Page 1

revistadevic.cat

Novembre | Desembre 2021 Núm. 87

Revista de Vic 1'95€

L'arxiu Episcopal

Te la regalem gràcies als nostres anunciants



Novembre | Desembre Revista de Vic

3

Editorial Vols publicar un article o informació sobre el teu negoci? Envia'ns un correu a info@larevistadevic.cat o truca'ns al 655 45 42 33

Benvinguda tardor Per Xavi Ruiz Moltes vegades em pregunto si aquesta revista la llegiran quan passin molts anys. Són moltes hores d'estudi les que he anat passant a la Biblioteca Triadú i a l'arxiu Episcopal de Vic, remenant escrits antics i fotografiant rareses de fa ja molts anys, No cal dir que aquesta revista, va sortir d'una d'aquelles tardes, on buscava trossos d'història d'en Jacint Verdaguer i de l'Eduard Junyent. Quan arriba novembre/ desembre, és moment de fer recapitular tot el que ha esdevingut l'any, i nosaltres no ens podem queixar de cap de les maneres. Som una revista ja consolidada i puc dir ben alt com a director, que molt ben rebuda. Els nostres lectors, o sigui vosaltres, ens espereu cada mes amb atenció i molts de vosaltres ja us heu convertit com de la família, enviant correus i felicitant-nos pel carrer, i això és per nosaltres, la força que necessitem per continuar. La família ha anat creixent a poc a poc de la mà de LlibreBooks, TOT OSONA, VicFM i aviat amb la revista TOT CERDANYA, que aquesta última sortirà aquest mes de gener. Ara toca preparar paneres per regalar als col·laboradors, anar a comprar el número de loteria de cada any i deixar-nos portar per la brisa que s'acosta amb olor de Nadal. Aquesta època sempre m'ha agradat i us ho demostrarem també al proper numero. Que gaudiu d'aquest número tant con nosaltres preparant-lo. Fins al mes que ve.

Sèries

Revista de Vic

Recordeu que si vols qualsevol de les nostres publicacions per correu, ens podeu enviar un correu electrònic a info@larevistadevic.cat

Llibres

La recepta

Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.site Administració Marta Anglada Portada Arxiu Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar Dipòsit legal B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions info@larevistadevic.cat Telèfon 655 45 42 33 Mail info@ larevistadevic.cat www.revistadevic.cat


4

Revista de Vic Novembre | Desembre

Realitats de Vic 1895 - 1ª part Per Miquel dels Sants Molist Badiola Començaré l’any 1895 relatant, de començament a fi, un afer judicial que he estat seguint fins a la seva conclusió. Com en casos anteriors, confirmo que la justícia anava super ràpid. El cas comença el dimarts dia 20 de març de 1894. Un crim horripilant tingué lloc a Vic: una criatura de dos anys n’havia estat la víctima. El diari que ens ho relata és “El Norte Catalán” de quatre dies després. El seu redactor sentia vivament que els fets haguessin ocorregut a Vic. En un principi, no explica gaire més sobre el “parricidi” comès explicant que el cas estava sub judice i, per això, no s’atrevia a fer cap valoració. Uns mesos després, el mateix rotatiu, dona més dades segons el judici avançava. L’acusada per haver estrangulat al seu fill de 25 mesos d’edat es deia Antonia Cañellas. Va rebre la sentència, per part de la sala Penal de l’Audiència Provincial de Barcelona, de “la última pena” (NC de 3 de novembre) o la pena capital o la pena de mort, com es vulgui dir. En els conciutadans de Vic va causar una fonda i penosa impressió ja que la processada tenia família i nombrosos parents i coneguts a la mateixa Ciutat dels Sants. La víctima havia estat objecte de mals tractaments provats segons ens informa “La Correspondencia de España” de 30 d’octubre. No hi havia volta enrere tot i que el redactor de El Norte Catalán afegí: “Esperamos la bondad y misericordia de Dios que no permitirá que haya de ejecutarse tan rigurosa sentencia”… Només quedava l’opció política. Albert Rusiñol, diputat per Vic a les Corts Generals representant al Patit Liberal (aleshores era “caciquil”), posà fil a l’agulla en fer conèixer aquest cas a altes instàncies i... bingo! Es veu que, segons “La Unión Católica” de 16 de maig, en la commemoració del novè aniversari del Rei Alfons XIII (17 d’abril), la seva mare (Reina Regent), concediria l’indult d’Antonia Cañellas. Acció que al dia següent es confirmà.

