REVISTA DE VIC JUNY 94

Page 1

Juny | Juliol 2022 Núm. 94

1'95€

Cultura Romana

Te la regalem gràcies als nostres anunciants


PORTEM EL TEU NEGOCI A LES XARXES I ON VULGUIS. TRUCA'NS I T'INFORMAREM

M E F A L T A E T D I C I L A B R U T P S O N LA SIÓ S PA info@larevistadevic.cat

655 454 233


Juny | Juliol Revista de Vic

3

Editorial Cultura romana

Vols publicar un article o informació sobre el teu negoci? Envia'ns un correu a info@larevistadevic.cat o truca'ns al 655 45 42 33

Per Xavi Ruiz Que la ciutat de Vic tingui un passat romà, no ho pot negar ningú. Encara que de Vic se'n parla des del segle IV aC amb el nom d'Ausa. Varen arribar els romans, la ciutat va començar a tributar i varen construir el temple a la part més alta de la ciutat. D'aquest temps queda ben poc, ja que l'any 826 va ser destruïda pels francs. En època feudal, Vic va està dividit en 2, una part controlada pel bisbe i l'altre pels senyors del castell dels Montcada. Amb els murs del temple es va poder construir part del castell dels Montcada i gràcies a això podem contemplar amb plenitud i després de ser reconstruït, la majestuositat d'aquesta meravella arquitectònica romana. En el transcurs de la història de la ciutat, podem contemplar que hi ha hagut diverses nissagues de poder i diverses destruccions de construccions, sobretot d'estil medieval. Tot i això, no pots deixar d'imaginar com seria Vic en la seva època romana i la bellesa dels seus carrers. Recordeu que si vols qualsevol de les nostres publicacions per correu, ens podeu enviar un correu electrònic a info@larevistadevic.cat

SÈRIES

Posada a punt per a sol i aigua Pàgina 10

@totosona

/totosona

@tot_osona

totosona.com

PSICOLOGIA

LLIBRES

Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.site Administració Marta Anglada Portada Arxiu Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar Dipòsit legal B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions info@larevistadevic.cat Telèfon 655 45 42 33 Mail info@ larevistadevic.cat www.revistadevic.cat


4

Revista de Vic Juny | Juliol

Andorra participarà en el Mercat de Música Viva de Vic El Govern d’Andorra i el Mercat de Música Viva de Vic han signat aquest dimarts un conveni de col·laboració gràcies al qual el sector musical andorrà tornarà a participar en una de les fires de referència del sector musical. L’acte de signatura, que s’ha celebrat a la capital osonenca, ha comptat amb la participació de la directora del Departament de Promoció Cultural, Montserrat Planelles, per part andorrana, i del director de l’OFIM, Titi Roca, per part del MMVV. Per al Govern d’Andorra l’entesa té per objectiu promocionar internacionalment el sector musical andorrà, exposar-lo a situacions i contextos professionals d’alt nivell per avançar en el procés de professionalització i generar contractacions per a les propostes que s’hi presenten.

MUNTANYOLA 245.000 € Casa de 150 m², en parcel·la de 1.000 m². Molt Bones vistes! 2 habitacions dobles, 2 banys, cuina, menjador amb llar de foc

REF. 22014

El MMVV reuneix professionals de la indústria musical catalana, estatal i internacional; permet fer d’aparador de nous projectes musicals: fomenta la contractació d’espectacles i permet compartir coneixements i experiències entre professionals del sector. D’aquesta manera la fira professional contribuirà a crear nous públics, mercats i oportunitats professionals per a les propostes musicals andorranes. El conveni estipula que la direcció artística de el MMVV és l’encarregada de seleccionar el projecte andorrà que participa en la programació oficial. Enguany la proposta seleccionada és Kic Barroc & Baptiste Herbin, en el seu format de duet compost per Kic Barroc, nom artístic de l’andorrà Enric Bartumeu, al piano i Baptiste Herbin al saxofon. Bartomeu farà simbiosi amb el prestigiós saxofonista francès per repassar, en format reduït, el primer treball: Mon noM.

