Revista de Vic Revista gratuïta www.revistadevic.cat
TEMPLE ROMÀ DE VIC
Juliol| Agost 2019 Núm. 59
Revista de Vic Revista gratuïta www.revistadevic.cat
| 2019 Núm. 0
DIBUIXA O FOTOGRAFIA LA TEVA PORTADA I SI SURT ESCOLLIDA GUANYADORA, SERÀ LA PORTADA DE LA PRÒXIMA EDICIÓ. ENVIA-LA A: info@larevistadevic.cat
Juliol | Agost Revista de Vic
3
EDITORIAL
Temple Romà de Vic
04 24
10 26
H millorar.
Xavi Ruiz
12 28
19 30
ola a tots i totes, és un gran moment. Vivim en una època plena de canvis i de motius per estar contents, sense mirar enrere, i per enfocar un futur ple d'il·lusió. Amb això i amb les vacances que comencen, tenim temps per saber que és el que volem fer de la nostra vida, recapacitar i millorar les coses que ens calen
Aquests dies de calor que ens han acompanyat, m'han fet caminar pel nucli antic de Vic i entre la solitud dels carrers i la xafogor de les voreres, es deixava veure la màgia que ens envolta. Tenim molta sort de poder contemplar aquesta bellesa que per qüestió de temps no podem veure, tenim una gran sort de poder tenir el que tenim, i us demanareu molts que és el que em porta a escriure aquest editorial tan d'autoajuda oi? Doncs perquè cada vegada anem més atrafegats, i no ens adonem dels dies que perdem en coses que ens fan mal i tristor, i no valorem el que realment tenim. Entre tots hem de donar més les gràcies i ser més positius, perquè tenim molts motius per ser positius. Obrim la inscripció, al Segon premi literari de Vic 2020 i en aquest número us adjuntem les bases perquè aquest any, ús pugueu apuntar tots els que l'any passat vàreu quedar fora. Recordeu que ens podeu seguir a les xarxes socials Facebook i Twitter i a través de www.vicfm.cat. Ens podeu enviar comentaris o articles a: info@larevistadevic.cat
Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.com Administració Marta Anglada Fotografia de portada Ezequiel Ruiz Redactors Núria Dot Alba Zamora Xavi Ruiz Carles Costa Cristina Comerma Toni Coromina Andreu Gomez Graciela Vidal Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Dipòsit legal B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions info@larevistadevic.cat Telèfon 655 45 42 33 Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat
TIG Elèctrode revestit MIG-MAG Oxitall Plaça Francesc Macià, 2 bis, entresòl, porta k 08500 Vic (Barcelona) Telèfon: 664206192 / 930055377 Email: info@cefosol.com
4
Revista de Vic Juliol | Agost
ACTUALITAT
El carrer de la Riera de Vic, un exemple de com l’artesania reconverteix un carrer
L
a directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, va visitar el passat 11 de juliol el Punt d'Interès Artesanal de Catalunya del carrer de la Riera de Vic. Acompanyada de la regidora de Comerç de l'Ajuntament de Vic, Bet Piella, la directora dels Serveis Territorials del Departament d'Empresa i Coneixement a la Catalunya Central, Bàrbara Minoves, la responsable de Projectes de Promoció d'Artesania Catalunya del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), Marina Calls, i la mestra artesana de marroquineria, Sandra Quílez, han fet un recorregut per aquest carrer del centre històric i comercial que compta amb 13 tallers artesanals i de disseny i amb 21 artesans i artistes de diferents disciplines i oficis. La Generalitat a través del (CCAM) del Departament d'Empresa i Coneixement, va declarar el passat mes de novembre de 2018 el carrer de la Riera de Vic com a Punt d'Interès Artesanal. Amb aquesta distinció s'ha volgut reconèixer la revitalització i dinamització del centre històric amb la concentració al carrer de la Riera de tallers d'art, artesanals i de disseny d'oficis tan diversos com el de ceramista, emmotlladora, marroquineria, repussadora, enquadernadora, fotògraf, gravador, il·lustrador, escultor, pintora, retaulista, estampador, il·lustrador, fuster, joier artesanal o forjador, entre d'altres. En aquest marc, la directora Muntsa Vilalta ha volgut destacar "que el carrer de la Riera de Vic és un exemple de com l'artesania pot ser una oportunitat per reconvertir i donar vida un carrer, un barri o una ciutat". A més, ha afegit que aquest "és un carrer que combina emprenedoria, artesania i cultura , fet que el converteix en únic i singular". Per la seva banda, la regidora de Comerç, Bet Piella, ha remarcat la integració de la regidoria dins de Promoció Econòmica amb l'objectiu de poder-los donar més impuls per poder treballar cap a un reco-
neixement local i internacional, esdevenint un punt d'interès turístic per la ciutat.
Tallers artesans i botigues del carrer de la Riera
7 Punts d'Interès Artesanal a Catalunya amb 246 tallers artesanals Catalunya té arreu del territori manifestacions artesanes de gran rellevància i representativitat, amb el carrer de la Riera de Vic compta ja amb 7 Punts d'Interès Artesanal que acullen 246 tallers artesanals i 22 municipis identificats com a Zona d'Oficis Singulars.
· Nquart Leather. Sandra Quilez i Anna Pradell (marroquineria).
Són Punts d'Interès artesanal aquells municipis o àrees dins d'un mateix municipi on es dóna una concentració d'un mínim de cinc tallers artesans o que tenen una tradició artesanal de llarg recorregut o reconeixement històric.
· Sama Genís. Ceramista i emmotlladora.
La Zona d'Oficis Singulars identifica activitats artesanes que són pròpies i exclusives de diferents zones de Catalunya, una sèrie d'oficis lligats a determinats punts de la geografia catalana. Es tracta d'oficis i/o productes únics i molt vinculats a la població o la demarcació de la qual són originaris. Els Oficis Singulars de Catalunya estan relacionats amb el territori, el procediment i el producte, i depenen del medi geogràfic en què es realitza l'extracció de la matèria primera, la transformació i l'elaboració del producte final. A Catalunya, actualment es reconeixen 22 zones d'Oficis Singulars, entre els quals s'hi troba La Pell del municipi de Vic.
· Reproduccions del Romànic. Rosa Boada (retaulista).
· Malula Nens i Tutoke. Carolina Casares i Matías di Lillo. (artesania tèxtil) · La Vitrina. Víctor Bosch (restauració i taller de marcs). · Patoedicions. Gerard Bosch (joguines tèxtils)
· Daniel Ortiz. Ceramista-torn. · Espai Bisell. Toni Garcia, Carme Solà, Sol Roca, Aina Roca, Ferran Machado (pintura, escultura, ceràmica, gravat)
· El taller de la Riera. Lourdes Bagué (artesania multidisciplinària). · Kiwe Estudi Gràfic. Elisabet Puigblanqué i Carles Gomez (disseny gràfic, il·lustració i serigrafia). · Mava Joies. Cristina Marin (joies) i Forja Osona, Jesus Romero (forja) · Garbuix Joies. Laura Orriols (joieria). · Fusteria Garriga. Àngel Garriga (fusteria, restauració, marqueteria).
s e x i a b
Re
20 anys d’experiència David carreté
1
any
cuidant el teu descans Primer aniversari de la botiga de vic 1
Carrer aragó, 7 - MaNRESA c 672.63.58.33 www.spaidescans.com spaidescans@gmail.com
€
Rambla de les Davallades, 15 - VIC Spaidescans Sd @spaidescans_
6
Revista de Vic Juliol | Agost
MODA
L
080
Cristina Comerma
barcelona fashion.cat
'última edició de la 080 Barcelona Fashion va tenir lloc del 25 al 28 de juny al ja fidel espai del Recinte Modernista de Sant Pau. Aquesta vegada, coincidint amb Sant Joan, l'edició va començar en un dimarts i l'últim dia, el divendres, es va traslladar al Marina Vela per a les col·leccions de bany. Aquesta edició va estar marcada per la sostenibilitat i la tecnologia, que potser en un primer moment sembla que no puguin anar de la mà, però si t'hi endinses, estan completament lligats. El consum responsable, sostenible i de proximitat són les fites marcades pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), de la Generalitat, el qual promou la 080 Barcelona Fashion. Sota el lema de Undress your mind, es va promoure la internacionalització, comercialització, la sostenibilitat i el fash-tech.