No tingué tanta sort en Joaquim Figueras Regalés... Traslladem-nos a Castelldefels per a fer un recordatori a dues víctimes vigatanes que van ser assassinades el 26 d’agost de 1893. Foren Mn. Jacint Horta, destinat a la rectoria situada al castell del segle XVII del aleshores poble de 300 habitants, i la seva neboda Rita Bosch, “joven muy agraciada” (El Imparcial de 27 de juny de 1894) de 21 anys. L’escenari dels fets fou al costat de la casa rectoral. En Figueras, escopeta en mà, trucà a la porta i obrí la Rita que veient com l’apuntava amb l’arma va arrancar a córrer. Abans de que pogués amagarse, un tret travessà el seu cos. L’acabà de rematar amb varies punyalades amb una faca (ganivet de grans dimensions i amb punta) creient-la morta. Al sentir la detonació i les veus de la jove, sortí el capellà qui es trobà amb en Figueras. El resultat de la baralla va ser la mort del Mn. Horta. Al veure que la Rita seguia viva l’apunyalà un altre cop. Amb els braços agafà el seu cos i la portà al seu dormitori abusant d’ella. Després, la traslladà a l’habitació del Mossèn i l’obligà a donar-li dos rellotges. Quan en Figueras es disposava a sortir va aparèixer una velleta (Maria Ellás) a qui també pensà matar, però escoltant el seu oferiment de no dir res referent al que havia vist, va desistir. La Rita moria dues hores després. Al judici, que durà dos dies (25 i 26 de juny de 1894), assistí nombrós públic. Les al·legacions de l’acusat no van convèncer al jurat. Per altra part, les declaracions finals de la velleta en el judici l’acabaren de condemnar a mort. El Norte Catalán de 15 de juny de 1985 ens informa que la Sala 2ª del Tribunal Suprem va remetre a l’Audiència de Barcelona la sentència condemnatòria a mort de dit individu per haver comès un terrible crim. Vist aquest article, podem comprovar com va

Voltants del patíbul, abans de l'execució

recórrer a una instància judicial superior per evitar la pena capital. Joaquim Figueras Regalés fou ajusticiat el dimecres dia 19 de juny de 1895 a Castelldefels, al costat de la rectoria on cometé els crims, davant l’assistència d’aproximadament 8.000 persones... 26 vegades més que la població existent aleshores en aquest municipi (foto de Rus extreta del diari “La Campana de Gracia 22 juny 1895”). Existia morbo en aquella època? Jutgeuho vosaltres mateixos. Vistes aquestes situacions escabroses, passaré a explicar les anècdotes que van passar als recintes on es privava de llibertat als malfactors de Vic i voltants. El Norte Catalán de 8 de juny relata que dos lladres havien sostret un pernil, vàries llonganisses i un tall de bou d’una botiga del carrer Corretgers. A correcuita passaren per la Plaça dels Màrtirs quan...”fueron detenidos por un honrado vecino de esta ciudad, preguntándoles por la procedencia de aquellos artículos que no supieron contestar perfectamente”. Un se li va escapar, però l’altre el portà cap el “quartelillo” de l’Ajuntament on fou engarjolat. Actualment aquesta detenció és impensable!! Un particular mai pot portar a la presó a un malfactor. Se li cauria el pèl!

Mentrestant, el diumenge 16 de juny, a la presó situada on ara hi ha l’Ambulatori, s’inaugurà l’escola interna. El primer acte fou una missa que començà a les 7 del matí oficiada pel Bisbe Morgades. A més, hi assistí el Jutge municipal i el Secretari de l’Ajuntament, a part dels presos que vestien molt pobrament... en canvi la seva netedat era ben patent. Acabat l’acte, en senyal de respecte, besaren l’anell del Prelat, qui els afavorí amb una generosa almoina i alguns llibres. Després feren un gran esmorzar servit per varis joves. El matí s’acabà de completar amb cants per part de seminaristes davant l’assistència de més fidels i nombroses entitats. Més abundant va ser el dinar “finiquitat” amb cafè i cigarrospuros pels presos. Per acabar, un altre dia, regidors de l’Ajuntament anaren a revisar “la garrucha, conforme se les había encargado, y que ésta funcionaba perfectamente” (NC de 17 d’agost). O sigui, aleshores, com a instrument de tortura hi havia la garrotxa i no se’n amagaven de que hi fos segons hem vist. Era, per així dir-ho, “normal” a la societat vigatana d’aleshores.


Com a casa, enlloc. Vine a a buscar el teu catáleg amb les últimes tendéncies per la teva llar. Arriba el temps d’estar a casa i fugir del fred. D’estar cómode i tenir tot el que necesites. A GAMMA t’ho posem fàcil. Converteix casa teva en la casa dels teus somnis. Com? Vinen’s a veure. Tenim les últimes tendéncies per la teva llar. Més enllà dels somnis... La teva llar.

Estufes de

llenya

Tot en

cuines Estufes de

pèl·let

Tot en

banys

Euromat ceràmiques · banys · construcció · cuines C. Torelló, 21 · Vic · Tel. 938 890 119 Ctra. de la Gleva, s/n · Manlleu · Tel. 938 502 656 Av. de Roma, 109 · Manlleu · Tel. 938 513 861

C. Sant Amand, s/n · Ripoll · Tel. 972 715 022 C. Joaquim Sorolla, 38 · Ripoll · Tel. 38 972 700 721


6

Revista de Vic Novembre | Desembre

Psicologia

Aquest article a la nostra web revistadevic.cat

per Ariadna Jutglar

Gelosia entre germans

No fa gaire, vaig estar treballant en un cas on una mare estava molt preocupada per les conductes del seu fill, ell "havia canviat": deia més mentides, tenia un humor més irritable, amb rebequeries constants... Fent l'exploració psicopatològica i l'anamnesi del cas, ens vam adonar que l'inici d'aquestes conductes problema coincidia amb el naixement d'un germà petit. Ell estava gelós!!! Sovint associem a la gelosia a una reacció negativa, però en realitat és una emoció totalment normal i natural que pot sentir un infant davant l'arribada d'un nou membre a la família. Cal que entenguem que és un moment de canvi pel nostre fill/a. Els gelós, per poder gestionar-los primer cal detectar-los, entendre'ls i aprendre a expressar-los. Quins senyals ens poden ajudar a detectar-los? - Canvis de comportament dirigits a cridar l'atenció