VIC – La Guixa 225.000 €

Pis de 103 m², distribuït amb 4 habitacions, 2 banys, cuina independent, balcó, calefacció, ascensor, párquing i traster. Totalment moblat

REF. 22015

PRATS DE LLUÇANÈS 120.000 €

Pis de 83 m² Distribuïda amb 3 habitacions, 1 bany, menjadorm cuina, calefacció, balcó, terrres parquet, tancaments alumini

REF. 22009

VIC - Zona ambulatori 565.500 € Acabats de molta qualitat

Casa de 288 m² construïts distribuïda amb 4 habitacions, 2 banys, cuina, menjador sala estar, terrassa, garatge, calefacció

REF. 22007



6

Aquest article a la nostra web revistadevic.cat

Revista de Vic Juny | Juliol

Psicologia

per Ariadna Jutglar

LA GRAN DECISIÓ: VULL SER PSICÒLOGA

Escollir una professió mai ha estat fàcil, menys amb el sistema educatiu que ha imperat fins fa uns anys. La majoria de nosaltres vam créixer pensant que només érem vàlids si estudiàvem una carrera o quelcom que ens proporciones una titulació semblant. És cert que existien els mòduls i els oficis, però semblava que només era per aquells “amb poques aspiracions” i “poques ganes de treballar”.

I no, no era suficient amb voler estudiar una carrera sinó que havia de ser LA carrera. Probablement, si no vas decidir ser advocat o metge, en alguna ocasió alguna persona del teu voltant et va dir alguna cosa semblant a “has de triar una carrera que tingui sortides laborals”, “no n’hi ha prou amb que t’agradi”, “la vocació no t’omplirà la panxa”.

En aquell moment, en plena adolescència, on ens era impossible respondre a la pregunta qui som i ni tan sols teníem edat legal per votar, ens obligaven a respondre a una pregunta particularment complicada: qui volem ser. Paradoxal no? Bé, doncs en aquell moment jo vaig decidir ser psicòloga. Els motius que em van portar a prendre aquella decisió, eren diversos. En primer lloc, l’atractiu superficial i un pèl narcisista que una pot sentir quan pensa que tindrà la capacitat d’ajudar a millorar la vida d’una persona que ho necessita. Enteneu-me, ajudar a altres persones és altament

gratificant, o almenys, ho és per mi. En segon lloc, i complint les expectatives del meu voltant (tan familiar com escolar), també vaig escollir psicologia perquè tenia múltiples sortides laborals i, per tant, en principi, em proporcionaria un sostén econòmic i en teoria “em donaria de menjar”.

En tercer lloc, i el que va declinar definitivament la balança, va ser que per mi no existien altres alternatives, tenia clar que havia d’estudiar psicologia de totes totes! No hi havia una explicació lògica, simplement sentia que havia de ser així. Era la meva vocació. No obstant, no va ser fins a la meitat de la carrera que vaig descobrir la quarta i probablement la raó més real per la qual jo havia estudiat psicologia. Per situar el lector, era l’inici del segon curs, professors nous i assignatures noves. Era un barreig entre molts nervis i moltes il·lusions. Una nova oportunitat per continuar aprenent. Recordo com si fos avui aquell primer dia. Un dels professors, ens va sorprendre iniciant la classe amb l’afirmació següent: <<tots els que esteu aquí estudiant psicologia és perquè en el fons esteu intentant resoldre o entendre alguna cosa que està passant o ha passat en les vostres vides>>. Aquella frase va ressonar dins meu i se’m va quedar gravada, però no perquè

fos extremadament filosòfica o impactant, sinó perquè per primera vegada vaig comprendre el motiu principal pel qual era allà: entendre el meu passat, al meu voltant i per fi poder resoldre els meus “perquès”. Així doncs, el quart factor (absolutament determinant) pel qual era allà, en aquell edifici, en aquella classe i amb aquell professor, era aquell intent de reconstruir el meu trencaclosques, que en aquell moment, estava totalment desencaixat. 

