Revista de Vic 15 Novembre 2015

Revista de Vic Novembre | Desembre de 2015

Revista de la ciutat de Vic - www.revistadevic.cat Núm. 15

Ester Portell.- Oriol Casellas.Sandra Verdaguer.- Xavi Ruiz.Marta Anglada.- Cristina Masramon.- Cristina Comerma.- Elisabet Ester Portell.Portell.Oriol Casellas.Ester Oriol Casellas.Jorquera.Andreu Gomez.Lidia Ester Portell.Oriol Casellas.Sandra Verdaguer.Xavi Ruiz.Sandra Verdaguer.Colldelram.CristinaXavi Serrat.Olga Sandra Verdaguer.Xavi Ruiz.Marta Anglada.Cristina MasraMarta Anglada.Cristina Bover.- Marina Serrallonga.-Dànius Anglada.Cristina Masramon.-Marta Cristina Comerma.mon.Cristina Comerma.Elisabet mon.Cristina Comerma.Elisabet Jorquera.- Andreu Andreu Gomez.Gomez.- Lidia Jorquera.Jorquera.Andreu Gomez.Lidia Colldelram.- Cristina Cristina Serrat.Serrat.- Olga Olga Colldelram.Colldelram.Cristina Serrat.Olga Bover.- Marina Marina Serrallonga.-Dànius Serrallonga.-Dànius Bover.Bover.- Marina Serrallonga.-Dànius

2015 2015 2015

15 15 15

2

Revista de Vic Novembre | Desembre

14-15 MERCAT MEDIEVAL DE VIC 2015 Vic retorna a l’època medieval. Un any més els carrers de la ciutat de Vic es vestiran del 5 al 8 de desembre tal com es feia durant l’edat antiga.

04 06 08 10 11 12 16 18 19 22 24 26 28

racó legal Reforma de la Llei d’enjudiciament civil. Llei 42/15 MODA Working Girl Efemèrides vigatanes Novembre - Desembre ELs LLIBREs DEL MES

Eleccions!, Una Constitució per Catalunya i Sucs Verds

LA RECEPTA DE L’ANDREU Pastís de Mousse de Xixona Història de vic L’Abat Oliba (Tercera Part) SPOILER ALERT Don’t blink Breu recull de la premsa vigatana “La Gazeta de Vich” i Jaume Collell el tràgic aiguat L’octubre del 1863 EL RACÓ VETERINARI Perquè els pingüins són negres si viuen al gel? sagals d’osona Final de temporada sensacional dels Sagals els xacres El tercer xacre “QUE NO SE OLVIDE...” “...No puedo, ni aunque quiera, perdonar...ni olvidar.”

Novembre | Desembre Revista de Vic

B

Xavi RUIZ

envinguts a una nova edició de la Revista de Vic. No fa gaires dies, una dona em va dir que tant de bo hi hagués hagut una revista com aquesta quan ella era jove, i la veritat és que em va sobtar que em digués que només sortia 2 cops al mes de casa seu i un era per anar a la seva revista, al forn de pa del seu barri.

editorial Mercat Medieval director: Xavi Ruiz Redactors: Oriol Casellas Sandra Verdaguer Xavi Ruiz Marta Anglada Cristina Masramon Cristina Comerma Elisabet Jorquera Andreu Gomez Lidia Colldelram Cristina Serrat Olga Bover Marina Serrallonga Dànius Josep Torras disseny i maquetació: Ester Portell CORRECCIÓ: lasensacio.cat web: larevistadevic.cat publicitat: info@larevistadevic.cat 655 45 42 33 dipòsit legal: B 18552-2014

Em vaig sentir molt orgullós de poder formar part d’aquesta publicació i de poder començar a explicar histories que la gent m’explica.

L

a ciutat de Vic té una màgia que m’envolta, això és inexplicable, i a tothom a qui li demano em diu el mateix, és una ciutat amb molt d’encant, amb una bellesa i una història extraordinària.

Em sento orgullós d’haver nascut i viscut aquí.

A banda de tot això, també hi ha la bellesa temporal, la de les fires i mercats. En aquestes dates se celebra el Mercat Medieval, i els carrers es preparen per rebre milers de persones que vénen de tots els indrets del món.

Poder passejar per Vic i olorar les herbes o tastar l’embotit o el caldo casolà entre d’altres, és meravellós.

Ens llegim en un mes, i recordeu que ens podeu enviar comentaris o articles a info@larevistadevic.cat.

Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat Xarxes socials: /larevistadevic

3

4

Revista de Vic Novembre | Desembre

EL RACÓ LEGAL

Reforma de la llei D’ENJUDICIAMENT CIVIL. LLEI 42/15

A

Elisabet JORQUERA rran d’una reforma que va entrar en vigor el passat dia 7 d’octubre del 2015, el judici verbal i el seu procediment judicial ha quedat modificat.

<< El judici verbal no tenia resposta escrita, pel que moltes vegades el demandant compareixia quasi a cegues el dia de la vista, sense saber exactament el que s’anava a trobar. Ara s’introdueix un tràmit de resposta escrita, de manera que el demandant anirà a la vista amb ple coneixement previ del contingut dels arguments que el demandat es proposa utilitzar per oposar-se a la demanda. >> En els judicis verbals en què no s’actuï amb advocat i procurador, el demandant podrà formular una demanda succinta, on es consignaran les dades i circumstàncies d’identificació de l’actor i del demandat i el domicili o els domicilis on poden ser citats, i es fixarà amb claredat i precisió el que es demani, concretant els fets fonamentals en què es basa la petició. A tal fi, es podran complimentar uns impresos normalitzats que es trobaran a la seva disposició en l’òrgan judicial corresponent, en els casos en què sigui possible actuar sense advocat ni procurador, s’indicarà així en l’admissió de la demanda i es comunicarà al demandat que estan a la seva disposició en el jutjat uns impresos normalitzats que poden emprar per a la resposta a la demanda. Fins a 2000 euros de reclamació, pot actuar-se sense advocat ni procurador.

El judici verbal s’iniciarà per una demanda (que tindrà el contingut i forma propis del judici ordinari), havent de respondre el demandat per escrit en el termini de 10 dies (també conforme al que es disposa per al judici ordinari).

El demandat en el seu escrit de resposta i el demandant en el termini de 3 dies des que se li doni trasllat d’aquest escrit de resposta, hauran de pronunciar-se sobre la pertinença de la vista. Si cap de les parts ho sol·licités i el tribunal no considerés procedent la seva celebració, dictarà sentència sense més tràmits.

Contestada la demanda (o la reconvenció, si l’hagués) o transcorreguts els terminis establerts, hi haurà prou amb què una de les parts ho sol·liciti perquè el lletrat de l’Administració de Justícia (abans secretari judicial) assenyali el dia i l’hora per a la celebració del judici, dins dels cinc dies següents. Tanmateix, en qualsevol moment posterior (encara que previ a la celebració de la vista) qualsevol de les parts podrà apartar-se de la seva sol·licitud per considerar que la discrepància afecta a la qüestió o les qüestions merament jurídiques. En aquest cas, es donarà trasllat a l’altra part pel termini de 3 dies, transcorreguts els quals, si no s’haguessin formulat al·legacions o manifestada oposició, quedaran les actuacions a dictar sentència si el tribunal així ho considera, sense necessitat de celebrar el judici. La citació al judici indicarà també a les parts que, en el termini dels 5 dies següents a la seva recepció (abans donaven tan sols 3 dies), han d’indicar les persones que,

per no poder-les presentar elles mateixes, han de ser citades pel secretari judicial a la vista perquè declarin en qualitat de part, testimonis o perits. Amb aquesta finalitat, han de facilitar totes les dades i circumstàncies necessàries per a dur a terme la citació. En el mateix termini de 5 dies, les parts poden demanar respostes escrites a càrrec de persones jurídiques o entitats públiques, pels tràmits establerts en la llei. Si el demandant no assistís a la vista i el demandat no al·legués interès legítim en continuar el procés perquè es dicti sentència sobre el fons, es tindrà a l’acte per

desistit al que va interposar la demanda, se l’imposaran les costes causades i se li condemnarà a indemnitzar al demandat comparegut, si aquest ho sol·licités i acredités els danys i els perjudicis patits. Si no comparegués el demandat, es procedirà a la celebració del judici.

