__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Revista de Vic Revista gratuïta www.revistadevic.cat

Novembre| Desembre 2019 Núm. 55

1'95€

—la meva calor? —la meva calor és GAMMA.

895€

Estufa de pèl·let POWER 8 Estufa d’alt rendiment, classe A+. 50 x 90 x 47 cm

4,80€

Sac de Pèl·lets 15kg.

Euromat

ceràmiques · banys · construcció · cuines C. Torelló, 21 · Vic · Tel. 938 890 119 Crta. de la Gleva, s/n · Manlleu · Tel. 938 502 656 Av. de Roma, 109 · Manlleu · Tel. 938 513 861 C. Sant Amand, s/n · Ripoll · Tel. 972 715 022 www.gammaeuromat.cat

Llocs amb encant

MURALLA MEDIEVAL

Te la regalem gràcies als nostres anunciants


L’HI PRESENTEM LA CADIRA PUJAESCALES FLOW2 IDEAL PER A ESCALES CORBES INSTAL·LACIÓ RÀPIDA SENSE GAIREBÉ OBRES

· Va a l’escala, no a la paret. · Incorpora ASL, tecnologia avançada de gir i anivellació · Cadira i braços de plegat fàcil ·Arrencada i parada suau

farre@farre.es · www.farre.es Tel. 93 817 26 81 · 609 314 500


Novembre | Desembre Revista de Vic

3

EDITORIAL Muralla Medieval

04 16

08 22 Xavi Ruiz

H

10 28

ola a tots i benvinguts al penúltim número de l'any de la Revista de Vic, un número per llegir ben relaxadet o relaxadeta a casa, amb una manta per sobre i un cafè ben calentó. És del tot cert, que quan arriba el fred, t'entren més ganes de quedar-te a casa i aprofitar per fer coses, com per exemple llegir més. Jo sóc un d'ells, m'encanta el fred, la pluja, l'olor de terra molla, la solitud dels carrers que quan és estiu, estan a rebentar. Sóc dels que els hi agrada la sopa torrada amb pilotilles o la sopa de ceba, ben calenta, mentre fot un fred de tres parells a fora. L'únic que no puc suportar són els refredats, i tenint canalla encara pitjor, i això si ets pare o mare, m'entendràs perfectament, és una autèntica bogeria.

12 30 No em queda gaire clar el tema de muntar les llums de nadal al novembre, però entenc que és per fer arribar a la població que arriba ben aviat l'esperat Nadal, i torno a dir que amb canalla es viu encara amb més intensitat, i és que a casa el tió està a punt de picar la porta per entrar a estar ben calentó i a menjar moltes mandarines. I no us oblideu de consultar l'agenda de la ciutat que us incloem a la revista, perquè sí que és veritat que també és molt divertit anar a fer activitats amb la família, com per exemple al Mercat Medieval. Que gaudiu molt de la Revista de Vic d'aquest mes i ens llegim al proper número. Recordeu que si teniu alguna cosa a comentar-nos, podeu fer servir el nostre correu electrònic info@larevistadevic.cat. Ens podeu seguir a Twitter a Instagram i a Facebook

Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.com Administració Marta Anglada Fotografia de portada Ezequiel Ruiz Redactors Núria Dot Alba Zamora Xavi Ruiz Carles Costa Cristina Comerma Toni Coromina Andreu Gomez Graciela Vidal Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Dipòsit legal B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions info@larevistadevic.cat Telèfon 655 45 42 33 Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

TIG Elèctrode revestit MIG-MAG Oxitall Plaça Francesc Macià, 2 bis, entresòl, porta k 08500 Vic (Barcelona) Telèfon: 664206192 / 930055377 Email: info@cefosol.com


4

Revista de Vic Novembre | Desembre

MODA R

Cristina Comerma

ecuperant la càpsula 1: com ser... una parisenca del número 57 d'aquesta revista, ara li toca el torn a l'estiu escandinau. Probablement us sonarà més quan fa referència a l'estil decoratiu, l'anomenat hygge, el que es caracteritza per línies rectes, decoració senzilla i el color blanc com a predominant. És un estil que transmet benestar, i això, a qui no li ve de gust? Pel que fa a la moda, com és de suposar, segueix les mateixes pautes; és simple i fàcil de portar. Això no vol dir que en el seu armari només tinguin jerseis de llana XXL i vestits jaqueta més semblants a monos d'anar a esquiar que no pas d'arreglar. Estableixen un equilibri entre la moda i el seu propi estil personal; com combinar els colors, textures i peces és la seva clau. Es caracteritza per ser atemporal sense resultar avorrit.

Conceptes clau

#1_Minimalisme: sempre prefereixen colors simples que línies estridents.

#2_Personalitat: els hi encanta incorporar algun detall inesperat. Pot ser des d'una bufanda acolorida o unes sabates que, aparentment, no concorden amb la resta del look. #3_Combinar materials: cotó, pell

(sintètica, sempre) o bé metall, per exemple, són aficionats a combinar-los.

#4_Confort i hygge: sempre és la prioritat número 1, el que (diuen, segons estudis, d'aquests fets a alguna Universitat de Massachusetts, per exemple) el que els fa ser les persones més felices del món.

Per donar pautes simples i clares del que sí (do's) i no (don'ts) són propis d'aquest estil, aquí va un llistat de cada una per no perdre el Nord:

Do's

#1_Les peces bàsiques:

una blazer, texans, camises de ratlles, joies, una bona bossa i samarretes.

#2_Menys és més:

un outfit simple no vol dir un look avorrit. Al contrari, com més recarregat, menys elegància transmetràs.

' Capsula 2: estil escandinau

Transformen els bàsics en peces especials, transformant-les en looks més formals.

#3_Tot està en els detalls: sempre escull un conjunt amb algun detall inesperat i integra'l de la manera que tu vulguis. #4_Menys joies, i afegeix personalitat. #5_Construeix un armari sòlid i bàsic, t'ajudarà a evitar tenir peces que ni ja

et poses, ni et queden bé i ni tan sols t'agraden.

#6_Fer servir colors

amb el teu to de pell.

que quedin bé

#7_Barreja materials: crea contrast i

refresca el teu look.

#8_Capa sobre capa dimensió al teu outfit.

afegeix més

#9_Sempre confortable per davant de tot. #10_Fes servir complements que captin l'atenció.

Don'ts

#1_Botes altes amb faldilles o vestits curts. Sí que combinen amb texans o vestits i faldilles per sota genoll.

#2_Crop tops.

Es poden porta per sota una samarreta (així s'intueixen lleugerament) però mai dur-los per si sols.

#3_Peces de baixa qualitat (o almenys que això aparentin)

fetes de materials que millor evitar. Aquest tipus de peces no permeten "respirar", i en general, no són gaire confortables.

Influencers

T'ha captivat aquest estil? Són les influencers més inspiradores en l'actualitat. Algunes d'elles són:

Carolina Engman Marie Hinkae Pernille Teisbaek (autora del llibre Dress Scandinavian) Columbine Smille

Marques escandinaves Es caracteritzen per tenir un look net, clàssic i modern alhora, fent-li un petit gir. Algunes d'elles són: Acne Studios, Filippa K, Ganni, H&M i COS.

criscomermablog.com


—la meva calor? —la meva calor és GAMMA. «...saber que fa molt fred a fora i no voler sortir de casa. La meva calor és GAMMA».

895€

Estufa de pèl·let POWER 8 Estufa d’alt rendiment, classe A+. 50 x 90 x 47 cm

465€

Estufa de llenya CUBE Disseny modern. 100 x 47 x 41,5 cm

5,20€

Sac de Pèl·lets 15kg.

Des de

2,689€

Cuina llenya clássica

Ferro colat amb tractament d’esmalt. 75/90/100 x 85 x 55 cm Eco Design 2022

4,80€

Sac de Pèl·lets 15kg.

IVA inclos.

Euromat

ceràmiques · banys · construcció · cuines C. Torelló, 21 · Vic · Tel. 938 890 119 Crta. de la Gleva, s/n · Manlleu · Tel. 938 502 656 Av. de Roma, 109 · Manlleu · Tel. 938 513 861 C. Sant Amand, s/n · Ripoll · Tel. 972 715 022 www.gammaeuromat.cat

vine a recollir el teu CATÀLEG


6

Revista de Vic Novembre | Desembre

ACTUALITAT

El Mobile Week Catalunya 2020 creix i arriba a Vic

L

a segona edició de Mobile Week Catalunya tindrà lloc el proper mes de febrer, al voltant de la celebració del Mobile World Congress 2020, i arriba a 15 emplaçaments de tot el país

Vic es troba entre les 15 ciutats catalanes de tot Catalunya que tindran presència a la Mobile Week Catalunya 2020, després de la convocatòria feta per Mobile World Capital Barcelona (MWCapital) i la Generalitat per sumar-se a la segona edició d’aquesta iniciativa, que té l’objectiu d’estendre al conjunt de la ciutadania el debat sobre la revolució digital i que se celebrarà el proper mes de febrer, al voltant del MWC Barcelona. Aquesta xifra triplica les seus de l’edició 2019 de Mobile Week Catalunya, que passa de cinc emplaçaments als quinze previstos per a l’edició 2020. A la capital d’Osona se li sumen Begues, Girona, Igualada, Mataró, Mollerussa, Olot, Reus, Riudellots de la Selva, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú. A aquests municipis

cal afegir-hi la comarca de la Ribera d’Ebre i la zona de l’Alt Pirineu amb activitats a l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Totes aquestes ciutats i territoris han presentat un preprojecte amb un breu plantejament de format, contingut i durada de l’esdeveniment, d’entre 1 i 3 dies. Un equip integrat per membres destacats de MWCapital i responsables de la Generalitat han valorat les propostes presentades. La regidora de Promoció Econòmica, Bet Piella, remarca la importància que la ciutat sigui seu oficial del Mobile Week 2020 després que el projecte que es va presentar des de Vic, amb la col·laboració de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i TIC Osona, hagi estat seleccionat. Piella destaca que es tracta d’una iniciativa que impulsa el desenvolupament digital de la societat i ajuda a millorar la vida de les persones a nivell global. La regidora de Promoció Econòmicaha remarcat la innovació a través de l’emprenedoria digital, la transformació de la indústria mitjançant la tecnologia digital, el creixement del talent digital en les noves generacions i els professionals, i la reflexió sobre l’impacte de la tecnologia en la nostre societat.

