Page 1

Revista de Vic

La ràdio a Vic té un nom, i aquest nom és VicFM

Vic FM www.vicfm.cat

Revista gratuïta revistadevic.cat Març | Abril de 2018 Núm. 43

Escolta’ns a www.vicfm.cat

Mercat del Ram RANGE ROVER EVOQUE

PURE TECH EDITION DES DE 32.136 €* O AMB CAIXA AUTOMÀTICA GRATIS EN VERSIONS 4X4** Auto Pla Vic 4X4 Ctra. Nacional 152A, Km 69,700 – 08503 Gurb - Vic (Barcelona) 93 889 33 66 auto-pla-vic.landrover.es/ Gamma Range Rover Evoque: consum combinat 4,2-8,2 l/100 km, emissions de CO2 109-185 g/km. *P.V.P. del Range Rover Evoque eD4 150 CV 4x2 Pure Tech Edició Limitada manual des de 32.136 € (IVA o IGIC, transport, descompte promocional i impost de matriculació inclosos). Impost de matriculació (IEDMT) calculat al tipus general. No obstant això, el tipus aplicable a l’IEDMT pot variar en funció de la comunitat autònoma de residència. Preu promocional exclusiu per 50 unitats finançades amb FCA Capital España, EFC, SAU segons condicions contractuals, amb un import mínim a finançar de 20.000 €, a un termini mínim de 37 mesos i una permanència mínima de 24 mesos. Oferta vàlida fins al 31/03/2018 o fins a finalització d’unitats (50) a Península i territori insular. 3 anys de garantia sense límit de quilòmetres. El model mostrat pot no coincidir amb el que està d’oferta. Per a més informació landrover.es o línia Land Rover 902 440 550. **Oferta vàlida només per a unitats en estoc fins al 31/03/2018.


DISCOVERY

ET PORTA A LLOCS SORPRENENTS. I ET TORNA A CASA.

DES DE 51.923 €* Una de les moltes i innovadores característiques del Nou Discovery és el sistema All-Terrain Progress Control, que permet administrar automàticament el motor i els frens, aconseguint una velocitat off-road còmoda i estable. Així tu només t’has de centrar en conduir i gaudir de la meravellosa sensació de perdre’t. Auto Pla Vic 4X4 Ctra. Nacional 152A, Km 69,700, 08503, Gurb - Vic (Barcelona) 93 889 33 66 auto-pla-vic.landrover.es/

Gamma Discovery: consum combinat 6,0-10,9 l/100 km, emissions de CO2 159-254 g/km. *P.V.P Discovery 2.0 L TD4 180 CV automàtic Capability 18MY des de 51.923 € (IVA o IGIC, transport, descompte promocional i impost de matriculació, IEDMT, inclosos). IEDMT calculat al tipus general. No obstant això, el tipus aplicable a l’IEDMT pot variar en funció de la comunitat autònoma de residència. Preu promocionat en exclusiva per 100 unitats finançades amb FCA Capital España, EFC, SAU segons condicions contractuals, amb un import mínim a finançar de 20.000 €, termini mínim de 37 mesos i permanència mínima de 24 mesos. Oferta vàlida fins al 31/03/2018 a Península i territori insular. El model mostrat pot no coincidir amb el que està d’oferta. Per a més informació línia Land Rover 902 440 550.


Editorial

La portada

U

n any més, Vic dóna la benvinguda a la primavera celebrant la històrica i tradicional fira en què l’agricultura i la ramaderia són les protagonistes. Aquesta festa té un origen medieval i se’n té constància des de l’any 875, quan se centrava únicament en la festivitat de Rams. Ara, a part de la venda i l’exposició de palmes i llorers, la zona d’El Sucre s’omple de bestiar, de parades de maquinària agrícola i de vehicles, juntament amb mostres gastronòmiques en alguns estands o recintes del Mercat, en els quals podràs fer un tastet de les millors carns per un preu raonable.

Revista de Vic Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.com Administració Marta Anglada Redactors Núria Dot Oriol Casellas Xavi Ruiz Cristina Comerma Manel Montero Toni Coromina Cristina Masramon Andreu Gomez Eduard Olivan Miquel S. Molist Badiola Dipòsit legal: B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions Pare Gallissa 08500 Vic (Barcelona) Telèfon: 655 45 42 33 Mail: info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

04

Entrevista

13

Mengem bé

20

Abans

28

Emprenedors

30

Sagals i L’altre informació

Laura Rosel

Copa de mousse de xocolata

L’astrònom

10 consells per a l’èxit

Notícies dels Sagals d’Osona i l’altre actualitat

Editorial

S

XAVI Ruiz

e sap quan arriba el bon temps, perquè arriba el Mercat del Ram de Vic. Una de les festes més maques, on el record de la meva infantesa m’omple de felicitat. I és que recordo molt com anàvem a veure el bestiar, a beneir la palma, a vestir-me de vint-i-un botons. La cançó del Mercat del Ram d’en Font Sellabona ara sona molt sovint a través de YouTube, i el meu fill gran ja se la sap gairebé del tot. És una de les festes més antigues de la nostra ciutat, ja que se’n té constància des de l’any 875.

Una excusa perfecte per veure exhibicions i concursos ramaders, productes agrícoles, activitats lúdiques, esportives, culturals i comercials, exhibicions i un ampli espai destinat a la gastronomia, i sobretot per gaudir amb la família. Us deixo amb la lletra de la cançó del Mercat del Ram. “Les pubilles de la plana, ben aviat s’han desvetllat, i un sol rialler demanen, per la gent que va al mercat. És un jorn de primavera, quin estiu de prat florit, de roselles, de dolceses, la nostra plana de Vic Ja les noies s’empolainen, per anar al mercat de Vic, per dansar belles sardanes, i fins per trobar marit. Mercat del ram, orgull d’Osona, en festa bona surt del camp, mercat del ram, de llor i palmes, que porten flaires del nostre camp. Mercat del ram, de tradició, pler de tipisme i de color. Mercat del ram, mercat del ram, tothom t’espera, mercat del ram. Plana de Vic, terra catalana, on sento pau, ballant la sardana, plana de Vic, el teu mercat, jo no el podré mai oblidar.” Recordeu que ens podeu seguir a les xarxes socials Facebook i Twitter i a través de www.vicfm.cat. Ens podeu enviar comentaris o articles a: info@larevistadevic.cat

REGALA CULTURA, REGALA REVISTA DE VIC. Carles Costa i Muntadas

Manuel Montero i Cueto Pròleg de Cristina Masramon i Martín

Un Passeig per Vic La policia de Vic Recull d’un segle i mig d’història

Revista de Vic

Revista de Vic


Entrevista

B

Laura Rosel, periodista i presentadora de‘FAQs’ regada professionalment a Ràdio Sabadell i amb una trajectòria d’onze anys a RAC1, la popularitat d’una forma més massiva li ha arribat a Laura Rosel el mes de setembre fent parella amb Jordi Armenteras amb la difícil missió de substituir Josep Cuní al ‘8 al dia’ de 8tv i, a principis de gener de 2018, de prendre el relleu a Ricard Ustrell al ‘FAQs’, el programa d’actualitat política dels dissabtes al vespre a TV3 que amb pocs mesos s’ha convertit en una de les referències principals de la graella de la cadena autonòmica.

Fer un programa nou a TV3, sobre política però en clau d’entreteniment, en un moment tan delicat políticament... és un desafiament molt gran. Com ho viviu? Jo crec que ha estat la clau de l’èxit. Una de les claus de l’èxit, si més no, ha estat aquesta coincidència. Un moment molt bèstia, molt intens, que no havíem viscut mai, per tant un moment inèdit a la història de Catalunya amb un format també inèdit en la història de la televisió a Catalunya. S’han trobat aquestes dues circumstàncies i han fet que funcionés. La gent té set d’actualitat, de política, d’anàlisi... però d’anàlisi tranquil·la, que és la que ofereix el FAQs. Amb tots els protagonistes però sense crits; almenys això és el que intentem. Donant veu a tots els sectors, a tots els punts de vista. Jo crec que això és el que necessitava, el moment ho requeria i TV3 i El Terrat hi van posar el format. I està funcionant. Això deu fer pujar l’adrenalina en el bon sentit però també deu fer pujar la tensió fins a màxims estratosfèrics, no? La pressió és molt gran. La primera, la que ens posem nosaltres mateixos per aconseguir tenir els protagonistes dels temes que han estat actualitat aquella setmana, per aconseguir explicar-los des de diferents punts de vista, que no se’ns escapi cap veu. Una altra pressió és la del moment: estan passant moltes coses que s’han de saber explicar des de la forma més objectiva, si és que es pot dir així, possible; que no se’ns escapi res. I l’altra pressió és la de l’entorn: FAQs està en el punt de mira però no només FAQs sinó Catalunya, la política, tot el que està passant ara mateix... tot és d’una màxima sensibilitat. I a la mínima que fas una cosa... molesta a uns o als altres. A uns els sembla que t’has quedat curt i als altres que t’has passat de la ratlla... llavors és molta pressió però sobretot pel mateix moment que estem vivint. Esteu a l’epicentre de l’huracà. Una mica sí que ho he notat. Assumim aquesta pressió, assumim el repte i cada setmana intentem fer-ho millor. Som els primers que veiem els errors i les coses a esmenar. Nosaltres acabem el programa el dissabte a la matinada i t’asseguro que el diumenge a la tarda, com a molt, ja estem treballant, fent autocrítica –“ostres, vam patinar per aquí”, “això ho hauríem d’haver corregit”, “això ho hauríem d’haver vist”, “a veure si la setmana vinent podem anar per aquí”...-. O sigui que som els primers dels punts forts i els punts febles del FAQs. Que la gent hi posi crítica... l’acceptem. Sempre s’accepta, la positiva i la negativa, però que té ganes de construir. Ara, de la crítica a l’atac... nosaltres no entrarem en segons quines guerres. En una entrevista deies que el ‘FAQs’ és un programa