- Presència de rebequeries - Disminució de la tolerància a la frustració - Conductes regressives (descontrol d'esfínters, llenguatge més infantil...) - Alteració d'hàbits: menjar, son.. És important que davant d'aquests senyals, els pares actuïn donat que tot això indica la presència de malestar en el nostre fill/a. Per aquest motiu, a continuació us deixo algunes indicacions per poder ajudar a disminuir les conductes de gelosia: - Implicar al nostre fill/a des del principi de l'embaràs. Explicar-li que suposarà l'arribada d'un nadó a la família. Cal que aquesta explicació sigui realista, no fantasiosa. - No fer comparacions. Hem d'evitar fer comparacions, ni positives ni negatives. Això afecta directament a la seva

autoestima, autoconcepte i percepció d'autoconfiança... - Involucrar al germà gran en les tasques diàries del més petit (sempre adequades a l'edat i les capacitats del nen, evitant donar responsabilitats excessives). Això ajudarà a augmentar la percepció d'autoeficàcia i autoestima, fent que se senti important i útil. Altrament, també estaràs fomentant una relació positiva entre germans. - Buscar moments per a cada fill/a (atenció individualitzada). És rellevant que busquem moments en el nostre dia a dia per tal de poder passar temps amb ells conjuntament però també per separat per jugar, parlar... en resum, compartir temps de QUALITAT. - Fomentar l'expressió i el diàleg emocional. Per tal de gestionar les emocions de l'infant, cal que l'ajudem a posar paraules a com se sent.

Com sempre, si ho necessites, no dubtis en contactar amb mi o visita'm al nou Centre Ajutglar Psicologia de Folgueroles (08519). Ariadna Jutglar Anglada Psicòloga General Sanitària Col. 27065 Psicologia on-line. Escriu a ajutglaranglada@gmail.com Instagram: @psicologiaajutglar


ptes m o c s e Els d ! s e g t a v més sal

del 13 al 28 de novembre Unitats limitades

55”

TV Xiaomi L55M55ASP

399€

4K HDR ANDROID TV GOOGLE ASSISTANT CHROMECAST

Tauleta Lenovo + funda + teclat 2 GB DE RAM 32 GB DE DISC

155€

Fracciona-ho fins a 24 mesos

Fracciona-ho fins a 24 mesos

Smartphone Xiaomi Note 10s

Rentadora Siemens

WM12N269ES

343€

WM12N269ES

8 KG 1.200 RPM CLASSE C (A+++)

Fracciona-ho fins a 24 mesos

Leotec Multisports Worldfit MULTIESPORT TÀCTIL 7 DIES D’AUTONOMIA POT REBRE NOTIFICACIONS

35€

BOTIGUES A VIC Ctra. de Manlleu, 54-60 Rambla del Carme, 15 Portal de la Rambla, 6

4 GB DE RAM 128 GB

222€

Fracciona-ho fins a 24 mesos

Patinet Xiaomi Scooter 1S 30 KM D’AUTONOMIA 25 KM/H DE VELOCITAT MÀXIMA 500 W DE POTÈNCIA PLEGABLE

365€

Fracciona-ho fins a 24 mesos

CANVIS GRATUÏTS

COMPRA ONLINE

isern.net

T’HO PORTEM A CASA

EN MENYS DE

24h


8

Revista de Vic Novembre | Desembre

Llibres

La història de la nostàlgia

La Universitat de Pembroke és el punt d'inici d'aquesta història, el lloc on convergeixen les vides de la Laura, en David i la Sarah, origen d'un conflicte entre la passió i la lleialtat, l'amor i l'amistat. Relat d'aquest triàngle, La història de la nostàlgia és la crònica d'un viatge en què el lector visitarà els arxius plens de pols de les cases de Park Slope, a Brooklyn, compartirà tertúlies al Cafè de San Marco de Trieste i recorrerà les carreteres de Croàcia i Sèrbia fins als confins més remots del vell continent, resseguint el curs del Danubi de la mà de Claudio Magris. Feta de realitat i ficció, de cròniques, diaris i entrevistes, La història de la nostàlgia traça la geografia sentimental d'un territori i d'un temps perduts en la memòria, i intenta trobar la manera d'aferrar-nos a la vida, sense que aquesta ens sotmeti a la seva voluntat, ja que... Com és possible mantenir-se íntegre i noble, bo, quan el vent de la Història bufa sense pietat? "Que les teves dèries més personals les acompanyin Magris i els seus amics podria semblar arriscat, però aquí, com a incansables narradors d'històries, modelen aquesta filigrana literària." La Central "Un cop t'endinses en aquesta novel·la és impossible sortir-ne." Llibreria Foster & Wallace "En un moment en què la història i la literatura s'estan desdibuixant, Natàlia Romaní retorna a l'actualitat l'humanisme, els clàssics i el passat." Llibreria La Irreal

SOBRE L'AUTOR: Natàlia Romaní. Nascuda a Tarragona el 22 de setembre del 1967, és periodista i ha viscut a Roma, Skopje i Sarajevo. Actualment treballa a Brussel·les i viu a París. Aquest és el seu primer llibre.