Espais de reflexió i debat La Mobile Week, que el 2020 també arribarà a la seva quarta edició a Barcelona (del 20 al 29 de febrer), planteja diferents espais de reflexió, debats integradors i activitats participatives obertes a tothom que connecten les eines que ofereix la tecnologia digital amb les inquietuds i necessitats socials, culturals, ètiques i humanes dels ciutadans. L’any passat, per primer cop i a iniciativa de la Generalitat, la proposta es va estendre a tot el territori català amb la primera edició de la Mobile Week Catalunya, que es va celebrar a Girona, Lleida, Reus, Igualada i la Ribera d’Ebre, amb 110 ponents, 25 conferències i taules rodones, 15 tallers, 3 exposicions, 4 projeccions de cinema o documentals, 2 programes de ràdio i 5 activitats per al públic juvenil o familiar. A Barcelona, la tercera edició va comptar amb més de 100 ponents i 80 activitats pròpies en més de 60 espais públics de la ciutat. Hi van participar més de 200 col·laboradors, entitats locals, espais d’innovació i centres de recerca, entre d’altres, consolidant-se com un projecte transversal a la ciutat.


a l a b i r r a a J s l e d a i t s è b ! s u e pr DIVENDRES

DISSABTE

29 | 30

NOVEMBRE DIUMENGE OBERT

1

DESEMBRE

Unitats limitades! Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 9.30 a 21.00 h)

Vic

Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC

Carretera de Manlleu

Manlleu

Compra també al nostre web

www.isern.net


8

Revista de Vic Novembre | Desembre

EL LLIBRES Així és la vida.

A

quest no és un llibre qualsevol. Aquest és un llibre ple de preguntes sobre la vida

que nens i nenes enviaven periòdicament

a una revista de filosofia i ple de respostes

Respostes filosòfiques i divertides a preguntes de nenes i nens

d’un cervell com el de Tomi Ungerer,

que –com ell assenyala– «toca de peus a

terra –i a vegades surt cames ajudeu-me».

Aquest és un llibre que mescla la curiositat i la capacitat de

meravellar-se de la infància amb l’enginy i la mirada subversiva d’un dels enfants terribles de la literatura infantil del segle

XX, un autor que mai va voler deixar de ser nen i que per això

escrivia, per continuar en aquell estat on la inconsciència i una certa innocència li permetien mirar la realitat des dels laterals. «Com li dius a algú que l’estimes? Què es guanya quan s’ha

guanyat la guerra? Quan comença a pensar un nadó? La gent que no dorm a la nit, què fa amb els somnis quan venen? Pot ser que la meva vida l’estigui somiant?» són algunes de les

preguntes que Ungerer respon de forma concisa i sense evitar

cap ni una de les dificultats que proposen. Es tracta de respostes perspicaces, senzilles i honestes, plenes d’humor i que, a més

de mostrar-nos el respecte que sentia Ungerer pels infants, ens ajuden a copsar elements de la seva biografia i ens reorienten la mirada per rellegir les seves obres més conegudes.

I tot això acompanyat per petites il·lustracions, de traç senzill i composició aguda, que esbossava i enviava juntament amb els

textos. Si a això s'hi afegeix una traducció transparent i un treball d’edició molt acurat, el resultat és un llibre imprescindible. Els

editors de Blackie Books, a més, han intervingut la faixa per fer-la

esdevenir una mena de pròleg, on trobem apunts sobre la biografia

de l’autor, referències a algunes de les seves obres i frases del mateix Ungerer on parla sobre la literatura i la infància. Imprescindible!

Tomi Ungerer

Estrasburg, 1931

Tomi Ungerer va néixer a Estrasburg el 28 de novembre de 1931. Fill d'un rellotger astronòmic i d'una contacontes amant de la música, va ser l'últim de quatre germans. Al cap de quatre anys va quedar orfe de pare, i es va mudar amb la seva família a la ciutat de Colmar, molt a prop de la frontera amb Alemanya. Allà van viure la invasió de 1939: l'adoctrinament nazi a l'escola i la prohibició de parlar la seva llengua materna van ser alguns dels records d'infància dels que mai va poder desprendre. Aquella terrible experiència li va llegar una fèrria consciència antifeixista i un esperit contestatari que es reflectiria en tota la seva obra. Acabada la guerra, es va decidir a viatjar per Europa i va aprofundir en els seus estudis artístics.

Anna Juan. Clijcat

Fem la campanya «Fas 6 anys». Vine a buscar el teu. info@muntanyadellibres.com Telèfon 93 885 0 885

www.muntanyadellibres.com C. Jacint Verdaguer, 31. Vic


  

 

 

 



Wifi Color EscĂ ner

Wifi/xarxa Color/dĂşplex EscĂ ner/Tinta

           Â  Â?Â?

 

      

*Segona unitat de la mateixa referència de tinta o tòner.

Sinònim d’experiència i qualitat

Paga la tinta, no la marca

Gestors de residus autoritzats

Les nostres botigues CATIM VIC

CATIM VIC

CATIM VIC 2

C/ TorellĂł, 65 T 93 883 58 58

C/ Gurb, 84 T 93 889 09 83

Rbla. Tarradellas, 4 T 93 886 87 87

www.catim.cat info@catim.cat catim.cat

Condicions và lides fins a esgotar existències. Preus amb IVA inclòs. Taxa de la Llei de protecció intel¡lectual no inclosa (5,25₏ + iva).

Suport tècnic i assistència


10

Revista de Vic Novembre | Desembre

EN FORMA

Mites i veritats sobre la llet de vaca

L

a llet de vaca ha estat en el punt de mira els últims anys, però molt del que s'ha dit sobre ella no és cert. T'expliquem alguns mites i veritats que poden ajudar-te a tenir una visió més clara sobre aquest aliment.

Siguis un apassionat de la llet de vaca o no, pot ser que t'interessi conèixer si algunes de les afirmacions que es fan sobre aquest aliment són veritables o falses. La veritat és que es tracta d'una gran font de calci, proteïnes i greixos, el consum diari és recomanat pels especialistes. Molts la temen precisament per un dels seus components, el greix, però en realitat no ha de suposar cap problema si es porta una dieta equilibrada. La clau del seu consum (i de la majoria dels aliments) és no excedir-se. Si és el cas la recomanació diària, al costat d'altres làctics com el formatge o els iogurts, és de 2 a 4 porcions. ¿A punt per oblidar-te dels mites sobre la llet? Abans de continuar, pots donar una ullada a la galeria i descobrir alguns consells d'alimentació per mantenir-te en un pes saludable.

1. Els nostres avantpassats Correcte! No tots els humans van heretar la mutació de la qual hem parlat i no consumien llet de vaca

Incorrecte! La llet de vaca va co-

mençar a consumir fa milers d'anys gràcies a una mutació que va permetre pair el principal sucre de la llet, la lactosa, un cop passada la lactància materna. Això va suposar un gran avantatge per a aquells que podien consumir-la, ja que es tractava d'un aliment complet que podia ajudar-los a sobreviure en cas d'escassetat d'altres aliments.

2. Som l'única espècie que consumeix llet en l'edat adulta

Veritable! En néixer, tant els nadons

deixen de tolerar a partir dels 7 o 8 anys. Això explica per què moltes persones senten malestar en consumir-la. De fet, la llet de vaca li senti malament a més de la meitat de la població mundial, a partir de les dades de la revista Nature.

4. Si ets intolerant a la lactosa, no pots consumir cap lacti

Fals! Les persones intolerants a

aquests sucres sí que poden consumir làctics, però aquells que no incloguin lactosa. En l'actualitat hi ha moltes marques de llet de vaca sense lactosa, així com iogurts, formatges o nates.

com les cries de mamífers produeixen un enzim anomenat lactasa que és la que permet descompondre la lactosa i digerir-la. En algun moment l'ésser humà va mutar i va ser capaç de produir aquest enzim més enllà de la infància, la qual cosa el va convertir en l'únic mamífer capaç de tolerar la llet durant tota la vida.

5. Els adults, no han de prendre llet sencera

3. Només el 35% de les persones majors de 8 anys digereixen bé la lactosa

sencera, semi o desnatada és la quantitat de greix present en el producte. En l'actualitat molts eviten a tota costa el greix, però no s'ha d'oblidar que és necessària per a la vida. L'elecció entre aquestes no depèn de l'edat de consumidor, sinó del

Aquesta afirmació no és certa. La diferència entre la llet

seu tipus de dieta. Si la persona porta una dieta que ja és rica en greixos, és preferible que opti per llet desnatada, però si porta una dieta equilibrada, no hauria de tenir problema a consumir llet sencera.

6. Ser intolerant a la lactosa és el mateix que tenir al·lèrgia a la proteïna de la llet

Error! No té res a veure. Tan sols el

2% de la població és al·lèrgica a la proteïna de la llet. L'al·lèrgia és una resposta de sistema immunològic davant d'una substància estranya. En el cas la llet de vaca els símptomes es produeixen de forma immediata en consumir (urticària, diarrea, vòmits, asma o dificultat respiratòria ...).

7. La llet de vaca conté hormones o antibiòtics

Segons la Federació Nacional d'Indústries Làcties aquesta afirmació

no és

veritat. Tot i que en alguns casos

s'utilitzen antibiòtics per a la prevenció d'infeccions mamàries de la vaca, indiquen que els processos de pasteurització i esterilització UHT acabarien amb qualsevol microorganisme patogen, entre els quals s'inclouen les hormones i els antibiòtics.