#1_Mans Concept & Menswear 26.06 18:00 h Jaime Álvarez Pérez, dissenyador de la marca, va ser el guanyador en vàries ocasions del premi 080 a marca emergent. Així doncs, vaig assistir a la presentació de la seva col·lecció amb certa expectació, aviam què era allò que el feia especial. Titulada Night in Vienna, en la col·lecció SS20 es va inspirar amb la capital austríaca (molt obvi, sí). Capes llargues, tons grisos, negres, sabates Loubotin, talls rectes, total looks en blanc, la infal·lible combinació blanc i negre, drapejats varis, amb un toc de color (poc), de vermells i granats. Tots lluïts per homes seriosos. Però peces elegants, això sí, amb caràcter.
#2_Txell Miras 26.06 19:00 h La seva col·lecció, titulada Posthuman, no va deixar indiferent a ningú. Una aposta transgressora, atrevida, una mica poc Txell Miras, per dir-ho d'alguna manera. El post humà és un concepte que barreja la ciència-ficció, la futurologia, l'art contemporani i la filosofia. I realment això es va reflexionar en les seves peces:
molt de plàstic, teixits tècnics, combinats amb de més tradicionals com el cotó. Per sort no hi van faltar les seves pinces. Color blanc predominant, gris metal·litzat, quadres, vestits d'una sola peça, faldilles llargues brodades, amb complements futuristes i unes sabates de plàstic que feien suar els peus només de veure-les.
#3_Oscar León 27.06 14:00 h Sota el lema de Mi luto no fue quedarme sin ti, sinó sin tus besos, el dissenyador català va mostrar el seu dolor emocional (o no) en els seus missatges, pintats del seu puny i lletra, a les samarretes. El que caracteritza d'aquest dissenyador és que sempre mostra un sentiment de tristor, plor, marcat per les llàgrimes negres pintades que regalimaven per les galtes de les models, acompanyada de la fantàstica versió de Por qué te vas de King Jedet. Una col·lecció marcada per les ratlles i l'estampat militar, dos clàssics que
no fallen mai, i que combinen amb tot. Per acabar la desfilada, una núvia, una mica trista també, però flamant de color blanc. Una de les millors col·leccions d'Òscar León que he pogut presenciar fins ara.
#4_Lebor Gabala 27.06 16:30 h Per últim, la dissenyadora Maite Muñoz ens presentava una col·lecció on el mar era la font d'inspiració (de fet, així ho són totes les seves col·leccions). Un aire hippie, bohemi, que et transportaven en aquells anys esplandits de la Costa Blava. Estampats retro, volàtils, estiuencs, molt portables, la veritat, tant per una ocasió especial com pel dia a dia. Especialment fan dels colors grantosos, vestits llargs, tons d'estiu, terra, quan cau el sol, femenins tots ells. Criscomermablog.com
8 Revistadede Vic 8 Revista Vic
Juliol | Agost
PSICOLOGIA Gratitud
S
Graciela Vidal
aps que és la gratitud?, Si és així, ets capaç d'experimentar aquest sentiment? Com es pot desenvolupar? Entorn d'aquest concepte sorgeixen algunes qüestions que m'agradaria abordar en aquest dotzè article, exposant algunes idees entorn d'aquest tema. En primer lloc, la gratitud es defineix com el sentiment positiu que les persones experimentem quan hem rebut un bé, sigui espiritual o material, d'una altra persona, donant importància i reconeixement a l'ajuda que ens han proporcionat. En els últims anys, la gratitud s'ha vinculat positivament amb la felicitat de les persones, és a dir, nombrosos autors han dut a terme recerques per tal d'estudiar la possible relació entre aquests conceptes. Concretament, McCullough, Emmons i Tsang l'any 2002, van mostrar que les persones més agraïdes són més propenses a experimentar emocions positives, són més felices. La paraula gràcies la utilitzem diàriament en l'àmbit personal, laboral o quan anem a comprar el pa. Però tot i això, en moltes ocasions no posem suficient consciència en allò que fem o diem, i no sentim la veritable gratitud. De fet, hem convertit la paraula gràcies en una acció automàtica que expressem cada dia per educació, però que molt probablement no estem sentint plenament.
Algunes i alguns professionals de la psicologia afirmen que la gratitud genera tranquil·litat, i és per això que quan ens toca viure situacions difícils, quan ho veiem tot negre i tenim pensaments negatius, podem recórrer a aquest sentiment que ens ajuda a sentir-nos millor. Un exercici que podem fer tots i totes, és escriure cada dia en un paper tres coses amb les quals ens sentim agraïts o agraïdes, no cal dedicar-hi molta estona, és només pensar tres elements, persones o situacions amb les que sentir gratitud, com per exemple: la nostra parella, els nostres fills i filles, els nostres pares, amics i amigues, o simplement la natura. Portant a terme aquesta petita acció, podem enfortir la nostra autoestima, augmentar els nivells d'energia i atenció, i facilitar la millora de la salut física. Per tot això, l'agraïment ha de ser un acte conscient, que ens permet
focalitzar la nostra atenció en el que és positiu i deixar de banda el victimisme al qual tant ens aferrem a vegades i també la queixa, molt habitual en la societat en la qual vivim. A més, la gratitud està relacionada amb la importància de les coses petites, el fet de poder gaudir d'allò més simple i senzill, que ens permet sentir-nos satisfets amb la vida. Per acabar, i com no podia ser d'una altra manera, m'agradaria agrair-te a tu, lector o lectora, que m'estàs llegint ara mateix, gràcies, i a la Revista de Vic per oferir-me aquest espai per expressar-me lliurement, gràcies de veritat i a plena consciència. "Camina como si estuvieras besando la tierra con los pies". Thich Nhat Hann . graciela.vidal@uvic.cat
n i b o r t t e e u u q q i i r r a a b b o o r r T T ! ! l l i i c c à à f f s s é é m m t t l l o o m m s s é é a a r r a a t n e m l a t o t b e w a d a v o ren
10
Revista de Vic Juliol | Agost
EL LLIBRE DEL MES Come comida real
U
Carlos Ríos
C
na guia pràctica per a combatre i desterrar els ultraprocesados de la nostra alimentació i tornar a menjar, menjar real.
arlos Ríos (Huelva, 1991), va estudiar Nutrició Humana i Dietètica a la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla). Dietista-nutricionista inconformista, és el creador del moviment Realfooding, un estil de vida al qual s'han sumat centenars de milers de seguidors per xarxes socials, especialment en el seu compte d'Instagram @carlosriosq. La seva missió és lluitar, a través del coneixement i consciència, contra les multinacionals dels productes ultraprocesados i tornar el menjar real a la població.
Sinopsi: En l'actualitat, la majoria de la població viu enganyada pel que fa a la seva alimentació. Utilitzant la metàfora de la pel·lícula Matrix, vivim en un món en què «no mengem menjar real, sinó productes que han posat davant els nostres ulls». Un entorn perfectament dissenyat per al consum de queviures insans: els ultra processats. Aquest entorn està controlat pel costat fosc de la indústria alimentària, la qual manté a la població comprant els seus productes en contra de la seva salut. En aquest llibre, Carlos Ríos ens ofereix el coneixement científic necessari per qüestionar, indagar i aprofundir en la nostra alimentació i en tot el que l'envolta. Ens explica quines són les bases del Realfooding, un estil de vida que persegueix desterrar de la nostra dieta els productes ultra processats, i ens ofereix consells pràctics, trucs i receptes per menjar saludablement de forma fàcil, ràpida i rica. Matrix no es pot ensenyar, has de veure-la amb els teus propis ulls.