Una vegada celebrat el judici, es dictarà sentència.

De manera resumida per tant, el judici verbal ja no es contesta a la demanda de manera verbal com el seu nom indica, sinó que es respondrà per escrit. I només se celebrarà la vista si alguna de les parts o sol·licita i el Jutge així ho considera convenient.

Elisabet Jorquera Mestres Procuradora dels Tribunals Tel: 93.883.24.19 / 665.55.30.22 www.jorquera-procuradora.com

Si trobes una oferta nostra més barata t’abonem la diferència

m e s o T’ho p t a r a b tan ! m e d o p m o c CURVED 800 Hz

1200 rpm

SMART TV

8 KG

WiFi

A++

RENTADORA SCHNEIDER SlA8135

299€

NOVETAT

24,91 € / mes

PORTÀTIL ACER ASPIRE E15

TOTS ELS PRODUCTES APPLE IPHONE 6S

MEMòRIA 16 GB

739€ 61,58 € / mes

Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 10.00 a 21.00 h)

www.isern.net

Pantalla de 15.6”

4 Gb de RAM 500 Gb de disc dur Actualitzable a Windows 10

PANTALLA 12,9” MEMòRIA 32 GB

74,91 € / mes

49,91 € / mes

AMD A10-7300 a 3,4 GHz

IPAD PRO

899€

599€

TV SAMSUNG UE40J6300

Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC

399€

33,25 € / mes

Oferta vàlida fins a fi d'existències.

6

Revista de Vic Novembre | Desembre

MODA Cristina COMERMA

V

estir-se un dia qualsevol per anar a treballar no és sinònim de vestir-se de qualsevol manera, per molta mandra que et faci pensar què et posaràs. Cada feina requereix un look adequat a ella, només has de saber utilitzar les eines adequades i amb només 5 minuts ja estaràs llesta per afrontar una nova jornada laboral:

Com em sento avui?

Abans de prendre cap decisió, primer has d’analitzar com et sents. Hi haurà dies que tindràs més ganes d’arreglar-te, d’altres que potser no tant… En el primer cas, no hi ha problema, segur que de seguida trobes l’outfit perfecte pel teu estat d’ànim. Si pel contrari, no et ve de gust passar-te deu minuts triant i remenant per l’armari, vés a l’opció segura: els teus jeans preferits, un jersei de punt i l’últim calçat que t’hagis comprat (així evites la temptació de posar-te les que més aprecies, que solen ser les més velles).

Prohibit: jerseis amb boles (si no tens temps de passar la màquina de treure boles, borra de la teva ment l’opció de posar-te’ls), pantalons, faldilles i vestits que ja no et queden bé (t’has aprimat/ engreixat, els baixos dels pantalons estan desfilats…)

Jornada formal

Si penses a lluir cames, la millor opció és un vestit o faldilla, de color no molt cridaner, acompanyat d’unes mitges més aviat tupides (sempre queden més formals). Si prefereixes el pantaló, que sigui de color fosc o burdeus i, si t’atreveixes, els pantalons culotte són el més in de la temporada. No et descuidis dels complements: se segueix portant el daurat minimal i rellotges de línia clàssica masculina. Pel que fa al bolso, aparca els XXL i desterra les bandoleres de línies rectes i colors sobris.

Prohibit: un total look negre (vas a treballar, no a enterrament). Encara que sigui el color formal per excel·lència, no cal abusar-ne. La tendència bicolor és un hit de l’hivern, així que per què no combinar

Working dos tons de marrons, gris amb burdeus o rosa… Que ningú s’avorreixi quan et miri!

Enfada’t si vols amb tu mateixa, però no tindràs més remei que canviar ràpidament d’estratègia >>

Girl

Prohibit: peces exageradament sporty

(estan bé per estar per casa i fer esport, però no per anar a treballar!).

<<

Jornada informal

Per aquells dies que no necessites engalanar-te molt, pots optar per conjunts més relaxats: vestits còmodes, faldilles amb vol, botines i jerseis casual.

No descartis l’opció (sempre encertada) de combinar una part formal i l’altra d’informal. A primera vista potser et semblarà que no han d’encaixar, però fes un parell de proves i veuràs com no t’hi trobaràs tan malament. No cal que, perquè sigui un look informal, aparquis els talons. Si et ve de gust pujar, són perfectes amb un uns jeans boyfriend i un cardigan o blazer. Crearàs una imatge efforless digna d’envejar!

Consells infalibles Roba en bon estat: el que dèiem de les boles dels jerseis de llana, baixos dels pantalons desgastats… tot això s’ha d’eliminar, tan de la teva ment com del teu armari. No hi ha ocasió possible per posar-t’ho!

Netedat: tens moltes ganes de posar-te aquella camisa que se’t posa tan bé… i quan te l’emproves, horror!

Està bruta…! Enfada’t si vols amb tu mateixa, però no tindràs més remei que canviar ràpidament d’estratègia i passar al pla B en qüestió de segons.

Evita els Bad Hair Day: I és ben cert que quan tens un BHD, també el tens a nivell personal/laboral. Si no els pots evitar, intenta dissimular-los amb una cua baixa o un semirecollit amb monyo, fàcils i efectius!

Simplement...

Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat

8

Revista de Vic Novembre | Desembre

efemèrides Vigatanes 10/11-de Des.

El bisbe de Vic Guillem de Tavertet participa com a representant del braç eclesiàstic a les Corts de Barcelona convocades per Jaume I el Conqueridor, on es decideix emprendre la conquesta de Mallorca.

L l o r e n ç d’Altarriba encapçala un atac sobre la ciutat de Vic en venjança de tots els odis i greuges acumulats durant les últimes dècades per la seva família. Fou un atac molt violent i en el que participaren alguns centenars de persones.

L’assalt acabà fracassant.

5 de Des. Neix a Vic Llucià Gallissà i Costa, reconegut humanista, erudit i bibliotecari.

Fou Doctor en Dret Civil i Canònic per la Universitat de Cesena i bibliotecari de la Universitat de Ferrara, ambdues localitats italianes. Va viure una bona temporada a Itàlia viatjant per tot el país i inclús s’entrevistà amb el papa Pius VI. Féu donació de la seva enorme biblioteca privada al Bisbat de Vic però malauradament el vaixell en el qual viatjava naufragà perdent-se pràcticament la totalitat dels llibres.

Oriol CASELLAS

13 de Des. 21 de Des. L’aviació feixista italiana bombardeja per primer cop la ciutat de Vic en l’ofensiva final franquista sobre Catalunya. Hi haurà dos bombardejos més el 20 i 25 de gener del 1939 causant algunes desenes de morts i nombrosos desperfectes.

11 de Des. S’inaugura el nou complex esportiu de l’estadi Torras i Bages al barri de l’Estadi. L’obra fou promoguda pel bisbe Ramon Masnou que encarregà la tasca a Joan Riera i Rius i al mossèn Jaume Mogosa.

El 13-D. Seguint l’exemple de la consulta popular sobre la independència de Catalunya feta a Arenys de Munt tres mesos abans, es realitza a tot Osona un referèndum sense validesa legal sobre la independència. El resultat afirmatiu supera el 90% a tots els municipis de la comarca d’Osona.

1228 1475 1731 1938 1955 2009 Retalls il·lustrats Cristina MASRAMON

Paga la TINTA, no la marca RICOH AFICIO SPC 240DN Impressora làser color amb xarxa i dúplex

€ * Oferta només vàlida per la compra del joc de tòners CRICOH SPC 240

67,00€ 49,,99€

Brother HL-1210 W Impressora làser monocrom Wi-Fi

HP Deskjet 2543 Multifunció · Tinta · Color · Wi-Fi

151,42€

HP Deskjet 1510 Multifunció tinta color Escaneja, copia i imprimeix

Brother MFC-L2700DW Multifunció Làser Monocrom Escaneja, copia i imprimeix amb Wi-Fi i Fax

Recentment, l’Ajuntament de Vic ha portat a terme una iniciativa per potenciar una xarxa de carrers amb caràcter de vianants, amb l’objectiu de promoure els desplaçaments a peu dins del nucli urbà. Catim informa que pots accedir al carrer de Gurb de manera habitual sempre i quan ens facilitis la matrícula del teu vehicle cada cop que ens visitis. Més info a www.catim.cat.