00000 000


12

Revista de Vic Novembre | Desembre

RELATS

Els Caça-Bruixes i els Caça-Bruixes, caçats. Part 1

J

ust rèiem de la gracieta dialectal que en Leo li etzibà amb en Francis, després que, aquest, prèviament, es mofà amb una altra gracieta d’en Joan. Així portàvem ja part del temps consumit en aquella calorosa nit. Sota el fanal. Al costat d’un tronc de plataner enorme on les arrels devoraven, amb esquerdes, l’asfalt ja cansat. De tant en tant, quan ens envaïa el silenci, entre pipada i pipada, escoltàvem el concert dels veïns del colomar que niuejaven sobre els nostres caps. Reposant el cul sobre el banc de ciment que ens vam assignar aquella vesprada, observava com la nit avançava lentament entre rialles, fum i vacil·lades impertinents. De sobte, les converses, derivaren cap a uns posicionaments més místics. - Diuen que, a Sant Pere de Casserres, una nit a l’any, hi ha bruixes. - Bruixes? - Sí, bruixes. I és per aquestes èpoques de calor. - I què hi fan aquestes bruixes a Sant Pere de Casserres, precisament? - La llegenda parla que, dins del Monestir, hi ha enterrat un nen que només va viure 30 dies. Que en tant sols 3 dies després de néixer, ja va parlar i va dir que volia ser enterrat en un Monestir. Les bruixes el van a despertar cada any. No sé si us hi atreviu o poder hi teniu por? Mirant en Joan, tots tres, entre embadalits i un punt de nervis a la panxa, vam agafar el Renault 11 TSE i sortirem dels llums de la ciutat entre crits d’emoció i caquetes al cul. Començarem a enfilar la carretera de corbes que moria al Parador. Anàvem a buscar a les bruixes. Un dijous a la nit. Una nit morta d’estiu. Anàvem a buscar bruixes. A veure-les. A parlar amb elles. A...Què sé jo? Una lluminària majestuosa ens anuncià que arribarem al nostre destí. Érem al Parador. L’edifici era fet de pedra de bona qualitat i posada en forma de Tetris. La brandada de llum interior feia evident que no estàvem sols i, just davant de les tres gran portes corbades on hi podíem veure moviment humà..., la grandiloqüent piscina. La puta canya de piscina d’aigua blava, neta i brillant. Al baixar del cotxe l’olor del clor estival i el morbo de banyar-te en un lloc que no pertoca, ens empenyia a fer-nos una remullada. I anàvem. Semblàvem extrets d’una pel·lícula a càmera lenta tot arribant a l’aigua... - Ei! Les bruixes. Ens cridà assenyadament en Joan quan ja se’ns n'anava l’ànima al rectangle blau tan ben il·luminat. Baixarem del cotxe i vam enfilar el camí que portava cap al monestir. Anem a caçar bruixes! (deia un). Uns anaven fent saltar el cor als altres, entre rialles de filldeputisme que en alguns moments glaçava l’ànima. Et demanaves: i si hi ha alguna bruixa d’aquestes i tot el què diu el tarat d’en Joan és veritat? Arribàrem al Monestir. Ja érem dalt. La situació va ser del tot inesperada per el col·lectiu caça-bruixes. Va ser un moment agredolç però alguns vam poder respirar una mica més tranquils, tret d’en Joan. Estava emprenyat, molt emprenyat, ja que no es complia la seva proposta. Allà, moria la part de l’aventura que anàvem a buscar. El Monestir estava en obres i, per tant, no vam poder accedir-hi... Remugant, camí avall, en Joan ens feia notar el desacord amb els dirigents del Monestir. Estava mentalment paralitzat, abduït, i, maleïa tota la cúpula que havia decidit, precisament en aquelles dates, paralitzar els rituals de les bruixes i la cita que cada any es donaven amb el nen enterrat. No passa res, Joan, ja vindrem l’any vinent, deia jo mig alleujat. - Collons, just aquest any han de fer obres? Us juro que sempre hi són, les bruixes. - Segur que si...

A la piscina! Saltà una veu del darrera fent accelerar el pas. Correguérem esverats, directes a la glòria més immensa d’aquella estranya nit. Cap a la piscina. Feia molta calor. La puta piscina era molt gran, amb llums a dins de l’aigua, l’aigua cristal·lina i, sobretot, solitària. No hi havia ningú, ni molestant, ni mirant. (Crèiem). De fet, tampoc ens importava. Després de gaudir de la bona remullada i d’acabar de completar l’estona amb diàlegs absurds, riures cursis i alguna vacil·lada jovencella, ens assecarem i agafarem, de nou, el Renault TSE gris d’en Joan. Val a dir, que, el Renault TSE gris, per al seu amo, era una relíquia. El tenia tan ben cuidat que, com algú gosés escapar-se-li una ventosa, llençar una pela de pipa, o moure’s gaire enèrgicament sense respectar massa la vida del mateix vehicle en si, aquest, immediatament baixava de l’auto. Estigués on estigués. Al mig de Roda de Ter, dalt del Castell d’en Planes o a la platja de Blanes. Més que advertits. El nostre rumb tornava a ser clar. Directament al nostre punt de partida. Al banc de ciment d’on en Joan ens va extreure amb la seva obscura proposta. freixamj


14

Revista de Vic Novembre | Desembre

ABANS

Places de toros i torins de Vic (1881)

Miquel S.

A

Molist Badiola bans de parlar de correbous, desentrellaré el nivell educatiu de la població juvenil vigatana i les preferències culturals de l’Ajuntament a l’any 1881.

Les Actes del Plens ens comencen prestant dades que ens donen pistes sobre les facetes educatives bàsiques d’aleshores (Sessió ordinària de 6 de febrer). El joves que eren cridats per a fer el servei militar, prèviament, eren enquestats amb vàries preguntes. Una d’elles era si sabien llegir i escriure. De 107 joves, 76 en sabien (71%) i 31 no (29%). Veiem amb claredat que l’escola no era obligatòria. En general, depenia de la capacitat econòmica de les famílies. Poc després, es plantejà el primer dels tres actes culturals de diversa índole que es plantejaren aquell any 1881. L’Ajuntament de Barcelona demanà al de Vic si podia col·laborar en la subscripció per a la construcció d’un monument dedicat a Joan Güell i Ferrer (imatge d’aquest article extreta de la Galeria Fotogràfica del Windows). Aquesta “patriotica obra” (Sessió ordinària de 12 de febrer de 1881) estaria dedicada a l’empresari català, fundador d’una indústria tèxtil situada al districte de Sants de la capital barcelonina. Güell fou un abanderat del proteccionisme i fundador de vàries associacions patronals. Així mateix, posseí els càrrecs de regidor, diputat i senador. El Consistori vigatà contribuí amb 100 pessetes amb càrrec al capítol de imprevistos. No va ser fins 1888, en el context de l’Exposició Universal de la Ciutat Comtal, que s’erigiria aquest monument ideat per l’arquitecte Joan Martorell. Al Ple del 25 d’abril, es proposà el fet de contribuir a l’esplendor de les festes del centenari de Calderón de la Barca, enviant a les Corts espanyoles una Comissió que assistís a la projectada processó cívica amb alguna bandera o distintiu de la ciutat de Vic. S’acordà que es traslladarien a Madrid el Sr. Alcalde, Jaume Vernis, i els Regidors Joaquim Sala i Enric Blanch. Un cop a la capital d’Espanya portaren en processó cívica una de les banderes que es conservaven a l’Arxiu representatives de la ciutat vigatana. L’últim aspecte cultural tractat en el plenari va ser el fet de “tomar parte en la suscrición pública para la instalación del primer observatorio-refugio de España en la cima del Turó del Home en la Montaña del Monseny” (Sessió ordinària de 14 de maig). En resposta a aquesta proposta rebuda per l’”Associació Catalanista de excursions científicas” l’Ajuntament de Vic s’excusà denegant la subscripció per manca de recursos, afegint que si més endavant hi havia possibilitat ho verificaria amb molt de gust. S’havia acabat el fons reservat a despeses extres en les dues partides anteriors i, en conseqüència, no es va poder contribuir a aquesta causa. En resum; es pot palpar les inquietuds culturals d’aleshores. Al mes següent, tenim notícies de la part lúdica de Vic: els

Joan Güell i Ferrer correbous. “La Veu del Montserrat” de 18 de juny ens anuncia que s’estaven fent els preparatius per a les properes festes de Sant Miquel dels Sants. Com a curiositat, aquest mateix diari, ens informa que el nostre Patró es representava amb un “roquet” i una creu de ferro amb puntes que duia habitualment clavada al pit o a les espatlles. Les seves relíquies eren custodiades a l’església dels Trinitaris. Es va enviar una Comissió a Navarra per comprar els bous que s’haurien de torejar. Arribaren a beneficiosos tractes en que s’adquirí bon bestiar. En el mateix article es recalcava “que sembla que no s’acaba l’afició als bous”, però es demanava que no es fessin a la Plaça Major ja que els veïns es queixaven de l’enrenou que es produïa en la construcció dels cadafals. S’afegia que els “forasters” no podrien visionar del tot el millor que té Vic: la Plaça. No es feu cas d’aquesta sol·licitud i, poc després, es comparà la Plaça Major amb un circ romà de fusta. En les tres corrides hi faltaren torejadors i, si no hagués sigut pel fill del ramader, que sabia capejar amb destresa, no haguessin estat lluïdes. El premi que li donà el Capità General el cedí generosament a la Casa de la Caritat. A finals d’aquell any (1881), la mala planificació en l’àmbit econòmic-administratiu de l’Ajuntament de Vic, provocà una falta de recursos molt greu: “... atendido el desastroso estado económico que atraviesa este Municipio...” (Sessió Ordinària de 24 de novembre). A més, encara cuejaven els efectes de la “última guerra civil” (com deien aleshores), en referència a la tercera guerra carlista. Això em fa pensar: com en diran de la “guerra civil del 1936-1939” d’aquí a dos o tres segles?


Novembre | Desembre Revista de Vic

LA RECEPTA DE L' Andreu Macarons

N

Andreu GOMEZ

ecessitem una picadora per triturar el sucre glaç amb ametlla amb pols. Una vegada triturat ho tamisarem tot per un colador, perquè ens quedi fi i reservarem. Ara agafem les clares amb un bol per muntar-les, afegirem el colorant que nosaltres vulguem, muntarem a punt de neu i remenarem. Amb un cassó petit ficarem els 70 g de sucre blanquillo, el de tota la vida, i els 20 ml. d'aigua ho posarem a foc mig alt, no hem de remenar el sucre, tan sols ha de bullir. Hem de fer un almívar, si tenim un termòmetre de cuina, controlarem la temperatura, que ha d'arribar a 180°, quan arribi a aquesta temperatura retirem del foc. Ara hem d'agafar les nostres clares muntades i la nostra batedora, que la posarem a velocitat mitjana i anirem afegint a poc a poc el nostre almívar. Quan l'almívar faci un film fi l'anirem barrejant. Quan incorporem tot l'almívar al merengue, pujarem la velocitat al màxim fins que el merengue s'hagi temperat a uns 30°-40°. Per últim farem "macaronage", que és el moment d'incorporar la barreja d'ametlla picada i el sucre glaç que teníem reservat amb el merengue. Agafarem una llengua i amb moviments evolvents i giratoris, ho barrejarem fins que ens quedi una massa llisa però no molt líquida. Omplirem la nostra mànega pastissera amb l'embocadura núm. 12. Preescalfarem el forn a uns 140°-150°. Agafarem el paper vegetal i per exemple un tap d'aigua calcarem les rodones que ens serviran de guia per la mida. Omplirem les nostres rodones i una vegada omplertes, deixarem que assequin unes 2 hores abans d'enfornar. Passat aquest temps agafarem la safata que colpejarem sobre el marbre de la cuina enèrgicament per si han quedat possibles bombolles de la pasta. Ara cap al forn uns 10-12 minuts, un cop hagi passat aquest temps ho retirarem i refredarem. Ja els podem farcir al nostre gust.