"Cuida de tu cuerpo, es el único lugar que tienes para vivir. Jim Rohn. Suena el despertador, son las seis de la mañana y Paco se levanta para afrontar un nuevo día en su vida. Se dirige a la cocina, abre la despensa y coge un par de rebanadas de pan de molde para meterlas en el tostador. Enciende la televisión y, mientras escucha de fondo las noticias, se prepara su café instantáneo con un vaso de leche y sacarina líquida. Al pan le unta algo de margarina y le pone varias lonchas de jamón de york. Tiene prisa, pues a las siete empieza su larga y dura jornada laboral, así que no invierte más de diez minutos en acabar de desayunar."
On comença el teu viatge
Març - Abril 2019 info@muntanyadellibres.com Telèfon 93 885 0 885
10
Revista de Vic www.muntanyadellibres.com C. Jacint Verdaguer, 31. Vic
Aquest estiu...
C
g n i t c e n on
! e l p o e p
Samsung Galaxy A20e PANTALLA 5,8” CÀMERA 13+5 MPX
Xiaomi Pocophone
MEMÒRIA INTERNA 32 GB RAM 3 GB PROCESSADOR OCTA-CORE 1.6/1.3 GHZ
PANTALLA 6,18”
175 €
CÀMERA POSTERIOR 12+5 MPX MEMÒRIA INTERNA DE 128 GB RAM 6 GB
14,58 €/mes
PROCESSADOR SNAPDRAGON 845
12 mesos
299 €
0%
Acer Aspire One 10 2x1 portàtil i tablet
24,92 €/mes 12 mesos
Promoció vàlida fins a fi d’existències, excepte errors d’impremta.
0%
sense interessos!
sense interessos!
TV Samsung
PROCESSADOR INTEL ATOM X5-Z8300
58”
UE58RU7105
RAM: 2 GB DDR3 DISC DUR: 32 GB SSD PANTALLA 10’1 HD TÀCTIL
UHD 4K
WINDOWS 10
SMART TV
199 € 16,58 €/mes 12 mesos
BLUETOOTH AUDIO
0%
575 €
Tarifa O2 de Movistar
47,92 €/mes
20 GB Trucades il·limitades
12 mesos
0%
sense interessos!
Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 9.30 a 21.00 h)
sense interessos!
Vic
Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC
Carretera de Manlleu
Manlleu
20 € Compra també al nostre web
www.isern.net
12
Revista de Vic Juliol | Agost
OQUES GRASSES "Les ganes de voler ser positius, encara que plogui i el sistema estigui cada vegada més cardat"
O
ques Grasses es reivindiquen com a banda festiva diferent, amb textos introspectius que es colen en les seves trames rítmiques, ara obertes a l'electrònica. És el pas al capdavant de 'Fills del sol', el seu quart disc, que lluiran aquest divendres al festival Clownia (Sant Joan de les Abadesses), i el 6 de juliol a Canet Rock. Parlem amb Josep Montero.
En aquest disc, ¿aspiren a anar més enllà de la revetlla? Volem dir-li a la gent que no fem música perquè la gent balli, sinó per viure millor. Tenim la sort que el que fem ven, però si algun dia no vengués no sabríem fer-ho d'una altra manera.
Abans de formar el grup, ¿eren fans de l'escena mestissa? Jo no seguia a cap grup de Catalunya. Vaig passar una època de Rage Against the Machine i Nirvana, després una altra 'makinera', de 'El + dur mix', i una altra de hip-hop Public Enemy i Cypress Hill, i espanyols com Doble V, El Chojín, Frank T, Nach Scratch ... Fins i tot una altra de reggae i ragga. Vaig aprendre a cantar escoltant Bob Marley al cotxe.
Aquest bagatge 'màkina', està a la base de tribalisme electrònic que treu el cap en aquest disc? Ve més de l'electrònica de Avicii, Dua Lipa o Stromae, i de les ganes d'experimentar. El bombo electrònic de 'In the night', el punt 'dance' total de 'Torn a ser jo' o el baix fet amb un sintetitzador de 'Staguai'. Amb elements orgànics, fins i tot castanyoles o palmes.
Què representa el sol? Les ganes de voler ser positius, encara que plogui i el sistema estigui cada vegada més cardat. També respecte a l'amor. Que torni a sortir el sol. Serà tòpic, però és important.
Oques Grasses, ¿és un cantautor camuflat amb una banda al darrere? Les lletres són molt de dins, no de "anem a tirar confeti". Oques és un tipus que explica la seva vida i uns músics molt bons que fan que el que canta sembli més important.
Li interessa la literatura, la poesia?
No, no he acabat de llegir cap llibre.
¿Les cançons li arriben a través de les lletres, potser? Això sí: Bob Dylan, Bob Marley, Tom Waits, Bon Iver, Assaf Avidan, Adrià Puntí, Extremoduro, Kase-O, Nach Scratch ... És com haver llegit molt, però lletres de cançons.
Què vol dir amb "la pau dels cargols és la nova religió"? És la nova religió per a mi, la d'anar a poc a poc, prenen el temps per pensar i reflexionar. Ara, quan algú vol estar sol o agafar un any sabàtic ja sembla un tipus rar.
És fàcil fer música de revetlla perquè la gent balli? Molt, hi ha unes frases que funcionen: sobre la festa major, Sant Joan, la pista de ball i aquestes merdes. Com fer una cançó sobre la ràdio perquè te la punxin. Són truquets que, si només penses a vendre, pots caure en ells.
Van prosperar gràcies a les xarxes socials, però a 'Mes likes' les critiquen. Tenim aquestes contradiccions. El més preocupant de les xarxes és que ens canvien la forma d'entendre l'amor. Estàs amb algú a qui vols i el que més t'importa és tirar-te una foto perquè la gent que no et vol i a la qual no vols vegi que tens molts amics, et posi molts 'likes' i et doni aquest amor fals.
De vegades, els grups es penedeixen d'haver-se posat un nom estrany, ridícul o que ja no s'ajusta al que fan. Podria ser el seu cas? No, estic molt orgullós del nom! Precisament perquè es nota que està poc pensat. Sempre em va agradar que fos un nom que no generés moltes expectatives. font elperiodico.com
Aquest estiu, passa’t a la impressió low-cost!
En tinta i tòner, de la mateixa referència
Servei de preu per còpia
55 35
349 69
50 30
235 95
Venda i reparació d’impressores Assessorament Tinta i tòner de marca pròpia
EPSON WorkForce WF2750
HP OfficeJet 2630
Sinònim d’experiència i qualitat
Paga la tinta, no la marca
Gestors de residus autoritzats
Suport tècnic i assistència
Les nostres botigues CATIM VIC
CATIM VIC
CATIM VIC 2
CATIM MANLLEU
C/ TorellĂł, 65 T 93 883 58 58
C/ Gurb, 84 T 93 889 09 83
Rbla. Tarradellas, 4 T 93 886 87 87
Pg. Sant Joan, 155 T 93 850 76 63
Condicions và lides fins a esgotar existències. Preus amb IVA inclòs. Taxa de la Llei de protecció intel¡lectual no inclosa (5,25₏ + iva).
www.catim.cat catim.cat
14
Revista de Vic Juliol | Agost
EN FORMA
Gaudeix d'uns braços ferms
E
ls braços representen una de les àrees corporals més sensibles al pas del temps i l'excés de greix o la deterioració cutània fomenten la flaccidesa. I, quan s'apropa l'estiu, aquestes zones queden més al descobert. És clar que no hem de ser perfectes, ni molt menys, però sí que podem millorar algunes zones si pensem que això ens farà sentir millor. Així que, a continuació, et presentem uns consells per a tenir uns braços ferms.