Març - Abril 2018

d’entreteniment, però... és un programa sobre política. Si més no, això és inèdit, a casa nostra. És que el FAQs és un programa d’entreteniment; a TV3 no penja d’informatius sinó d’Entreteniment. És un programa d’actualitat política, toca l’actualitat política, però s’inscriu en el terreny de l’entreteniment. Això ve per la polèmica de les samarretes, que per nosaltres és un element més, un missatge més, dins el conjunt d’un programa d’entreteniment. A vegades s’entén i a vegades no s’entén. La samarreta sempre gira al voltant d’un dels temes d’actualitat d’aquella setmana, ja sigui un tema o ja sigui

Per mi va ser una gran sorpresa i una gran il·lusió per presentar el FAQs. Per mi va ser una il·lusió enorme; vaig tremolar de dalt a baix. Jo me’l mirava gairebé cada setmana i era el programa que jo hagués volgut fer... un personatge. La setmana que feia 50 anys el Rei Felip, jo portava una samarreta seva. La setmana que hi havia una campanya per dur la careta de Carles Puigdemont, jo portava una samarreta que ho reproduïa. És simplement això... Han estat molt criticats els aplaudiments del programa, que ajuden a confirmar l’estereotip. Us heu plantejat buscar maneres de què el públic no sigui tant d’un costat? Ens ho plantegem tot. Nosaltres el dimarts, quan comencem a preparar el següent programa, ens ho plantegem tot. El tema de les samarretes ens el plantegem també: si s’ha entès, si ha estat prou clar, si ha arribat el missatge que volíem donar... I amb el tema del públic, també. Clar, el primer que he de dir és que a TV3 ve qui vol venir, nosaltres no anem a buscar un determinat públic. També és veritat que abans de començar, jo surto, els saludo, explico

4

què tindrem aquella nit i els demano que aplaudeixin a tothom quan entra i quan surt del plató. I que s’estalviïn els xiulets i els aplaudiments durant les intervencions, perquè volem que tothom que vingui s’hi senti a gust. No volem que es xiuli a ningú. Ara, al final són moltes hores de directe i si a alguns senyors els surt aplaudir una intervenció concreta... no els diré que no. Parlàvem de reptes: substituir el presentador dels primers vint programes, Ricard Ustrell. T’ha costat molt, això? O has intentat deixar clar que seria una altra cosa? Per mi va ser una gran sorpresa i una gran il·lusió per presentar el FAQs. Per mi va ser una il·lusió enorme; vaig tremolar de dalt a baix. Jo me’l mirava gairebé cada setmana i era el programa que jo hagués volgut fer: pels convidats, pel to, pel format, pel poder moure’s pel plató d’aquella manera... amb en Ricard ens coneixem perquè vam coincidir molts anys a Ràdio Sabadell, ens tenim admiració mútua. Ara, de seguida vaig voler deixar clar que amb mi seria una cosa diferent; jo no sóc en Ricard Ustrell. El repte era, això sí, mantenir l’èxit. FAQs ha aconseguit tenir èxit per el moment però també perquè el format és innovador: mai s’havia fet un programa així un dissabte al vespre a TV3. Per tant el repte era continuar enganxant la gent parlant d’actualitat política. Superat el primer programa ja vaig veure que podia imprimir-hi la meva pròpia personalitat... i per tant vaig pensar “Endavant”. Tot això ve d’un altre repte que és que, quatre mesos abans, t’havien proposat substituir junt amb Jordi Armenteras en Josep Cuní al nou ‘8 al dia’. No pares, eh? No! [riu]. A veure, jo pensa que feia molts anys que tenia molta estabilitat, eh? Feia onze anys que estava a RAC1, una etapa prou llarga per esperar que t’arribi un canvi. Cap dels dos reptes els he buscat, eh? ‘8 al dia’ me’l van oferir dins del Grup Godó i va ser un gran honor que optessin per mi i per en Jordi per posar en marxa el nou ‘8 al dia’. Per mi va ser un repte molt gran perquè després d’onze anys de fer ràdio, plantejar-te fer televisió vol dir moltes coses: d’entrada aprendre un nou llenguatge perquè el llenguatge televisiu i el de la ràdio no tenen res a veure. T’has de reinventar de nou, posar a prova; et trobes en situacions del tot desconegudes. Com reaccionar davant d’una càmera? On miro? Estàs aprenent de nou. No saps com funciona escriure per tele; la matèria prima és la mateixa, la informació, però la forma de posar-la sobre la taula és diferent. I va ser molt divertit. I mira, al cap de 3-4 mesos t’arriba l’oportunitat del FAQs, que és com el gran trampolí... I m’hi vaig tirar de cap.

Revista de Vic


en el teu bany passen coses…

65€

NEW

199€

Conjunt moble MANNING de 80 × 46 cm LACAT BLANC MAT + lavabo brillant. Amb lavabo mat 269€. Calaixos esmorteïts d'alta qualitat made in germany. NOVA TENDÈNCIA EN MAT

…un espai tranquil per als teus matins sense presses

Euromat

ceràmiques · banys · construcció · cuines

vine a recollir el teu

C. Torelló, 21 · Vic · Tel. 938 890 119 Crta. de la Gleva, s/n · Manlleu · Tel. 938 502 656 Av. de Roma, 109 · Manlleu · Tel. 938 513 861 C. Sant Amand, s/n · Ripoll · Tel. 972 715 022 MAGATZEM DE CONSTRUCCIÓ · C. Joaquim Sorolla, 38 · Ripoll · Tel. 972 700 721 www.gammaeuromat.cat

Preus vàlids (IVA inclòs). Ofertes vàlides fins al 31 de març de 2018 o final d’existències.

CATÁLEG DE BANYS


Actualitat

A

Tens el Factor Q? 11a Escola de pares i mares de les AMPA de les escoles de Vic quest any, totes les AMPA de la ciutat de Vic s’han marcat un repte: treballar conjuntament per dissenyar una programació més concentrada en el calendari, on s’incideixi en aquella o aquelles temàtiques d’interès, prèvia consulta a través d’unes enquestes repartides a les famílies dels diferents centres educatius. La nova programació s’iniciarà el dia 19 de març amb una xerrada inaugural a càrrec d’Eva Bach que emmarcarà les emocions, temàtica escollida enguany, i s’allargarà fins al dia 28 de maig. La proposta combina les activitats adreçades a pares i mares amb d’altres que es poden fer conjuntament amb els fills i filles, essent aquestes últimes una oportunitat per aprendre junts i alhora millorar el vincle i la comunicació entre uns i altres. Amb la finalitat de fer més accessible a les famílies, i adreçat també a aquelles persones que puguin necessitar aquest servei, en algunes ocasions les activitats s’acompanyen amb interpretació en llenguatge de signes, servei que s’ofereix amb la implicació de l’Agrupació de sords de Vic i comarca. El programa d’activitats també compta amb un especial adolescents que fa èmfasis a aquells aspectes que poden ser d’interès per els i les adolescents i les seves famílies.

Al final d’aquesta pàgina trobareu un calendari amb totes les activitats de la nova programació per tal que, si esteu interessats/des en alguna de les propostes, pugueu guardar-vos la data a la vostra agenda. AMPA AMPA Escola Andersen AMPA Escola Vic Centre AMPA Escola Bressol Municipal Caputxins AMPA Escola Bressol Municipal Horta Vermella AMPA Escola Bressol Municipal Serra Sanferm AMPA Escola Doctor Joaquim Salarich AMPA Escola Estel AMPA Escola Guillem de Mont-rodon AMPA Escola la Sínia AMPA Escola Santa Caterina – L’Esquitx AMPA Escola Sentfores AMPA Col·legi Escorial AMPA Col·legi Fedac Vic Pare Coll AMPA Col·legi Sagrat Cor AMPA Col·legi Sant Miquel dels Sants AMPA La Font - Centre educatiu Waldorf AMPA Institut Jaume Callís AMPA Institut la Plana AMPA Institut Vic Col·laboren Vicjove Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic Llibreria Muntanya de Llibres

VicDones – SIAD Osona Agrupació de Sords de Vic i Comarca Consell Comarcal d’Osona Projecte realitzat en el marc del Projecte d’ Intervenció Comunitària Intercultural (ICI) de la Fundació “la Caixa” en col·laboració amb l’Associació Tapís.

GUIA GASTRONÒMICA DE LA CIUTAT DE VIC Març - Abril 2018

6

Revista de Vic


Moda

#SS 2018 CRIS Comerma

C

om diu la cançó, la primavera trompetera ya llegó, i no em direu que no teníeu ganes ja de primavera? Treure’ns els abrics, les bufandes, jerseis de llana... uf sí! Tot fora si us plau! Quina mandra de roba per favor. Si voleu, podeu fer un mini canvi d’armari, així d’impàs, just per amagar al fons de tot tota aquesta roba pesant, notareu més alegria en vosaltres i també dins el mateix armari. Més a mà hi podeu deixar jaquetes d’entretemps, jerseis i samarretes de màniga llarga i curta. Sí, una mica de tot encara, no ens emocionem massa ràpid amb el caloret del migdia que llavors caiem en els refredats. I estar tot el dia mocant-te i tossint sobre l’altre no és gens elegant.