GÈNERE: Novel·la ENQUADERNACIÓ: Rústica amb solapes MIDES: 15 x 23 cm. PÀGINES: 448 IDIOMA: Català EAN: 9788418375378 PREU: 19.23€ / 20€ ANY DE PUBLICACIÓ: 2021

Els més venuts de Ficció

Els més venuts de No Ficció

La família Martin | 9788429779653 | Foenkinos, David | 18,90 €

L'imperi del dolor | 9788417339739 | Keefe, Patrick Radden | 23,90 €

Déus menuts | 9788412363326 | Pratchett, Terry | 19,50 €

Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou | 9788497667425 | Junyent Figueras, M. Carme | 20,00 €

Sola | 9788475888972 | Gurt, Carlota | 18,00 € Americanah | 9788418327537 | Ngozi Adichie, Chimamanda | 21,95 € Per què ser feliç quan podries ser normal? | 9788417339685 | Winterson, Jeanette |17,00 €

Vols vespertins | 9788433915986 | Macdonald, Helen |20,90 € L'home revoltat | 9788417925666 | Camus, Albert |19,90 € Gent d'ordre | 9788418807114 | Segura, Cristian | 19,50 €


La solució sense obres per a tot tipus d'escales

938 836 683

www.impulsa.cat


10

Revista de Vic Novembre | Desembre

Revista de Vich

(Part 5)

Per Xavier Tornafoch Yuste

A l’acte hi van assistir representants de totes les entitats culturals de la ciutat i els alumnes de les escoles, als quals se’ls va regalar un exemplar de la Revista de Vich. Amb motiu d’aquesta efemèride, Josep Gros i Raguer va publicar un article en què deia el següent: «La primera pedra de la biblioteca popular vol dir precisament això. L’entusiasme creixent, la insistència incansable que una part dels nostres joves de la primera volada han esmerçat en demanar i obtenir de la Mancomunitat de Catalunya aquesta biblioteca i del nostre consell municipal la satisfacció d’inaugurar-se les obres aquestes festes, indiquen evidentment que a Vich hi ha quelcom més que records de glòries passades i que en el sí de la nostra ciutat torna a pujar esponerosament una generació literària o una generació que pot influenciar el almenys una nova etapa evolutiva de les lletres catalanes.»47 Malgrat que la previsió era inaugurar aquest nou equipament cultural la tardor del 1919, després d’haver projectat, pressupostat i subhastat les obres, no es va fer efectiva la seva inauguració fins al 30 de març de 1931, tretze anys

després de la col·locació de la primera pedra, al costat de la qual s’hi va posar un exemplar de la Revista de Vich, en un context molt diferent del que va veure néixer el projecte: quan ja no existia la Mancomunitat de Catalunya i un ajuntament provisional restava a l’espera d’unes eleccions municipals, les del 12 d’abril del 1931. Per la seva part, la Revista de Vich va presentar el seu darrer número durant l’estiu del 1919. Obria la publicació la transcripció d’una conferència titulada «En Verdaguer i la llengua literària»,48 pronunciada el 14 de maig del 1919 al Temple Romà de Vic per Manuel de Montoliu i de Togores,49 crític i historiador de la literatura, col·laborador de Pompeu Fabra en la confecció del Diccionari Aguiló i membre de la generació noucentista a la qual també pertanyien Eugeni d’Ors, Josep Maria López-Picó, Ramon Rucabado, els germans Joan i Jaume Llongueras o Josep Aragay. Per a Montoliu, l’obra del religiós de Folgueroles, a qui definia com el més genial poeta català, havia estat decisiva per al renaixement de la llengua catalana. Així doncs, la revista tancava el seu periple subratllant la contribució de Verdaguer al rebrot i la normalització d’un

dels aspectes clau de la cultura catalana.

4.

Conclusions

La curta, però intensa, trajectòria de la Revista de Vich, una iniciativa endegada al voltant del cercle cultural proper al catalanisme conservador local, evidencia l’efervescència de la ciutat de Vic durant el primer terç del segle xx. El moviment general del país, que posa en qüestió, des de diferents vessants polítics, estètics i socials, l’statu quo vigent, també arrela a la capital d’Osona. Com en la majoria de projectes culturals que es porten a terme en aquesta època a Vic, en el nucli impulsor hi trobem membres de l’Església i del Seminari Conciliar, però també persones provinents de la classe dirigent local. Aquest fet condicionarà l’aspecte tradicional, que inclourà la defensa de la vida rural i del pairalisme, que distingirà aquesta «contribució vigatana» a la nacionalització cultural del país. En qualsevol cas, aquesta publicació tindrà la voluntat de vincular-se, especialment en la segona època, amb els corrents generals que hegemonitzen la cultura catalana del moment. Les col·laboracions d’intel·lectuals prestigiosos d’arreu de Catalunya així ho evidencien. No es tractarà, per tant, d’una iniciativa estrictament local,

serà una publicació amb «vocació de país», destinada a contribuir al debat cultural que s’està duent a terme a Catalunya, com abans ho podia haver fet La Veu del Montserrat. La Revista de Vich va ser una publicació cultural que pretenia captar signatures de prestigi per a desenvolupar temes que defugien les polèmiques quotidianes de la política local, com feien la majoria de periòdics del moment; que va tenir dos períodes ben diferenciats, amb un canvi de disseny i de periodicitat en la segona etapa, en la qual una de les novetats més destacades fou l’adopció de la regla fabriana, que el canonge Jaume Collell, que tenia un fort ascendent damunt del nucli cultural catalanista de Vic, sempre va rebutjar, i que va acabar desapareixent durant l’estiu de l’any 1919. 133.