CATIM Impressió

Ofertes aplicables per la compra del seu joc de consumibles.

Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus iva inclòs.

Ofertes vàlides fins a esgotar existències.

Preus amb I.V.A inclòs.

10

Revista de Vic Novembre | Desembre

ELs LLIBREs DEL MES Mortadel.lo i Filemó - Eleccions!

«

Com?

Una constitució per a Catalunya

El Súper comunica a Mortadel·lo i Filemó que es presentarà a les pròximes eleccions generals pel partit PEPERÉ (Poble al Poder Rebentant Esquelets), al que el professor Bacteri replica que ell es presenta pel C.U.L. (Científics Units per la Llibertat).

En veure la situació, Mortadel·lo i Filemó decideixen presentar-se pel Partit Mortadelista Filemoner Espanyol. Tothom a la T.I.A., del director al comptable, es pensa presentar a les eleccions, pel que comencen les aliances i propostes d’acords... Mortadel·lo i Filemó tractaran d’atreure Ofèlia al seu partit, però amb molt mals resultats. Tot això i molt més en la nova aventura dels personatges de Francisco Ibáñez que, sens dubte, n’oferiran la cara més divertida de la política en època d’eleccions.

Simplement...

Sucs Verds

L

luny de ser una moda passatgera, els sucs verds aporten a la nostra salut beneficis evidents, tant en l’àmbit físic, com en el mental i l’emocional. Sabies, per exemple, que ens ajuden a oxigenar la sang, prevenen l’envelliment i milloren el trànsit intestinal?

En aquest manual et proposem trenta receptes fàcils elaborades amb verdures i fruites per cuidar-te per dins i per fora, i fins i tot et recomanem quins toppings afegir-hi per donarlos-hi una injecció extra d’energia.

Una constitució per a Catalunya és el relat de com es va elaborar el primer esborrany de Constitució catalana i repassa, article per article, els aspectes més rellevants d’aquest text constitucional. Monarquia o República?

Tindrem exèrcit? Pesseta o euro?

Quines seran les llengües oficials?

Tindrem doble nacionalitat? Quants diputats tindrà el nou Parlament? El jutge Santi Vidal explica en una conversa amb la periodista Marina Llansana com serà el futur Estat català que han imaginat un grup d’experts constitucionalistes amb ell al capdavant. Una conversa aclaridora que aporta reflexions noves al món del dret i que alhora va destinada a tots aquells a qui interessa seguir, des de l’inici, el procés de construcció d’un Estat nou.

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat

Novembre | Desembre Revista de Vic

11

LA RECEPTA DE

l ’ Andreu Pastís de Mousse de Xixona de l’Andreu

Ingredients per a 4 persones

Andreu GOMEZ Per fer la base Agafem un motllo per fer pastissos, ficarem la mantega al microones 10 segons, el just perquè ens quedi fosa, amb l’ajuda d’un pinzell, pintarem el motllo amb la mantega per tot arreu i també pels laterals. Una vegada fet aquest pas agafarem un grapat de farina i la ficarem a sobre, donarem cops al motllo, com si estiguessis buscant or, quan estigui tota repartida retirem la farina sobrant, això ho fem perquè ens creí una capa antiadherent. Separarem les clares dels rovells i amb l’ajuda d’una batedora muntarem les clares a punt de neu i les reservarem.

El següent pas serà agafar els rovells d’ou, els 150 g. de sucre i els 25 cl. d’aigua i amb la batedora farem una emulsió fins que quedi ben cremós. Acabat aquest pas i amb l’ajuda d’una llengua barrejarem suaument les clares i la farina tamisada amb els 10 g. de llevat. Omplirem el motllo i ho ficarem al forn a 180 ° durant 15 minuts.

Per fer la base

Per fer la mousse de Xixona

4 ous 150 gr. de farina 150 gr. de sucre 25 cl. d’aigua 10 gr. de llevat “Royal” 20 gr. de mantega

500 cl. de nata per muntar 300 gr. de torro Xixona 3 làmines de gelatina 100 cl. de whisky 75 gr. de sucre llustre 50 cl. de mel

Per fer la mousse de Xixona Muntarem la nata amb els 75 g. de sucre llustre i reservarem a la nevera, per una altra part, agafarem el torró de Xixona i l’esmicolarem amb els dits, ha de quedar com una sorra granulada. Remullarem les tres fulles de gelatina amb aigua freda i amb un cassó ficarem els 100 cl. de whisky i la mel.

Quan comenci a bullir ho pararem i afegirem les tres fulles de gelatina i barrejarem bé amb una batedora. Aquest preparat no ha d’estar ni molt calent ni molt fred a l’hora de barrejar amb la nata i el que farà un cop es refredi és gelificar el gust perquè no ens baixi la mousse i es pugui tallar bé i no ens faci aigua la nata. Barrejarem amb l’ajuda d’una llengua la nata amb el preparat de whisky, la mel, la gelatina i el torró de Xixona. Ja podem cobrir el motllo i amb una espàtula ho deixarem ben pla.

Ara a refredar dues hores, desemmotllarem i us puc assegurar que tenim un pastís de mousse de Xixona tan bo com si fos de pastisseria.

Un plat que sembla ser d’origen madrileny, encara que es desconeix el seu origen exactament. Existeixen receptes del plat que daten de l’any 1599 que en el llibre Guzmán d’Alfarache de Mateo Alemany esmenta el plat de “callos” com: “revoltillos hechos de las tripas del vientre de la vaca”.

Es sap que s’ofereix en un menú de Lhardy ja en ple segle XIX. Algunes teories no confirmades sostenen que els emigrants procedents d’Astúries van portar el costum de les seves terres. Tanmateix variants d’aquest plat es troben en diverses parts de fora d’Espanya. A Catalunya la diferència en la seva preparació és la picada catalana.

Cuiner: Andreu Gómez

Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans.

També oferim el menú diari i carta.

VINE I PROVA’NS. Obrim tots els dies del

Mercat Medieval de Vic

12

Revista de Vic Novembre | Desembre

HISTÒRIA DE VIC L’Abat Oliba (Tercera part)

Oriol CASELLAS També hi introduí ornamentació com els mosaics de marbre al terra representant escenes d’animals. Al mateix temps, féu construir un nou i sumptuós altar d’or i argent que es perdé al s. XV a causa de la guerra civil del temps de Joan II. A la inauguració i consagració del 1032 hi assistiren nombroses autoritats: Berenguer de Gurb bisbe d’Elna, Guifré bisbe de Carcassona, Ameli bisbe d’Albi, Guifré comte de Cerdanya i germà d’Oliba, i Guillem comte de Besalú i nebot d’Oliba. L’assemblea confirmà al monestir tots els seus béns i privilegis, que no eren pocs.

L

Cuixà

’altre monestir d’Oliba, el de Sant Miquel de Cuixà, també fou reformat en temps d’Oliba. L’església havia estat reformada el 974 per l’abat Garí i Oliba hi introduí algunes millores tot i que no fou una remodelació tan destacada com la de Ripoll. El 1035 una altra gran representació de bisbes i autoritats del territori es congregaren a Cuixà per a presidir la consagració de les reformes, entre elles la nova cripta, el cimbori i les dues torrescampanars.

Vic A la seu episcopal les reformes d’Oliba foren molt destacades. De la catedral consagrada el 31 d’agost del 1038 n’han arribat fins avui el campanar i la cripta. En aquesta data assistiren a l’acte la mateixa comtessa Ermessenda, Guifré arquebisbe de Narbona, Berenguer bisbe d’Elna, Guislabert bisbe de Barcelona, Eribau bisbe d’Urgell i Guifré bisbe de Carcas-

sona. A part de la inauguració també es confirmaren tots els drets i privilegis de la seu episcopal vigatana, així com es delimità amb precisió el territori diocesà que s’estenia per tota l’actual Catalunya central.