Per un look Spring Summer 2018 fresc i sense refredats, pren nota: #1_Must have trench

Segurament tots plegats ens repetim més que l’all, però no ens cansarem de dir els must have que sí o sí que s’han de tenir a l’armari, que es mereixen una bona inversió i que et duraran tota la vida (i no, no exagero). Una d’aquestes peces icòniques és el trench o gavardina. Si optes per tenir-ne una que sigui la clàssica, la de sempre, la que no passarà mai de moda: de tall recte, color beix i cinturó lligat amb un nus a la cintura. Ens queda bé a totes, independentment de l’alçada, amplada i curvatura en general. Segons els complements i la resta de l’outfit pot tenir un aire formal o informal, tu tries, segons el teu estil, això sempre.

#2_Cangur PVC

El que salta per Austràlia i porta el fillet a la butxaca del davant no, no em refereixo a aquest. Tot i també tenir butxaques, em refereixo a la jaqueta paravent, al cangur de tota la vida, vaja. Són versàtils i donen un munt de joc amb la resta del look. Els que més s’han vist a la passarel·la són de plàstic transparent, de llargada fins als genolls i caputxa. L’etiqueta de fashion no els hi negarem, està clar, i és una obvietat que combinen amb tot. De fet, jo no els hi faria pas un malfet, però bé, estan de moda, l’any vinent no se sap. Si vols anar a una, aposta segura són els cangurs curts, amb cremallera, d’estil americà dels anys 90, colors vius i combinacions que gairebé fan mal

Març - Abril 2018

d’ulls. Oh yeah!

#3_Vestit jaqueta

I sí, el vestit jaqueta segueix en peu de guerra. Pots aparcar fins a la temporada vinent hivernal el que t’has posat fins a la sacietat i escull per ara un de colors més vius: blanc amb ratlles negre, de quadres roses i vermells... El més in és portarlo amb el total look, és a dir, americanes i pantalons del mateix estampat. La samarreta blanca bàsica si us plau, com a molt amb una petita frase o paraula gairebé imperceptible, no ens passéssim de barroquisme.

#4_Faldilles prisades

Si ja has tingut el plaer de fer un volta per les botigues, hauràs vist una peça que no falla en cap d’elles, i aquesta és la faldilla prisada. És una peça peculiar, no a totes queda bé, té una llargada que ni això ni allò i dir que els estampats tenen un aire retro em quedo curta. Són faldilles especials per una ocasió especial, i anar a comprar el pa no ho consideraríem una ocasió especial. Són peces amb caràcter, d’aquelles que parlen per si soles i que són la peça clau del look, dóna-li el protagonisme que es mereixen. Si els estampats no són ben bé el teu estil, opta per una romàntica en to rosa mil·lennial i llueix-la de nit amb una perfecto negre. Rock it!

#5_Denim sobre denim 8

De tots els descobriments i invents haguts i per haver, no hi ha cap que superi la creació del denim, potser només la descoberta del foc i la creació de la rentadora s’hi poden acostar, però així i tot el denim se situa al número 1, sense cap mena de dubte. I el millor de tot és que per aquesta primavera és que es porta el denim sobre denim, és a dir, el teixit texà de cap a peus. Caçadora, camisa i per descomptat, els jeans. De fet ara és la millor època per lluir texans dies sí, dia també. I és que a mi em continuen sorprenent els looks de l’street style amb peces bàsiques, sense aparentment res fora de “el normal”, i que no pots treure els ulls de sobre d’aquells pantalons texans que es posen tan bé, desgastats en el punt ideal i que són simplement, brutals.

#6_Ronyoneres

Sí noies, increïble però cert. Les ronyoneres són el més in en complements. Sempre en mida XS, lligades a la cintura, creuades per sota el braç o inclús penjades de les espatlles. D’estil esport i tipus cartera, les han fet de totes les formes i colors possibles. Donen un toc súper especial al teu look, i si et vols sentir com una autèntica influencer escull una ronyonera de color llampant, com el groc per exemple, mida mini i lligada per sobre l’americana, com si fos un cinturó. Actitud “d’aquí estic jo, estic guapa i qui li pica que es rasqui”. I xim pum.

Revista de Vic


PL A ! E V O N E R

Aprofita e r t s o n l e

T’abonem fins a 300 € pel teu electrodomèstic vell!

Combi

Rentadora

GBB60NSFFS

WAK24278EE 8 KG

NO FROST

1.200 RPM

WI-FI

PROGRAMABLE

ZONA 0

A+++

201 x 60 x 63 cm

-75 €

A+++

Promoció vàlida fins a fi de dates o d’existències i exempt a errors d’impremta.

de descompte

-100 €

Rentadora

de descompte

WM14W780ES 8 KG 1.400 RPM

PROGRAMABLE DOSIFICADOR AUTOMÀTIC RENTATS AMB VAPOR A+++

-300 €

de descompte

Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 9.30 a 21.00 h) Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC

Vic

Carretera de Manlleu

Manlleu

Compra també al nostre web

www.isern.net


Lectura

Un recull de llibres

W

olfgang és un noiet d’onze anys amb un coeficient intel·lectual de cent cinquanta-dos que li permetria anar quatre o cinc anys més avançat. Però, per contra, des d’un punt de vista emocional està molt per sota: pateix del que s’anomena disincronia. I això li provoca que no tingui amics i que visqui gairebé reclòs a casa amb la mare. La seva vida es basa a fer llistes on i apareixen tots els elements de l’entorn que no li agraden, ja que, segons sembla, ell mateix es reconeix com a tan extraordinari que és incapaç d’establir relacions d’amistat amb els que ell anomena «sota de cent» i n’odia tot allò que fan. Però tot es torça quan un maleït succés l’obliga a anar a conviure amb el seu «pare», un tal Carles, que el va abandonar quan va assabentarse que la mare n’estava embarassada.

la justa mesura d’elements emocionals per no caure en la llàgrima fàcil i que denota l’ofici d’estructurar històries de Laia Aguilar (Barcelona, 1976), probablement derivat de la seva feina de guionista. Tot i això hi ha, des del meu punt de vista, dos elements que no m’acaben de convèncer. Per una banda, i no és culpa de la novel·la, és que es té la impressió d’estar llegint un Wonder, la novel·la d’èxit mundial d’R. J. Palacio, o El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon, però a la catalana. I això la fa massa previsible. I la segona és que en Wolfgang, derivat de la seva intel·ligència, agafa les frases fetes pel seu significat literal i no n’entén el metafòric. Però, aleshores, com és que sent ell qui escriu la novel·la, amb una veu narrativa de primera persona, a voltes les utilitza, com quan diu que «se li escapa el riure per sota el nas» (p. 38)?

Novel·la ben construïda, de bon ritme, amb

Tot i això, de ben segur que farà fortuna als instituts.

llà a l’avinguda del Tibidabo, per on circula el vell Tramvia Blau entre mansions modernistes imponents, s’hi troba l’Harem, un prostíbul ben exclusiu que ja en temps del franquisme havia estat molt popular: el més luxós de la ciutat, amb portes daurades, càmeres de vigilància, vitralls de colors, cortinatges i tapissos, i replet de refugis, amb sales clandestines i passadissos secrets. Tan secrets com els misteris que amaguen també bona part dels seus personatges. I és que el Mili Santamarta, personatge histriònic i únic hereu de la nissaga familiar i regent del club, rep la terrible notícia de la troballa del cos de la seva mare, assassinada amb dos trets a la nuca. Juntament amb la Sancha, la seva mare adoptiva i mà dreta del bordell —i també trasbalsada per la mort del seu fill

anys enrere—, emprenen un llarg camí per esclarir els fets i trobar una veritat que, al capdavall, suposarà una caixa de sorpreses, amb desapareguts, traficants de dones, llistes inesperades, sectes satàniques, rituals de vudú, clubs sadomasoquistes... i molts morts. Després d’inaugurar la col·lecció amb Història de mort, Andreu Martín torna a «crims.cat» amb una historia dura però amb la ironia necessària, trepidant però amb la pausa justa, i aquí el lector es converteix gairebé en un personatge més dins d’una trama on cadascun dels detalls compta. L’Harem del Tibidabo és un text singular, delirant i divertidíssim, que palesa la maduresa creativa del seu autor sense perdre ni un bri d’agilitat, frescor i vivesa. Des del primer paràgraf, Andreu Martín aconsegueix fer-nos entrar en l’univers de l’Harem, un bordell de luxe -de molt luxe- al peu del Tibidabo.

A

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 latralla.cat


Primavera

Alerta d’al·lèrgies

L

’’app’ Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre el mapa la presència de plantes al·lergògenes i indicar el seu estat fenològic.