47.

Ibídem, p.

48. Revista de Vich (juliol 1919), p. 1. 49. Veure Jaume Pòrtulas, Manuel de Montoliu i els clàssics, Barcelona, Aula Carles Riba (Societat Catalana d’Estudis Clàssics), 2003.


La recepta Tronc de Nadal de trufa El primer que farem és preescalfar el forn a 200°. Després batem els ous en un bol amb unes varilles elèctriques, Agafarem seguidament el sucre i tornem a batre fins que ens quedi una massa cremosa. Ara amb l'ajuda d'un colador anirem barrejant la farina i el llevat tamisat i remenarem suaument amb una espàtula, per últim agafarem la mantega desfeta i remenem. Agafarem una safata, amb paper vegetal de rebosteria, o de silicona i ficarem la nostra massa, ha de quedar ben plana, un cop la tenim posada la ficarem al forn durant 12 minuts a 200°, passat aquest temps la traurem i la deixarem refredar. Per fer la trufa, fondrem la xocolata de cobertura al bany maria i barrejarem perquè ens quedi ben fosa, un cop fosa la deixarem temperar una mica. Muntarem la nata i quan estigui la xocolata temperada, la barrejarem amb la nata fent moviments envolvents. Traurem el paper vegetal de la planxa de bescuit i estendrem la trufa per sobre de la planxa de bescuit i l'enrotllarem sobre si mateixa com si fos un caneló gegant. Per decorar agafarem un cassó on bullirem la nata amb els 125 grams de xocolata, ho farem a poc a poc fins que ens quedi una crema de xocolata, per últim afegirem els 20 grams de mantega i ho barrejarem tot. Cobrirem el nostre braç amb l'ajuda d'una espàtula, una vegada coberta agafarem una forquilla i traçarem línies decoratives, ho podem decorar amb gerds, nata, xocolata blanca o les diferents combinacions de pastisseria que podem trobar al nostre supermercat habitual.

Andreu Gomez Cuiner del Restaurant Ona

Ingredients: Per preparar la planxa: 5 ous 100 g de sucre 100 g de farina 50 g de mantega 16 g de llevat en pols (1 sobre Royal) Pel farcit de trufa: 200 g de xocolata 200 ml de nata per muntar Per decorar: 125 g xocolata negra 125 ml de nata per muntar 20 g de mantega




14

Revista de Vic Novembre | Desembre

Mètode del plat per a una dieta saludable Alimentar-se bé és més fàcil del que sembla i tampoc requereix grans coneixements: n'hi ha prou amb tenir un plat de 23 cm per a seguir aquest mètode elaborat per la Universitat Harvard. Amb ell, no farà falta pesar aliments ni calcular calories perquè la clau està en les proporcions justes. Es tracta d'una eina molt visual per a poder menjar de manera equilibrada, seguint unes pautes molt senzilles: 1. Es divideix el plat visualment en quatre parts. 2. Dues d'elles, és a dir, la meitat del plat, anirà destinada a les hortalisses i vegetals. Poden anar en cru o cuinades al vapor, al forn, al papillote, a la

planxa o saltejades. 3. Una quarta part la dedicarem a les proteïnes (carn, peix, ous..., preferiblement carns blanques i cuinades també a la planxa i sense greix en la mesura que sigui possible). 4. En quart restant serà per als carbohidrats com el pa, els cereals, les llegums, la pasta, l'arròs o la fruita seca, entre d'altres. 5. Limitar la quantitat de sal. 6. Evitar begudes ensucrades o alcohòliques. Consumir preferentment aigua, te o cafè sense sucre, infusions o brous vegetals.

Amb el suport de:


PROPIETARI

ATENCIÓ PROPIETARIS

Si vols vendre el teu habitatge, és molt important que sàpigues: Nosaltres et fem un estudi seriós de mercat Et presentem fins a 25 dades del teu habitatge que desconeixies Amb tota la informació t’ajudarem a trobar el millor preu de venda. Et fem cèdul•la d’habitabilitat, Certificat d’eficiència energètica, etc. Tindràs un reportatge fotogràfic professional amb vídeo inclòs Posarem el teu immoble a tots els millors portals immobiliaris (Habitaclia, idealista, Fotocasa, Pisos.com, Indomio, hogar.net, Yaencontre, Agora, habitatge.com,....) Posem 14 persones especialitzades que treballaran per tu. Et filtrem, preparem i coordinem les visites amb els teus horaris. Busquem el millor finançament del mercat per fer viable la compravenda. Tindràs assessorament personalitzat amb un sol interl•locutor i més de 2000 agents immobiliaris col•laboradors (Àgora i Apialia)

Tot això t’ho fem totalment gratis! Si no te’l venem, no et cobrarem res!

