega pastissera, i amb l’ajuda d’un cremador de crema catalana ficarem sucre per sobre i caramel·litzarem.
La llet restant la ficarem a bullir amb la branca de canyella i la ½ pela de llimona.
Per acompanyar torró de Xixona que esmicolarem per sobre com si fos sorra i com no el xarrup de moscatell.
Una vegada bulli, treure’m la canyella i la llimona amb l’ajuda d’un colador perquè no quedi grumolls i afegim la barreja que teníem guardada. Remenarem amb un batedor fins que arrenqui a bullir. Reservarem a la nevera. Netejarem les pomes i buidarem els cors, les ficarem amb una safata, amb el sucre per sobre, la branca de canyella i els 125 ml. d’aigua. El forn prèviament escalfat a 180° i ja les podem ficar, retirarem quan estiguin toves aproximadament en uns 30 minuts.
La poma és rica en vitamina C, potassi i pectina, una fibra soluble que forma part de la paret cel·lular de les plantes, en especial es troba a la pell de les fruites. Quan es combina amb sucre o amb àcids forma un gel, i és per aquesta raó que és un dels ingredients principals de les melmelades. Un efecte beneficiós de la pectina és que elimina metalls pesants com el plom o el mercuri, i també residus de radiació. És beneficiosa en casos de nivells molt baixos de sucre i per tractar la depressió emocional que hi està associada. Cuiner: Andreu Gómez
ine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. entrepans. També oferim menú diari També el oferim el menú diarii carta. i carta. I PROVA’NS. VINE I VINE PROVA’NS.
Ingredients per a 4 persones * 4 pomes Golden * 125 g de sucre * 1 branca de canyella * 125 ml. d’aigua
Per fer la crema * 250 ml. de llet * ½ branca de canyella * ½ pela de llimona * 60 g de sucre * 20 g de maizena * 3 rovells d’ou
Per acompanyar * torró Xixona * xarrup de moscatell
13
14
Revista de Vic Novembre | Desembre
EL RACÓ DE LA MARIONA
El plaer superior
<< Fa quinze anys
naixia Operación Triunfo, un programa nou, inèdit i que podia sortir molt bé o molt malament. ? >>
F
Mariona ISERN
a quinze anys, molts de nosaltres vam viure i gaudir d’un dels fenòmens socials més extraordinaris que s’han vist mai. Fa quinze anys naixia Operación Triunfo, un programa nou, inèdit i que podia sortir molt bé o molt malament. Setze joves van entrar a una acadèmia on van rebre un màster en el terreny de la música però segurament també van canviar moltes coses en les seves vides privades. Després, van venir altres edicions i el programa va tenir una continuïtat amb grans èxits però no n’hi va haver cap com aquella, com la primera. Perquè? Perquè tot era nou. Perquè era tan nou que va enganxar a milers de famílies cada dilluns a la nit. Ells, els alumnes, no sabien ni on es ficaven ni què hi trobarien a dins. Això no ha passat mai més perquè les persones que anys després han entrat a programes d’aquest format -com per exemple Gran Hermano- ja sabien que tenien càmeres vint-i-quatre hores al dia i sabien com comportar-se. Ells, no.
Fa uns dies, les quinze persones que van formar part d’aquell fenomen televisiu es van tornar a retrobar amb tres documentals i un concert final de retrobament. El bonic de tot això és que s’hagin pogut retrobar després de tants anys i compartir allò que els va unir. Però no. Del que tothom ha parlat no és d’això. Tothom n’ha fet una crítica exagerada i un linxament, com si per criticar-ho tot ens sentíssim més bé. Com si el menyspreu ens produís felicitat. Fa quinze anys no hi havia xarxes socials. Fa quinze anys la moda d’aquell moment no era criticar-ho tot per sistema. Fa quinze anys la moda no era criticar el que criticava el del nostre costat. Fa quinze anys valoràvem el que ens agradava i si no ens agradava, no hi perdíem el temps. Simplement, no en parlàvem. Des de que existeixen les xarxes socials la moda és criticarho tot i enriure-se’n de tothom. Abans tot era més pur, més sa, més real. Ara només hem de destacar lo dolent, no fos cas que poguéssim actuar per el que sentim i no per el que està de moda. Del concert de retrobament dels joves d’Operación Triunfo no se n’ha extret cap bon record. De l’únic que parla tothom és
de com van desafinar, del vestuari, de David Bisbal i Chenoa, de la cobra i ningú parla del verdader valor del que tots hauríem de parlar perquè, és clar, això no és divertit. Ara res d’això és important perquè tothom viu pendent de quants retuits aconsegueix i d’un afany de protagonisme que ens allunya de la senzillesa i d’allò que al final, el dia de demà, recordarem.