La psicologia es presentava com una professió increïble, que em facilitava no només conèixer de manera científica la conducta i el pensament humà sinó també comprendre el perquè dels nostres comportaments en determinades situacions i descobrir el poder que tenen les emocions en les

nostres vides. Per tant, em permetia el coneixement dels altres, però també em podia ajudar a comprendre’m a mi. Era ideal!!! Amb el temps, com amb tot, vaig adonar-me que no tot són flors i violes, i que a part dels evidents avantatges que té aquesta professió, hi ha altres aspectes (no tan “positius”) que també s’han de tenir en compte per ser psicòleg.

Text extret del llibre "Reflexions d'una psicòloga principiant"


El secret del meu somriure Ortodoncia Invisible

15%

de descompte Promoció vàlida fins al 30/06/2022 no acumulable a altres descomptes i/o promocions. Registre Sanitari CS10715. Tractaments subjectes a prescripció facultativa. Consulti les tarifes dels tractaments en la seva clínica Vitaldent. No acumulable a altres ofertes o promocions


8

Revista de Vic Juny | Juliol

Llibres

SILVERVIEW

«Hi ha persones a qui no hem de trair mai, costi el que costi. Jo no soc una d'elles».

En Julian Lawndsley ha renunciat a la seva bona feina a la City per una vida més senzilla portant una llibreria en una petita localitat costanera anglesa. Però tot just un parell de mesos després, un visitant altera la seva rutina. L'Edward, un emigrat polonès que viu a Silverview, la casa gran que hi ha als afores del poble, sembla que sap moltes coses sobre la família d'en Julian, i es mostra molt interessat en el funcionament d'aquesta nova i modesta llibreria. Projecte Silverview és una clàssica novel·la de Le Carré en què un financer que s'ha retirat per obrir una llibreria a una petita ciutat de la costa britànica rep una estranya visita, mentre, en una trama secundària, una xarxa d'informants pot quedar al descobert. El seu agent literari Jonny Geller, que va treballar durant 15 anys amb Le Carré, va declarar a la cadena Sky News que va acabar el llibre el setembre del 2014, però que mai no li va lliurar el manuscrit. "Em va dir: 'Està llest'... Vaig estar esperant el llibre a casa meva, però ningú em va entregar una caixa, al seu lloc vaig rebre una carta que deia: 'He decidit que no és el moment, però si voleu publicar això després de la meva mort amb el permís dels meus fills, si us plau, tingui la meva benedicció". "Amb la publicació de Projecte Silverview és clar que les seves virtuts de narrador han estat intactes

fins al final", escriu Mick Herron a The Guardian. "Si de tant en tant ens creuem amb un passatge en què creiem que ja hem estat en el passat, aquests moments queden eclipsats per la tristesa de saber que mai hi serem de nou". Joseph Finder argumenta a The New York Times que aquest llibre potser no està entre les seves obres mestres, "però l'alçada d'un escriptor no disminueix amb les seves obres menors". I llança una de les moltes qüestions que planteja la novel·la: "Le Carré sembla suggerir que cada relació humana és alhora un actiu i una vulnerabilitat". El periodista Yassin Musharbash va compartir durant la cerimònia l'experiència de treballar amb un creador que "quan començava a escriure un llibre mai no era sobre coses que sabés, sinó sobre coses que volia saber". Va recordar que li encantava el procés de recerca i que considerava que la clau d'una novel·la era al final. Quan un escriptor novell li enviava un primer capítol, assegurava que li responia que fins al darrer no era capaç de saber si la novel·la funcionava.

John le Carré va néixer el 1931. Va estudiar a les universitats de Berna i Oxford i va ensenyar a Eton. Durant la guerra freda va treballar un breu període als serveis d’Intel·ligència britànics. Els últims cinquanta anys va viure de l’escriptura. Vivia a cavall de Londres i Cornualla. Va morir el desembre del 2020.


COL·LABORA

Gran èxit de la campanya:

200€ per parlar-nos

GE

TA

VI

T AR

C C OM E R

Ç

d’un pis buit

PARLA’NS D’UN VEÍ, AMIC O CONEGUT AMB UN IMMOBLE PER VENDRE O LLOGAR, I T’OBSEQUIAREM AMB 200 EUROS PER GASTAR A 300 BOTIGUES DE VIC CONDICIÓ: QUE ENCARA NO EL TINGUEM *Per a majors de 18 anys Consulta a la nostra web www.habitatge.com

R E GA L D E

T'ho posem fàcil!