31 anys i més de 18.000 clients que han signat contracte amb nosaltres, ens avalen

Vols vendre? T’ho posem fàcil, molt fàcil! Ens agrada el que fem i ho fem bé! Pl. de l’Estació, 8 - Vic 93 889 42 77 www.habitatge.com


16

Revista de Vic Novembre | Desembre

L'article Robòtica: on som, on anem?

Des de l’any 1961, quan es va instal·lar una primera unitat en una línia de fundició de la General Motors, els robots són una realitat a l’interior de les fàbriques, aportant productivitat i qualitat als processos industrials. Així, per exemple, avui és impossible imaginar el sector de l’automoció sense l’ús intensiu dels robots en les línies de producció. Fa 10 anys va començar una segona joventut de la robòtica industrial, amb l’aparició del concepte del robot col·laboratiu, aquell que és intrínsecament segur i que, per tant, pot treballar sense tanques de seguretat. Aquesta característica que li permet una major flexibilitat, més el fet que la majoria de fabricants que ofereixen productes en aquest àmbit proposen sistemes de programació força més simples que els seus germans grans, han fet que la robòtica s’introdueixi en nous sectors i empreses de mida més petita que les que històricament s’havien robotitzat, permetent que es beneficiïn de guanys en productivitat. Però si parlem de robòtica a nivell de gran públic, normalment venen a la ment imatges suggerides des de la ciència ficció: dispositius habitualment dotats d’un remarcable grau de destresa i intel·ligència que els permet adaptar-se al seu entorn i realitzar activitats de valor. Una imatge tan suggerent com, actualment, allunyada de la realitat. Malgrat no correspondre amb el que la imaginació porta temps

proposant-nos, el que és cert és que els robots cada cop estan més presents en les nostres vides. La robòtica de serveis, concepte que inclou tots els robots amb activitat fora de les línies de producció, s’està consolidant amb propostes que aporten gradualment més valor en sectors més diversos. La tipologia actualment en major expansió és la de robòtica logística, és a dir, aquells dispositius robòtics que mouen altres objectes. L’acceleració en el canvi dels hàbits de compra, derivats de la covid-19, amb l’increment del comerç electrònic, ha provocat l’eufòria en el mercat de la robòtica mòbil orientada a magatzems i, per extensió, al moviment de materials dins les fàbriques. El cotxe autònom, en realitat un tipus específic de robot, i els robots d’entrega de darrera milla -aquells que busquen substituir els repartidors entre la botiga i la porta de casa nostra- estan resolent prou ràpidament el repte tecnològic que suposen i, tot i que no de manera immediata, s’intueix que més d’hora que tard seran una realitat en els nostres carrers i carreteres. Per cert, malgrat el soroll mediàtic que van generar fa un temps, més enllà d’alguns casos molt particulars, als drons no se’ls espera en aquesta festa. En l’àmbit domèstic, de moment, els robot-aspiradora són els únics que han aconseguit aportar un valor que hagi implicat la seva presència massiva dins les llars. Hi ha hagut diversos intents de proposar nous conceptes que es

consolidin com a dispositius habituals, al costat de televisors, neveres, rentadores i microones. El darrer és el d’afegir mobilitat als assistents virtuals (Google Home, Amazon Echo, Apple HomePod...) però no sembla un valor que justifiqui el rellevant sobrecost que comporta. S’intueix que fins que els robots domèstics no incorporin la manipulació d’objectes no els deixarem entrar de manera massiva a casa nostra, però arribar a aquest punt de desenvolupament encara no es veu immediat. Igualment, l’espai privat veu com estan arribant propostes robòtiques, però també en aquest cas el preu elevat de les solucions i la limitació de les prestacions fan preveure que el sexe no assolirà el grau de tracció del mercat que va suposar en l’àmbit d’Internet. Més endavant ja veurem com evoluciona, sobretot si resulten certes les enquestes que indiquen que una part significativa de la població es pot sentir més còmode interaccionant íntimamament amb un robot que amb una persona real. Els canvis sociològics que això pot implicar poden arribar a ser realment rellevants. I mentre l’amor encara queda lluny, la guerra ja està aquí. Tot i que pugui haver un cert pudor a admetre-ho i que existeix entre amplis col·lectius un neguit profund per les implicacions ètiques i operatives dels anomenats killer robots, el cert és que les potències militars ja disposen de robots autònoms amb capacitat de matar sense intervenció humana. Esperem que la nostre espècie sigui capaç de regular aquest àmbit

abans que sigui massa tard. Amb altres tecnologies bèl·liques (armes biològiques, nuclears...) ho hem fet, però un cop oberta la caixa de Pandora, i en aquest àmbit ja l’hem obert, no hi ha manera de tornar-la a tancar. Sabem que la tecnologia en si és neutra. Ben utilitzada permet grans beneficis: dispositius robòtics estan intervenint cada cop més, amb un progrés que es preveu accelerat durant una llarga temporada, en l’àmbit de la medicina, tant quirúrgica com rehabilitadora; de la investigació científica, enviant robots on l’ésser humà no pot arribar, ja siguin altres planetes, el fons marí o enmig dels huracans; en situacions d’emergència, com incendis o esfondrament d’edificis; en tasques agrícoles, netejant els camps de males herbes o en tasques de recolecció; en activitats d’inspecció i manteniment d’infraestructures, com ponts, canonades, molins aerogeneradors o línies d’alta tensió. En definitiva, pràcticament a tot arreu. Sabem on som però, per molt que sempre hi hagi gent que creu disposar d’una bola de vidre, no sabem on arribarem. Allà on sigui, serà perquè nosaltres ens hi hem portat. Així que mentre anem fent el camí, estaria bé tenir present la pregària del mes que el Papa Francesc va recomanar el novembre del 2020: “que el progrés de la robòtica estigui sempre al servei de l’ésser humà”. Per Carles Soler / AMIC