Ens agraden les pel·lícules, les sèries i fem veure que ens agraden els finals feliços però tot això és un miratge. És en el linxament on ens sentim éssers superiors. És en la crítica fàcil on ens sentim superiors als altres. A aquells que busquen el cantó positiu, a aquells que són capaços de trencar a riure i a plorar, que no s’amaguen i que no es fan els forts per quedar bé. Sentim un plaer superior en la tristesa, en el dolor i en la crítica dels altres. Potser els que actuen amb aquest linxament els costa assumir la seva pròpia infelicitat i ja se sap que cadascú ho dissimula de la millor manera que sap.
Novembre | Desembre Revista de Vic
El mes vinent
15
‘Especial Festa Major de Vic’ Si hi vols ser, truca al:
Et vols anunciar a la 46 02 93 885 al revista?Truca’ns o envia'ns un mail a:
93 885 46 02 / 655 454 233 info@larevistadevic.cat o envia un correu a
info@larevistadevic.cat
Carrer d'Enric Prat de la Riba, 13, Vic 93 885 57 06
16
Revista de Vic Novembre | Desembre
EL LLIBRE DEL MES
El Càtar Proscrit
Com? La lleialtat és un v a l o r t a n p re u a t
«
En una època en què la lleialtat és un valor t a n p re u a t c o m el coratge, un cavaller o c c i t à l l u i t a p e r p re s e rvar la memòria i l’honor d’uns homes i unes don e s p e r s e g u i t s p e l s c ro a t s francesos: els càtars, un m o v i m e n t re l i g i ó s c o n s i d e r a t u n a h e re t g i a p e r l’Església de Roma.
Jaume Clotet Planas
Frares arrogants i nobles despietats conflueixen amb la vida d’un nen destinat a ser el rei més gran de la corona catalana. >>
<<
F r a re s a r ro g a n t s i n o b l e s d e s p i e tats conflueixen amb la vida d’un n e n d e s t i n a t a s e r e l re i m é s g r a n d e l a c o ro n a c a t a l a n a i t o p a r a n amb la determinació d’uns caval l e r s s e n s e t e r re s n i p o s s e s s i o n s p e rò a m b e l d e s i g d e j u s t í c i a b e n viu a les seves ànimes. “ H a a r r i b a t l ’ h o r a d e l a n o s t r a re venja i no hi haurà pactes ni negociacions. Amb els escorpins no n’hi pot haver; o se’ls esclafa o et claven el punxó i t’injecten el verí. I n o s a l t re s h e m d e c i d i t e s c l a f a rl o s . H o m e s d e l p a í s d ’ o c ! A p a re l l e u e l s v o s t re s c a v a l l s , b r u n y i u l e s v o s t re s e s p a s e s i e n c o m a n e u l ’ à n i m a a D é u , p e rq u è h a a r r i b a t e l m o m e n t d e l a re v e n j a ! ” .
Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat
(Barcelona, 1974) és llicenciat en Periodisme per la UAB i en Història per la UB. Hatreballat i col·laborat per a diversos mitjans de comunicació (Avui, El Punt, Ara, Público, El Singular Digital, ABC, COMRàdio, Ona Catalana, TV3 i RAC1) i va ser corresponsal al País Basc entre els anys 2001 i 2003. També ha estat cap de premsa del Departament de Governació i subdirector de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). És coautor de Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor) (2010).
Gran promoció làser 3 sessions de cames senceres 299 € 3 sessions de pubis sencer 199 € Oferim tot tipus de tractaments d'estètica 3 sessions d'abdomen+pit 299 € 3 sessions d'aixelles EXCLUSIU 99 €
Vols perdre greix? Vols rejovenir per dintre i per fora? Vine i t'informarem de tot. Et canviarem la teva imatge des de: ·canvi de forma de celles ·rejovenir la teva pell ·perdre greix ·augmentar la teva salut
Neteja de cutis per només
30 €
Amb els millors productes
Tractaments per perdre greix Tractaments facials amb resultats immediats ·Mesoteràpia facial ·Neteja de cutis Tractaments corporals ·Massatge relaxant ·Massatge descontracturant ·Reductors Maquillatge professional ·Núvia ·Festa ·Passarel·la Manicura i pedicura Shelak Extensió de Pestanyes Permanent i tint Depilació home i dona ·Cera ·Làser DIODE
A OSONA
Tractaments de rejoveniment amb resultats des de la primera sessió
una tècnica mil·lenari 100% natural
POTENCIALITZA LA TEVA SALUT
Sabies que la teva alimentació impacte de manera determinant en la teva salut i en l'aspecte físic, a més del teu estat emocional? Pots canviar la teva vida, augmentar el teu estat d'ànim, estar més saludable, millorar l'aspecte de la teva pell, endarrerir el teu envelliment, mantenir el teu pes ideal i identificar les teves deficiències segons les necessitats del teu cos. Tot això gaudint del procés. Tenim la més avançada t ecnologia. Vine i t'atendrem amb molt de gust.