Ingredients: • 65 g clara d'ou a temperatura ambient • 85 g d'ametlla amb pols • 85 g de sucre glaç • 75 g sucre blanquillo • 20 ml. d'aigua • colorants de pastisseria • 1 mànega pastissera amb embocadura del núm. 12 • 2 safates amb paper vegetal

Esmorzars Esmorzars de forquilla Entrepans Cuina casolana MENÚ DIARI I CARTA Telefon per a reserves 93 886 25 98 C/ PLA DE BALENYÀ nº 22 Vic

15


16

Revista de Vic Novembre | Desembre

EN PORTADA

L

a primera versió de la muralla, datada pel segle XII, no va tenir la mateixa forma que la segona versió, construïda al segle XIV. Precisem: primerament, més que no pas aixecar una muralla de bell nou, el que es va fer va ser aprofitar els diferents emmurallaments dels diversos sectors que ja existien: tancats exteriors de les cases, muralles del cos bisbal i del castell i unirlos. Com que es féu seguint les parts baixes del turó i la depressió de la riera com a vall natural, en realitat, va deixar fora un sector important de la ciutat. En quedaren fora els establiments eclesiàstics, que es van convertir en raval, i va deixar dintre els tres punts més importants de la ciutat: el castell, la catedral i el mercadal. Una part que quedà dintre però sense urbanitzar fou l’espai interior que va del carrer de la Ramada — pel qual passarem més endavant— fins al mercadal. La segona versió de la muralla és del segle XIV. A mitjans d’aquest segle, el rei Pere III el Cerimoniós estava involucrat en una sèrie de conflictes exteriors i es temia que les companyies blanques dels francesos poguessin envair la ciutat i saquejar-la. Per aquesta raó, el rei Pere III el Cerimoniós ordenà que totes les ciutats que estaven sota la seva jurisdicció, reforcessin les seves fortificacions. En el cas de Vic, per dur-ho a terme, es van enderrocar els edificis més propers a la muralla per evitar que l’enemic s’hi pogués refugiar, i es va refer la muralla original del segle XII. Aquesta remodelació es féu en dues etapes. La primera es va fer amb caràcter d’urgència i es va limitar a anivellar la muralla, tapar forats i refer els merlets. La segona fou una empresa més ambiciosa: es va construir un mur d’una cana de gruix, amb els corresponents merlets i un corredor a la part superior per recórrerla en tot el seu perímetre. Disposava de set grans portals, els quals desaparegueren, per desgràcia, a finals dels segle XVIII, a causa de l’expansió de la ciutat. En qualsevol cas, la muralla resultant d’aquesta operació endegada pel rei Pere III és la que ha arribat fins els nostres dies. La podem veure tot arribant al capdamunt de la rambla dels Montcada, a tocar del portal de Santa Eulàlia, que visitarem properament. Els següents portals disposaven d’una torre amb sagetera a banda i banda del portal: - Portal de Malloles, al cap del vell carrer de la Ramada, davant de l’hospital (no pas el Consorci Hospitalari de Vic actual que queda als afores, sinó l’hospital de la Santa Creu al que de seguida ens hi atansarem). - Portal del Pont o també anomenat de Queralt, ja que és el que hi ha just davant d’aquest pont i que enllaça amb el carrer de Sant Francesc. - Portal de Santa Eulàlia. Situat al capdamunt de la Rambla dels Montcada i on encara s’hi pot apreciar, com hem dit, part de la muralla de Pere III el Cerimoniós. - Portal de Manlleu, al cap del carrer Estret d’on arrencava el camí cap a Manlleu. En canvi, els tres restants disposaven només d’una sagetera:

Muralla medieval

- Portal d’en Teixidor, de Gibraltar o de la Mercè, que algunes fonts situen en un carrer, avui desaparegut, a la zona de la recent restaurada Casa Ricart. D’altres el situen just a l’antic convent de la Mercè. De fet, l’Ajuntament té posada una fita a l’actual carrer de Santa Maria indicant-ne l’entrada. Trobem aquest seguint la circumval·lació en el mateix sentit que ho fan els cotxes, just abans de tombar el revolt. - Portal de Montcada o de les Veces, a mitja rambla dels Montcada. És conegut popularment com el Portalet. - Portal de Gurb, al cap de l’actual carrer de les Neus que enllaçava amb el camí de Gurb. La construcció de la muralla va obligar a fer algunes obres a l’entorn més proper. Es van enderrocar algunes cases del costat, perquè era necessari que hi hagués disset pams (3,6 metres aproximadament) entre aquesta i les cases cap a l’interior, i vint canes (33 metres aproximadament) entre la muralla i l’exterior, a l’altra banda del fossar. Aquest últim, per la seva banda, havia de ser de 40 pams (8,4 metres aproximadament) d’amplada i 24 pams (5 metres aproximadament) de profunditat. Al llarg del circuit de la muralla, que mesurava unes 400 canes (uns 640 metres aproximadament), hi havia d’haver 40 torres intermèdies, una cada 20 canes (uns 32 metres aproximadament). Anecdòticament, com passa tan sovint actualment, es van passar de pressupost amb el projecte. Els canvis de la muralla s’haurien pressupostat a 14.000 sous i en va acabar costant 40.000. Al segle XV, van aparèixer diferents capelles sobre els portals de la ciutat. Al portal de Malloles s’hi assignà la Mare de Déu de la Guia; al portal de Gurb, la Mare de Déu de la Llet; al portal de Santa Eulàlia, la Mare de Déu de Gràcia; al portal de Montcada, la Mare de Déu dels Àngels; al portal de Queralt, la Mare de Déu de la Visitació; finalment, al portal d’en Teixidor, la Mare de Déu. Actualment encara es pot veure la capella dedicada a la Mare de Déu dels Àngels al portal de Montcada, al costat del carrer que porta el seu mateix nom. Per creuar el fossar, Vic disposava d’uns ponts, dels quals no n’ha quedat cap vestigi —més enllà del de Queralt—. Sobre el destí d’aquests ponts, només es pot dir que, segurament, el segle XVII, encara existien malgrat la intenció d’unes ordinacions del mostassà, de principis del segle XVII, en les quals es prohibien tocar terres o pedres dels “valls i revalls” sense permís dels consellers —altrament dit deixar-ne de tenir cura—. Ara bé, quan el fossar quedà en desús, els ponts no tenien gaire sentit i es decidí o bé desmuntar-los i aprofitar-ne les peces per a altres construccions, o bé deixar-los sencers i que s’acabessin de colgar definitivament sota els sediments. Aquest seria el cas del portal de Malloles, on el nivell superficial d’aquesta època era 2,70 metres per sota de l’actual. En canvi, no resulta gaire versemblant en el cas del portal de Santa Eulàlia i del portal de Manlleu, per tal com se situaven a dalt del turó. La tercera i definitiva versió o etapa de la

muralla se situa durant el segles XVII i XVIII. Hi juga un paper destacat Joan Josep d’Àustria, fill natural de Felip IV de Castella. Va decidir fortificar la ciutat de nou. La nova empresa intentava reduir el contingut urbà al vell recinte emmurallat i havia de ser protegida per un nou cordó de fortificacions dotat amb sis baluards de defensa. Novament, aquest pla requeria l’enderroc dels edificis dels ravals externs, cosa que no va agradar gaire a la població: fora muralla hi havia pràcticament la meitat dels edificis de la ciutat. L’enderroc de tots els edificis que tocaven les muralles va fer que reaparegués la part que veiem avui. D’altra banda, la línia de la nova fortificació es va traçar seguint part de les parets de la muralla del Morbo, de la qual en fem un incís en el següent apartat. El gran pla de fortificació de Joan Josep d’Àustria mai s’acabà de dur a terme, no obstant. Acabats els enderrocs, es van construir només els baluards com els del Carme i el de Santa Teresa o el de l’Escorial (més recentment descobert). D’altres, van quedar a mig fer i avui encara es poden veure en aquest estat, com el que hi ha vora el carrer de Sant Francesc. Aquests enderrocs successius són responsables d’algunes grans pèrdues de patrimoni de Vic: es va perdre la capella romànica de santa Eulàlia així com tot el seu barri i altres destacats edificis gòtics de la ciutat. En la parada oportuna, ens hi estendrem més. Des de finals del segle XVII i durant el XVIII, part de les muralles i carrerons interiors van passar a mans privades i s’hi van fer les cases particulars. Per això mateix, actualment la muralla és inexistent. En aquests punts, el perímetre de la muralla el dibuixen cases amb patis i jardins. Carles Costa Un Passeig per Vic Editorial Revista de Vic


Ara també organitzem els tipics ‘Asados Argentinos’

Tenim plat del dia

· Frànkfurts · Esmorzars de forquilla · Hamburgueses · Cafès · Plats combinats · Terrassa · Entrepans · Croissants

Carrer de Jacint Verdaguer, 36, Vic, 930 19 55 51


18

Revista de Vic Novembre | Desembre

PSICOLOGIA

Violència sexual, la cultura de la violació

E

Graciela Vidal

n l'actualitat, gairebé cada dia els mitjans de comunicació ens informem de nous casos de violència sexual, violacions grupals o qualsevol classe d'agressió envers les dones. Tot i això, la violència sexual existeix des de fa molt de temps però s'ha anat adaptant als canvis culturals.

que han parlat de violència sexual, la cultura de la violació i consentiment, hi ha alguns punts que m'han cridat l'atenció i que tot seguit compartiré. Així, l'heterosexualitat és una idea implantada pel cristianisme, adjudicant a la dona un paper passiu i a l'home un paper actiu en la societat, i per això, en aquesta perspectiva la idea de matrimoni introduïda pel cristianisme entén que la dona no pot negar-se a mantenir relacions sexuals, ja que en jugar un paper passiu, mantenir relacions sexuals amb la figura de poder es converteix en una obligació.

En aquest article, tenint en compte la situació actual, les últimes sentències cap a alguns casos polèmics de violacions grupals i valorant també que sóc una dona, considero important poder exposar alguns punts que em semblen rellevants i que sostenen un problema social molt greu.

Tot i això, tal com afirma Georges Vigarello, la forma d'entendre la violència sexual cap a les dones ha anat canviant al llarg dels anys, però el que no s'ha modificat és que la responsabilitat, la culpa de què una dona pateixi violència sexual recau sobre ella, entenent que l'agressor gairebé no hi ha set conscient de la violència que ha exercit.

Per començar, un cop llegit l'article de Muñoz, San Vicente i Polo

Alguns exemples d'aquest fet és que quan una dona es vesteix provocativa,

està sota els efectes de l'alcohol o té moltes parelles sexuals, entre d'altres moltes conductes, si pateix violència sexual la culpa i la responsabilitat serà d'ella. Així doncs, existeix encara avui en dia la creença que les dones que diuen que no, volen dir que si, i aquesta creença afirma que la dona gaudeix sent agredida i que l'home no és realment responsable d'allò que fa. Amb tot això, la violència sexual envers les dones es normalitza i s'accepta. Per tant, construïm i mantenim una societat on allò que és violència es nega i s'explica millor utilitzant altres arguments. Per acabar, per tal de millorar i poder construir una societat igualitària necessitem educació per nens i nenes des de ben petits, eliminant així relacions de dominació i submissió. Com a adults, replantejar-nos quines creences tenim arrelades i com poden estar afectant a tot això. Des de la psicologia, és també un àmbit a treballar, el fet d'introduir cada vegada més la perspectiva de gènere en el dia a dia a la nostra feina. Al final, es tracta d'un compromís comú, de totes i tots.