Exercicis i consells molt interessants La Dra. Ana Téllez, especialista en medicina estètica, presenta alguns exercicis molt interessants per a reafirmar la zona dels braços. - Braços a dalt, amb peses. Per a tonificar bíceps i tríceps és molt recomanable pujar les peses, fins a les espatlles, aguantar la posició durant uns segons i tornar al lloc d'inici. - Flexions amb una cadira. Amb els genolls flexionats, posa les mans en el seient i realitza dotze flexions, amb els peus alineats amb els genolls. - Flexions de braços contra la paret, amb les palmes a l'altura de les espatlles. Si el cos està completament recte i, amb 10 repeticions, s'exerciten els bíceps. - Mans al clatell. Amb els genolls en el sòl, subjecta el pes amb un braç, aixeca'l fins que quedi recte i torna a col·locar la mà amb el pes sobre el clatell. Realitzar 15 repeticions amb cada braç. Deixant a un costat els exercicis concrets per a reafirmar els braços, et presentem a continuació alguns hàbits per a tenir uns braços ferms. - Compte amb els exercicis en el gimnàs! Algunes màquines disponibles en el gimnàs et poden fer guanyar volum, en comptes d'ajudar a reafirmar aquesta zona. Així que és fonamental que, abans d'embarcar-te en una rutina de gimnàs, coneguis exactament les teves prioritats i les màquines i exercicis que més poden beneficiar-te, tenint en compte els teus interessos i la naturalesa del teu cos. - Dieta equilibrada, amb presència d'aminoàcids. Una dieta equilibrada és la condició sine qua non per a lluir bé per dins i per fora, i si apostes pels aminoàcids garantiràs una pell amb una dermis més ferma. - Descansar suficient: la clau de la bellesa, també als braços. Durant el temps de descans, els músculs estan relaxats, de manera que les fibres es renoven. A pesar que pugui semblar contradictori, sobrecarregar els braços amb massa exercicis, causarà
major cansament i una pèrdua de massa.
Bons companys per a aquest repte Crema escultora de braços, de Rodial. Amb àcids multifruites que exfolien la pell, la seva fórmula presenta una doble funció. Així alhora que retexturitza, esculpeix la part superior dels braços. El seu preu: 66 €/100 ml (El Corte Inglés). Lipo Fit Braços, de Júlia. De textura cremosa i un 48,5% d'ingredients actius, aquesta fórmula combat la flaccidesa, atonia muscular, sequedat i sobrecàrrega de greixos. És molt recomanable la seva aplicació durant 45 dies, matí i nit, i que insisteixis per a obtenir millors resultats en l'axil·la i el colze. El seu preu: 92,30 €/200 ml. Arm & Decollete Balm, d'Arûde, Montibello. Aquest bàlsam fundent combat els signes de l'envelliment en braços (reafirmant-los), però
també en coll i en escot. Així la pell d'aquestes zones, que denoten el pas del temps, recuperen la qualitat tensora de la pell, com a signe de vitalitat. Up & Tone Arms Crema Refermant Especial Braços, de Germaine de Capuccini. Aquesta fórmula combina dos tresors per a la teva pell: el silici orgànic (que estimula la producció de col·lagen i elastina) i l'extracte de plàncton (que permet remodelar la silueta dels braços i fomenta la tonificació). Així, els braços estan més ferms i definits. El seu preu: 46,50 €/100 ml. Eternal Repair Body Sèrum Antiarrugues, de Skeyndor. Aquest sèrum antiarrugues, amb cèl·lules mare d'origen vegetal, rejoveneix la pell de zones sensibles al pas del temps, com són els braços, amb la mateixa delicadesa i eficàcia que algunes fórmules per al rostre. Està especialment concebuda per a la pell amb hiperpigmentació, que sofreix sequedat o falta d'elasticitat.
16
Revista de Vic Juliol | Agost
EL RACÓ DE LA NÚRIA Tempesta d’estiu
C
No estava perplexa ni confosa, sabia que aquell sol que l’havia abraçat durant els últims mesos era passatger, feia molt que el bon temps l’havia abandonat i que pervivia en aquella inestable primavera que la removia per dins.
Núria Dot
om una d’estiu.
tempesta
Una d’aquelles que no t’esperes i t’enganxa al mig del carrer, amb la compra sota el braç i els auriculars a les orelles. Les gotes d’aigua li lliscaven per la cara, se li enredaven en els cabells i li mullaven la roba. Tenia la vista fixada en un punt incert del cel, fitant-lo amb certa superioritat. Un lleuger mig somriure trapella es contraposava a aquella sensació de buidor que l’havia omplert per dins.
La fugacitat d’aquells moments que sabia que aviat s’acabarien no feia més que seduir-la encara més, i s’hi havia endinsat profundament, deixant que l’acaronés i la consentís amb aquella protecció enganyosa i momentània que l’havia encisat. Malgrat aquella màgia, era plenament conscient que tot allò s’acabaria. Era experta en les sospites i les segones intencions, les veia a venir amb una traça excessivament dolorosa. Per això mateix, aquella estranya escena de pel·lícula no la sobtava gens, estava tal i com havia vist venir, còmodament assentada en aquella dolça utopia. Calada fins els ossos i amb un regust amarg a la boca, amb l’estomac remogut i amb més gotes del compte recorrent-li les galtes.
La tempesta d’estiu l’havia calat i l’havia tornat al seu estat natural, les emocions del passat l’havien pres de nou, i havia recobrat la condició perniciosa de la que gaudia abans que aquella estranya fantasia la rodeges i la fes seva. Reconeixia que s’hi havia deixat cobejar amb gust, però s’havia acabat. Havia despertat del somni d’aquella llarga nit d’estiu. La tempesta estiuenca es va anar retirant amb la mateixa rapidesa amb què havia arribat, l’aigua es colava per les clavegueres i, per un moment, li va semblar percebre que tots aquells sentiments que havien perviscut amb ella durant aquells darrers mesos també. Va desenganxar les xancletes xopes de l’asfalt i va continuar caminant. Notava com la roba li pesava, i el pit es desencongia a poc a poc, com si tot tornés a la normalitat. Darrera seu, les clavegueres s’empassaven el poc que quedava de tot allò que l’havia fet tant feliç i, a la vegada, tant miserable.
18
Revista de Vic Juliol | Agost
ABANS Places de toros i torins de Vic (1877) – Carrer Manlleu
Miquel S.
E
Molist Badiola
n els anteriors mesos hem vist la descripció sobre els correbous a la Rambla de Carme i a la Plaça de la Constitució a l’any 1877. Ara li toca al carrer Manlleu.
A la seva llargada no només s’hi han fet actes polítics, com els d’Òmnium, ANC i CDR sobre catifa groga; actes comercials, com els de la “Botiga al carrer” o el “Mercat de Vi i Formatge” sobre entapissat vermell; o, funcions arterials de vehicles cap a França sobre quitrà fosc pur i dur... En el passat, també s’hi van fer actes religiosos com processons en honor al seu patró, Sant Albert de Sicília; i, fins i tot, una corrida de bous celebrada el dijous 9 d’agost de 1877 sobre una base irregular i polsosa.
Com a curiositat, he de dir que la processó de Sant Albert va ser introduïda a la nostra Ciutat pels frares dels dos convents de calçats i de descalços del Carme que hi havia al carrer de Gurb i al de Manlleu respectivament. L’antiguitat de la mateixa era de 3 de juny de 1752 al concedir-los, el Capítol de la Catedral, permís per a realitzar-la. Unes dècades més tard, en època de liberalisme pur i dur, la desamortització de Mendizábal de 25 de juliol de 1835 (per la qual es van expropiar forçosament tots els edificis religiosos que tenien menys de 12 membres), va afectar a aquestes dues entitats. En elles, a partir d’aleshores, ja no s’hi farien grans festes per a beneir l’aigua que tothom, amb el seu cantaret de vidre, portava a les dues esglésies com era tradició. La processó voltava una creu que hi havia al carrer Manlleu situada una mica més enllà de l’antiga font de l’Horta de Sant Josep. Amb la desamortització, el convent situat en aquest carrer es convertí en col·legi de primera ensenyança dirigit per Mn. Miquel Vallbona. Tenia molts alumnes i s’impartien, entre d’altres, classes de Francès, Cant, Piano, Comptabilitat, Caràcters anglès, gòtic, “redondillo” i d’altres... i, la restablerta assignatura de Gimnàstica. Però, tornem al tema correbous. Segons “El Diario de Vich”, puc dir que el dimarts dia 7 d’agost de 1877, com que eren les festes del barri, hi hagué més llum artificial del compte generada a través de faroles de gas (aquest
sistema de il·luminació a la ciutat de Vic s’instal·là a mitjans del segle XIX). Quan aquestes s’apagaren es van verificar fins a tres processons laiques. Poc més tard, començaren els balls que foren molt lluïts. Dos dies després, entre 3 i 4 de la tarda, es donà inici a la corrida amb bous del país, com a un acte més de les festes. Els veïns en van ser el organitzadors. Degut a l’amplada de la via, era el lloc més adequat per aquesta classe de diversions.