Abans 150€ Ara 50€
C/ Arquebisbe Alemany, 33 · Vic Tel. 93 172 81 66 · 626 48 46 65
Isaela Persa
18
Revista de Vic Novembre | Desembre
VETERINARIS
Quins peixos puc tenir a l’aquari?
“ A l’hora d’iniciar-
se en el món de l’aquariofília cal conèixer els diferents tipus de peixos que podeu trobar a les botigues especialitzades.”
A
l’hora d’iniciar-se en el món de l’aquariofília cal conèixer els diferents tipus de peixos que podeu trobar a les botigues especialitzades.
Vivípars: són els peixos més fàcils de mantenir i reproduir. Guppys: els mascles i les femelles es distingeixen perquè els primers tenen més colors. Poden criar cada mes. Platys: els mascles i les femelles tenen contactes sexuals de forma molt freqüent i poden produir entre 30 i 75 larves cada mes.
Mollys: aquests peixos d’aigua marina viuen millor en solitari en aigua alcalina i dura. Tetres: són molt resistents, els agrada viure en grups i tenen un gran sentit de l’oïda. Barbs: són peixos de colors que prefereixen viure en grups i sempre estan en moviment.
Cíclids: els Cíclids nans acostumen a fer menys de 10 cm de longitud i la majoria són peixos pacífics.
Si ets alumne de 3r i 4t d’ESO, Batx. o cicles... inscriu-te fins el 27 de febrer de 2017 a www.ficcions.cat
9a
edició
Peix Arc Iris i Gobys: són peixos de colors, fàcils de fer criar i de mantenir, que viuen en aigua freda. Bettes: sovint els mascles es barallen entre ells o amb femelles que no estan a punt per a aparellar-se i cal aïllar-los. Goldfish o Peixos Daurats: són peixos resistents que viuen en aigua freda. Peixos Gat: tenen bigotis i uns ulls molt petits, perquè són nocturns. Són bons carronyers.
Fem de l'escriptura un joc
L’aventura de crear històries Participa a www.ficcions.cat i guanya!
Play Stations
iPhones
Organitza:
amic
iPods Touch
Amb el suport de: mitjans d’informació i comunicació
Ipads
iPods Shuffle Amb la col.laboració de:
T’ENSENYEM ELS PISOS AMB REALITAT VIRTUAL! NOVETAT A VIC
A L’Habitatge incorporem l’última tecnologia en realitat virtual 3D perquè puguis triar millor el pis que serà casa teva L’HABITATGE, Plaça Estació, Nº 8 VIC (BCN.) Tel. 93 889 42 77 www.habitatge.com
info@habitatge.com
20
Revista de Vic Novembre | Desembre
EL RACÓ LEGAL La clàusula IRPH (Part II)
L’índex més utilitzat en els préstecs hipotecaris és l’Euríbor a 1 any, al qual hi haureu d’afegir el diferencial que es tingui pactat.>> <<
P
Elisabet JORQUERA er tal de saber si tenim o no l’índex IRPH hem de veure quin interès ordinari tenim establert.