Segur que saps d'algú del teu entorn que té un pis per vendre.

ADREÇA

Pl. Estació, 8 (Vic) TELÈFON

93 889 42 77

WEB

www.habitatge.com MAIL

info@habitatge.com

INSTAGRAM

habitatgevic LINKEDIN

habitatgevic FACEBOOK

lhabitatgevic


10

Revista de Vic Juny | Juliol

Moda by Cristina Comerma Molt probablement hauràs hagut de rescatar ràpidament el primer biquini que hagis trobat primer al calaix per estrenar la temporada d'aigua, sense haver-te'l pogut emprovar abans si encara t'anava bé. L'estiu ha arribat així de cop, encara que oficialment no ho sigui segons marca el calendari. No hi ha res pitjor que sentir-te incòmode amb un look que no has pogut analitzar tranquil·lament abans de dur-lo, genera una microansietat d'allò més desagradable. Dit això, anem per parts: s'han de tenir en compte TOTS i cada un dels detalls, començant pel cap i acabant pels peus (i més concretament, les ungles dels peus). #1_Cabells: posada a punt i eines de socors Els cabells sempre és tema delicat: quan es barreja vent, aigua, sol, sal o clor, té tots els números que acabi sent una catàstrofe natural. Abans de començar la temporada intensa, passa per la teva perruqueria de confiança: et recomanarà quins són els productes més idonis per enfrontar-te a aquesta dura època capil·lar. Quan estiguis in situ, tingues totes les eines de socors que puguis necessitar: pinces, gomes, raspalls, esprais protectors.. Sempre tingues a punt el teu kit capil·lar de supervivència. #2_Cap: protecció solar El que vindria a ser la crema solar del cap són tots aquells complements que et protegeixen d'agafar una insolació: mocadors, barrets, gorres,.. Tot és benvingut, la prevenció no està mai de més. No s'hi val fer servir la gorra que et van donar en una caminada, aquesta només la pots fer servir exclusivament per pintar.

#3_Cos: biquini, banyador, topless Menys marques? El topless. Ara que estan de moda els biquinis extra petits, que pràcticament només et tapa el mugró, tant, per tant, que ja es quedi tot moreno (o no, la decisió és lliure de cada una). No et descuidis d'aplicar-te crema solar sovint, és una zona molt sensible. Pel que fa als biquinis, no et precipitis i pren-te el teu temps per provar-te'ls i veure quin se't posa millor, segons la forma del teu cos. I sobretot, que sigui ben bonic! Ja que portes poca tela de roba, que sigui ben maca. Els banyadors, fa unes temporades que també tenen el seu protagonisme, els estampats seran els més populars aquest estiu.

Posada a punt

per a sol i aigua

#4_Cos: tota la carn que queda a la vista Cara, braços, panxa, cames.. Tot ha d'estar d'allò més ben cuidat. Prepara bé la pell: exfolia-la un cop a la setmana i hidrata-la bé, sobretot després de l'exposició al sol. Quan t'hagis de depilar, fes-ho almenys 48 hores abans, que no et surtin marques a la pell. Ungles ben cuidades, mans i peus. Manicura i pedicura al dia. No és necessari invertir una quantitat de temps i diners important: amb uns quants tutorials al YouTube i quatre estris bàsics pots fer-t'ho tu mateixa a casa. #5_Complements ideals No s'hi val dur una bossa de l'Ikea com a porta-objectes, ni les tovalloles més velles que enlloc de ser confortables t'exfolien la pell. Les bosses, amb suficient capacitat per tot allò que necessitis. La tovallola prima i que eixugui, una combinació una mica difícil de trobar però no impossible. I si no és molt demanar, que tant banyador, com xancletes, com la roba de la platja, barrets.. Sigui una

mica combinable, sense arribar a l'extrem que sigui obsessiu, però sí que la paleta de colors

sigui agradable a la vista.

criscomermablog.com

Saps que tinc un bloc maquíssim on parlo de la moda i aquestes coses que tant m'apassionen? Ah! També em pots contactar i subornar perquè parli de la teva línia de roba, complements o cosmètics!