La catedral romànica d’Oliba aguantà fins a finals del s. XVIII quan fou enderrocada per fer-hi la nova catedral neoclàssica de l’arquitecte vigatà Josep Morató, i sols quedà el campanar de 46 metres d’alçada i la cripta com a testimonis del temple del 1038. La nau hauria fet uns 12 metres d’ample per 38 metres de llargada. Ja al s. XII es feren algunes remodelacions importants de la catedral d’Oliba sobretot a la coberta i a la portalada que es féu completament nova semblant al que es féu també al monestir de Ripoll.

Paral·lel a la construcció de la nova catedral vigatana, Oliba impulsà també la renovació de l’església de Santa Maria, ubicada ben bé davant de la basílica de Sant Pere. Aquesta església fou arrasada un segle després per construir-hi la famosa església de “La Rodona”, l’any 1180.

Aquesta església circular aguantà també fins a finals del s. XVIII quan desaparegué definitivament per tal de fer lloc a la nova catedral neoclàssica.

Altres esglésies i monestirs Oliba féu construir o remodelar nombroses esglésies i monestirs de la diòcesi amb les noves tècniques i estil romànic llombard. Cronològicament la primera fou Sant Martí d’Ogassa l’any 1024, ubicada en terres del seu cunyat Joan Oriol i la seva germana Adelaida. Tot i que l’església existent feia molt pocs anys que existia, Oliba la féu enderrocar i bastir completament de nou.

Altres esglésies de nova edificació sobre edificis ja existents foren Llaiers, Santa Eulàlia de Riuprimer, Sant Llorenç de Cerdans, Sant Andreu de la Vola, Sant Miquel de Fluvià, etc.

Cripta de la catedral de Vic del 1038 També impulsà el petit monestir de la Portella a l’àrea del Lluçanès. Ja el 1018 hi envià dos monjos de Ripoll perquè hi habitessin tot seguint la mateixa regla benedictina. El 1035 Oliba mateix consagrà el monestir ja acabat de construir.

També assistí com a convidat i testimoni a la consagració de nombroses esglésies i monestirs de fora de la seu vigatana. Una de les més destacades fou la de la nova església catedral de Girona pocs dies després de la consagració de la nova catedral vigatana del 1038. En aquest acte hi hagué també una gran representació d’autoritats civils i religioses del país com la mateixa comtessa Ermessenda que era, a més, germana de Pere, el bisbe gironí.

La Pau i la Treva de Déu A part de la seva vocació renovadora i constructora, el bisbe i abat Oliba serà sempre recordat pels catalans per la seva faceta pacificadora del país en un moment en què les disputes senyorials estaven en ple apogeu. Durant tot el seu període com a gran prohom del país es dedicà a pacificar les relacions i disputes entre nombrosos nobles i autoritats eclesiàstiques, establint la bona convivència entre els seus propis familiars, coneguts i membres de la seva diòcesi. La violència senyorial era un mal endèmic que de retruc dificultava la prosperitat dels mateixos comtats catalans.

Novembre | Desembre Revista de Vic

Oliba féu construir o remodelar nombroses esglésies i monestirs de la diòcesi amb les noves tècniques i estil romànic llombard. >>

13

<<

Ja l’any 1019, poc després de ser nomenat bisbe, Oliba intervingué en el conflicte entre la comtessa Ermessenda -que acabava d’enviudar del comte barceloní Ramon Borrell i exercia de senyora durant la minoria d’edat del seu fill Berenguer Ramon I- i el comte Hug d’Empúries. El comte empordanès reclamava uns territoris fronterers entre Empúries i Girona i ocupà per la força les terres en litigi d’Ullastret. S’inicià un judici que decretà que les terres d’Ullastret pertanyien a Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon i, per tant, Hug s’havia de retirar i retornarles a la família comtal barcelonina. En tot aquest afer el bisbe Oliba actuà defensant els drets d’Ermessenda i el seu fill. Curiosament, el mateix germà d’Oliba, el comte de Besalú Bernat Tallaferro defensava els drets d’Hug d’Empúries.

Poc després, el 1020, també féu d’intermediari i pacificador de les tenses relacions entre el mateix comte Hug d’Empúries i Gausfred de Rosselló degudes a la delimitació d’ambdós comtats.

Hug i Gausfred eren, a més, oncle i nebot, evidenciant que molt sovint les disputes i conflictes afectaven les famílies poderoses en el seu mateix sí. Per la mateixa època intervingué en les disputes entre l’arquebisbe de Narbona, Guifré, i el vescomte de Narbona, Bernat. L’arquebisbe Guifré era nebot d’Oliba. Oliba reconduí la situació conflictiva assolint que tant el vescomte com l’arquebisbe juressin pau, fidelitat i amistat recíproca.

Cap al 1035 intervingué en una important disputa que l’afectava directament, conflicte entre la seu ausetana i Bernat Sendred senyor del castell de Gurb referent a una sèrie d’esglésies ubicades en territoris del castell de Gurb: Sassorba, Vespella, Sant Bartomeu i Sant Andreu de Gurb.

Hi havia disputes sobre si pertanyien al capítol de canonges de la catedral o si ho eren de la família dels senyors del castell de Gurb. Finalment Oliba arribà a un acord i cedí les esglésies als senyors de Gurb. De totes maneres el conflicte tornà a esclatar després de la mort d’Oliba.

El 1040, intervingué decididament en el greu conflicte entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer I (nét d’Ermessenda i Ramon Borrell) i el bisbe de la ciutat Guisalbert. Les disputes eren tals que la ciutat estava dividida i fins s’arribà a la situació que des del campanar de la catedral s’apedregà el palau comtal. Oliba formà part del tribunal que posà fi a aquest conflicte entre dues de les principals autori-

tats del país. Aquests són alguns exemples concrets d’acció decidida d’Oliba en bé de la pau i la concòrdia però no és allò pel qual el nostre bisbe obtingué més anomenada i fama que ha arribat als nostres dies.

Retrocedint uns anys, al maig del 1027, Oliba acudí al poble de Toluges, al comtat de Rosselló. Allà Oliba junt amb tots els clergues de la regió i el poble acordaren per al bisbat d’Elna “que cap habitant del sobredit comtat i bisbat no assaltés el seu enemic des de l’hora nona del dissabte fins a l’hora prima del dilluns a fi que tothom pogués complir amb els deures del dia dominical; que ningú no assaltés de cap manera els clergues ni monjos que anessin sense armes, ni aquells homes que amb la seva família anessin o tornessin de l’església; que ningú no gosés assaltar ni violar les esglésies ni les cases posades dintre un circuit de trenta passes.

Constituïren aquest pacte o treva, segons es llegeix, perquè, prescindint de la llei divina i de la religió cristiana, abundava la iniquitat, i la caritat es refredava.” (A. ALBAREDA; 1972: 146) Naixia així la Pau i Treva de Déu.

Aquells qui incomplien les disposicions esmentades eren excomunicats i apartats de la societat cristiana.

ASSERTIM CASDOM, S.L.

Serveis Comptables i Fiscals.

Serveis d’Interpretació i Traducció.

C. Enric Prat de la Riba, 13 Tel. 93885 57 06 Vic

938832656 · 610508980

14

Revista de Vic Novembre | Desembre

MErcat medieval de vic Vic retorna a l’època medieval

U

n any més els carrers de la ciutat de Vic es vestiran del 5 al 8 de desembre tal com es feia durant l’edat antiga.

El pont de la Puríssima serà el marc en què més de 300 parades dedicades a l’artesania en general engalanaran el centre històric.

El Mercat Medieval de Vic és una proposta lúdica i cultural dirigida a tots els públics oferint als seus visitants una gran varietat d’activitats i productes diversos.

La fira és impulsada per l’Ajuntament de Vic, a través de l’ Institut Municipal i Economia de Vic (ImpeVic).

La vintena edició d’aquest mercat té com a objectiu portar a gairebé les 100.000 persones que visiten anualment aquesta fira als nostres temps antics. I ho fa no només amb les parades establertes, sinó també amb música, balls i espectacles de carrer que ajuden, sense dubte a aquest objectiu principal.