Això es pot comprovar fàcilment mirant la clàusula TRES o TRES BIS (quasi totes les hipoteques regulen els interessos en aquestes clàusules). Veurem que hi ha un índex de referència principal i un índex de referència subsidiari. L’índex més utilitzat en els préstecs hipotecaris és l’Euríbor a 1 any, al qual hi haureu d’afegir el diferencial que es tingui pactat. El càlcul de l’interès ordinari es realitza un cop a l’any, coincidint amb el mes en què es va signar inicialment la hipoteca (encara que a vegades és semestral o trimestral). Per exemple, si tenim una hipoteca a un interès equivalent a l’Euríbor + 1 punt, i s’hagués fet la revisió anual el mes de maig del 2016, l’interès ordinari que es cobraria el banc a partir del mes de
juny del 2016 seria del – 0,013 (Euríbor maig 2016) + 1 (diferencial) = 0,987%. Ara bé, si tenim un tipus de referència IRPH, ens dirà que el tipus és el dels préstecs hipotecaris a més de tres anys, ja siguin concedits per les caixes d’estalvi o pels bancs. També fan referencia a l’indicador CECA que és el determinat per la Confederació de Caixes d’Estalvi. Si l’índex principal que tenim és un d’aquests últims que hem senyalat, hem de comprovar si el senyalat com a substitut és l’Euríbor. Si és així, la hipoteca ens hauria d’haver baixat bastant des de l’any 2013. Si el substitutiu del principal és un altre dels senyalats com ja no aplicables, llavors pot haver quedat fixe o aplicarse un de similar. En qualsevol dels casos, si en la revisió de la seva hipoteca que s’hagi realitzat amb posterioritat a l’1 de novembre del 2013 no ha baixat de manera important, ha de consultar al seu advocat per tal de valorar la nul·litat o modificació dels seus interessos.
Per tenir una referència en tenir en compte que un diferencial de 3 punts sobre una hipoteca de 100.000 euros ens suposa pagar 3.000 euros menys a l’any en concepte d’interessos. En els supòsits de reclamació judicial contra les entitats bancàries, sovint, s’ha de tenir en compte que qui reclama ha de ser consumidor, però en el cas de l’IRPH, hi ha base legal per reclamar encara que es sigui empresari o una Societat Limitada o Anònima.
Alfons Yebra Cunill Advocat. Col. 540 Il. Col. D’Adv. de Vic.
TRANSPORTS, TS, MUDANCES Treballem amb els serveis habituals, però ets tu qui dissenya la teva mudança, segons el que et vulguis gastar.
I MÉS!
T'oferim el transport dels teus mobles o electrodomèstics nous des de la botiga a casa o també de segona mà des del punt de venda al domicili. Tenim el servei de muntatge i instal·lació d'electrodomèstics.
Ara ja tens les teves mudançes de baix cost, amb la seguretat i confiança de sempre.
PROMOCIÓ 1R ANIVERSARI Servei de Mudança
35
%dte NOV/DES
www.mudancesalacarta.com info@mudancesalacarta.com
605 04 34 75 O. González
Ens adaptem a les vostres necessitats: - Transports a tota la Península - Mudances diverses, trasllats de persones i paquets - Aeroports de Girona i Barcelona - Buidem pisos, traslladem mobles...
des Us portem la compra ... rlin Me y d’Ikea, Lero Anem a comprar per vosaltres Truqueu-nos i proposeu-nos el que e necessiteu: segur qu us podem ajudar!
PREUS LOW COST
22
Revista de Vic Novembre | Desembre
UN PASSEIG PER VIC Un xic d’història (Part II)
“S’ha dit que l’arrel d’Ausetana Carles COSTA
M
algrat tot, els francs van passar factura a Osona a causa de la seva poca resistència a Aissó i, la repressió els va caure al damunt tot fent que molts dels seus habitants tornessin a refugiar-se a les muntanyes o marxessin definitivament. Així, doncs, després de la revolta d’Aissó, Osona va tornar a quedar devastada i despoblada.
La repoblació Ens situem ara cap al 870 perquè el comte Guifré el Pilós succeeix el seu pare Sunifred, comte d’Urgell i Cerdanya. Uns anys més tard, li són adjudicats els comtats de Barcelona i Girona. Succeeix alhora, que entre els Pirineus i els comtats mediterranis, hi ha un gran buit. És terra de ningú a causa de les moltes batalles que hi havia hagut en el passat i a la despoblació que havia patit tot i que havia rebut algunes fonts de població de forma espontània. Tota aquesta zona de ningú, engloba Berguedà, Bages, Lluçanès, i plana d’Osona amb el Cabrerès i les Guilleries. Veient aquest gran terreny i el perill que comportava no tenir-ne cura i/o no tenirlo sota control, Guifré el Pilós decideix reorganitzar la defensa militar, restaurar la vida eclesiàstica, i dirigir i estimular la vinguda de nous repobladors. Segons ha quedat escrit, la repoblació es realitzà “reunint amb pietós amor homes de diferents llocs i nacions” ; que significa que va arribar gent d’arreu com de la Cerdanya, on s’hauria refugiat anteriorment, hispans que s’haurien passat del bàndol sarraí al cristià, i fins i tot alguns francesos i d’Occitània; tampoc cal desmerèixer la possibilitat de gent procedent dels comtats veïns de Girona-Besalú i Barcelona, ni d’altres procedent del Montseny i Guilleries on també s’haurien refugiat. De totes maneres, sembla que l’empresa no fou fàcil. Si bé convidar a la gent a marxar de casa seva per anar a una terra desconeguda i que d’antany havia patit tantes guerres ja devia ser prou complicat, les concessions que
(la gent que habitava Ausa) i Ausa és Autsa, que significa cendra, o potser Auts, que significa pols.”