La solució sense obres per a tot tipus d'escales

938 836 683

www.impulsa.cat


12

Revista de Vic Juny | Juliol

Sèries «Strangers Things»

"El Mundo del Revés" té nous candidats a 'víctima suculenta' a la temporada 4 de Stranger Things. El que t'ha de començar a quedar clar és que el Demogorgon no és el pitjor que podria esperar a cap d'elles. Ni tampoc l'Azotamentes. Els creadors de la sèrie, els germans Duffer, ens presenten a la temporada 4 a un nou malvat, Vecna, extret, igual que el Demogorgon, del joc de rol Dragons & Mazmorras, estretament vinculat a la nova temporada de Stranger Things a Victor Creel, el personatge de Robert Englund. No sabem fins a quin punt s'assembla a l'original del joc ni quina és la seva relació amb Creel, només ens queda clar que hi ha un mal emergent a Hawkins ia sobre Onze s'ha quedat sense poders! Des que Netflix va confirmar les noves incorporacions a l'elenc de la temporada 4 de Stranger Things dues tenen totes les paperetes a passar-ho francament malament. Ara anem amb això. Ja sabem que Jim Hopper no és mort (aquest va ser el millor regal de Sant Valentí de fa dos anys per als creients a l'amor incondicional a un personatge), i també s'ha confirmat oficialment que és ell el presoner americà. Netflix va llançar un altre teaser (Benvinguts

a Califòrnia) per posar-nos les dents llargues (Once portant una vida mig normal en un institut californià, víctima de l'assetjament dels anys vuitanta, Mike enamoradíssim devorant cartes d'amor, a Murray Bauman molt sorprès...), però la pregunta que de debò ens havia estat traient el somni era: quan s'estrenarà Stranger Things 4? Ara que ja sabem que la primera part s'estrena el 27 de maig i la segona l'1 de juliol ja podem dormir tranquils. Això sí, després d'elaborar tota mena de teories per a la temporada 4 a partir de les primeres fotos oficials de la temporada i del tràiler oficial: es reforça la idea que és "el principi de la fi", on s'asseuen les bases d'una gran guerra en què Onze és la peça clau. L'últim pòster oficial de Stranger Things 4 que s'ha llançat a un mes vista de l'estrena només confirma aquesta idea. La veritat és que també tenim certa tranquil·litat en saber quin és el final original que tenien pensat els germans Duffer, però aquesta és una altra història per a un altre dia. El Volum I de la temporada 4 de Stranger Things ha deixat obertes noves incògnites que el pròxim 1 de juliol seran desvetllades a Netflix. Com en altres temporades, els nous

capítols ens han portat al passat d'una de les seves protagonistes, en aquesta ocasió d'Once (Millie Bobby Brown), sobretot al començament amb el Doctor Brenner (Matthew Modine), que va formar part de la seva infància i de l'obtenció dels seus poders, que com vam veure a la tercera temporada la protagonista va perdre.

El començament de la quarta temporada comença amb una seqüència vital a la història d'Onze al laboratori de Hawkins: la matança. Aquell lloc que la va fer patir tant des que era una nena tornarà en aquest nou lliurament a la seva ment per intentar fer-la recobrar els seus poders, després que els perdés a l'últim episodi de la temporada 3 en lluitar contra l'assotador de Ments.

Aquest article i molts més els podràs llegir a la nostra web revistadevic.cat


La recepta

Gaspatxo d'estiu Elaboració: Netegem bé tots els ingredients.

Amb una olla afegirem el litre d'aigua mineral freda, pelarem el cogombre i l'all i ho tallarem conjuntament amb el tomàquet, el pebrot vermell, la ceba de figueres i el pa sec. Agafarem el nostre túrmix i triturem tot fins que ens quedi una sopa homogènia i fina. Rectificarem de sal, posarem l'oli d'oliva verge que tenim reservat, el vinagre i la sal al nostre gust. Tornarem a barrejar un 1 minut amb el túrmix i cap al frigorífic, perquè ens agafi fred. Per la guarnició, pelarem el cogombre, els tomàquets, la ceba, els pebrots i ho piquem ben finet. Amb la torradora de casa torrem el pa al nostre gust i també el tallarem a daus petits. Un plat exquisit d'estiu ple de vitamines i fibra que ens ajudarà a passar la caloreta que ens ve. Bon profit!