És fruit de la col·laboració entre el Punt d’Informació Aerobiològica (PIA) i el Centre de Visió per Computador de la UAB. El projecte per al seu desenvolupament va rebre el Premi de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya de l’any 2017. Aquesta ‘app’, que va néixer com a exercici pràctic en una col·laboració amb el màster de disseny de l’Escola de Disseny de Barcelona, està ​​ pensada com una eina de ciència ciutadana. L’objectiu de l’’app’ Planttes és animar els ciutadans a què col·laborin en la configuració del mapa de les possibles al·lèrgies als carrers de les nostres ciutats i pobles. Es troba a disposició dels usuaris a Google Play a través del sistema Android. L’aplicació Planttes mostra als usuaris imatges de les diferents plantes al·lergògenes més importants, i els ofereix informació de com són les seves flors i els seus fruits. El sistema permet a l’usuari

assenyalar al mapa el punt on es troba (geolocalització), quina planta està veient, i si aquesta es troba sense flor, en fase de formació de flor, si té la flor oberta o si ja té fruit. Aquesta informació pot ser visualitzada per la resta d’usuaris i els pot ajudar a decidir les rutes més recomanables a seguir en l’entorn urbà per tal d’evitar al màxim la proximitat a aquells llocs on es troba amb la flor oberta la planta que li causa al·lèrgia. Es tracta d’una informació dinàmica, que canvia dia a dia, de la mateixa manera que ho fan les plantes. Els impulsors esperen que la iniciativa pugui ser

de l’interès del públic en general, i també que es converteixi en una eina de treball per a escoles, centres cívics i entitats i que aquestes col·laborin i promoguin el seu ús continuat, de manera que amb la col·laboració ciutadana s’aconsegueixi tenir informació en viu de com se succeeixen i progressen les floracions de plantes amb capacitat de desencadenar al·lèrgies en els nostres carrers i places. La informació és complementària a la que ofereix el Punt d’Informació Aerobiològica http:// lap.uab.cat/aerobiologia/es/forecast/catalunya), a una escala més detallada i de molta utilitat per als al·lèrgics. El PIA és un projecte creat per l’ICTAUAB i el Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB (BABVE).

El Síndic t’escolta Què fa el síndic municipal?

El síndic resol situacions que no s’hagin solucionat per la via habitual en assumptes que són competència de l’Ajuntament i dels organismes autònoms i les empreses municipals. Per tant, només es pot acudir al síndic quan no s’hagi obtingut resposta d’un procediment o quan la resposta no hagi estat satisfactòria. El síndic municipal també actua d’ofici, sense que ningú hagi fet cap queixa, perquè considera que hi ha motius per intervenir-hi.

En quins casos no pot mediar el síndic?

Joan Sala i Baiget Síndic de Greuges de Vic

En conflictes entre particulars que no impliquin l’Ajuntament, ni en litigis pendents de resolució judicial; quan la queixa sigui anònima, o formulada amb mala fe o no estigui prou fonamentada. Tampoc podrà actuar quan les queixes estiguin relacionades amb l’Ajuntament i els denunciants siguin treballadors del mateix ens municipal. Quan el síndic no pot intervenir-hi, orienta i assessora sobre les gestions possibles que es puguin fer.

Com s’ha de presentar una queixa?

S’ha d’emplenar un formulari amb les dades personals i de contacte de la persona o col·lectiu, explicar-hi el motiu i les accions fetes en relació amb la queixa i si s’ha obtingut resposta de l’Ajuntament i trametre’l a l’Oficina del Síndic municipal. El formulari es pot obtenir a sindic.vic.cat o físicament a les Oficines d’Atenció al Ciutadà, de la plaça Major o del Remei. Oficina del Síndic Municipal de Greuges Edifici Ajuntament Plaça del Pes, s/n - Planta baixa 08500 Vic Tel. 93 886 21 00 Adreça electrònica: sindic@vic.cat Més informació: sindic.vic.cat Horaris d’atenció amb visita concertada Dilluns, de 4 de la tarda a 8 del vespre


Relats La Biodansa, la dansa de la vida JUDIT González

Q

ui sóc? Per què a mi? Per què jo? M’agradaria arribar a ser. M’agradaria aconseguir... però tinc por, em sento sola, perduda en aquest món. Em miro al mirall i no m’agrada el meu cos, em veig lletja... Jo que ho dono tot als altres i a mi quan? Quan podré ser feliç i fer realitat els meus somnis? El meu cap no para. Preguntes i més preguntes. Preguntes sense resposta. Però el destí és savi i em posa en el camí a una gran persona i amiga que m’ofereix anar a una de les seves classes de Biodansa. Gràcies Mestre. A mi sempre m’ha agradat la dansa, la música i deixarme portar per el que em fa sentir, però mai havia sentit a parlar de Biodansa. La meva cara era de sorpresa, no cal saber ballar dius? Doncs, què és la Biodansa? Començo a investigar. Li diuen la dansa de la vida. El seu origen es troba en els anys 60 quan un psicòleg i antropòleg xilè, en Rolando Toro, posa en pràctica exercicis d’expressió corporal i dansa creativa a els seus pacients. Veient la millora d’aquests, va anar perfeccionant els exercicis i posant-los en pràctica en persones sense cap tipus de patologia. Aquestes persones notaven molts beneficis, benestar, millor relació amb els altres, més autoestima...I així va néixer el que avui es coneix com a Biodansa, una eina de creixement personal amb la que a través de la música, certes consignes i la trobada en grup, connectes amb les teves pròpies emocions, interioritzes i et coneixes a tu mateix. Harmonitzes cos, ment i ànima. Ufff Això no és per a mi. Això no és dansa, quin rotllo, em deia a mi mateixa. Les meves pròpies pors no em deixaven avançar. Però em van convèncer per provar una classe. Reconec que en finalitzar la classe no tenia paraules per explicar com em sentia. Diferent, jo mateixa. Aquella classe va significar un abans i un després a la meva vida. Es va convertir en classes setmanals. Cada dia amb més energia, menys pors, més estima, més confiada, capaç d’aconseguir qualsevol cosa, capaç de fer realitat els meus somnis. De les classes setmanals a formar-me com a facilitadora de Biodansa i així poder ajudar als altres, un dels meus somnis. Les meves alumnes em diuen que la Biodansa l’hauria de practicar tothom. Que vivim en un món material, egoista,

estressant... i hem d’obrir els ulls a la Vida i ser feliços. La Biodansa és una eina més de creixement personal com el ioga, el Pilates, la meditació, entre altres. A mi m’ha canviat la vida i cada dia em sorprèn. Jo vaig fer el pas. Ara et toca a tu, si tu que estàs llegint aquestes línies. T’animes a fer el pas i gaudir amb la Dansa de la Vida?

YEHUDIT Cos, ment i ànima Terapeuta Massatges Bioteràpia Facilitadora de Biodansa Classes setmanals a Vic i Manlleu Tel. 661280028

Aquest Sant Jordi El Temple Romà de Can Forcada a la teva llibreria més propera.

Març - Abril 2018

12

Revista de Vic


Mengem bé Copa de mousse de xocolata

Ingredients · 135 g de xocolata negra · 4 rovells d’ou · 4 clares d’ou · 75 g de sucre glacé · 75 g de mantega · 60 ml. de llet

Cuiner: Andreu Gómez Restaurant Ona de Vic

F

ANDREU Gomez

iquem la llet amb un cassó a escalfar i afegirem la xocolata tallada a trossets. Anirem remenant a foc lent amb una vareta fins que trobeu que la xocolata està fosa.

Una vegada fet aquest pas, la retirarem i la ficarem amb l’ajuda d’una espàtula en un bol, per poder treballar-la millor.

Afegirem els 75 g de mantega i remenarem fins que la mantega quedi integrada. Per una altra banda, agafem els 4 ous i separarem les clares dels rovells amb compte de què no es trenquin els rovells i es barregin amb les clares perquè si no les clares no ens pujarien. Agafem els rovells i barregem el sucre glacejat i amb la vareta l’emulsionarem una mica, fins que quedi cremós. Una vegada hem fet aquest pas, ja ho podem ficar al bol on tenim reservat la xocolata i la mantega. Tornarem a batre fins que tots els ingredients quedin ben barrejats. Per últim muntarem les clares a punt de neu i les anirem incorporant la xocolata a poc a poc amb moviments envoltants perquè no ens baixi.

La mousse de xocolata ja la tenim feta! Omplirem les copes al nostre gust i deixarem reposar a la nevera de dos a tres hores. El podem servir amb un toc de nata per sobre al nostre gust. Una mousse o escuma és unes postres d’origen francès, la base és la clara d’ou muntada a punt de neu, o la crema de llet batuda, els quals li donen consistència esponjosa. Les més conegudes són la mousse de xocolata i la mousse de fruites, encara que també gaudeixin de molta fama les mousses salades com les mousses d’hortalisses o de peix. La textura diferencial de la mousse es deu a les clares batudes a punt de neu i la seva barreja amb la crema base de la qual es parteix. És aquesta merenga el que confereix a la mousse aquesta textura tan característica de diminutes bombolles.

Esmorzars Esmorzars de forquilla Entrepans Menú per endur Productes de qualitat Cuina casolana Carrer del Pla de Balenya, 1322 - Vic - Tel. 93 886 25 Març 98,- Abril 2018 onarestaurant@hotmail.com

Revista de Vic


Abans

“Centenari del canvi horari (part I)”

Però no va ser fins al 1918 en què tot s’unificà.

MIQUEL S.

L

Molist Badiola

canvia sola.

’origen històric del canvi horari, que tindrem d’aquí a poc, farà 100 anys. Les busques del rellotge fem que es “tornin boges” dos cops a l’any, encara que, amb l’evolució digital i tecnològica, ara, no hem de moure ni un dit... l’hora es

A principis del segle XX, cada província es regia per unes hores diferents. Un exemple el tenim en la diferència longitudinal que hi ha entre Galícia i les Illes Balears. Un gallec veurà sortir el sol 50 minuts més tard que un balear.