va fer el comte a la gent que hi anava encara ho deixa més palès: va rebaixar els impostos, va garantir la immunitat a aquells servents que s’havien escapolit dels seus amos, als homes amistançats amb la dona de tercers, als lladres, i als falsificadors o criminals. Vaja, com es diu popularment, el bo i millor de cada casa va venir a ensopegar a Vic i a Osona. Amb tot, el comtat d’Osona va quedar vinculat al casal comtal de Barcelona i no va tenir, llevat d’un període en que es va reconstruir el comtat d’Osona, comte propi, sinó que pràcticament sempre hi van governar els vescomtes.
El naixement de Vic És important en aquest moment introduir el topònim d’Ausa. Ausa fou el nom que donaren els romans a la ciutat dintre el domini dels ausetans; posteriorment als romans, els visigots li donaren el nom d’Ausona. D’altres versions, potser complementàries a aquesta, afirmen que el nom d’Ausa es pot explicar, etimològicament parlant, tot deduint-lo del basc. S’ha dit que l’arrel d’Ausetana (la gent que habitava Ausa) i Ausa és Autsa, que significa cendra, o potser Auts, que significa pols. Així, segons aquesta teoria, Auseta i Ausetania voldrien significar terra de pols i, Ausatsa, abundància de pols. Aquesta idea també és la que apunten d’altres amb l’arribada dels celtibers. Es veu que els vents que entraven a la plana després de salvar les muntanyes que la delimiten, agafaven la terra i/o pols i en feia remolins, de manera que enterbolia la vista de l’horitzó a mode de núvols de pols. D’aquesta manera, en arribar els celtes, el que varen veure des de les muntanyes fou pols i vall de pols li degueren posar; que en la seva llengua és la unió de Aus(vall) i sa(pols): Aussa. També s’ha intentat cercar l’origen, segurament menys popular, en el celta o germànic, Was, aigua, significant una terra rica en aigua; la qual cosa era certa aleshores. Sigui com sigui, hi ha un moment en el que aquest indret s’anomena Ausa i un altre en el qual Ausa, passa a anomenar-se Vic. I aquest impàs va començar amb la repoblació i, més concretament, amb la restauració de la diòcesi. Segons els cànons de l’època, tota diòcesi,
requeria una catedral i una residència annexa pel bisbe; sigui recordat de passada que, durant els primers anys, per la manca d’aquestes infraestructures, Vic va tenir arxipreste i no pas bisbe. Tant l’antiga catedral com pràcticament tota la ciutat, doncs, estaven en ruïnes, de manera que el comte Guifré el Pilós va buscar un nou emplaçament amb els requisits de l’existència d’aigua i possibilitats de defensa. El nou emplaçament el va trobar just al peu del turó de la ciutat original, entre aquesta, el riu Mèder i el torrental que han cobert les Rambles actuals. D’altra banda, Guifré establí el castell a la part alta aprofitant els murs de l’antic Temple Romà.
Cal situar, doncs, la fundació de Vic, entre el 879 i el 880. Sembla ser que Guifré, realment no volia fundar una nova ciutat, sinó que va crear aquest nou emplaçament amb categoria de carrer o raval de l’antiga Ausona i, d’aquesta manera, no calia donar-hi cap nou nom. Però, com és sabut, no fou així i es passà d’Ausa a Vic. El canvi de nom és, com a mínim, curiós i recorda al nom de l’estadi del Futbol Club Barcelona. El fet és que Vic ve del llatí vicus, mot comú per designar els barris que depenien d’una ciutat o nuclis urbans al voltant d’un castell o d’una ciutat emmurallada. Just a la fusta. Per tant, el nom de Vicus es designà al que a primera instància no seria res més que un barri o carrer de l’antiga ciutat i va acabar essent el renaixement d’aquesta; d’alguna manera, com el Camp Nou, que a falta d’un nom, l’adjectiu del que era en construir-se se li va quedar. Finalment, és a partir del segle XIII que es començà a utilitzar el nom que coneixem actualment: Vic, el Vicus desllatinitzat.