Un dels atractius principals del Mercat, i fet que l’ha fet consolidar com a una de les fires més importants del país, és la recreació dels oficis i firaires que ofereixen els seus productes tals com coques, perfums i sabons, espècies, joguines o decoració en els seus estands. Resulta interessant que en un mateix espai es pugui trobar un artesà oferint els seus productes i espectacles musicals o teatrals que es mouen al llarg de tot l’escenari medieval.

Enguany l’oferta comercial i cultural del Mercat Medieval s’amplia, sobretot amb activitats dirigides als més menuts de la casa i que es centralitzaran a la coneguda plaça dels Màrtirs on es realitzaran, entre d’altres, tallers de maquillatge, lluites de cavallers, disfresses i jocs varis.

Una cita que hauria d’estar apuntada als calendaris de cada família que farà, que per uns moments, que la nostra vida sigui un viatge al passat, amb olors, espectacles, llums i colors que ens deixaran embadalits i faran que sigui una estona màgica i plena d’emocions.

ELS DIUMENGES Pollastre 9 € Conill 12 € Mig Costelló 12€

VEDELLA D.O. NAVARRA Bistec 12,25 €/Kg Entrecot 16,90 €/Kg Filet 30,50 €/Kg

PORC DEL PAÍS Llonza 5,59 €/Kg Pintxos de pernil marinats 6,99 €/Kg Botifarra d’all i julivert

7,30 €/Kg

POLLASTRE GROC CATALÀ Sencer 2,99 €/Kg Quart 4,79 €/Kg Hamburguesa 8,30 €/Kg

TOTS ELS DIMECRES T' ESTALVIARÀS L'IVA! (ET FEM UN 10% DE DESCOMPTE L TEVA COMPRA) EN LA

16

Revista de Vic Novembre | Desembre

spoiler alert Don’t blink

@danidanius Dani Dànius

DÀNIUS

E

l món es divideix en dos grups: El de les persones que veuen Doctor Who i les persones que no. Punt. Ets de les primeres? Ara mateix t’abraçaria, company/a whovian! Ets de les que no? També pots llegir aquest article, cap problema.

Segueix-me a

Per sort, apareix en escena el Doctor Who -mitjançant unes gravacions ocultes en DVDs de la botiga del germà de la desapareguda-, per avisar a la protagonista de com actuar davant aquests àngels ploraners.

Però, qui o què és Doctor Who? Te’n faig cinc cèntims.

Però no t’abraçaria. Em sap greu.

Don’t blink, no parpellegis. Els entesos en la matèria ja sabreu de què parlo o, més concretament, de quin capítol de Doctor Who parlo. El capítol es diu “Blink” i em servirà per parlar de la sèrie en general. Tercera temporada, capítol deu, si no vaig errat, i amb en David Tennant com a Doctor. Un dels episodis més coneguts i valorats de Doctor Who, sens dubte. Dades que no necessites ara mateix, però que m’agrada aportar per fer-me l’entès en la matèria. “Postureo”, vaja.

Seguim. Aquest capítol ho té tot; Ciència-Ficció, amor, intriga, terror, frikisme, acció i viatges en el temps. I això que és un dels capítols en què surt menys el personatge del Doctor Who..., imagina’t. En ell hi trobem una noia (Carey Mulligan), dins una casa abandonada, intentant resoldre la desaparició de la seva amiga. Dins la casa, és vigilada per unes inquietants estàtues d’àngels ploraners que es tapen la cara amb les mans. El més inquietant és que, quan no les mires, aquestes estàtues angelicals semblen canviar de lloc. I cada cop estan més a prop d’ella. No vull fer massa spóiler del que poden fer aquestes estàtues, però si puc dir que les seves intencions no són del tot bones i que més li val a la Sally no perdre’ls de vista ni parpellejar o... millor mireu el capítol.

El Doctor –així es fa dirés un extraterrestre humanoide amb més de 700 anys que viatja a través de l’espai i el temps dins d’una cabina de policia blava típicament anglesa. El Doctor sempre porta una acompanyant terrícola –femenina, com no- i ja fa més de 50 anys que els seus viatges i aventures s’emeten per la BBC anglesa. Cert que ha viscut períodes amb més o menys èxit i alguna dècada sense emissió... però en fi, cinquanta anys són cinquanta anys! Quin és el seu secret per aguantar tant de temps a la televisió? Els seus guions?

La “regeneració” del personatge que permet canviar l’actor quan ja no hi ha més idees? En parlaré un altre dia, que el tema dona per molt.

I ara sí, em permeto acabar l’article de la mateixa manera que acaba aquest episodi, amb el Doctor parlant directament a l’espectador, amb imatges de fons d’estàtues de pedra d’arreu del món.

“No parpellegeu. Si ho feu, esteu morts.

Són ràpids, més del que us imagineu.

No els hi gireu l’esquena, no desvieu la mirada i no parpellegeu! Bona sort”

18

Revista de Vic Novembre | Desembre

LA PREMSA A VIC

“Breu recull de la premsa Vigatana”

“Gazeta de Vich” i Jaume Collell

Q

Xavi RUIZ

uan parlem de la Gazeta de Vich, estem parlant de la primera publicació periòdica que va tenir la ciutat de Vic, una publicació pionera a l’epoca, ja que el primer noticiari va ser publicat el gener del 1803.

Va ser una publicació que no esmentava notícies de Vic, sols notícies de caire polític i caràcter generalista. També sabem, ara com ara, que va ser una publicació diària i que ningú signava com a director. El nombre de pàgines fou de 12, i amb paginació continuada des del número 1. La impremta va ser l’oficina d’en Joan Dorca.

Fou redactava en castellà i cal a recalcar que a cada peu de plana hi havia un reclam, amb la síl·laba final del primer mot de la pàgina següent.

En l’any 1805 trobem la possible continuació de la Gazeta de Vich, sense la data que deixa de publicar-se, també redactada en castellà i al mateix sistema de notícies, encapçalat per al lloc d’origen, el país o ciutat i la data. També l’imprimia en Joan Dorca.

Després, l’any 1808 i durant la interrupció del Diario de Vich, va sorgir una altra vegada la Gazeta de Vich, aquesta vegada sense tenir res a veure amb la primera i va ser durant un temps, publicada paral·lelament amb el Diario de Vich.

Poc després de néixer, van optar per incloure el mot “Diaria” al títol i així modificant el títol per “Gazeta Diaria de Vich”. Van publicar 8 números amb paginació continuada i també va ser redactada en Castella.

A l’esquerra el núm. 1 de la Gazeta de Vich. A la dreta el canonge Jaume Collell.

Però la Gazeta de Vich amb més renom, sens dubte va ser el que va fundar el canonge Jaume Collell i Bancells el dia 15 d’ Octubre del 1914, que va esdevenir un abans i un després en les publicacions vigatanes en l’àmbit comarcal. S’identificà, principalment, per les seves campanyes regionalistes, religioses i en defensa de l’ortografia sense normes, tot i així les va acabar acceptant tal com es va veient.

Aquesta publicació, va ser l’hereva de la Gazeta Vigatana (1904 - 1905) i la Gazeta Montañesa (1905 - 1914), amb una edició de 4685 números va durar fins a l’any 1936. Amb una impressió de 8 pàgines per número i impresa en la Tipografia Balmesiana (Can Pietx). Redactada en català i adreçada a tots els osonencs.

D’aquesta publicació podríem fer un número sencer, però cal a destacar els editorials que va fer Joan Anglada i Vilardebò de l’any 1930 al 1936. Jaume Collell i Bancells (Vic, 16 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor. Nascut a Vic Osona. Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove. Fou un

membre destacat de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. Fundà la Revista Catalana (1889); dirigí la Gazeta Montanyesa del 1905 al 1914 i en fundà la continuació, la Gazeta de Vich (1914).

Publicà Viatge a Roma (1896), Memòries d’un noi de Vic (1908) i Del meu fadrinatge (1920), que recullen els seus records d’infantesa i de jovenesa. La seva obra pòstuma és Efemèrides dels meus 50 anys de sacerdoci (1938).

Bibiografia: RIERA EURAS, MARIA MERCÈ: Bibliografia de la premsa publicada a Vic 1900-1931. Tesina 1983.

JUNYENT, EDUARD: La ciutat de Vic i la seva historia. 1976.

MIRALPEIX BALLÚS, CONCEPCIÓ: La premsa de la ciutat de Vic al segle XIX. Departament de cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat. 1981.