Març - Abril 2018

El Consell de Ministres instaurà per primer cop, a tot l’Estat espanyol, el canvi horari. Va ser el dilluns dia 15 d’abril a les onze de la nit. El preàmbul del Reial Decret argumentava que l’avançament de l’hora “en las estaciones de primavera i verano acomoda las costumbres a un horario mejor avenido con el dia natural, i de este modo induce a abreviar el alumbrado”. En definitiva, fou una mesura perquè les tardes tinguessin més llum diürna i estalviar energia.

Com es va viure a Vic aquest canvi? Per estudis que he fet a la Gazeta de Vich he pogut veure com, en general, es va criticar bastant. Es comentava la situació del moment, i es culpava d’aquest canvi sobretot a les grans ciutats a causa que “hem tergiversat de tal mode els costums, que cada dia tenim més inclinació a fer de la nit, dia, i del dia, nit; majorment en les grans capitals”.

14

Es criticava aquesta mesura dient que “la humanitat vol ser enganyada i en lloc de procedir amb lògica, sense tocar l’hora, i sols tocant els nostres costums emmotllant-les a les circumstàncies... però la humanitat és l’únic que no té lògica, i per força se l’ha de portar enganyada i se li ha de fer veure que l’home que té per costum llevar-se a les vuit, encara que en el rellotge verdader del sol siguin les set...” El “costum” ens apareix aquí com un concepte essencial per a la comarca d’Osona. La nova moda instaurada des d’altes instàncies trencava el tarannà dels vigatans i vigatanes. També s’entén el perquè es queixaven d’aquesta circumstància, ja que, en aquells moments, hi havia diferents sistemes per mesurar l’hora: l’hora sideral, l’hora de temps mitjà astronòmic, l’hora de temps mitjà civil, l’hora de Greenwich, l’hora de temps verdader (l’hora del rellotge de sol) i, en aquells moments, s’hi hauria d’afegir “l’hora d’estiu”... de manera que amb aquest garbuix d’hores no s’aclaririen. Per tant, va ser una mica més difícil de respondre a la senzilla pregunta de, quina hora és?

Revista de Vic


TALLER PROPI DE JOIERIA I RELLOTGERIA


Temps enrere

Goula, els juguets de Vic

L

a marca de joguines educatives de fusta Goula va celebrar el 75 aniversari de la seva creació. Aquest projecte emprenedor va néixer el 1942 en un garatge a la ciutat de Vic (Barcelona) quan l’artesà Josep Goula juntament amb la seva dona Montserrat van iniciar la fabricació de figuretes de fusta per a les mones de Pasqua i confiteries així com records turístics. Aquesta iniciativa va donar lloc als primers esbossos de joguines de fusta articulats però aviat van veure la necessitat i l’oportunitat de crear joguines per estimular l’aprenentatge dels nens amb un material noble i càlid com és la fusta.

La visió internacional dels creadors de la marca va fer que ja des dels primers anys participés en la fira més important del món de la joguina a Nuremberg (Alemanya), acumulant més de 60 participacions sense interrupció. Avui els puzles i joguines de fusta de Goula

són dissenyats per un equip de professionals en diferents matèries (pedagogs, mestres i dissenyadors gràfics), sempre primant el valor educatiu juntament amb els més alts criteris de qualitat i seguretat. Aquests atributs fan que la marca es vengui en més de 50 països d’arreu del món des d’Europa fins a la Xina i el Japó.

Neusc, les pastilles de glicerina

L

’any 1936 quan va començar la guerra, va desaparèixer la glicerina del mercat, es feia servir per als explosius.

La glicerina és també un ingredient que s’utilitza per a protegir i hidratar les mans. Això va propiciar que el Doctor Genís penses en una fórmula per a substituir-la i va crear la “pastilla “Neusc una crema solida amb forma de sabonet. Primer la fabricació es feia al laboratori de la farmàcia de Doctor Genís (actual Farmàcia Barnoles), cap a l’any 1982 es va començar a fabricar a l’empresa Farmavic i des de l’any 1991 als LABORATORIS NEUSC de Gurb.

Març - Abril 2018

Les “pastilles Neusc” que amb molt poques variacions s’ha mantingut fins ara i que fa de LABORATORIOS NEUSC un referent en el tractament de les mans a tot l’estat Espanyol. En els últims anys s’han incorporat nous productes com el “Neusc Pies” que inclou principis 16

actius naturals per al tractament de la sequedat dels peus. La innovació també ha arribat al embalatge amb el format stick, molt més còmode fàcil d’aplicar i millor conservació. Revista de Vic


Nikola Tesla (1856-1943) va inventar el segle XX. L'hi devem la ràdio, les bobines per al generador elèctric de corrent altern, les bugies, l'alternador, el control remot i altres descobriments que han fet més fàcil la vida. No obstant això, el gran públic desconeix a aquest geni serbi nascut a l'Imperi austrohongarès, que per a tothom havia de veure com un altre home rebia el Nobel per una de les seves inventes. I és que el talent científic de Tesla era tan gran com el seu clamor a l'hora de ser pràctic: va inventar la ràdio en 1895, però l'italià Marconi -que va usar un oscil·lador de Tesla per transmetre senyals a través de l'oceà- va presentar la patent el 1904 i el 1909 va guanyar el Premi Nobel. El 1943, la "Corte Suprema" dels EUA va reconèixer el mèrit de Tesla i li va retornar la patent.

Vic FM www.vicfm.cat

La ràdio a Vic té un nom, i aquest nom és VICFM Escolta’ns a www.vicfm.cat


Essència Una de les raons per les quals no es baixa de pes fàcilment: L’estrès. LAURA

E

Folgarolas

ls efectes negatius de l’estrès en el nostre organisme són varis i un dels menys coneguts és que pot portar al nostre cos a retenir greixos i a dificultar la pèrdua de pes.

Aquesta relació entre l’estrès i la dificultat per perdre pes es deu a l’hormona anomenada: Cortisol No només l’estrès mental pot activar el cortisol, sinó que també pot fer-ho alguna alteració metabòlica, com per exemple la disminució de glucosa a la sang, excés d’activitat física, cansament... El cortisol té la funció d’augmentar els nivells de glucosa a la sang i la pressió sanguínia, permetent que arribi una major quantitat de sucre (energia) als teixits. Aquesta hormona, en l’home primitiu, complia la funció d’ajudar a la supervivència, ja que s’activava en situacions d’alerta o perill. Le conseqüències d’alts nivells de cortisol poden ser: 1- Augment de pes. Es guanya teixit adipós, sobretot en la part del tronc. 2- Falta o augment de gana. 3- Hipertensió. 4- Mals de cap 5- Contractures musculars 6- Astènia 7- Immunodepressió

8- Osteoporosis 9- Dolor abdominal 10- Atrofia muscular

sitat. Que ens alliberin la ment i produeixin benestar. 9- El dejuni transitori redueix els nivells de cortisol.

Què podem fer? 1- Portar una vida activa dintre d’uns límits que ens generin el mínim estrès possible. 2- Evitar edulcorants sintètics. 3- Relaxació diària i descans adequat. 4- Augmentar el consum d’olis essencials omega 3, presents al peix blau. 5- Que la nostra alimentació sigui equilibrada i adequada a les exigències diàries. 6- Evitar el cafè i les begudes energitzants. 7- Riure, tant com pugem. És un important desestressant. 8- Realitzar exercicis de baixa inten-

Qualsevol canvi en l’alimentació i d’hàbits de vida, ha de ser consultat amb el metge corresponent. Reserva la teva hora al 938836670, o bé a essencia@essencia.cat.Av. Olimpia, 7 (baixos) 08500 Vic, 938 83 66 70 www.essencia.cat

“ T'ENSENYAREM A ENTRENAR, T'ENSENYAREM A CUIDAR-TE.” Sala de fitness Sala de classes dirigides Programes d'entrenament específic Estiraments assistits Steps Pilates

Carrer d'Enric Prat de la Riba, 13, Vic 93 885 57 06

C/ Pla De Balenya 24 Vic

Tonificació Tonostep Tonosuau Fusiósuau Circuit Zumba

938 89 34 87


Abans

L’astrònom TONI

E

Coromina l 1916 va construir un observatori amb una cúpula de ferro dissenyada per ell mateix.

Dies enrere, uns amics que visitaven el nucli antic de Vic van quedar sorpresos en veure en mig de les teulades del carrer de l’Escola, a pocs metres de la catedral, una cúpula astronòmica amb els signes del zodíac pintats, uns gràfics que avui només s’endevinen a causa de la migrada conservació d’un observatori construït fa 102 anys pel científic Josep Pratdesaba. Els visitants fonamentaven la seva estranyesa en el fet que el llegat de Galileu, astrònom perseguit a la seva època per la Inquisició, i més tard qualificat per Einstein com a “Pare de la ciència moderna”, hagués arrelat fa un segle a la “Ciutat dels Sants”.

