Novembre | Desembre Revista de Vic
El tràgic aiguat L’octubre del 1863 Cristina MASRAMON L’inofensiu riu Méder ha crescut en diverses ocasions, causant desperfectes i inundacions. Una de les primeres riuades que s’ha destacat al llarg dels anys va ser la de l’any 1617. Va ser un aiguat que causà significatives catàstrofes a la ciutat. Més de 200 anys després la ciutat va tornar a ser víctima de la més gran inundació de la seva història.
U
nes de les imatges més antigues que es coneix de la ciutat de Vic són les d’aquell aiguat de 1863. Aquestes imatges mostren alguns enderrocs ocasionats per la constant pluja. La intensa tempesta va provocar víctimes i nombroses destrosses en l’àmbit material, urbà i arquitectònic. Els fets van ocórrer el 7 octubre de 1863; va començar la pluja i es va intensificar a mitja tarda fent aparèixer una nuvolada fosca acompanyada de llamps i de trons. La constant caiguda d’aigua va fer que el riu Méder intensifiqués el seu cabal arribant a desbordar-se. Tot i alguns moments de treva, la pluja era constant en tota la jornada. A les 2 de la matinada l’aigua començava a inundar carrers. En concret les zones més afectades foren el carrer de Sant Francesc, el de la Soledad i la zona de les Adoberies. Carrers plens d’hortes que l’aigua destrossava i enderrocava els murs de les parcel·les. A les 3 de la matinada l’aigua arribava als primers pisos dels habitatges i començaven les destrosses. A la matinada de l’endemà, el 8 octubre, la crescuda del riu encara va augmentar més i l’aigua s’apropiava totalment dels carrers i edificis, trencava vides d’edificis i teules.
El primer cas d’auxili que es coneix va ser a càrrec del Guàrdia Civil Josep Galobardes, quan entorn de les 5 de la matinada va sentir els primers crits d’auxili al carrer de les Adoberies. A partir d’aquesta primera actuació els veïns s’organitzaven i es mobilitzaven juntament amb les autoritats municipals. Alcalde de Vic, aleshores Josep Giró i Torà convocà als guàrdies de portes de la ciutat a l’Ajuntament per organitzar-se, juntament amb el cos de bombers. Originàriament el cos de bombers estava format per un cos d’homes voluntaris, cadascun d’ells amb un ofici provinent del món de la construcció,
llauneria i d’altres.
Des de l’Ajuntament es realitzaren diferents pregons per informar a la població que s’hi adreçava demanant notícies: en el primer es va demanar als veïns que posessin llums a les finestres dels habitatges dels carrers de la zona afectada; en el segon, convocaven a tots els ciutadans que fossin paletes o fusters que oferissin escales i eines útils per tal de rebre ordres i poder actuar. Nombrosos metges de l’Hospital s’organitzaven per atendre a les persones ferides. Hi van atendre un total de 28 persones. Es recomptà 33 morts: 22 dones i 11 homes majoritàriament del carrer Sant Francesc, algun del carrer Riera o Soledad. La víctima més jove va ser la Maria Saborit Moliné amb 1 any de vida, i la més adulta va ser en Jaume Girbau amb 65 anys. Van quedar malmeses 21 cases de la banda dreta de la Calla, 39 de la banda esquerra, 8 cases del carrer de les Adoberies, unes 14 cases del carrer del Remei, i dues cases del Prat de la Riera guardaven la mostra de la destrucció. En total es van destruir 84 cases.
19