CODINA I GENÍS, MIQUEL: Retalls de premsa vigatana 1803-2000. 2000.

«Jaume Collell i Bancells». L’Enciclopèdia. cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

REQUESENS I PIQUÉ, JOAN. Jaume Collell i Bansells, publicista. Ausa - XIX · 144 (2000), pàgs. 35-54 Patronat d’Estudis Osonencs.

Novembre | Desembre Revista de Vic

El tràgic aiguat L’octubre del 1863 Cristina MASRAMON L’inofensiu riu Méder ha crescut en diverses ocasions, causant desperfectes i inundacions. Una de les primeres riuades que s’ha destacat al llarg dels anys va ser la de l’any 1617. Va ser un aiguat que causà significatives catàstrofes a la ciutat. Més de 200 anys després la ciutat va tornar a ser víctima de la més gran inundació de la seva història.

U

nes de les imatges més antigues que es coneix de la ciutat de Vic són les d’aquell aiguat de 1863. Aquestes imatges mostren alguns enderrocs ocasionats per la constant pluja. La intensa tempesta va provocar víctimes i nombroses destrosses en l’àmbit material, urbà i arquitectònic. Els fets van ocórrer el 7 octubre de 1863; va començar la pluja i es va intensificar a mitja tarda fent aparèixer una nuvolada fosca acompanyada de llamps i de trons. La constant caiguda d’aigua va fer que el riu Méder intensifiqués el seu cabal arribant a desbordar-se.

Tot i alguns moments de treva, la pluja era constant en tota la jornada. A les 2 de la matinada l’aigua començava a inundar carrers. En concret les zones més afectades foren el carrer de Sant Francesc, el de la Soledad i la zona de les Adoberies.

Carrers plens d’hortes que l’aigua destrossava i enderrocava els murs de les parcel·les. A les 3 de la matinada l’aigua arribava als primers pisos dels habitatges i començaven les destrosses. A la matinada de l’endemà, el 8 octubre, la crescuda del riu encara va augmentar més i l’aigua s’apropiava totalment dels carrers i edificis, trencava vides d’edificis i teules.

El primer cas d’auxili que es coneix va ser a càrrec del Guàrdia Civil Josep Galobardes, quan entorn de les 5 de la matinada va sentir els primers crits d’auxili al carrer de les Adoberies. A partir d’aquesta primera actuació els veïns s’organitzaven i es mobilitzaven juntament amb les autoritats municipals. Alcalde de Vic, aleshores Josep Giró i Torà convocà als guàrdies de portes de la ciutat a l’Ajuntament per organitzar-se, juntament amb el cos de bombers. Originàriament el cos de bombers estava format per un cos d’homes voluntaris, cadascun d’ells amb un ofici provinent del món de la construcció,

llauneria i d’altres.

Des de l’Ajuntament es realitzaren diferents pregons per informar a la població que s’hi adreçava demanant notícies: en el primer es va demanar als veïns que posessin llums a les finestres dels habitatges dels carrers de la zona afectada; en el segon, convocaven a tots els ciutadans que fossin paletes o fusters que oferissin escales i eines útils per tal de rebre ordres i poder actuar. Nombrosos metges de l’Hospital s’organitzaven per atendre a les persones ferides. Hi van atendre un total de 28 persones.

Es recomptà 33 morts: 22 dones i 11 homes majoritàriament del carrer Sant Francesc, algun del carrer Riera o Soledad.

La víctima més jove va ser la Maria Saborit Moliné amb 1 any de vida, i la més adulta va ser en Jaume Girbau amb 65 anys. Van quedar malmeses 21 cases de la banda dreta de la Calla, 39 de la banda esquerra, 8 cases del carrer de les Adoberies, unes 14 cases del carrer del Remei, i dues cases del Prat de la Riera guardaven la mostra de la destrucció. En total es van destruir 84 cases.

19

20

Revista de Vic Novembre | Desembre

Al carrer de Sant Francesc es van declarar 28 cases en estat ruïnós, 5 al carrer de la Soledad, 7 a la zona de les adoberies, 4 al Prat d’en Galliners i 7 cases més al Prat de la Riera. A més 33 edificis van deixar d’existir, desapareixent totalment.

Un altre suport a les víctimes va anar a càrrec de la Casa Caritat que s’encarregava de donar aliment a les persones que havien quedat sense llar, comptabilitzant més de 3.300 àpats amb un total de 196 persones majoritàriament dones i infants.

La ciutat de Vic va estar en el punt de mira del país, essent recolzada per algunes institucions que hi va fer aportacions i ajudes. Per exemple el govern de la nació encapçalà la donació de 100 mil rals. El Liceu de Barcelona s’organitzà una sessió destinada íntegrament amb motiu de dol de la ciutat; i el Teatre Principal de Reus en donà els beneficis d’una representació teatral extraordinària també en motiu de les catàstrofes vigatanes. Es va assolir la xifra de 367.361 rals destinats a ajudar a la ciutat de Vic.

<< Un altre suport

a les víctimes va anar a càrrec de La Casa Caritat que s’encarregava de donar aliment a les persones que havien quedat sense llar, comptabilitzant més de 3.300 àpats amb un total de 196 persones majoritàriament dones i infants. >>

Tres anys després dels tràgics fets, es va aixecar un monument en record a les víctimes de l’aiguat. Aquest es va situar al barri de la Calla, a tocar del riu essent la zona més afectada. A la ciutat, a banda d’aquest monument, avui re ubicat a l’entrada del carrer de Sant Francesc, es conserva també la placa, a la façana de la Casa Sacerdotal del Prat de la Riera, on diu “l’aigua va arribar fins aquí” i una línia marca gràficament el volum d’aigua que va omplir aquella zona a tocar del riu Méder.

Bibliografia Assís, A. i Salarich, S.; Desgracias de Vich ó breve historia de las que causo la avenida del Meder en la madrugada del dia 8 de octubre de 1893. Impremta i Llibreria Soler Hermanos. Vic, 1863 Pasqual, B.; L’aigua no té senyor. Crònica de la riada de Vic de 1863. Edicions Talaiot, 2015 Solà i Sala, J.M.; “El tràgic octubre de 1863”. Ausona, octubre 1978

Estem molt orgullosos, ja quasi tenim

3.500.000

a www.habitatge.com

(Entra-hi per que ho trobaràs tot i pots fer de tot)

AIXÒ HO HEM ACONSEGUIT PERQUE:       

Som l’agència més gran d’Osona Som els que tenim finançament Som els que venem més pisos Som els que lloguem més pisos Som els que ens cuidem de tot Som dels que portem més anys Donem serietat amb seguretat

CONSELL: Pel mateix preu, no te la juguis posa’t en mans dels millors professionals VINE I NO ENS PODRÀS COMPARAR 1. Estem preparats per ajudar-te a vendre el teu habitatge 2. T’assessorarem, fen-te l’estudi de mercat per vendre’l

el més ràpid possible i al millor preu, si cal te’l comprem

3. L’èxit de la venda, és la combinació d’una correcta valoració amb un bon pla de màrqueting i finançament

“ SI VOLS VENDRE I BE, NO TE LA POTS JUGAR” L’HABITATGE, Plaça Estació nº 8, 08500 VIC (Barcelona) 93 889 42 77 www.habitatge.com

22

Revista de Vic Novembre | Desembre

EL RACÓ VETERINARI

Perquè els pingüins són negres si viuen al gel?

Lidia

COLLDELRAM

“Ei, sóc un pingüí, a mi no em facis mal!”

C

om molts sabeu, a la natura res és per casualitat. La majoria dels animals salvatges tenen el color que tenen per poder-se mimetitzar amb l’entorn. Així doncs, animals que són preses utilitzen el color per amagar-se dels depredadors, i els depredadors utilitzen el seu color corporal per amagar-se de les seves preses abans d’atacar-les.

Un exemple clar de depredador és el lleó: queda amagat entre la gespa groguenca de la sabana observant les seves preses i quan ho veu prou clar… Zas! Es llença a la caça!

D’altra banda tenim l’exemple més clar de preses que s’amaguen camuflant-se en l’entorn amb els insectes pal; els quals semblen ben bé part de la vegetació.