A la corrida hi va haver un bon número de bestiar. Sembla que, la majoria, no fou del més brau. Des del balcó de la casa del Sr. Parramon va presidir la festa una comissió de l’Ajuntament de Vic que fou obsequiada amb un delicat regal per part de dit senyor. En acabar l’acte es feu elevar un globus aerostàtic que va desaparèixer amb extraordinària velocitat. Ja era de nit quan es retiraren els espectadors satisfets de la seva diversió predilecte. Es de suposar que el fotògraf Sr. Sánchez aprofità els últims dies d’estada a Vic per a fer alguna instantània d’algun d’aquests actes. El seu negoci el traslladava a Madrid ja que l’havien contractat a la Cort Reial. El 15 del mateix mes d’agost tancava el seu establiment situat a la Rambla de l’Hospital. Acabades les festes tornà a regir la vida quotidiana. A “El Diario de Vich”, en el que resta de l’any 1877, relacionat amb el carrer Manlleu, he trobat que s’estava reformant i rehabilitant el clavegueram ja que estava totalment obstruït per la desídia de feia anys. Per aquesta raó, per poc que plogués, és formaven bassals que produïen molt fang. A més, s’estaven construint noves cases, raó per la qual s’aprofità per ampliar la llargada de les conduccions d’aigua. Aleshores era el carrer més freqüentat pel trànsit de carruatges a Vic. Pel que fa a la part comercial, hi havia la fàbrica de licors i aiguardents de Joaquim Forns (nº 26) que venia a l’engròs o al detall; el forn de pa que regentaven dos socis (Carreras i Guarro) on oferien “panecillos de Todos los Santos” i altres gèneres recent fets i encara calents, a mòdic preu (nº 44); o una immobiliària al número 31. Finalment afegir una dada prou interessant extreta de “El Norte Catalán” de 9 d’agost de 1890: la zona compresa entre el carrer Manlleu, el de Gurb i el de Puigrefagut (ara Pla de Balenyà i part de l’Arquebisbe Alemany) formaven el “Barri del blatdemoro”... nom original que, sota el meu criteri, s’hauria de recuperar.
Juliol | Agost Revista de Vic
LA RECEPTA DE
l’ Andreu
L'orxata de xufa de l'Ona Andreu GOMEZ Elaboració: Ficarem a remull la xufa 24 hores abans. El primer que farem és agafar els 250 g de xufa, les ficarem amb un bol a remull amb aigua de l'aixeta fins que les cobreixin, això ho farem per hidratar-les i ho hem de fer un dia abans perquè han d'estar en remull 24 hores i d'aquestes 24 hores cada 8 hem de canviar l'aigua perquè quedin ben netes, en total hem de canviar l'aigua 3 cops. L'endemà, agafarem les xufes, les escorrem i netejarem sota l'aixeta amb aigua abundant i per última vegada. Ara és el moment de triturar-les, amb un robot de cuina o simplement amb el turmix., agafarem els 250 g de xufla i 250 cl. d'aigua del litre que tenim reservat, ho triturarem fins que quedi ben fi. Per anar bé taparem amb paper film i deixarem reposar a la nevera, aquest pas ens ajudarà al fet que ens fermentí una mica i s'accentuïn els sabors. Passat aquest temps la traurem i barrejarem amb els 750 cl amb l'aigua que tenim reservat, tornarem a triturar i per últim afegim els 110 g de sucre i fem l'última barreja. Ara amb un colador de cotó una mica gran colarem la nostra orxata, fem servir aquest tipus de colador perquè filtra el líquid i reté tota la xufa triturada, que seria desagradable al nostre
Ingredients:
paladar. Premsarem bé fins a treure l'última gota. Quan ja tenim la nostra orxata, la servirem ben freda i a gaudir d'una orxata totalment natural i sense additius de cap mena. La nostra orxata ens aguantarà al frigorífic fins 4 dies i sempre abans de servir remoure bé.
Ingredients: • 250 g de xufa • 1 l d'aigua • 110 g sucre
Cuiner: Andreu Gómez
Esmorzars Esmorzars de forquilla Entrepans Menú per endur Productes de qualitat Cuina casolana Carrer del Pla de Balenya, 22 - Vic - Tel. 93 886 25 98, onarestaurant@hotmail.com
19
20 Revistadede 20 Revista VicVic
Juliol | Agost
LES 7 DIFERÈNCIES , L'HORÒSCOP I EL
Per Dhanna Astròloga Àries (21/3 al 20/4) Mercuri retrògrad, passant pel sector dels amors, pot fer que posis el fre amb una història que comença. Potser sents que cal valorar-ho millor, abans d'apostar fort.
Escorpí (Del 24/10 al 22/11) L'oposició del Sol a Plutó, pot ampliar la teva perspectiva de les coses i conèixer persones interessants, que col·laboraran en la teva evolució i filosofia, personal.
Balança (Del 24/9 al 23/10) Segueix el període d'opcions professionals. Per poder accedirhi, molt possiblement, hauràs de deixar enrere algunes pors, que arrossegues. Confia i dóna't l'oportunitat.
Bessons (21/5 al 21/6) Pots sentir-te generós, tant amb tu mateix, com amb els que estimes i oferir-los algun regal. Desitges compartir, no solament qüestions materials, també el millor de tu.
Cranc (Del 22/6 al 21/7) Et sents amb ganes d'ajudar a una persona amiga que passa per un moment delicat. Si tenies possibilitats d'ascendir, en l'àmbit professional, ara es poden donar oportunitats.
Capricorn (Del 22/12 i el 20/1) Mercuri retrògrad per Casa VIII, pot fer que un tema econòmic visqui importants variacions i hagis de redefinir els plans. Algú pot enamorar-se de tu, i t'ho farà saber.
Taure (Del 21/4 al 20/5) Poses el focus en preparar les vacances, que ja estàs pensant a prendre't. Els trànsits per la Casa III, també poden inclinar a un canvi o posada a punt del vehicle. Lleó (Del 22/7 al 23/8) Mercuri a Lleó, es posa retrògrad i t'inclina a la reflexió. Cal aprofitar per fer un exercici d'acceptació i responsabilitat. Si pots tornar a intentar-ho, serà millor.
Aquari (Del 21/1 al 19/2) Mercuri retrògrad, a la Casa de la parella, pot portar alguna experiència de retrocés, o que sentis que s'ha de tornar a parlar d'algun tema que ja semblava oblidat.
Verge (Del 24/8 al 23/9) Pots tenir somnis on connectis amb situacions passades, per aplicar alguna cosa útil, en les teves circumstàncies actuals. Et preocupa tot el que té a veure amb el descans.
Sagitari (Del 23/11 al 21/12) Pots tendir, a protegir-te emocionalment, i a practicar certa reserva del que sents. Experimentes més necessitat de silenci, per posar una mica en ordre els objectius. Peixos (Del 20/2 al 20/3) En el terreny laboral, es pot donar la situació que hagis de rebutjar una oferta, que no compleix les teves expectatives. Entres en un període de necessària formació.