Aquest article i molts més els podràs llegir a la nostra web revistadevic.cat


VIC

Carrer Jacint Verdaguer, 15

93 881 43 50

Més de 350 clíniques arreu d’Espanya. Més de 1800 professionals. Més de 7,5 milions de pacients.

*Promoció vàlida per a tractaments d’implantologia contractats de l’1/10/2021 fins al 30/11/2021 sobre l’import total del pressupost d’implantologia acceptat. No acumulable a altres descomptes i/o promocions ni tipus de finançament subvencionats per Vitaldent. Tractaments subjectes a prescripció mèdica. Consulteules tarifes dels tractaments a la vostra clínica Vitaldent. Registre Sanitari: E08978600.


18

Revista de Vic Novembre | Desembre

Neix Vic City, un joc de taula inspirat en la ciutat de Vic L’Oficina de Turisme de Vic serà el punt de recollida de “Vic City”, un joc de taula ambientat en la capital d’Osona on els seus carrers, places i passejos icònics n’esdevenen protagonistes. El projecte pretén rendir homenatge a la ciutat amb l’objectiu de donar a conèixer els llocs, festes i esdeveniments més emblemàtics mentre s’hi juga. El preu del joc és de 36 euros i un euro de cada venda es destinarà íntegrament a La Marató de TV3 d’enguany, per afavorir la investigació en l’àmbit de les malalties mentals. Qui el compri podrà escollir també si vol destinar un altre euro a entitats o establiments que estableixen els promotors, en cas de no escollir-ne cap, es destinarà un altre euro a la Marató. El joc parla de les costums vigatanes i dels seus llocs emblemàtics, mentre es transcorre per alguns dels carrers i places més emblemàtics del centre històric, com la Plaça Major o el carrer Jacint Verdaguer. Les cartes del riu Méder i del riu Gurri inclouen premis o sancions relacionades amb temàtic de la ciutat i el Merma, la Vella o el Nen són algunes de les fitxes que

PERAFITA - 300.000 €

Casa totalment rehabilitada 3 habitacions, 3 banys Jardí i Porxo amb sortida directe des del saló i la cuina, calefacció

REF. 21002

farà servir qui hi jugui. La producció del joc és totalment sostenible, ja que s’ha elaborat amb cartró, fusta i paper i és reciclable en la seva totalitat. Vic City estarà a la venda fins a finals del mes de novembre i es produirà sota demanda. Per això, es podrà reservar de manera totalment gratuïta en aquest enllaç i es podrà recollir a l’Oficina de Turisme, ubicada a la plaça del Pes. Projecte cultural jove El projecte ha estat impulsat per un grup de jovent emprenedor, encapçalat per la vigatana Carla Viñas i per Oriol Farràs i Jordi Noguera, ideòlegs de la iniciativa. “Vic City” neix de l’experiència personal dels seus impulsors que van crear fa un anys un joc personalitzat i arran d’aquesta experiència el projecte s’ha anat ampliant per diversos indrets del país per donar a conèixer la cultura catalana ens els diferents indrets destinat a crear el joc de taula vigatans per la seva ciutat han estat del territori, com és el cas de Berga, inspirat i ambientat en la capital claus en la decisió de fer realitat Vic d’Osona. “La situació de la City”, expliquen els seus impulsors. Igualada, Manresa o Olot. pandèmia, la cultura popular i Enguany els esforços s’han l’estima dels vigatans i vigatanes

TONA – 118.000 €

Pis planta baixa 2 habitacions dobles, 1 bany menjador i cuina americana, Calefacció. Plaça de pàrquing

REF. 20096

VIC - Carrer Pius XII 118.000 €

Pis de 86 m² que consta de 3 habitacions, 2 banys, cuina independent, 2 balcons, calefacció i ascensor

REF. 21006

VIC – Auditori-Atlàntida 180.000 €

Pis de 65 m², distribuït amb 2 habitacions, 2 banys, cuina independent, balcó, calefacció, ascensor, pàrquing

REF. 21043


TALLER PROPI DE JOIERIA I RELLOTGERIA


20

Revista de Vic Novembre | Desembre

Moda by Cristina Comerma Q

uè és un "armari càpsula"? Doncs bàsicament tenir allò just i necessari per poder vestir-te en qualsevol ocasió. Seria el que vindria ser les peces bàsiques amb les quals poder fer tots el looks, en els quals cada peça té la seva utilitat, sense tenir a l'armari allò que mai et poses i per tant, de poca o nul·la vida útil. Havent parlat ja anteriorment de l'armari càpsula per a dones, anem a parlar de la dels homes:

#1_ Samarretes Les bàsiques; coll rodó i màniga curta. Colors? Blanc i negre no hi poden faltar. Els altres colors dependran dels gustos de cadascú: més clars, més foscos...Tampoc és necessari tenir una samarreta de cada color a l'armari, ja que de ben segur que no te'ls posaràs tots. Com a mínim la blanca i la negra han de ser llises, les altres poden ser estampades.