Josep Pratdesaba i Portabella (Vic, 1870 – 1967) va ser un astrònom i meteoròleg freelance sense massa lligams amb el món acadèmic, que va portar una fecunda activitat. També va ser un destacat defensor de l’esperanto com a llengua auxiliar internacional en les revistes científiques. Fill de comerciants, quan només tenia quinze anys va quedar impressionat al contemplar una gran pluja d’estels que va despertar el seu interès pels cossos celestes. Des d’aleshores, va iniciar una carrera dedicada a l’estudi i la divulgació de l’astronomia. Per a poder seguir en viu els fenòmens astronòmics, el 1909 va instal·lar a la Plaça Major de Vic un observatori de planta hexagonal, coronat per una cúpula giratòria; però donada la poca solidesa de l’edifici, el 1916 va construir un nou observatori al carrer de l’Escola, amb una cúpula de ferro de 4,5 metres de diàmetre, dissenyada per

Març - Abril 2018

l’estrella Nova Geminarum, de la taca solar del 1919 o d’eclipsis parcials de la Lluna.

ell mateix, i amb els dotze signes del zodíac pintats en el lloc corresponent als dotze fusos horaris. A l’interior hi va posar un telescopi equatorial de doble tub que es movia gràcies a un aparell de rellotgeria, una ullera de passos, un pèndol sideral i diversos accessoris, com un espectroscopi i una càmera amplificadora per a obtenir fotografies del sol i la lluna. En el transcurs de la seva trajectòria, va treballar en l’observació dels planetes de Mart i Saturn, i va obtenir fotografies del cometa Halley, de

20

Pasqual Bernat i Antoni Torrents recordaven fa un temps a la revista Ausa que Pratdesaba va a ser un dels socis fundadors de la Societat Astronòmica Barcelonesa, membre de la Sociedad Astronómica de España i de la Société Astronomique de France. Reconegut per científics del seu ram, la Internacional Lunar Society de Londres va batejar un cràter de la Lluna amb el seu nom. Per no abusar de les arques municipals, seria raonable que, superades algunes dificultats relacionades amb la propietat privada de l’immoble, l’ajuntament actués de mediador per buscar un patrocinador que es faci càrrec de la rehabilitació de l’observatori, una petita joia del patrimoni científic i cultural de Vic. (La Vanguardia, 2/03/2018)

Revista de Vic


Solucions d’impressió per a professionals i particulars

HP OfficeJet 3833

HP DeskJet 2630

Brother MFC-L2710dw

Multifunció tinta color

Multifunció tinta color

Multifunció làser monocrom

Emporta’t la segona unitat de tinta o tòner al 50% de descompte La tinta sempre s’acaba quan més la necessites... O no, si vens a Catim, amb la nostra gran selecció de productes al 50% de dte.

C/ Torelló, 65 08500 Vic T. 93 883 58 58

C/ Gurb, 84 08500 Vic T. 93 889 09 83

Accedeix amb el teu vehicle al C/ Gurb!

Rbla. Tarradellas, 4 08500 Vic T. 93 886 87 87

Pg. St Joan, 155 08560 Manlleu T. 93 850 76 63

info@catim.cat www.catim.cat


El racó de la Núria

Amb data de caducitat

F

NÚRIA

Les paraules que van resultar-me com un tret en plena consciència van ser alguna cosa així com: quan algú marxa sense acomiadar-se era que realment no es volia quedar, són les persones a qui els hi costa dir adéu, les que no volen marxar.

Dot

És possible que en això, es redueixin, la majoria de les situacions a les quals ens enfrontem?

a un temps vaig llegir una frase que se’m va quedar clavada a dins com si fos una espina petita i afilada.

Va ser una sensació estranya i sorprenent, com si de cop i volta se m’hagués obert un món, un pensament al qual donar voltes i voltes, intentant buscar una raó, una explicació sobre aquella qüestió que se’m removia a dins i em deixava atordida, pensativa i absent. La qüestió es plantejava al voltant dels comiats. Acomiadar-se de les persones, en si, resulta estrany, inclús molest. Dir adéu a algú que ha estat amb tu durant un període de temps, que no necessàriament ha de ser extens, a vegades simplement pot haver resultat intens i colpidor, tot i que aquest es reduïa a setmanes o inclús a pocs dies.

Març - Abril 2018

Que aquelles persones que marxen sense fer soroll, que simplement desapareixen d’un dia per l’altra, potser amb un “ens veiem en un temps i fem una copa” o “serà millor tallar el contacte per no fer-nos més mal”, realment no tenien gens d’interès ni sentiment per perpetrar res? Que les relacions, fins aleshores viscudes, amb més o menys afecta, o inclús estima, no són més que un cúmul de sentiments buits, fingits, completament irrellevants?

simplement un sentiment de companyia que pretén fer-nos creure que no estem sols, quan l’única veritat és que només no s’està sol, quan s’està suficientment còmode amb un mateix. La companyia està sobrevalorada; igualment la solitud. El punt mig, és allò que hem d’aconseguir.

He perviscut durant molt de temps amb la sensació que els comiats són circumstàncies que ens toca viure, i que ens permeten depurar la vida d’aquelles persones que han esgotat el temps que els hi pertocava estar al nostre costat.

Estar acompanyats de nosaltres mateixos, perviure en una solitud que ens permeti demostrar que som alguna cosa més que persones enmig de persones, aconseguir arribar a un punt d’equilibri amb nosaltres mateixos que ens permeti estimar-nos, sense necessitat de paraules amables o d’una figura constant a prop nostre: hem d’aprendre a viure amb els nostres pensaments, amb els nostres sentiments, amb nosaltres mateixos. Si no ho fem així, qualsevol relació externa resultarà extremadament carregosa, inclús inútil.

Pot sonar frívol, o inclús superficial, però considero que cada relació, cada amistat, té una data de caducitat. Sona absurd, veritat? Però si ho penses fredament, a vegades restem al costat d’una persona per pura confortabilitat, per gust, sense aportar-nos res mútuament,

Si no saps viure a soles amb tu mateix, fàcilment et perdràs entre somriures amables i paraules dolces que, amb el temps, es descobriran com a trampes mortals que buscaven ofegar la solitud d’ànimes perdudes, que no sabien viure amb elles mateixes.

22

Revista de Vic


El concepte Monorigen DAVID Rovira

M

’agrada p a r lar del c o n cepte

monorigen per la puresa que ha de transmetre el pa. Considero que la massa mare 100% és la identitat del pa i per lògica pròpia ha de ser de la farina corresponent sense combinacions. Elaborat amb fermentacions lentes, per aconseguir productes més saludables amb un sabor i una textura unica.

Com a bon panarra m’agrada olorar el pa gaudint de la seva autenticitat. Cada pa necessita la seva massa mare per oferirnos el màxim de nutrients. La massa mare no és més que aigua i farina que deixada en repòs fermenta espontàniament. A partir de diversos factors ens proporciona un pa amb:

Artipa En el nostre obrador elaborem productes monorigens totalment artesans i ecològics. Fets amb passió. Treballem amb una filosofia molt clara, massa mare 100% sense additius ni conservants. Creiem que salut és qualitat i benestar.

· Un aroma més intens · Una crosta cruixent · Una millor textura de la molla · Millor conservació · Més acidesa Un factor important és la utilització de farines mòltes en molí de pedra per conservar els nutrients, tenir una hidratació superior, tenir millor fermentació, més aroma i potenciar el gust. Millorant la conservació del pa de forma natural.

C/ GURB, 12 VIC TRAVESSERA DE GRÀCIA, 245 BARCELONA Revista de Vic

23

Març - Abril 2018


Pinta i Horòscop

Àries (21/3 al 20/4) Felicitats, el sol ja entra al teu signe i amb ell, la primavera. Una mica de festa i esbarjo en mig de tantes obligacions laborals, t’ajudarà a fer front a la situació.

Escorpí (Del 24/10 al 22/11) La teva filosofia de vida pot estar enfocada ara en alliberar-te del pes d’alguns pensaments i sentir-te més lliure en la teva relació. Ja no vols relacions que ofeguen.

Cranc (Del 22/6 al 21/7) Connexió entre el que sents, les teves emocions més profundes i les obligacions. Pots trobar-te fent coses que fins ara no t’agradaven gaire, amb certa satisfacció.

Aquari (Del 21/1 al 19/2) Nostàlgia de separar-te d’algunes pertinences. Tu, com tothom, també experimentes l’afecció pels objectes. Però no estaria de més, desfer-se del que és realment innecessari.

Balança (Del 24/9 al 23/10) Cerques evadir-te d’algunes obligacions que no et deixen desconnectar del tot. Ajudes a algú que saps que ho necessita de veritat i possiblement ho portes tot en secret.

Bessons (21/5 al 21/6) Ganes de nous començaments, de descobrir coses fresques, novells coneixements que et proporcionin el plaer de saber més. Possibles noves amistats entren a la teva vida.

Capricorn (Del 22/12 i el 20/1) Els pensaments et porten lluny i a vegades fins i tot t’enverines tu sol. Ja toca passar a l’acció i deixar de donar voltes. Si necessites aclarir alguna cosa, pregunta.

Verge (Del 24/8 al 23/9) Fas valoracions del que és realment important. Sobretot si darrerament has tingut algun contacte amb la mort, ara veus les coses d’una altra manera, no tan materialista.

Taure (Del 21/4 al 20/5) Ningú millor que tu mateix, sap el que et passa per dins. Deixa de recolzar-te en opinions alienes, ja que és una manera de postergar solucions. Fes valer la teva opinió.

Sagitari (Del 23/11 al 21/12) Pots notar-te cansat, com si vinguessis d’una llarga batalla, i potser és cert. Has posat tanta energia en tirar endavant en les darreres setmanes que toca un bon descans.

Lleó (Del 22/7 al 23/8) No permetis que les inseguretats et minin l’estima, tots tenim punts febles. Sents que no tens prou o no arribes on vols arribar. Valora’t per qui ets, no pel que tens.

Peixos (Del 20/2 al 20/3) No paguis amb una mala dieta les obsessions o pors que t’angoixen. Desfogar-te amb el menjar no et farà bé. Cerca activitats sanes o parlar en confiança del que et preocupa.

Març - Abril 2018

24

Revista de Vic


gal o r re e. l l i El m n l l i br s! és u e ste

te s !