Vols anunciar-te a la Revista de Vic? Truca'ns al 655 45 42 33 info@revistadevic.cat
Juliol | Agost Revista de Vic
LS MOTS ENCREUATS
21
Mots encreuats per Pau Vidal HORITZONTALS: 1. Al comptat i en efectiu, com es paguen els discos antics dels de Gestmusic / 2. De la plaça i del palau. Ronya tractada amb conyac?: no, berruga d’un arbre / 3. ONG que sí. Rodanxes per esmorzar. La terra patida / 4. Ni pa sol ni romanços, és un antisèptic. Import que dóna mesures de l’atur / 5. Malmès. Creu de l’any de la picor esdevinguda símbol de l’horror / 6. Liquar ous a partir de l’eix. Topem per no vocalitzar / 7. Estella amagada a la trinxa. Té motius de sobres per maleir els ossos de l’imperi americà / 8. Caparronets mirant enrere. Dels animals dotats per anar amb motos de quatre rodes / 9. Zero a l’esquerra. No acaba mai, sempre explicant històries de gitanos… I cent a la dreta / 10. Caixa forta del cervell. Ai, Irina, quin ventet més suau… / 11. Sempre ple com ell sol. Expert en economia de presó. Terminació de tercera / 12. Són coses de nervis. No l’hi fiquis, allà on hi tinguis feina / 13. L’est vist de l’est. Quina brillantor als ulls d’en Lluís davant la monja! VERTICALS: 1. Espetecs que portaran raons. No es flagel·la, però té tots els flagels iguals / 2. Tot de soldats en postura règia. Aplecs de ballarins disfressats pel carrer / 3. Un parell de dos. Bonsai de mar. Agrupació estatal a l’interior de dues / 4. Nascuda d’una manera que pel veí no és res. Treballador del tèxtil, per xaparro, graponer / 5. Sol envoltar bestioles indefenses. Simfonia per superar Mathausen / 6. Ho té el mico i la mica no. Doctrina lògica del pensament, no pas de l’ètica. Una colla sense cap ni peus / 7. Moldre tradicionalment les olives. Teixit de cotó amb nansa de grisú / 8. Senyal de digestió. Converteix el jeep gairebé en una atracció. Del parell de dos, només un / 9. Sol·liciti ser admès per cursar la secun. Insectes que de cada quer en fan més / 10. D’Espanya al mony. Funcionari al servei del jutge amb vocació d’actor. Sortint del paradís / 11. Ampit fet en forma de cuixa. Joguina que imita perfectament el so de l’ambulància / 12. Segons com toca va bé per dir vuit. Embrutar la cara de carnaval.
100 SABORS vegetals plats preparats cuina casolana vegana productes ecològics estacionals de proximitat envasos biodegradables
C.CANIGO, 72· VIC 93 883 25 40 - 633 43 03 70
SEGON PREMI LITERARI
‘Revista de Vic’, 2020 Segon Premi Literari ‘Revista de Vic’ 2017 Organitza: Revista de Vic Data: del 15 / 05 / 19 Fins al: 10 / 10/ 19
L
a Revista de Vic convoca el Segon Premi Literari ‘Revista de Vic’, 2020, d’acord amb les següents:
BASES
PRIMERA. Hi podran participar tots els escriptors que ho desitgin, amb una o més obres originals i inèdites escrites en català. No podran concursar aquells que hagin obtingut el premi en altres concursos SEGONA. La dotació del Premi únic serà de la publicació de l’obra, subjecta a la legislació tributària vigent. Es lliurarà també al guanyador un element artístic acreditatiu. TERCERA. Les obres, de tema lliure, han de tenir un mínim de 500 i un màxim il·limitat de paraules. Es presentaran a través de correu electronic a info@ larevistadevic.cat o en PDF, grapats o enquadernats degudament, en format Din-A4 o dimensions similars, escrites a màquina o en ordinador a doble espai i per una sola cara, i amb un índex. En els originals només es farà constar el títol de l’obra i un pseudònim. A part, tancat i amb el títol de l’obra i el pseudònim a l’exterior, s’inclouran les dades personals de l’autor: nom i cognoms, adreça, telèfon de contacte i correu electrònic, fotocòpia del DNI o del passaport i una breu nota bibliogràfica. QUARTA. El termini de presentació d’originals finalitza el dia 10 d'octubre de 2019. Els originals s’enviaran a:
Destinatari: Escriptors/ res amb una o més obres originals i inèdites escrites en català. Premi: Publicació de l’obra per LLIBREBOOKS.
info@larevistadevic.cat. Es consideren incloses dins d’aquest termini les obres que s’envien per correu i tinguin mata-segells d’origen d’aquesta data o anterior. Al sobre, s’indicarà obligatòriament: “Segon Premi Literari ‘Revista de Vic’, 2020”. CINQUENA. La Revista de Vic, designarà un comitè de lectura previ, constituït per especialistes, que seleccionarà les obres sobre les quals deliberarà posteriorment el jurat. Si en la deliberació prèvia a la votació es considerés per majoria dels seus membres que cap de les obres presentades posseeix qualitat suficient per a optar al Premi, aquest podrà declarar-se desert. SISENA. La decisió del jurat serà fet públic durant el mes de Novembre del 2019. La decisió serà inapel·lable i l’assistència del guanyador a l’acte de lliurament del Premi, imprescindible per percebre el mateix. SETENA. L’obra premiada serà publicada per LlibreBooks. El guanyador tindrà dret a rebre cinquanta exemplars de la seva obra, i s’entén que el Premi supleix els drets d’autor, tant mitjançant impressió com a procés digital i / o a través d’Internet. El guanyador haurà de facilitar, en el termini d’un mes des que se li notifiqui l’obtenció del Premi, un suport informàtic amb el contingut íntegre de l’obra premiada. Sempre que l’obra sigui editada s’haurà de destacar el guardó obtingut per aquesta, amb la indicació ‘Segon Premi Literari ‘Revista de Vic’, 2020’. VUITENA. Els originals no premiats
seran destruïts, no admetent peticions de devolució. NOVENA. La participació en aquest Premi implica la total acceptació de les bases. El Jurat resoldrà tots aquells aspectes no contemplats en aquestes. Vic, 15 de maig 2019
Juliol | Agost Revista de Vic
CASTELLS
23
Vic. Festa Major Sagals d’Osona: 3de8, 4de8, 2de7. Pde6 Castellers de la Vila de Gràcia: 3de8, 2de8f, 4de8 Marrecs de Salt: 4de8, 2de8f, 3de8
E
ls Sagals d’Osona van descarregar per la festa major de Vic el 3de8 d’entrada, el tercer del curs, i a la segona ronda han estrenat el 4de8. L’any passat, els de Vic ja van fer més 3de8 que no 4de8. Han tancat la seva millor actuació de l’any amb el 2de7, signant la clàssica, i l’estrena del pilar de 6. Un espadat acrobàtic que ha tingut dificultats afegides a l’entrada i a la sortida de l’enxaneta. Els Sagals tenen al cap un futurible 4de8 amb l’agulla.
1020
938814241
info@finquesvic.com www.finquesvic.com
24 Revistadede 24 Revista VicVic
Juliol | Agost
RELATS
Somni i Melangia Josep Bruch
C SOMNI
op de demarrer i el motor ronca. Per en Carles, el seu ronroneig és com el d’un tigre melindros. Per fi te un tot terreny per anar fins allà on en sigui capaç. Ell serà el límit, no la maquina. I té neguit per provar-lo. Avui pujarà al dolmen de la Creu de’n Corbatella, on farà nit gaudint de les Perseides. Com a enamorat de la natura i dels estels, la nit de Sant Llorenç no se la perd mai. A les deu del vespre, ben equipat, se n’hi en va de dret. El camí és llarg i complicat, però el cotxe respon. El deixa, se n’aparta uns cinc cents metres, i es posa a mirar els estels. És meravellós. De matinada ja, torna al vehicle, i l’hi crida l’atenció un rastre d’herba cremada que, des d’un punt on fa un cercle, arriba al cotxe. Està perplex, i més quan a dins hi veu un noia que dorm. Com pot ser? Ell, que és un home tranquil, la desperta amb suavitat. Quins ulls més dolços i blaus. Enamoren. Soc la Jordina, l’hi diu ella. Porta’m a veure el mar. No sap resistir-s’hi, i tot i adonar-se que ella només porta una camisa, i és la seva de recanvi, emprèn la ruta cap a l’Almadrava. Van molt a poc a poc i en silenci. Ella, amb la ma esquerra va acaronant la dreta de’n Carles, que està embadalit. En arribar, van de dret a la platja.·Ella es treu la camisa, resta nua i es fica a l’aigua. En sortir, s’acosta en Carles, s'hi atansa fort, i en fer-li un petó als llavis, aquest resta adormit. Quan es va despertar es va adonar que al seu voltant ja no hi havia ningú. Estava sol a la platja.