Andreu Gomez Cuiner del Restaurant Ona Ingredients: ● 1 kg de tomàquets madurs ● 100 g de pebrot vermell ● 75 g de ceba de Figueres ● 1 cogombre ● 1 gra d'all ● 10 cl de vinagre ● 25 cl d'oli d'oliva verge ● 150 g de pa sec ● 1 l d'aigua freda mineral freda ● Sal Per la guarnició: ● 1 cogombre ● 2 tomàquets madurs ● 1 ceba de Figueres ● 200 g de pa torrat a daus petits (el pa que fem servir per fer els biquinis) ● 75 g de pebrot verd ● 75 g de pebrot vermell


14

Revista de Vic Juny | Juliol

Realitats de Vic 1895 - 8ª part Per Miquel dels Sants Molist Badiola Seguim amb l’any 1985 i, rebuscant notícies curioses de El Norte Catalán, vaig trobar el nom del Marquès de Cabriñana, en un mini article de data 30 de novembre. Ens informa de que era el copropietari del Castell de Sabassona, situat al terme municipal de Tavèrnoles. L’intrigant d’aquest article és la frase “está á la orden del día y resuena por todas las regiones de España”. Què va fer aquest Marquès perquè tots els mitjans de comunicació estiguessin pendents d’ell? He vist que, fins i tot, en van donar notícies els diaris francesos com el “Le Journal des Debats”, de 21 de novembre, i el “Le Temps”, de 21 de desembre.

primer Comitè Espanyol del Jocs Olímpics, per anar, l’any 1906, a les primeres olimpíades disputades a Atenes.

Es veu que, Julio Urbina (nom de Marquès), que nasqué en un família aristocràtica de dilatada tradició militar, fou objecte d’un intent d’assassinat quan era Jefe de Administración al Ministerio de Hacienda. Concretament va ser el 19 de novembre a la nit, molt a prop del Museo de Pinturas. Rebé un tret que només li travessà la capa. Es veu que havia denunciat als diaris de Madrid molts abusos comesos en l’administració municipal. De seguida hi hagueren vàries denúncies, querelles i imputacions per accions criminals davant els jutjats, per ambdues parts, per a confondre l’opinió dels ciutadans que s’informaven a través dels diaris. Quasi tots els mitjans de comunicació i la societat madrilenya es posaren a favor del Marquès (“La Ilustración Española y Americana” de 22/11/1895). Provocà també una manifestació on s’hi adheriren membres de l’oposició i... està clar, “rodaren uns quants caps”.

El 11 jugadors més suplent de Torelló van ser Cochran, Paton, English, Munro, Lyle, Gerard, Cooper, M. Nicol, A. Tong, H. Tong, Rushtong i King. I, els de Barcelona, eren Reeves, Heather, Wilson, Brown, Barrie, Fallon, H. Morris, S. Morris, J. Pownall, J. Parsons, W. Parsons i, de reserva, A. Serra (“La Vanguardia” de 23/03/1895). S’observa que tots eren anglesos menys el reserva de la Ciutat Comtal... curiosa dada.

Aquestes notícies, des de feia poc, es transmetien amb més facilitat ja que, el mes d’abril, s’havia inaugurat la primera línia telefònica d’ampli abast que anava des de Barcelona a Madrid passant per Saragossa (“La Veu del Montserrat” de 20/04/1895). En conseqüència, Julio Urbina va fer passes de gegant per alçar-se als llocs de poder. També estigué molt vinculat al tema esportiu, sobretot en l’esgrima. 10 anys després, es feu amb el càrrec de president del

I, ja que parlo d’esports, donaré una dada curiosa: el primer partit de “foot-ball” celebrat a Espanya entre equips de diferent localitat va ser un Sociedad de Barcelona – Asociación de Torelló (“La Vanguardia” de 06/03/1895). Tindria lloc el dilluns 25 de març, a les 4 de la tarda. El camp de futbol... en realitat no ho era. Van haver de jugar al velòdrom de la “Sociedad Fomento del Sport Velocipédico”, situat a la Bonanova, que, amablement els van cedir.