Un cas curiós és el del camaleó, que canvia de color segons el seu estat anímic. D’aquesta manera quan està

excitat agafa coloracions molt intenses, i en repòs, es mimetitza en el medi perquè ningú el molesti.

Encara hi ha diverses teories respecte a les zebres. N’hi ha que el zebrat els permet mantenir la temperatura corporal regulada, altres diuen que el zebrat dificulta saber on hi ha el cap i on hi ha el cul i així quan són perseguides per depredadors, aquests es confonen i els permet fugir. Una altra que té molta força és la que diu que el zebrat els permet defensar-se de la picada de diferents insectes! Sigui com sigui, el que està clar és que el seu color els dóna una originalitat espectacular!

Però la pregunta és… Si els pingüins són preses fàcils de foques i grans mamífers marins, i viuen al gel. No seria més lògic que fossin blancs i així queden camuflats al medi?

Doncs resulta que són negres perquè ells també són depredadors! I la

seva manera d’atacar és submergirse molts metres a sota l’aigua i observar cap a la superfície.

D’aquesta manera quan li passa una presa per sobre neda ràpidament cap a dalt i la caça. Aleshores, és de color negre perquè així queda mimetitzada amb el fons del mar. I la següent pregunta és…i perquè tenen la panxa blanca doncs? Molt senzill! Si no volen que altres pingüins els confonguin mentre cacen des del fons cap a la superfície, tenen la part del ventre blanca dient: “ei, sóc un pingüí, a mi no em facis mal!”

Però mireu si la natura és sàbia que els pingüins petits sí que són de color blanc! Protegeix així els més dèbils del grup fent que passin desaparcebuts amb el medi. Quant n’hem d’aprendre…

Lídia Colldelram Veterinària Misterguau Vic

16 DE GENER

ENGEGUEM ESPECTACLE INAUGURAL A LA PLAÇA MAJOR DE VIC

VIC, CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA 2016

@viccc2016

www.viccc2016.cat

24

Revista de Vic Novembre | Desembre

S L

agals d’ osona

FINAL DE TEMPORADA SENSACIONAL DELS SAGALS Després d’una temporada complicada en certs moments, els Sagals d’Osona han finalitzat l’any casteller amb un últim mes d’actuacions sensacional en què han recuperat i superat tots els seus registres precedents, signant la millor actuació dels seus divuit anys d’història.

Oriol CASELLAS

a recuperació anímica de la colla es començà a gestar a Sabadell el 18 d’octubre quan descarregaren el 4de8 (que no es completava des del juny a Taradell) i sobretot amb el pilar de 6 que es descarregà per primera vegada en la història dels osonencs. Els Sagals ja havien coronat el primer dels grans espadats o pilars de mèrit les temporades 2003 i 2004, però feia onze anys que no el portaven a plaça. A Sabadell no només el van coronar sinó que el van aconseguir descarregar. Aquest pilar i la seguretat demostrada en el 4de8 van suposar un canvi de xip molt important en la dinàmica de la colla aquest any.

Una setmana després i actuant a Vic, repetiren els mateixos castells, amb el pilar de 6 quedant ara carregat però quan l’enxaneta ja havia baixat, un accident que no va enfosquir gens ni mica la gran actuació.

Arribava l’hora de la veritat i últim cartutx de la temporada: la diada de la colla. La més important de les actuacions de final de temporada es traslladà enguany a un nou escenari, la plaça de la catedral, i el resultat fou extraordinari.

Els Sagals afrontaren l’actuació plantejant un cartell de màxims amb els quatre millors castells de tota la seva història: 2de8 amb folre, 3de8, pilar de 6 i 4de8. Mai havien assolit els quatre castells el mateix dia. Diumenge però, canvià la història de la colla.

Obriren plaça amb el 4de8, descarregant-se amb total solvència i sent ja el sisè completat de l’any. Aquest fet donà moral per afrontar la segona ronda, on tocava encarar el 2de8 amb folre, el sostre casteller de la colla.

Després d’un primer intent desmuntat, els Sagals el tornaren a provar i van carregar-lo, fent llenya després de l’aleta, però deixant un gran regust per haver-lo pogut coronar un any després.

diumenge 8 de novembre era el dia dels Sagals que el descarregaren amb total seguretat i desfermaren l’eufòria de tots els membres de la colla. No era per menys, ja que acabaven de signar la millor actuació del seu historial.

La cirereta arribà a la ronda de pilars on afrontaren de nou el majestuós pilar de 6. L’estat d’ànim de la colla contribuí sense cap dubte a completar un nou espadat de 6 descarregat sense problemes i corroborant així la gran gesta de la colla.

Envalentint-se per l’èxit, afrontaren un nou repte a la tercera ronda, el 3de8. Aquest castell, de grans èxits l’any passat, enguany havia ocasionat serioses dificultats i s’havia quedat en carrega dues vegades. Però

Les celebracions i les llàgrimes d’alegria fluïren per la plaça de la catedral després del gran èxit. La festa de la colla s’allargà fins ben entrada la nit al seu local social de La Central. No n’hi havia per menys.

Consum mitjà 4,1 – 8,9 (l/100 km) i emissions de CO₂ 106 – 209 (g/km).

Nou Classe C Coupé.

Emoció a primera vista.

Ho notes? Això que sents és l’impuls de posar-te al volant del nou Classe C Coupé i de viure una experiència de conducció incomparable. El nou i accentuat disseny esportiu, les llantes d’aliatge de 17’’ i els fars LED d’alt rendiment són només el principi de tot el que viuràs. El sistema DYNAMIC SELECT et permet triar entre cinc programes de conducció diferents. I els últims avenços en tecnologia de navegació completen un equipament únic, només comparable a les sensacions que et farà descobrir a la carretera.

26

Revista de Vic Novembre | Desembre

Els xacres

manipura L’asana sat kriya

El tercer xacra

P

Cristina SERRAT

H

ola de nou família!

Amb aquesta nova edició continuem amb el tercer xacra anomenat Manipura. Està situat en el plexe solar (dos dits per sobre el melic) i es relaciona amb l’aparell digestiu.

També és l’encarregat de regular el funcionament del fetge, encarregat de desintoxicar i netejar la sang i també amb el pàncrees que regula la quantitat de sucre a la sang. Si aquest xacra es desequilibra, la persona pateix afeccions nervioses i malestar general. També poden desenvolupar sentiments d’inferioritat, inseguretat i baixa autoestima.

Per tant, per tenir-lo equilibrat caldria fer l’asana sat kriya, és una asana molt potent en kundalini ioga. Es pot començar amb tres minuts, i després pots pujar el temps fins a set i onze minuts.

1 2

Seure sobre els talons amb l’esquena recta.

Els braços estirats cap amunt amb els dits creuats menys l’índex que apunta cap amunt.

3

Inhalar forçant de cop l’abdomen cap a dins i recitant Sat amb veu alta.

4

Exhalar i deixar l’abdomen que torni cap a fora relaxant i recita Nam.

Tothom a practicar!

Sat Nam

SEF, EL nOU GIMNÀS DE VIC

J

a ha obert portes dins el Seminari de Vic el nou gimnàs SEF, un centre d’activitat física que està pensat per tota la població que tingui ganes de fer salut i posar-se en forma. Al capdavant d’aquest nou gimnàs hi ha Eva Lapeira, llicenciada en CAFE i amb un Màster en Gestió Esportiva.

Tota aquesta formació i la seva experiència en aquest món l’aplica en la seva tasca de gerent per conformar un gimnàs on la qualitat i el bon tracte als clients són dos dels principals objectius.

Per això, al capdavant de les diverses activitats d’aquest nou centre d’educació física hi ha grans professionals preparats per assessorar a tothom que es vulgui posar en forma i fer salut.

“La sala de musculació està oberta tot l’any”

Entre les diverses activitats que s’ofereixen, i trobareu activitats com el Gimpump, cardiobox, estiraments, pilates, zumba, cicloindoor, abdominals i altres especialitats.

Cuida el teu cos tot l’any, ho agrairà!