! s i t a r g a j e Tap a una tap iรณ ic m u a cons Per cad
24
Revista de Vic Novembre | Desembre
LA MÀGIA DEL TEMPLE IV De veritat o de mentida
S
Xavi RUIZ
ón les 10.06 del matí, i em trobo al mig de la catedral de Vic, explicant-li a uns turistes com en Sert va pintar aquelles obres d’art, però no a uns japonesos com jo m’imaginava, havia de ser amb uns mallorquins on també hi és aquell noi amb el qual he tingut aquest matí la patacada. Tots estan escoltant força, menys un parell de nens que estan jugant amb el mòbil dels seus pares. També veig que el noi misteriós agafa moltes notes i una dona gran fa fotografies a terra. A terra? - Si em seguiu, per aquí baixarem a la cripta- En aquest lloc és on tothom “flipa”. - És per aquí on hi ha els passos subterranis?- Deixa anar el noi misteriós.M’han comentat que per aquí hi havia uns passos subterranis que... - Deixa-la acabar Guillem- Escridassa la dona al noi misteriós- Continua noia, continua.
- Doncs això, que aquí baix està la cripta. Ostres, ja sé el nom del noi del culet, Guillem, però espera, perquè l’ha parlat així aquesta dona? Creia que venien per separat. Tot em fa pensar que pot ser una innocentada per ser el meu primer dia. - Ara si voleu, teniu 30 minuts per visitar el museu episcopal o anar a comprar algun souvenir a la botiga de la Dolors que trobareu al costat- Així descanso i vaig a fer un cafetó. - Jo vaig a fer un cafè aquí al bar del costat si vols, podem anar-hi junts- Em diu el noi misteriós anomenat Guillem- Així hem contínues d’explicar curiositats i racons de la ciutat. - És que em sembla que ja us ho he comentat tot!- Però seré burra, li haig de dir que sí. Però si és un assassí en sèrie? O si ha vist que la bossa pesava i em vol robar? - No et preocupis que no et mossegaré - Em diu amb un somriure encantador.
fan uns cafès amb una pasteta de xocolata boníssima. Agafo la bossa, me la poso a l’esquena i recullo els llibres i les guies de l’aparador de la catedral. - Saps que em fas pensar en una model de Mango?-Em diu mentre es toca el cabell- Que treballes de model? - Però que dius? No he fet mai de model, bé si, havia sortit de petita fent uns anuncis de iogurts- Crec que m’estic posant molt vermella. - Doncs crec que podries ser model, vaja a mi m’ho sembla. -Ja m’agradaria cobrar el que cobren ja -és tan bufó- Per cert jo em dic Àfrica. - Jo em dic Isaac, encantat de coneixe’t! Com? Però si aquella dona a dins de la catedral li ha dit Guillem...Això em fa mala espina.
-D’acord, hi ha un bar aquí al costat que
Extret de la novel·la “La Màgia del Temple”
Nou Classe A 200 d SPORTIVE AMG per 220€/mes*. Posa a prova les teves emocions. ¿Saps què se sent quan portes les teves emocions al límit? El nou Classe A SPORTIVE AMG ha arribat per fer-te viure una experiència que et deixarà sense respiració. ¿Estàs preparat per provar-lo? Ara per 220€* al mes en 48 quotes (entrada 9.689,09€, quota final 17.918,86**, TIN 7,95%, TAE 9,28%). I amb Servei Fidelity per 36€/mes, 3 anys de garantia i 5 anys de manteniment integral fins a 100.000 km (peces de desgast incloses, excepte pneumàtics). Consum mixt 4,0-3,8 (l/100 km) i emissions de CO2 103-99 (g/km).