Novembre | Desembre Revista de Vic

AGENDA 15 NOV 2019 Inferno, d'Albert Vidal L'Atlàntida, el 15/11/2019 20:30 L’infern de Dante en un espai insòlit i en l’idioma original 16 NOV 2019 Dissabte : visita guiada al centre històric Centre històric, el 16/11/2019 17:00 Recorregut exterior pel centre històric amb entrades breus a la nau central de la catedral i a la principal col·lecció del MEV, sala de romànic i gòtic II JORNADES DE PORTES OBERTES ALS CENTRES DE CULTE DE LA CIUTAT DE VIC el 16/11/2019 10:00 II JORNADES DE PORTES OBERTES Quartet Casals L'Atlàntida, el 16/11/2019 20:30 La formació catalana de més projecció internacional DIA DE LA RUMBA CCVIC de Santa Anna, el 16/11/2019 20:30 Proposta de tardor dels CCVIC 17 NOV 2019 II JORNADES DE PORTES OBERTES ALS CENTRES DE CULTE DE LA CIUTAT DE VIC el 17/11/2019 11:00 II JORNADES DE PORTES OBERTES Visita guiada dels diumenges de novembre Centre històric, el 17/11/2019 12:00 LA PLAÇA MAJOR, FIL PER RANDA té les places exhaurides Obra de teatre "L'habitació del costat" de Sara Ruhl a la sala 1 Ramon Montanyà de l'Atlàntida (c. Francesc Maria Mas Ferrer, 4), el 17/11/2019 18:00 Activitat inclosa en el programa d'activitats entorn del 25 de novembre, Dia Internacional contra les Violències Masclistes. 18 NOV 2019 TALLER REPARACIÓ DE JOGUINES Centre Cívic Can Pau Raba, el 18/11/2019 17:00 No cal inscripció prèvia. Infants i joves. Organitza l'Associació Tapís 19 NOV 2019 ECOESTACIÓ PARC JAUME BALMES, el 19/11/2019 08:45 Tots els públics. RRO – Consell Comarcal d’Osona TALLER D'ATRAPA-SOMNIS AMB ROBA USADA el 19/11/2019 16:30 Inscripció prèvia físicament a la Botiga El Fil (Plaça dels Màrtirs, 9) o bé per telèfon al 93.883.13.91 Tots els públics. Places limitades. Treballs i Serveis Tapís EI SLU TALLER MECÀNICA DE BICICLETES C. Sant Just, 4, el 19/11/2019 18:00 La Fera Ferotge (C. Sant Just, 4). No cal inscripció prèvia. Tots els públics II JORNADES DE PORTES OBERTES ALS CENTRES DE CULTE DE LA CIUTAT DE VIC C/ DE JACINT VERDAGUER, 22, el 19/11/2019 21:30 PROJECCIONS EN EL MARC DE LA XVI MOSTRA DE CINEMA ESPIRITUAL DE CATALUNYA 20 NOV 2019 Xerrada "Eres una caca: Guia per entendre i desmuntar el masclisme" a càrrec de Lula Gómez Aula Magna UVic-UCC (c. de la Laura, 13), el 20/11/2019 12:00

Activitat inclosa en el programa d'activitats entorn del 25 de novembre, Dia Internacional contra les Violències Masclistes. II JORNADES DE PORTES OBERTES ALS CENTRES DE CULTE DE LA CIUTAT DE VIC C/ DE JACINT VERDAGUER, 5, el 20/11/2019 21:30 PROJECCIONS EN EL MARC DE LA XVI MOSTRA DE CINEMA ESPIRITUAL DE CATALUNYA 21 NOV 2019 10è MERCAT D'INTERCANVI Recinte Firal del Sucre, el 21/11/2019 10:00 Mercat d'intercanvi inclòs dins les accions comunes per reduir residus a Vic dins la setmana Europea de la prevenció de residus 2019 que pretén sensibilitzar sobre els nostres hàbits de consum i generació de residus entre els alumnes de les escoles de Vic. TALLER DE RESTAURACIÓ DE MOBLES. TARDA DE PORTES OBERTES C/ Sant Pere, 13, el 21/11/2019 17:00 ASHES (C/ Sant Pere, 13) No cal inscripció prèvia Tots els públics ASHES TALLER DE COMPLEMENTS DECORATS AMB ROBA USADA Centre Cívic Can Pau Raba, el 21/11/2019 17:00 Inscripció prèvia a la Botiga El Fil (Plaça dels Màrtirs, 9) o bé al 93.883.13.91 Tots els públics. Places limitades. Treballs i Serveis Tapís EI SLU POTS VENIR A ARREGLAR LA BICICLETA. TARDA DE PORTES OBERTES C. Sant Just, 4, el 21/11/2019 17:00 La Fera Ferotge (C. Sant Just, 4) No cal inscripció prèvia. Tots els públics 22 NOV 2019 TALLER DE CUINA D'APROFITAMENT D'ALIMENTS Centre Cívic Montseny, el 22/11/2019 10:30 Taller inclòs dins les accions comunes per reduir residus a Vic dins la setmana Europea de la prevenció de residus 2019 II JORNADES DE PORTES OBERTES ALS CENTRES DE CULTE DE LA CIUTAT DE VIC L’ORFEÓ (C. SANT PERE, 9) , el 22/11/2019 20:00 ACTE INTERRELIGIÓS Pau Riba. Dioptria50 L'Atlàntida, el 22/11/2019 20:30 Cinquanta anys d’un disc històric, en directe 23 NOV 2019 VINS NATURALS DE L'EMPORDÀ Punt de sortida CCVIC El Montseny (Av. del Montseny, 16), el 23/11/2019 09:00 Proposta de tardor dels CCVIC II JORNADES DE PORTES OBERTES ALS CENTRES DE CULTE DE LA CIUTAT DE VIC el 23/11/2019 10:00 II JORNADES DE PORTES OBERTES El Benèfic de L'Atlàntida: Jo bé, i tu? L'Atlàntida, el 23/11/2019 20:30 Osonament celebra 40 anys amb un espectacle multidiciplinari dirigit per Arnau Tordera 24 NOV 2019 MERCAT DE LES 3R Av. Olímpia s/n (pati de l’escola) , el 24/11/2019 10:00 Escola Andersen. Av. Olímpia s/n (pati de l’escola) Obert a tothom AMPA Escola Andersen Taller "Autodefensa feminista" per a dones trans, cis o de qualsevol orientació sexual. Centre Cívic Can Pau Raba (c. Raval Cortines, 24), el 24/11/2019 10:00 Activitat inclosa en el programa d'activitats entorn del 25 de novembre, Dia Internacional contra les Violències Masclistes. II JORNADES DE PORTES OBERTES ALS CENTRES DE CULTE DE LA CIUTAT DE VIC

19

el 24/11/2019 10:00 II JORNADES DE PORTES OBERTES 25 NOV 2019 Taller de castells "Des de la pinya al cap de munt" a càrrec de Sagals d'Osona. la Central (pl. Vicenç Albert Ballester s/n), el 25/11/2019 19:00 Activitat inclosa en el programa d'activitats entorn del 25 de novembre, Dia Internacional contra les Violències Maclistes. 27 NOV 2019 Seminari "Temps d'Écoute. Violències sexuals al Congo", a càrrec de Laia Pibernat Mir Aula Magna UVic-UCC (c. de la Laura, 13), el 27/11/2019 08:30 Activitat inclosa en el programa d'activitats entorn del 25 de novembre, Dia Internacional contra les Violències Masclistes. Jornades Salut i Escola "Violències Masclistes" sala de Plens a planta 4ta de l'Edifici El Sucre (pl. U d'Octubre, 1), el 27/11/2019 10:00 Activitat inclosa en el programa d'activitats entorn del 25 de novembre, Dia Internacional contra les Violències Masclistes. 28 NOV 2019 Col·loqui "Reflexions sobre les violències sexuals als mitjans de comunicació" Casino de Vic (c. de Jacint Verdaguer, 5), el 28/11/2019 19:00 Activitat inclosa en el programa d'activitats entorn del 25 de novembre, Dia Internacional contra les Violències Masclistes. Silence el 28/11/2019 21:00 Dijous a l'IT. 29 NOV 2019 Jornades professionals d'Osona "Eines de treball en violències masclistes" sala Coll i Bardolet de l'Edifici El Sucre (pl. U d'Octubre, 1), el 29/11/2019 09:00 Activitat inclosa en el programa d'activitats entorn del 25 de novembre, Dia Internacional contra les Violències Masclistes. Xavier Sabata amb Vespres d'Arnadí L'Atlàntida, el 29/11/2019 20:30 Grans Concerts 02 DES 2019 Ple municipal Sala de plens, el 02/12/2019 18:00 Pots seguir-lo presencialment o en directe a www. vic.cat i via twitter amb el hashtag #PleVic

06 DES 2019 MERCAT MEDIEVAL Centre històric de Vic, del 06/12/2019 10:00 al 08/12/2019 20:05 Els carrers del centre històric de Vic tornen a l'època medieval. FIRA D'ARTESANS Plaça Major, del 06/12/2019 10:00 al 04/12/2020 21:05 Les voltes de la Plaça Major de Vic acullen la Fira d'Artesans de Nadal 10 DES 2019 Projecció "El viatge de la Marta" de Neus Ballús Cinema Vigatà (c. Jacint Verdaguer, 22), el 10/12/2019 21:30 Activitat inclosa en el programa d'activitats entorn del 25 de novembre, Dia Internacional contra les Violències Masclistes. 12 DES 2019 Cristian III Institut del Teatre, el 12/12/2019 21:00 Dijous a l'IT 14 DES 2019 UN OBÚS AL COR CCVIC de la Guixa, el 14/12/2019 20:30 Propostes de tardor dels CCVIC


20

Revista de Vic Novembre | Desembre

DRET

L

DRET A L'ASSISTÈNCIA JURÍDICA GRATUïTA

Elisabet Jorquera

a ciutadania té dret a l'assistència jurídica gratuïta, tal com estableix l'article 119 de la Constitució espanyola i la Llei 1/1996, de 10 de gener. A Catalunya, el Decret 252/1996, de 5 de juliol regula el procediment per al reconeixement del dret i la subvenció per a les actuacions professionals d'advocats i procuradors. L'assistència jurídica gratuïta és el servei públic que garanteix el dret a obtenir defensa i representació gratuïtes per advocat i procurador quan la persona immersa en un procediment judicial acredita insuficiència de recursos per litigar i litiga en defensa de drets o interessos propis. Prestat pels col·legis d'advocats i procuradors a través del servei d'orientació jurídica i el torn d'ofici, amb el suport del Departament de Justícia. Poden sol·licitar el reconeixement del dret d'assistència jurídica gratuïta les persones físiques després d'haver presentat el model d'imprès normalitzat. A la sol·licitud, s'hi ha d'annexar diversa documentació per acreditar la insuficiència de recursos per litigar. Per tal d'accedir al dret, les persones físiques que no tinguin patrimoni suficient han d'acreditar uns recursos i ingressos anuals bruts de la unitat familiar que, d'acord amb el que estableix l'article 3 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, modificada pel Reial decret llei 3/2013, no superin els següents llindars de l'IPREM (indicador públic de rendes d'efectes múltiples) en funció dels membres que formen la unitat familiar de la persona sol·licitant.