El millor regal és un llibre.

e s fe s

te s !

al eg rr . l l o bre s ! e mi lli El s u n fe st é s

El m illo és u n r re g a l B o n e l l i bre.

B

f ones

El m i llor és u n re g a l l l i b re . Bon

B o n e s fe

ste s !

egal l o r r e. l i m r El n llib es! és u st

Bon

e s fe

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat

s fe s

ne

E l m il lo r re g a l és u n ll ib re.

Bo

Nosaltres tenim les obres escrites. Bones festes! Tu tens l’art de llegir-les.


Un passeig per Vic

El Merma CARLES Costa

D

es del capdamunt del carrer Estret s’accedeix a la majestuositat de la plaça Major, la plaça del Mercadal. No obstant, l’explicació de la plaça encara no és en aquest moment. En aquest indret, abans d’enfilar per sota les voltes cap a la torre de l’Ajuntament i tombar cap a l’esquerra per l’avui plaça del Pes, hi farem un parell d’incisos. Una primera curiositat relativa a la plaça inclou la figura del nostre Jaume Balmes. Després de veure el seu parc, el seu sepulcre i la casa on va morir, toca saber on va néixer. Jaume Balmes va néixer en una llar tocant a la plaça Major. En la numeració de l’any 1983 corresponia al número 38 de la plaça Major i en l’actual, al número 33. Entre cansaladeria i cansaladeria, si les cervicals ho permeten, es pot veure una placa commemorativa en aquesta casa just abans d’entrar al carrer dels Argenters, la casa Vilada.

El segon incís no serà tan breu. El Merma és un punt de trobada habitual per a molta gent. “On quedem?”, “Al Merma, a les 18.00h”. Altra cosa és la puntualitat perquè sempre s’hi veu gent esperant, sigui l’hora que sigui. L’any 1987, com a mostra de l’estima de Vic cap al propi cap de llúpia, se li va fer aquesta escultura de bronze en aquesta cantonada de la plaça Major. Però, què o qui és el Merma? Què representa? És el nom popular amb què es coneix el cap de llúpia o esquivamosques de Vic. Se’l coneix com a Merma perquè durant molts anys el va portar un home anomenat Miquel Comerma, que sembla que no era de gaire bon veure. Se’l descriu amb el coll una mica tort i la mirada de gairell. Una de les feines habituals de Miquel Comerma era la de portar encàrrecs des de les parades oficials de tartanes als comerços de la ciutat. L’activitat el va fer molt popular. De seguida se’l va conèixer amb el sobrenom de Merma. En Miquel es va quedar vidu molt jove i això sembla que va fer que es convertís en un home solitari i introvertit. Per complementar el seu sou, es va llogar de portador del cap de llúpia en les desfilades de gegants durant les festes de Vic. El Merma, però, no és l’únic cap de llúpia de Vic,

Març - Abril 2018

Gegants i caps de llúpia a principis del segle XX sinó que hi ha tota una família. Des de mitjans del segle XIX, l’acompanya la Llupiesa o Vella, també coneguda com Maria Rosa. És un capgròs d’una dona molt lletja i arrugada, que representa la dona del mateix Merma. Al 2014 va fer cent cinquanta anys. Posteriorment, també se li va afegir el Nen o Noi de Llúpia, amb bessons arreu de Catalunya. Aquest capgròs representa el fill del Merma i la Vella. Com el seu pare, el Nen va armat amb unes xurriaques amb les quals juga amb la canalla. Per la festa major, surten tots, a més dels gegants de Vic, que representen els comtes d’Osona. Qui porta la veu cantant, però, és precisament, el Merma, que obre pas als gegants i està a l’aguait que ningú no els molesti. D’aquí li ve el nom genèric d’esquivamosques. Una antiga llegenda conta que antigament existia un home calb que s’untava el cap amb mel per tal que totes les mosques que hi pogués haver pel carrer el dia de la festa li anessin a la testa i no destorbessin ni gegants ni assistents. Un altra tasca del Merma, com hem comentat, era intentar de fer por i fer córrer els més menuts (i no tant menuts) mentre tots li cridaven “mori el Merma!”. Evidentment, té una explicació. El cap de llúpia era l’encarregat d’obrir el pas a la comitiva a cops de xurriaques i l’afany que en Miquel posava en complir amb l’estipulat de seguida va fer que es convertís en un ésser temut pels més petits, que corrien davant seu esquivant les xurriacades. Posteriorment, la identificació del cap de llúpia amb Miquel Comerma i les ganes d’incitar-lo, provocar-lo a la persecució, va donar lloc al crit esmentat de “mori el Merma!”, que l’exaltava encara més i feia més emocionants i vibrants les encalçades. A aquesta extramotivació també hi devia contribuir el costum que des de principis de segle XX fins als anys 20 hi va haver a l’Ajuntament de Vic de premiar els nens que prenien les xurriaques als caps de llúpia. Aquell qui s’hagués quedat amb les xurriaques les portava a l’ajuntament. Se suposava que a partir d’aquell moment tindria molt bona sort. Sortosament, en les darreres festes majors de Vic, la gent s’hi ha tornat a engrescar arran dels caps de llúpia Merma, Vella i Nen i la història que hi ha al darrera. A Vic hi ha tres colles i els barris de Vic s’agrupen en aquestes tres colles, a cadascuna de les quals li correspon un cap de llúpia. Tot comença una tarda amb la Crida. En el

26

seu origen, era una peça formulista i literària redactada per un notari de la ciutat que es llegia públicament a les diverses parades del trajecte que havia de seguir la processó tot convidant tothom a participar en la festa de Corpus de l’endemà i en els actes promoguts pels gremis de la seu. Va néixer, per tant, íntimament vinculada a la tradició religiosa. Va prendre la forma actual el segle XVII, quan es començà a formar una tirallonga versificada, que no fou impresa fins a 1841, en la redacció de la qual havien participat la majoria de lletraferits vigatans. Durant un temps, fins i tot hi va haver la contra-crida per tal de desacreditar o en resposta a la primera Crida. La Crida de les festes era anomenada la “crida del Bou” fins que a partir de mitjans del segle XIX, en desaparèixer el Bou de Fusta de les comitives i prendre gran popularitat el seu successor, va adoptar progressivament el nom de “crida de Llúpia”.

Actualment, podríem ben dir que la Crida s’ha adaptat als nous formats del jovent, que l’ha fet renéixer. Des de diversos punts de la ciutat, es pot participar en una de les tres rues liderades pel corresponent cap de llúpia. Els del Merma, van de color verd; els de la Vella, de color negre; els del Nen, de color vermell. Cap al vespre, les colles arriben a la plaça de la Catedral, on se celebra una festa, amb l’himne de la Crida i balls dels caps de llúpia. A banda d’aquest dia, també se’n dedica un altre per fer la Xurriacada. En la cercavila participa tota la família dels caps de llúpia, a més del Bou, la Mulassa i l’Àguila, que, respectivament, representen l’evangelista sant Lluc, el naixement de Jesús i el símbol de la justícia de sant Joan evangelista. Aquesta darrera figura només la tenen ciutats importants. Finalment, cada cap de llúpia té la seva pròpia festa en dies diferents. Tenen la seva festa els rojos, els verds, i els negres, com hem dit, amb el Nen, amb el Merma i amb la Vella al capdavant. Si esteu fent aquest passeig en plena festa major de Vic, és fàcil trobar-s’hi al bell mig. Aprofiteu-ho!

Revista de Vic


www.llonganissadevic.cat

Amb el suport de:


Emprenedors

10 consells per a l’èxit

M

olts han somiat sempre a muntar el seu propi negoci. De fet, el 42,4% dels emprenedors sempre ha tingut com a objectiu crear el seu propi negoci. La companyia d’espais de treball ha elaborat un decàleg amb tot el que un professional necessita per esdevenir un bon emprenedor:

10 consells per a l’èxit Una bona idea:

segons un estudi realitzat per Spaces, 4 de cada 10 persones pensa que un emprenedor d’èxit ha de comptar amb una bona idea. Aquest és un dels aspectes més importants a l’hora de muntar un negoci: si el producte o servei que s’ofereix ajuda a satisfer una necessitat específica per a un nínxol de mercat concret, llavors el negoci té moltes possibilitats de funcionar.

Diferenciar-se de la competència:

un bon emprenedor deu ser capaç no només de tenir una bona idea, sinó d’aconseguir que el seu negoci sigui únic, ja sigui perquè s’ofereix un producte, o servei nou o perquè el mateix inclou característiques que el fan especial. Diferenciar-se de la competència serà la clau per trobar un lloc en el mercat.

Solvència econòmica i finançament:

Per dur a terme una bona idea, tots els negocis necessiten sustentar amb una base econòmica. Un emprenedor ha de comptar amb solvència financera suficient per a poder començar el seu projecte sense contratemps i afrontar les despeses inicials que comporta crear una empresa. Una gran barrera a l’hora d’emprendre són els alts impostos als quals s’enfronten els espanyols, de fet, la majoria dels emprenedors del nostre país reconeixen que aquesta és la principal dificultat a la qual s’enfronten. I organismes i plataformes encarregades d’accelerar el creixement de les start-ups, a més d’ajudar a superar les barreres econòmiques inicials a què s’enfronten aquestes noves empreses.

Il·lusió i motivació:

un bon emprenedor ha de ser el millor prescriptor del seu propi projecte; ningú podrà creure en un nou negoci si el seu

Març - Abril 2018

fundador i l’equip humà que l’integra no estan segurs al 100% del seu èxit en el mercat.