*Exemple de finançament per a un Classe A 200 d SPORTIVE AMG i canvi automàtic. PVP 31.675€ (impostos i transport inclosos; despeses de prelliurament no incloses) amb les facilitats del programa Alternative de Mercedes-Benz Financial Services España, E.F.C., S.A. -Avda. Bruselas 30 - 28108 Madrid. Vàlid per a sol·licituds aprovades i contractes activats fins al 31/12/2016; el client disposarà d’un termini de 14 dies hàbils per a exercir el dret de desistiment. Import a finançar 21.985,91€. Per 220€ al mes en 48 quotes i una quota final de 17.918,86€, entrada 9.689,09€, TIN 7,95%, comissió d’obertura 657,38€ (2,99%). TAE 9,28%. Import total degut 29.136,24€. Preu total a terminis 38.825,33€. Exemple vàlid per a 20.000 km/any. **Hi ha 3 possibilitats per a l'última quota: canviar el vehicle, tornar-lo (sempre que es compleixin les condicions del contracte) o adquirir-lo pagant-ne l'última quota. El model de les imatges no es correspon al model de l’oferta. Més informació a www.mercedes-benz.es
Classe A 200 d SPORTIVE AMG: • Disseny interior i exterior AMG • Llantes d’aliatge AMG de 18” • Canvi automàtic 7G-DCT amb doble embragatge i 7 velocitats • DYNAMIC SELECT amb 4 programes de conducció
26
Revista de Vic Novembre | Desembre
L’AGRUPACIÓ DE CIÈNCIES MÈDIQUES D’OSONA PART I
“ Entre les moltes
entitats vigatanes poc conegudes dels ciutadans, però que sempre han col·laborat al fet que la nostra ciutat gaudeixi d’un merescut prestigi, hi ha l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona (ACMO).”
Josep BRUCH
E
ntre les moltes entitats vigatanes poc conegudes dels ciutadans, però que sempre han col·laborat al fet que la nostra ciutat gaudeixi d’un merescut prestigi, hi ha l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona (ACMO), l’Acadèmia, com és familiarment coneguda dintre del seu específic àmbit d’actuació i influència. En tractar-se d’una entitat que circumscriu les seves activitats al món de la sanitat, en el vessant docent, no assistencial, fa que, a banda dels sectors professionals que integra, la ciutadania, en general, no la tingui massa present, no tingui massa coneixement de la seva existència, ni de l’important paper que ha desenvolupat, al llarg de molts anys, facilitant formació als nostres sanitaris. Nascuda com a filial de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (actualment Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears) en aquells anys en què la formació post acadèmica es feia difícil
per als professionals de fora del cap i casal, atesa la precarietat dels nostres Centres Hospitalaris, que no comptaven amb mitjans ni instal·lacions per fer docència, i la de les comunicacions, amb les dificultats que comportava desplaçar-se a Barcelona, sobretot en hores post-laborals, ella els hi facilitava conferències magistrals de professionals de reconeguda vàlua, amb els quals podien establir, a més, profitoses relacions, de tot el qual se’n derivaven nombrosos beneficis per als nostres ciutadans.
Per aconseguir la seva creació, es va constituir una Junta Promotora formada per metges de reconegut prestigi, el Dr. Enric Rosellò i Ochoa, el Dr. Antoni Castells i Rodellas, el Dr. Francesc Canal i Anfres i el Dr. Marco Tulio Mendoza i Romero, que després de moltes gestions amb l’Acadèmia de Barcelona, varen obtenir la conformitat per crear la Filial d’Osona, i en una històrica reunió de data 8 de juny de 1971, es va prendre l’acord de fer, en data 30 del mateix mes, una assemblea constituent a la qual es convocaria a tots els metges de la comarca i s’escolliria la Junta de Govern.
Celebrada aquesta assemblea, la Junta Promotora en pes va ser designada com a Junta de Govern, afegint-s’hi el Dr. Josep Mullor i Esplugues, i en aquesta, i un cop constituïda ja la Junta, aquesta va acordar inclourehi d’ofici, com a socis de la Filial, tots els veterinaris i odontòlegs de Vic i comarca, i, en la reunió següent, es va acordar fer arribar una circular a tothom, metges, veterinaris i odontòlegs, notificant-els-hi les decisions preses; que tots els socis de l’Acadèmia de Barcelona quedaven automàticament adscrits a Vic, a menys que manifestessin no volerho, i que tots els jubilats passaven a ser socis honoraris. Més tard s’hi afegirien els farmacèutics, els Diplomats Universitaris d’Infermeria aleshores ATS (Ajudants Tècnics Sanitaris) -, i fins i tot s’hi va admetre els auxiliars d’infermeria. Poc després començaven les seves activitats formatives en l’anomenat Elaia Club, que estava ubicat en la plaça de Dom Miquel de Clariana, on tenien lloc, també, les reunions de la Junta i assemblees de socis. Més tard es varen traslladar a la Ronda Camprodon i, finalment, fixaren la seva seu social en la Delegació d’Osona, del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, al carrer del
El teu llibre el tenim a la Tralla
Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat
28
Revista de Vic Novembre | Desembre
LA PLAÇA DE BRAUS de Vic
“ La plaça tenia una capacitat per a 4000 espectadors i per a la seva inauguració, es van organitzar tres dies de toros, sent el primer dia el 6 de juny de 1917.”