#2_Camises Una camisa sempre és la solució ideal quan t'has d'arreglar una mica. Tot i que a priori fan una mica de mal portar segons quina època de l'any vivim (a l'hivern fan fred, a l'estiu calor), però en realitat són adaptables a qualsevol època i temperatura: una de blanca de cotó és més per èpoques mitjanament fredes. Una de lli per l'estiu. I una altra de quadres o bé texana.

#3_Pantalons Uns texans blau clar, uns de foscos, uns de negres i uns altres tipus Docker. S'ha de tenir en compte si pel teu dia a dia has d'anar més arreglat o pel contrari, tens uniforme de feina. "L'armari càpsula" és només una guia,

cadascú se l'ha d'adaptar a les seves circumstàncies.

#4_Pantalons curts Semblarà que, comparat amb els pantalons llargs, el nombre de pantalons curts sigui molt gran, també tenint en compte que els mesos de fred són bastant més que els d'estiu. Bàsicament, a l'estiu es sua més i la roba s'ha de rentar més sovint. Per tant, anem a fer recompte: uns pantalons curts de texà, uns altres d'un color clar i uns altres de foscos.

Armari càpsula per a homes

#5_Jerseis És important tenir un bon ventall de jerseis: de més prims, de més gruixuts… Uns de bàsics colls rodons, de punt, no poden fallar. No oblidem els de llana per quan fa molt fred… i uns de prims per èpoques d'entretemps. Aquí podem incloure la categoria de dessuadores.

#6_Americanes: 2 Amb les americanes és ben senzill: una de caràcter informal, com podria ser de cotó i sense muscleres ("ombreres" en castellà) i una altra d'arreglar (aquí descarto els vestits jaqueta per casament, aquesta categoria no entraria dins un armari càpsula).

#7_Sabates Aquesta categoria la deixo oberta, segons com sigui el teu dia a dia. Bàsicament, algunes vambes i algunes botines si són del teu estil.

criscomermablog.com

Saps que tinc un bloc maquíssim on parlo de la moda i aquestes coses que tant m'apassionen? Ah! També em pots contactar i subornar perquè parli de la teva línia de roba, complements o cosmètics!


La ràdio digital a Osona, la fem nosaltres.

VicFM v i c f m . c a t


22

Revista de Vic Novembre | Desembre

Sèries 'ARCANE'

Després del seu anunci a l'esdeveniment del desè aniversari de League of Legends cap a l'octubre del 2019 i un retard de més d'un any per la pandèmia del coronavirus, ja s'ha estrenat el primer acte (els primers tres capítols de nou) d'Arcane, la sèrie de Netflix basada en el MOBA i creada per Riot Games i l'estudi parisenc Fortiche Productions (creadors de videoclips per a Riot i Gorillaz, vídeos promocionals per a videojocs i la sèrie Rocket and Groot de Marvel Studios). La veritat és que si alguna cosa sorprèn d'Arcane en un primer moment és la qualitat de la seva animació, i per això preguntem al duo creatiu sobre si aquesta era l'adaptació més gran a l'animació d'un videojoc, una categoria on estan clàssics com Pokémon i Devil May Cry, però també d'altres més recents com Castlevania i Dragon's Dogma. Arcane "Crec que certament és possible", va respondre Linke a l'entrevista a través de Zoom. "Crec que en termes de diners gastats, sí, és força possible que tinguem la sèrie d'animació més gran". El creatiu assegura que fer una superproducció va ser sempre "part del son", "anar tan lluny com hem vist en pel·lícules d'animació o com a les nostres sèries favorites d'acció real a la televisió quant a l'actuació, la qualitat de l'animació, amb el talent es pot contractar..." "També fa por", continua Linke, fent referència a la inversió que ha suposat la producció. "Per què cal que [la sèrie] sigui bona, saps? Però sí, definitivament hi havia aquesta gran aposta per anar molt, molt més enllà en cada faceta de la sèrie". A més de Fortiche Productions, un equip que ha crescut d'"un grapat de persones", en paraules d'Alex Yee, a "més de 300 al punt àlgid" de la producció, en la creació de la sèrie han participat nombrosos equips de Riot Games al llarg

de tot el món, una multiculturalitat que es veu reflectida en els personatges i els temes tractats a la sèrie. "Sempre hem tingut un equip molt internacional treballant a la sèrie i crec que això realment ha ajudat. Estic molt orgullós de com els nostres talents de doblatge, però també els nostres personatges a la sèrie tenen rerefons molt diferents", diu Linke. El creatiu comenta que la multiculturalitat es percep també a les dues ciutats que apareixen a la sèrie: "Piltover i Zaun també són un gresol de diferents cultures".



montronicuv.com Ja pots respirar aire renovat sempre. Ja pots desinfectar espais del COVID-19. Ja pots tenir la llum que vols en cada moment.

www.montronicvic.com


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.