Creativitat:

un dels trets més importants que un professional ha de tenir avui en dia és la capacitat de pensar ‘out of the box’, és a dir, adoptar un pensament creatiu que permeti sortir de la zona de confort i provar de fer coses que no s’havien fet abans.

Ser capaç de prendre decisions:

muntar un negoci implica arriscar-se per aconseguir un objectiu proposat. Per això, un bon emprenedor ha de ser capaç de prendre les seves pròpies decisions. Aquest aspecte, que marca la gran diferència entre un empleat que treballa per compte d’altri a un que ho fa per compte propi, és molt atractiu per als espanyols, ja que per al 42,4% dels emprenedors el més atractiu d’emprendre és el fet de poder prendre les seves pròpies decisions.

Un entorn professional:

l’entorn de treball influeix fortament en la productivitat laboral dels empleats. Desenvolupar un negoci en un entorn inspirador, al costat d’altres professionals d’altres empreses i sectors, pot ajudar-nos a adoptar diferents punts de vista, a generar noves idees i a crear sinergies entre persones i empreses. Però el més important de treballar al costat d’altres professionals és que neix un sentiment de comunitat més fort que el que s’aconsegueix en un espai d’oficina tradicional.

28

Xarxes socials:

en un món empresarial en què els Mil·lennials cada vegada estan més presents, les xarxes socials s’han convertit en potents canals de comunicació amb clients i dins de les organitzacions, a més d’eines per a promocionar productes i serveis. Un emprenedor d’èxit ha de poder dominar les xarxes socials, parlant el seu llenguatge per arribar al consumidor.

Diversitat intel·lectual:

un bon emprenedor ha de saber envoltarse de professionals que l’ajudin a formar un equip fort, capaç d’assolir els seus objectius. Els equips de treball més valuosos són aquells que inclouen persones amb punts de vista i capacitats de treball molt diferents, de manera que poden complementar-se i arribar a solucions més completes. La diversitat intel·lectual d’un grup de treball és el que fa possible que el nivell de creativitat i productivitat d’un equip sigui molt més gran que el que podria aconseguir cada professional de manera independent.

Un lloc de treball inspirador:

la composició de l’espai, el mobiliari, la decoració o el color de les parets poden arribar a afectar en els seus nivells de productivitat. Els espais de treball inspiradors, amplis, agradables i equipats amb les últimes tecnologies faran que els emprenedors se sentin com a casa i puguin explorar noves capacitats. De fet, per a gairebé la meitat dels espanyols, aquest tipus d’espais suposa un impuls per ser més creatiu i productiu.

Revista de Vic


TRANSPORTS, MUDANCES Treballem amb els serveis habituals, però ets tu qui dissenya la teva mudança, segons el que et vulguis gastar.

Ara ja tens les teves mudançes de baix cost, amb la seguretat i confiança de sempre.

I MÉS!

T'oferim el transport dels teus mobles o electrodomèstics nous des de la botiga a casa o també de segona mà des del punt de venda al domicili. Tenim el servei de muntatge i instal·lació d'electrodomèstics.

www.mudancesalacarta.com info@mudancesalacarta.com

605 04 34 75 O. González

Ens adaptem a les vostres necessitats: - Transports a tota la Península - Mudances diverses, trasllats de persones i paquets - Aeroports de Girona i Barcelona - Buidem pisos, traslladem mobles...

des Us portem la compra ... rlin Me y ro Le a, d’Ike Anem a comprar per vosaltres Truqueu-nos i proposeu-nos el que e necessiteu: segur qu r! da us podem aju

PREUS LOWCOST


Sagals

20 anys de la primera actuació oficial I el dia 25 arriba la Diada del Mercat del Ram, amb els Castellers de Barcelona i els Xics de Granollers com colles convidades. I aquesta serà especial, ja que es compliran 20 anys de la primera actuació oficial dels Sagals. Serà també el moment en què donaran per finalitzada la celebració del 20è aniversari, amb la presentació d’una revista amb escrits de diferents castellers sobre totes les activitats i diades castelleres que s’han realitzat durant aquest any.

EDUARD OLIVAN

E

ls Sagals han tornat a l’activitat iniciant la nova temporada. Ja fa algunes setmanes que han començat els assajos, perquè el mercat del Ram obliga a començar d’hora la feina. Enguany és “any de concurs”, és a dir, se celebra el concurs de castells de Tarragona. Tot i que no acostuma a ser un objectiu de la temporada dels Sagals, no cal dir que és una diada, i intentaran portar-hi els seus castells més grans. Però això serà a l’octubre. De moment, per aquest mes de març, les primeres actuacions: a Barcelona el dia 18, primera actuació de la temporada com ja ve sent habitual. Els de Barcelona també són una de les colles més matineres, obligats també pel seu calendari –Santa Eulàlia obliga-, i a hores d’ara de la temporada hi ha poques colles que hagin assajat prou per a fer una primera actuació “amb cara i ulls”.

Quant a la temporada que comença, Anna Tió, la cap de colla –que va “renovar” el càrrec- va afirmar en l’Assemblea de la colla que tenen com a objectiu repetir els castells que ja es van descarregar l’any passat. Això inclou el 5d8 que van completar davant la Catedral de Vic el mes de novembre. I realment seria un èxit poder repetir els mateixos castells, perquè implicaria la consolidació dels Sagals en la gamma alta dels castells de vuit, a un pas de fer el salt als castells de nou. Un pas molt gran, però un pas al cap i a la fi. El desenvolupament dels assajos i actuacions serà el que marcarà fins on poden arribar aquest any.

L’altre informació La gran majoria d’aigües embotellades estan contaminades

U

na investigació liderada per l’organització Orb Media ha trobat microplàtics a l’aigua embotellada i afirma que aquest és un fenómen global que afecta marques de tot el món.

Segons Orb Media, tenen proves exclusives que un sol litre d’aigua embotellada pot arribar a contenir milers de partícules de microplàstics, segons unes anàlisis que han realitzat en més de 250 ampolles d’onze marques líders a tot el món que han trobat restes de plàstics com ara el polipropilè, el niló i el teraftalat de polietilè (PET).

Aquests tipus de plàstics es van trobar en el 93% de les mostres, amb una mitjana de 325 partícules per litre fins a un màxim de més de 10.000 partícules en una única ampolla en l’estudi encarregat per l’organització supervisat per la doctora en Química Sherri Mason del Departament de Geologia de la Universitat de Nova York a Fredonia. Les marques analitzades inclouen multinacionals com ara Nestlé, Danone o Coca-cola.

Març - Abril 2018

30

Revista de Vic


AL MAIG REP FINS A Nou SUV Ford EcoSport Per

13.750€

6.000 € PEL CANVI DEL TEU COTXE

Finançant amb FCE Bank

FORD

PIVE +

Presentem el Nou SUV Ford EcoSport La vida està fora. I tu? Gaudeix amb el Nou SUV EcoSport de tot el que t'agrada i de molt més. Una dinàmica de conducció excel·lent, amb la seva pantalla tàctil de 8 "i la tecnologia de connectivitat SYNC 3 més innovadora, són només algunes de les moltes novetats que t'esperen. El company perfecte per al teu estil de vida actiu. Configura el teu nou combinat EcoSport al /ford.es Gamma Ford consum combustible de 3,6 a 7,9 100

forme la normativa vigent, que, en condicions reals, poden variar. Al maig del 2017 tindrem dtes. de fins a 6.000 €. en la compra de vehicles nous. El preu final inclou IVA, IEDMT (impost especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, per la qual cosa es recomana revisar-lo en cada cas), transp., Dte. promocional, Condicionat a Aport. Concessionari. Ofertes disponibles en concessionaris i tallers adherits. Vàlid en Pen. i Bal. fins a 2017.05.31. No compatible amb altres dtes. El model visionat podria no coincidir amb l'ofert.

Autopark Vic, s.a. Vendes, taller mecànic, carroseria

Eix Onze de Setembre, 26 Vic (al costat de la Universitat Politècnica de Vic) Tel: 93 883 24 11 Recanvis: 93 883 22 38 www.autoparkvic.es

Tel: 93 883 24 11

GAMMA FORD ECOSPORT CONSUM COMBUSTIBLE COMBINAT DE 4,1 A 5,8 L / 100KM. EL CONSUM DEPÈN DE LA CONDUCCIÓ QUE FACI DEL VEHICLE. EMISSIONS DE CO2 107 A 134 G / KM, MESURES D'ACORD LA NORMATIVA VIGENT QUE, EN CONDICIONS REALS, PODEN VARIAR.

EcoSport Trend 1.0 Ecoboost 92KW (125CV) amb ordinador de bord amb pantalla de 4,2" i control de comandaments al volant, ràdio 6 altaveus, 2 entrades USB i Bluetooth, climatitzador manual, llums diürnes LED i retrovisors elèctrics calefactables. L'oferta inclou IVA, transport, IEDMT (impost especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, per la qual cosa es recomana revisar-lo en cada cas), dtes. promocionals, lliurament d'un vehicle usat propietat del comprador, aport. Concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E., ajornat mín. 9.000 € i permanència mín. 36 mesos en Finançament Convencional i 25 mesos en multiopció. Operació subjecta a valoració creditícia. Vàlid en Pen. i Bal. fins a 2018.03.31. No compatible amb altres dtes.

Profile for Revista de Vic

Revista de Vic 43 Març 2018  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 300 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de Ter, Manlleu, Tona, Torelló, Ripoll...

Revista de Vic 43 Març 2018  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 300 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de Ter, Manlleu, Tona, Torelló, Ripoll...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded