Editorial
BON ESTIU!
Quan arriba l’ estiu, tot sembla aturar-se una mica Les agendes es buiden, els rellotges deixen d’ estrènyer i, gairebé sense adonar-nos-en, comencem a viure a un altre ritme És com si la ciutat la nostra ciutat respirés diferent Les façanes daurades pel sol, el murmuri suau de les terrasses els infants jugant fins tard a les places Vic esdevé més càlida, més propera, més contemplativa Aquest estiu de 2025 arriba carregat de reptes, però també d’ oportunitats Venim d’ un curs intens, ple de canvis, notícies i moviments polítics, culturals, socials que han marcat el pols d’ una ciutat viva, activa i crítica Ara és moment de fer una pausa, però no pas per oblidar, sinó per respirar i agafar perspectiva Per recordar què ens mou, què estimem i cap a on volem anar
En aquest número de la Revista de Vic, us convidem a fer aquesta mirada A deixar-vos endur per la calma però també per la curiositat Us proposem lectures per a les tardes mandroses, entrevistes amb persones que transformen la ciutat des del silenci, racons per redescobrir i idees per connectar, encara més, amb el nostre territori
Perquè Vic no s ’ atura mai del tot Ni a l’ agost Sempre hi ha alguna cosa que passa, algú que comença un projecte, un col lectiu que lluita, un artista que crea, un veí que té una història per explicar I aquí és on nosaltres, com a revista, tenim el deure i el privilegi de ser altaveu d’escoltar d observar i de narrar
Aquest estiu, més que mai, us animem a mirar la ciutat amb nous ulls A gaudir-la sense presses A perdre-us pels carrers del Call, a pujar a la Creu de Gurb al capvespre, a fer una cervesa a l’ombra d’ una plaça o a llegir un bon llibre sota una morera A recuperar el plaer de la senzillesa Gràcies per acompanyar-nos, número rere número
Gràcies per ser-hi Ens retrobem al setembre amb nova empenta, més idees i moltes ganes de continuar explicant Vic com només Vic sap ser
Bon estiu, i que la pausa us ompli
Editor i director: Xav Ruiz
Maquetació i impressió: graficvic com
Administració: Marta Ang ada
Redactors: Car a Arguimbau Cristina Señé Aina Swan Miquel S
Mo ist Badiola Elisabet Jorquera i varis
Dipòsit legal: B 18552-2014
Telèfon: 655 45 42 33
Mail: info@ arev stadev c cat www.revistadevic.cat
LA RECEPTA LA PORTADA
Els Llibres
DEL CEL A L’INFERN
Una escapada rural es converteix en el preludi d’un misteri inquietant en la nova novel la de
Biel Cussó
En Pau, l’Aina i la petita Jana no buscaven emocions fortes Només volien dues setmanes de pau Havien llogat una casa de turisme rural en un poble de postal, envoltat de muntanyes i de silenci, amb l’únic objectiu de desconnectar de la rutina, dels horaris, del soroll Però, com sovint passa quan un busca tranquil litat, el destí té altres plans
L’escenari és d’ una bellesa salvatge Caminades entre rouredes ruïnes cobertes de molsa i el cant llunyà d ocells desconeguts els acompanyen en les primeres jornades Però aviat, un senyal rovellat amb lletres a mig esborrar PROHIBIT EL PAS trenca l’harmonia del paisatge I encara més, una pudor fètida que s ’ escapa d’ un rierol proper, una ferralla abandonada enmig d’ un prat i, més enllà, una nau industrial amb finestres trencades i un silenci que inquieta
L’Aina, periodista de nas fi i intuïció aguda, nota que allò no encaixa Que aquell lloc amaga una història, potser una veritat incòmoda I la curiositat, aquest impuls que sovint condueix els qui pregunten massa, la porta a ella i a la seva família per un camí que no haurien d’haver trepitjat mai
Amb aquesta premissa, Biel Cussó (Barcelona, 1979) torna a fer gala del seu ofici com a orfebre de la intriga Conegut per la saga d aventures Mindrä i guardonat amb el Premi Memorial Agustí Vehí 2017 per Sang freda,
Cussó es reafirma com un dels noms amb més personalitat del gènere negre català Les seves darreres obres, Camí de cendres (2021) i L’herència del dimoni (2024), ja apuntaven cap a territoris més foscos i psicològics
Ara, amb aquesta nova proposta que beu del thriller rural i del misteri atmosfèric ens convida a preguntar-nos què passa quan la natura calla però l’home contamina
Potser el silenci d’ un poble pot amagar més crits dels que voldríem sentir
TOT ANAVA BÉ FINS ARA
Una bala, un company mort i el silenci d’un cos policial en una nova novel·la basada en fets reals
Tots els policies, fins i tot els més veterans, arrosseguen un cas que els persegueix al llarg dels anys Un cas que no encaixa, que els corrou en silenci Per al sotsinspector Joan Miquel Capell aquell cas va arribar l any 1993, quan va haver d’investigar la mort d’ un company: un mosso d’ esquadra abatut amb un tret al cap en circumstàncies inquietants L’informe oficial va ser contundent: suïcidi Cas tancat Però hi havia qui no ho volia acceptar I quan es força la veritat a sortir a la llum, mai ho fa suaument
El que semblava un tràgic final individual es va convertir en la porta d’ entrada a un laberint moral i criminal: drogues prostitució diners i secrets que ningú volia remenar En aquell pou profund, Capell no només hi va trobar les veritats que buscava, sinó també les ombres d’ un sistema que sovint prefereix mirar cap a una altra banda
Ara, trenta anys després, aquell cas es converteix en ficció o potser en testimoni de la mà de Joan Miquel Capell i Andreu Martín, que tornen a escriure a quatre mans en una nova entrega de la col lecció crims cat
El resultat és una novel la procedimental, dura com el formigó i amb l’ànima de qui coneix bé els marges del sistema
Andreu Martín (Barcelona, 1949), llegenda viva de la novel la negra catalana, aporta el seu estil tallant i la seva capacitat per despullar les ànimes dels personatges Des de Pròtesi fins a Bellíssimes persones passant per l univers juvenil de Flanagan, ha teixit un corpus literari premiat, llegit i reverenciat
Joan Miquel Capell, per la seva banda, ofereix la veritat dels carrers, l’ experiència d’ anys de servei i la mirada inquieta d’ un home que ha estat dins del cor de les estructures policials
Doctor en dret, professor i autor de diversos assaigs sobre seguretat, Capell fa que cada pàgina de la novel la vibri amb realisme i tensió
Amb aquesta obra, tornen a posar damunt la taula una idea incòmoda però necessària: hi ha casos que no volen ser resolts perquè resoldre’ls incomoda massa gent
La brúixola del Cel
per Cristina Señé
Benvingut/da a la Brúixola del Cel Aquí trobaràs informació mensual sobre els principals moviments astrològics, perquè puguis posar aquest coneixement a favor teu Desitjo que t’ajudi a equilibrar la brúixola del teu interior amb la del teu exterior i aconseguir apropar-te al tresor del teu benestar
Quins són els trànsits planetaris més destacats del 15 de Juliol al 15 d’Agost?
• El dia 18 de Juliol Mercuri es posa retrògrad a Lleó, i ens convida a revisar com comuniquem i expressem la nostra creativitat
• El dia 24 de Juliol tenim Lluna nova a Lleó, ideal per sembrar noves intencions creatives i iniciar projectes que ens facin omplir i vibrar el cor. S’obre un període de 6 mesos per veure'n brillar per complet la seva llum
• El dia 31 de Juliol Venus entra a Cranc, afavorint relacions properes, familiars i plenes d’emoció
• El dia 7 d’Agost Mart entra a Balança, i impulsa accions més equilibrades i cooperatives
• El dia 9 d’Agost tenim Lluna plena a Aquari, que il lumina la necessitat d’autenticitat i llibertat personal, posant llum als projectes col·lectius i socials
• El dia 11 d’Agost Mercuri es posa directe a Lleó, afavorint la comunicació i idees autèntiques i creatives
A quin signe Zodiacal entra el Sol aquest mes, i per tant és el seu aniversari?
El dia 22 de Juliol, el Sol entra en el signe de Lleó, on hi estarà fins al 22 d’Agost.
Feliç nova volta al Sol a totes les persones nascudes entre aquestes dates!
Lleó:
És un signe de foc, d’energia fixa i el cinquè del zodíac
L’energia de Lleó ens impulsa a expressar-nos, a brillar amb autenticitat i a crear des del cor
Lleó representa el coratge, l’autoestima, la passió i el lideratge Durant el seu mes, és un bon moment per reconnectar amb la pròpia llum interior, fer coses que ens apassionin i compartir-les amb el món
Lleó ens recorda que estimar-nos i mostrar-nos tal com som, amb respecte cap a nosaltres i cap als altres, és un acte de generositat i poder.
CristinaSeñé,expertenintelligència emocional,màsterencoaching personal,psicologiaholísticaiAstrologia Psicològica Sivolsmésinformació empots escriurea: latevaferidaeslaclauquiron latevaferidaeslaclauquiron@outlookes 722456801
Algunes persones reconegudes que han nascut amb el Sol a Lleó:
Daniel Radcliffe (Actor), 23 de Juliol
Jennifer Lopez (Cantant i Actriu), 24 de Juliol
Charlize Theron (Actriu), 7 d’Agost
Antonio banderas ( Actor, director, productor, guionsta i empresari), 10 Agost
-I la Lluna, a quins signes estarà del 15 de Juliol al 15 d’Agost?
Que tinguis un feliç mes i gaudeixis de crear des de l’amor i el que et guia el cor.
Preguntes freqüents: ‘Si dius que la Lluna està en aquest signe i jo no soc aquest signe, que vol dir…? Doncs, tots tenim els 12 signes en la nostra carta natal ( mapa que es genera el moment de néixer). Hauràs de mirar on correspon en la teva carta natal aquest signe, per saber la seva influència en l'àmbit personal.
Vida en ordre
per Carla Arguimbau
Confessions digitals d’una senyora de les cavernes
Aquest article neix, com molts altres que escric, d’una experiència real i viscuda en pròpia carn. Quan alguna cosa em remou o m’ensenya, sento la necessitat de compartir-la. Potser a algú li servirà, potser no, però aquí va. Els dos últims caps de setmana els he passat posant ordre digital a la meva vida. I no, no és una activitat que em faci especial il·lusió. Jo soc d’aquelles persones que encara preferiria escriure a mà, revelar fotos amb el cor encongit per si les 36 del carret no han sortit bé, i guardar records en capses de sabates, no en núvols digitals.
Però no us enganyeu: no tinc dos-cents anys, en tinc 41.
I tot i que m’hi resisteixo, la vida digital m’ha atrapat.
No vull viure com els amish, però tampoc m’entusiasma que el meu mòbil em digui que no pot gravar un vídeo perquè no li queda espai. De fet, era un missatge que estava esperant, però que quan arriba fa el mateix mal, com una factura del mecànic: l’esperes, però et fa sentir un espasme a l’estómac. Així que vaig decidir posar-hi remei. Amb més de 500 gigues acumulats en dos anys entre fotos de vacances, vídeos de tallers, projectes i paisatges assolellats, vaig comprar una memòria externa i em vaig armar de paciència per fer neteja i organitzar-ho tot.
Vaig bloquejar temps a l’agenda, vaig comprar una memòria externa (d’aquelles que prometen solucionar-te la vida) i em vaig posar a fer una selecció despiadada: això sí, això no, això potser, això per què ho vaig guardar?
Passar-ho tot a l’ordinador va ser lent i pesat. I un cop allà, organitzar-ho per carpetes... encara més. Però si vull conservar una imatge, és perquè crec que algun dia la voldré tornar a veure o utilitzar. Així que val la pena fer-ho bé i que sigui fàcil de trobar.
Vaig separar les fotos personals de les laborals. I dins d’aquestes últimes, vaig aplicar una lògica que faria plorar d’alegria qualsevol persona amant de l’ordre.
Una feinada, sí. Però també una sensació de pau mental que no té preu. Ara sé on és cada cosa, i quan el mòbil em torni a dir que no té espai, podré respondre-li amb un somriure i una memòria externa buida a punt per entrar en acció.
Realment és una feina que sempre em fa molta mandra i que he anat procrastinant durant mesos. Perquè sí, les organitzadores també som humanes, i de tant en tant caiem en les mateixes trampes que la resta de mortals. Així que sí, hi havia acumulació... i una mica de caos. Això sí, no tant en els arxius de l’ordinador — aquí em defenso bé!—. M’encanta posar cada cosa al seu lloc i tinc una carpeta per a cada tipus de document. Això em facilita moltíssim la vida quan toca fer l’IVA, la declaració de la renda o quan la gestoria em demana algun paper concret. Però les imatges... ai, les imatges són el meu punt feble.
Tinc configurat el mòbil perquè no es descarregui cap foto de WhatsApp (i t’ho recomano molt), però tot i això, s’acumulen igual. I com que m’ha tocat fer neteja i posar ordre, he pensat: per què no arrossegar-te a tu també a fer-ho?
L’estiu em sembla un moment ideal per posar-hi mà. Pots aprofitar l’estona d’avió per eliminar fotos i arxius, o seure a la fresca quan cau el sol i dedicar-hi una estoneta. Et diria que a la platja també és un bon moment, però sincerament, m’agrada tant que poques vegades trec el telèfon allà. Prefereixo gaudir del paisatge, tancar els ulls i escoltar el xiu-xiu del mar, sentir la sorra calenta sota els peus o l’aigua freda netejant qualsevol pensament. Ara bé, si tu no ets tant de mar com jo, pot ser una bona ocasió igualment. Això sí, si decideixes fer neteja a la vora del mar, et recomano tapar els ports de càrrega del mòbil amb una mica de cinta adhesiva per evitar que hi entri sorra. Tant si fas neteja com si no, t’ho agrairà. I un últim consell: els arxius que decideixis conservar dins del telèfon, guarda’ls també per carpetes. Tu els veuràs tots junts a la galeria, però quan vulguis recuperar aquella foto de les vacances de fa dos estius, només hauràs d’anar a la carpeta corresponent. I això, és qualitat de vida digital.
Consells per fer una bona neteja digital (i no morir en l’intent)
Comença petit: No cal que organitzis tot el teu món digital en un sol dia. Pots començar per una carpeta, un mes de fotos o una aplicació concreta. L’important és començar.
Elimina el que no aporta: Fotos borroses, duplicades, captures de pantalla que ja no tenen sentit, mems que ja no fan gràcia... tot això pot marxar.
Valentia al màxim: si no t’aporta, fora. Crea una estructura clara de carpetes: per anys, per esdeveniments, per persones, per projectes... i mantén-la.
Fes còpies de seguretat regularment: amb memòria externa, disc dur o núvol (Google Drive, iCloud, Dropbox...).
Desactiva la descàrrega automàtica de WhatsApp: estalviaràs espai i caos visual.
Revisa les apps instal·lades: si fa mesos que no les utilitzes, elimina-les.
Programa una revisió periòdica: cada 3 o 6 mesos, per mantenir el control.
Utilitza eines d’organització automàtica: Google Photos, Apple Photos, apps de gestió de fitxers... No t’oblidis del correu electrònic: arxiva, elimina i cancel·la subscripcions.
Grups de WhatsApp: surt dels que no et serveixen o t’esgoten.
Premia’t quan acabis! Un gelat, una estona de platja, una foto nova... ben guardada! “Una casa ordenada no et donarà la felicitat, però una caòtica te la pot robar.” Aquesta vegada, aplicada al digital. Perquè perdre un document important o les fotos del teu nadó potser no et robarà la felicitat, però la tranquil·litat... no en tinc cap dubte.
Realitats de Vic
per Miquel dels Sants Molist Badiola
ÚLTIMES CONDEMNES A MORT JUTJADES I EXECUTADES A VIC AL SEGLE XIX (II)
Seguint amb els crims de Pruit, he de dir que s ’ escamparen ràpidament les notícies d’aquest afer passant de boca en boca de la gent i els medis de comunicació En conseqüència, s ’ anava tergiversant el fil de la història segons els diversos tipus de font És el que explica El Norte Catalán de 4 d’abril de 1895: Respecto a los horrorosos asesinatos cometidos en Pruit dijo el Correo Catalán, probablemente copiándolo de otro periódico de Barcelona que fue el que empezó a circular la noticia falsa: que en ausencia del cura párroco Puig Collsacabras, unos ladrones asaltaron la casa rectoral, asesinando a la criada, la cual, defendiéndose, mató a un ladrón. L’accepció actual d’aquest concepte, maquillant-lo amb coloraines, seria una fake news Tot seguit, El Norte Catalán ens aclareix que ni la criada va matar ningú, ni hi va haver cap lladre mort, ni se sap que els lladres fossin molts, sinó un de sol, ni existeix el poble de Puig, ni Collsacabras tampoc, ni l'al·ludida parròquia està regida per un rector sinó per un regent Per tant, els propis medis de comunicació eren els que criticaven a d’altres diaris sensacionalistes.
Seguint amb el fil més creïble dels esdeveniments, JoanTraverà, enlaseva fugida després de cometre el doble crim amb molta sang freda a l’església de Pruit, feuunrecorregutcuriós Primer anà cap a Bas Pel camí es trobà al pastor de Tarrús a qui va demanar un tros de pa, dient-li que uns lladres li havien robat tots els diners que portava, perdent en la refrega la gorra (abans tothom en portava) En arribar a Bas anà on vivien uns seus parents Passà el dia següent allà, fent vida normal fins que decidí canviar de direcció tornant a Collsacabra amb un company
Per altra banda, i segons La Vanguardia de 20 d’abril de 1895, quan es va conèixer el fet, vanaixecar-seelssometentsdels poblesdePruit,Rupit,Tabertet,Folgàs, SantaMariadeCorcó,SantFeliude PayerolsiSantEstevedeBas,elsquals enuniódelsmossosdel'esquadrade SantFeliudeTorellóiSantaMariade Corcó,vandonarunabatudaala comarca Curiosament, en el camí que seguí Traverà en la seva fugida, va trobar al Cap auxiliar de Sometents, Sr Pujol, el qual no sospità que fos l’autor del crim i, per tant, no el detingué, segons El Norte Catalán de 4 de maig El presumpte homicida arribà a Vic on dormí a casa d’un
seu tiet.
Passaven les hores i els sometents de Rupit i Pruit ja sospitaven alguna cosa Com a pista tenien la gorra. Van donar avís als mossos de l'esquadra de Corcó de la possibilitat que el malfactor hagués passat la nit a Vic, però tampoc el pogueren enxampar per haver-se escapat una estona abans Lesinvestigacionstinguerenèxita lesduesdelatardadeldissabte27 (onze dies després dels assassinats) enquefou detingutpelsmossosdel’esquadrade TorellóideSantaMaríadeCorcóala fondadecalFrara,deTona, segons La Vanguardia de 29 d’abril El presumpte criminal, en aquells moments, es trobava escorxant un xai a la referida posada, on fa algun temps havia servit de mosso Li confiscaren un ganivet de molles i un tornavís que portava. En l’interrogatori previ, s ’ anaven desgranant més característiques seves JoanTraverà, era natural del mateix terme de Pruit, comptava amb 24 anys, encara que presentava tenir-ne menys, per ser baix d'estatura, sense pèl de barba i flac de carns. En la seva infantesa, va exercir d'escolà a la parròquia de Pruit, quan la regentava el que, en aquells moments, era rector de La Guixa Més tard es va dedicar a l'ofici de pastor, i aleshores, es dedicava al cultiu d'un tros de terra a Mataró. Esvadeclararl'autordelcrim, afegint que havia robat l'arma que serví per cometre el delicte, el gener passat, a un guarda de seguretat del ferrocarril a prop de Mataró A més, li va sostreure la quantitat de 13 pessetes i 50 cèntims de “calderilla”, i unes cigarretes.