Melangia Han passat ja uns mesos des del que ell mateix, en Carles, creu que va ser un somni, però encara té al cap la imatge de la Jordina, i no se’n pot desempallegar. L’hi ha agafat una forta melangia: l’enyora i la vol tornar a veure. Però, va ser real tot allò? Cada cop està més trist i tancat en ell mateix. Els amics l’hi diuen, Carles, què et passa? I ell no sap que dir, ja que te por que no el prenguin per beneit. Ha tornat uns quants cops al dolmen de la Creu de’n Cobertella i a l’Almadrava, però tot és inútil. Res que li doni cap pista, cap senyal. Aquesta nit ha tornat a somiar amb ella d’una manera gairebé real, i en el somni, la Jordina estenia els braços, ben oberts, cap a ell, com cridant-lo, com si el volgués abraçar. S’ha llevat molt d’hora, molt neguitós. S'ha fet l’habitació, i ha tornat a visitar els llocs i fer el recorregut dels seus records. Però avui te una sensació estranya. En el braç que li va acaronar la Jordina hi nota una certa escal-
for, sensació que, poc a poc, però amb més força, va notant també en els seus llavis, on va rebre el petó de comiat. S’està tornant boig, es pregunta? Esgotat, al capvespre ja se’n va a dormir. En arribar a l’habitació, la seva estranyesa creix molt més en adonar-se que el sobre del llit està una mica ensorrat, com si s’hi hagués estirat algú. No pot ser. I damunt del coixí hi troba dos llargs cabells negres, i nota l’olor suau, dolça i estimada que sempre l’hi ha semblat sentir en els seus somnis de la Jordina. És impossible, es diu, però ho regira tot de cap a peus. I en cercar la seva pròpia imatge de desesperació en el gran mirall del darrera de la porta de l’armari, la que veu és la de la Jordina que el mira somrient. Instintivament, avença els braços per tocar-la, sense ni pensar que toparà amb la fredor del mirall. Ell no se n’adona, però les mans traspassen el mirall, i embadalit, il·lusionat, enamorat i feliç, s’avança per abraçar la Jordina. L’habitació resta buida. Ja no hi ha ningú.
Moltes gràcies per fer-nos líders
La Revista de Vic és una publicació mensual amb més de 5.000 unitats repartides en més de100 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de Ter, Manlleu, Tona, Torelló, Ripoll, i ocasionalment a la costa.
*Enquesta realitzada a 987 persones a peu de carrer, entre elles hi havia 345 que eren dels voltants de la ciutat i també ens havien llegit.
26
Revista de Vic Juliol | Agost
DRET Em poden fer fora si estic de baixa?
P
er Lluís Moya Soler, advocat del Gabinet Jurídic de la UGT de Catalunya i professor de la UAB
És molt habitual sentir dir que "estant de baixa no és possible que l'empresa m'acomiadi". No és res més que un tòpic que no té una base jurídica certa ni actual, si bé la situació d'incapacitat temporal sí que pot tenir una determinada incidència en l'acomiadament d'una persona treballadora. Hi ha tres circumstàncies en què la situació de baixa s'ha de tenir en compte amb relació a un possible acomiadament. En primer lloc, cal subratllar que durant la situació de baixa mèdica no hi ha cap obstacle perquè es pugui dur a terme un acomiadament per causes disciplinàries. És a dir, si el treballador ha comès qualsevol irregularitat pel que fa a les seves obligacions derivades del contracte de treball, el fet de trobar-se en situació d'incapacitat temporal no treu possibilitat de ser acomiadat. És més, algunes irregularitats vinculades a la mateixa situació de baixa mèdica, com poden ser l'endarreriment a l'hora de comunicar-la, o la realització de determinades activitats professionals o particulars durant la baixa, poden inclús ser causa legítima d'acomiadament disciplinari. En l'acomiadament disciplinari, doncs, estar de baixa ni paralitza ni pot endarrerir l'acomiadament. Altrament, si les causes de l'acomiadament disciplinari no eren suficients, aquest serà qualificat per un tribunal com a improcedent, és a dir, li dóna l'opció a l'empresa de readmetre o d'indemnitzar la persona acomiadada, però el fet que aquesta es trobés de baixa mèdica no afecta, en principi —amb l'excepció que veurem al final— aquesta qualificació de l'acomiadament com a improcedent. "L'Estatut dels treballadors preveu una causa
d'acomiadament per acumulació d'absències a la feina" En segon lloc, el mateix Estatut dels treballadors preveu una causa d'acomiadament per acumulació d'absències a la feina, absències que inclouen també les degudes a baixes mèdiques (Article 52.d de l'Estatut dels treballadors). Genèricament es tracta de supòsits de més d'una baixa mèdica, curtes, inferiors a vint dies de durada, i que totes elles sumades superin el 20% de les jornades hàbils en un període de dos mesos consecutius (aproximadament tan sols 9 dies sumats en més d'una baixa) o el 25% en quatre mesos discontinus. Com veiem, doncs, es tracta d'acomiadaments trobant-se, precisament, en situació de baixa mèdica i en què aquesta circumstància és determinant per dur a terme l'acomiadament. En aquest cas parlem de l'anomenat acomiadament objectiu, si bé aquest tipus d'acomiadament comporta una indemnització legal de 20 dies per any de feina. En tercer lloc, el més interessant i que més s'assembla a l'afirmació que "estant de baixa no em poden acomiadar", ja que l'acomiadament pot ser declarat nul i d'obligada readmissió, és una recent doctrina jurisprudencial que té el seu origen en una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de desembre de l'any 2016. Aquesta sentència deriva d'un cas que es va veure al Jutjat Social núm. 33, de Barcelona. El que és interessant d'aquest supòsit es refereix a quan es tenen sospites, fonamentades, que s'ha produït un acomiadament per trobarse en situació de baixa mèdica. El jutjat de Barcelona considerava que, davant l'evidència que no existia cap causa certa i suficient per a l'acomiadament del treballador, aquest acomiadament responia a la seva situació de baixa mèdica i, per tant, aquesta circumstància, acomiadar un treballador per causa de la seva baixa mèdica, havia de ser considerada discriminatòria, a l'empara de l'Article 14 de la
Constitució i, per tant, l'acomiadament hauria de ser declarat nul amb la conseqüència de l'obligada readmissió. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea no va acollir plenament aquesta tesi i va introduir matisacions importants. En essència, va establir que, en aquests casos, l'acomiadament podria ser considerat discriminatori, no pel simple fet de trobar-se de baixa mèdica i sospitar que aquesta era la causa de l'acomiadament, sinó només si aquesta baixa mèdica pogués ser considerada, per la seva durada i pronòstic en el moment de l'acomiadament, com una situació de llarga durada que pogués ser entesa com una causa de discapacitat del treballador. En aquests casos es consideraria, doncs, el treballador en situació de discapacitat i, per tant, discriminatori que l'acomiadament s'hagués produït per aquest motiu. La conseqüència de considerar l'acomiadament nul per discriminatori és, en la nostra legislació, com hem dit, no la declaració de l'acomiadament com a improcedent, sinó com a nul i, per tant, d'obligada readmissió del treballador al seu lloc de treball. "No es podrà acomiadar per baixa mèdica si no hi ha cap altre motiu i si el pronòstic de recuperació és incert" Però, com veiem, aquests supòsits obliguen a considerar no només que s'està acomiadant algú durant una situació de baixa mèdica, sinó que es donin dues circumstàncies alhora: primer, que no hi hagi cap altre motiu cert per a l'acomiadament; i segon, que aquesta baixa mèdica pugui ser considerada de llarga durada i pronòstic incert en la seva recuperació, per poder ser equiparada a una situació de discapacitat. Certament, es tractarà de supòsits molt concrets i específics que impedeixen afirmar sense més ni mes, com diem al començament, que "estant de baixa no és possible que l'empresa m'acomiadi".