T
ot i que als més joves els hi costarà de creure, és molt cert que la ciutat de Vic té una història i un passat molt lligat a la cultura taurina, ja que és una de les bases de la tauromàquia catalana. Fins fa poques dècades, a Vic hi havia una plaça de toros que s’omplia de bot en bot durant moltes tardes, i a Vic va néixer un dels toreros catalans més populars, conegut com el Niño de la Brocha. Està documentat, que ja durant el segle XVII, durant les festivitats de la capital de la comarca d’Osona, i de les viles dels voltants, s’organitzaven correbous pels carrers de la ciutat i alguns festeigs amb toros a places provisionals. I si es tractava de la Festa Major, la plaça de toros s’instal·lava a la plaça de l’Ajuntament. Més endavant, i durant el segle XIX,
l’interès pels correbous va créixer entre els veïns de la vila, i amb molta més freqüència s’instal·laven places amb carros i fusta a molts indrets de la ciutat per a organitzar festes amb bous. Amb la industrialització va créixer tant la població com la passió taurina, i aquests espais dedicats a les festes amb toros es van quedar petits. Aquesta necessitat per la ciutat va ser el tema central d’una conversa entre industrials de la zona, que durant una partida a cartes en un popular Cafè, l’any 1915, es van apostar a qui perdés correria amb les despeses de la construcció d’un equipament per a la ciutat, una plaça de toros. Aquella partida de cartes, la va perdre l’empresari Esteve Joaquin Costa que va finançar la construcció de la plaça que s’inauguraria dos anys després, el 1917.
La plaça de Vic es va construir al costat de l’estació de tren, i durant els seus primers anys els toros es transportaven en manada acompanyats per bous mansos i cavalls fins als corrals de la plaça, anys més tard el transport dels animals es faria en tren, ja que la ubicació de la plaça facilitava aquest tipus de trasllat.
La plaça tenia una capacitat per a 4000 espectadors i per a la seva inauguració, es van organitzar tres dies de toros, sent el primer dia el 6 de juny de 1917. El primer dia es van anunciar Enrique Rodríguez, “Manolete II” i José García Santiago. L’endemà Manuel Soler, “Vaqueret” i Daniel Company. I al tercer dia en solitari l’esmentat “Manolete II”. A més de festes estrictament taurines, a la plaça també s’organitzaven diversos actes culturals com a balls de sardanes, concerts populars, discursos polítics, revetlles, etc. Dels toreros que van passar per la plaça de Vic, cal destacar al popular torero local José Españó “Niño de la Brocha” que va ser una llegenda a tota la comarca d’Osona. Tot i que les seves portes es van tancar definitivament el 5 de juliol de 1963 amb un espectacle còmic-taurí, la darrera correguda de toros es va celebrar el 25 de març de 1961, amb un cartell que el formaven Agustinillo, Alfonso Merino i Enrique Molina. Posteriorment i entre les ruïnes de la desapareguda plaça es van organitzar alguns festeigs durant la Festa Major fins a mitjans de la dècada dels vuitanta, que va desaparèixer definitivament.
Raul Felices www.vadebraus.com
Gran varietat d’entrepans freds i calents. Tapes. Embotits. Pernil. Formatges.....
FRANKFURT BAR GABI Ens trobaràs al Parc Somoto de Vic
PRÒXIMA OBERTURA CAN JEPET!! Bufet lliure d’esmorzars, cada dia!
NOVA GERÈNCIA AMB JUAN MUÑOZ
C/ Canigó, 72-74 08500 Vic
40 aniversari
Autopark Vic
per un preu petit.
Nou
KA+
8.850€ Ford
Gamma Ford Ka + consum combustible combinat de 4,9 l / 100km. Emissions de CO2 de 114 g / km. KA + Essential 1.19 TiVCT 70CV amb aire condicionat i Ràdio. L'oferta inclou IVA, transport, IEDMT (impost especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, pel que es recomana revisar-en cada cas), dtes. promocionals, Aport. Concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E., ajornat mín. 5.800 € i permanència mín. 36 mesos. Operació subjecta a valoració creditícia. Vàlid en Pen. i Bal. fins 2016.09.30. No compatible amb altres dtes. El model visionat podria no coincidir amb el model de l'oferta.
Autopark Vic, s.a. Vendes, taller mecànic, carroseria
Eix Onze de Setembre, 26 Vic (al costat de la Universitat Politècnica de Vic) Tel: 93 883 24 11 Recanvis: 93 883 22 38
Tel: 93 883 24 11