Informa’t a:

A més, la sala de musculació de SEF està oberta les 24 hores, els 365 dies de l’any. Un punt més a favor per poder fer salut durant tot l’any i sense por de trobar-te el gimnàs tancat.

Ronda Camprodon, 2 Vic Informa’t a info@seminarieducaciofisica.cat Tel. 670492688

Gimnàs SEF

Si ets alumne de 3r i 4t d’ESO, Batx. o cicles... inscriu-te fins el 23 de febrer de 2016 a www.ficcions.cat

8a

edició

Fem de l'escriptura un joc

L’aventura de crear històries Participa a www.ficcions.cat i guanya!

Play Stations

iPhones

Organitza:

amic

iPods Touch

Smartphones iPods Shuffle

Amb el suport de:

Amb la col.laboració de:

mitjans d’informació i comunicació

www.tapis-ser.cat T.636 15 02 19

EXPERIÈNCIA, RAPIDESA, EFICÀCIA I PROFESSIONALITAT S

E CORTINATG

ÇALS

DE CAP IÓ C E .L L O C

B

S LLUM LED U + B S U K C PA

TAPISSERIA

II

S CORREDER

TECNICS

PROTECCIÓ

SOLAR

E TOT TENDALS D

TIPUS

TAPISSERIA DE CADIRES, SOFÀS, CAPÇALS...

CORTINES DE TOT TIPUS, CLÀSSIQUES, PANELL JAPONÈS, PAQUETOS, CORTINES ENROTLLABLES AMB TEIXITS TECNICS SCREEN. TENDALS PER BARS, RESTAURANTS I PARTICULARS.

28

Revista de Vic Novembre | Desembre

“QUE NO SE OLVIDE...”

Les paraules d’un home “...no puedo, ni aunque quiera, perdonar... ni olvidar”

L

Manel MONTERO

a fotografia en blanc i negre simbolitza en molts aspectes l’exili de la població civil espanyola que marxava d’una Espanya trencada i malmesa per una guerra civil fratricida. Els membres de la família Gracia Bamala van ser immortalitzats al seu pas cap a un futur incert en un país que no era el seu. Al davant el pare, Mariano Gracia, agafant la mà de la seva filla Alicia que es recolza en una muleta on hauria d’haver una cama esquerra.

Darrere, el nen Amadeo Gracia agafat a un desconegut i al costat del seu germà Antonio. Amadeo també va perdre una cama en el bombardeig on Alicia va perdre la seva i tots van perdre mare i esposa, Pilar.

Fa uns anys vaig tenir la sort de conèixer el nen Amadeo, ja tenia vuitanta tres anys. Vam tenir una conversa on el pes del passat es feia latent en les

Vaig explicar a Amadeo que estava escrivint un llibre sobre un jove brigadista australià que va morir i va ser enterrat a Vic en aquells mateixos dies en que ell marxava d’Espanya, que per escriure’l havia visitat arxius, parlat amb gent gran, veterana i temorosa d’explicar la seva història i havia visitat llocs, entre altres, el racó humil on la figura del seu pare i la seva germana s’erigeix per a record i memòria d’un temps passat, a La Vajol.

La fotografia en blanc i negre simbolitza en molts aspectes l’exili de la població... >> <<

paraules d’un home que “..no puedo, ni aunque quiera, perdonar.. ni olvidar.

No odio, pero odié..”. Tot per una senzilla raó, perquè la història no va ser explicada ni ensenyada a les escoles com calia, va ser escrita pels vencedors i ara, amb el pas del temps, la història s’encarrega de retornar-nos una veritat del passat en forma de fosses comunes descobertes o de les paraules dels que van haver de callar i ara veuen que tenen l’oportunitat de parlar, d’escriure, de recordar en veu alta.

<< Amadeo em va dir

simplement “escribe Manuel, explica la historia, que quede escrita, que no se olvide..” i em va dedicar el seu afecte en la fotografia que guardo amb molt respecte. >>

Mirant avui les imatges actuals de les cues de gent fugint del seu país i intentant trobar un lloc d’acollida i de tornar a començar de nou obligat, se’m fan creus que estiguem al segle XXI, resulta sorprenent la capacitat que té l’ésser humà d’oblidar tot allò que no sent com a una amenaça propera.

Si una cosa ens ha ensenyat la història és el que Cicerón, un segle abans de la nostra era va prescriure, “un poble que oblida la seva història està condemnada a repetir-la”.

Entre una fotografia i una altra hi ha un marge de temps de quasi vuitanta anys, podríem trobar diferències, personalment només hi detecto el pas de la tecnologia fotogràfica, la història és la mateixa, sembla que s’ha oblidat.

Les 7 i ELS MOTS

9

9

HORITZONTALS: 1. Tenacitat necessària per arribar a ser reina d’Aragó essent nada a Sicília. Quart de gram / 2. Treballar perquè no es vegi la borra. Flor que recorda l’Arnau dalt de cavall / 3. Ni parlarne. Blanques a l’expo. El proscrit / 4. Els anglesos el suporten amb un escaient rictus de dolor. Aquestes, en canvi, solen anar de negre (i no a l’expo, precisament) / 5. Quin mareig, pobra Xus! Exerceix gran influència sobre ioguis i altres new age / 6. Dòlar excarcerat. Revoltat a causa de les modificacions introduïdes en la tomatina. Una de dues / 7. No hi ha galeria encarada a ponent que no tingui el seu. Resolució del problema, que d’altra banda és amè / 8. Carta amb submissió incorporada. Plena fins dalt, per exemple en un braseral / 9. Consolador de cremosa condició. Potipòtic com un grup parlamentari / 10. Als seus quinze col·legues els agrada tant el fetge com a ell. Acceptació notarial amb risc de toxicomania / 11. Ànima de mula. El clàssic rebuig de la mili. Míster Breu / 12. Més babau que el tanoca de l’Ignasi.

Del centre de la roda cap a la part posterior / 13. Republicans en recerca. Mereixedor de més bones maneres.

VERTICALS: 1. No ho tenen clar, tan aviat els semblen agulles com fusos. Planta de mala rima però bona fibra / 2. Contribucions a la parròquia, de part de l’Obiols. És la típica qüestió de lòbuls / 3. Escorça de nesprer. Aquest està tan esverat que també podria esdevenir un revoltat. Extrems del Nàstic / 4. Reencarnació del vi segons la saviesa popular. En aquesta, en canvi, la fibra no li convé gens, que augmenta el dolor / 5. Patates transsexuals amb intencions de guanyar. Preposició que només té sentit pels anglesos / 6. Para la mà. Un tomb perquè sí, per exemple al voltant de l’era. Diu que prové del sud / 7. Nairobi espoliada de tot el mineral. Arbust creixent de la Costa Brava cap amunt. Mor a palau / 8. Recintes especials, només per a missaires.

El del fre emet una melodia un xic monòtona / 9. De la conducta que no pot durar gaires anys. Un italià a ca la Pardo Bazán / 10. L’àvia abstèmia. De tanta picor està a un pas de posar-se histèric. En nom del dubni, que és un de la taula / 11. Ara fa un segle als USA es va quedar seca. Algebraicament és insuperable / 12. Cantada per un tal Gerard Losada. Un xalet no gaire lluny del rei.

Un cotxe que t'obre moltes portes.

FORD KUGA

Porta Mans Lliures

Ford Kuga, l'únic amb un sistema automàtic de obertura i tancament per al qual no necessites utilitzar les mans.

17.990€

Gamma Ford Kuga consum mitjà combinat de 4,6 a 7,4 l / 100km. Emissions de CO

2

de 120 a 171 g/km.

Motor EcoBoost millora fins a un 20% els consums enfront d'un motor gasolina convencional. Ford Kuga Trend 1.5 EcoBoost 4x2 120cv. L'oferta inclou IVA, transp., IEDMT (impost especial sobre determinats mitjans de Transport, que varia per Comunitat Autònoma, pel que es recomana revisar en cada cas), dte. promocional, aport. Concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E. a través de la seva campanya "Vine a Ford Credit", www.autoparkvic.es permanència mín. 24 mesos. Subjecte a l'aportació del Pla PIVE del Govern. Vàlid en Pen. i Bal. fins a final de mes. No compatible amb altres dtes. El model visionat podria no coincidir amb l'oferit.