Vic FM www.vicfm.cat
La ràdio a Vic té un nom, i aquest nom és VICFM Escolta’ns a www.vicfm.cat
28
Revista de Vic Juliol | Agost
DE VIATGE
El repte d'anar a la mateixa velocitat que el client digital
B
envinguts a l'era de la transformació digital: l'usuari online només reserva en agències de viatge tradicionals un 6% dels seus viatges. Aquesta dada, provinent dels resultats de l'estudi TravelISDIgital elaborat per ISDI, és només una demostració de tantes de com el sector turístic ha evolucionat de forma accelerada cap a l'escenari en línia. No és ni tan sols opcional: qualsevol negoci relacionat amb la reserva de viatges ha de ser present al món digital.
L'afirmació és contundent, com també ho és el fet que gairebé la totalitat dels allotjaments i el transport es reserven online. Tenint en compte això, podria semblar preocupant veure que el 70% de les empreses del sector turístic encara no hagin iniciat el procés de transformació digital, segons la consultora Torres y Carrera. Aquí s'ha de tenir en compte l'enorme quantitat de petites i mitjanes empreses que conformen aquesta indústria, i que l'atomització dificulta la competència amb els grans players. En aquest context, les empreses busquen la fórmula de tenir èxit en un sector on és crític invertir i apostar per la tecnologia mòbil. En un primer moment, Internet va provocar que els usuaris s'allunyessin de les agències de viatges tradicionals i s'apropessin als intermediaris, com poden ser buscadors i comparadors online. L'smartphone encara ho ha accelerat tot més, ja que està canviant els hàbits dels viatgers, fins i tot durant el mateix viatge. Per tal de respondre a aquesta exigència, els actors tradicionals i també les startups estan fent passos endavant. El director de transformació digital d'Iberia, Nacho Tovar, explica a VIA Empresa que la seva companyia vol aprofitar les noves tecnologies per conèixer millor els seus clients i oferir un tracte personalitzat en cada punt de contacte. "Volem que els nostres clients puguin interactuar amb nosaltres des d'on siguin i de la forma més còmoda possible, des de la primera interacció fins al moment que finalitza el seu viatge", assegura.
Les agències de viatges online intenten innovar al llarg de la cadena de valor per incloure noves solucions, com ara la incorporació de la realitat virtual i augmentada amb el suport del cloud. L'aplicació d'Iberia compta, per exemple, amb una funció de realitat augmentada que permet mesurar l'equipatge de mà que el viatger vol portar a
l'avió per saber si compleix amb l'estàndard fixat. El grup també ha incorporat un servei de lloguer d'ulleres de realitat virtual a bord per a determinades rutes aèries.
Solucions ràpides per a un client accelerat Les empreses del sector turístic estan molt centrades en el posicionament, la qualitat del servei, les apps, els nous models de negoci, la fidelització, el coneixement del client i les noves experiències, i per assumir un bon rol en aquest nou escenari han d'adaptar-se a la velocitat de demanda del client. Els nadius digitals solen tenir molt en compte això, a banda d'una absència molt clara del pes estructural que sol llastrar els grups convencionals. Luca Carlucci, fundador i conseller delegat de BizAway, afirma que "les agències tradicionals gestionen la major part dels seus processos de forma manual i això els resta agilitat en un món on precisament es requereix rapidesa". La seva companyia està especialitzada en la gestió de viatges d'empresa i permet als empleats tramitar-los sense la necessitat d'involucrar al departament administratiu. En aquest sentit, l'eina agilitza i centralitza tots els processos d'una forma àgil i econòmica. Carlucci: "Les agències tradicionals gestionen la major part dels seus processos de forma manual i això els resta agilitat en un món on precisament es requereix rapidesa"
"Mentre que el nostre sistema ofereix total transparència, les agències tradicionals continuen mantenint opacitat en els seus costos de gestió, encarint el producte final i allunyant un usuari digital que busca agilitat i preu", exposa Carlucci. El directiu considera que les noves tecnologies no han acabat de quallar en les agències de viatges i, com que no tenen una eina tecnològica eficaç que integri tots els proveïdors, no poden oferir un servei global amb la suficient eficiència i rapidesa. Així doncs, la importància d'aquest sector per a l'ecommerce és capital, i viceversa. Les agències de viatges i els operadors turístics tenen el percentatge més gran (13,2%) de volum de negoci de comerç electrònic a Espanya, seguit pel transport aeri (7,7%) i la roba (5,7%), d'acord amb un informe de Fundación Orange sobre transformació digital al sector turístic. Això no obstant, existeix un elevat desconeixement a l'hora d'aplicar tecnologies més avançades, com el cloud computing, el big data o el business intelligence. A més, hi ha obstacles econòmics i una necessitat de millorar l'organització i l'estructura per part de moltes empreses del sector. El ritme i la velocitat del canvi tecnològic també resulta massa accelerat per a diversos actors, que es troben amb sèries dificultats per innovar i transformar-se.
· Frànkfurts · Esmorzars · Hamburgueses · Cafès · Plats combinats · Terrassa · Entrepans · Croissants
Carrer de Jacint Verdaguer, 36, Vic, 930 19 55 51
30
Revista de Vic Juliol | Agost
TACTICA COACH Obligacions i deures
T
ots i cadascun de nosaltres sabem quines són les obligacions i deures en el nostre lloc de treball.
Aquests han estat creats per a quan no s'entenen treballadors i cúpula directiva. Però també cal dir que és molt mesquí abanderar aquests drets a la part opositora si aquesta ha fet i mirat sempre pel bé de l'altra. És igual si parlem de caps o treballadors. Perquè existeixin els 2 deu primer existir una empresa. Sense empresa no existeixen ni caps ni treballadors. El rancor moltes vegades prefereix tancar una empresa a dialogar. Com si fos tan fàcil trobar avui dia treball del que un ha estudiat o per al qual un s'ha preparat. Si estàs treballant d'allò que t'agrada. Si t'agrada allò que fas. Valora aquestes coses abans de tancar les portes al diàleg o plantejar-te forçar el tancament d'una empresa. El diàleg i la bona voluntat sempre arribarà més lluny
que quedar-se sense res. Forçar posicions no és bo per a ningú. Per res del món dic que la gent re nunciï als seus drets, ni a les seves obligacions, ni als seus deures. Simplement dic que a vegades amb diàleg i voluntat es poden solucionar molt millor
NECESSITES UN COP DE MA AMB L'ASSESSORAMENT PUBLICITARI?
TRUCA'NS 655 45 42 33
les coses. Perquè una vegada trencat, tot passa a ser un record. Desgraciadament solem enyorar el que hem perdut. Crec que val la pena reflexionar sobre aquest tema.
15 de Setembre a la venda el nou llibre d'en Xavi Ruiz
REUTILITZA LA BOSSA
LA IMMOBILIÀRIA L'HABITATGE DE VIC CONJUNTAMENT AMB LA REVISTA DE VIC VOLEM POSAR EL NOSTRE GRA DE SORRA PER FER D'AQUEST MÓN UN LLOC MILLOR. Fes-te seguidor de les nostres xarxes socials i vine a buscar la teva bossa!
L’HABITATGE, plaça Estació, 8 VIC (BCN) Tel. 93 889 42 77 www.habitatge.com info@habitatge.com