Mentre els mossos de l'esquadra interrogaven el detingut, aquest va intentar apoderar-se del fusell del mosso anomenat Tarradas Després provà també de recuperar el ganivet que li va ser ocupat, amb el propòsit, segons va dir, de suïcidarse En el curs de l’interrogatori, el detingut demanava a crits que se’l matés, al legant que, a més de que ben merescuda tenia la mort pel seu delicte, estava cansat de la seva existència (La Vanguardia de 30 d’abril)
Acabatl’interrogatori (sense presència d’advocat defensor), deTonavaser traslladatalcalabósdeVic,ubicatala seucentraldel’AjuntamentdeVic,junt ambelJutjatdeVic,onesrefermàenles sevesdeclaracionsdeldobleassassinat comès La noticia de la seva detenció va córrer a tota velocitat entre el públic, prova d’això és que el carrer de la Ciutat (contigu a dita institució municipal), es trobava envoltat d'una multitud de gent curiosa que volia veure l’escena, tot fent impossible passar per allí Al vespre el tancaren a la presó de Vic i, tot seguit, per complir amb les mesures provisionals abans del judici, fou enviat a la de Saragossa
La recepta: Magret d’ànec amb reducció de moscatell i préssecs caramel·litzats
Una recepta amb producte de temporada i gust de festa major
Ingredients (per a 4 persones):
�� Per al magret:
2 magrets d’ànec (uns 300 g cadascun)
Sal i pebre al gust
Farigola fresca (opcional)
�� Per a la reducció de moscatell:
200 ml de moscatell
1 cullerada de mel
1 culleradeta de vinagre balsàmic
1 branca petita de romaní
�� Per als préssecs caramel·litzats:
2 préssecs grocs madurs
1 cullerada de mantega
1 cullerada de sucre morè
Un polsim de canyella
Elaboració:
�� 1. Preparació del magret:
Fes uns talls en forma de reixeta a la pell del magret, sense arribar a la carn. Salpebra’l generosament.
En una paella calenta (sense oli), col·loca el magret amb la pell cap avall. Deixa que es vagi daurant i que vagi deixant anar el greix (uns 6-8 minuts).
Gira’l i segella l’altre costat 2-3 minuts més. Reserva’l en paper d’alumini perquè reposi.
�� 2. Reducció de moscatell:
A la mateixa paella, retira una mica del greix i afegeix el moscatell, la mel, el vinagre i el romaní.
Deixa reduir a foc mitjà fins que agafi una textura de xarop (uns 10-15 minuts). Cola-ho i reserva.
�� 3. Préssecs caramel·litzats:
Pela i talla els préssecs en grills gruixuts. En una paella neta, fon la mantega amb el sucre morè i la canyella.
Salta-hi els préssecs a foc mitjà-alta fins que quedin daurats i brillants (uns 5-6 minuts).
�� 4. Muntatge del plat:
Talla el magret en làmines fines i serveixles sobre una base de préssecs caramel·litzats.
Decora amb la reducció de moscatell per sobre i unes fulles fresques de farigola o romaní.
✨ Consell de xef TOTOSONA:
Pots acompanyar aquest plat amb un puré de patata i api o una crema suau de moniato. I per maridar-lo, un vi negre jove afruitat o un vi rosat sec ben fresc.
Elmagretd’ànecambpréssecs:unplatde fronteraambgustdeterritori
El magret d’ànec és una de les grans aportacions de la cuina gascona i occitana, molt arrelada també a la Catalunya Nord i per extensió, a diverses zones de la Catalunya interior Es tracta d’un tall noble que s ’obté del pit de l’ànec gras (el mateix utilitzat per fer foie), i que es cuina habitualment marcat a la paella, amb la pell cruixent i la carn tendra i rosada L’acompanyament de fruita fresca, especialment préssec, pera o figues, és tradicional en moltes receptes de festa major i estiu A Catalunya, la combinació d’ànec amb fruites és clàssica, i es troba documentada en receptaris antics i també en versions modernes de cuina d'autor
El préssec d’estiu, dolç i aromàtic, carameŀlitzat i lligat amb una reducció de moscatell, aporta un contrast ideal al gust potent de l’ànec i converteix el plat en una explosió de sabors: dolç, salat, àcid i umami És una manera de posar en valor els productes de temporada i de fer una cuina que connecta amb la terra i amb la tradició sense renunciar a l’elegància Aquest plat, doncs, és ideal per a celebracions estiuenques, àpats especials i revetlles gastronòmiques És cuina de territori però amb mirada contemporània, perfecta per reivindicar els sabors d’Osona amb un toc afrancesat i festiu