Llindar per accedir a la justícia gratuïta en còmput anual:

una declaració responsable dels ingressos percebuts dels últims 6 mesos.

Membres de la unitat familiar

6. Un informe actual de vida laboral, de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Un 2 IPREM 12.908,06 € Dos 2,5 IPREM 16.135,97 € Tres Quatre o més 3 IPREM 19.362,09 €

7. Una còpia de les sis darreres nòmines dels membres de la unitat familiar, si treballen per compte aliè.

Excepcionalment, també hi poden accedir aquelles persones que no superin el quíntuple de l'IPREM (32.270,15 €), sempre que acreditin alguna de les circumstàncies que estableix l'article 5 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta. D'acord amb l'article 4 de la mateixa Llei, per valorar l'existència de patrimoni suficient es tindrà en compte la titularitat de béns immobles sempre que no constitueixin l'habitatge habitual de la persona sol·licitant, així com els rendiments de capital mobiliari.

8. Còpia de les tres darreres declaracions trimestrals de l'IRPF dels membres de la unitat familiar, si treballen per compte propi.

D'altra banda, també poden sol·licitar el dret les persones jurídiques que determina la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta (associacions d'utilitat pública i fundacions inscrites en el registre administratiu corresponent), sempre que, sense tenir patrimoni suficient, el resultat comptable de l'entitat en còmput anual sigui inferior al triple de l'IPREM (19.362,09 €). Documentació que cal adjuntar a la sol·licitud: Documentació per acreditar la situació econòmica de la unitat familiar 1. Una còpia del llibre de família, si la persona sol·licitant està casada i/o té fills a càrrec seu. 2. Una còpia de la darrera declaració d'IRPF dels membres de la unitat familiar. 3. Una còpia de la darrera declaració de l'impost de patrimoni dels membres de la unitat familiar. 4. Certificat dels centres de treball i de les altes i baixes de la Seguretat Social, si no esteu obligat a fer la declaració de l'IRPF. 5. En cas que la persona sol·licitant no estigui obligada a fer la declaració d'IRPF,

9. Si sou perceptor de la prestació d'atur, certificat de l'Oficina de Treball de la Generalitat o de l'INEM de la percepció de la prestació d'atur i del període pel qual la teniu atorgada. 10. Si sou pensionista, certificat de cobrament de pensions. 11. Certificat d'altres administracions en el cas que tingueu atorgat algun altre tipus d'ajut (ajut social, beques, etc.). 12. Certificat del cadastre o registre de la propietat de béns immobles de les propietats de la unitat familiar. 13. Un certificat de béns mobles, si se n'és titular. 14. Documentació acreditativa de les circumstàncies excepcionals al·legades. 15. Una còpia del contracte de lloguer o del rebut mensual de l'habitatge habitual de la persona sol·licitant (hipoteca), si s'ha declarat com a càrrega per a l'economia familiar. 16. Comptes anuals o balanç de situació en el cas de persones jurídiques. 17. Declaració d'utilitat pública (associacions) o inscripció registral (fundacions).

A més d'aquesta documentació, el col·legi d'advocats que tramiti la sol·licitud i la comissió d'assistència jurídica gratuïta poden demanar documentació complementària per acreditar més específicament la situació econòmica de la unitat familiar segons les dades que s'indiquin de la persona sol·licitant.


SI EL TEU FRIDAY ÉS BLACK, LA TEVA BOCA ÉS WHITE

NOMÉS AQUEST MES AMB EL TEU TRACTAMENT

D’IMPLANTOLOGIA

I ORTODÒNCIA.

GRATIS

AQUESTA POLSERA D’ACTIVITAT

VIC Rambla de l’Hospital, 3

93 881 43 50

Consulta condicions en vitaldent.com. Registre Sanitari: E08978600


22

Revista de Vic Novembre | Desembre

DE VIATGE

C

omencen les primeres freds, els dies plujosos, els cels grisos i les llevantades. A l'estació dels bolets, el bosc s'omple de grocs, vermells i taronges que no tenen res a envejar a l'esclat de la primavera. La tardor és una estació de colors, retrobaments amb un mateix i arrauliment davant les primeres enceses de llar de foc. Ja sabem que sota la manta s'hi està molt bé, però fuig: agafa la família, la parella, un amic o a tu i prou i vés a voltar indrets tacats de tardor.

1. Visita a Camprodon i Setcases

Abans no es deixin veure les primeres nevades, aquesta és la sortida per excel·lència. Una passejada pel centre de Camprodon, entrant a triar i remenar la llonganissa més vistosa i amb més flaire. A tocar del pont que deixa a sota el riu Ter, hi tenim el museu del mestre Isaac Albéniz. I un pèl més cap al nord, ens arribem a Setcases, on pots sentir la gelor de l'aire combinat amb la fressa del riu. Abans d'emprendre el camí de tornada, ens podem parar a fer un toc o un bon àpat de muntanya en algun dels restaurants del poble.

2. Passejada per Madremanya

Madremanya és un dels pobles medievals amb encant. Sovint eclipsat pel veí Monells, els carrerons estrets que juguen amb ombres atrapen els visitants i fa que sigui un bon destí per deixar-s'hi caure, però també perquè les Gavarres hi són a tocar. Si es vol caminar una estona, hi ha una bonica ruta que va de

Els 5 plans imprescindibles de tardor a la Demarcació de Girona

Madremanya fins a Millars, on es troba el castell de Millars i l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. De totes maneres, hi ha altres carrers que guarden la memòria de temps antics, com els que pots trobar en aquest llistat. Que les pedres expliquin tots els secrets més ben guardats!

3. Les Estunes de Banyoles

Les Estunes és una zona boscosa d'alzines i roures que forma part del municipi de Porqueres. Es tracta d'un paratge de travertí, una roca sedimentària calcària molt present als voltants de l'estany de Banyoles. La peculiaritat de les Estunes és que trobem unes grans esquerdes verticals a la roca que sovint permeten passejar-s'hi. Per arribar-hi des de Banyoles, s'ha d'agafar la carretera en direcció Mieres i Olot i trencar a mà esquerra a" Les Estunes". També podem fer excursions a altres indrets boscosos interessants com per exemple els que podreu trobar en aquest llistat.

4. La fageda d'en jordà

És excursió obligada de tardor. Els colors de gamma càlida prenen el protagonisme i et transporten a les històries de fades i follets, de bandolers i realitats passades. Un indret on agafar aire amb les primeres freds, del qual Joan Maragall deia "El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos, en la gran quietud s'atura, i no sent res, i està perdut". I no passeu per alt la Font Moixina, molt a prop d'Olot. Si voleu descobrir espais preciosos

ideals per fer una passejada inspiradora, també hem seleccionat aquests.

5. Anar a buscar bolets

En una llista de plans tardorencs no hi pot faltar una bona boletada. A la Selva, cap al Pirineu, a Fitor o a prop de mar. Cadascú coneix els seus llocs i punts exactes. I si cal, es compten les passes des d'un indret de naixor fins al cotxe i es deixen passar uns dies perquè la clapadeta de pinetells minúsculs esdevingui una clapada prou sucosa perquè en surti una bona fregida. Benvinguda pluja!

1020

938814241

info@finquesvic.com www.finquesvic.com


Vic FM www.vicfm.cat

La ràdio a Vic té un nom, i aquest nom és VICFM Escolta’ns a www.vicfm.cat


24

Revista de Vic Novembre | Desembre

CINE

Torna Sònic

E

l primer cop d'ull a la pel·lícula de Sònic va ser un desastre absolut. La terrible versió de l'icònic personatge blau va ser tan vilipendiada que va provocar una onada de reacció tan furiosa que la pel·lícula es va retardar i van sorgir converses sobre la pressió indeguda sobre els seus animadors per redissenyar completament a l'heroi de la pel·lícula. Però ara tenim un nou Sònic. Aquesta setmana vam poder veure l'aspecte actualitzat de la pel·lícula, la primera vegada que (oficialment, almenys) vam poder veure l'extens treball que s'havia dut a terme des d'aquest avanç inicial per revisar radicalment el disseny de Sònic de la pel·lícula en alguna cosa que recordava més a l'estimat personatge del videojoc i menys com un malson ambulant, incòmodament dentuda que aguaitava cada moment al despertar. I la veritat és que ara sí que està aconseguit. Aquest nou Sònic no ens perseguiria en la foscor de la nit, esperant sufocar els nostres crits amb les seves mans humanes sense guants i esgarrifoses. Els seus petits ulls separats no penetrarien profundament en les nostres ànimes. Les seves dents ... Bé, encara són dents, però no tan

evidents. El redisseny va ser un èxit, es va trobar amb una reacció gairebé tan aclaparadorament positiva com la reacció violenta que es va donar amb l'original. I resulta que els fans de Sònic tenen un nom familiar a què agrair parcialment que l'eriçó de la pel·lícula s'assembli molt més a la versió que esperaven del personatge: Tyson Hesse. És probable que el nom de Hesse ja sigui conegut pels fans de Sònic, però per a aquells que no ho saben, ha estat associat amb la franquícia durant força temps, tant en forma de jocs com de còmics. Hesse es va unir per primera vegada als còmics de Sonic the Hedgehog quan el personatge encara tenia llicència d'Archie Comics. Després d'haver llançat el seu propi còmic viral de Sònic, "Sonic s Big Fat Adventure", Hesse va ser contractat per Archie per fer diverses portades per als seus còmics de Sonic, així com per proporcionar una línia en l'art de la minisèrie Sonic: Mega Drive. Quan la llicència de còmic de Sònic es va transferir a IDW el 2018, Hesse la va seguir, il·lustrant diverses portades per a la sèrie reiniciada. Arran de la reacció al tràiler d'ahir, l'artista va recórrer a les xarxes socials per confirmar que havia estat contractat per liderar els esforços per revisar el disseny de Sonic de la pel·lícula:

Hesse va saltar a la fama de fandom per animar la seqüència del títol d'obertura de l'aclamat joc de plataformes Sonic Mania, llançat per commemorar el 25 aniversari de Sonic. La seqüència curta no només va portar a Hesse a crear nous tràilers animats per al joc i el seu rellançament, Sonic Mania Plus, sinó que Hessefue l'encarregat del guió il·lustrat i dues minisèries animades per YouTube de Sega, Sonic Mania Adventures i Team Sonic Racing Overdrive. Per tant, una cosa sembla clara: l'home coneix la seva Sonic. Molt bé. Això sí, col·locar la totalitat de l'èxit del redisseny sobre les espatlles de Hesse seria irresponsable. Va jugar un paper de lideratge, però com va reconèixer en el seu tweet, encara hi havia un equip complet d'artistes d'efectes visuals que van haver de donarli vida a aquest nou disseny i integrar-lo en la pel·lícula, un equip que va enfrontar pressions i càrregues de treball extra després que el públic exigís la volta a la taula de dibuix. Però donada la seva experiència amb l'icònic personatge, és difícil negar que el paper de Hesse en la remodelació de la pel·lícula de Sònic no va ser clau. Sonic the Hedgehog arribarà als cinemes el 14 de febrer de 2020. Gizmodo


MARCA LA DIFERENCIA


26

Revista de Vic Novembre | Desembre

TACTICA COACH

Mercè Conangla: 'Cal fer molta educació emocional preventiva a tots els nivells'

L

a Fundació Ecologia Emocional ha realitzat un estudi amb un total de 2.450 joves de 14 instituts de la demarcació de Barcelona, en el qual els nostres adolescents s'han sincerat sobre els seus nivells de benestar i salut emocional. Avui entrevistem la psicòloga Mercè Conangla perquè ens parli sobre els objectius i resultats d’aquest interessant estudi. Quina va ser la motivació principal per encetar aquest projecte? Som una Fundació que va néixer fa 23 anys amb una mirada curiosa i oberta al món de l'educació emocional, del creixement personal i del treball amb valors. En aquest sentit, des de l'Institut de Recerca de la Fundació Ecologia Emocional, liderat pel Jaume Soler, vàrem voler conèixer com se sentien els nostres adolescents en termes de salut i benestar emocional. Així, vam decidir que havíem de començar el projecte elaborant un qüestionari propi, que hem anomenat B-SEA (Benestar i Salut Emocional dels Adolescents). En què consisteix la metodologia que heu dut a terme? El principal tret diferencial és que es tracta d'un qüestionari creat per l'equip de l'Institut de Recerca, un equip de 30 persones de diferents perfils personals i professionals. Van començar amb una "pàgina en blanc" oberts a crear entre tots, debatent, opinant, sense pressa; hem trigat vora un any a crear-lo! Són 100 preguntes agrupades en 10 àrees d'autoexploració. Com vàreu fer arribar els qüestionaris als joves? Hem fet arribar el B-SEA a través de les escoles als alumnes de secundària, cicles formatius i batxillerat, és a dir, la franja d'edat entre 11 i 18 anys. Hi han participat 14 centres de la província de Barcelona als que hi estem molt agraïts per la seva participació, i per la seva cura en garantir la bona realització del qüestionari. Quins han estat els resultats més positius? Si hem de remarcar aspectes positius, principalment es desprenen dos: per una banda, els nostres adolescents tenen una relació molt ben equilibrada pel que fa a la seva identitat. Ells mateixos ens han respost que sí que s'agraden, que estan satisfets de la seva personalitat, de com es relacionen amb els altres, de forma general i en totes les edats i gèneres. Per altra banda, i això també és una bona notícia en aquest món en què vivim, mostren una elevada apreciació de la diversitat. Accepten i els hi agrada que hi hagi diferents formes de ser i de pensar, i tenen especial sensibilitat per aspectes ecològics, per la natura i per la cura d'animals i plantes. Contràriament, també se'n desprenen aspectes negatius. Sí, la gestió de la ira, de la por, de la vergonya són aspectes molt millorables. Ens han reconegut que es bloquegen quan tenen por, que deixen de fer coses que els

hi agrada per vergonya, o que més vegades de les que voldrien perden el control quan s'enfaden. També observem que a mesura que avança l'edat augmenta el sentiment de solitud i baixa el d'alegria. Per altra banda valors com la immediatesa, la pressa, el consumisme i la manca d'acompliment d'obligacions han quedat de manifest en aquest estudi. I un tercer tema destacable és la millorable comunicació emocional a les famílies. Ens diuen que se senten estimats, valorats i respectats dintre del grup familiar, que hi ha comunicació sobre 'fets' però no hi ha expressió emocional sobre 'com em sento'. Sense dubte tenim molts reptes com a societat per aquests joves. Per què creieu que les TIC provoquen als joves sentiments d'angoixa i impaciència? El mòbil i les "noves" tecnologies (que per a ells no són noves), formen part de la seva vida diària com un element més. Senten que, si no tenen el mòbil, els hi falta alguna cosa, es mostren impacients quan no tenen resposta dels missatges enviats, angoixa si no estan connectats, tot i que ells mateixos diuen conèixer i ser conscients dels perills que internet pot tenir, i reconeixen tenir, malgrat tota la invasió tecnològica, més amics reals que virtuals. La velocitat i la immediatesa en què esperen les respostes fa que baixi el valor de la paciència tan necessària per assumir les situacions de la vida. Cal estar alerta, sobretot en les franges d'edat dels més petits, a aquests sentiments d'angoixa, d'impaciència, etc., donat que tenen un impacte a la seva vida relacional. I, malauradament, el bullying continua essent un dels aspectes més preocupants. Sense dubte un dels aspectes que més ens ha sobtat de l'estudi negativament és la constatació de la presència del bullying entre els adolescents. Un 15% de manera similar en totes les edats reconeixen haverlo patit per part dels companys, i el que encara és més preocupant és que un 34% ha reconegut haver participat de manera activa o passiva en activitats d'assetjament a companys. I aquí no estem valorant si

determinada acció és considerada com a bullying o no, sinó que la lectura és molt més dura i preocupant perquè vol dir que el 34% han fet alguna acció que són conscients que ha fet mal a algun company, insisteixo de manera activa o passiva. Com caldria actuar per reduir els efectes negatius i mantenir o potenciar-ne els positius? Cal fer molta educació emocional preventiva a tots els nivells: en la formació del professorat i l’alumnat i en l’àmbit familiar. Perquè aquesta situació no arribi a produirse, cal anticipar-nos orientant aquesta generació cap a la bondat i la sensibilitat per tot ésser viu, des de ben petits. Cal oferir models adults orientats a la pau i a la resolució pacífica dels conflictes. En definitiva, aprenen del que nosaltres som, i no tant del que nosaltres diem. També és important donar-los eines per a gestionar les seves emocions desequilibrants i saber-les reconduir: por, ira, enveja, frustració... Hem de ser capaços de crear espais protegits escolars i familiars, entorns on cada persona pugui créixer de la manera que li sigui pròpia des de la seva diversitat. Aquest projecte ha estat el més ambiciós de la Fundació? Aquest qüestionari ha estat el primer gran projecte de gairebé dos anys de treball, però fem diferents socioescanners - petites enquestes sobre temes emocionals a la societat -, i ja estem posant en marxa la segona fase del B-SEA, i també un estudi sobre creixement personal a Catalunya. Finalment, de què n'esteu més satisfets? Estem satisfets del sentit del que fem, de la generositat, perseverança i dedicació dels professionals que ho han fet possible. També per la resposta generosa i col·laborativa de les escoles que s'han interessat pel projecte. Pensem que els hi hem donat eines per a ser més sensibles al que senten els seus joves. En definitiva, ells seran els que continuaran la tasca de fer d'aquest món un lloc millor, més humà i més sensible a la vida. Són l'esperança i n'hem de tenir molta cura.


28

Revista de Vic Novembre | Desembre

TECNOLOGIA

WT: Social, la nova xarxa social de el creador de la Wikipedia

J

immy Wales, creador de la Wikipedia, ha creat una xarxa social amb la qual pretén deslligar-se de les xarxes socials «enverinades» que actualment són majoritàries a Internet. Aquest adjectiu ho ha assenyalat en un fil publicat a Twitter (que incloem al final d'aquest article) que ha servit de presentació del seu nou projecte, la xarxa social WT: Social (hereva del projecte col·laboratiu WikiTribune, que va ser llançat en 2018 per combatre les fake news).

Tal com assenyala el lema de la plataforma, es tracta d'una xarxa social «enfocada a les notícies» i el que fa és dotar d'elements socials a WikiTribune. WT: Social que posada en marxa fa una setmana i, des d'aleshores, són més de 28.000 persones les que s'han donat d'alta a la plataforma, que funciona certament de manera molt diferent de les xarxes socials «tradicionals» tal com avui dia les coneixem. Bàsicament, tal com explica Wales, aquestes xarxes socials busquen que els usuaris es quedin com més temps millor a la plataforma. El seu model de negoci és la publicitat, i per això

desenvolupen models que busquen l'addició de l'usuari a l'«m'agrada» amb l'objecte de generar més ingressos. No obstant això, el plantejament de WT: Social és totalment diferent: el seu objectiu és informar, servir d'utilitat als usuaris, seguint la filosofia col·laborativa que ja va fer de la Wikipedia una eina bàsica a Internet.

Els usuaris de WT: Social compten amb la seva pàgina de perfil amb un mur i poden compartir notícies en els diferents subfòrums (subwikis) temàtics existents a la xarxa social. De moment registrar-se és gratuït -jo he pogut fer-ho sense problema-encara que per poder accedir a totes les funcionalitats cal esperar que el perfil sigui aprovat. De moment hi ha una «llista d'espera» (ocupo el lloc 6.442) o també es pot pagar la versió prèmium per poder emprar la plataforma ja. També es poden enviar invitacions a amics i companys de treball per així pujar posicions en la llista d'espera. Un cop registrat, qualsevol pot compartir informacions i realitzar publicacions el que s'anomena «talk»

(la plataforma només està disponible en anglès, de moment). A més, també pot editar les informacions d'altres i qualsevol altre usuari pot editar les publicacions que un faci. L'objectiu de la xarxa social és aportar valor. El seu model de negoci és precisament aquest. Es tracta d'una plataforma gratuïta però Wales confia que siguin els mateixos usuaris, aquells que troben valor en el servei, els que decideixin pagar per ell. En definitiva, es tracta de realitzar aportacions com passa amb la Wikipedia i hi ha dues modalitats: pagar 12 euros al mes o 90 euros a l'any.