Les graderies eren completament plenes de públic elegant i entusiasta. Després de les corresponents fotos començà el partit. Quedaren 8 a 3 a favor de la Sociedad de Barcelona. El públic assistent (quasi tot ell del millor de Barcelona), van sortir entusiasmats i satisfets de l’espectacle. Algun jove espectador, un cop conclòs el “match”, es dedicà a assajar passes i xuts de pilota (“La Vanguardia” de 27/03/1895). A Vic, ja es jugava a pilota però d’una altra manera. Encara no havia arribat la moda del futbol o, al menys, no he trobat ni rastre d’alguna ressenya als diaris locals. “El Norte Catalán” de 7 de desembre ens informa d’una sessió de l’Ajuntament en que es tractà directament aquest problema. Jaume Miró suplicava l’aplicació de

Marquès de Cabriñana – “El Año Político 1895” les Ordenances municipals que prohibien el joc a les façanes de les esglésies i similars; en concret, la del Convent de Santa Clara que tenia una paret sense finestres molt àmplia. Era el lloc predilecte per a que, el jovent, practiqués aquest “sport”. Feia anys que hi havia la problemàtica del soroll, taques arrodonides a les façanes i males paraules. Per posar ordre a aquesta situació - seguia dient l’article -, “si para prestar este servicio no sirven los municipales, debemos confesar francamente que no sabemos para que pueden servir, pues aunque el número de los mismos sea escaso…”. Ja veiem com el nombre d’agents de l’autoritat era reduït i, els que infringien les normes, podien campar als seus aires. Un altre divertiment de la jovenalla era la part folklòrica. Segons “La Veu del Montserrat” de 6 de juliol, aleshores, hi havia mals fums per part de la Vella o “Senyora Llupiesa”. M’estranyà aquest qualificatiu, per tant, vaig continuar la lectura d’aquest article i... notícia bomba!... la Vella estava casada amb el Merma!!! Bé, quan la van “entrevistar” encara eren marit i muller en vies de separació. Hi havia mal rotllo en la parella. “Encara’l babau del méu marit m’estira la faldilla rebregada” –

argumentava. També és la criada de la Gegantesa!!! Diu: “... mi senyora la Gegantesa, que amb aquell ros postís y aquella cara de faba encantada sembla que no ha de ser bona ni per fer un punt de mitja!”. I... que tenia un pare!!! “Prou la sé de cor encara aquella pramátiga que m’ensenyava el pare”. O sigui, es podria fer un altre capgròs. Per refermar el malestar de la parella, ella (la Vella), tot seguit, condemna: “Ja és capaç lo gran bergant (el “cap de llúpia” o Merma)... de creures qu’enguany ho passarà millor sense la dona y podrá mirar a pler y ab tota llibertat á qui vulga”. Però, el rerefons de l’article és una crítica a l’Ajuntament: no hi havia més diners per a comprar-li un vestit nou a la Vella ja que tots se’ls havia gastat en l’obra d’enderrocar la Torre de Sant Francesc i fer l’ampliació d’aquell pas a les Rambles (en aquells moments s’estaven acabant les obres). Això es reflexa en la part final: “Tots se’ls ha gastat el Municipi en tráurem una de molt grossa que hi havia en la muralla del Portalet”.


Unitats amb entrega immediata del teu Ford ECOSPORT ARA ÉS EL MOMENT D’ESTRENAR EL TEU FORD

GARATGE CENTRAL VIC Carrer Eix 11 de Setembre, 26 - 08500 Vic

938 83 24 11 garatgecentral.com


2022


MITJANS DE PROXIMITAT,

PERIODISME D’ALTA FIDELITAT

Perquè a l'AMIC som fidels als mitjans de proximitat professionals i de qualitat, propers a la gent i compromesos amb el bon periodisme. Això és el que ens ha portat a fer 25 anys comptant amb la confiança de 500 mitjans i amb la fidelitat dels lectors; els coneixem bé i treballem per oferir-los la informació més rigorosa de la seva comunitat. Alta fidelitat, perquè estimem la premsa, perquè estimem la gent.