Però Wales té clar que, si vol plantar cara a les xarxes socials tradicionals, ara mateix més que a guanyar diners el que ha d'aconseguir és una base d'usuaris suficient per a la xarxa social. Assegura que, de moment, no han donat publicitat a la xarxa social perquè no es troba funcionant tècnicament al 100% i la inversió ha estat mínima, però confia en el boca a boca. D'aquí aquest model d'haver de convidar a amics per poder emprar totes les funcionalitats de la plataforma.


29 Revista de Vic

Novembre | Desembre Revista de Vic

29

L'HORÒSCOP I ELS MOTS ENCREUATS Per Dhanna Astròloga

t'ajudarà a triar millor el què vols.

Àries (21/3 al 20/4)

Escorpí (Del 24/10 al 22/11)

Cranc (Del 22/6 al 21/7)

Aquari (Del 21/1 al 19/2)

Balança (Del 24/9 al 23/10)

Bessons (21/5 al 21/6)

Capricorn (Del 22/12 i el 20/1)

Verge (Del 24/8 al 23/9)

Taure (Del 21/4 al 20/5)

Sagitari (Del 23/11 al 21/12)

Lleó (Del 22/7 al 23/8)

Peixos (Del 20/2 al 20/3)

Si tens parella formal, amb l'actual aspecte de Mart amb Júpiter, podríeu plantejar-vos passar per la vicaria o el jutjat per casar-vos. Augment de l'activitat física. El sector de l'amor pot estar actiu amb la presència del Sol. Assumptes relacionats amb els fills, que demanen posar-hi atenció. Possible comunicació d'un amor del passat. Pot donar-se un malentès, amb un company del sector laboral. Serà millor ser el més clar i assertiu possible. Dies de possibles despeses per alguna modificació a la llar. Mercuri retrògrad en aspecte a Saturn, pot ajudar-te a mirar alguns assumptes amb lupa i a prendre bones decisions. Una amistat no és clara i desconfies. Dóna-li temps. Venus en aspecte a Neptú, pot inclinar a la idealització d'una persona per la qual et sents atret. També pot fer que et trobis inspirat i amb ganes de gaudir de l'art. En l'aspecte sentimental pots viure una decepció. Algú que creies que volia una relació, només vol un assumpte sexual. L'experiència

Mots encreuats per Pau Vidal HORITZONTALS: 1. Agraeix les mostres de devoció amb aquella humiltat i aquella veueta / 2. Silencià entre cometes. Ha arribat després del ro i l’atalp /3. Un xic de gràcia. De tant sedimentat prop de la mar ha quedat quasi paralític. Au, digues el teu nom / 4. Sense excepció. És necessària a molts oficis i imprescindible a qualsevol feina / 5. En Tyrone abans de ser el número u. Artísticament realistes a partir de les revistes / 6. Que depèn dels daus. Vivia a la frontera / 7. Peix d’aigua dolça d’alt contingut en amiant. Cosí del neoprè, l’igualitarista / 8. Aturo en nom de la llei. Varietat de quars més pràctica, o quasi / 9. Au, torna’l a dir. Sempre s’hi torna, un element així. Arrenca el bull / 10. Senyal que el cor va per feina. Guia per posar-ho tot arrenglerat / 11. Dobla a cada jugada. Dolça i melindrosa com la bona amerc. Parets de la llar / 12. Intercanvià idees sobre aspectes del partit. Lluny de València la igualtat és afer de cavalls / 13. Més aviat. Plou i això puc oferir-te, com a recer. VERTICALS: 1. Minyó massa belluguet per ser kumbaià. Així sol quedar la carn, com una sabata / 2. Descobriment d’Amèrica. Aquest tubercle el veus i penses: nyam, nyam. Tripliquen l’entrenament / 3. Distribuït, re, entre els que intercanviaven idees. Al Penedès salten i a Cadaqués se’ls cruspeixen / 4. Tan mala néta que va fer enfollir en Tena. Africana papissota / 5. Genera un mot nou que no sap per on navega. Cranc comestible / 6. Liquida el deute. Continent contingut en un sol país. Motí per manca d’oxigen / 7. Neguitós, ansiós, impacient. Tothom ho fa sense haver-hi de pensar / 8. Enemics del Zaire Independent. Pròtesi transformable en un insecte. Ressona més en el motor / 9. Mesures de vells mostradors. Algun dia serà el rei de les galetes / 10. Lapse de temps que dura una explosió. Deixi reposar el conreu un any in crescendo. Parets del quil / 11. Tan calaveres que les seves aventures anuncien llampecs. Brilla més que un ull / 12. Que si abraça?: crema, abrusa, socarra. En un poblat així segur que hi ha bon embotit.

El Sol aspectant a Plutó, et dóna un plus de resistència. Pots estar molt enfocat en noves maneres d'obtenir recursos. Practicar meditació pot ajudar-te a descansar millor. Vas arribant al final d'un cicle, associat a l'obtenció de recursos materials. En els darrers temps has après altres maneres de gestionar l'economia i ara en treus profit. Sembla que cal atendre algunes qüestions materials, que suposen importants obligacions. Sol i Mercuri transitant per Casa VI, inclinen a gestions relacionades amb la salut. Una exparella podria contactar amb tu, amb intencions d'alguna cosa més que amistat. Saturn en trànsit per Casa V, demana prudència i temps abans de prendre decisions. El Sol transitant per Casa XII pot fer que revisis massa el passat i t'angoixis. Mart en bon aspecte a Júpiter, et dóna una empenta per emprendre un projecte professional. Amb el Sol i Mercuri transitant per la Casa IX, pot donar-se l'oportunitat de fer un viatge. Si més no, cercaràs moments de relaxació a la vora del mar o bé al balneari.


30 Revistadede 30 Revista VicVic

Novembre | Desembre

L'ARTICLE El Doctor Angel Escudero i l'anestèsia psicològica

E

l 1972 El cirurgià Doctor Escudero fa la primera intervenció quirúrgica amb anestèsia psicològica a València.

El Doctor Angel Escudero comença a utilitzar l'anestèsia psicològica en varius, hèrnies, simpatectomia lumbar entre altres intervencions i de seguida comença a utilitzar el seu sistema a la maternitat. Durant 44 anys d'experiència operant amb anestèsia psicològica ha tingut un 0% d'infeccions postoperatòries. El 1977 utilitza per primera vegada la paraula Noesiterapia que vol dir curació pel pensament i comença a impartir cursos a personal sanitari, parasanitari i altres professionals i persones interessades. Llevadores, ginecòlegs i odontòlegs són els professionals que més estan utilitzant la Noesiterapia en el seu treball El principi bàsic de la Noesiterapia és: .- El cervell és un ordinador biològic que regeix tots els processos a escala física i emocional i cada pensament és un programa amb el qual podem gestionar el nostre cervell Aquest principi bàsic és aplicable a totes les àrees de l'ésser, així neix la Noesiologia; ciència que estudia l'efecte de la pensada en tots els aspectes de la vida. Els pacients acabats d'operar amb el sistema del Doctor Escudero no necessitaven analgèsics en el postoperatori, eren donats d'alta en poc temps i les seves ferides cicatritzaven ràpidament i feien vida normal molt abans que altres pacients operats amb les mateixes patologies. El pensament és com un programa i cada vegada que pensem una mica el nostre cervell comença a treballar en aquesta direcció, d'aquesta manera posa en marxa el cos. La indecisió, el dubte i altres tipus de bloquejos malgasten l'energia de la vida perquè donen ordres contradictòries al cervell, ja que aquest és només el processador de la informació que li arriba. L'organisme té una intel·ligència natural que el manté en vida, ara és el pensament qui el posa en marxa. Resposta Biològica Positiva La RBP l'aconseguim pensant en present i positiu, aquesta és l'eina més potent per generar benestar en les nostres vides.

Li hem de dir al cervell el que volem, sempre en positiu sabent que és el nostre meravellós ordinador biològic li hem de dir el que SI volem. Fem un exemple, diem; necessito que el meu diafragma o la meva respiració sigui més àmplia. Després observem com respirem. No serà gens estrany que prenguem consciència que s'amplia el moviment respiratori. Abans, però, hem de tenir present la importància del nervi vago, aquest activa el sistema nerviós parasimpàtic regulador de la sobreexcitació del cos. Per activar el parasimpàtic diem; la meva boca s'omple de saliva i quan tinguem la boca plena de saliva pensem en positiu.

¿Practiquem? La meva boca s'omple de saliva, amb la boca plena de saliva diem; necessito que el meu diafragma o la meva respiració sigui més àmplia i observem com respirem, el normal és que s'ampliï el moviment respiratori. La importància del pensament positiu El pensament positiu és dir-li al cervell el que volem. Posar atenció a ell no és una cosa a tenir en compte: no pensis en un gos verd ... És un entrenament el fet de revisar el que

estem pensant, observar o controlar el pensament i gestionar el cervell. També és pràctica el fet de pensar en el que sí que volem. Al fer aquestes pràctiques posem en marxa els recursos interns, i ens adonem que tenim recursos que no sabíem que teníem o que estàvem obviant. Cada vegada que posem en marxa el pensament de benestar, el que sí que volem de cada situació traurem tot el potencial que portem dins. L'ésser humà està despertant en el seu potencial i s'està adonant que té capacitats que no havien estat educades ni ensenyades a les escoles. Aquestes capacitats són les d'aconseguir treure el potencial i fer les coses de la millor manera possible i cada vegada millor. I tot, pel pensament positiu que genera resposta biològica positiva i desperta les capacitats de l'ésser humà. Com a estudiant de la primera promoció de Màster de Noesiologia i Noesitarepia puc anar constatant com l'efecte de la pensada canvia la biologia i la vida cada vegada va millor. Més informació a: https://www.noesiology.com/ http://partonaturalnoesiterapia.es/


EDIFICI NOVA CONSTRUCCIÓ

EDIFICI AMB PISOS DE 2,3 I 4 HABITACIONS, AMB GARATGE I DUES PLACES PER A BICICLETES PER PIS, ACABATS DE QUALITAT.

VIC

PROMOCIÓ ESPECIAL PER A LES 5 PRIMERES COMPRES. (SEGONS RIGURÓS ORDRE DE RESERVA)

PASSEIG GENERALITAT

A PLAÇA NOGUERA

Estem construint el teu somni Plaça de l’Estació, 8 VIC (BCN)

Tel. 93 889 42 77

www.habitatge.com

Profile for Revista de Vic

REVISTA DE VIC 63  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual repartida en més de 100 punts de distribució per tota la comarca d'Osona i el Ripollès. Una publ...

REVISTA DE VIC 63  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual repartida en més de 100 punts de distribució per tota la comarca d'Osona i el Ripollès. Una publ...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded